SUSPENSIÓ MECÀNICA

M2 CFGS
 1. LA SUSPENSIÓ
La suspensió consisteix a interposar entre el xassís-
carrosseria i les rodes certs elements deformables
capaços d’absorbir les irregularitats del paviment.
Missió:
1) Evitar o reduir que les irregularitats de la
carretera es transmetin als òrgans del vehicle.
2) Mantenir sempre el contacte dels pneumàtics
amb el paviment.
 1. LA SUSPENSIÓ
Finalitat:
1) Protegir els ocupants i el vehicle de les
irregularitats.
2) Millorar la estabilitat i el funcionament de
la direcció.
3) Contribuir a la seguretat activa del vehicle.
 1. LA SUSPENSIÓ
Parts dels mecanismes de l’automòbil estan
suportats per la carrosseria i es denominen
pesos suspesos.(xassís: carrosseria, grup
motor-propulsor, també passatgers i càrrega).
Els pesos NO suspesos es troben en contacte
contínuament en el ferm (asfalt, terra...)
 1. LA SUSPENSIÓ
1.1 Dinàmica de la suspensió
El comportament de la suspensió es basa en:
• Centre de balanceig i centre de gravetat.
• Transferència de càrrega.
• Oscil·lació.

1.1.1. Centre de balanceig

Eix imaginari a través del qual actuen les
forces laterals que es transformen a les rodes
degut a la força centrífuga.
 1. LA SUSPENSIÓ
1.1.1 Centre de gravetat
Punt imaginari en què es concentra tota la
seva massa i en que s’apliquen tant la força de
la gravetat com els esforços dinàmics.
 1. LA SUSPENSIÓ
1.2. Transferència de càrrega
Forces que intervenen en un vehicle:
1. Força motriu
2. Força de frenada
3. Forces de guiatge lateral
4. Forces d’adherència
 1. LA SUSPENSIÓ
1.3 Oscil·lació
Les oscil·lacions estan provocades per les
masses en moviment. Es manifesten com a
vibracions
 2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
Els principals elements de suspensió són:
ressorts, amortidors, tirants, barres
estabilitzadores i braços de suspensió.

2.1 Ressorts
Construïts d’acer especial (acer al manganès,
silici, silici al manganès o al vanadi) amb
diferents tractaments per millorar l’elasticitat
i la resistència mecànica.
Segons la seva forma podem trobar: molles,
ballestes o barres de torsió.
 2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
2.1.1. Molles
Constituïdes per una vareta cilíndrica (10-14mm
de diàmetre) d’acer especial, enrotllat en forma
d’hèlice.
La molla helicoïdal treballa a torsió cargolant-se
amb els esforços. Aquesta torsió es tradueix
disminuint la seva longitud quan es carrega una
força i tornant a la seva posició inicial quan cessa
la força que actua damunt seu.
Les molles tenen excel·lents capacitats elàstiques
però poca capacitat per emmagatzemar energia.
PER AIXÓ NECESSITEM L’AMORITDOR (PER
ABSORVIR LA REACCIÓ DE LA MOLLA).
 2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
TIPUS DE MOLLES:
 2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
2.1.2. Ballestes
Les ballestes estan formades per una sèrie de
làmines superposades, de diferents longituds,
construïdes en acer elàstic.
Les làmines s’uneixen mitjançant un pern
central que les travessa i unes abraçadores que
permeten que llisquin en carregar-hi un pes al
damunt. La làmina més llarga (mestra) té als
extrems uns orificis (ulls) (per subjectar al
xassís)
 2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ

Ballestes:
 2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
El número de fulles i el gruix depèn de la
carrega que han de suportar.

Tipus de ballestes:
 2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
2.1.3. Barres de torsió
Són barres massisses fabricades d’un material
elàstic.
Un extrem va unit al xassís i l’altre al braç de
suspensió. En funcionament, el braç oscil·la i
fa treballar la barra (amb torsió).
2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
 2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
2.2 Amortidors
Quan la roda troba un obstacle, l’amortidor
absorbeix les accions produïdes pel pes, la
roda, i els ressorts. Son hidràulics i de gas.
 2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
2.2.1. Amortidor telescòpic
Format per 2 tubs concèntrics i un 3e tub de
protecció exterior.
El primer es el cilindre principal (6) per on es
desplaça el pistó.
El segon (5) permet la reserva d’oli i un petit
volum de gas addicional per compensar els
moviments suaus.
FUNCIONAMENT
Es transforma la energia cinètica (moviment)
en energia tèrmica (calor).
 2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
Un pistó es desplaça per l’interior del cilindre
ple d’oli. Els orificis calibrats del pistó i unes
làmines permeten el pas d’oli d’una cambra a
l’altre per amortir l’oscil·lació de la molla.
Les vàlvules (làmines) inferiors permeten el
pas d’oli entre cambres.
Tant els orificis calibrats del pistó com les
vàlvules inferiors s’encarreguen d’establir
l’amortiment en les etapes de contracció i
extensió.
2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
 2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
2.2.2 Amortidor monotub de gas
Format per una cambra de treball i una
cambra de compensació superposades en el
mateix cilindre.

Segons el sentit de moviment del pistó

(contracció-extensió) cal sumar o restar volum
de la vareta que entra o surt de la cambra. Per
compensar la diferència de volum, incorporem
la cambra de compensació (gas- Nitrogen)
 2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
 Contracció i Extensió de l’amortidor monotub
 2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
2.2.3. Amortidor bitub de gas
Format per dos tubs concèntrics. El tub interior
constitueix el cilindre de treball (per on es
desplaça l’èmbol i la vareta sobre l’oli
hidràulic).
El tub exterior constitueix la cambra de
compensació (compensa les variacions de volum
causades per la vareta d’èmbol i per les
variacions de Tº que experimenta l’oli).
El gas Nitrogen de la part superior de la cambra
de compensació ajuda a la compensació
volumètrica (variació de volum a causa de la
vareta i l'èmbol).
 2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
 Contracció i Extensió de l’amortidor bitub
 2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
Els elements de suspensió estan units als
altres elements mitjançant ròtules
d’articulació , coixinets elàstics i
silentblocks.

Coixinets elàstics i silentblocks estan

constituïts de dos formes:

• Coixinets elàstics: dos coixinets (casquets

metàl·lics guia) entre els que va el cautxú.
• Silentblocks plens d’oli.
 2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
2. Barres estabilitzadores
Barres formades d’acer elàstic.
Treballen per mantenir el vehicle paral·lel al
terra (sobre tot en corbes, el vehicle tendeix a
inclinar-se amb risc de bolcar).
La seva missió principal es compensar els
esforços d’una roda sobre l’altre en el
mateix eix.
 2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
Muntatges:
• Vehicles amb rodes independents:

Col·locada transversalment, unida al xassís per

coixinets elàstics (cautxú).
• Altres casos:

Similar a l’anterior però intercalant una

bieleta de connexió entre la barra
estabilitzadora i els braços de suspensió o
amortidor).
2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
 2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
• Vehicles amb eix rígid:
Barra Panhard
Col·locada transversalment (unida a l’eix per
un extrem i al xassís per l’altre extrem)
Es caracteritza per ser una barra completament
recta. Evita desplaçaments transversals.
Timoneria de Watt
Evolució de la barra de Panhard. Formada per
dues barres ancorades a un punt fix del
bastidor. El moviment cap a munt i cap avall
es pràcticament rectilini, evitant moviments
transversals.
2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
 2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
2.5 Braços de suspensió
Quan el vehicle està equipat amb un eix rígid els elements
de suspensió van col·locats entre el mateix eix i la
carrosseria.
Quan el vehicle disposa de rodes independents utilitzen
els braços de suspensió (material resistent)

Funcions dels braços de suspensió:

• Realitzar la unió entre el bastidors i les rodes.
• Servir d’element suport per als ressorts i l’amortidor.
2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
 2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
2.5.1. Disposició dels braços
La disposició dels braços pot ser:
• Braços transversals
• Braços longitudinals
 2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
Els braços transversals o braços oscil·lants,
realitzen la unió del bastidor (xassís o sub-
xassís) amb el piu (mangueta).
S’aplica a la suspensió del davant i del darrera.

Els braços longitudinals varien la forma del

muntatge, però el funcionament és el mateix.
Normalment per a l’eix del darrera.
 2. ELEMENTS DE SUSPENSIÓ
Braços arrossegats o estirats
Els braços estan units per un extrem a un eix
tubular i per l’altre al bastidor.

En alguns casos la barra estabilitzadora passa a

través de l’eix (uneix els dos braços)
 3. TIPUS DE SUSPENSIÓ
Es classifiquen en suspensions rígides i
independents.

3. Suspensió rígida
Les dues rodes van muntades sobre el mateix
eix.
Els moviments d’una roda repercuteixen en
l’altra roda i sobre els passatgers, produint una
incomoditat i una oscil·lació de la carrosseria.
 3. TIPUS DE SUSPENSIÓ

Figura 5.36. Figura 5.37.

Eix rígid propulsor i ballestes. Eix rígid i molles.
 3. TIPUS DE SUSPENSIÓ
3. Suspensions independents
Millora el confort, l’estabilitat i redueix les
oscil·lacions rebudes del terra i no les transmet
d’una roda a l’altra.
Aconsegueix menor desplaçament de la
carrosseria, afavorint la fixació de les rodes al
terra.
Tipus de suspensions independents:
• Braços arrossegats i barres de torsió o molles.
• McPherson.
• Paral·lelogram deformable.
• Multibraç.
 3. TIPUS DE SUSPENSIÓ
Braços arrossegats i barres de torsió. Tren
del davant
S’utilitza cada vegada menys perquè requereix
un reglatge equilibrat per obtenir un pla
correcte del vehicle.
Està format per:
• Rodes independents.
• Braços transversals superior i inferior units a
la carrosseria per coixinets elàstics.
• Barres de torsió longitudinals (unides per un
extrem al braç inferior i per l’altre ancorat a
la carrosseria)
3. TIPUS DE SUSPENSIÓ
 3. TIPUS DE SUSPENSIÓ
Braços arrossegats i barres de torsió. Tren del
darrere.
Sistema més utilitzat en l’eix del darrere.
Es caracteritza per:
• Disposició transversal de les barres de torsió
respecte l’eix del vehicle.
• Ancoratge de les barres de torsió entre el braç
de suspensió i un suport ancorat a la carrosseria.
• Cada barra de torsió treballa de forma
independent.
• En algun cas (vehicles petits) podem trobar dues
barres de torsió separades en dues meitats
donant lloc a un tren de quatre barres.
3. TIPUS DE SUSPENSIÓ
 3. TIPUS DE SUSPENSIÓ
Braços arrossegats i molles
Sistema format per rodes independents i
braços arrossegats longitudinals, units per un
extrem al bastidor i per l’altre al piu de la
roda (mangueta).
 3. TIPUS DE SUSPENSIÓ
3.3.3. Suspensió McPherson
Sistema més utilitzat a l’eix del davant.
Només porta un braç oscil·lant, unit per un
extrem al bastidor mitjançant coixinets
elàstics i per l’altre extrem, al piu (mangueta).
L’amortidor està dotat d’una plataforma en
què es recolza la molla que l’envolta.
 3. TIPUS DE SUSPENSIÓ
3.3.4. Suspensió de paral·lelogram
deformable

El paral·lelogram està format per dos braços

en forma de triangle, un de superior i un altre
d’inferior units al bastidor mitjançant coixinets
elàstics i a l’altre extrem al piu(mangueta)
mitjançant ròtules.
3. TIPUS DE SUSPENSIÓ
 3. TIPUS DE SUSPENSIÓ
3.3.5. Suspensió multibraç
És una evolució de la suspensió de
paral·lelogram deformable.
La diferencia principal és que els braços
d’aquesta suspensió multibraç tenen diversos
braços oscil·lants ancorats amb coixinets
elàstics. (permetent modificar els paràmetres
de la roda, Caiguda o Convergència).
Està construïda d’acer lleuger o alumini,
permetent un estalvi de pes i rigidesa.
Resultat: major agilitat, prestacions
esportives, rigidesa i modificació de la
geometria.
 3. TIPUS DE SUSPENSIÓ
Suspensió multibraç davant:
 3. TIPUS DE SUSPENSIÓ
Parts del piu (mangueta)
 3. TIPUS DE SUSPENSIÓ
Suspensió multibraç darrera:
 3. TIPUS DE SUSPENSIÓ
Resultats del Banc de Suspensions:

De 45% a 100%: Bones condicions.

De 25% a 45%: Condicions regulars, s’aconsella

el canvi d’amortidors.

De 0% a 25%: Condicions perilloses,

imprescindible el canvi d’amortidors.