Òrgan d’expressió de la Intersindical-CSC | Gener 2004 | Núm. 4 | 1 euro | www.intersindical-csc.

org

sumari
Prou morts Pels drets de la immigració:
a aigües!
ACCIÓ SIN. | pàg. 4 No a la llei d’estrangeria!
Bona nota
a la UPF
ACCIÓ SIN. | pàg. 5

II Fòrum
Social
Europeu
INTERNAC. | pàg. 8

Campanya
‘Pel català a
l’escola’
PAÏSOS CAT. | pàg. 9
Aspecte d’una manifestació contra la Llei d’Estrangeria A FONS | pàg. 3

> S’aprova la tercera reforma > Milers d’immigrants sense

de la llei d’estrangeria en papers perdran les opcions
dos anys, malgrat les crítiques per regular la seva situació

Deslocalització:
no és cosa
Valoració dels resultats de la I-CSC
de sous
ACCIÓ SIN. | pàg. 4
en les eleccions sindicals
> Entre finals de l’any 2002 i
La sanitat: desembre del 2003 s’ha fet el
Jordi Amat gruix d’eleccions sindicals als
ENTREVISTA | p. 12 Països Catalans
Roger Malló | Secretari d’E-
leccions Sindicals i Negocia-
ció Col·lectiva de la I-CSC.
Quan al Secretariat Confederal
de la Intersindical-CSC planificà-
vem, a principis de l’any 2002,
les eleccions sindicals que ha-
vien de començar a finals d’a-
quell any, ho fèiem marcant-nos
uns objectius estratègics sota el
prisma dels quals s’havia de
produir la participació de tota
l’organització. I ho fèiem esta-
blint uns objectius que, contrà-
riament al que es podia preveu-
re, no es basaven principalment
en el creixement incontrolat del
nombre de representants, sinó
essencialment en la millora de
la implantació en les empreses
i sectors on ja hi teníem presèn-
cia, i sobretot en el fet que a-
questa major implantació reper-
cutís directament en una millora
de l’acció sindical: volíem con-
solidar posicions en els sectors
i empreses on ja teníem presèn-
cia per tal de poder ser decisius
en la negociació col·lectiva. I
aquest objectiu, si bé no en tots
els casos s’ha aconseguit, si que
> Hem aconseguit l’objectiu
que ens marcàvem: millorar
la implantació en empreses i
sectors on ja erem presents
ha permès situar la Intersin-
dical-CSC en immillorables con-
dicions per fer el salt durant els
propers 4 anys en molts sec-
tors econòmics. Així, hem pogut
consolidar posicions en el
sectors químic i metal·lúrgic, en
la indústria de l’aigua, en l’Ad-
ministració pública, en el món
universitari, en els mitjans de
comunicació, en les empreses
de serveis (seguretat privada,
comerç, alimentació, consulto-
ries, etc.) i en el món financer.
En alguns casos, fins i tot hem
aconseguit èxits remarcables
en empreses importants, com
ara El Corte Inglés o el BBVA.
Èxits puntuals, que no ens han
de fer oblidar els autèntics èxits
que s’han produït en altres sec-
tors: som majoritaris al sector
d’aigües de les comarques de
Girona i de Tarragona, i estem
augmentant considerablement
la nostra presència als sectors
industrials tradicionals del nos-
tre país, com són el químic i el
metal·lúrgic.
(continua a la pàgina 6)
02| editorial LaIntersindical
Gener 2004

> Barcelonès
Avinguda Portal de
l’Àngel, 38, 1r
Tel: 934 813 660
Fax: 934 813 661
Justícia i sinistralitat laboral:
Quan a la xacra se li suma l’escarni
08002 BARCELONA

> Maresme
Carrer Passada, 102,
Els mesos de novembre i desembre van venir marcats al Principat prevenció i dels comitès d’empresa.
baixos
per tres sentències judicials que fan esgarrifar i indignen qualsevol, Cada dia són més els companys que, per ordre de l’empresari de
Tel: 937 642 573
ja que atempten contra el sentit comú. Tres jutges van culpar els torn, fan feines de risc sense tenir a l’abast les mesures de segu-
Fax: 937 619 022 treballadors dels accidents que havien patit a la feina i, per tant, retat adients o en llocs inadequats per a una bona prevenció.
08380 MALGRAT van negar-los les indemnitzacions corresponents tot i que, per Quants cops, per exemple, en l’àmbit industrial hem sentit a par-
exemple, el company del Maresme Enrique Pociño va quedar en lar de les ‘batalles’ dels delegats de prevenció per un calçat ade-
> Segrià cadira de rodes. El cas de Pociño va ser el primer; després van quat, màscares de protecció en bon estat o per denunciar el mal
Plaça Víctor Siurana, 1 arribar el de José Rodríguez, de Barcelona -es va eximir l’empresa estat de la maquinària? La mort per electrocució del company de
(Universitat de Lleida) d’indemnitzar amb 12.000 euros la família després Sorea de Girona, Ramon Caballero, per la qual la
Tel: 973 703 171 que aquest morís a l’obra- i el del treballador agrí- Intersindical-CSC va convocar una aturada de pro-
25002 LLEIDA cola Miquel Àngel S., a les Garrigues, que va morir > La predisposició testa el passat 10 d’octubre a tot el sector d’aigües,
en bolcar el tractor que conduia. dels jutges a ens és un exemple ben proper.
> Selva Sembla que la predisposició dels jutges, un col·lec-
tiu marcadament conservador, a respectar el text i
respectar el text No és ètic, ni és just, ni legal obligar el treballador
a una mortífera tria entre conservar la feina o la
Rambla de Joaquim
l’esperit de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals de la Llei de salut. És l’empresari que contracta en precari el
Ruyra, 65, A, 1r. B
(LPRL) és, malauradament, poca. Els empresaris Prevenció de que fa renunciar el treballador a les seves obliga-
Tel: 972 331 259 s’emparen que els treballadors no compleixen les cions en matèria de seguretat. L’article 14.2 de la
17300 BLANES normes de seguretat obligatòries, però obliden que Riscos Laborals és llei dóna a l’empresa «el deure de protegir i garan-
la LPRL indica al seu article 15.4 que l’efectivitat poca: Obliden que tir la salut i la seguretat en els aspectes relacionats
> Tarragonès de les mesures preventives «ha de preveure les amb la feina». Tots els preceptes condueixen, per
Carrer Ramón y Cajal, distraccions o imprudències no temeràries dels tre-
«és l’empresari tant, a la inequívoca responsabilitat patronal.
52, entresòl balladors». Així doncs, en base a les interpretacions qui ha de garantir La por a perdre la feina no pot ser considerada
Tel. i Fax: 977 230 933 de la llei que han fet alguns dels jutges, podríem la seguretat en la una imprudència temerària per part de la Justícia.
43005 TARRAGONA afirmar que pujar a una bastida amb el risc de Els qui fan les lleis i els qui les fan complir ho haurien
perdre la vida per evitar perdre la feina és temerari. feina» (art.14.2) de tenir clar. Del contrari es farà necessària la re-
> Correu electrònic Des de la Intersindical-CSC sempre hem expressat forma i l’enduriment de la LPRL que, tinguem-ho
que empresaris i treballadors han de complir el que marca la llei ben present, només serà eficient si va acompanyada d’una reducció
intersindical@
intentant així reduir l’índex de sinistralitat a Catalunya, el més alt de les taxes de precarietat i temporalitat. Que s’expliqui sinó per-
intersindical-csc.org
de tot l’Estat. També caldria, prèvia transferència dels cos estatal què els treballadors contractats a través d’empreses de treball
d’Inspectors de Treball a les administracions autonòmiques, temporal són els que pateixen més accidents laborals i que se’ns
> Web endurir els mecanismes de control i sanció i conscienciar la classe expliqui també l’escàs nombre de sancions a empresaris quan
www.intersindical-csc.org treballadora vetllar per la seva seguretat a la feina reivindicant tots sabem que, sovint, treballar s’ha convertit en un perill per
els seus drets a través de delegats de personal o delegats de als Països Catalans.

«La Intersindical»
Òrgan d’expressió de la I-CSC
butlleta de contacte
Consell de Redacció Vull afiliar-me a la lntersindical-CSC
Joan Arimon, Ferran Casas,
Jordi Espot, Roger Malló i Vull rebre informació de forma periòdica
Carles Sastre
Vull subscriure’m a La Intersindical (6 núm./5 •)
Col·laboradors/es
Antoni Alarcón, Jordi Amat,
Noelia Ceroni, Josep Falcón,
Nom i cognoms _________________________________________ Edat _________________
Marc Faustino, David Hereu,
Miquel Martín, Isabel Pallarès,
Sergi Perelló, Ramon Puig,
Domicili _________________________________________________ Codi postal ___________
Àngel Ramos, Nestor Sastre,
Eduard Suàrez i Josep Vall Població ___________________________ Professió ____________________________________

Coordinació i disseny Telèfon _____________________ Correu electrònic ___________________________________

Jordi Espot

Tiratge
Titular del compte __________________________________________ Entitat _______________
10.000 exemplars

Dipòsit legal Adreça de l’oficina _______________________________________ Codi postal ____________

B-41939-2002
Codi de l’entitat Codi de l’oficina Clau Número de compte
L’opinió del sindicat s’expressa
a l’editorial
LaIntersindical
Gener 2004 a fons |03

La nova llei d’estrangeria opinió

Noelia
Redacció | La nova refor- Ceroni
ma de la llei d’estrangeria Uruguaina.
–la tercera aprovada pel Afiliada a
govern espanyol del PP en la I-CSC
dos anys- va entrar en vi-
gor poques hores després
del 18 de desembre, dia in-
ternacional de l’immigrant, Tristesa
malgrat les duríssimes crí-
tiques d’ONG, sindicats i Dins del col·lectiu d’im-
col·lectius d’immigrants. A migrants que viu en
partir d’ara els estrangers aquest país jo soc una
sense papers quasi no privilegiada. Sí, una pri-
tindran cap possibilitat de vilegiada per què tinc pa-
regular la seva situació. pers. Però més de la
La reforma d’aquesta llei està meitat dels que conec, i
inspirada en la reforma italiana també del meu país, no
en matèria d’immigració i asil tenen els famosos pa-
(llei Bossi-Fini, ambdós repre- pers. Crec que la nova
sentants de partits d’ultradre- llei que el govern espa-
ta). Els principis inspiradors es nyol ha creat és lamen-
resumeixen en el control dels table. Els meus tiets
fluxos migratoris i la lluita con- també viuen, com jo, a
tra les xarxes. Tot i això, darrere Catalunya. Però ells no
A partir d’ara els estrangers sense papers ho tindran molt difícil.
de l’eslògan s’amagaven altres tenen papers. Què han
pretensions. Primera, es confon de fer després de gas-
la lluita contra les xarxes amb que ha portat el govern espa- tinguin feina o disposin d’una A tot això cal afegir que la tar-se els estalvis en els
la lluita contra els immigrants. nyol a fer una llei més restricti- oferta de treball. Per fer-ho policia ara té accés a les dades bitllets d’avió i en un llo-
I segona, es parla de control i va encara. hauran de tornar al seu país del padró municipal i, per tant, guer abusiu per un habi-
en cap moment de gestió d’origen i, amb el visat a la mà, podrà identificar els immigrants tatge gèlid? Han de tor-
d’aquesta immigració, tot i I els ‘sense papers’? tornar a l’Estat. El govern espa- sense papers empadronats; les nar a Montevideo per a
sabent la importància que té en La nova modificació de la llei nyol no admetrà a tràmit -és a companyies de transport hau- que algun empresari sa-
l’àmbit econòmic o l’aportació d’estrangeria deixa sense resol- dir, denegarà automàticament ran de facilitar a la policia la llis- marità de l’Estat espa-
que fa a la societat com a remei dre el mateix que deixava en sense ni tan sols estudiar ta de passatgers, i el procedi- nyol els faci un contracte
de la baixa natalitat. No hi ha les beceroles el text legislatiu l’expedient- qualsevol petició de ment d’expulsió serà més ràpid. i així tinguin els papers
un interès a voler gestionar anterior: la situació dels milers regularització que es faci des SOS Racisme ha instat a pre- en regla? Aquesta llei
aquests fluxos sinó al control d’immigrants sense papers que d’aquí. A més, a partir d’ara es sentar recurs d’inconstitucio- d’estrangeria és una
de la mà d’obra. Probablement, ja són als Països Catalans i a requereix que els tràmits des nalitat i diversos ajuntaments trampa i ens porta a
la garrotada rebuda per la l’Estat espanyol. A Catalunya del país d’origen els faci en catalans s’han negat a cedir les molts inmigrants a viu-
nul·litat d’alguns articles de la n’hi ha 340.000. Aquests es- persona l’immigrant interessat dades del padró a la policia. re en una situació d’an-
llei d’estrangeria del 2000 per trangers no podran regularitzar i no pas cap altra persona que goixa perpètua.
inconstitucionalitat és el motiu la seva situació, malgrat que actuï en el seu nom. Font: ‘El Punt’ (22-12-03) Però es que la gent es
pensa que marxem dels
El laberint de la immigració ofereix la feina, l’immigrant pot sol·licitar el permís de treball, nostres països d’origen
donar-se d’alta a la Seguretat Social i començar a treballar. per gust? O per que vo-
Què son els papers? N’hi ha de tres tipus: > La persona immigrada obté el permís de treball al cap d’uns lem comprar-nos Nike i
> Permís de residència: dóna dret a residir a l’Estat però tres mesos d’haver-lo sol·licitat. Aquest permís normalment anar al McDonalds? Mar-
no pas a treballar-hi. té vigor per a 12 mesos. Quan l’immigrant l’obté, ja només li xem per que ens ho pas-
> Permís de treball: dóna dret a residir i a treballar a l’Estat quedaran uns nou mesos de vigència. sem fatal. Marxem per
per compte propi o per compte d’altri. La seva durada és nor- > La reforma de la llei d’estrangeria estableix que dins del què cada dia ,al vostre
malment d’un any i, posteriorment, de dos, tres o cinc anys. contingent es fixarà un nombre de visats de tres mesos, durant sud, som més pobres. I
> Permís d’estudiant: dóna dret a residir a l’Estat i a treba- els quals els immigrants podran buscar feina. volem , com tothom, te-
llar-hi mitja jornada. Per tenir-lo cal tenir plaça en algun centre > Mitjançant el règim general, que és un procés de nir una vida digna. I sa-
d’ensenyament i demostrar que es disposa de mitjans per viure. regularització a través d’ofertes de treball de sectors que no beu la tristesa que és
s’inclouen en el contingent. Procediments: abandonar la teva famí-
Com es poden aconseguir? > Un empresari que vulgui contractar un immigrant haurà lia, la teva casa, la teva
> Mitjançant el contingent: El contingent és el nombre de d’anar en persona a l’oficina d’estrangers de la delegació del ciutat i el teu país? Jo
treballadors estrangers no comunitaris que el govern espanyol govern espanyol, esperar el seu torn i presentar l’oferta de visc en una enyorança
fixa cada any perquè treballin a l’Estat. Procediments: treball. L’oferta ha de ser, com a mínim, d’un any i d’una jor- continua cap al meu pa-
> Una empresa o sector empresarial informa sobre l’existència nada de 40h. setmanals. Si no, es desestima. ís. I ja no em sento d’en-
d’un determinat nombre de llocs de treball perquè siguin co- > El govern espanyol comprova que no hi hagi cap ciutadà de lloc. I això que tinc pa-
berts per immigrants. Si es tracta d’un petit empresari, ha l’Estat que estigui a l’atur i que pugui cobrir la oferta de treball. pers i no he de compar-
d’anar en persona a l’oficina d’estrangers de la delegació del Si és així, els ciutadans de l’Estat tenen prioritat. Un immigrant tir una habitació amb 13
govern espanyol, fer tota la cua i presentar l’oferta de treball. sense papers que sigui a l’Estat espanyol no pot accedir a a- persones més. Imagi-
> La Direcció General de Migracions canalitza les ofertes de questa oferta si no torna al seu país d’origen i fa tots els tràmits. neu-vos els que no tenen
treball als consolats espanyols. L’estranger ha d’assabentar- > Si el govern espanyol accepta l’oferta de treball la tramita al papers, amb feines e-
se al país d’origen de l’existència d’aquestes ofertes de treball. consolat d’origen de l’immigrant i aquest ja podrà demanar el ventuals, de casa en
Els consolats sovint no disposen de la informació sobre les visat. Amb el visat, obtingut molts mesos després, si l’empre- casa, amagats, amunte-
característiques del treball que s’ofereix (ni el tipus de treball, sari encara li ofereix la feina ja pot començar a treballar. gats, amunt i avall...això
les empreses contractants, ni els requisits necessaris). > Altres procediments: no és vida.
> Els immigrants irregulars que es troben a l’Estat no poden > Per arrelament: l’immigrant pot aconseguir el permís de re- El que sí m’ha ajudat ha
accedir a aquestes ofertes de treball. Si volen fer-ho, han de sidència –no el de treball- després de viure irregularment durant estat la receptivitat que
tornar al seu país d’origen i iniciar tots els tràmits. anys a l’Estat. Abans eren 5 anys; ara no s’especifica el temps. molts catalans m’heu de-
> El tràmit d’encaixar l’oferta i la demanda fins ara durava > Per reagrupament familiar: Una dona i els seus fills poden mostrat, tot i que tin-
nou mesos. Amb la reforma, no se sap quant temps es trigarà. aconseguir el permís de residència -no de treball- si el seu marit gueu la mania de parlar-
Després, la persona immigrada ha de sol·licitar la tramitació té permís de treball i demostra que disposa d’habitatge. me en castellà (cosa que
del visat, que pot tardar dos mesos més. > Casament amb un ciutadà de l’Estat: al cap d’un any d’haver- em molesta molt). Tot
> Un cop amb el visat, l’immigrant pot viatjar a l’Estat i co- se casat amb un ciutadà de l’Estat, un immigrant pot aconseguir s’ha de reconèixer i l’es-
mençar a treballar si és que l’empresari encara li ofereix la fei- un permís comunitari -residència més treball-, si es demostra calfor d’aquest país m’ha
na després d’estar-se mesos esperant. Si l’empresari encara li que el casament no ha estat per conveniència. ajudat molt a aguantar.
04|
breus
ADM. PÚBLICA
> Trasllat de l’Altell
Els treballadors de l’Altell
Nou del Palau de la Ge-
neralitat ja s’han traslla-
dat an un nou lloc de tre-
ball gràcies a la denúncia
que va fer el SAC/I-CSC
a la Inspecció de Treball.
Aquesta es fonamentava
en el risc que suposava
treballar en aquest lloc,
donat que l’única via per
d’accedir-hi i d’evacuar-
lo era una escala estreta
que començava just al
costat d’uns quadres
elèctrics.
> Barreres al Dep.
d’Ensenyament
EL SAC/I-CSC va fer arri-
bar un informe al Depar-
tament d’Ensenyament
en el qual palesava la di-
ficultat d’accés per als
minusvàlids a l’edifici
annex al de Serveis Cen-
trals del Departament.
En cas que continuï sen-
se produir-se cap canvi,
el sindicat interposarà
una denuncia.
COMERÇ
> Desacord amb les
vacances d’El Corte
Inglés
La secció sindical d’El
Corte Inglés de la I-CSC
als centres de Plaça Ca-
talunya i Portal de l’Àngel
no ha signat l’acord de
vacances 2004-2006
amb l’empresa, (al con-
trari CCOO), perquè creu
que no aporten cap mi-
llora respecte les vacan-
ces signades en anys an-
teriors. La I-CSC ha fet
una proposta pròpia de
vacances i no renuncia a
reestructurar-les en un
futur mitjançant la parti-
cipació dels treballadors.
ENSENYAMENT
> Adhesió de la I-CSC
al Fòrum sobre l’Edu-
cació a Catalunya
Diverses organitzacions
volem organitzar un Fò-
rum Social sobre l’Edu-
cació a Catalunya durant
el 2004. Un fòrum, obert
a tothom, en el qual ini-
ciarem un procés de dis-
cussió, basat en vuit ei-
xos, sobre el model edu-
catiu que necessita la
nostra societat i aporta-
rem les propostes i estra-
tègies per tal d’aconse-
guir-lo a partir de les
complicitats que siguin
necessàries.
acció sindical LaIntersindical
Gener 2004
Aigües: seguretat laboral
i negociació col·lectiva
El passat 13 d’octubre, a Sant Martí d’Empúries, va morir en accident de treball el company Ramon Caballero, veí de
l’Escala i treballador de SOREA. Va morir electrocutat en tallar un cable elèctric que va confondre amb una conducció
d’aigua de polietilè. En aquest cas, com en molts d’altres, es va produir la conjunció de factors diversos, tots ells de
baixa probabilitat, però que van provocar el fatal desenllaç.
Carles Sastre | Secretari tenir molt clar que la segure- dar que en definitiva la major barem un altre àmbit amb tan-
d’Acció Sindical. tat és cosa de tots. part d’empreses del sector ta força vinculant d’un conveni
Immediatament es va reunir el estan participades pels grans col·lectiu. No ho desaprofitem.
Com a primera reacció, des de comitè de seguretat i salut de grups, FCC o AGBAR; per tant, Enguany s’ha de renegociar el
la Intersindical-CSC, majoritària l’empresa per tal d’avaluar els els interlocutors estan clars. conveni provincial de Girona i
al sector i a l’empresa, vam con- fets i revisar els procediments Òbviament, aquesta voluntat plantejarem com un dels punts
vocar una aturada pel dia 16 a de treball. I ja en aquell mo- cal definir-la, concretar-la, i el claus la formació d’un grup de
les empreses de la província de ment, des de la Intersindical- millor àmbit per fer-ho és el de treball, eminentment tècnic,
Girona. La motivació era doble, CSC, vam fer la proposta d’es- la negociació col·lectiva. Nor- per tal de definir quines activi-
d’una banda mostrar pública- tendre a nivell de sector els pro- malment l’èmfasi es posa en les tats comporten risc greu i quins
ment el condol per aquest fet. cediments de treball aquelles si- retribucions, la jornada, les con- serien els procediments a ho-
No ens resignem que un fet així tuacions que puguin implicar dicions de treball, però no ens mologar d’obligat compliment,
quedi com a mera dada estadís- riscos greus per als treballa- podem limitar a aquests punts: primer a Girona i després a tot
tica. I també creiem que cal do- dors. Això ja ho vam plantejar La seguretat en el treball és Catalunya. Aquesta és una
nar un gir a la cultura de la pre- a representants de les dues fonamental i ha de ser un dels obligació sindical que no podem
venció; més enllà de les cícli- empreses més importants del elements centrals de les nego- defugir com a sindicat majorita-
ques declaracions sindicals, cal sector a Catalunya. Cal recor- ciacions; a més, difícilment tro- ri al sector.
L’Escola Pia d’Olot paga una Signatura del primer conveni
professora per acomiadar-la d’empresa de Ràdio Estel
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va El passat mes d’octubre la delegada de la Intersindical-
declarar improcedent l’acomiadament d’una professora CSC de Ràdio Estel va signar per primer cop un conveni
de l’Escola Pia d’Olot el passat mes d’octubre, de ma- col·lectiu d’àmbit d’empresa. El conveni, que ha comen-
nera que el centre va indemnitzar-la per haver extingit çat a tenir vigor des de l’1 de gener del 2004, finalitzarà
el seu contracte “de forma capriciosa i sense fonament”. quan acabi aquest any.
La sentència fou fruit d’un a la professora que prescin- Entre els avantatges d’aquest grup professional. La regulació
recurs de suplicació presentat dia dels seus serveis. conveni hi ha el de regular, d’altres condicions laborals
per la Intersindical-CSC al TSJC La Intersindical-CSC ha de- per primer cop, els salaris de (permisos, horaris, situacions
contra l’acomiadament de la fensat en tot moment la tas- tots els treballadors/es. Fins extraordinàries, etc.) permet
professora. ca i el lloc de treball que ocu- ara la situació era de clara pensar que la situació deriva-
Els fets es remunten a l’abril de pava aquesta professora des indefinició, i es produien si- da de l’entrada en vigor del nou
l’any 2002, quan el claustre de del curs 1993/94. Tot i que tuacions salarials gens clares, conveni serà millor que l’ante-
professors de l’Escola Pia d’Olot el centre ha optat per la in- que, en molts casos esdeve- rior.
va ser informat que el curs se- demnització econòmica i no nien clarament arbitràries. Malgrat que només s’ha signat
güent seria el darrer en què hi per la readmissió, és satisfac- També s’ha produït una con- per un any, en previsió de veure
hauria alumnes de batxillerat al tori comprovar que la sentèn- creció de les categories i com resulta la seva aplicació,
centre i que caldria reestructu- cia del TSJC declara injust un grups professionals, que esperem i desitgem que aquest
rar la plantilla. Al cap de dos acomiadament fet de forma deixen molt clara la pertinen- conveni demostri que ha estat
mesos la direcció va comunicar aleatòria. ça de cada treballador al seu útil per a tota la plantilla.
Deslocalització: els sous no són el problema
Redacció | Darrerament hem viscut casos de deslocalització empresarial, és a dir multinacionals que marxen a paï-
sos amb menys renda per reduir costos. Samsung o Philips han protagonitzat un fet que combina elements que no
són nous. Recordem, per exemple, els casos de Lear o Indo.
La deslocalització té a veure nals que van rebre subvencions als seus beneficis? Per contra, nostre país estem preparats per
amb l’abaratiment de costos i i facilitats per instal·lar-se a casa caldrien millores com un servei afrontar els reptes de l’econo-
la reconstrucció econòmica dels nostra n’han fet un ús fraudu- de subministrament elèctric mia global com ho estan ale-
països de l’Est, objectiu priorita- lent. Però la situació d’ara no eficaç. manys, holandesos o anglesos.
ri de la UE. Pel que fa a la resta era desconeguda. O és que ara El repte però és una política Només ens cal ser-hi en igualtat
de països les polítiques libera- descobrirem que la precaritza- econòmica i industrial pròpia al de condicions.
litzadores del comerç mundial, ció laboral i l’abaratiment dels nostre país. La seva absència, En aquest sentit, la Intersindi-
dutes a l’extrem, han obert acomiadaments, iniciats amb la afegida a l’espoli fiscal de l’Es- cal-CSC s’ha afegit a la Xarxa
mercats i han facilitat el movi- reforma laboral de 1994, no te- tat, no permet bons auguris. Els Aturem els Tancaments, una
ment de capitals. Els costos són nien a veure amb el que passa costos laborals no són el pro- plataforma sindical i social que
més baixos, però algú ha notat avui? blema. Si així fos, a Catalunya té com a objectiu emprendre
una rebaixa al preu final dels Aquesta estafa social no s’atura ja no hi hauria multinacionals. mesures de pressió i solidaritat
productes? per llei. Per evitar-la caldria defi- Això no s’arregla rebaixant envers els treballadors afectats
Assumint que les empreses ba- nir les condicions mínimes per condicions laborals, tal i com per processos de deslocalitza-
sen la seva existència en la vo- “subvencionar” l’empresariat. creuen CCOO i UGT. ció. La recol·locació d’aquests
luntat d’obtenir beneficis, i no Perquè no donar un temps a El problema principal és que no treballadors és un repte que
en una presumpta responsabili- les empreses perceptores d’a- som amos del nostre destí. Els administracions i sindicats no
tat social, és clar les multinacio- juts per tornar-los amb càrrec treba-lladors i les empreses del podem defugir.
LaIntersindical
Gener 2004
Detall del cartell electoral de la secció sindical de la I-CSC a Joyco
3 delegats a Joyco
Redacció | L’empresa multinacional catalana Joyco és la
successora de l’antiga General de Confiteria. Són els fa-
bricants dels caramels Solano i dels xiclets Trex i Boomer.
Joyco formava part del grup Agrolimen, propietat de la
família Carulla, del qual també en són part altres em-
preses de renom com ara Gallina Blanca, El Pavo, Pans &
Company, Bocatta, La Sirena o Ausonia.
A finals de l’any passat, el grup
Agrolimen va decidir vendre
Joyco. Els motius de la venda
eren dos: la necessitat de finan-
çar altres empreses del grup i
el fet que l’empresa no ostenti
una posició destacada en el
sector de la confiteria. Aquest
sector es troba immers en un
procés mundial de concentració
empresarial en grans grups
multinacionals. En aquest con-
text sembla que Wrigley’s, pro-
pietària dels xiclets Orbit, és qui
es quedarà una gran part de la
representació i implantació in-
ternacional de Joyco, que es
concretava de forma directa en
8 països, i indirectament en d’al-
tres 70. Pendents encara de les
autoritzacions dels organismes
de defensa de la competència,
sembla que el procés d’adquisi-
ció de Joyco per part de la mul-
tinacional americana, és un fet.
Últims resultats electorals de la I-CSC
ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
> Nou delegat al Consell
Comarcal del Baix Penedès
El SAC/I-CSC va obtenir el dele-
gat de personal dels 28 treba-
lladors del Consell Comarcal del
Baix Penedès al Vendrell, en les
primeres eleccions sindicals que
s’hi celebraven.
AIGÜES
> 4 nous delegats a Aqualia
La I-CSC va obtenir 4 delegats,
per 1 d’UGT, al comitè de l’em-
presa municipal d’aigües, amb
seu central a Castelló d’Empú-
ries (Alt Empordà), que compta
amb 75 treballadors, repartits
en cinc centres: Cadaqués, Cas-
sà de la Selva, Peralada i Platja
d’Aro.
> Nou delegat a Searsa
Nou delegat al comitè d’aques-
ta empresa d’estacions depu-
radores d’aigües residuals, de
120 treballadors repartits en
acció sindical
Tot aquest procés d’absorció
era temut per una part dels 120
treballadors de l’empresa des
de fa mesos, coneixedors com
eren de les dificultats econòmi-
ques i de vendes que patia l’em-
presa en els darrers anys.
Aquesta situació, combinada
amb la manifesta ineficàcia del
comitè d’empresa, dominat de
sempre per UGT, havia mogut
diversos companys/es de Joyco
a plantejar una alternativa sin-
dical disposada a donar res-
posta als problemes i no a ob-
viar-los o ignorar-los. Van de-
cidir presentar una llista alter-
nativa a la d’UGT, farts de l’sta-
tus quo que hi havia.
En les eleccions sindicals, cele-
brades el 10 de desembre pas-
sat, la llista de la Intersindical-
CSC va aconseguir el 30 % dels
vots, i va obtenir 3 dels 9 dele-
gats del nou comitè d’empresa.
prop de 30 centres a les comar-
ques gironines. Abans no hi
teníem presència.
ALIMENTACIÓ
> 7 delegats a Copesco &
Sefrisa
La I-CSC va obtenir la majoria,
amb 7 delegats enfront dels 2
de CCOO, al comitè de Copesco
& Sefrisa, de 107 treballadors.
L’empresa està situada a Sant
Esteve Sesrovires (Baix Llobre-
gat) i es dedica a les conserves
i semiconserves de bacallà i sal-
mó. En l’antic comitè, la UGT
tenia 4 delegats i la I-CSC, 1.
ARTS GRÀFIQUES
> 2 nous delegats a Ed. 62
Malgrat ser el primer cop que
presentàvem candidatura en
aquesta empresa editorial, vam
obtenir dos nous delegats en
la representació dels seus 60
treballadors.
Bona nota a la UPF
David Hereu | El dia 3 de desembre de 2003 es van
fer eleccions sindicals a la Junta de Personal d’Ad-
ministració i Serveis (PAS) de la Universitat Pompeu
Fabra (UPF). Sota el lema Transparència, eficàcia i
pluralitat, els/les membres de la candidatura del
SAC/Intersindical-CSC van aconseguir un total de
3 delegats dels onze possibles, equiparant resultats
amb els sindicats majoritaris d’àmbit estatal.
Els resultats definitius van
ser els següents: CCOO, 87
vots, 4 delegats; UGT, 77
vots, 3 delegats; SAC/I-CSC,
72 vots, 3 delegats; i CSIF,
16 vots, 1 delegat. Un fet a
destacar en aquests comicis
va ser l’alta participació, que
fou d’un 76,5%.
Ha quedat, doncs, demos-
trada la confiança en la
veritable opció de renovació
que, enfront les candidatu-
res de sempre, encarna la
secció sindical del SAC/
> 3 delegats a Grafidix
3 delegats de la I-CSC i 2 de
CCOO al comitè d’empresa de
Grafidix, impremta de 60 treba-
lladors situada a la Zona Fran-
ca. L’anterior comitè tenia 2 de-
legats de la I-CSC i 3 de CCOO.
METALL
> Delegada nova a Signes
Nova delegada en aquesta em-
presa de 17 treballadors, del
barri de Sarrià de Barcelona,
dedicada a fer rètols.
PREMSA
> Delegat a ’20 Minutos’
Nou delegat en representació
de la vintena de treballadors del
diari gratuït barceloní ’20 Minu-
tos’, amb seu a Pl. Universitat.
QUÍMIQUES
> Majoria a Farmhispania
Vam obtenir la majoria al comi-
Intersindical-CSC a la Uni-
versitat Pompeu Fabra. Te-
nim quatre anys per demos-
trar que una altra manera
de fer sindicalisme és pos-
sible.
Agraïm la confiança que els
treballadors i les treballado-
res del PAS de la UPF heu
dipositat en la nostra can-
didatura i us demanem la
vostra col·laboració durant
aquest període, en el qual
serem fidels als principis de
la nostra campanya.
tè d’aquesta empresa de Mont-
meló (Vallès Oriental), de 150
treballadors. I-CSC: 5, UGT: 2,
CTC: 2. Era el primer cop que
ens hi presentàvem.
> Delegat a FMC Foret
El nou delegat de personal
d’aquesta empresa d’analistes
de laboratori amb seu a la Zona
Franca de BCN és de la I-CSC.
> Ple a Cromaresme
Vam obtenir els tres delegats
de personal que escollien els 42
treballadors d’aquesta empre-
sa de pintures i vernissos de Dos-
rius, al Maresme. Fins ara no
hi teníem presència.
SANITAT GERIÀTRICA
> Delegat al Centre Regina
Vam obtenir un delegat en
aquesta residència privada del
barri de Gràcia de Barcelona,
amb 128 treballadors, malgrat
el comportament d’UGT.
|05
breus
SANITAT
> Recurs contra l’A-
cord sobre les condi-
cions laborals dels
treballadors de l’ICS
La secció sindical del
SAC/I-CSC a l’Institut
Català de la Salut (ICS)
ha interposat un recurs
contenciós administratiu
contra l’aplicació de l’A-
cord de la Mesa Secto-
rial sobre les condicions
de treball del personal
d’aquesta institució sani-
tària. Considera que és in-
suficient i discriminatòria.
SEGURETAT PRIVADA
> Augment del plus a
Seguridad Express
La secció sindical del
SIPVS-C/I-CSC al Metro
de Barcelona ha aconse-
guit augmentar el plus
TMB dels treballadors a
128 • (abans es pagava
a 123 •) i es farà efectiu
en quinze pagues anuals.
> Millores de Seguri-
ber a l’estació de Renfe
de la Plaça Catalunya
La secció sindical del
SIPVS-C/I-CSC a Seguri-
ber ja està en funciona-
ment i ja ha intervingut
en diversos temes: han
aconseguit que funcio-
nés l’aire condicionat al
punt de control de Renfe
a la plaça Catalunya i mi-
llores al vestuari.
SEGURETAT PRIVADA
> 3 delegats a Esave
I-CSC: 3, UGT: 0. Aquesta és
la composició del nou comitè
sorgida del resultat de les
eleccions sindicals en aquesta
empresa.
> Delegat de personal a
Sabico
El SIPVS-C/I-CSC va obtenir el
delegat de personal d’aquesta
empresa de seguretat barcelo-
nina.
> Finalment, delegat a ESC
El SIPVS-C/Intersindical-CSC va
confirmar el delegat al comitè
que li pertocava a l’empresa de
serveis, en detriment d’UGT,
després d’impugnar les elec-
cions per «l’oblit» de la UGT
d’anotar la nostra representa-
ció en l’acta. Aquest tipus de
tàctiques són, lamentablement,
massa habituals en aquest sec-
tor.
06| eleccions sindicals LaIntersindical
Gener 2004

Eleccions sindicals:
(Ve de la portada)
Presència a tot el territori
Un altre fet que és convenient
ressaltar, perquè també era ob-
jectiu de l’organització, era la
presència a tota Catalunya. I
ho hem aconseguit, no sense in-
gents esforços. Cal pensar que
històricament la Intersindical-
CSC concentrava bona part de
la seva representació en l’àrea
metropolitana de Barcelona.
Actualment ja podem afirmar,
rotundament, que tenim els
mateixos nivells de represen-
tativitat a tot el Principat. Si la
distribució de població i d’em-
preses indica que el 65% es con-
centra a l’àrea propera a Barce-
lona, els nostres nivells de pre-
sència sindical mantenen tam-
bé percentatges similars. A-
questa situació haurà de per-
metre’ns una major presència
de la I-CSC en les comarques
de Girona, Lleida i Tarragona,
tot assegurant una continuïtat
en el temps, que fins avui no
hem pogut garantir adequada-
ment. Ara és el moment de dur
a la pràctica la proximitat en la
nostra acció sindical, un dels
trets que més ens defineixen.
«Som un sindicat de
forta base indutrial,
el 44% dels nostres
delegats treballen
al sector»
Un sindicat de classe
Podem afirmar que la Intersin-
dical-CSC -contràriament al que
es diu amb mala intenció-, no
som només un sindicat de fun-
cionaris. Som moltes més co-
ses, però sobretot una de molt
concreta: som un sindicat de for-
ta base industrial (44% dels de-
legats), implantat majoritària-
ment a l’empresa privada (75%),
i amb notable presència a la pe-
tita i mitjana empresa (81%).
Aquestes dades confirmen que
quan diem que som un sindicat
confederal i de classe no ho
diem perquè sí o perquè faci
bonic, no. Ho diem perquè real-
ment ho som i perquè volem
continuar-ho sent. Som i volem
ser una organització sindical
que defensa tots els treballa-
dors i treballadores dels Països
Catalans, des de la convicció
que tots pertanyem a una ma-
teixa classe social doblement
explotada i menystinguda, so-
cialment i nacional.
15 mesos de treball intens
A principis del mes de setembre
del 2002 es va iniciar el gruix
de les eleccions sindicals amb
comicis a la majoria d’empre-
ses del nostre país. Durant els
15 mesos següents s’han anat
celebrant milers d’eleccions sin-
dicals, que han comportat, per
exemple, l’elecció de quasi
50.000 delegats i membres de
comitès d’empresa a tot el Prin-
cipat.
Des de la Intersindical-CSC hem
intentat cobrir, amb els mitjans
de què disposem, el màxim
d’empreses i sectors possibles.
I n’hem cobert un nombre im-
portant: a la vora de 2.000 em-
preses amb processos electo-
rals en marxa han estat contac-
tades, personalment o telefòni-
ca, per la nostra organització.
La gran majoria han estat em-
preses en les quals no se’ns co-
neixia, però que formaven part
de sectors que el sindicat consi-
derava estratègics de cara al
futur.
«Ens hem fet
presents a més de
2.000 empreses de
Catalunya durant
aquest procés»
El rendiment electoral immediat
que n’hem tret ha estat escàs
en relació a l’esforç fet, però
no obstant això ha permès
expandir el coneixement de la
I-CSC a molts centres de treball
on només es coneixien els sin-
dicats espanyols majoritaris. I
des d’aquest punt de vista, l’es-
forç ha valgut la pena. És evi-
dent que els treballadors i tre-
balladores del nostre país no-
més podran canviar el panora-
ma sindical si tenen coneixe-
ment d’altres opcions, i podem
assegurar que, contràriament al
que puguem imaginar, massa
companys i companyes, enca-
ra no coneixen altres sindicats
que CCOO o UGT. Trist però
cert. Caldrà continuar insistint
en aquesta via per intentar tren-
car aquest bisindicalisme nefast
que malmet qualsevol possibili-
tat de canvi en el món laboral.
Incorporació d’independents
S’ha continuat fent una tasca
d’aproximació al conjunt dels
delegats independents que re-
presenten, numèricament, la
tercera força sindical d’aquest
país. I podem afirmar contun-
dentment que la feina d’aproxi-
mació als delegats indepen-
dents, malgrat que és una tas-
ca lenta, en moltes ocasions a-
caba resultant exitosa. I prova
d’això és que alguns dels èxits
més sonats d’aquest darrer any
han estat en empreses on els
nostres candidats provenien
d’antigues candidatures inde-
pendents. La necessitat de
bona part d’aquests delegats
d’assegurar-se la independèn-
cia només l’han trobada en la
Intersindical-CSC, perquè ga-
rantim la seva llibertat d’actua-
ció de forma pràctica.
Una feina diària i de base
Si alguna cosa ha quedat de-
mostrada en aquestes elec-
cions, és que el que de veritat
fa créixer la representació del
sindicat és la feina sindical del
dia a dia. I per això els nostres
delegats i delegades han estat
la nostra millor propaganda. En
un important nombre d’empre-
ses on ja teníem presència hem
incrementat els nostres nivells
de representativitat, en alguns
casos fins a doblar-la. I en
d’altres, on no teníem represen-
tants, però si companys de ba-
se implicats en el dia a dia, fi-
nalment hem presentat candi-
datures que han obtingut re-
presentació sindical.
Un panorama sindical advers
El panorama sindical als Països
Catalans continua dominat per
les organitzacions sindicals
espanyoles CCOO i UGT. Aquest
nou verticalisme continua re-
presentant, de forma majorità-
ria, els treballadors i treballa-
dores catalans/es. Aquesta
situació, clarament anòmala al
conjunt de nacions sense estat
que pertanyem administrativa-
ment als Estats espanyol i fran-
cès, és la que fa que el Marc
Català de Relacions Laborals si-
gui sols un espai virtual... una
simple participació regional en
els organismes de decisió esta-
tals.
Així, els convenis col·lectius
d’àmbit nacional s’han acabat
convertint en les meres trans-
posicions dels Acuerdos Marcos
estatals, quan no propiament
Convenios Colectivos estatals.
Exemples com el de la centralit-
zació del sector dels geriàtrics
no són més que el reflex d’una
dinàmica sense aturador. I qui
no vol ni pot canviar aquesta
dinàmica són les organitzacions
regionals dels sindicats espa-
nyols, la dependència orgànica
dels quals les incapacita per a
actuar de forma sobirana en
defensa del conjunt de la classe
treballadora dels Països Cata-
lans.
Per això, i potser el panorama
polític recent podria ajudar-hi,
cal continuar insistint en la ne-
cessitat que els convenis
col·lectius catalans tinguin la
plena capacitat de decidir so-
bre totes les condicions possi-
bles, al marge del que estableix
tot l’ordenament estatal, conce-
but d’entrada, com no podia ser
d’altra forma, com element de
cohesió estatal i com a un inhi-
bidor d’una concepció de l’Es-
tat diferent de la centralista i
unitària a què ja estem habi-
tuats.
«Patronal, CCCO i
UGT veuen amb
preocupació el
nostre creixement»
Tota aquesta perspectiva, cal
que ho tinguem clar, només po-
drem canviar-la potenciant i en-
fortint un autèntic sindicalisme
català de masses, que repre-
sentant majoritàriament el po-
ble treballador català, exigeixi
des de la base, des de les em-
preses, que els àmbits de deci-
sió siguin els més propers al ter-
ritori. La Intersindical-CSC, sent
majoritària al nostre país, seria
l’única garantia d’aconseguir
que el necessari Marc Català de
Relacions Laborals fos realitat
d’una vegada.
Per això cal continuar ampliant
el nombre de delegats i dele-
gades de la Intersindical-CSC.
Ja som força, però no n’hi ha
prou. Cal que la patronal, CCOO
i UGT continuïn veient amb pre-
ocupació el nostre creixement.
No els donem treva!. Els tre-
balladors i les treballadores dels
Països Catalans ho necessitem.

PER Per sector econòmic Per tamany d’empresa Per tipus d’empresa

Sector industrial 42,18%

CEN Serveis i activitats diverses 18,11%
De 6 a 100 treballadors/es 48,79% Empresa privada 81,25%

Serveis privats 12,32% De 101 a 500 treballadors/es 27,61% Empresa pública 16,37%
TAT Ensenyament públic i privat 12,74%
Més 501 treballadors/es 23,60% Empresa semipública 2,38%
GES Administració pública 14,65%
LaIntersindical
Gener 2004 eleccions sindicals
Balanç d’una etapa
Federació d’Indústria de Catalunya (FIC)
Aquests darrers quatre anys han confirmat la importància del nombre de delegats dels sec-
tors industrials en el total de representació de la Intersindical-CSC. La FIC té al voltant d’un
40 % dels delegats escollits en llistes del sindicat, obtenint més bons resultats en els sectors
on ja som presents, especialment en el d’aigües i en el químic, seguit de ben a prop pel
siderometal·lúrgic.
En el cas del sector de les aigües, la implantació territorial espectacular a les comarques ta-
rragonines i gironines, ens ha permès ser capdavanters en la negociació col·lectiva i en les
mobilitzacions que s’han produït en reclamació de millors condicions de treball.
En el sector químic, inclosos altres de propers per activitats, com el farmacèutic, l’implantació
en empreses punteres i en molts de les petites i mitjanes empreses que formen part d’aquest
teixit industrial tant característic del nostre país, ha continuat sent imparable. És evident que
en aquests sectors el nostre missatge hi troba certes facilitats per quallar-hi. En els propers
anys haurem d’estructurar internament aquest sector, per tal de poder-hi dur a terme una
major implantació que ens permeti, perquè no?, ser en els òrgans de negociació col·lectius
que, per desgràcia encara avui, continuen en mans estatals. Un objectiu que pot semblar
molt ambiciós però que compta amb suficients elements que el poden fer possible, com ara
el formidable pes que la indústria química té al nostre país i, per extensió, al conjunt de
l’Estat. Ser forts en aquest sector ens permetria tenir presència a nivell estatal, per poder
recuperar-hi la negociació col·lectiva a Catalunya, desvinculada de l’estatal. Sabem que la
patronal, l’Estat, CCOO i UGT, ens ho posaran díficil, però cal continuar-hi insistint.
En el sector metal·lúrgic, la composició del teixit industrial en petites (sobretot) i mitjanes
empreses ens situa actualment en nivells de representació baixos, però amb l’avantatge
afegit de que els convenis són d’àmbit provincial. Concretar estratègies d’expansió al sector
metal·lúrgic serà una aposta de futur que, des de la FIC, pensem fer els propers anys.
Sindicat Independent Professional de Vigilància i
Serveis de Catalunya (SIPVS-C)
En termes generals, el SIPVS-C ha conclòs el procés electoral amb un lleuger increment de
la representació, que ens situa en prop de 50 delegats al sector de la seguretat privada.
Hi ha dues qüestions sobre les quals cal fer una valoració específica, per la transcendència
que tenen: som presents en més empreses, entenent aquesta presència tant en nombre de
delegats com en nombre d’afiliats. L’expansió no s’atura, i si bé no és tan ràpida com vol-
dríem, continua imparable. És important ressaltar que ja tenim presència a la demarcació de
Tarragona, concretament 3 delegats (abans independents) de l’empresa Prosegur, fet que
ens ha permès, finalment, tenir presència a tota Catalunya.
En la valoració final de resultats possiblement podrem celebrar majors increments en la re-
presentació, ja que en el proper trimestre celebrarem eleccions a les empreses BUBOS,
V.S.S., L.P.M. i E.U.T.E.C. Sense voler ser triomfalistes, creiem possible treure 10 delegats més,
fet que ens permetria superar el màxim nivell de representants obtingut mai pel SIPVS-C.
Tota aquesta situació es complementa amb la creació de seccions sindicals, amb gran èxit
d’afiliació, a bona part de les empreses on som presents als òrgans de representació sindical.
Unió de Sindicats d’Empleats de Catalunya (USEC)
La USEC representa la segona força amb més delegats de totes les que componen la I-CSC
i ha experimentat un creixement molt important. En el sector del comerç, per exemple,
hem aconseguit delegats a El Corte Inglés. Aquest fet ens dóna un plus de prestigi i
reconeixement en el sector, cosa que ens permetrà tenir accés a moltes d’altres empreses.
L’èxit o el fracàs dependrà, en aquest cas, de la nostra capacitat per fer-ho realitat.
En el sector financer l’èxit del BBVA (3 delegats el primer cop que ens hi presentàvem) no
pot fer-nos oblidar que la persecució sindical patida al Deutsche Bank (DB) ens ha fet perdre
l’enorme potencial de creixement que havíem obtingut l’any 1998, amb els 11 delegats
aconseguits i un 35 % de la representació sindical a Catalunya. En properes dates se celebrarà
la vista judicial instada per la I-CSC contra el DB per vulneració de la llibertat sindical. Si no
haguéssim estat objecte d’una campanya premeditada en contra per part sobretot del DB,
amb la complicitat de CCOO, UGT i CGT, quina presència no tindríem a hores d’ara al sector
de banca?
L’increment general del nombre de delegats s’ha produït de forma una dispersa, precisament
per que els àmbits econòmics inclosos en l’USEC no són sectors fàcilment classificables, ni
tant sols en funció del conveni d’adscripció. On si que destacaríem un bon ritme de penetració
del sindicat és en el sector dels mitjans de comunicació i el món editorial. En aquest
camp cal destacar que a la ja notòria presència a la revista ‘El Temps’, s’ha acompanyat de
l’entrada de representants al diari esportiu ‘El 9 Esportiu’, el diari ‘20 Minutos’, l’editorial
Edicions 62, Ràdio Estel o Romanyà Valls. La militància en l’Espai Jove d’alguns companys
periodistes és el desllorigador que explica una part de l’expansió viscuda al món dels mas
mèdia. Que ningú en dubti... continuarem creixent.
|07
Sindicat de l’Administració de
Catalunya (SAC)
El SAC valora molt positivament els resultats electorals de
la Intersindical-CSC a l’administració pública, aconseguits
durant tot el període electoral que ara tot just acaba.
A l’administració de la Generalitat de Catalunya s’ha
aconseguit mantenir el mateix nombre de delegats que en
l’anterior procés electoral, tot i que amb dues importants
matisacions a fer, i que són de cabdal importància de cara
al futur més immediat: en les diverses eleccions en què
hem participat, hem aconseguit obtenir més vots de com-
panys i companyes que en les anteriors; i el mateix nom-
bre de representants s’ha aconseguit en unitats electorals
amb plantilles de funcionaris i laborals més elevades que
en els anteriors centres on ens presentàvem. No és el mateix
obtenir representació als Serveis Territorials de Lleida (on
en teníem) que aconseguir-la als de Barcelona, on finalment
hem aconseguit tornar a tenir-ne.
Si cal fer esment d’un important creixement de la Inter-
sindical-CSC a l’ambit públic, és en el de les universitats.
De la mà dels delegats d’ensenyament, hem aconseguit
entrar a diverses Juntes de Personal del PAS, conformant
en moltes d’aquestes una presència en tots els àmbits de
la Universitat (docents i personal d’administració i serveis).
Un treball conjunt de la Intersindical-CSC en l’àmbit
universitari només ens pot portar, d’aquí a pocs anys, a
augmentar el nostre nivell d’incidència en aquest món.
Convé, finalment, no oblidar que continuem tenint presència
en els ajuntaments i en els consells comarcals. Potser
el fet que en aquest àmbit la dispersió i la multitud de
representants que hi ha en dificulti l’expansió, la lògica
visualització, i els tants per cent de presència; no cal però,
menystenir que és un sector en el qual la Intersindical-
CSC experimenta també importants creixements. I és in-
dubtable que això continuarà sent així en els propers anys.
Quelcom a ressenyar és l’augment de l’afiliació que a-
quests bons resultats acaben assenyalant. En molts dels
casos, l’augment previ d’afiliació ha acabat significant bons
resultats electorals, mentre que en d’altres casos els bons
resultats electorals han comportat increments lògics de l’afi-
liació... en qualsevol cas, l’afiliació i l’acció sindical creixen
paral·lelament, assegurant d’aquesta forma immillorables
perspectives pels propers anys. Ara cal treballar per fer
una bona acció sindical i fer bona a la confiança que tants
companys i companyes han dipositat en nosaltres.
Sindicat de Treballadors de
l’Ensenyament de Catalunya (STEC)
En general, l’STEC ha incrementat lleugerament els seus
resultats. Tot i que no hem aconseguit presència a l’ense-
nyament públic no universitari, a tot l’ensenyament pri-
vat hem aconseguit mantenir les posicions que ja teníem,
i hem presentat candidatures en centres on no teníem pre-
sència. L’increment de resultats a l’ensenyament privat té
molt de mèrit, ja que es produeix en un sector tradicional-
ment dominat per una organització sindical concreta, amb
forts vincles amb la patronal del sector que, massa sovint,
actua com a representant directe d’aquest sindicat, fent-
los candidatures directament o impedint que d’altres en
poguem presentar. Cas paradigmàtic d’aquesta política és
la que ha aplicat l’Escola Pia contra la nostra candidatura, a
on, malgrat tot, continuem sent-hi presents.
És de destacar l’increment i consolidació en el món univer-
sitari, amb èxits destacats com el de la UB. Especial menció
del fet que hem aconseguit entrar en àmbits on fins ara no
hi érem. En aquest sentit hem estat actius en els processos
de mobilització de les empreses del lleure i del monito-
ratge, fent esment, per exemple, de l’èxit aconseguit al
CEPS, on hem aconseguit ser majoritaris, amb 5 delegats.
08|
opinió
Naomi
Klein
Periodista i
autora del lli-
bre No Logo
Les dues Miami
Quan les protestes políti-
ques van obligar a re-
nunciar al president
de Bolívia Sánchez de
Lozada, aquest va fu-
gir a un lloc on sabia
que trobaria mostres
de simpatia. «Estic a
Miami intentant recu-
perar-me de la com-
moció i la vergonya»,
va dir, després d’és-
ser derrocat en una
revolta causada pel
seu pla per vendre
gas a EUA Afortuna-
dament per ell, hi ha
molts residents a
Miami que saben el
«vergonyós» que és
perdre el poder da-
vant la renascuda es-
querra d’Amèrica lla-
tina. [...] Alguns d’ells:
l’expresident de Vene-
çuela, Carlos Andrés
Pérez, que va comen-
çar a viure a Miami
després de ser jutjat
el 1993, acusat de cor-
rupció; Carlos Fernán-
dez, líder del fracas-
sat cop contra el pre-
sident Hugo Chávez;
Gustavo Noboa, ex-
president d’ Equador,
que va fugir a Miami
el passat agost per
evitar ser investigat
per corrupció en el
seu país; i fins i tot
Francisco Hernández,
que va participar en
la invasió de Playa
Girón el 1961.[...]
Durant dècades, Mia-
mi ha estat el lloc pre-
ferit de la comunitat
de jubilats de la dreta
llatinoamericana. Pe-
rò també viuen a Flo-
rida exiliats d’una al-
tra classe, persones
que varen abandonar
els seus països a A-
mèrica llatina i al Ca-
rib per escapar del
destí que els van im-
posar molts dels ma-
teixos polítics caiguts
en desgràcia.
El 20 de novembre,
les dues Miami es van
enfrontar quan la ciu-
tat fou amfitriona d’una
cimera de l’Àrea de
Lliure Comerç d’Amè-
rica, on es va debatre
un pla per crear la
zona de lliure comerç
més gran del món.
internacional LaIntersindical
Gener 2004
II Fòrum Social Europeu (FSE) a París
«Per una Europa dels drets
socials en un món en pau»
Una manifestació de prop de 100.000 persones va clau- (català, basc, bretó, cors...), l’ecologisme, el feminisme,
surar el segon Fòrum Social Europeu (FSE) celebrat el el pacifisme o el moviment homosexual, van coincidir a
passat 15 de novembre a Paris. Sota el lema ‘Per una reivindicar la protecció dels serveis públics, el mante-
Europa dels drets en un món sense guerra’, els milers de niment d’un règim fort de prestacions socials i el diàleg
persones que van participar al Fòrum, provinents d’àmbits entre cultures i van rebutjar les guerres, el neoliberalisme
tan diversos com el sindicalisme, l’independentisme i el projecte de futura Constitució Europea.
Jordi Espot | Milers de perso-
nes de més de 60 nacionalitats El IV Fòrum Social
van participar en les activitats
que es van organitzar durant Mundial a Mumbai
els quatre dies que va durar el
La quarta edició del Fòrum
Fòrum: 55 conferències, 250
Social Mundial (FSM) es va
seminaris i centenars de tallers
celebrar del 16 al 21 de ge-
i espectacles diversos. Prop de
ner passats a la ciutat índia
3.000 voluntaris i un miler
de Mumbai. L’elecció del lloc
d’intèrprets van facilitar el
no fou casual: l’Índia, terri-
desenvolupament de l’esdeve-
tori mil·lenari amb una enor-
niment, que va comptar amb
me diversitat i riquesa cultu-
la presència d’almenys 2.200
ral, és també un lloc de pro-
catalans, alguns del quals van
funds contrastos socials i
viatjar en els 40 autobusos
econòmics que s’han fet més
coordinats per la Xarxa de
greus per les polítiques neoli-
Mobilització Global.
berals que s’hi han imple-
mentat. Les seves repercus-
No a la Constitució Europea
sions han tingut un gran
El nexe d’unió entre tots el
impacte en la forma de viure,
grups era l’oposició a la guerra
el medi ambient i recursos
de l’Iraq, l’oposició al capitalis-
naturals.
me liberal, la solidaritat amb el
Al FSM s’hi van fer més de
poble palestí, la defensa dels
1600 activitats organitzades
drets de les dones, dels immi-
pels participants, de 81 paï-
grants o de la sobirania alimen-
sos diferents. Els eixos
tària dels països pobres. En el
principals varen ser: Militari-
cas concret europeu, el blanc
tzació, guerra i pau; Globa-
principal de les crítiques fou el
lització, economia i seguretat
projecte de Constitució Euro-
social; Desenvolupament
pea, rebutjada majoritàriament
sostenible; Terra, aigua i so-
pel seu caràcter ultraliberal i ne-
birania alimentària; Exclusió
gador dels drets dels pobles o
i opressió religiosa, ètnica i
nacions sense estat.
lingüística; Patriarcat i drets
Diversos sindicats també van
de les dones i homes; El món
promoure la negociació
del treball; i Mitjans, cultura
col·lectiva europea en un
i coneixement.
moment en què hi ha tota
mena de desreglamen-tacions
Campament Interconti-
que posen en dubte el model
nental de la Joventut
social europeu.
Simultàniament al FSM, es
El segon FSE és la continuació
va celebrar el Fòrum de la
del primer, celebrat a Florència
Joventut, que va estar enfo-
l’any passat (veure ‘La Inter-
cat al paper del jovent mun-
sindical’ núm. 2) i ja se n’estan
dial, i que va definir estratè-
preparant noves edicions,
gies per lluitar per un altre
previstes a Londres l’any que
Fotomuntatge del segon Fòrum Social Europeu món possible.
ve i a Grècia l’any 2005.
Visita de sindicalistes veneçolans
El passat novembre vam rebre i les vagues generals de finals
la visita de dos diputats veneço- del 2002, amb la participació de
lans, Eduardo Franceschi i José la CTV van suposar una impor-
Khan, i de dos sindicalistes de tant crisi interna del sindicat.
la Unión Nacional de Trabaja- Això va comportar la formació
dores (UNETE), Rada Gamluch de la UNETE per tal de contra-
i Marcela Maspero. L’objectiu de pesar la situació sobretot en els
la visita era explicar-nos de pri- sectors clau com el petrolier o
mera mà l’evolució de la situa- el dels transports. A nivell més
ció a Veneçuela, sobretot a ni- concret es va parlar de l’inter-
vell sindical, amb el trencament canvi d’informació i experièn-
de l’antiga Confederación de cies en dos àmbits específics,
Trabajadores Venezolanos (CTV). el de les petites empreses i el
El cop d’estat d’abril del 2002, de les indústries farmacèutiques.
LaIntersindical
Gener 2004
Professors, pares i alumnes
a favor del català a l’escola
El juny de 2003, el govern espanyol va aprovar un Reial
Decret que regula els ensenyaments comuns de l’educa-
ció primària de la Ley Orgánica de Calidad de la Ense-
ñanza (LOCE) i estableix l’obligació, a partir del proper
curs, d’impartir un mínim de 4 hores setmanals de llengua
castellana a primer i segon d’educació primària.
Redacció | El reial decret, que
s’aplicarà el proper curs, afec-
ta directament el sistema edu-
catiu dels territoris sota admi-
nistració espanyola que tenen
el català com a llengua pròpia:
el País Valencià, Catalunya, les
Illes i la Franja de Ponent, ja
que preveu ampliar de dues a
quatre hores l’ensenyament
obligatori de castellà en primer
i segon curs d’educació primà-
ria: un fet especialment greu
tenint en compte que és en
aquest període (entre el 6 i 8
anys), en què els nens i les ne-
nes aprenen i desenvolupen les
capacitats de llegir i escriure.
Una mesura que en la pràctica
significarà la reducció de
l’ensenyament en català.
La comunitat educativa, orga-
nitzada al voltant de la campa-
nya «Pel català a l’escola», for-
mada per més de 100 entitats i
associacions de tot el país vin-
culades a l’educació i la cultura
(entre les quals es troba la In-
tersindical-CSC), així com cen-
tenars de centres d’ensenya-
ment i persones individuals, ha
iniciat una campanya informa-
tiva i de mobilitzacions que s’ha
iniciat amb la presentació d’un
manifest que qualifica el reial
decret «d’atemptat a l’escola i
a la societat catalana» i exigeix
al govern espanyol la seva reti-
rada.
Més informació:
www.pelcatala.lateneu.org
Conveni entre Òmnium i la I-CSC
Miquel Martín | Amb el títol
«Compromís per la cohesió i la
catalanitat als centres de tre-
ball», la secretària confederal
de la Intersindical-CSC, Isabel
Pallarès, i el president d’Òm-
nium Cultural, Jordi Porta, van
signar el passat 21 de gener un
acord de col·laboració estable
entre les dues entitats, basat
principalment en la promoció
de la llengua i cultura catala-
nes com a factor d’integració i
cohesió social. Fent referència
a l’actualitat, Porta i Pallarès
van voler remarcar amb
insistència l’apartat de l’acord
que fa referència a la reclama-
ció d’un Marc Català de Rela-
països catalans
Campanya «Pel català a l’escola»
El decret afectarà a l’ensenyament del català entre els 6-8 anys
El govern balear ataca l’ensenyament en català
El govern balear, del PP, ha
atacat al cor del procés de
normalització lingüística dut
a terme a les Illes durant els
darrers vint anys. L’executiu
de Matas ha anunciat diver-
ses mesures encaminades «a
impulsar les modalitats» illen-
ques en l’ensenyament. La
més polèmica és que a partir
del curs vinent, els progeni-
tors que així ho vulguin, po-
cions Laborals que deixi a mans
de les institucions catalanes la
totalitat de potestats per legis-
lar i regular el mercat de treball.
«Amb unes competències ple-
nes i ben definides es podrien
evitar o si més no pal·liar casos
com els de Samsung i Nissan»
van apuntar els dos dirigents,
alhora que van reclamar al nou
govern català que ‘vagi fins al
final’ en la defensa dels interes-
sos dels treballadors.
El conveni també posa èmfasi
en el fet que els agents socials
i les institucions han de possibi-
litar l’accés a la llengua i la cul-
tura catalanes de tots els treba-
lladors.
És per això que diverses entitats de l’àmbit educatiu i del
món associatiu dels Països Catalans hem iniciat una
campanya per informar la societat catalana dels perjudicis
que comportaria l’aplicació d’aquest decret per a la
qualitat de l’ensenyament i per a l’aprenentatge del
català, i per tal d’exigir-ne la retirada al govern espanyol.
dran decidir de manera indivi-
dual en quina llengua volen que
els seus fills aprenguin a llegir i
a escriure a l’escola. A més, el
govern illenc crearà l’àrea de
filologia dins l’Institut d’Estudis
Baleàrics, organisme que «im-
pulsarà les modalitats» de les
Illes, els criteris lingüístics de
la qual prevaldran sobre el
criteri científic de la Universitat
de les Illes Balears.
> El català no serà
obligatori al batxillerat
espanyol d’Andorra
Un nou conveni signat
entre el govern d’Andor-
ra i el Ministeri d’Educa-
ció espanyol contempla
que els alumnes de ba-
txillerat del sistema es-
panyol puguin triar el
català com una assigna-
tura optativa, tot i ser la
llengua oficial del Princi-
pat. Per solucionar el
buit s’ha previst que els
alumnes hagin d’assistir
«obligatòriament» a un
seminari de 2 hores set-
manals que inclou l’en-
senyament del català,
però sense que la nota
consti en les qualifica-
cions de l’estudiant.
Aquest anunci ha alarmat la
societat educativa illenca, així
com al món cultural, sindical
i polític que va convocar una
«Assemblea per la Llengua»
celebrada el passat 6 de fe-
brer a Palma amb una gran
participació, per buscar
suports per exigir al govern
balear que retiri les mesures
lingüístiques anunciades.
www.ocbweb.org
|09
breus
> El PP tanca Somràdio
Somràdio, l’única emis-
sora illenca que emetia
en català arreu de l’arxi-
pèlag va ser tancada el
cap d’any passat per
l’executiu del PP per «ser
il·legal i il·legalitzable».
La ràdio musical i infor-
mativa fou creada pel
Govern de Progrés per
promocionar l’ús social
de la llengua i els intèr-
prets illencs, i tenia una
audiència de 20.000 per-
sones. Diverses perso-
nes i entitats, entre els
quals els treballadors
acomiadats de Somrà-
dio, el Sindicat de Perio-
distes de les Illes i l’OCB,
han creat una platafor-
ma per exigir la continuï-
tat de l’emissora:
www.somiseremradio.org
> La privatització de
Canal 9, aturada
Un jutjat de València va
atendre un recurs con-
tra el procés de privatit-
zació de Ràdio Televisió
Valencia (RTVV). La Jus-
tícia entèn que el procés
engegat per l’aleshores
president del País Valen-
cià, el popular Eduardo
Zaplana, vulnera la llei de
tercers canals i la de cre-
ació de l’ens. Un triomf
dels treballadors i del
model de televisió entesa
com a servei públic.
www.rtvvpublica.info
> La Intersindical-CSC,
contra el desequilibri
fiscal
La I-CSC s’ha sumat a la
campanya Contra el Des-
equilibri Fiscal de Catalu-
nya. Aquest desequilibri
és fruit d’un finançament
autonòmic vergonyant i
perjudicial per tots els
que vivim a Catalunya,
especialment per als més
desafavorits. Llasta so-
bretot la creació d’un es-
tat del benestar propi,
adequat a les nostres ne-
cessitats. El dèficit fiscal
(diferència entre el que
paguem a l’Estat espa-
nyol i el que ens torna
després) va ser el 2002
de 2,45 bilions (14.730
milions d’euros).
www.desequilibri.org
10|
opinió
Eduard
Suàrez
Comissió
Confederal
de la I-CSC
Paneretes de Nadal
Al novembre s’aprovava
a Madrid, només amb els
vots del PP, reformar la
llei de la Seguretat So-
cial la qual prohibeix a
les autonomies comple-
mentar les pensions més
baixes. La Generalitat de
Catalunya complementa
des de fa mesos 60.000
pensions no contributi-
ves, però el govern espa-
nyol creu que això no és
més que “ofendre la gent
gran” i atemptar contra
els sagrats, i evident-
ment constitucionals,
principis d’”igualtat i soli-
daritat”. I és que per ells
la solidaritat és sempre
unidireccional: dels tre-
balladors als empresaris
i dels Països Catalans a
Espanya.
A la croada pepera s’hi
va afegir CCOO, que
també comparteix la
solidaritat i igualtat “bien
entendida”. El seu líder,
José María Fidalgo –l’ho-
me d’Aznar al món del
treball–, va afirmar que
els complements són
una “panereta de Nadal”
pels més desafavorits.
Senzillament vergonyós.
El que no volen el govern
central i els sindicats es-
tatals és que això impli-
qui a la llarga trencar la
caixa única de la Segure-
tat Social, condició indis-
pensable de l’espai labo-
ral català que reclama la
Intersindical-CSC. A tall
d’exemple recordar que
quan el 1996 el PNB va
pactar amb el PP la in-
vestidura d’Aznar una de
les seves condicions era
transferir les competèn-
cies de Seguretat Social
a Euskadi. Aznar, deses-
perat per ser president
d’Espanya, quasi cedeix
però va pesar més en ell
la pressió de CCOO i
UGT, que amenaçaven
amb una vaga general si
es cometia aquest “ul-
tratge a la solidaritat”.
Marc Català de Relacions
Laborals diuen CCOO i
UGT a Catalunya?
Cal referir-se també a la
renovació del Pacte de
Toledo, aplaudida pels
sindicats estatals. Se se-
gueix donant barra lliure
al neoliberalisme a canvi
de no se sap què.
Reforma del marc normatiu de
la prevenció de riscos laborals
La Llei 54/2003, publicada al BOE el 13 de desembre,
preveu una sèrie de reformes de la Llei 31/1995, de
prevenció de riscos laborals (LPRL) i del Text refós 5/
2000, de la Llei d’infraccions i sancions en l’ordre social
(LISOS). A continuació us comentem en què consisteixen.
Joan Arimon | Secretari de
Salut i Seguretat Laboral.
Pel que fa a la RPRL:
> Els funcionaris que exerceixin
tasques tècniques en matèria
de prevenció de riscos, podran
desenvolupar funcions d’asses-
sorament o de comprovació en
matèria de seguretat i salut. A
aquest efecte, podran efectuar
requeriments a les empreses,
anàlegs als de la Inspecció de
Treball. Les seves actuacions de
comprovació gaudiran de la
presumpció de certesa.
> Es reforça la obligació
d’integrar l’activitat preventiva
a l’empresa i com a novetat,
s’estableix l’obligació de desen-
volupar una acció permanent
de seguiment d’aquesta activi-
tat.
> El projecte de llei parla de
pla de prevenció i planificació
de l’activitat preventiva on
abans es referia a l’avaluació de
riscos com a eix de l’acció pre-
ventiva a l’empresa. Entenem
que aquests termes mostren
?
Què és el mobbing?
(Extret d’un article de Magda
Boher al Dossier Econòmic)
CALENDARI LABORAL DE FESTES 2004
laboral
una visió més global de la pre-
venció, que no s’ha de limitar
a l’avaluació de riscos –que l’ex-
periència i les estadístiques de
sinistralitat han mostrat que en
massa ocasions es limitava a
omplir uns papers i poca cosa
més- si no que ha de ser una
activitat viva i amb un segui-
ment continuat. Pensem que no
aporta cap concepte nou en
relació amb la legislació actual
(podeu veure el RD 39/1997).
Un precepte positiu és aquell
que deixa clar que L’empresari
haurà d’assegurar-se de l’efec-
tiva execució de les activitats
preventives incloses en la plani-
ficació i fer-ne un seguiment
continu.
> Pel que fa a la coordinació
d’activitats empresarials, la no-
vetat del projecte de llei és que
s’haurà de desenvolupar regla-
mentàriament. Malgrat que la
manca de coordinació ha estat
reconeguda com una de les
causes més importants de la si-
nistralitat laboral i que altres
preceptes de la Llei de preven-
ció de riscos laborals han estat
El podem definir com un asset-
jament moral i professional
quan s’exerceix una violència
psicològica extrema, d’una
manera sistemàtica i prolonga-
da en el temps, sobre una altra
persona en l’organització inter-
na empresarial, generalment
entre els que tenen una relació
de subordinació jeràrquica,
amb la finalitat de destruir-la
psicològicament i social amb
l’objectiu d’aconseguir, que tard
o d’hora, abandoni l’empresa.
Existeixen diferents maneres de
practicar el mobbing: pot ser a
Les dones continuen patint pràctiques sexistes en el món del treball
reforçats fins a la repetició, no
es produeix cap avenç normatiu
en aquest important punt, no
es fixa cap precepte mínim ni
cap termini de sortida del re-
glament.
> Pel que fa a les funcions dels
serveis de prevenció, la llei hi
afegeix que han d’estar ca-
pacitats per portar a cap el dis-
seny, la implantació i l’aplicació
d’un pla de prevenció -ens
preguntem per a què servien
fins ara-. Un aspecte nou és
l’obligatorietat de la presència
de recursos preventius a l’em-
presa quan els riscos es puguin
modificar o agreujar a causa del
desenvolupament de l’activitat
través de la paraula (cridar, in-
sultar, amenaçar, criticar per-
manentment); de designar fei-
nes d’inferior categoria, monò-
tones o innecessàries; d’elimi-
nar el treball efectiu; d’atacar
la vida privada de la persona,
violència física, aïllament de la
resta de companys, ignorar la
persona...
El treballador, davant d’aquest
tipus d’actitud, legalment pot:
> Posar una demanda al Jutjat
Social per tornar a exercitar les
seves funcions, tornar a la seva
categoria professional, condi-
8 de març
Dia de la Dona Treballadora
«Guerra, violència,
precarietat... Les dones
diem prou!»
Actes (pendents de confirmació): dia 5 de març al
Centre de Cultura per a les Dones F.Bonneimason
Manifestació: 8 de març. Pl. Universitat Barcelona
LaIntersindical
Gener 2004
o concurrència de diferents ac-
tivitats, quan així es determini
reglamentàriament o quan ho
disposi la Inspecció de Treball
corresponent.
Pel que fa a la LISOS:
Bàsicament, s’adapta el règim
de sancions a aquesta nova
normativa. Un precepte
important és aquell que tipifica
com a infracció greu de
l’empresa usuària permetre
l’inici de la prestació de serveis
dels treballadors posats a
disposició (d’ETT) sense tenir
constatació documental que
han rebut les informacions
relatives als riscos i a les
mesures de prevenció.
cions de treball o bé resoldre
el contracte de treball, per in-
compliment greu i culpable per
part del seu superior, amb dret
a una indemnització igual a la
de l’acomiadament improce-
dent, és a dir, 45 dies de salari
per any de servei, més una in-
demnització per danys morals.
> Denúncia davant la Inspecció
de Treball per la comissió d’in-
fracció administrativa molt
greu. Sanció: fins a 90.000 •.
> Querella criminal o penal per
cometre un delicte contra els
drets bàsics dels treballadors.
LaIntersindical
Gener 2004
> L’EXPOSICIÓ
Repressió i memòria
«Les presons de Franco»
Museu d’Història de Catalunya
Fins al 12 d’abril
Preu: 2,40 e. Entrada normal
Redacció | L’exposició mos-
tra per primera vegada a l
nostre país la cara més fos-
ca del franquisme: la presó
com a destí final dels oposi-
tors al règim i com a instru-
ment de control social, i el
drama humà dels preso-
ners i de les seves famílies.
Entre 1939 i 1977 el règim
franquista va fer de la pre-
só una peça clau de la re-
pressió de la ciutadania i
aplicà de manera sistemà-
tica el càstig i la tortura
contra la discrepància po-
lítica. En acabar la guerra
civil, a l’entorn de 300.000
presos polítics -homes, do-
nes i els seus fills- omplien
les presons de l’Estat espa-
nyol. Els camins que hi
conduïen eren la derrota en
la guerra i la dissidència
envers el règim: des de la
crítica al feixisme i les acti-
tuds de resistència i la con-
figuració d’alternatives po-
lítiques a la dictadura.
> L’ENTITAT
Ferran Casas | Membre de
l’Ateneu i de la I-CSC.
L’Ateneu és una entitat cultural
i cívica de quasi 600 socis en
una comarca que no arriba als
20.000 habitants i que neix
l’any 1993 per iniciativa d’un
col·lectiu preocupat pel futur
incert de les Garrigues, degut
a l’envelliment i la despoblació.
La comarca ha vist com el seu
teixit social i econòmic s’ha anat
desarticulant. Promou i difon la
cultura dels Països Catalans en
sentit ampli i, a la vegada, la
realitat social, històrica, econò-
mica i natural de la comarca per
valorar-la i detectar-ne proble-
mes i potencialitats.
L’objectiu és crear un espai plu-
ral de trobada entre persones
amb inquietud pel futur de les
Garrigues reforçant l’estima
comarcal i fomentant l’esperit
reivindicatiu per frenar la
descapitalització econòmica i
humana i les seves causes.
L’Ateneu ha organitzat i
calaix de sastre
> EL LLIBRE
Galiza en clau sindical
«O sindicalismo galego
(1972-1982)»
Bernardo Máiz i Bieito Alonso
Edita: A Nosa Terra. Any: 2003
Àngel Ramos | La Confede-
ración Intersindical Galega
(CIG) ha impulsat l’aparició de
la col·lecció de llibres de temà-
tica sindical «Ter razóns», una
col·lecció que s’enceta amb
aquest repàs a la història més
recent del sindicalisme gallec a
cura dels historiadors Bernar-
do Máiz I Bieito Alonso i que té
com a propòsit «facilitar a to-
dos os afiliados-as, especial-
mente a os cadros e delega-
dos-as sindicais, ferramentas
para que podan realizar un
mellor traballo sindical e políti-
co».
A aquest llibre sobre la història
del sindicalisme nacionalista
gallec -que analitza una dècada
que fou decisiva per a la posa-
da en marxa del sindicalisme
nacionalista- s’hi afegiran dos
volums més, el següent abra-
çarà el període que va des del
1983 fins al Congrés Cons-
tituent de la CIG (1994) i es
previst que surti publicat en-
guany.
Pel futur de les Garrigues
promogut més de 300 actes
culturals, alguns dels quals són
ja cita anual obligada com el
Tomb en Bici o els festivals de
rock en directe. Però no només
és conegut pel vessant cultural
sinó també pel reivindicatiu.
És per això que s’han promogut
actuacions com la Campanya
d’Adhesió pel Centre Català de
l’Oli, que des de 1998 defensa
amb contundència la necessitat
d’ubicar aquest organisme a les
Garrigues. Això es justifica per
una qüestió de progrés i reequi-
libri territorial i més si tenim en
compte el caràcter de comarca
bàsicament oleïcola i producto-
ra d’oli. La situació actual és
que la ubicació definitiva del
Centre es troba aturada i no
s’ha instal·lat al Baix Camp, tal
i com volia el govern català.
Una altra campanya promo-
guda ha estat per la millora i
condicionament de la deplora-
> LA REVISTA
L’obrerisme a debat
«Eima»
Número: 3
Data: 2003
Edita: el col·lectiu redactor
Redacció | L’eix central del
tercer número d’aquesta revis-
ta de debat i moviments socials
és el dossier El moviment obrer
a debat: De moviment socio-
polític a agent social, que inclou
diversos articles interessants
com ara: S’ha de certificar la
defunció de la classe treballa-
dora?, Sindicalisme en un marc
neoliberal, Un moviment socio-
polític, Viatgers: Uns treballa-
dors s’embranquen cap a unes
millores laborals o El sindica-
lisme internacional enfront la
globalització. Aquest dossier té
la voluntat d’apropar-se al
moviment obrer des d’una
òptica analítica i reflexiva i que
tingui en compte el passat, el
present i quins són els reptes
del futur.
A més a més, a la resta de la
revista també s’hi tracten
d’altres temes com el coopera-
tivisme, la lluita en defensa de
l’Ebre, o bé temes d’àmbit lo-
cal com ara els moviments
socials a Sabadell o Nou Barris.
ble carretera C-233, que va de
Flix a Bellpuig i vertebra la co-
marca unint les Garrigues Altes
i les Baixes. De Fulleda a Bovera
tardem el mateix que de Les Bor-
ges a Barcelona. L’Ateneu ha
aconseguit que tots els partits
es comprometin a fer realitat
l’Eix de Les Garrigues. Les
reivindicacions s’aturaran quan
l’obra sigui un fet.
Sota el lema Recuperem el Jut-
jat, és de justícia, l’Ateneu tam-
bé ha lluitat per la recuperació
del Partit Judicial i el Jutjat de
Primera Instància i Instrucció
com a component bàsic de co-
hesió del territori. També s’ha par-
ticipat activament amb els veïns
de Juncosa contra el projecte
d’instal·lació d’un abocador.
Des de les Garrigues hem rea-
litzat un gran esforç per inten-
tar que la nostra gent prengui
consciència que junts aconse-
guirem el millor per la comarca.
> LA WEB
Castelló alterinformatiu
«Indymedia La Plana»
laplana.indymedia.org
Disseny: @@
Velocitat: @@
Redacció | El Centre de
Mitjans Independents de la Pla-
na és un projecte de comuni-
cació a través de la xarxa que
neix amb la intenció de fer vi-
sibles les diferents lluites de la
comarca i de les altres comar-
ques del nord del País Valencià.
Indymedia La Plana posa a
l’abast de tothom la possibilitat
de participar en el fet comuni-
catiu, ja que considera que l’ac-
cés a la informació és una ne-
cessitat en la construcció d’una
societat democràtica i justa.
El Centre de Mitjans es basa en
dos projectes paral.lels: La web,
basada en la filosofia de la
publicació oberta, per la qual
una persona o col.lectiu gene-
ra una informació amb un
funcionament senzill; i la ràdio,
que permet la difusió per
internet a nivell planetari de
programació local. Ambdòs pro-
jectes es nodreixen de volunta-
ris i voluntàries alhora que es-
tan fets amb la idea fonamental
de la participació.
C/Avemaria, 14. 25400 - Les Borges Blanques
Tel/fax: 973141054 www.ateneugarriguenc.com
|11
> LA PEL·LÍCULA
La llarga marxa de Sintel
«200 km.»
Génere: Documental
Director: Discusión 14
Durada: 100 min. Any: 2003
Redacció | Sortint de sis punts
diferents de l’Estat espanyol, els
treballadors de Sintel, empre-
sa pertanyent a Telefónica en
el moment de la seva privatitza-
ció, i les seves famílies, reco-
rren a peu centenars de quilò-
metres per trobar-se a Madrid
el dia 1 de maig de l’any passat,
dia del treballador, per reclamar
una solució a la seva situació
laboral i denuciar la traïció de
la cúpula de CCOO.
Quasi dos anys després de l’ai-
xecament del Campament de
l’Esperança a la Castellana, en
el qual hi van romandre 1.800
treballadors de Sintel durant sis
mesos (fet reflectit en el docu-
mental “El efecto Iguazú”), els
acords pels quals el govern i Te-
lefónica es varen comprometre
a recol·locar a aquestes perso-
nes en llocs de treball equiva-
lents als que tenien no s’han
acomplert, i els treballadors de
Sintel tornen a Madrid en bus-
ca del treball digne que els ha-
vien promès.
12|
gent de la intersindical
Jordi Amat | Metge al CAP Dr. Carles Ribas de la Zona Franca i delegat a la I-CSC
«Dignificar les condicions dels professionals de la
sanitat pública millorarà la salut de la població»
Quins problemes us trobeu
en la medicina familiar?
Primer, les consultes estan col-
lapsades. Necessitem el temps
suficient per atendre els pa-
cients. Ens trobem en una si-
tuació força caòtica: ens donen
5 minuts per pacient indepen-
dentment de la malaltia que tin-
gui. Demanem els 10 minuts
per consulta com un símbol per
atendre adequadament les de-
mandes de la població.
Com us afecten les privatit-
zacions de les gestions dels
CAP fetes per l’antic govern?
Cal dir que la reforma de l’aten-
ció primària va fracassar en
molts centres. Fruit d’aquest
fracàs i d’una determinada con-
cepció ideològica, s’ha anat cap
un model de diversificació de
la gestió (pública, mixta i pri-
vada). La gestió de l’Institut Ca-
talà de la Salut (ICS) ha estat
tan asfixiant que sovint els pro-
Jordi Amat Rico (BCN, 1961) és metge. Especialista en Medi- fessionals han cregut que la
cina Familiar i Comunitària, actualment treballa al CAP Carles gestió autònoma d’aquest orga-
Ribas de la Zona Franca de Barcelona. És delegat de la I- nisme funcionaria millor. Aques-
CSC. Amb ell parlem de la feina i també de la Sanitat en general.
ta mala gestió dels recursos
també ha estat causa de la pri-
vatització: per mantenir la Sani-
tat en mans públiques cal un
canvi de cultura, una altra refor-
ma. D’altra banda, ningú no ha
demostrat que l’externalització
de serveis comporti millores ni
per als usuaris ni per als profes-
sionals. I, finalment, no es pot
oblidar que el pastís de la sani-
tat és molt llaminer per a aquells
que en volen fer un negoci...
Com veus la qüestió del
finançament de la Sanitat?
La Sanitat pública està mal fi-
nançada (no s’arriba al 5% del
PIB), però sobretot, mal gestio-
nada. Els dèficits pressuposta-
ris s’han cobert amb la con-
tractació de més gestors (opti-
mitzadors). Al final, s’ha acon-
seguit que molts diners es des-
tinin a aquests gestors i no a
l’atenció de les persones.
I la situació de la infermeria?
Des del sindicat hauríem de do-
nar més veu a la infermeria. La
infermeria a l’atenció primària
i a l’ICS, ha de trobar el seu
lloc. La seva situació ha canviat,
s’estan alliberant de les tasques
LaIntersindical
Gener 2004
administratives que abans ha-
vien de fer. Cal tenir en compte
l’envelliment de la població i per
tant, la infermeria ha de tenir
cura de la gent amb més de-
pendència. El lloc de la infer-
meria en atenció primària esta-
rà més fora dels centres en un
futur. Fins ara fan una feina
molt poc agraïda.
Pel que fa al personal mèdic,
cal que ens sindiquem junt amb
infermeres i personal no sanitari
per caminar plegats cap a una
gestió més autònoma dels cen-
tres públics, que hem de fer en-
tre tots. Els sindicats corpora-
tius, que són legítims, s’haurien
de replantejar el seu model ja
que la majoria dels professio-
nals estem d’acord amb un mo-
del de gestió autònom i públic.
Prioritats de futur
Els metges catalans són els
pitjor pagats d’Europa (fins i tot
de l’Estat espanyol). Cal una e-
quiparació de sous i feina, en-
tre Catalunya i Europa i entre sec-
tor públic i privat. A més, espe-
rem que el nou govern aturi les
privatitzacions a la Sanitat.