You are on page 1of 2

DIARI DE BALEARS

44 I 4 I CULTURA > ESPECTACLES I OCI I AGENDA I CINEMA I TELEVISIÓ I DIUMENGE, 7 DE FEBRER DEL 2010

La cova de Vallgornera té una extensió de 65 quilòmetres i les restes es troben en una galeria d’entre 250 i 300 metres de llargària.

La baula perduda
del Myotragus
Tot a punt per excavar una galeria de la quus i Myotragus kopperi, “un moment
clau de l’evolució”, afegeix de nou el res-
cova del Pas de Vallgornera plena de restes ponsable de la campanya. Cal aclarir que
de cabra-rata de més de dos milions d’anys les principals restes trobades a l’Illa perta-
nyen al Myotragus balearicus, la darrera
baula evolutiva de l’espècie i el més proper
PALMA La capsa de pandora del Myotragus el professor Pere Bover, encarregat de la in- a nosaltres, desaparegut fa uns tres mil
s’obre de nou. L’Institut mediterrani d’estu- vestigació per part de l’Institut mediterrani anys. Ara, doncs, s’obre un nou ventall evo-
dis avançats enllesteix (Imedea) l’excavació d’estudis avançats. “Amb l’excavació tin- lutiu.
a la cova del Pas de Vallgornera, l’indret on drem mostres en condicions increïbles que L’estudi podrà ser determinant gràcies a
un grup d’espeleòlegs descobrí fa uns anys ens permetran fer uns estudis que fins ara la quantitat de restes que s’han trobat dins
una galeria plena de restes de l’emblemàti- no podíem fer”, aclarí. Aquestes investiga- la cova de Llucmajor. Així ho confirma el
ca ‘cabra-rata’. En realitat, la troballa tingué cions se centraran a determinar-ne la president de la Federació balear d’espeleo-
lloc el 2005, però no ha estat fins ara que forma del crani, la dentició i els patrons logia, Guillem Mulet, membre de l’equip
s’han acabat els preparatius (tant legals evolutius. “Les restes són úniques perquè que realitzà la troballa, ara fa cinc anys, i
com materials) per a l’excavació. cronològicament pertanyen a un canvi que s’ha implicat de ple en el projecte.
Les restes òssies aparegudes a la cova són clau en l’evolució del Myotragus”, puntua- “Quan vàrem trobar totes aquelles restes,
molt valuoses, ja que tenen més de dos mi- litzà. tal com estàvem de ben conservades sem-
lions d’anys i la seva anàlisi suposarà un im- Segons els primers estudis cronològics, blava que fossin ossos d’animals actuals;
Text: Francesca Marí portant avançament per conèixer quina els ossos apareguts a Vallgornera es troben fins que veiérem que no, que allò tenia un
Fotos: Federació Balear d’Espeologia/P. Bover fou l’evolució de l’animal. Així ho confirmà enmig de les espècies de Myotragus anti- valor paleontològic més que important”,
DIARI DE BALEARS
DIUMENGE, 7 DE FEBRER DEL 2010 I CULTURA > ESPECTACLES I OCI I AGENDA I CINEMA I TELEVISIÓ I 4 I 45

La cova de Vallgornera és a Llucmajor.

assegurà. I és que la feina dels espeleòlegs estan col·locats en superfície; per tant, no
és cabdal en aquesta endemesa. No només serà necessari picar la roca. Tot i això, Pere
pel fet que en són els descobridors, sinó
Les restes òssies són molt Bover és caut: “No sabem el que ens troba-
que són ells els que vetlen per la seguretat valuoses, ja que tenen rem davall”, apunta, mentre afegeix que
de l’expedició i la protecció natural de l’in- més de 2 milions d’anys s’estudiaran les diferents capes de sedi-
dret. ments. “Farem una anàlisi de morfometria
La cova del Pas de Vallgornera té una ex- geomètrica en tres dimensions”, diu. Per
tensió de 65 quilòmetres i les restes es tro- Una vegada dins la altra banda, el grup d’espeleòlegs que els
ben en una galeria d’entre 250 i 300 metres acompanyarà, encapçalat per Mulet, apro-
de llargària. Arribar-hi no és gens senzill i és
cova, els excavadors fitarà els dos dies per continuar l’explora-
per això mateix que ambdós confirmen hi seran dos dies ció de la cova.
que no serà una “excavació convencional, A part del Myotragus, dins el Pas de Vall-
no només per la dificultat d’accedir-hi, sinó indicà Mulet. Formada per cinc palets d’1,2 gornera s’han trobat restes de rata cellarda,
per la protecció mediambiental que supo- metres de llargària, permetrà que l’expedi- diversos ocells, ratapinyades i una sèrie de
sa”, confirma Mulet que han disposat ció pugi passar el gorg sense emperons. serps fòssils, “tot això de dos mil anys d’an-
també de l’ajuda de Medi Ambient. “Per ar- L’excavació, però, no començarà fins a final tiguitat”, puntalitzen. A més, s’hi han loca-
ribar fins a la galeria cal passar un gorg de primavera o principi d’estiu. litzat restes d’un amfibi (discoglossus) que
sense trencar cap cristall de calcita”, expli- Un cop dins la cova, els excavadors hi sols s’ha trobat en un altre jaciment de l’Illa
cà el president de la federació. Per això, el seran dos dies amb l’objectiu d’arreplegar- i del qual “no sabem quina fou la causa de
grup d’espeleòlegs iniciarà el març la col·lo- ne les mostres necessàries. L’avantatge la extinció”, aclareix Bover. Més de dos mil
cació “d’una passarel·la de plàstic reciclat”, també és que la gran quantitat d’ossos anys d’història estan a l’espera.• Pere Bover i Guillem Mulet.

You might also like