EL PROCÉS DE DOL EN

ELS INFANTS

Presentació del conte

“La seva olor...”

Conxita Larrull, juny
2008
 QUÈ ÉS EL PROCÉS DE DOL

És la reacció natural que provoca la mort o

separació d’una persona significativa o
d’altres circumstàncies.
Pot provocar:
• Canvis a nivell intern: escala de valors,
estat d’ànim, expectatives vitals...
• Canvis físics: pèrdua de la gana, de la son,
de la força muscular...
 LA DURACIÓ I LA INTENSITAT DEL DOL
DEPÈN DE SI ERA UNA PERSONA MOLT
SIGNIFICATIVA I DE DIVERSOS FACTORS
SOCIOCULTURALS
• Situacionals: accident, suïcidi, homicidi,
cossos desapareguts, avortament, duració i
patiment en cas de malaltia...
• Personals: Salut fràgil prèvia de qui passa
el dol, dols anteriors no resolts, trets de
caràcter, records dolorosos.
• Interpersonals: parentesc, relació
ambivalent o dependent, manca de
recolzament social...
 DIFERENTS ETAPES

• INMEDIATA: Xoc amb la realitat. Negació,

rebuig, culpabilitat. Gran càrrega de dolor i
ansietat.
• INTERMÈDIA: Barreja d’acceptació i
preocupació. Replantejament d’idees
anteriors. Molts records.
• TARDANA: Es sol resoldre el dol.
S’assumeix la pèrdua. Adaptació i
normalització a la nova situació.
 DOL PATOLÒGIC
• No permet assumir la pèrdua ni
adaptar-se al canvi viscut.
• La seva simptmatologia és més intensa
i dura molt més temps.
• Implica una ruptura de l’equilibri
psíquic amb alteracions físiques.
• Pot necessitar teràpia per superar-ho.
 REQUISITS DEL DOL (C. Poch)

• Acceptar que la mort és real.

• No impedir sentir el dolor de la
pèrdua.
• Recordar la persona que ha mort.
• Desenvolupar una nova activitat.
• Pensar sobre el sentit de la vida.
• Deixar que els altres ens ajudin.
 COM VIUEN LA MORT I EL DOL
ELS INFANTS

• Tot i que ells tenen

una curiositat
natural per la mort,
els adults no sabem
com parlar-ne i
aquest tema no es
parla a casa. No
sabem com
afrontar-lo quan
esdevé.
En les nenes i nens
el dol depèn del
seu concepte de
mort i vida, i
aquest va
evolucionant amb
l’edat i les
vivències.
També depèn en
gran manera de
com el visquin les
seves persones
de referència.
Per què parlar de la mort?

• Per facilitar un context

on puguin expressar el
que s’imaginen, el que
senten, els dubtes...
• Per propiciar la reflexió
sobre la finitud i el que
comporta.
• Per adquirir destreses i
habilitats de pensament
que els puguin ajudar
davant d’un succés
traumàtic.
 Frases a evitar

• Sigues fort...fes-ho pels altres.

• No ploris més, no veus que em poso
trista?
• Distreu-te que t’anirà bé.
• No facis això malament que la mama
et veu des del cel.
 La mort i el dol en les nenes i
nens de 2 a 6 anys
Menys de 3 o 4 anys Cap als 4, 5 o 6 anys
• Encara no són capaços • S’interessen, fan
d’entendre que la mort preguntes sobre la
és definitiva. mort i volen respostes
• És un tema que no es senzilles.
plantegen. • El dolor de la
• Poden preguntar sense separació es viu a
angoixa: Tu quan et totes les edats,
moriràs? pateixen i troben a
faltar molt.
Molt important:
. Que algun adult proper, si
no poden els pares, tingui
cura de que el nen o nena
trenqui el menys possible les
seves rutines i horaris. Que
vegi que molts aspectes
continuen estables.
. Poden pensar que els han
abandonat de manera
voluntària i sentir ràbia vers
qui ha mort, o sentir-se
culpables pensant que han
fet alguna cosa malament.
. Hem de facilitar que
comparteixin les emocions,
facin preguntes i participin
en les converses familiars.
 La mort i el dol en les nenes i
nens de 5 a 12 anys
Dels 5 als 9 anys
• Són capaços de tenir
coneixement del cicle vital
dels ésser vius, saben que
acaba en la mort i que aquesta
és per sempre.
• Poden sentir una angoixa
definida en les coses
quotidianes per la mort dels
pares: Qui em farà el dinar?
• Important: deixar que parlin i
escoltar, oferir tranquilitat,
seguretat i coherència.
Entre els 10 i 12 anys
• Entendre que els altres han de
morir porta a descobrir que
també un mateix és finit.
• En la pre-adolescència, per
parlar-ne entre ells utilitzen
l’humor, històries de por...
• Poden no ser conscients de
com els afecta el seu dol.
• Important: Estar disponibles i
també respectar que vulguin
estar sols.
En tots els casos
- El que s’ha d’explicar
sobre la mort, depèn del
grau de maduresa del nen
o nena.
- Demanar-li què vol
saber.
- Respondre directament,
amb paraules que
entengui i dient la veritat.
- Acceptar que no hi ha
respostes per tot i que no
tothom té les mateixes.
 Reaccions normals en els
infants
• Anhelar la presència perduda.
• Creure que tornarà. Tristor. Aquesta tristesa pot ser
intermitent. Es capaç de riure i jugar.
• Buscar a la persona perduda i sentir-la present.
• Esclatar en còlera. Sentir-se traït. Pot tenir reaccions
hostils cap a la persona morta.
• Experimentar sentiment de culpa.
• Patir ansietat per por a tenir altres pèrdues.
• Retrocés en hàbits ja assolits: control d’esfínters o altres.
• Incapacitat per concentrar-se en tasques escolars.
 L’adolescència

• La mort intensifica la pressió que com adolescent

està sentint mentre afronta el futur, incrementant
el seu estat emocional agitat.
• Prenen consciència de la seva pròpia mortalitat.
• Important:
• Oferir–li la possibilitat de participar en tots els
rituals, plans i decisions que es portin a terme.
• Deixar que passi temps amb els seus amics.
• Estar alerta als signes de depressió.
El conte: La seva olor...
• El conte ens explica les reaccions
tres germanes de diferents
edats davant la mort en accident
de la mare. La nena mitjana és la
que narra les situacions i
emocions per les que van passant
ella i tota la família. Podem veure
com poc a poc van trobant
maneres d’adaptar-se, cadascú la
seva, ajudats pel suport dels que
els envolten. Conté orientacions i
bibliografia per a nenes i nens,
família i educadors.
• Les il·lustracions son de Paloma
Marchesi.
Aquests dies estan passant moltes
coses. Ara som al cementiri. És un lloc
estrany, no hi havia estat mai.
El papa no volia que vinguéssim, però
la tata, que té setze anys, va dir que sí,
que hi volia anar, que quan va morir
la iaia no li van dir res de
l’enterrament i encara li sembla que
no se’n va acomiadar.
Si ella hi venia, nosaltres també. La
peque, que només té tres anys, sempre
vol fer el que jo faig.
A quines edats va dirigit?
• Educació Infantil:(4-6
anys) A P-4 i P-5 es podrà
utilitzar la lectura del conte i
algun diàleg o activitat
adaptant-la al grup.
• Primària:(6-11 anys) Els
alumnes dels tres cicles
tenen l’edat adient per
treballar les propostes.
• ESO:(11-13 anys) Al haver-hi
la figura d’una adolescent,
els i les alumnes d’ESO es
poden sentir identificats i
motivats.
• ADULTS: Que cerquin
informació d’aquest tema.
RECURSOS (Neymeyer 2002)
Escriptura: Fotografies: Recerca de la
Biografia de la Tenir present al petjada vital que
persona que ha qui no hi és. ha deixat en
mort. Àlbums. nosaltres
Lectura Confecció d’un La integració
reflexiva de llibre de records dels objectes
llibres o contes entre tota la vinculats amb la
d’autoajuda i dol. família. persona.
Peregrinació Pintar, dibuixar, Rituals. Ajuden a
personal o escoltar música, reafirmar la
virtual a algun fer activitats relació amb el
lloc significatiu relaxants. que hem perdut
 Manual per parlar-ne
• En el treball de recerca del Màster de “Filosofia
3/18” he fet un manual, basat en la lectura del
conte, que està pensat per treballar a l’escola,
però pot ser utilitzar en família sempre que es faci
una tria de les propostes.
• Manual: Consta de cinc sessions, en les que es
parla de la mort i el dol, els diferents rituals i
emocions que els envolten, la necessitat de suport.
Treballant en diferents matèries, es practiquen
les habilitats de pensament a partir dels
suggeriments de plans de diàleg i exercicis.
 Sessió 4 episodi 9
Ara ja som a casa. El papa s’ha quedat adormit al
llit de la peque, que, com que no volia sopar,
ha fet una rebequeria i després no hi havia
manera que s’adormís. Demanava la mama.
Jo tenia ganes de parlar amb la tata. Estic una
mica enfadada amb la mama perquè s’ha
mort. Qui m’ajudarà a fer la motxilla per anar
a les colònies?
De tota manera ja no sé si tinc ganes d’anar-hi,
ni de veure les amigues del cole, ni que em
preguntin coses de la mama. Ho he explicat a
la tata i m’ha dit que demà ella i el papa
m’ajudaran a fer la motxilla. M’ha abraçat
molt fort i ha plorat.
Pla de diàleg: l’abraçada (el suport)

Reflexió

- Quina sensació et produeix l’abraçada que veus en el dibuix?

- Què et sembla que li vol dir la nena gran a la germana amb aquesta abraçada?
- T’agrada que t’abracin? Com et sents quan t’abracen?
- Quin sentiment et porta a fer una abraçada?
- De quina altra manera pots mostrar que estimes a algú?
- És com dir alguna cosa quan abraces? Quina?
- I quan et fan un petó? Què et volen dir?
- Hi ha gestos amb els que no cal dir paraules? Quins?
- Una trucada de telèfon d’un amic/ga et pot fer sentir estimat/da?
- Tens alguna pregunta a fer?
Exercicis: l’abraçada (el suport)

- “Ens abracem” Cadascú tria una parella per

fer-se una llarga abraçada. Comentar com ens sentim
després.
- Amb els nens i nenes estirats al terra amb els
ulls tancats farem una audició de violoncel de Yo-
yoma (Yo-yoma sings Morricone). Mentre l’escolten
passarem un moment per cada alumne per fer-li una
petita carícia a la mà. Explicar com ens hem sentit.
- Tria un animal que tinguis o voldries tenir i
escriu el que fas o faries perquè es senti estimat.
- “Abraçada en grup” Tots els alumnes s’uneixen
fent una pinya i es fan una abraçada entre tots.
Sé que res tornarà a ser igual si no hi és la
mama. I sé que mai més no la tornaré a
veure. Això em fa estar trista i plorar
moltes vegades. Al papa i a la tata també
els passa.
La peque se segueix fent pipí al llit, però
ens han explicat que això és normal, que ja
li passarà. I la tata es queda a l’habitació a
escoltar música més vegades que quan hi
era la mama. Em sembla que no vol que la
veiem plorar i prefereix estar sola.
L’altre dia em va explicar que moltes
vegades sent que la mama és amb ella,
acompanyant-la, unes passes al darrere,
que sent la seva olor...