Professional Documents
Culture Documents
Nivell c
Catalana
Curs de llengua catalana. Nivell C Bibliografia I. Catalunya. Departament de Justcia 1. Catal Gramtica Ensenyament 804.99-5
Avs legal Aquesta obra est subjecta a una llicncia Reconeixement 2.5 de Creative Commons. Sen permet la reproducci, la distribuci, la comunicaci pblica i la transformaci per generar una obra derivada, sense cap restricci sempre que sen citi el titular dels drets (Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia). La llicncia completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca.
Generalitat de Catalunya Departament de Justcia www.gencat.cat/justicia Primera edici: novembre de 2008 Dipsit legal: B-53.838-2008 Creaci grfica i impressi: Novatesa Grfiques, SL
NDEX
7 8
A/E tones . .................................................................................................................. 11 O/U tones . .................................................................................................................. 15 Laccentuaci .............................................................................................................. 19 La diresi ....................................................................................................................... 24 B/V ................................................................................................................................... 28 Les oclusives ................................................................................................................ 31 S sorda i S sonora ....................................................................................................... 35 G/J (TG/TJ), IG/TX, X/IX ............................................................................................ 39 M (MPC, MPT), N . ........................................................................................................ 42 R/RR ................................................................................................................................. 44 L/LL/LL . ......................................................................................................................... 47 H ....................................................................................................................................... 50 MORFOSINTAXI . ....................................................................................................... 53 Loraci ........................................................................................................................... 54 Els determinants i els quantificadors ................................................................. 59 El substantiu i ladjectiu. Gnere i nombre ...................................................... 71 El verb . ........................................................................................................................... 82 Les funcions sintctiques ....................................................................................... 102 Els pronoms febles . .................................................................................................. 110 Els pronoms relatius ................................................................................................. 123 Les preposicions ........................................................................................................ 133 Les conjuncions .......................................................................................................... 144 Els adverbis . ................................................................................................................ 152 LXIC .............................................................................................................................. 159 Derivaci ....................................................................................................................... 160 Mots compostos ........................................................................................................ 170 Sinonmia i antonmia .............................................................................................. 174 Polismia i homonmia . ........................................................................................... 177 Locucions i frases fetes . .......................................................................................... 179 Barbarismes . ............................................................................................................... 184 Problemes lxics ........................................................................................................ 190
EXPRESSI ESCRITA . .............................................................................................. 197 Introducci ................................................................................................................... 198 La puntuaci ................................................................................................................ 202 Els connectors ............................................................................................................. 205 La descripci ................................................................................................................ 209 El resum ......................................................................................................................... 210 La narraci ................................................................................................................... 212 La carta personal ........................................................................................................ 213 La carta formal ............................................................................................................ 217 El text argumentatiu ................................................................................................. 222 El text instructiu . ........................................................................................................ 224 EXPRESSI ORAL . .................................................................................................... 227 MODELS DEXAMEN ............................................................................................... 231 Clau dels exercicis . .......................................................................................... 245 BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................... 305
Ortografia
Tema 1
LA SLLABA
Entenem per sllaba un grup de sons que emetem dun sol cop de veu.
Els diftongs
Un diftong s la reuni en una mateixa sllaba duna vocal i duna i o una u.
gua: a-guan-tar ge: ai-ge-ra gi: pin-g guo: pa-rai-guot ai: ai-re ei: fei-na oi: noi ui: cui-na qua: qua-li-tat qe: de-lin-qent qi: a-qi-cul-tu-ra quo: quo-ti-di- au: pa-lau eu: creu-re iu: viu-re ou: mou-re
Creixents
ua, e, i, uo darrere de g o q
Decreixents
Remarques
a) Els diftongs ii i uu, tot i que tericament possibles, sn rars en la nostra llengua. b) Quan tenim dues vocals contiges en sllabes diferents diem que estem en presncia dun hiat o hiatus, no dun diftong.
Eu-l-li-a, Jo-an, u-ni-, cu-a, te-a-tre
c) En els diftongs decreixents la primera lletra funciona com una vocal i la segona, com una semivocal. En aquestes combinacions la semivocal mai no s tnica, altrament no hi hauria diftong, sin hiat. En moltes paraules que porten diresi aquest smbol indica la presncia dun hiat on hi podria haver un diftong decreixent.
a-gra-ir, tra-du-int, trans-e-nt, ra-m, ve-
d) Tingueu en compte com separem les combinacions segents que molts manuals inclouen en els diftongs creixents:
i + vocal a inici de mot vocal + i /u + vocal io-gurt, io-de, hie-na, iu-gos-lau, iot no-ia, La-ia, fe-ia, d-iem, d-iem cre-uar, be-uen, ni-ua-da, mo-uen
Els triftongs
Sn el resultat de la combinaci, en una mateixa sllaba, dun diftong creixent i un de decreixent.
Al-guai-re, Pa-ra-guai, guai-tar, f-ieu, d-ieu, cre-ueu
Ortografia
LA SLLABA
Tema 1
b) En els mots compostos hem de destriar quins sn els elements que els integren.
in-ter-ur-b, trans-at-ln-tic, mal-a-gra-t, in-hu-m, al-ho-ra, cel-o-bert
c) A final o a inici de ratlla no podem deixar mai una lletra tota sola. Per tant, s incorrecte fer les segents separacions:
farmci-a, d-altres, l-oli, a-nell, o-bligaci
uEXERCICIS
1. Separeu les sllabes daquestes paraules i classifiqueu-les segons si tenen diftong creixent, decreixent o hiat.
caure, interlocutria, eina, treure, condici, guineana, quatre, boina, freqent, ping, fruita, sentien, aguantar, continuar, quota, ciutat, crueltat, antiquari, cloure, cuota, guapa diftong creixent diftong decreixent hiat
Ortografia
LA SLLABA
Tema 1
2. Separeu les sllabes de les paraules segents i digueu quantes sllabes t cadascuna.
Ex.: desinhibici guaitssim mouen reimpressi joieria clossa guaitar delinqncia trieu illusi digussiu cacauet vena Maria besvia llenyataire engreixar adhesi ad-he-si- interacci atribuir tradua possessiu interactuar borratxera guant juliol bellugueig Eullia sapigueu policac anveu vosaltres iaia produir aleatria 4
3. Torneu a escriure aquestes poblacions dels Pasos Catalans amb les sllabes separades. Tingueu en compte que teniu un requadre per a cada sllaba.
Aiguamrcia Alguaire Guadassuar Carcaixent Borriana Pals Riudecanyes Duesaiges Maials Arbcies Enveig Eivissa Mollerussa Dnia
4. Classifiqueu, com en lexemple, les paraules de ms duna sllaba daquesta cita segons si sn agudes, planes o esdrixoles. Escriviu-les amb les sllabes separades.
Al cementiri dels mots en jauen molts de benemrits. Per tamb nhi ha de morts assassinats i de sucides. En aquest cementiri, tanmateix, creuen en el miracle de la resurrecci dels morts i la reencarnaci. Stanislaw Jerzy Lec (1909-1966), escriptor polons
10
Ortografia
Tema 2
A/E TONES
Anomenem vocal neutra el so voclic del catal oriental que correspon a les vocals a/e en posici tona i que de vegades sescriu amb a i daltres amb e, per que fonticament s un so entremig que representem amb el smbol [].
Aquests acabaments coincideixen amb els acabaments en castell, per no sempre s aix.
el pobre, la pobra el pediatre, la pediatra el psiquiatre, la psiquiatra la pesta, la tarda, la plancia, lorgue, lEsteve la ema, la ena, la ela, la essa, la erra (els noms de lletra)
Daltra banda, hi ha alguns mots que no segueixen la regla general i que, per tant, sn excepci a la norma. s a dir: masculins que acaben en -a i femenins que acaben en -e.
-arca: monarca, patriarca -cida: homicida, insecticida -ista: artista, ciclista -ma: diploma, cisma -grama: programa, diagrama -ta: pirata, demcrata el defensa, el gurdia, el paleta, el policia, el terra, el guarda-roba, el paraigua, el picaporta dia, gorilla, ioga, mapa, papa, pria, el tequila, el titella, antpoda (masc. i fem.), gemetra (masc. i fem.), trnsfuga (masc. i fem.), agrcola (masc. i fem.), belga (masc. i fem.) febre, flaire, llebre, mare, torre, Carme, Irene, Clotilde, Matilde, verge, gape, barbrie, base, calvcie, classe, faringe, fase, higiene, superfcie, espcie, srie -aire: cantaire, xerraire -ble: comptable, feble -me: enorme, inerme -ne: indemne, solemne -re: acre, alegre jove, ferotge, mltiple, rude, salvatge, tnue, verge, ximple
Les terminacions
Altres
Tots els substantius i adjectius, encara que en singular acabin en -a, fan el plural en -es. Recordeu que la formaci de plural comporta els canvis ortogrfics segents:
ca > ques: vaca > vaques a > ces: plaa > places qua > qes: Pasqua > Pasqes ja > ges: esponja > esponges ga > gues: mnega > mnegues gua > ges: aigua > aiges
Ortografia
11
A/E TONES
Tema 2
Els verbs segents, per, tenen doble arrel. Cal escriure la vocal que pronunciem en posici tnica, i a, en posici tona.
jeure (jaure) nixer (nixer) treure (traure) jec (jac), jeguis (jaguis), jaiem, jaureu, jaient, jagut neixi (naixi), neix (naix), naixia, naixessis, naixent, nascut treus (traus), treuen (trauen), traurs, traguem, traient, tret
En canvi, els verbs segents presenten alternances de a/e en el radical, per les formes tones sempre sescriuen amb a.
saber caure fer haver s, sabs quiem, cauran fent, faria hem, hagut
Recordeu que els mots segents sovint sescriuen malament per influncia del castell. Catal amb e / castell amb a
albercoc assemblea efeminat esprrec javelina monestir rfega set trfec alcsser cnem emparar estella Lltzer orfe rapsode sometent treball almogver canems Empord estendard malenconia orgue rave tlem verns ametista Caterina Empries Esteve mrfega polseguera resplendir tvec Xquer nec eben enyorar gelea meravella punxegut sergent temptejar
12
Ortografia
A/E TONES
Tema 2
uEXERCICIS
1. Completeu els substantius segents amb a/e. Tingueu en compte que en el primer grup tots sn masculins, i en el segon, femenins.
psiquiatr... periodism... tract... palet... sri... rest... templ... pest... dogm... belg... vespr... deut... escombriair... sogr... lleny... obr... mestr... rav... smptom... comet... Assumpt... catstrof... ef... cov... ebenist... sogr... bisb... titell... flair... tard... pediatr... act... orf... templ... pediatr... pebr... pirmid... llebr... Carm... xacr...
Ortografia
13
A/E TONES
Tema 2
5. Completeu aquestes frases amb una de les dues paraules que teniu entre parntesis.
1. Em fa l................ (afecte / efecte) que fa la seva feina amb diligncia. 2. La Mariona ............... (centra / centre) el seu treball de recerca en levoluci de la pagesia. 3. Cal enllestir el .............. (conducta / conducte) de laigua abans de larribada de les pluges. 4. La nau ................ (espacial / especial) es va enlairar amb cinc tripulants europeus. 5. La modista m............... (estranyaria / estrenyeria) el vestit per a la festa si lhi ports avui. 6. Avui es ................ (jutja / jutge) a lAudincia lacusat de lhomicidi de Romeu Guinart. 7. Aquest any no hi haur prou pastures per a tots els ................ (ramats / remats). 8. Al poble on passo lestiu, Gisclareny, hi ................ (regna / regne) la tranquillitat. 9. Avui gaireb cap jove ja no treballa en la ................ (tornaria / torneria). 10. El genet ................ (subjecta / subjecte) el cavall amb fermesa abans de la cursa.
6. Completeu les paraules i torneu-les a escriure al costat del seu sinnim o hipernim.
orgue, ass...ss, jav...lina, pols...guera, l...trina, r...ncor, punx...gut, ...stella, ...valuar, fr...gant, rf...ga, trf...c, est...ndard, g...lea, m...r...vella, r...spl...ndir, av...ria, mrf...ga, v...rns, av...ntatjs, s...rgent harmnium: orgue afilat: olors: agitaci: militar: pen: polsinera: llana: brillar: gelatina: sac: vter: homicida: ressentiment: ratxa: fusta: puntuar: laca: desperfecte: profits: prodigi:
Tema 3
O/U TONES
En catal oriental les o i les u que es troben en posici tona es pronuncien totes dues com una u.
Ara b, no sempre que la tnica sescriu amb o o amb u aquesta lletra es conserva en les altres paraules de la mateixa famlia. a) En els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir (i els seus compostos) aquesta vocal sescriu u quan s tnica i o quan s tona.
collir cosir escopir sortir tossir collem, collir cosssim, cosiries escopir, escopia sortireu, sort tossim, tossissis culli, culls cuso, cusin escup, escupis surt, surto tusso, tussi
b) En els verbs poder i voler, quan larrel s tnica, escrivim o/u, segons soni; quan larrel s tona escrivim o, llevat de les formes del present de subjuntiu i de limperatiu, que sescriuen totes amb u.
puc / vull pots / vols pot / vol podem / volem podeu / voleu poden / volen pugui / vulgui puguis / vulguis pugui / vulgui puguem / vulguem pugueu / vulgueu puguin / vulguin
pugues / vulgues pugui / vulgui puguem / vulguem pugueu / vulgueu puguin / vulguin
c) Els pseudoderivats sn mots cultes derivats directament del llat i no de la paraula catalana evolucionada del llat. s per aix que no es pot partir del primitiu catal per escriurels correctament.
Primitius boca cnsol corb doble dol home jove moc mn nodrir sorgir ttol volc Derivats boqueta consolat encorbar doblar endolcir homenet jovent, joventut mocs ______ nodriment ressorgir titols volcnic Pseudoderivats bucal consular curvatura, curvilini duplicar, duplicitat dulcificar, edulcorar hum, humanitat, humanisme juvenil mucositat, mucosa mundial, mund nutritiu, nutrici insurgent, insurrecci titular, titulaci vulcanisme
Ortografia
15
O/U TONES
Tema 3
La terminaci del plural de noms i adjectius masculins s sempre -os, tot i que en catal oriental soni -us: discos, calaixos, braos, pisos, espessos, textos, lletjos, complexos... Cal no confondre aquests plurals amb mots invariables com: tipus, globus, cactus, sinus, cosinus, ficus... Recordeu que els mots segents sovint sescriuen malament per influncia del castell! Catal amb o / castell amb u
aixovar botifarra colobra Empord esdrixol Joan nodrir polvoritzar rossinyol tamboret atordir brixola complimentar escapolir-se fonament joglar ordir rtol sofrir ttol avorrir-se captol complir escodrinyar furncol joventut pndol rob sorgir tomba bordell cartolina cnsol escopir governatiu mony podrir ro sospirar tonyina Borriana cobrir embotir escrpol Hongria mostela polir Romania sostreure Tor
uEXERCICIS
1. Completeu amb o o u aquestes paraules i escriviu una paraula de la mateixa famlia que tingui una o o una u tniques.
floreta: flor p...nxegut: j...ventut: f...scor: s...rdesa: p...bresa: ...llada: p...rtalada: b...ndat: f...guera: f...llejar: f...mera: d...tzena: s...rtejar: f...steria: p...ruc: garr...tada: rej...venir: f...llia: cart...lina: j...guina: toss...deria: c...llada: pl...mall:
16
Ortografia
O/U TONES
Tema 3
4. Completeu aquestes paraules i classifiqueu-les segons que sescriguin amb o, amb u o que no hi afegim ni o ni u.
trofe..., cangur..., ganx..., barat..., s...prbia, s...spirar, corre..., tamb...ret, vidu..., rit..., b...tifarra, trib..., gest..., individ..., b...fetada, lice..., caca..., lavab..., estupend..., mutu..., escrp...l, at...rdir, s...f...car, t...nyina, b...txaca, atene..., xori..., t...mba, t...rment, europe..., ridc...l sescriuen amb o sescriuen amb u no hi afegim ni o ni u
Ortografia
17
O/U TONES
Tema 3
5. El s...spits de s...streure una gran quantitat de r...bins del magatzem va ac...nseguir escap...lir-se de la policia esc...rtat per una banda j...venil que havia s...b...rnat ja abans de lesti.... 6. La pr...posta que va tri...mfar incl...a un rt...l illuminat per un p...tent foc...s que emetia una llum fl...orescent. 7. Lac...sat ha inc...rregut en un delicte dh...micidi amb lagre...jant de trad...ria, per la qual cosa la jutgessa lha c...ndemnat a una pena de pres inc...ndicional. 8. El viatge fins a T...r en un tren tan atr...tinat li va permetre p...der llegir duna tirada tot El pnd...l de Foucault. 9. Si p...gussim c...brir les baixes rpidament, p...drem c...mplir amb escreix tots els compromis...s adoptats amb el g...vern. 10. No admet... que v...lgueu que el s...tssecretari de defensa h...ngars faci pblic el mem...rndum que ha aixecat tanta p...lseguera.
6. Ompliu els buits del text segent amb les vocals corresponents. Un cop corregit, prepareu-vos el text perqu us el dictin.
Un n...mbrs grup dusuaris va viur... ahir una altr... j...rnada negr... a conseqncia de lav...ria de trens. Els problemes ms importants es var...n pr...duir a les ln...s emp...rdaneses, amb la cancellaci de la m...tat dels trens previst...s fins a primera hora de la tard... . Els ...fectats, av...rrits dhaver de s...p...rtar el servei deficient que ...fereix lempresa pel reiterat inc...mpliment de lhorari, van celebrar una ass...mblea en qu es van c...nstituir com a grup i van installar una taula per rec...llir signatures de queixa d...vant de diferents estacions, signatures que preten...n portar a lrgan g...vernamental competent. A ms, els ...fectats consider...n que ni la ret...laci, ni les s...rtides demergncia ni els av...ntatges per al j...vent i la gent gran sn adequats. Lempresa ha anat tr...ient importncia als fets i els ha ...valuat com a lleus, tot i la freqncia amb qu han oc...rregut d...rrer...ment.
18
Ortografia
Tema 4
LACCENTUACI
Laccentuaci grfica de les paraules est determinada per la posici que ocupa la sllaba tnica dins del mot i per la terminaci de la paraula. La sllaba tnica s la que es pronuncia en un to de veu superior a la resta de sllabes. Segons la posici daquesta sllaba, els mots es divideixen en aguts, plans i esdrixols, tal com expliquem en el tema dedicat a la sllaba. En catal hi ha dos tipus daccent, lobert (greu) i el tancat (agut). Laccent obert recau sobre les vocals obertes (a, e, o), i laccent tancat, sobre les vocals tancades (e, i, o, u). A continuaci us donem algunes pautes per escriure b laccent sobre la e i la o.
E oberta / e tancada
La majoria de mots aguts, plans i esdrixols porten laccent obert.
Mots aguts al, caf, vost, cinqu, sis, obo pags, francs, Valls, inters, ents mossn, aprn, ofn, comprn dbil, mrit, cntim, frtil, rptil, mdic, tcnic, psol, grvol convncer, conixer, vncer, estrnyer diem, dieu; fiem, fieu; quiem, quieu molstia, diferncia, prdua, mtode, herncia, smola, Amrica, acadmia
Ortografia
19
LACCENTUACI
Tema 4
O oberta / o tancada
La majoria de mots aguts porten laccent tancat. En canvi, la majoria dels mots plans i esdrixols porten laccent obert.
Mots aguts Mots plans Mots esdrixols can, atenci, cami, carb, rigors, fabuls prxim, mbil, slid, lgic, prleg glria, memria, clera, cmode, crnica, histria
Mots aguts
Saccentuen sempre que no acaben en alguna de les terminacions anteriors: plstic, cid, mbil, ntim, malvol, cnem, Campdevnol, dipsit, exmens Saccentuen sempre: guila, esglsia, Valncia, pellcula, plvora, interlocutria, msica
Aquesta regla general serveix per a tots els mots, per cal anar amb compte amb els mots que contenen diftongs.
Mots amb diftong decreixent Mots amb diftong creixent Els mots aguts sescriuen sense accent grfic. Els mots plans sescriuen amb accent grfic. Els mots plans sescriuen sense accent grfic. palau, correu, escriu, enrenou, desmai, remei, xiroi, avui, paranoic anveu, amagussiu, moveu, dieu, vlei, trlei contigua, obliqua, ambigua, paraigua, aigua, llengua, pasqua, pasqes
Casos especials
En els mots construts amb formes prefixades acabades amb o (i de vegades amb i) noms porta accent el segon element, si sescau. En els mots que sescriuen amb guionet, si el primer element ha de portar accent, lhi hem de posar. fisicoqumic, anglosax, cardiovascular, socioeconmic pl-roig, adu-siau, ms-dient
Mots compostos
20
Ortografia
LACCENTUACI
Tema 4
Aix mateix, hi ha alguns mots que els parlants pronuncien de manera diferent a les regles daccentuaci i que, per tant, se solen accentuar malament. a) Alguns cultismes i mots dorigen estranger.
oce timp poliglot elit iber xasss Mots aguts futbol tiquet hoquei interval obo Raimon Mots plans intrfon medulla atmosfera mssil rptil txtil meglit omplat termstat acne Marrqueix vking Mots esdrixols diptria olimpades aurola Himlaia Etipia Hlsinki isbara pneumnia czema taca perode tila
b) Determinades formes del present dindicatiu i de subjuntiu dels verbs acabats en -iar.
jo estudio / canvio / copio / denuncio tu estudies / canvies / copies / denuncies ell/a estudia / canvia / copia /denuncia ells/es estudien / canvien / copien / denuncien (i no estdio / cnvio / cpio / denncio) (i no estdies / cnvies / cpies / denncies) (i no estdia / cnvia / cpia / denncia) (i no estdien / cnvien / cpien / denncien)
Laccent diacrtic
Sanomena diacrtic laccent que susa per diferenciar dos mots que sescriuen igual per que tenen una pronncia diferent i que, segons la regla general, no nhaurien de dur.
Verbs sc (v. sser) / soc (soca) s (v. sser) / es (pronom) sn (v. sser) / son (ganes de dormir) dna (v. donar) / dona (sexe femen) dnes (v. donar) / dones (sexe femen) fra (v. ser) / fora (adverbi) Noms bta (de vi) / bota (calat) mra (fruita) / mora (rab) s (animal) / os (ossamenta) nt, nta (parents) / net, neta (adjectiu) m (extremitat) / ma (possessiu) rs (pregria) / res (cap cosa) Altres formes ms (quantitatiu) / mes (perode de lany) b (riquesa; adverbi) / be (xai)
vns (v. venir) / vens (v. vendre) vnen (v. venir) / venen (v. vendre) t (v. tenir) / te (infusi; nom de la t; pronom) s (v. saber) / se (pronom) mlt (v. moldre) / molt (quantitatiu)
du (divinitat) / deu (nmero; font: v. deure) pl (vellositat) / pel (contracci) sl (terreny) / sol (adjectiu; astre) s (acci dusar) / us (pronom) mn (terra) / mon (possessiu) sc (plec) / sec (adjectiu; v. seure) s (afirmaci) / si (condicional) qu (pronom tnic) / que (conjunci; pronom ton)
Ortografia
21
LACCENTUACI
Tema 4
uEXERCICIS
2. Les paraules segents sn totes agudes. Poseu laccent a les que nhagin de portar.
riuet algun aixi proces colliu llumins crosto respon dema Ramon votacio cigro permis porro anireu campio aniran avis Ferran espai
5. Com haurem descriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posici de la sllaba tnica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei xandall atmosfera isobara olimpiades medulla interfon missil dioptria viking pneumonia futbol xassis reptil termostat textil elit periode tulipa omoplat
22
Ortografia
LACCENTUACI
Tema 4
Ortografia
23
Tema 5
LA DIRESI
La diresi s un signe ortogrfic () que sescriu damunt les vocals i i u per indicar que es pronuncien, o que es pronuncien com a vocals i no com a semivocals o semiconsonants. La diresi, doncs, fa les funcions segents: a) Indica que la u es pronuncia en els grups qe, qi, ge, gi.
aiges, segent, qesti, freqent, ping, argir, adeqi, obliqitat
b) Indica que la i o la u damunt la qual hi ha la diresi no forma diftong amb la vocal en contacte.
ram, cocana, oda, herona, fortuta, pec, rell, dirn, crulla, protena, sussa, pasos
Tamb s el cas daquests temps verbals dels verbs de la 3a conjugaci linfinitiu dels quals acaba en vocal+ir.
condum conduu condua condues conduen condussis condussin condut/da produm produu produa produes produen produssis produssin produt/da redum reduu redua redues reduen redussis redussin redut/da
Aix mateix, tamb porten diresi les formes del singular i de la 3a persona del plural del present de subjuntiu dels verbs linfinitiu dels quals acaba en vocal+ar:
denunci, denuncis, denuncin actu, actus, actun
Hi ha altres mots en qu la diresi no s en sllaba tnica i, per tant, s ms difcil saber com sescriuen.
-tat: espontanetat, continutat, gratutat, herocitat, homogenetat -al: esferodal, trapezodal, discodal -itzar: europetzar, arcatzar
A banda daquests acabaments, tenim altres mots que cal aprendre que porten diresi.
agrament, possedor, intuci, allar, amonar, arrunar, atument, cossor, decament, dirtic, ensamada, esferedor, esmortedor, genunament, sucida, trador, venat, vidutat
Aquests mots que acabem desmentar sn generalment derivats dun mot que t una i o una u tniques.
agrair agrament ve venat allo allar sam ensamada
24
Ortografia
LA DIRESI
Tema 5
Remarques
Casos en qu ens estalviem la diresi:
Exemples Quan la i o la u han de dur accent segons les regles daccentuaci Els mots que acaben en els sufixos -isme i -ista Linfinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal+ir (beneir, produir, seduir...) Els mots que comencen per un prefix com re-, contra- i coEls mots acabats en -um i -us ve (aguda acabada en vocal) - vena agraem (plana acabada en m) - agraa egoisme, arcaisme, heroisme, altruista, europeista, maoista agrair agraint agrair, agrairs, agrair, agrairem, agraireu, agrairan agrairia, agrairies, agrairia, agrairem, agraireu, agrairien reunir, reincidir, reintegrar, contraindicaci, coincidncia, coincidir harmnium, aqurium, Pius, Mrius
uEXERCICIS
1. Separeu les sllabes daquests mots, marqueu-ne la tnica i poseu-los diresi, si cal.
veina: fruita: saim: diurn: riu: terraqui: boira: antiguitat: almoina: heroina: palauet: becaina: geniut: consequent: feina: aigua: maleien: peuc: peulla: proteina: contribuissin: lluies: raim: dia: transeunt: unguent: cofoi: produia: esmorteit: introduiu: joia: taut: cafeina:
2. Poseu les diresis que calguin en aquestes formes del verb traduir.
tradueixo tradueixes tradueix traduim traduiu tradueixen traduia traduies traduia traduem tradueu traduien tradueixi tradueixis tradueixi traduim traduiu tradueixin tradus traduissis tradus tradussim tradussiu traduissin tradueix tradueixi traduim traduiu tradueixin
Ortografia
25
LA DIRESI
Tema 5
26
Ortografia
LA DIRESI
Tema 5
Com cada any el capella de la parroquia expressava el seu agraiment als fidels que havien omplert la capella de Sant Ramon durant la celebracio de la Pasqua. I com cada any el public assistent era el mateix: en un banc, lAntonia de cal Mas amb el seu marit, el Julia, maleint com sempre la beatitud de la seva esposa; al banc seguent, lIsaies Joan, proveidor de petits electrodomestics de gairebe tota la provincia, amb cara de no pair que la muller i les filles lluissin un escot tan generos en una cerimonia tan assenyalada; a continuacio, la familia Pujals, que havia contribuit a refer la teulada de lesglesia; uns bancs mes enlla, la Lluisa Roig... I podriem allargar i allargar la llista, pero el fet que no continuem per aqui es que no volem que despres els omesos ens maleeixin els ossos dues centuries seguides.
7. Finalment, poseu els accents i les diresis que falten en aquest text.
Despres dun instant desverament general, un treballador mes sere que no pas els altres va acostar-se amb cautela al punt indicat pel company i comprova que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla humana sino una pea escultorica. Laspecte insolit i un pel esfereidor de la troballa, a causa de la mirada de lunic ull encastat al mig del front daquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produides per lenderroc, van ser la causa que la invencio estrambotica quedes abandonada entre les ruines. Cam de sirga, Jess Moncada
Ortografia
27
Tema 6
B/V
Actualment la be (b) i la ve baixa (v) es pronuncien de la mateixa manera en gran part del domini lingstic catal, cosa que comporta problemes ortogrfics. Tenim, per, algunes regles que ens resolen alguns casos de dubte.
Exemples Davant l i r Darrere m Si a larrel dun mot de la mateixa famlia trobem el so de p moble, bloc, oblidar, cobla abraar, brusa, brivall, bressol embolicar, comboi, vamba, reembors llop lloba, llobat rep rebia, rebut circumvallaci, tramvia, triumvirat Excepcions
Exemples Darrere n Si a larrel dun mot de la mateixa famlia trobem la lletra u La terminaci de l imperfet dindicatiu dels verbs de la primera conjugaci canviar, convertir, enviament, envestir neu nevar, nevada viu viva, vivncia cantava, trobaves, acabvem, arribveu, parlaven
Tingueu present que els pseudoderivats, derivats dun mot llat, conserven la grafia llatina.
Primitius avortar calb cervell corb (adj.) corb (ocell) deure escriu llavi lliure moure provar Derivats avortament calba, calbejar cervellet corba corbera devia escrivent, escriv llaviejar lliurement movia, moviment emprovador, aprovar, comprovable, provable (que es pot provar) Pseudoderivats aborci, abortiu calvcie cerebral, cerebel curvatura, curvilini crvids dbit escriba labial llibertat, liberal autombil, immbil, mobilitzar, mbil probable (que s possible), probabilitat, probatori
Ls de b/v coincideix sovint amb el daltres llenges romniques, per no sempre s aix.
28
Ortografia
B/V
Tema 6
Sescriuen amb b:
abans baf berbena (planta) bolcar corb riba acabar bar berruga boleiar desimbolt ribera laba basc biga bufeta embenar saba arribar beina Biscaia calb rebentar sab autombil bena (tira de fil) bivac comboi rebolcar treballador
Sescriuen amb v:
advocat avet canvi covard espavilar govern llavi raval tvec vedella alcova avi caravella Crdova Esteve gravar nvol rave taverna verns almvar avorrir cascavell endvia esvelt haver pavell rovell travar Vesuvi arravatar avortar cavall envestir fava javelina prevere savi trvol voltor avall bava civada escriv gavardina lHavana provar sivella vaixell
uEXERCICIS
1. Completeu les paraules segents amb b/v tenint en compte les regles que afecten aquestes dues lletres. Aneu amb compte amb les paraules pseudoderivades.
bla...or arxi...ament cal...cie vam...a bre...etat be...ia la...ial ca...ota trium...ir no...etat esto...ar sua...itat escri...ia estre...ar lli...ertat tram...ia cla...ar autom...il o...lidar escla...itud ne...ar mo...iment re...ut pro...abilitat circum...allaci
Ortografia
29
B/V
Tema 6
...erns: ...olta:
...eina: ...ena:
n...ol: ...ala:
30
Ortografia
Tema 7
LES OCLUSIVES
Lescriptura de les grafies p/b, t/d i c/g (consonants oclusives) no presenta cap problema quan apareixen a principi de sllaba. En canvi, quan es troben en posici de final de sllaba es pronuncien de la mateixa manera.
sap / dissabte potser / nord sacsejar / cstig
Tingueu en compte que paraules com inic o oblic fan el femen amb -qua (iniqua i obliqua), mentre que les paraules que acaben en -cu, com innocu o promiscu, fan el femen amb -cua (inncua i promscua). b) Desprs de consonant o de vocal tona, en canvi, escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats.
rab (arabesc), prncep (principat), superb (suprbia) rpid (rapidesa), sord (sordes), sort (sorts) cstig (castigar), amarg (amargar), fresc (frescor)
No sn comprovables per derivaci paraules com ara: sumand, subtrahend, baluard, tord, rang, mting, pding, etc. Hi ha paraules que no segueixen la norma de la derivaci: sn paraules que acaben en -c en lloc de -g. s el cas de la primera persona del present dindicatiu, que acaba en -nc: vinc, venc, entenc, comprenc, etc. I tamb daquests altres mots:
mnec (mnega), ferstec (ferstega), prssec (presseguer), nec (nega), rnec (rnega), crrec (crrega), esprrec (esparreguer), fstic (fastiguejar), arbic (arbiga)
Ortografia
31
LES OCLUSIVES
Tema 7
En general escrivim p. Tamb escrivim amb p els mots comenats per cap-.
Grafies t/d
Exemples En general escrivim t. Escrivim d en els mots comenats per ad-. formatge, platja, ametlla, setmana, cotna, potser, dotze administraci, adjectiu, admissi, advocat atles, atleta, Atlntic, atzar, atmosfera, atzavara Excepcions
Grafies c/g
Exemples cc accident, succs ct actor, recte cz czema cs sacsejar, sacs Excepcions
Escrivim c davant c, t, z, s.
32
Ortografia
LES OCLUSIVES
Tema 7
Escrivim g davant m, n, d, g.
u EXERCICIS
3. Ompliu els buits de les paraules segents amb p/b, t/d, c/g.
p/b su...venci ca...dell ...tima ca...taire a...te ca...dal su...til ca...tenir du...te a...sncia bu...llofa a...vocat a...mosfera ...nic a...quisici t/d bi...llet a...zar a...miraci co...na reve...lla mara...da ...zema sa...s au...ment dra...ma c/g si...nificat an...dota si...natura t...nic co...nom
Ortografia
33
LES OCLUSIVES
Tema 7
Buida, especialment en sentit figurat: Que atreu latenci per la seva excellncia: Que no fa mal: Clarament comprensible, no obscur ni ambigu: De cada dia: Treure dun lloc les persones que locupaven: Mancat de justcia:
5. Ompliu els buits del text segent amb les grafies corresponents (b/v/p/t/d/c/g).
Aquell home ra... vi...ia al nor... de ...iscaia i regenta...a des de feia molt de temps un clu... rne..., amb ...igues fumades i rene...s escrits a les pare...s. Era alt i cal..., tenia una ...erruga al lla...i i se li perfila...a una incipient cor...a de la felicita... Tenia per soci un paio norue..., fre..., prim com un esprre... i plli... com un glo... de llet, que porta...a tot lhi...ern la mateixa ga...ardina, del qual es deia que era prfu... de la justcia del seu pas. Forma...en una parella professional aparentment a...orrida, tot i que es mo...ien en un esplndi... autom...il descapotable de color gro... que no passa...a desaperce...ut. So...int ha...ien re...ut su...eriments annims perqu clausuressin el local, per ells es feien el sor... i es tanca...en a qualsevol possibilita... de dile...
6. Completeu el text, si cal, amb b/p/t/d/c/g i, un cop corregit, prepareu-vos-el perqu us el dictin.
Quan... sa...s que la solitu... ser per sempre la teva companya de viatge po...s comprendre qu passa per la men... dun aspiran... a sucida. Aix, s ara quan... enten... per qu lAlfre... ens impos amb severita... el csti... de la seva mort, per qu el gran... ma... de les finances que ocupava el crre... ms prestigis en aquella empresa dorigen arbi... ens sorprengu amb la seva decisi de deslliurar-se de la vida, una vida que, al ca...davall, era ben seva. Ara b, lAlfre... havia nascu... un cli... dissa...te del mes de desembre i, segons els astrle...s a qu massa sovin... sencomanava, noms havia estat aquesta circumstncia la causan... de la seva mort.
34
Ortografia
Tema 8
S SORDA I S SONORA
La diferncia a lhora de pronunciar el so de la essa sorda [s] i el de la essa sonora [z] consisteix en la vibraci de les cordes vocals. Aix, quan pronunciem una essa sorda, les cordes vocals no vibren; en canvi, quan pronunciem una essa sonora, s que ho fan.
[z] pesar casa zona zinc [s] passar caa sona cinc
Com es pot veure, el so de la essa es pot representar amb aquestes cinc lletres: s, ss, c, , z.
La essa sorda
La essa sorda es pot escriure amb les lletres s, ss, c, . Podem agrupar aquestes lletres en dos grups diferents s/ss, duna banda, i c/, de laltra i, en certa manera, podem dir que cada mot sinclou en un daquests dos grups. Per saber si el so de la essa sorda sha descriure s/ss o b c/ cal tenir en compte que hi ha moltes paraules que coincideixen amb altres llenges romniques. Aix, si en itali, francs o castell van amb z, c o , en catal van amb c o . I si en una altra llengua romnica van amb s en catal van amb s o ss:
can, informaci, ofici, cent, lla, pina, citaci fals, assass, sentiment, assenyalar, premissa, vicissitud, assentiment
Cal tenir present, per, que hi ha paraules que no coincideixen. Trobareu un quadre amb aquestes paraules al final daquest tema.
s Inici de paraula Entre vocals sal, serp, sina, soca, suc massa, assumpte, discussi, agressor, assegurana atansar, precursor, polsim, parsimnia cas, tres, avs, orgulls, embs ss c cdula, cella, citaci, civil Merc, felices, cacic, decisi sencer, vncer, sentncia, violncia amenaar, allionar, traut
comenar, llenol, forut incapa, redre, feli, preco, llu, mar, comer, esfor
Final de paraula
Remarques
En la majoria de paraules que comencen amb un prefix escrivim una sola s, per no en totes.
Ortografia 35
S SORDA I S SONORA
Tema 8
a- (asimtric) anti- (antisocial) entre- (entresuat) homo- (homosexual) as- (assegurar) pros- (prosseguir)
alti- (altisonant) bi- (bisectriu) foto- (fotosntesi) mono- (monosillbic) dis- (dissociar) res- (resseguir)
ante- (antesala) contra- (contrasentit) hipo- (hiposensible) psico- (psicosomtic) pres- (pressentir) trans- (transsexual)
El plural de qualsevol s qualssevol. Sescriuen amb ss els femenins acabats amb el sufix -essa com: metgessa, alcaldessa, jutgessa, comtessa, duquessa, etc. Cal tenir en compte, per, que pagesa, marquesa i princesa sescriuen amb una s. Sescriuen amb ss els mots acabats amb els sufixos segents:
-assa: bonassa, cuirassa -issa: canyissa, terrissa -ussa: gentussa, batussa -gressi, -gressor: agressi, agressor, transgressi, transgressor -missi, -missor: emissi, emissor, dimissi, transmissi, admissi -pressi, -pressor: impressi, impressor, expressi, compressor
Els sufixos de derivaci -ana i -ena sempre sescriuen amb : enyorar enyorana, tmer temena. Cal anar alerta, per, amb mots com dansa i defensa perqu no sn derivats.
La essa sonora
Per representar grficament el so de la essa sonora tenim dues grafies: s, z.
s Inici de mot Entre vocals rasa, desena, provisi, gass, casual atzar, dotzena, agutzil, gatzoneta, atzur z zping, zebra, ziga-zaga, zona, zulu amazona, bizant, topazi, oz, trapezi nazisme, esquizofrnia, Ezequiel, protozou, rizfag, paleozoic Excepcions
Desprs de consonant
Remarques
Els mots compostos amb fons, dins i trans sescriuen amb una s per shan de pronunciar amb essa sonora: enfonsar, endinsar, transistor, transitar, etc.
36
Ortografia
S SORDA I S SONORA
Tema 8
Cal tenir en compte que hi ha un grup de paraules que sovint sn pronunciades errniament ja que ho fem amb el so de la essa sorda en lloc de fer-ho amb el de la sonora. Vegem-ne algunes:
Noms de lloc: sia, Camarasa, Freser Noms de persona: Csar, Eusebi, Susanna Paraules que en castell acaben en -s, per no en catal: tesi, crisi, anlisi, dosi Altres: anestsia, asil, gasa, presumpte, fase, casino, paisatge, medusa
Finalment, i tal com hem dit, hi ha un seguit de paraules que sovint escrivim malament per influncia daltres llenges romniques. Paraules que sescriuen amb s o ss:
alferes barns calabs Crsega embarassar gessam massap pissarra ris squia tros arrebossar basar capats dansa esbs hissar masss plissa Saragossa sussa Tunis arrissar bus carrossa disfressa gasela Ignasi Mequinensa pretensis Sardenya taps verns arrs cabs cassola drassana gaseta llapis Monts quars sarsuela tassa Vinars assot Cadis cervesa Eivissa garsa masmorra mostassa regalssia sentinella tossut xers
u EXERCICIS
Ortografia
37
S SORDA I S SONORA
Tema 8
38
Ortografia
Tema 9
G/J (TG/TJ)
Exemples Excepcions Els mots amb els grups -jecc- i -ject-: objecci, objectar, injecci, injectar, trajectria, projecci Escrivim j al davant de a, o, u. jard, menjar jove, rajol juvenil, ajuda Totes les formes del verb jeure: jec, jeus, jeu, jiem Una srie de noms propis, dorigen hebreu: Jess, Jesucrist, Jeremies, Jehov, Jeroni, Jerusalem, jesuta, Jernim Altres mots, com ara: jerarca, jersei, majestat, jeroglfic Escrivim g al davant de e, i. gener, mengen girafa, mgic
IG/TX
Les grafies ig i tx representen el mateix so quan sn a final de mot. En cas de dubte els derivats dels mots que acaben amb aquest so ens indiquen amb quines lletres shan descriure.
El grup tx sempre alterna amb -tx- en els derivats. El grup ig alterna amb g/j o tg/tj en els derivats. escabetx escabetxada despatx despatxar bateig batejar boig bogeria mig mitjana lleig lletgesa
Tingueu en compte que no hi ha cap paraula que acabi amb els dgrafs tg o tj.
Ortografia
39
Tema 9
X/IX
La lletra x representa diversos sons:
taxi, fix, explotar examen, exemple, hexgon maduixa, xiclet, carxofa
Escrivim x
Escrivim ix
u EXERCICIS
40
Ortografia
Tema 9
3. Completeu amb ig/ix/x i escriviu el plural (mascul i femen) i un verb derivat de cada paraula.
Mascul plural lle... anne... flu... fi... bo... ba... ro... co... Femen plural Verb derivat
4. Completeu aquests mots amb j/g/tj/tg/tx/ig/x/ix. Tingueu en compte que nhi ha 9 que es poden completar
amb ms duna opci.
...ile ta...a tor...a a...udar fe...isme ...ec corre...ir ...ep ...au...a Fli... ...oc ...i...ona mi...eta ...e...nia ma...scula ...aciment refle... lle...iu ra...ar va...a Cui... mere...o via...e fa...enda ven...ar ...arampi esque... missa...e bol...evic pu...ant e...tin...ir ma... Ca...mir ...erro esbia...ada rau...a bi...est e...ut r...im fa...eda
5. Completeu aquest text amb les lletres que calguin. Un cop corregit, prepareu-vos-el perqu us el dictin.
La tra...ectria del nostre persona...e est farcida d...its de presti...i mundial que fan considerar el su...eriment dinvestir-lo doctor honoris causa tot un encert. Tot i que en els anys de ...oventut visqu amb e...altaci lingrs en un monestir ...esuta, ms endavant, arran dun brevssim perode destiue... al ...ad, descobr la seva veritable vocaci i opt per canviar de professi. Aleshores diri... la seva tra...ectria cap a lantropolo...ia, una matria que sempre li havia suscitat un gran inters, disciplina de la qual avui sel considera un ...eni. Els seus estudis han contribut a des...ifrar els ...eroglfics e...ipcis ms comple...os que han suportat el pas del temps i que ...uguen un paper fonamental en el cone...ement del passat de la humanitat.
Ortografia
41
Tema 10
M (MPC, MPT), N
Quan m i n van al davant duna consonant poden ocasionar problemes ortogrfics ja que tenen gaireb el mateix so:
Tho pots combinar per compaginar els dos cursos o has de canviar dhorari?
Remarques
Mots que sescriuen amb m Mots que dupliquen la consonant impremta, empremta, premsa, somriure, somnmbul, somiar mm gamma, summe, Gemma nn Anna, annex, connectar, innocent, Susanna mpt mpc Les paraules acabades en -sumpte: assumpte, presumpte Paraules com: atemptat, exempt, prompte, redemptor, smptoma, temptar, temptativa, temptejar Les paraules acabades en -sumpci: assumpci, presumpci I paraules com: exempci, redempci
El ttol de comte est per damunt del de vescomte i per sota del de marqus. He perdut el compte de les trucades que he fet aquest mes. Vs amb compte de no caure! El banc li ha cancellat el compte corrent. Tenim el costum dexplicar-li un conte abans danar a dormir.
u EXERCICIS
42
Ortografia
M (MPC, MPT), N
Tema 10
mb
nv
mv
Ortografia
43
Tema 11
R/RR
La lletra r pot representar dos sons diferents segons la posici en qu apareix, el so simple i el so mltiple:
carota, pare, corall, perill rata, roca, enraono, colrar
A lhora descriurels, per, noms la erra mltiple ofereix una certa dificultat, ja que es pot escriure de dues maneres: amb r o amb rr.
A comenament de mot Darrere de consonant Entre vocals Raquel, religi, riquesa, roca, runa Celr, folre, Conrad esborrar, carrer, parricida, ferro, carruatge, arrestar
Escrivim r Escrivim rr
Remarques
a) Els mots compostos i derivats En un mot format per una paraula o un prefix que acaba en vocal i una altra que comena amb r no doblem la erra, encara que quedi entre dues vocals.
aantiautobicocontraextrafotoartmic antireligis autoretrat bireactor coreligionari contrareforma extraradi fotoreproducci grecoinframonomultineopolipreradiogrecorom infraroig monorail multiracial neoromnic polirtmia prerom radioreceptor semisobresuprateletermotriultravicesemirecta sobrerealitat suprarenal telereceptor termoregulaci trirectangle ultrarpid vicerector
Hi ha altres mots compostos en els quals tampoc no doblem la r: dentirostre, eradicar, bielors, otorinolaringleg, etc. b) Emmudiment de la erra final En la majoria dels mots la erra final no sona, la qual cosa comporta sovint problemes ortogrfics. Aix, cal recordar que sescriuen amb r final mots com:
Exemples Els infinitius dels verbs lliurar, esperar, tmer, crrer, sortir, fugir carrer carrer clar clarejar por poruc paper paperera flor florir Excepcions Els infinitius dels verbs de la segona conjugaci que acaben en -re: moure, caure, viure
44
Ortografia
R/RR
Tema 11
-ar: alzinar, bestiar, colomar -er: ametller, clauer, fuster -or: blavor, escalfor, maror -dor: escalfador, parador, pescador -tor: cantor, pintor, corrector -sor: impressor, marmessor, professor
A ms, cal anar amb compte de no confondre les dues formes de la tercera persona del singular del passat, que tenen una mateixa pronncia en catal oriental:
mir, escop va mirar, va escopir
Finalment, cal tenir present que no pronunciem la primera r de la paraula arbre ni la de les formes de linfinitiu, el futur i el condicional del verb prendre i els seus derivats i compostos, com aprendre, comprendre o corprendre.
u EXERCICIS
1. Completeu els mots segents amb r o rr i escriviu cada mot al costat de la seva definici.
co...eferent, ba...al, anti...bic, con...eu, pre...ogativa, e...adicar, pre...equisit, i...isori, contra...estar, i...adiar Privilegi, grcia, exempci, de qu frueix un cos poltic o una persona: Requisit previ a un altre o altres requisits: Atuell per contenir lquids, de formes i matries diverses: Llevar radicalment: Anullar els efectes (duna fora, duna acci, etc.), mitjanant una altra: Que fa riure: Un cos, llanar rajos de llum, de calor, (sobre alguna cosa): Plantaci que hom explota: Que designa el mateix referent que un altre element: Que prev o combat la rbia:
Ortografia
45
R/RR
Tema 11
46
Ortografia
Tema 12
L/LL/LL
En catal hi ha fora paraules que tenen repetit el so de la ela, s a dir, la ela geminada. La pronncia, per, sovint no marca clarament aquest so, la qual cosa comporta problemes ortogrfics a lhora descriure aquestes paraules. Com a regla general, cal recordar que sescriuen amb ela geminada: a) Els mots comenats per:
allcollillmillsillAll, allegar, allegoria, alleluia, allrgia, allicient, allucinar collaborar, collateral, collocaci, collapse, collectiu, collega, collegi, collisi, collocar illegal, illegible, ills, illcit, illimitat, illgic, illuminar, illusi, illustrar millenari, millenni, millsim, milligram, millmetre sllaba, sillogisme
c) Paraules com:
ampulls Avell bllic Brusselles calligrafia cellofana cllula circumvallaci constellaci corall cristall ellipse excellent expellir falla fallera fllic filloxera galls gallicisme hellnic idilli imbecillitat installar intellectual intelligent libllula lilliputenc lulli malleable medulla metllic miscellnia mollusc nulla palliar pllid parallel pellcula penicillina pollen polluir protocollari pullular pusillnime putxinelli rebelli satllit sigills sollicitar tarallejar violoncellista xarello xitxarello
Tamb cal tenir present que les parelles segents, entre altres, tenen un significat diferent segons que duguin ela geminada o no en duguin:
allocuci (discurs) / elocuci (dicci) alludir (esmentar) / eludir (evitar) villa (casa) / vila (poblaci) anullar (derogar) / anular (dit anular)
Ortografia
47
L/LL/LL
Tema 12
u EXERCICIS
48
Ortografia
L/LL/LL
Tema 12
Ortografia
49
Tema 13
H
La lletra hac, que es conserva per raons etimolgiques, no representa avui cap so, tret dalguns casos donomatopeies i de mots manllevats daltres llenges:
ha, ha, ha!; he, he, he!; ehem handicap, hawai, Hlsinki, hippy, Shara
Conv recordar les paraules que porten hac i tamb fixar-se en les diferncies que hi ha respecte a altres llenges. Per exemple, escrivim amb hac:
haixix hecatombe hendecasllab hrnia hiptesi hoquei ham hectolitre heptgon heterosexual hissar hort hmster hellnic herldic hexgon hivern humitat handbol hemisferi herba higiene homicida harmonia hemorrgia hereu hiprbole homogeni
Per tingueu en compte que sescriuen sense hac paraules com ara:
avui exuberant orfe benaurat Ester orxata Bo Judit tru cacauet malaurat Tall coet Ma
Remarques
Cal fixar-se en els homnims o parnims. Per exemple, cal distingir b:
ha: forma del verb haver ah!: interjecci a: preposici El vent ha fet caure les fulles. Ah!, eres tu qui trucava? Agafarem lavi a Girona.
50
Ortografia
Tema 13
u EXERCICIS
1. Completeu amb hac aquestes paraules, si cal, i escriviu un verb derivat de cadascuna.
...bil: ...ospital: ...orgull: ...armonia: ...al: ...gil: ...ombra: ...ereu: ...omogeni: ...ivern: ...rnia: ...mfasi: ...umit: ...igiene: ...um: ...oste: ...ona: ...imant:
2. Algunes daquestes paraules han perdut la hac. Ratlleu les que estiguin mal escrites i escriviu-les
correctament.
air ahir Ma ostatge totom exibir ind Zuric aderir Vic isard conort inalar erba cacauet orfe stia orxata emicicle tru Ester coet coibir ermtic Tall avui inibir ermit exaurir anel Bo coesi menir exgon emorrgia exaustiu iptesi exultant Elisabet subasta endecasllab malaurat exorbitant ortodox Montblanc
3. Completeu els espais en blanc amb un dels mots indicats, com en lexemple.
i/hi: Hi va anar i en va tornar rpidament. 1. si/s/shi: Vam dir que ................ al metge quan ens va preguntar ................ volem saber el sexe de la criatura ................ ................ posava b (en lecografia).
Ortografia
51
Tema 13
2. amb/em/ham/hem: ................ preguntat quina diferncia de gust hi ha entre el peix pescat ................ un ................ i el pescat ................ xarxa, per ................ penso que no ................ ents res. 3. as/has: Sempre ................ de fer veure que et guardes un ................ a la mniga. 4. o/ho: Vols conduir tu ................ vols que ................ faci jo? 5. li/lhi: Recorda que, al Marc, ................ havies de portar el dcim de la loteria i que encara no ................ has portat. 6. a/ha: ................ veure, qui ................ llenat aquests papers? 7. mi/mhi: A ................ no ................ veuran pas, en un parc temtic. 8. e/eh/he: ................, Vicen, des que vaig assistir a les teves classes sempre ms ................ distingit la ................ oberta de la ................ tancada. 9. ni/nhi: ................ que tu ho vulguis no ................ portar cap. 10. sabia/shavia: ................ oblidat lagenda a loficina i ara no ................ on havien quedat.
52
Ortografia
Morfosintaxi
Tema 1
LORACI
Loraci s la unitat mnima de comunicaci amb sentit complet. Aquesta unitat la formen paraules, que podem agrupar en diverses categories gramaticals:
Categoria Substantius Adjectius Determinants Definici Mots que representen o designen una persona, un animal o una cosa (concreta o abstracta) Mots que acompanyen un substantiu i que li afegeixen alguna caracterstica. Hi concorden amb gnere i nombre Mots que acompanyen el nom, el determinen i nindiquen el nombre i el gnere Mots que expressen accions, estats dnim, processos, etc. Els podem classificar en: copulatius predicatius: transitius, intransitius, reflexius i recprocs Mots que substitueixen altres mots que han aparegut abans o que queden sobreentesos Partcules invariables que enllacen un element sintctic amb el seu complement Partcules que relacionen mots o oracions Mots invariables que modifiquen el significat dun verb, dun adjectiu o dun altre adverbi Exemples fill, gat, museu, pau blanc, gros, meu, quart el, un, tres, algun, meva, aquest, quin copulatius: semblar, estar, ser transitius: cantar intransitius: arribar reflexius: rentar-se recprocs: escriures ell, que, li, ho a, de, en, amb perqu, quan, si b, avui, aqu, no, s
Verbs
Lestructura bsica de loraci, la formen un sintagma nominal, que fa la funci de subjecte, i un sintagma verbal, que fa la funci de predicat. SN (Subjecte) + SV (Predicat) El nucli del subjecte pot ser un substantiu o un pronom, al qual satribueix lacci o la qualitat expressada pel verb.
LArnau ha dormit tota la nit. / Ell ha dormit tota la nit. El meu gat s molt esquerp. Aquest mas t el sostre malms.
Fixeu-vos, per, que tant el subjecte com el verb duna oraci poden no aparixer. Si aix passa amb el subjecte, parlem doracions amb el subjecte elidit. Quan passa amb el verb, ho podem marcar amb una coma. Tant en un cas com en laltre, aquests elements queden sobreentesos pel context; per tant, s com si hi fossin.
54 Morfosintaxi
LORACI
Tema 1
(Sentn que el subjecte elidit s nosaltres) (Sentn que el verb elidit de la segona oraci s estudia) (Sentn que el verb elidit s hi ha)
De fet, en la nostra parla quotidiana, trobarem molts exemples dexpressions que suprimeixen un o altre element, tot i tractar-se doracions. El verb s lelement clau de loraci. Per tant, no hi ha cap oraci sense verb. Ara b, s que hi ha oracions sense subjecte. Es tracta de les oracions impersonals, dins les quals hem dincloure les passives pronominals, les que tenen com a nucli el verb haver-hi o verbs de comunicaci utilitzats en tercera persona del plural i les oracions amb verbs meteorolgics.
Es viu b al teu pas. s dhora encara. Hi ha dinar per a tothom. Diuen que lequip baixar a segona. Aquest vespre ha plogut molt. Recordeu que el verb haver-hi noms es conjuga en singular i que el sintagma nominal que lacompanya fa la funci de complement directe i no de subjecte. Hi han escamarlans per a tothom. Hi ha escamarlans per a tothom.
Per identificar el subjecte daquestes doracions, que de vegades confonem amb el complement directe, cal tenir present la regla de concordana, segons la qual el subjecte i el verb duna oraci sempre concorden en nombre i persona.
Sexpressa molt malament, aquest poltic. / Sexpressen molt malament, aquests poltics. V S V S Ja ha sortit el tren de rodalies. / Ja han sortit els trens de rodalies. V S V S Magraden les telenovelles de la tarda. / Magrada la telenovella de la tarda. V S V S
Loraci passiva
Dins aquest tipus doracions, hi trobem dos grups: les passives perifrstiques i les passives pronominals.
Morfosintaxi
55
LORACI
Tema 1
La passiva perifrstica Aquest tipus doracions, tot i que segueixen lestructura bsica de loraci (SN + SV), alteren lordre normal dels components per ressaltar el complement directe. El subjecte de loraci activa passa a ser el complement agent en la passiva i el complement directe de loraci activa passa a ser el subjecte pacient. El verb, a ms a ms, adopta una forma perifrstica (daqu el nom), constituda pel verb ser o sser + el participi del verb transitiu, que concorda amb el subjecte.
La policia va detenir un grup de delinqents. S V CD
La passiva pronominal Aquestes oracions les utilitzem quan no volem indicar quin s el subjecte de lacci; per tant, sn oracions impersonals. El verb est format pel pronom es + el verb conjugat en tercera persona.
Es menja b en aquest restaurant.
Com a oracions impersonals, doncs, s incorrecte acompanyar el verb dun complement agent:
Sha presentat un escrit pel procurador. Sha presentat un escrit per part del procurador. Sha presentat un escrit. El procurador ha presentat un escrit. Oraci passiva pronominal incorrecta Oraci passiva pronominal incorrecta Oraci passiva pronominal correcta Oraci activa correcta
Daltra banda, en cas que el verb regeixi, s a dir, demani o exigeixi, complement directe, si aquest est en plural, shi pot fer concordar.
Es recull molt poca aigua a lestiu. CD Es cull / Es cullen moltes maduixes a lestiu. CD
56
Morfosintaxi
LORACI
Tema 1
TIPUS DORACIONS COMPOSTES La coordinaci t lloc entre dues o ms proposicions que es troben en un mateix nivell gramatical (no nhi ha cap que predomini sobre laltra). Les uneix una conjunci de coordinaci. En sries de tres o ms oracions la conjunci freqentment se substitueix per una coma, que cal considerar tamb com a element denlla. Ni magrada el futbol ni hi vull entendre. En Pep cantava, en Llus ballava i els altres sho miraven. Entri, miri, remeni, compri. Quan les oracions coordinades prescindeixen de conjuncions es diu que sn oracions juxtaposades. En lescriptura, lelement que aleshores les enllaa sn alguns signes de puntuaci: el punt i la coma, els dos punts i, sobretot, la coma. La seva reacci no mha estranyat gens: s prpia del seu comportament. Les dones xerraven al menjador; els homes fumaven a la terrassa. La nena plora perqu t son. Sempre que se sentia trist pujava a la muntanya. Han arribat al magatzem els discos que em vas demanar.
Coordinades
Juxtaposades
Subordinades
En la subordinaci tenim sempre una oraci principal i una, o ms, de subordinades que la completen i exerceixen una funci sintctica determinada respecte al verb de loraci principal. Van gaireb sempre enllaades amb la principal per mitj de conjuncions de subordinaci o per pronoms relatius.
u EXERCICIS
1. Digueu quina categoria gramatical tenen els mots subratllats daquest text.
Els bombers van rescatar illesos quatre joves que havien quedat incomunicats quan practicaven barranquisme. Lavs de la desaparici dels joves es va rebre abans-dahir per fins avui no sha acabat el rescat daquest grup, format per un noi i tres noies.
2. Identifiqueu el subjecte i el predicat de les oracions segents. Si el subjecte est elidit, especifiqueu-ho.
1. 2. 3. 4. 5. 6. La tieta de la Nria sha llicenciat en filologia anglesa. Em molesta molt el soroll. Mempasso tots els programes dAndreu Buenafuente. Afanyat! Les actuacions han quedat vistes per a sentncia. Ha arribat un nou carregament de fruita.
3. Digueu quines daquestes oracions sn impersonals i quines no, i daquestes ltimes indiqueu-ne el subjecte.
1. 2. 3. 4. 5. 6. Es menja molt malament a casa teva. Sasseu aqu, lElisenda. No hi ha prou cadires per a tothom. Sha estat tot lestiu de vacances a Sussa. El mar passat va nevar moltssim als Pirineus. Shan de complir les regles del joc.
Morfosintaxi
57
LORACI
Tema 1
58
Morfosintaxi
Tema 2
Remarques
Quan fem enumeracions, s aconsellable precedir de larticle corresponent cada substantiu, sobretot quan lenumeraci cont mots amb gneres diferents.
He comprat els psols, les patates, el pa i larrs.
Els dies de la setmana no porten article quan susen com a adverbis, per s que en duen quan susen com a substantius.
Dimarts tinc hora al metge. (Noms aquest dimarts.) El dimecres vaig a dansa. (Tots els dimecres, cada dimecres.)
s incorrecte ls de larticle davant dinfinitius amb valor verbal i doracions subordinades substantives.
El caminar s saludable. Caminar s saludable.
El que mhagis convidat a la festa em fa molta illusi. Que mhagis convidat a la festa em fa molta illusi. Dins dun text, escrivim amb minscula larticle que precedeix alguns topnims.
la Bisbal dEmpord, el Vendrell, els Hostalets de Pierola, Castellar de nHug
En canvi, en les adreces larticle sescriu amb majscula, ja que inicia frase.
43700 El Vendrell
Morfosintaxi
59
Tema 2
Pel que fa al nom de les comarques, tret de la dOsona, la resta duen article.
el Pla de lEstany, lAlta Ribagora, la Selva
Cal tenir en compte que larticle definit mascul i el neutre tenen la mateixa forma: el. Per tant, la forma lo per a larticle neutre s incorrecta.
No et pots imaginar lo que mha dit. No et pots imaginar el que mha dit.
Aix s lo millor que li podia passar. Aix s el millor que li podia passar. Avui a lo millor ve en Roger a dinar. Avui potser ve en Roger a dinar. Tu no saps lo animal que s! Tu no saps com ns, danimal! Ara ve lo bo! Ara ve el que s bo. Lapstrof Els articles el i la sapostrofen davant de mots que comencen en vocal, precedida o no duna hac.
masculins laltaveu, lhabitatge lexpedient, lhelicpter linfermer, lhistoriador lofici, lhorari luniversitari, lhumanisme femenins lacta, lharmonia lespcie, lherba lilla, lhpica lona, lhora lungla, lhulla
Tingueu en compte, per, que larticle femen no sapostrofa davant de paraules femenines que comencen en i, u, hi i hu tona.
la investigaci, la instncia, la infermera, la infncia; la historiadora, la hisenda, la historieta; la universitria, la ubicaci, la unificaci, la urgncia; la humitat, la humiliaci, la humilitat
Pel que fa a la preposici de, sempre sapostrofa davant dun mot que comena en vocal o en vocal + hac.
dAustrlia, dhandbol, despera, dherba, dinici, dhisenda, dofici, dhora, dunitat, dhumor
Remarques
No sapostrofen a) les paraules que comencen amb el diftong creixent i + vocal:
el iogurt, la hiena, de iode
60
Morfosintaxi
Tema 2
d) per tradici:
la una (hora), la host, la ira i la Haia
Sapostrofen
Pel que fa a ls de lapstrof amb les sigles, tant si es pronuncien com un mot com si es lletregen, segueixen les mateixes normes que acabem de veure. Cal tenir en compte, a ms, que les sigles que es lletregen i comencen amb una consonant sapostrofen si aquesta es pronuncia amb una vocal inicial. No sapostrofen Sapostrofen
la UNESCO, la UGT, la CEE, el DNI, el NIF, el CP lADN, lIRPF, lONU, lURSS, lFP, lLSD
Quant a la preposici de, noms sapostrofa davant de sigles que comencen en vocal: dADN, dIRPF, dUGT, per de FP, de LSD. Les contraccions Els articles definits el i els es contrauen amb les preposicions a, de, per i amb la partcula ca, mentre que larticle personal en noms es contrau amb aquesta ltima.
+ a de per ca el al al Girons del del Tarragons pel pel cam cal cal metge els als als estudiants dels dels amics pels pels carrers cals cals avis en
Tingueu en compte que la contracci es desf quan precedeix un mot que comena en vocal o vocal + hac.
+ a de per ca el a l a lEmpord de l de lUrgell per l per lhoritz ca l ca loculista en
ca n ca nEnric
Morfosintaxi
61
Tema 2
b) Indefinits
Singular Mascul Femen un una Plural uns unes
c) Personals
Singular Mascul Femen en na n
En singular, els noms propis de persona poden anar precedits tant de larticle personal (en / na / n ) com de larticle definit (el / la / l ), per no en plural, ja que larticle personal noms t les formes del singular: el / en Codina, per els Codina. Demostratius Els demostratius determinen la proximitat o la llunyania respecte a lespai que ocupen els interlocutors o respecte a elements apareguts en el discurs. Dacord amb aix, tradicionalment sha establert un sistema de tres graus segons si es parteix de lespai de lemissor (primer grau), del receptor (segon grau), o si es tracta dun espai lluny a aquests (tercer grau). Val a dir, per, que en lactualitat aquesta distinci ha quedat reduda a dos graus: aquest i aquell (amb les variants flexives respectives).
Singular Mascul 1r grau Femen Neutre Mascul 2n grau Femen Neutre Mascul 3r grau Femen Neutre aquell aquella aqueix aqueixa aquest aquesta Plural aquests aquestes a aqueixos aqueixes aix aquells aquelles all
Possessius
62
Morfosintaxi
Tema 2
Possessius tnics 1a pers. Un possedor 2a pers. 3a pers. 1a pers. Diversos possedors 2a pers. 3a pers. Mascul Femen Mascul Femen Mascul Femen Mascul Femen Mascul Femen Mascul Femen
Singular meu meva teu teva seu seva nostre nostra vostre vostra seu llur seva Singular mon ma ton ta son sa Plural mos mes tos tes sos ses
Plural meus meves teus teves seus seves nostres vostres seus seves llurs
Possessius tons Mascul 1a pers. Femen Mascul 2a pers. Femen Mascul 3a pers. Femen
Els possessius tons acompanyen noms de parentiu i formen part dalguns tractaments protocollaris.
El caldo de ma mare s el millor que he tastat mai. Lhomilia de Sa Santedat ha estat llarga i avorrida.
Les formes llur, llurs sempre han de fer referncia a diversos possedors.
El manifestant assistir a lacte amb llurs pancartes. Els manifestants assistiran a lacte amb llurs pancartes. Els manifestants assistiran a lacte amb llur pancarta.
Els possessius tnics tant poden anar al davant com al darrere del nom que acompanyen. Quan van al davant sempre els precedeix un article, per no quan van al darrere.
Hi anirem amb el meu cotxe. Vindr un cos meu que viu al Jap.
Pel que fa a la posici dels possessius tons, van sempre al davant del nom que acompanyen i no els precedeix cap altre determinant.
Hi anirem amb el cotxe de mon pare.
Morfosintaxi
63
Tema 2
Interrogatius
Mascul Femen Singular quin quina Plural quins quines
Els quantificadors
Els quantificadors expressen quantitat o assenyalen algun tipus despecificaci de carcter numric. Es divideixen en numerals, quantitatius i indefinits. Numerals a) Cardinals Fan referncia a una quantitat exacta. No tenen flexi de gnere ni de nombre, tret de les formes un, dos i cent (aquesta ltima sols t flexi de gnere en plural).
Ha aconseguit dos entrades per al concert davui. Ha aconseguit dues entrades per al concert davui. Xifra 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Numeral u, un / una dos / dues tres quatre cinc sis set vuit nou deu onze dotze tretze catorze quinze setze disset divuit dinou vint Xifra 21 22 23 30 31 32 40 50 60 70 80 90 100 110 125 200 500 1.000 10.125 65.389 Numeral vint-i-u, vint-i-un / vint-i-una vint-i-dos / vint-i-dues vint-i-tres trenta trenta-u, trenta-un / trenta-una trenta-dos / trenta-dues quaranta cinquanta seixanta setanta vuitanta noranta cent cent deu cent vint-i-cinc dos-cents / dues-centes cinc-cents / cinc-centes mil deu mil cent vint-i-cinc seixanta-cinc mil tres-cents vuitanta-nou
64
Morfosintaxi
Tema 2
Usem la forma u quan el cardinal t valor ordinal, com tamb quan ens referim al nom del nmero.
Va ser el nmero u de la promoci. El bitllet de loteria acaba en u.
Quan els numerals cardinals sutilitzen amb valor ordinal han danar darrere del nom i sempre en mascul (hi ha implcit el mot nmero).
El que et dic ho trobars a la pgina (nmero) dos. Com que la fila (nmero) u estava plena, no he comprat les entrades.
Recordeu que noms escrivim guionet entre les desenes i les unitats (vint-i-dues, trenta-un), i entre les unitats i les centenes (dos-cents, cinc-centes). b) Ordinals Fan referncia a lordre. Tots els ordinals tenen flexi de gnere i de nombre.
Singular Mascul primer segon tercer quart cinqu sis set vuit nov des onz dotz tretz catorz quinz setz disset divuit dinov vint vint-i-un vint-i-dos vint-i-tres trent cent mil Plural Mascul primers segons tercers quarts cinquens sisens setens vuitens novens desens onzens dotzens tretzens catorzens quinzens setzens dissetens divuitens dinovens vintens vint-i-unens vint-i-dosens vint-i-tresens trentens centens milens
Femen primera segona tercera quarta cinquena sisena setena vuitena novena desena onzena dotzena tretzena catorzena quinzena setzena dissetena divuitena dinovena vintena vint-i-unena vint-i-dosena vint-i-tresena trentena centena milena
Femen primeres segones terceres quartes cinquenes sisenes setenes vuitenes novenes desenes onzenes dotzenes tretzenes catorzenes quinzenes setzenes dissetenes divuitenes dinovenes vintenes vint-i-unenes vint-i-dosenes vint-i-tresenes trentenes centenes milenes
Morfosintaxi
65
Tema 2
c) Partitius Fan referncia a una part dun conjunt. La majoria de les formes coincideixen amb les dels ordinals, si b nhi ha daltres que no: ter, dcim (tamb des), centsim (o cent), millsim (o mil) i mig.
Noms una quarta part dels inscrits sha presentat a lexamen final. Segons lOMS, un ter de la poblaci mundial no t accs a laigua potable. Ens partim mitja poma?
No hem de confondre les formes mig (amb les variants flexives mitja / mitjos / mitges) i mitj (mitjana / mitjans / mitjanes). Tal com hem vist, mig significa que forma la meitat dun tot, mentre que mitj vol dir que s igualment lluny de dos extrems.
Som al punt mitj de lilla. Mapassionen les novelles de ledat mitjana. Com endrapa! Sha menjat mitja barra de pa. La notcia ha commocionat mig pas.
Quantitatius Els quantitatius fan referncia a una quantitat sense precisar-la. Nhi ha que tenen flexi de gnere i nombre i daltres que no.
Singular Mascul bastant quant molt poc tant gaire ms menys prou massa fora gens quanta molta poca tanta quants molts pocs tants gaires Femen Mascul bastants quantes moltes poques tantes Plural Femen
Encara fa bastantes faltes dortografia. Encara fa bastants faltes dortografia. No hi haur proutes cadires ni prous ordinadors. No hi haur prou cadires ni prou ordinadors. Tinc masses ganes de marxar de viatge. Tinc massa ganes de marxar de viatge.
66
Morfosintaxi
Tema 2
Ha comprat forces coses. Ha comprat fora coses. Recordeu que en frases interrogatives, condicionals i negatives lequivalent de poc s gaire, i no pas molt o massa.
No tinc molts amics. No tinc massa amics. No tinc gaires amics.
Cal anar amb compte a no confondre els quantitatius quant i tant amb les formes quan i tan.
Quant valen aquestes arracades? Digueu-me quan arribareu. T tant fred que ha de dormir amb pecs. La Nria mha dit que ha conegut un noi tan encantador.
Indefinits Els indefinits designen duna manera vaga o general. En alguns casos presenten formes diferents segons si funcionen com a pronoms o com a especificadors.
Pronoms alg altre cada u cadasc Especificadors algun / alguna / alguns / algunes altre / altra / altres cada un / cada una cadascun / cadascuna cert / certa /certs /certes diferents mateix / mateixa / mateixos / mateixes ning qualsevol quelcom res tal tot tothom un / una / uns / unes qualsevol / qualssevol
hom
La forma tot susa sempre en mascul quan determina un topnim que no va precedit darticle.
Avui plour a tot Catalunya.
No s correcte ls de mateix com a pronom amb valor referencial (s a dir, quan sutilitza per substituir un substantiu esmentat abans), tot i que s s correcte com a pronom quan significa la mateixa cosa.
Morfosintaxi
67
Tema 2
Feu saber a les parts que poden impugnar el recurs dapellaci o b adherir-se
al mateix.
Feu saber a les parts que poden impugnar el recurs dapellaci o b adherir-shi. Sempre passa el mateix quan anem de viatge.
Daltra banda, mateix tamb ens serveix per expressar mfasi quan acompanya un substantiu o determinats pronoms o adverbis, en substituci de lincorrecte *propi.
Els propis directius han dimitit desprs de conixer el resultat de la moci de censura. Els mateixos directius han dimitit desprs de conixer el resultat de la moci de censura. Els directius mateixos han dimitit desprs de conixer el resultat de la moci de censura. Fes-ho tu mateixa. Ara mateix mhi poso.
Remarca general
Els determinants demostratius, possessius i interrogatius tamb poden funcionar com a pronoms.
Quin jersei tagrada ms? Aquest. El meu pis s ms assolellat que el teu. Pots triar un daquests dos llibres. Quin vols?
u EXERCICIS
2. Poseu la forma darticle que correspongui davant els mots que trobareu tot seguit.
.....instncia .....hpica .....imaginari ..... infermera .....hiptesi ..... infant .....rsula .....imatge .....interlocutria .....Irene ..... indi .....infncia .....humitat .....interlocutor .....Ignasi ..... hum ..... imaginaci .....uni .....ndia ..... intern .....Isabel .....hmer .....infermer .....humanitat
68
Morfosintaxi
Tema 2
5. Reescriviu les frases segents aplicant les regles dapostrofaci i, quan calgui, de contracci.
1. 2. 3. 4. 5. La infermera de el iode. A el estiu tinc el costum danar a passar uns dies a El Pla de el Estany. Viu a els afores de el poble, a prop de cal Eugeni. Estudia a la UOC; la Universitat Oberta de Catalunya. Qu fem amb la ngrid? Lhem de inscriure al casal o la durem a ca els avis?
6. Ompliu amb la preposici de i amb articles determinats els buits daquest text.
nic. ....... fiscal, en ....... informe ems ....... 1 ....... abril ....... 2007 davant ....... aquest Jutjat, sollicita ....... inadmissi total ....... recurs, ....... acord amb el que disposa ....... article 1710 ....... Llei ....... enjudiciament civil, ats que ....... quantitat litigiosa s notriament inferior a ....... import que estableix ....... article 1687 ....... Llei esmentada. Aquest Jutjat ha trams les actuacions, mitjanant ....... interlocutria de 25 ....... juliol ....... 2007, ....... tribunal competent.
Morfosintaxi
69
Tema 2
70
Morfosintaxi
Tema 3
Gnere
En la majoria de casos el femen es forma a partir del mascul, tot i que nhi ha que parteixen del femen per crear el mascul i daltres que fan loposici de gnere mitjanant lalternana de sufixos. a) Afegim una -a al mascul.
mascul / -a femen Substantius nen nena gat gata regidor regidora Ramon Ramona carnisser carnissera
Aquest s el sistema ms productiu. Cal tenir en compte que laddici de la vocal a la forma masculina pot donar lloc a alguns canvis.
Canvis Accentuaci i diresi ltima grafia s ss pb td cg uv l ll fv ig j/tj c qu secretari Llus funcionari pags gos llop advocat amic hereu Marcel serf boig Substantius secretria Llusa funcionria pagesa gossa lloba advocada amiga hereva Marcella serva boja Adjectius errnia seriosa cortesa conspcua espessa adequada groga tova nulla roja lletja iniqua
erroni seris corts conspicu esps adequat groc tou nul roig lleig inic
Fixeu-vos que els adjectius que acaben en -cu no experimenten cap canvi de grafia, ja que lnic que fem s afegir una -a al mascul: vacu vcua; innocu inncua; promiscu promscua. b) Canviem la -e, la -o o la -u final del mascul per una -a.
Morfosintaxi 71
Tema 3
-e, -o, -u mascul / -a femen Substantius pediatre alumne psiquiatre mestre ministre fillastre rapsode arquitecte moro monjo viudo reu ateu pediatra alumna psiquiatra mestra ministra fillastra rapsoda arquitecta mora monja viuda rea atea pobre ample culte vague altre esquerre negre addicte fondo flonjo moreno europeu hebreu Adjectius pobra ampla culta vaga altra esquerra negra addicta fonda flonja morena europea hebrea
-e / -a
-o / -a -u / -a
Els mots que canvien la -u final per una -a sn els que en mascul tenen com a terminaci el diftong decreixent -eu : plebeu plebea, per nadiu nadiua. En general, els adjectius que canvien la -e del mascul per una -a en el femen sn els que en castell (i en mascul) acaben en -o. Cal tenir en compte, per, que hi ha un cert nombre dadjectius acabats en -e que sn invariables (vegeu lapartat g). c) Afegim la terminaci -na als masculins que acaben en vocal tnica.
-vocal tnica mascul / -na femen Substantius germ cos lle deg germana cosina lleona degana pla am oport com Adjectius plana amena oportuna comuna
Hi ha un cas que, tot i que no acaba en vocal tnica, tamb fa aquesta flexi: orfe rfena. d) Afegim un sufix feminitzador al mascul.
Mascul + sufix feminitzador Sufix -essa jutge poeta abat duc gall heroi tsar Substantius jutgessa poetessa abadessa duquessa gallina herona tsarina Adjectius
-ina
Tingueu en compte que substantius com pags, burgs, marqus i prncep no fan el femen amb el sufix -essa, sin que formen part dels casos en qu afegim una -a al mascul (vegeu lapartat a): pags pagesa; burgs burgesa; marqus marquesa; prncep princesa.
72
Morfosintaxi
Tema 3
Es tracta dun nombre molt redut de mots que es caracteritzen pel fet que, a diferncia de la resta de casos que hem vist, el mascul es forma a partir del femen. f) El mascul i el femen tenen sufixos diferents.
Sufixos diferents Substantius -or / -riu -leg / -loga actor emperador psicleg podleg actriu emperadriu psicloga podloga anleg homleg anloga homloga Adjectius
Tingueu en compte que el femen de ladjectiu sacrleg s sacrlega, i no pas *sacrloga. g) El mascul i el femen tenen la mateixa forma.
Invariables Excepcions -aire Substantius captaire escombriaire pidolaire artista anestesista publicista homicida sucida fratricida jerarca monarca oligarca gimnasta recluta espia demandant manifestant firmant vigilant agent contribuent delinqent pacient vident Adjectius xerraire rondinaire somicaire altruista capitalista egoista bactericida herbicida larvicida Substantius Adjectius
-ista
-cida
-arca
-a
-ant
-ent
entusiasta agrcola hipcrita amargant extravagant elegant abundant prudent bullent creient lluent diferent
ajudant comerciant
ajudanta comercianta
sant
santa
Morfosintaxi
73
Tema 3
-e
-ble
-al -el
-il
-ar
-a -i -o
rude alegre clebre golafre indemne amable possible feble igual normal fidel cruel rebel fcil difcil gil regular auxiliar vulgar capa auda feli velo preco
deixeble
deixebla
caporal
caporala
tranquil
tranquilla
Tingueu en compte que els adjectius acabats en -a, -i, -o sn invariables en singular, per no en plural.
un noi feli / una noia feli uns nois felios / unes noies felices
Pel que fa als noms danimals, generalment sn invariables. En cas que vulguem fer la distinci de sexe, hem dindicar-ho mitjanant els mots mascle o femella.
el canari mascle / el canari femella la balena mascle / la balena femella
74
Morfosintaxi
Tema 3
el canal (via daigua) el cremallera (ferrocarril) el delta (terme geogrfic) un editorial (article) el fi (objectiu, finalitat) el planeta (astre) el llum (aparell) un ordre (contrari de desordre) el son (el fet de dormir) el terra (sl, paviment) el clau (de clavar) el clera (malaltia) el coma (estat patolgic) el pols (batec) el pudor (modstia) el salut (salutaci) el vall (excavaci)
la canal (conducte, canonada) la cremallera (sistema de tancament) la delta (lletra grega) una editorial (empresa) la fi (acabament) la planeta (dest duna persona) la llum (resplendor, claror) una ordre (manament) la son (les ganes de dormir) la terra (altres sentits) la clau (dobrir i tancar) la clera (rbia) la coma (altres sentits) la pols (partcules) la pudor (mala olor) la salut (estar sa) la vall (depressi entre muntanyes)
Cal tenir en compte que hi ha substantius que admeten tots dos gneres i tenen el mateix significat: el mar o la mar; un art o una art; un mfasi o una mfasi; el vessant o la vessant. b) Sn noms masculins:
els afores els bacteris el costum el front un orde un anell el batent el deute els espinacs els llegums el pebre el titella un avantatge el compte el corrent el lleixiu el pendent el dubte els narius el senyal
c) Sn noms femenins:
una anlisi una esplendor la dent la nespra la calor les incisives una olor la remor una allau la sndrome una aroma la cercavila les plvores la resplendor la sida la suor una au la claror la marat les postres
Nombre
a) En la majoria de casos, afegim una -s al singular per formar el plural.
singular / -s plural Substantius advocats exempt hereus limtrof ministres nul reus addicte jutges fondo clients violent actors fraudulent actrius dur boletaires prudent demandants alegre Adjectius exempts limtrofs nuls addictes fondos violents fraudulents durs prudents alegres
advocat hereu ministre reu jutge client actor actriu boletaire demandant
Morfosintaxi
75
Tema 3
Hi ha, per, alguns mots en qu afegim -s al singular tot i que acaben en vocal tnica.
Substantius a (nom lletra) be (nom lletra) re (nota musical) do (nota musical) perqu per sof caf pur bistur men Adjectius crus nus
as bes res dos perqus pers sofs cafs purs bisturs mens
cru nu
76
Morfosintaxi
Tema 3
d) Afegim -os al singular dels mots aguts masculins acabats en -s, -, -x, -ix, -tx.
-s, -, -x, -ix, -tx singular / -os plural Substantius Adjectius impresos gris grisos esquinos efica eficaos annexos complex complexos brioixos fluix fluixos capritxos gavatx gavatxos
Cal tenir en compte, per, que afegim -s a determinats substantius acabats en - o -x (alguns dels quals sn plans o femenins).
cal cals fal fals ndex ndexs apndix apndixs trax traxs matx matxs
Recordeu que els adjectius acabats en -a, -i, -o sn invariables quant al gnere, per no quant al nombre.
Singular Mascul / Femen auda capa feli velo preco Plural Femen audaces capaces felices veloces precoces
-a -i -o
e) Afegim -s o -os al singular dels mots masculins acabats en -sc, -st, -xt, -ig.
-sc, -st, -xt, -ig singular / -s o -os plural Substantius disc discs o discos fosc test tests o testos llest text texts o textos mixt passeig passeigs o passejos lleig
Tingueu en compte que afegim -s al redut nombre de substantius femenins acabats en -st: la post les posts; la host les hosts.
Morfosintaxi
77
Tema 3
Remarques
Recordeu que hi ha mots que tenen la mateixa forma del plural tant en mascul com en femen.
Invariables Excepcions -ants -ents -als -els -ils -ars Substantius demandants manifestants agents delinqents criminals fiscals Adjectius amargants elegants prudents diferents iguals normals fidels cruels fcils difcils regulars auxiliars Substantius ajudants ajudantes comerciants comerciantes parents parentes presidents presidentes caporals caporales sants Adjectius santes corpulentes fraudulentes males anmales paralleles tranquilles rares cares
Tamb sn invariables els substantius que teniu a continuaci, ja que tenen la mateixa forma tant en singular com en plural.
dilluns dimarts dimecres dijous divendres temps tos ics llapis atles comptagotes obrellaunes penja-robes paracaigudes eucaliptus focus globus cactus tipus virus
He perdut dos llapissos de color vermell. He perdut un llapis de color vermell. He perdut dos llapis de color vermell. En canvi, no sn invariables mots com oasi, tesi, crisi, anlisi, tuberculosi, etc. Per tant, tenen la forma del singular i la del plural:
Aquest any en Climent noms ha tingut una crisis nerviosa. Aquest any en Climent noms ha tingut una crisi nerviosa. Ahir al vespre la Farners va patir dues crisis nervioses.
Finalment, tingueu en compte que hi ha noms que noms tenen la forma del plural tot i que els podem utilitzar per referir-nos a un nic element.
les acaballes els afores les alicates les arres les bermudes els calotets les tisores les postres
78
Morfosintaxi
Tema 3
u EXERCICIS
3. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent els canvis necessaris.
sala annexa (document): document annex 1. escola mixta (jutjat) 2. pas gris (ciutat) 3. suc amargant (ametlla) 4. plaa lletja (quadre) 5. memria vaga (discurs) 6. vi agre (llet) 7. cotxe lluent (patena) 8. carrer ample (carretera) 9. caf bullent (aigua) 10. sentncia iniqua (judici)
Morfosintaxi
79
Tema 3
5. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent els canvis necessaris.
sala annexa (document): document annex 1. funcionari corts (cambrera) 2. manifestant corpulent (majordoma) 3. ostatge intelligent (rea) 4. germ pobre (ciutat) 5. amo rude (tardor) 6. mestra culta (professor) 7. actor feli (infncia) 8. rei alegre (princesa) 9. client extravagant (noia) 10. home difcil (situaci)
80
Morfosintaxi
Tema 3
Morfosintaxi
81
Tema 4
EL VERB
Definici i categories
El verb, nucli del sintagma verbal o predicat, s lelement imprescindible de loraci, perqu indica lacci que fa o rep el subjecte, el seu estat o la seva qualitat. Est format per un lexema (o arrel) que s la part invariable, al qual safegeix un grup de morfemes (desinncia) que aporten les informacions segents: nombre: singular o plural, en concordana amb el subjecte persona: primera, segona o tercera (del singular o del plural), dacord amb el subjecte temps: moment en qu t lloc lacci verbal (passat, present, futur) mode: indica la manera com es realitza lacci verbal (indicatiu, subjuntiu, imperatiu) aspecte: indica si el procs de lacci verbal sha acabat (perfectiu) o si encara no ha comenat o encara ha de finalitzar (imperfectiu).
Classificaci
Des del punt de vista sintctic, els verbs es divideixen segons la manera com es relacionen amb els altres components de la frase, aix s, amb el subjecte o amb els altres complements. Quant a la relaci amb el subjecte, podem trobar: a) Verbs impersonals. Sn els que no tenen subjecte que realitza lacci, com els verbs meteorolgics i els verbs haver-hi i caldre:
ploure, nevar, fer calor, fer sol, llampegar Hi ha trenta persones. / Cal tenir pacincia.
b) Verbs personals. Sn els que formen oracions amb subjecte. Els podem trobar en veu activa:
El meu amic va guanyar la plaa dagent merescudament.
O en veu passiva:
La plaa dagent va ser guanyada merescudament pel meu amic.
Quant a la seva relaci amb els complements, podem trobar: a) Verbs copulatius o atributius. Quan sols enllacen un atribut amb el subjecte, sense cap altra crrega semntica: ser, estar, semblar, tornar-se.
El Pere s un xicot molt trempat. (copulatiu) La Maria sha tornat vermella. (atributiu)
82
Morfosintaxi
EL VERB
Tema 4
b) Verbs predicatius. Quan indiquen una acci o una activitat del subjecte. Aquests se subdivideixen en transitius, intransitius, reflexius, pronominals i recprocs:
El funcionari va avisar els mossos. (transitiu) Els testimonis passejaven pels passadissos. (intransitiu) Ladvocat es prepara les preguntes. (reflexiu) Ledifici nou s tan gran que ens hi vam perdre. (pronominal) Els funcionaris sajuden molt els uns als altres. (recproc)
Conjugacions
1a conjugaci -ar REGULARS cantar estudiar pujar 2a conjugaci -er / -re tmer crixer perdre rebre 3a conjugaci -ir PURS dormir sortir consentir
dir dur
Gerundi: cant-ant Perfet he cantat has cantat ha cantat hem cantat heu cantat han cantat Passat anterior hagu cantat hagueres cantat hagu cantat hagurem cantat hagureu cantat hagueren cantat Futur perfet haur cantat haurs cantat haur cantat haurem cantat haureu cantat hauran cantat
Participi: cant-at, cant-ada, cant-ats, cant-ades Imperfet cant-ava cant-aves cant-ava cant-vem cant-veu cant-aven Passat perifrstic vaig cantar vas cantar va cantar vam cantar vau cantar van cantar Condicional cant-aria cant-aries cant-aria cant-arem cant-areu cant-arien Plusquamperfet havia cantat havies cantat havia cantat havem cantat haveu cantat havien cantat Passat ant. perifrstic vaig haver cantat vas haver cantat va haver cantat vam haver cantat vau haver cantat van haver cantat Condicional perfet hauria cantat hauries cantat hauria cantat haurem cantat haureu cantat haurien cantat
Morfosintaxi
83
EL VERB
Tema 4
MODE IMPERATIU Perfet hagi cantat hagis cantat hagi cantat hgim cantat hgiu cantat hagin cantat Imperfet cant-s cant-essis cant-s cant-ssim cant-ssiu cant-essin Plusquamperfet hagus cantat haguessis cantat hagus cantat hagussim cantat hagussiu cantat haguessin cantat ------cant-a cant-i cant-em cant-eu cant-in
Irregularitats de la 1a conjugaci Irregularitats ortogrfiques Tot i que la majoria dels verbs que pertanyen a aquesta conjugaci sn regulars (excepte anar i estar), en alguns verbs es produeixen canvis ortogrfics provocats per lalternana de certes grafies:
comenocomences, jutjarjutges, entregarentregues, aixecoaixeques, adequaradeqes
A ms, cal recordar que el verb donar duu accent diacrtic (dna/dnes) i que els verbs acabats en -ear, -iar, -oar i -uar duen diresi en algunes terminacions del present de subjuntiu i de limperatiu, per marcar que no hi ha diftong: cre-, canvi-s, inco-s, actu-n. Irregularitats morfolgiques Pel que fa al verb anar, t doble arrel o lexema: larrel va- en els presents dindicatiu, de subjuntiu i en limperatiu (vaig, vagi, vs...) i larrel an- en la resta de temps (anir, anava, anem, anireu, anssim...). Quant al verb estar, t el present dindicatiu irregular, llevat de la 1a i 2a persona del plural, i el passat simple adopta els morfemes auxiliars propis de la 2a conjugaci. Cal anar amb compte amb les formes *jo ests, *tu estessis, etc., del present de subjuntiu perqu sn incorrectes.
Present indicatiu estic ests est estem esteu estan Passat simple estigu estigueres estigu estigurem estigureu estigueren Present subjuntiu estigui estiguis estigui estiguem estigueu estiguin Imperfet subjuntiu estigus estiguessis estigus estigussim estigussiu estiguessin
Gerundi: tem-ent Perfet he temut has temut ha temut hem temut heu temut han temut
Participi: tem-ut, tem-uda, tem-uts, tem-udes Imperfet tem-ia tem-ies tem-ia tem-em tem-eu tem-ien Plusquamperfet havia temut havies temut havia temut havem temut haveu temut havien temut
EL VERB
Tema 4
Passat simple Passat anterior tem- hagu temut tem-eres hagueres temut tem- hagu temut tem-rem hagurem temut tem-reu hagureu temut tem-eren hagueren temut Futur Futur perfet tem-er haur temut tem-ers haurs temut tem-er haur temut tem-erem haurem temut tem-ereu haureu temut tem-eran hauran temut MODE SUBJUNTIU Present Perfet Imperfet tem-i hagi temut tem-s tem-is hagis temut tem-essis tem-i hagi temut tem-s tem-em hgim temut tem-ssim tem-eu hgiu temut tem-ssiu tem-in hagin temut tem-essin
Passat perifrstic vaig tmer vas tmer va tmer vam tmer vau tmer van tmer Condicional tem-eria tem-eries tem-eria tem-erem tem-ereu tem-erien Plusquamperfet hagus temut haguessis temut hagus temut hagussim temut hagussiu temut haguessin temut
Passat ant. perifrstic vaig haver temut vas haver temut va haver temut vam haver temut vau haver temut van haver temut Condicional perfet hauria temut hauries temut hauria temut haurem temut haureu temut haurien temut MODE IMPERATIU ------tem- tem-i tem-em tem-eu tem-in
Irregularitats de la 2a conjugaci La majoria dels verbs daquesta conjugaci sn irregulars. Irregularitats ortogrfiques Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -tendre (entendre, estendre, pretendre...) i el verb encendre, porten accent tancat a la e en la 3a persona del singular del present dindicatiu i la 2a persona del singular de limperatiu (atn, estn, pretn, encn...). En canvi, el participi segueix la regla general de laccentuaci i mant la e oberta (ats, ests, prets, encs...). Cal recordar que les formes dels verbs poder i voler sescriuen sempre amb o (podia, pogurem, voldrs, volgussim...), excepte la 1a persona del singular del present dindicatiu, el present de subjuntiu i limperatiu, que sescriuen amb u.
Present dindicatiu puc / vull ---- ---- ---- ---- ---- Present de subjuntiu pugui / vulgui puguis / vulguis pugui / vulgui puguem / vulguem pugueu / vulgueu puguin / vulguin Imperatiu ----pugues / vulgues pugui / vulgui puguem / vulguem pugueu / vulgueu puguin / vulguin
Els verbs jeure, treure, nixer i pixer tenen una peculiaritat en la primera vocal de larrel: pot ser -e o -a quan s en posici tnica i amb -a quan s en posici tona.
Morfosintaxi
85
EL VERB
Tema 4
El verb dur pot tenir dues formes en el present dindicatiu i en limperatiu: duus o dus, duu o du. Irregularitats morfolgiques Cal tenir en compte que molts verbs de la 2a conjugaci tenen el radical velaritzat, que tractem a lapartat dels verbs velars. Els verbs caldre i soler manquen dalgunes formes del paradigma de la 2a conjugaci: noms tenen terceres persones, a ms de les formes no personals, i no tenen imperatiu. Els verbs saber i cabre o caber tenen aquestes formes en el present de subjuntiu i limperatiu:
Present de subjuntiu cpiga spiga cpigues spigues cpiga spiga capiguem sapiguem capigueu sapigueu cpiguen spiguen Imperatiu ---cap cpiga capiguem cabeu cpiguen
Per acabar, cal tenir en compte que a vegades, per influncia del castell i per analogia amb altres verbs catalans, es formen infinitius acabats en -ixer que sn incorrectes. Aix fa que molts cops els conjuguem amb el paradigma de la 2a conjugaci quan, de fet, nhi ha alguns que sn de la 3a. compadixer, pertenixer, prevalixer, florixer, afavorixer, permanixer, apetixer compadir, pertnyer, prevaler (o prevaldre), florir, afavorir, romandre, venir de gust De fet, els verbs acabats en -ixer noms sn conixer, merixer, parixer, aparixer i els seus derivats.
86
Morfosintaxi
EL VERB
Tema 4
Gerundi: dorm-int Perfet he dormit has dormit ha dormit hem dormit heu dormit han dormit Passat anterior hagu dormit hagueres dormit hagu dormit hagurem dormit hagureu dormit hagueren dormit Futur perfet haur dormit haurs dormit haur dormit haurem dormit haureu dormit hauran dormit
Imperfet dorm-s dorm-issis dorm-s dorm-ssim dorm-ssiu dorm-issin
Participi: dorm-it, dorm-ida, dorm-its, dorm-ides Imperfet dorm-ia dorm-ies dorm-ia dorm-em dorm-eu dorm-ien Passat perifrstic vaig dormir vas dormir va dormir vam dormir vau dormir van dormir Condicional dorm-iria dorm-iries dorm-iria dorm-irem dorm-ireu dorm-irien
Plusquamperfet hagus dormit haguessis dormit hagus dormit hagussim dormit hagussiu dormit haguessin dormit
Plusquamperfet havia dormit havies dormit havia dormit havem dormit haveu dormit havien dormit Passat ant. perifrstic vaig haver dormit vas haver dormit va haver dormit vam haver dormit vau haver dormit van haver dormit Condicional perfet
hauria dormit hauries dormit hauria dormit haurem dormit haureu dormit haurien dormit
MODE IMPERATIU
------dorm- dorm-i dorm-im dorm-iu
Perfet hagi dormit hagis dormit hagi dormit hgim dormit hgiu dormit hagin dormit
dorm-in
Gerundi: serv-int Perfet he servit has servit ha servit hem servit heu servit han servit
Participi: serv-it, serv-ida, serv-its, serv-ides Imperfet serv-ia serv-ies serv-ia serv-em serv-eu serv-ien Plusquamperfet havia servit havies servit havia servit havem servit haveu servit havien servit
Morfosintaxi
87
EL VERB
Tema 4
Passat simple serv- serv-ires serv- serv-rem serv-reu serv-iren Futur serv-ir serv-irs serv-ir serv-irem serv-ireu serv-iran MODE SUBJUNTIU Present Perfet serv-eix-i serv-eix-is serv-eix-i serv-im serv-iu serv-eix-in
Passat anterior hagu servit hagueres servit hagu servit hagurem servit hagureu servit hagueren servit Futur perfet haur servit haurs servit haur servit haurem servit haureu servit hauran servit Imperfet serv-s serv-issis serv-s serv-ssim serv-ssiu serv-issin
Passat perifrstic vaig servir vas servir va servir vam servir vau servir van servir Condicional serv-iria serv-iries serv-iria serv-irem serv-ireu serv-irien Plusquamperfet hagus servit haguessis servit hagus servit hagussim servit hagussiu servit haguessin servit
Passat ant. perifrstic vaig haver servit vas haver servit va haver servit vam haver servit vau haver servit van haver servit Condicional perfet hauria servit hauries servit hauria servit haurem servit haureu servit haurien servit MODE IMPERATIU ------serv-eix serv-eix-i serv-im serv-iu serv-eix-in
hagi servit hagis servit hagi servit hgim servit hgiu servit hagin servit
Irregularitats de la 3a conjugaci Irregularitats ortogrfiques La majoria dels verbs daquesta conjugaci sn incoatius, aix vol dir que afegeixen lincrement -eix entre larrel i la desinncia en algunes formes del present dindicatiu, del present de subjuntiu i de limperatiu: jo serveixo, ell serveixi, serveixin ells, etc. Els altres, de forma pura, no afegeixen la partcula -eix: escullo, bullo, obro, cuso, fujo, etc. Hi ha un grup de verbs que admeten totes dues formes, la incoativa i la pura:
mentir acudir consumir presumir
El verb sentir s pur i ho sn tamb la major part dels seus derivats (consentir, pressentir, ressentir-se...). Els nics derivats que sn incoatius sn assentir i dissentir:
consento, pressento, ressento; consents, pressents, ressents assenteixo, dissenteixo; assenteixes, dissenteixes
Alguns dels verbs acabats en -air, -eir, -oir i -uir porten diresi quan es conjuguen en alguns temps verbals (pam, obet, desom, traduu). En aquest sentit, cal recordar que linfinitiu, el gerundi, el futur i el condicional no porten mai diresi (conduir, conduint, conduir, conduiria) i que laccent grfic t prioritat sobre la diresi (obeem, obeeu).
88
Morfosintaxi
EL VERB
Tema 4
Els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir sescriuen amb u quan est en posici tnica i amb o quan est en posici tona: cullo collim, cus coseu, escups escopir, surto sort, tusso tossirem. Els verbs tenir i venir alternen e /i en larrel de les formes verbals (tinc tenia, vindr veniu). Cal recordar que els infinitius tindre i vindre no sn adequats al registre estndard. A ms, com veurem ms endavant, la 1a persona del present dindicatiu daquests verbs t el radical velaritzat: tinc, vinc. El verb lluir s pur quan vol dir emetre llum i incoatiu quan vol dir fer goig:
El sol lluu. Aquest vestit no et llueix gens.
Irregularitats morfolgiques En la forma estndard hi ha alguns verbs que tenen el participi irregular:
establir establert imprimir imprs morir mort obrir obert omplir omplert
Ms endavant, en lapartat dUsos de modes i temps verbals, hi trobareu ms exemples. Tamb hi ha alguns verbs que els tractem com si fossin de la 1a conjugaci i que en realitat sn de la 3a. Sn aquests: reflexar, traicionar, pollucionar, garantitzar, collisionar reflectir, trair, polluir, garantir, collidir Per tant, sn incorrectes les formes *reflexa, *traiciona o *garantitza, etc., i cal dir reflecteix, traeix o garanteix.
absoldre
absolc
absolgui
absolgus
absolgu
absolt
Morfosintaxi
89
EL VERB
Tema 4
aparixer
aparec
aparegui
aparegus
aparegu
conixer
conec
conegui
conegus
conegu
dir
dic
digui
digus
digu
dur
duc
dugui
dugus
dugu
valer
valc
valgui
valgus
valgu
viure
visc
visqui
visqus
visqu
apareix aparegui apareguem apareixeu apareguin coneix conegui coneguem coneixeu coneguin digues digui diguem digueu diguin duu (du) dugui duguem dueu duguin val valgui valguem valeu valguin viu visqui visquem viviu visquin
aparegut
conegut
dit
dut
valgut
viscut
Remarques
El verb escriure admet tamb el so velar en els temps segents:
Passat simple escriv / escrigu escrivires / escrigueres escriv / escrigu escrivrem / escrigurem escrivreu / escrigureu escriviren / escrigueren Imperfet de subjuntiu escrivs / escrigus escrivissis / escriguessis escrivs / escrigus escrivssim / escrigussim escrivssiu / escrigussiu escrivissin / escriguessin
El verb donar no fa la velaritzaci: no *donc, sin dono, i no *dongui, sin doni. Els infinitius i gerundis tampoc fan la velaritzaci, s a dir, no acaben en -guer o -guent, respectivament.
Correctes Infinitius Gerundis caldre o caler calent haver havent Incorrectes Gerundis *calguent *haguent
90
Morfosintaxi
EL VERB
Tema 4
Finalment, per a ls dels verbs preposicionals, vegeu el tema de les funcions sintctiques i de les preposicions.
Per utilitzar correctament el gerundi, cal que tinguem en compte: 1. Expressa una acci simultnia a la del verb principal:
Es va lesionar jugant a futbol.
verb principal
Si intercanviem lordre i no canvia el sentit de la frase. Si podem posar-hi una conjunci del tipus mentre. Si hi podem afegir el mot tot davant del gerundi.
Per saber si s una acci anterior podem provar-ho, igualment, de les maneres segents:
Si intercanviem lordre i no canvia el sentit de la frase. Si podem posar-hi una locuci adverbial del tipus desprs de. Havent dinat, reprendrem el judici. Desprs de dinar, reprendrem el judici.
Morfosintaxi
91
EL VERB
Tema 4
el gerundi de posterioritat (quan expressa una acci posterior a la que expressa el verb principal) Lacusat fou ingressat a la pres, fugint al cap de dos dies. Lacusat fou ingressat a la pres i va fugir al cap de dos dies. Noteu que, en aquest cas, si fem les comprovacions anteriors la frase no t sentit.
Invertir lordre. Posar-hi la conjunci mentre o la locuci desprs de. Fugint al cap de dos dies, lacusat fou ingressat a la pres. Lacusat fou ingressat a la pres, mentre fugia al cap de dos dies. Lacusat fou ingressat a la pres, desprs de fugir al cap de dos dies.
el gerundi copulatiu (que pot ser substitut per la conjunci i), usat per coordinar dues accions diferents El jutge va declarar ferma la Sentncia, advertint les parts que no hi podien interposar cap recurs. El jutge va declarar ferma la Sentncia i va advertir les parts que no hi podien interposar cap recurs. el gerundi especificatiu (el que pot ser substitut per un relatiu) El nombre de dones complint condemna s de 300. El nombre de dones que compleixen condemna s de 300. Han redactat una circular regulant ls de les mquines fotocopiadores. Han redactat una circular que regula ls de les mquines fotocopiadores. La quantitat de presos encara s massa alta, portant a la construcci duna nova pres. La quantitat de presos encara s massa alta, la qual cosa / cosa que ha portat a la construcci duna
nova pres.
Recordeu, a ms, que els gerundis acabats en -guent i -quent (*poguent, *visquent, etc.) sn incorrectes. El participi s la forma no personal del verb que pot tenir un valor de verb (quan va acompanyat dun auxiliar: ha cantat) o dadjectiu (quan acompanya un nom: el full imprs). En els verbs regulars el participi es forma afegint -at, -ut i -it a larrel del verb: 1a conjugaci: cantar cantat 2a conjugaci: tmer temut; perdre perdut 3a conjugaci: dormir dormit; patir patit
La formaci dels participis de la primera conjugaci no genera cap dubte, perqu sempre usa la mateixa terminaci i no hi ha alteracions ortogrfiques. En canvi, en la segona i tercera conjugacions sovint utilitzem formes de participi incorrectes perqu tenen diverses terminacions i no segueixen una regla a lhora de formar-se. A ms, cal tenir en compte les modificacions ortogrfiques que pateixen.
92
Morfosintaxi
EL VERB
Tema 4
Infinitiu caber o cabre saber vendre trcer nixer o nixer crixer merixer aparixer comparixer conixer seure sobreseure absoldre / resoldre estrnyer / constrnyer compondre admetre/ comprometre fondre / confondre empnyer romandre
Participi Incorrecte *capigut *sapigut *vengut *torat *naixut *creixut *mereixut *aparescut *comparescut *conescut *sentat *sobreset *absolgut / resolgut *estrenyut / constrenyut *compongut *admetut / comprometut *fundit / confundit *empenyut *romangut
Correcte cabut sabut venut torut o tort nascut crescut merescut aparegut comparegut conegut segut sobresegut absolt /resolt estret / constret compost adms / comproms fos / confs emps roms
3a conjugaci Terminacions -it / -ida -its / -ides -ert / -erta -erts / -ertes -ert / -erta -erts / -ertes -s / -esa -esos / -eses -rt / -rta -rts / -rtes -ut / -uda -uts / -udes
Infinitiu Incorrecte dormir / patir / florir / oir obrir establir omplir imprimir morir tenir *obrit *establit *imprimit *morit
Participi Correcte dormit / patit obert establert omplert imprs mort tingut
Remarques
El participi s la forma no personal del verb que pot tenir un valor adjectiu i, per tant, pot concordar en gnere i nombre amb el nom que qualifica.
Hem tingut un mat farcit de sorpreses. Les places, ben repartides, satisfan a tothom. Els menors, avisats del perill, van creure leducador.
Morfosintaxi
93
EL VERB
Tema 4
Linfinitiu s la forma no personal del verb que pot tenir el valor dun substantiu i s independent de qualsevol mats temporal. Tot seguit repassarem els errors ms comuns que se solen fer en ls dels verbs en infinitiu: a) Linfinitiu no porta article. El comenar s el que ms costa. Comenar s el que ms costa. El fet de comenar s el que ms costa. Haver de comenar s el que ms costa. b) Linfinitiu no s un imperatiu. Passar a la sala, si us plau. Passeu a la sala, si us plau. c) Al + infinitiu no sadmet en contextos formals. A lacabar el curs es far un qestionari de satisfacci. En acabar el curs es far un qestionari de satisfacci. Quan acabi el curs es far un qestionari de satisfacci. (ms recomanable) Sha susps el judici al retirar la denncia. Sha susps el judici en retirar la denncia. Sha susps el judici perqu han retirat la denncia.
(ms recomanable)
d) De + infinitiu no t valor condicional. De saber-ho, haurem actuat duna altra manera. Si ho hagussim sabut, haurem actuat duna altra manera. e) Linfinitiu dintroducci no s correcte. Finalment, advertir-lo que si no es presenta ser declarat en rebellia. Finalment, ladverteixo que si no es presenta ser declarat en rebellia. Finalment, conv advertir-lo que si no es presenta ser declarat en rebellia. Limperatiu Limperatiu es forma a partir dels presents dindicatiu i de subjuntiu. Ja sabem que no t 1a persona del singular; la 2a persona, del singular i del plural, es forma a partir de lindicatiu, i la resta de persones (s a dir, 3a del singular i 1a i 3a del plural) es formen a partir del subjuntiu.
94
Morfosintaxi
EL VERB
Tema 4
Pel que fa a les formes velars, de vegades podem dubtar a lhora de formar un imperatiu. Per aix, s til recordar aquesta norma, que segueixen sempre tots els verbs: cal fixar-se en les formes del singular, de manera que la 2a persona del singular es correspon amb la 2a del plural i la 3a persona del singular es correspon amb la 1a i 3a del plural. Vegem-ho en lesquema segent:
imperatiu plural 1a 2a 3a
singular -2a 3a
Per exemple:
-digues digui -coneix conegui diguem digueu diguin coneguem coneixeu coneguin -beu begui -vine vingui beguem beveu beguin vinguem veniu vinguin
Ja hem vist que quan es vol expressar una ordre sha dutilitzar la 2a persona del plural de limperatiu i no linfinitiu: Tancar la porta, si us plau. Apagar els mbils. Tanqueu la porta, si us plau. Apagueu els mbils.
Oracions condicionals En el quadre segent trobareu esquematitzat com hem dusar els temps verbals en les oracions condicionals.
Morfosintaxi
95
EL VERB
Tema 4
Oraci subordinada Si aproves lexamen de catal, present Si aprovessis lexamen de catal, imperfet subj. Si haguessis aprovat lexamen, plusquamperfet subj.
Oraci principal farem una festa. futur farem una festa. condicional haurem fet una festa. condicional perfet
Per tant, sn incorrectes les construccions segents: Si haguessis aprovat lexamen, hagussim fet una festa. Si hagus sabut que vindries, hagus encomanat el dinar. Si hagus sabut que vindries, hauria encomanat el dinar.
Perfrasis verbals
Sn la uni de dos verbs per expressar una idea nica. El primer verb es conjuga i aporta el sentit a la perfrasi, i el segon ha de ser un infinitiu, un gerundi o un participi, i s el que aporta el significat a loraci. Segons quin sigui el primer verb, distingim entre diversos tipus de perfrasis, tal com veureu a la taula segent. A ms, cal tenir en compte els errors ms freqents que se solen fer en algunes daquestes construccions.
Tipus de perfrasis Haver de + infinitiu Haver-se de + infinitiu Dobligaci o necessitat Caldre + infinitiu Caldre + que + oraci Deure + infinitiu De probabilitat Exemples Heu de comparixer al judici del dia 3 de juny. Sha de provar la seva culpabilitat. Cal presentar lescriptura de poder. Cal que ratifiqueu el conveni regulador. Deu ser el prit qui truca. Devien ser cent persones, en aquella manifestaci. Poder + infinitiu Estar a punt de + infinitiu Estar per + infinitiu Dimminncia Anar a + infinitiu (sempre en passat) Enguany podrem ampliar els pressupostos per al material. La vista est a punt de comenar. El tren estava per sortir. Anava a obrir la porta, per vaig veure que no hi havia pany. Tot seguit fonamentar les meves conclusions. Plour./ Est a punt de ploure. Incorreccions habituals Teniu que comparixer al judici del dia 3 de juny. Es t de provar la seva culpabilitat. Hi ha que presentar lescriptura de poder. Es precs que ratifiqueu el conveni regulador. Ser el prit qui truca. Hi serien / Deurien ser cent persones, en aquella manifestaci.
De possibilitat
96
Morfosintaxi
EL VERB
Tema 4
De freqncia De durada
Com que s molt tena, en Pere sol aconseguir tot all que es proposa. Les autoritats estan fent un seguiment exhaustiu dels abocaments. Les autoritats vnen fent un seguiment exhaustiu dels abocaments.
u EXERCICIS
1. Completeu les frases segents amb les formes adients dels verbs entre parntesis.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. La lesi no va permetre que latleta ...................... (igualar) les marques anteriors. Quan rem petits, els professors ens ......................... (castigar) de cara a la paret. Sempre que ............................ (tornar, nosaltres, imperfet) de viatge li ............................ (portar) algun regal. En Joan i lEster ................................ (desitjar) que els facis algun regal sorpresa. No ......................... (marejar, tu) el teu pare amb aquestes foteses. ........................... (abraar, vosaltres) la vostra germana. El professor continua ............................. (esperar) que facis el treball pendent. Ser millor que us .......................... (abstenir, vosaltres) de fer comentaris forassenyats durant la declaraci. Hem demanat a lAjuntament que ............................ (adequar) els parcs i jardins del municipi. s millor que lescola ............................ (tancar) mentre duren les obres.
2. Conjugueu la 1a persona del singular del present dindicatiu i del present de subjuntiu daquests verbs.
1a persona singular Present indicatiu renunciar crear lloar continuar suar incoar adequar creuar Present subjuntiu
3. Destrieu entre els segents verbs de la tercera conjugaci quins sn incoatius i quins sn purs. Distribuulos en dues files conjugant-los en primera persona del present dindicatiu.
dormir, servir, avorrir, inhibir, grunyir, munyir, produir, requerir, precedir, ajupir, descobrir, escollir, repartir, deduir, recollir, aclarir, fugir, sofrir, emmalaltir, competir, sorgir, cruixir, introduir, proveir, consentir, bullir, eximir, pressentir, transgredir, urgir
Morfosintaxi
97
EL VERB
Tema 4
6. 7. 8. 9. 10.
98
Morfosintaxi
EL VERB
Tema 4
3. 4. 5. 6. 7. 8.
Si sapigus on anirem de vacances, ja comenaria a preparar-ho tot. Jo masseguraria que capiguessin les maletes al cotxe. Si pertangussiu al club excursionista, gaudirieu de la natura amb tota la famlia. Vaig estar molt content que mescrigussiu des dEgipte. No crec que poguem venir. Els ciutadans se senten traicionats perqu els resultats no reflexen la seva elecci ni garantitzen un govern estable.
8. Ompliu els espais buits amb la forma que correspongui dels verbs en negreta de la mateixa frase.
1. Encenc la foguera. Vol que jo ............................ la foguera. Volia que jo ............................ la foguera. 2. Enteneu aix? Magrada que ............................. aix. Magradaria que .............................. aix. 3. Treu la moto. Et dic que ............................... la moto. Et vaig dir que ............................ la moto. 4. Suspendran el judici? Espero que no ................................ el judici. Esperava que no ................................. el judici. 5. Ens revenem les entrades del concert. Ens demanen que ens ................................. les entrades. Ens demanaven que ens ............................... les entrades. 6. Aquest aparell val molts diners. Quan en ................................... menys, el comprar. Si en .............................. menys, el compraria. 7. Seieu, si us plau! Magrada que ............................... a classe. Magradaria que .............................. a classe.
1. Parla ms fluix! 2. Dissoleu la manifestaci! 3. Repreneu el ritme! 4. Estigues quiet! 5. Escriviu la redacci! 6. Coneguem-nos primer! 7. Correu ms de pressa! 8. Beu ms aigua!
Morfosintaxi
99
EL VERB
Tema 4
10. Les frases segents sn ordres. Poseu-hi les formes verbals adients.
No li ................................... (retreure, nosaltres) la seva feblesa. ......................................... (veure, vosaltres) la tasca que ha fet i .................................-ne (conixer, vosaltres) els motius. .................................-me (dir, tu) si comenars el curs. No ens ................................. (estendre, nosaltres) amb detalls que no interessen a ning. No ens ......................................... (moure) i no passar res. Cal que us ........................................ (creure) el que us diuen. Vull que .................................... (reconixer) el vostre error. No ....................................... (respondre, vosaltres) amb monosllabs al vostre pare! ....................................... (aprendre, vosaltres) a comportar-vos. 9. Cal que ....................................... (obtenir, nosaltres) una autoritzaci del jutge per poder embargar-li el sou. 10. Vull que ....................................... (saber, vosaltres) que si fumeu al bus, al taxi o al tren infringireu la llei. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.
12. Completeu les frases segents amb la forma del participi adequada.
1. LAjuntament ha ................................. (establir) un termini molt curt per fer les reclamacions. 2. El seu ajudant lha .............................. (suplir) amb tanta eficcia mentre era fora que lempresa ha decidit contractar-lo. 3. Quants fulls has .................................. (imprimir)? 4. No se mhavia ............................... (ocrrer) que podien ser cosins. 5. A lacte de presentaci, he ............................. (seure) a la primera fila. 6. No mhan ............................... (cabre) tots els expedients a larxivador. 7. Per fi li han ............................... (aparixer) els informes que buscava. 8. No hem ............................... (ser) a temps de citar tots els testimonis.
100
Morfosintaxi
EL VERB
Tema 4
15. Ompliu els buits amb les formes de les perfrasis dobligaci o de probabilitat adients.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. El denunciat ..................... complir amb lobligaci de presentar-se al judici. El jurat ja .................................... haver pres una decisi. No ................................... que presentis el carnet didentitat. Limputat ...................................... aclarir al magistrat si va participar en el robatori. La imposici de mesures penals alternatives ............................... valorar amb molta prudncia. .............................. que fssiu puntuals. No ............................ ser cert que lhagin inculpat. Ja no ..................................... venir, si a hores dara no ha arribat. Pel que fa a les penes imposades, .................... indicar que no arriben al 3%.
Morfosintaxi
101
Tema 5
Caracterstiques
102
Morfosintaxi
Tema 5
La funci de S la poden realitzar un sintagma nominal, un pronom fort o feble, un infinitiu o una oraci.
La Snia treballa en un bufet dadvocats. S Vosaltres heu confs lelectorat. S Dexpedients, nhan entrat? S Magrada molt llegir. S El noi de qui em parles s bomber. S (sintagma nominal amb funci de S) (pronom fort amb funci de S) (pronom feble amb funci de S) (infinitiu amb funci de S) (oraci amb funci de S)
Els pasos rics tamb pateixen els efectes del canvi climtic. CN CN
La primera frase s agramatical perqu el verb s transitiu i, per tant, li fa falta un CD per completar el seu significat. Repassem, a continuaci, algunes de les caracterstiques que diferencien el CD i el CI:
Morfosintaxi
103
Tema 5
CD El CD indica lobjecte (persona, cosa...) sobre el qual recau lacci expressada pel verb. El cambrer neteja els gots. CD El CD no necessita cap lligam que luneixi al verb, s a dir, generalment no va precedit de preposici (a, per a). Ja he avisat la Maria. CD Hem citat els testimonis. CD Hi ha molt pocs casos en qu el CD admet preposici: Davant dun pronom personal fort (The saludat a tu) En les oracions recproques (Es miren lun a laltre) En frases on hi pot haver ambigitat (El conec millor que al teu germ) Opcionalment davant dels pronoms tots, totes, tothom i ning (No he vist (a) ning) Daltra banda, en passar loraci a passiva, el CD de loraci activa nesdev el S. El jutge va citar el testimoni. S CD El testimoni va ser citat pel jutge. S pacient C. agent A diferncia del S, el CD no pot ser elidit de loraci i no concorda amb el verb. (Jo) He visitat els meus cosins. S elidit CD
Definici
Avui he escrit als meus cosins. CI Va sempre introdut per preposicions (a o per a) o el pronom que el representa substitueix un SPrep. He regalat flors a la meva mare. CI Tinc un encrrec per a tu. CI
Com lidentifiquem
Tal com hem vist en el quadre anterior, generalment la funci de CD la realitza un sintagma nominal, mentre que la de CI la fa un sintagma preposicional. Ara b, aquestes funcions tamb les poden realitzar un pronom fort, un pronom feble o una oraci.
Us ha cridat a vosaltres. CD A nosaltres ens llana floretes cada dia. CI El pentino cada mat. CD (pronom fort amb funci de CD) (pronom fort amb funci de CI) (pronom feble amb funci de CD)
104
Morfosintaxi
Tema 5
Li agrada molt anar al cinema. CI Explicam per qu heu arribat tard. CD Tinc bombons per a qui en vulgui. CI
(pronom feble amb funci de CI) (oraci amb funci de CD neutre: equival a aix) (oraci amb funci de CI)
Les interferncies del castell ens han portat a considerar intransitius verbs que en realitat sn transitius i a considerar transitius verbs que sn intransitius. En aquests casos s fcil confondre el CD i el CI. Sn transitius verbs com ajudar, amenaar, atendre, avisar, citar, elegir, escollir, escoltar, estimar, obligar, saludar, veure i visitar. En aquests casos el verb regeix o demana un CD, el qual recordem-ho no pot anar introdut per cap preposici.
En Joan ha amenaat a en Pau a la sortida de lescola. En Joan ha amenaat en Pau a la sortida de lescola.
(verb transitiu)
En canvi sn intransitius agradar, avortar, callar, crrer, treballar, telefonar, esmorzar, dinar, berenar i sopar, entre altres. En aquests casos el verb no pot aparixer mai seguit dun CD.
Avui he telefonat la Nria. Avui he telefonat a la Nria.
(verb intransitiu)
He dinat llenties. He menjat llenties per dinar. (verb intransitiu) Hem recorregut la sentncia. Hem recorregut contra la sentncia.
(verb intransitiu)
No obstant aix, hem de tenir en compte que una bona part de verbs tant es poden usar transitivament com intransitivament, depenent del significat que tinguin dins el context en el qual apareixen.
Aquest advocat crida molt durant els judicis. (cridar: fer crits; intransitiu) V Ladvocat ha cridat els testimonis perqu compareguin a la sala. (cridar: avisar; transitiu) V CD
Remarques sobre el CD i el CI
El CD i el CI poden aparixer junts en una mateixa frase:
He portat flors a la meva mare. CD CI
El CD pot no aparixer quan el verb transitiu t un significat complet amb CD o sense. En aquests casos es tracta de verbs que es poden usar en un sentit absolut.
El teu fill parla lalemany amb molta claredat. El teu fill parla amb molta claredat. (amb CD) (sense CD)
Morfosintaxi
105
Tema 5
Si destinatari de lacci i objecte de lacci coincideixen, la funci de CD recau sobre el destinatari sempre que no expressem lobjecte.
En Pere ha pentinat la Nria / En Pere es pentina CD CD (destinatari) (destinatari) (no expressem lobjecte: els cabells)
106
Morfosintaxi
Tema 5
Ms endavant veurem com la preposici que introdueix els complements preposicionals pot canviar davant dinfinitiu (en i amb es canvien per a o de) o b desapareix cau davant de la conjunci que.
Atribut (Atr.)
Anomenem atribut el complement que expressa una caracterstica atribuda al subjecte amb el lligam dun verb copulatiu (ser, estar, semblar o parixer).
Aquestes flors sn de paper. Atr. El testimoni estava nervis. Atr. Amb aquests cabells, sembles un espantall. Atr.
La funci datribut la pot realitzar un sintagma nominal, un adjectiu o un sintagma preposicional i, quan la fa un adjectiu, concorda amb el subjecte en gnere i nombre.
Si la funci la realitza un adjectiu, concorda en gnere i nombre amb el subjecte o el complement directe que complementa. Com que apareix amb verbs predicatius, s impossible confondrel amb latribut.
El vigilant s molt tranquil. (verb copulatiu: s) Atr. El vigilant ha actuat molt tranquil. (verb predictiu: ha actuat) Pred.
Per s cal vigilar a no confondrel amb el complement circumstancial de manera, que, si b tamb respon a la pregunta com?, t per resposta un adverbi, no un adjectiu.
Aquest bolgraf escriu b. CCM
Morfosintaxi
107
Tema 5
Tampoc lhem de confondre amb el complement del nom. En aquests casos, diferenciarem el predicatiu del complement del nom perqu ladjectiu amb funci de predicatiu es pot situar davant del nom sense que la frase resulti agramatical.
Hem rebut el correu obert. Hem rebut obert el correu. Sha comprat la brusa vermella. Sha comprat vermella la brusa. (Pred.) (Pred.) (CN) (CN)
Aquesta funci la pot realitzar un sintagma nominal o preposicional, un adverbi o locuci adverbial, un pronom feble o una oraci subordinada.
u EXERCICIS
1. Indiqueu quina funci sintctica realitzen els elements subratllats en les oracions segents: S o CD. Tingueu en compte que el S sempre concorda amb el verb.
1. 2. 3. 4. 5. 6. Camina molt a poc a poc, la Montse. Cada mat pentina les nenes. A laeroport acaben daterrar dos avions provinents de Londres. Ja ha arribat tothom. No suporto els programes desports. No li agrada el teatre musical.
108
Morfosintaxi
Tema 5
2. Completeu cadascuna de les frases segents amb lopci que considereu correcta, tenint en compte que els CD per norma general no van precedits de preposici i que els CI s.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. LAndreu sestima .............................. (la Mireia / a la Mireia) amb deliri. Magradaria telefonar .............................. (lEsteve / a lEsteve). Hem citat a judici .............................. (limputat / a limputat). Escolta b .............................. (el teu advocat / al teu advocat) abans de prendre una decisi. LEstel esperava .............................. (el seu pare / al seu pare). No molesteu .............................. (els companys / als companys). El llop es va menjar .............................. (la Caputxeta / a la Caputxeta). Aquestes coses no agraden .............................. (ning / a ning).
3. Indiqueu si els elements subratllats de les frases segents fan funci dAtr., Pred. o CC de manera.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. La Montse i lEster van tornar juntes de Barcelona. En Llus semblava esperitat quan marxava cap a casa. Sc el redactor en cap daquest diari. Lhome va sortir damagat de la botiga. El pare ha acabat malalt per culpa dels bancs. La campanya de recollida daliments ha funcionat fora b. Mhe posat el vestit arrugat. Est nerviosa a causa del judici.
4. Indiqueu la funci sintctica que realitzen els elements subratllats en les oracions segents.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. Avisam quan arribi la teva mare. Ja ens hem desempallegat de la nevera vella. Han arribat dos funcionaris nous. A en Robert no li agraden gens les pellcules de terror. Em sap greu que thagis enfadat. Hem vist el teu professor aquest mat en sortir de classe. Aquesta actriu, que sacaba de divorciar, ha fet molt poques pellcules. Aviat seran vacances. El Bara va guanyar el partit per la mnima. En Jordi parla massa de vegades. Lha molestat que no tinguessis en compte les seves propostes. En Jordi es creu lnima del grup. El cap de setmana passat vam viatjar a Roma. Tinc el vostre advocat al telfon. Hem pintat la faana amb la pintura que ens ha deixat el ve.
Morfosintaxi
109
Tema 6
Tot i aix, tamb poden formar part del mateix verb i llavors no substitueixen cap element: s el cas dels verbs pronominals com veure-hi, adonar-se, ballar-la, etc. En aquest cas el pronom no t funci sintctica. La majoria dels pronoms poden presentar fins a quatre formes diferents.
Singular 1a pers. 2a pers. me te lo la 3a pers. li (hi) se adverbials ne s n es en hi m t l l ho los s n els ls em et el m t l nos vos los les Plural ens us els ls ns
Per saber quina forma hem dusar, hem de tenir en compte la posici que ocupen en relaci amb el verb i en combinaci amb altres pronoms.
Pronoms em, et, es, ens, us, el, els, en me, te, se, nos, vos, lo, los, li, la, les, ho, en, hi m, t, s, l, n m, t, s, ns, l, ls, n s Davant dun verb comenat en consonant Davant dun verb comenat en vocal o en h si el pronom no t forma elidida Darrere del verb quan lhem de collocar darrere dun altre pronom feble Darrere dun verb acabat en consonant o en diftong Davant dun altre pronom feble Exemples es pentina ens endarrerim endugueu-vos-els cansar-se mireu-vos te la quedes mel dnes tho perds minstallo estimil treure-lan
Forma reforada
Forma plena
Davant dels pronoms febles hi i ho i dun verb comenat en vocal o en h Darrere dun verb o dun altre pronom feble acabats en vocal, no en diftong
110
Morfosintaxi
Tema 6
s de lapstrof
Tenint en compte que lapstrof marca lelisi duna vocal, cal escriurel tan a la dreta com sigui possible. Ara b, la combinaci el + en s len i no pas len, ja que la forma *le no existeix. El pronom la no sapostrofa davant de verbs que comencen amb (h)i o (h)u tones Les combinacions la hi, li hi, li ho i se us no sapostrofen mai. Va emportar-sel. Te nhas danar. No puc treure-len. La installem all? La humidifiquen. La hi va portar. Li hi van fer tastar el vi. Li ho comunicar dem. Se us respecta molt.
en
Morfosintaxi
111
Tema 6
Complement del nom (CN) Introdut per la preposici de en He perdut ladrea de la Snia. En tens el telfon?
Complement directe (CD) Quan s indeterminat (s a dir, no duu cap determinant) Quan s determinat per un quantificador o lindefinit (noms se substitueix el nucli del CD) Quan s neutre (equival a aix o all o s una oraci introduda per que) Quan es refereix a la 1a persona gramatical Quan es refereix a la 2a persona gramatical Quan s reflexiu, referit a la 3a persona gramatical Quan s determinat (per un article, un demostratiu o un possessiu) en en Abans menjava fruita cada dia, per ara no en menja mai. Hem citat dos testimonis a judici i nhavem de citar sis. Emportat tot el que sigui teu. Emporta-tho tot.
ho
En Carles em va acompanyar al museu. Vaig cridar-te i no em vas contestar. Per carnaval no es disfressen mai. The cosit el vestit nou i te lhe deixat a sobre el llit.
Complement indirecte (CI) Quan es refereix a la 1a persona gramatical Quan es refereix a la 2a persona gramatical Quan es refereix a la 3a persona gramatical a) Com a reflexiu b) Com a determinat (per un article, un demostratiu o un possessiu) Complement preposicional (CP) Quan s introdut per la preposici de Quan s introdut per altres preposicions en hi Tot just ara sadonen de la seva absncia. No se nhan adonat durant dies. No sinteressa gens pels estudis. De fet no shi ha interessat mai. Cada dia penso en tu. Nit i dia, hi penso. es li els Sest netejant les sabates. Compteu-li les faltes dassistncia. Els indicarem el cam si no el troben. em ens et us Dem em tallar els cabells. No us ho dir mai.
112
Morfosintaxi
Tema 6
Atribut (Atr.) Quan s indeterminat (latribut no duu article, demostratiu o possessiu, o b s un adjectiu o una oraci subordinada) Quan s determinat (per un article, un demostratiu o un possessiu) ho La casa estava deshabitada. Jo no sabia que ho estava.
el la els les en
Complement predicatiu (Pred.) Si depn dels verbs fer-se, dir-se, elegir, nomenar i semblants Si depn de qualsevol altre verb Complement circumstancial (CC) Si s un CC de lloc introdut per la preposici de Si s un altre tipus de CC (incloenthi els CC de manera introduts per la preposici de) en hi No hem sortit de casa en tot el mat. En tot el mat no nhem sortit. Aquesta primavera viatjar a Costa Rica. Hi viatjaran els teus cosins? Damagat, hi fumava fins que el van enxampar. en Sha fet gran. Se nha fet de cop.
hi
En deixo al taulell. CD (revistes) Nhi deixo. Hi deixo revistes. CCL (al taulell)
Morfosintaxi
113
Tema 6
Pel que fa a les funcions sintctiques, lordre dels pronoms s: CI + CD (o S) + altres complements.
LIu es perd sempre la srie; jo no me la perdo mai. CI CD Quan trobi els expedients, ja us els portar. CI CD Tho dic perqu desprs no tagafi per sorpresa. CI CD De diners, se us en queden molts. pron. CI CD Se te nhi han apuntat, de nens, a lexcursi? refl. CI S CP
Combinacions incorrectes o impossibles Cal tenir en compte que les combinacions en en, nho i hi hi sn incorrectes i que les combinacions lho, la ho i les ho s impossible que es produeixin. En els tres primers casos noms podrem pronominalitzar un dels dos complements.
He agafat iogurts de la nevera Nhe agafat de la nevera. O b: Nhe agafat iogurts. CD CC CD (iogurts) CC (de la nevera) He portat aix del rebost. Ho he portat del rebost. O b: Nhe portat aix. CC CC CD (aix) CC (del rebost) Anir al teatre amb en Joan Hi anir amb en Joan. O b: Hi anir al teatre. CC CC CC (al teatre) CC (amb en Joan)
La combinaci li + el, la, els o les Quan en una combinaci binria el CI est representat per li i el CD per el, la, els o les: a) Sinverteix lordre de collocaci, de manera que primer hi va el CD i desprs el CI. b) El pronom li es converteix en hi.
114
Morfosintaxi
ELS PRONOMS FEBLES CI CD CD CI Li + el = l hi He portat lanorac per a en Joan. Posa-lhi si sortiu perqu fa fred. Li + la = la hi labric a en Joan
Tema 6
LEster no va presentar la sollicitud. La hi vaig presentar jo perqu ella estava de viatge. la sollicitud a lEster He reservat els bitllets per al pare. Els hi tindran a lagncia fins a dos dies abans de la sortida. els bitllets per al pare La farmacutica mha venut les medecines tot i no portar les receptes. Porta-les-hi aquesta tarda mateix. les receptes a la farmacutica
Li + els = els hi
Li + les = les hi
En el catal que es parla al Pas Valenci no es produeix aquesta alteraci i la combinaci utilitzada s lil, li la, lils i li les.
El viatjant ha oblidat les mostres per al client. El viatjant li les ha oblidat. CD CI per al client les mostres
La combinaci els + hi Aquesta combinaci, els hi, representa sempre dos complements, que poden ser:
CD + CI CI + CC He comprat els cmics per a en Llus. Els hi he comprat. CD CI CD CI Telefonar als meus tiets al vespre. Els hi telefonar. CI CC CI CC
CD + CC Vam acostar els pares a lestaci. Els hi vam acostar. CD CC CD CC CD + Pred. Porto els pantalons esparracats. Els hi porto. CD Pred. CD Pred. CD + CP No animis els acusats a presentar allegacions. No els hi animis. CD CP CD CP
Li, lhi, li hi En la llengua escrita cal diferenciar aquestes tres combinacions, encara que en la llengua parlada es pronuncin igual o gaireb igual.
Morfosintaxi
115
Tema 6
El pronom li substitueix sempre un sol element de loraci, que fa de CI singular. En aquestes oracions el CD normalment hi s explcit:
Li hem agafat les claus del cotxe. CI CD
La combinaci lhi substitueix sempre dos elements de loraci, que poden representar:
CD + CC CD + CI CD + Pred. CD + CP Ls de peluix, a les escombraries, no lhi vull llenar. CD CC CD CC He comprat aquest llibre per a en Lluc. Lhi regalar per Sant Jordi. CD CI CD CI Tornam el jersei intacte. La Bel no me lhi va tornar. CD Pred. CD Pred. Van condemnar linfractor a pagar una multa. Lhi van condemnar. CD CP CD CP
En el cas de li hi, ja sabem que li noms pot substituir un CI de 3a persona, i hi, en aquests casos, normalment substitueix un CC. Per tant, aquest li mai el podrem apostrofar (si ho fssim, el podrem confondre amb el CD, com en els exemples del pargraf anterior). En aquests casos, tamb hi sol aparixer explcit el CD.
Amaguem-lhi el mbil. Amaguem-li-hi el mbil. [a en Josep dins el calaix] CI CC CD CI CC
La combinaci ho + hi Quan en una combinaci binria el CD est representat per ho i el CP o CC per hi, la combinaci resultant s lhi.
Trametrem tot aix a lAudincia Lhi trametrem. (ho) CD (hi) CC
Errors ms comuns
a) No sha dafegir el pronom hi a un altre pronom si noms se substitueix un sol complement. b) Compte amb els pleonasmes. Si el pronom s anteposat a lelement que afecta, cal posarhi una coma. Demanar lacta als membres de la comissi. Els hi demanar lacta. Els demanar lacta. Hi va anar molt poca gent, al teatre. No se nha adonat, del que ha passat. Se mhi ha fet un blau, al colze.
116
Morfosintaxi
Tema 6
Per si lelement es desplaa al comenament de la frase cal repetir-lo obligatriament per mitj dun pronom feble, i generalment no cal separar-lo de la resta de la frase amb una coma. c) No sha de repetir el pronom hi.i d) Si hi ha un pronom relatiu, no shi ha dafegir cap pronom feble. e) No sha dutilitzar el pronom en quan hi ha el nom al qual substitueix. Aquest error s molt habitual amb el verb haver-hi.i f) Quan el pronom en equival a un possessiu, solament sha de fer servir el pronom.
Hi vaig anar-hi. Vaig anar-hi. / Hi vaig anar. s un tema del qual nhaurem de parlar. s un tema del qual haurem de parlar. Volia apuntar-se al curs, per ja nhi havia massa inscrits. Volia apuntar-se al curs, per ja hi havia massa inscrits. He donat linforme al director, que nestudiar la seva validesa. He donat linforme al director, que nestudiar la validesa. Podeu anar a la inauguraci, perqu esteu tots convidats. Podeu anar a la inauguraci, perqu hi esteu tots convidats.
g) Els verbs preposicionals han danar acompanyats sempre del complement que regeixen o del pronom que el substitueix. Aix doncs, quan el complement preposicional funciona com a complement de dos verbs alhora, hem de recordar-nos de substituir-lo pel pronom a la segona frase o proposici. h) Alguns verbs pronominals incorporen pronoms que no fan cap funci sintctica per que els donen un significat diferent. Tamb poden formar part de certs modismes. haver-hi ( haver)
Havia massa gent. Hi havia massa gent. La guineu quan no les pot haver diu que sn verdes. LHelena sha anat / ha anat. LHelena se nha anat. Vaig anar a Sidney. No li feu cas; no veieu que no toca? No li feu cas; no veieu que no hi toca? No toqueu el gos, que va brut! Es deia Rafel, per llavors no vaig caure. Es deia Rafel, per llavors no hi vaig caure. Vaig relliscar amb una pell de pltan i vaig caure. No sent; s sord. No hi sent; s sord. No sento el que em dius.
anar-sen ( anar)
tocar-hi ( tocar)
caure-hi ( caure)
sentir-hi ( sentir)
Morfosintaxi
117
Tema 6
sortir-sen ( sortir)
Era un problema difcil, per mhe sortit. Era un problema difcil, per me nhe sortit. El cotxe va sortir de la carretera a causa de la pluja. Sha oblidat dagafar les claus. Sense funci (V. pronominal) La Nria es fa el menjar. CI (V. reflexiu) En Pere es pentina. En Pere el/la pentina. (funci CD) Sha posat el vestit. Li ha posat el vestit. (funci CI) El jutge dictava moltes sentncies de separaci; ara ja no dicta tantes. El jutge dictava moltes sentncies de separaci; ara ja no en dicta tantes. Venim del cinema; tamb veniu? Venim del cinema; tamb en veniu? Lis vaig donar les grcies. Els vaig donar les grcies. Magrada no haver-lis dinsistir. Magrada no haver-los dinsistir. Els vaig donar les grcies. Vaig donar les grcies als assistents. Vaig donar les grcies a les assistents. Telefona a ladvocat. Telefona-li. Truca a les tietes. Trucals. He descriure al meu sogre. Li he descriure. Al meu fill, li dedico molt de temps. A la dansa, hi dedico molt de temps.
i) Cal distingir quan el pronom es forma part dun verb pronominal (i no fa, doncs, cap funci sintctica) i quan s reflexiu (i fa una funci sintctica determinada). Quan s reflexiu pot fer funci de CD i CI. Per saber quina funci fa el pronom que lacompanya sempre podem substituir-lo per el, la o li. j) Sha de posar el pronom en quan se substitueix un complement directe sense article. k) Cal recordar de posar el pronom en quan se substitueix un complement introdut per la preposici de. l) La forma lis que sutilitza per al CI no s correcta, i cal substituir-la per els, los o ls.i
Aquestes formes sn les mateixes tant per al mascul plural com per al femen plural. m) Els verbs telefonar, trucar i escriure susen intransitivament davant dun complement de persona i, per tant, aquest complement s un CI i no un CD. Hem dusar, doncs, el pronom feble que els correspon. n) El pronom li noms es pot referir a persones, per tant, no sha dusar en comptes del pronom hi quan es fa referncia a ssers inanimats. o) Per referir-nos a la 1a i 2a persona del plural, cal utilitzar els pronoms -nos i -vos en comptes de -se. En la llengua oral tampoc no s recomanable dutilitzar-los. p) No s admissible, en la llengua escrita, que infinitius com convncer, conixer, etc., i els imperatius com digues seguits dun pronom perdin la consonant final i el pronom es redueixi. En la llengua oral, en canvi, sadmet aquesta reducci.
Agafeu-se b, que caureu. Agafeu-vos b, que caureu. Vegem-se dem per dinar. Vegem-nos dem per dinar. Vaig convencel que ens hi acompanys. Vaig convncer-lo que ens hi acompanys. Diguem com hi puc arribar. Digues-me com hi puc arribar.
118
Morfosintaxi
Tema 6
u EXERCICIS
1. Substituu el complement subratllat pel pronom feble corresponent i digueu quin tipus de complement s: CD o CI. En Sergi beu rom amb cola.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. CD Han enviat per fax propostes noves. Saps si el jutge ha deixat cap encrrec per a mi? Escriu cartes als presos des de fa molts anys. Telefona al teu germ al despatx. Sha acostumat a escridassar els empleats per qualsevol cosa. El lladre va amenaar lempleat del banc amb un ganivet. Per qu pegueu a aquesta nena? Vaig esperar la nvia prop de dues hores davant laltar. Vam denunciar els vens i ara ens amenacen. Recorda a en Pau que hem de ser puntuals.
En Sergi en beu.
2. Digueu quina funci fan els pronoms febles subratllats (CD o CI). Transformeu, si cal, la frase seguint
lexemple segent per esbrinar-ho. No us sento gaire b.
No el sento gaire b.
1. Em tremolen les mans. 2. Fa molts anys que no es veuen. 3. The explicat ms duna vegada que no has dobrir la nevera descal. 4. Renteu-vos les dents abans danar a dormir. 5. Sha deixat les claus a dins el cotxe i ara no el pot obrir. 6. Amaguem-nos darrere la porta! 7. Us ho ha dit perqu no latabaleu ms. 8. No et sento amb tot aquest soroll. 9. No us sento la veu amb tot aquest soroll. 10. Sap que mimporta molt el que li passa.
3. Indiqueu la funci dels complements subratllats (atribut, predicatiu o complement circumstancial de manera) i substituu-los pel pronom feble corresponent.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. Lhivern s cru a Praga. Robert Redford es conserva b per ledat que t. El detingut tenia els fills amagats en un soterrani. Lhan elegit president de la nova junta. La Teresa escoltava impertrrita el professor mentre la sermonejava. A casa seva sn del morro fort. Volem en Jordi com a representant de la companyia. No cal anar de genolls a la peregrinaci. Parlar de Pars s parlar de la torre Eiffel. Sembla amonada, la teva mare.
Morfosintaxi
119
Tema 6
4. Substituu els complements circumstancials i preposicionals subratllats i digueu quin tipus de complement
sn.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. Els meus cosins han marxat de viatge. No he parlat mai de tu amb els teus pares. No he parlat mai de tu amb els teus pares. Thaurs desfet daix quan torni? Mhe penedit sempre dhaver-lo abandonat. Mhe penedit sempre dhaver-lo abandonat. Camino molt quan surto dexcursi. Camino molt quan surto dexcursi. Sha acostumat a dormir de dia. La Nria es mira la gent de rell.
5. Substituu la part subratllada pel pronom feble corresponent. Vigileu els apstrofs quan ajunteu els
pronoms. Em menjo el pasts. Mel menjo.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. Es riu de tothom. ................................................. Ens expliques el conte? ........................................ Li vam comprar croissants. ................................... Em demana que hi vagi. ....................................... Us apartar el tortell. ........................................... La separo de les altres. ........................................ Es casa amb ella. ................................................. Lenvio a Frana. .................................................. Et recordes den Pol? ............................................ En trec el llibre. ....................................................
7. Passeu les frases de prohibici segents a daltres dimperatives afirmatives utilitzant la mateixa persona. No ens ho digui.
Diguins-ho.
120
Morfosintaxi
Tema 6
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.
No lin parlis. .......................................................... No us hi mateu. ...................................................... No els les treguis. ................................................... No men llegeixis ms. ............................................ No els hi escrigueu. ................................................ No sels emprovin. .................................................. No ens ho portis fins dem. ..................................... No li ho compris. ..................................................... No lhi enredis. ........................................................ No els la reservis. ....................................................
Morfosintaxi
121
Tema 6
10. El portaveu catal va presentar la dimissi, per el cap de partit no ........................... va acceptar. a) la hi c) li ho b) lhi d) el la
9. Completeu les frases segents amb les combinacions binries adequades de pronoms febles segons la
normativa.
1. Es va casar amb una dona estrangera, tot i que els seus pares van oposar........................ fermament. 2. LEmma ha encarregat unes flors per als seus parents de Castell. ........................ far arribar per missatger. 3. Et posars aquests pantalons? Jo no ........................ posaria mai! 4. En Joan se nha anat al despatx sense el porttil. Si men dius ladrea, ........................ portar el porttil ara mateix. 5. He reservat taula al restaurant. A lEstel i la Nria, ........................ dir tan bon punt arribin a casa. 6. La bossa que et vas deixar al tren, ........................ va trobar desprs el revisor. 7. Sem fa tard per portar els nens a escola. Porta........................ tu. 8. Mhe equivocat dexpedient i no ........................ he adonat fins que he baixat a la sala de notificacions. 9. Si no pots tornar el llibre a la Merc, ja ........................ tornar jo. 10. La mare em va demanar torrons dAlacant i no ........................ vaig portar.
10. Esmeneu les frases segents quan la combinaci els hi sigui incorrecta.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. La Rut shavia deixat els comprovants i jo els hi he anat a buscar. Als meus parents els hi vam dir que marxvem dexcursi. La nena sha de quedar amb els meus sogres. Els hi portarem abans dagafar lavi. Els llavis pintats, mai els hi he portat! Tenim reuni amb els nous socis. Que volem rescindir el contracte, els hi direm tot just comenci la reuni. He comprat xocolata. Als teus fills, els hi dono una presa? Els meus alumnes no es creuen que el menjar rpid sigui perjudicial per a la salut. Com els hi faries veure? Els teus llibres ja sn a casa. Els hi han portat aquest mat. Estan interessats en aquest quadre. Els hi vas parlar tu? Ja els hi he reparat, els ordinadors a la Marta.
11. Esmeneu les incorreccions de les frases segents pel que fa a ls dels pronoms febles.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. Porta els cabells bruts? No mestranya gens perqu sempre els porta. La jutgessa ha decidit embargals-hi els sous. La Nria els hi va explicar tot fil per randa. Sha caigut de la cadira i no sha fet mal. Notifiqueu-lis la resoluci anterior. No sabem si ens sortirem. Lhe telefonat des que vam discutir i no he aconseguit que me torni les trucades. Tot i estar fora constipada, vaig anar a lexcursi i hi vaig trobar-hi en Jaume. Acostumeu-sen a rentar-se les dents desprs de cada pat. Registreu lescrit anterior i deixeu constncia a les actuacions. De tot aix, dono compte al jutge. Tothom diu que el fill de ladroguer no toca gaire. El llibre, emporta-tel sense pensar-tho gaire o alg altre sho emportar. No sabr mai qui sem va cruspir els bombons. Finalment vaig arribar a Sort, on hi havia quedat amb la colla.
122
Morfosintaxi
Tema 7
Les oracions de relatiu adjectives poden ser especificatives o explicatives. Les primeres sn les que aporten una informaci necessria de lantecedent, mentre que les explicatives nafegeixen una informaci extra. Les subordinades adjectives explicatives es caracteritzen pel fet que van sempre entre comes.
Especificativa Els testimonis que ja han declarat poden sortir de la sala. [Determina quins sn els testimonis que poden sortir de la sala: els que ja han declarat. Per tant, hi ha testimonis que encara no han declarat i que han de romandre-hi.] Els testimonis, que ja han declarat, poden sortir de la sala. [En aquest cas tots els testimonis poden sortir de la sala. El fet que ja hagin declarat s una informaci addicional que no afecta el significat del missatge principal.]
Explicativa
Morfosintaxi
123
Tema 7
Oracions de relatiu substantives Caracterstiques: El pronom relatiu o b no t un antecedent concret en loraci principal, o b es refereix a un concepte general equivalent a un substantiu. El pronom relatiu t una funci sintctica prpia. Loraci subordinada substantiva equival a un substantiu.
Qui dia passa, any empeny. qui = antecedent indeterminat Subjecte = per exemple, la persona (que) (substantiu)
Remarques Quan el pronom relatiu fa la funci de CCT s equivalent al relatiu variable precedit de la preposici en i a la forma en qu. El dia que / en el qual / en qu es va celebrar el judici la demandada anava beguda. En les oracions de relatiu adjectives no s recomanable ls del relatiu qui en funci de subjecte o, precedit de la preposici a, de complement directe. La Laura, qui s traductora, sinstallar definitivament a Berln. La Laura, que / la qual s traductora, sinstallar definitivament a Berln. Els testimonis, a qui han citat avui, han de comparixer la propera setmana. Els testimonis, que / els quals han citat avui, han de comparixer la propera setmana.
124
Morfosintaxi
Tema 7
En les oracions de relatiu substantives no s correcte utilitzar el castellanisme *lo que com a equivalent a el que. Lo que has de fer s desaparixer del mapa durant un temps. El que has de fer s desaparixer del mapa durant un temps. En les oracions de relatiu substantives la combinaci article + que (substituble per aquell que), precedida o no de preposici, s correcta quan hi ha un nom sobreents. Les sentncies que estan tradudes i les [sentncies] que shan de notificar tenen un senyal a lencapalament. Els psiclegs han parlat del menor que atracava bancs i del [menor] que estafava vies. Aquesta combinaci no s correcta en les oracions adjectives que tenen com a antecedent tota una oraci. En aquest cas, hem dutilitzar la variant neutra (la qual cosa / cosa que). Sha apujat el preu del petroli, el que repercutir en leconomia del pas. Sha apujat el preu del petroli, la qual cosa repercutir en leconomia del pas. s incorrecte utilitzar la forma que com a conjunci denlla i acompanyar-la dun pronom feble que substitueixi lantecedent. s el que anomenem relatiu colloquial. He pres declaraci a un home que li han incendiat el cotxe. He pres declaraci a un home a qui / al qual han incendiat el cotxe. s un nen que tothom sen riu pel seu espinguet. s un nen de qui / del qual tothom es riu pel seu espinguet. No s correcta la combinaci *preposici + que. La combinaci correcta s preposici + qu o preposici + article + qual. El dia en que es va celebrar el judici la demandada anava beguda. El dia en qu / en el qual es va celebrar el judici la demandada anava beguda.
QU Caracterstiques Es refereix a coses. Noms sutilitza en oracions adjectives, sempre precedit duna preposici feble (a, amb, de, en, per). s equivalent al relatiu variable precedit duna preposici. El cas de qu / del qual et parlo ha aixecat molta polseguera. Funcions CP CAdj. CC La cpia del DNI amb qu acompanyo la sollicitud s en blanc i negre. Ens va llegir linforme mdic de qu se sent orgulls. Els materials amb qu treballo sn altament inflamables.
Remarques No sn correctes les combinacions *preposici + article + qu /que, *preposici + que. La combinaci correcta s preposici + qu o preposici + article + qual. El cas del qu / del que / de que et parlo ha aixecat molta polseguera. El cas de qu / del qual et parlo ha aixecat molta polseguera.
Morfosintaxi
125
Tema 7
QUI Caracterstiques Es refereix a persones. Sutilitza a) en oracions substantives: sol o b precedit dun article o dun determinant, i acompanyat de preposici segons la funci sintctica Qui / El qui / Aquell qui per acci o omissi causa dany a alg altre, si hi interv culpa o negligncia, resta obligat a reparar el dany causat. Lequip docent ha acordat que restar tres punts a qui / a aquell qui faci ms de deu faltes dortografia. b) en oracions adjectives: sempre precedit duna preposici La noia de qui et parlo treballa als jutjats de Blanes. En les oracions adjectives s equivalent al relatiu variable. La noia de qui / de la qual et parlo treballa als jutjats de Blanes. Funcions CI CP CAdj. CC La forense a qui haig de trucar sempre duu apagat el telfon mbil. La peixatera en qui he confiat durant ms de vint anys mha venut un llu en mal estat. En Nil ens va presentar les amistats de qu se sent orgulls. Les persones amb qui treballo tenen una sensibilitat especial per la literatura.
Remarques En les oracions de relatiu substantives s preferible utilitzar qui o el qui en comptes del que sempre que ens referim a persones. El que no vulgui pols que no vagi a lera. Qui / El qui no vulgui pols que no vagi a lera. El relatiu qui s invariable. Per tant, sn incorrectes les formes *el quin, *la quina, *els quins, *les quines. Els quins viuen al camp tenen una salut de ferro. Els qui viuen al camp tenen una salut de ferro. No s correcta la combinaci *preposici + article + qui. Tant en les oracions de relatiu substantives com en les adjectives la combinaci correcta s preposici + qui, si b en aquestes ltimes tamb s possible la combinaci preposici + article + qual. Lequip docent ha acordat que restar tres punts al qui faci ms de deu faltes dortografia. Lequip docent ha acordat que restar tres punts a qui faci ms de deu faltes dortografia. La noia de la qui et parlo treballa als jutjats de Blanes. La noia de qui / de la qual et parlo treballa als jutjats de Blanes. ON Caracterstiques Indica lloc. Noms sutilitza en oracions adjectives, i pot anar precedit de preposici. Lscar estiueja en un poble on es practica el surf destel. Equival a en qu i al relatiu variable precedit de la preposici en. Lscar estiueja en un poble en qu / en el qual es practica el surf destel.
126
Morfosintaxi
Tema 7
Funcions CCL El poble on ens vam conixer ha canviat molt des daleshores.
Remarques Quan el relatiu on va precedit de preposici noms equival al relatiu variable, tamb precedit de preposici. El cam per on mhas fet venir est en molt mal estat. El cam per qu mhas fet venir est en molt mal estat. El cam pel qual mhas fet venir est en molt mal estat. No sn correctes les combinacions *preposici + article + qu /que, *preposici + que. Les formes adequades sn preposici + qu i preposici + relatiu variable. Lscar estiueja en un poble en el qu / en el que / en que es practica el surf destel. Lscar estiueja en un poble en qu / en el qual es practica el surf destel.
EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS Caracterstiques Es refereix a persones i a coses. Noms sutilitza en oracions adjectives, precedit o no de preposici segons la funci sintctica de loraci de relatiu. Darrere de preposicions tniques sutilitza sempre el relatiu variable. La resoluci contra qu sha interposat el recurs est molt mal fonamentada. La resoluci contra la qual sha interposat el recurs est molt mal fonamentada. La combinaci de + relatiu variable complementa el nom que la precedeix i t un sentit possessiu. s el que anomenem relatiu possessiu (forma cuyo en castell). Abastam el diccionari les cobertes del qual sn de color groc. Funcions S CN CD CI CP CAdj. CC El denunciat, el qual triplicava la taxa dalcoholmia permesa, va negar que hagus begut. En Roger festeja amb una noia els pares de la qual sn dorigen grec. Les troballes arqueolgiques denguany, les quals es consideren excepcionals, sexposaran al museu dhistria de la ciutat. Detesto lescriptora a la qual han donat el premi. Els documents amb els quals acompanyo la demanda no sn originals. En Jan collecciona papallones de les quals la Dora est fastiguejada. La parella amb la qual vam celebrar la revetlla ha partit peres.
Remarques Ls del relatiu variable ajuda a desfer ambigitats. El germ de la Laia, amb qui comparteixo pis, defensa aferrissadament els drets dels animals. [No queda clar si s amb la Laia o amb el seu germ amb qui comparteixo pis.] El germ de la Laia, amb el qual comparteixo pis, defensa aferrissadament els drets dels animals. [Queda clar que comparteixo pis amb el germ de la Laia.] El germ de la Laia, amb la qual comparteixo pis, defensa aferrissadament els drets dels animals. [Queda clar que comparteixo pis amb la Laia.]
Morfosintaxi
127
Tema 7
No s correcte ls del relatiu que en comptes del relatiu possessiu. En Roger festeja amb una noia que els pares sn dorigen grec. En Roger festeja amb una noia els pares de la qual sn dorigen grec. Recordeu que en les oracions adjectives: Incorrecte *preposici + article + qu /que *preposici + que Correcte preposici + qu / preposici + el qual
La cpia del DNI amb la qu / amb la que / amb que acompanyo la sollicitud s en color. La cpia del DNI amb qu / amb la qual acompanyo la sollicitud s en color. LA QUAL COSA / COSA QUE Caracterstiques El relatiu neutre es refereix a tota una oraci. Noms sutilitza en oracions adjectives, precedit o no de preposici segons la funci sintctica de loraci de relatiu. Quan no va precedit de preposici pot equivaler a les formes fet que, circumstncia que, i aix, etc. Ladvocada el va advertir que shi havia desforar ms si no volia perdre la custdia de les nenes, la qual cosa / cosa que / fet que / circumstncia que / i aix va empitjorar la situaci. Funcions S CD CP CAdj. CC La demandant s consumidora habitual dherona, la qual cosa resta credibilitat a la seva versi dels fets. Va declarar que lhavia mort per amor, cosa que el jurat no va poder entendre. En Josep ha de treballar de nits, a la qual cosa encara no sha acostumat. La jutgessa ha condemnat lempresa a indemnitzar la treballadora, de la qual cosa el seu advocat est satisfet. El metge mha diagnosticat una pneumnia, per la qual cosa haig de fer llit quinze dies.
Remarques El relatiu neutre no s equivalent a la forma el que. Ha susps tres exmens finals, el que afectar la nota global del curs. Ha susps tres exmens finals, la qual cosa afectar la nota global del curs.
Remarques generals
s incorrecte representar alhora un antecedent mitjanant un pronom relatiu i un pronom feble. Aquesta redundncia rep el nom de pleonasme.
Treballa en una fbrica on hi fan agulles imperdibles. Treballa en una fbrica on fan agulles imperdibles.
Vaig conixer la noia a qui li havia tocat el premi. Vaig conixer la noia a qui havia tocat el premi.
128
Morfosintaxi
Tema 7
No hem de confondre els pronoms relatius amb altres mots amb els quals comparteixen la forma per no la categoria gramatical.
Pronoms relatius QUE He portat el llibre que et vaig recomanar. Altres mots QUE conjunci Vull que vinguis amb mi. Que has trobat les claus? QUE quantitatiu Que estpid thas tornat! QU interrogatiu Qu fas? Magradaria saber en qu penses. QUI interrogatiu Qui ha vingut? Vull saber qui ha vingut. ON interrogatiu On sou? No s on anirem de vacances.
QU El bolgraf amb qu escriu s vermell. QUI Lamiga amb qui he quedat es diu Sandra. ON La casa on vivim t aluminosi.
u EXERCICIS
Morfosintaxi
129
Tema 7
7. 8. 9. 10.
Ja no es pot fumar al despatx on treballo. Antecedent: El partit en qui confiava mha tornat a decebre. Antecedent: Lamanida era ben fresca, cosa que era imprescindible amb la calor que feia. Antecedent: Escriu amb una ploma que s destru. Antecedent:
3. Digueu si les frases segents sn explicatives o b especificatives i marqueu-ho amb una creu, com en
lexemple.
Els oncles, que ja sn grans, han decidit viure amb els fills. T ms oncles. especificativa x Noms t aquests oncles. explicativa 1. El diari, que va nixer per Sant Jordi, t molt xit. Noms hi ha un diari. explicativa Hi ha ms dun diari. especificativa 2. El llibre que compr a la llibreria Ona t unes illustracions valuoses. Noms compr aquest llibre. explicativa Compr ms llibres. especificativa 3. Lamic que ve de Dnia s collega de la facultat. Noms tinc aquest amic. explicativa Tinc ms amics. especificativa 4. Els acusats, que no van presentar-se al judici, van ser condemnats. Van ser condemnats tots els acusats. explicativa Noms van condemnar els que no es van presentar al judici. especificativa
4. Inseriu la segona oraci dins la primera en forma doraci de relatiu. No useu en cap cas els relatius el qual /
la qual / els quals / les quals. Tingueu en compte que les frases explicatives sempre van entre comes.
La noia es diu Eullia. Thas fixat en una noia. La noia en qui thas fixat es diu Eullia. 1. 2. 3. 4. 5. 6. Sha de desar la roba. Ahir vaig planxar la roba. Francesc Ribera Titot ara canta amb Mesclat. Francesc Ribera Titot era el cantant de Brams. El Comabona s al Cad. El Comabona s un dels cims ms bonics del pas. El ttol del disc s La flama. Et parlo del disc La flama. El Bara no va decebre. El Bara feia anys que no jugava una final. Lactor va reconixer lacusat en la roda de reconeixement. Lactor va assistir a una roda de reconeixement.
130
Morfosintaxi
Tema 7
7. El balc que mira a ponent t els porticons despintats. 8. No mexplico qu li troba, per ja fa quinze anys que sn casats. 9. Qui vol una mica ms de pasts de gerds? 10. El jugador del qual espero un autgraf s lOleguer.
6. Subratlleu, de les formes que hi ha entre parntesis, les que siguin correctes en cada cas. Tingueu en compte
que nhi pot haver ms duna.
1. Aquesta s una sentncia la decisi (de la que / de la qu / de la qual) no acabo dentendre. 2. En aquesta exposici hi ha quadres (en que / en qu / en els que / en els qu / en els quals) es reflecteix lestat dnim del pintor. 3. No comprenc la situaci (a la que / a la qu / a la qual / que / a qu) et refereixes. 4. El noi (amb qui / en el qual / en qui / amb el qual) confio s el proms de lAnna. 5. Porto les capses (en les que / on / en qu) hi ha laixovar del nad. 6. Les classes (que / a qu / a les que / a les quals) assistia eren molt interessants.
7. Completeu les frases segents amb el pronom relatiu adient, acompanyat, si cal, duna preposici.
La pellcula de qu / de la qual et parlava no mha agradat gens. 1. El llibre sobre .................................... heu de fer el treball t dues-centes pgines. 2. El dia .................................... plogui sortirem a buscar cargols. 3. Aquesta s la noia .................................... em parlaves? 4. El jove .................................... hi tingui algun inconvenient que ho digui. 5. La muntanya s el lloc .................................... ens sentim ms felios. 6. Jo portar a la festa el ganivet .................................... tallarem els torrons. 7. Ladrea .................................... mhas donat s incorrecta. 8. Els colors del Bara, .................................... sn el blau i el grana, coincideixen amb els del nostre club. 9. Les teules .................................... van construir la teulada eren defectuoses. 10. A la recepci portava un collaret .................................... era de perles falses.
Morfosintaxi
131
Tema 7
4. Lavi .................................... no ha pogut agafar era lltim i, per tant, no arribar fins dem. 5. Ha nevat durant dos dies seguits, .................................... ha provocat lesfondrament de la teulada de la pallissa. 6. El municipi, .................................... est situat dins del Parc Natural Cad-Moixer, s Gisclareny. 7. No vol invertir tots els estalvis .................................... potser haur de viure ms endavant. 8. He fet reparar la mquina de rentar el filtre .................................... shavia espatllat. 9. El diari comarcal ha revelat la font .................................... ha tret la informaci que ha fet trontollar el crrec del regidor. 10. Per fer aquest jersei has de fer servir les agulles .................................... vas fer la jaqueta de lAndreu.
132
Morfosintaxi
Tema 8
LES PREPOSICIONS
Sn mots invariables que enllacen un element sintctic (principalment, un nom o un verb) amb el seu complement, i formen amb aquest darrer una unitat sintctica i fontica.
El jersei s a larmari.
V + prep. + N CCL
Tipologia
Preposicions febles (o tones)
a amb de en per per a Aquesta tarda vindr a casa teva. Avui menjarem vedella amb bolets. Sha casat als jutjats de Santa Coloma. Sovint escriu en arans. Aquesta tarda passejarem per la Rambla. Aquesta jaqueta s per a la Teresa. compostes simples
Les preposicions fins a i cap a tamb poden anar sense la preposici a davant dalguns adverbis i dels demostratius.
No et donar el regal fins dem. Porta-mho cap aqu. No ho comunicarem fins aquesta tarda. Pujarem cap aquell far seguint el mar.
Morfosintaxi
133
LES PREPOSICIONS
Tema 8
Procedents dadverbis
dalt (de) damunt (de) darrere (de) davant (de) dins (de) / dintre (de) prop (de) sobre (de) sota (de) vora (de) abans de arran de desprs de enfront de enmig de entorn de com a El gat sha enfilat dalt de la teulada. Les ulleres sn damunt la tauleta de nit. Viu darrere lesglsia del poble. Les parts van comparixer davant la jutgessa. Deixa-ho dins larmari. La part demandada deu prop de 800 euros a la part actora. Deixa els expedients sobre la taula. En Pere aguanta molta estona sota laigua. Hem vist un porc senglar vora de casa. Has darribar abans de dinar. Li agrada molt passejar arran de mar. Desprs de loperaci, haurs de fer reps. He aparcat els cotxes un enfront de laltre. Enmig de tant xivarri, la jutgessa no sentia res. Es van asseure entorn de la taula. Va actuar com a advocat de la part demandant.
Locucions prepositives Es tracta de conjunts de mots que, junts, tenen la mateixa funci que una preposici. Poden combinar-se de diverses maneres, per la ms habitual s una preposici + un altre element (nom, adjectiu, adverbi, gerundi, participi...) + una preposici. En els dos apartats anteriors ja nhi apareixen algunes, per tot seguit us en donem ms exemples.
a causa de / per causa de a excepci de a favor de a fi de a partir de al cap de al llarg de amb vista a / de cara a dacord amb en contra de en lloc de en comptes de en virtut de en vista de per culpa de per mitj de
134
Morfosintaxi
LES PREPOSICIONS
Tema 8
Remarques ortogrfiques
A lhora descriure les preposicions, cal tenir en compte alguns aspectes ortogrfics que ja hem comentat anteriorment: lapstrof i les contraccions.
Excepcions: casos en qu la preposici a introdueix el CD referit a persones Quan el CD s un pronom personal fort. Quan el CD s el pronom tothom, tots/totes, ning, alg. (En aquests casos, la preposici s opcional.) Quan hi ha un verb sobreents. Lacusada em mirava a mi i no a tu. Lagent de policia va entrar a lestabliment i no hi va trobar (a) ning. El jutge va amonestar (a) tothom de la sala. El mosso desquadra nmero 525 va arrestar Manel Camps Sol i el mosso desquadra nmero 320 a Dolors Sala Puig. Jo convido en Manel i tu a la Dolors. Es pintaven luna a laltra. Els testimonis, als quals van citar a judici, no es van personar. A qui va sentir la secretria judicial? El Girona va pujar a primera divisi, desprs de guanyar al Madrid. Al magistrat no el conven la versi del demandant.
Quan es tracta duna oraci recproca (lun a laltre i variants). Quan el CD s el qual, la qual, els quals, les quals o linterrogatiu qui. (En aquests casos, la preposici desf lambigitat de la frase.) Quan sn contextos ambigus o confusos. Quan traslladem el CD al comenament de la frase.
Morfosintaxi
135
LES PREPOSICIONS
Tema 8
Excepcions Davant dun topnim Davant dun article determinat Davant dun altre determinant que comena per vocal (un/a, aquest/a, aquell/a, algun/a) Complements amb sentit figurat Per expressar direcci o situaci Per expressar direcci o situaci Per expressar direcci Per expressar situaci Per expressar direcci Per expressar situaci a a a/ en en a en Anirem a Londres. Som al port. Hem anat de vacances a/en un poble. Sest en aquesta pensi. Tot plegat lha condut a aquest raonament. La jutgessa el condemna en la Sentncia.
de... a... des de... fins a... Temps o causa immediata (davant dun infinitiu) en
Complement del nom Per indicar lorigen, la matria, el contingut, el tipus, la destinaci, entre daltres trets, de persones i coses, amb funci de complement del nom, emprarem sempre la preposici de. En determinats casos, per interferncia del castell, utilitzem la preposici a en lloc de de. Cal recordar que aquest s s incorrecte.
origen matria oli de Pau ampolla de vidre
136
Morfosintaxi
LES PREPOSICIONS
Tema 8
contingut tipus
manual de fsica olor a roses olor de roses pudor a cremat pudor de cremat sala de reunions
destinaci
Daltra banda, hem de tenir en compte que la preposici a introdueix la manera de preparar un plat i que, en canvi, la preposici amb introdueix lacompanyament dun plat o els ingredients que hi afegim.
acompanyament dun plat manera de preparar un plat manera de preparar un plat i acompanyament dun plat arrs amb pollastre calamars amb romesco arrs a la marinera calamars a la romana arrs a la cassola amb carxofes calamars a la planxa amb verdures
Sentit partitiu En catal colloquem la preposici de davant dels adjectius quan tenim un nom sobreents i, alhora, donem un sentit partitiu, s a dir, designem una part dun tot.
Mhan regalat dues samarretes blanques i tres verdes. Mhan regalat dues samarretes blanques i tres de verdes. El jutge dicta resolucions favorables, per tamb en dicta desfavorables. El jutge dicta resolucions favorables, per tamb en dicta de desfavorables.
Tamb lemprem davant dels substantius anticipats o repetits pel pronom feble en en oracions com les segents:
De pressa, en tinc sempre. Ja narriben a tramitar, dexpedients.
Complement agent en la veu passiva Certes designacions de lloc Certes designacions de temps
Morfosintaxi
137
LES PREPOSICIONS
Tema 8
per a
Aquestes begudes sn per al pica-pica de dimarts. El parany serveix per a la immobilitzaci dun vehicle. He comprat un gos per a la Mnica. I si ho deixem per al dia 20 dabril?
Remarques
En general, per i per a en catal es corresponen, respectivament, amb por i para en castell. He trado un regalo de Colombia para Clara. He portat un regal de Colmbia per a la Clara. Siempre comenta que trabaja por amor al arte. Sempre comenta que treballa per amor a lart. Davant dinfinitiu, no cal que utilitzem per a, sin per. Davant dadverbi o conjunci, tamb utilitzarem per en tots dos casos. Lhan denunciat per haver agredit un menor. Anirem a les illes Medes per fer submarinisme. El judici no es pot ajornar per dem passat. Jo li ho compraria ara per si sexhaureixen.
Canvi de preposicions
Tal com ja hem comentat en lapartat dels verbs, els preposicionals que regeixen en o amb (confiar en, pensar en, conformar-se amb, amenaar amb, etc.) cal que canvin aquestes preposicions per a o de si el complement preposicional comena amb un verb en infinitiu.
Vs amb compte amb el penya-segat. Confiem en la sort. Vs amb compte amb no caure pel penya-segat. Vs amb compte a/de no caure pel penya-segat. Confiem en guanyar el proper campionat de botifarra. Confiem a/de guanyar el proper campionat de botifarra.
Caiguda de preposicions
En la formaci de les locucions conjuntives que es construeixen amb preposicions compostes (des de, fins a) cau la preposici situada ms a prop de la conjunci que.
Es troba en parador desconegut des de la seva fugida de la pres. Es troba en parador desconegut des de que va fugir de la pres. Es troba en parador desconegut des que va fugir de la pres.
Els verbs preposicionals sempre perden la preposici quan van davant de la conjunci que. Ara b, a vegades aquesta supressi pot originar estructures forades, que es poden resoldre collocant la paraula fet entre la preposici i la conjunci que.
Mhe acostumat a que em portin en cotxe a la feina. Mhe acostumat que / al fet que em portin en cotxe a la feina. No ens vam recordar de que havem de comprar tomates. No ens vam recordar que / del fet que havem de comprar tomates.
138
Morfosintaxi
LES PREPOSICIONS
Tema 8
a causa de
a labast de
Laccs als museus s a lalcan de qualsevol persona. Laccs als museus s a labast de qualsevol persona.
Amb vista a guanyar el judici, ladvocada cita la part demandada. En vista de les proves practicades, la magistrada jutgessa ha absolt lacusat. Desprs de caminar dues hores, per fi rem en vistes de la Vall den Bas.
Sempre passeja arran de riu. Arrel dels ltims esdeveniments, shan hagut dinstallar cmeres de seguretat. Arran dels ltims esdeveniments, shan hagut dinstallar cmeres de seguretat. En comptes d / En lloc descoltar la decisi de la magistrada jutgessa, es va posar a plorar desconsoladament.
arran de
Morfosintaxi
139
LES PREPOSICIONS
Tema 8
no obstant
Es tracta duna locuci prepositiva que sempre ha danar acompanyada dun sintagma nominal que la complementi. s substituble per malgrat. Lexpressi en quant a s incorrecta i en lloc seu cal emprar pel que fa a, quant a o b altres construccions com respecte a, referent a, pel que respecta a, amb referncia a, a propsit de. Sota pot fer de preposici o adverbi.
Els Mossos dEsquadra porten el cas i, no obstant la investigaci, encara han quedat alguns punts foscos. No obstant el vent, van saltar en paracaigudes.
En quant a lhora del judici, finalment es dur a terme a les 11 del mat. Quant a lhora del judici, finalment es dur a terme a les 11 del mat. Pel que fa a / Referent a / Respecte a lhora del judici, finalment es dur a terme a les 11 del mat. Aquesta nit han dormit sota les estrelles. prep. Posa-ho aqu sota!
adverbi
sota / baix
En Ramon s ms baix que en Gerard. Viu als baixos de ledifici. Li costa tocar els sons baixos del contrabaix. Sol embrutir-se els baixos dels pantalons. Aquesta locuci prepositiva equival a la locuci en qualitat de i es redueix a com davant dun article o dun demostratiu. com a Va testificar al judici com prit de la part demandada. Va testificar al judici com a prit de la part demandada. Va testificar al judici en qualitat de prit de la part demandada. Va assistir a lacte com al representant de lempresa. Va assistir a lacte com el representant de lempresa. Va assistir a lacte en qualitat de representant de lempresa. Cal distingir com a de ladverbi com, que introdueix comparacions i que es pot substituir per igual que, com si fos, de la mateixa manera que. Es comporten com a criatures. Es comporten com criatures. Es comporten igual que criatures.
140
Morfosintaxi
LES PREPOSICIONS
Tema 8
u EXERCICIS
1. Si s necessari, ompliu els espais buits amb la preposici a, amb larticle o sense.
Encara no conec ..... meu sogre. Encara no conec el meu sogre. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. Mitjanant aquesta cdula, se cita ................. Josefina Prats a judici. Tu avises ................. Roger i jo ................. Cristina. Les vies sempre aconsellen ................. seus nts sobre la vida. El jutge informa ................. part demandada de la situaci del procs. s un gos molt agressiu. Sempre mossega ................. tothom. Ladvocada culpa ................. part denunciada dhaver mentit en el judici. Tot el dia mincrepa ................. mi i no ................. ella. Abans de marxar de casa, dna menjar ................. peixos. Aquest Sant Jordi he regalat dues roses ................. Mireia. El passat mes de juny van expropiar el pis ................. ve del nostre repl. Els Mossos dEsquadra van haver de separar ................. dos nois que es barallaven. Els pares van abandonar ................. nens quan eren ben petits. Desprs de moltes infraccions, lempresa ha comunicat lacomiadament ................. treballador. ................. Jlia, lajudo cada dia a fer els deures.
2. Fixeu-vos en els complements de lloc i ompliu els buits amb la preposici a (al) o en.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. Quan he arribat ................. casa, he fet un glop daigua. Tenia molta set. He perdut molts partits ................. aquesta pista de tennis. Aquest delicte est tipificat ................. larticle 240 del Codi penal. Em vaig deixar la jaqueta ................. penjador de la feina. Lany que ve anirem de viatge ................. Senegal. Pots consultar les condicions de la subhasta ................. ledicte que est afixat ................. tauler danuncis. Ens vam trobar ................. una cafeteria que hi ha ................. la Rambla. He vist moltes perdius ................. bosc a prop de Girona. Desprs de dinar, anirem ................. riu a pescar. Viurem una temporada ................. algun indret dustria.
3. En funci del tipus de CC de temps, ompliu els espais buits amb la preposici corresponent. Si cal, afegiuhi larticle.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. ................. lhivern llegeixo ms que ................. la primavera. Encara no s si el meu avi aterra ................. onze del mat o ................. dotze del migdia. ................. Sant Joan sempre anem a sopar amb uns amics. El jutge prendr una decisi ................. dues hores. Ho va tenir enllestit ................. tancar i obrir dulls. ................. mitjan setmana sabr els resultats de les anlisis. ................. dirigir-se al Registre Civil, es va adonar que shavia deixat tots els documents a casa. Van detenir els lladres ................. arribar a lautopista. Ha decidit marxar al Vietnam ................. setembre ................. juny. ................. mat sempre em costa llevar-me.
Morfosintaxi
141
LES PREPOSICIONS
Tema 8
4. Ompliu els espais buits amb la preposici adequada. Si cal, afegiu-hi larticle.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. No magrada cuinar amb lolla ................. pressi. Pots baixar les escombraries? Se sent molt la pudor................. podrit. He comprat dues novelles histriques i dues ................. aventures. ................. panellets, sempre en menjo per Tots Sants. La faldilla que busco s ................. ratlles. Tot i que era a lhospital, se sentia olor ................. tabac. ................. mal de cap, en tinc sempre que baixa la pressi atmosfrica. Mira que narriba a ser, ................. hipcrita. Sort en tinc del meu assecador ................. m! Em deixa els cabells ben llisos. La fiscal, quantes nha presentat, ................. proves? He agafat dues samarretes de mniga llarga i dues ................. curta. El vi ................. Empord s bonssim. ................. olives farcides, en farem prou per a la festa? Posat aquella camisa ................. llunes que magrada tant!
5. Ompliu els espais buits amb les preposicions per o per a. Si cal, afegiu-hi larticle.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. He inflat un globus ................. meva cosina. Aquesta cafetera s ................. mi i no .................. tu. I si comprem una mica de curri ................. pollastre? Ha contractat un advocat ................. si el demanden. Per fi ha acceptat tenir un gos! Aix s, ho ha fet ................. nens. Ens van enviar la documentaci ................. correu. Lhan escorcollat ................. si amagava alguna arma. Preparar un plat exquisit ................. dia del meu aniversari. Ho has de tenir tot a punt ................. dem! Han decidit acomiadar-lo ................. seva incompetncia. La meva via sempre porta postres ................. tothom. Aquesta pellcula s apta ................. tots els pblics.
6. Ompliu els espais buits amb les preposicions adequades. Cal que tingueu en compte els verbs preposicionals i si cal fer un canvi de preposici.
1. 2. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. Sha aficionat ................. colleccionar segells. Es conforma ................. pensar que ho pot tornar a intentar lany que ve. La Mariona sha acostumat ................. passejar el gos cada dia al mat. Lacusat es va penedir ................. haver robat a la vctima. En Vicen sempre collabora ................. tallar els xiprers del jard. Com ms temps passa, ms sobsessiona ................. tornar al seu pas natal. El meu fill sha entossudit .................... sortir de festa cada cap de setmana. La vena de dalt sha comproms ................. no posar la televisi tan alta. El propietari sempre ens amenaa ................. denunciar-nos. Espero que deixi ................. anar amb aquesta colla. s un pesat. Tot el dia minsisteix ................. quedar per anar a fer un caf. Lestratgia consisteix ................. convncer el tribunal de la nostra versi dels fets. Un cop ms dubto ................. convidar lAntoni i la Montserrat al sopar daquest vespre.
142
Morfosintaxi
LES PREPOSICIONS
Tema 8
7. Ompliu els espais buits tenint en compte la caiguda de preposicions davant de la conjunci que.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. Dubto ................. vingui. No va canviar dactitud fins ................. va arribar a la maduresa. Est avesat ................. plogui tot el dia. Recordat ................. avui tens hora al metge. Em nego ................. macompanyi alg. Assegurat ................. es cordi b el cintur de seguretat. Tot i haver fet trampes, no va renunciar ................. li lliuressin el premi. Abans ................. dinem, podem anar a fer un volt pel poble. No estic dacord ................. es malbarati diner pblic. Confiava .................. la magistrada jutgessa li donaria la ra. Estava tan contenta que vaig animar tots els companys de feina .................. anssim a celebrar-ho.
Morfosintaxi
143
Tema 9
LES CONJUNCIONS
Les conjuncions sn mots invariables la funci dels quals s enllaar sintagmes o oracions i establir-hi un tipus de relaci.
Plora perqu li fan mal les dents.
oraci 1 oraci 2
Caf o te?
SN 1 SN 2
Depenent del tipus de relaci i dels elements que enllacen, les conjuncions poden ser de coordinaci o de subordinaci. Si coordinen, uneixen sintagmes o oracions que estan en un mateix nivell sintctic, la qual cosa, en les oracions, implica que individualment continuen tenint sentit complet. Si subordinen, introdueixen una oraci que complementa la principal.
Emplena la sollicitud i envia-la per correu electrnic al teu cap. Si no prems el 0, el fax no senviar. (oracions coordinades) (oraci subordinada)
Juntament amb les conjuncions, tamb fan aquesta funci denlla les locucions conjuntives, les quals estan formades per ms duna paraula, com ara no obstant aix, aix mateix, abans que..., i alguns mots daltres categories gramaticals, per exemple adverbis o diferents sintagmes.
Conjuncions de coordinaci
Copulatives
Relaci que expressen Uni Remarca I no canvia a e davant de mots comenats per i. Comer e indstria. Comer i indstria. Conjuncions i, ni Exemples Compra pa i pernil. No puc abusar de la sal ni de loli.
Disjuntives
Relaci que expressen Alternativa, contraposici o equivalncia Remarca O no canvia a u davant de mots comenats per o. Salvat error u omissi. Salvat error o omissi. Conjuncions o, o b Exemples Vns o (b) ten vas? Regalen un viatge o el seu valor en euros.
144
Morfosintaxi
LES CONJUNCIONS
Tema 9
Distributives
Relaci que expressen Alternativa Conjuncions o... o... sia... sia... ja... ja... el mateix... que... ni... ni... luna... laltra... mig... mig... no solament... sin tamb... aix... com... ara... ara... entre... i... Exemples Ara riu, ara crida. Entre la marat de dissabte i el partit de diumenge, estic ben cruixit! Ni beu ni fuma. No solament ha susps la Ndia, sin tamb lAnna. Tot no pot ser: o cotxe o vacances! Luna vol men, laltra carta; mai es posen dacord!
Remarca Ja sigui ... o no s una conjunci distributiva. Aquest estiu me nanir a Eivissa, ja sigui amb vaixell o amb avi. Aquest estiu me nanir a Eivissa, o amb vaixell o amb avi.
Adversatives
Relaci que expressen Oposici o contrarietat Conjuncions per, sin, sin que, tanmateix, amb tot, en canvi, ara, ara b, altrament, aix i tot, tot i aix, no obstant aix, aix no obstant, mentre que Exemples A lavi no accepten animals, tanmateix deixen pujar gossos guia. Hi estic dacord; ara b, noms s la meva opini. Aquest sudoku s difcil de resoldre, aix i tot, no parar fins a aconseguir-ho.
Remarques Cal distingir la conjunci sin de si no (conjunci condicional + adverbi de negaci). Si no, sinnima den cas que no, introdueix una oraci condicional negativa. Aquestes oracions condicionals poden tenir el verb elidit. Aleshores si no s sinnim daltrament. Si no vns a dinar, avisa abans. (= En cas que no vinguis a dinar, avisa abans.) Vine a dinar a casa, si no / altrament, menjars un entrep com sempre. Sin expressa oposici o exclusi respecte de loraci principal. Tamb pot significar tan sols / excepte. Ja no treballa a la fbrica, sin a lAjuntament. No queden sin iogurts. (=Tan sols queden iogurts.) s incorrecte usar tanmateix com a conjunci continuativa sinnima daix mateix. El condemno a la multa esmentada, i tanmateix a pagar les costes. Tothom sap que s un egocntric, tanmateix tothom li fa la pilota. No obstant aix / Aix no obstant no pot prescindir del pronom aix ja que el nucli de la conjunci s el verb obstar en gerundi i el necessita com a CD. La reuni sha anullat, no obstant anir a Barcelona igualment. La reuni sha anullat, no obstant aix / aix no obstant, anir a Barcelona igualment. Les formes mentre que, mentre i mentrestant no sn sinnimes. Mentre que s una conjunci que contraposa dues oracions; mentre s una conjunci que significa durant el temps en qu...; mentrestant s un adverbi temporal i s lnic que va tot sol, sense introduir oracions, i *mentres s incorrecte. Les temperatures pujaran a linterior, mentre que a la costa hi haur precipitacions. Nosaltres pintarem el pany de paret de la cuina; mentrestant, vosaltres pengeu els quadres. Mentres condueixis no parlis per mbil. Mentre condueixis no parlis per mbil.
Morfosintaxi
145
LES CONJUNCIONS
Tema 9
Consecutives
Relaci que expressen Conseqncia Conjuncions doncs, per tant, de manera que, per consegent, en conseqncia, aix que Exemples Amb aquests aperitius utilitzen olis vegetals, per tant no tenen colesterol. Ho has fet molt b, aix que animat.
Remarca Doncs indica conseqncia i no causa. Per tant, s incorrecte usar-la com a sinnima de ja que, perqu... Mhe inscrit al concurs, doncs penso que puc guanyar. Mhe inscrit al concurs, ja que / perqu penso que puc guanyar. Vols arribar-hi a les sis? Doncs afanyat.
Continuatives
Relaci que expressen Continutat, suma Remarca Vegeu aix mateix / tanmateix a lapartat de conjuncions adversatives. Conjuncions aix mateix, a ms, daltra banda, fins i tot, i tot Exemples A ms de fer puzles, li agrada molt pintar. El temps s ben boig! Ha pedregat i tot!
Explicatives
Relaci que expressen Explicaci, aclariment Conjuncions s a dir, aix s, o sigui Exemples Val 3 euros, s a dir, 500 pessetes. Ha arrufat el nas, o sigui, no li agrada.
Conjuncions de subordinaci
Completives
Tipus dinformaci de loraci subord. Cap (Simplement uneixen loraci principal amb la subordinada.) Conjuncions Exemples
146
Morfosintaxi
LES CONJUNCIONS
Tema 9
Remarca Cal distingir les diferents accepcions de que i no confondrel amb qu. Sense accentuar, a banda de conjunci, que tamb pot ser pronom relatiu i adverbi, i amb accent pot ser pronom relatiu i interrogatiu. Que atrevit que ets de fer salt de pont! (que= modifica ladjectiu atrevit; adverbi) Digueu-nos qu voleu per berenar. (qu= quina cosa; pronom interrogatiu) T el perfil que busca lempresa. (que= substitueix lantecedent perfil; pronom relatiu) La plaa a qu optes ja s teva. (qu= substitueix lantecedent plaa i es pot canviar per la qual; pronom relatiu) Recordeu que s incorrecte ometre aquesta conjunci: Sollicito minclogueu en les vostres llistes electrniques de distribuci. Sollicito que minclogueu en les vostres llistes electrniques de distribuci.
Temporals
Tipus dinformaci de loraci subord. Temps Conjuncions quan, abans que, desprs que, mentre, sempre que, fins que, fins que no, tan bon punt, tan aviat com, aix que, tota vegada que, des que, den que Exemples Apaga el llum abans que tadormis. Compta amb mi sempre que ho necessitis. Fins que no em diguin que ha marxat de veritat no mho creur. El tren de rodalia ha perdut un 15% de passatgers den que ha restablert el servei.
Remarques Cal no confondre el temporal tota vegada que, sinnim de sempre que, amb el causal toda vez que castell. Tota vegada que les obres comenaran dos dies abans, sha ajornat la conferncia. Ats que / Com que les obres comenaran dos dies abans, sha ajornat la conferncia. Tota vegada que sen va la llum, ens falten espelmes. Recordeu que la forma *sempre i quan no s correcta; s sempre que. Vegeu mentre que / mentre / mentrestant / *mentres a lapartat de conjuncions adversatives.
Locatives
Tipus dinformaci de loraci subord. Lloc Conjuncions on, all on Exemples Seu on vulguis.
Modals
Tipus dinformaci de loraci subord. Manera Conjuncions com, com si, aix com, tal com, igual com, igual que, segons, segons que, sense que, en tant que, en la mesura que Exemples Ho expresso tal com ho sento. El moviment es classifica segons que la variaci sigui uniforme o no. Ho intentaren en la mesura que els fou possible.
Morfosintaxi
147
LES CONJUNCIONS
Tema 9
Causals
Tipus dinformaci de loraci subord. Motiu, causa Conjuncions perqu, ja que, que, com que, ats que, per tal com, com sigui que, vist que, a causa que, per ra que Exemples El projecte infringeix la normativa perqu no t portes demergncia. Ats que ja ha arribat tothom, podem comenar la reuni.
Remarques Distingiu perqu, per qu i per a qu. Perqu s alhora una conjunci causal (sinnima de ja que; en castell, porque) i final (sinnima de per tal de; en castell, para que). He danar a comprar perqu tinc la nevera buida. (=ja que; causal) Sempre hem dinsistir molt perqu vingui a sopar. (=per tal que; final) Per qu s alhora pronom relatiu (sinnim de pel qual, per la qual...) i interrogatiu de causa (sinnim de per quin motiu). La ra per qu no vas venir s ridcula. (=per la qual; pronom relatiu) Volem saber per qu no ens donen explicacions. (=per quin motiu; pronom interrogatiu) Per a qu s alhora interrogatiu de finalitat (sinnim de per a quina cosa) i pronom relatiu (sinnim de per al qual, per a la qual...). Tajudar en la prova per a qu necessites preparaci. (=per a la qual; pronom relatiu) Per a qu serveix aix? (=per a quina cosa; pronom interrogatiu) Donat que s un barbarisme que cal evitar utilitzant conjuncions causals com ara ats que, ja que.... No than expedit el certificat donat que no has complert el mnim dassistncia. No than expedit el certificat ats que / ja que no has complert el mnim dassistncia.
Comparatives
Tipus dinformaci de loraci subord. Comparaci Conjuncions com tan... com... tant... com... ms... que... menys... que...
com menys... ms...
Exemples Es comporta com si lhagussim trat. s tan curt de gambals com el seu pare. Menja ms llaminadures que el seu germ petit. Com ms li ho diguis, ms ho far.
Remarca Per indicar proporci, les locucions correctes sn les que comencen amb ladverbi com, i no amb quant o quan. Quant ms dormo, ms son tinc. I quant menys menjo, menys gana tinc. Com ms dormo, ms son tinc. I com menys menjo, menys gana tinc.
Concessives
Tipus dinformaci de loraci subord. Obstacle, objecci Conjuncions encara que, malgrat que, per b que, b que, mal que, baldament, per ms que, si b, tot i que Exemples Encara que no ho reconegui, lestima. Vaig acceptar les condicions, per b que no compartia els objectius. Tot i que s car, anirem al concert.
148
Morfosintaxi
LES CONJUNCIONS
Tema 9
Remarca Tot i que ha danar amb un verb en mode indicatiu. Tot i que mengi molt, no sengreixa ni un gram. Tot i que menja molt, no sengreixa ni un gram.
Consecutives
Tipus dinformaci de loraci subord. Conseqncia Conjuncions que, tant... que, tan... que, talment... que, de manera que, fins al punt que Exemples Treballa tant que no t temps de sortir. Va perdre lltim tren, de manera que es va haver de quedar a la ciutat una nit ms.
Condicionals
Tipus dinformaci de loraci subord. Condici Conjuncions si, noms que, mentre, posat que, sempre que, en el cas que, si per cas, si de cas, llevat que, fora que, tret que, si doncs no, que Exemples Si continues aix, et donar lesquena. Mentre condueixis, no parlis per telfon. Les trucades sn gratutes, llevat que siguin internacionals.
Remarques Posat que expressa condici i no pas causa com puesto que castell, i el verb que segueix sha de construir en subjuntiu. Posat que dem s festa, avui he de deixar enllestides unes gestions. Com que dem s festa, avui he de deixar enllestides unes gestions. Posat que vinguis, improvisarem una mica de sopar. A no ser que no s correcte. Sha de dir si no s que, llevat que... A no ser que restableixin aviat el trnsit, no ens arribar la comanda a temps. Llevat que no restableixin aviat el trnsit, no ens arribar la comanda a temps. De (no) + infinitiu no s una expressi condicional correcta. De resultar cert el rumor, rodaran caps. Si resulta cert el rumor, rodaran caps. Vegeu si no / sin a lapartat de conjuncions adversatives.
Finals
Tipus dinformaci de loraci subord. Finalitat, objecte Remarca Vegeu perqu / per qu a lapartat de conjuncions causals. Conjuncions perqu, a fi que, per tal que, que Exemples Tots lestem collant perqu shi apunti. Citeu-lo a fi que comparegui al Jutjat.
Morfosintaxi
149
LES CONJUNCIONS
Tema 9
u EXERCICIS
1. Empleneu els buits de les frases segents amb tanmateix o aix mateix, tenint en compte el context.
1. No ho hauria pogut fer millor. .................................... hauria estat b que hagus comptat amb la resta de companys. 2. El foc va cremar mil hectrees de bosc i .................................. algunes cases dels pobles vens. 3. Han trobat aigua en una lluna de Saturn; per .................................... no sembla que hi hagi indicis de vida. 4. Egipte s un pas amb molt dencant i .................................. no hi aniria mai per por de volar. 5. Van regalar-li un viatge al Carib i ................................... tots els electrodomstics. 6. Li han dit el nom del porc i ..................................... ni sha immutat.
3. Completeu les frases segents amb les conjuncions doncs o perqu, segons sexpressi conseqncia o causa.
Dius que ha sortit a comprar? Doncs ja no deur tornar fins a les vuit. T migranya perqu no es pren la medicaci. 1. No ens han acceptat la proposta. Estem, ............................, all on vam comenar. 2. Deu ser fora de casa, ................................... li truquem i no contesta. 3. No saps qu dir-li? ................................... comena demanant-li disculpes. 4. No cal que thi escarrassis, ................................... no hi toca ms. 5. Tu tho has buscat. No fas res de lamentar-te, ................................... 6. No sha pogut examinar ........................... no es va inscriure dins del termini fixat. 7. No fumeu a la sala de vistes ................................... no est perms. 8. Ha deixat de ploure? ................................... sortim! 9. Vs a veure la mare, ................................... no sap res de tu des de fa mesos. 10. Sha espatllat el cotxe. ................................... haurem de telefonar al taller.
150
Morfosintaxi
LES CONJUNCIONS
Tema 9
4. Ompliu els buits de les frases segents amb perqu, per qu o per a qu i indiqueu si en el cas de perqu es tracta duna conjunci causal o final i en el cas de per qu o per a qu, dun interrogatiu de causa o de finalitat.
Pregunteu-li per qu va marxar sense dir res. (interrogatiu de causa) 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. Finalment ens va entendre ................................... li ho vam explicar amb signes. No entenc ............................... utilitzareu les eines que em demaneu. ............................... la roba seixugui ms de pressa, caldr estendre-la al sol. Ladvocat li va preguntar ............................... shavia barallat amb el seu fill. Tothom ha tocat el dos ............................... ja es feia fosc. No el deixava reposar ............................... es canss. ............................... ha vingut? Per ensorrar la festa? Les parts van arribar a un acord ............................... volien estalviar-se el judici. Rumia ............................... la Nria ha desheretat els fills. ............................... el negoci rutlli b, haureu de posar-hi el coll.
5. Completeu les frases segents triant entre les opcions que us oferim.
Recorda (que / de qu) passarem a recollir-te a les dues. El gos es va intoxicar (i / e) immediatament el vam portar a cal veterinari. (Posat que / Com que) he acabat la feina, men vaig a fer un vermut. Ha marxat de viatge, (tota vegada que / ja que) li ha tocat la loteria. (Posat que / Perqu) aconseguim motivar els treballadors, lempresa en sortir beneficiada. (Tot i que / Malgrat que) sigui diumenge, es lleva a les set del mat. El taller (per a qu / perqu) vam preparar el pressupost ha fet fallida. El mnim per obrir un curs sn deu persones; ............................... (tot i aix / no obstant), es poden fer excepcions segons les circumstncies. 9. Per cada ascendent o descendent minusvlid/a en un grau igual o superior al 65% es pot aplicar una deducci de 100 euros, ............................... (tota vegada que / sempre i quan) es compleixin els requisits exigits. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.
Morfosintaxi
151
Tema 10
ELS ADVERBIS
Els adverbis sn mots invariables que modifiquen principalment el verb desenvolupant funcions de complement circumstancial que indiquen el lloc, el temps, la manera, la quantitat... en qu es duu a terme la seva acci. Tamb poden modificar els adjectius i els adverbis.
Vine a poc a poc.
verb adv.
s tan dropo!
adv. adj.
La funci adverbial tamb la poden desenvolupar les locucions adverbials, compostes per ms duna paraula i formades generalment per una preposici i un altre adverbi o un SN (en endavant, dhora, dem passat...).
Adverbis de lloc
Adverbis ac, aqu, all, all, en, enll, arreu, pertot, pertot arreu, enlloc, on, lluny, prop, baix, dalt, dins, endins, fora, enfora, davant, endavant, darrere, endarrere, rere, enrere, amunt, damunt, sobre, avall, davall, sota, dessota, enlaire Remarques Cal diferenciar ladverbi pertot, que vol dir en tot lloc i pot anar seguit darreu, de per tot, que s la combinaci de la preposici per i el determinant o pronom tot. Vam perdre la cmera al Parc Nacional dAigestortes, hi vam tornar i la vam buscar pertot arreu. Qu creus que li passa a en Joan? Vs a saber; es preocupa massa per tot! Tamb cal distingir ladverbi enlloc, que vol dir en cap banda, den lloc de, que significa en substituci de. Enlloc no shi est ms b que aqu. En el titular de la pgina 5, en lloc de dir Baldiri hi ha de dir Florenci. Cal distingir avall i amunt da baix i a dalt, respectivament. Mentre que els primers denoten direccionalitat, els segons indiquen posici. Lesquin mel vaig fer mentre baixvem muntanya avall. Fa estona que ja sn a dalt. A partir de molts daquests adverbis es poden formar locucions adverbials anteposant-hi la preposici a: a davant, a fora, a dalt, a prop... Locucions adverbials cap (a) dalt, cap (a) baix, al voltant, al davant, al darrere, al damunt, al dessota, a la vora, a la dreta, a lesquerra, de part de fora, de part de dins, al capdamunt, al capdavall, de dalt, a mig aire, pels volts, al voltant, a lentorn, als afores, dac dall Exemples Mhe trobat trnsit pertot arreu. Com que ets el ms alt, posat darrere. Gisclareny queda lluny de la ruta. No latrapar; va molt endavant. Veus aquella pujada? La carnisseria s al capdamunt. El poble t molts horts al voltant.
152
Morfosintaxi
ELS ADVERBIS
Tema 10
Adverbis de temps
Adverbis ara, sempre, llavors, aleshores, ja, encara, tothora, alhora, mai, sovint, aviat, tard, ahir, abans-dahir, avui, dem, anit, ads, abans, desprs, mentrestant, quan, enguany, dilluns, dimarts, diumenge Locucions adverbials dhora, de (bon) mat, a punta de dia, al mat, a mig mat, al migdia, a la tarda, al vespre, a entrada de fosc, a la nit, al capvespre, de nit, de dia, abans-dahir, dem passat, lendem, lendem passat, en endavant, dara endavant, tot seguit, mai ms, cap al tard, a hores dara, ara com ara, ara mateix, de tant en tant, a vegades, de vegades, una vegada, a la vegada, a deshora, de seguida, com ms aviat millor, al ms aviat possible, a la llarga, de moment Exemples Abans-dahir va ser el meu sant. Coleu la salsa, afegiu-hi els bolets i, tot seguit, una copa de vi blanc. A hores dara ja deuen ser a prop de la sortida de lautopista. Arribar cap al tard, quan faci menys calor. De tant en tant, em regalo a mi mateix un capritx. Envieu la sollicitud al ms aviat possible.
Remarques Els dies de la setmana sn adverbis quan es refereixen als dies immediatament anteriors o posteriors al dia en qu semeten; en aquest cas no porten article. En canvi, si es refereixen a dies concrets o serveixen per expressar periodicitat sn substantius i han de dur article. Dissabte va fer una excursi al puig Neuls i avui encara t fiblades a les cames. Heu de comparixer el dimecres 16 de juliol de 2008, a les 12 hores. No confongueu quan, que indica temps, i quant, que indica quantitat. Aleshores i alhora sn adverbis que signifiquen llavors i a un mateix temps respectivament. Es pronuncien igual que els sintagmes a les hores i a lhora. Van tallar lany passat i des daleshores no shan tornat a veure mai ms. Cal evitar prendre el sol a les hores de ms calor. Fent tantes coses alhora no aconseguirs fer-ne cap de b. A lhora de sopar s quan es prenen les decisions ms importants. Formes com *allavorens, *allavors, *llavonses i *(a)llavontes sn incorrectes. Recordeu que la locuci *dara en endavant s incorrecta. Ha de ser dara endavant o en endavant. Vegeu mentre que / mentre / mentrestant / *mentres al tema de les conjuncions.
Adverbis de manera
Adverbis com, aix, b/ben, millor, malament/ mal, pitjor, gaireb, quasi, alhora, almenys, noms, solament, sols, alhora, endebades, en va, debades, exprs, corrents, sobretot, segur Locucions adverbials a simple vista, a peu dret, a dojo, a dreta llei, a penes, a cau dorella, a coll, a cop calent, a corre-cuita, de pressa, a les fosques, al cap i a la fi, comptat i debatut, a manta, de franc, de sobte, a poc a poc, de mica en mica, pel cap baix/alt, damagat, de cop i volta, fins i tot, ms aviat Exemples s ben cert aix que dius! Han fet un projecte exprs per a nosaltres. Treballar sense objectius s treballar en va. Li fa mal lesquena de portar en Marc tot el dia a coll. s pl-roig, prim i ms aviat alt.
Morfosintaxi
153
ELS ADVERBIS
Tema 10
Remarques Hi ha un bon nombre dadverbis de manera construts afegint -ment a la forma femenina dalguns adjectius. Cal tenir en compte que mantenen laccentuaci que saplica a ladjectiu en femen. Quan hi ha ms dun adverbi en -ment, el ms recomanable s mantenir els sufixos en tots els elements; en cap cas saccepta suprimir el sufix del primer. Ho repetia contnua i enrgicament. Ho repetia contnuament i enrgicament. Ho repetia contnuament i enrgica. Els adverbis b i malament passen a ben i mal quan precedeixen lelement que modifiquen. Un plantejament mal concebut ens ha fet perdre temps en la construcci de la sala. Els paraiges magraden ben acolorits. Lencreuament dels adverbis sols i solament ha provocat laparici de la forma incorrecta *solsament. Aquesta revista solsament sedita virtualment. Aquesta revista solament / sols sedita virtualment. Les locucions a poc a poc i de mica en mica no poden prescindir de la preposici amb qu sinicien.
Adverbis de quantitat
Adverbis quant, tant, tan, molt, poc, gaire, bastant, prou, massa, fora, ms, menys, ben, gaireb, quasi, gens, mig, tot, noms, sols, solament, almenys, mica Remarques Cal diferenciar gens de res. Gens pot ser adverbi i determinant, segons si modifica un verb o un adjectiu, o b un substantiu. En els dos casos quantifica de manera incomptable. En canvi, res s un pronom que equival a cap cosa. No shi capfica gens. (adverbi de quantitat) No resulta gens agradable. (adverbi de quantitat) No tinc gens de son. (determinant quantitatiu) No hi ha res que em relaxi ms que el ioga. (pronom) Tingueu en compte que sescriu tan davant dadjectiu, adverbi o locuci adverbial, i tant en la resta de casos. A ms, lexpressi castellana un tanto no s *un tant, sin una mica. No enraonis tan alt, que els nens dormen. En sap tant, de ballar, que tothom lin demana classes. Mha resultat un tant complicat aquest exercici. Mha resultat una mica complicat aquest exercici. Cal evitar tamb la forma *adems i substituir-la per a ms, a ms a ms, de ms, de ms a ms. Adems, us oferim un curs virtual. A ms a ms, us oferim un curs virtual. Ni *quasib ni *casi sn correctes. La forma que cal usar s gaireb o quasi. Locucions adverbials una mica, un xic, pel cap alt, pel cap baix, ben b, si ms no, amb prou feines, dall ms, no gaire, gens ni mica, a ms, a ms a ms, ms o menys, de ms, un bon tros, poc ms poc menys, amb escreix Exemples Quant falta per arribar a Pals? Moltes estrelles han contret fora deutes per culpa del joc. Amb prou feines arribarem a la quinzena dalumnes.
154
Morfosintaxi
ELS ADVERBIS
Tema 10
Recordeu que en frases negatives, interrogatives i condicionals molt sha de substituir per gaire. Si no trigues molt, tesperar per dinar. Treballars molt aquest vespre? Si no trigues gaire, tesperar per dinar. Treballars gaire aquest vespre? Tingueu present que ladverbi almenys sescriu junt, ja que separat s el resultat de combinar larticle contracte al i ladverbi menys, o b es tracta de lexpressi al menys (...) possible. Fixeu-vos que aquesta ltima forma comena en al, i no en el, com tamb al ms (...) possible. Comptem amb almenys cinc participants. Ha cridat latenci al menys conflictiu del grup. Procura que el sol et toqui el tatuatge al menys possible. Collocat al ms a prop possible. La locuci *com a molt cal substituir-la per pel cap alt, a tot estirar o com a mxim.
Adverbis dafirmaci
Adverbis s, tamb, efectivament, semblantment, prou, fins, inclusivament, igualment Locucions adverbials sens dubte, en efecte, ... i tot, fins i tot, ben segur, per descomptat, i tant, de deb Exemples El ve s molt cordial. Prou, per jo encara no lhe tractat. Per descomptat que hi anir!
Adverbis de negaci
Adverbis no, tampoc Remarques Els mots mai, res, ning, enlloc, tampoc, cap i gens, tret que siguin lnic element duna frase, no neguen per si sols; per tant, i sobretot en la llengua formal, necessiten ladverbi no per formular frases negatives. Cap circumstncia justifica la teva falta. Cap circumstncia no justifica la teva falta. Enlloc veurs unes platges tan cristallines. Enlloc no veurs unes platges tan cristallines. Qui ha vingut de nou? Ning. Recordeu, per, que aquests mots en frases interrogatives i condicionals poden adquirir significat afirmatiu: Si mai veus cap follet guarda b el seu secret. La partcula pas serveix per reforar la negaci. s ms important el que ens uneix que no pas el que ens separa. Locucions adverbials de cap manera, no pas, no... pas, i ara! Exemples No fa pas falta que vinguis. De cap manera acceptaran diners vostres.
Morfosintaxi
155
ELS ADVERBIS
Tema 10
Adverbis de dubte
Adverbis potser Remarques Cal no confondre ladverbi potser i la perfrasi verbal pot ser. Ladverbi ha de formar part duna frase amb el verb en indicatiu, mentre que la perfrasi pot anar seguida duna conjunci que introdueixi una oraci amb el verb en subjuntiu. Potser ajornaran el partit per la pluja. Pot ser que ajornin el partit per la pluja. Utilitzar igual com a sinnim de potser s un castellanisme. Igual ens convida a prendre un caf. Potser ens convida a prendre un caf. Locucions adverbials potser s, potser no, si de cas, si per cas, qui sap, tal vegada, tal volta, per ventura Exemples Tal volta han estat altres motius? Qui sap si tornar un cop hagi trobat feina a Pars.
u EXERCICIS
2. Busqueu sinnims (o expressions sinnimes) dels adverbis o de les locucions adverbials subratllats.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. Obert fins al 15 de juliol inclusivament. Prximament es convocaran els exmens de catal. La pellcula era excessivament dramtica. Freqentment, els diaris publiquen notcies sobre nous experiments qumics. Havem de buidar el frigorfic completament. Momentniament, el menjador romandr tancat. No ho ha considerat suficientment. Necessitarem almenys dotze planxes de metall. Que antiptic que s aquest noi! Vam enxampar els lladres, que, tot seguit, van arrencar a crrer.
3. Corregiu, si cal, els adverbis o les locucions adverbials de les frases segents.
1. Construint els fonaments de ledifici, van arribar molt a baix.
156
Morfosintaxi
ELS ADVERBIS
Tema 10
2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.
Potser que la importncia de lacord radiqui en la defensa dels drets humans. Diuen els entesos que aquesta tendncia no t una teoria convincent radere. El jugador va llenar la pilota massa en laire. Enlloc de dormir tant, podries treballar ms! La fbrica s aprop de lestaci. El congrs es va fer a lestiu? No ho recordo, per ms b es devia fer a la tardor. Viu al mateix carrer, per no recordo si ms a dalt o ms a baix. Lamfitri ens va deixar cmodement installats. Tenia festa fins a l1 de setembre inclusiu.
4. Corregiu, si cal, els adverbis o les locucions adverbials de les frases segents.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. No vinguis massa tard. Si heu de conduir, no begueu alcohol ni no telefoneu amb el mbil. No va ser fins allavors que no vam saber la soluci del conflicte. No li va agradar res que llegssim els seus papers. Mai no he ents els logaritmes. Dara en endavant haurem de comptar amb despeses afegides. De quan en quan, els treballadors fan cursos de reciclatge. No crideu tan, que molesteu els vens! Camina tant de pressa que no el podem seguir. Tha escoltat sense molt inters.
5. Ompliu els buits amb les formes adequades dentre les que us indiquem per cada grup de frases.
1. Acostat ................................. com puguis. Ell s ................................. ric com tu. Ella anava ................................. pintada com tu. No cridis ................................. fort. No es pot queixar, que no li falta .............................. Desgraciadament el malalt no millora ............................... s molt lleuger: no pesa ............................. Amb aquestes balances no podrs pesar ............................... Hi anir ................... secretari. Cobra-li un deu per cent .................... paga i senyal. Em va passar un cas ....................... el teu. Tenia uns ulls ..................... taronges. Envieu-mho ............................... tard possible. ............................. vs a dormir ms dhora, si tens febre. ............................ menjat la carn.
tan tant
2.
gens res
3.
com com a
4.
almenys al menys
5.
Li pagar ............................. cada mes. s una obra literria ............................ anacrnica. Passava ............................ mensual al seu fill. Aquest vi s ............................ agre.
Morfosintaxi
157
ELS ADVERBIS
Tema 10
6.
Els nens petits no podem anar ................................. quan els pares se separen. Com que el seu pare s periodista t objectes ................................... Estic dolguda ....................................... el que mhas dit. Hi ha barreres arquitectniques ...................................... Va comprar un gelat ................................ de galetes. No vaig trobar labric ....................................... La part del ............................ de la casa s molt freda. s la ............................ factura del mes. La pilota va caure ............................ del cotxe. La perruqueria s molt ms ............................ La perruqueria s ......................... de casa nostra. ............................ tinc reuni, per tant avui hauria dacabar linforme. ............................ 16 de juny la Martina comena el curs de defensa personal i lacabar daqu a dos mesos. Aquest estiu, doncs, haurem de canviar ............................ com a dia de la nostra trobada. La cuina s ............................; la trobars escales ............................
dac dall dac i dall pertot per tot enlloc en lloc darrere darrera damunt amunt
7.
8.
9.
10.
11.
el dijous dijous
12.
13.
Aix ........................... tan sols s la punta de liceberg. Desprs ............................ marribar fins a casa de lvia a fer-li la declaraci de la renda. ............................ que quan arribi ja no quedi ning. Ha tret 98 punts a lexamen. Lha superat ............................ No s exactament els anys que t, per en deu tenir trenta ............................. Et queda ............................. per sopar? Tenia pizzes congelades, per ja no men queda ............................. Has vist ............................. process de manaies? La de Besal, per exemple? No, ......................... nhe vist ....................... Els teus plans no sn ............................. engrescadors. No vagis ............................. de pressa per aqu, que aquesta carretera s perillosa; no ten pots refiar.............................
14.
15.
158
Morfosintaxi
Lxic
Tema 1
DERIVACI
Les paraules duna mateixa famlia tenen un element com, que anomenem arrel o lexema.
enfortir, fortesa, fortitud, fortificar, fortalesa, fort
Daquesta manera, obtenim paraules noves afegint unes determinades partcules a larrel. Aquest procediment sanomena derivaci i els mots que en resulten sn els mots derivats. De vegades, com en lexemple anterior, larrel coincideix amb un mot, que serveix per crear els derivats: s el mot primitiu. Per no sempre s aix:
gstric, gastritis, gastronomia, gastrnom, gastroenteritis
Anomenem afixos les partcules que sannexen a larrel, les quals podem classificar segons la seva posici:
prefixos sufixos infixos Se situen davant de larrel i sovint atorguen un significat diferent al mot. Se situen darrere larrel i aporten un nou significat al mot. Sintercalen entre larrel i el sufix i sovint no aporten un nou significat al mot.
Quan unim aquests afixos a larrel, de vegades es produeixen canvis ortogrfics o fontics.
c qu: c: s ss: gu g: j g: sec caa esps aigua granja sequedat cacera espesseir aigeta granger c g: ig g: ig tg: u v: t : foc assaig lleig neu curt foguera assagista lletgesa nevada escurar
Daltra banda, tamb hi ha paraules que entre elles tenen molta semblana per una arrel diferent. Sn els pseudoderivats o falsos derivats, que es formen a partir duna arrel llatina diferent de larrel del mot primitiu catal.
Mot primitiu cadira corb llac Derivats cadiram, cadireta, cadiraire corbesa, corbador, encorbar, encorbit llacuna, llacs, llacor Pseudoderivat ctedra curvatura lacustre
Prefixos
Mitjanant la prefixaci adjuntem un prefix a larrel del mot, generalment sense canviar-ne la categoria gramatical i atorgant-li un significat diferent.
heroi (substantiu) legal (adjectiu) carregar (verb) antiheroi (substantiu) illegal (adjectiu) descarregar (verb)
160
Lxic
DERIVACI
Tema 1
No obstant aix, hi ha prefixos que s que imposen una categoria gramatical al mot. En la majoria de casos, es tracta de prefixos verbalitzadors: a-, en- (variant em-), es-, per-, etc. Aquests prefixos tenen la particularitat de no aportar cap nou significat i de necessitar sovint laddici simultnia de determinats sufixos per poder formar el nou mot.
bony (substantiu) groc (adjectiu) dins (adverbi) abonyegar (verb) esgrogueir (verb) endinsar (verb)
Pel que fa als que aporten un significat o mats diferent al mot, que sn la immensa majoria, podrem establirne una classificaci genrica. a) Valor negatiu o contrari
Prefix a-, ananticontrain-, im-, il-, irnodes-, disSignificat valor negatiu sentit contrari oposat valor negatiu negaci oposat o contrari Exemple asimtric, amoral, analfabet antihiginic, antisptic contraindicaci, contraportada innat, immbil, illegible, irregular no-violncia, no-bellicisme desintoxicaci, disgustar
Lxic
161
DERIVACI
Tema 1
c) Valor temporal
Prefix prepost-, posexneoSignificat amb antelaci posterioritat antic crrec o condici nou, recent Exemple preacord, prerom, prenatal postoperatori, posposar expresident, exmarit neoclssic, neocapitalista
d) Valor dimensional/quantitatiu
Prefix macro-, megamicro-, minisemibes-, bireSignificat gran petit la meitat de duplicaci repetici, intensificaci Exemple macroeconomia, meglit microscopi, miniestadi semivocal, semicercle besnt, bisexual reeditar, reconstruir
e) Valor modal
Prefix benmalpseudoco-, col-, com-, conSignificat dna sentit positiu dna sentit negatiu condici no genuna companyia i participaci Exemple benvolgut, benestant malpensat, malcarat pseudoderivat, pseudnim cohabitar, collaboraci, commoure, convivncia
Sufixos
Els sufixos se situen darrere larrel i aporten un nou significat al mot. Nhi ha de diferents tipus: a) Sufixos lxics Determinen el gnere i el nombre en el cas dels noms i dels adjectius i, en el cas dels verbs, la persona, el temps, el nombre, el mode i laspecte. En aquest tipus de sufixos no parlem prpiament de derivaci, sin de flexi:
llop, lloba, llops, llobes canto, cantes, canta, cantem, canteu, canten
162
Lxic
DERIVACI
Tema 1
b) Sufixos valoratius
Sufix -et, -, -illa, -ell -s, -arro, -al, -s -ot, -astre, -s, -um, -ol -ssim, -rrim Significat diminutius augmentatius pejoratius superlatius Exemple pinyonet, finestr, sabatilla, cubell homens, peuarro, finestral, verds casalot, padrastre, gentussa, pixum, bestiola tendrssim, pauprrim
Lxic
163
DERIVACI
Tema 1
164
Lxic
DERIVACI
Tema 1
Infixos
Els infixos sn el tipus dafixos que se situen entre larrel i el sufix. En general no tenen cap valor semntic, per en alguns casos serveixen per distingir entre dos derivats amb el mateix sufix (ferrer i ferreter), i en els verbs sobretot afegeixen una idea de petitesa (menjucar), dinsuficincia (endormiscar-se) o dintensitat (allargassar).
Infix -al-, -ol-all-, -ell-, -ill-, -oll-an-, -en-, -in-, -on-ar-, -arr-, -er-ass-, -iss-, -oss-, -uss-at-, -et-, -ot-atx-, -itx-, -itj-, -ij-eg-, -ic-, -uc-isc-, -isqu-, -uscExemple apegals, rajol ceballut, gotellada, branquill, potollar cridaner, nomenar, blanquins, sangonent llargarut, pontarr, camperol eugassada, borrissol, picossada, cantussar peixater, ferreter, parlotejar esprimatxar, magritxol, ferritja, ventijol lladregot, portic, menjucar endormiscat, plovisquejar, pedruscall
Remarques
Quan formem mots nous a partir del procs de derivaci sovint afegim a larrel o mot primitiu afixos propis de la llengua castellana quan en catal el mot es forma amb un afix diferent o fins i tot sense. s el cas de mots com ara botonar, enjardinar, raval, condicionat, moblar, collidir o garantir, que per influncia del castell formem com a *abotonar, *ajardinar, *arraval, *acondicionat, *amoblar, *collisionar i *garantitzar.
u EXERCICIS
1. Aparelleu els derivats segents amb les definicions que els corresponen.
fill: afillar, enfillat, fillada, fillastre, filleta, fillol Persona de qui som padrins: Tots els fills dalg: Fill del cnjuge: Ple de fills: Filla petita: Adoptar com a fill/a: blanc: blancor o blancria, blanqueig, blanquejar, blanquins, emblancar, emblanquir o emblanquinar Qualitat de blanc: Operaci per legalitzar diner negre: Dun color tirant a blanc: Pintar de blanc: Legalitzar diner negre: Aplicar una capa molt fina de guix:
Lxic
165
DERIVACI
Tema 1
sang: ensangonar, sangada, sangonera, sangons o sangs, sanguinari, sanguinolent Animal que xucla la sang: Sang cuita: Que li agrada vessar sang o matar: Brut de sang: Tenyit de sang o barrejat amb sang: Tacar de sang: flor: aflorar, desflorar, floreta, florir o florejar, florit, floritura Adornament artificis: Afalac: Que t flors: Comenar a manifestar-se: Treure flor: Treure la virginitat a una dona: pols: espolsar, polsada, polseguera o polsinera, polsejar, polsim o polsina, polss Pols finssima: Gran quantitat de pols: Petita quantitat de pols: Ple o cobert de pols: Sacsejar una cosa per fer caure el que en penja: Alar pols:
2. A les frases segents escriviu el derivat adequat a partir dels mots primitius.
Colors Li han quedat els ulls ............................. (vermell) de tant plorar. Les fulles de lloe sestan ............................. (groc). Aquestes tomates encara ............................. (verd). T els ulls ............................. (blau) i els cabells castanys. He ............................. (negre) els pantalons amb un tint fabuls. La ............................. (gris) daquestes parets em posa malalta. Txtils Acabem d............................. (mid) les camises del teu avi. El ............................. (drap) no ens ha volgut vendre res. Creixen tot de plantes ............................. (fil) a les parets de la terrassa. Va deixar la feina perqu shi sentia ............................. (cotilla). La indstria ............................. (cot) ha patit un daltabaix els darrers anys. A la Berta no li agraden gens els gossos ............................. (falda). Natura La granissada ha ............................. (fulla) tots els rosers. Cal ............................. (aigua) el vi amb una mica de gasosa perqu s massa fort. El meteorleg ja havia anunciat ............................. (nvol) parcial a linterior. Van trobar lesquelet dun bvid ............................. (terra) al Camp dels Ninots. Tenim previst fer una excursi a la ............................. (faig) den Jord. Amb la pluja han sortit ............................. (gota) al menjador de casa.
166
Lxic
DERIVACI
Tema 1
Cos Li ha engaltat una tal ............................. (m) que ens hem quedat de pedra. Fa una calor ............................. (nervi) aquest mat. Ha deixat els vidres ben plens de ............................. (dit). En Miquel t l............................. (os) prpia dun guerrer primitiu. Aquest mat ha vingut a treballar lvid i ............................. (ull). s tan afectus que no sest de fer ............................. (bra) i petons a tothom.
Lxic
167
DERIVACI
Tema 1
5. Ompliu els buits de les frases segents amb els gentilicis que hi corresponguin.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. Un habitant de lAlguer sanomena ............................... Els ciutadans de Tarragona sanomenen ............................. La Xina est plena de ................................ Els habitants de lIraq sn .......................... Dels habitants dHongria en diem ......................... Les noies dAlemanya sn .................................. Lhabitant dAlger sanomena .................................... A Tunsia viuen els ................................. Les millors balladores de samba sn les ................................ Els que viuen a Igualada sanomenen ..............................
7. Ompliu els buits de les paraules segents amb algun dels infixos que teniu a continuaci.
-er-ass-inpic.......ada carn......eria clenx......ar -oss-eg-iss-oll-an-arempat.......ar embarb........ar-se sol.......ada -ot-uss-etpell.......eria cal......ets lladr.......ot -ell-arr-ol-
168
Lxic
DERIVACI
Tema 1
Lxic
169
Tema 2
MOTS COMPOSTOS
La composici s un procediment que ens permet formar mots de manera diferent de com ho fem per la derivaci, ja que no formem un mot nou mitjanant un afix, sin que ho fem unint dues o ms paraules que ja existeixen. Amb la composici podem obtenir mots de diferents categories gramaticals: substantius, adjectius, verbs i partcules. a) Substantius compostos
Formaci Verb + substantiu Substantiu + adjectiu o participi o adjectiu + substantiu Substantiu + substantiu: Compostos sinttics. Es formen violentant la sintaxi i elidint elements que se sobreentenen. Compostos coordinats. Sn els que tenen un significat que s la suma dels significats dels dos elements. Altres casos: compostos formats per juxtaposici o subordinaci, enllaats amb la conjunci i o la preposici de i compostos sintagmtics Exemple pelacanyes, guarda-roba celobert, cama-roja, curtcircuit gurdia civil, baix relleu aiguaneu, ferrocarril museu-arxiu, autor-editor, comte-rei, ciutat-estat decret llei, cami cisterna, paper moneda, allioli, capicua, plats-i-olles, maldecap, cuc de seda, esperit de vi
Formaci del plural Si el compost sescriu amb guionet o amb els dos elements soldats, afegim la marca de plural al segon element: caa-recompenses, curtcircuits, pl-rojos, ferrocarrils, alliolis, maldecaps (excepte els compostos coordinats, en els quals pluralitzem els dos elements: comtes-reis, autors-editors). En canvi, si els dos elements sescriuen separats: substantiu + adjectiu o participi i adjectiu + substantiu Farem el plural de tots dos elements: policies locals, baixos relleus. substantiu + substantiu Afegirem la marca de plural solament al primer element: camions cisterna, vagons restaurant, cucs de seda, hores punta.
b) Adjectius compostos
Formaci Substantiu + adjectiu o participi Adjectiu + adjectiu Exemple barra-sec, panxacontent, collverd anglosax, sordmut, grecollat, indoxins
Formaci del plural Sempre afegirem la marca de plural al segon element: bocamolls, capficats, poca-soltes, grecollatins, sordmuts.
c) Verbs compostos
Formaci Substantiu + verb Adjectiu + verb Exemple corglaar-se, capficar-se, capgirar primfilar, migpartir
170
Lxic
MOTS COMPOSTOS
Tema 2
d) Partcules compostes
Formaci Adverbis Preposicions i conjuncions Exemple amunt, avall, enlaire, daltabaix, sobretot, pertot, gaireb, alhora, tanmateix, nogensmenys malgrat, sin, perqu
El guionet
Ls del guionet afecta els mots derivats per prefixaci i els mots compostos. Vegem quins sescriuen amb guionet i quins no.
Escrivim amb guionet a) Els numerals compostos (ordinals i cardinals): hem de posar el guionet entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes (D-U-C) vint-i-cinc, trenta-quatre, tres-cents, dos-cents seixanta-vuit, mil sis-centes noranta-vuit, sis mil nou-cents cinquanta, trenta-nou mil set-cents quaranta-tres, set milions vuitanta mil dotze nord-americ, nord-est, sud-afric, sudoest baliga-balaga, nyigui-nyogui, pengim-penjam, poti-poti, xino-xano abans-dahir, adu-siau, qui-sap-lo no-existncia, no-violncia, no-alineament barba-roig, cara-rugat, cama-sec, penyasegat, escura-xemeneies, para-xocs pl-llarg, pit-roig, cinc-en-rama, plats-i-olles m-llarg, pl-blanc, ms-dient museu-biblioteca, comte-rei, autor-editor
b) Els mots compostos que comencen amb el nom dun punt cardinal c) Els compostos repetitius i expressius d) Un petit grup de mots o expressions singulars e) El substantiu no-res i les combinacions de no+substantiu f) Els mots compostos en qu el primer element acaba amb vocal i el segon comena amb alguna daquestes tres lletres: r, s o x g) Els mots compostos en qu, si no posssim guionet, es produiria una lectura errnia o una grafia impossible h) Els mots compostos en qu el primer element du accent grfic i) Els compostos coordinats (substantiu + substantiu), en qu el significat del mot s la suma dels significats dels elements que el formen
Escrivim sense guionet a) Els mots constituts amb prefixos arximilionari, exconseller, precristi, prerom, proxins, ultraconservador, vicepresident, sotsarrendatari, pseudoderivat fisicoqumic, anglosax, audiovisual, catalanoaragonesa, cardiovascular, indoxins, socioeconmic
En aquests mots noms posem laccent en el segon element, si sescau. s a dir, tot i que els mots udio i fsic saccentuen, perden laccent quan sn el primer element dun compost.
Lxic
171
MOTS COMPOSTOS
Tema 2
Finalment cal recordar que els topnims, com la resta de mots, tamb segueixen la regla del guionet.
Aiguafreda Bellpuig Vall-de-roures Mont-roig Torregrossa Bell-lloc Palau-solit Puig-aguilar Vila-real Vila-rodona Puig-reig Font-romeu
u EXERCICIS
1. Relacioneu les paraules de la primera columna amb el significat que els correspon de la segona.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. esquenadret escanyapobres cagadubtes llepafils somiatruites ventafocs pica-soques busca-raons rodamn coragre a. criada b. avar c. acidesa d. vagabund e. visionari f. gandul g. indecs h. tipus docell i. escrupols en el menjar j. barallads
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.
172
Lxic
MOTS COMPOSTOS
Tema 2
4. Escriviu correctament les paraules que teniu a continuaci a la columna corresponent. No oblideu descriure el guionet quan calgui.
cama+tort, ex+marit, adu+siau, Vila+seca, histrico+fsic, escura+dents, Vila+nova, mata+rates, barba+ros, bes+nt, penya+segat, Mont+roig, anti+religis, cincia+ficci, nord+oest, boca+badat, sud+afric, barrim+barram, col+i+flor, para+llamps amb guionet sense guionet
5. Corregiu les expressions que trobareu tot seguit. Corona catalano-aragonesa Corona catalanoaragonesa
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. Es troben en un cul de sac. s una botiga de vetes-i-fils. Lhan escollit vice-conseller. Va quedar boca-badat. Ens passaran un udiovisual. El vent ha arrencat el pollancre de soca rel. Van arribar abansdahir. Selecciona el programa de pre-rentat. Fer la garagara. Han signat un pacte de no agressi.
Lxic
173
Tema 3
SINONMIA I ANTONMIA
Una de les qualitats duna llengua s la seva riquesa i varietat, cosa que es mostra per la presncia de recursos lxics com el de la sinonmia i lantonmia.
Sinonmia
Dues paraules sn sinnimes quan tenen el mateix significat. Aix, per exemple, casament i noces sn sinnims:
Va assistir a les noces del seu cos. Va assistir al casament del seu cos.
Cal tenir en compte, per, que encara que dues paraules comparteixin el significat, no s gaire freqent que es puguin usar indistintament en una mateixa situaci. El sinnim ens serveix per precisar ms el significat dall que volem expressar i normalment el context ens ajuda a triar la paraula adequada. Per exemple, fertilitat i productivitat sn paraules sinnimes en determinats contextos:
La fertilitat de les terra influeix en el preu de venda. La productivitat de la terra influeix en el preu de venda.
Per vegem qu passa si les fem servir indistintament, sense tenir en compte el context:
Enguany han augmentat el complement de fertilitat dels funcionaris. Enguany han augmentat el complement de productivitat dels funcionaris.
Passa el mateix si no tenim present en quin registre parlem (ms formal o ms colloquial), el lloc on ens trobem o la persona a la qual ens adrecem. Per exemple, un jove pot dir als seus amics:
Es va cruspir tota lamanida.
O b:
Es va menjar tota lamanida.
En resum, doncs, els sinnims sn paraules que expressen el mateix significat, per que hem dutilitzar depenent del context, ja que generalment no sn intercanviables.
Antonmia
Un antnim s un mot de sentit directament oposat a un altre. De la mateixa manera que passava amb els sinnims, ls correcte dels antnims sempre depn del context. Vegem-ne un exemple:
ric s un home molt ric. pobre s un home molt pobre.
174
Lxic
SINONMIA I ANTONMIA
Tema 3
En canvi:
Sha celebrat un judici lent. Sha celebrat un judici rpid.
Per tant, difcilment podem encertar el contrari dun mot sense un context mnim que ens orienti. Alguns antnims es formen afegint un prefix al lexema. En determinats casos, prefixos com -a, -anti, -des, -dis, -in, -im, il fan que el mot derivat tingui un significat contrari al primitiu.
simtric higinic legal
asimtric antihiginic illegal
u EXERCICIS
Lxic
175
SINONMIA I ANTONMIA
Tema 3
3. Classifiqueu els adjectius segents en dos grups segons si sn sinnims dalt o de baix.
soberg, enlairat, rabassut, encimat, nan, menut, airvol, petit, altvol, acimat, camacurt, boterut alt: baix:
4. Feu una frase amb cadascun daquests falsos sinnims en qu quedi clar el significat.
plnol/planell: dof/delf: cataractes/cascades: data/dada: trnsit/trfic: abonar/adobar:
176
Lxic
Tema 4
POLISMIA I HOMONMIA
Polismia
Els mots polismics sn mots que tenen diversos significats en funci del context en qu els utilitzem, a diferncia dels sinnims, que sn mots de significat coincident. Fixeu-vos que la paraula cap t diversos significats:
cap Part superior del cos duna persona o animal. Punta, extrem, duna cosa, especialment lextrem superior. Punta de terra que entra mar endins.
Tots ells, per, tenen algun tipus de relaci. En tots els casos cap designa la part superior duna persona o animal, i per analogia, tamb la part superior o que sobresurt duna cosa.
Homonmia
s la propietat que relaciona dos mots que, de manera purament casual, sescriuen de la mateixa manera (homgrafs) o es pronuncien igual (homfons), per tenen significats diferents.
pop bena vena msica mollusc tira de roba que serveix per embolicar alguna ferida vas sanguini
u EXERCICIS
1. Feu dues frases en qu cadascun daquests mots polismics tingui un significat diferent.
bra: cinta: ploma: taula: cort:
2. Hi ha paraules que canvien de significat si les usem en mascul o en femen. Ompliu els espais buits amb la
forma adequada.
1. el canal / la canal a) ................ dUrgell t les reserves garantides per la campanya denguany. b) ............... de la teulada t fora goteres.
Lxic
177
POLISMIA I HOMONMIA
Tema 4
2. el pudor / la pudor a) Cal que respectem ................... daquella persona. b) ................. que se sentia era insuportable. 3. un editorial / una editorial a) ........................ s aquell article que trobem a linici del diari. b) Dem tanca les portes ........................ puntera en la publicaci de textos legals. 4. el pols / la pols a) Vam treure ..................... dels mobles desprs de les obres. b) ................. li anava massa rpid i el metge va decidir ingressar-lo. 5. el fi / la fi a) .................. no justifica els mitjans. b) El curs ha arribat a ................
4. Cada frase daquest exercici cont el verb anar. Indiqueu quin significat t en cada cas tenint en compte
el context.
1. La Isabel va pels quaranta. t sacosta 2. 3.
celebra
Han tallat la C-13 que va a Tremp per esllavissades. circula condueix uneix Lalimentaci el fa anar de ventre cada dia. crrer evacuar vomitar
4. El rellotge no va, haurem de canviar la pila. arrenca apunta funciona 5. Aquesta camisa li va malament, t les mnigues massa llargues. escau enlletgeix escura
178
Lxic
Tema 5
Les locucions
Una locuci s un grup de paraules que t el valor semntic o sintctic dun sol mot, que sol anar precedit duna preposici o duna conjunci. Ja hem tractat algunes locucions en lapartat dedicat als connectors (a continuaci, amb aquesta finalitat, a causa de, duna banda...). Ara en veurem unes altres que sovint generen confusi, b perqu sn diferents del castell, b perqu sen fa un mal s perqu no sen coneix la grafia o el significat.
Incorrecte *a lobjecte de *a major abundament *a mitjans de (setmana, maig, estiu, any, segle) *arrel de *a ser possible *a tal efecte *a tenor de *al fi i al cap *al menys (al menos) *amb major motiu *degut a *del contrari *donat que *en ambds efectes *en ares de *en atenci a *en balde *en base a *en el seu cas *en el seu defecte *en el seu moment *en lo successiu *en ordre a *en quant a Correcte amb lobjecte de, amb la finalitat de a ms a ms, amb ms motiu, i encara ms a mitjan (setmana, maig, estiu, any, segle) arran de si s possible, si pot ser a aquest efecte, amb aquesta finalitat ats el tenor de, per ra de, en virtut de, considerant, tenint en compte, ats al cap i a la fi almenys, si ms no, com a mnim amb ms motiu, amb ms ra a causa de, per causa de, per ra de en cas contrari, si no, altrament, daltra manera ats que, ja que, perqu a ambds efectes amb la intenci de, a fi de, amb lobjecte de en/per consideraci a, per esguard de en va, debades, endebades a partir de, sobre la base de, segons, dacord amb, tenint en compte, considerant si sescau, si es dna, si es produeix si no nhi ha, si no, quan no nhi hagi al moment oport, quan ser el moment dara endavant, en endavant amb vista a, a fi de, a lefecte de, amb la intenci de, pel que fa a, quant a quant a, pel que fa a, pel que es refereix a, en relaci amb, amb relaci a
Lxic
179
Tema 5
*en un sol efecte *lo ms aviat millor *com ms aviat possible *el ms aviat millor *quan abans millor *no obstant *pel contrari *per adelantat *per anticipat *per lo dems *pel mat, per la tarda *per suposat *sempre i quan *si a cas *si procedeix
aix no obstant, no obstant aix, no obstant (...) per contra, al contrari per endavant, a la bestreta, anticipadament fora daix, tret daix, llevat daix al mat, a la tarda per descomptat, sens dubte, naturalment sempre que si de cas, si per cas si escau, si s procedent
a) Per verbs
Amb el verb anar anar de blit anar en dansa anar just anar a remolc anar a mal borrs anar pel bon/mal cam anar-sen del cap anar amb peus de plom anar peix anar a preu fet anar a la seva anar de corcoll anar de tort anar de cul anar com lanell al dit anar amb el cap ben alt anar amb el cor a la m anar amb el lliri a la m anar pengim-penjam anar fent anar mal dades anar de boca en boca anar a escampar la boira anar de vint-i-un bot anar-sen amb la cua entre cames anar amb una sabata i una espardenya
180
Lxic
Tema 5
Amb el verb fer fer lefecte fer volar coloms fer-ne un gra massa fer patxoca fer els ulls grossos fer-ne cinc cntims Amb el verb tenir tenir cara i ulls tenir bon ull tenir coll avall tenir cops amagats tenir la butxaca foradada no tenir sang a les venes tenir el cor de pedra tenir ledat del si no fos Amb el verb ser no ser ni carn ni peix ser un corc ser tot cor ser de bona pasta ser tot ulls ser del puny estret ser llarg de dits ser poca de vaques grasses ser un orgue de gats ser un os dur de rosegar ser una mala pea ser un peix gros ser de la mniga ampla/estreta ser la mare dels ous no ser daquest mn ser del morro fort ser lleig com un pecat ser un tros de pa tenir dos dits de front tenir el pap ple tenir fums tenir un os a lesquena no tenir pls a la llengua tenir el cap a quarts de quinze tenir la m foradada tenir sang dorxata tenir la vista als dits no tenir cor de tenir una bena als ulls tenir un budell buit no tenir ni cap ni peus no tenir un pl de + adjectiu tenir cua de palla tenir el cul pelat fer el paperot fer Pasqua abans de Rams fer tronar i ploure fer-se lorni fer pudor de socarrim fer una cara nova fer-la petar fer un cop de cap no fer el pes fer llufa fer el cor fort fer cara de pomes agres
b) Per noms
Llocs haver-hi camp per crrer remoure cel i terra semblar can seixanta caure del cel voler la lluna en un cove estar a la lluna de Valncia venir de lhort voler tocar el cel amb la m ser una cort de porcs
Persones i animals donar gat per llebre haver-hi quatre gats esvalotar el galliner ser lase dels cops estar com gat i gos ser cornut i pagar el beure
Parts del cos cames ajudeu-me no badar boca mho diu el cor treure la son de les orelles treure les ungles crrer de boca en boca pagar amb la cara tenir-ho coll avall fer dentetes no tocar de peus a terra ballar pel cap mossegar-se la llengua estirar ms el bra que la mniga sortir fum pel cap deixar amb un pam de nas costar un ull de la cara ser el bra dret dalg venir dun pl
Lxic
181
Tema 5
Menjars fer botifarra ofegar-se en un got daigua ser figues dun altre paner remenar les cireres sser una bassa doli tallar el bacall no poder dir ni fava pesar figues acabar abans el pa que la gana fer cara de pomes agres ser de pa sucat amb oli haver-hi ms dies que llonganisses
u EXERCICIS
2. Ompliu els buits daquestes frases fetes amb el mot adient. Tots els mots que hi falten sn el nom duna part del cos.
Treure el fetge per la ................. Estirar-se els ................... Caure la .................. de vergonya. Ficar-se entre ........... i ............ Estar amb laigua al ................... Tenir dos dits de .................. Fer ................... Arrufar el .........../les ............... sser tot .............. Fer els .................. grossos. Tenir ................. avall. Tancar la porta als ................ Dur-ne una de ..............
182
Lxic
Tema 5
4. Quina expressi podreu collocar al costat de les frases segents? Trieu-les dins daquesta llista.
anar de vint-i-un bot, saber-la llarga, rascar-se la butxaca, picar ferro fred, haver-hi roba estesa, tenir mala pea al teler, a cor qu vols, treure de polleguera, saber de quin peu calar, remoure cel i terra 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. Viu com un rei. Ja magradaria viure com ell, ..................................... ! No em regala mai res, aquest garrepa. Li costa .................................. Per molt que li ho demanis, no aconseguirs que tho rebaixi; s ......................... Vaig passar per davant del Liceu i tothom anava molt mudat, .............................. Ara ............................... Ja tho dir quan els nens no siguin davant. Em ......................................... que jugui amb el menjar. No ho puc suportar. Va fer-se passar per coix per poder seure a lautobs. ................................ La seva malaltia s crnica. El metge li diu que ............................... He ................................... per aconseguir-te una entrevista amb en Woody Allen. Fa molts anys que ens coneixem i ja ......................................
Lxic
183
Tema 6
BARBARISMES
Un barbarisme s un mot o una forma de dir forasters, usats dins duna llengua que ja t mots propis per expressar la mateixa idea. La utilitzaci daquests mots s una errada que cal evitar sempre. Per exemple, *embustero ve del castell embuste; en catal diem mentider i mentida. Altres mots com *enterar-se, *tio o *enfermetat tamb sn barbarismes, ja que el catal posseeix les formes prpies assabentar-se, oncle i malaltia. A ms a ms, en catal tamb trobem altres tipus dincorreccions que tenen lorigen en el calc de les formes castellanes corresponents.
darse cuenta irse caerse tener que
Daltres vegades, el que fem s usar errniament una forma catalanitzada del terme castell per desconeixement del corresponent en catal:
*pla termini *ganncies guanys *atrassos endarreriments *averiguar esbrinar
O tradum literalment al catal el terme en castell sense pensar que els significats en una i altra llengua poden variar:
*ostentar (un crrec) exercir, desenvolupar *contemplar (una llei) establir
Quant al calc de les formes castellanes, a continuaci en teniu alguns exemples molt habituals:
*a bocajarro *a mig pla *acs de rebuda *busca i captura *cabre recurs *de la seva classe
a boca de can a mitj termini acusament o justificant de recepci crida i cerca poder interposar recurs que correspongui
184
Lxic
BARBARISMES
Tema 6
*en la major brevetat possible *jutjat del penal *per anticipat *sala del civil *via dapremi
al ms aviat possible, com ms aviat millor jutjat penal per endavant, a la bestreta, anticipadament sala civil via de constrenyiment
u EXERCICIS
1. Dels parells de paraules que teniu a continuaci, una s un barbarisme i laltra s la correcta. Subratlleu-ne la correcta en cada cas.
bedel revenja cascada vrtig bolsa imprenta otorgar esdeveniment bahia bidell revanxa catarata vertigen borsa impremta atorgar aconteixement badia maragda raval angstia ausent motxilla intricat escur ancla encens esmeralda arraval angoixa absent motxila intrincat vbora ncora incens
Lxic
185
BARBARISMES
Tema 6
Lempresa ha trasladat la seu central a Madrid. Els meus cosins veranegen cada any a la Vall dAran. Hem medit lhabitaci i el llit que hem comprat no hi cap. No et juntis amb aquests brtols perqu tindrs problemes.
186
Lxic
BARBARISMES
Tema 6
5. En les frases segents hi ha tot un seguit de barbarismes. Encercleu-los i escriviu el mot correcte.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. Est agobiat perqu lhan acribillat a preguntes durant la presentaci. Deletrejam aquesta paraula; no logro entendre qu em dius. Per culpa daquesta pluja asquerosa he acabat empapada aquesta tarda. Hi ha hagut una avalanxa de queixes despus de publicar-se el decret. Aquest any lequip fitxar dos noves jugadores de la cantera. Cal profunditzar en els problemes derivats dels altibaixos del mercat de la vivenda. Han hagut daplaar la tornada perqu els avions no podien despegar pel mal temps. Li van fer una despedida de soltera que no olvidar mai. Apreta el bot dret del ratol si vols aumentar el tamany de la lletra. Tot i portar el dinar en una fiambrera, he hagut de calentar-lo al microondes. Els fets es van desarrollar molt a prop de laduana. He deixat els planos de lingenier a sobre el respaldo del sill. La finura no s un dels seus millors atributs quan es posa fet una fiera. Tingues cuidado amb les pldores per dormir. Pel seu cumpleanys li van regalar un anell amb un brillant de vint-i-quatre quilats. Laeropl es va estrellar per un fallo en la palanca de mando. Ha fet un pedido de pastes alimentcies que rebassa el pressupost inicial. Ahir em vaig caure enmig del carrer i ara mha sortit un bulto al cap. Lescudella era un pl sossa, per el postre s excellent. Han conseguit una bona financiaci per comprar-se lordenador. Se mha tumbat una bandeja plena de peladilles. En Mart ha anat a tirar la basura al continer. Encara no thas enterat que no li agraden els ous fregits? Desprs duna festa assombrosa pel lujo dels assistents no va quedar res de cava. Han reanudat el suministre daigua desprs del reventon a les canyeries. s llgic que la gent no vulgui consumir carn de mono o de serp als restaurants. A la meva tieta, que encara va amb muletes, ara lhauran doperar de catarates. Estan traient la grassa de lalfombra amb un producte importat dInglaterra. Tinc lhombro mig dislocat i el cos adolorit per les agulletes. Va agafar la curva a massa velocitat i es va empotrar a una farola.
6. En les frases segents trobareu barbarismes propis de lmbit jurdic. Encercleu-los i escriviu el mot correcte. 1. Hem hagut de fer dos alardes en sis mesos.
2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. El fallo de la sentncia no era prou clar i per aix hi vam recrrer. El desahuci de linquil es va produir sense alteracions dordre importants. El contracte de compraventa cont defectes de forma que linvaliden. En laccident de trfic es van veure implicats cinc vehicles. El jutge dec va ser entrevistat pel principal diari comarcal. El reo no va suportar la pressi meditica i es va sucidar. Lhan condemnat per assassinat amb lagreujant dalevosia.
Lxic
187
BARBARISMES
Tema 6
Els acreedors el perseguien pels deutes contrets pels fills. La parella demandada es troba en paradero desconegut. Ha sollicitat un anticip i no lhi han concedit. El Cdig penal estableix penes de fins a cinc anys de pres per aquest delicte. El pleit es va resoldre per acord entre les parts. Cal practicar les diligncies precises per aclarir els fets. Lacusat no va mostrar arrepentiment durant la declaraci.
7. Les frases segents contenen formes verbals defectuoses prpies de lmbit jurdic. Esmeneu-les.
1. Ladvocat de la defensa va demanar al jutge que aclars la sentncia. 2. La policia encara no ha averiguat on samaguen els delinqents. 3. Cal complimentar la sollicitud per tenir dret al subsidi. 4. En aquest expedient no obren els informes pericials. 5. Laccident es va produir quan la vctima intentava adelantar un cami. 6. El judici es va reanudar desprs dhaver fet fora de la sala alguns testimonis. 7. A laltress ladvocat interessava que sadmets linforme mdic com a prova. 8. Limprs ha danar signat i sellat pel secretari judicial. 9. Shan atrassat en els pagaments i ara els reclamen uns interessos excessius. 10. Van demanar a la gestoria que aplacs la signatura del contracte. 11. Li haureu de comunicar que ha agotat el termini per interposar recurs. 12. Conformement a lestablert per la llei, s procedent imposar les costes a la demandada. 13. Lencausat ostenta el crrec dadministrador de lempresa. 14. Atesos els fonaments de dret exposats, es t que condemnar la demandada. 15. Ha demanat que el ressarceixin de les prdues sofertes.
9. Substituu les expressions incorrectes de les frases segents per la prpia en catal.
1. 2. 3. 4. 5. 6. Arrel de la denncia no el van veure ms per la llibreria. Li perdonaran la pena sempre i quan faci efectiu el pagament en el termini establert. En quant a la petici de la denunciant, cal ajustar-se al que prescriu la llei. El rgim de visites sha de decidir de mode que no perjudiqui el menor. La decisi del tribunal es pot complicar degut a les contradiccions de les parts. Van preferir pactar prviament amb la part contrria en ves darribar a judici.
188
Lxic
BARBARISMES
Tema 6
Lxic
189
Tema 7
PROBLEMES LXICS
De vegades trobem parelles de substantius, adjectius, verbs o altres formes que, pel fet de ser molt similars entre ells o b per influncia del castell, utilitzem indistintament, tot i tenir cadascun un significat molt diferent. 1. Completeu les frases segents amb el mot ms adequat.
rgan/orgue L............................ de la catedral ha estat malms per una colla de vndals. El principal ............................ sensitiu de les formigues sn les antenes. tron/tro Laspirant al ..................... dAlbnia va tornar al seu pas desprs de 63 anys dexili. Hem sentit un ..................... que ha ressonat arreu. una retallada/un retall El govern sha vist obligat a fer ................................. en els pressupostos. Vull ................................. daquesta roba per fer una brusa a la meva filla. embussos/embuts Vull que em diguis sense ....................... quins problemes hi ha a loficina. Cada mat, per anar a treballar, trobo ....................... a la carretera. dampolles/de butllofes No va poder acabar el pelegrinatge perqu els peus se li van omplir ............................. Larmari s ple ............................ buides que haureu dhaver llanat. medecina/medicina Quina ........................... he de comprar a la farmcia? Tot i haver estudiat ..........................., ha preferit dedicar-se a les assegurances. dades/dates El cientfic va aplegar totes les ......................... possibles abans de formular una nova teoria sobre el naixement del llenguatge. Ja podeu consultar per Internet les ......................... de preinscripci als exmens de catal. ciments/fonaments El terratrmol va fer trontollar els .......................... de molts edificis. Els .......................... que distribueix la nostra empresa estan normalitzats segons les diferents normes UNE. mida/mesura El pblic sanava desanimant a .................... que el seu equip anava encaixant gols. Vull que em feu una prestatgeria a ..................... per al rebedor. soterrani/subterrani Sento soroll al ...........................: deu haver-hi ratolins. Es construir un pas ........................... a les principals estacions de tren de la comarca.
190
Lxic
PROBLEMES LXICS
Tema 7
regnes/rendes Qui porta les ............................... del partit: la cpula o els militants? Les ............................... ms altes no percebran lajut proms pel govern. taulell/tauler En aquest bar, les consumicions sn ms barates si les demanes al ............................ que si ho fas assegut a la taula. Ledicte es publicar al ............................ danuncis del Jutjat. esborrador/esborrany Hi havia alguns errors a l........................ de la declaraci de la renda que hem hagut de rectificar. He perdut l........................ de la pissarra. els fulls/les fulles A la tardor .................................. dels arbres agafen colors daurats. Falten .................................. 6 i 15 daquest expedient. espatlla/esquena No el preocupa res: sho tira tot a l......................... Ahir al gimns em vaig fer mal a l........................ dreta. pasts/pastel Es vol casar amb un vestit dun rosa ............................. El ............................ de maduixa s ms bo que el de xocolata. capsa/caixa Sembla que hagi sortit de la ........................., tan ben vestit com va! Lempresa de mudances mha perdut una ......................... de llibres. addici/addicci El jutge va tenir en compte l............................... del denunciat en dictar sentncia. Haurem de fer els aclariments corresponents mitjanant l............................... duna nota al peu de pgina.
2. Completeu les frases segents amb ladjectiu ms adequat tenint en compte el context.
1. Aquella malaltia lha deixat completament ................................... (aixafat / esclafat). 2. Segons la recepta, aquest plat sha de fer amb pa ................................... (tou / tendre) i no pas amb pa dur. 3. Aquesta instituci est ............................... (asseguda / assentada) amb fermesa sobre una slida base econmica. 4. Li van aconsellar que fes aquella inversi tan poc ....................... (rendible / rentable). 5. Vaig quedar completament ............................... (aterrat / aterrit) davant aquell espectacle tan macabre. 6. s un advocat molt ........................... (gels / zels) en el compliment de les seves obligacions professionals. 7. Per seguretat s ............................ (precs / necessari) revisar les installacions. 8. En aquest web trobars una guia ............................ (complerta / completa) de restaurants del Peneds. 9. Segons els rumors, volien concedir el premi a un ........................... (afamat / fams) escriptor terrassenc. 10. El congrs ser ....................... (bianual / biennal); s a dir, es reunir cada dos anys. 11. Arran de lexplosi es va crear una situaci molt .................... (confosa / confusa) als voltants de ledifici. 12. El periodista sempre havia mantingut relacions ...................... (tibants / tirants) amb la direcci del diari en el qual treballava. 13. No ens quedarem amb els braos ........................... (creuats / plegats) davant dun fet tan inadmissible. 14. No li agraden gens les mongetes ........................... (verdes / tendres).
Lxic
191
PROBLEMES LXICS
Tema 7
3. Colloqueu les expressions segents a la columna que els correspongui segons el mot amb qu shagin de
completar.
pou ..., al ... dun pou, baixos ..., respirar ..., ... damortitzaci, a ..., un riu ..., un plat ... fons fondo
ara ...!, ... topogrfic, ... hidrolgic, ... de pensions, el ... de les obres, ... assolellat, caure tot ..., els ... de ledifici pla plnol planell
venir a ..., ... de quniam, ... rod de vedella, s un ... de pa, tallam ms ... de pa, fer la ... a alg, passar a ... despasa, quin ... dhome!, ... dase tros tall llesca
el ... del riu, ... hereditari, una obra ..., un factor ..., fer ... de, ... ecolgic, figura ... cabal cabdal
192
Lxic
PROBLEMES LXICS
Tema 7
els ... mundanals, el ... de la vida a la mort, ... destupefaents, regular el ... del carrer, passar un ..., el ... dun planeta, accident de ..., aquest nen s un ... trnsit trfic trfec
preu ..., el ... natural, ... de comunicaci, a ... cam, ... ambient, temperatura ..., al bell ..., el ... urb mig mitj medi
4. Completeu les frases segents amb el verb que correspongui dels dos que hi ha entre parntesis.
1. La direcci del club no ha volgut ................................. (desvetllar / desvelar) quins jugadors continuaran la temporada vinent. 2. Els nens ...................... (sn / estan) a lescola en aquests moments. 3. Joseph Haydn va ....................... (composar / compondre) alguna de les seves obres ms importants a Anglaterra. 4. Quan acabi desmorzar, ....................... (anir / vindr) a donar-te un cop de m a la perruqueria. 5. Tant me .................. (fa / dna) aquest vestit o aquell altre. 6. El president itali ja havia sospesat anteriorment ............................ (nomenar / anomenar) ministra del nou executiu una model. 7. Quan ten vagis, agafa les escombraries i ....................... (llena-les / tira-les) al contenidor. 8. La mare sempre ens havia dit que s de mala educaci ......................... (senyalar / assenyalar) amb el dit. 9. Avui no podreu sortir a sopar perqu la Isabel ....................... (s / est) empiocada. 10. El jutge ha ordenat ............................. (registrar / escorcollar) el domicili de lacusat. 11. Si no seguiu les instruccions us haureu d........................ (atendre / atenir) a les conseqncies. 12. Amb aquesta humitat la roba triga molt a .......................... (eixugar-se / assecar-se). 13. Vaig veure lElisabet ahir i no ................................... (posava / feia) gaire bona cara. 14. Quan va entendre lacudit, va ................................... (esclafar / esclafir) una gran rialla. 15. Quan vaig veure que estava llegint una carta meva, la hi vaig ................... (prendre / treure) duna revolada. 16. La jutgessa va .......................... (acordar / disposar) sobreseure el procediment.
5. Completeu les frases segents amb lexpressi ms adequada de les dues que us proposem en cada cas.
gaire b / gaireb Acompanyam al caixer automtic perqu .......................... no em queden diners. He de revisar-me la graduaci de les ulleres perqu no hi veig ..........................
Lxic
193
PROBLEMES LXICS
Tema 7
massa / gaire Al perit no li ha agradat ......................... que el fessin esperar. Ho fas ........................... rpid. Hauries de fixar-thi ms. gens / res Hem tingut molta sort amb el temps: no ha fet ................ de fred. La policia el va escorcollar per no van trobar ................... del que buscaven. cadasc / cadascun El fiscal ha demanat vuit anys de pres per a ...................... dels acusats. Que ...................... valori si el seu comportament s un model a seguir. tanmateix / aix mateix Ens han aprovat la subvenci. ..........................., ens han modificat el projecte inicial. Heu de presentar limprs de sollicitud. ............................., heu daportar el DNI i el llibre de famlia. alhora / a lhora Heu de prmer ................... el bot dret del ratol i la tecla asterisc del teclat. El preu s el que t ms en compte el jovent .................. de comprar roba. quant / quan Un estudi recent ha revelat qu mengem .................... som davant lordinador. ...................... trigues a arribar de la feina a casa teva en transport pblic? vint-i-u / vint-i-una A la pgina ............................. trobareu la clau de correcci dels exercicis. La unitat 21 del curs dautoaprenentatge t ............................... pgines. sobretot / sobre tot Cal que minformeu ...................... el que necessitareu per realitzar aquest projecte. Les ltimes pluges han afectat .......................... el Pirineu i la Catalunya central. pot ser / potser Ning no va dubtar de la seva paraula, per .......................... haurien hagut de fer-ho. Si no hi ha llum, ........................... que hagin saltat els ploms. a base de / sobre la base de ........................... no dormir, acabareu malalts. Protocol establert ........................... lapartat 1 de larticle 43 del Conveni. de la seva classe / que correspongui El Ministeri Fiscal sollicitar que simposi a linfractor la pena ........................... Aquest s el telescopi ms gran ........................... posat que / ats que .................... hi hagus indicis de delicte, el fiscal obriria diligncies contra lempresari. ................... sha anullat la resoluci impugnada, cal deixar sense efecte la sanci.
194
Lxic
PROBLEMES LXICS
Tema 7
mentre / mentre que Lhome va participar en el robatori, .......................... la seva germana sen va mantenir al marge. .......................... no es demostri el contrari, ha de prevaler la presumpci dinnocncia. de referncia / esmentat/ada Us trameto aquest exhort dacord amb el que sha disposat en el procediment .......................... La revista va esdevenir una publicaci .......................... per al sector del muntanyisme. tota vegada que / ja que Denunciarem pblicament qualsevol acci .......................... la considerem injustificada. Haureu dassumir tots els costos .................... lentitat asseguradora no preveu fer-sen crrec. sota / baix El van trobar a la part de .......................... de ledifici. Els han condemnat a desallotjar el local .................... advertiment de llanament en cas que no ho facin. per complet / per complert Un vehicle sha cremat .......................... i tres ms han resultat afectats pel foc. El jutge ha donat .................... el trmit requerit. amb aquesta fi / amb aquest fi No podien preveure que ensopegarien .......................... tan terrible. No sadmetran ingerncies exteriors. ..................... sha creat una nova normativa. a falta de / quan faltaven Van empatar .......................... deu minuts per a lacabament del partit. .................... recursos propis, van haver de recrrer a les subvencions. arran / arrel Tots els canvis shan produt ......................... del decret de descentralitzaci. L......................... del problema del canvi climtic lhem danar a buscar en la contaminaci ambiental.
Lxic
195
Expressi escrita
Tema 1
INTRODUCCI
En aquest apartat dexpressi escrita pretenem donar-vos les eines bsiques per poder escriure textos coherents, entenedors i eficients. Dentrada, cal que tinguem en compte que tots els escrits (sia notes sia assajos) han de passar per un procs que, si se segueix correctament, facilita enormement la composici escrita. Aquest procs consta de tres etapes: planificar, redactar i revisar. Vegem-ho:
1. Planificar
Una bona planificaci del text s la base dun bon resultat. A ms, facilita el procs descriure duna manera ms gil i ajuda a estructurar les idees i a ordenar el text. s com el plnol dun edifici, sense el qual el procs de construcci resultaria molt ms llarg i costs. Per planificar el text, doncs, disposem dunes tcniques molt tils:
Tcnica La pluja didees Definici Es tracta danotar totes les idees que ens vagin sorgint respecte del tema sobre el qual volem escriure. No cal donar-los cap ordre, simplement anar-les apuntant. Ens ajuda a trobar els mots clau o, dit duna altra manera, les idees bsiques sobre les quals desenvoluparem el text. Ara ja podem donar un ordre, una estructura, a les idees principals. Aqu tindrem en compte si lescrit que fem ja t una estructura prefixada o no (introducci o presentaci, cos, conclusi o comiat...) Com dur-la a terme Deixar volar la imaginaci. Apuntar sense cap ordre. Preguntar-nos qu, qui, com, quan, per qu i on. Podem numerar les idees que tenim escrites i posarles per ordre dimportncia (la ms important al principi).
Les 6 preguntes
2. Redactar
Un cop fet el plnol , doncs, el procs de redacci esdev molt ms planer. En aquest punt del procs s interessant plantejar-nos els aspectes segents: a) quin s el destinatari del text: marca el grau de formalitat de lescrit. Per exemple, no s el mateix que ens dirigim a un ajuntament (text ms formal) que a un amic (text ms informal); b) quin s el propsit comunicatiu del text: marca el tipus descriptura. Per exemple, s diferent el tipus de llenguatge que utilitzem per a un text descriptiu (ms adverbis de lloc i manera, formes verbals en present o imperfet, comparacions, metfores...) que per a un text instructiu (connectors dordre i temporals, formes verbals en imperatiu i condicional, enumeracions, illustracions...). s per aix que en aquest dossier treballarem els tipus de textos segents: descriptius narratius funcionals
198 Expressi escrita
INTRODUCCI
Tema 1
argumentatius instructius A partir dara, doncs, hem de redactar el nostre esborrany. Per fer-ho, noms cal que parem esment en els apartats segents:
Pargrafs cada pargraf una idea situar la informaci clau al principi del pargraf no repetir la mateixa idea en diferents pargrafs Frases respectar lordre lgic de la frase (S+V+C) evitar fer frases massa llargues (limitar els incisos) evitar les frases passives evitar les frases negatives evitar la passiva pronominal preferir les construccions no nominals (usar ms verbs) cohesionar la informaci amb connectors adients Lxic usar un lxic adequat al registre evitar les repeticions limitar ls dels possessius evitar les formes discriminatries Puntuaci entre S+V+C no hi va comes els incisos van entre comes els ttols i les dates van sense punt final les sigles i els smbols no porten punt els punts suspensius noms sn tres i no es poden posar junts amb letctera
3. Revisar
Abans de revisar s important deixar reposar lescrit, com la massa del pa. Si ho fem, desprs el veurem amb uns altres ulls. Fins i tot podem pensar que no lhem escrit nosaltres, per poder avaluar-lo i retocar-lo convenientment. Cal pensar que la revisi s la part ms important de lescrit.
Qu cal revisar Disposici Ens fixem si... El text est ben presentat i hi ha una distribuci correcta de tots els elements. El tipus de llengua s adequat a la situaci comunicativa, a la formalitat exigida i a la intencionalitat. El text cont la informaci que es demana i no hi ha informaci irrellevant. Exemple La carta cont la data, la salutaci, el comiat, la signatura, etc. Tractar el receptor (tu, vs, vost) de manera adequada i coherent al llarg de tot el text. Redactar sobre lenunciat que ens demanen, no sobre un altre.
Registre
Finalitat
Expressi escrita
199
INTRODUCCI
Tema 1
Variaci
Els recursos lingstics sn prou rics variats i el lxic s precs. El text est ordenat de manera lgica, les idees estan ben estructurades, respecta lestructura convencional prpia del tipus de text. El text utilitza b els recursos de puntuaci, connectors, preposicions, conjuncions, pronoms, temps verbals, sinnims, concordances i coherncia interna. El text compleix la normativa lingstica pel que fa a: ortografia morfosintaxi convencions grfiques: majscules abreviatures sigles i smbols xifres cometes
Utilitzar lxic clar i precs, de manera que no calguin llargues explicacions. Un article dopini segueix lordre establert (introducci, cos, conclusi). Les idees estan ordenades en pargrafs. Les frases segueixen lordre lgic. Puntuaci Concordances entre formes verbals i subjectes Concordances entre substantius i adjectius Referents adequats Accentuaci: verb ser, formes verbals, conjuncions (que, perqu), paraules diferents del castell, etc. Pronoms relatius ben utilitzats (en qu, de qu, etc.) Sigles i smbols sense punts (DNI, LEC, 13 h, 15 m) Nmeros de sries sense punts: telfons, DNI, anys, pgines, etc.
Estructura
Cohesi
Correcci
200
Expressi escrita
INTRODUCCI
Tema 1
Per resumir tot aquest procs descriure, incloem tot seguit un esquema:
Pluja didees Planificar Trobar els mots clau com, quan, qui, qu, per qu, on Ordenar les idees
Pargrafs cada pargraf una idea situar la informaci clau al principi del pargraf no repetir la mateixa idea en diferents pargrafs Frases respectar lordre lgic de la frase (S+V+C) evitar fer frases massa llargues (limitar els incisos) evitar les frases passives evitar les frases negatives evitar la passiva pronominal preferir les construccions no nominals cohesionar la informaci amb connectors adients Lxic usar un lxic adequat al registre evitar les repeticions limitar ls dels possessius evitar les formes discriminatries Puntuaci entre S+V+C no hi van comes els incisos van entre comes els ttols i les dates van sense punt final les sigles i els smbols no porten punt els punts suspensius noms sn tres
Redactar
Revisar
Expressi escrita
201
Tema 2
LA PUNTUACI
Els signes de puntuaci sn leina que utilitzem per fer que un text sigui comprensible i per transmetre al lector els diferents matisos que tindria el mateix text en llengua oral. La puntuaci est estretament relacionada amb la sintaxi, lentonaci, el contingut expressiu, i tamb depn del gust personal i la llargada de les frases. Tamb cal saber quin s lordre neutre de loraci (S + V + CD, CP, Atr., C. Pred. + CI [ + CC]), perqu certs canvis daquest ordre shan de marcar amb un signe de puntuaci. Els signes de puntuaci poden fer funcions textuals (dajuda a la comprensi del text) i funcions convencionals. Generalment, puntuar textos s ms fcil del que ens pensem; per aix us mostrem unes indicacions bsiques, que estan resumides en les taules segents.
Tant els sollicitants com lAdministraci han mantingut les seves pretensions.
han mantingut les seves pretensions. La junta avaluadora dels mrits, ha.ajornat la ....................
... .S....................................... V ......
La junta avaluadora dels mrits ha ajornat la presentaci de les sollicituds. Larticle 25.1 de la LEC estableix que els insults fets en via pblica sn constitutius duna falta........ Els funcionaris van acordar en la reuni que ajornarien la vaga. Els funcionaris van acordar, en la reuni, que ajornarien la vaga. (Es tracta dun incs.)
presentaci de les sollicituds. Larticle 25.1 de la LEC estableix que, els insults
.................................... . ....................S ........ .. V V ............ ... V CD
fets en via pblica, sn constitutius duna falta....... Els funcionaris van acordar en la reuni, que ..................... ajornarien la vaga. ...........CD
Les enumeracions
Poden anar precedides de dos punts. Els elements que les formen se separen amb comes; llavors, abans de la conjunci i de lltim element no hi posem cap coma. En sries formades per elements complexos que ja contenen comes, separem cada un dels elements amb punt i coma. En aquests casos, entre el penltim i ltim element de lenumeraci, abans de les conjuncions i, o, ni hi hem descriure una coma.
202
Expressi escrita
LA PUNTUACI
Tema 2
Han assistit al judici les persones segents: el policia local nmero 55 de Castelldefels, Pere Casals, lacusada, Anna Mas, i el testimoni, Pau Jov. Hi han assistit el policia local nmero 55 de Castelldefels, Pere Casals, lacusada, Anna Mas i, el testimoni, Pau Jov.
Han assistit al judici les persones segents: el policia local nmero 55 de Castelldefels, Pere Casals; lacusada, Anna Mas, i el testimoni, Pau Jov. Hi han assistit el policia local nmero 55 de Castelldefels, Pere Casals; lacusada, Anna Mas, i el testimoni, Pau Jov. Hi han assistit el policia local nmero 55 de Castelldefels, lacusada i el testimoni.
Els incisos
Les comes dels incisos sn dues. Els reconeixem perqu si suprimim la informaci que contenen la frase s coherent gramaticalment. El judici de faltes convocat per avui a les onze, ha hagut de ser ajornat. El judici de faltes, convocat per avui a les onze, ha hagut de ser ajornat. El judici de faltes convocat per avui a les onze ha hagut de ser ajornat. El judici de faltes ha hagut de ser ajornat. La reuni, que va comenar tard, va durar tota la tarda. (Frase explicativa)
La reuni que va comenar tard, va durar tota la tarda. Vigileu els falsos incisos. El judici shavia de celebrar el 25 de maig, per, es va suspendre a instncies de la part demandant.
El judici shavia de celebrar el 25 de maig, per es va suspendre a instncies de la part demandant. (La segona coma s incorrecta.) El judici shavia de celebrar el 25 de maig per es va suspendre a instncies de la part demandant. (La primera coma s opcional.)
Expressi escrita
203
LA PUNTUACI
Tema 2
En les sigles i els smbols. En les sries (pgines, anys, DNI, articles de lleis...). Desprs dels signes dinterrogaci i exclamaci. Desprs dels punts suspensius, que sn tres. (Recordeu tamb que no es poden posar junts amb letctera.) Al final de les datacions. Sense punt La L.O.P.J. de lany 1.985. El D.N.I. del demandant s 15.369.253. La pgina 1.350 del BOE de 15 de juliol. Com van succeir els fets?. Van trobar motxilles, cordes, martells, tornavisos, punxons, etc.... La LOPJ de lany 1985. El DNI del demandant s 15369253. La pgina 1350 del BOE de 15 de juliol. Com van succeir els fets? Van trobar motxilles, cordes, martells, tornavisos, punxons, etc. Van trobar motxilles, cordes, martells, tornavisos, punxons... Figueres, 8 dabril de 2008
Altres
Els decimals van amb coma. (No sutilitza el punt ni lapstrof.) Els signes dobles (parntesis, guions, etc.) van units al mot segent (quan sobren) i al mot anterior (quan es tanquen). Un pressupost de 32550 euros. La CE ( Constituci espanyola ) reconeix el dret a la propietat privada i a lherncia. La major part de presos aproximadament un 70% presenten trastorns psicolgics. Un pressupost de 325,50 euros. La CE (Constituci espanyola) reconeix el dret a la propietat privada i a lherncia. La major part de presos aproximadament un 70%presenten trastorns psicolgics.
204
Expressi escrita
Tema 3
ELS CONNECTORS
Els connectors sn paraules o grups de paraules que serveixen per organitzar i cohesionar el text de manera que en resulti una lectura ms fcil i clara. Hi ha dos tipus de connectors: els que susen en lmbit de loraci, s a dir, que fan referncia a lestructura de loraci, i els que susen en lmbit del text, s a dir, entre oracions o pargrafs independents. Vegem-ne alguns exemples:
Els joves xiulaven perqu volien que es fes el concert, per lorganitzaci va decidir suspendrel. Els msics van voler parlar amb lorganitzaci per tal que ajornessin el concert. El concert es va ajornar, ats que feia molt mal temps.
En aquests tres casos els connectors sn elements lingstics de relaci dins loraci. En el primer cas, el connector adversatiu per enllaa oracions que soposen; en el segon, el connector s una conjunci final per tal que, que indica la finalitat del que es diu en loraci principal, i, en el tercer, el connector s causal ats que (la causa que el concert sajorns s que feia molt mal temps). Vegem-ne ms exemples:
Duna banda, els msics temien que els aparells es fessin malb a causa de la pluja. Daltra banda, lorganitzaci patia perqu la pluja intensa causs desperfectes en el recinte. Els msics van decidir ajornar el concert. Aix mateix, lorganitzaci es va adherir a aquesta decisi.
Cal notar com aquest tipus de connectors ajuden a seguir el fil del discurs, sn els connectors textuals. Podrien no ser-hi (a diferncia del primer grup de connectors oracionals) i el significat no variaria, per el text esdevindria menys clar. El connector de la primera oraci ens indica que a continuaci de la primera frase en vindr una altra amb la qual sestableix una relaci de significat. En el darrer exemple el connector aix mateix ens guia el sentit de la frase perqu ens indica que continuem sobre el mateix punt (la decisi dajornar el concert). Els connectors que estructuren el text reflecteixen com est construt i ajuden a seguir la progressi del discurs. s per aix que alguns manuals els anomenen organitzadors textuals . Shan de collocar en les posicions dinici de pargraf o frase perqu el lector els localitzi rpidament i es faci una idea de lorganitzaci del text. A continuaci us presentem una llista de connectors, exemplificats. Tingueu en compte, per, que estan agrupats per les funcions bsiques i no per si susen en lmbit de loraci o del text. En algun exemple trobareu que hi ha un signe de puntuaci entre parntesis: els parntesis indiquen que el signe s optatiu.
Connectors amb referncia a referent a amb relaci a en relaci amb pel que fa a quant a sobre respecte a/de Exemples En relaci amb el tema del concert, lorganitzaci ja no tenia res ms a dir. Quant al tema del concert, lorganitzaci ja no tenia res ms a dir. Respecte al tema del concert, lorganitzaci ja no tenia res ms a dir. Amb relaci a laccident, ning no en discuteix la qualificaci.
Expressi escrita
205
ELS CONNECTORS
Tema 3
a continuaci a ms a/de ms a ms [i ] encara / encara ms i fins i tot aix mateix com tamb aix com tot seguit
Els msics exigien a lorganitzaci una indemnitzaci per les despeses de transport dels aparells i del personal, aix com un nou contracte perqu el concert es fes ms endavant. Els msics exigien a lorganitzaci una indemnitzaci per les despeses de transport dels aparells i del personal; aix mateix, els van demanar de subscriure un nou contracte perqu el concert es ports a terme ms endavant. Els msics exigien a lorganitzaci una indemnitzaci per les despeses de transport dels aparells i del personal. A ms a ms(,) els van demanar de subscriure un nou contracte perqu el concert es ports a terme ms endavant. Pel fet que plovia, han ajornat el concert. A causa que plovia, han ajornat el concert. Vist que la pluja impedia que es fes el concert, lorganitzaci i els msics van decidir ajornar-lo. Arran de la pluja, es va ajornar el concert. Com que lorganitzaci i els msics es van posar dacord, el concert es va ajornar. No es va portar a terme el concert de resultes de la pluja. La pluja impedia connectar els aparells; aix doncs, el concert es va haver dajornar. La pluja impedia connectar els aparells i, consegentment, el concert es va haver dajornar. La pluja impedia connectar els aparells; en conseqncia, el concert es va haver dajornar. En efecte, la pluja va provocar que sajorns el concert. La pluja impedia connectar els aparells, per la qual cosa el concert es va haver dajornar.
a causa de/que; per causa de/que; de resultes de; arran de; com que perqu; ja que; ats que; vist que; ats / atesa grcies a/que per culpa de per aquest motiu pel fet que per tal com aix; aix s que aix doncs doncs; per tant [com] a conseqncia de en conseqncia consegentment; per consegent cosa que; per la qual cosa de manera que en efecte fins al punt que per aix; s per aix que per aquest fet a fi de (+ v. inf.); a fi que perqu (+ v. inf.) per a (+ nom); per (+ v. inf.) per tal de (+ v. inf.); per tal que a lefecte de (+ v. inf.) amb lobjectiu de (+ v. inf.)/que amb la finalitat de (+ v. inf.)/que la finalitat del qual
Lorganitzaci i els msics van arribar a un acord a fi dajornar el concert. Lorganitzaci i els msics van arribar a un acord per ajornar el concert. / ... per a lajornament del concert. Lorganitzaci i els msics van arribar a un acord per tal que sajorns el concert.
206
Expressi escrita
ELS CONNECTORS
Tema 3
en el cas que/de fora que; tret de/que llevat de/que; posat que sempre que; si; si de cas; si fa al cas si s necessari; si fos el cas; si [molt] conv si no s que si per cas; si de cas si sescau si escau tenint en compte [aix] no obstant; no obstant [aix] per tanmateix malgrat [que]; malgrat tot; aix i tot; tot i aix; tot i amb aix al contrari; en/per contra altrament amb tot; amb tot i aix ans [al contrari] ara b de fet de tota manera en canvi encara que; tot i [que] si b a continuaci duna banda; de laltra (duna altra); daltra banda; dentrada; per comenar en primer lloc; primer; primerament en segon lloc; segon; segonament al final; en acabat; en darrer lloc/ terme; en ltim lloc/terme; per fi aix s; o sigui s a dir a saber; s a saber
El concert es far ms endavant, llevat que lorganitzaci i els msics no decideixin una altra cosa. El concert es far ms endavant sempre que lorganitzaci i els msics hi estiguin dacord. Si hi estan dacord, el concert es far ms endavant. La suspensi del concert, si sescau, comportar moltes prdues. [si es produeix] Cal que lorganitzaci i els msics acordin, si escau, ajornar el concert. [si s procedent]
Lorganitzaci va comunicar al pblic la decisi que el concert sajornava; aix i tot, el pblic es resistia a abandonar el recinte. Lorganitzaci volia suspendre definitivament el concert; en canvi, els msics noms volien ajornar-lo. Lorganitzaci volia suspendre definitivament el concert, mentre que els msics noms volien ajornar-lo. Lorganitzaci volia suspendre definitivament el concert. No obstant aix, noms es va ajornar. Lorganitzaci volia suspendre definitivament el concert; tanmateix, els msics shi van oposar. Lorganitzaci volia suspendre definitivament el concert; els msics, per, shi van oposar.
A continuaci(,) lorganitzaci va comunicar al pblic que el concert sajornava. En acabat(,) lorganitzaci va comunicar al pblic que el concert sajornava. En primer lloc, lorganitzaci i els msics van arribar a un acord i, en segon lloc, lorganitzaci va comunicar al pblic que el concert sajornava. Els msics volien ajornar el concert, s a dir, fer-lo ms endavant.
Expressi escrita
207
ELS CONNECTORS
Tema 3
Per acabar
finalment; per acabar per concloure; a manera/a tall de conclusi; en conclusi aix doncs aix les coses al capdavall comptat i debatut consegentment; en conseqncia en definitiva; duna manera definitiva en suma en darrer terme en ltima instncia en resum; com a resum; resumint; a manera de resum; recapitulant; en sntesi
Finalment(,) lorganitzaci i els msics van decidir ajornar el concert. En darrer terme(,) lorganitzaci i els msics van decidir ajornar el concert. En conclusi(,) totes les circumstncies van portar a ajornat el concert.
Tingueu present que aquesta no s una llista tancada, de manera que es pot ampliar amb ms connectors que aqu no sn recollits.
208
Expressi escrita
Tema 4
LA DESCRIPCI
Consisteix a representar en paraules una imatge, un paisatge, un objecte, un animal o una persona. Per fer una descripci cal seguir tres passos: 1. Observar les caracterstiques generals dall que es vol descriure. 2. Analitzar detalladament seguint un ordre: de dalt a baix, de dreta a esquerra, dels trets generals als ms detallats, etc. 3. Redactar les caracterstiques dall que es vol descriure seguint un ordre. Tot seguit, com a exemple, teniu un fragment descriptiu duna novella.
A la tanca del jard hi ha fulles de margall de ferro colat. A la part baixa de la faana, que s tota de pedra i destil oriental, hi ha un enrajolat que simula un clavell de moro. Entren dins: a dins hi ha un semisoterrani amb cuina i lavabo, una planta principal amb un gran menjador, una escala vestbul i un fumador, amb falsa cpula de mocrabs a lestil musulm i espatllera de cermica vidrada amb clavells pintats a loli: en aquest fumador hi ha dos homes que parlen. Al pis de dalt hi ha dos dormitoris, les parets estucades dels quals representen canyes, passionries, rosers i joncs. Als entrebigats hi ha peces de cermica vidrada policroma que representen pmpols. Davant del menjador hi ha una terrassa coberta, pensada per prendre el sol de la tarda, ara tancada amb persianes de fusta. Al menjador hi ha una xemeneia de cermica, al damunt hi ha la llegenda de la llar el foc, visca el foc de lamor , i hi ha mobles de fusta de llimoner de Ceilan, i a les parets una collecci de pintures a loli de Josep Torrescasana. Els esgrafiats de les parets representen una heura enfiladissa, el forjat de biguetes de fusta amb entrebigats de paper maix policrom representa un arbo carregat de les seves cireres darbo. Sobre la porta hi ha dues esttues de terrissa de Josep Riba i Garcia. Al fris de la galeria, hi ha una llegenda que parla del sol de lhivern: Oh, lombra destiu. Rates, Manel Zabala
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu una descripci de 150 paraules aproximadament a partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.
Descriu la primera oficina a la qual vas entrar a treballar (espai fsic, companys, etc.). Descriu el mestre o la mestra que ms et va influir. Fes la descripci dun paisatge de marina o de muntanya que thagi impressionat. Indica de quin lloc es tracta. Descriu la parella ideal. Descriu lobra pictrica o escultrica que ms tagrada. Descriu un personatge fams. Descriu el lloc on vius. Descriu una persona del teu entorn familiar o la teva mascota.
Expressi escrita
209
Tema 5
EL RESUM
Escrit en qu sexposen de manera breu els punts essencials dun altre escrit o dun discurs. Aix, quan resumim un text, el que fem s reduir-lo a les parts ms essencials i en traiem el que no s bsic o important. Els passos que cal seguir a lhora de fer un resum dun text escrit sn els segents: 1. Entendre el sentit del text mitjanant una lectura reflexiva. 2. Trobar la idea principal del text i de cada pargraf. 3. Redactar el resum a partir de les idees que hem destacat. Penseu, per, que el resum no pot ser un seguit de frases copiades. A continuaci trobareu una notcia publicada al diari Avui i, tot seguit, una proposta de resum daquest text.
210
Expressi escrita
EL RESUM
Tema 5
Proposta de resum:
Ahir la UNESCO va atorgar a la Patum de Berga el guard dObra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat pel seu valor excepcional . Desprs de conixer-se la notcia, lalcalde de Berga va expressar el seu agrament als berguedans per haver sabut mantenir viva la Patum al llarg dels segles. Aix mateix, la consellera de Cultura va felicitar els patumaires i els membres de lequip de govern que han redactat la candidatura. Tot i que aquest reconeixement no suposa cap injecci econmica a la festa, s que comportar poder portar a terme projectes que hi tenen a veure, com ara la construcci dun museu dedicat a la Patum.
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu un resum de 150 paraules aproximadament a partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Resumeix una obra de teatre o una pellcula que hagis vist recentment en catal. 2. Fes el resum dun reportatge periodstic que thagi cridat latenci. Indica el nom del diari o la revista en qu ha estat publicat i la data de publicaci. (Lliura fotocopiat larticle de referncia.) 3. Segur que coneixes el conte de la Caputxeta Vermella. Fes-ne un resum. 4. Fes un resum del darrer documental que has vist a la televisi. 5. Tens un familiar amb una vida de novella? Fes-ne un resum. 6. Resumeix largument de lltim llibre que has llegit. 7. Fes el resum de la llegenda segent: El Tarl de lArgenteria Una de les figures ms tpiques de Girona s la del Tarl, un ninot que, penjat de banda a banda del carrer de lArgenteria, fa giravoltes durant determinats dies de lany. Es tracta dun ninot amb cap de fusta i cos de roba, farcit amb serradures. Si b les seves vestimentes han canviat al llarg dels anys, darrerament va guarnit com una mena de joglar, amb esquellerincs a les puntes del barret. T uns braos rgids, articulats per lespatlla, i les mans fixades a una barra (abans de fusta, ara de ferro) que reposa en un balc i que es pot fer girar mitjanant una maneta. Temps enrere es feia voltar durant les festes de lArgenteria, per Sant Agust, patr del carrer. Darrerament, aquestes festes ja no se celebren i, per tal de conservar la tradici, es penja durant les festes de primavera, pels volts de Sant Jordi. La llegenda que justifica lactuaci del Tarl s ben coneguda pels gironins. En una poca en qu la pesta, per les seves mortals conseqncies, era un dels temors collectius ms arrelats, un petit brot daquella terrible epidmia es va manifestar al carrer Argenteria on, com diu el seu nom, hi havia els obradors dels argenters (sinnim de joiers) de la ciutat de Girona. Per evitar els possibles contagis a la resta de la ciutat, el carrer va ser posat en quarantena i tancat i barrat pels dos extrems amb una tanca feta de canyes, que tamb es van collocar a les portes i finestres perqu es creia que impedien la transmissi de la pestilncia. Durant tot el temps en qu els vens es van veure obligats a romandre allats, sense poder sortir cap als altres barris, les llargues hores de tristesa i avorriment van ser amenitzades per lactuaci dun personatge popular, anomenat Tarl, que feia cabrioles pel bell mig del carrer, com els acrbates de circ. Per recordar el simptic personatge, es va construir posteriorment un ninot que, penjat duna barra giratria, imitava les giragonses del seu antecessor de carn i ossos. La figura del Tarl va esdevenir molt estimada pels gironins pel seu carcter alegre i gens protocollari i a Girona ha estat sempre smbol de gresca i diversi. Llegendes i misteris de Girona, Carles Viv
Expressi escrita
211
Tema 6
LA NARRACI
Consisteix en el relat de fets reals o imaginaris que sesdevenen en un temps determinat. s el text propi dels contes, de les rondalles populars, de les faules, dels cmics, de les novelles... A grans trets, la narraci ha de seguir lesquema segent: 1. 2. 3. 4. Ttol Plantejament: es presenten els personatges i el marc on sha de desenvolupar lacci. Nus: es desenvolupa lacci que modifica la situaci inicial. Desenlla: es resol lacci plantejada en el nus i es descobreix el final de la histria.
En aquests textos se solen emprar connectors temporals (desprs, sempre...) i temps verbals perfectius (havia fet, va dir...). Tot seguit, com a exemple, teniu la llegenda de lescut de les quatre barres, la senyera de Catalunya.
La llegenda de les quatre barres Diu la llegenda que lescut del comte Guifr el Pels era tot llis, daurat, sense cap inscripci. Durant la invasi de lImperi carolingi pels normands, el rei Carles el Calb va haver de demanar ajuda al comte de Barcelona. Pel pacte de fidelitat feudal, Guifr el Pels va acudir a auxiliar-lo. En el camp de batalla els francs ja es batien en retirada quan els catalans van entrar en combat; aix va fer que la balana sinclins a favor seu i els normands comencessin a retrocedir. Per, durant la retirada, una llana normanda es va anar a clavar al pit del comte de Barcelona. Aquest, ferit greument, va ser condut a un pavell, on el rei, agrat, el va visitar. Guifr el Pels va manifestar la seva angoixa per lescut, tot llis, aix que el rei, xopant els dits en la ferida sagnant, pass la m per lescut daurat del comte i va deixar-hi les quatre barres de sang mentre declarava que aquesta seria tamb la seva senyera.
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu una narraci de 150 paraules aproximadament a partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. El que podria ser o ha estat per a tu un dia nefast o el dia ms meravells de la teva vida. Un conte popular. Una histria en qu aparegui un equilibrista, una olla de pressi i una sala de vistes. Una situaci cmica que hagis viscut en carn i ossos. La histria que ms tha commogut dentre les que has conegut als jutjats. Un conte inventat. Alguna situaci en qu thagis sentit Indiana Jones per un dia. La continuaci de la histria segent: Al pobre Nicolau tot li surt malament i sesbrava aixafant els caus de formigues que hi ha al jard de casa seva. Per les formigues comencen a atipar-sen.
212
Expressi escrita
Tema 7
LA CARTA PERSONAL
Comunicaci que tracta temes personals i que t com a objectiu informar, felicitar, agrair, mantenir una relaci, convidar, etc. Si la comunicaci s entre familiars, amics o persones molt conegudes, el tractament s de tu o de vosaltres. En canvi, si s amb una persona ms distant, el tractament acostuma a ser de vost o de vs. En qualsevol cas, cal mantenir el mateix tractament al llarg de la carta. Aqu teniu lestructura duna carta personal que us pot servir de model i unes quantes recomanacions que us seran tils a lhora de redactar-la.
Dataci
Salutaci Contingut
Comiat Signatura
Postdata
Expressi escrita
213
LA CARTA PERSONAL
Tema 7
Dataci
Desprs de la localitat sha de posar una coma. Els mesos sescriuen en minscula i els anys no porten punt. Tingueu present que no sha descriure cap punt al final.
Barcelona, 27 de desembre de 1998
Salutaci
Cal que sigui coherent amb la frmula de comiat i amb el to general de tota la carta.
Benvolgut amic / Benvolguda amiga, Estimat Oriol / Estimada Llusa, Hola, Berta, Ei, Xavier!
Contingut
Normalment consta de la introducci, on sexplica el motiu de la carta; lexposici, on sexplica lassumpte de qu es tracta, i la conclusi, on es fa un resum de tot plegat.
Comiat
Ha de ser coherent amb la salutaci.
Cordialment, A reveure, Una abraada, Fins aviat, Petons,
Signatura
Signatura a m de qui escriu la carta.
Postdata
Ratlles que afegim al peu de la carta amb informacions dltima hora i que introdum mitjanant les sigles PD (postdata) o PS (post scriptum).
214
Expressi escrita
LA CARTA PERSONAL
Tema 7
Benvolguda Joana, Tal com vam quedar lltim dia que vam parlar, tescric per explicar-te com ens han anat les vacances i per passarte les dades de la casa on ens hem allotjat. Els dies que hem passat al Priorat han estat una meravella. Hi hem fet una pila de coses. Duna banda, hem fet les caminades pel Montsant que havem previst abans de marxar i, daltra banda, hem visitat els indrets que ens vas recomanar. Fins i tot hem anat a Cambrils a fer una capbussada al mar i, s clar, a menjar bon peix. Quant a les caminades, he de dir que fer excursions per aquelles muntanyes s un veritable plaer, i no noms per la bellesa del paisatge, sin tamb perqu no s un indret tan massificat com ara els Pirineus, tot i que cada vegada s ms concorregut. En relaci amb els indrets que ens vas recomanar, qu the de dir que no spigues! Scala Dei ens ha encantat, aix com Siurana, la Morera de Montsant, Ulldemolins... Pel que fa a la casa, te nenvio una targeta per tal que en puguis tenir ladrea i el telfon. En resum, ja veus que hem passat uns dies fantstics en un lloc fantstic. Qu ms es pot demanar dunes vacances? Una abraada,
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu una carta personal de 150 paraules aproximadament a partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Fa molt temps que no veus uns amics que viuen lluny de la teva localitat. Escriu-los una carta per convidar-los a passar un cap de setmana a casa teva. Explicals qu tens pensat de fer. 2. Has llogat una masia al Pallars per anar-hi a viure. Escriu una carta a una amiga per explicar-li-ho. Explica-li com s i els motius pels quals has decidit traslladar-thi. 3. Thas inscrit en un programa dintercanvi lingstic i than aparellat amb una noia del Quebec. Escriu-li una carta per presentar-te i per fer-li cinc cntims de la teva cultura. 4. Fa poc que has aprovat les oposicions doficial de justcia i has obtingut plaa a Catalunya. Escriu a un amic per explicar-li com et van les coses (feina, amistats, allotjament, oci...). 5. Ja ests fart de treballar i decideixes agafar-te un any sabtic! Vols aprofitar aquest any de descans per viatjar per Europa i visitar uns amics que tens a Polnia. Redacta una carta als teus amics en qu els fas saber quan hi anirs. Aprofita per comentar-los com s que has pres aquesta decisi. 6. La teva parella i tu acabeu de ser pares duna bessonada. Escriu una carta als teus cosins per fer-los-ho saber.
Expressi escrita
215
LA CARTA PERSONAL
Tema 7
7. Un amic et va enviar una postal des dun balneari. Escriu-li una carta per demanar-li que tenvi tota la informaci que en tingui perqu hi voldries anar a passar uns dies. 8. Fa dos mesos que vius a Perpiny perqu ara treballes en aquesta ciutat. Escriu una carta a un excompany de feina per explicar-li com et va i en qu consisteix la nova feina.
216
Expressi escrita
Tema 8
LA CARTA FORMAL
Comunicaci dirigida a organitzacions, institucions o empreses per informar dalgun fet o dalgun producte, demanar informaci, fer arribar una queixa, agrair algun servei, etc. Les caracterstiques de la carta formal sn molt ms rigoroses que les de la carta personal. Cal ordenar la informaci duna manera lgica i tenir cura que la redacci sigui clara i concisa. Per aix, cal triar els recursos lingstics que en facilitin la simplificaci i la precisi i, sempre que sigui possible, mantenir lordre lgic de la frase.
Capalera
Destinaci
Salutaci Contingut
Comiat Signatura
Dataci
Postdata
Expressi escrita
217
LA CARTA FORMAL
Tema 8
Capalera
Hi fem constar el nom i ladrea de qui envia la carta.
Destinaci
Hi fem constar el nom, el crrec, si sescau, i ladrea del destinatari.
Salutaci
Cal que sigui coherent amb la frmula de comiat i amb el to general de tota la carta. Tamb heu de tenir en compte que la frmula de salutaci ha de concloure amb una coma.
Distingit senyor / Distingida senyora, Senyor / Senyora, Benvolgut senyor / Benvolguda senyora, Benvolgut amic / Benvolguda amiga,
Contingut
El cos de la carta comena sempre en majscula inicial i se situa a la lnia inferior a la salutaci. Normalment consta de la introducci, on sexplica el motiu de la carta; lexposici, on sexplica lassumpte de qu es tracta, i la conclusi, on es fa un resum de tot plegat. Pel que fa als tractaments personals, lemissor ha dutilitzar la primera persona del singular (jo) o del plural (nosaltres) i el destinatari, la segona persona del plural (vs) o la tercera persona del singular o del plural (vost/vosts). En qualsevol cas, cal mantenir el mateix tractament al llarg de la carta. A continuaci us donem uns quants exemples per iniciar el document i per conclourel:
El motiu daquesta carta s demanar-vos... (emissor = impersonal / destinatari = vs) Em plau de comunicar-li... (emissor = jo / destinatari = vost) Lamentem haver dinformar-los... (emissor = nosaltres / destinatari = vosts) En resposta a la vostra carta, us faig saber... (emissor = jo / destinatari = vs) Els escric per demanar-los... (emissor = jo / destinatari = vosts) Estem a la seva disposici per aclarir qualsevol dubte. (emissor = nosaltres / destinatari = vost) Si desitgen ms informaci, poden adrear-se a... (emissor = impersonal / destinatari = vosts) Us agram per endavant... (emissor = nosaltres / destinatari = vs) s per aix que li demano que esmeni lerror al ms aviat possible. (emissor = jo / destinatari = vost)
Comiat
Ha de ser coherent amb la salutaci.
Aprofito lavinentesa per saludar-vos atentament. (emissor = jo / destinatari = vs) Atentament,
218
Expressi escrita
LA CARTA FORMAL
Tema 8
Mentre esperem la seva resposta, el saludem ben atentament. (emissor = nosaltres / destinatari = vost) Ben atentament, Els agraeixo el seu inters i els saludo cordialment. (emissor = jo / destinatari = vosts) Cordialment, Una salutaci cordial, Ben cordialment,
Signatura
Signatura a m de qui escriu la carta. A sota de la signatura, hi posem els noms i els cognoms i, si sescau, shi fa constar el crrec.
Dataci
Recordeu que desprs de la localitat sha de posar una coma, que els mesos sescriuen en minscula i que els anys no porten punt. Tamb heu de tenir present que no sha descriure cap punt al final.
Barcelona, 27 de desembre de 2007
Postdata
Ratlles que afegim al peu de la carta amb informacions dltima hora i que introdum mitjanant les sigles PD (postdata) o PS (post scriptum).
Expressi escrita
219
LA CARTA FORMAL
Tema 8
Senyor, Us escric, com a presidenta de lAssociaci Cultural Franja de Ponent, entitat que treballa per fomentar la nostra cultura, per demanar-vos una aportaci per a la biblioteca que hem installat al nou local que ens ha cedit lAjuntament de Fraga. Tal com he dit, el propsit de la nostra associaci s fomentar la cultura prpia, per a la qual cosa portem a terme activitats de tota mena: sortides, concerts, tasts de cuina, conferncies, etc. Fa uns mesos lAjuntament ens va cedir un nou local com a seu i, ats que s molt ms gran que el que tenem, hem decidit dhabilitar-ne una part com a biblioteca. Actualment disposem dun centenar de llibres de literatura, la majoria per a adults, per gaireb no en tenim cap per a infants. s per aix que us demanem que, en la mesura que pugueu, aporteu els exemplars de literatura infantil que tingueu, i aix poder construir entre tots un bon centre de lectura. Agrada per endavant,
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu una carta formal de 150 paraules aproximadament a partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Ets el/la secretari/ria de producci duna pellcula que sha de comenar a filmar properament a la teva ciutat. Escriu una carta a lajuntament on li demanes perms per rodar algunes escenes en emplaaments determinats de la ciutat. 2. Ets el/la responsable dun casal de joves i tagradaria que un especialista dun centre sanitari vingus a fer una xerrada als joves del casal. Escriu-li una carta per demanar-li que acudeixi al casal per parlar dun tema determinat. 3. Una empresa de fabricaci de joguines ha fet una important aportaci de material a la llar dinfants que dirigeixes. Escriu-li una carta per agrair-li laportaci.
220
Expressi escrita
LA CARTA FORMAL
Tema 8
4. La gent ms gran del teu poble tha facilitat tot de receptes de cuina tradicional de la zona, de manera que tens prou material per editar un llibre de gastronomia local. Escriu una carta a lajuntament de la teva localitat per demanar que es faci crrec de ledici del llibre. 5. Ets el/la director/a del CEJFE i escrius una carta a tots els collectius de lmbit de lAdministraci de justcia per informar-los sobre la Jornada de Llengua i Dret que es dur a terme a la seu del Centre. 6. Ets el/la responsable duna casa de colnies i vols fer-la conixer. Escriu una carta a lescola del municipi per informar-los de les installacions de qu disposa i de les activitats que shi porten a terme. 7. Ahir et vas passar ms duna hora donant tombs per la ciutat per poder aparcar. Al final, ho vas aconseguir, tot i que es tractava duna zona blava i, per tant, havies de pagar. Ests cansat que dia rere dia es repeteixi aquest fet i has decidit escriure una carta al director dun diari per exposar el teu punt de vista sobre la poltica que segueix lajuntament per evitar lexcessiu volum de cotxes a la ciutat. 8. Fa unes setmanes vas comprar per correu una aspiradora i al cap de pocs dies set va espatllar. Escriu una carta a lempresa venedora per queixar-te de la mala qualitat del producte i demanar-li que et retorni els diners.
Expressi escrita
221
Tema 9
EL TEXT ARGUMENTATIU
Text que selabora amb lobjectiu dexposar una opini i raonar-la per tal de convncer el lector. Un article dopini, una crtica, un editorial o una carta al director dun diari, per exemple, poden ser considerats textos argumentatius. s el tipus de text que permet ms subjectivitat i destaca ms que cap altre per la fora suggestiva del contingut. Hi abunden frases coordinades i subordinades, aix com els verbs i els adjectius valoratius i les expressions connotatives. A ms, acostumen a estar farcits de connectors i marques lingstiques per donar cohesi interna i seguir el fil argumental de les idees exposades. Generalment els textos argumentatius porten un ttol per situar el lector i consten de tres parts ben diferenciades: 1. Introducci: shi presenta breument el tema i shi anuncia quina s la postura que lautor defensar. 2. Desenvolupament: shi expressen els arguments que defineixen la postura de lautor; normalment sorganitza al voltant de dues o tres idees principals, a cadascuna de les quals correspon un pargraf. 3. Conclusi: sintetitza en un pargraf les idees expressades en el desenvolupament. Algunes vegades, lautor segueix lestratgia de deixar el final obert, formulant algunes preguntes al lector.
VISCA LA XOCOLATA de Maria de la Pau Janer Nestava segura. Hi ha coses que ens resulten duna obvietat absoluta i no acabam dentendre per quina ra els altres no les veuen amb la mateixa llum difana. Qui podria dubtar dels avantatges evidents de la xocolata? A vegades, ens costa descriure all que ens agrada. s lgic: les coses que ens sedueixen no admeten sovint gaires raons. Ens fascinen i prou. Qui tendria lhabilitat suficient per explicar com sens desf la xocolata a la boca? Aquell regust amarg i magnfic de la xocolata negra deu ser una prova de lexistncia dels dus. Linstant en qu ens recorrem amb la punta de la llengua els llavis per assaborir-ne lltim rastre queda gravat a la nostra memria. Hi resta enregistrat per sempre, com passa amb els moments mgics en qu assaborim el plaer. Hi ha tants plaers per recordar: el dun bon llibre, el daquell viatge, el de la intensitat dels amors, el duna aroma, el de la xocolata. No fa gaire, la revista Heart ha publicat un estudi en el qual explica que la xocolata negra redueix el risc de malalties cardaques. s, doncs, magnfica per a la salut. A ms, contraresta els efectes negatius de lhbit de fumar a causa de la presncia de polifenols, que s una substncia que millora el flux sanguini de les artries. El secret s lalt contingut dantioxidants que t la xocolata negra. En cont ms per gram que qualsevol altre aliment o beguda. Menjar una mica de xocolata negra al dia evita lenduriment de les artries i millora lestat fsic de les persones. Hi ha qui necessita justificacions per fer all que li agrada. Si no tengus una justificaci a la qual aferrar-se, viuria amb el pensament ple destranys remordiments. (s curis, per hi ha gent que viu amb mala conscincia els plaers de la vida.) Nhi ha daltres que no necessitam cap tipus de suport racional que corrobori la bondat del que ens agrada. Avui, 10 de gener de 2006
222
Expressi escrita
EL TEXT ARGUMENTATIU
Tema 9
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu un text argumentatiu de 150 paraules aproximadament a partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Has llegit en un diari la informaci segent i has decidit escriure un article en qu exposes la teva opini sobre la liberalitzaci dels horaris comercials. La majoria de ciutadans de Catalunya consideren que liberalitzar els horaris comercials seria un perjudici per als petits comerciants i la qualitat de vida dels treballadors. En canvi, ms de la meitat opinen que la llibertat dhoraris comercials beneficiaria de forma important la qualitat de vida dels ciutadans. 2. Quina s la millor edat de la vida? Escriu un article dopini que porti com a ttol aquesta pregunta. 3. Has llegit en una revista la informaci segent i has decidit escriure un article en qu exposes la teva opini sobre el fet de poder menjar aqu qualsevol producte de qualsevol lloc del mn i en qualsevol poca de lany. La conservaci daliments amb el nou mtode daltes pressions permet conservar fruita envasada al buit prcticament sense alteracions en el seu tacte i gust. Daquesta manera podem disposar de fruita fresca tot lany. 4. Actualment ledat mitjana en qu les dones catalanes tenen el primer fill s de 31,5 anys. Consideres que tenen els fills massa tard? Per qu? Redacta un article dopini en qu exposis el teu punt de vista sobre aquest tema. 5. Has llegit al web del Departament de Justcia la notcia segent i has decidit escriure un article dopini en qu parles dels avantatges i dels inconvenients sobre ls de les noves tecnologies en lmbit de la justcia. Un important nombre de jutjats de Catalunya funcionen des del desembre enviant notificacions exclusivament per via telemtica El sistema informtic LexNET s un canal de comunicaci telemtic entre les oficines judicials i els operadors jurdics per tal de fer notificacions de documents als professionals.
Expressi escrita
223
Tema 10
EL TEXT INSTRUCTIU
Escrit que t com a finalitat donar consells, indicacions, etc., per realitzar una determinada acci o activitat. En la vida quotidiana sn moltes les vegades en qu fem s de textos instructius: en la publicitat, en les normes de funcionament dun electrodomstic, en una recepta de cuina, en una prescripci mdica, en la composici dun aliment, en les bases de concursos i jocs, etc. Aquest tipus de text t dues caracterstiques: 1. Lesquematisme, que destaca les lnies principals dall de qu es vol informar, mitjanant les paraules imprescindibles i la disposici grfica del text, que en facilita la comprensi. Els connectors sn un nexe important per marcar lordre. 2. La concisi, que consisteix a expressar noms all que s estrictament necessari per a la comprensi dels continguts. Sovint sutilitza limperatiu o b la forma impersonal. Un text instructiu ha de ser precs i concs, per aix les frases acostumen a ser curtes. Shi utilitzen oracions condicionals i perfrasis dobligaci, aix com verbs en mode imperatiu. Tamb shi poden usar els pronoms impersonals per generalitzar lacci. A ms, s molt important organitzar el text seguint lordre de les accions que shan de fer. Sovint podem marcar lordre amb numerals o amb lletres ordenades; tamb podem fer-ho amb paraules que indiquen lordre. De vegades hi ha dibuixos que faciliten la comprensi del procs que cal seguir. Aix, la seva estructura pot obeir a dos models ben diferenciats: en forma de redacci, acompanyada duna breu explicaci, o b en forma denumeracions, introdudes per mitj de recursos tipogrfics (guions, punts, etc.). A continuaci teniu dos exemples de text instructiu. El primer segueix el model en forma de redacci i el segon, en forma denumeracions. 1)
BATUT DE CAF I XOCOLATA Ingredients 2 o 3 cullerades de llet condensada, 1 got daigua, 1 cullerada de caf soluble i 1 bola de gelat de xocolata. Preparaci Ompliu una copa de gelat amb aigua ben freda. Afegiu-hi un parell o tres de cullerades de llet condensada. A continuaci, poseu-hi una cullerada de caf soluble i bateu-ho tot una mica. Finalment, afegiu-hi una porci de gelat de xocolata. Un cop estan tots els ingredients dins la copa, bateu-los fins que us quedi una beguda escumosa. Serviu el batut ben fred.
224
Expressi escrita
EL TEXT INSTRUCTIU
Tema 10
2)
TRES EN RATLLA Es tracta dun joc que, segons els llocs, sanomena tamb treset, treset en ratlla o renglera en treseta. Hi juguen dues persones. Material necessari Un tauler o un dibuix amb lesquema del tauler 3 peces menudes del mateix color 3 peces menudes dun color diferent (poden ser tamb diferents objectes petits) Instruccions 1. El primer jugador ha de posar la seva pea just en el punt central. 2. El segon jugador ha de collocar la seva en un dels punts on conflueixen les lnies. 3. Correlativament, ambds jugadors han danar posant les seves peces en distints punts de confluncia. Durant la partida, cada jugador ha danar movent alternativament les seves peces. 4. Guanya el primer jugador que fa tres en ratlla, s a dir, el que colloca les seves tres peces en lnia recta.
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu un text instructiu de 150 paraules aproximadament a partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Aquest vespre tens un sopar de comproms a casa teva, per un imprevist a la feina far que arribis a casa poc abans del sopar. Per aix, has decidit enviar un correu electrnic a la teva parella en qu li indiques qu ha de fer per tenir-ho tot a punt per a lpat. 2. Com es juga al parxs? Explican les normes. 3. Com ho hem de fer per escriure i enviar un correu electrnic? Explica tots els passos que cal seguir per completar el procediment. 4. Dna uns quants consells per no patir estrs a la feina. 5. Com ho hem de fer per comprar un bitllet davi per Internet? Explica tots els passos que hem de seguir per completar el procediment. 6. Explica a la teva amiga quins sn els passos que ha de seguir perqu la seva cita sigui un xit. 7. La setmana vinent marxes de vacances i has demanat al teu ve que et cuidi el gat i les plantes que tens al pis. Escriu-li un full dinstruccions perqu spiga qu ha de fer. 8. Quins sn els passos que hem de seguir per preparar una bona paella?
Expressi escrita
225
Expressi oral
El llenguatge oral t uns trets propis que el fan diferent del llenguatge escrit: lentonaci, ls de frases inacabades o massa llargues, els anacoluts (construcci gramatical en qu la primera part no lliga gramaticalment amb la primera), els mots crossa, lespontanetat, ls de les variants dialectals, etc. La situaci comunicativa i la competncia lingstica de cada orador fan que cada missatge sigui diferent. Ara b, qualsevol exposici oral ha de respondre a uns elements comuns: claredat, concisi, coherncia, naturalitat, etc., i per aconseguir-ho hi ha unes regles que ens poden ajudar a configurar el discurs (frases curtes, missatge ordenat...) i unes altres normes que cal que tinguem en compte a lhora de reproduir-lo (entonaci, pausa, pronncia correcta, s de mots normatius...). Aix doncs, un bon orador ha de treballar tant la forma com el contingut dun discurs. Hem de saber qu direm per tamb com ho direm, per tal que la comunicaci sigui efica. Tot seguit, reprodum unes pautes que contribueixen a millorar el discurs. 1. Cada parlant pertany a una variant dialectal determinada, i tot i que ha de seguir les normes ds de lestndard oral, no pot deixar de banda els seus orgens. a) Els parlants del bloc oriental han de fer la neutralitzaci [] de la a i la e en posici tona. b) De la mateixa manera, la o en posici tona es converteix en [u]. c) Cal fer les distincions entre [e] i [], [o] i []. A ms a ms, cal tenir en compte la diferent repartici de les vocals obertes i tancades que responen a mbits geogrfics diferents. Aix mentre els parlants del bloc oriental diuen cad[]na, els del bloc occidental pronuncien cad[e]na. 2. Cal anar en compte amb els ensordiments i les sonoritzacions incorrectes de les fricatives. No podem dir ca[s]a per ca[z]a ni tampoc impre[z]i per impre[s]i. 3. Cal pronunciar correctament les fricatives g/j i de les africades tg/tj. A vegades trobem paraules com: majscula, pronunciada incorrectament *ma[j]scula, o jutge, pronunciada tamb incorrectament *[j]utge. En altres casos, es produeix un error de pronncia entre j/g: venjar *ven[g]ar, extingir *extin[g]ir. 4. No hem de desplaar laccent, normalment ho fem per interferncia castellana, en la conjugaci de verbs amb linfinitu acabat en iar: *anncia per anuncia, *estdia per estudia, etc. 5. Evitar els barbarismes i sobretot vigilar amb ls de mots com: *pues, *bueno, *vale i construccions com *tenir que, *deure de, etc. 6. Evitar les dubitacions en forma de coixins fontics (mmm...). 7. Evitar les repeticions exagerades de mots crossa: s a dir, vull dir, o sigui... 8. No fer servir la forma lis pel pronom els. 9. No sn recomanables formes de participi com: aparescut, capigut, sapigut, obrit... 10. La -t final dels gerundis s muda (excepte quan la grafia del mot segent fa que se sensibilitzi): saben[] per sabent-ho . 11. La -r dels infinitius tamb s muda: canta[], tme[] , sorti[]; igual com la -r final de molts mots: fuste[], bestia[], po[]. Tot i aix hi ha algunes paraules en qu aquesta -r final s que es pronuncia: amor, tenor, mar.
228
Expressi oral
12. Les consonants fricatives i africades en posici final es pronuncien sordes quan van davant de pausa o consonant sorda: les canons. En canvi se sonoritzen davant vocal o consonant sonora: le[z] hores. 13. No sha dometre la -b de amb ni la -t final de mots com quant, vint, sant, si al darrere tenen un mot comenat en vocal. Aix haurem de dir: am[b] ell i tamb san[t] Antoni.
Expressi oral
229
Models dexamen
MODEL DE PROVA I
Bloc A: expressi oral
Llegiu en veu alta el text segent i, a continuaci, feu una breu exposici oral en qu doneu la vostra opini sobre el tema.
Famlies joves sense fills. Una nova forma de vida Mireia Rourera Viatgen, descobreixen restaurants, gasten en msica, llibres, roba, complements per a la llar i tecnologia i, literalment, fan el que els dna la gana. Sn les parelles joves que no tenen descendncia, ara anomenades dinkis (que en angls significa parella en qu tots dos treballen i que no t fills). Aquest nou model de parella que retarda el naixement dels fills per gaudir de la vida i esgotar al mxim els avantatges de la llibertat que dna no tenir responsabilitats s cada cop ms freqent al nostre pas. Segons un estudi sociolgic realitzat per lempresa consultora Milward Brown, a lEstat espanyol hi ha unes 800.000 parelles dinki. A Catalunya el 45% de parelles dentre 25 i 35 anys ho sn. El principal desig dels dinkis sn, en general, lestabilitat financera i levoluci professional (molt lligada al fet de guanyar ms diners). Sn, de fet, un 50% ms ambiciosos professionalment que la resta de la poblaci. Els dinkis, en general, tenen bon nivell econmic i un perfil bsicament consumista.
2. Article dopini
Consideres que liberalitzar els horaris comercials seria un perjudici per als petits comerciants i la qualitat de vida dels treballadors? O b opines que la llibertat dhoraris comercials beneficiaria de forma important la qualitat de vida dels ciutadans? Escriu un article dopini dunes 160 paraules per a una publicaci local en qu exposis la teva opini sobre la liberalitzaci dels horaris comercials.
232
Models dexamen
MODEL DE PROVA I
2. Ompliu, quan calgui, els buits dels mots segents amb les grafies que hi faltin.
Aquesta matinada els bombers han tro.......at Ernest Pla, de 73 anys i ve de la localitat m.......ntanyenca de Lloms, a lhumi..... bosc de les Falgueres. La seva filla va alertar la policia de la seva desaparici el 21 de de.......embre, desprs de veure que no havia passat per casa ni per esmorzar ni per dinar. Segons fonts properes a la famlia el senyor Pla pateix so.......ambulisme i ja en altres ocasions havia arri.......at a sortir de casa, per, a ms, darrer.......ment en despertar-se li costava molt recuperar la memria. Pel que sembla, el senyor Pla va sortir de casa a tren....... dalba profundament adormit i en despertar-se va pro.......ar de tornar, per es va perdre i va caminar fora hores pel ma.......estus bosc de les Falgueres, on es va arraulir en un r.....c per reposar una estona i arr.....cerar-se del fred. Tot i que els bombers i la policia havien traat un e.......aborat pla per localitzar-lo, la den.......a vegetaci que ha absor.......it la zona ha dificultat que el veiessin a.......ans. Finalment, per, han desc.......bert on era i, tot seguit, lhan portat a lhospital de la capital de la comarca perqu se sotmeti a un examen de salu........ En linforme mdic noms consta que li han hagut daplicar un tractament per contra.......estar les conseqncies dhaver estat tantes hores al ra........
3. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent els canvis necessaris. Fixeu-vos en lexemple.
un colloqui idoni (xerrada) les flors pansides (arbre) les victries cmodes (avantatge) una sensaci mtua (respecte) lndex extens (reduts) un sarau com (cercaviles) un gust adient (aroma) una xerrada idnia ...................................................... ...................................................... ...................................................... ...................................................... ...................................................... ......................................................
4. Completeu les frases segents amb el pronom relatiu adient acompanyat, si cal, daltres elements.
1. A lespai ............................... ara hi ha una prestatgeria hi havia hagut una taula. 2. Ha vingut a saludar-me la noia ............................... vas donar un cop de m en el treball de recerca. 3. El poeta li va dedicar el llibre ............................... era autor.
Models dexamen
233
MODEL DE PROVA I
4. El jutge va condemnar lacusat al cotxe ............................... els Mossos dEsquadra havien localitzat haixix. 5. El millor disc del grup s ............................... van enregistrar en lltim concert i la millor can s la pea ............................... van obrir el concert.
5. Completeu les frases segents amb la forma adequada del verb entre parntesis.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. No us ......................... (moure) si no voleu prendre mal. Si hagussiu retirat la denncia, ni la Queralt ni jo no ......................... (difondre) certes imatges. Intueixo que tu a hores dara ja ......................... (percebre) que el cas est perdut. El denunciant ha declarat que actualment encara es ......................... (ressentir) de les lesions que va patir. Tan aviat com ......................... (poder) lEudald i jo ens casarem. Si aquest mat encara ......................... (tossir) tant com ahir, anir al metge. Els bombers han estat ......................... (treure) runa durant tot el mat. Si les empreses del pas ......................... (produir) beneficis, tothom hi sortiria guanyant.
6. Completeu les frases segents amb les combinacions binries adequades de dos pronoms febles segons la normativa.
1. 2. 3. 4. 5. Lagressor convivia amb la vctima, tot i que el jutge ........................ havia prohibit. Les participants al festival ja sn a lhostal. Per qu no ........................ truques perqu et diguin quan vindran? La Mariona ahir estava moixa. Avui tamb ........................ has vista? No tinc encara entrades per als monitors, per dem espero poder ........................ comprar dues. A la primera part, lequip local ha fet un gol al rival; a la segona, per, ........................ ha fet cinc.
7. Ompliu els buits de les frases segents amb les paraules que considereu adequades segons la normativa.
1. Des ................ pares i professors van iniciar la campanya de recollida de signatures ................ installaci dunes tanques ms segures ja nhan aplegat ms de tres-centes. 2. Aprofita avui .................... nit per anar al cine; ................, no hi podrs anar ................ mes vinent. 3. La soluci no consisteix ................ condemnar ................ acusada a la pena de pres ................ no s conscient del mal que podia haver fet.
8. Ompliu els buits de les frases segents amb substantius, verbs o adjectius, segons el cas, derivats de les paraules entres parntesis.
Substantius 1. La gran ......................... (escs) de bolets far que aquesta tardor naugmenti el preu. 2. Els ......................... (mirar) sn illusions ptiques, normalment seductores, oi? 3. La novella mostrava la ......................... (cru) del rgim durant la segona meitat del segle xx. Verbs 1. Ladvocat va sollicitar al jutge que ......................... (curt) la pena imposada a lacusada. 2. Cal que la modista li ......................... (petit) el vestit de casament. 3. Per fer mandonguilles primer cal ......................... (tou) el pa. Adjectius 1. s difcil que un adolescent sigui ......................... (seny), per no impossible.
234
Models dexamen
MODEL DE PROVA I
2. Aquest poeta t talent, per s molt ............................. (geni) amb la premsa. 3. Per Sant Esteve no hi ha res com uns bons canelons ......................... (casa).
9. Completeu les frases segents amb lexpressi ms adequada de les dues que hi ha entre parntesis.
1. El dia dels fets la denunciada condua amb una ........................... (tassa / taxa) dalcoholmia que superava els 0,25 milligrams. 2. Perqu els trens funcionin s ........................... (necessria / precisa) una forta inversi. 3. Ledicte va estar penjat al ........................... (taulell / tauler) danuncis durant ms de quinze dies. 4. Si no compareixeu us afectaran els ........................... (perjudicis / prejudicis) legals. 5. Pots demanar un caf o un tallat ........................... (enlloc / en lloc) de postres. 6. ........................... (Assenyaleu / Senyaleu) amb una creu els alumnes que no shagin presentat a lexamen. 7. Esperem que el preu ........................... (mig / mitj) dels pisos no sincrementi tant a partir dara. 8. Cal ........................... (doblar / doblegar) b la carta perqu cpiga dins el sobre.
Models dexamen
235
MODEL DE PROVA II
Bloc A: expressi oral
Llegiu en veu alta el text segent i, a continuaci, feu una breu exposici oral en qu doneu la vostra opini sobre el tema.
El cos tamb parla De ben antic el tatuatge ha servit per informar. Els indis americans es tatuaven per marcar el clan, o per especificar si eren caadors, o guerrers... Segons el dibuix que portaven, se sabia si els japonesos eren duna famlia o una altra. Fins i tot hi havia tatuatges que indicaven lestat civil. Avui encara s informaci, per tamb pot ser noms decoraci. la Idoya tenia noms 15 anys quan va tenir clar que aplicaria la seva vocaci artstica a la decoraci del cos. Es va interessar per la tcnica del tatuatge, els orgens, va estudiar tot el que exigia la normativa sanitria, va viatjar. Ha estat investigant i treballant en centres de tatuatges darreu del mn. Avui t el seu estudi, on treballa sola i al seu aire. Fa tatuatges de tota mena, urbans, tribals, clssics, de producci prpia... Tamb fa prcings. Tot s decorar el cos! , diu. Alguns dels seus clients li demanen anestsia. Els dic que no, s com si et fessis trampa a tu mateix. s clar que en podria posar i cobrar-la, per lemoci del tatuatge s aguantar aquest dolor, saber si ests preparat. Quina grcia t si no fa mal? On s la mgia del tatuatge? Avui, 30 dagost de 2006 (text adaptat)
2. Article dopini
Lescola on estudien els teus fills publica cada mes una revista adreada als pares dels alumnes. Escriu un article dopini dunes 160 paraules per a aquesta publicaci en qu exposis el teu punt de vista sobre la conciliaci de la vida familiar amb la laboral.
236
Models dexamen
Model de Prova II
2. Ompliu, quan calgui, els buits dels mots segents amb les grafies que hi faltin.
Desprs del recital de dan.......es que ahir a la tard....... va oferir un grup .......asc a la plaa de Catalunya es van lliurar els trofe.......s als personatges de lany. El premi al vilat exemplar va correspondre a Octavi Major, per haver-se fet crre..... dels Amics del Bosc gaireb una quar.......ntena danys; el premi al vilat transgre.......or va anar a parar a mans de Carme Vinyes, que ha aconseguit mo.......ilitzar la poblaci j.......venil de la comarca per crear el centre Cap Lmit; el premi al vilat intrpi....... va ser per a Ignasi Ponts ja que es va tenir en co.......te que travessar ms dun mi.....er de quilmetres de de.......ert en total soleda...... mereixia una recompensa, i el premi al vilat sa.......i el va rebre Robert Serra, pediatr..... que ha aconseguit que tots els pares p.......guem fer menjar correctament els fills. Finalment, el premi especial que cada any re..... una associaci de la comarca va ser per a Cada Setmana, que des de fa temps est tr.....ient al carrer la revista dinformaci del mateix nom. Tot seguit es va oferir un ressop a tots els assistents en el qual es van repartir sandvi.....os i refrescos i on els guardonats van ce.......ebrar amb cava els premis obtinguts.
3. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent els canvis necessaris. Fixeu-vos en lexemple.
un colloqui idoni (xerrada) un gelat exquisit (postres) el reflex vermell (liles) el llapis blau (grocs) un espeleleg arriscat (audaces) una marca ambigua (senyals) un efecte nul (resplendor) una xerrada idnia ...................................................... ...................................................... ...................................................... ...................................................... ...................................................... ......................................................
4. Completeu les frases segents amb el pronom relatiu adient acompanyat, si cal, daltres elements.
1. 2. 3. 4. Lequip ............................... compta lentrenador t moltes possibilitats de guanyar la Lliga de Campions. LEullia volia estudiar cuina, ............................... era lgica perqu havia crescut en una famlia de cuiners. La hiptesi sobre ............................... treballa ja havia estat estudiada. ............................... vol el Joan Carles s anar a viure a Nors.
Models dexamen
237
Model de Prova II
5. Les explicacions del professor van servir per aclarir el perode ............................... es va produir lenfrontament entre pagesos i senyors. 6. Finalment lagent va localitzar la noia ............................... havia de lliurar la citaci.
5. Completeu les frases segents amb la forma adequada del verb entre parntesis tenint en compte les indicacions (persona, temps...).
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Deixam una mica de lloc perqu no hi ......................... (cabre). No vol anar a veure els Pastorets perqu li fa por que hi ......................... (aparixer) el dimoni. Si la Mireia i jo ......................... (fer) tot el que ens manen, anirem de blit tot el dia. Els experts han calculat que daqu a uns anys ......................... (nixer) el doble de nadons als Pasos Catalans. ......................... (dur, vosaltres) les peces de convicci fins al dipsit, si us plau! Si hagus fet ms bon temps, no us ......................... (recloure) tot el dia a lalberg, oi? El jutge disposa que el procediment ......................... (continuar) dacord amb el que mana la llei. Si continues ......................... (deure) tot el que compres, no et donarem ms crdit.
6. Completeu les frases segents amb les combinacions binries adequades de dos pronoms febles segons la normativa.
1. 2. 3. 4. 5. Han apuntat la meva neboda a lescola del barri, per no sabem si ........................ admetran. No shan assabentat de res. Explica ........................ tu mateix. Li van enviar molts missatges per convidar-lo a sortir, per ell no va contestar ........................ cap. La mare ja deu ser a casa, aix que ja ........................ pots trucar. Van treure la coca del forn, per ........................ van treure tan crua que no es podia menjar.
7. Ompliu els buits de les frases segents amb les paraules que considereu adequades segons la normativa.
1. No va guanyar el torneig lequip americ, ................ el combinat europeu, que va ser escollit ................ millor equip del mn. 2. Finalment va aixecar la m per cridar ................ taxista que acabava dacomiadar ................ havia de ser a loficina a les vuit. 3. Confiava ................ arribar a lhora a lexposici per poder veure el quadre de la Patum que la seva mare havia comprat ................ Irene. 4. Els professors coincideixen ................ suposa una gran dificultat emplenar els buits noms amb lletres que vagin des de la ce ................ ema.
8. Ompliu els buits de les frases segents amb substantius, verbs o adjectius, segons el cas, derivats de les paraules entres parntesis.
Substantius 1. La Rosa s massa orgullosa. Li aniria millor si es comports amb ms ......................... (humil). 2. Va abandonar lascensi perqu la ......................... (coix) no el deixava caminar amb comoditat. 3. La padrina va comprar un ......................... (sonar) al seu fillol. Verbs 1. Les ltimes informacions van ............................... (por) els inversors. 2. Hi ha moltes fans que ......................... (boig) quan veuen els seus dols de prop. 3. Va .......................... (pllid) de cop quan li van dir que no recuperaria les maletes.
238
Models dexamen
Model de Prova II
Adjectius 1. s habitual trobar hamburgueseries pels carrers ......................... (Polnia)? 2. Rssia i la Xina sn estats ......................... (frontera). 3. El resultat de les proves dingrs ha estat ......................... (decebre).
9. Completeu les frases segents amb lexpressi ms adequada de les dues que hi ha entre parntesis.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Larqueleg va descobrir un ........................... (soterrani / subterrani) amagat al jaciment iber. La pluja va caure intensament ........................... (sobretot / sobre tot) el Bergued i part del Solsons. Lestat no es decideix a ........................... (abaixar / baixar) els interessos dels prstecs. El gat es va enfilar tan ........................... (enlaire / en laire) que desprs no podia baixar. Va fer una inversi tan poc ........................... (rendible / rentable) que ho va perdre tot. El Jutjat va retornar linforme perqu va considerar que era ........................... (incomplet / incomplert). El professor fa la pregunta ........................... (almenys / al menys) indicat per respondre. Passa b el drap per la pantalla perqu no hi quedi ........................... (gens / res) de pols.
Models dexamen
239
2. Article dopini
ltimament sobren arreu del pas restaurants de cuina dautor en qu es poden menjar plats innovadors. Tagraden aquests restaurants? Tagrada aquest tipus de cuina? Escriu un article dopini dunes 160 paraules per a una revista dactualitat en qu exposis el teu punt de vista sobre aquest tema.
240
Models dexamen
2. Ompliu, quan calgui, els buits del mots segents amb les grafies que hi faltin.
Lincendi que es va declarar en una impre.......ta de Ponts Soler Associats comportar per a lempresa una despesa duns quants mi.......ers deuros. Els bombers han su.......erit que lincident podia haver comenat a la sala de mquines, on han trobat un cartu....... de tinta sospits i una ta.......a de porce.......ana amb restes de material explo.......iu. El cap de lempresa creu que lincendi pot estar relacionat amb lencrre....... dimprimir els cartells que lAtene....... de Joventu....... necessita per informar de la seva ass.......mblea anual. El cap de lassociaci considera aquesta possibilitat ben f.......namentada ja que des de fa uns mesos perce....... un estat de crispaci vers lentitat. Creu que els fets es podrien relacionar amb les agre.......ions que van patir alguns membres de lentitat en la manifestaci per le.......adicaci del feixisme quan uns vianants, tots enfundats dins uns .......ecs de tall militar, van contradir amb su.......rbia els crits dels manifestants i, tot seguit, els van llanar ous. Els manifestants van mostrar la virtu....... de s.......portar estoics latac, per es van produir greus desperfectes en un establiment de ven.......a de records.
3. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent els canvis necessaris. Fixeu-vos en lexemple.
un colloqui idoni (xerrada) limprs duplicat (emplenats) el tema seris (anlisis) una obligaci mixta (deutes) el bateig ostents (lluts) la nina nua (titelles) el ventrloc conegut (famosa) una xerrada idnia ...................................................... ...................................................... ...................................................... ...................................................... ...................................................... ......................................................
4. Completeu les frases segents amb el pronom relatiu adient acompanyat, si cal, daltres elements.
1. 2. 3. 4. No tenia ni idea de fer servir els coberts ..................... havia de menjar els cargols. El cap ..................... he treballat durant els ltims anys ha demanat la baixa per estrs. Van perdre lltim partit de la lliga, ..................... els va impedir pujar de categoria. Els esquiadors lliscaven amb facilitat per unes pistes la neu ..................... estava molt glaada.
Models dexamen
241
5. La ra ..................... ha tornat t a veure amb la seva nova parella. 6. La jutgessa ............................... ha dictat ms sentncies s la degana dels jutjats.
5. Completeu les frases segents amb la forma adequada del verb entre parntesis.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Divendres comena la Festa Major i encara no nhan ......................... (imprimir) els cartells. El jutge ha anat ......................... (absoldre) tots els acusats. s important que tant tu com jo ......................... (conixer) tots els detalls del cas. Si hagussim tingut temps no s quantes hores ......................... (jeure) en havent dinat. Si no vols que la teva filla et ......................... (menysprear), tracta-la sempre amb respecte. Us va explicar totes aquelles misries perqu us ......................... (commoure). No s pas que no ......................... (voler) fer-ho, per s que no podem. Si voleu que el pasts us quedi b, ......................... (fondre) del tot la xocolata!
6. Completeu les frases segents amb les combinacions binries adequades de dos pronoms febles segons la normativa.
1. Tinc aquests treballs per als alumnes del curs passat. Torna......................... 2. Afegiu a la farina els ous dun en un i afegiu........................ sense deixar de remenar. 3. La guia indicava la ruta que calia seguir als turistes que tenia assignats, per ........................indicava amb tantes vacillacions que ning no entenia res. 4. Podeu passar per la taquilla del teatre a buscar el resguard de labonament. Recordeu-vos de retirar........................ abans del 15 doctubre. 5. Agafeu la cpia de linforme medicoforense per adjuntar-la a lexpedient i grapeu ........................
7. Ompliu els buits de les frases segents amb les paraules que considereu adequades segons la normativa.
1. No vingueu a sopar a les vuit, ................ a quarts de deu ................ tingui temps de preparar un bon pat ................ invitada dhonor, la Mireia. 2. Vaig ser a fora des del 30 de juny ...........................11 de juliol, per aix no vaig poder conixer ................ rsula Llopis desprs de ser guardonada ................ millor periodista de lany. 3. Es conforma ................ passar uns dies de vacances amb els pares, tot i que sha entossudit ................ siguin a lestranger.
8. Ompliu els buits de les frases segents amb substantius, verbs o adjectius, segons el cas, derivats de les paraules entres parntesis.
Substantius 1. Lexplosi de lartefacte li va causar una ......................... (sord) permanent. 2. Per evitar l......................... (bru) de la pell cal que et posis una bona protecci solar. 3. Volen construir un complex turstic a l......................... (pla) on cada any fan la fira. Verbs 1. Cal que ......................... (dret) aquesta situaci si no vols tenir ms problemes amb els alumnes. 2. El jugador ha ......................... (coix) durant tota la segona part. 3. Es va ......................... (covard) en saber qui seria el seu rival.
242
Models dexamen
Adjectius 1. Saps si inclouran gaires zones .......................... (jard) en el nou pla urbanstic? 2. Al festival hi actuaran grups darreu, tamb de .......................... (Brasil). 3. Estic ms tranquil si diposito els estalvis en una entitat .......................... (finana) important.
9. Completeu les frases segents amb lexpressi ms adequada de les dues que hi ha entre parntesis.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Avui lhan ........................... (anomenat / nomenat) el nou gerent comercial de lempresa. Els espelelegs van entrar en lavenc ms ........................... (fondo / fons) de la comarca. Hem daconseguir el nostre objectiu utilitzant tots els ........................... (medis / mitjans) que tinguem a labast. No magrada ........................... (gaire / massa) que em facin esperar. Amb aquest ........................... (planell / plnol) tan detallat ser difcil que ens perdem. La plaa del Diamant s una obra ........................... (cabal / cabdal) de la literatura mundial. Han de vacunar ........................... (cadasc / cadascun) dels viatgers. He aprovat lexamen de les oposicions i, ........................... (aix mateix / tanmateix), no tinc plaa i he de treballar com a interina.
Models dexamen
243
Ortografia
LA SLLABA
Pg. 9. Exercici 1
diftong creixent qua-tre fre-qent pin-g a-guan-tar quo-ta an-ti-qua-ri gua-pa diftong decreixent cau-re ei-na treu-re boi-na frui-ta ciu-tat clou-re hiat in-ter-lo-cu-t-ri-a con-di-ci- gui-ne-a-na sen-ti-en con-ti-nu-ar cru-el-tat cu-o-ta
sa
246
Ortografia
A/E TONES
Pg. 13. Exercici 1
psiquiatre periodisme tracte paleta srie resta templa pesta dogma belga vespre deute escombriaire sogra llenya obra mestre rave smptoma cometa Assumpta catstrofe efa cova ebenista sogre bisbe titella flaire tarda pediatra acta orfe temple pediatre pebre pirmide llebre Carme xacra
247
Ortografia
O/U TONES
Pg. 16. Exercici 1
floreta: flor punxegut: punxa joventut: jove foscor: fosc sordesa: sord pobresa: pobre/a ullada: ull portalada: porta bondat: bo foguera: foc fullejar: full fumera: fum dotzena: dotze sortejar: sort fusteria: fusta poruc: por garrotada: garrot rejovenir: jove follia: foll cartolina: cart/cartr joguina: joc tossuderia: tossut collada: coll plomall: ploma
248
Ortografia
249
Ortografia
7. Lacusat ha incorregut en un delicte dhomicidi amb lagreujant de tradoria, per la qual cosa la jutgessa lha condemnat a una pena de pres incondicional. 8. El viatge fins a Tor en un tren tan atrotinat li va permetre poder llegir duna tirada tot El pndol de Foucault. 9. Si pogussim cobrir les baixes rpidament, podrem complir amb escreix tots els compromisos adoptats amb el govern. 10. No admeto que vulgueu que el sotssecretari de defensa hongars faci pblic el memorndum que ha aixecat tanta polseguera.
LACCENTUACI
Pg. 22. Exercici 1
cantar entn irlands consom aix esps excls tals comit pur cinqu congrs ress pres all gloris mossn al noms gaireb boirs arrs per reps caf pags ents far aprn imprs tamb inters ambds refs curis incls
250
Ortografia
Pg.23. Exercici 8
El cotxe es va aturar del tot al semfor que hi ha a la cantonada dels carrers Crsega i Siclia. La Maria no sabia per qu. I si no hi havia benzina al dipsit? I si hi havia algun problema mecnic? Com que no sabia qu fer, va trucar a la seva companyia dassegurances amb lestpida pretensi que li poguessin resoldre el problema. Desprs de prmer els nmeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar lassegurana, va sonar una daquelles msiques que pretenen ser simptiques, per que poden fer perdre la pacincia a lusuari ms sofert del mn. Finalment, li sembl sentir una veu amb un marcat accent francs, per noms li ho sembl, perqu amb la cridria i els clxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. All era un caos!
251
Ortografia
La primera cosa que Teresa Valldaura vei aix que obr els ulls fou una trtora a lampit de la finestra. Ms petita que un colom, amb el plomatge de color de caf amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estreny el pit: el dia que Valldaura havia mort, una trtora havia parrupejat a la finestra. Sab que era una trtora perqu la Sofia digu: Miri, mam, una trtora. Tan salvatges que sn... No se nhavia recordat mai ms. La trtora, abans demprendre el vol, rigu. La Teresa es freg els ulls, es pos una m davant de la boca per ofegar un badall i a lltim es toc els genolls: de fusta. Quan estaria a punt demprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, mors encs. Purificat. Fora records! Aquell any [1988], lautor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novella, Els versos satnics (la versi catalana va sortir lany segent). El ttol feia referncia a un suposat afegit fet pel profeta Muhmmed a un captol de lAlcor, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislmiques, trencant aix el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referncia, lligada a un captol que dna una versi gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perqu lndia, pas amb una important minoria musulmana, prohibs el llibre tan sols dues setmanes desprs de la seva publicaci. Tot seguit, els musulmans britnics van demandar leditorial londinenca, i deu pasos islmics ms van seguir lexemple indi i el van prohibir.
LA DIRESI
Pg. 25. Exercici 1
ve--na frui-ta sa-m di-rn riu ter-ra-qi boi-ra an-ti-gui-tat al-moi-na he-ro--na pa-la-uet be-cai-na ge-ni-t con-se-qent fei-na ai-gua ma-le--en pe-c pe--lla pro-te--na con-tri-bu-s-sin llu--es ra-m di-a trans-e-nt un-gent co-foi pro-du--a es-mor-te-t in-tro-du--u jo-ia ta-t ca-fe--na
252
Ortografia
253
Ortografia
humana sin una pea escultrica. Laspecte inslit i un pl esferedor de la troballa, a causa de la mirada de lnic ull encastat al mig del front daquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produdes per lenderroc, van ser la causa que la invenci estrambtica queds abandonada entre les runes.
B/V
Pg. 29. Exercici 1
blavor arxivament calvcie vamba brevetat bevia labial cabota triumvir novetat estovar suavitat escrivia estrebar llibertat tramvia clavar autombil oblidar esclavitud nevar moviment rebut probabilitat circumvallaci
254
Ortografia
3. Ja cal que mespavili si per les noces dor dels avis vull lluir un figura ben esvelta. 4. Ladvocat de lacusaci va posar traves a lhora dadmetre la gravaci com a prova de la defensa en el cas dels avortaments illegals. 5. Abans de servir-nos la vedella amb favetes ens van portar una amanida dendvies i raves amb un almvar que li donava un toc extic.
LES OCLUSIVES
Pg. 33. Exercici 1
adequada: adequat tmida: tmid xenfoba: xenfob muda: mut balba: balb humida: humit clssica: clssic ferstega: ferstec sociloga: socileg cida: cid pedagoga: pedagog fluida: fluid gallega: gallec polida: polit grega: grec malastruga: malastruc geperuda: geperut vida: vid austraca: austrac cega: cec clida: clid opaca: opac plcida: plcid enemiga: enemic
255
Ortografia
S SORDA I S SONORA
Pg. 37. Exercici 1
Gentilicis: irlandesa, portuguesa Substantius abstractes derivats dadjectiu: saviesa, bellesa, fermesa Substantius femenins: metgessa, hostessa, abadessa, pagesa, jutgessa, princesa, baronessa, deessa, marquesa
256
Ortografia
257
Ortografia
9. Cal espolsar la gasa abans desbossar-hi amb el pinzell el perfil del masss del Montseny. 10. Les decisions preses amb presses han suposat un autntic desastre en la construcci de la squia que ha de travessar els arrossars.
258
Ortografia
contribut a desxifrar els jeroglfics egipcis ms complexos que han suportat el pas del temps i que juguen un paper fonamental en el coneixement del passat de la humanitat.
M (MPC, MPT), N
Pg. 42. Exercici 1
Sescriuen amb mb: ambulatori, ambicis, rebombori, embussar, tamboret, timbal, combinar, tombar, embafar, embotit, embut Sescriuen amb nv: envelat, canvi, envoltar, envestida, invitar, conversa, investigar, benvingut, convidar, enveja Sescriuen amb mv: triumvirat, tramviaire, circumvallar
259
Ortografia
7. La Gemma, sempre tan benparlada, presentava clars smptomes dembriaguesa desprs duns gotets de rom cremat.
R/RR
Pg. 45. Exercici 1
Privilegi, grcia, exempci, de qu frueix un cos poltic o una persona: prerrogativa Requisit previ a un altre o altres requisits: prerequisit Atuell per a contenir lquids, de formes i matries diverses: barral Llevar radicalment: eradicar Anullar els efectes (duna fora, duna acci, etc.), mitjanant una altra: contrarestar Que fa riure: irrisori Un cos, llanar rajos de llum, de calor, (sobre alguna cosa): irradiar Plantaci que hom explota: conreu Que designa el mateix referent que un altre element: coreferent Que prev o combat la rbia: antirbic
260
Ortografia
L/LL/LL
Pg. 48. Exercici 1
legal: illegal llegible: illegible limitat: illimitat lcit: illcit localitzable: illocalitzable legtim: illegtim lgic: illgic les: ills literari: illiterari
261
Ortografia
8. La installaci de ms tanques metlliques no solucionar el problema dels accidents que hi ha en la circumvallaci nord. 9. Deixat de falrnies i reconeix que un dels allicients de la pellcula s lidilli entre els protagonistes. 10. Calculem que els ttols que ha acumulat la selecci nacional dhalteroflia no cabran en les noves vitrines.
H
Pg. 51. Exercici 1
hbil: habilitar hospital: hospitalitzar orgull: enorgullir harmonia: harmonitzar al: alenar gil: agilitar, agilitzar ombra: ombrejar, ombrar hereu: heretar homogeni: homogenetzar hivern: hivernar hrnia: herniar mfasi: emfatitzar, emfasitzar humit: humitejar higiene: higienitzar hum: humanitzar hoste: hostatjar ona: onejar imant: imantar
262
Morfosintaxi
LORACI
Pg. 57. Exercici 1
Els bombers van rescatar illesos quatre joves que havien quedat incomunicats quan practicaven barranquisme L avs de la desaparici dels joves es determinant substantiu verb adjectiu determinant substantiu pronom verb adjectiu conjunci verb substantiu determinant substantiu preposici determinant substantiu preposici+determinant substantiu pronom va rebre abans-dahir per fins avui no s ha acabat el rescat d aquest grup format per un noi i tres noies verb adverbi conjunci preposici adverbi adverbi pronom verb determinant substantiu preposici determinant substantiu verb preposici determinant substantiu conjunci determinant substantiu
263
Morfosintaxi
264
Morfosintaxi
4. Estudia a la UOC; la Universitat Oberta de Catalunya. Correcta 5. Qu fem amb lngrid? Lhem dinscriure al casal o la durem a cals avis?
265
Morfosintaxi
4. La secretria sempre havia considerat que aquella advocada/advocadessa autodidacta era capa de guanyar qualsevol cas. 5. La pacient predilecta de la psiquiatra era una monarca golafre i tranquilla, addicta a la xocolata. 6. La degana de la facultat era una clebre filloga, parenta duna arquitecta famosa, culta i elegant. 7. Lherona de la srie dxit del moment s una pagesa atea, cosina duna duquessa creient. 8. El podleg tenia una ajudanta molt xerraire, capa de fer perdre els estreps a la dona ms tranquilla del mn. 9. La meva cosina va comprar a una vella princesa extravagant una euga/egua negra i salvatge, gens gil ni velo i difcil de dominar. 10. El fillastre de la fiscal era un artista lleig i egoista, amant duna recluta cruel i rebel.
266
Morfosintaxi
EL VERB
Pg. 97. Exercici 1 1. iguals 2. castigaven 3. tornvem - portvem 4. desitgen 5. maregis 6. Abraceu 7. esperant 8. abstingueu 9. adeqi 10. tanqui
267
Morfosintaxi
268
Morfosintaxi
5. pertangussiu pertanyssiu gaudirieu gaudireu 6. escrigussiu: s correcte, juntament amb escrivssiu 7. poguem puguem 8. traicionats trats reflexen reflecteixen garantitzen garanteixen
Pg.100. Exercici 11
1. Correcte (simultani): (Tot) esperant arribar a un consens, van assistir a la reuni. / Van assistir a la reuni esperant arribar a un consens. 2. Incorrecte (especificatiu): Instrucci 01/06 que modifica la Instrucci 11/96, de permisos dabsncia del lloc de treball. 3. Incorrecte (posterior): Si rebeu estudis informatius, analitzeu-los i retorneu-los a la unitat emissora. 4. Incorrecte (posterior): La Unitat de Control de Gesti va elaborar el pressupost i el va gestionar immediatament. 5. Correcte (simultani): (Tot) oferint-los cursos dinformtica, sest ampliant la formaci dels funcionaris. / Sest ampliant la formaci dels funcionaris oferint-los cursos dinformtica. 6. Incorrecte (especificatiu): Van presentar una demanda en la qual/en qu sollicitaven que es requers de pagament el demandat. 7. Correcte (anterior): (Desprs dacabar lacte / Desprs de lacte) Havent acabat lacte, els assistents van sortir de la sala. 8. Correcte (simultani): (Tot) rient i saltant va sortir del judici. / Va sortir del judici tot rient i saltant. 9. Incorrecte (posterior): Ha trigat 255 dies a curar-se de les lesions i li han quedat seqeles a lavantbra dret. 10. Incorrecte (posterior): La sentncia absol la persona acusada i imposa dofici les costes causades.
269
Morfosintaxi
270
Morfosintaxi
4. Devia ser el mes de juliol passat quan es va inaugurar el Servei dAtenci a lUsusari. 5. El rtol deia: no fumeu. 6. Deu / Devia ser el repartidor qui ha vingut. 7. Estan treballant en aquesta qesti des de lany 1993. 8. Si hagussim sabut que no es feia la reuni, no haurem vingut. 9. En comenar (Quan comeni) el judici, shan de cridar tots els testimonis. 10. Hi va haver un gran nombre de visitants, cosa que/la qual cosa va provocar lenfonsament de la torre. 11. Notifiqueu la resoluci anterior a les parts interessades. 12. Finalment, cal/s necessari concloure (sha/hem de concloure) que no es pot admetre la petici respecte a la custdia del fill.
271
Morfosintaxi
272
Morfosintaxi
8. No cal anar-hi a la peregrinaci. (de genolls: CC manera) 9. Parlar de Pars ho s. (parlar de la torre Eiffel: Atr.) 10. Ho sembla, la teva mare. (amonada: Atr.)
273
Morfosintaxi
6. 7. 8. 9. 10.
6. 7. 8. 9. 10.
274
Morfosintaxi
Tothom diu que el fill de ladroguer no hi toca gaire. El llibre, emporta-tel sense pensar-tho gaire o alg altre se lemportar. No sabr mai qui sem va cruspir els bombons. Finalment vaig arribar a Sort, on () havia quedat amb la colla.
275
Morfosintaxi
3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.
La persona a qui sha de fer el requeriment ha canviat de domicili. Els alumnes diuen als professors que tenen massa deures. No recordo el nmero de la sala de vistes on tenim el judici. El cotxe amb qu vaig a la feina necessita els pneumtics nous. El balc que mira a ponent t els porticons despintats. No mexplico qu li troba, per ja fa quinze anys que sn casats. Qui vol una mica ms de pasts de gerds? El jugador del qual espero un autgraf s lOleguer.
276
Morfosintaxi
Lavi que no ha pogut agafar era lltim i, per tant, no arribar fins dem. Ha nevat durant dos dies seguits, la qual cosa / cosa que ha provocat lesfondrament de la teulada de la pallissa. El municipi, que / el qual est situat dins del Parc Natural Cad-Moixer, s Gisclareny. No vol invertir tots els estalvis de qu / dels quals / amb qu / amb els quals potser haur de viure ms endavant. 8. He fet reparar la mquina de rentar el filtre de la qual shavia espatllat. 9. El diari comarcal ha revelat la font don / de la qual ha tret la informaci que ha fet trontollar el crrec del regidor. 10. Per fer aquest jersei has de fer servir les agulles amb qu / amb les quals vas fer la jaqueta de lAndreu. 4. 5. 6. 7.
LES PREPOSICIONS
Pg. 141. Exercici 1
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. Mitjanant aquesta cdula, se cita Josefina Prats a judici. Tu avises el/en Roger i jo a la Cristina. Les vies sempre aconsellen els seus nts sobre la vida. El jutge informa la part demandada de la situaci del procs. s un gos molt agressiu. Sempre mossega (a) tothom. Ladvocada culpa la part denunciada dhaver mentit en el judici. Tot el dia mincrepa a mi i no a ella. Abans de marxar de casa, dna menjar als peixos. Aquest Sant Jordi he regalat dues roses a la Mireia. El passat mes de juny van expropiar el pis al ve del nostre repl. Els Mossos dEsquadra van haver de separar els/ dos nois que es barallaven. Els pares van abandonar els nens quan eren ben petits. Desprs de moltes infraccions, lempresa ha comunicat lacomiadament al treballador. A la Jlia, lajudo cada dia a fer els deures.
277
Morfosintaxi
6. 7. 8. 9. 10.
Pots consultar les condicions de la subhasta en ledicte que est afixat al tauler danuncis. Ens vam trobar en una cafeteria que hi ha a la Rambla. He vist moltes perdius en un bosc a prop de Girona. Desprs de dinar, anirem al riu a pescar. Viurem una temporada en algun indret dustria.
278
Morfosintaxi
279
Morfosintaxi
LES CONJUNCIONS
Pg. 150. Exercici 1
1. tanmateix; 2. aix mateix; 3. tanmateix; 4. tanmateix; 5. aix mateix; 6. tanmateix.
280
Morfosintaxi
ELS ADVERBIS
Pg. 156. Exercici 1
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. Va respondre la pregunta per sobre. Parla a cau dorella / fluix. Pitjor no ho podia fer. Vam entrar a la sala de ball de franc / gratis. Sens dubte la realitat supera la ficci. Les reformes de les sales despera de lhospital es van fer a poc a poc. Shan de pagar les taxes sempre i per fora. De sobte, vam haver de desaparixer de pressa. Loperaci solament/sols est indicada si el pacient compleix uns parmetres molt rigorosos. Aleshores, els dos tennistes es van donar la m esportivament.
281
Morfosintaxi
8. No crideu tant, que molesteu els vens! 9. Camina tan de pressa que no el podem seguir. 10. Tha escoltat sense gaire inters.
282
Lxic
DERIVACI
Pg. 165. Exercici 1
fill: persona de qui som padrins: fillol; tots els fills dalg: fillada; fill del cnjuge: fillastre; ple de fills: enfillat; filla petita: filleta; adoptar com a fill/a: afillar. blanc: qualitat de blanc: blancor o blancria; operaci per legalitzar diner negre: blanqueig; dun color tirant a blanc: blanquins; pintar de blanc: emblanquir o emblanquinar; legalitzar diner negre: blanquejar; aplicar una capa molt fina de guix: emblancar. sang: animal que xucla la sang: sangonera; sang cuita: sangada; que li agrada vessar sang o matar: sanguinari; brut de sang: sangons o sangs; tenyit de sang o barrejat amb sang: sanguinolent; tacar de sang: ensangonar. flor: adornament artificis: floritura; afalac: floreta; que t flors: florit; comenar a manifestar-se: aflorar; treure flor: florir; treure la virginitat a una dona: desflorar. pols: pols finssima: polsim o polsina; gran quantitat de pols: polseguera o polsinera; petita quantitat de pols: polsada; ple o cobert de pols: polss; sacsejar una cosa per fer caure el que en penja: espolsar; alar pols: polsejar.
283
Lxic
284
Lxic
MOTS COMPOSTOS
Pg. 172. Exercici 1
1-f 2-b 3-g 4-i 5-e 6-a 7-h 8-j 9-d 10-c
285
Lxic
SINONMIA I ANTONMIA
Pg. 175. Exercici 1
llord minso gat dominar estable gos tim gasiu brida estrada
asserenar clar
286
Lxic
287
Lxic
POLISMIA I HOMONMIA
Pg. 177. Exercici 1
Tingueu en compte que no hi ha una nica soluci. bra: cinta: ploma: taula: cort: El forense li va examinar el bra desprs de laccident. Les cadires amb braos sn molt ms cmodes. Vaig comprar un metre de cinta de color vermell. En arribar a laeroport vam posar les bosses a la cinta transportadora. Ens van regalar una cinta estilogrfica. Aquella classe docells tenen molta ploma. La mestra els ha manat que saprenguessin la taula del 4. Aquella taula era de roure. La cort reial va passar revista a les tropes. Aquella casa semblava una cort de porcs.
288
Lxic
289
Lxic
BARBARISMES
Pg. 185. Exercici 1
bidell, revenja, cascada, vertigen, borsa, impremta, atorgar, esdeveniment, badia, maragda, raval, angoixa, absent, motxilla, intricat, escur, ncora, encens
290
Lxic
8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30.
Com sempre paguem els plats trencats els mateixos. No ha tingut cap mania / inconvenient / objecci a dir-li el que pensava. Quina ganga aquest frigorfic! Fes una ullada / Fes un cop dull als nens mentre surto a comprar el diari. La Berta ha tardat sis anys i escaig a acabar la carrera. Les Spice Girls van cancellar de sobte / sobtadament la seva gira al Canad. El client que acaba de marxar ha tingut la barra de no pagar la consumici. Encara sort / Encara bo / Sort que han arribat reforos! En comptes d / En lloc danar a treballar se nanava al bar amb els amics. Almenys endrea lhabitaci abans de marxar! Sha de presentar un certificat expedit pel metge de capalera. Cal que preparem / Cal preparar / Hem de preparar dinar per a tots. En poques paraules: no hem arribat a temps al teatre. Lequip va ser la riota de la lliga desprs danar primer durant tota la temporada. I ara farem la pregunta del mili. Quines maneres les daquest poltic! Compte / Alerta / Atenci amb els passos de vianants. Les seves amenaces semblava que anaven de deb. Cal que aneu amb compte amb els revolts. Per descomptat que hi anirem, a Austrlia. Quin espant / ensurt quan vaig veure aquell energumen que girava cua cap a nosaltres! Els organitzadors van negar cap tipus de martingala / tripijoc en el concurs dEurovisi. Durant lentrevista li van preguntar quin creia que era el smmum de lelegncia.
291
Lxic
6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30.
Cal profunditzar en els problemes derivats dels alts i baixos del mercat de lhabitatge. Han hagut dajornar la tornada perqu es avions no podien enlairar-se pel mal temps. Li van fer un comiat de soltera que no oblidar mai. Prem el bot dret del ratol si vols augmentar la mida de la lletra. Tot i portar el dinar en una carmanyola, he hagut descalfar-lo al microones. Els fets es van desenrotllar / desenvolupar molt a prop de la duana. He deixat els plnols de lenginyer a sobre el respatller de la butaca. La finor / finesa no s un dels seus millors atributs quan es posa fet una fera. Tingues cura amb les pndoles per dormir. Pel seu aniversari li van regalar un anell amb un brillant de vint-i-quatre quirats. Laeropl es va estavellar per una fallada / un error en la palanca de comandament. Ha fet una comanda de pastes alimentries que ultrapassa / excedeix / depassa el pressupost inicial. Ahir vaig caure enmig del carrer i ara mha sortit un bony / nyanyo al cap. Lescudella era un pl fada / inspida / insulsa, per les postres sn excellents. Han aconseguit un bon finanament per comprar-se lordinador. Se mha tombat una safata de confits. En Mart ha anat a llenar les escombraries / la brossa al contenidor. Encara no thas assabentat que no li agraden els ous ferrats. Desprs duna festa sorprenent pel luxe dels assistents no va quedar gens de cava. Han reprs el subministrament daigua desprs de la rebentada a les canonades. s lgic que la gent no vulgui consumir carn de mico o de serp als restaurants. A la meva tieta, que encara va amb crosses, ara lhauran doperar de cataractes. Estan traient el greix de la catifa amb un producte importat dAnglaterra. Tinc lespatlla mig dislocada i el cos adolorit pels cruiximents / per les fiblades. Va agafar el revolt a massa velocitat i es va encastar a un fanal.
292
Lxic
En aquest expedient no hi consten / figuren els informes pericials. Laccident es va produir quan la vctima intentava avanar un cami. El judici es va reprendre desprs dhaver fet fora de la sala alguns testimonis. A laltress ladvocat sollicitava / demanava que sadmets linforme mdic com a prova. Limprs ha danar signat i segellat pel secretari judicial. Shan endarrerit en els pagaments i ara els reclamen uns interessos excessius. Van demanar a la gestoria que ajorns la signatura del contracte. Li haureu de comunicar que ha exhaurit / esgotat el termini per interposar recurs. Conformement al que estableix la llei / a all que estableix la llei, s procedent imposar les costes a la demandada. 13. Lencausat exerceix / ocupa / t / posseeix el crrec dadministrador de lempresa. 14. Atesos els fonaments de dret exposats, sha de / cal condemnar la demandada. 15. Ha demanat que el rescabalin de les prdues sofertes. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12.
293
Lxic
12. Ladvocat ha de resoldre els defectes de forma de la seva demanda. 13. El declaro incapa i en nomeno tutor el seu fill petit per considerar-lo la persona ms adequada per desenvolupar el crrec. 14. Avui s un dia amb molts assenyalaments. 15. El jutge ja ha dictat la interlocutria dobertura del judici oral.
PROBLEMES LXICS
Pg. 190. Exercici 1
rgan / orgue: tron / tro: una retallada / un retall: embussos / embuts: dampolles / de butllofes: medecina / medicina: dades / dates: Lorgue de la catedral ha estat malms per una colla de vndals. El principal rgan sensitiu de les formigues sn les antenes. Laspirant al tron dAlbnia va tornar al seu pas desprs de 63 anys dexili. Hem sentit un tro que ha ressonat arreu. El govern sha vist obligat a fer una retallada en els pressupostos. Vull un retall daquesta roba per fer-li una brusa a la meva filla. Vull que em diguis sense embuts quins problemes hi ha a loficina. Cada mat, per anar a treballar, trobo embussos a la carretera. No va poder acabar el pelegrinatge perqu els peus se li van omplir de butllofes. Larmari s ple dampolles buides que haureu dhaver llanat. Quina medecina he de comprar a la farmcia? Tot i haver estudiat medicina, ha preferit dedicar-se a les assegurances. El cientfic va aplegar totes les dades possibles abans de formular una nova teoria sobre el naixement del llenguatge. Ja podeu consultar per Internet les dates de preinscripci als exmens de catal. El terratrmol va fer trontollar els fonaments de molts edificis. Els ciments que distribueix la nostra empresa estan normalitzats segons les diferents normes UNE. El pblic sanava desanimant a mesura que el seu equip anava encaixant gols. Vull que em feu una prestatgeria a mida per al rebedor. Sento soroll al soterrani: deu haver-hi ratolins. Es construir un pas subterrani a les principals estacions de tren de la comarca. Qui porta les regnes del partit: la cpula o els militants? Les rendes ms altes no percebran lajut proms pel govern. En aquest bar, les consumicions sn ms barates si les demanes al taulell que si ho fas assegut a la taula. Ledicte es publicar al tauler danuncis del Jutjat. Hi havia alguns errors a lesborrany de la declaraci de la renda que hem hagut de rectificar. He perdut lesborrador de la pissarra. A la tardor les fulles dels arbres agafen colors daurats. Falten els fulls 6 i 15 daquest expedient. No el preocupa res: sho tira tot a lesquena. Ahir al gimns em vaig fer mal a lespatlla dreta. Es vol casar amb un vestit dun rosa pastel. El pasts de maduixa s ms bo que el de xocolata.
ciments / fonaments:
esborrador / esborrany:
294
Lxic
Sembla que ha sortit de la capsa, tan ben vestit com va! Lempresa de mudances mha perdut una caixa de llibres. El jutge va tenir en compte laddicci del denunciat en dictar sentncia. Haurem de fer els aclariments corresponents mitjanant laddici duna nota al peu de pgina.
pla ara pla! pla hidrolgic pla de pensions caure tot pla tros tros de quniam s un tros de pa quin tros dhome! tros dase cabal el cabal del riu cabal hereditari fer cabal de cabal ecolgic trnsit el trnsit de la vida a la mort regular el trnsit del carrer el trnsit dun planeta accident de trnsit
295
Lxic
pot ser / potser: a base de / sobre la base de: de la seva classe / que correspongui: posat que / ats que:
296
Lxic
Lhome va participar en el robatori, mentre que la seva germana sen va mantenir al marge. Mentre no es demostri el contrari, ha de prevaler la presumpci dinnocncia. Us trameto aquest exhort dacord amb el que sha disposat en el procediment esmentat. La revista va esdevenir una publicaci de referncia per al sector del muntanyisme. Denunciarem pblicament qualsevol acci tota vegada que la considerem injustificada. Haureu dassumir tots els costos ja que lentitat asseguradora no preveu fersen crrec. El van trobar a la part de baix de ledifici. Els han condemnat a desallotjar el local sota advertiment de llanament en cas que no ho facin. Un vehicle sha cremat per complet i tres ms han resultat afectats pel foc. El jutge ha donat per complert el trmit requerit. No podien preveure que ensopegarien amb aquesta fi tan terrible. No sadmetran ingerncies exteriors. Amb aquest fi sha creat una nova normativa. Van empatar quan faltaven deu minuts per a lacabament del partit. A falta de recursos propis, van haver de recrrer a les subvencions. Tots els canvis shan produt arran del decret de descentralitzaci. Larrel del problema del canvi climtic lhem de buscar en la contaminaci ambiental.
de referncia / esmentat/ada:
sota / baix:
297
Models dexamen
MODEL DE PROVA I
Bloc C: gramtica i lxic
Pg. 233. Exercici 1
Fins al 1858 la cocana no es va allar de la coca, planta que creix principalment en pasos com el Per i Bolvia. Al comenament susava en lmbit de la medicina per les propietats anestsiques que t atribudes i, ms endavant, per a la desintoxicaci dels heronmans. La cocana s una de les drogues ms perilloses que hi ha. En un principi redueix la fatiga, augmenta lagressivitat i lagilitat mental i proporciona eufria i excitaci. Per la durada de leufria induda per la cocana depn molt de la via dadministraci: s ms prolongada i menys intensa quan la substncia s aspirada pel nas i s ms breu i intensa quan sinjecta o es fuma. Ara b, la taquicrdia i, en cas de sobredosi, laturada cardaca segueixen aquesta primera fase. A ms, el consum crnic i abusiu ocasiona idees paranoides i depressi, deteriorament del pensament, la memria i latenci, disminuci de la capacitat sexual, prdua de la gana, insomni i patologies respiratries.
298
Models dexamen
4. El denunciant ha declarat que actualment encara es ressent de les lesions que va patir. 5. Tan aviat com puguem lEudald i jo ens casarem. 6. Si aquest mat encara tusso tant com ahir, anir al metge. 7. Els bombers han estat traient runa durant tot el mat. 8. Si les empreses del pas produssin beneficis, tothom hi sortiria guanyant.
299
Models dexamen
MODEL DE PROVA II
Bloc C: gramtica i lxic
Pg. 237. Exercici 1
Lensamada s un pasts de base rodona format per una massa envoltada en espiral feta amb els segents ingredients: farina de fora, aigua, sucre, ous, massa mare i sam. s freqent trobar-les sense cap guarnici, per tamb sen poden trobar de farcides amb cabell dngel, nata o xocolata. Sens dubte s el producte de pastisseria ms genunament mallorqu, el ms emblemtic i conegut dels produts a lilla. Per alguns historiadors i gastrnoms lorigen s hebreu perqu la cuina tradicional jueva t uns dolos que tenen la mateixa forma. Altres entesos creuen que s dorigen rab, potser perqu la forma de lensamada recorda el turbant dels musulmans; de fet, es t notcia duna recepta duns pastissos rabs de forma cargolada que es feien amb els mateixos ingredients que lactual ensamada, per substituen el sam per la mantega feta a partir de llet dovella.
300
Models dexamen
4. Els experts han calculat que daqu a uns anys naixeran/hauran nascut/naixer/haur nascut el doble de nadons als Pasos Catalans. 5. Dueu les peces de convicci fins al dipsit, si us plau! 6. Si hagus fet ms bon temps, no us haureu recls tot el dia a lalberg, oi? 7. El jutge disposa que el procediment continu dacord amb el que mana la llei. 8. Si continues devent tot el que compres, no et donarem ms crdit.
Pg.238. Exercici 7
1. No va guanyar el torneig lequip americ, sin el combinat europeu, que va ser escollit com a/com el/el/ millor equip del mn. 2. Finalment va aixecar la m per cridar el taxista que acabava dacomiadar perqu/ja que havia de ser a loficina a les vuit. 3. Confiava a/darribar a lhora a lexposici per poder veure el quadre de la Patum que la seva mare havia comprat per a la/a la Irene. 4. Els professors coincideixen que suposa una gran dificultat emplenar els buits noms amb lletres que vagin des de la ce fins a la ema.
301
Models dexamen
302
Models dexamen
4. Si hagussim tingut temps no s quantes hores haurem jagut en havent dinat. 5. Si no vols que la teva filla et menyspre, tracta-la sempre amb respecte. 6. Us va explicar totes aquelles misries perqu us commogussiu. 7. No s pas que no vulguem fer-ho, per s que no podem. 8. Si voleu que el pasts us quedi b, foneu del tot la xocolata!
303
Bibliografia
Diccionaris
Abril Espaol, Joan. Diccionari de frases fetes. 4a edici. Barcelona: Edicions 62, 1999. Bruguera, Joan. Diccionari ortogrfic i de pronncia. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1990. Ginebra, J.; Montserrat, A. Diccionari ds dels verbs catalans. Rgim verbal i canvi i caiguda de preposicions. Barcelona: Edicions 62, 1999. Ruaix, Jordi. Diccionari auxiliar. Moi: Josep Ruaix, 1996. Diccionari castell-catal. Barcelona. 4a edici. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2005. Diccionari catal-castell. Barcelona. 3a edici. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2001. Diccionari de la llengua catalana. 2a edici. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2007. Gran diccionari de la llengua. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1998.
306
Bibliografia