La I Guerra Mundial II (1914-1918)

Els tractats de Pau:

El gener de 1919 es va inaugurar a París la conferència que
havia d’establir les condicions de pau.
De fet no va ser una conferència conjunta, sinó que es va voler
redactar un tracta diferent amb cadascuna de les potències
vençudes
Les principals negociacions es van desenvolupar entre els
representants de les quatre grans potències vencedores de la
guerra:

Lloyd George (GB)

Orlando (Itàlia)
Clemenceau (França)
Wilson (EEUU)
 La I Guerra Mundial II (1914-1918)

Els tractats de Pau:

En canvi, les potències vençudes no van participar d’aquesta
conferència ni de la redacció dels tractats i només van ser
cridades per signar-los, la qual cosa va convertir aquests tractats,
i des del punt de vista dels vençuts, en una imposició.
Finalment, per a la redacció d’aquests tractats de pau es partí del
famosos Catorze Punts del president nord-americà Wilson.
Els tractats de pau van ser:
- Tractat de Versalles, amb Alemanya
- Tractat de Saint Germain i Trianon, amb l’imperi
austrohongarès
- Tractat de Neuilly, amb Bulgària
- Tractat de Sèvres, amb Turquia
 La I Guerra Mundial II (1914-1918)
El Tractat de Versalles
Fou el més important de tots, ja que regulava la situació
d’Alemanya i tractava el problema de la reconstrucció d’Europa.
Aquest tractat es va elaborar partint de la base que Alemanya era
l’única responsable de la guerra, per tant, i segons els alemanys,
aquest tractat, que no va ser el resultat d’unes negociacions, va
ser una imposició, un diktat, que els obligava a acceptar unes
duríssimes condicions de pau:
- Alemanya havia de declarar-se única culpable de l’esclat del
conflicte.
- Alemanya havia de restar desarmada: quedava prohibida la
producció bèl·lica (armamentista), la marina que no fos
mercant, que disposés d’artilleria pesada, de tancs i d’aviació
militar. L’exèrcit quedava reduït a 100.000 homes quan al
començament de la guerra havia arribat a mobilitzar 8 milions i
mig de soldats.
 La I Guerra Mundial II (1914-1918)
El Tractat de Versalles
- Alemanya perdia tota una sèrie de possessions territorials:
- 1. Alsàcia i Lorena eren retornades a França.
- 2. La rica regió del Sarre, fou administrada per la Societat de
Nacions.
- 3. Un petit territori del nord era cedit a Dinamarca.
- 4. la Posnània, el corredor del Danzing i una part de Silèsia,
passaven a formar part d’una renascuda Polònia.
- 5. Perdia també totes les seves colònies que seran a partir
d’ara administrades per les potències vencedores (mandats).
En total, més de 88.000 quilòmetres quadrats i més de 8 milions
d’habitants. Pèrdues que mai van ser reconegudes, sobretot les
orientals, que esdevindran en focus de conflicte i que seran motiu
de l’esclat de la Segona Guerra Mundial.
- Quedava igualment prohibida tota unió amb Àustria per tal
d’evitar qualsevol intent de pangermanisme.
 La I Guerra Mundial II (1914-1918)
El Tractat de Versalles
- Finalment, es va imposar a Alemanya el pagament d’unes
fortes reparacions de guerra per tal de compensar les
destruccions que havien patit els països vencedors.
Aproximadament 132 milions de marcs-or.

Aquest tractat, considerat un diktat, va significar una autèntica

humiliació per a Alemanya que comportarà l’aparició d’un
sentiment d’odi i de revenja que constituirà una de les causes de
la Segona Guerra Mundial.
Finalment, el tractat de Versalles recollia també la creació d’un
organisme internacional en el qual havien de reunir-se les
diferents Estats del món per tal de resoldre llurs conflictes: la
Societat de Nacions (l’antecedent de l’actual ONU).
La Societat de Nacions havia de garantir la pau mundial i
fomentar la cooperació i col·laboració internacionals. L’esclat de
la II Guerra Mundial va evidenciar el seu fracàs.
 La I Guerra Mundial II (1914-1918)
El Tractat de Saint Germain i Trianon.

Aquest tractat establia el desmantellament de l’imperi

austrohongarès. Els països que van sortir més beneficiats
territorialment van ser:
- Polònia, que aconseguia reunificar el seu antic territori.
- Romania, que rebrà Transilvània.
- Itàlia, que rebia Ístria, el Triste i Trentino.

En virtut d’aquest tractat també:

- es reconeixien dos nous Estats: Txecoslovàquia i Iugoslàvia
- Àustria i Hongria quedaven reduïdes a la tercera part de la
seva superfície i ambdues sense sortida al mar
- A Àustria li va ser prohibida qualsevol unió amb Alemanya.
 La I Guerra Mundial II (1914-1918)
El Tractat de Neuilly.
Aquest tractat fou signat amb Bulgària, que perdia:
- Una de Macedònia en favor de Iugoslàvia.
- La Tràcia occidental en favor de Grècia.
- I un petit territori en favor de Romania.

En tractat de Sèvres
Aquest tractat fou signat amb Turquia, i significarà la desfeta del
seu imperi:
- La Tràcia oriental i les illes de la mar Egea, eren cedides a
Grècia (exceptuant Rodes que ho era a Itàlia).
- França rebria Síria.
- La GB rebia Iraq, Palestina, Aràbia i Xipre.
- Finalment, els estrets de Bòsfor i Dardanels restaran
desmilitaritzats i restaran sota control internacional.
 La I Guerra Mundial II (1914-1918)
Rússia va ser exclosa deliberadament de la Conferència de pau
de París. La causa va ser el temor de les potències vencedores a
una possible expansió revolucionària (veure nou mapa d’Europa i
la frontera de l’URSS amb la resta del continent: repúbliques
bàltiques, una gran Polónia, una gran Romania...Estats “tap”, un
cordó sanitari per tal d’evitar el contagi revolucionari de l’Europa
Occidental).

Després de la guerra, van aparèixer nous estats a la mar Bàltica:

Estònia, Letònia, Lituània, Finlàndia i Polònia, territoris que havien
estat dominats per l’Imperi rus fins aleshores i que haver de cedir
amb la signatura del tractat de Brest-Litovks el 1917.

En resum, l’Europa que sorgí a l’acabament de la Primera Guerra

Mundial, va ser molt diferent de l’Europa de 1914.
La I Guerra Mundial II (1914-1918)
La I Guerra Mundial II (1914-1918)
 La I Guerra Mundial II (1914-1918)
Molts historiadors i historiadores afirmen que els vint anys que
transcorren entre l’acabament de la I Guerra Mundial i l’esclat de
la Segona (1939), són un simple interval d’un conflicte no resolt:
- d’una banda, quan acaba la guerra, gran part de la població
treballadora europea que havia patit el conflicte, torna a una
realitat de grans penúries.
- L’exemple de la Revolució Russa, havia generat grans
expectatives entre un sector de la població, i un clima
revolucionari va recórrer l’Europa d’entreguerres.
- Aquest clima de crispació, unit a la humiliació i la pressió
exercida sobre els vençuts, més l’asfíxia econòmica a què van
se sotmesos, van contribuir, entre d’altres factors, a l’ascens
del feixisme.
- Finalment, els canvis territorials produïts no van donar solució
als diferents problemes nacionals de gran part de les
poblacions dels antics imperis, ja que important minories
nacionals van quedar incorporades a Estats on no se sentien
representades. Ex: 3 milions d’alemanys a Txecoslovàquia.
 La I Guerra Mundial II (1914-1918)

Activitats:

Del llibre, activitats 2 i 3 de la pàgina 153.

A partir de la lectura dels Catorze Punts del president Wilson

(veure arxiu adjunt), resumiu els objectius que es pretenien
aconseguir i que serviran de base per a la redacció del diferents
tractats de pau a la Conferència de París.