DIARI DE BALEARS
44 I 4 I CULTURA > ESPECTACLES I OCI I AGENDA I CINEMA I TELEVISIÓ I
La cova de Vallgornera té una extensió de 65 quilòmetres i les restes es troben en una galeria d’entre 250 i 300 metres de llargària.
La baula perduda
del Myotragus
Tot a punt per excavar una galeria de la
cova del Pas de Vallgornera plena de restes
de cabra-rata de més de dos milions d’anys
PALMA La capsa de pandora del Myotragus
s’obre de nou. L’Institut mediterrani d’estu-
dis avançats enllesteix (Imedea) l’excavació
a la cova del Pas de Vallgornera, l’indret on
un grup d’espeleòlegs descobrí fa uns anys
una galeria plena de restes de l’emblemàti-
ca ‘cabra-rata’. En realitat, la troballa tingué
lloc el 2005, però no ha estat fins ara que
s’han acabat els preparatius (tant legals
com materials) per a l’excavació.
Les restes òssies aparegudes a la cova són
molt valuoses, ja que tenen més de dos mi-
lions d’anys i la seva anàlisi suposarà un im-
Text: Francesca Marí portant avançament per conèixer quina
Fotos: Federació Balear d’Espeologia/P. Bover fou l’evolució de l’animal. Així ho confirmà
el professor Pere Bover, encarregat de la in-
vestigació per part de l’Institut mediterrani
d’estudis avançats. “Amb l’excavació tin-
drem mostres en condicions increïbles que
ens permetran fer uns estudis que fins ara
no podíem fer”, aclarí. Aquestes investiga-
cions se centraran a determinar-ne la
forma del crani, la dentició i els patrons
evolutius. “Les restes són úniques perquè
cronològicament pertanyen a un canvi
clau en l’evolució del Myotragus”, puntua-
litzà.
Segons els primers estudis cronològics,
els ossos apareguts a Vallgornera es troben
enmig de les espècies de Myotragus anti-
DIUMENGE, 7 DE FEBRER DEL 2010
quus i Myotragus kopperi, “un moment
clau de l’evolució”, afegeix de nou el res-
ponsable de la campanya. Cal aclarir que
les principals restes trobades a l’Illa perta-
nyen al Myotragus balearicus, la darrera
baula evolutiva de l’espècie i el més proper
a nosaltres, desaparegut fa uns tres mil
anys. Ara, doncs, s’obre un nou ventall evo-
lutiu.
L’estudi podrà ser determinant gràcies a
la quantitat de restes que s’han trobat dins
la cova de Llucmajor. Així ho confirma el
president de la Federació balear d’espeleo-
logia, Guillem Mulet, membre de l’equip
que realitzà la troballa, ara fa cinc anys, i
que s’ha implicat de ple en el projecte.
“Quan vàrem trobar totes aquelles restes,
tal com estàvem de ben conservades sem-
blava que fossin ossos d’animals actuals;
fins que veiérem que no, que allò tenia un
valor paleontològic més que important”,
DIARI DE BALEARS
DIUMENGE, 7 DE FEBRER DEL 2010
La cova de Vallgornera és a Llucmajor.
assegurà. I és que la feina dels espeleòlegs
és cabdal en aquesta endemesa. No només
pel fet que en són els descobridors, sinó
que són ells els que vetlen per la seguretat
de l’expedició i la protecció natural de l’in-
dret.
La cova del Pas de Vallgornera té una ex-
tensió de 65 quilòmetres i les restes es tro-
ben en una galeria d’entre 250 i 300 metres
de llargària. Arribar-hi no és gens senzill i és
per això mateix que ambdós confirmen
que no serà una “excavació convencional,
no només per la dificultat d’accedir-hi, sinó
per la protecció mediambiental que supo-
sa”, confirma Mulet que han disposat
també de l’ajuda de Medi Ambient. “Per ar-
ribar fins a la galeria cal passar un gorg
sense trencar cap cristall de calcita”, expli-
cà el president de la federació. Per això, el
grup d’espeleòlegs iniciarà el març la col·lo-
cació “d’una passarel·la de plàstic reciclat”,
I CULTURA > ESPECTACLES I OCI I AGENDA I CINEMA I TELEVISIÓ I 4 I 45
Les restes òssies són molt
valuoses, ja que tenen
més de 2 milions d’anys
Una vegada dins la
cova, els excavadors
hi seran dos dies
indicà Mulet. Formada per cinc palets d’1,2
metres de llargària, permetrà que l’expedi-
ció pugi passar el gorg sense emperons.
L’excavació, però, no començarà fins a final
de primavera o principi d’estiu.
Un cop dins la cova, els excavadors hi
seran dos dies amb l’objectiu d’arreplegar-
ne les mostres necessàries. L’avantatge
també és que la gran quantitat d’ossos
estan col·locats en superfície; per tant, no
serà necessari picar la roca. Tot i això, Pere
Bover és caut: “No sabem el que ens troba-
rem davall”, apunta, mentre afegeix que
s’estudiaran les diferents capes de sedi-
ments. “Farem una anàlisi de morfometria
geomètrica en tres dimensions”, diu. Per
altra banda, el grup d’espeleòlegs que els
acompanyarà, encapçalat per Mulet, apro-
fitarà els dos dies per continuar l’explora-
ció de la cova.
A part del Myotragus, dins el Pas de Vall-
gornera s’han trobat restes de rata cellarda,
diversos ocells, ratapinyades i una sèrie de
serps fòssils, “tot això de dos mil anys d’an-
tiguitat”, puntalitzen. A més, s’hi han loca-
litzat restes d’un amfibi (discoglossus) que
sols s’ha trobat en un altre jaciment de l’Illa
i del qual “no sabem quina fou la causa de
la extinció”, aclareix Bover. Més de dos mil
anys d’història estan a l’espera.• Pere Bover i Guillem Mulet.