ATE

centre d’informació
d’entitats i col·lectius
de sant cugat del vallès

NE U
A N Y 7, N Ú M E R O 153 DIJOUS 1 D’ABRIL de 2010

93.675.38.54
redaccio@ateneu.cat

La Pedrera Berta,
un forat ple d’interessos

L’Ateneu tanca el Casal

del Barri de l’avinguda
de Cerdanyola
pàgina 10

Els Diables es reinventen

en el seu 20è aniversari
pàgina 7

Podran les germanes Koplowitz tapar la boca

a l’Ajuntament de Sant Cugat, a l’Ajuntament del
Papiol, al departament de Medi Ambient de la Josep Moner:

Generalitat, a les entitats veïnals i ecologistes i

“La ciutadania hauria
de pressionar si vol evitar

al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya?

un desastre immens”
pàgina 16
 editorial
Això fa pudor
Alguna cosa fa pudor
quan acostes el nas a
l’immens forat de la
Pedrera Berta, situada
entre Sant Cugat i el
Papiol. Des que el
Tribunal Suprem de
Madrid va dinamitar la
sentència del Tribunal
Superior de Justícia de
Catalunya que establia
que la pedrera s’ha de
reomplir amb terra i runa,
tancant la porta als
dijous 1 d’abril de 2010
Electricitat en mans irresponsables
La nevada del dia 8 ha posat de manifest les greus mancan-
ces de les xarxes de transport i distribució de l’electricitat al
nostre país. La Plataforma No a la MAT fa més de quatre
anys que ha denunciat aquests greus dèficits i des de bon
principi ha demanat als nostres governants que abans de
plantejar-se la construcció d’una nova línia de 400 kV obli-
guessin les companyies elèctriques a millorar i ampliar les
xarxes elèctriques existents.
En comptes d‘escoltar-nos, el govern i les elèctriques han
apostat cegament per la MAT, de manera que la seva desídia
i la seva incompetència han portat a deixar sense llum més
de 200.000 habitants durant prop d’una setmana, amb les
consegüents grans pèrdues econòmiques. Igualment greus
han estat les declaracions del president de la Generalitat i el
més optimistes de cara als propers anys. Pel que fa a
Espanya i Catalunya, la taxa d'atur del darrer quadrimestre
de 2009 se situava al 17% i l'atur juvenil prop del 40%.
Els i les joves europeus han estat ocupant des dels 80 les
feines més precàries, de més baixa qualitat i d'una tempora-
litat més alta. Si a això li sumem el fet que molts de nosal-
tres hem treballat en un moment o en un altre en feines de
tipus informal o sense contracte, els nivells de protecció i
cobertura social baixen considerablement. A més, hem d'a-
fegir que els salaris són baixos. El 27% dels i les joves que
treballen avui cobren menys de 610 euros mensuals.
Existeix la percepció i acceptació generalitzada que els
joves vivim en un constant "període de proves" i que només
pel fet de ser joves és normal que la nostra situació laboral
sigui pitjor. Cal alertar dels riscos i problemes ja palpables
que la xacra de l'atur juvenil està posant sobre la taula: joves
amb estudis superiors sense possibilitat d'inserció al mercat

materials contaminants,
sembla que les coses han
canviat. Aquest diari ha
intentat parlar dues
vegades sobre el tema
amb la titular de Medi
Ambient de l’Ajuntament,
Marta Subirà. En tots dos
casos, la resposta (emesa
a través dels serveis de
2 premsa municipals) ha
estat: “No vol parlar sobre
això”. Per què? Aquest
diari ha parlat
incomptables vegades
amb membres de
l’Ajuntament sobre els
més diversos temes, i mai
(o gairebé mai) hi ha
hagut problema. Per què,
ara, aquest silenci? Tirant
d’hemeroteca, veiem que
les últimes declaracions
per part d’algun
representant del govern
municipal sobre la
Pedrera Berta les va fer el
regidor de Comunicació,
Jordi Puigneró, durant una
tertúlia a Cugat.cat el
passat 20 de gener, just
després de la sentència
del Suprem. Llavors, la
resposta va ser:
“Continuarem amb la
política d'aquest
Ajuntament, que passa
per reomplir la part
santcugatenca amb runa i
pedra de la construcció”.
Ha canviat alguna cosa?
En el cas que sigui així,
creiem que la ciutadania
ho hauria de saber.
cap de l’oposició, entre d’altres personalitats polítiques, de treball, fracàs escolar, problemes psicològics derivats de
assegurant que amb la MAT això no hauria passat o hauria la manca d'expectatives, pobresa i dependència juvenil,
tingut repercussions molt menors. exclusió social... Carles Rodríguez Herencia (ICV Viladecavalls)
Ha quedat prou clar, però, que el problema principal rau
en la xarxa de distribució, en mans d’Endesa. Aquesta
empresa ha privilegiat la captació de nous mercats en detri-
ment del manteniment de les seves línies i torres al nostre La TDT espanyolitza
país, i òbviament és la principal responsable de la gran apa-
gada. Però això no eximeix el govern de la Generalitat de El quart informe que ha presentat Media.cat (amb el suport
complir el seu deure, això és, vetllar perquè les companyies del Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació
elèctriques facin bé la seva feina. Plataforma No a la MAT Escacc) mostra que el desplegament de la TDT local als
Països Catalans no ha millorat la vertebració de l'espai cata-
là de comunicació. Afegeix que fins i tot en alguns territoris
com el País Valencià ha suposat un retrocés.
La generació precària Una de les conseqüències negatives de l'arribada de la
TDT local és la irrupció de grups mediàtics espanyols en
Si fem una ullada a les últimes dades i estadístiques sobre aquest àmbit, on abans tenien poca presència. L'informe es
l'atur i el mercat de treball a Europa, Espanya i Catalunya, pot llegir a www.media.cat. Grup de Periodistes Ramon Barnils
ràpidament copsem que l'atur colpeja amb molta força els i
les joves i és ara mateix un dels grans problemes d'Europa i
dels estats i nacions que en formem part.
Algunes dades: La taxa d'atur juvenil (fins als 25 anys) de
cartes dels lectors
Vols fer sentir la teva veu? Envia’ns un mail donant-
l'Europa dels 27 és actualment del 21,4% (més de 5,5
nos la teva opinió sobre qualsevol tema relacionat
milions de joves en atur). Ha incrementat un 25% en tan
amb Sant Cugat a redaccio@ateneu.cat
sols un any i dobla la taxa d'atur total. I les previsions no són
Campanya anticapitalista de l’AJSC
L'Assemblea de Joves de Sant Cugat va
penjar, la matinada del passat dia 26,
onze pancartes a diversos llocs de la
ciutat. Aquesta acció marca l'inici de la
campanya anual de denúncia
anticapitalista que consistirà en diversos
actes i accions durant aquest curs i que
s’allargarà fins al curs que ve. L'AJSC
pretén “conscienciar els i les joves
santcugatenques de les injustícies del
sistema de producció capitalista ja que,
en la situació de crisi sistèmica que vivim
actualment, els i les joves som els
principals afectats”. Properamentes es
farà la presentació oficial de la campanya.

Centre d’Informació
d’Entitats i Col·lectius

Edita: Ateneu Santcugatenc Coordinació: Oriol Sumsi Consell de redacció: Natàlia Led, Enrique Ortega, Toni Ramon Redacció i maquetació:
Oriol Sumsi Correcció: Isabel Carreño Han col·laborat en aquest número: Eduard Anguita, Ignasi Bea, Riki Benito, Isabel Carreño, Joana Chordà,
Anna Fernàndez, Laia Jordà, Miquel Montserrat, Gabriel Moreno, Bernat Picornell, Gerard Pintó, Manel Sànchez, Pablo Vázquez i Clara Vergés
Disseny original: Andrés Herrera, Panorama Zero, Estudi Kunste Pictogrames: Sergi Barnils Impressió: Imprintsa Dipòsit legal: B-2869-2004
Tirada: 6.000 exemplars Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.
societat
Pedrera Berta: Ens hi
juguem l’aigua de tots
El subsòl de la pedrera és ple d’aigua. / ORIOL SUMSI
La Pedrera Berta és un d’aquells
expedients guardats al calaix dels
casos sense resoldre; un afer recor-
rent a l’imaginari col·lectiu de Sant
Cugat, un raconet de Collserola
amb nom de conflicte. De la Pedrera
Berta hem sentit a parlar-ne a raig i
L’actual propietària de
la pedrera és l’empresa
Fomento (FCC) de les
germanes Koplowitz
se n'han fet córrer rius de tinta. Tan-
mateix, el coneixement exacte sobre
què passa amb aquest espai és inver-
sament proporcional al mar d’infor-
mació que ens inunda. On és la
Pedrera Berta? De qui és? Per què
tant soroll? Què és això de l'aboca-
dor? I el famós aqüífer? Avui, des
L’extracció de materials de la Pedrera Berta encara continua. / BERNAT PICORNELL
del diari Ateneu intentarem donar
respostes, alliberant la qüestió del
món encriptat on està segrestada i
acostant-la a la realitat popular, al
llenguatge ciutadà.
La fitxa
La Pedrera Berta és un terreny
situat als contraforts de la serra de
Collserola, dins els límits del futur
Parc Natural. Un 75% de la superfí-
cie es troba dins el terme municipal
de Sant Cugat, i la resta, un 25%,
dins del Papiol. Històricament, la
pedrera ha estat propietat de Jaime
Franquesa SA, però actualment es
troba en mans de la influent empre-
sa espanyola Fomento de Construc-
ciones y Contratas (FCC), el famós
hòlding de les “totpoderoses” ger-
manes Koplowitz.
(continua a la pàgina següent)
Cronologia dels fets
1922
Inici de l’explotació de la Pedrera Berta.
1965
S’acaba l’explotació minera, però continua l’extracció de materials.
1967
S’inicia l’explotació de les aigües de l’interior de la mina (el 1977 hi ha
2.100 habitatges de Sant Cugat que en reben el subministrament).
13 de febrer de 1991
L'Ajuntament de Sant Cugat i Jaime Franquesa S.A. signen un acord rela-
tiu a l'activitat que desenvolupava l'empresa, que explicita que el sot
dijous 1 d’abril de 2010
originat per l'extracció de granit només es reomplirà amb runes provi-
nents de la construcció.
1992
El perímetre extractiu de la Pedrera Berta queda inclòs dins el Pla
d'Espais d'Interès Natural (PEIN).
24 de juliol de 1997
L'empresa presenta un programa de restauració per abastar tota la
superfície afectada fins llavors, que és aprovat pel Departament de Medi
Ambient el 7 gener de 1998. 3
12 de juliol de 2001
Davant els primers anuncis de la intenció d'ubicar un abocador a la
Pedrera Berta, el catedràtic de la UPC Jesús Carrera presenta un informe
en el qual considera no adequat l'abocador pel risc de contaminació que
suposa per a l'aqüífer que passa per sota dels terrenys de la pedrera i
assegura que no es compleixen les condicions imposades per la
Generalitat ni l'esperit de totes les normatives internacionals.
22 d'abril de 2002
Es presenta una sol·licitud de llicència ambiental per exercir l'activitat
de “Monodipòsit controlat exclusivament de terres i runes en la cons-
trucció que tinguin la classificació de residus inerts”. El 7 de novembre
l'empresa demana la certificació de silenci administratiu.
2003
Manifestació en contra de l’abocador.
Febrer de 2005
Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ratifica que
la pedrera només es podrà reomplir amb terra i runa.
Desembre de 2008
El Tribunal Suprem espanyol falla a favor de l'empresa, en aquests
moments en mans de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC),
obrint la porta a l'abocador de residus provinents d'ecoparc (bales de
matèria orgànica no reciclable).
Abril de 2010
Incertesa.
MÉS INFORMACIÓ
Departament de Medi Ambient de la Generalitat
www.mediambient.gencat.cat
Fomento de Construcciones y Contratas
www.fcc.es
Federació d’Associacions de Veïns de Sant Cugat
www.favstc.blogspot.com
Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola
www.collserola.org
Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA)
www.cepa.cat
 societat

El valor de l’espai Massa interessos

Rubí (ve de la pàgina anterior) La propietat també ha plantejat,
al llarg dels anys, convertir l’espai en
Polígon Industrial L'activitat que s’hi ha desenvolu- un abocador de terra i runa.
de Can Calopa pat des de l'any 1922, de manera Aquesta possibilitat, però, no elimi-
gairebé ininterrompuda, ha estat
Puig Pedrós l’extracció de minerals. Ara, però,
les pedres amb valor comercial s’han L’empresa vol convertir
gairebé esgotat, i el capital privat l’espai en abocador de
Pedre ra Berta que explota el terreny vol treure’n residus, creant un gran
benefici convertint l’espai en un
Valldoreix abocador, en un nou Garraf, igno-
risc de contaminació
Autopista A P 7
rant tots els riscos que, per expe-
riència, sabem que això implica. na tampoc el risc de contaminació
de l’aigua, ja que cap abocador de
dijous 1 d’abril de 2010

No juguem amb l'aigua runa està exempt de pots de pintu-

Can Monmany L’amenaça més important que pre- ra, metalls i residus orgànics, que sí
senta la Pedrera Berta és que aques- que generen contaminació.
E rm i t a d e l a S a l u t ta es pugui convertir en un “aboca-
dor de residus provinents d’eco- Contaminació atmosfèrica
Vista d’ocell de la Pedrera Berta i el seu entorn. / GOOGLE MAPS
parc”. El problema és que darrere Per altra banda, la descomposició de
de la simpatia que s’amaga en qual- la matèria orgànica que contenen les
La Pedrera Berta és considerada en alguns cercles mineralògics com el sevol paraula que comença per bales procedents dels ecoparcs pro-
bressol de la mineralogia catalana. La seva accessibilitat i sobretot el “eco”, existeix la certesa científica voca gas metà, que s’estendria per
seu extens registre mineralògic va facilitar el coneixement i popularitat
4 de l’indret. En l’actualitat és probablement el jaciment de minerals més
visitat de Catalunya, tot i tractar-se d’una explotació privada en actiu.
Des del punt de vista mineralògic, la pedrera constitueix un punt de
referència important degut a l’excel·lent qualitat dels exemplars de fluo-
rita octaèdrica de color verd que hi apareixen. Des de fa molt temps,
però sobretot des de les darreres dues dècades, nombrosos col·leccio-
nistes i mineralogistes han cercat amb insistència aquest mineral tant
per objectius de recerca científica com comercial, fet que ha dut a l’ex-
poliació sistemàtica del jaciment.
Tant pel seu color verd intens com per la singularitat dels seus cris-
talls (cares octaèdriques amb arestes truncades, a més de moltes com-
binacions cúbiques diferents), la “fluorita del Papiol” (és així com s’a-
nomena en cercles comercials) ha esdevingut un dels minerals més
emblemàtics de la mineralogia catalana i és coneguda per col·leccionis-
tes d’arreu del món.
La Pedrera Berta és actualment en explotació i és fàcilment accesible
amb qualsevol tipus de vehicle per la carretera C-1413, quedant situada
entre els polígons industrials de Can Jardí i del de Santa Rita. Per acce-
dir-hi cal travessar per un túnel l'autopista A-7, ja que l'entrada de l'ex- Manifestació del 2003 contra l’abocador a la Pedrera Berta. / MANEL SÀNCHEZ
plotació i la pedrera pròpiament dita estan separades per aquest vial.
L’explotació és privada i per tant és indispensable una autorització de que aquests residus (que consistei- les nostres contrades. I això quan
l’empresa propietària per tal de poder-la visitar. xen en bales de material orgànic no estem mirant de protegir Collserola
(Informació extreta del web de la Generalitat) reciclables) generen unes filtracions com a pulmó verd. Alhora, i segons
contaminants, i que aquestes filtra- l’espeleòleg Pau Pérez de Pedro, les
cions, amb gairebé total seguretat, boires hivernals freqüents als muni-
aniran a parar a l’aqüífer que passa cipis vallesans propers a l'AP-7 aug-
per sota del terreny. mentarien, serien més denses i afec-
El famós aqüífer de la Pedrera tarien la circulació viària.
Berta és una important reserva d’ai-
gua que tot indica que està connec- Bressol geològic
Dins els entorns acadèmics, la
Pedrera Berta és considerada el
L’acumulació de bales bressol de la geologia catalana, amb
procedents d’ecoparcs gran qualitat i diversitat d’espècies
contaminaria l’aqüífer minerals. Aquesta riquesa es va
posar en perill amb l’explotació de
que hi ha sota la pedrera la pedrera, i la seva restauració ha
estat un altre dels fronts de reivindi-
tada subterràniament amb el riu cació que han pesat sobre ella al
Llobregat, d’on bevem centenars de llarg dels anys.
milers de persones de l’Àrea Metro-
politana de Barcelona. No sembla Oposició ciutadana
raonable, doncs, que ens juguem les L’activitat empresarial que s’ha des-
Fluorita (CaF2) de la Pedrera Berta. / J. L. GARRIDO / GRUP MINERALÒGIC CATALÀ nostres aixetes d’aigua de boca. envolupat a la Pedrera Berta ha
societat

Albert Vilà (alcalde del Papiol): “Estem sols”

estat fortament contestada per
diversos moviments veïnals i ecolo-
gistes. La reaparició de l’amenaça
de l’abocador ha provocat que algu-
na cosa es torni a moure a Sant
Cugat en la defensa d’aquest espai
de Collserola i en contra del risc que
suposa l’acumulació de residus
orgànics a sobre d’un aqüífer. En
aquest sentit, l’activista cívic i actual
portaveu de la Federació d’Associa-
cions de Veïns de Sant Cugat, Manel
Sánchez, no es cansa d’advertir que
la permeabilitat del terreny de la
Com es veu la situació actual des del Papiol?
Ara mateix estem pendents de veure com l’empresa reacciona
davant la sentència del Tribunal Suprem, però la veritat és que
no som gaire optimistes.
Per què?
Perquè, a part dels grups ecologistes, som els únics que
defensem la Pedrera Berta com a espai natural. Fa deu anys
que dura la lluita, i ara mateix estem sols.
Què en pensa de la posició de Sant Cugat?
L’Ajuntament s’hauria de mullar, i no ho està fent. Quan he
parlat amb l’alcalde, Lluís Recoder, ha fugit d’estudi i no s’ha pronunciat. Sense anar més lluny, a l’acte que es farà
el dia 7 al Club Muntanyenc no es preveu que hi hagi cap membre de l’equip de govern de l’Ajuntament de Sant

dijous 1 d’abril de 2010

Cugat. Sembla que només la presidenta de l’EMD de Valdoreix ha dit que hi assistirà.

Els estudis geològics I la Generalitat?

indiquen que l’aqüífer
està connectat amb la
conca del Llobregat
Pedrera Berta el fa encara més vul-
nerable davant les filtracions de les
bales de residus provinents d’eco-
parc, i recorda que existeixen infor-
mes tècnics que asseguren que el
projecte de l’abocador incompleix
les condicions imposades per la
Generalitat.
Estem molt decebuts amb la conselleria de Medi Ambient. Al febrer em vaig reunir amb el conseller Baltasar, i va
ser incapaç de donar una resposta satisfactòria. Pitjor va ser la resposta de la gerent de l’Agència de Residus de
Catalunya, Genoveva Català, que també era a la reunió. L’únic que va saber dir és que “hi ha una sentència i que
és clar, s’ha de complir”. Una sentència, la del Tribunal Suprem, que ha estat emesa d’una manera totalment frívo-
la, corregint una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que estava completament fonamentada.
Un cop més, ens envaeixen les competències i no donem, entre tots, una resposta ferma.
Quina resposta hauria de ser? 5
Que ja s’havia acordat que no, i que la resposta continua sent no. No es pot garantir que les bales procedents d’e-
coparcs no siguin nocives per al medi ambient, i això hauria de ser suficient per aturar el projecte. Que al 2010
encara estiguem així, que siguem els únics que defensem que la Pedrera Berta és un espai a protegir, vol dir que
alguna cosa falla. Nosaltres no estem disposats a admetre que una gran empresa espanyola, amb un enorme
poder, no li importi sacrificar la nostra qualitat de vida per augmentar els seus beneficis milionaris.

Futur incert Hi ha hagut pressions?

Si alguna cosa planeja en aquests Sí, i és una cosa que s’ha de dir en veu alta. L’altre dia el cap de l’oposició de CiU al Papiol em va explicar que havia
moments per sobre de la Pedrera tingut una reunió amb un dirigent del partit a Barcelona i el director general de FCC a Catalunya, Jordi Payet. Em va
Berta és la incertesa. A la Pedrera dir que volen parlar amb mi. Oriol Sumsi
Berta hi tenen el peu ficat una
munió d’agents: administracions,
organismes oficials, entitats ecologis-
tes, tribunals, empreses privades... I
ningú sap en aquests moments com
pot acabar el batibull d’informes i
contrainformes d’experts, de sen-
tències i recursos judicials, d’interes-
sos creuats. Segons Josep Moner,

Sobre la pedrera
s’entrecreuen diversos
interessos, però s’estan
primant el privats

membre de la Plataforma en De-

fensa de Collserola, la pilota conti-
nua estant sobre la teulada de la
Generalitat, independentment del
que digui la sentència del Tribunal
Suprem de Madrid, que dóna “raó”
a la propietat.
Sigui com sigui, en el fons de la
resolució de l’afer s’hi troba l’etern
conflicte de mediar entre el benefici
privat d’una empresa i l’interès
general, en aquest cas l’aigua de
tots. L’abocador del Garraf va néixer
a les acaballes del franquisme, i pot-
ser la democràcia ens hauria de por-
tar aires nous. Eduard Anguita

La Marxa canvia de recorregut per la nevada
dijous 1 d’abril de 2010
Com sempre, els guanyadors seran els més regulars, no els més ràpids. / ARXIU
6 A causa de la situació d’emergència
excepcional dels boscos de Collserola
després de la nevada del dia 8 de març,
el Club Muntanyenc i l’Ajuntament han
definit un nou recorregut per a la 52a
Marxa Infantil de Regularitat, que tin-
drà lloc el diumenge 11 d’abril.
Les prop de 1.200 parelles inscrites
recorreran uns 12,5 km que comença-
ran al passatge de la Marxa Infantil
(entre la rambla del Celler i el carrer
del Dos de Maig) i que, després de
creuar el polígon de Can Sant Joan, tin-
dran el seu punt més llunyà al Turó de
Can Camps, a la zona alta de Bellaterra
(sempre dins el terme municipal de
Sant Cugat). El recorregut passa a prop
del tradicional Camí dels Monjos, que
de carena en carena uneix el Monestir
de Sant Cugat amb el Monestir de Sant
El recorregut d’aquest any s’allunya de la Serra de Collserola. / CMSC
Llorenç del Munt. Aquest no és el pri-
societat
mer cop que la Marxa s’allunya de
Collserola, tot i que cal tirar molt enre-
re, fins a l’any 1964, per trobar un re-
corregut similar.
D’altra banda, aquest any se celebra
la primera Marxa Juvenil, pensada per
a nois de 12 a 15 anys. Els joves sortiran
a les 8.30 i els petits a les 9.00, dinaran
La dificultat serà similar
a la d’altres anys, tot i que
bona part del recorregut
serà sobre asfalt
al mateix lloc i tornaran a la plaça de la
Vila a partir de les 13.15 (els grans) i les
14.00 (els petits). A les adreces marxain-
fantil.cat i marxajuvenil.cat hi ha infor-
mació actualitzada. Redacció
societat
Els Diables es reinventen
El Cel potser sí, però l’Infern no
para mai de treballar. Els seus dia-
bòlics habitants sempre estan
ordint noves maneres de calar foc
a la nostra avorrida vida quotidia-
na. Fixem-nos sinó en els seus
representants a Sant Cugat. Per
celebrar els 20 anys de la colla, han
preparat tota una sèrie de plans
malvats que amenacen de reduir
la ciutat a un munt de cendres.
Els Diables de Sant Cugat no
només enceten el 2010 amb una
imatge renovada, un nou logo,
Els 20 anys de la colla
comporten celebracions,
moltes novetats i una
gran voluntat de créixer
una nova web (www.diablesdesantcu-
gat.cat), una activitat frenètica a les
xarxes socials i un nou butlletí que
informa de totes les notícies d’inte-
rès en el món del foc, sinó que
presenten grans novetats com són
la creació de la Colla de Tabalers,
la Colla de Diablons, el Projecte de
Voluntariat Europeu, una bèstia
(en construcció) i dues festes per
celebrar l’aniversari.
Els Diables ja havien tingut
colla pròpia de músics, els antics
Kimbala (actualment Karabassà),
però se’ls va emancipar i no els
podien seguir sempre que era
necessari en els seus bolos. Per solu-
cionar-ho, res millor que fundar
una nova colla, i a més fer-ho amb
el format de percussió tradicional,
allunyant-se de l’alegre batucada
que sovint no acaba de lligar amb
els patiments de l’Infern.
Pel que fa a la nova colla infan-
til, neix amb la voluntat de fer
créixer la colla entre la immensa
quantitat de nens i nenes que
viuen a Sant Cugat. Des dels 5
anys fins als 18 (la normativa obli-
ga els menors d’edat a usar una
pirotècnia especial), els Diablons ja
han començat a aprendre els se-
crets del foc en uns tallers que es
fan conjuntament amb els pares i
aquest any ja està previst que par-
ticipin als seguicis de Festa Major.
Una altra novetat són les ano-
menades “aventures europees”.
La colla ha creat un Projecte de
Voluntariat Europeu, finançat per
la Unió Europea, que permetrà la
realització d’intercanvis entre jo-
ves de diferents països interessats
en el món del foc i dels petardos.
Fins ara ja s’han fet contactes amb
joves de Polònia, Bulgària, Alema-
Segons el diabló Martí Benet, a la nova colla infantil “farem foc i tirarem petardos”.
Els Diables renoven la seva imatge.
nya, Itàlia i França, i es preparen
també trobades amb companys
d’Algèria i Egipte, tot plegat amb
l’objectiu de “fer xarxa” i donar a
conèixer arreu la cultura popular i
tradicional catalana.
La celebració dels 20 anys com-
portarà també la creació d’una
bèstia que acompanyarà els Dia-
bles en les seves actuacions, tot i
que de moment no es coneixen ni
la seva mida ni la seva espècie. El
que sí que es coneixen són les
dates de les dues festes que servi-
ran per celebrar l’aniversari.
El dissabte 17 d’abril hi haurà la
festa pròpiament dita, de la qual
encara no s’han donat a conèixer
els detalls però que ja s’ha dit que
serà “molt oberta, per a totes les
edats, en col·laboració amb les
altres entitats de cultura popular i
tradicional del poble i, sobretot,
molt espectacular”.
I per acabar, a l’octubre es farà
l’anomenada Festa dels Fòssils,
que vol reunir la gran quantitat de
gent que ha format part de la colla
durant aquestes dues dècades. En
aquest sentit, els Diables fan una
crida a tothom que ha format part
de la colla perquè es posi en con-
tacte amb ells. Redacció
From Germany
with love
Molt probablement, l'atzucac social,
nacional i nevadal (de nevada) en
què es troba aquest indret de món
que anomenem Catalunya no es tro-
ba en guerres dinàstiques perdudes
revestides de mites fundacionals ni
en dictadors propers a l'analfabetis-
me funcional. La causa de tot plegat
cal buscar-la en un fenomen més in-
ternacional i proper: la Primera
Guerra Mundial i el posicionament
dels catalans davant del conflicte.
El pecat original
dijous 1 d’abril de 2010
Hi ha moments a la vida en què hom
ha d'escollir: la píndola vermella o la
blava, versió original o subtitulada, la
rossa o la morena, Barça o Espanyol.
Els catalans ho vam fer i ho vam fer
erròniament: a mitjan 1914, després
que l'estudiant serbi Gavrilo Princip
desencadenés el conflicte a Sarajevo,
vam escollir majoritàriament donar
suport a una coalició en què uns con-
duïen per l'esquerra, bevien cervesa 7
calenta i consumien te a deshora, i
els altres posaven salsa bearnesa per-
tot sense massa criteri. Vam decidir
que tota la culpa era del Kaiser
Guillem i el seu imperialisme, quan
la corona britànica i la República
francesa tenien més esclaus i súbdits
que la resta del món sumat i arrodo-
nit cap amunt. Milers de catalans
(10.000 segons els organitzadors i
2000 segons la guàrdia urbana)
enlluernats per la revolució francesa
i el miratge de la fraternitat, van
anar a combatre la nació que crearia
el Volkswagen, tecnologia punta i fia-
bilitat al servei de les persones. La
nació de Hegel i la de Marx. La que
ens donà la dialèctica i ens ensenyà a
emprar-la. La de Fritz Lang, Wagner
i Kraftwerk. La de les nadadores ori-
entals, injustament calumniades, que
volaven a la velocitat de la llum i en-
cara conserven els rècords del món.
Xarop prussià
Som, però, a temps d'esmenar part
d'aquest immens error, i la solució es
troba, un cop més, en el futbol. Com
va dir el gran golejador Gary Li-
neker, el futbol és un esport que van
inventar els anglesos en el qual
juguen onze contra onze i on sempre
guanya Alemanya. Doncs bé, aquest
estiu hi ha mundial i torna a jugar
Alemanya. Esmenem l'error i om-
plim els carrers de banderes trico-
lors. Fem el que calqui per un en-
creuament a vida o mort on es trobin
amb la tropa del Podemos i els facin
tastar una cullerada sopera de xarop
prussià. Digueu-me malalt, però
se’m fa la boca aigua només de pen-
sar-hi. Ignasi Bea
 Amb el suport de: practicat

TRADICIONS Frases d’ús comú (10): Quan et trobes un amic...

La mona de Pasqua és molt tradi- -Quina sorpre - -¡Qué sorpresa! -What a surprise! -Che sorpresa! -Quelle surpri- -Hau ezustea!
cional a Catalunya, al País Valen- sa! Vius per ¿Vives por aquí? Do you live near Vivi da queste se! Tu habites Hemen inguruan
cià i a Múrcia, i simbolitza que la aquí? here? parti? par ici? bizi zara?
Quaresma i les seves abstinèn- -Sí, visc dos -Sí, vivo dos -Yes, I live two -Si, vivo due -Oui, j'habite -Kaixo! Bai, bi
cies per fi s'han acabat. carrers més calles más abajo. streets from here. strade più giù. deux rues plus kale beherago.
La paraula mona ve de l'àrab avall. bas.
munna, que vol dir regal. Ja al -Des de quan? -¿Desde cuando? -Since when? -Da quando? -Depuis quand? -Noiztik?
segle XVIII era l'obsequi que el -Doncs ja fa dos - Desde hace -Well, I have lived -È già da due -Eh bien, ça fait -Bada, bi urte
padrí regalava el Diumenge de anys. dos años. here for two years. anni. déjà deux ans. izango dira
Pasqua al seu fillol, i el nombre -I, com estàs ? -¿Y como estás? -How are you? -E, come stai? -Et comment -Nola zaude?
d'ous que portava la mona cor- vas-tu?
responia a l'edat del nen fins a -Bé, i tu? -Bien,¿y tu? -Fine, and you? -Bene, e tu? -Bien, et toi? -Ondo, eta zu?
arribar als 12 anys. -Molt bé. Què -Muy bien. -Very well. What -Molto bene. -Très bien. -Oso ondo. Zer
Les mones presenten una gran fas durant el ¿Qué haces do you do during Cosa fai durante Qu'est-ce que tu egiten duzu egu-
dijous 1 d’abril de 2010

diversitat i les d'avui dia no s'as- dia? durante el día? the day? il giorno? fais dans la jour- nean zehar?
semblen gens a les de fa un née?
segle. Al principi era una massa -Mira, em llevo -Mira, me levan- -I get up early, at -Mi alzo buon'o - -Regarde, je me -Begira, goiz alt-
de pastís senzill amb ous a so- d'hora, a dos to temprano, a half past six in the ra, alle sette e lève tôt, à six xatzen naiz, goize-
bre. És a mitjans del segle XIX quarts de set del las seis y media morning, I have a mezza del matti - heures et demie ko sei eta erdietan,
matí, em dutxo, de la mañana, shower, get dres- no, mi doccio, du matin, je me dutxatu, jantzi,
em vesteixo, me ducho, me sed, have mi vesto, faccio douche, je m'ha- gosaldu egiten dut
esmorzo i me'n visto, desayuno breakfast and collazione e me bille, je déjeune eta lanera joaten
vaig a treballar. y me voy a tra- then I go to work. ne vado a lavo- et je m'en vais naiz.
bajar. rare. travailler.
8 -On treballes? -¿Dónde traba- -Where do you -Dove lavori? -Où est-ce que -Non egiten duzu
jas? work? tu travailles? lan?
-Al Centre -En el Centro -At the commercial -Al centro com - -Au centre com- -Hemen ondoan
comercial que hi comercial que centre near here. merciale que c’è mercial qui est dagoen merkatal-
ha aquí al cos- está aquí al qui vicino. là à côté. gunean.
tat. lado.
quan les mones perden tota la -A quina hora -¿A que hora -What time do you -A che ora cessi -Tu termines à -Zein ordutan ate-
seva senzillesa i la seva presen- plegues? acabas? finish work? di lavorare? quelle heure? ratzen zara lane-
tació es torna més sofisticada. El tik?
que encara és conserva de les -A tres quarts de -A las siete -At a quarter to -Alle sette meno -A sept heures -Arratsaldeko zaz-
mones originals és l'ou, avui en set de la tarda. menos cuarto. seven. un quarto. moins le quart. piak laurden gut-
dia de xocolata, i això es deu al -Doncs, quedem -Pues la semana -So, let’s get toge- -Dunque, ci -Alors on se voit xitan.
seu simbolisme, ja que l'ou re- la setmana que que viene que- ther next week to vediamo la setti - la semaine pro- -Bada, datorren
presenta el principi de la vida. ve i xerrem una damos y habla- have a chat. mana prossima chaine pour astean geratuko
La tradició que el padrí regali estona. mos un rato. e parliamo. parler un peu? gara pixka batean
la mona de Pasqua al fillol és una -D'acord, ens -De acuerdo, -O.K. say -D'accordo, ci -D'accord, jeudi hitz egiteko.
de les més arrelades a la nostra veiem dijous a nos vemos el Thursday at vediamo giovedì à sept heures. -Ederki, ostegune-
cultura i de les que més ha per- les set. jueves a las seven. alle sette. an, zazpietan,
durat. Hi ha algunes poblacions siete. ikusiko dugu
on el Dilluns de Pasqua és cos- -Adéu, fins -Adiós, hasta el -Bye-bye. See you -Ciao, a giovedì. -Au revoir, à elkar.
tum reunir-se dues o tres famílies dijous! jueves! on Thursday! jeudi! -Agur, ostegunera
o un grup d'amics i anar a com- arte.
partir un àpat i a menjar la mona
plegats. Isabel Carreño Amb la col·laboració de Tove Langkjaer, Giovanni Pagliarulo, Colette Pointeau i Joseba Odiaga
societat
S’obre el concurs per a la imatge de Festa Major
Imatge de la festa de l’any passat.
Els santcugatencs redueixen el consum d’aigua
Sant Cugat ha reduït un 20% el
consum domèstic d’aigua en els
últims 10 anys. Segons dades de
l’Ajuntament, si l’any 2000 els sant-
cugatencs consumien 192 litres per
habitant i dia, a finals del 2009 el
consum va ser de 155 litres per
habitant i dia. En aquesta reducció
cal tenir en compte la sequera de
l’any 2008, que va comportar un
descens notable del consum d’aigua
fins als 143 litres per habitant i dia.
Aquest estalvi d’aigua per part de
la ciutadania, que representa el
La tinenta d’alcalde de Medi Ambient, Marta Subirà, recollint el premi. / LOCALPRESS
64,8% del consum total del munici-
pi, ha estat possible gràcies a diver-
sos factors. Entre ells l’aprovació,
En 10 anys, el consum ha
baixat de 192 a 155 litres
per habitant i dia, amb el
punt més baix el 2008
l’any 2002, de la primera ordenança
municipal d’estalvi d’aigua que es va
fer a Catalunya. Aquesta ordenança,
que ha servit de model per a altres
Després d’anys de no fer-ho, aquest
any el cartell de la Festa Major es
tornarà a escollir mitjançant un con-
curs obert. Un cartell que no serà
només cartell, ja que la imatge
omplirà el programa, els fulletons,
les samarretes, els tiquets i tot el
seguit de merchandising de la festa,
inclosa la imatge del diari de la Festa
Major, que l’any passat s’anomenava
La imatge guanyadora
no només protagonitzarà
el cartell de la festa, sinó
tot el que l’envolta
Bestiari. És per això, per mantenir el
nivell d’altres anys (i sobretot del
darrer), que la Gestora de Festa
Major, convocant del concurs, el res-
tringeix (no sabem si d’una manera
molt estricta) als estudiants i/o pro-
fessionals de disseny gràfic majors
de 18 anys. Les bases indiquen
també que s’hi pot participar de
manera individual o col·lectiva, i
que cada concursant pot presentar
un màxim de dues propostes que
municipis, estableix les principals
mesures per reduir la despesa d’a-
quest bé escàs. A l’any 2008 se’n van
modificar alguns punts a fi d’endu-
rir la normativa i avançar cap a un
model de consum més sostenible i
durador. Aquest fet i les diverses
campanyes d’informació i sensibilit-
zació ciutadana han contribuït a
aquest descens, que situa Sant Cugat
al capdavant dels municipis que més
esforç realitzen en l’estalvi d’aigua.
En aquest sentit, recentment l’As-
sociació Catalana d’Amics de l’Aigua
El consum per part de la ciutadania representa un 65% del total. / ARXIU
han de ser originals i inèdites. Els
participants es responsabilitzen,
també, que no hi hagi implicats
drets de tercers, i s’avisa que seran
responsables de qualsevol reclama-
ció per autoria o plagi.
Els originals s'han de presentar a
la Casa de Cultura de dilluns a
divendres, de 9.00 a 21.00. La data
final de presentació de propostes
serà el 19 d'abril a les 21.00. El vere-
dicte del jurat es farà públic el 23
d'abril de 2010 a través de la web
www.santcugat.cat.
dijous 1 d’abril de 2010
L’obra guanyadora serà premiada
amb 1.000 euros i la posterior ela-
boració de tots els productes i ele-
ments comunicatius està valorada
en 5.000 euros, és a dir un total de
6.000 euros sobre els quals es practi-
caran les retencions fiscals que
corresponguin.
Per a més informació, es poden
consultar les bases completes a
www.santcugat.cat. Per a qualsevol 9
dubte o aclariment, es pot enviar un
correu a festamajor@santcugat.cat o
bé trucar a la Casa de Cultura (93
589 13 82). Redacció
ha guardonat l’Ajuntament “per la
seva aposta decidida per a la
implantació de les ordenances d’es-
talvi d’aigua”. En la recollida del
premi, la tinenta d’alcalde de Medi
Ambient, Marta Subirà, va destacar
que aquesta reducció s’ha produït
gràcies a l’esforç dels santcugatencs i
les santcugatenques.
El diari Ateneu ha demanat a l’A-
juntament dades sobre el consum
total d’aigua del municipi, no només
del de la ciutadania, però no li han
estat facilitades. Redacció
 ateneu

Tanca el Casal del Barri,

Coneix l’autèntic poder del Sol tanca un espai de tots
Coincidint amb el proper Mercat L'Ateneu tanca el Casal del Barri de l'a-
de Pagès, que se celebrarà el 10 vinguda de Cerdanyola, després de deu
d’abril a la plaça de Pep Ventura, anys de servei a la ciutadania de Sant
l’Ateneu ha preparat dos tallers Cugat i especialment del Barri del
que permetran conèixer l’enor- Monestir. Gràcies a tots els que han fet
me quantitat d’energia que mal- possible la seva prolongació com a ús
gastem si desaprofitem el gran col·lectiu i ciutadà, a les entitats que hi
poder del Sol, la més gran, neta i han tingut aixopluc, a molts veïns que
econòmica font de calor que ens han fet costat, a les Carmes, que
tenim al nostre abast. sense el seu suport i ajut no hagués estat
En primer lloc, de 10.00 a possible. Gràcies a l'Associació de Co-
13.00 tindrà lloc el taller “Cata- merciants del Barri del Monestir i als
lunya pren el sol”, una iniciativa Argentins del Barri, als col·lectius del
de la Fundació Terra. Dirigit als Cabàs, la Carbassa i la Civada per l'im-
dijous 1 d’abril de 2010

adults i joves a partir de 14 anys, puls i el servei de productes ecològics. A

pretén introduir coneixements i
perspectives sobre les energies
renovables, en particular l’ener-
gia solar fotovoltaica, que és un
dels principals recursos per asso-
lir un model d'autonomia ener-
gètica i combatre el canvi climà-
tic. El taller, que és gratuït, in-
clou el muntatge d’una instal·la-
10
El proper dia 10 tots els santcugatencs podran veure de prop una cuina solar.
ció, i per participar-hi cal inscriu-
re’s prèviament trucant al 93 674
11 34 o escrivint un mail a pro-
duccio@ateneu.cat.
En segon lloc, de 12.00 a
14.00 es farà una demostració
del gran potencial que el Sol té
en la cuina de tota mena d’ali-
ments. Amb exemples comestibles,
tothom podrà conèixer la gran
oportunitat que tenim de no des-
aprofitar aquesta energia total-
ment gratuïta i que tenim sem-
pre al voltant. Redacció
tots a títol personal o com agrupació els
hem donat les alternatives d’incorporar-
se als nostres espais de la plaça de Pep
Ventura, o bé que puguin triar sol·licitar
un espai a la Casa de Cultura com a refe-
rent de servei municipal per les entitats
i col·lectius de la nostra comunitat sant-
cugatenca.
Una reordenació necessària de
l'Ateneu en la prestació dels serveis que
ofereix i no exempta de les circumstàn-

Últimes places lliures cies conjunturals i dels temps que

Les inscripcions per als cursos i
tallers del tercer trimestre del
curs 2009-2010 (abril-juny) a
l’Ateneu encara no estan tanca-
des, i per tant “aquells que sem-
pre van tard” encara tenen
temps d’apuntar-s’hi.
La secretaria del centre infor-
ma que encara queden places per
als cursos de Patchwork, Pintura
(dijous tarda), Fotografia, Res-
tauració mobles (dilluns i dime-
cres tarda), Català, Anglès (ni-
vells 0, 1 i 3), Italià, Àrab, Pilates
(diferents horaris), Ioga (matins,
i dimecres de 20.00 a 21.00),
Meditació, Chikung (matí), Balls
de saló, Tango, Dansa del ventre,
Country, Dansa afro, Salsa, Fla-
menc, Cuina per a principiants,
Cuina creativa, Carnet de mani-
pulador, Eco conserves, Tallers
de pa, Informàtica, Grafologia,
Guitarra, Automaquillatge i Curs
de monitors (de 12.00 a 14.00).
L’horari per fer les inscrip-
cions és de dilluns a divendres de
9.00 a 13.30 i de 16.00 a 20.30.
Per a més informació, es pot tru-
car al telèfon 93 674 51 95 o
entrar al web www.ateneu.cat.
L’Ateneu recorda que no es
reserven places per telèfon ni per
Internet, que el pagament del
curs és imprescindible realitzar-
lo en el mateix moment de la ins-
cripció, i que les aquestes es faran
per rigorós ordre d’arribada.
Així mateix, recorda també
que per realitzar qualsevol curs
és imprescindible el carnet “Amic
de l’Ateneu”, que es farà en el
mateix moment de la matrícula.
Si es fa trimestral, val 4 euros, i si
es fa per tot l’any, 10. El carnet és
vàlid també per utilitzar tots els
serveis que ofereix el centre cívic
i per accedir a l’Ateneu Plaça.
Els cursos començaran la set-
mana del 6 d’abril i finalitzaran
el 14 de juny. Redacció
correm o són a venir. Remarquem altra
volta la necessària implicació de la comu-
nitat santcugatenca amb les entitats i
associacions locals, veí a veí, del compro-
mís i vinculació amb la seva comunitat,
de la implicació necessària de les institu-
cions locals i de l'administració. En fi, de
la pèrdua col·lectiva que comporta una
decisió com aquesta.
Som conscients del nostre bagatge i
dels valors que transmetem. L'Ateneu,
malgrat tot, segueix fidel i amb voluntat
de servei a la plaça de Pep Ventura, amb
les seves activitats, el cursos i tallers, els
espais gastronòmics, el mercat de pagès,
les agrupacions de consumidors en les
cooperatives ecològiques, el diari Ateneu
i el Centre de Recursos Socioculturals, la
Cooperació Internacional amb els Ate-
neus de Colòmbia, el servei d'intercanvi
de llibres. El gestors i responsables de

Gran èxit del taller de cuina catalana
Una vintena d’alumnes de català
de l’Ateneu i altres usuaris del
centre van participar la setmana
passada en un taller-degustació
de cuina tradicional catalana a
càrrec de la professora Lali Do-
mènech, dins el Programa d’Acti-
vitats Culturals de l’entitat.
Els assistents van aprendre a
preparar i posteriorment van
poder degustar dos plats: faves i
pèsols amb xocolata, i una ama-
nida tèbia d’escarola i pollastre
marinat. La convocatòria va tenir
tant d’èxit que l’Ateneu valora la
possibilitat de repetir l’experièn-
Les places eren limitades i molta gent no hi va poder participar. / ATENEU cia properament. Redacció
l'entitat, els molts Amics de l'Ateneu i els
usuaris i participants de les nostres ini-
ciatives ens avalen per seguir endavant.
No caldria repetir-ho, però ho diem
clar: necessitem el teu suport i vincula-
ció, fes-te Amic de l'Ateneu. Vine i acom-
panya’ns. No voldríem entreveure un
futur sense capacitat de reacció en l'àm-
bit social local i que ens veiéssim abocats
a haver de prendre mesures desencorat-
jadores i de recessió inevitables de molt
ampli abast.
Per últim, deixem a l’antic Casal del
Barri el Mural emblemàtic del Sergi
Barnils, una joia plena de color i que
sempre enalteix els nostres propòsits i
l'acció de l'Ateneu. Un referent viu del
compromís social de l'Ateneu amb Sant
Cugat. Ramon Pros Vila, president de
l’Ateneu Santcugatenc
ateneu

Doble dosi de pintura Assessora’t a l’Ateneu:

a l’Ateneu Plaça Treballar sota pressió
Les parets de l’Ateneu Plaça exhibei- Avui en dia quan la feina és tan com-
xen aquests dies una doble exposició petitiva i els canvis tecnològics i de
de pintura de Glòria Corrons i de processos són el motiu de l'èxit o el
John Moody. En total, hi ha una vin- declivi de moltes organitzacions, sor-
tena de quadres que permeten acos- geix amb més força la importància
tar-se als seus respectius estils. de mostrar un valor afegit respecte la
La santcugatenca Glòria Corrons nostra competència.
va estudiar dibuix artístic a l’Escola En aquest número ens hem plan-
Massana i va obtenir el títol de pro- tejat “què significa aconseguir els
fessora de Disseny d’Estampats i Fi- objectius i despuntar en el mercat
gurí a l’Institut Internacional de com a organitzacions eficaces i amb
Barcelona. Després d’una llarga tra- un servei d'alta qualitat?” i us ho pre-
jectòria com a dissenyadora tèxtil, va sentem en forma de llistat:
decidir endinsar-se al món de la pin- - Atendre usuaris i clients segons
tura i el retrat. Algunes de les seves les seves expectatives; assimilar els
obres es poden veure permanent- objectius per part de tots els compo-
ment a la seva galeria virtual, tecle- nents de l'equip; treballar amb estàn-

dijous 1 d’abril de 2010

jant www.photopainters.com. dards de qualitat alts; tenir una visió
Nascut a Anglaterra, John Moody de millora contínua; i treballar efi-
ha exposat a Itàlia, Espanya, Amè- caçment sota pressió.
rica i l’extrem Orient. Amb més de I què implica “treballar sota pres-
trenta anys d’experiència en l’ense- sió?” El següent: Urgències, canvis
nyament de l’art en escoles i univer- de prioritats, imprevistos; desenvo-
sitats, s’ha especialitzat en el dibuix lupar funcions sota una exhaustiva
amb tinta, l’aquarel·la i els olis, origi- supervisió; dur a terme activitats on
nalment sobre paisatges anglesos es requereixi una concentració alta i
però també del sud d’Espanya, des constant; treballar sota un clima
que fa uns anys es va establir en un laboral conflictiu; dur a terme activi- 11
La imatge femenina protagonitza moltes de les obres de Glòria Corrons.
petit poble d’Andalusia Redacció tats d'atenció a reclamacions o inci-
dències; treballar alternant constant-
ment activitats molt diferents; treba-
llar per assolir uns objectius determi-
nats; treballar sota uns estàndards de
qualitat molt alts; i estar atenent el
públic de forma constant.
Sents que aquests factors poden
ser teus? Podries ampliar la llista?
Segur que sí. En algunes ocasions,
treballem sota pressió de forma con-
tínua i en altres de forma puntual,
però la diferència està en com ens
afecta. L'estrès sorgeix de la percep-
ció negativa de la persona d'aquests
factors de pressió i es manifesta com
a conjunt de símptomes psicològics,
físics i conductuals.
En vols saber més? En el proper
diari parlarem de les condicions que
afavoreixen l'estrès laboral.
A l'Ateneu (recursoshumans@ate-
neu.cat) trobareu assessorament per-
sonal, tallers pràctics de cerca de
feina i habilitats i coaching. Fem for-
“Desde la ventana” exemplifica perfectament la tècnica i la temàtica dels quadres de John Moody.
macions a mida. Clara Vergés

PROPERES SESSIONS DE SUPORT A LES PERSONES A L’ATENEU

Seminari: Millora el teu currículum Seminari: Entendre l'entrevista de selecció

Dia: 8 d'abril Dia: 15 d'abril
Hora: 10.00 - 14.00 Hora: 10.00 - 14.00

Cal inscripció prèvia a través de recursoshumans@ateneu.cat o al 93 674 51 95. Preu: 10 euros per seminari.
Seminaris subvencionats per l’Obra Social de Caixa Terrassa.

José Maria Nunes, l’irreductible
L’irreductible, el potuguès-català,
l’intèrpret inquiet, l’indomable
inclassificable, el “rambler”, l’insu-
bornable, l’autodidacta, l’insòlit, l’a-
narquista, l’inconegut però amic de
tots, l’ingràvid, el bonàs, l’incombus-
tible, l’artista modest però provoca-
dor, el tossut resistent, l’inconfor-
mista de pinyó fix, l’honest modest.
Al costat dels elogis afegeixo unes
constatacions: fou el pont entre el
neorealisme i l’avantguardisme, i
fou l’home que per ingenuïtat no va
saber fer-se valdre. I ara les críti-
dijous 1 d’abril de 2010
ques, l’individualista, el pedant, el
xerraire. O el que no acabava bé
moltes nits.
Morí la setmana passada, feliç
potser perquè té un film seu a la car-
tellera (Res Publica, a l’Alexandra).
Molta gent el devia saber malalt, ja
que els dos darrers anys li van donar
tots els premis que de jove -incòmo-
de- l’hi havien negat. Sobretot per-
12 què les seves dues obres més “inte-
riors” a l’Escola de Barcelona, massa
surrealistes, deceberen una crítica
que no les pogué empassar. (Van
considerar que era un valent trenca-
dor, però no en la bona direcció. I és
que “anava d’anarco” en l’època que
L’essència del geni
Una de les figures més divinitzades
dels nostres temps és, sens dubte, la
de l'artista. Al llarg del segle XX s'ha
anat consolidant, de forma progres-
siva, l'ideal romàntic de l'artista; la
figura del geni creador. A diferència
d'altres àmbits de producció huma-
na, la significació en el camp de les
arts s'ha situat com a expressió
d'una personalitat privilegiada que
transcendeix la sensibilitat i habili-
tats de la resta de mortals. L'artista
genial, aquest ésser tocat per una
vareta divina, ha passat a ser venerat
amb una devoció quasi-religiosa.
En aquest context de culte a la
genialitat artística no és d'estranyar
que la vida d'algunes de les grans
celebritats de la música (popular)
s'hagi situat com a material cinema-
togràfic a l'alça. Un dels darrers
exemplars d'aquest corrent és la
recentment estrenada I'm not there
(2007), una pel·lícula inspirada en
una de les figures cabdals de la
música popular de la segona meitat
del segle passat: Bob Dylan.
Allunyant-se dels cànons més
convencionals dels biopics cinema-
José Maria Nunes (Faro, 1930 - Barcelona, 2010).
pujava amb força un marxisme cul-
tural-transversal -que volia ser polí-
ticament “útil”-, i ell no, ell només
informava i experimentava, era més
un pedagog fora de lloc que no un
cineasta).
El que li passava és que, com a
actor, doblador, i rata de filmoteca,
veia les idees en forma d’imatges.
Després de borratxeres, en lloc d’a-
gafar la ploma agafava la càmera.
José Maria Nunes (pronunciï’s Xo-
se), entre els diversos premis, n’ha
rebut un de brutal, fou homenatjat a
togràfics, aquesta pel·lícula dirigida
per Todd Haynes defuig la recons-
trucció de la biografia de l'artista per
centrar la mirada en els fonaments
de la seva personalitat. L'objecte d'a-
tenció no és ni la producció artística
ni la successió de fets que configu-
ren la seva biografia. Allò que inten-
ta capturar la pel·lícula és l'essència
del geni, l'atmosfera mística que
envolta l'artista.
La singularitat de la pel·lícula rau
en el fet que es fonamenta en un
exercici d'abstracció que pretén cap-
turar la complexitat de la personali-
tat de Bob Dylan. En el relat no tro-
bem el músic com a personatge, sinó
com a essència. Una essència que és
deconstruïda en sis personatges que
simbolitzen diferents dimensions de
la seva personalitat. Sis personatges-
metàfora, que poc o res tenen a veu-
re amb la biografia del músic, que
ofereixen un collage amb un potent
efecte -intencionat o no- de mistifi-
cació d'una de les personalitats més
enigmàtiques del camp de les arts.
Al la dècada dels seixanta Bob
Dylan va protagonitzar alguns dels
L’Escola de Barcelona fou un
moviment inconnex, tothom pel
seu cantó, que es definia per una
innovació estètica -un precedent
del “disseny”-, certa creativitat
cinèfila, oposició a la dictadura i
oposició a l'estil artístic “mese-
tari”. Els historiadors mai citem
els mateixos autors, però su-
mant-los tots ens sortirien en
Nunes, J. Jordà, V. Aranda, J.
Esteva, P. Portabella, C. Durán, J.
Grau, G. Suárez, L. Soler, en Bo-
fill pare i, potser, J. Camino.
Una de les imatges de I’m not there, amb Cate Blanchett caracteritzada com a Bob Dylan.
episodis més rellevants de la història
de la música popular. La seva polè-
mica conversió d'icona del folk a es-
trella del rock va contribuir a redi-
mensionar un estil musical emer-
gent que, en aquell moment, s'allu-
nyava de l'esperit combatiu i in-
tel·lectualitzat d'una música minori-
tària. El salt a una música de con-
sum massiu va ser interpretat com
una traïció que va viure el seu
moment àlgid al festival de Newport
de 1965, on Dylan va ser increpat
per haver electrificat la seva música.
cultura
la Cinemathèque com a “precursor de
la nouvelle vague”, i això no ho pot
pas lluir tothom. I certes imatges de
la Barcelona nocturna a Mañana i a
Noches de vino tinto les mantenim en
les nostres retines molt més que les
de pel·lícules franceses coetànies.
(Recordem-hi també un Irazoqui
post-pasolinià d’allò més útil).
Després va semblar fugaç però sem-
pre es reinventava, i com que sobre-
visqué sense admetre mai cap compo-
nenda fou desaprofitat, i només ara
al Cementiri de Collserola se l’ha
estimat definitivament.
Però a Sant Cugat tots aquells or-
ganitzadors del pioner Cine Fòrum
el recordem també com el primer
director que va avenir-se a presen-
tar el seu film en un poble -llavors-
desmanegat. I que després del
vitriòlic col·loqui ens va obsequiar
amb un final de festa fins a les tan-
tes, compartint i polemitzant amb
els jovenets (Canals, Mata, Cabanes,
etcètera) que miràvem tot al·lucinats
la seva artística i carinyosa posada
en escena de si mateix. Un crack.
Sempre serà el darrer citat a les llis-
tes, mai un model, però humana-
ment un crack. Miquel Montserrat
A I'm not there, la influència de la
música de Dylan sobre el rock dels
seixanta queda reduïda a l'exaltació
de la genialitat de la seva conducta;
en pujar a l'escenari de Newport
desenfunda una metralleta i assassi-
na el seu antic públic de folk. Al llarg
de la pel·lícula la seva excel·lència
com a compositor i intèrpret se situa
en segon pla. Allò que converteix el
creador en geni és la seva capacitat
visionària per provocar una gran
catarsi en el món de la música.
Llarga vida al geni. Riki Benito
cultura
Tenien entrada a platea, però van pujar al palcu
Portada del nou disc dels Surfing Sirles, LP, que sortirà properament.
Encara recordo les respostes de l’en-
trevista que el meu amic Sergi i jo
vam fer-li al teclista i cantant dels
Surfing Sirles, en Guille Caballero,
fa un parell d'anys. El Sergi i en
Guille es coneixien de l’escola i,
aprofitant aquest fet, vam posar-nos
en contacte amb ell per parlar dels
Surfing Sirles, un grup que ens fli-
pava cada vegada que vèiem en
directe i que volíem incloure sí o sí
al fanzine que estàvem preparant.
Francisco de Goya, Raó versus Imaginació
L’obra de Francisco de Goya y
Lucientes (1746-1828) va desenvo-
lupar un nou estil que es pot rela-
cionar amb l'inici del romanticisme.
La seva contribució dins la història
de l'art representa el començament
de la pintura contemporània. Cal
aclarir però, que ja hi havia hagut
artistes clarament romàntics, com
ara Johann Heinrich Füssli. Füssli
podria servir com a pròleg de Goya,
en part pel seu interès per la fanta-
sia i els estats mentals que ambdós
compartien i també per ressaltar
amb total claredat la diferent actitud
de Goya davant la irracionalitat.
La força de Goya procedeix,
segons Michael Levey, d'una doble
consciència: la del deure de l'home
de ser racional i la dels elements
irracionals de la naturalesa humana
que fan tan difícil aquesta tasca. Així
Amb en Guille vam parlar de l’o-
lor de benzina, de boletaires, de
El primer disc dels
Surfing Sirles, compartit
amb dos grups més, es
titula El Tripartit Invertit
portar noies a la Casita Blanca, d’en
Rijkaard, de Dinosaur Jr, de rellot-
ges Flik Flak, d’en Jordi Hereu i de
doncs, per exemple, trobem en la
sèrie dels Caprichos que el propòsit
és didàctic. Segons paraules de l'ar-
El sueño de la razón produce monstruos.
tista l'obra pretenia “desterrar las per-
judiciales creencias vulgares y perpetuar
(...) el sólido testimonio de la verdad”.
la película ¡Viven! La meva incompe-
tència, sumada a la del meu amic
Sergi, va provocar que el resultat
d’aquesta entrevista no sortís mai a
la llum. Una veritable llàstima, per-
què era deliciosament dolenta.
En aquells moments, els Surfing
Sirles passejaven el seu primer disc.
Un disc compartit a tres bandes amb
El Mal Ja Està Fet i FP, dos grups de
punk rock de comarca, una mica
La portada és la versió
sirlera del Goo de Sonic
Youth, que per cert toquen
a Barcelona el 18 d’abril
allunyat del rock garage dels Surfing
Sirles. S’anomenava El Tripartit
Invertit i estava editat per Carnús
Records, segell propietat de les lle-
gendes punk de la Roca del Vallès.
Els tres grups d'El Tripartit Invertit
van marxar junts de gira per tota la
geografia catalana, oferint un espec-
tacle bastant més divertit que el del
tripartit de Montilla, Carod i Saura,
i que molts recordem com si fos ahir.
Els set temes que aportaven els
Surfing Sirles eren sens dubte el
més destacat musicalment del disc.
Guitarres rockeres, teclats memora-
bles, ritmes engrescadors i unes lle-
tres del costumisme català més satí-
ric imaginable. Al món dels Surfing
Sirles s’hi barrejaven noies d’esplai
amb pubilles de cuixa forta, hemo-
rràgies nasals i botifarres.
Goya veu el món de la fantasia com
a fals; considera que existeix la veri-
tat i que el paper de l'artista és con-
Malson, de Johann Heinrich Füssli.
duir cap a ella. Ara bé, això no vol
dir que la raó limiti la imaginació
(una fal·làcia que va inventar el
dijous 1 d’abril de 2010
Els quatre components del grup.
Ara, els Surfing Sirles estan a
punt de treure el seu segon disc,
que es titularà LP i que sortirà al
segell Bankrobber. De moment, a la
web de Bankrobber s’hi poden
escoltar dues de les noves cançons i
veure-hi la portada del disc, que és 13
una versió sirlera de la portada del
Goo dels Sonic Youth (que, per cert,
toquen a Barcelona el 18 d’abril).
Aquest nou disc està previst que
surti en els propers dies, i de ben
segur que no passarà desapercebut.
En els últims concerts ja tocaven
algunes de les cançons que imagino
que han gravat per aquest disc i puc
assegurar que no deixaran indife-
rent ningú. Si existeix la justícia,
seran un dels grups a tenir en
compte del panorama actual.
Pablo Vázquez
romanticisme), Goya creia que sense
la raó la imaginació es trobava
malalta. Un dels seus Caprichos s'a-
nomena “La enfermedad de la razón”.
Amb aquest volia indicar com la raó
allibera els seus fantasmes durant els
somnis, a través del subconscient,
anticipant-se al surrealisme. Per
altra banda, també pot eludir al
desig de desemmascarar tots els
monstres de la societat a través de
les estampes, destacant així el poder
de la raó sobre les tenebres de la
ignorància, filosofia típica del pensa-
ment il·lustrat.
L'art de Goya mostra interès pel
destí de la humanitat. L'artista vol
comentar no només el que veu sinó
allò que sap. La realitat existeix no
tan sols per a ser reproduïda sinó
també per a meditar-la i ridiculitzar-
la si és necessari. Laia Jordà i Baldoví
 agenda

HISTÒRIA Divendres Diumenge Dimarts

2 de abril 4 de abril 6 de abril
Fotoperiodistes
Arran d'un curs de fotografia que estic fent aquests dies, De 8.00 a 19.00 A partir de les 9.45 19.00
m'ha donat per reflexionar sobre el compromís del foto- ZEM Can Magí Carrers i places de la ciutat Arxiu Nacional de Catalunya
periodista amb la seva obra. 2n Torneig de futbol PB Sant Cantada de Caramelles Conferència: La història
No estic del tot segura si tothom deu haver sentit a Cugat. Exhibició de futbol Organitza: Coral La Unió econòmica i rural de
parlar alguna vegada del noms de Robert Capa (en reali- Organitza: P.B. Sant Cugat, Santcugatenca, Societat Catalunya, a càrrec
tat, Endre Ernö Friedmann), David Seymour (anomenat E.F. Hristo Stoitchkov Coral La Lira de Rosa Congost
“Chim”), Gerda Taro (en realitat, Gerta Pohorylle) i Agus- Org: Societat Catalana de
tí Centelles. Un hongarès, un polonès, una alemanya i D'11.00 a 13.00 Genealogia, Heràldica,
un català que van ser els primers a cobrir els efectes de Dissabte Capella de Sant Domènec Sigil·lografia, Vexil·lologa i
la Guerra Civil Espanyola des del camp del fotoperiodis - 3 de abril Portes obertes a la capella Nobiliària (SCGHSVN)
me. Aquesta fou la primera vegada en què fotògrafs Organitza: Ajuntament,
civils i independents van aplicar en el camp de batalla 12.00 APAC, Penya Regalèssia
les tècniques, els enquadraments i les teories que pos - Monestir Dimecres
tulaven les avantguardes artístiques del moment. D'a- Visita teatralitzada: 12.00 7 de abril
questa manera, van contribuir a la consolidació del foto- Deixeu parlar als capitells: Monestir
periodisme. La majoria eren, a més a més, obertament ells ho saben tot... Portes obertes i visita guiada 11.00
antifeixistes. Aquest fou el cas dels tres primers, impli- A càrrec de Mira-sol Teatre a l'exposició permanent Casa de Cultura
dijous 1 d’abril de 2010

cats en major o menor mesura amb la ideologia comu - Organitza: Ajuntament Oració, treball i poder Conferència: El benestar
nista. D'origen jueu, tots tres s'havien refugiat a París Organitza: Ajuntament emocional a l'entorn de les
fugint de l'antisemitisme nazi. De 21.30 a 24.00 malalties neurològiques,
Aquest compromís ideològic és el que es troba a fal - Bar Restaurant Be Bop 12.00 a càrrec de Tomàs Navarro,
tar en l'actualitat amb moltes de les persones que exer - Jazz al Be Bop amb Yara Trio Monestir psicòleg de Panta-Rei
ceixen el fotoperiodisme. No considero que aquest fet (el mític Be Bop recupera el Visita guiada a l'exposició Organitza: Associació
hagi de ser particularment negatiu, però sí que crec que jazz de les millors èpoques) Europa fa un milió d'anys Catalana per al Parkinson
actualment al fotoperiodisme li manca un dels principis Organitza: Jazzenviu Organitza: Ajuntament
bàsics pel qual va ser creat: la seva independència. 19.00
És clar que el fotoperiodisme ha canviat; les noves 19.30 Arxiu Nacional de Catalunya
14 tecnologies, l'arribada del digital i d'Internet han portat La Bohemia Conferència: Jaume Vicens
a un canvi. Si una cosa hi ha de certa és que avui dia, el Jam Session amb Vives, historiador i
fotògraf no té veu, no té dret a elegir les seves imatges, Bartolomeo Barenghi Trio personatge de projecció
ja que tot passa abans per les agències. Abans el fotò- Organitza: Jazzenviu cívica, a càrrec d'Albert
graf tenia una relació directa amb el fotoeditor, amb la Balcells, Catedràtic d'Història
revista o amb el diari, sense necessitat d'intermediaris. Moderna i Contemporània
A banda dels esmentats, queda el treball de molts Dilluns (dins el cicle “Commemorem
altres professionals que van documentar la guerra des 5 de abril centenaris”)
d'un o altre bàndol. En territori republicà van destacar Org: Amics de la Unesco
José Fernández Aguayo, Alfonso Sánchez Portela, els A partir de les 10.00 Valldoreix-Sant Cugat
germans Brangulí i Mayo, Antoni Campañá, Pere Català 23.00 Carrers i places de la ciutat
Pic, entre d'altres. Anna Fernàndez La Unió Santcugatenca Cantada de Caramelles 20.00
El Ball dels dissabtes Organitza: Coral La Unió Club Muntanyenc
amb Grup Solistas Santcugatenca, Societat Taula rodona: Pedrera Berta,
FILOSOFIA Org: La Unió Santcugatenca Coral La Lira un macroabocador al

Els sofistes
Confesso que una vegada em vaig enamorar d’una noia

L’AGENDA
perquè em va dir que, de tota la història de la filosofia,
els filòsofs que més li agradaven eren els sofistes. Però
si són els maleïts! Els llibres ens els presenten com una DE VALLDOREIX
colla d’estafadors, de venuts, de presumits, de merce-
naris de la paraula, de filòsofs de segona, de “mestres
de l’opinió” i no de la “veritat”... I aquest menyspreu ve Diumenge 4 Divendres 9 Dimecres 14
ja de l’antiga Grècia, quan després de ser considerats
mestres del saber (el seu nom ve de sophía, saviesa) van 19.00 22.00 19.30
començar a ser tractats (en gran part per culpa dels dei- Sala Casal de Cultura Nau de Cultura Nau de Cultura
xebles de Sòcrates) com a simples xerraires... Quan la Teatre: Jocs Perillosos, Cinema: El tren de la vida, VIII Curs de Cultura Egípcia:
veritat és que són els pares del relativisme. En els seus de Guadalupe Sales de Radu Mihaileanu El naixement i la infància,
discursos, posaven en dubte les definicions generals del (vintè Aniversari del Organitza: EMD Valldoreix a càrrec de Marc Orriols
bé, la justícia, la llei, la veritat, i tot això que tants Grup de Teatre Espiral) -Curs sencer: socis (10
escriuen en majúscules. Són famoses algunes de les Org: Grup de Teatre Espiral euros) no socis (15 euros)
seves intervencions públiques on, primer, defensaven Col: EMD Valldoreix -Per conferència: socis (3
una cosa i, a continuació, tot el contrari. Els dos més euros) no socis (5 euros)
grans que es recorden són Protàgores, que deia que els (Informació i reserves al
coneixements i la retòrica són el camí de la virtut i que Dijous 8 telèfon 93 674 38 11)
negava que es pogués dir res de cert sobre l’existència Organitza: Centre d'Estudis
dels déus (cosa que va fer que el condemnessin a exiliar- 17.30 de Valldoreix, Valldaurex
se), i Gòrgies, que encara anava més lluny i assegurava Biblioteca Vall d'Or Amb el suport de l'EMD de
que els coneixements i l’art de la paraula no només són Expliquem contes: Valldoreix i la col·laboració
útils per assolir la virtut, sinó per aconseguir “qualsevol Contes a dojo, a càrrec de l'Arxiu Gavín, l'Institut
objectiu”. Què faríem sense ells? Per més que fossin de l'Ós Mandrós d'Estudis Medievals de la
apedregats per integristes com Plató, van ser ells els que Organitza: EMD UAB i la SCGHSVN
ens van ensenyar que tot és mentida. Oriol Sumsi
agenda
Parc de Collserola?
Organitza: CMSC, Federació
d'Associacions de Veïns de
Sant Cugat, Associació de
Veïns de ca N’Enric-La
Miranda, CEPA, Ecologistes
de Catalunya, Plataforma per
a la defensa de Collserola
Dijous
8 de abril
19:30 i 22.00
Cinemes Sant Cugat
Cicle de cinema d’autor:
Mal día para pescar,
d’Álvaro Brechner
Org: Cinesa, Ajuntament
20.00
Monestir
Conferència: Creadors en
residència, a càrrec de
Salvador Juanpere, escultor
Organitza: Firart
Divendres
9 de abril
19.00
Ateneu Santcugatenc
Presentació de l’Associació
Solidària Tinkuna (Bolívia)
i cloenda de l’exposició
Org: Ateneu Santcugatenc
22.00
Teatre-Auditori
Teatre: Boulevard,
de Carol López
Organitza: Ajuntament
Dissabte
10 de abril
De 9.00 a 14.00
Plaça de Pep Ventura
Mercat de Pagès
Org: Ateneu Santcugatenc
18.00
Aula Magna de l'Escola
Municipal de Música
Concert: Per Sonare,
a càrrec de Celia Adrián,
acordió, José Pablo Polo,
guitarra
Organitza: Joventuts Musicals
de Sant Cugat
18.00
Teatre-Auditori
Espectacle infantil: El petit
gran príncep, a càrrec del
Grup de Teatre Espiral
Org: La Xarxa, Ajuntament
18.30
Plaça de Lluís Millet
Actuació castellera amb
els Margeners de Guissona
i Castellers de Sant Cugat
Org: Castellers de S. Cugat
19.00
Pou d'Art
Inauguració de l’exposició de
Marta Ballvé i Ángel Herraiz
Organitza: Pou d'Art
23.00
La Unió Santcugatenca
El Ball dels dissabtes
amb Grup de Gala
Festa de Primavera
Org: La Unió Santcugatenca
Diumenge
11 de abril
8.30
Sortida del passatge
de la Marxa Infantil
1a Marxa Juvenil de
Regularitat per a nois
i noies de 12 a 15 anys
(més informació a la web
marxajuvenil.cat)
Org: Club Muntanyenc
9.00
Sortida del passatge
de la Marxa Infantil
52a Marxa Infantil de
Regularitat per a nens
i nenes de 6 a 12 anys
(més informació a la web
marxainfantil.cat)
Org: Club Muntanyenc
8.45
Estació de RENFE de Rubí
Visita guiada a l'estany
dels Alous, a càrrec de
Joan Daranas
(informació i inscripcions
a l’Oficina Sostenible)
Organitza: Ajuntament
12.00
Casa Aymat
Portes obertes i visita guiada
a l'exposició permanent
El tapís de la Casa Aymat i
l'Escola Catalana de Tapís
Organitza: Ajuntament
12.00
Plaça d'Octavià
Ballada de sardanes a càrrec
de la cobla Ciutat de Terrassa
Organitza: Entitat Sardanista
de Sant Cugat
12.00
Monestir
Visita guiada exposició
Europa fa un milió d'anys
Organitza: Ajuntament
De 15.00 a 21.00
ZEM Rambla del Celler
Campionat provincial de
Gimnàstica Rítmica
Organitza: Club Muntanyenc
19.30
La Bohemia
Jam Session amb
David Mengual Maitia Trio
Organitza: Jazzenviu
Dilluns
12 de abril
20.00
Casa de Cultura
Conferència: Història de la fi
del món: dels Apocalipsis
bíblics a la Cosmologia
actual, a càrrec de David Jou
Org: Associació Astronòmica
Valldoreix-Sant Cugat
20.00
Club Muntanyenc
Conferència: La convivència
és possible? La immigració a
Catalunya, a càrrec de Carles
Campuzano, diputat de CiU
Organitza: Acció solidària
contra l'atur i els fons socials
de Sant Cugat-Valldoreix,
Rubí, Cornellà i Terrassa
Dimarts
13 de abril
19.00
Centre Cívic
El Molí de les Planes
Xerrada: Patir en silenci
la fibromiàlgia
Organitza: Ajuntament
Dimecres
14 de abril
19.00
Arxiu Nacional de Catalunya
Conferència: Barcelona al
1808: arribada del francès,
a càrrec de Gabriel Cardona,
escriptor, historiador i ex-
militar, dins el cicle
Commemorem centenaris
Org: Amics de la Unesco
Valldoreix-Sant Cugat
Si voleu publicar les vostres
activitats, poseu-vos en
contacte amb nosaltres a:
redaccio@ateneu.cat
NUTRICIÓ
Els hidrats de carboni
Coneixeu algun cotxe que indiferentment del combusti-
ble que li poseu funcioni sense cap problema?
Els hidrats de carboni, com ja hem comentat en ante-
riors articles, han de constituir la meitat de la nostra
dieta o fins i tot una mica més. Els podem ingerir en la
seva “versió” de fàcil absorció com és sucre, mel, farines
i cereals refinats en forma de pastes, pa i derivats, pata-
ta bullida, etcètera. Això provoca que entrin bruscament
a la sang per arribar a les nostres cèl·lules en forma de
sucre i fa que aquestes vegin satisfeta la seva necessitat
energètica ràpidament, i que no s'aprofiti tota la “benzi-
na”. I què passa amb la sobrant? Doncs que s’acumula
en forma de teixit adipós (és a dir, greix).
Sense ànims de criminalitzar els hidrats de carboni
de fàcil absorció, que seria bo que no sobrepassessin el
5% de la nostra dieta, m'agradaria parlar-vos dels hi-
dijous 1 d’abril de 2010
drats de carboni complexos, integrals. Aquests es carac-
teritzen per anar acompanyats de fibra i, en la majoria 15
d'ocasions, de més vitamines i minerals.
Quins avantatges ens ofereix aquesta fibra que els
acompanya? La fibra regula el trànsit intestinal, ja que
augmentant el volum fecal facilita el seu trànsit. Això vol
dir que ni restreny ni laxa, senzillament fa que sigui el
correcte, perquè fa que no sigui ni lent, ni ràpid.
Terapèuticament direm, per tant, que està indicada en la
majoria de casos de diarrea o estrenyiment. També for-
ma part de l'aliment de la nostra flora intestinal, que són
bacteris que viuen als nostres intestins i que necessitem
per viure. També és útil com a factor esponja... Què vol
dir això? Doncs que absorbeix i s'endú tòxics, colesterol
i altres coses que no ens interessa absorbir, retardant
també l'entrada dels nutrients de manera brusca a la
sang, fent que els sucres puguin aprofitar-se i no acabar
sent el dipòsit de greix.
Totes aquestes característiques fan que la fibra sigui
aliada en casos d'obesitat i diabetis, hipercolesterolè-
mia, diverticulosis i que previngui el càncer de colon. Ja
sabeu, totes les benzines no són iguals. Gerard Pintó
Pa de pessic amb cereals
Ingredients
275 ml de llet - 20 g de sèmola de blat - 100 g de musli -
ratlladura de llimona - 60 g de sucre - 40 g de mantega -
3 rovells d'ou - 3 clares - 20 g de blat de moro cuit -
sèsam - sucre morè
Elaboració
Poseu en un cassó la llet i la ratlladura de llimona. Quan
bulli, retireu-ho del foc i afegiu-hi el blat de moro i el
musli. Remeneu-ho i deixeu-ho reposar 10 minuts per-
què els cereals absorbeixin tota la llet. Incorporeu-hi la
mantega líquida, els tres rovells d'ou i el blat de moro
cuit. Munteu les clares amb el sucre i afegiu-ho als cere-
als. Poseu-ho en un motlle i enforneu-ho durant 15
minuts a 190 graus. Quan tingueu el pa de pessic de-
semmotllat i fred, poseu-hi sucre morè i sèsam per
sobre. Després es pot tallar i decorar amb poma ratllada,
musli cruixent, formatge fresc... Gabriel Moreno
 Josep Moner, membre de la Plataforma en Defensa de Collserola
“Els interessos privats podrien
provocar un desastre ambiental”
Es pot saber, ara mateix, què passarà
amb la Pedrera Berta?
Aquesta pregunta s’hauria de formu-
lar a les administracions competents
en gestió de residus, planificació ter-
ritorial i preservació dels espais natu-
rals i del medi ambient.
I a la justícia, suposo.
Quan totes les parts havien acceptat
el dictamen del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC), i hi
havia un conveni entre l’empresa
propietària, els ajuntaments i l’En-
titat Metropolitana del Medi Am-
bient (EMMA), pel qual s’accepta que
la pedrera s’omplirà amb terres i
runa, surt el Tribunal Suprem (TS)
de Madrid i ho capgira tot amb una
interpretació estrictament urbanísti-
ca i sense tenir en compte les qües-
tions ambientals. És d’una arrogància
i d’una prepotència sorprenent, per-
què no consta que els magistrats del
TS hagin demanat nous estudis que
els portin a qüestionar la sentència
anterior, i converteixen en jurídica
una decisió que és científica.
Pressions?
Aquestes coses no sé si les puc dir
gaire en veu alta, però és sorprenent
que el Tribunal Suprem coincideixi
punt per punt amb els interessos de
l’empresa constructora, que com
sabem ja no és Jaume Franquesa SA
sinó Fomento de Construcciones y
Contratas (FCC), que en aquests
moments és una de les empreses amb
més capacitat de vinculació i poderío.
Com s’entén que una empresa com -
pri una pedrera buida?
Aquí hi ha la clau de l’assumpte. És
molt estrany que FCC comprés la
Pedrera Berta, perquè quan s’esgota
la vida d’una pedrera l’empresa pro-
pietària té l’obligació de restituir la
morfologia del terreny. Amb la sen-
tència del TSJC, s’establia fer-ho amb
terres i runa, però amb la sorprenent
sentència del TS es destapa l’afany de
lucre desmesurat de FCC. Segons la
sentència, les senyores Koplowitz
podran gaudir de beneficis extraor-
dinaris perquè ja no es limitaran a
restituir la morfologia del terreny,
que és una cosa que costa diners, sinó
que cobraran perquè la pedrera
s’ompli amb bales de residus proce-
dents d’ecoparcs, unes bales que el
TS considera material inert.
Que d’inert no en té res, clar.
Evidentment. Tot i que hi ha estudis
contradictoris, cal tenir en compte
que és una qüestió d’escala. S’han fet
Josep Moner a la seu de l’Institut de Sostenibilitat de la UPC. / ATENEU
proves de laboratori amb poques
bales, i seleccionades, però aquestes
proves no permeten saber el que pas-
saria a la Pedrera Berta, que té una
capacitat d’uns 10 milions de metres
cúbics. La sentència del TS diu que
es pot reomplir amb bales sempre
que aquestes tinguin menys d’un
“Tot indica que la nova
sentència del Suprem ve
determinada pel poder
de l’empresa Fomento”
15% de pèrdua de líquids contami-
nants. Això és una bestiesa, perquè
només que en tinguessin un 1%, amb
els volums que estem parlant és un
risc enorme de contaminació.
Maleïts residus.
Desgraciadament, és el que produïm.
I les administracions busquen deses-
peradament espais per ubicar-los, i
paguen a qui els acull, normalment
propietaris d’antigues pedreres. Per
això és sospitós que una empresa
com FCC compri una pedrera buida,
si no és que disposa de la informació
o de la certesa que podran fer-hi
negoci. En esgotar-se l’abocador del
Garraf, on per cert hi ha hagut greus
problemes de contaminació, cal llen-
çar els residus que produïm en algun
altre lloc. Des d’un punt de vista
logístic, la ubicació de la Pedrera Ber-
ta és molt bona, i si s’acaba autorit-
zant, Sant Cugat i el Papiol acolliran
les deixalles que es produeixen a l’À-
rea Metropolitana durant molts anys.
Però no tot és qüestió d’ubicació...
Hi ha informes dels millors especia-
listes del país que conclouen que l’es-
pai no és adeqüat. L’informe pericial
que acompanya la sentència del
TSJC, signat per Jesús Carrera, espe-
cialista reconegut internacionalment
i, per cert, veí de Sant Cugat, explica
que el subsòl de la pedrera és ple
d’aigua, i que aquesta aigua proba-
blement comunica subterràniament
amb el curs baix del Llobregat, que és
d’on es treu gran part de l’aigua que
es consumeix a l’Àrea Metropolitana
de Barcelona. Els estudis en aquest
sentit no són concloents, però preci-
sament per això seria d’una irrespon-
sabilitat flagrant i un atemptat contra
les generacions futures crear aquest
risc de contaminació. A més, no cal
oblidar que la Pedrera Berta és dins
els límits del projecte del Parc Natu-
ral de Collserola.
El Parc Natural és un projecte de la
Generalitat de Catalunya, però amb
una sentència del Tribunal Suprem
en contra, caldrà veure qui guanya...
Perquè ja se sap que els límits són
una cosa molt relativa.
El que diu el Tribunal Suprem és que
la pedrera es pot omplir amb bales
d’ecoparc, però ara l’empresa ha de
demanar la llicència per fer-ho, i això
correspon a les administracions. I
aquí és on hi ha d’haver seny i visió
ambiental. La Generalitat hauria de
mantenir-se ferma i pressionar per-
què s’apliqui el conveni que de fet
està en vigor, previ a la sentència del
TS. La Generalitat ha de demostrar
si es deu a l’interès col·lectiu o si es
“La decisió final, més
enllà del que diguin els
tribunals, depèn de la
Generalitat de Catalunya”
deu a l’interès privat. En aquest sen-
tit, és molt important que la ciutada-
nia estigui informada, pressioni i
acabi condicionant la decisió final. La
decisió està en mans de la Generali-
tat, que és qui ha d’autoritzar el que
s’acabi fent a la pedrera.
La sentència del Tribunal Suprem no
es pot recórrer a Europa?
Sí, però es tracta de processos llargs i
costosos, i és molt difícil sense el su-
port de la ciutadania. Hi ha indicis, i
això és una bona notícia, que a partir
de les preocupacions de ciutadans de
Sant Cugat s’està plantejant aquesta
possibilitat. Cal aturar com sigui
aquesta sorprenent coalició d’interes-
sos, on una empresa que fa una ope-
ració aparentment en contra del sen-
tit comú de sobte es troba amb una
sentència que no compta amb cap
estudi ni informe pericial alternatiu
que contradigui l’anterior. Són els
magistrats, de dubtosa competència
en matèria de geologia, afectació
ambiental o de radioactivitat de les
bales de residus, qui dictaminen
sobre una qüestió que, insisteixo, és
estrictament científica.
Parlaves de pressió ciutadana.
Amb el cas de Torre Negra ha estat
fonamental, i el que ara hauria de
veure la gent, i no només els santcu-
gatencs, és que el problema de la
Pedrera Berta és molt més gran. El
cas de Torre Negra té un caràcter
més paisatgístic, emblemàtic, però cal
tenir molt clar que amb el cas de la
Pedrera Berta, si no es fan les coses
bé, es podria arribar a produir un
gran desastre mediambiental que ens
afectaria a tots. Oriol Sumsi