INSTITUT D'ESTUDIS ESPELEOLOGICS 107 VIII SIMPOSIUM D'ESPELEOLOGIA Sistema hidrogeologic «Cova Cuberes- Font de Rivert” Serra de Lleras (Pallars Jussa) per INSTITUT D'ESTUDIS ESPELEOLOGICS DE SABADELL SECCIO D'INVESTIGACIONS ESPELEOLOGIQUES DEL CENTRE EXCURSIONISTA ALIGA OLEGUER ESCOLA I BOADA RESUM Presentem els resultats d'unes analisis i coloracions fetes a la "Cova Cuberes" (Serradell), que han permés determinar la comunicacié hi- @rolégica amb la "Font de Rivert’ Stesbossen els linials generals del funcionament hidrogeoldgic, sota la perspectiva d'aquests nous descobri- nents. RESUMEN Presentamos los resultados de los andlisis y coloraciones efectuadas en la "Cova Cuberes", mediante los cuales se demuestra la comunicacién hidrolégica con la "Font de Rivert" A tenor de estos Gltimos descubri- mientos se esbozan las nuevas lineas del del Sistema. funcionamiento hidrogeolégico ‘SUMMARY The results of several analysis and coloration taken in "Cova Cube res" showed hydrologic communication with the "Font de Rivert". In the light of the latest discoveries, the new lines of the hydrogeologic func- tion of the System have been drawn. INTRODUCCTO fia Cova Cuberes coneguda des de l’any 1961, per mitja dels espeled- Tegs de Badalona que sén els que ini, ciaren la seva exploracié, va presen tar ja des del comencament un seriés problema hidrogeolégic. On anava a parar L'aigua que molt sovint sor- sia per la boca, i que. després d'un curt recorregut per l'exterior, desa parexia dintre del engolidor situat uns 10 metres més avall.108 INSTITUT D*ESTUDIS ESPELEOLOGICS Se sospitava que la "Cova del To- rrent", situada uns 450m en linia recta, al mitg del mateix talwegh hipogeu que aquella; era la ressor— géncia natural de 1a Cova. Es l'any 1972 en qué els Companys del Grup d'Espeleologia "GELERA" de Barcelona, en una exploracié rutina via, superen el pas de la pértiga, limit del tros explorat pel GEB de Badalona, donant peu perqué L'any 1975 la Seccié d'Investigacions Espe leclogiques del Centre Excursionista Aliga, profunditzi encara més, desco brint 1'importantissim COMPLEX AUMEN DI, la xarxa de galeries i pous infe riors i el que és més important, el primer vestigi din rierol subterra— ni, funcionant amb un caire de so- 1.lucié de continuitat. Continuant els seus treballs al sector, el S.I.E. del C.£.A. constru eix una petita obra d'ingenieria es— peleoldgica; desviant totalment el curs d'aigua que sortia de la boca de la Cova Cuberes; cap dintre de L'engolidor que hi ha a pocs metres; Ja que fins llavors aquestes aigiies repartien el seu cabdal entre el tal wegh hipogeu exterior i 1'engolidor; amb aixd s'intentava aclarir si l'ai giia que es perdia brollava de nou per la "Cova del Torrent". Igualment s'hi va afegir un colorant. La cosa va quedar clara ja que ni l'aigiia va sortir per la Cova del Torrent, ni del colorant se'n va saber res més. Es a principis de l'any 80, amb l'exploracié de la Cova Cuberes gai- rebé acabada, en qué amb motiu de la presentacié d'aquest SIMPOSIUM pel febrer a SABADELL, neix la idea d'una col.laboraci6é SIE-CEA, I.8.£.— Sabadell i Oleguer Escola per tal d'esbrinar una mica més dins de la part hidrogeoldgica de 1a Cova Cube- res. Nombroses preguntes figuren al pla de treball: - gCap on van i on surten les aigiies del rierol subterrani que es troba passat el COMPLEX AUZMENDI, al final del tros conegut actualment de cova? - Les aigiies que emet la "Cova Cube- res" quan actua com a sorgéncia, eQuina relacié tenen amb aquestes altres?, i on van a parar?. eQuan, la "Cova Cuberes", actua d'emisor, i quan, de receptor d'ai- giles?. eQuina mena de relacié l'uneix amb la "Font de Rivert", la deu més im- portant més a la vora de la Cova, en els mateixos materials; encara que situada en una vall diferent? SITUACIO GEOGRAFICA Al Nord de la "provincia" de Llei da, a prop de la vila de TREMP, just ja en la confluéncia amb la provin- cia d'Osca, entre les nombroses se~ rralades pre-pirenaiques s'hi troba la Serra de Lleras. Es un paquet de conglomerats ter- ciaris que reposen sobre uns terre— nys detritics del Cretacic, especial ment el flysh maestrichtiense, on resta enclavat el Sistema Hidrogeold gic de la "Cova Cuberes - Font de Rivert" La "Cova Cuberes es trova a prop del poble de SERRADELL; boca de re- diides dimensions, no podem deixar de dir . a causa de 1'importancia que més endavant tindra, el fet que la captacié de la cavitat, va ésser degut en excavar al torrent exterior una petita "Gorja" en el seu curs, just sobre un meandre del sistema hipogeu, desfent-lo i dividint-1o en dos (boca inferior o engolidorINSTITUT D'ESTUDIS ESPELEOLOGICS 109 i boca superior). Amb els seus quasi 6 Km de recorregut, és la prinera cova amb longitut de Catalunya i una de les més llargues del mén anb nate rials conglomerats. La cova de la "Font de Rivert" es trova al mateix poble de Rivert, que gaudeix de les seves aigiies, Es una sorgéncia, la més important del nector, amb uns . cabals que oscil~ len entre 25 i 100 litres/segon, de- penent de l'estacié. Es posible en- trar-hi un centenar de metres fins a la cota de sifons. ‘COLORACIO Com a primer pas es va decidir fer una coloracié amb fluoresceina per intentar demostrar la connexié hidrolégica "Cova Cuberes - Font de Rivert". El lloc d'injeccié de la fluores- ceina va ésser triat amb el criteri de colorar, no enel Lloc on, alguna vegada, hi surt més aigiia, sind en el loc on es trova el corrent d'ai- giia amb un cabdal més regular.Esta situat gairebé al final del tros co- negut de la Cova Cuberes, després d'un pou de 30 metres, que hi ha a prop de la "sala dels meandres" en el COMPLEX AUZMENDI. Els fluocaptors es van posar als seguents llocs: El primer a la "Font de Rivert", 4 el segon enmitg del talwegh hipo- geu de la Vall de Serradell, pocs metres abans de la seva confluéncia amb el siu Flamisell. Un tercer fluo captor previst per posar-lo a la "Co va del Torrent", va resultar total— ment innecessari, en estar completa ment seca. El dia 23-2-80, mentre un equip entrave a la "Cova Cuberes" portant 7'5 litr. de fluoresceina, un altre els fluocaptors en els llocs esme- nats abans, i recollien a la vegada mostres d'aigiia per a ser analitzada posteriorment. La fluorisceina va ésser injecta- da a les 23h del dia 23-2-80. El dia 15-3-80, és a dir tres set- manes és tard es recollien els fluo captors, noves mostres d'aigua i es realitzaven feines de geologia de camp. Els resultats estan exposats en el cuadre I. S6n, com veiem dues aigiles molt semblants; més salina la de la "Font de Rivert", salinitat explicable a priori per un aument del temps de dissolucié de L'aigiia, a causa de tenir un recorregut molt més llarg. Es significatiu també el contingut de Sodi, Magnesi i Sulfats, cosa que evidencia un origen comi. Aigties no molt dures en les quals l'absencia de Nitrits i Amonfac fa suposar la inexisténcia de contaminacié organi- ca. ANALISIS FLUOCAPTORS - Font de Rivert La coloracié del fluocaptor era tan intensa que practicament a ull nu s'apreciava el color verd; 1'ani Lisi dona: 32mg fluoresceina/litre - Torrent de la Vall de Serradell L'analisi del carbé dona negatiu. Quedava demostrat, doncs, que les aigiies del riu que es trova al fons de la Cova Cuberes van a sortir per la Font de Rivert, i quedava provada L'existéncia d'un important sistema hidrogeolégic. ESBOS DEL COMPORTAMENT GENERAL HIDRO GEOLOGIC DEL SISTEMA " COVA CUBERES ~ FONT DE RIVERT"40 INSTITUT D'ESTUDIS ESPELEOLOGICS ANALISI QUIMICA REFERENCIA COVA CUBERES FONT DE RIVERT RIAA HACK H HAHAH OHARA AKI AIC HAI HI IH HHH IH IKI 23-2-80 ph 8,10 Alcalinitat mg C03Ca/1. 136,0 Duresa total mg Co3Ca/1. 122,0 Calci, mg > Ca/l. 45,7 Magnesi ng Mg/1. 1,9 Sodi, mg Na/1. 1,8 Potasi, mg K/L. 0,9 Clorurs, mg Cl/L. 3,5 Sulfats, mg So4/1. 21,0 Nitrats, mg NO3/1. 1,5 NItrits, mg NO2/1. 0,00 Amoniac, mg NH3/l. 0,00 Oxidabilitat al Mn OK, mg 02/1.0,72 23-2-80 15-3-80 8,00 8,00 180,0 176,00 164,0 160,00 62,5 61,3 1,9 1,9 1,9 1,9 isi, 1,2 71 7,0 21,1 21,0 1,1 1,3 0,00 0,00 0,00 0,00 CUADRE 1 Aquest sistema té l'origen en una diaclassa de direccié Nw 320° ~ sw 140°, important en aquest cas per la carstificacié, ja que s'hi troba enclavat aquest sistema. Es molt di- ficil de localitzar, en primer lloc, pe la naturalesa del terreny (conglo merats) i en segon lloc per la poca poténcia. Ara bé, a l'interior de la Cova s'aprecien perfectament bé en alguns llocs, discontinuitats re- alment impressionants, semblant als miralls de falla: Tant la "Cova Cuberes" com la “Font de Rivert" estan orientades vers la direccié esmentada abans, concordant perfectament amb una 1i- recta imaginaria que creua tota l'a- xial de la "Cova Cuberes" fins a la “Font de Rivert". El desnivell entre ambdues cavi- tats és d'un centenar de metres. Posiblement si lexcavaci6 del tal wegh del torrent del Bose no hagués captat el curs primitiu de la Cova, aquesta cavitat restaria totalment desconeguda El Complex segueix les linies ge- nerals dels sistemes hidrolégics. ZONA _D' ABSORCIO Es la més ben coneguda del siste- ma, encara que solament s'en coneix la part més alta,(Cova Cuberes). A