Tema 2.

Coneixement i
construcció del món humà
índex
 1. coneixement: problemes fonamentals
◦ 1.1 què és conèixer
◦ 1.2 com puc conèixer (origen del coneixement)
◦ 1.3 què puc conèixer (límit del coneixement)
◦ 1.4 graus de coneixement.
◦ 1.5 Coneixement i veritat
2. La captació de la realitat. El subjecte, el món i la
realitat. (construcció del coneixement)
1. Coneixement. Problemes fonamentals
 1.1 Què és conèixer?

◦ Relació subjecte – objecte. D’alguna manera,

l’objecte de coneixement es fa present al subjecte.
Captem una cosa diferent que no identifiquem amb
nosaltres mateixos. A tenir en compte:
 Coneixement de la realitat ≠ realitat. Captem la realitat
amb els sentits, per tant, només una part.
 Construcció del coneixement. Fem alguna cosa més
que ‘captar’. Processem les dades perquè aquesta
relació de coneixement sigui d’una determinada forma
(text 1)
1.1 Què és conèixer?

 Sobre el text 1
◦ fes un breu resum (3-4 línies) del text assenyalant
la idea principal
◦ Fixat en la frase: “ La física moderna m’ha
assegurat, amb proves exquisides i lògica
desapiadada, que la meva segona taula, la taula
científica, és l'única que en realitat es allà ” És més
important el coneixement científic que un altre? Es
coneix més i/o millor el món científicament?
◦ Llegeix els altres textos i fes un llistat de les
qüestions que et presentin dubtes
1.2 com puc conèixer
 Ens referim aquí en el procés pèl qual arribem a dir que
coneixem.  Quan dic que conec, en què ha consistit
exactament aquest procés de coneixement?. Per explicar-ho
tenim en compte el que expliquen dues grans teories clàssiques:
Racionalisme i empirisme
◦ Origen del coneixement: Quines facultats intervenen i quina importància tenen
◦ Pressupòsits gnoseològics: Idees bàsiques que serveixen per fonamentar
aquesta postura
◦ Mètode: passos a seguir per assolir un coneixement vàlid
◦ Justificació de la seva posició: Per què la seva manera d’entendre el
coneixement és la correcta respecte la posició rival
◦ Estatus del coneixement: grau d’evidència que assolim quan diem que
coneixem
◦ Representats: principals representants a la història de la filosofia
1.2 com puc conèixer
Racionalisme Empirisme

Origen

Pressupòsits
gnoseològics

mètode

Justificació de
la posició

Estatus del
coneixement

Representants
1.2 com puc conèixer
Racionalisme Empirisme

Origen Raó // sentits Sentits, única font

Pressupòsits Tenim idees innates No hi ha res innat. “No hi ha res a

gnoseològics l'enteniment que no hagi passat
pels sentits” La ment forma idees
a partir de la percepció
mètode deductiu Mètode inductiu casos
finitsgeneralització

Justificació de La deducció lògica de la raó Es pot contrastar, per tant és

la posició és indubtable l'únic coneixement que es pot
comprovar

Estatus del Veritat necessària // certesa Creença. Mai necessari

coneixement

Representants Descartes, Spinoza, Leibniz Hume, Locke, Berkeley

1.3 què puc conèixer
 Ens referim aquí a la possibilitat de poder conèixer tot i
totalment; si hi ha un límit del coneixement o si, pel contrari,
hi ha coses incognoscibles; si, finalment, podem associar
directament coneixement de la realitat=realitat

DOGMATISME: ESCEPTICISME

No hi ha límits. Podem Oposat al dogmatisme.

conèixer la realitat tal Basat en què els sentits
com és. Arribem a enganyen i no hi ha
veritats indubtables, acord entre humans.
definitives. Associat al Pot ser radical (no
racionalisme (però no podem conèixer res) o
és el mateix!!!) perill: prudencial (assenyalar
actitud dogmàtica allò que és
incognoscible)

https://youtu.be/MYQMds
WOs3s
1.4 graus de coneixement
 Entre conèixer la realitat tal com es i no poder conèixer res,
tenim graus de coneixement, es a dir, conclusions amb un
grau d'evidència determinat. Aquests poden ser:
Certesa: Aquella veritat que se’ns presenta
com a indubtable (tots hem de morir) Ara bé,
no vol dir que s’exclogui l’error

Opinió o creença (no en sentit religiós). Tenim arguments a favor

d’assegurar aquest coneixement com vàlid, però no el podem
assegurar. Es un coneixement probable que assumim i que regeix
la nostra conducta. La majoria de decisions morals les prenem
segons opinió o creença

Dubte. En sentit filosòfic, es la incapacitat per mantenir

alguna cosa com a creença, donat que les justificacions
no son suficients per dirigir la nostra conducta en un
sentit determinat
 1.5 Coneixement i veritat
 RECORDEM: Conèixer= relació subjecte objecte: Pretenem
conèixer la realitat. Segons això, 2 maneres d’entendre la veritat

• La veritat es objectiva
Conec la
1 • Jo descobreixo la vàlida per a qualsevol
realitat tal com
veritat subjecte, de manera
és ella
independent del subjecte

La veritat es subjectiva
comprovable per un
subjecte i relativa a
Conec/coneixem aquest
• Construeixo/
la realitat tal com
2 construïm la
és per a mi/per a
realitat
La veritat és
nosaltres intersubjectiva 
comprovable per
diferents subjectes i
relativa a aquests
 1.5 Coneixement i veritat
 TEORIES SOBRE LA VERITAT. Diem coses sobre el món. Aquestes teories
son enteses com a criteris per saber si una proposició es veritable
Veritat com a coherència (veritat
FORMAL). Veritat a partir de principis
Veritat com a correspondència certs (axiomes) i raonament correcte
(veritat MATERIAL). (lògica correcta) Dues condicions:
Correspondència entre a) Axiomes certs per evidencia, o per
proposició i fet veritat material
Diem “plou” i efectivament, b) Raonament correcte basat en el
estan caient gotes dels núvols principi de no-contradicció (si les
premisses són veritables, la
conclusió ho ha de ser també)

Veritat com a utilitat (veritat

instrumental)  una proposició
és veritable si és eficaç per
resoldre problemes o satisfer
necessitats. Té un caràcter
provisional
2. La captació de la realitat. El subjecte, el món i la
realitat. (construcció del coneixement)

 Mirem ara no tant la relació subjecte (únic)

que coneix i objecte que és conegut, sinó
l’esser humà com a ésser especial, AMB UNES
FACULTATS ESPECIALS, com son l’abstracció
i el llenguatge ‘infinit’
  és a dir, deixem de banda la mirada

posada en el ‘coneixement’ com a concepte

filosòfic per passar a estudiar els processos
de construcció del món humà
 2. La captació de la realitat. El subjecte, el món i la realitat.
(construcció del coneixement)

 Nivells i formes de representació de la realitat

Percepció Representació= Simbolització=
= sensació + memòria i/o pensament +
significat imaginació llenguatge
percepte imatge concepte

• No estímul; n'hi ha prou

• Únic símbol per representar
• Presència d’un estímul amb percepcions
TOTS els objectes
• L’objecte es fa present en anteriors.
• L’objecte apareix en la
• L’objecte es representa a
la meva ment: ment:
1. De forma concreta. la meva ment:
1. De forma universal
2. En un temps i espai 1. De forma concreta
2. De forma abstracta,
determinat 2. Sense estar en un
temps i espai mitjançant característiques
3. De forma nítida i exacta, comunes (idees)
determinat
no modificable 3. Com a símbol
3. Difús, menys
definit, modificable convencional, social
http://www.dailymotion.com/video/x7omgp_sensacion-y-percepcion_school
Las cosas que hace nuestro cerebro...!!!!
 
Si sus ojos siguen el movimiento del punto rotativo rosado, sólo verá un color: rosado.  Si
su mirada se detiene en la cruz negra del centro, el punto rotativo se vuelve verde.  Ahora,
concéntrese en en la cruz del centro.  Después de un breve periodo de tiempo, todos los
puntos rosados desaparecerán y sólo verá un único punto verde girando.  Es asombroso
como nuestro cerebro trabaja.  En realidad no hay ningún punto verde, y los puntos
rosados no desaparecen. Esto debería ser prueba suficiente de que no siempre vemos lo
que creemos ver...
 
2. La captació de la realitat. El subjecte, el món i la realitat. (construcció del coneixement)

 El llenguatge des d’una perspectiva filosòfica

El fet de posseir un llenguatge articulat i abstracte és el que
ens fa específicament humans. Diem que el llenguatge
condiciona el món de cada individu i el seu coneixement, ja
que mitjançant el llenguatge:

Representem
els símbols del
Ens
llenguatge Coneixem: No comuniquem:
‘substitueixen’ només reconeixem aquest
(representen) Pensem:el representem símbols, i per tant
els elements llenguatge objectes, sinó ens podem
que possibilita el també informació comunicar amb els
constitueixen pensament, sobre aquests, demés, el
la nostra pensem amb sobre la seva llenguatge permet
realitat (tant (=mitjançant) validesa, utilitat, ampliar el meu
física com paraules i perills...és a dir, món, compartir-lo
cultural) conceptes allò que volem amb altres
transmetre com a individus
‘coneixement’