EDITORIAL
sumari UNA CRISI no
TEMA DE PORTADA . La crisi de Torraspapel
AJUNTAMENT
VII Jornades de la dona treballadora
Cultivar valors
Planta cara a la crisi
La gestió Municipal dels Serveis Municiplas
Àrea de promoció econòmica
OPINIÓ
A més crisi, menys Serveis Socials
Una moció del PSC per foragitar
“Les Gallines” del Pont de l’Aigua
ENTITATS
Carnaval 2009 a Sarrià de Ter
Què vam fer aquesta Setmana Santa
La Penya Blaugrana
DOSSIER D’HISTÒRIA
El mestratge de Lluís Ma. de Puig
Miquelets i Parrots a Sarrià
La Muralla de Girona
CULTURA
Àrea de cultura: Exposicions i teatre
Màrius Serra
Llibres
ANECDOTARI
De com es guanya un Tour de França
ENTREVISTA. Ma. Lluïsa Vidal Mas
ACTUALITAT. MOSKA la cervesa de casa
ESPAI ESCOLAR
CEIP Montserrat
AMPA Ceip Montserrat
Escola Bressol Confetti
AMPA Confetti
SALUT. Infromació sobre la tuberculosi
LA CUINA DEL XEF. Cuina de guerra
NATURA
Que bons que són que ens porten d’excursió
ESPORTS.
Nova junta UE Sarrià
I Trobada d’Escoles de bàsquet CB Sarrià de Ter
NEWS
parlemDESARRIÀ
Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante,
Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel
Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep
M. Sansalvador.
Correcció lingüista: Toni Ruscalleda
Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de
Girona
Han col·laborat en aquest número: Joan Vila, Dolly Grau,
Roger Torrent, Lluís Aymerich, Raimon Cros, Esther
Ferrero, AAVV Sarrià de Baix, Mijac, Penya Blaugrana,
Francesc X.Morales, Esther Rivera, Sergi Torrentà, Cristina
Vicedo, Prese Serrano, Aida Ivars, Montse Xandrich, EB
Confetti, Lourdes Gelada, Emili Marco, Francesc Ramió,
Llibertat Turbau, Guillem Mallola, Iolanda Jiménez.
Disseny i maquetació:
Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154
Impressió: Impremta Pagès
Subscripció anual: 10 euros
Tiratge: 1.500 exemplars.
e-mail: revista@sarriadeter.cat
Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732
Portada: Manifestació de treballadors de Torraspapel.
Foto: Roger Casero
LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org
AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMER-
CIALS
NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup edi-
tor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb
el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.
El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsa-
bilitza necessàriament de les opinions signades.
4
10
11
12
anunciada
M
14 olts dels acadèmics i polítics que ara s’omplen la boca sobre que aques-
16
ta crisi es veia venir i que el nostre model de societat faria fallida, temps
18 enrera es devien dedicar a mirar complaents el melic i les estadístiques,
ja que enlloc es va sentir la seva veu. Encara ara, des d’una talaia privile-
20 giada que els dóna el treball segur, (la majoria cobren un sou de l’administració públi-
ca), parlen d’innovació, d’exportació, de creativitat, sense haver trepitjat mai l’interior
22
d’una empresa i no parlem d’una fàbrica.
23
24 Que la indústria mou el 56% de l’economia espanyola no sembla haver preo-
cupat a ningú, fins ara quan es multipliquen els expedients d’ocupació. Es creia que
25 la indústria seria el relleu de la construcció i que la davallada d’aquest sector es
28 compensaria amb un increment de l’activitat en d’altres. El sector industrial,
33
immers en una crisi de marges des de fa almenys deu anys, ha fet els deures d’in-
36 ternacionalització però fa molt temps que no crea llocs de treball, sinó que en des-
40 trueix. És la dinàmica de la millora tecnològica, menys persones ocupades però
42 més formades. És un dels pocs sectors on es parla de productivitat, de valor afe-
git, de volum per abaratir preus per competir amb els països emergents, de recer-
44
45 ca de nínxols de mercat, de creació de nous productes...
50 L’externalització de tots els serveis que necessita per funcionar, com logística,
màrqueting, informàtica i assessorament, fa el sector industrial molt potent i imbricat
51 en tots els nivells de l’economia. Però els darrers anys, l’economia espanyola ha pivo-
52
53
tat al voltant de la construcció, amb especuladors emmirallats per l’enriquiment fàcil
54 i els guanys a curt termini. La indústria no ha estat un sector estrella, ha estat arraco-
56 nada i oblidada ja que qualsevol inversió es recupera en el llarg termini.
58 A Sarrià de Ter hem patit els darrers mesos la cara més paorosa de la crisi: l’a-
comiadament de treballadors de l’empresa Torraspapel i el tancament de diverses
60
línies de producció, amb l’angoixa de pensar que aquesta és una decisió temporal.
62 Potser aquest no serà el darrer capítol d’una empresa amb presència al poble des
64 de l’any 1940 i amb un transfons històric a moltes cases. El sector paperer, neces-
66 sitat d’inversions molt quantioses, tampoc ha trobat una bona acollida a la societat.
No és un sector amb rendiments atractius per als inversionistes de borsa, ni per les
empreses de capital risc, que demanden resultats superiors al 10%. Això només
s’aconsegueix aprimant l’amortització, per tant disminuint la inversió i per tant fent
perillar el futur de l’empresa, com ha estat el cas de la factoria de Sarrià de Ter.
Amb aquesta filosofia, l’actual propietari, el grup Lecta, només ha invertit en
les factories on la inversió els sortia gratis.
En el cas dels productes fabricats per Torraspapel, la tendència a substituir els
productes clàssics d’impressió escriptura per la consulta a Internet ha estat un altre
factor desencadenant de la particular crisi del subsector del paper estucat. Ha man-
cat previsió per part dels responsables de l’empresa, en no diversificar les factories
en diferents tipus de paper, no necessàriament del sector escriptura i en no aven-
turar-se en la investigació de nous mercats. L’enorme factura que estem patint a
Sarrià de Ter, amb la pèrdua continuada de llocs de treball té molts responsables,
però sobretot ho han estat els àvids inversionistes i els còmodes directius.
Ens correspon a tots anar buscant les solucions al problema de l’atur i de l’o-
cupabilitat, i que es trobi una resposta per cada cas personal, a ser possible, la
menys traumàtica. La crisi de Torraspapel és un episodi més d’una crisi que ha
començat sent financera i ha continuat castigant tots els sectors per la baixada del
consum. Però tots hi hem de posar el coll, cercant les solucions particulars, les
solucions properes. Algunes de les mesures d’estímul de l’economia funcionaran,
d’altres no, però la societat no pot deixar que sigui el govern qui ho arregli tot. Tots
som actors econòmics, des de l’emprenedor autònom, el propietari d’un petit
negoci, els gestors de l’administració pública i els que participen en una societat
anònima o limitada, tots tenim responsabilitats econòmiques i la solució a les nos-
tres mans. Hi ha prou capital, dinerari i humà, per portar endavant noves iniciatives
empresarials i per assumir riscos d’inversió. Hi ha prou enginy i prou formació, però
hi ha molta por a perdre. Tota inversió és risc i no sempre va lligada al guany eco-
nòmic. Ara, el que cal valorar és que el guany no és el diner, sinó no deixar perdre
a persones, coneixement, idees i capacitat productiva.
pDS_3
TEMA DE PORTADA [La crisi a Torraspapeler
TORRASPAPEL
DILAPIDANT PATRIMONI ALEGREMENT
Joan Vila i Simon
La MP3 de Torraspapel es va construir l'any 1953. La part mecànica ha estat totalment modificada, però s'ha mantingut la nau i l'ample de
2,20m. El pla de viabilitat contemplava l'aturada total de fabricació.
F
a uns mesos feia una excursió amb uns nens
des de la Fageda d'en Jordà fins al volcà de
Santa Margarida. Quan passàvem per la Cot li
vaig explicar al meu fill que la nostra família
provenia d'aquí. El nostre arbre genealògic
acaba en aquest registre a primers del segle XIX. Li vaig
explicar que el recorregut de la família va ser la Cot, Sant
Joan les Fonts, Banyoles i Girona, la ruta del paper. Li deia
que era gairebé la mateixa ruta que van fer els Torras, des
de Ripollet passant per Sant Joan les Fonts, fins a Sant Julià
i Sarrià amb derivacions a Bonmatí i Flaçà. És la ruta del
paper durant el període de la revolució industrial a les
4_pDS
comarques de Girona. Van arribar a haver-hi més de trenta
molins paperers a finals del segle XIX, que un segle més tard
conformarien les 25 màquines de paper al nostre territori.
Finalment, quedaran tres màquines no sé per quants anys.
Al voltant de la indústria de paper dels Torras s'ha des-
envolupat un teixit industrial important. Durant molts anys
les seves fàbriques han estat una autèntica locomotora
industrial, difonent tecnologia pel territori a través dels seus
proveïdors. El cas de la nostra família és un exemple de
seguiment industrial darrere l'estela tecnològica de la famí-
lia Torras. Ja fa temps, però, que les fàbriques han deixat de
ser locomotores pel fet que les inversions o bé no es fan, o
 TEMA DE PORTADA [La crisi a Torraspapel

la Rosa i del grup Kio, un bluf de molta

consideració. Finalment l'empresa va
passar a formar part del fons d'inver-
sions Lecta, el propietari actual.
Durant anys, des de Sarrià ha sor-
tit una munió de tècnics que s'han des-
plaçat per les fàbriques del grup per
difondre la tecnologia. Són desenes
d'anys repartint riquesa en forma d'ex-
pansió d'una cultura industrial aixeca-
da al voltant de la fàbrica de Sarrià. El
background, el know how de Sarrià
s'ha transferit, gratuïtament, per les
Vista aèria de Torraspapel de l'any 1975, després d'erigir-se la xemeneia.
altres àrees d'Espanya. Ara ens
Foto cedida per Josep Palau.
podem plànyer de l'error de deixar de
ser una empresa amb capital autòcton,
de deixar de ser locomotora, de no
bé es fan claus en mà amb proveïdors paper estucat l'any 1968, igualment haver amarrat més inversions cap a
multinacionals. com farien posteriorment les fàbriques Sarrià, d'haver facilitat la pèrdua de tei-
La fàbrica de Sarrià va començar cosines de Sant Joan i la de Flaçà. Els xit industrial arran de la desaparició de
de fet a Sant Julià, amb la màquina 1, anys 70 i 80 van ser de molt brogit la planta de cel·lulosa i no haver-ho
l'any 1935. Després de la guerra es va empresarial, comprant boscos, fàbri- compensat.
posar en marxa la fàbrica de Sarrià, en ques... Moltes d'aquelles inversions El sector del paper no és com el
el lloc on és ara, l'any 1940. Es va van ser fallides, com la de la fàbrica de tèxtil ni com el de l'automoció. Té un
posar just al costat de l'antiga fàbrica paper per embalatge de Mengíbar, la creixement constant anual del 3% en
Flores, que havia fabricat pasta mecà- del Prat de Llobregat, Aglomerats de gairebé mig segle. Malgrat tot, el sec-
nica. La nova fàbrica va començar a Sils o el Banc Industrial dels Pirineus. tor pateix canvis d'usos del producte.
produir pasta en un moment en què Les últimes adquisicions van ser la Recordeu el paper de wàter El Elefan-
l'escassetat de matèries primeres era fàbrica cosina de Sant Joan les Fonts te, el paper per sacs, el paper vegetal,
dramàtica. Al seu costat es van cons- (dita Torras Juvinyà), la fàbrica de car- el paper opalina, el paper per conden-
truir la màquina 2 (part de la qual és a tronet d'Almazan a Sòria, la fàbrica de sadors, el paper de calc...? La història i
Besalú) i la màquina 3, fa poc aturada. paper d'Algeciras, la fàbrica de Motril, la dinàmica de la societat porta que un
L'any 1963 es va posar en marxa la i el grup Sarrió, la seva competència. tipus de paper mori per deixar lloc a un
màquina 4, una màquina del màxim Això darrer passava en l'època de De altre. Ara veiem com baixa la produc-
nivell en aquell any. Al mateix
temps la secció de pastes va
anar millorant i augmentant la
seva capacitat. L'any 1965 hi va
haver l'accident de l'explosió
d'una lleixivadora que va matar
8 persones i va destruir la plan-
ta de cel·lulosa. La fàbrica de
Torras va ser de les que van
introduir l'eucaliptus per la
fabricació de paper, una troballa
històrica per al sector. A partir
de l'accident es va instal·lar una
lleixivadora contínua Kamyr i
una caldera de licor que crema-
va la biomassa extreta de la
fusta i recuperava la sosa del
lleixivat. Darrere la màquina 4
va aparèixer la màquina d'estu-
cat que pinta el paper per fer-lo
millor per a la impressió. La
fàbrica es va especialitzar en

pDS_5
TEMA DE PORTADA [La crisi a Torraspapel
Fotografia copsada des d'un globus de l'any 2000, on es veu la central de cogeneració elèctrica en primer terme. Foto: Jordi S.Carrera.
ció de llibres per la influència de l'ordi-
nador. Significa menys consum de
paper? No. Canvia el tipus de paper, no
la quantitat, deixant de consumir lli-
bres per fer servir la impressora de
l'ordinador. Baixa el paper estucat i
puja el paper per fotocòpia, làser i ink-
jet. La mateixa cosa passa amb les cai-
xes de cartró compacte: són substituï-
des per caixes amb cartró ondulat
estucat. I també podem citar aquí la
crisi de la premsa, veient que la publi-
citat marxa a internet, fet que farà min-
var la producció de paper per a diaris.
Ens trobem, doncs, amb un canvi
estructural de la demanda de paper
estucat. Per això l'empresa vol reduir
160.000 tones de la Península Ibèrica,
perquè s'ha d'equilibrar la demanda
amb la producció. Pot una fàbrica can-
viar el seu producte a fabricar? Teòrica-
ment sí, si es troba el producte i se sap
desenvolupar.
El cas és que el grup Torras ha
decidit suprimir paper estucat del mer-
cat. Per fer-ho ha decidit tancar les
fàbriques que tenien més problemes,
la d'Algeciras i la d'Amorebieta. El cen-
6_pDS
tre d'Algeciras fabrica paper estucat
per una cara, destinat a la fabricació
d'etiquetes autoadhesives per a la
fàbrica d'Almazán. La fàbrica d'Amore-
bieta fabrica paper suport per ser estu-
cat, metal·litzat, o per autocopiatiu a la
fàbrica de Leitza. Ambdues fàbriques
deixarien lliures 80.000 tones. Manca
encara treure una quantitat igual de la
producció. La fàbrica de Saragossa,
una fàbrica de cel·lulosa que produeix
també paper estucat, és una fàbrica on
tampoc s'hi inverteix. Podria haver
estat un lloc per aturar la producció de
paper estucat, però aquesta decisió
tenia el risc d'haver de tancar la fabri-
cació de pasta, cosa no volguda en
aquell moment. Vist des d'avui, amb
una crisi important de preus en la fabri-
cació de pasta, la cosa potser hauria
estat diferent. És més, crec que a curt
termini perilla greument la rendibilitat
d'aquesta fàbrica de Saragossa, fet
que podria ajudar a replantejar algunes
coses. La fàbrica de Motril és la de
més producció i és on s'han fet totes
les inversions en els darrers 20 anys.
És la nina dels ulls del grup. Ni es
qüestiona abaixar la seva producció. La
fàbrica de Sant Joan les Fonts s'ha
especialitzat en gramatges alts.
Aquesta especialització la posa a
cobert, encara que falta rematar l'ope-
ració assegurant la rendibilitat que
dóna la central de cogeneració. Queda
la fàbrica de Sarrià, una fàbrica encara
rendible, on l'empresa ha decidit aturar
l'operació d'estucat i el manipulat pos-
terior, deixant la màquina de paper sola
fabricant paper suport.
Aquesta ha estat la decisió presa.
Una pila de caramboles, de canvi de
cromos, ha passat factura a la fàbrica
de Sarrià. No ha valgut el pòsit tecno-
lògic, ni la distribució de riquesa feta
durant anys, ni l'esforç de tots els tèc-
nics de generacions anant amunt i
avall... ni la memòria dels morts en
l'accident. Una decisió freda sense
contemplar la història, la pèrdua de
riquesa industrial, ni la rendibilitat
actual, ha pesat més que altres possi-
bilitats.
Hi havia solucions per abaixar la
producció de paper estucat sense
haver d'aturar totalment la producció
 TEMA DE PORTADA [La crisi a Torraspapel

fer saber a l'empresa. Si s'ha de requa-

lificar el terreny d'una indústria, la plus-
vàlua hauria de ser per a l'ajuntament,
mai per a l'empresa que hi havia. No
pot ser que la borratxera immobiliària a
sobre es cruspeixi teixit industrial per
aquest fet. Aconda ja té la qualificació
urbana residencial. Vaig quedar fred
quan m'ho van dir.
La sortida de Torraspapel exigeix
un pla estratègic. Disminuir 160.000
tones del mercat pot ser important per
mantenir el grup. Però encara ho és
més saber cap on anirà l'empresa en
el futur. Per exemple fóra bo saber que

La darrera inversió a la màquina de paper n.3 de

l'any 2008 ha estat una planta per la recuperació
de vapor. Foto: A.Vila

de Sarrià? N'hi havia algunes. Una

podria ser esperar que el dòlar es reva-
luï més per tornar a vendre als Estats
Units, el 50% del mercat no fa gaires
anys. Una altra podria ser desenvolu-
par un altre producte i mercat, però,
quin? Finalment quedava una solució
que podria ser temporal esperant que
una o les dues coses anteriors es
materialitzin. Es podia abaixar la pro-
ducció suprimint un torn de totes les
fàbriques romanents. La producció de
les fàbriques de Motril, Sarrià, Sara-
gossa i Sant Joan és de 630.000 tones
a l'any. Si es canviava el règim de pro-
Imatge de l'entrada de Torraspapel a l'actualitat. Foto: A.Vila
ducció de 5 a 4 torns s'alliberaven
130.000 tones. La mesura no era tan
traumàtica pel fet que es diluïa en que la direcció que prenia les decisions
totes les fàbriques, possibilitant fer era formada a Sarrià. Nosaltres no hem es desenvoluparà la fabricació de
prejubilacions. No es liquidava un patri- sabut posar-hi res per contrarestar-ho, paper per impressió digital, l'evolució
moni industrial rendible i no tenia per ni formació professional, ni clúster, ni natural del paper estucat. Fóra bo
què ser un cost afegit. res. No hi hem posat política industrial saber que a Sarrià s'invertirà per can-
Ens hem de preguntar també per per més que la Generalitat s'ompli la viar la secció de premses de la màqui-
què hem dilapidat tan alegrement tei- boca dient que s'ha posat les piles. na 4 i que a Sant Joan s'invertirà en la
xit industrial. Per què anem transferint Un altre fet greu és la requalifica- central de cogeneració. Desapareixen
coneixements de forma gratuïta. Per ció de terrenys. Requalificar terreny mercats i en neixen d'altres. Baixa el
què ens hem tornat tan rígids en les industrial per fer-lo urbà residencial és paper estucat per llibres però augmen-
relacions laborals. Per què hem acabat posar el comptador enrere per deslo- ta el paper estucat per revistes com
donant tan poc valor al treball a la calitzar una indústria. Va ser un error aquesta.
indústria. Per què facilitem sobre qualificar a residencial el terreny deri- Les decisions industrials no es
manera que una empresa es desloca- vat de la desaparició de la planta de poden prendre només a curt termini i
litzi a un altre lloc. cel·lulosa l'any 1993 i ara no s'ha de sovint han de ser més àmplies que el
En aquest cas ha estat notòria la tornar a fer fins que no s'hagi executat domini estricte de l'empresa. Cal fre-
direcció de les inversions del grup cap un pla d'inversions que doni viabilitat a nar la sagnia de tancaments i desloca-
a Motril, perquè allà les inversions la fàbrica: l'ajuntament, de forma unà- litzacions derivada de no saber defen-
estaven subvencionades al 50%; tot i nime, govern i oposició, ho hauria de sar els nostres interessos. ■

pDS_7
TEMA DE PORTADA [La crisi a Torraspapel
Josep Lluís González, representant d’USOC. Foto: Roger Casero
CRONOLOGIA DE LA CRISI DE
TORRASPAPEL
06.11.08 La premsa publica que
Torraspapel prepara un ERO de 400 tre-
balladors, 100 de la fàbrica de paper del
grup a Sarrià de Ter. La notícia va caure
com un gerro d'aigua freda, ja que no
havia transcendit que l'empresa tingués
dificultats econòmiques.
07.11.08 Els treballadors surten en
manifestació cap a Girona, juntament
amb els de l'empresa Aconda Paper
de Flaçà, la qual ha presentat concurs
de creditors.
L'Ajuntament de Sarrià de Ter
comunica que està en contacte amb els
representants de l'empresa per garantir
la pervivència de la fàbrica. Torraspapel
havia demanat la requalificació dels
terrenys de Sarrià de Dalt on es troba el
Departament de Qualitat i Investigació
per mantenir l'activitat industrial.
08.11.08 Els representants del
Comitè d'Empresa reben el suport de
diferents grups polítics. Es reuneixen
amb Joaquim Nadal, conseller de Polí-
tica Territorial i Obres Públiques i cap
del PSC de Girona i amb Mercè Civit
diputada d'ICV al Parlament. S'intenta
que l'ERO es presenti a Catalunya per
garantir el Pla Social, tal com estableix
8_pDS
la normativa catalana.
10.11.08 L'expedient de regulació
pot afectar a 204 treballadors de Sarrià
de Ter, més 9 afectats del Departa-
ment de Qualitat.
12.11.08 Reunió dels represen-
tants del Comitè d'Empresa a Madrid,
juntament amb els dels centres de
Barcelona, Algesires i Amorebieta.
L'empresa presenta un estudi econò-
mic on es mostra l'evolució del mercat
del paper estucat i dels resultats del
grup. A la reunió hi assisteix l'alcalde
Roger Torrent. L'empresa no planteja
acomiadaments, sinó recol·locacions.
Els representants demanen que
els expedients es negociïn a cada
Comunitat Autònoma i no a Madrid.
L'estudi presenta moltes incon-
gruències. Per una banda compara la
producció per persona per cada facto-
ria, sense tenir en compte la diferència
de gramatge dels productes fabricats.
En el cas de Sarrià de Ter, tampoc pre-
senta agregades les dades de la coge-
neració, quan la producció energètica
suposa un ingrés substancial en el
compte de resultats, i que la diferencia
d'altres plantes que no en tenen com
la de Sant Joan Les Fonts. Tampoc
presenta alternatives a possibles varia-
cions del preu del dòlar, que perme-
trien incrementar les exportacions, ni
cap possible variació al preu de la
pasta, la qual cosa faria menys rendi-
ble la fàbrica de la Montañanesa, de
Saragossa.
13.11.08 Es convoca una vaga de
24 hores a la fàbrica de Sarrià de Ter i
es marxa en manifestació multitudinà-
ria de Sarrià de Ter fins a Girona.
14.11.08 Reunió dels represen-
tants de l'empresa amb el conseller
d'Innovació, Universitats i Empresa,
Josep Huguet, a Barcelona. Hi assis-
teixen David Mascort, director dels
Serveis Territorials de Girona, i els
representants del Comitè d'Empresa,
entre ells, Josep Lluís González , Joa-
quim Ballada, i també, Roger Torrent i
Lluís Aymerich, alcalde i primer tinent
d'alcalde de Sarrià de Ter. El Conseller
va prometre un estudi tècnic de viabili-
tat per buscar alternatives perquè
l'empresa no marxi de Sarrià.
04.12.08 Torraspapel presenta l'ex-
pedient de l'ERE a Madrid per a 350
afectats, dels quals 204 són de la fac-

toria de Sarrià i 9 del centre d'enginye-
ria. Entre els treballadors de Sarrià de
Ter hi ha 61 persones jubilades en con-
tracte a temps parcial, com a rellevats
que cobren un 15% del seu sou de
l'empresa i altres 61, els rellevistes,
que els substitueixen. Els altres treba-
lladors són fixes i l'empresa proposa
prejubilacions per als majors de 55
anys. Per als representants, aquest és
un ERE econòmic, de poca quantia per
Torraspapel, ja que els rellevistes por-
ten poc temps a l'empresa i tindran
poca indemnització i els rellevats els
queda molt poc per la jubilació total.
Inicialment l'empresa proposa
una indemnització de 30 dies per any
treballat amb un límit de 15 mensuali-
tats. En el pla de viabilitat de l'empre-
sa es proposa fabricar a Sarrià les
25.000 tones de paper autocopiatiu
que fins ara es fabriquen a Amorebieta
i inversions de 5,2 milions a Sarrià de
Ter. El comitè creu que el paper auto-
copiatiu no és el futur de l'empresa i
desconfia del pla d'inversions ja que
no s'han dut a terme totes les previs-
tes en el 2008.
11.12.08. El Comitè demana es
pagui el doble de l'oferta feta per l'em-
presa en concepte d'indemnització.
També demana es creï una borsa de
treball amb els treballadors afectats per
l'ERO, i que si es produeix una vacant
es cobreixi amb el personal afectat.
16.12.08 L'Ajuntament de Sarrià
de Ter diu que si l'empresa Torraspapel
presenta una proposta de viabilitat i de
futur de la factoria de Sarrià, està obert
a negociar la possible requalificació
dels terrenys (10.400m2) on es troba
el centre d'enginyeria i control de qua-
Assemblea dels treballadors al Centre Parroquial de Sarrià de Dalt. Foto: Roger Casero
litat situats a l'Avinguda de França i
Carrer de Sarrià de Dalt.
Es reuneixen els comitès d'em-
presa dels centres productius amb els
representants de Torraspapel i Sarrio-
papel a Madrid. El Comitè de Sarrià de
Ter planteja que l'expedient afecti a 43
persones menys, ja que es considera
que es preveu reduir un 35% de la pro-
ducció. La plantilla actual és de 346
treballadors, menys 61 rellevats, per
tant són 285 treballadors de plantilla
efectiva. Una reducció del 35% supo-
saria que l'ERO hauria d'afectar a 100
persones, però l'empresa parla de 142
persones afectades. També demana
que es fomalitzi un document sobre
les inversions, ja que les del 2008 no
es varen portar a terme.
18.12.08 Alguns membres del
Comitè d'empresa, es reuneixen amb
Núria Arnay, Directora dels Serveis
Territorials de Treball a Girona i amb
representants del PSC de Sarrià de Ter,
per estudiar les possibles alternatives
de negociació de l'ERO, que s'ha de
resoldre definitivament a Madrid.
30.12.08 Reunió del Comitè d'em-
presa amb la direcció de Torraspapel a
Madrid. La direcció es mostra oberta a
parlar de recol·locacions, prejubila-
cions, i pensions, així com el pla d'in-
versions de la planta.
Assemblea dels treballadors de
Torraspapel al Centre Cultural de Sarrià
de Dalt per informar de la reunió amb
la direcció de Torraspapel.
14.01.09 Reunió maratoniana a
Madrid dels representats dels treballa-
dors per arribar a un acord. Es proposa
una indemnització de 45 dies per any
treballat amb un topall de 42 mensua-
TEMA DE PORTADA [La crisi a Torraspapel
litats pels contractes a extingir i un pla
de prejubilacions gradual segons l'any
de naixement:
Nascuts el 1946: 100% cobertura
del salari net i jubilació als 65 anys.
Nascuts el 1947: 95% de cobertu-
ra i edat de jubilació als 64 anys.
Nascuts el 1948 i 1949: 90% de
cobertura i edat de jubilació als 63
anys.
Nascuts el 1950 i 1951: 85% de
cobertura i edat de jubilació als 62
anys.
Nascuts el 1952, 1953, 1954:
80% de cobertura i edat de jubila-
ció als 62 anys.
La revaloració de la cobertura és
del 2,5% anual.
L'empresa presenta un llistat de
possibles llocs a cobrir en altres cen-
tres de producció, Sant Joan les Fonts
i Sils que es consideren insuficients.
21.01.09 Nova assemblea dels tre-
balladors a Sarrià de Dalt. S'accepten
les condicions de l'empresa.
Febrer de 2009 S'inicien els aco-
miadaments. Es tanca la producció de
la històrica planta MP3 i part de la pro-
ducció es trasllada a la de la MP4. Es
prepara la màquina per produir el paper
autocopiatiu, també en colors. L'em-
presa presenta un pla d'inversions,
que a més d'adequar la màquina, la
cuina i la size press per els nous
papers, canviarà els secadors de la
màquina per augmentar la velocitat i la
productivitat. Es tanca la secció d'estu-
cat, i part de la secció de converting
queda aturada.
La factoria de Sarrià de Ter inicia
una nova etapa.
pDS_9
AJUNTAMENT

VII JORNADES DE LA DONA

TREBALLADORA
Dolly Grau

Dinar del dia de la dona

treballadora al restaurant
del Golf Girona

Inauguració de l'exposició
retrospectiva de Dolors
Xabé. Amb l'artista,
Dolly Grau i l'alcalde
Roger Torrent.
Foto: Jordi Paretas

a arribat un altre mes de març, i amb

H
ell, les VII Jornades de la Dona Treba-
lladora. A Sarrià, com sempre, ho
hem celebrat amb diferents actes.
El lema d'aquest any era: Hi havia
una vegada….mites i realitats.
Ens va fer el rètol de les Jornades la Dolors Xabé,
artista local i persona molt estimada. I precisament un
dels actes més entranyables de les Jornades d'aquest
any va ser l'exposició retrospectiva dedicada a la vida
artística d'aquesta sarrianenca.
S'han fet altres actes: taller de contes, xerrada
d'astronomia i, és clar, l'exposició dels nens de l'esco-
la “Hi havia una vegada… un munt de contes” i dels
nens de l'escola bressol Confetti “Hi havia una vega-
da… una rateta”; dues exposicions molt treballades i
que des de la Comissió de la Dona apreciem i agraïm
moltíssim.
Finalment, el dia 8, Dia Internacional de la Dona
Treballadora, ens vàrem trobar totes les dones que així
ho varen voler i vàrem anar a dinar juntes per celebrar
la nostra diada. Va ser un gran dia que vàrem acabar
anant a teatre, al teatre fòrum “Jo també planxo”, que
ens va servir per posar en comú problemes que segu-
rament vivim totes i tots, però que reflexionats junts i
en veu alta, ens ajuda a veure les coses d'una altra
manera.
Gràcies a tots i a totes per la vostra participació! ■

10_pDS
 AJUNTAMENT [Cultivar valors

CULTIVAR VALORS
Roger Torrent i Ramió
Alcalde de Sarrià de Ter

T
renta anys d'ajunta- més tangibles també són fonamen- una clara funció de creació de valors. En
ments democràtics. tals. Són bàsiques per a la qualitat de tots els àmbits i aspectes de la nostra
Aquest any celebrem vida. Fixem-nos, si no, que aquest activitat. Moltes vegades, en aquest
tres dècades de restau- 2009 afrontem la construcció d'una ordre de coses és tan important un acte
ració de la vida democrà- rotonda, nous passos de vianants, cultural de difusió dels nostres orígens
tica en la política municipal. Des del millora del sanejament, reformes als com una reunió amb Associacions de
1979 que tenim l'oportunitat de, cada edificis municipals, etc. És a dir, obres Veïns. Tan transcendental pot ser la
quatre anys, escollir els nostres regi- físiques. web de Ràdio Sarrià com celebrar i rei-
dors. Elegir: vet aquí el verb vindicar el 8 de març. De fet,
fonamental. Un dret col·lec- la promoció de valors té
tiu que s'exerceix individual- molt a veure amb l'actitud
ment. I és en l'exercici d'a- amb la qual afrontem les
quest dret on rau l'essència coses. Impregnant-ho tot
de la democràcia. Convé no amb els conceptes bàsics
oblidar-ho. de la nostra societat.
És per això que els Es per això que creiem
trenta anys d'ajuntaments que calia aprofitar aquests
democràtics és una efemèri- trenta anys d'ajuntaments
de per destacar. Perquè avui democràtics, com una excu-
i per a moltes generacions, sa per emfatitzar aquesta
com la meva, que no vam voluntat de promoció de
viure el franquisme ens pot valors. I ho hem enfocat als
semblar obvi que s'escullin més petits. A aquelles gene-
els representants locals. Es racions que d'aquí a uns
pot donar per assentat que anys seran ciutadans políti-
podem triar qui volem que cament i social actius. Dit
ens governi. Com si això de d'una altra manera: no
l'estat de dret i el sistema només seran els que ens
democràtic fos quelcom tan governaran sinó que seran
natural com la pluja. els veïns i veïnes que cons-
Tenim, doncs, la res- truiran la societat. Hem
ponsabilitat de fer veure que L'alcalde Roger Torrent amb els nens de l'escola Montserrat, al impulsat dues iniciatives:
no és així. Que la democrà- despatx de l'Ajuntament i en ocasió de la inauguració de la placa l'Escola de Democràcia per
cia és una conquesta i que d'apadrinament de l'escultura Fem Pinya. una banda i, de l'altra, la
com a tal es treballa cada Fotos: Ajuntament Sarrià de Ter. patrulla infantil (que farem
dia. No només per defensar- amb la Policia Municipal i el
la i mantenir-la, sinó també per fer ciu- Amb tres dècades hi ha coses CEIP Montserrat). Dues experiències
tadans i societats cada vegada més que no canvien, però d'altres, evolu- dirigides directament a difondre els
avançats, més responsables, millors. cionen. Un ajuntament, avui dia, no valors democràtics i a consolidar la
Per enfortir-la, en definitiva. Responsa- només ha de ser un agent constructor consciència cívica dels sarrianencs i
bilitat de tots, però especialment de i prestador de serveis. També ha de sarrianenques més petits. Estic con-
les institucions. I torno als ajunta- ser un ens generador de valors. Una vençut que aquests petits granets de
ments. A l'ajuntament. institució que en la seva activitat diària, sorra contribuiran, encara que sigui
Potser fa trenta anys, quan inicià- en les seves tasques quotidianes sigui modestament, a crear ciutadans.
vem el camí els nous ajuntaments, les capaç de cultivar valors essencials de Trenta anys després de recuperar
necessitats materials eren les més la nostra societat. I més en una època la democràcia és un bon moment per
urgents. L'aigua potable, asfaltar en què tots els experts parlen de crisi recordar que “el govern del poble”, tal
carrers, fer escoles... eren les tasques de valors individuals i col·lectius. i com deia un alumne del CEIP Mont-
més importants a resoldre per aquells Tenim, no podem obviar-ho, una serrat, no és quelcom sobrevingut sinó
primers regidors. Avui, les qüestions vessant educadora primordial. Tenim que cal cultivar-lo dia a dia. ■
AJUNTAMENT
Vista parcial de la urbanització de can Renoc durant la seva construcció el gener de 2004. Foto: Lluís Aymerich
PLANTAR CARA A LA CRISI
Lluís Aymerich i Viñals
Primer Tinent d'Alcalde i Portaveu del grup municipal de CiU
J
a aviat farà un any que els
més optimistes estudiosos
de l'economia pronosticaven
una total caiguda economico-
financera, potser provocada
per l'anunciat patac del boom immobi-
liari, i vet aquí la situació actual sentida
per tothom i soferta per una gran
majoria.
Tot i que és una situació que no té
cap solució màgica i que ningú té a les
seves mans la clau de sortida de l'atzu-
cac en què ens trobem, no és menys
cert que totes les administracions han
fet esforços i han intentat l'aplicació de
mesures que poguessin ajudar al des-
enllaç d'aquest desllorigador. Però
tampoc és menys cert que tot i l'apli-
cació de mesures que coadjuvin a la
recuperació del raser econòmic ante-
rior, el que cal és l'esforç i la voluntat
individual de sortir-se'n, per part de les
persones afectades.
Sense anar més lluny, també l'A-
juntament de Sarrià de Ter té eines
adequades per pal·liar aquesta situació
de crisi i ha pres noves mesures en el
mateix sentit.
12_pDS
BORSA DE TREBALL
Des de fa ja molts anys el nostre ajun-
tament disposa d'una Borsa de Treball,
jo diria que prou concorreguda per
empreses oferents i persones deman-
dants de feina, sempre supervisada i
assessorada per la tècnica municipal.
ORIENTACIÓ LABORAL
La nostra àrea de desenvolupament
local fa una atenció personalitzada per
a la recerca d'ocupació a totes i cadas-
cuna de les persones que ho dema-
nen. Val la pena aprofitar-ho.
CONVERSES AMB EMPRESES
EMPLEADORES
Des de l'equip de govern s'han fet
gestions amb empreses de l'entorn
per intentar cobrir els llocs de treball
que ofereixin en les seves possibles
ampliacions (que malgrat no ho sembli
per aquesta situació de crisi, l'econo-
mia segueix i d'ampliacions n'hi ha).
RECERCA DE NOUS LLOCS DE
TREBALL
Malgrat que darrerament (fent el joc al
boom immobiliari) s'ha destruït gran
quantitat de sòl industrial per reconver-
tir-lo en sòl residencial, des d'aquesta
àrea municipal de promoció econòmica
s'estan portant a terme negociacions
per tal de reubicar a Sarrià de Ter empre-
ses amb creació de llocs de treball.
PROGRAMA AUTOEMPRESA PER A
NOUS EMPRENEDORS
L'Ajuntament de Sarrià de Ter està
adherit al programa Autoempresa pro-
mogut pel Departament de Treball de
la Generalitat de Catalunya, acreditat
com a PIO (Punt d'Informació i Orien-
tació), segons el qual l'ajuntament
assessora els nous emprenedors per a
la constitució de la seva nova empresa
i potenciant aquelles idees innovado-
res que romanen en la imaginació de
moltes persones.
CICLE DE XERRADES
Darrerament, des de l'Àrea de Desen-
volupament Local s'ha organitzat un
cicle de xerrades per informar totes les
persones de les seves possibilitats de
sortida d'una situació d'atur o d'insatis-

facció laboral, tant en una nova ocupa-
ció en empresa aliena com en l'autoo-
cupació mitjançant la creació de la prò-
pia empresa. Aquest cicle titulat
“PLANTA CARA A LA CRISI. Eines
personals i professionals per fer front a
la crisi” consta de les quatre xerrades
següents (algunes ja celebrades):
Dia 18 de març: “Funcionament
i recursos del SOC” a càrrec de la tèc-
nica del Servei d'Ocupació Català, Sra.
Loli Fernández.
Dia 15 d'abril: “Constituir-se
com autònom”, per l'assessor laboral
Sr. Josep Maria Barneda.
Dia 20 de maig: “Borsa de tre-
ball, el currículum, l’entrevista...”
Orientacions de la nostra tècnica de
l'ADL, Sra. Esther Ferrero.
Imatge recent de la urbanització de can Renoc. Foto: Lluís Aymerich
C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter
Tel. 972 17 04 48
Dia 17 de juny: “Muntar la teva
pròpia empresa” a càrrec de tècnics
del servei Autoempresa de la Generali-
tat de Catalunya i la mateixa tècnica
municipal, Sra. Esther Ferrero.
No obstant això i malgrat la dedi-
cació de les administracions, el primer
que cal és l'interès, l'esforç i la volun-
tat de les persones afectades, caracte-
rístiques sense les quals no és possi-
ble l'èxit de l'operació. I és que com a
ciutadans d'aquest país ens cal ser exi-
gents amb els nostres governants per-
què arbitrin les fórmules necessàries
per apaivagar les mancances i oferir
les eines suficients per gaudir de la
nostra societat del benestar, però
sense caure en la falsa cultura de la
reivindicació sistemàtica i de que tot
AJUNTAMENT [Planta cara a la crisi
és culpa de l'administració. Si des de
les administracions es posen mesures
per ajudar, posem per cas, a sortir de
la crisi, som els ciutadans els que hem
d'actuar activament per aprofitar-les,
però si, contràriament, restem passius
als instruments que se'ns faciliten no
estarem legitimats per reclamar-les
fent responsables a aquells que,
havent ofert solucions, les hem refu-
sat per simple comoditat.
És entristidor, parlant de la crisi
actual, sentir opinions generalitzades
de si la culpa és dels Bancs i Caixes,
dels especuladors, de les immobiliàries,
de l'administració, etc., que la solució
està en tal o tal altra cosa i quan es toca
cada cas en concret, només se senten
lamentacions de llurs situacions perso-
nals. Segurament aquestes opinions
generalitzades són prou encertades,
però així com de les situacions perso-
nals només se n'escolten planys i
lamentacions, no se solen sentir mis-
satges positius ni comentaris de solu-
cions engrescadores.
Insistint en la idea, penso que
tots hem de prendre una actitud posi-
tiva davant la crisi i cadascú, segons la
nostra situació personal, hem de treba-
llar activament per tal de sortir-nos-en,
i si pensem que no ens afecta perso-
nalment, també hi hem de col·laborar
segons el lloc que ens hagi tocat ocu-
par. En definitiva hem de PLANTAR
CARA A LA CRISI. ■
pDS_13
AJUNTAMENT

LA GESTIÓ MUNICIPAL DELS

SERVEIS PÚBLICS
Raimon Cros
Fotos Raimon Cros

É
s evident que un munici-
pi que avança és aquell
que posa tot el seu
esforç en la millora dels
seus serveis i de tota la
gestió municipal. És per aquest motiu
que els ciutadans ens han donat el seu
suport quan tocava i ara és quan els
polítics municipals hem de donar solu-
cions a totes aquelles mancances en
alguns casos i millores en d'altres.
Millorar els serveis municipals és
una dedicació que serveix per seguir
avançant constantment, i és per
aquest motiu que els ciutadans hi
tenen un paper molt important, ja que
millorar no és possible sense el seu
suport. L'opinió dels ciutadans és
indiscutiblement la que els fa millorar
d'una manera clara, perquè a la fi tots
som consumidors de serveis.
El Passeig del riu.
Podem dir que aquests dos anys
han estat positius pel que fa als serveis
públics municipals, les diferents nego- inexistent, com també la col·locació de yalitzat recentment per poder gaudir
ciacions amb les empreses de serveis, tota la senyalització dels carrers del d'una passejada per l'entorn natural
juntament amb les subvencions rebudes sector del barri de Sarrià de Dalt. del nostre municipi.
de les diferents administracions poden Pel que fa als espais forestals, Determinats tipus d'arbres provo-
finalment resoldre algunes de les man- també hem obtingut millores en quen problemes constants en alguns
cances del municipi. El moment tan aquest sentit. Les diferents converses barris del nostre municipi, com és el
complicat fruit de la situació econòmica amb els propietaris de les zones bosco- cas del pla dels Vinyers i pla de l'Horta,
en què estem immersos no permet als ses molt properes al nucli urbà o fins i aquest tipus d'arbres més adequats
ajuntaments fer inversió en els pressu- tot integrades a ell, com els quatre als espais oberts provoquen, a causa
postos municipals, és per aquest motiu habitatges del Pi de la Bateria, o la pro- de les dimensions de les arrels, diver-
que la bona gestió municipal passa per ximitat del bosc al CEIP Montserrat, sos problemes al clavegueram, vore-
negociar costos i millorar serveis. fan que des de l'ajuntament procedim res, sumant costos pel municipi i
Aquestes són algunes de les a la neteja en aquests espais, molt den- també greus problemes als domicilis,
actuacions i serveis que hem creat en sos de massa forestal i sotabosc i en entrant les arrels als patis i provocant
alguns casos i millorat en d'altres. conseqüència de risc alt d'incendis d'anys considerables. A aquesta situa-
Pel que fa als parcs i jardins, hem forestals. També i en aquest mateix ció també hem de sumar-hi les dimen-
millorat i en alguns casos remodelat els sentit s'ha netejat tot el camí de Sant sions del brancatge que per la seva
parcs infantils del municipi, adequant Medir en el terme de Sarrià de Ter. proximitat als habitatges provoquen
els jocs a les edats i dotant-los de tan- Sarrià gaudeix d'un entorn privile- també situacions incomodes. Des de
caments per garantir més seguretat. giat, la vall d'en Xuncla, un itinerari de l'Ajuntament de Sarrià de Ter ja hem
També s'ha ordenat el seu mobiliari per gran interès natural , paisatgístic i his- començat a resoldre aquestes situa-
així obtenir més utilitat. tòric, amb un itinerari que va des del cions substituint aquests tipus d'ar-
En aquesta línia també hem dotat molí d'en Tomàs fins al molí d'en Xun- bres en els sectors on causen més
alguns sectors amb més mobiliari cla, denominat ruta dels molins fari- problemes, hem actuat en el sector
públic, on aquest era pràcticament ners. Aquest itinerari s'ha netejat i sen- del passeig Cinto Verdaguer aprofitant

14_pDS

la remodelació del passeig per substi-
tuir els arbres, i també hem actuat al
carrer Sant Julià al pla dels Vinyers i
continuarem fins a substituir els arbres
de tots els sectors afectats per aques-
ta situació.
La plaça Genís i Bech.
Ara fa justament un any patíem
una sequera considerada greu a tot
Catalunya, i el nostre municipi no n'era
una excepció. La nostra responsabilitat
fa que no oblidem aquesta situació:
les diferents actuacions i esforços per
la conservació dels espais verds del
municipi, la posada en funcionament
de la cisterna per fer el reg dels arbres
i zones enjardinades municipals ens ha
fet adonar de la importància d'estar
preparats per aquestes situacions, i en
aquest sentit hem iniciat els projectes
de viabilitat dels diferents pous de tot
el municipi per condicionar-los prope-
rament i adequar-los per la neteja viària
i el reg de parcs i jardins municipals.
També i fruit de la remodelació de la
plaça de la Renaixença de Sarrià de
Dalt properament, aprofitarem aques-
ta obra per la col·locació de dipòsits
per l'aprofitament de les aigües plu-
vials de la coberta del centre cívic La
Cooperativa.
Pel que fa a la neteja, cal destacar
les millores en el servei de neteja vià-
ria de tot el municipi augmentant fre-
qüències i allargant recorreguts,
també cal sumar-hi la neteja mixta que
tan bons resultats està donant.
L'establiment del conveni amb la
AJUNTAMENT
fundació els Joncs per la neteja de la seguretat per l'altra.
totes les zones verdes d'us públic, La construcció de la rotonda de
garantint una neteja especifica en les Via Augusta millorarà la circulació i
zones més freqüentades com parcs i diluirà un punt negre pel que fa als
jardins. accidents al nostre municipi.
Hem establert un conveni per la Adequar els reductors de veloci-
neteja de grafits tat a la nova normativa i fer-ne amb
dels equipaments passos de vianants, també millorarà
municipals. Malau- d'una manera molt clara la seguretat
radament per als d'alguns sectors del municipi. En
municipis, la nete- aquest sentit, les millores de l'accessi-
ja també passa per bilitat del carrer Joan Fuster, zona del
les façanes exte- CAP, i l'escola bressol municipal, final-
riors dels equipa- ment acabaran dotant l'accés d'una
ments municipals, ruta denominada i senyalitzada com a
els repetits actes segura.
vandàlics amb pin- La remodelació de tot el sector
tades en moltes de Mercè Rodoreda, Rafael de Casa-
ocasions ofensi- novas i Vila Romana al pla de l'Horta,
ves i mal anome- ampliant voreres i fent passos de via-
nades grafits, han nants elevats, milloraran l'estètica del
fet que aquest barri i la seguretat. En aquest mateix
sentit, remodelar el
carrer Flor de Neu al
barri de la Rasa i
adequar-lo com a
plaça, contribuirà a la
millora del sector de
la Rasa.
La pista de
Sarrià de Dalt ha
quedat molt deterio-
rada degut al pas del
temps, és per
aquest motiu que
millorarem la qualitat
Cistelles per jugar a bàsquet al Passeig del Riu del paviment i
col·locarem ancorat-
tipus de neteja sigui un servei sumat i ges per fer una pista polivalent on es
consegüentment una despesa més podrà practicar més esports.
pel municipi. La reforma del mur del cementiri
El problema generat pels propieta- municipal de Sarrià de Baix. Aquest mur
ris de gossos que incompleixen les ha tingut sempre problemes amb la per-
Ordenances municipals pel que fa a la meabilitat, per això reformarem el mur
recollida dels excrements, és malaura- per garantir una obra de qualitat.
dament un problema que augmenta Renovació del quadre elèctric
cada dia, és per aquest motiu que des com a primer pas per la millora de l'en-
de l'ajuntament i amb la col·laboració de llumenat públic de Sarrià de Dalt.
les associacions de veïns del municipi També s'ha acomplert la darrera
hem iniciat una campanya per cons- fase de construcció de la passera de la
cienciar la ciutadania dels problemes Rasa, dotant el barri amb un accés
que suposa aquesta situació. necessari pel pas de persones. La
Les millores que comportarà el construcció de la passera també ha
fons d'inversió local o també nomenat millorat d'una manera clara tot el seu
fons ZP pel nostre municipi suposaran entorn, procurant una zona de qualitat
un avenç molt gran en millores de la tant pel que fa a l'estètica com també
via pública, d'una banda, i millores de a la seguretat. ■
pDS_15
AJUNTAMENT
ÀREA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA
Esther Ferrero
Agent de Desenvolupament Local
Esther Ferrero al seu despatx de l'Ajuntament de Sarrià de Ter.
E
scric aquestes paraules
des de l'absoluta cons-
ciència del privilegi de
tenir un lloc de treball i,
alhora, des del coneixe-
ment que m'atorga la meva relació
continuada amb les persones a qui els
hi manca.
La situació d'atur té una doble i
dura realitat per a la persona. Per un
costat, la pèrdua d'un poder adquisitiu
que posa en perill l'estabilitat econòmi-
ca, sense cap mena de dubte podem
parlar de situacions econòmicament
molt precàries. I per un altre costat, la
pèrdua de l'autoestima, amb un consi-
derable desànim emocional i una crei-
xent inseguretat.
La nostra societat pressuposa i
atorga uns rols socials que vénen
determinats en gran part pel valor del
treball. L'edat activa que s'inicia legal-
16_pDS
vocat la crisi al nostre país. No parlem
d'un atur estructural, ni tan sols d'una
atur cíclic, parlem de quelcom més
complex, que afecta un ventall major
de perfils personals i professionals i
consegüentment, requerirà mesures a
l'alçada d'aquesta complexitat. Pressió
econòmica, pressió familiar i pressió
social és la que reben aquestes perso-
nes, i per tant, les mesures han de
tenir en compte tots i cadascun d'a-
quests factors.
L'administració local desplega, al
mateix temps, les seves pròpies
mesures de proximitat per atendre
aquestes situacions personals i
socials. Des de l'adhesió a programes
planificats i proposats per administra-
ment als 16 anys
comporta, a més,
l'adquisició de
responsabilitats
socials, les quals
han de perdurar
al llarg de tota la
vida activa. La
inactivitat labo-
ral obligada
porta, doncs, associada una pèrdua del
rol social que tenim atribuït. No ocupa- cions supramunicipals, atenció i orien-
bilitat és massa sovint igual a culpabili- tació directa a la persona en situació
tat i com menys possibilitats té una d'atur, plans estratègics de dinamitza-
persona per accedir al món laboral, és ció econòmica, borses de treball, cur-
a dir, com menor és el seu nivell d'ocu- sos de formació ocupacional, entre
pabilitat, major sol ser el seu senti- d'altres. Ajuden totes aquestes mesu-
ment de culpabilitat. res? Sí, però hem de tenir clar que qui
Avui per a avui, els perfils de les realment crea ocupació és el teixit
persones en situacions d'atur han empresarial, i aquí encara és més com-
sofert una transformació, en la mesura plicat incidir i ajudar des de l'adminis-
que ho han fet les raons que han pro- tració local, quan aquesta és també

una de les principals afectades per la
conjuntura econòmica actual. En tot
cas, és amb el que es té que s'ha de
treballar, i alhora se n'ha de treure el
màxim rendiment possible.
Personalment penso que algunes
de les mesures que es despleguen
des de l'administració no responen
amb eficàcia a les necessitats reals de
les persones aturades. Dit això, també
estic convençuda que la filosofia
àmpliament pregonada de l'aprenen-
tatge al llarg de la vida, no la tenim
prou ben adquirida i la majoria de tre-
balladors/es en actiu no prenem cons-
ciència de la importància de la forma-
ció continuada fins que ens trobem en
situacions que ens posen davant de
les nostres pròpies mancances.
El mercat de treball evoluciona
ràpidament, i ho fa des del coneixe-
ment, des de la tècnica, des dels siste-
mes organitzatius complexos, des de
la globalització dels mercats emer-
gents. No se'n fa prou amb allò que se
sap fer des de sempre, s'ha d'anar
més enllà i aproximar-se al que caldrà
saber i saber fer en un futur proper.
A les empreses se'ls exigeix ser
competitives, no es posa en dubte que
la pèrdua d'aquesta competitivitat les
posa en una fràgil situació per fer front
als nous reptes i sobretot, fer front a
les crisis com la que estem vivint.
Aquesta mateixa exigència ha de ser
vàlida per als treballadors/res, que han
de creure fermament en la seva proac-
tivitat envers la preparació continuada
pel canvi, més enllà de la reactivitat
que ens caracteritza davant de les
situacions de crisi.
Estem vivint encara el canvi
generacional entre els que feien la
carrera professional al llarg de tota la
vida dins de la mateixa empresa i els
que “la feina de per vida” és una remi-
niscència del passat. Un canvi que
implica a més el no poder planificar els
cicles vitals, emancipació, formació de
família, adquisició de béns, en funció
de l'estabilitat laboral. I per finalitzar,
un canvi que sí que farà prendre cons-
ciència de la importància de la forma-
ció i capacitació al llarg de la vida.
AJUNTAMENT
Tanmateix, totes aquestes trans-
formacions i exigències que com he
dit se'ls demana tant al sector empre-
sarial com al sector dels treballadors,
hauria de ser una exigència en majús-
cula pels estaments polítics i conse-
güentment per l'administració.
Les polítiques públiques solen
anar per darrera dels canvis socioeco-
nòmics, es legisla, regula i desplega en
funció de les necessitats emergents.
Manca un desplegament de polítiques
previsores, que anticipin mesures
timoneres i reguladores, amb veritable
lideratge per part dels estaments
públics.
Esperem que aquesta crisi ens
deixi almenys el saldo positiu pel que
fa a l'aprenentatge dels errors passats,
i sobretot permeti que el concepte
coresponsabilització deixi de ser una
utopia i prengui cos en una profunda
avaluació de la part de responsabilitza-
ció que tenim tots i cadascun dels par-
tícips, alhora que el compromís ferm
del treball conjunt avui, amb l'accent
de futur. ■
pDS_17
OPINIÓ

A MÉS CRISI, MENYS SERVEIS SOCIALS

Roger Casero Gumbau
Portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter
http://rogercasero.blogspot.com

LA DECISIÓ DE SUPRIMIR ELS SERVEIS SOCIALS MUNICIPALS TAMBÉ HA ESTAT UN ERROR PEL MOMENT EN
QUÈ S'HAN ELIMINAT

E
ls serveis socials muni- esforç, també il·lusió i compromís, van UN ERROR PEL MOMENT EN QUÈ
cipals de Sarrià de Ter ja crear i consolidar els dos darrers S'HA PRES LA DECISIÓ: A MÉS
han passat a la història. governs socialistes. CRISI, MENYS ATENCIÓ SOCIAL
Després de set anys de No es pot prescindir d'aquesta Quan arreu s'aplica la màxima que a
funcionament, des de la manera de la feina d'un equip humà més crisi més atenció social, a Sarrià
seva creació, la seva consolidació i la durant set anys, d'un equip al serveis de Ter el govern aplica precisament el
seva expansió, ara contrari: a més crisi,
el govern municipal menys atenció
els ha extingit, els social. Si els pressu-
ha suprimit. Des del postos i les políti-
nostre punt de vista ques del govern
aquesta decisió és marquen prioritats,
un error històric, l'atenció social no
també un error pel és, ni ha estat preci-
moment en què sament al llarg d'a-
s'ha pres aquesta quest mandat, una
decisió i un error prioritat pel govern
per com quedarà, municipal d'ERC i
ara, el servei d'aten- CiU a Sarrià de Ter.
ció social primària a De fet, al llarg d'a-
Sarrià de Ter. quests quasi dos
anys de mandat hi
UN ERROR HISTÒ- ha hagut una preo-
RIC, UNA DECISIÓ cupant manca de
L'equip municipal de serveis socials i de Jubilus amb Roger Casero, portaveu
IRREVERSIBLE del PSC de Sarrià de Ter, en un Homenatge a la Vellesa. direcció política de
La decisió de l'any l'àrea de serveis
2002, quan l'Ajuntament de Sarrià de dels veïns i veïnes de Sarrià de Ter. socials, fins al punt que l'interlocutor
Ter, amb Josep Turbau d'alcalde, va Que els serveis socials municipals polític dels serveis socials ha acabat
decidir crear els serveis socials munici- s'havien d'encaixar al Consorci de essent el mateix alcalde, no el regidor
pals, va ser històrica. Turbau i el seu Benestar Social Gironès-Salt és una de serveis socials. No ens ha estran-
govern, insatisfets amb el nivell d'a- evidència que des del nostre grup no yat, doncs, que ara en vulguin prescin-
tenció social que oferia llavors el Con- només no qüestionem, sinó que sem- dir, ja que no han valorat en la seva
sell Comarcal del Gironès, van optar pre hem defensat, però l'encaix no justa mesura ni l'equip humà ni la seva
per crear el propi equip de serveis havia de passar per suprimir el servei important feina, feina sovint fosca i
socials, fent una aposta valenta i deci- municipal i eliminar l'equip humà que invisible.
dida per millorar el nivell d'atenció el formava. De fet és cruelment revelador
social dels veïns i veïnes de Sarrià de L'error és històric perquè la deci- que argumentin i emmarquin la mesu-
Ter. sió és irreversible: difícilment torna- ra d'eliminar els serveis socials munici-
Aquesta decisió contrasta amb la rem a disposar del mateix nivell d'aten- pals dins un pla de sanejament per
decisió que ha pres ara l'actual govern, ció social primària a Sarrià de Ter que afrontar la crisi. Sembla un acudit
decisió que a criteri nostre és un error hem tingut aquests darrers set anys. A dolent, però el cert és que ni tan sols
històric. Amb aquesta decisió, l'actual partir d'ara tornarem a una situació fa gràcia! Al final un té la sensació que
govern destrueix allò que amb tant semblant a l'anterior al 2002. el govern ha estat percebent els ser-

18_pDS

veis socials municipals com un luxe que
Sarrià de Ter, i els veïns i veïnes, ni ens
mereixem ni ens podem permetre,
com un paràsit pressupostari que es
menja en excés els recursos munici-
pals... Diuen que la despesa de perso-
nal és excessiva i, en comptes d'opti-
mitzar serveis, reorganitzar àrees, etc,
decideixen fulminar l'equip de serveis
socials, llençant a les escombraries la
feina feta i l'experiència i coneixements
acumulats durant quasi set anys.
UN ERROR PER COM QUEDARÀ
ARA EL SERVEI D'ATENCIÓ SOCIAL
PRIMÀRIA. D'UN EQUIP PROFES-
SIONAL EXCLUSIU PER A SARRIÀ
DE TER, A UN EQUIP COMPARTIT
PER 5 POBLES
Amb l'eliminació de l'equip de serveis
socials, amb la desaparició dels ser-
veis socials municipals de Sarrià de
Ter, el govern ens fa fer un salt enrere
de set anys, tornant a la situació ante-
rior a l'any 2002. Sarrià de Ter es
dilueix, ara no al Consell Comarcal,
sinó al Consorci de Benestar Social
Gironès-Salt, creat l'any 2006.
El problema no és només la
manca de direcció política que Sarrià
de Ter tindrà sobre els serveis socials
del Consorci (de fet, com ja he dit
abans, ara tampoc hi havia direcció
política), el problema és sobretot el
nivell de serveis i atenció que el nou
EBASP donarà a Sarrià de Ter.
No és el mateix disposar d'un
equip de tres professionals a jornada
sencera treballant exclusivament a Sarrià
de Ter i per als veïns i veïnes de Sarrià de
Ter (4.300 habitants), que disposar de
tres professionals (la qualitat dels quals
en cap moment qüestiono) a jornada
sencera treballant alternativament a Sant
Julià de Ramis i Medinyà, Cervià de Ter,
Sant Jordi Desvalls i Sarrià de Ter, és a
dir, amb molt més territori, amb més dis-
persió i el doble de població.
És a dir, tot el que havia aconse-
guit Sarrià de Ter, fent-nos nostres
unes competències que no ens corres-
ponien, certament, però fent una apos-
ta clara i valenta per apropar els ser-
veis socials als veïns i veïnes, ara es
menysprea i s'elimina.
LA POSICIÓ I PROPOSTA DEL PSC:
UNA NOVA ÀREA D'ATENCIÓ
SOCIAL PRIMÀRIA AMB SANT
JULIÀ DE RAMIS I MEDINYÀ EN EL
MARC DEL CONSORCI DE BENES-
TAR SOCIAL
Des de l'any 2002 la situació dels ser-
veis socials a Catalunya ha canviat
notablement, sobretot a partir del des-
plegament de les lleis d'autonomia
personal i suport a la dependència
(d'àmbit estatal) i de serveis socials
(d'àmbit català). També a la comarca
del Gironès hi ha hagut canvis, ja que
des de l'any 2006 els serveis socials al
Gironès els presta el Consorci de
Benestar Social Gironès-Salt. Sarrià de
Ter no ha restat al marge d'aquests
canvis, malgrat disposar de serveis
socials propis, tampoc durant el man-
dat del govern socialista; des de la cre-
ació del Consorci de Benestar Social
Gironès -Salt hi va haver, amb el
govern del PSC (ho recordo bé, jo lla-
vors era el regidor de serveis socials),
la cooperació i coordinació necessàries
per al bon funcionament i desplega-
ment de les polítiques socials.
Entenem, doncs, que era i és
necessari l'encaix dels serveis socials
de Sarrià de Ter al Consorci de Benes-
tar Social Gironès-Salt, no podem
negar la realitat i en aquest sentit, com
hem dit, el mapa de serveis socials
està canviant i Sarrià de Ter no en pot
quedar al marge, però de la manera
com ho ha fet i decidit el govern muni-
cipal no ens sembla el millor encaix, de
fet no ens encaixem amb el Consorci
de Benestar Social, la decisió del
govern és de diluir-nos-hi.
Al Ple municipal de finals de març
la proposta de modificació de la planti-
lla de personal, amb l'amortització
(supressió) de les tres citades places
de l'equip de serveis socials, va ser
aprovada només amb els vots favora-
bles dels grups del govern i amb el vot
contrari del grup municipal del PSC.
Del debat que es va produir destacaria
el poc coneixement que va fer gala el
govern de l'àmbit dels serveis socials,
confonent l'atenció primària de serveis
socials amb els programes comunita-
ris i serveis socials especialitzats.
OPINIÓ
Però més enllà de fixar la nostra
orientació de vot, al Ple també vàrem
exposar el que per a nosaltres hauria
de ser la proposta de serveis socials
d'atenció primària a Sarrià de Ter. Des
del PSC l'encaix dels serveis socials
municipals al Consorci de Benestar
Social Gironès-Salt hauria de passar
per aquests punts:
. Mantenir professionals: una
educadora social, una treballadora
social i una monitora social.
. Crear, en el marc del Consorci i
comptant amb l'Ajuntament de Sant
Julià de Ramis i Medinyà, una nova
àrea d'atenció social primària formada
pels municipis de Sant Julià de Ramis
i Medinyà i Sarrià de Ter.
. Ampliar l'equip professional d'a-
tenció primària amb dos professionals
més, aportats pel Consorci i l'Ajunta-
ment de Sant Julià de Ramis i Medinyà.
Aquesta proposta permetria man-
tenir el mateix nivell d'atenció i de pro-
ximitat, permetria mantenir els profes-
sionals referents i suposaria la creació
d'una àrea de serveis socials d'atenció
primària més homogènia.
Naturalment aquesta opció reque-
riria més temps (el govern municipal ha
actuat amb pressa, una pressa que no
tenia el Consorci de Benestar Social
Gironès-Salt) i una major negociació polí-
tica, negociació amb el Consorci de
Benestar Social i amb l'Ajuntament de
Sant Julià de Ramis i Medinyà..
Des del PSC ja vàrem manifestar
al Ple municipal que ens posem a dis-
posició del nou equip de serveis
socials per si els podem ajudar en la
seva aterrada a Sarrià de Ter. Confiem
plenament amb la seva professionali-
tat i no dubtem que s'esforçaran al
màxim per prestar un bon servei.
Com amb moltes altres coses, el
temps dirà si la decisió és encertada o
no; molt em temo que serà necessari,
més endavant (serà qüestió de mesos,
potser algun any) remoure de nou els
serveis socials de Sarrià de Ter, fent
finalment, el propi Consorci de Benes-
tar Social Gironès-Salt, l'aposta que
des del nostre grup pensem que
s'hauria d'haver fet ara.
El temps dirà...■
pDS_19
OPINIÓ
El Pont de l'Aigua, amb l'àguila franquista per la banda de fora dels murals. Foto: Roger Casero
UNA MOCIÓ DEL PSC PER FORAGITAR
“LES GALLINES” DEL PONT DE L'AIGUA
Roger Casero Gumbau
Portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter
http://rogercasero.blogspot.com
E
l grup municipal del PSC va presentar al Ple
municipal de finals de gener d'enguany una
moció per la retirada, previ inventari, de la sim-
bologia franquista existent encara al nostre
poble, insistint de nou en la necessitat de reti-
rar les Àguiles Imperials que encara romanen a la part exte-
rior de la barana del Pont de l'Aigua. A nosaltres els argu-
ments ens semblen prou clars i evidents, i des de fa uns
anys també s'ha anat teixint el marc jurídic, amb les lleis per
a la recuperació de la memòria històrica, d'àmbit estatal, i la
del Memorial Democràtic, d'àmbit català, que possibilita la
retirada de la simbologia feixista dels espais públics.
Si bé des del restabliment de la democràcia a Sarrià de
Ter s'ha anat eliminant la simbologia franquista, encara que-
den alguns elements que persisteixen en els nostres
carrers i espais públics. En algunes comunitats de veïns i
20_pDS
habitatges hi ha la placa de protecció oficial amb l'emblema
de la Falange (el jou i les fletxes), i sobretot al Pont de l'Ai-
gua hi ha les imatges de l'Àguila Imperial, a la part exterior
de les baranes.
El Pont de l'Aigua el va fer construir el govern franquis-
ta a soldats presoners republicans, després que precisa-
ment els republicans el dinamitessin per tal de guanyar
temps davant l'avanç de les tropes franquistes. Es va inau-
gurar el 3 de febrer de 1940, coincidint amb el primer ani-
versari de l'entrada de l'exèrcit franquista a Girona. L'any
1997 se'n va fer la remodelació, i ja llavors, des de Sarrià de
Ter, es va demanar la retirada de la simbologia franquista del
pont. Si bé es va fer un tractament de contextualització dels
relleus de la part interior del pont, no es varen retirar, en
aquella ocasió, ni les Àguiles imperials ni l'emblema falan-
gista del jou i les fletxes.
 OPINIÓ

rior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat

de Catalunya que faci l'inventari de la simbologia franquista
existent a Sarrià de Ter i instar al Departament d'Interior,
Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de
Catalunya la retirada de les plaques d'Habitatge de Protec-
ció Oficial amb el símbol de la Falange existents a Sarrià de
Ter, substituint-les, quan sigui necessari, per plaques
actuals.
Pel que fa al Pont de l'Aigua vam proposat i acordar
sol·licitar a l'Ajuntament de Girona que insti al Departament
d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Gene-
ralitat de Catalunya la retirada dels símbols del Jou i les Flet-
xes i les Àguiles imperials del pont de l'Aigua, a fi que
puguin formar part del fons del Museu d'Història de Girona.
La nostra democràcia està plenament consolidada, però
mantenim encara, malauradament, vestigis de la dictadura i
repressió franquista en espais públics. La cooperació entre
administracions i, sobretot, el compromís polític i de reconei-
xement de la memòria, els represaliats i les víctimes del fran-
quisme han de ser el motor per la retirada definitiva, previ
inventari, de la simbologia franquista del nostre poble. ■

Aquesta imatge del jou i les fletxes ha estat ben visible des
de 1940 fins al 2008. Ara ja no hi és. La foto és de Pere
Mir de l'any 1997

Ja a finals de maig de 2005, el Ple de l'Ajuntament de

Sarrià de Ter va aprovar, a proposta del grup municipal
socialista, llavors al govern, una moció instant a la Generali-
tat de Catalunya la retirada de la simbologia franquista exis-
tent a Sarrià de Ter, moció que va ser reeixida només par-
cialment: a finals del 2006, per ordre del Departament de
Política Territorial i Obres Públiques, es van retirar les pla-
ques franquistes amb el jou i les fletxes dels monòlits dels
extrems del Pont de l'Aigua entre Sarrià de Ter i Girona.
Així doncs, amb la finalitat d'alliberar els espais públics
de Sarrià de Ter de la simbologia franquista, el PSC va pro-
Roger Casero entrevistat per l'Agència Catalana de Notícies en
posar, i el Ple municipal va aprovar per unanimitat, retirar relació a la moció presentada a l'Ajuntament de Sarrià de Ter per
tota la simbologia franquista dels espais públics del munici- tal que insti a la Generalitat de Catalunya a que retiri els símbols
pi de Sarrià de Ter, alhora que instar al Departament d'Inte- franquistes que queden en el Pont de l'Aigua.

LAMPISTERIA
JOSEP COMAS
Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68

c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

pDS_21
ENTITATS [AA.VV. Sarrià de Baix

CARNAVAL 2009 A SARRIÀ DE TER

AA.VV. Sarrià de Baix

Els Cavallers, comparsa guanyadora del 1r premi

E
l passat dissabte 21 de febrer, vàrem celebrar
el Carnaval 2009 a Sarrià de Ter. Aquest acte
va ser organitzat per l'Associació de Veïns de
Sarrià de Baix amb la col·laboració de l'Ajunta-
ment de Sarrià de Ter i Caixa de Girona.
A les 4 de la tarda es va donar el tret de sortida al Car-
naval 2009 amb la rua que va sortir de la Cooperativa, i que
va comptar amb l'acompanyament dels Gegants de Sarrià
de Ter fent un recorregut pels barris del nostre poble.
Cap a 2/4 de 7 de la tarda, la rua amb la seva comitiva
va arribar al pavelló, on vam poder gaudir del parlament del
Rei Carnestoltes, juntament amb un petit obsequi per a tots
els nens i nenes que anaven disfressats. Acte seguit va
tenir lloc l'espectacle infantil, on els nens varen gaudir mol-
tíssim i s'ho van passar d'allò més bé!
Seguint amb els actes, a les 9 de la nit al mateix pave-
lló va tenir lloc el sopar-ball de Carnestoltes, que va aplegar
aproximadament 120 persones. Durant el sopar, l'Associa-
ció de Comerciants de Sarrià de Ter va lliurar els premis del
Concurs de Comparses. Amb aquest concurs vam voler
premiar les dues millors comparses i la millor disfressa indi-
vidual; i per evitar malentesos, les votacions van ser eme-
Vista de l'interior del pavelló.
ses únicament pels assistents al sopar i van resultar guan-
yadors, amb el 1r premi de Comparses Els Cavallers, el 2n
premi va ser per a la comparsa Can-Can, i el premi individual
va ser per a en Patxi.
Acabat el sopar, hi va haver ball a càrrec del Dj. Super-
só, un ball que va estar obert a tothom que volgués gaudir
d'una bona estona de música, gresca i bons ambients, que
finalment vam aconseguir mantenir fins a altes hores de la
matinada.
Des de l'Associació de Veïns de Sarrià de Baix, volem
agrair la vostra presència i esperem haver aconseguit fer-
vos gaudir a tots, petits i grans, d'un dia especial com és el
Carnaval. ■

22_pDS
 ENTITATS [MIJAC

Com que va ploure, vam

improvisar un joc Bocamoll.
Aquí teniu l'equip guanyador
aixecant la copa.

El primer àpat
va ser a la pl
atja. Mmmm
!! quina gana
.

QUÈ VAM FER

AQUESTA
SETMANA
SANTA?
L'equip de monitors MIJAC

E
ls nens i nenes de Sarrià de Ter
aquests dies de Setmana Santa
vam marxar de colònies cap al
Maresme. Concretament vàrem a
anar a la casa de Sant Pere de Riu,
de Pineda de Mar. Explicar-vos tot el que vàrem
fer seria un xic llarg, però el que farem serà
ensenyar-vos unes quantes fotos. ■ Un petit record per emportar-nos a casa. Tot rentant plats vam quedar ben remullats.
El “Sr. Potato”.

activitats d’estiu
CAMPAMENTS
Dates: 4 de juliol a 12 de juliol
Lloc: El Serrat (Sant Pere de Torelló).
Edat: Per a nois i noies nascuts entre 1993 i 1997. Màxim 35 participants.
Preu: 150 euros.
COLÒNIES
Dates: 24 de juliol al 1 d’agost.
Lloc: Casa de Colònies de Granollers de Rocacorba.
Edat: Nascuts entre 1997 i 2002. Màxim 40 participants.
Preu: Preu 150 euros.

Inscripcions a partir del 15 de maig a la Cooperativa.

Dilluns, dimecres i divendres de 6 a 8 i el mes de juny cada dia de 6 a 8 de la tarda.

pDS_23
ENTITATS [Penya Blaugrana

LA PENYA BLAUGRANA
Penya Blaugrana de Sarrià de Ter

la Penya. Amb el
temps vàrem com-
prar unes còmodes
cadires i taules, una
pantalla gegant, un
bon equip de so,
unes neveres, un
escalfador d'aigua,
un ordinador, un
tallaembotits, etc.
A l'última
assemblea es va
decidir fer donació
de tot això a l'ajunta-
ment perquè ho
La junta de la Penya Blaugrana: Josep Ma. gestionés al màxim
Palomeras, Mercè Cla, Jordi Paretas, Josep
possible per al bé
Ma. Martínez, Dolors Ballada, Roger Torrent,
Nicolàs Casas, Dolors Bartrina, Josep Ma. del poble. Així
Fernández, Rosa Soler, Josep Ma.Oliveras, Expectació veient un partit del Barça, dins del local de la mateix es va decidir
Neus Mercader i Robert Creeixans. Penya, a l'edifici Rafael Masó. que amb el roma-
nent econòmic que que-

H
an estat quasi 12 anys. tasca feta fins ara, una nova generació. dava, es comprarien taules i cadires,
Així s'escriu la història No ha estat possible, potser no hem que també els donaríem a l'ajunta-
de la Penya Blaugrana sabut fer-ho bé, però hi ha hagut ment per a l'ús de totes les entitats del
de Sarrià de Ter. Així temps de sobres, possiblement poble que les necessitin. Era un desig
de senzill. aquesta nova generació que hem bus- de la Junta. Així, quan per exemple
Tot va començar en una tertúlia cat no hi és. Potser el temps està can- assistim a la Festa Major, podrem
de Ràdio Sarrià, “Fora dubtes”, amb viant i nosaltres, els grans, no ens recordar que al nostre poble va existir
Robert Creixans, Joan Costa, Joan n'hem assabentat. “La Penya”.
Masdemont, Josep Turbau, Josep Oli- En aquests quasi 12 anys han La Penya va ser l'entitat que va
veras i Josep M. Palomeras. Però això passat tres alcaldes diferents amb els proposar a l'ajuntament fer la Quina
és l'anècdota. Es va convidar tothom a seus respectius regidors, també dife- nadalenca. El primer any la Quina es va
fer una reunió per tirar endavant una rents. Han estat moments dolços i celebrar al Patronat, més tard a les
nova entitat al poble. D'aquesta reunió altres no tant, però això forma part de sales annexes del Pavelló Municipal,
en va sortir una junta i uns socis funda- la història. Agraïm a tots ells el seu finalment l'any passat vàrem poder fer-
dors. D'això han passat 12 anys. Gaire- interès perquè la Penya funcionés i la la a la mateixa pista. Ja era hora,
bé una generació. seva voluntat de no aturar-la. només l'hem pogut disfrutar una any...
Ara, és això el que hem trobat a Recordem la primera seu social. Agraïm als jugadors del Barça les
faltar, una nova generació. Gent capaç Fou la Cooperativa de Sarrià de Dalt. bones estones que ens han fet passar,
de continuar tirant endavant aquesta No va acabar de funcionar, no tothom les lligues, la Copa d'Europa, etc, les
entitat. Perquè després de 12 anys no hi posava el màxim interès. El temps estones dolentes no cal recordar-les.
ens ha estat fàcil tancar la paradeta. ens ho ha demostrat, però això també Ara ens sentim tristos, però al
Han estat molts anys de lluita, d'em- és una història passada. mateix temps contents d'haver estat
prenyades, decepcions, però també Se'ns va oferir el local de l'antic 12 anys junts, intentant tirar endavant,
de satisfaccions personals. De la CAP, o antigues escoles, al carrer de ser respectuosos amb tothom.
il·lusió dels primers anys s'ha passat, Major. Va ser una gran idea, el local D'intentar fer passar bones estones a
amb el temps a una situació d'anar estava tancat i nosaltres el vàrem apro- molta gent del poble.
tirant. Això no és bo per a cap entitat. fitar. Amb el consentiment de l'ajunta- El nostre agraïment a tots els
A la vida hi poses il·lusió, interès, o res ment el vàrem acondicionar perquè la socis, a l'ajuntament i en general a tot
de res. La Junta ha estat durant tot un gent s'hi trobés còmoda i s'hi pogues- el poble.
any buscant gent perquè continués la sin fer altres activitats a més de les de Adéu-siau. ■

24_pDS
 DOSSIER D’HISTORIA [La guerra del Francès

Lluís Ma. de Puig i Josep Brugada en la presentació del cicle sobre la Guerra del Francès, organitzat per la revista Parlem de Sarrià.
Foto: Quim Llunell.

EL MESTRATGE DE
LLUÍS Mª DE PUIG
Josep Brugada

l passat dia 8 de novembre, els sarrianencs vam tenir el privilegi de poder escoltar una conferència a

E càrrec de Lluís Mª de Puig sobre la guerra del francès, el conflicte entre el govern napoleònic i l'obsti-
nació de resistència de les autoritats espanyoles a la ciutat de Girona entre els anys de 1802 a 1814.
Afirmo que comptar amb la presència de Lluís Mª de Puig és tot un privilegi perquè el seu magisteri
és únic. De Puig fa molts anys que s'ha dedicat a la investigació, a la docència universitària i a la polí-
tica. Jo diria que Lluís Mª de Puig és un d'aquests gironins cosmopolites que a més d'haver estat -en el seu temps-
un lluitador, un activista i un opositor clandestí al règim franquista, cosa que li ha conferit una personalitat políti-
ca, un tremp ideològic inalterable i una trajectòria excepcional com a representant de la ciutadania, mai ha aban-
donat la seva tasca d'investigador, conferenciant i docent d'història contemporània de Catalunya. Val a dir que de
totes les seves facetes, la de conferenciant, és una activitat que desenvolupa com ningú, perquè a més, des de fa
molts anys, Lluís Mª de Puig -com es diria en francès- és un “charmant”i extraordinari “causer”. Té, doncs, per dir-
ho en el nostre llenguatge, el do de la paraula i la capacitat de parlar en públic de manera brillant i, allò acadèmic,
els arguments intel·lectuals, el discurs polític, els presenta -com pocs- amb una gran amenitat discursiva, si convé
amb ironia, a vegades fins i tot amb un to una mica burleta, de manera que capta immediatament l'atenció dels
qui l'escolten.

pDS_25
DOSSIER D’HISTÒRIA [La guerra del Francès
El cicle de conferències sobre la Guerra del Francès, es va dur a terme a la sala del Coro. La primera, el 8 de novembre amb Lluis Ma. de
Puig i la segona el 15 de novembre amb Francesc X. Morales. Foto: Quim Llunell.
Jo diria que De Puig és una perso-
na que, sigui en el discurs acadèmic,
sigui en el discurs polític, gaudeix de
gran capacitat comunicativa, de tal
manera que mai deixa indiferent qui
l'escolta. Estructura i modula perfecta-
ment el discurs i en tot moment s'ajuda
amb la seva mirada bonhomiosa i sim-
pàtica per establir complicitat amb els
oients i captar l'atenció de l'auditori.
De la personalitat intel·lectual i
política de Lluís Mª de Puig hom en
podria escriure moltes coses. De tots
els grans mestres que he tingut la sort
de tenir, i abans que anés a la universi-
tat, De Puig des de Girona, va ser el
qui més matinerament em va influen-
ciar. Primerament des de la seva ves-
sant d'assagista i cronista en llengua
catalana a les pàgines de la revista Pre-
sència. Segonament en la seva faceta
d'historiador, i en darrer terme des del
punt de vista de la militància i la ideo-
logia polítiques.
El seu llibre sobre la Girona fran-
cesa, 1812-1814, publicat a Girona
l'any 1976, va ser una tesi memorable
que em va introduir al descobriment
de la història nostra. Em desvetllà l'in-
terès i la passió que certament tinc per
la història en general. El llibre, abans
que descobríssim els assajos d'histò-
ria de Carles Rahola, esdevingué per a
tots els de la meva generació, un text
que trencà els tòpics i els vells mites
26_pDS
de la història oficial. La tesi de De Puig
ens va fer veure que el fet històric pri-
merament cal documentar-lo bé des
de la pacient labor del treball d'arxiu i
amb la utilització de bones fons. Sego-
nament ens va fer apreciar que la his-
tòria es pot explicar des de diversos
prismes. Per a nosaltres, aprenents
que sortíem d'uns coneixements his-
tòrics oficials i oficiosos, i per tant,
completament falsejats i tergiversats,
el llibre Girona francesa, 1812-1814,
ens va fer veure la necessitat de revi-
sar a fons la història que ens havien
inculcat; la que donaven per oficial i
tanmateix l'assaig serví per a descobrir
la que no ens havien ni esmentat.
La conferència de Lluís Mª de Puig
sobre el conflicte amb les autoritats
napoleòniques, va vincular-se en tot
moment amb els fets que s'esdevin-
gueren a la ciutat de Girona però que
també van repercutir en la història de la
gent i el poble de Sarrià de Ter. De Puig
va partir dels fets generals que afecta-
ven les relacions d'Espanya amb el con-
text europeu i amb la situació d'un
absolutisme decadent que deixà la
península amb una gran sensació de
buit de poder. Els francesos, que tenien
problemes amb Portugal i en cobejaven
el control, pretenien utilitzar Catalunya
com a corredor de pas per a les seves
tropes. Aquest insospitat transitar de
francesos durant els primers anys del
segle XIX pels rodals de Sarrià i altres
pobles, va ser una de les causes del
descontentament i de la incomprensió
de la població. Això féu que progressi-
vament es donessin friccions entre el
poble de Catalunya i les autoritats fran-
ceses. Altrament la guerra es desenca-
denà també perquè no hi va haver de
cap manera, ni en cap moment, una
capacitat de diàleg, ni de negociació
racional entre les parts en litigi. És a dir,
entre les autoritats espanyoles i la
potència de l'autoritat napoleònica. A
conseqüència d'aquesta incomprensió i
la manca de claredat entre les classes
populars, l'esverament dels gironins
per les contribucions que havien de fer
als francesos, més la instigació del cler-
gat que va prendre partit per la causa
espanyola, es desfermaren uns setges
que en principi desorientaren les matei-
xes autoritats franceses, les quals -val a
dir- no tenien intenció d'antuvi de mal-
menar Girona. Els francesos en tot
moment minimitzaren la capacitat de
reacció i de resistència dels seus habi-
tants. Per tant, a la fi, davant de tanta
excitació i alteració de les classes popu-
lars, més els interessos sempre patrio-
ters i obcecadament espanyols dels
dirigents, s'arribà a l'extrem de provo-
car una guerra, que posteriorment seria
anomenada “d'independència”. Els
gironins i les seves autoritats locals val
a dir que es van insurreccionar.

Tot plegat formà, doncs, un
cúmul de despropòsits que van origi-
nar uns fets bèl·lics de grans conse-
qüències per a la ciutat de Girona i la
seva rodalia. Enfrontaments que com
va analitzar l'historiador gironí, en un
gran tant per cent, es van produir per
la tossudesa i la ceguesa de les autori-
tats espanyoles, fets que no cal dir,
van canviar en gran manera la trajectò-
ria de la ciutat i la seva àrea d'influèn-
cia. Els gironins van aixecar-se en
rebel·lió contra el seu propi governa-
dor, contra el poder establert i contra
les autoritats de tarannà absolutista i
espanyol de la ciutat. Els generals fran-
cesos van adonar-se de la incomoditat
que representava la seva presència en
terres catalanes però l'alteració i la ins-
tigació de la població estaven tan exci-
tades que no va ser possible aturar la
rebel·lió contra les tropes napoleòni-
ques. Així, doncs, es provocaren diver-
sos assetjaments a la ciutat en uns
DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS
MAGATZEM I OFICINA
Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER
Tel. i Fax 972 17 15 57
enfrontaments d'acció/reacció, que en
alguns moments foren favorables als
gironins i en d'altres als francesos, de
tal manera que -després d'escandalo-
ses i nombroses baixes per ambdues
parts- s'arribà a uns balanços de mort i
de misèria els quals acabarien afavo-
rint irremissiblement la superioritat
dels francesos, que en un intent d'a-
paivagar els ànims, demanaren en
diverses ocasions la capitulació de
Girona a les autoritats espanyoles que
regien la ciutat. L'autoritat espanyola,
tot i veient la misèria humana que
tenien intramurs, per un orgull patrio-
ter, obcecat i dement, no van ser capa-
ços d'actuar en paràmetres polítics de
realisme a fi i efecte d'alleugerir el
patiment i l'agonia de la ciutat de Giro-
na i la dels seus ciutadans. Per això De
Puig, en un moment de la seva confe-
rència plantejava si realment autoritats
com el General Álvarez de Castro, que
tradicionalment havia estat presentat
DOSSIER D’HISTÒRIA [La guerra del Francès
com un defensor modèlic, admirador
del General Palafox, portà desgraciada-
ment la ciutadania de Girona als límits
de la resistència humana, a l'extenua-
ció i l'anorreament. De Puig es pregun-
tava, doncs, si el sinistre personatge
esdevingué realment un heroi o un foll.
De Puig, passant per les tradicio-
nals rogatives a Sant Narcís, les invo-
cacions populars al retorn de Ferran VII
aclamat com “el Desitjat”, per la des-
cripció de les accions militars dels
generals francesos a les ordres de
Napoleó, fins als detalls estadístics i
de xifres absolutament esborronado-
res de les conseqüències bèl·liques,
ens va proporcionar un veraç i real
repàs al que va ser la guerra del Fran-
cès. Una guerra amb uns setges que
massa sovint han estat relatats com a
mítics i heroics, als quals la població
sarrianenca -com bé hem demostrat-
de quina manera! va contribuir a la
seva defensa. ■
pDS_27
DOSSIER D’HISTÒRIA [Miquelets i Parrots a Sarrià
MIQUELETS I
PARROTS A SARRIÀ
Francesc Xavier Morales
Llancers polonesos perseguint guerrilers a Espanya, segons una aquarel·la d’Orlando Norie (1832-1901)
CONSIDERACIONS INICIALS
C
om suposo que tots sabeu a aquestes alça-
des, enguany es commemora el dos-cents
aniversari de la guerra del Francès i, més con-
cretament, l'esdeveniment dels setges de
Girona de juliol-agost de 1808 i maig-desem-
bre de 1809. Els actes i les celebracions no semblen tenir
aturador fins a completar el cicle el 2014; ja veurem què pas-
sarà quan, d'aquí tres anys, s'ajunti amb la commemoració
del tres-cents aniversari del setge de Girona de 1711, durant
la guerra de Successió espanyola. I així fins a l'infinit.
Habitualment es tracta el que sovint anomenem gue-
rra de la Independència o del Francès com un conflicte a
part, que començaria amb la revolta de les principals ciutats
espanyoles al llarg de l'estiu de 1808 i finalitzaria amb la reti-
rada de les darreres tropes franceses i el retorn de Ferran
VII. Una manera d'ampliar les fronteres cronològiques del
conflicte consisteix a considerar la guerra del Francès com
1
Javier Antón Pelayo, Sarrià de Ter, Girona, Diputació de Girona / Fundació Caixa de Girona, 2007, 32-33.
28_pDS
a part d'un conflicte més ampli cronològicament i geogràfi-
ca. És el que farem en aquest article, i és també el que va
fer Javier Antón Pelayo en el llibre Sarrià de Ter de la col·lec-
ció Quaderns de la Revista de Girona, unint la guerra Gran
de 1793-1795 amb la guerra del Francès de 1808-18141.
El 1792, la República de França sorgida de la revolució
es convertiria en la principal protagonista de tot un seguit de
guerres que enfrontarien a tots els reialmes, principats,
imperis i repúbliques, des de Portugal fins a l'Imperi Turc, i
des de Suècia fins a Malta. Més encara, si tenim en comp-
te el poder colonial que moltes d'aquestes potències pos-
seïen: Espanya, Gran Bretanya i la mateixa França. Fins al
1815, les hostilitats tingueren punts d'extrema violència,
combinats amb paus que pel general foren breus. La corre-
lació de forces fou canviant, tot i que podem dir, per gene-
ralitzar sense risc a equivocar-nos, que la majoria d'enfron-
taments es produïren entre França i alguns pocs aliats (nor-
malment ja conquerits prèviament), contra una o altra coali-
ció contrària.

La guerra arribaria a les fronteres
espanyoles el març de 1793, amb la
invasió del Rosselló per part de les tro-
pes del general Ricardos. A l'ímpetu
inicial de les armes espanyoles seguí
un conjunt de derrotes que propiciaren
la pau de Basilea (22 de juliol de 1795).
Finalitzada la guerra, Manuel Godoy,
àrbitre de la política espanyola, acon-
seguia una aliança amb França en el
tractat de Sant Ildefons de 1796. La
flota espanyola es posava al servei del
règim gal per lluitar conjuntament con-
tra el poder britànic, fet que acabà amb
la derrota de la flota francoespanyola a
Trafalgar (21 d'octubre de 1805). Però
l'aliança resistí, sobretot gràcies a les
victòries terrestres de Napoleó de
1805 a 1807 sobre austríacs, russos i
prussians.
Amb mitja Europa sota control,
Napoleó es girà de ple cap a una gue-
rra econòmica contra Gran Bretanya.
Això suposava tenir sota control els
ports de Portugal, travessant, és clar,
el territori del seu aliat espanyol. La pri-
mera tropa francesa entrava pel País
Basc l'octubre de 1807, i els primers
mesos de 1808 arribarien més tropes
a Valladolid i Burgos. La novetat, però,
es materialitzà amb l'arribada del Cos
d'Observació dels Pirineus Orientals el
9 de febrer de 1808. El 29 de febrer
aquestes tropes s'apoderaven per sor-
presa de les defenses de Barcelona, i
a principis de març passaria el mateix
amb les de Figueres: els francesos ja
controlaven l'eix de carreteres i fortifi-
cacions que serviria per dominar Cata-
lunya. El mes de maig d'aquell any el
tron espanyol passaria a mans d'un
germà de Napoleó: Josep.
La revolta del mes de maig, insti-
gada per partidaris de Ferran VII en gai-
rebé totes les ciutats espanyoles, s'es-
tengué de Madrid a València. D'aquí
passà a Tarragona, i de Saragossa es
2
Antonio , La Catalunya resistent a la dominació francesa (1808-1812), Barcelona, Edicions 62, 1989.
3
Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4663.
4
Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4657.
5
Girona: Arxiu Diocesà, Sarrià de Ter, O3, f. 22v.
6
Girona: Arxiu Diocesà, Bisbal d'Empordà, O5.
7
Girona: Arxiu Diocesà, Sarrià de Ter, M1.
8
Josep Brugada, “La guerra contra Napoleó”, dins Josep Brugada (coord.), Sarrià de Ter, el paper de la història, Girona, CCG Edicions, 2006, 158.
9
Pedro Espraeckmans, Diario del sitio de Gerona de el año 1809 por el Séptimo Cuerpo del Ejército francés, Olot, Tipografia N. Pladevall, 1909, 1-6.
10
Joaquín Pla Cargol, La guerra de la Independecia en Gerona y sus comarcas, Girona, Dalmau Carles Pla, 1953, 308.
11
Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4644, reg. 11.923, 3.
12
Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4645, reg. 11.923, 6 i 9.
DOSSIER D’HISTÒRIA [Miquelets i Parrots a Sarrià
projectà a Lleida, on es constituí la pri-
mera Junta del Principat, el 18 de juny,
seguint el model d'altres poblacions2.
Entre els dies 5 i 6 de juny de 1808 es
creà la Junta de Defensa a Girona. La
resposta imperial no es faria esperar.
SARRIÀ ENMIG DE LES GUERRES
AMB FRANÇA
Aquest espai de conflicte que va de
1793 a 1814 va afectar una població com
Sarrià. Aquest lloc és, com se sol dir en
una expressió que ja ratlla el cansament,
un lloc de pas. Deixant de banda la
obvietat que tots els llocs són lloc de pas
d'alguns altres, concretament direm que
Sarrià es troba a prop d'un nucli de pobla-
ció important, com és Girona, i a més es
troba en el seu accés nord, amb bones
vies de comunicació amb Banyoles,
Figueres i França. Els efectes comercials
que això comporta són francament posi-
tius. Els efectes a causa de l'estratègia
bèl·lica en cas de conflicte són, franca-
ment, desastrosos.
El 20 de novembre de 1794 mar-
cava el punt màxim de l'ofensiva
espanyola en el front del Rosselló.
Calia crear una línia de defensa al riu
Fluvià a partir del reclutament de tro-
pes que auxiliessin les que ja estaven
en campanya. Una Junta General de
Catalunya decidí aixecar un cos de
quinze a vint mil homes: els Terços de
Catalunya, formats a partir de compan-
yies de voluntaris3.
Durant la guerra de 1793-1795
milers de refugiats es dispersaren per
terres de tot el corregiment de Girona.
A Sarrià en localitzem 94 d'aquestes
“personas extraviadas por estar ocu-
pados de los enemigos los lugares de
su residencia”, l'abril de 17954. La llis-
ta s'hauria de completar amb les res-
pectives dones, fills, etc. que deurien
acompanyar aquests homes. També hi
hauria un nombre incalculable de fugi-
tius anònims, com el foraster descone-
gut que mor a casa de l'hostaler Pere
Domènech el 31 de setembre de
17945. Durant la guerra de 1808 a
1814, els sarrianencs serien els fugi-
tius: entre finals de 1809 i principis de
1810, la majoria fugiren a la Bisbal,
com l'apotecari Josep Farró o el treba-
llador Ramon Cuiné6.
Després de rebutjar el primer
atac el 21 de juny de 1808, el mes de
juliol es pogueren realitzar operacions
formals de setge que provocaren l'o-
cupació de Sarrià el dia 237. El 6 de
maig de l'any següent, un batalló d'in-
fanteria lleugera s'apoderà del poble,
que ja estava abandonat8. Una sortida
de la guarnició de Girona, manada per
Enrique O'Donnell, els desallotjà fins a
Sant Julià de Ramis. Però els invasors
no desistiren, i el dia següent tornaren
a Sarrià per atacar Pont Major i Camp-
dorà, situant al dia següent campa-
ment en aquests pobles9.
Per facilitar l'entrada del comboi
de García Conde l'1 de setembre de
1809, els sometents del doctor Rovira
atacaren el castell de Montagut, des-
allotjant-ne la guarnició francesa. Tot
seguit es dirigiren a Sarrià, per atacar
la bateria imperial situada al puig d'en
Roca10. Res del que es va fer va servir
per evitar la caiguda de la ciutat el 10
de desembre.
MIQUELETS I PARROTS
Durant la guerra Gran, quan arribà el
moment de formar les companyies del
Terç del Partit de Girona, cinc habitants
de Sarrià s'allistaren. Salvi Olivé i
Josep Serra foren a la 3a companyia11;
Pere Carbarol a la 6a; i Joan Gibré i
Antoni Collell, a la 9a12. El Josep Serra
de la 3a companyia, de quaranta anys
d'edat, es convertiria en el batlle de
pDS_29
DOSSIER D’HISTORIA [Miquelets i Parrots a Sarrià

Sarrià durant la dominació napole- es miraria de reclutar un exèrcit de

ònica, gairebé deu anys després quaranta mil homes. No s'arribaria
de lluitar com a miquelet a la gue- mai a aquesta xifra (potser s'arribà
rra Gran. als 28.000). Provisionalment, els
La vida al front va ser dura, de Sarrià que s'apuntaren en el pri-
però les baixes no s'acostumaven mer moment (19 de juliol de 1808)
a produir en el camp de batalla. La passaren a la 9a companyia, la
majoria de les morts es produïen qual, poc després, es convertiria
per malaltia, a la rereguarda. Entre amb tota seguretat en la 9a com-
1793 i 1794 tenim els casos de panyia de sometents, sota les
Fernando Martínez, del Regiment ordres del capità Antoni Sala20.
de Múrcia o Joan Albara, de la Els únics noms de reclutats
sisena companyia de les Guàrdies que he trobat clarament relacio-
Espanyoles, a banda d'altres sol- nats amb Sarrià són del 13 de
dats que van morir sense saber- febrer de 1809, quan trobo Joan
ne el nom13. La causa de tots ells Xunclà, Miquel Xunclà, Miquel
fou malaltia natural. Només un, el Pérez i Pau Bosch, enviats al Regi-
caporal segon del Regiment de ment d'Ultònia, que aniria curt de
Reus Emanuel Rull, fou enterrat Filiació del voluntari Josep Serra en un dels terços personal; i Francesc Gasau i Bau-
el 6 de gener de 1795 per causa de Catalunya el 1795. Girona: Arxiu Municipal, dili Cabanas, destinats a l'artilleria
violenta14. Un altre tipus de baixes Defensa, UI 4644, reg. 11,923,3 de la ciutat21. Només he trobat un
foren les desercions. Joan Gibré i individu de Sarrià que pugui situar
Antoni Collell, els sarrianencs de la 9a altre exemple de violència entre una clarament en un terç de miquelets:
companyia, varen desaparèixer el 24 guerra i una altra ho demostra l'assas- Llorenç Puigdemont, el qual s'havia
de març de 179515. Ignoro si “desapa- sinat del masover Isidre Puig, perpe- allistat voluntari a la 5a companyia del
regut” significa el mateix que “deser- trat el 12 d'agost de 1803, a les vuit Terç de Figueres el 25 de gener de
tor”, una paraula que també s'utilitza del vespre, per quatre desconeguts17. 180922. Desconec els motius pels
en la documentació. En els primers moments de l'ai- quals un individu preferia una unitat i
La fi de la guerra Gran no signifi- xecament de Girona el juny i juliol de no una altra. El cert és que a vegades
cà la fi de la violència. L'any 1803 tro- 1808, la Junta cercà homes allà on fes es produïen exigències, la més habi-
bem documentat a Joan Gil i Pere falta. A la llista dels primers voluntaris tual de les quals era mirar d'assolir gra-
Riera, mossos de la Ronda Volant es trobaria la Ronda Extraordinària de duació presentant a títol personal
Extraordinària16. A aquesta tropa Pontmajor, que era la de Sarrià. El 22 voluntaris per al terç. Concretament,
també se la coneixia amb el nom de de juliol de 1808 la manava el caporal Joaquim Thomàs, una de les persones
“parrots”, paraula utilitzada per desig- Manel Escrigas, i estaria formada per socialment destacades de Sarrià, s'o-
nar un tipus de mosso similar al de les Pau Escrigas, Domingo Escrigas, Feliu ferirà per crear una companyia i manar-
Esquadres de Valls (de fet n'eren la Moragas, Ramon Garriga, Josep Valls, la ell mateix23. No he trobat constància
competència directa). Eren la policia Pere Parramon, Pere Roca, Francesc de cap Thomàs manant cap companyia
de l'època, encarregats de vigilar el Dènia, Antoni Vilar, Pere Riera i Joan de miqueletes en els allistaments d'a-
contraban, perseguir els desertors de Gil17. A Pere Riera i Joan Gil ja els hem gost de 1808 a maig de 1809. Sí tro-
l'Exèrcit i “estimular-ne” el recluta- vist el 1803. A Francesc Dènia el tro- bem un sarrianenc vinculat al recluta-
ment. No seria arriscat afirmar que la bem a Dunquerque com a presoner de ment: Baudili Farró, comandant comis-
presència de parrots a Sarrià fos simul- guerra després de 180918. sionat per la Junta de Girona per reunir
tània a la presència de tropes durant la Com el 1795, es tornaren a con- homes armats a Riudellots de la
guerra de 1793-1795 i la seva imme- vocar terços de miquelets per auxiliar a Creu24.
diata postguerra, vigilant la desmobilit- les tropes que lluitaven contra les tro- Un cop rendida Girona i amb el
zació de milers de paisans armats. Un pes napoleòniques. Aquesta vegada comú de Sarrià formant part d'un dels

13
Girona: Arxiu Diocesà, Sarrià de Ter, O3, ff. 14v-18v.
14
Ibid., f. 23.
15
Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4662.
16
Girona: Arxiu Diocesà, Sarrià de Ter, M1, f. 215v; Girona: Arxiu Diocesà, Sarrià de Ter, O3, f. 42v.
17
Girona: Arxiu Diocesà, Sarrià de Ter, O3, f. 43v.
18
Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4678, reg. 12.161, 5.
19
Barcelona: Arxiu de la Corona d'Aragó, Documentació Napoleònica, LV, lligall 30-1a.
20
Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4678, reg. 12.161, 4.
21
Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4679, reg. 12.162, 5.
22
Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4679, reg. 12.161, 2.
23
Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4678, reg. 12.161, 4.
24
Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4678, reg. 12.161, 1.

30_pDS
 DOSSIER D’HISTORIA [Miquelets i Parrots a Sarrià

cantons de Girona, trobem a la motiu, Sastre Pet de Sarrià. El dia

vila una presència del que podrí- 19, manuscrits francesos trobats
em anomenar la versió napoleòni- a casa d'un Miralles de Sarrià (no
ca dels parrots, concretament la sembla tenir parentiu amb el bat-
1a companyia de Caçadors de lle del lloc Ramon Miralles), eren
l'Empordà. Entre febrer i agost de enviats a Girona, pel que sembla
1813 trobaríem els següents sol- seguint ordres de la Junta. En un
dats: Josep Comas, natural de les lloc com Sarrià, amb tantes rela-
Planes; Francesc Manelas, de cions amb França, era pràctica-
Torrellà; Miquel Bronsó, de Santa ment segur trobar refugiats fran-
Llogaia del Terri; Anton Munari, de cesos que haurien marxat a l'inici
Bolonya (Itàlia); i Llorenç Sala, de de les turbulències. És el cas de
Santa Bàrbara25. Francesc Chaveta, de Sarrià,
“emigrado desde la última vez
LA POBLACIÓ CIVIL que los franceses pusieron sitio a
esa ciudad”. El dia 29 informava
Quan es fa història de la guerra o de material útil al bàndol patriota
de les batalles, tot sovint oblidem confiscat a altres individus de
que els combats generen morts i Parrots de Sarrià que es presentaren a la defensa de nació francesa29.
ferits entre els civils a banda d'en- Girona el 1808. Girona: Arxiu Municipal. Defen- Els dos setges deixaren a la
tre la tropa. Va ser el cas, per a la sa, UI 4678, reg. 12.161, 5 vila de Sarrià amb dos terços de
guerra Gran, de Jaume Martí, les cases destruïdes i les dues
negociant de Sarrià mort a prop de de esta ciudad y que por lo tanto ha esglésies mig arruïnades. L'esglé-
Camallera el 4 de juny de 179426, i de sido uno de los lugares que han expri- sia de la Misericòrdia serviria de magat-
Josep Montaner, treballador de Sarrià mentado [sic] con dolor los maiores zem i cort, com tantes altres del territo-
mort el 24 de novembre d'aquell mateix rigores de la guerra; y precindieno que ri. Les deficiències estructurals dura-
any en “un combat de guerra entre no hay vecino en que no haia perdido rien fins a les reformes de 1959 30, mal-
francesos y espanyols” esdevingut a // muchísimo, el exponente ha queda- grat que el rector de Sarrià s'havia
Sant Quirze de Colera27. Els dos es tro- do enteramente despojado, sin un posat a la llista dels que més necessi-
baren enmig dels saqueigs francesos i mueble, sin cosecha, asolado los oliva- taven auxili per tenir les terres incultes
desfetes de les tropes espanyoles per res y por lo tanto constituido en el más i no haver percebut rendes. L'església
la zona de la Garrotxa i l'Empordà. deplorable estado, de modo que se ve de Sarrià també apareix a la llista dels
El patriotisme dels primers con los maiores apuros para mantener edificis que necessitaven ajuda31. L'ad-
moments de la revolta de 1808 donà su familia”28. El 27 de setembre, el ministració napoleònica va mirar de
pas a punts de vista més realistes. Per governador de Girona Bolíbar, escrivia mantenir en bon estat el clergat secu-
fer-nos una idea de com poden arribar al marge de la súplica el següent: “Sin lar i la seva xarxa de parròquies, els
a canviar les coses en el si d'una embargo de lo que expresa al suplican- interessava mantenir als posseïdors de
mateixa família, l'1 de setembre de te, informe el Ayuntamiento, junto con bona part de la informació demogràfi-
1808, és a dir, després dels primers el cura párroco, lo que estimen justo ca: naixements, casaments, etc. No es
enfrontaments amb els imperials, el con arreglo a la circular de 12 del pot dir el mateix del clergat regular.
ciutadà honrat de Barcelona Pere Tho- actual mes; y si le ha quedado parte de La guerra també s'emportà
màs de Sarrià, parent del que havia su patrimonio sin ser invadido por los molts individus. Per desgràcia no s'han
demanat organitzar i manar una com- enemigos.” conservat totes les partides de defun-
panyia de voluntaris, suplicava que se La guerra del Francès fou una ció del període 1805-1811. El conflicte
l'indultés del pagament de 80 lliures guerra de propaganda, informació i generà presoners, ho hem vist en el
que la Junta de Defensa exigia per a espionatge. El 8 d'agost de 1808, cas de Francesc Dènia. Miquel Man-
l'esforç de guerra: “Sarriá ha sido el Josep Garrigolas, de Salrà, i Salvador ció, de Sarrià, també consta com un
sitio en que han permanecido lo [sic] Ramaga de la parròquia de Sant Feliu d'aquells presoners de guerra retin-
franceses todo el tiempo que duró la de Girona, demanen la captura d'un guts a França, en aquest cas concret a
permanencia de su exército a la vista informant del qual només es coneix el Tarascon32, prop de Bellcaire.

25
Girona: Arxiu Diocesà, Sarrià de Ter, O3, ff. 57r-59v.
26
Ibid., f. 20r.
27
Ibid., f. 29r.
28
Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4680, reg. 12.162, 1.
29
Girona: Arxiu Municipal, Administració Municipal, UI 9556.
30
Pelayo, Sarrià, 29 i 33.
31
Barcelona: Arxiu de la Corona d'Aragó, Documentació Napoleònica, XXI, 217.
32
Barcelona: Arxiu de la Corona d'Aragó, Documentació Napoleònica, LV, lligall 30-1a.

pDS_31
DOSSIER D’HISTORIA [Miquelets i Parrots a Sarrià
Litografia de 1848 en la que apareixen representats, al centre, Augereau i Gouvion Saint-
Cyr, els dos comandants que va tenir el VII Cos durant el setge de Girona de 1809.
CONSEQÜÈNCIES
La guerra, com hem dit al principi, no
coneix límits tan ben definits com a
vegades tot sovint li atribuïm. A molts
els esperava una llarga postguerra,
com a la família Farró, arruïnats per no
33
Pelayo, Sarrià, 40.
34
Girona: Arxiu Diocesà, Sarrià de Ter, O3, f. 65.
32_pDS
poder tornar els censals creats durant
el conflicte33. El 23 d'octubre de 1816,
les “reliquias cadavéricas” de Mariano
Álvarez de Castro passaren per Sarrià
en el seu camí cap a la pompa que
tenien reservada a Girona. El rector de
Sarrià Antoni Perich i Viader féu “tres
absoltas, la una al arrivar al carrer, lo
altre en lo lladoner, y la darrera al cap
del pont”34. Havien passat set anys
des del setge final de Girona i més de
dos des de la sortida de les darreres
tropes imperials del territori. Faltarien
molts anys més de canoneig constant
per part de grups i faccions polítiques
sobre quin havia de ser el llegat dels
setges. Qui n'era el propietari moral de
la derrota (o la victòria camuflada) i
quin profit polític se'n podia obtenir a
cada moment de la història de Girona,
de Catalunya i d'Espanya.
Segurament aquest és el motiu
pel qual la guerra del Francès i els set-
ges de Girona s'han estudiat gairebé
sempre com a punt d'inici del camí.
Fins ara ens hem deixat tota una part
de coneixement, el camí que ens porta
a 1809 des de 1709, i no només el que
ens porta de 1809 a 1909, 1939, 1959
o 2009. Espero haver fet bé agafant
tirada i donant algunes pinzellades del
que crec podria ser una història de la
guerra més completa i equilibrada. ■
 DOSSIER D’HISTÒRIA [la muralla de girona

LA MURALLA DE
GIRONA
UN ELEMENT ESTRATÈGIC QUE REDEFINEIX EL
TERRITORI A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA
Esther Rivera i Panella
Geògrafa

Dins del cicle de sobre la Guerra del Francès, Esther Rivera ens va acompanyar per les muralles de Girona per ensenyar-nos com la ciutat
s'havia defensat dins les muralles erigides al llarg del temps. Foto: Roger Casero

L
a ciutat de Girona, per la seva especial orografia i situació geogràfica, ha estat considerada, des de la
seva fundació, com a plaça forta. Afavorida per la ubicació enmig d'una cruïlla de camins i de rius i
quasi compactada dins el pas estret entre dues planes: l'Empordà i la Selva, sempre ha estat un mag-
nífic emplaçament estratègic de control i de pas entre el nord (França) i el sud (cap a l'interior de la
península Ibèrica).
Ja des dels seus inicis, i en concret des de l' època romana, l'època de fundació de Gerunda, la
fortificació de la ciutat, no tan sols va permetre la protecció de la població, sinó que va ajudar al seu assenta-
ment, tot salvant els desnivells i les irregularitats del terreny que delimitaven l'àrea habitada, que amb dues por-
tes, la del nord a Sobreportes i la del sud al Correu vell, controlaven l'accés a la ciutat.

pDS_33
DOSSIER D’HISTÒRIA [la muralla de Girona
Avui són poques les restes que
ens queden d'aquest primer emmura-
llat triangular i senzill, fet de grans
blocs de pedra calcària local i molt
dura. Els millors exemples els trobem
a la pujada de Sant Feliu i a la zona de
les Àligues, i que varen ser aprofitats
més tard com a fonament de nous
murs i d'altres edificacions.
Algunes remodelacions poste-
riors, sobretot pel que fa al reforça-
ment dels portals d'entrada i de sorti-
da de la ciutat, donen pas a modifica-
cions més importants durant les inva-
sions dels musulmans (vers l'any 717)
i molt més significatives, quan Girona
cap l'any 785 entra a formar part de la
Marca Hispànica dins el regne franc.
El fet frontera és clar. Intensifica el
seu paper defensiu i per tant d'enforti-
ment de murs, d'ampliació del períme-
tre i d'aparició de torres, tant de plan-
ta quadrada com de circular. Alguns
exemples d'aquest vestigis els tro-
bem a la part nord de la ciutat, en con-
cret al passeig Arqueològic (torres
Júlia i Cornèlia) i al pati de les Àligues
34_pDS
(torre de les Àguiles i la del Telègraf).
A l'època baixmedieval, la neces-
sitat de reformar l'emmurallat es fa
palesa. La població creix i els ravals
comencen a aparèixer al voltant de
l'església de Sant Feliu i del monestir
de Sant Pere, donant lloc als burgs.
També al voltant de la zona del Merca-
dal, a l'Areny, es desenvolupa la inci-
pient activitat industrial i per tant s'ins-
tal·laven nous i dispersos assenta-
ments poblacionals. Però com que
aquests nous nuclis localitzats fora
muralla resten desprotegits, a mitjans
del segle XIV, el rei Pere III el Cerimo-
niós va decretar la construcció de la
muralla sud de la ciutat. Més endavant
també, la dels burgs del nord, i més
tard, la de l'Areny. Aquestes obres de
millora defensiva de la ciutat van ser
obres que van durar molts anys enmig
de successius enfrontaments bèl·lics:
la Guerra Civil Catalana (1462-1468), la
guerra de separació entre Catalans i la
Corona Espanyola (1640-1652) amb el
Tractat del Pirineus, les guerres hispa-
nofranceses de finals del XVII i la Gue-
rra de Successió.
La ciutat de Girona en el segle
XVII és una plaça gairebé del tot mili-
taritzada. S'abandona el concepte de
fortificació amb murs de gran alçada,
que amb la evolució de l'armament
resultaven vulnerables, i s'adequa la
defensa cap a les noves modalitats
d'estratègia militar (sistema Vauban).
S'emmuralla de nou i es complemen-
ta amb noves torres, i cinc grans

baluards poligonals al Mercadal (el de
Santa Clara, el del Governador, el de la
Santa Creu, el de Sant Francesc de
Paula i el de Figuerola), també es refor-
cen diferents punts amb llunetes
(petits baluards amb fossat) , i s'amplia
la defensa amb les construccions exte-
riors en els dos punts més elevats
situats fora muralla. El més important,
el Castell de Montjuïc (1653), amb
quatre torres que complementaven la
seva seguretat i que es va convertir
amb el principal objectiu de les tropes
napoleòniques durant els setges de la
Guerra del Francès, i les fortificacions
del Capítol, la del Conestable, la de la
Reina Anna i la dels Caputxins arren-
glerats a les Pedreres., que perfilaven
la nova configuració estratègica i
defensiva de la ciutat.
La ciutat passa uns anys amb
pau, conviu amb els edificis defensius
i fins i tot es reutilitzen per activitats
quotidianes i menestrals, fins que a
principis del segle XIX, l'exèrcit francès
entra en terres gironines com amic
(aparentment cap a la conquesta de
Portugal), però uns mesos més tard,
en concret el 20 i 21 de juny de 1808,
es va produir el primer intent de con-
questa de la ciutat de Girona. Els set-
ges del 22 de juliol del mateix any i el
del 5 de maig de 1809, protagonitzen
l'agonia de la resistència gironina lide-
rada pel general Álvarez de Castro fins
a la seva capitulació el 10 de desembre
del mateix any. Des d'aleshores, la
ciutat resta sota domini francès fins a
Passeig per les
muralles de Girona
amb Esther Rivera.
Fotos: Roger Casero.
la seva retirada a l'any 1814, deixant
una Girona devastada en tots sentits i
destruint el sistema defensiu de torres
i fortificacions (excepte la muralla) que
van desaparèixer per sempre.
Lentament i després d'aquest epi-
sodi, la ciutat es va recuperant. El crei-
xement demogràfic i econòmic i les
transformacions que es donen al llarg
del segle XIX toparen amb els límits
físics de la muralla que frenaven tant la
necessitat d'expansió de la ciutat com
la de disposar de nou sòl urbà que per-
metés la recuperació i desenvolupa-
ment de la modernitat a la ciutat. Així,
s'inicia el gran període de l'enderroca-
ment de les defenses que tant havien
esdevingut un símbol d'aquesta ciutat
i de la seva situació estratègica. ■
pDS_35
cultura
CULTURA

Àrea de Cultura: exposicions i teatre

Sergi Torrentà, tinent d'alcalde de Cultura
Cristina Vicedo
Presentació Serrano

EXPOSICIÓ RETROSPECTIVA

Dolors Xabé

D
urant els dies
en què prepa-
ràvem aques-
ta exposició
retrospectiva,
a l'Àrea de Cultura buscà-
vem un títol que identifiqué
Dolors Xabé amb poques
paraules, i ràpidament vam
creure que definir-la com un
“esperit inquiet” li anava
perfecte, com un vestit fet a
mida.
Un esperit amb forma
de dona. Entusiasta i defen-
sora de totes les causes. Par-
ticipativa i col·laboradora,
però també crítica quan creu
que ho ha de ser. Amiga dels
seus amics i dels que aca-
ben d'arribar. Lectora infati- “Hi havia una vegada...un esperit inquiet”, retrospectiva de Dolors Xabé. Foto: Quim Llunell
gable. Curiosa sense remei.
Tastaolletes de totes les arts.
Teixidora d'històries de la L'acte, que va reunir un nombrós públic, va ser
vida i de jerseis per a tothom que li demana. Apassio- presentat per Dolly Grau, regidora de l'Àrea de la Dona,
nada del seu ordinador, a qui, de tant en tant, torna i per Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter. Tots dos
boig fins que li fa allò que ella vol. Un gran i fort espe- van reivindicar el paper d'activista cultural i social de la
rit dins un cos de dona menuda. Dolors Xabé, però també la seva vessant creativa com
El dia 3 de març a les 8 del vespre es va inaugurar a a artista que ha treballat totes les tècniques, donant
la Sala Patronat l'exposició, “Hi havia una vegada… un com a resultat una varietat total quant a la temàtica de
esperit inquiet. Retrospectiva Dolors Xabé”. La sala reunia les seves obres que van des del realisme figuratiu fins
una cinquantena de treballs, entre dibuixos, olis i a temes més introspectius o conceptuals.
aquarel·les, i es pot considerar com una mostra retrospec- El seu currículum artístic és bàsicament autodidac-
tiva de l'extensa obra realitzada per aquesta artista banyo- ta, tot i que quan era més jove va realitzar algun curs
lina de naixença però sarrianenca d'adopció i de cor. d'aprenentatge tècnic. Com ella explica, va fer un curs

36_pDS

Dolors Xabé amb Narcís -Jordi Aragó i Mercè Huerta. Foto: Quim Llunell.
d'introducció al dibuix artístic a l'Insti-
tut Vell amb el professor Barber, aquí
va aprendre a donar relleu a les figu-
res. Amb posterioritat va fer un curs
amb Isidre Vicens que li va servir per
començar a utilitzar el guaix, el color i
les mescles. L'any 1992 va fer un taller
lliure de Model en viu amb la Mercè
Huerta, que també li va aportar impor-
tants coneixements.
Tot això configura la base sobre la
qual treballa la Dolors, per més que no
ha deixat mai d'experimentar i adaptar
les diferents tècniques a la seva mane-
ra de ser i sentir. Com ella reconeix,
les coses fàcils no li han agradat mai.
Potser per això no es conforma amb
les coses tal com són i les passa sem-
pre pel seu sedàs.
En el transcurs de la inauguració,
la Dolors va presentar els seus treballs
als assistents afirmant que en cada un
d'ells hi havia, fragmentada, la seva
essència personal.També es va mos-
trar satisfeta pel fet que la seva expo-
sició s'emmarqués dintre dels actes
organitzats amb motiu de les VII Jorna-
des de la Dona Treballadora de Sarrià
de Ter, perquè, tal com va dir, ella
mateixa havia estat per circumstàncies
adverses de la vida, abans treballadora
que dona.
Però millor que ho expliqui ella,
amb les seves pròpies paraules:
“Personalment, per circumstàn-
cies adverses de la vida, vaig ser pri-
CULTURA [Dolors Xabé
ge que quan un d'aquests elements es
posa a primera fila, la resta són molt
discrets, per això miro de complaure'ls
a tots. De manera que, enlloc de tenir
èpoques, tinc moments. El problema
és que mai queden prou satisfets del
que faig.
Bé, la veritat és que en aquestes
coses que faig, només pel plaer de fer-
les, deixo que el meu tarannà anàrquic
pugui esplaiar-se.”
La Dolors Xabé és una persona
estimada a Sarrià de Ter. Treballant amb
ella per preparar aquesta exposició ho
mer treballadora que dona. vam poder constatar. Tothom ha
Aquí a Sarrià vaig aprendre a des- col·laborat aportant-hi els quadres que
lliurar-me de la letàrgia parcial que pengen de les parets de casa seva. Aju-
s'havia apoderat de mi. dant. Acompanyant-la el dia de la inau-
Vaig saber que existia pels altres. guració. Contents de poder-li tornar una
Totes les companyes de l'escola em mica de l'estimació que ella ens ha
van fer sentir “algú “, la nostra amistat regalat al llarg de tots aquests anys. ■
ha durat sempre.
He d'esmentar una
persona, el Sr. Climent
Guardiola, ell em va fer
adonar de tot el bagatge
que portava dintre
sense ser-ne conscient.
Va confiar en mi i em va
fer confiar en ell.
A col·laborar en
les coses del poble hi
vaig entrar de la mà d'en
Martí, l'home enamorat
de Sarrià
A les persones que
em coneixen, no neces-
sito dir-los res. I pel que
fa a les que no em
coneixen: aquí em teniu
fragmentada entre totes
les imatges que ens
envolten.
Em sembla que
l'espai de la imaginació,
me'l devien omplir
d'escorrialles d'ele-
ments diversos, i és clar Fotografia de la Dolors Xabé amb 15 anys que
tots volen tenir el seu il.lustrava el cartell de l'exposició
moment. Tinc l'avantat-
pDS_37
cultura
DOSSIER D’HISTÒRIA [sarrià terra de pas

EXPOSICIÓ VARANASI

Fotografies de ners, conductors de bicicletes i

de carros, etc. “El que volia era

Martí Artalejo fer unes instantànies sense cap

mena d´interferències i fotogra-
fiar el que tenia davant”, diu
l´autor d´aquestes 27 imatges,
que mostren també la importàn-
cia del riu Ganges, on es fusio-
L´exposició, nen vida i mort. Aquestes i altres anèc-
subtitulada “La dotes són les que va comentar el fotò-
indiferència de graf en el transcurs de la inauguació.
la diferència”, L´alcalde de Sarrià de Ter, Roger
mostra imatges Torrent, va presentar l´exposició i va
quotidianes de destacar la important tasca efectuada
la ciutat de Vara- pels fotògrafs en la divulgació de fets,
nasi i de l´ano- societats i realitats que, si no fos pel
menat Triangle seu testimoni gràfic, en molts casos
d´Or, format per es desconeixerien. ■
Delhi, el Taj
Mahal i Jaipur.
“Plasmar
tota la realitat de
Martí Artalejo i una de les seves obres. Foto: Quim Llunell l´Índia amb foto-
grafies és del tot
impossible, però
l dia 13 de gener, es va explicar una petita part del que vaig

E inaugurar al centre cívic La viure, crec que sí que és possible”,

Cooperativa l´exposició afirma Martí Artalejo, que va visitar
“Varanasi” del fotògraf l´Índia gràcies a una invitació del
saltenc Martí Artalejo, que govern indi a diverses organitzacions
va poder ser visitada fins a finals de internacionals i a fotògrafs de diferents
febrer a la Sala Gran. L´Àrea de Cultura, països.
en la seva línia de promoció cultural, ha A la mostra, s´hi poden veure
portat a Sarrià aquesta exposició que molts retrats de diferents homes i
recull 27 fotografies realitzades per dones. També hi ha moments íntims Roger Torrent i Martí Artalejo, durant la
aquest fotògraf freelance en el trans- de gent treballant en els seus respec- inauguració de l'exposició Varanasi, a la
curs del seu viatge a l´Índia l´any 2005. tius oficis: cosidors, mecànics, cui- Cooperativa. Foto: Quim Llunell.

C/ de Veïnat de la Banyeta nova

17843 Palol de Revardit

C/ Vilallonga, 84 • 17600 Figueres

Tel. 972 508100
Fax 972 508143
PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA E-mail: admin@totcolor.es
MAQUINÀRIA I DECORACIÓ info@totcolor.es

38_pDS
 CULTURA

Escenaris‘09

J
a fa uns quants anys que gran posada en escena d'una casa que
Sarrià de Ter gaudeix del cobrava vida, 13 escenes, 13 històries
cicle de teatre “Escena- terrorífiques carregades de referents
ris”. L'Àrea de Cultura de cinematogràfics i que ens van fer a
l'Ajuntament segueix tots “morir de...riure”
apostant per aquesta proposta escèni- De la programació infantil cal des-
ca que es cou des de l'Àrea de Cultura tacar les dues companyies d'excepcio-
del Consell Comarcal del Gironès. Al
llarg d'aquests anys, aquest projecte
ha permès portar teatre de qualitat al
nostre poble i oferir a les companyies
nous espais on programar les seves
propostes.
La gran satisfacció del regidor de
cultura és veure com ja a la seva cin-
quena edició el cicle Escenaris emple-
na el teatre del Centre Parroquial amb
gent del nostre poble i gent dels
pobles veïns.
En aquesta edició 2009, tot i les
dificultats presents, no renunciem a
destinar recursos per fer del nostre
poble un poble més dinàmic, enriquidor
i amb qualitat de vida. No renunciem,
en definitiva, al fet que la cultura tingui
un paper fonamental en el dia a dia.
En aquesta edició vam apostar nals clowns, en què no va faltar cap Per acabar, vull agrair a tots els
per la qualitat envers la quantitat, i per detall del món “pallasso”. Mentre el que vau emplenar el teatre aquests
això vam programar una obra d'alt Teatre mòbil ens feien riure del més dies, perquè feu possible en definitiva
nivell per a adults (13, de la cia. Capa i absurd, els Cop de clown ens feien que any darrera any hi hagi una conti-
espasa) i dues d'infantils que eren posar la pell de gallina amb la seva ten- nuació al cicle “Escenaris” al nostre
estrena de temporada (Estrambòtic de dresa estil Charlie Rivel. Portar aques- poble. I també donar les gràcies al
Teatre Mòbil i Intríngulis dels olotins tes dues obres era també poder Centre Parroquial per tot el que com-
Cop de Clown). demostrar que dins del món del clown porta la col·laboració en un cicle de
De la programació d'adults cal hi ha diverses maneres de fer riure, i teatre d'aquestes característiques. ■
destacar el gran nivell dels actors en el demostrar que no tots el “pallassos”
teatre de gesticulació i d'humor i d'una són iguals.

flors
Emília Cristina
A Sarrià des de 1970
Gràcies per la seva confiança
Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447

pDS_39
cultura
DOSSIER D’HISTÒRIA [exhumació d’una fosa de la guerra civil espanyola a León

Màrius Serra
PASSIÓ PER LA LLENGUA A SARRIÀ DE TER
Roger Casero Gumbau
http://rogercasero.blogspot.com

R
es millor per mantenir viva, i en forma,
una llengua que jugar-hi! Sí, també culti-
var-la, estudiar-la, alçar-la per escriure
coses importants, de gran volada... i
naturalment estimar-la. Estimar-la... esti-
mar. Estimar és, més enllà d'un bonic verb, una parau-
la que jo sempre he trobar molt eufònica. A casa tenim
un adhesiu que diu: Només en català es pot dir t'esti-
mo. Prova-ho. I com s'estima una llengua? Doncs
com amb una persona, coneixent-la, respectant-la i,
en aquest cas, practicant-la.
Deia Màrius Serra que si alguna cosa és central a
les nostres vides és el llenguatge i, especialment, el
llenguatge verbal. Pel no verbal, penso jo, podríem
convidar en Sebastià Serrano... I afegia Màrius Serra
que per tenir una bona qualitat de llengua cal esforçar-
se, però la llengua també pot ser, ha de ser, un plaer.
Màrius Serra ens va parlar de la multipluralitat de
llengües de la nostra societat, una societat plurilingüe
que més que amoïnar-nos ens hauria d'il·lusionar.
També ens va parlar de la qualitat lingüística, seguint
el fil continuista de riquesa lingüística dels nostres pre-
decessors, però situant-se alhora lluny del purisme.
De fet Màrius Serra va defensar l'error... En aquest
sentit deia que la llengua i la cultura són un reflex de
nosaltres mateixos (individualment i col·lectiva) i per
tant són imperfectes. Sobre l'error, Serra ens deia que
la creativitat ens ha d'abocar a perdre la por d'equivo-
car-nos... de fet, fins un error pot enriquir la nostra
llengua...
Al llarg de tota la seva xerrada, sota el títol de
Màrius Serra, durant la seva intervenció a la xerrada Plaerdemallen-
Plaerdemallengua, va insistir a subratllar que les llen- gua, organitzada per la revista Parlem de Sarrià, per presentar la
gües són éssers vius que evolucionen constantment, nova revista en color. Foto: Quim Llunell
de manera que per exemple un lector jove actual si vol
introduir-se a Dickens no hauria de llegir les traduc- catalana, que corre el risc d'extingir-se...
cions que en va fer Josep Carner. Cada generació necessi- Màrius Serra es va mostrar a favor de la qualitat i rique-
ta fer el seu model de llengua. Malgrat això, va reconèixer sa de les llengües, de la nostra llengua, però alhora amb
que en general hi ha un aprimament del catàleg lingüístic grans dosis de flexibilitat, d'una llengua que s'adapta a la
que utilitzem, especialment entre els joves. realitat, que es transforma amb la realitat.
La llengua, deia Màrius Serra, és com una pel·lícula, Sobre la xerrada de Màrius Serra, però, més que el que
mentre que els diccionaris en són una foto fixa, una foto va dir jo destacaria com ho va dir. L'humor va ser present en
fixa de la realitat lingüística d'aquell moment. A cada nova tot moment, l'humor i els jocs de paraules. Si no fos perquè
versió de diccionari es destaquen els neologismes que s'hi Màrius Serra estava assegut flanquejat per l'Assumpció Vila
afegeixen, fet que evidencia el que abans havia comentat i en Josep Ma Sansalvador, rere una taula plena de llibres i
Serra: la llengua és viva i evoluciona. documents, algú que només hagués escoltat la seva confe-
Fent un paral·lelisme amb el medi natural, també és rència, sense veure'l, tenint-ne només el registre sonor,
cert que tenim paraules, expressions, en perill d'extinció... podria haver assegurat que es trobava en un plató de tele-
fins hi ha qui considera que és la pròpia llengua, la nostra, la visió o bé a l'escena d'un teatre fent un monòleg.

40_pDS

I és que d'això es tracta, sense
perdre qualitat, aportant qualitat, d'expli-
car la llengua d'una manera amena,
accessible i, sobretot, divertida... de fruir
amb la llengua... I també de jugar-hi!.
Va obrir el foc del joc Josep Ma
Sansalvador; de fet la seva presentació
de Màrius Serra va
ser una mena de joc
de mans, coincidèn-
cies i de cercles tan-
cats. Anava traient lli-
bres, documents, dia-
ris i fins i tot un tran-
sistor per presentar
Màrius Serra, en
paraules del mateix
Sansalvador, un crack
de la comunicació, un
tot terreny, actuant
per terra, mar i aire,
un multimèdia pre-
sent a diaris, ràdio,
televisió i fins i tot a internet... bàsica-
ment un pencaire (tot recordant que
Màrius Serra va néixer un primer de
maig...).
El primer joc de paraules, un Enig-
màrius, el va proposar en Josep Ma
Sansalvador: “Els darrers moments
de la ballarina xava”, de 9 lletres.
I una de les frases més divertides
(i enigmàtiques) de la tarda la va pro-
nunciar el mateix Sansalvador quan en
la seva presentació va aparèixer
espontàniament el personatge d'Elsa
Pataki... i en un moment d'un improvi-
sat diàleg amb Màrius Serra en Josep
Ma va sentenciar que “jo soparia més
tranquil amb tu (referint-se a Màrius
Serra) que amb Elsa Pataki...” M'estal-
vio els comentaris... que dinarien per un
article complet, fins aquesta frase seria
digne d'un acurat i intens estudi...
Josep Ma Sansalvador va anar
teixint una presentació a base d'anèc-
dotes i de referències personals i bio-
gràfiques seves, d'altri i del presentat,
una presentació molt divertida i engin-
yosa, feta per a l'ocasió i, com si d'un
sastre es tractés, a mida del presentat.
Va parlar (i portar) alguns dels seus lli-
bres i del darrer, Quiet, va dir que les
seves darreres pàgines són autèntica
poesia visual... Cap al final, el mateix
Màrius Serra ens va desvetllar, amb
CULTURA
humor, perquè, malgrat
ser un tot terreny (ficció,
assaig, traduccions...) no
és poeta.
Sansalvador va fina-
litzar la seva presentació
amb un Enigmàrius de
collita pròpia: L'escriptor el cognom
del qual és una eina que figura a l'es-
cut de Sarrià de Ter (de 5 lletres), títol
precisament de l'escrit sobre la xerra-
da de Màrius Serra que ha escrit al seu
bloc. Va ser tot un encert, en aquest
cas del president de GERDS de Ter,
Josep Brugada Gutiérrez-Ravé, enca-
rregar la presentació de Màrius Serra a
Josep Ma Sansalvador.
A l'inici de l'acte, Assumpció Vila
va presentar el número 67 de la revista
Parlem de Sarrià, ja a tot color, tot recor-
dant que la revista “és vostra”, és del
poble, ja que en efecte la nodreixen
entitats i gent de Sarrià de Ter que hi
publica cròniques i fotografies, d'actes,
articles d'opinió, d'història, ressenyes
de llibres, de viatges, de cuina...
Cap al final de la xerrada, Josep
Ma Sansalvador va recordar que preci-
sament en aquest darrer número de la
revista Parlem de Sarrià (PdS), a la sec-
ció El Petit PdS hi havia una sèrie d'En-
ricvinalles, uns Enigmàrius de la collita
de l'Enric Sansalvador, fill d'en Josep
Ma. L'Enric va recordar que ell havia
participat en una edició especial d'E-
nigmàrius per mainada al Museu del
Joguet de Figueres, on va guanyar un
Scalèxtric després d'endevinar un
Enigmàrius que ell mateix, l'Enric, ens
va proposar endevinar: “El dia de la
Màrius Serra amb Àlex i Pol Jaime,
Enric Sansalvador i Clàudia Casero.
Fotos. Quim Llunell
setmana que et fa seure a taula.”
Silenci a la sala... la Clàudia, la meva
filla gran (9 anys) que seia just al meu
costat, em va dir en veu baixa una
resposta, i jo la vaig animar a dir-la en
veu alta: el diumenge! (diu-menja).
A les acaballes de la xerrada
Josep Ma Sansalvador va dir de nou
l'Enigmàrius que havia llençat al
públic al principi: “Els darrers
moments de la ballarina xava”,
de 9 lletres. I la resposta la trobareu,
efectivament, a la tercera paraula d'a-
quest breu paràgraf...
Però no només d'Enigmàrius viu i
s'alimenta la criatura! També es va par-
lar d'anagrames i de palíndroms. D'a-
quests darrers en van sortir un parell:
un citat pel mateix Màrius Serra, “la
ruta natural”, i un d'en Josep Ma
Sansalvador que fins i tot es va estam-
par en una samarreta, fet que li va
suposar que el titllessin un dia de radi-
kal!: “català a l'atac.”
Pel que fa als anagrames, Màrius
Serra se'n va treure un de la màniga
per explicar, en clau d'humor, per què
no era poeta: diu que un dia un escrip-
tor amic seu va fer un anagrama amb
el seu nom i primer cognom tot dient-
li: “res us rimarà!”
Entre el nombrós públic, a prime-
ra fila, l'inquieta Dolors Xabé va ser la
primera a prendre la paraula al torn
obert: va parlar, ella (àvida lectora, que
també escriu), de la passió per la llen-
gua, explicant-nos la seva devoció pels
monosíl·labs. M'he servit precisament
de la seva intervenció per titular
aquest article, ja que no trobo paraula
més encertada per descriure el que, al
cap i a la fi, Màrius Serra ens va trans-
metre el passat dissabte 28 de març a
Sarrià de Ter. ■
pDS_41
cultura
DOSSIER D’HISTÒRIA [exhumació d’una fosa de la guerra civil espanyola a León
Quiet
DE MÀRIUS SERRA
Eva Martinez i Escobosa
Q
uiet narra la vida
d'en Lluís, àlies
Llullu i fill d'en
Màrius Serra.
En Lluís té 8
anys i va néixer amb una encefalo-
patia (paràlisi cerebral) indiagnosti-
cable i una discapacitat amb un
grau de disminució del 85%. Té
unes necessitats especials, ha de
menjar amb una sonda gàstrica i
una certa fragilitat.
Tot i visitar-se amb els millors
metges com el Dr. Casanovas o el
Dr. Macaya, de moment no s'ha
trobat cap diagnòstic per curar-lo.
El llibre es divideix en un pre-
faci on es fa una trajectòria dels 8
anys de vida d'en Lluís i 25 episodis
ubicats en diferents països i ciutats
com New Brunswick, Roma, Venè-
cia, Gènova, Canadà, Hawai, Van-
couver, París, Finlàndia, entre d'al-
tres.
Al llarg dels seus relats es
reflecteixen els diversos senti-
ments d'impotència i ràbia en què
diverses situacions injustes li van
provocar i altres temes com la cièn-
cia, fe religiosa, sexe, militància,
visibilitat, invisibilitat, triomf, mort,
fragilitat...
El relat que més m'ha impres-
sionat es titula “Vergonya” i tracta
sobre un viatge a Gènova que va
fer amb la seva dona Mercè, la
seva filla gran Carla i el seu fill petit,
Lluís. Va reservar taula en un res-
taurant de peix dues hores abans.
Quan arriben allà, els atén una sen-
yora que li posa tot tipus d'excuses
i de limitacions d'horaris, i tot per
portar un nen amb una cadira de
rodes que, segons ella, ocupava
massa lloc. Al final, surt el marit de
la senyora i els posa en una taula
ben apartada i de difícil accés per-
què tenia set graons. Com prete-
42_pDS
nen que un nen amb cadira de
rodes pugui pujar aquest desnivell?
Aquest és un exemple d'injustícia
impensable al segle XXI!
És d'admirar la valentia i el
coratge d'en Màrius Serra i la seva
lluita constant perquè el seu fill
Lluís pugui tenir la millor vida en tot
moment i pugui gaudir-la viatjant
arreu del món amb la seva família
que tant l'estima.
És un llibre que m'ha emocio-
nat molt, m'ha arribat al cor, però
m'ha fet adonar de coses que
abans no hi donava importància.
Per últim, Màrius Serra ha
pogut fer realitat la seva il·lusió de
poder veure córrer el seu fill a tra-
vés d'un foliscopi que ha muntat el
fotògraf Jordi Ribó i el dissenyador
gràfic Miquel Llach, que es pot
veure a les últimes planes del llibre,
on surt el seu fill Lluís en diferents
imatges en moviment.
Us recomano assistir a alguna
conferència d'en Màrius Serra, per-
què és un gran orador i és un plaer
poder-lo escoltar i aprendre'n tan-
tes coses. ■
Donem
prou
corda a
la nostra
llengua?
Francesc Riera
othom, com és normal,
T es comunica en castellà
amb les persones vin-
gudes d'arreu de l'estat
-gent de pas, gent que
ve per negocis, turistes, etc.-, és un
fet normal que ens trobem al dia a dia.
Però quan parlem amb una per-
sona que viu a Catalunya -sigui quin
sigui el seu origen- hem de dirigir-nos-
hi directament en català. Cal pensar
que els nostres interlocutors ja ens
entenen, però per vergonya, timidesa
o perquè no els hi agrada, no volen uti-
litzar el català.
Aquest fet l'hem de respectar, tal i
com ells igualment han de respectar la
nostra llengua i la nostra cultura.
Però el que MAI hauríem de fer,
seria que a la més mínima, per "quedar
bé" o "caure simpàtics", canviem de
registre i utilitzem la llengua oficial de
tot l'estat. Si ho fem, d'una banda,

sembla que ens faci ver-
gonya parlar la nostra prò-
pia llengua, i per l'altra,
sembla que no en vul-
guem fer cap mena de
difusió -com si n'esti-
guéssim "acomplexats"-.
Hem de tenir en
compte que una llengua
serveix per definir la iden-
titat d'un poble i, en el
nostre cas, també ens hi
juguem la supervivència
cultural. La llengua catala-
na ha estat perseguida
durant molts anys i per
comprovar-ho només cal
repassar la història i
veure tot el que ha passat
d'ençà del famós Decre-
to de Nueva Planta.
Val a dir que hi ha
moltes universitats arreu
del continent europeu
que ensenyen el català,
especialment a Aleman-
ya. També n'hi ha forces
als Estats Units. Per con-
tra, hi ha poques universi-
tats a nivell estatal que
l'ensenyin.
Per tant, no estic
descobrint res de nou,
sinó que vull refrescar la
memòria a tothom. Des
de l'edat mitjana fins
avui, hem tingut grans
filòsofs catalans, literats
catalans, escriptors cata-
lans, poetes catalans,
músics catalans, espor-
tistes catalans, etc., que
han estat reconeguts
arreu del món.
I, finalment us recor-
daré que els nostres
avantpassats han lluitat
molt per poder conservar
la llengua catalana i l'han
enriquit perquè no és
quedés com una simple
llengua vernacla o testi-
monial. Per tant, amb
tota naturalitat i, tal com
es diu ara: "DONEM
CORDA AL CATALÀ!" ■
El Violoncel·lista
de Sarajevo
STEVEN GALLOWAY
Àngel Garcia. http://www.youtube.com/watch?v=spBOZa87xIY (Adagio espelmes)
L’
any 1945, un
musicòleg
italià va tro-
bar quatre
compassos
d'una melodia per a contra-
baix entre les restes de la
biblioteca de Dresden. El
musicòleg va considerar que
aquelles notes eren obra del
compositor venecià del segle
XVII Tomaso Albinioni i va
dedicar els dotze anys
següents a reconstruir una
peça a partir del fragment
carbonitzat del manuscrit. La
composició resultant, cone-
guda com l'Adagio d'Albino-
ni, guarda poca semblança
amb l'obra del músic i bona
part dels entesos la conside-
ren fraudulenta. Amb tot,
ningú no s'atreveix a negar la
bellesa d'aquest adagio.
A la ciutat de Sarajevo,
la tarda del 27 de maig de
1992, durant el setge, van
caure diversos morters sobre
la gent que feia cua per com-
prar el pa. Hi van morir vint-i-
dues persones. Durant els
vint-i-dos dies següents, el
violoncel·lista Vedran Smailo-
vic va tocar l'Adagio d'Albino-
ni en el cràter que va deixar
una de les bombes, en honor
a les víctimes. Aquesta
novel·la és la història d'a-
quells fets.
A partir d'aquí, que
ningú no s'esperi pijames de
ratlles ni tendres al·legories
d'una guerra aliena i llunyana.
El violoncel·lista de Sarajevo
és un llibre dur, quasi deses-
perançat, com ho era la situa-
ció en aquella ciutat, que ens
parla de franctiradors a les
muntanyes i franctiradors que
responen des de la ciutat, de
persones com Kenan, que
arrisca la vida travessant la
ciutat mig derruïda per anar a
buscar una mica d'aigua, o
com Dragan, que treballa en
un forn de pa i intenta arribar
al mercat. “En aquest
moment, baixa amb un
gemec, partint sense esforç
l'aire i el cel. L'objectiu aug-
menta de mida, cada cop més
enfocat gràcies a la velocitat i
al temps. Abans de l'impacte
hi ha un moment, l'últim ins-
tant de les coses tal com són.
Aleshores tot el que hi havia a
la vista explota.”
És ara quan el violon-
cel·lista, dret a la finestra de
casa seva, decideix el que
serà la seva única raó de
viure: tocar, si pot, cada tarda
aquell adagio que gairebé
mai no toca. I en un edifici
proper mig enrunat s'hi apos-
ta la Fletxa, una jove francti-
radora a qui han assignat l'es-
tranya missió de protegir el
músic dels trets enemics.
Aquests tres personat-
ges, amb el violoncel·lista
com a eix central, dibuixen el
retrat d'una ciutat abatuda,
d'una població desconcerta-
da que sobreviu el dia a dia
jugant-s'hi la vida a cada can-
tonada. “¿És la Sarajevo real
aquella on la gent era feliç, on
es tractaven bé els uns als
altres, on vivien sense con-
flictes? ¿O la Sarajevo real és
la que veu avui dia, on la gent
CULTURA
intenten matar-se els uns als
altres, on cauen bales i bom-
bes de les muntanyes i on
els edificis cauen a terra?”
Aquest és el conflicte
de Dragan i Kenan: la supervi-
vència diària, el risc extrem a
l'hora de fer les coses més
quotidianes. El de la Fletxa és
diferent, o potser no tant:
“En sentir que començava a
tocar...va sentir que el lament
li lligava un nus a la gola i va
haver de contenir les llàgri-
mes. Els homes de les mun-
tanyes no havien de ser
assassins. Els homes de la
ciutat no s'havien de rebaixar
a lluitar contra els atacants. A
ella mateixa no l'havien
d'omplir d'odi. Cap d'ells no
tenia dret a fer les coses que
havien fet.”
Un llibre apassionant
que ens deixa glaçats en rela-
tar una tràgica història recent
que nosaltres (enlluernats
amb els Jocs Olímpics) i els
europeus en general, potser
no vàrem voler veure. ■
pDS_43
ANECDOTARI
DE COM ES GUANYÀ UN TOUR DE FRANÇA
Josep M. Sansalvador
jsansalvador@sarriadeter.cat
Lance Armstrong
A
pocs metres de ca
l'Esparreguera, on hi
ha el revolt vertiginós
amb què Assumpció
Vila il·lustrà el seu
esplèndid article sobre el Club Ciclista
Ter publicat en el número 65 d'aques-
ta revista, va succeir-hi un fet -no fa
pas massa anys- que hauria inscriure
amb lletres d'or el nom del nostre
poble en la història del Tour de França.
De fet, de Sarrià de Ter ja hi cons-
ta una anotació en la crònica de la lle-
gendària prova ciclista. El divendres
12 de juliol de 1957, la serp multicolor
va passar pel nostre poble camí de
Barcelona, en una etapa que anava de
la Jonquera fins al Cap i Casal. Segons
l'hemeroteca de La Vanguardia, s'ha-
via anunciat el pas de la caravana
publicitària a les 13h 12' i el pas dels
corredors entre les 14h 42' i les 14h
53'. Com que encara no hi érem no
tenim manera de verificar l'exactitud
dels horaris, però no vindrà pas de
cinc minuts. Aquell any, més o menys,
Charles Trenet cantava Route Nationa-
le 7 i Georges Brassens, Chanson
pour l'auvergnat, magnífiques bandes
sonores de la chanson que -qui sap!-
tal vegada se sentien per la megafonia
dels vehicles que anunciaven el pas
del gruix de la cursa.
No perdem, però, el fil ciclista i
44_pDS
no ens allunyem del revolt. Situem-
nos als primers anys d'aquesta dèca-
da. A escassos metres d'allí s'hi aixe-
cava el taller de la planxisteria Colo-
mer. Un establiment industrial
immens, amb un volum de metres
cúbics d'impressió, una alçada de sos-
tre considerable i un entramat magní-
fic de bigues i encavallades de fusta
que li donava característiques de cate-
dral de la planxa i pintura de carrosse-
ries. Actualment el taller ja no existeix
i al seu lloc s'hi està aixecant un edifi-
ci d'habitatges. Un bon dia de prima-
vera un dels propietaris, en Josep
Colomer, estava enfrascat en la seva
feina habitual quan va veure aturar-se
un ciclista davant la portalada del
carrer Major. Anava vestit amb maillot
i culots foscos, equipat amb casc i
ulleres de sol. Al seu darrera s'hi va
parar un Mercedes, del qual van bai-
xar-ne quatre acompanyants. Cap
d'ells era del país: parlaven anglès i es
feien entendre amb dificultats. Havien
vist un taller obert i havien parat per
demanar, mig amb paraules mig amb
signes, eines: una serra de metalls,
una llima … En Josep els va oferir el
que haguessin de disposar del banc
de treball de la planxisteria. En pocs
minuts van desmuntar el seient de la
bicicleta i, cop de serra per aquí i cop
de llima per allà, van rebaixar un
mil·límetre el suport del sillín. Acabada
l'operació van fer-hi pujar novament el
ciclista i li van acabar de graduar bé la
distància i els ancoratges del calçat als
pedals. Semblava que tot havia anat
perfectament i que, finalment, la mun-
tura estava al definitiu gust de l'espor-
tista. Els acompanyants i el mateix
corredor feien fotos de l'establiment i
s'interessaven pels cotxes clàssics
que en Josep Colomer arreglava. Els
va despertar molta curiositat el Seat
600 que hi tenia i van demanar-n'hi
detalls tècnics. De la manera que van
poder, van establir un diàleg. No eren
anglesos, tal com en Josep pensava,
sinó que eren americans. Ràpidament,
tot va encaixar: els acompanyants
eren el preparador físic, el mecànic, el
fisioterapeuta … i el ciclista no era un
altre que Lance Armstrong, el mític
guanyador de set Tours, que alesho-
res tenia residència a Girona, al carrer
de la Força, i hi passava llargues tem-
porades, aprofitant els variats perfils
de les nostres carreteres per entrenar-
se i posar-se a punt.
Aquell bon dia, l'astre americà
estrenava un prototipus de bicicleta,
que seria la que faria córrer a l'estiu
per rutes franceses i no es trobava
gens còmode segons les mides, la
configuració i estructura tal com havia
quedat. Passats uns quilòmetres de
rodatge, passant pel carrer Major de
Sarrià, van decidir que era el moment
d'aturar-se i efectuar els reglatges
necessaris. Un ciclista, sense la bici-
cleta adequada, no és res. Qüestió
d'un trist miI·límetre. Aquell dia la
casualitat i l'oportunitat van dur-lo
aquí, a Can Colomer, on es pot dir que
van contribuir a forjar una altra èpica
victòria de Lance Armstrong al palma-
rès del Tour de França. La llegenda
Armstrong va fer-se encara una mica
més gran passant per Sarrià de Ter. Si
algun dia tornés, seria el moment de
parlar-li del Club Ciclista Ter i ensen-
yar-li les fotos de les curses de l'any
quaranta-vuit … ■

Ma. Lluïsa
Vidal Mas
Assumpció Vila i Simon
L
a Ma. Lluïsa pertany a
una de les famílies més
antigues de Sarrià de
Ter. Nascuda el 13 de
maig de 1938 a la casa
de la Placeta on ara hi
ha la pastisseria Llausàs, és filla d'en
Joan Vidal Lahosa, de Barcelona, i
d'Estrella Mas March, de Sarrià de Ter.
La nissaga sarrianenca arrenca
amb el seu rebesavi, en Joaquim
Estadella, que menava la fonda cone-
guda com l'Hostal Nou a la Placeta, a
meitat del s.XIX.
La seva filla, Lluïsa Estadella, es
va casar amb Marcel·lí March i regen-
ENTREVISTA
Ma. Lluïsa Vidal a la seva
botiga del carrer Major,
quan ja havia començat a
fer liquidació. Foto: A.Vila
taren l'Hostal del Sol.
Els besavis de Ma. Lluï-
sa Vidal eren a l'en-
sems els avis del metge Josep Garri-
ga March la família del qual eren els
propietaris de la botiga de ca l'Amà-
lia al carrer Major, ara ca la Julita.
La filla de Marcel·lí i de la Lluïsa,
Maria March Estadella, es va casar
amb Casimiro Mas Ripoll, de Figue-
res, l'any 1906 i varen tenir quatre
fills, en Rafel, la Camila, en Joan i
l'Estrella Mas March. En Casimiro
havia estat educat a Barcelona, tenia
coneixements de comerç i va entrar a
treballar de comercial durant trenta
anys a can Prianti, al carrer Argentaria
de Girona. Can Prianti era una popular
empresa majorista de ferreteria que
pDS_45
ENTREVISTA [Ma Lluïsa Vidal Mas

Casimir Mas amb la seva dona Maria March i els seus fills Casimir i Estrella Mas, a la parada del mercat de Girona on venien
Rafel, Joan, Camila i la petita Estrella. (c.a 1920), Fotos de cassos i perols d'aram.
l'àlbum familiar de Ma. Lluïsa Vidal.

assortia a totes les boti-

gues de les comarques
gironines, per la qual cosa,
en Casimiro passava tota
la setmana fora de ruta.
Explica la Ma. Lluïsa, que
quan arribava a casa el dis-
sabte era per anar a pas-
sar comptes amb el Sr.
Prianti i el primer que feia
era reunir els seus quatre
fills perquè l'ajudessin a Joan Vidal, al camp d'aviació de Vic, 1938.
comptar els diners per Joan Vidal Lahosa, vestit de
portar-los a casa de l'amo. soldat, 1937.
Els portava dins d'un sac i cridat al front. La seva condició de mecànic
els abocava damunt de la taula de la cuina- el lliurà de la primera línia i el destinaren
menjador i tots col·laboraven a posar-los com oficial de manteniment al camp d'avia-
bé. Era una quantitat important, ja que els ció de Vic. La seva filla Ma. Lluïsa naixerà
clients eren totes les ferreteries i drogue- l'any 1938, amb la família materna.
ries que existien tant en pobles grans com La guerra va trasbalsar moltes econo-
petits i cobrava sempre la comanda que mies, també la de Casimiro Mas, que es va
havia fet el viatge abans. En aquella època quedar sense feina, ja que la família Prianti,
per arribar a segons quin poble era tot una propietaris del negoci de ferreteria de Giro-
aventura, perquè en alguns hi podia anar na, varen fugir del país i se'n tornaren a Ità-
en tren, altres en autobús, altres en tartana lia, d'on eren originaris. Mercès a ser regi-
i en algun hi havia d'arribar a peu. Treballa- dor de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, en
va molt però era tot un senyor i vivien bé, Casimiro s'assabentà que hi havia la plaça
però va venir la guerra.... vacant d'agutzil i demanà fer-se'n càrrec,
Al novembre de l'any 1936, Estrella ofici que el farà molt popular i conegut.
Mas es casà amb el mecànic Joan Vidal i Eren dies molt difícils i necessitava treballar
van anar a viure a Barcelona, on Joan Vidal i va agafar aquesta feina con si fos la millor
treballa d'oficial a La Maquinista, on es del món. Com que sabia llegir i escriure, la
construïen màquines de tren i altres mate- gent que era analfabeta, i en aquell temps
rials de gran envergadura. Al cap de nou n'hi havia molta, el sol·licitaven perquè els
Estrella Mas, Joan Vidal i la
mesos, l'Estrella tornà a Sarrià de Ter a fes alguna carta per algun familiar que Ma. Lluïsa, quan va retor-
casa dels seus pares, ja que en Joan fou tenien a la guerra, fins a tal punt va arribar nar de la Guerra, 1942.

46_pDS

això que va dir que ja n'estava cansat i
va ensenyar a escriure a una colla de
persones a l'entrada de la casa de la
Placeta (de franc, naturalment).
Explica la Ma. Lluïsa, que cada cop
que venia l'avi “Nisus” a la botiga li deia:
“Sap nena que jo sé escriure perquè
me'n va ensenyar el teu avi?”. També en
Zacaries Hurtado li explicava que li esta-
va molt agraït, ell i tots els nens que arri-
baren refugiats des de Madrid, perquè
els va col·locar en cases de bona gent
que els varen cuidar molt bé, i que a més
a més si n'havia algun que no estava bé
el canviava de casa.
D’esquerra a dreta: Ma. Lluïsa amb el seu cosí, a la placeta de la Font. Darrera es veu la bomba de pouar l'aigua i l'edifici del Coro, on
s'estaven els soldats que feien el Pont de l'Aigua. c.a.1940 / A l'escola de Sarrià de Ter. / Estrella Mas darrera el taulell de la botiga de la
Placeta, on venien objectes de ferreteria i de vaixella.
Acabada la guerra els senyors
Prianti tornaren a Girona, però res va
ser el mateix. El pis on vivien estava
buit, tot era un desastre i la senyora es
va presentar acompanyada del guàrdia
civil Gomila, a fer un registre a la casa
de la Placeta. En arribar varen trobar a
l'àvia Maria (muller d'en Casimiro)
asseguda cosint a l'entrada i li varen
dir que volien veure la casa i ella va
contestar entrin, entrin, i no es va
moure de la cadira. A l'acomiadar-se, la
senyora Prianti va dir: “Jo ja sabia que
en Casimiro era una bona persona”.
A n'en Joan Vidal el van fer preso-
ner els nacionals i fou enviat a València
a un camp de concentració, d'on acon-
seguí sortir-ne mercès l'aval d'un
enginyer alemany de la Maquinista.
Tornà a Sarrià de Ter molt malalt i
durant gairebé cinc anys la seva salut
va perillar. A la casa de Sarrià de Ter, no
hi entrava cap ral. A tranques i barran-
ques, en Joan començà algun treball
de reparació en el taller de darrera la
casa i l'avi Casimiro s'encarregava d'a-
nar a buscar el material per reparar,
estris de cuina, eines del camp, de
manera que engegaren el petit taller.
Més endavant, quan la salut d'en Joan
va millorar, feia peces de ferreteria que
l'avi Casimiro venia en una parada al
mercat de Girona, sota les voltes de la
plaça Catalunya. Un producte molt
reclamat era el cassó de ferro galvanit-
zat per les comunes, que galvanitzava
en Joan Vidal amb l'ajuda del seu
sogre i més endavant amb els treballa-
dors que tenia ja en el taller nou.
També venia pales, molls per les bra-
ses, però el producte estrella eren els
perols d'aram amb les nanses de ferro,
degut que valien molts cèntims per-
què la matèria primera era molt cara i
hi havia moltes hores de feina.
Com que en Casimiro coneixia
totes les botigues de la província, venia
tant al detall a la parada del mercat com
al major i enviava el material per reca-
ders. Les peces de la parada de la plaça
de Catalunya les guardava durant la set-
mana en un magatzem d'un restaurant
de la plaça i quan convenia, el transpor-
ENTREVISTA [Ma Lluïsa Vidal Mas
tista de Sarrià de Ter, en Josep Oliveras,
conegut com en Rosari, li portava més
gènere.
Quan la Ma. Lluïsa tenia nou anys,
el 1946, en Joan Vidal i l'Estrella Mas
varen posar la botiga de ferreteria,
venent estris de cuina, material elèctric,
alguns llums i també joguines (pels vol-
tants de les festes de Nadal i Reis) a
l'entrada de la casa de la Placeta. La pri-
mera rentadora que varen tenir a la boti-
ga la llogaven a hores, no era una renta-
dora com les d'ara, automàtica, sinó
que era de turbina i les mestresses de
casa la venien a buscar i la tornaven
damunt del carretó que va fer en Joan
Vidal. Es cobrava a cinc pessetes l'hora
i la persona que no tenia aigua o vivia en
un pis podia fer-la funcionar a casa seva
on hi havia un safareig, ja que aquestes
rentadores rentaven però no esbandien
i calia fer-ho a mà.
Els avis Casimiro Mas i Maria
March varen anar a viure a Banyoles a
casa l'oncle Rafel. La botiga la portava
l'Estrella i en Joan treballava de mecà-
nic a les fàbriques de Sarrià, la Cleval,
can Vila, can Butiñà, can Pons, les de
ciment de Sant Julià, Omedes, Pérez
Xifra, el forn de calç de can Camaret i
a can Regàs dels licors. Continuava
produint peces de caldereria, i el popu-
lar cassó galvanitzat que venia a les
ferreteries i va inventar una màquina
pDS_47
ENTREVISTA [Ma Lluïsa Vidal Mas
Amb la seva germana Isabel a Palma de Mallorca, l'any 1973.
per fer l'espiral per les cortines cone-
gut com “gusanillo”.
La Ma. Lluïsa recorda una infància
molt feliç, sobretot mentre l'avi Casi-
miro va ser a la casa. Va estudiar a l'
escola del poble, amb el mestre Cli-
ment Guardiola, la Sra. Margarida
Casas i més tard amb Teresa Guardio-
la. Després comerç a l'Acadèmia Cots
de Girona, fins als quinze anys.
L'ANY 1951 VA NÉIXER LA SEVA
GERMANA ISABEL, AMB QUI ES
PORTA 13 ANYS.
Als 18 anys, el 1956, varen llogar els
baixos de can Carreras, al carrer Major,
botiga que la Ma. Lluïsa regentarà fins
a la seva jubilació el 2008. A la botiga
48_pDS
Atenent una clienta a la botiga que va regen-
tar durant 52 anys. Foto: A.Vila
venien els mateixos articles de ferrete-
ria com ara la tela metàl·lica, claus, car-
gols, panys, etc., també vaixelles i
parament per a la llar i alguns souve-
nirs per als turistes .
La Ma. Lluïsa recorda que el canvi
d'emplaçament va ser sobretot per
atreure els turistes, ja que passaven
pel carrer Major de tornada de les
seves vacances i es firaven a totes les
botigues per desprendre's de les
darreres pessetes. Com en les boti-
gues de la Costa Brava, venia ceràmi-
ca, andròmines típiques d'espart,
barrets, però en especial articles de
ferro forjat de fabricació pròpia, com
els fanalets, els treus peus per als tes-
tos, rajoles decorades i emmarcades
en ferro... elements que els turistes
compraven sense tan sols baixar del
cotxe. Per altra banda, de tots els arti-
cles de ferro forjat en feien gran quan-
titat perquè els venien al major a boti-
gues de la Costa Brava.
El negoci va funcionar molt bé
mentre la carretera nacional va passar
pel carrer Major. Al fer l'autovia, el
1962, varen decidir posar la botiga a la
nova artèria. Varen comprar uns
terrenys a Sant Julià de Ramis i varen
edificar una casa amb baixos per a la
botiga de souvenirs, amb la mala sort
que la gasolinera que en principi s'ha-
via de construir al seu costat, ho va fer
més cap a Sarrià de Ter, amb la qual
cosa, els turistes i els cotxes no es
veien obligats a parar. Amb prudència
varen mantenir les dues botigues, la
del carrer Major, regentada per la Ma.
Lluïsa i la de l'avinguda de França que
portava l'Estrella Mas. Davant la dava-
llada del negoci dels souvenirs i cerà-
mica, varen optar per tancar l'establi-
ment de la carretera, també aleshores
més aïllada i solitària, per centrar-se en
la botiga del carrer Major, donant ser-
vei a la població de Sarrià de Ter, Pont
Major, Campdorà, Sant Julià, Medinyà,
i també Salt i fins i tot de Banyoles.
El moviment del negoci ha estat
sempre força intens. La Ma Lluïsa
recorda en especial l'entrada del gas
butà, amb la revolució que va suposar
canviar de cuinar en carbó o en petroli
(els més moderns) per la cuina de gas,
i la gran majoria se la compraven amb

forn i tot, perquè les mestresses de
casa ja estaven tipes de portar els
canelons al forn de la fleca. A la gent li
feia por que allò explotés i fins que no
s'hi varen avesar, va passar temps.
Podríem dir que la introducció
dels electrodomèstics a Sarrià de Ter
va venir de la seva mà: les neveres,
que fins aquell moment es venien de
gel perquè deien que a part de ser
molt cares, les elèctriques, tenien por
que gastessin massa llum, les ràdios,
les primeres televisions que eren en
blanc i negre naturalment, que posa-
ven a l'aparador i la gent s'estava una
bona estona mirant com funcionava.
Una de les coses que més va impres-
Sopar de comiat amb els membres de l'Associació de Comerciants, el març de 2006.
sionar el públic varen ser els magnetò-
fons, això de gravar la veu ... no se'n
sabien avenir!
A la botiga també hi trobaves làm-
pades, vaixelles, cristalleries, objectes
de regal, parament i sobretot els
joguets de reis.
Durant l'entrevista vàrem recor-
dar aquells dies especials i la il·lusió
que em feia portar la carta al patge del
rei Melcior, fer-me una foto a la seva
falda, dins aquella botiga atapeïda de
nines, mecanos i trenets. Els últims
anys, el joguets es venien a la casa de
can Lluch del carrer Major perquè la
botiga és va fer petita.
L'any 1983 va morir el seu pare,
en Joan Vidal, i un any més tard es va
constituir l'Associació de Comerciants
de Sarrià de Baix de la qual Ma. Lluïsa
va ser la presidenta fins al 2005, quan
es va crear la nova Associació de
Comerciants de Sarrià de Ter. L'ajunta-
ment havia iniciat, en l'època del Con-
sell Municipal, el mercat setmanal al
carrer Firal, sense massa èxit de
públic. Ja amb en Jordi Cañigueral d'al-
calde, varen convèncer-lo per tal que el
mercat s'instal·lés al carrer Major, ja
que en els pobles on se situaven en
carrers comercials hi sortien tots guan-
yant, comerciants i marxants. I fins
ara.
Una de les primeres coses que va
fer l'Associació va ser posar els llums
al carrer per les festes de Nadal i més
tard també la música. L'Associació va
ser una entitat dinamitzadora de Sarrià
de Baix. Per la Mare de Déu del Carme
ENTREVISTA [Ma Lluïsa Vidal Mas
preparaven una sardinada i un concert
d'havaneres al passeig del Riu. No va
durar masses anys, ja que s'esqueia
en dissabte i els botiguers tenien
feina. En canvi, l'arrossada de Carnes-
toltes que es feia en diumenge sí que
va tenir més continuïtat i es va fer
durant uns quants anys per unes vuit-
centes persones i sempre amb una
audició de sardanes. Ja des del primer
moment de l'Associació es varen fer
molts cursos dirigits a millorar el nego-
ci, sobretot d'aparadorisme, embol-
calls, tècniques de venda, recursos
humans, etc. Els comerciants han fet
trobades, sortides de diumenge per
poder relacionar-se millor i poder fer
coses conjuntament, com la de
donar premis als compradors. Es
varen regalar pastissos, xandalls,
televisors, equips de música, també
un viatge a Mallorca i últimament
molts de premis de cent mil pesse-
tes, sempre amb la col·laboració de
l'emissora de Radio Sàrria i la locu-
tora Neus Mercader. Primer eren
només el carrer Major, però llavors
ja s'hi varen afegir els comerços de
la Rasa i del Pla del Horta. Ara hi ha
una nova presidenta amb una nova
junta i tot segueix molt bé, fent altre
cop reunions, cursets, etc. I com a
novetat es fa la Fira Comercial al
Pavelló amb molt d'èxit.
Des que va començar a La
Cooperativa, la Ma. Lluïsa n'és una
fidel seguidora. Ara, ja jubilada del
lligam diari de la botiga, fa una mica
el que sempre ha volgut fer. Assistir
a cursos d'informàtica, aquagym,
ioga i altres, anar a veure especta-
cles, sortir de vacances i de cap de
setmana. Darrera la botiga veus pas-
sar un munt de gent, tens molts
col·laboradors i coneguts, però
també han estat 52 anys amb molta
dedicació.
Atenta a les noves tecnologies, la
Ma.Lluïsa va observar amb curiositat el
petit gadget electrònic de la Sony on
vaig gravar l'entrevista i després, amb
l'usb, com va quedar arxivada a l'ordi-
nador. Un altre s'hi hauria girat d'es-
quena, però ella sempre vol saber com
funciona tot, quin piu s'ha de tocar. No
para d'aprendre, aquesta dona. ■
pDS_49
ACTUALITAT
Josep Borrell amb les cerveses que elabora en el taller Birrart de Sarrià de Ter.
MOSKA
LA CERVESA DE CASA
Aida Ivars i Bosch
F
er cervesa casolana a
casa com a afició va ser el
punt de partida d'en
Josep Borrell i la Sílvia
Ivars per arribar a conver-
tir-se en uns dels primers productors
de cervesa artesana de les comarques
gironines. Un fet bastant comú a altres
països Europeus, que els dos joves
emprenedors van adoptar per endin-
sar-se i llançar-se en un món encara
poc conegut a casa nostra.
Després d'uns quants viatges a
Bamberg (Alemanya), Itàlia i Viena, paï-
sos de llarga tradició cervesera, i on en
Josep i la Sílvia van tenir l'oportunitat
de poder visitar petites cerveseries
artesanes, es van plantejar seriosa-
ment si una cosa així podria ser facti-
ble a Girona. Ben aviat va arribar la
maquinària i el petit local del carrer de
les Lloses de Sarrià va començar a
tenir cara de microcerveseria.
I un es pot preguntar: i què té de
diferent aquesta cervesa artesana feta
50_pDS
a Sarrià d'una cervesa indus-
trial qualsevol? Doncs bàsica-
ment, per fer cervesa artesa-
na s'utilitzen ingredients natu-
rals de gran qualitat: ordi cerveser i llú-
pols en flor. A més a més, el procés de
carbonatació (és a dir, el de posar gas
a la cervesa) és del tot natural, i el de
maduració, l'adequat. La cervesa no
està filtrada ni pasteuritzada, i per això
encara hi podem trobar una mica de
pòsit quan la bevem. Aquest fet fa que
la cervesa no deixi d'evolucionar tot i
ser a dins l'ampolla. La Moska de Giro-
na és un producte fresc, viu.
A Birrart fabriquen cerveses d'al-
ta i baixa fermentació. Són els tres
tipus de cervesa que s'elaboren a la
microcerveseria sarrianenca: la Rossa,
la Torrada i la Negra. Puntualment es
fabriquen també altres cerveses de
temporada o produccions especials.
Per exemple, ja ha sortit al mercat
també la cervesa Moska de Girona de
Poma.
Cinc anys fent cervesa a la cuina
de casa i com a resultat, Birrart i
Moska de Girona, la microcervese-
ria i el producte estrella d'una
nova i flamant empresa de Sarrià
que elabora cervesa artesana i de
qualitat. La Rossa, la Torrada i la
Negra són les tres varietats de
Moska de Girona, que ja han estat
magníficament acollides tant pel
públic en general com també per
tastadors professionals.
Les quatre cerveses, poma,
rossa, negra i torrada han tingut
una gran acceptació entre el
públic especialitzat.
Ara ja fa uns 8 mesos que les
màquines de Birrart es van engegar a
Sarrià de Ter, i per sort en els temps
que corren, cada setmana en surten
150 caixes, que equivalen a 1.800
ampolles o 600 litres de Moska de
Girona, que volen arreu de les comar-
ques gironines i que es comencen a
fer sentir també en algun lloc de Bar-
celona, Tarragona i Lleida.
Si ja se us ha començat a obrir la
set i el gust per la cervesa artesana de
qualitat, o simplement desitgeu més
informació sobre aquest tema, podeu
posar-vos en contacte amb Birrart a
través de la seva pàgina web
www.birrart.com. A més, Moska de
Girona ja té un perfil i un grup propi a
la ja famosa i útil xarxa social anome-
nada Facebook, on amics i consumi-
dors deixen els seus comentaris i com-
parteixen opinions. ■
 ESPAI ESCOLAR [ceip montserrat
LA PRODUCCIÓ
AGROALIMENTÀRIA
ECOLÒGICA
Montserrat Xandrich Francisco
Directora CEIP Montserrat, Sarrià de Ter
E
l dia 24 d'abril es va pre-
sentar, a la nostra escola,
l'exposició escolar itine-
rant Què són els aliments
ecològics? Aquesta expo-
sició, que ha elaborat Lavola, l'ha enca-
rregat el Departament d'Agricultura i
Ramaderia.
El programa es va desenvolupar
en dues parts. Primer, la Sra. Lluïsa
Cendon, cap de producte de Lavola, va
portar a terme una visita guiada per l'ex-
posició amb els alumnes de sisè acom-
panyats de la directora general d'Agri-
cultura i Ramaderia. Com a comple-
ment a l'exposició, els alumnes van fer
el joc de taula de la producció ecològica;
cada grup classe es va dividir en quatre
subgrups, cadascun dels quals va
adquirir el rol de productor ecològic que
havia d'aconseguir vendre els seus pro-
ductes al mercat amb la màxima rapide-
sa possible. Per aconseguir-ho calia res-
pondre una sèrie de qüestions i superar
un conjunt de proves relacionades amb
els continguts de l'exposició.
Seguidament es va dur a terme la
presentació oficial, que va introduir l'al-
calde, Sr. Roger Torrent, i hi van interve-
nir la direcció del centre, la Sra. Marta
Carlos, adjunta al director dels Serveis
Territorials d'Educació a Girona; el Sr.
Emili Santos, director dels Serveis Terri-
torials de Medi Ambient i Habitatge a
Girona i la Sra. Rosa Maria Cubel, direc-
tora general d'Agricultura i Ramaderia,
acompanyada del Sr. Josep Guix, direc-
tor dels Serveis Territorials d'Agricultura
i Ramaderia a Girona.
La Sra. Rosa Cubel va destacar
que aquesta exposició era una de les
105 accions del Pla d'acció per l'alimen-
tació i agricultura ecològiques 2008-
Presentació de l'exposició escolar itinerant al CEIP Montserrat.
2012 de la Gene- un d'imants adreçat a cicle inicial de pri-
ralitat. L'escola mària per relacionar el producte primari,
va agrair l'oportu- el procés d'elaboració i el producte aca-
nitat de gaudir bat, i un joc de taula adreçat als cicles
d'aquest recurs per treballar amb els mitjà i superior, on s'adquireix el rol de
nostres alumnes, va explicar totes aque- productor ecològic per assimilar els
lles accions que duu a terme com a continguts de l'exposició d'una manera
escola compromesa amb el medi lúdica i participativa.
ambient que treballa per la sostenibilitat Per últim, hi ha un llibre en blanc
i, en concret, com es treballa la produc- on escriure-hi receptes ecològiques.
ció ecològica d'aliments, a través del L'exposició romandrà a l'escola
nostre hort; també es va mostrar molt fins al dia 6 de maig. ■
interessada en la introducció d'aquests
aliments al nostre menjador.
La producció agroalimentària eco-
lògica és un sistema de producció enca-
minat a l'obtenció d'aliments d'elevada
qualitat nutritiva i organolèptica (sabor,
textura, olor i color) mitjançant l'aplica-
ció de mètodes productius sostenibles
i respectuosos amb el medi ambient i
l'entorn rural, sotmesos a un estricte
sistema de control i certificació.
En la producció ecològica d'ali-
ments no es poden utilitzar ni pestici-
des ni fertilitzants de síntesi química, i
es té especial cura en el benestar dels
animals per a la producció ramadera. En
la transformació d'aliments es restrin-
geixen els additius que es poden fer
servir i la producció està certificada en
tota la cadena alimentària mitjançant un
organisme de control oficial.
Aquest és, doncs, un sistema
d'obtenció d'aliments respectuós amb
el medi ambient i amb elevat interès
estratègic i social.
El material de l'exposició és atrac-
tiu i didàctic proporcionant una informa-
ció bàsica sobre la producció ecològica
dels aliments. En els sis plafons s'expli-
ca: què és la producció ecològica dels
aliments, què són l'agricultura i la rama-
deria ecològiques, què són els aliments
ecològics elaborats, com saber si un
producte és ecològic i on podem trobar
aliments ecològics. També té dos jocs:
Detalls de l'exposició Què son
els aliments ecològics? pDS_51
ESPAI ESCOLAR [ampa montserrat
SEGON TRIMESTRE...ENS APUNTEM
A LES NOVES TECNOLOGIES
Loli Fernández Herrera
Presidenta de l'AMPA CEIP Montserrat
quest trimestre hem
A tornat de les vacances
de Nadal amb les piles
carregades.
El nou any ha coin-
cidit amb la posada en marxa del nostre
bloc, un espai de participació, comuni-
cació i difusió de les activitats de l'AM-
PA i del CEIP Montserrat. Esperem que
ens visiteu tot sovint i que, si us ani-
meu, participeu i ens ajudeu a fer créi-
xer aquest bloc, aportant les vostres
fotografies, vídeos, etc. I que ens feu
arribar comentaris, observacions i pro-
postes de millora d'aquest bloc.
A part d'aquest bloc també tenim
un canal de vídeos al Youtube de l'AMPA
i un àlbum web del Picasa de fotos de
l'AMPA, on hi anirem penjant les sèries
de fotografies i els vídeos que anem edi-
tant. Si teniu material ens el podeu
enviar al correu electrònic de l'AMPA:
ampaceipmontserrat@sarriadeter.cat.
Al mes de març vam fer la sortida
a Nuria. Aquesta és ja una de les sorti-
des fixes que fem durant el curs i que
els nens i nenes esperen amb una
especial il·lusió. Per la majoria aquesta
és la seva primera experiència amb
l'esquí, val a dir que també ho és per
alguns pares i mares.
També hem col·laborat amb el
52_pDS
Excursió a Núria
centre cívic La Cooperativa
en la programació del curs
de cuina infantil. Amb l'ob-
jectiu que els més petits de
casa comencin a relacionar-
se amb el món culinari, a
tenir els primers contactes
amb els aliments i els estris
de cuina.
Un any més l'AMPA i el
CEIP Montserrat de Sarrià
de Ter hem participat a les
Jornades de la dona treballa-
dora de Sarrià de Ter, orga- Exposició a la Cooperativa “Hi havia una vegada,... un
nitzades per la Comissió de munt de contes”. Fotos: Agustín Jaime
la Dona amb la col·laboració
de l'Ajuntament de Sarrià de
Ter, la Diputació de Girona i l'Institut El que s'imaginen els nens que
Català de les Dones am l'exposició que faran els personatges després del conte.
dur per títol: Hi havia una vegada... un 2. Observar les diferències que
munt de contes. es donen segons si el conte és tradi-
El treball ha consistit en analitzar cional o actual, d'una zona geogràfica o
un conte des de la perspectiva de d'una altra.
gènere. Amb dos objectius: Cada cicle ha elaborat un mural
1. Analitzar el rol femení i mascu- amb diferent material. El resultat una
lí en un conte: magnifica exposició que tothom ha
La imatge que transmet cada per- pogut veure durant el mes de març al
sonatge principal femení i masculí centre cívic La Cooperativa.
(física i de caràcter). I a partir d'ara enfilem la recta
El paper que juga cada personatge. final del curs pel proper trimestre
El gènere dels personatges també ens espera ple d'activitats. Ani-
"dolents". meu-vos a participar! ■

Agnès Vila, Montse López i
Irene Gumà
Educadores de l'escola bressol Confetti
C
om cada any, un dels
objectius generals dels
grups de 2-3 anys és
treballar el contacte
directe amb la natura,
per tal de fomentar el respecte per les
plantes, aprendre a tenir-ne cura,
observar i descobrir el seu procés de
creixement.
Al llarg del curs hem plantat
enciams, llavors de carbassa i flors de
temporada.
Durant el mes de febrer, les edu-
cadores van programar plantar enciams
a l'hort de l'escola, però degut al mal
temps, es va canviar per plantar llavors
de carbassa en potets de vidre
col·locats a l'aula. Cada nen/a havia de
portar de casa un pot de vidre (tipus
iogurt); l'activitat es va dur a terme en
petits grups, aquests sortien al menja-
dor, se'ls va oferir terra i culleres per
omplir de sorra el pot i posar-hi la llavor.
Durant un temps els infants van
observar els pots a l'aula, i de tant en
tant els regaven, fins que les llavors es
van fer grans i cada nen/a es va empor-
tar el seu pot amb la llavor germinada
cap a casa. La carbassa va fer una fulla
preciosa.
Amb l'arribada del bon temps, vam
decidir que era el moment de plantar els
enciams. Vam tornar a fer petits grups
entre les aules de l'avió, de la moto i
dels autobusos. L'educadora ajudava a
fer el forat a l'hort i cada infant posava
l'enciam. Un cop plantat, posàvem el
nom de l'infant com a distintiu en una
ESPAI ESCOLAR [escola bressol confetti
ELS GRANS
DE L'ESCOLA
FEM DE JARDINERS!!
canya de bambú. Com que ha plogut
força no hem sortit a l'hort a regar.
Encara estem observant el seu creixe-
ment i quan siguin grans cada nen/a
s'emportarà el seu enciam a casa.
A l'arribar la primavera vam voler
decorar una mica el nostre pati, vam
pensar en plantar flors a dins les rodes
del pati, vam escollir: alegries de la
casa, margarites i cubanes. Seguint el
mateix procés de les activitats ante-
riors, utilitzant les pales i les regado-
res, vam plantar amb petits grups d'in-
fants les flors al pati.
L'activitat de plantar pipes de car-
bassa i la de plantar enciams van anar
molt bé, ja que els nens/es han gaudit
molt perquè ells han estat els protago-
nistes en tot moment del procés. Malau-
radament, però, les flors del pati no
totes han sobreviscut, ja que estaven
dins l'espai de joc dels nens/es i ha estat
complicat que totes es mantinguessin;
tot i així, valorem l'activitat positivament.
Ho tornarem a repetir!!! ■
pDS_53
ESPAI ESCOLAR [ampa confetti

VISCA ELS TRES REIS, ….

E
l passat 7 de novembre es
va celebrar la festa de la
castanyada. Aquest any
en comparació a altres
vegades la festa no va ser
gaire lluïda. El temps sí que va acom-
panyar però el que faltava era la gent
per celebrar-ho amb els seus fills, néts,
Aquesta vegada la festa no va ser
massa anunciada ni tampoc va haver-hi
parlaments ni l'esperat ball de la cas-
tanyera.
En canvi, el dia 19 de desembre
es va celebrar l'arribada dels patges
reials a l'escola. Aquesta festa va ser
molt celebrada i els nens molt contens
per poder veure els enviats de SS MM
els Reis d'Orient. Els hi van donar la
carta, prèviament confeccionada a
l'escola, i a canvi, van rebre un regal.
Els pares i avis van participar molt
positivament perquè des de l'Ampa es
va fer el sorteig d'unes paneres, les
quals es van poder confeccionar grà-
cies a tots els productes i joguines que
van aportar les famílies dels infants.
Després de fer l'intercanvi de cartes i
regals i el sorteig de les paneres,
tothom qui va acudir a la festa va
poder gaudir de la xocolata de la
Ramona, la nostra cuinera, que com en
cada ocasió li surt molt bona.
Els nens, després de tenir una
gran sorpresa i il·lusió amb l'arribada
dels patges reials, després de les
vacances de Nadal van tenir una altra
sorpresa, va ser el regal que van trobar
al pati de part dels Reis de l'Ampa.
Aquest any van ser uns magnífics
carretons per poder jugar a l'hora del
pati i segur que disfrutar-los molt.
Ho aprofitem com cada vegada per
donar les gràcies a tothom qui ha partici-
pat tant activament com passivament en
aquesta màgica festa. Moltes gràcies. ■

NETEJA XEMENEIES
GIRONA
ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33
Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

54_pDS
 ESPAI ESCOLAR [ampa confetti

VISCA EL CARNESTOLTES!

E
l passat 19 de febrer es
va celebrar el carnestol-
tes a l'escola bressol
Confetti. Aquest any
cada classe anava dis-
fressada de vehicles de transport, tot
fent coincidir cada alumne amb el nom
de la seva classe.
Les disfresses no van ser confeccio-
nades amb bosses d'escombraries, sinó
que les educadores van repartir unes
plantilles de cartró als alumnes i així els
pares van col·laborar en la confecció de
les disfresses dels seus fills.
Aquest any vam gaudir d'un dia
fantàstic, el qual va acabar d'arrodonir
una petita cercavila pels voltants de
l'escola amb els Amics dels Gegants
de Sarrià de Ter. Gràcies a ells, els
alumnes van estar acompanyats, a
part de tots els familiars que van venir,
d'en Quimet i dels grallers i timbalers.
Aprofitem per donar-los les gràcies un
any més. També aprofitem per donar
les gràcies a la col·laboració del pare
d'en Roger (aula dels cotxes) per
acompanyar en Quimet.
Quan la cercavila va arribar altre
cop a l'escola, tothom que hi va parti-
cipar va obtenir la deliciosa xocolata de
la Ramona (la nostra cuinera) i melin-
dros. Moltes gràcies a tothom per fer
una festa tan animada! ■

Text: Lourdes Gelada / Fotografies: Sílvia Prades

(Membres de l'Ampa de l'escola bressol Confetti)

c/. Major, 120 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 11 51

pDS_55
SALUT
INFORMACIÓ SOBRE LA TUBERCULOSI
Emili Marco
QUÈ ÉS LA TUBERCULOSI?
La tuberculosi és una malaltia infeccio-
sa causada per un bacil. Pot afectar
qualsevol part del cos, però general-
ment se situa als pulmons. Que una
persona amb tuberculosi pugui conta-
giar depèn del tipus de lesió que tingui
i del lloc on sigui.
Les persones que pateixen tuber-
culosi poden tenir símptomes. Els més
comuns són tos de més de dues set-
manes de duració, debilitat o
fatiga, pèrdua de pes, desga-
na, febre, i en ocasions sang
en l'esput. Aquesta malaltia
actualment es guareix seguint
un tractament antibiòtic que
sol durar sis mesos. A les tres
setmanes de tractament els
malalts no contagien i poden
tornar a la seva vida normal.
L'any 2007 van ser noti-
ficats 1.674 casos de tubercu-
losi en residents a Catalunya,
fet que correspon a una taxa
de notificació de 23,2 casos
per 100.000 habitants. Durant
aquest any la taxa de notifica-
ció ha augmentat un 7,4%
respecte a l'any anterior.
L'augment s'ha produït tant
en homes com en dones, així com en
tots els grups d'edat, a excepció dels
de 5-14 anys i de 45-54 anys, en què la
taxa de notificació ha estat inferior a la
del 2006. La taxa de notificació del
2007 en persones nascudes fora de
l'Estat espanyol ha augmentat un
17,5%, mentre que la de les autòcto-
nes ha estat similar. En nens menors
de 5 anys, s'han diagnosticat 6 casos
de meningitis tuberculosa.
El 94% d'aquests casos (1.574)
són malalts nous no tractats mai amb
fàrmacs antituberculosos per un
temps superior a un mes, la qual cosa
correspon a una taxa d'incidència de
tuberculosi de 21,8 casos nous per
56_pDS
100.000 habitants. El 62,5% dels
casos són homes i el 37,5% dones,
essent les taxes de notificació de 29,2
i 17,3 casos per 100.000 habitants res-
pectivament.
L'edat mitjana dels malalts ha
estat de 40,8 anys i més de la meitat
(59,4%) s'inclouen en el grup de 15-44
anys d'edat. Els casos pediàtrics repre-
senten el 6,9% del total, el 17,7%
correspon a persones de 45-64 anys i el
15,9% a persones de més de 65 anys.
La forma més freqüent de pre-
sentació de la tuberculosi ha estat la
pulmonar, observada en el 73,7% dels
casos, fet que suposa una taxa de noti-
ficació de 17,1 casos per 100.000 habi-
tants, mentre que la de tuberculosi
extrapulmonar exclusiva ha estat la
forma de presentació en el 26,3% dels
casos i correspon a una taxa de notifi-
cació de 6,1 casos per 100.000 habi-
tants. Quasi la meitat dels casos de
tuberculosi pulmonar (51%) han estat
bacil·lífers, i la taxa de notificació de
tuberculosi pulmonar bacil·lífera ha
estat de 8,7 casos per 100.000 habi-
tants, un 1,2% superior a la de l'any
anterior. Aquestes taxes es troben
entre les més altes dels països de la
Unió Europea.
COM ES CONTAGIA?
La tuberculosi és transmissible, però
no tots els malalts són contagiosos.
Perquè un malalt sigui contagiós ha de
tenir la malaltia en els pulmons o a la
laringe, cosa que permet que els bacils
surtin a l'aire amb la tos o esternuts.
Les persones que han estat en contac-
te continuat en un espai tan-
cat amb algú amb aquest
tipus de malaltia són les que
tenen major risc de contagi.
Les persones que estan en
contacte amb un malalt que
tingui una tuberculosi pulmo-
nar o laríngia són les que
tenen possibilitats de conta-
giar-se.
QUÈ PASSA QUAN UNA
PERSONA ES CONTAGIA?
El primer contacte amb el
bacil de la tuberculosi no sol
causar malaltia. Les defenses
del cos quasi sempre són
capaces de controlar el bacil,
que queda latent. Quan això
passa es diu que la persona té una
infecció latent. Moltes persones amb
infecció latent no desenvolupen la
malaltia.
La tuberculosi era una malaltia
molt freqüent al nostre país fins fa
poc. Per això quasi totes les persones
que ara tenen més de 40 anys han tin-
gut contacte amb el bacil. Les perso-
nes amb infecció latent donen positiu
en la prova de la tuberculina però no
estan malaltes ni poden contagiar la
malaltia. També poden tenir aquesta
prova positiva les persones que de
petites van rebre la vacuna de la tuber-
culosi, que avui en dia no s'utilitza a
Catalunya ja que que era poc eficaç.
 SALUT

En les persones infectades amb
el bacil de la tuberculosi pot donar-se
la malaltia si per algun motiu dismi-
nueixen les seves defenses. Però això
es pot evitar amb un tractament pre-
ventiu que es diu quimioprofilaxi.
Quan apareix un cas de malaltia
tuberculosa a la comunitat, els serveis
de salut pública recomanen estudiar
les persones en contacte proper al
malalt per detectar infectats recents i
altres casos. Es considera que tenen
risc les persones que passen almenys
una hora al dia amb el malalt, de mane-
ra contínua i en un espai tancat.
QUÈ ÉS LA PROVA DE LA
TUBERCULINA?
Aquesta prova (que també s'anomena
Mantoux) permet el diagnòstic de la
infecció tuberculosa i consisteix a injec-
tar, entre pell i pell, una substància en la
cara anterior de l'avantbraç (tuberculina
o PPD). Si entre les 48 i 72 hores es
produeix un enduriment vermellós, es
considera que el resultat es positiu. La
reacció desapareix als pocs dies i no
comporta cap perill per a la salut.
La reacció positiva confirma que
hi ha contacte previ amb el microbi,
però no significa necessàriament que
es pateixi la malaltia.
COM ACTUEN ELS SERVEIS
DE SALUT PÚBLICA?
1. Es realitza la prova de la tuber-
culina a totes les persones exposades
a patir la malaltia.
Si el resultat és positiu es fa una radio-
grafia de tòrax i altres proves per saber
si la persona està malalta o només
infectada. Així es pot donar el tracta-
ment indicat a qui el tingui. Serà pre-
ventiu per als infectats recents, i de
curació per als malalts.
2. En algunes situacions, si el
resultat de la prova de la tuberculina és
negatiu es repeteix als tres mesos.
Així s'evita que passi desapercebut un
infectat recent que encara no hagi
donat positiu a la prova.
3. Excepcionalment en alguns d'a-
quests casos pot ser útil un tractament
antibiòtic (quimioprofilaxi primària) com
a mesura preventiva addicional per
aquelles persones que hagin tingut un
major risc de contagi, mentre s'espera
a poder repetir aquesta prova. És el
metge amb el seu criteri expert qui
decideix sobre aquests casos.
QUÈ CAL SABER DE LA
TUBERCULOSI?
1. La tuberculosi és una malaltia
que es guareix seguint el tractament
antibiòtic.
2. Les persones de qualsevol
edat que presenten tos de més de dos
setmanes de duració han de consultar
el seu metge, sobretot si tenen sang a
l'esput, febre, debilitat i pèrdua de la
gana.
3. Les persones amb infecció
tuberculosa latent que només tenen la
prova de latuberculina positiva no con-
tagien ningú ni pateixen la malaltia.
4. Les persones que han estat en
contacte de manera continuada amb
un malalt pulmonar han de ser estudia-
des pels serveis de salut pública per
diagnosticar aviat les infeccions
recents o altres casos. ■

FERRETERIA DECOFER
■ FERRETERIA ■ PARAMENT PER LA LLAR
■ JARDINERIA ■ PETIT ELECTRODOMÈSTIC
■ PINTURA ■ MATERIAL ELÈCTRIC…
■ REGALS ■ TAMBÉ FEM CLAUS

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVA
ESTEM AL TEU SERVEI!

A Sarrià de Ter, la teva Ferreteria

Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

pDS_57
LA CUINA DEL XEF

CUINA DE GUERRA
Francesc Ramió
any 1987, quan la que avui és la meva muller i jo vàrem convocar els respectius pares en un sopar

L’ perquè es coneguessin, abans de casar-nos, després de les habituals presentacions i ja a mig sopar
la conversa va derivar cap a la Guerra. Ho escric en majúscules perquè per a mi i molta altra gent d'an-
teriors generacions, com també de generacions posteriors, ha estat la Guerra i l'única Guerra, sense
viure-la l'hem viscuda, reviscuda, pamada, escoltada, mastegada, patida, recordada, comentada,
explicada, etc. fins a l'esgotament; a la poca estona i veient que podíem entrar en un terreny relliscós, perquè no
tots ho vèiem igual, vaig dir que jo donava ja la guerra per acabada i que canviéssim de conversa.
Ara que fa 70 anys de l'acabament de la Guerra m'adono que encara no ha acabat, malgrat el meu desig, per
una senzilla raó, encara està en el record d'una manera molt viva de la gent, i a més no s'ha tancat el període his-
tòric d'una manera clara, encara hi ha gent que plora els seus però no sap on són, i això tant d'un costat com de
l'altre. No hi ha la voluntat política de tancar el període d'una manera conjunta i és per això que encara s'utilitzen
els morts per atacar-se uns i altres. Tampoc l'església hi ajuda gens, ans el contrari, sembla que interessa mante-
nir el foc obert per no perdre pistonada en el joc del poder.
Tot això ve perquè és ben oberta la polèmica que els signes franquistes continuïn a la vista al carrer. Bé, primer
crec que hi ha signes ben fútils i que ja no n'hauria de quedar cap (exemple: el jou i les fletxes de les plaques dels
pisos de protecció oficial). N'hi ha d'altres que per ostentosos i petulants cal endreçar-los tots, segurament als
museus; n'hi ha un altre que no sabem ben bé què n'hem de fer, com és “el Valle de los Caídos”, és un tema que
ningú en parla i tothom hi passa de puntetes per no fer soroll i no remoure-ho; però hi ha altres signes que estan
presents a les nostres vides i que malgrat que no ens agradin els permetem, aquesta és una opinió personal, perquè
persisteixi a la memòria que aquell fet va existir, va ser una cosa real i que no quedi relegat als museus i les genera-
cions més joves pensin que tot això és com l'home d'Atapuerca, que vés a saber què va passar i per què va passar.
En concret em refereixo als monòlits del pont de l'Aigua, estèticament són horribles, igual que tot el pont, però per a
mi tenen una utilitat didàctica de primera. Cada cop que algú em diu què hi fa això aquí, jo aprofito per recordar el
que m'explicava la tia Antònia (l'Antonieta de can Veí). Resulta que a ca l'àvia Angeleta, a la botiga hi havia una taula
rodona de marbre, de les de cafè d'abans, que la meva tia, la qual acabada la Guerra tenia més o menys 14 anys,
posava a fora a la vorera amb garrafes d'aigua, perquè els presoners de guerra, que eren els obrers que feien el pont,
poguessin beure, en especial els castigats, que eren obligats a treballar amb un sac de sorra penjat a l'esquena amb
cordills o filferro, cosa que provocava que el lligam els anés segant la pell fent ferides sagnants i a vegades profun-
des, i que d'amagat recolzaven una mica el sac a la taula per descansar del mal que els hi feia. Doncs bé, cada dia al
matí quan arribo a l'hotel i veig els monòlits penso en aquest fet, i cada cop que tinc oportunitat d'explicar-ho crec
que em serveix per descriure les animalades que som capaços de fer els humans en moments extrems, i també crec
que pot servir de reflexió i ajudar a millorar el nostre comportament, i no només commoure'ns quan les coses pas-
sen a l'altre costat del món. És per tot el que acabo de dir, que defenso la permanència d'aquests signes franquistes.

Ous escalfats pari la cocció i no quedi dur, i així ho

L'experiència de la Guerra i segons
com de la postguerra va ser tan
traumàtica que encara avui en dia
hi ha expressions de cuina que
vénen d'aquella època. Així tenim
que els ous que culinàriament es
coneixen per escalfats, encara molta
gent en diu fregits amb aigua. Ve de
l'època del racionament, que no hi
havia oli per cuinar i el magí havia
de córrer per poder omplir el plat
cada dia. Els ous escalfats són un
plat molt interessant perquè no afe-
gim greixos als que ja porten de per
si els ous.
Per fer-los posarem una casso-
la amb aigua al foc amb un bon raig
de vinagre, i quan bulli hi trencarem
un ou al cim i en el moment que cai-
gui a l'aigua amb un moviment rota-
tori amb una espàtula, farem rodar
l'ou sobre si mateix perquè agafi
una forma arrodonida. Quan tingui
prou consistència per treure'l el
posarem amb aigua i gel perquè
farem tantes vegades com ous vul-
guem fer i ja els tindrem a punt per
fer-los de la manera que ens interes-
si. Podem tallar una mica els fils de
clara que queden penjant, perquè
siguin més arrodonits i més macos.
Una manera molt bona de fer-
los és agafant una mica de sèpia, la
tallem a daus petits, la posem en
una cassola amb ceba, tomata i all
tot picat, i ben tapat ho posem al foc
fins que la sèpia sigui tova, llavors a
la salsa hi posarem musclos que ja
tindrem oberts, i unes cuetes de
gamba pelades, posarem l'ou sobre
una torrada de pa anglès i tirarem
una mica de salsa pel cim i ja estarà
llest per menjar.

58_pDS

Truita de farina
La truita de farina també era un altre
plat que servia per tot, perquè no hi
hagués amb prou feines ou i perquè
atipés. Amb un ou es podia allargar
per a moltes persones, s'hi anava
posant aigua i farina i podia fer-se
una truita molt grossa.
La versió que avui us proposo
de truita de farina és més rica i com-
plexa: farem una truita de farina, no
cal que sigui massa rica en ou, un
cop feta la farcirem amb farsa de
canelons o si no en tenim, amb carn
picada sofregida amb una mica de
ceba i tomata; un cop farcida l'enrot-
llarem com un braç de gitano, ho
farem sobre un tros de film de plàs-
tic perquè un cop enrotllat podem
apretar-ho fort i que quedi més
compacta, ho guardarem a la neve-
ra. Un cop fred tallarem el braç a
rodelles d'un gruix de 3 a 4 cm i les
arrebossarem com si fossin croque-
tes, després les fregirem i les
podem servir amb salsa de tomata o
amanida.
RESTAURANT MAS NOU
CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETS
COMUNIONS • CONVENCIONS
MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.
Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43
Farinetes
L'altra recepta de l'època seria les
farinetes, aquestes podien ser de
fajol o de blat de moro, les de fajol a
la Garrotxa les han recuperades per
fer l'anomenada cuina volcànica. Si
les fem de blat de moro, queden
d'un groc característic, queden com
la polenta italiana, recepta que avui
ens arriba a través dels restaurants
italians.
Jo us proposo unes farinetes
de blat de moro més posades al dia:
les fem amb un bon brou i una mica
de sofregit, sobretot ben espès per-
què quan sigui fred ho tallarem a
porcions, una mica més grosses que
les croquetes i després farem una
samfaina ben cuita. Un cop tinguem
la samfaina feta, la triturarem, la
passarem per un colador xinès per-
què quedi ben fi, hi posarem un raig
de crema de llet i comprovant que
estigui bé de sal ho tirarem pel cim
de les porcions de farinetes, que les
haurem daurat a la paella. Si vol-
guéssim una versió per a postres,
les faríem amb llet infusionada amb
canyella i una mica ensucrada, i un
cop fredes les porcions hi posaríem
sucre pel cim i les cremaríem, ho
podem acompanyar amb una mica
de nata o gelat de vainilla.
Patates amb pela
Un altre costum de temps de crisi era
la de bullir sempre les patates amb
pela, perquè en pelar-les cuites, la
pela era molt més prima i no es des-
aprofitava patata, perquè en pelar-les
crues, si no es té molt de domini del
ganivet sempre t'emportes patata.
LA CUINA DEL XEF
Doncs bé, us proposo que
bullim patates amb pela, en una cas-
sola amb molta aigua i el foc petit,
perquè si s'esquerden queden aigua-
lides i no valen res. Un cop cuites les
partim pel mig, en sentit longitudi-
nal, amb el ganivet marquem uns
quadrats poc profunds, hi posem
una mica de sal, pebre negre, farigo-
la i ho cobrim amb un tros de format-
ge, el que més ens agradi però que
tingui almenys el 45 % de matèria
grassa. En fondre's el formatge i
menjar-ho tot junt amb la patata tin-
drem un plat exquisit, seria una ver-
sió casolana de la “raclette “ suïssa.
També si tallem les patates a trossos
amb pela i tot, talls tipus tallada de
meló, també hi posem sal, pebre
negre, farigola i ho mullem amb una
mica d'oli, molt poc, i ho posem a
enrossir al forn, tindrem un acom-
panyament molt bo per a qualsevol
carn.
Hi ha moltes i moltes receptes
de la guerra i la postguerra que ara ja
els hem oblidat, m'agradaria que ens
féssiu arribar receptes que cone-
gueu, senzilles però bones per fer un
receptari de cuina bona, barata, equi-
librada i sense desaprofitament, no
per la crisi sinó per una pura cons-
ciència de no desaprofitar res, per-
què no ens podem permetre llençar
menjar. ■
pDS_59
NATURA

QUE BONS QUE SÓN

QUE ENS PORTEN
D'EXCURSIÓ! Excursió familiar a Sant Valentí de Salarsa
el 8 de març. Fotos: Agustí Jaime.

Llibertat Turbau
Grup Muntanya Sarrià

A
Sarrià tenim la sort de tenir a prop les
muntanyes del Pirineu i la Garrotxa.
Ens podem considerar uns privile-
giats.
Mica en mica els nens i nenes
aprenen a cordar-se les bambes, a fer
la motxilla, a orientar-se. Els pares i
mares els mostrem el respecte per la natura, els boscos,
els rius i, tot xino-xano, aconseguim fer el cim. Encara que
cansi una mica física i psíquicament, l'esforç val la pena.
El primer pas és pensar itineraris atractius i assequi-
bles als nens. Sigui com sigui, cada excursió es converteix en una aventura per a la mainada. De fet, sortir
d'excursió és bo per a tota la família: fomenta el companyerisme, la solidaritat, l'amor per la natura, el con-
tacte amb el paisatge, ajuda a comprendre la nostra geografia i ens posa en contacte amb la gent de mun-
tanya. A més, dóna l'oportunitat de dormir fora de casa. Sempre quedarà temps per jugar i fer entremalia-
dures a l'aire lliure. En aquestes darreres excursions al Puigsacalm, al Vallespir i a Beget, els nens i nenes
han saltat rius, han lliscat per la neu, han fet cabanes...
En definitiva, pares i fills han disfrutat sobre el terreny, anant d'excursió. ■

60_pDS
NATURA
ESPORTS

NOVA JUNTA U.E. SARRIÀ

Guillem Mallola
Sotspresident Unió Esportiva Sarrià

E
l passat 16 de jugadors d'un equip sènior a
gener va prendre un altre, tant puntualment
possessió del com de manera fixa.
càrrec la nova
junta de la UES Ajuda als entrenadors
encapçalada per en Josep També volem crear un servei
Maria Arroyo. El canvi de junta d'ajuda als entrenadors, per
va venir precedit de la dimis- donar solucions a qualsevol
sió de l'antiga junta, després dubte tècnic, tàctic, …que
d'arribar a un acord per la suc- pugui tenir qualsevol entre-
cessió. nador de la UES.
Abans de tot, la junta
entrant voldria agrair a la junta ÀMBIT SOCIAL
sortint l'esforç i treball que ha
dedicat al nostre club durant Organització
aquests anys de mandat. Reunió de la Junta de la UES, al local social del pavelló. esdeveniments
Som una junta jove, El gran valor de la UES és,
amb molta il·lusió i ganes de porta oberta per aportar el que vulgui, ja sigui treball, sens dubte, la seva massa
treballar pel nostre club. La idees,... I és que la UES som tots i entre tots s'ha de tirar social, gent que sense espe-
junta està formada pels endavant! rar res a canvi es bolca cada
següents membres: El nostre projecte té la intenció d'actuar en tots els cap de setmana amb la UES
Josep Maria Arroyo àmbits del club: des dels benjamins fins al
President primer equip.
Guillem Mallola ÀMBIT ESPORTIU Aquest ambient s'ha de
Sotspresident mantenir i, si és possible,
Sergi Esparraguera Captació nous esportistes millorar-lo tot organitzant
Secretari Sarrià de Ter ha crescut molt, aquest creixement ha vingut festes, tornejos,…
Bernabé Martínez acompanyat d'una àmplia oferta esportiva al nostre poble Per altra banda, la
Tresorer (futbol, bàsquet, judo,…) amb la qual hem de “competir” comunicació entre el club i
Joaquim Vilallonga per portar nens que vulguin gaudir del nostre esport . La els socis ha de ser més fluï-
Vocal mainada és el futur del nostre club tant a nivell esportiu da, s'han d'establir vies de
Domingo Muñoz com a nivell social. comunicació entre la directi-
Vocal Des de la nostra junta es vol potenciar la captació de va i els socis, donar-les a
Albert Soler nens cap al nostre esport, tant amb un treball de publicitat conèixer i vetllar pel seu bon
Vocal al poble (cartells, mailings,…) com amb un treball a les funcionament.
Josep Busquets escoles (Sarrià i rodalies)
Vocal Involucrar socis, pares,
A part de la “junta ofi- Coordinació esportiva mares... en el dia a dia del
cial” comptem amb un nom- Es bàsic crear la figura d' un COORDINADOR per unificar club
bre molt important de el treball de tot l'handbol base, per tal de posar un objec- La UES no pot ser un entitat
col·laboradors que ens aju- tiu a cada categoria, establir uns mètodes de treball,… tot hermètica, en tot moment el
den de manera puntual o això sense treure la identitat pròpia que pugui tenir cada soci ha d'estar informat de
continuada en el dia a dia del entrenador. les activitats, problemes i
club. Des d'aquí aprofito per També veiem la necessitat de crear un COORDINA- projectes del club per tal de
dir que tothom que vulgui DOR DELS EQUIPS SÈNIORS, que, a més d'establir poder ajudar i/o proposar
ajudar a la UES tindrà la mètodes de treball i objectius, pugui coordinar el pas de coses.

62_pDS
 ESPORTS

La idea de la nostra candidatura és involucrar més el soci Reducció de les despeses

en el dia a dia, convidant-lo a ajudar en moments puntuals o
que es proposin millores i activitats que es poden dur a terme.
ÀMBIT ECONÒMIC
Augment d'ingressos (augmentar publicitat + ingressos
atípics)
Degut a la situació econòmica actual, trobar un patrocinador
principal és molt difícil. Actualment el club no té un patro-
cinador pel frontal de la samarreta. Creiem que el que s'ha
de potenciar és el petit patrocinador: “Si no en pots tenir un
de gran n'has de buscar molts de petits”. S'ha d'oferir el
màxim a les empreses col·laboradores (pàgina Web, carnet
de soci a nom de l'empresa,…) i donar les màximes facili-
tats per tal de trobar el màxim de patrocinadors possibles.
Per una altra banda, s'han de potenciar els ingressos
atípics, des de la rifa de cada partit fins la loteria de Nadal
passant per l'organització d'activitats que puguin portar
ingressos al club (handbol platja, Quina,…).
Augment ingressos per subvencions
En uns moments en què l'empresa privada retalla les inver-
sions en patrocini, pren importància el tema de les subven-
cions. Cal estar atent, mantenir-se informat de les convo-
catòries d'ajudes i enfortir lligams amb les institucions per
tal d'intentar accedir a les màximes possibles.
S'ha d'intentar reduir les despeses sense perdre res. Com?
Doncs renegociant contractes i buscant nous proveïdors i
creditors. Creiem que és un bon moment per tal de reduir
despeses per aquesta via, ja que el moment econòmic
actual permet “collar” els proveïdors i creditors.
MÀRQUETING
Potenciar la relació amb premsa (diaris, ràdio, tv…)
Som l'equip capdavanter de l' handbol gironí i hem d'aug-
mentar la nostra difusió mediàtica, s'han d'omplir més pàgi-
nes de diari amb la UES, més hores de ràdio i més minuts
de TV.
Potenciar les noves tecnologies
Estem en ple segle XXI i hem d'anar de la mà de les noves
tecnologies, volem crear una nova pàgina WEB, més
moderna i dinàmica, potenciar l'ús del bloc de la UES i crear
un arxiu amb l'adreça de correu electrònic de tots el socis,
per poder mantenir-los informats de totes les activitats del
club a través del mail.
Després dels tres primers mesos al càrrec hem pogut
constatar els temps difícils en què ens ha tocat exercir
aquest mandat. La situació econòmica fa que sigui compli-
cat quadrar el pressupost, però estem segurs que amb tre-
ball i amb l'ajuda de tots ens en sortirem.■

AUTOESCOLA
GIRONÈS
GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14
FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57
SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52
e-mail: info@autoescolaapsa.com
www.autoescolaapsa.com

pDS_63
ESPORTS
I TROBADA D'ESCOLES DE
BÀSQUET C.B. SARRIÀ DE TER
Iolanda Jiménez
C.B.Sarrià de Ter
E
l passat 22 de març de
2009, Sarrià de Ter va
acollir la seva primera
trobada d'escoles de
bàsquet organitzada pel
Club de Bàsquet Sarrià de Ter. Varen
participar-hi 12 equips de tota la pro-
víncia de Girona, superant sobrada-
ment la xifra de 150 esportistes.
Estem parlant de nens i nenes
molt petits, nascuts entre els anys
2001 i 2004. Les grades del pavelló
municipal bullien d'activitat desborda-
64_pDS
des de pares, mares, avis, àvies i ger-
mans animant i gaudint en molts casos
de veure el primer partit en competició
dels seus fills i filles. La màxima atenció
la van aclaparar els més menuts, que
en molts casos es trobaven per prime-
ra vegada amb la figura d'un àrbitre i un
reglament. Va ser molt divertit veure
l'entusiasme i espontaneïtat amb què
corrien a darrera la pilota, en alguns
casos amb només quatre o cinc anyets.
Els entrenadors i delegats també lluïen
un bon somriure de satisfacció veient
com la feina feta als entrenaments
durant tota la temporada, es reflectia a
la pista el dia de la trobada.
Durant tot el matí, des de les
09.00h fins a les 14.00h, les tres pis-
tes transversals del pavelló varen fun-
cionar a ple rendiment. Varen ser cinc
hores intenses de bàsquet en què
cada equip va jugar tres partits de sis
parts de sis minuts, amb un minut
entre part i part per realitzar els canvis.
Membres de l'organització varen lliurar
a cada equip uns tiquets per l'esmor-

zar (un entrepà i una aigua) per cada
jugador/a i entrenador/a, perquè a mig
matí era imprescindible carregar de nou
les piles per continuar amb el màxim de
rendiment. Al final de la trobada es va
obsequiar tots els participants amb una
medalla commemorativa.
Vull felicitar des d'aquí en nom
de la junta directiva a tots els esportis-
tes, delegats, entrenadors i organitza-
dors (pares i mares, entrenadors i
esportistes de les categories supe-
riors), perquè el torneig va ser un èxit
tant a nivell esportiu com organitzatiu.
Ah!, m'oblidava dels magnífics
“entrenadors-cuiners” que varen fer
la compra i ens varen sorprendre, a
ESPORTS
tota l'organització, tistes de les categories superiors for-
amb una suculenta mades pels júniors i sèniors, tant
fideuà com a cloen- femení com masculí. És un requisit
da de l'acte. important pel club que aquestes cate-
Voleu saber per gories participin activament en les
què vàrem organit- activitats del club, no només a nivell
zar aquesta trobada? esportiu en les seves respectives
Vinga, us ho explico competicions, sinó també a nivell
breument, perquè organitzatiu. Ens hem de felicitar tots
aquesta ha estat la plegats, perquè l'entitat només té
primera de les mol- quatre anys d'antiguitat i ja hem acon-
tes que vindran en seguit una forta implicació d'aquest
esportistes dins
el projecte global
de l'entitat.
Actualment,
bona part dels
entrenadors de
base són juga-
dors i jugadores
dels nostres
sèniors, i a més a
més en la majo-
ria de casos han
fet l'esforç de
formar-se per
obtenir la titula-
ció que la Fede-
ració Catalana de
basquetbol
els propers anys: el requereix per portar a terme aquesta
motiu principal és tasca. Aquesta temporada 2008-2009
que una de les màxi- s'ha constituït la nova junta directiva
mes prioritats del per als propers sis anys, que bàsica-
C.B.Sarrià de Ter és ment dóna continuïtat a l'anterior,
el foment de l'esport però s'hi han incorporat més pares i
de base. La filosofia mares nous de les categories de
de la nostra entitat base, així com un grup de jugadores
és preocupar-se i del sènior femení. I a més a més, tots
centrar-se en la for- plegats, pares i mares, sèniors, però
mació esportiva dels més petits. especialment els cadets i júniors ens
Actualment el club disposa de dos ajuden amb la feixuga tasca de fer d'a-
grups d'iniciació i un grup de premini notadors oficials els dissabtes als par-
dins del que seria el grup de bàsquet tits de competició, durant tot l'any de
d'escola, amb un total de 42 esportis- competició.
tes d'escola. Cal dir, però, que no Enhorabona a tots, perquè aques-
només l'escola conforma l'estructura ta temporada 2008-2009 hem aconse-
de l'esport de base de la nostra enti- guit disposar d'un total d'11 equips,
tat, ja que també tenim categories de 130 esportistes i 110 socis!!!
mini femení, mini masculí, cadet I a tots els que no ens coneixeu,
femení i cadet masculí, que també animeu-vos a formar part del nostre
s'inclouen per la Federació Catalana projecte!!! Aquestes són les nostres
en el que seria considerat bàsquet de dades de contacte:
base, configurant així un bloc de 91 Web: http://basquetsarria.blogspot.com
esportistes de base. E-mail: basquet@sarriadeter.cat
No podem oblidar els 39 espor- Telèfon: 626629911 ■
pDS_65
TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià
The Sarrià NewS
LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT
EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE
LA FRASE DEL DIA: La major part de les nostres importacions vénen de fora del país
Editorial
La Llei de la Memòria Històrica insta
les administracions públiques a
“prendre mesures per a la retirada
d'escuts, insígnies, plaques i altres
objectes o mencions commemora-
tives d'exaltació, personal o col·lecti-
va, de la insurrecció militar, de la
Guerra Civil i de la repressió de la dic-
tadura” L'Ajuntament de Sarrià ha
acordat per unanimitat retirar tots els
símbols feixistes que hi ha als carrers.
Des del The Sarrià News no podem fer
altra cosa que aplaudir aquesta inicia-
tiva, com ja hem dit en infinitat d'oca-
sions. La nostra és una croada que ve
de lluny i no ens voldríem atribuir ara
més mèrits dels que ens corresponen.
Tampoc menys. Quan ningú encara no
en parlava vam ser pioners en denun-
ciar l'agressió i la indignitat que
suposa tenir les àguiles franquistes al
Pont de l'Aigua. Hem defensat, no
sempre amb l'aquiescència de
tothom, que si allò forma part de la
nostra història, cal que estigui en un
museu, però no al carrer embrutint i
ofenent tots els demòcrates que,
d'una manera o una altra, van patir
l'opressió d'aquell règim feixista. No
esperem cap reconeixement (només
faltaria); ens donarem per satisfets
quan ja no hi siguin i en la intimitat ho
remullarem amb cava.
Hi ha qui pensa que com que el News
és una pàgina d'humor, tot el que s'hi
diu és broma. No ens equivoquem!
Amb la gallina franquista mai no
n'hem fet de bromes, i seguim reivin-
dicant (exigint!) que la portin al museu
o que la fotin a la cassola.
Sam Enfot,
Cap de Redacció.
Crisi
(Del llatí crisis, al seu torn del grec
kpiols ). És una conjuntura de canvis
en qualsevol aspecte d'una realitat
organitzada però inestable, sotmesa a
evolució. Si els canvis són profunds,
sobtats i violents, i a més porten con-
66_pDS
seqüències transcendentals, van més
enllà d'una crisi i es poden denominar
revolució. ECON. Pertorbació de l'ac-
tivitat econòmica per raons inherents
al seu funcionament. La situació de
crisi prové generalment d'una insufi-
ciència de demanda per absorbir tota
la producció
(Si tots els mitjans de comunicació
obren portada dia sí i dia també par-
lant de la crisi, nosaltres, en el nostre
afany d'informar i instruir, no volíem
ser menys)
Nolasc A. Gat,
Becari.
Amèrica
El nou president dels EUA comença
amb mà ferma anunciant el tanca-
ment de Guantánamo, la retirada de
tropes de l'Iraq, el reconeixement de
la igualtat salarial entre sexes i con-
vocant els sindicats a la Casa Blanca.
Bon principi per anar marcant pautes.
Un amic meu, descregut ell, diu que
aquells senyors amb barret de copa i
que fumen puros, s'ho miren tot amb
un lleu somriure als llavis: que ens
escombri la rebotiga que quan sigui
neta ja farem vindre un altre Reagan...
Jo, que sóc de bona pasta, no m'ho
vull creure.
Jeims Ailoviu, TSN,
Guasington.
Pagesia
Pagesos de la Terra Ferma es veuen
obligats a emmudir l'esquella o tan-
car la granja perquè estiuejants
urbanites de cap de setmana no
poden dormir.
Els passos següents són: enquitranar
totes les pistes forestals, impedir que
bufi la tramuntana a Colera, eliminar
els mosquits al Delta i prohibir les
meduses a Platja d'Aro. S'espera que
amb aquestes mesures els senyorets
de la capital continuïn venint a comar-
ques.
Miquel Cavic, TSN,
Unió de Pagesos
George W. Bush
Cimeres
En molt poc temps han tingut lloc
diverses cimeres d'àmbit interna-
cional amb una gran transcendència
política. El G-20 a Londres, de l'OTAN
a Estrasburg, caps d'estat i de govern
de la UE a Praga i Aliança de les
Civilitzacions a Istanbul.
El resum de totes elles és que els
reunits declaren públicament el seu
compromís en propiciar un diàleg de
franca distensió, que els permeti tro-
bar un marc previ, que garanteixi unes
premisses mínimes, que afavoreixin
crear els ressorts que impulsin un
punt de partida sòlid i capaç, d'est a
oest i de sud a nord, on establir les
bases d'un tractat d'amistat, que con-
tribueixi a posar els fonaments d'una
plataforma on edificar un bonic futur
d'amor i de pau.
J.M. Serrat, TSN,
Enviat especial.
Més cimera
Després que la primera injecció de
diner públic al sistema financer no
resolgués cap crisi i en molts casos
anés a parar a millorar les primes
d'alguns pocavergonyes, el G-20
decideix tornar a injectar diner públic
per veure si aquest cop funciona.
Jo tinc un gos que si li dono un bistec
se'l menja i si n'hi dono dos, també.
Marc Franc,
TSN, Analista.
Esports
-Futbol és futbol i gol és gol.
-Si nosaltres tenim la pilota, ells no la
tindran.
-El secret de la victòria és marcar
més gols que el contrari.
-Si guanyem no perdem.
-El futbol és així.
Us sona d'alguna cosa tot això? Senyor!
Quant de talent desaprofitat!
Pep Vidriola,
TSN, FCB.
La Reivindicació
(Tornar a l'editorial)
 BOTIGUES A:
c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614
Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345
Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021
Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484