COVES AM

OVES AMBB UN ENCANT ESPECIAL

ESPECIAL
per Josep Herreries Juan
GOUFFRE GEGANT DE CABRESPINA
Localització
Prop del poble de Cabrespina, allà on els contraforts
de la Muntanya Negra s'uneixen a la plana del
Minervés, s'obre l'Avenc Gegant.

L'accés per carretera és molt fàcil. Situat a 20

minuts de CARCASSONNE (direcció Mazamet),
l'Avenc Gegant es troba a una hora de carretera
de Mazamet, de Besiers, de les platges; a una
hora i mitja de TOLOSA (Autopista A61) o de
PERPINYÀ (Autopista A9).

Situada en L’Aude francès, prop de Carcassonne, és una magnífica gruta per la bellesa de les seves
formacions, poc freqüents en altres coves.
Aquesta cova podríem dir que es compon de tres parts: la part turística, a dalt, al nivell de l’entrada
principal; la galeria lateral, al costat del camí de baixada cap a la «rivière»; i la «rivière» o riu, a baix de
tot del gran pou que ocupa part de la «grotte».

Començarem descrivint la part turística, la qual voreja el gran pou fins arribar al final on hi ha el mirador
de les meravelles.
Després d’observar el sostre ple de discos (formacions molt difícils de veure), i també admirar les grans
colades, banderes i columnes de la paret esquerra, arribem al mirador, excel·lentment il·luminat per
poder admirar els colors vermellencs de la gran colada i els grocs dels pilars i columnes, així com la gran
paret plena d’increïbles excèntriques d’aragonit. Aquí teniu una mostra.

Fins aquí la visita és tot un plaer sense complicacions, tot està pensat per gaudir serenament amb la
contemplació de les formacions i la música relaxant que ens acompanya.
Però pels que volen més adrenalina i emoció, detallarem el viatge a les profunditats del gran pou, on,
per cert, a dins hi cap la Torre Eiffel. Una porta abatible al terra ens dona permís per començar a baixar
a través d’una bastida preparada per a tal fi. Després de baixar uns 40 m, creuem en diagonal cap a la
paret contraria ajudats d’una corda de seguretat. Un cop aquí baixem més cap el fons, uns 30 m., on
arribem a un gran porxo lateral. És l’entrada cap a la Galeria lateral, una galeria horitzontal d’uns 3 km
de llargària, tota plena de formacions clàssiques: estalagmites, estalactites, gours, colades, columnes,
pilars, discos, helictites, banderes, excèntriques, etc., fins arribar al final de la galeria, una sala plena,
parets incloses de fang en forma de basament volcànic, una cosa molt curiosa que no he tornat a
veure en altres coves. Aquí teniu fotos de la Galeria Lateral.
Després de visitar la Galeria Lateral, ens queda baixar fins al final del pou, 50 m més avall, on per un pas
semi-estret en baixada arribarem a la rivière. Un cop aquí el viatge passa a ser planer, horitzontal i
aquós, doncs ara caminarem per l’aigua, i el nivell depèn de les precipitacions a l’exterior. El riu té unes
proporcions variables de fins a 3 m d’amplada per 50 cm d’alçada.
La galeria té proporcions més grans, sobretot en alçada, podent arribar a 15 m d’altura.
La rivière és plena de grans colades d’uns colors ataronjats i vermellosos, així com també grans
banderes que pengen dels laterals. Mes endavant veurem un gours o basses enormes, com també
estalactites i petits macarrons. Estarem caminant pel riu uns 2 km, fins arribar a una gran sala que
delimita les fronteres entre propietaris (recordeu que a França el subsòl té amo també, és a dir, el
propietari de la superfície és propietari del subsòl). Aquí la cova passa a denominar-se Lauzinas, i el
dret de visitar-la pertany a un altre grup espeleològic. Així que mitja volta i tornem pel mateix camí.
Aquí teniu una mostra de les meravelles que amaga la rivière de Cabrespina.
Un cop tornats al nivell superior, després d’una feixuga pujada, recordeu que hem baixat més de 200 m
de pou, ens tornem a relaxar una mica més en el mirador turístic i els voltants. Tot i que estem cansats,
ens costa sortir d’aquest recinte que amaga increïbles meravelles subterrànies. De mostra, unes quantes
fotos maques més.
 Majestuós espectacle des del mirador.

Fins aquí la visita a Cabrespina.

Si voleu més informació contacteu amb en Josep de l’Espeleogrup.