La Fageda

La Fageda.
Memria de sostenibilitat
LA FAGEDA. MEMRIA DE SOSTENIBILITAT
31/12/2010
La Fageda, SCCL Fundaci Sentit Fundaci de Serveis Assistencials de la Garrotxa

Des de fa 28 anys, La Fageda ha creat un projecte empresarial per oferir un treball digne a les persones de la Garrotxa que presenten discapacitat intellectual o malaltia mental crnica. A fora danys i amb lajuda de molts, sha consolidat un projecte econmicament viable, respectus amb les persones, amb els animals i amb lentorn, amb una marca prpia que omple dorgull i suposa una aportaci dautoestima per als prop de 300 treballadors de la cooperativa. Grcies a aquesta marca La Fageda ha agafat molta notorietat, especialment a Catalunya on ha esdevingut el tercer fabricant de iogurt.
Pgina 0
La Fageda. Memria de sostenibilitat

L A FA G E DA , S C C L F U N DAC I S E N T I T F U N DAC I D E S E RV E I S ASSISTENCIALS DE LA GARROTXA
1. ASPECTES GENERALS DE LORGANITZACI

1.1. Declaraci de la Direcci
Desprs de prop de 30 anys treballant i amb lajuda de molts, La Fageda sha consolidat com un projecte econmicament viable, respectus amb les persones, amb els animals i amb el medi ambient, acompanyat duna marca prpia que omple dorgull i suposa una aportaci dautoestima a les 280 persones que treballen o estan ocupades a la cooperativa, la majoria de les quals presenta discapacitat psquica o malaltia mental severa. El projecte de La Fageda pivota naturalment sobre els tres eixos social, mediambiental i econmic que conformen una memria de sostenibilitat. Per la seva mateixa ra de ser, La Fageda ha apostat i aposta per la responsabilitat social corporativa (RSC). Car no estem parlant dun projecte purament econmic o empresarial. Lobjectiu s social. Ara b, com ms xit tingui lempresa, millor sacompleixen els seus propsits assistencials. Lorigen de La Fageda i el seu desenvolupament lhan portat a treballar profundament arrelats al seu entorn social i natural. Des dun bon comenament La Fageda treballa per a un collectiu amb risc dexclusi. El seu mbit dactuaci est circumscrit territorialment a la comarca de la Garrotxa i la seva activitat principal es desenvolupa en el sector primari. Lemplaament dins la reserva natural de la fageda den Jord, al bell mig del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa, fa de la sostenibilitat una exigncia connatural del projecte. Pel que fa a lmbit econmic, La Fageda, que va comenar essent un indret on la gent amb problemes va a passar lestona, ha esdevingut una empresa emblemtica a la Garrotxa, amb una incidncia econmica i docupaci considerables. La seva marca dignifica i enriqueix el sector agropecuari a Catalunya. Per ltim, la ntima imbricaci dels aspectes socials, mediambientals i econmics ens aconsella tractar en una mateixa memria lactivitat de les dues fundacions que configuren, junt amb la cooperativa, tot el projecte Fageda, com lanomenem. Es tracta de dues entitats dinters pblic: la Fundaci de Serveis Assistencials de la Garrotxa que socupa de les activitats assistencials i de lallotjament del treballadors, i la Fundaci Sentit que presta els serveis centrals a totes tres societats, al mateix temps que t una funci de custodia del patrimoni.
Pgina 1
1.2.
Descripci dels principals impactes, riscs i opor tunitats

Oportunitats En general Amenaces
La crisi fa que baixi el consum. Prdua de la cultura / el valor de lesfor. Dependncia de la voluntat poltica.
Desenvolupament de noves activitats (altres productes i serveis). Ampliar i explotar la nostra notorietat de marca i social amb aliances a tots els mbits de La Fageda (grans superfcies, Ajuntaments, etc.). Expandir La Fageda com a model dempresa social. Integraci en el territori: la dimensi de la comarca afavoreix les relacions ms personals i aix t una incidncia directa sobre el projecte La Fageda. Arribar a ms collectius amb risc dexclusi. Aprofitar loferta de ms serveis subvencionats. Per exemple, oci (cine, viatges, excursions, etc.). Com a sector ens estem agrupant, la qual cosa ens donar ms fora davant de lAdministraci, etc. Tindrem una nica veu.
Assistencial
La crisi fa que les Administracions Pbliques no puguin donar resposta a les demandes del sector. No es materialitzen les lleis. Les AAPP no tenen diners per pagar el que prometen / el que deuen / el que estableix la llei. Entrada dentitats amb nim de lucre (ETTs...). Falta de conscienciaci social de la malaltia mental. Alt poder de la gran distribuci / supermercats (concentraci del canal i dels competidors). Crisi: cm reaccionaran les grans marques? Que baixin les comandes per la crisi. Prdua de clients. Quota de mercat petita. Categories de producte principals de LF mostren clars signes de maduresa i preus a la baixa. Creixement de las MDDs. La competncia s tot producte que ocupa un lineal de fred. Auge dels discounts.
Lctics
Potenciar canals alternatius fora del mercat minorista (HORECA i comptats). Aprofitar lestructura de distribuci: arribar a clients ms petits. Nous productes lctics (gelats, formatges, etc.). Aprofitar lafluncia de visites (35.000 visites/any) per a fidelitzar als nostres clients i fer difusi dels nostres productes. El nostre segment de consumidors s molt atractiu (poder adquisitiu, fidelitat, etc.). Expansi a nous mercats de parla catalana. Incrementar vendes en clients (comptes) actuals. Incrementar vendes en zones amb baixa presncia. Possibilitat de tenir una segona granja.
Granja
Desaparici de la Quota lletera i liberalitzaci del mercat.
Jardineria
Aprofitant la bona relaci que hi ha amb els Ajuntaments, ampliar amb nous serveis: neteja i manteniment de mobiliari urb i neteja forestal. Canvis poltics. La construcci dobra nova es redueix drsticament. Entrada de nous possibles competidors (collectius en risc dexclusi). Vist el nostre xit, altres CET poden entrar en aquest mercat.
Manualitats (Dit i fet)

Expandir la idea dels obsequis del Banc de Sang a altres collectius.
Pgina 2
1.3.
Nom de lorganitzaci i dades bsiques
La Fageda, Societat Cooperativa Catalana Limitada Els Casals, s/n 17811 SANTA PAU (Girona) T. 972 68 1010 F. 972 68 1008 Telfon datenci al visitant: 902 118 150 fageda@fageda.com http://www.fageda.com/ NIF: F17063629 Data de creaci: 1982 a Olot
Fundaci privada de Serveis Assistencials de la Garrotxa Els Casals, s/n 17811 SANTA PAU (Girona) T. 972 68 1010 F. 972 68 1008 NIF: G17535055 Data de creaci: 1997 per la cooperativa
Fundaci privada Sentit Els Casals, s/n 17811 SANTA PAU (Girona) T. 972 68 1010 F. 972 68 1008 NIF: G17808247 Data de creaci: 2004 per la cooperativa
Pgina 3
1.4.
Principals activitats, productes i/o serveis i variacions significatives respecte anys anteriors
La Fageda va nixer a Olot el 1982 amb lobjectiu dintegrar el collectiu de malalts mentals de la comarca de la Garrotxa al mn laboral i a la societat. Est comunament acceptat que el desenvolupament duna activitat laboral s quelcom fonamental en la vida de qualsevol persona. Per aquesta ra La Fageda posa en marxa un projecte empresarial que t com objectiu donar una feina remunerada a les persones amb discapacitat intellectual o trastorns mentals severs. Es tracta de fer quelcom fora de lmbit institucionalitzat per tal daconseguir que aquest collectiu tamb gaudeixi del dret constitucional a disposar dun lloc de treball digne. La Fageda, SCCL desenvolupa les activitats productives (lctics, granja, viver, jardineria, taller de manualitats), mentre que les activitats assistencials (Terpia Ocupacional, habitatge, esplai i inserci laboral) estan assignades a la Fundaci Serveis Assistencials de la Garrotxa. ACTIVITATS PRODUCTIVES
JARDINERIA
Aquesta secci sencarrega denjardinar i fer el manteniment de zones pbliques i privades de la comarca de la Garrotxa, incls el Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa. Sn clients seus els ajuntaments de Besal, Argelaguer, Sant Jaume de Llierca, Castellfollit de la Roca, Santa Pau, la Vall den Bas i les Planes dHostoles. Aquesta secci est formada per un grup de 30 treballadors amb discapacitat psquica i/o trastorns mentals, un tcnic especialista en jardineria i 4 monitors.
VIVER I HORTICULTURA
Des de lany 1987, La Fageda disposava dun viver de producci de planta autctona utilitzada en projectes de restauraci del paisatge i reforestaci, que es comercialitzava per tot lEstat espanyol. Ara b, desprs duna evoluci negativa els ltims anys com a conseqncia dels canvis en la poltica de reforestaci i el clima, hem decidit reorientar lactivitat cap a projectes dhorticultura.
TALLER DARTESANIA DIT I FET
La nova activitat Dit i fet es basa en lelaboraci dobjectes de regal per a empreses o articles manufacturats dalta qualitat per a la seva distribuci comercial. La secci est integrada per 24 treballadors amb discapacitat psquica i/o trastorns mentals, un encarregat i dos monitors.
EXPLOTACI RAMADERA DE VAQUES LLETERES
Consisteix en la cura de 518 caps de bestiar, 210 dels quals sn vaques adultes per a la producci de llet i la resta sn vedelles joves per a reposici o vaques en situaci no productiva. La producci anual actual est situada al voltant dels 2.000.000 de litres, que es destinen a lelaboraci de iogurts i postres lctiques. La granja, catalogada com a explotaci agrria prioritria pel Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacin, est atesa per 6 treballadors, un capats agrcola i tres monitors.
PLANTA DELABORACI DE PRODUCTES LCTICS
T com a objectiu la producci de iogurts i postres lctiques dalta qualitat, a partir de la llet obtinguda en la prpia granja. La producci actual consisteix en: 39.979.247 vasos anuals en un total de 18 referncies (sense comptar el canal HORECA): iogurt natural, ensucrat, desnatat, bfidus, cremosos, gust de llimona, maduixa i pltan, flam i cremes de
Pgina 4
vainilla i de xocolata. Tots aquests productes han estat elaborats nicament amb extractes naturals de fruita i sense cap tipus de colorant ni conservant. 94.070 Kg. anuals de iogurt en envs industrial. 376.935 ampolles cada any de iogurt lquid, en tres varietats densucrat, maduixa i llimona. Les installacions de qu disposa estan equipades amb avanada tecnologia, i la planta est homologada per la Uni Europea des del seu inici. Aquesta activitat est integrada per 52 treballadors, una biologia, una tcnica en indstries agroalimentries, personal de producci i expedici i departament comercial. Compte, a ms a ms, amb el suport del personal dels serveis centrals i del departament assistencial.
PLANTA DELABORACI DE GELATS
Durant el primer trimestre de 2010 sha posat en marxa una nova activitat: lelaboraci de gelats a partir de llet de la prpia granja de La Fageda. La producci est situada al voltant de 50.000 unitats, envasades amb vasos de 500 ml, que es distribueixen a travs de les cadenes comercials. Actualment la plantilla est formada per 11 persones, 8 treballadors amb discapacitat i 3 professionals.
SERVEI DATENCI ALS VISITANTS
Visites guiades de les installacions ramaderes i de fabricaci de iogurts i postres lactis. Durant lany shan ats 40.965 visitants, dels quals 48% sn famlies, 32% centres educatius i 20% altres collectius.
ELABORACI DOBSEQUIS A LA SECCI DIT I FET
Disseny i confecci de 334.560 regals personalitzats per al Banc de Sang i Teixits de Catalunya, com a obsequi per als donants de sang. ACTIVITATS ASSISTENCIALS
SERVEI DE TERPIA OCUPACIONAL (STO)
Acull aquelles persones amb una discapacitat psquica greu i/o trastorns mentals severs que, per les seves dificultats, no tenen una capacitat productiva suficient. Es realitzen activitats dajustament personal i social (estimulaci cognitiva, psicomotricitat, expressi corporal, etc.) mitjanant laplicaci de programes individuals. Els usuaris de STO tamb poden participar en alguns processos productius, per amb una finalitat teraputica i pedaggica. El servei est integrat per un equip de 8 professionals (psicopedagoga, assistenta social, educadores) que donen assistncia a un grup de 43 persones.
SERVEI DE LLAR RESIDNCIA
T com a finalitat oferir un habitatge al collectiu de persones discapacitades de la comarca de la Garrotxa que no tenen famlia o, si la tenen, aquesta no sen pot fer crrec. Es t en compte latenci integral dels seus 35 usuaris, des dels aspectes relacionals i dintegraci en la comunitat, hbits i oci, fins als higinicosanitaris. El servei funciona permanentment al llarg de lany. Tots els serveis compten amb un equip de professionals format per psiclegs, assistent social, educadores, monitores i zeladores.
SERVEI DE SUPORT A LAUTONOMIA A LA PRPIA LLAR
Pgina 5
Consisteix en oferir un suport personal a persones que viuen a la seva prpia casa, en les activitats de la vida diria, amb la finalitat de contribuir al seu desenvolupament i autonomia. Actualment satenen a 13 persones.
SERVEI DINTEGRACI A LA COMUNITAT
Aquest servei consisteix en oferir una atenci integral a aquelles persones de la comarca de la Garrotxa que presenten una discapacitat psquica i/o malaltia mental crnica per tal dafavorir la seva integraci a nivell laboral i social. Durant lany 2010 ha inserit 17 persones a lempresa ordinria. Des de la seva creaci el 2008 atn 50 persones, de les quals 24 han trobat feina.
ACTIVITAT DOCI I TEMPS LLIURE
Ofereix activitats ldiques a persones de la comarca que presenten alguna discapacitat, amb lobjectiu daconseguir la seva integraci social, ja sigui a travs daccions individuals o collectives, participant de les activitats que ofereix la societat. Funciona els caps de setmana, festius i durant el perode estival de vacances, en un local situat al centre de la poblaci dOlot.
1.5.
Organigrama de lorganitzaci
President
Director General
Directora rea de les Persones
Director producci
Director Finances
Director Comercial
Director Comunicaci
Servei dAtenci Visitant
Direcci Tcnica Assistencial
Director Gesti Laboral
Jardineria
STO / SOI i Club Social
Dit i Fet - Viver
Llar-Residncia i SSAPLL
Granja
SIC
Fbrica de Lctics
USAP
Fbrica de Gelats
rea de Lleure
Cuina i Transport
Pgina 6
1.6.
Seu fiscal i centres de treball
La seu de La Fageda, SCCL, de la Fundaci Privada de Serveis Assistencials de la Garrotxa i de la Fundaci Sentit s a Mas Els Casals, s/n, a Santa Pau (Girona). La Fageda ocupa una finca de 15 ha. ubicada al bell mig del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa, al terme municipal de Santa Pau (Girona). Per a lactivitat de jardineria, la cooperativa t llogada una nau al polgon c. Honorat Vilamanya, 57, dOlot. Aix mateix la Fundaci SAG t una residncia en propietat al c. Hospici, 9, 2n dOlot, per als seus treballadors, el dret ds indefinit dun immoble al Pla de Dalt dOlot com a habitatge per a 24 dels seus treballadors i dos pisos ms llogats a Olot (c. Hospici, 14) igualment com a llar residncia. Finalment, la cooperativa ha llogat una nau a Badalona (c. Pintor Roig i Soler, 12, Pol. Ind. Bonavista) per fer-hi la producci de gelats de llet, activitat iniciada aquest any 2010.
1.7.
Nombre de pasos on opera lorganitzaci
La Fageda noms ven i opera en el mercat catal. Aix no treu que alguns dels nostres distribudors hagin collocat els nostres productes a botigues de Menorca, Mallorca i Andorra.
1.8.
Propietat i forma jurdica
El projecte de La Fageda es va iniciar al voltant de la figura jurdica de Cooperativa de treball. Amb els anys, i a mesura que el projecte sha anat desenvolupant i prenent complexitat, shan creat dues fundacions per millorar-ne la gesti global. Avui, La Fageda est composta per tres entitats jurdiques independents que comparteixen seu social i president. Estan governades pels respectius rgans societaris, per gestionades per un nic director general i comit de direcci. Cada entitat respon a unes funcions i necessitats diferents, relacionant-se entre s a travs de convenis i operant com una sola organitzaci. La Cooperativa no participa de forma significativa en cap altra companyia, ni t relaci amb entitats amb les quals es pugui establir una relaci de grup o associada dacord amb els requisits establerts a lart. 42 del Codi de Comer i a les Normes 13a i 15a de la Tercera Part del Real Decret 1514/2007 daprovaci del Pla General de Comptabilitat. Per la qual cosa no est obligada a formular els seus comptes anuals consolidats. Dit aix, es consideren com entitats vinculades la Fundaci Privada Sentit, la Fundaci Privada de Serveis Assistencials de la Garrotxa i lempresa mercantil Nuevos Sistemas de Cultivo, S.L. Aquesta ltima societat pertany al 100% a la Fundaci Sentit. Est dedicada a la comercialitzaci de safates per a planter forestal i t una activitat reduda donada la conjuntura actual del mercat del viver. Actualment 270 persones treballen o estan ateses a La Fageda. Les 3 entitats jurdiques:
Pgina 7
La Fageda, SCCL La Fageda Societat Cooperativa Catalana Limitada (SCCL) s una entitat privada, sense nim de lucre, creada a lany 1982, que t com a finalitat la integraci sociolaboral en lmbit de la comarca de la Garrotxa, provncia de Girona, de les persones que pateixen discapacitat intellectual o trastorns mentals severs. Es tracta duna cooperativa de treball associat, amb socis consumidors, que actua en lmbit de la iniciativa social i est formada per un total de 227 socis, entre els quals hi figuren: els treballadors de la cooperativa, els treballadors de les diferents entitats que presten serveis a la cooperativa: Fundaci Privada de Serveis Assistencials de La Garrotxa i Fundaci Privada Sentit, els usuaris del Servei Ocupacional i les seves famlies. La Fageda, SCCL est inscrita al Registre de Societats Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, nm. 1384. A nivell administratiu, La Fageda, SCCL est inscrita en el Registre de Centres Especials de Treball amb el nmero T00044 i gaudeix per tant dels avantatges fiscals i socials que contempla la Llei dintegraci social dels minusvlids (LISMI) de 7 dabril del 1982. El Consell Rector de la cooperativa est format per Cristbal Coln (president), Carme Jord (secretria), Enrique Nez de Arenas, Josep Mas, Miquel Vilanova, Antonio Lpez i Ramon Silvestre (vocals). Un cop lany es reuneix lAssemblea General de socis. Fundaci Privada de Serveis Assistencials de la Garrotxa (FPSAG) La FPSAG fou creada lany 1997 amb lobjectiu de gestionar i desenvolupar els serveis assistencials i atendre les necessitats psicosocials de les persones integrades en el projecte de La Fageda. Tanmateix s titular de les llars residncia per als seus treballadors. Un patronat governa i dirigeix la FPSAG. Per voluntat de la mateixa assemblea general de socis, els patrons de la Fundaci SAG sn els mateixos consellers de la cooperativa. Es troba inscrita al registre de Fundacions (Generalitat de Catalunya), nm. 1194. Fundaci Privada Sentit La Fundaci Sentit fou creada lany 2004, i sencarrega doferir aquells serveis necessaris per garantir que la Cooperativa i la FPSAG puguin desenvolupar el seu objectiu. Sn serveis a nivell financer, comercial, comunicatiu, administratiu, legal i de gesti global. Tanmateix s titular dels bens immobles i de la marca de la cooperativa, garantint que aquest patrimoni sigui destinat en tot moment
Pgina 8
a la seva finalitat social. Est inscrita amb el nm. 2032 del Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya. Tots els treballadors dels serveis centrals (oficines, atenci al visitant...) pertanyen a la Fundaci Sentit. Com en el cas anterior, la Fundaci Sentit est governada per un patronat, ajudat per un comit assessor. El patronat de la Fundaci est format per Cristbal Coln, Carme Jord, Manel Faus, Joan Boix, Llus Font, Josep M. Bonmat, Jos A. Segarra i Jos Carlos Eiriz.
1.9.
Mercats on opera lorganitzaci
Actualment els productes lactis, que representen el 85 % de la facturaci de la cooperativa, se serveixen a 1.200 punts de venda de tot Catalunya. Les principals cadenes de supermercats que els subministren sn: Carrefour, El Corte Ingls, Hipercor, Caprabo, Consum, Alcampo, Condis, Eroski, Bon Preu, Supsa (Plus), Mercadona, Sorli Discau, Miquel Alimentaci, etc. A ms a ms, es comercialitzen a hospitals, escoles, administracions pbliques, residncies davis i altres equipaments socials.
1.10. Dimensions de lorganitzaci: estructura, gent que hi ha al grup i el volum de negoci de len titat desglossat per activitats
Principals magnituds
Nombre total de treballadors i persones assistides Persones amb certificat de discapacitat Persones ateses als serveis residencials Atur a la Garrotxa del collectiu amb discapacitat intellectual Facturaci en euros Evoluci respecte de lexercici anterior Unitats (vasos de iogurt) produdes a lany Caps de bestiar (granja de vaques lleteres) Inversi en euros Llocs de treball creats durant lexercici Persones inserides a altres empreses de la comarca 31.12.2009 270 170 60 0% 9.773.286 + 4,1% 36.000.000 500 840.607 23 20 euros 9.182.374 644.887 305.540 53.509 161.967 222.572 162.188 17.935
31.12.2010
276 160 60 0% 10.750.970 (*) +10% 40.000.000 518 816.000 8 17 % 85 6 3 0 2 2 2 0
(*) Facturaci segons seccions

Lctics Jardineria Dit i Fet Ramaderia SAV Gelats Menjador i transport Viver
Pgina 9
La Fageda. Memria de sostenibilitat Balan i Compte dexplotaci de La Fageda, SCCL
Pgina 10
Pgina 11
La Fageda. Memria de sostenibilitat Balan i Compte dexplotaci de Fundaci de Serveis Assistencials de la Garrotxa
Pgina 12
Pgina 13
La Fageda. Memria de sostenibilitat Balan i Compte dexplotaci de la Fundaci Sentit
Pgina 14
Pgina 15
1.11.
Canvis significatius produts durant el 2010
El mar de 2010 ha comenat la comercialitzaci de gelats de llet de La Fageda en 5 diferents varietats: iogurt de granja, xocolata amb trossets de xocolata, vainilla amb nous de macadmia, iogurt amb fruita del bosc i nata amb maduixes. Sha tancat un acord de distribuci amb Caprabo, de manera que els nous gelats es puguin comprar a les seves 265 botigues del territori catal. En el primer any shan produt entorn les 60.000 terrines. Per tal de garantir la qualitat de les matries primeres, tant la llet, com el iogurt i la nata, provenen de la granja de la cooperativa a Santa Pau. Davant la crisi persistent del mercat de viver forestal, sest iniciant una nova activitat dhorticultura amb varietats locals, tant destiu com dhivern. Daquesta manera, els prop de 30 treballadors de lantiga secci de viver, podran seguir amb una feina que t les mateixes qualitats teraputiques per amb ms possibilitat de sortida al mercat. Sha iniciat el projecte de la web 2.0, amb lelaboraci duna nova plana web i la contractaci a mitja jornada duna persona que haur de crear i monitoritzar les diferents xarxes socials de La Fageda. La Fundaci Privada Sentit ha adquirit el 100% de les accions de Nuevos Sistemas de Cultivo, empresa mercantil dedicada a la comercialitzaci de safates per a planter forestal.
1.12.
Premis i reconeixements
Durant el 2010 La Fageda ha rebut els segents premis o reconeixements: Premi Memorial Llus Companys de la Fundaci Josep Irla. Premi Mestres 68 copatrocinat per lUdG, la Diputaci de Girona, Associaci de Mestres Rosa Sensat i Conselleria dEducaci. Premi dtica de lEditorial Proteus a la iniciativa empresarial. La revista Frisona Espaola publica el seu rnquing anual de granges de vaca frisona i situa a la granja de La Fageda a la primera posici a Catalunya pel que fa a lndex de Mrit Gentic Total entre les explotacions de ms de 200 caps de bestiar, essent la segona a tot lEstat. El rnquing Merco Personas (Monitor Empresarial de Reputacin Corporativa) de 2010 situa La Fageda entre les 100 millors empreses per a treballar a Espanya, concretament a la posici 83. Tanmateix La Fageda es troba entre les 100 empreses espanyoles amb millor reputaci corporativa (lloc 69). Durant el 2010, la Escuela de organizacin industrial (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio) publica el cas de La Fageda en Sectores de la nueva economa 20+20. La Fageda tamb es troba entre els casos estudiats a Empresas que inspiran futuro. Ocho casos de emprendedores sociales. Instituto de innovacin social (ESADE, Barcelona 2010). Les escoles de negoci ESADE, IESE y La Salle tamb estudien La Fageda com a casos per als seus alumnes. Per ltim, assenyalar que durant el 2010 lempresa ha collaborat en 95 treballs universitaris que han abordat diferents aspectes de La Fageda (marketing, RRHH, inserci, RSC, tcniques alimentries, llengua, psicologia).
Pgina 16
1.13. 1.14.
Multes i sancions Criteris en la confecci de la memria
La Fageda no ha incorregut en cap multa o sanci en el perode considerat.
El perode considerat a la Memria va de 1 de gener a 31 de desembre de 2010. Tanmateix la memria de La Fageda es publicar amb una periodicitat anual amb la informaci actualitzada. A efectes de lelaboraci del present document, la persona de contacte s Albert Riera Sans, director de comunicaci. El contingut de la Memria ha estat definit per la direcci de lempresa i la voluntat de la mateixa s posar-lo a labast de tots els grups dinters i de tenir en compte les seves aportacions. Lorganitzaci i les activitats que shan exposat fins aqu es refereixen a les tres entitats que conformen i donen coherncia al projecte social de La Fageda: La Fageda, Societat Cooperativa Catalana Limitada, Fundaci de Serveis Assistencials de la Garrotxa i Fundaci Sentit. La informaci econmica, en canvi es dna amb ms detall pel que fa a la cooperativa (La Fageda, SCCL) ja que s lentitat que concentra lactivitat empresarial. La Memria abasta tots els centres i activitats de La Fageda, SCCL, la Fundaci Privada SAG i la Fundaci Sentit en funcionament durant el perode considerat. Els indicadors utilitzats provenen, duna banda del Codi de Gesti Sostenible de la Garrotxa i el Collsacabra propietat de la Fundaci Privada Garrotxa Lder i, de laltra, del Quadre de Comandament Integral de La Fageda i les ISO de Qualitat 9001-2008 i Medi Ambiental 14001. Es tracta de la segona memria de sostenibilitat publicada per La Fageda i no hi ha canvis dinformacions ni en la metodologia dinformaci i clcul utilitzats entre els dos perodes. La present memria, ha estat verificada per la Fundaci Garrotxa Lder -entitat que atorga la marca de gesti sostenible- i ha estat registrada en el GRI. El Comit de Direcci de La Fageda, que s com per La Fageda, SCCL, la Fundaci Sentit i la Fundaci SAG, ha participat activament en els aspectes generals i els diferents vectors de la Memria. Aix mateix, ha reportat als rgans de govern de les esmentades entitats. Els rgans de govern de les 3 entitats que conformen La Fageda han estat triats amb criteris de representativitat dels diferents collectius que participen en el projecte (professionals, treballadors del Centre Especial de Treball (CET), usuaris dels serveis assistencials, famlies...), dexpertesa (dos professors universitaris, un notari, dos alts executius...) i de confiabilitat (anys de pertinena i crrecs a lempresa).
Pgina 17
VECTOR ECONMIC 2. US DE RECURSOS LOCALS

Segons la Declaraci de Provedors (Model 347) realitzada per La Fageda el 2010, el 63% del total de compres han estat realitzades a les comarques gironines, una informaci que no sha pogut afinar a nivell comarcal. Els nostres transportistes sn de la Garrotxa: recollida de producte de fbrica, transport de persones, etc. El transport dels productes fins als 1.500 punts de venda que tenim a Catalunya es fa amb empreses distribudores locals que disposen duna flota de vehicles prpia. Ms del 77% de les inversions shan realitzat al territori (Santa Pau, la Garrotxa): 631.319 euros, sobre un total de 816.254 euros. Cal tenir en compte que des del 2009 sha invertit en una nova fbrica de gelats a Badalona, per tant fora de les comarques gironines. La Fageda ha fet el 98% de la fabricaci del lany 2010 a les seves installacions de Santa Pau (la Garrotxa). El 99% de les vendes shan efectuat a Catalunya, ja que La Fageda no comercialitza fora daquest territori. Shan facturat 13.863 euros fora de lEstat espanyol. Gaireb el 90% dels treballadors de La Fageda resideixen a la Garrotxa.
3. GESTI EMPRESARIAL
La Fageda t com a Missi oferir la millor soluci assistencial a les persones amb malaltia mental i discapacitat psquica, adultes, amb una situaci psicopatolgica estabilitzada, de la comarca de la Garrotxa, fonamentada en els aspectes teraputics del treball: Un projecte assistencial, basat en el treball amb sentit, serveis dhabitatge, de lleure i en un entorn i xarxa relacional adients; Un projecte empresarial, basat en una marca prpia i forta, consistent en produir de forma responsable i sostenible per alimentar-nos saludablement. Una empresa rendible amb un estil propi de gesti i formes de direcci basades en les relacions humanes, en un medi de persones amb capacitats diferents. Un projecte de recerca, formaci, comunicaci i aliances que pugui servir per a laprofitament de lexperincia en altres projectes. La Fageda ha aprovat un pla estratgic 2010-2012 que est elaborat principalment pel Comit de direcci, consensuat amb els rgans de govern de les tres societats i participat a lorganitzaci. Es fixa objectius a curt i mig termini en els tres eixos a dalt mencionats: El benestar de les persones s el centre de la nostra actuaci; Volem la perdurabilitat del projecte i la millora constant; Volem compartir el que sabem i aprendre daltres.
Pgina 18
El nostre departament dAdministraci i Finances confecciona anualment un pla i un pressupost. Prviament recull les previsions de cada un dels departaments. Mensualment es reporta el compte dexplotaci per seccions, confrontant-se amb el pressupost i tamb amb lexercici anterior. Durant lexercici 2010 sha comenat a implementar un Quadre de Comandament Integral, en el qual sestableixen un seguit dobjectius estratgics i operatius que afecten totes les rees de lempresa, tant productives com assistencials. Cada objectiu porta aparellat un indicador, el qual es nodreix amb dades internes o externes i es controla peridicament (mxim anual). Pel que fa al coneixement de la competncia, comptem amb informes trimestrals de lempresa destudis de mercat Kantar, que ens detallen la nostra posici en el mercat de la gran distribuci aix com la dels nostres principals competidors. Aquesta informaci tamb ens permet identificar els punts forts i els punts febles de la competncia
4. SISTEMES DE GESTI
Lorganitzaci disposa dun sistema integrat de gesti de la qualitat, el medi ambient i la prevenci de riscos laborals. Al maig de 2010 sha passat lauditoria de seguiment. En relaci a la gesti de la qualitat, tenim la certificaci ISO 9001-2000 en la producci de iogurts. Es disposa dun sistema per garantir tota la traabilitat dels productes elaborats, la qualitat i traabilitat de la llet, aix com de la resta dingredients utilitzats. Tamb es disposa dun sistema APPCC (Anlisi de Perills i Punts de Control Crtics) per avaluar tots els processos i etapes que intervenen en lelaboraci dels nostres productes. Per ltim, sha definit un pla de control analtic per a les matries primeres amb les diferents periodicitats. Evidentment tamb hi ha un pla de control de la matria primera ms important, la llet. Tota la llet utilitzada s controlada i analitzada segons els parmetres definits. El Laboratori Polivalent de la Garrotxa realitza un control exhaustiu i peridic de totes les granges des de les quals La Fageda rep llet setmanalment. Shan visitat dotze granges de la Cooperativa Lletera de lEmpord, scia collaboradora de La Fageda, SCCL, avaluant la qualitat de la llet i lestat general de les installacions. s una activitat declarada Granja de Sanitat Comprovada per la Generalitat i disposa del distintiu de qualitat Llet Certificada.
Pgina 19
5. MRQUETING RESPONSABLE
Lorganitzaci disposa dun servei de visites que ha esdevingut leina principal de mrqueting relacional. Tamb es disposa duna estratgia proactiva de relacions pbliques que genera impactes en els mitjans de comunicaci: Data
18/01/2010 19/01/2010 01/02/2010 22/02/2010 04/03/2010 21/03/2010 24/03/2010 26/03/2010 26/03/2010 26/03/2010 27/03/2010 27/03/2010 27/03/2010 27/03/2010 27/03/2010 27/03/2010 27/03/2010 29/03/2010 29/03/2010 30/03/2010 30/03/2010 1/04/2010 8/04/2010 11/04/2010 11/04/2010 11/04/2010 20/04/2010 3/05/2010 5/05/2010 10/05/2010 07/05/2010 Maig 2010 Juny 2010 8/07/2010 8/07/2010 8/07/2010 8/07/2010
mitj
Alimarket Quaderns dAcci Social i Ciutadania La Vanguardia El Club de Gourmets AVUI El Punt Canal 3cat24.cat Expansin TV3 Comarques Gironines TV3 Els Matins La Vanguardia El Pas El Peridico AVUI El Punt Europa Press Canal 3cat24.cat Canal Dis Fed. Cooperatives de Treball Expansin Esquerra.com BNS (gratut Badalona) Garrotxa Actualitat Empresarial 3cat24.cat Terra.es Europa Press.es Adn.es Yorokobu Media Responsable Catalunya Rdio Grupclade.com Cooperaci Catalana Frisona Espaola La Vanguardia Expansin AVUI El Punt
tema
Llanament de gelats Les empreses socials en el mercat obert i competitiu Cooperativisme Iogurt de La Fageda Cooperativisme Gelats de La Fageda Premi Josep Irla Gelats Gelats Gelats Gelats Gelats Gelats Gelats Gelats Gelats Gelats Gelats Fabrica de gelats reportatge Premi Josep Irla Fabrica de gelats Entrevista Cristbal Coln Rnquing dempreses amb ms reputaci dEspanya Rnquing dempreses amb ms reputaci Rnquing dempreses amb ms reputaci Visita president Mas Iogurts de La Fageda amenaa per a Danone Jornada comunicaci RSC Reportatge Rnquing reputaci Entrevista a Josep M. Corbinos Ranking de las mejores granjas por ndice gentico Resultats anuals Resultats anuals Resultats anuals Resultats anuals
Pgina 20
8/07/2010 21/07/2010 22/07/2010 25/08/2010 1/09/2010 Juny-agost 2010 21/09/2010 22/09/2010 23/09/2010 23/09/2010 23/09/2010 25/09/2010 Setembre 2010 11/10/2010 8/10/2010 16/10/2010 19/10/2010 Octubre 2010 4/11/2010 5/11/2010 5/11/2010 5/11/2010 5/11/2010 4/11/2010 7/12/2010 17/12/2010 16/12/2010 19/12/2010
Diari de Girona TVE BTV La Vanguardia Vivir La Vanguardia Cooperativas agroalimentarias Gencat.cat EuropaPress Yahoo.es Avui El Punt La Vanguarda Leconmic Lamalla.cat AVUI la Garrotxa.info Leconmic Avui El Punt Documental TV Abc Expansin La Vanguardia Expansin AVUI TVE Youphil.com El Peridico Accesso.com La Vanguardia
Resultats anuals Programa Agrosfera Reportatge Residncia Els Casss Menci a La Contra La Fageda entra en el mundo de los helados Projectes demprenedoria social Millors vaques frisones Millors vaques frisones Millors vaques frisones Millors vaques frisones Reportatge sobre La Fageda Reportatge sobre La Fageda Menci en una entrevista Acord La Fageda Cuina Volcnica Premi Building Communities Productes catalans 2.0 RSE para la pyme: ejemplo de La FAgeda Clade Estratgia Grup Clade Estratgia Grup Clade Estratgia Grup Clade Estratgia Grup Clade La Leche y el yogur Nouvel Horizon de lentrepreneuriat social Atentat a Olot Premis dEtica Proteus Emprenedors socials
El Departament de comunicaci ha elaborat un pla de comunicaci per als nous canals socials en lentorn de la web 2.0. Tanmateix ha obert un compte en els principals canals: www.facebook.com/lafageda, www.flickr.com/photos/lafageda, www.youtube.com/user/lafageda, www.slideshare.net/lafageda i www.twitter.com/lafageda. A les acaballes de 2010 sha pujat una nova web de La Fageda amb un gestor de continguts fora amigable i amb totes les connexions a lentorn 2.0. El Departament Comercial de La Fageda est format per 5 persones i sencarrega de la gesti de les accions comercials de totes les rees productives de lentitat, per principalment de la fbrica lctica, ja que aquests productes es distribueixen al gran consum i en un mercat fortament competitiu. La Fageda no utilitza, a lhora de vendre, largument de ser una entitat social i tenir treballadors amb discapacitat, sin que basa la seva comunicaci en la qualitat dels seus productes, en els processos de producci respectuosos amb el medi ambient i en la matria primera autctona.
Pgina 21
Letiquetatge dels productes t en compte els requisits que exigeix la llei i a ms a ms incorpora altres elements com ara: etiqueta Ecoembes, la lletra E, el control de pes especfic, el valor nutricional del producte i informaci sobre el gluten. La Fageda t signat el Pacte de Celacs. La Fageda no fa publicitat dels seus productes.
6. NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACI

La Fageda disposa dun sistema ERP (Navision Microsoft) per a gestionar lrea administrativa, el qual sactualitza cada 3 o 4 anys. Disposa dels equips necessaris per realitzar les seves activitats i utilitza un sistema EDI (intercanvi electrnic de dades) en la gesti de les seves factures, i el correu electrnic en la majoria de les seves comunicacions. El 30% dels treballadors utilitzen NTIC (Noves Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci), essencialment a oficines tant de les activitats empresarials com de les assistencials.
7. INNOVACI
La Fageda estableix en la seva estratgia la necessitat dinnovar per assegurar la viabilitat del projecte. Recentment shan introdut noves tipologies de iogurt al mercat i enguany la nova lnia de gelats. Durant el 2010 shan introdut millores a la zona dexpedici i crrega, sha comprat un apilador, sha construt un nou lacto-conducte i millorat les lnies envasadores, aquesta ltima amb lajut del programa Leader.
8. OBJECTIUS DE MILLORA DEL VECTOR ECONMIC

Est previst estendre la ISO de qualitat 9001:2000 a la secci de gelats. Es preveu millorar el sistema informtic amb la virtualitzaci de servidors i la compra dordinadors thin-client.
Pgina 22
VECTOR AMBIENTAL 9. POLTICA AMBIENTAL

Existeix una poltica ambiental que est descrita dins del Manual del Sistema ISO. La Fageda es troba al bell mig de la mtica fageda den Jord, a tocar dels imponents volcans del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa. Treballar en plena natura, en contacte amb ssers vius, amb animals i plantes, forma part de lobjectiu teraputic del projecte. El nostre model de desenvolupament sostenible ens permet elaborar 40 milions de iogurts a lany tot respectant les persones, els animals i lentorn. Disposem duna planta de compostatge per tractar les 16 tones de purins que genera diriament la nostra granja de vaques. Les aiges residuals es tracten a travs de la depuradora biolgica que tamb es troba a la finca. Des del 1987 La Fageda produeix i ven planter per a la reforestaci i des del 2010 sha iniciat una activitat dhorticultura. La Fageda compleix amb les restriccions que estableix el Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa, est certificada amb la norma ISO 14001, i mesura els seus impactes ambientals a travs dels indicadors del vector ambiental.
10. GESTI DE LAIGUA

Accions previstes de realitzar durant els anys 2010 i 2011 i que ja shan comenat a realitzar: Substituci i adaptaci a les necessitats actuals de les tres lnies principals daigua, installacions que estaven enterrades i la majoria delles feia ms de 25 anys que estaven fetes. Lnia general de granja Lnia general de fbrica Lnia general de la depuradora i sav Recuperaci del circuit daigua de refredament en les envasadores (2 ELTON) a la fbrica delaboraci de lctics. Substituci de les plaques de refredament de la llet amb un sistema de refredament tubular (PAKO), el qual recupera tota laigua utilitzada. Substituci dels automatismes i quadres en les lnies de pressi de la fbrica delaboraci de lctics, amb un procs temporitzat i amb un control exacte del cabdal i la pressi Les dades actuals mostren una tendncia ascendent en el consum daigua que ha passat de 4,8 a 6,1 metres cbics daigua per tona de producci entre el 2009 i el 2010. Val a dir que levoluci els darrers mesos de 2010 s inversa i es pot observar descens del consum daigua i segurament un canvi de tendncia per al 2011. Concretament a granja levoluci ha estat positiva, passant de 6,53 metres cbics daigua consumida per vaca al mes el 2009 a 5 el 2010.
Pgina 23
11. RESIDUS
La relaci entre les tones de residus totals per tones de producci va ser de 23,6 durant el 2010, contra 27,1 el 2009, s a dir un 12,9% menys. Els residus se separen en origen i aquests es gestionen per part de gestors autoritzats. La quantitat generada per tipus de residus s la segent:
Residus Paper i cartr Plstic Escombraries Residus especials Purins recollits
Quantitat generada 24.820 kgs 45.790 kgs 53.792 kgs 837 kgs 9.524 m3
2010/09 -7% -3% 3,3% 53,6% -17,6%
Per tal de reduir el volum dels residus generats, sha creat una brigada de reciclatge que opera setmanalment per totes les installacions. s una activitat del Servei de Terpia Ocupacional. Sha introdut la recollida selectiva a la cuina i al menjador. Contaminaci Acstica Es disposa dun control sonomtric realitzat per lentitat dauditoria i inspecci ECA de 19 de juny de 2008. El resultat va ser totalment satisfactori. Contaminaci Lumnica En canvi no hi ha un control de la contaminaci lumnica. Ara b, tota la illuminaci de la finca est orientada a terra i shan cobert tots els pmpols.
12. GESTI DE LENERGIA

Sha consumit de mitjana durant el 2010 21,6 kgs de gas i 284 Kwh delectricitat per tona de producci. Levoluci en un any ha estat de -1,6% en el cas del gas i del 7,3% per lelectricitat. Per tal de reduir el consum denergia, sha informat el personal, tan doficines com de les unitats productives, del consum denergia i de la despesa que suposa. Durant el 2010 es decideix substituir les bateries de condensadors per unes amb una capacitat ms elevada, doncs es comprova que sn insuficients pel consum actual. Daquesta manera es compensa lenergia reactiva i saconsegueix augmentar la capacitat de les lnies i transformadors installats. Tamb es millora la tensi de la xarxa i es disminueixen les prdues denergia, reduint els cost econmic global denergia elctrica.
13. CONTAMINACI DEL SL

La Fageda utilitza productes fitosanitaris, els quals sn recollits per la Cooperativa del Camp, com a gestor autoritzat, i disposa duna persona amb carnet per a la manipulaci daquests productes. Tamb disposa dun pla de dejecci de purins a travs de lAssociaci local ARADA, la qual estableix
Pgina 24
que el soci ha de tenir tantes terres com purins genera, de manera que La Fageda ha establert un conveni amb diferents pagesos que li han cedit la quota de terres que necessita en relaci al volum de purins que genera lactivitat. Per tal de minimitzar el volum de purins que genera la granja, aquests purins es deshidraten. La fracci lquida es destina a dispersi i la fracci solida a compostatge. La planta de compostatge recull els residus slids dels purins i els residus de jardineria, que shan triturat prviament. El compost resultant es comercialitza com adob. Daltra banda, tant la sosa com lcid utilitzats per a la neteja de la cadena de producci, que sn els materials potencialment perillosos que fem servir, estan convenientment emmagatzemats.
14. CONTAMINACI DE LAIRE

Ara com ara, no disposem de mitjans per mesurar les emissions a latmosfera. Es mesura el gas consumit i per tal de reduir-lo, ja sha installat una nova caldera ja que sha donat de baixa la caldera ms vella. El nou equip s ms eficient i redueix les emissions, tot i que no sha pogut mesurar la quantia.
15. INTEGRACI AMBIENTAL DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES

Sinforma de les mesures aplicades en temes ambientals a travs dels plafons on es publiquen les informacions dirigides als treballadors, a travs de la revista que es publica mensualment i altres canals de comunicaci. Lexistncia dels plafons informatius permet establir una comunicaci i una sensibilitzaci de les diferents actuacions a la resta de treballadors. La brigada de reciclatge de La Fageda fa tasques peridiques de recollida a les oficines i als espais de treball de la cooperativa. Tamb sencarrega de dipositar els residus en els contenidors corresponents, aix com portar a la deixalleria altres residus per als quals no es disposa de contenidor. Per tal dassegurar el compliment dels valors lmits ambientals dexposici del personal laboral, lrea de riscos laborals ha realitzat enquestes higiniques en les seccions on sutilitzen productes qumics. Tamb es realitzen luxometries en les zones de visualitzaci de dades (diferents taules/ despatxos) i mesures dels luxs en les rees de treball de la secci de lctics. Per ltim, Riscos Laborals realitza sonometries en les seccions on hi ha ms soroll. Els resultats es valoren en funci dels lmits legals que hem de complir.
16. INNOVACI AMBIENTAL

Amb lobjectiu de reduir la repercussi de lempresa en el medi ambient, shan realitzat les segents actuacions: Acreditaci per la ISO 14001 de medi ambient sha certificat tamb la secci de jardineria Mesures de compensaci denergia reactiva. Es recicla el planter de pi que supera una saba, per exemple, fent-ne objectes de regal. Sha encarregat un estudi dimplantaci denergies renovables. Sestan realitzant estudis per reduir el gramatge del plstic dels 0,95mm actuals a 0,90mm.
Pgina 25
Segons la informaci comptable auditada el 2010, es van realitzar inversions en medi ambient per valor de 20.907 euros, el que representa el 2,6% del total de les inversions. Les despeses en medi ambient comptabilitzades el 2010 sapugen a 106.637 euros.
17. INTEGRACI DE LENTORN

La Fageda es troba en un entorn ideal per a treballar, al bell mig del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa, especialment pels collectius amb risc dexclusi, ja que el treball a la natura s un element teraputic que sha valorat des dun bon comenament. Tota lorganitzaci valora molt positivament aquesta ubicaci i sadopten mesures per tal dintegrar lactivitat a lentorn: reconstrucci dedificacions existents, construcci en poca alada, utilitzant materials i colors que es barregen amb lentorn, augment de la flora de la finca amb plantacions despcies autctones, collocaci de pantalles naturals que redueixin limpacte visual de les construccions, etc. La Fageda t en compte i compleix el planejament urbanstic derivat del Pla Especial del Parc Natural com del POUM de Santa Pau.
18. CONSERVACI DE LENTORN

El Mas Els Casals, construt entre el segle XVIII i XIX, est considerat patrimoni arquitectnic catal i forma part del Catleg de bens a protegir. Totes les actuacions que shi ha fet, tant al mas com al paller adjacent, respecten la configuraci i caracterstiques originals. Aix mateix, hem recuperat lhort del mas, fent-ne plantaci de verdures i llegums autctones que sutilitzen a la cuina. Tamb shi cultiven plantes aromtiques. Tot plegat forma part dun dels itineraris que sofereixen als prop de 15.000 escolars que visiten la finca. Lempresa sha constitut con un Punt dInformaci del Parc Natural i ha estat acreditada per la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS). La brigada de jardineria de La Fageda socupa dels espais verds, essencialment dmbit pblic, de la comarca de la Garrotxa i socupa del manteniment del Parc Natural de la Zona Volcnica, a travs dun contracte adjudicat pel Departament de Medi Ambient.
19. OBJECTIUS DE MILLORA DEL VECTOR AMBIENTAL

Tenim lobjectiu dadequar el manteniment i desenvolupament de les activitats de la cooperativa a mig i llarg termini al planejament del territori i concretament al Pla Especial del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa que sha aprovat aquest 2010. La Fageda acaba dobtenir la llicncia ambiental. Caldria fixar objectius i indicadors que tinguin en compte laspecte de la mobilitat dels treballadors.
Pgina 26
VECTOR SOCIAL 20. GRUPS DINTERS

Treballadors Socis treballadors Socis consumidors Usuaris STO Usuaris serveis habitatge Patrons de Fundacions i Consellers Coop. Famlies Visitants Comunitat (virtual) Collaboradors estratgics Provedors Clients Consumidors Ajuntaments Garrotxa Serveis socials de la Garrotxa Persones que tenen un contracte de treball amb alguna de les tres societats que formen La Fageda. Socis treballadors de la cooperativa que aporten el seu treball a les activitats de la mateixa. Socis consumidors o usuaris dels serveis assistencials de la cooperativa. Persones beneficiries del Servei de Terpia Ocupacional. Persones que viuen a les llar-residncia dOlot o es beneficien del servei de Suport en lAutonomia a la prpia llar. Membres dels patronats de la F. Sentit i de la F. SAG que no sn ni treballadors ni socis de cas de les tres societats de La Fageda. Familiars de treballadors de La Fageda, especialment si aquests ltims tenen un certificat de discapacitat. Les 35.000 persones que anualment visiten les nostres installacions (visites guiades). Persones que participen i dinamitzen les nostres xarxes socials, web i blog. Corporacions i entitats que histricament han abocat recursos i persones per tirar endavant projectes de La Fageda. Empreses provedores Botigues i empreses distribudores a les quals venem el nostre producte Persones consumidores dels nostres productes, que normalment els compren a les botigues on distribum. Sn clients dels nostres serveis de Jardineria i al mateix temps alguns dels seus habitants treballen a la cooperativa. Existeix una forta implicaci amb les institucions socials, culturals i Administracions que treballen al territori: - Consell Comarcal de la Garrotxa - Ajuntament dOlot - Cap Garrotxa - Hospital Sant Jaume - Consorci del transport sanitari - Creu Roja - Consorci de Benestar Social de la Garrotxa - Reunions mensuals dassistents socials de tot Girona - Eap
Pgina 27
Altres Serveis i institucions
Altres AAPP Mitjans de comunicaci Comunitat local i La Fundaci SAG promou el Servei dIntegraci a la comunitat de persones del vens territori que pateixen algun grau de discapacitat intellectual, encara que no estiguin treballant a La Fageda. Daltra banda, ms de 200 estudiants, de totes les universitats catalanes i algunes espanyoles o europees, escullen cada any La Fageda com objecte de les seves investigacions acadmiques. Existeix una prctica de dileg, comunicaci i interrelaci amb tots els Grups dInters, especialment amb aquells que es poden qualificar de clients interns: treballadors, usuaris i famlies. La comunicaci amb tots ells es fa de manera personal, amb les entrevistes i reunions peridiques que se celebren. A ms a ms editem trimestralment la revista Coses de La Fageda i enganxem informaci als 10 taulons repartits entre les diferents seccions i centres de treball. Aquests rgans de comunicaci interns es nodreixen de la feina de la comissi de comunicaci, que es reuneix mensualment i de la que formen part representants de totes les seccions de lempresa. Disposem de dues eines fonamentals en la comunicaci que arriben a la major part dels nostres grups dinters: la premsa i internet. Daltra banda, el nostre Servei dAtenci al Visitant promou una comunicaci directe i efectiva amb els nostres visitants, molts dels quals esdevenen autntics prescriptors de La Fageda. Es recullen anualment unes 4.000 enquestes dels nostres visitants, on entre altres, ponderen la satisfacci de la visita que han fet i tamb dels productes que han tastat.
Edat 3 Escola dadults IME Esmi Comissi Tcnica de La Garrotxa (valoraci dentrades, sortides, traspassos al STO) - Agncia Cubus (llars residncia) - Associaci de Sords Muts de La Garrotxa - Xarxa de Salut Mental - Acass (associaci comunitria dajuda SIDA) - Escoles i centres densenyament de la Garrota (visites organitzades...) - Turisme Garrotxa - Incasol - Pavell esportiu municipal - Club Nataci Olot - Fundaci dEstudis Superiors de la Garrotxa - Consorci de Medi Ambient de la Garrotxa (SIGMA) ICASS, Departament de Treball, Departament de Medi Ambient Departament de premsa
Pgina 28
21. CONDICIONS SOCIOLABORALS DELS TREBALLADORS I LES TREBALLADORES

El 85% del total de la plantilla, tant de La Fageda com de la Fundaci Sentit i de la Fundaci de Serveis Assistencials de la Garrotxa, tenen contracte indefinit. Es tenen en compte les persones treballadores i sest obert a pactar de forma individualitzada millores en les condicions sociolaborals. Algunes daquestes millores consisteixen en la flexibilitat horria en alguns departament, el servei de menjador per a tot el personal... El 15,43% de la plantilla t un contracte temporal. La relaci entre el salari ms baix i el ms alt s de 1 a 3,88. No hi ha distinci de gnere en les categories professionals, s a dir que homes i dones es troben en un pla digualtat. Lndex de permanncia del personal a lempresa s del 94,56%. El nombre de baixes voluntries i/o acomiadaments ha estat de 14 persones. Durant el 2010 shan produt 11 accidents amb baixa (ndex dincidncia del 6,09). No sha valorat la inversi i despesa per persona en temes de salut i higiene en el treball i ergonomia, ms enll de la llei, ja que lempresa dedica importants recursos al seguiment de les persones que composen el collectiu amb certificat de discapacitat, mitjanant entre altres la contractaci de psiclegs, treballadors i educadors socials. Hi ha una plissa que cobreix tots els treballadors en cas dinvalidesa o mort com a conseqncia daccident. Daltra banda, sha aprovat un Pla de Pensions per a tots els treballadors de totes tres societats, consistent en aquest primer any en un mes de sou brut. LAssemblea general de socis de la cooperativa aprova cada any una taula de coeficients que fixa els trams salarials i les categories professionals. Cal precisar que les cooperatives es regeixen per un Reglament de rgim intern i no pel conveni collectiu del sector. La resta dentitats utilitzen aquesta taula igualment com a referncia. Lndex de baixes laborals a La Fageda s del 4,80%. Dins lespecificitat de cada lloc de treball, sapliquen mesures en el horari dentrada i sortida i en el menjador. 15 persones gaudeixen de jornada reduda. En alguns departaments, en especial pel que fa a oficines, hi ha flexibilitat en lhorari dentrada i sortida. Lhorari de 9 a 13 i de 15 a 18 hores s inamovible. La hora que queda pendent s que es deixa a lliure elecci del professional (mat, migdia o tarda). El fet que hi hagi servei de menjador permet conciliar al migdia aquesta hora de treball. Durant el perode destiu (juliol i agost), lhorari de treball s de jornada intensiva de 8 a 15 hores. Lhora de treball diria que queda pendent es compensa al llarg de lany.
Pgina 29
El Reglament de Rgim Intern de la Cooperativa sempre va una mica ms enll del que es regeix a lEstatut dels treballadors pel que fa als permisos retributs.
22. PARTICIPACI DE LES PERSONES TREBALLADORES

La Fageda s una cooperativa de treball associat, amb socis consumidors, que actua en lmbit de la iniciativa social, formada per un total de 227 socis, entre els quals hi figuren: els treballadors de la cooperativa, els treballadors de les diferents entitats que presten serveis a la cooperativa: Fundaci Privada de Serveis Assistencials de La Garrotxa i Fundaci Privada Sentit, els usuaris del Servei Ocupacional i les seves famlies. Linforme de gesti, aix com els comptes i el pla anuals, es lliuren a tots els treballadors com a mnim 15 dies abans la celebraci de lAssemblea general. A banda de lAssemblea anual de socis a la qual participen tots els treballadors de les 3 entitats i famlies, se celebren 2 reunions generals de mitjana a lany. Cada departament organitza les seves reunions informatives, segons la seva prpia dinmica i periodicitat, tot i que generalment es realitzen setmanalment. Lempresa disposa dun pla dacollida que es lliura a cada treballador a linici de la seva contractaci, i que cont el rgim intern de la cooperativa amb les condicions sociolaborals. Les observacions i les millores proposades pels treballadors a les enquestes de clima laboral (2009) shan fet arribar als responsables de cada departament per tal de poder treballar-les i donar resposta en les reunions internes. Tots els treballadors de la cooperativa, tinguin o no reconeguda una discapacitat, sn socis i per tant copropietaris de lempresa. Laportaci inicial per formar part de la cooperativa s de 60 euros. No hi ha repartiment de beneficis, donat que ni la cooperativa ni cap de les dues fundacions tenen afany de lucre.
23. IGUALTAT DOPORTUNITATS

El 100% de les contractacions sn obertes i el 40% es fan amb discriminaci positiva a collectius desafavorits. Un 16,66% de les contractacions fetes durant el 2010 tenien contractes parcials (5 de 30 altes). El 47,18% de la plantilla sn homes i el 52,82% sn dones. Daltra banda, el 37,5% del personal directiu s femen.
24. FORMACI DE LES PERSONES TREBALLADORES

El 100 % de la plantilla ha rebut alguna formaci al llarg de lany, encara que sigui com a mnim lobligatria per la Prevenci de Riscos Laborals en el lloc de treball. Tota persona que rep una formaci emplena un formulari on savaluen diferents aspectes i especialment el grau de satisfacci.
Pgina 30
Totes les categories, des doperari de Centre Especial de Treball (CET), passant per monitors, oficials 1 fins encarregats i directius han rebut formaci durant el 2010. A la Fageda no hi ha hagut cap promoci interna de professionals lany 2010, perqu de fet no sha hagut de cobrir cap vacant de responsable de secci ni sha creat cap crrec nou. En canvi s que hi ha hagut augments de categoria dels treballadors del CET.
25. COMUNITAT
Existeix, per part de La Fageda, el comproms formal datendre tot el collectiu de persones amb discapacitat intellectual o malaltia mental de la comarca de la Garrotxa. Dins dels seus valors ms importants, la cooperativa busca larrelament al territori. La Fageda participa en les activitats culturals tant del seu municipi, Santa Pau, com de la capital de comarca Olot: gegants, fira de Sant Lluc i de Sant Antoni, Carnestoltes, Sant Jordi, exposicions artstiques, etc. Des de fa 5 anys, lequip de futbol de treballadors de La Fageda participa en el campionat de futbol sala de la Garrotxa. T les portes obertes per atendre els vens i totes les persones que ens vulguin venir a visitar. La Fageda no fa donacions sin que ns receptora ja que som una empresa sense afany de lucre que, a ms a ms, presta un servei pblic. Tradicionalment, per, regalem iogurts i postres amb una data de caducitat massa curta per a fbrica a Caritas (Olot), Banc dAliments , Hnos. Camilo (Girona), Cottolengo (Barcelona) etc. El 2010 aquest donatius pujaven un total de 33.644 euros. Tamb sha regalat producte, per un valor anual de 4.236 euros, a 88 esdeveniments culturals o esportius del territori, concretament a les segents entitats: Abacus (botiga Matar) Associaci Bettel de beneficncia Associaci vens de Barcelona Federaci catalana de Rugbi Club esportiu els Aligots Fundaci Tallers de Catalunya Fundaci Tommy Robredo Mitja Marat Garrotxa Mossos Esquadra d' Olot (festa gremi) Nit Voluntariat Girona Tamborinada Parc Ciutadella Barcelona Trobada minusvlids Olot Universitat Girona : Escola dInfermeria
Pels objectius que persegueix, lempresa esmera recursos i persones en activitats socials, essent la principal la inserci laboral i social (habitatge, activitats de lleure...).
Pgina 31
Daltra banda, es dedica temps a assessorar en altres projectes dinserci que volen adoptar el model de La Fageda. Alguns dels nostres directius formen part de patronats de fundacions o assemblees dassociacions que tenen aquest objectiu. Per ltim, satenen nombroses demandes dinformaci dempreses o institucions sn continues. Durant el 2010 el projecte de La Fageda ha estat exposada en aproximadament 25 frums pblics, ja siguin jornades, seminaris o sessions acadmiques. Durant el 2010 shan realitzat 6 exposicions a les nostres installacions dAtenci al Visitant dobres artstiques de treballadors de La Fageda i una conjunta amb Cuina Volcnica sobre Receptes de cuina volcnica amb iogurt de La Fageda. Tal i com sha comentat, som Punt dinformaci del Parc Natural de la Zona Volcnica. Promovem el coneixement de la Reserva Natural de la Fageda den Jord. Etiquetem els nostres productes en catal. Cada setmana lliurem uns 100.000 packs de producte on shi pot llegir, entre altre informaci de consum i tcnica, la mtica poesia de Joan Maragall sobre La Fageda den Jord.
26. COOPERACI INTEREMPRESARIAL

La Fageda s cofundadora del Grup Empresarial Cooperatiu Clade (3.600 treballadors) i de lassociaci de centres especials de treball Sinergrup (1.900 treballadors). Daltra banda, estem federats a la Federaci de Cooperatives de Treball de Catalunya i a la Federaci de Cooperatives Agrries de Catalunya. La Fageda tamb pertany a Lorganitzaci forma part de lAPPS (Federaci Catalana Pro Persones amb Retard Mental), de ACTAS (Ass. Catalana de treball amb suport), de lAssociaci de viveristes i de lassociaci AECOC que agrupa ms de 24.000 empreses fabricants i distribudores dEspanya. La Fageda, amb el seu fundador Cristbal Coln, es membre escollit de la Schwab Foundation amb seu a Ginebra (Sussa). Aquesta fundaci, vinculada al Frum Econmic Mundial, est composta per 171 emprenedors socials dels cinc continents. La Fageda pertany a les segents associacions sectorials del territori: Associaci de Turisme Garrotxa Patronat de Turisme de Santa Pau Comissi tcnica del Consorci de Benestar Social de la Garrotxa. Associaci Volcania de productors locals. Grup Cuina Volcnica.
Collaborem amb la Fundaci dEstudis Superiors (FES) dOlot i amb lInstitut Municipal de Promoci de la Ciutat (IMPC). Amb la FES donant resposta a les seves demandes dels cursos de formaci que considerem necessaris. Amb lIMPC a travs de la borsa de treball quan tenim alguna vacant per cobrir. Amb el Servei dIntegraci a la Comunitat quan ens han de derivar alguna persona amb discapacitat. Tamb participem en el frum de RRHH de la Garrotxa assistint a les reunions i xerrades que es realitzen.
Pgina 32
El Servei dIntegraci a la Comunitat (SIC) posat en marxa dins el programa Incorpora de la Caixa i amb la collaboraci del Consell Comarcal i de lIMPC dOlot, ha perms la creaci de 11 llocs de treball durant el perode considerat en empreses ordinries del territori. La Fageda est acreditada com a Punt dInformaci del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa, aportant informaci i estadstiques sobre els prop de 40.000 visitants anuals a la nostra finca. La Fageda tamb forma part del Grup Cuina Volcnica (Associaci Hostalatge de la Garrotxa), promovent la cuina i els productes locals. En lrea assistencial shan subscrit convenis de prctiques amb IES de la Garrotxa i Universitats catalanes.
27. SATISFACCI DEL COLLECTIU CLIENT

La Fageda realitza enquestes a clients a travs de les visites del Departament comercial a les botigues minoristes i a travs denquestes als visitants de les installacions de la cooperativa. Per altra banda tamb obt informaci de la satisfacci del consumidor final mitjanant els informes que presenta lempresa Kantar que realitza els estudis de mercat. Es fa un tractament acurat de les dades personals, tant de clients, provedors, visitants, treballadors o usuaris, segons mana la llei de protecci de dades. Es declaren els fitxers a lAgencia Espaola de Proteccin de Datos. Es disposa dunes 4.000 enquestes anuals emplenades pels nostres consumidors i visitants. Durant el 2010 es van registrar i tractar 17 reclamacions de clients, contra 35 lany anterior. En el perode considerat no hi ha hagut cap litigi o reclamaci formal per part del collectiu client. No hi ha hagut devolucions per manca de qualitat dels nostres productes. Estan a disposici dels nostres clients i consumidors un telfon datenci al client, a ms a ms dun telfon 902 datenci al visitant. Igualment disposem de mitjans de comunicaci socials i de la pgina web, accessibles a aquest collectiu. A travs de fulletons encartats als packs de iogurt, la pgina web i les visites, informem els nostres clients sobre la correcta utilitzaci dels nostres iogurts i postres. Existeix la possibilitat de fer arribar queixes i reclamacions aix com observacions per part dels visitants i consumidors a la mateixa finca.
28. EMPRESES PROVEDORES

Sempre que es pot, sescullen provedors del territori, o b Centres Especials de Treball o Cooperatives, tot i que aquests ltims es trobin ms allunyats. A partir del 2010 sha fet signar una carta als principals provedors per la qual es comprometen a treballar en responsabilitat social i mediambiental, tot respectant la legalitat.
Pgina 33
Es disposa dun sistema de detecci, registre i tractament de les no conformitats detectades a les nostres installacions. Aquestes no conformitats poden ser de diversos tipus, per exemple: gesti del sistema, medi ambient, resultats analtics, etapa productiva, granja , jardineria i altres. A part del control de les no conformitats tamb es controlen i registren: Reclamacions de clients Reclamacions de provedors No conformitats de producte detectades internament. Oportunitats de millora (de qualsevol mbit).
Per volum de facturaci, el 63% dels nostres provedors sn de les comarques gironines. Per nombre dempreses, el 54% sn daquestes comarques (115 sobre 213). La informaci encara no sha afinat a nivell comarcal donat que la font de la informaci s el model fiscal 347 de declaraci anual doperacions amb terceres persones. La dependncia dempreses provedores, que es calcula dividint limport de les compres per les vendes totals, s del 55%.
29. COMPETNCIA
Lorganitzaci no disposa dun comproms de competncia lleial amb el mercat, no obstant aix, en lrea de jardineria mant un pacte no escrit de no oferir serveis fora de la comarca de la Garrotxa. No shan registrat denncies per competncia deslleial.
30. OBJECTIUS DE MILLORA DEL VECTOR SOCIAL

Dit aix, volem millorar les condicions de treball, de formaci i participaci de tots els nostres treballadors, aix com seguir adequant les retribucions segons les condicions del sector agroalimentari en el nostre territori i generalitzar els plans de carrera a tota lorganitzaci. Aix mateix, volem enfortir i augmentar les aliances amb els nostres provedors i clients, per tal destablir relacions basades en la responsabilitat i la confiana, i que ens permetin obtenir recursos per a nous projectes. Caldr obtenir informaci quantitativa, en hores i euros invertits, pel que fa a la formaci i disposar de dades sobre absentisme laboral. Durant el 2011 est previst realitzar una enquesta de satisfacci laboral al personal de La Fageda que t certificat de discapacitat. La darrera enquesta data del 2009 i noms sadreava al personal professional.
Pgina 34
Taula dindicadors del Codi de Gesti Sostenible
PGINA
INDICADORS CGS 1.1 Declaraci de la direcci 1.2 Descripci dels principals impactes, riscs i oportunitats 1.3 Nom de lorganitzaci i dades bsiques 1.4 Principals activitats, productes o serveis i variacions significatives respecte anys anteriors 1.5 Organigrama de lorganitzaci 1.6 Localitzaci de lorganitzaci 1.7 Nombre de pasos on opera lorganitzaci 1.8 Naturalesa de la propietat i forma jurdica 1.9 Mercats on opera lorganitzaci 1.10 Dimensions de lorganitzaci 1.11 Canvis significatius produts a lorganitzaci durant el perode cobert a la memria 1.12 Premis i reconeixements rebuts durant el perode cobert 1.13 Valor monetari de sancions i multes significatives i nombre de sancions per incompliment de lleis i normatives, especificant el vector al qual fa referncia 1.14 Perode cobert per la memria 1.15 Any de la memria ms recent 1.16 Cicle de presentaci de la memria 1.17 Persona de contacte per a qestions relatives a la memria o al seu contingut 1.18 Procs de definici del contingut de la memria 1.19 Abast i cobertura de la memria 1.20 Limitacions de labast o cobertura de la memria 1.21 Tcniques de mesura per realitzar els clculs, hiptesis i altres per obtenir els indicadors 1.22 Modificacions dinformacions donades en altres memries 1.23 Canvis de metodologia dinformaci i clcul utilitzats respecte altres memries 1.24 Taules dindicadors 1.25 Verificaci de la memria 1.26 Procediments implantats per evitar conflictes dinteressos en els mxims rgans de decisi de lempres 1.27 Procediment de determinaci de capacitaci i experincia exigible a les persones representants dels mxims rgans de govern INDICADORS CGS 2.1 Compra de matries primeres i productes produts al territori / total compres realitzades 2.2 Compra de matries primeres i productes produts al territori amb segells o distintius de qualitat / total de compres realitzades 2.3 Serveis professionals contractats al territori / total serveis contractats 2.4 Compres realitzades al territori / total de compres 2.5 Transports utilitzats sobre la base del territori / total transports utilitzats 2.6 Inversions en actius fixos amb producci i o distribuci al territori / total inversions realitzades 2.7 Oferta de productes locals en els processos de distribuci i comercialitzaci / total de productes distributs i comercialitzats
1 2 3 4 6 7 7 7 9 9 16 16
1. Aspectes Generals de lOrganitzaci
17 17 17 17 17 17 17 17 17 17 17 35 17 17 17
INDICADORS ECONMICS
PGINA
2. s de recursos locals
18 18 18 18
Pgina 35
2.8 % de vendes duna organitzaci fora del territori / respecte total de vendes 18 18 18 19 19 19 19 2.9 % treballadors residents al territori / total de la plantilla 3.1 Existncia formal de declaraci de missi de l'organitzaci 3.2 Existncia formal d'un pla estratgic i fixaci d'objectius a curt i llarg termini 3.3 Existncia de processos de planificaci i gesti pressupostria 3.4 Existncia d'indicadors sobre variables que afectin estratgicament l'organitzaci 3.5 Existncia duna sistemtica danlisis de costos per producte o servei 3.6 Coneixement de les empreses competidores i la seva importncia dins el mercat 3.7 Identificaci dels punts forts i els punts febles de la competncia i els factors que ens diferencien 4.1 Existncia de processos que garanteixin la qualitat dels productes o serveis 4.2 Existncia de sistemes de control i registre dels resultats que garanteixin la traabilitat dels productes i/o serveis 5.1 Existncia de mecanismes que assegurin la transparncia, veracitat i fiabilitat de les accions comercials i de mrqueting 5.2 Realitzaci daccions per promoure ls responsable i segur dels productes 6.1 % de recursos destinats a NTIC / total inversi de lempresa 6.2 % de persones treballadores que utilitzen NTIC / total plantilla 6.3 Tipologia de les NTIC utilitzades per lorganitzaci 6.4 Nmero de persones formades en NTIC / total de la plantilla 7.1 % de recursos destinats a innovaci/total de la inversi de l'empresa 7.2 Nous productes o serveis oferts en el mercat 7.3 Nous processos definits i/o implantats a lorganitzaci
3. Gesti Empresarial
4. Sistemes de Gesti 5. Mrqueting Responsable 6. Noves Tecnologies de la Informaci 7. Innovaci
19 19 21 22 22 22
22
INDICADORS AMBIENTALS
PGINA INDICADORS CGS 23 8.1 Existncia d'una poltica ambiental i descripci dels impactes ms significatius de l'activitat 9.1 Metres cbics d'aigua consumida / unitat de producci 9.2 Mesures d'estalvi d'aigua aplicades 9.3 Qualitat de laigua de sortida i vessament daiges residuals segons naturalesa i dest 10.1 Quilograms de residus totals / unitat de producci 10.2 Separaci en origen dels residus i gesti daquests amb gestors autoritzats 10.3 Quantitat de residus generats per tipus i destins 10.4 Actuacions realitzades per a reduir el volum de residus generats 10.5 Quantitat de subproductes utilitzats en relaci al total de matries primeres 11.1 Diferncia entre el soroll produt per lactivitat i els valors lmit fixats per la llei 11.2 Actuacions realitzades per minimitzar limpacte del soroll produt 12.1 Existncia denllumenat exterior de lactivitat . Nivell de lux emesos 24 24 24 25 25 12.2 Actuacions realitzades per minimitzar limpacte de lenllumenat exterior 13.1 Consum d'energia / unitats de producci 13.2 Actuacions realitzades per a reduir-ne el consum denergia 14.1 Existncia d'infrastructures per evitar la contaminaci del sl ms enll de la normativa 14.2 Emmagatzematge correcte dels materials potencialment perillosos ms enll de la normativa 14.3 Tractament adequat de l'entorn per evitar l'erosi 15.1 Quilograms equivalents de C02 llanats a l'atmosfera / unitat de producci 25 15.2 Quilograms de cada tipus demissions atmosfriques / unitat de producci 15.3 Iniciatives per reduir les emissions atmosfriques i les reduccions assolides
8. Poltica Ambiental 9. Gesti de lAigua
23 24 24
10. Residus
24 24 24
11. Contami_ naci acstica 12. Contami_ naci lumnica 13. Gesti de lenergia 14. Degradaci del Sl 15. Contami_ naci de laire
Pgina 36
15.4 Diferncia entre les emissions contaminants generades per lorganitzaci i els valors lmit que fixa la normativa
16. Integraci ambiental dels treballadors 17. Innovaci ambiental 18. Integraci de lentorn 19. Conser_ vaci de lentorn
25
16.1 Participaci del personal: nombre de reunions per formar-los i informar-los al respecte 16.2 Diferncia entre els valors lmits ambientals d'exposici del personal laboral i els fixats per la normativa 17.1 Nombre d'actuacions de millora implementades per reduir la repercussi de l'empresa en el medi ambient 17.2 % d'inversions en matria ambiental / total d'inversions 17.3 Definici del cicle de vida dels productes i subproductes de lempresa 18.1 Ubicaci de l'empresa en un entorn adequat per desenvolupar la seva activitat 18.2 Nombre de mesures adoptades per integrar l'activitat en l'entorn natural 19.1 Actuacions realitzades per al manteniment, recuperaci i promoci d'elements naturals i culturals de la seva propietat 19.2 Collaboracions realitzades per al manteniment dels espais naturals i culturals
25
26 26 26 26
INDICADORS SOCIALS
PGINA
INDICADORS CGS
20.1 Definici d'un mapa dels grups d'inters de l'organitzaci 20.2 Fluxos relacionals existents entre l'organitzaci i els grups d'inters 20.3 Existncia d'una sistemtica de valoraci de la satisfacci dels grups d'inters 21.1 % de personal amb contracte fix / total plantilla 21.2 % de personal amb contracte temporal / total plantilla 21.3 Relaci entre el salari ms baix i el salari ms alt 21.4 Existncia digualtat salarial dona / home per a una mateixa categoria professional 21.5 ndex de permanncia del personal a l'empresa 21.6 Nombre de baixes voluntries i/o acomiadaments / total de la plantilla 21.7 ndex d'absentisme laboral 21.8 ndex dabsentisme laboral no justificat
20. Grups dInters
27 28 28 29 29 29 29 29 29
21. Condicions sociolaborals dels /les treballadors/es
21.9 Nivell de satisfacci a la feina 21.10 Nombre de queixes registrades per la plantilla i nombre de respostes donades. ndex de reacci. 29 21.11 Nombre d'accidents i malalties laborals. ndex dincidncia 21.12 Inversi i despesa per persona en temes de salut i higiene en el treball i ergonomia ms enll de la llei 29 29 29 29 29 21.13 Acords per beneficis socials 21.14 Existncia d'una definici de trams salarials i de nivells professionals coneguts per tota la plantilla 21.15 ndex de baixes laborals 21.16 Existncia de mesures per a una millor organitzaci del temps 21.17 Existncia dun acord/conveni entre lorganitzaci i les persones treballadores que reculli les condicions sociolaborals 22.1 Nombre de reunions de carcter informatiu amb les persones treballadores de l'empresa 22.2 % de persones treballadores que participen en processos de consulta i recollida d'idees 22.3 Accions per promoure la participaci, la consulta i la negociaci amb el personal en l'organitzaci de l'empresa
22. Participaci de les persones treballadores
30 30 30
Pgina 37
30 30 30 30
22.4 Grau de participaci de les persones treballadores en la titularitat de l'empresa 22.5 Grau de participaci de la plantilla en els dividends de l'empresa 23.1 % de contractacions obertes/contractacions anuals 23.2 % de contractacions amb discriminaci positiva a collectius desafavorits / total de contractacions 23.3 % de contractes parcials / total de contractacions anuals 23.4 Existncia de contractes amb empreses i entitats d'inserci laboral 23.5 % d'homes i dones dins la plantilla 23.6 % de llocs de responsabilitat ocupats per dones / total de llocs de responsabilitat 24.1 Inversi destinada a la formaci laboral 24.2 % de personal format en el darrer any/total plantilla 24.3 Existncia dun pla de formaci i d'una metodologia d'avaluaci de la formaci 24.4 Nombre d'hores de formaci en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formaci
23. Igualtat dOportunitats
30 30 30 30 31
24. Formaci de les persones treballadores
31 31 31 31 31 31
24.5 Categoria professional de les persones que reben formaci 24.6 Llocs coberts per promoci interna 24.7 Desenvolupament professional dels treballadors en el s de lempresa. Aprenentatge al llarg de la vida. 25.1 Existncia de compromisos amb la comunitat local a travs de definicions de poltiques i objectius 25.2 integraci a la identitat cultural i a les tradicions del territori on subica lorganitzaci 25.3 % de donacions a projectes d'acci social o cultural / beneficis 25.4 % de donacions a projectes d'acci social o cultural del territori / total de donacions 25.5 % de temps per prestaci de serveis o personal a collaboracions socials / l'horari laboral 25.6 % de temps per prestaci de serveis o personal a collaboracions socials del territori/ total % temps de prestaci
25. Comunitat
32
32 32 32 32 32
25.7 Prestaci d'infrastructures a la comunitat 25.8 Participaci en comissions d'organitzaci d'actes socials o culturals vinculats al territori 25.9 Proporcionar informaci als grups dinters sobre els valors identitaris del territori 26.1 Nombre d'associacions sectorials a les quals pertany l'organitzaci i pertinena en els rgans organitzatius i7o consultius 26.2 Nombre d'associacions sectorials del territori a les quals pertany l'organitzaci i pertinena en els rgans organitzatius i/o consultius 26.3 Nombre de frums de carcter pblic o grups de participaci ciutadana als quals pertany l'organitzaci 26.4 Nombre de frums de carcter pblic o grups de participaci ciutadana del territori als quals pertany l'organitzaci 26.5 Nombre d'accions o programes de cooperaci interempresarials 26.6 Nombre d'accions o programes de cooperaci interempresarials dins el territori 26.7 Nombre de convenis de prctiques amb entitats de formaci 26.8 Nombre de convenis de prctiques amb entitats de formaci del territori 27.1 Existncia de mecanismes per al manteniment de la confidencialitat amb el collectiu client 27.2 Existncia de mecanismes que permetin conixer els nivells de satisfacci del collectiu client 27.3 Nombre de queixes registrades durant l'any 27.4 Nombre de litigis o reclamacions formals per part del collectiu client 27.5 Proporci anual de clients fidelitzats 27.6 ndex de devolucions per manca de qualitat del producte o servei/total de productes o serveis lliurats
26. Cooperaci interempre_ sarial
32 33
32 33 33 33 33
27. Satisfacci collectiu client
33 33
33
Pgina 38
33 33
27.7 Existncia de mecanismes de comunicaci amb els clients 27.8 Informaci al client sobre la correcta utilitzaci dels bns i serveis oferts 27.9 Evidncia del compliment dels compromisos contractats amb el collectiu client 28.1 Existncia de criteris de selecci d'empreses provedores i productes (socials i mediambientals) 28.2 Existncia d'un sistema de detecci de no conformitats 28.3 Termini mitj de pagament a les empreses provedores 28.4 Termini mxim de pagament a les empreses provedores
33 34
28. Empreses provedores

34
28.5 % d'empreses provedores del territori/ total d'empreses provedores 28.6 % de dependncia dempreses provedores 28.7 Nivell de satisfacci de les empreses provedores
29. Competncia
34 34
29.1 Existncia de comproms de competncia lleial amb el mercat 29.2 Nombre de denncies per competncia deslleial guanyades i perdudes
Taula dels Indicadors Territorials (IT)

Pgina
7
Indicadors CGS
1.6 Localitzaci de l'organitzaci 2.1 Compra de matries primeres i productes produts al territori /total compres realitzades 2.2 Compra de matries primeres i productes produts al territori amb segells o distintius de qualitat / tota de compres realitzades 2.3 Serveis professionals contractats al territori/total serveis contractats 2.4 Compres realitzades al territori / total de compres 2.5 Transports utilitzats sobre la base del territori/total transports utilitzats 2.6 Inversions en actius fixos amb producci i o distribuci al territori/total inversions realitzades 2.7 Oferta de productes locals en els processos de distribuci i comercialitzaci / total de productes distributs i comercialitzats 2.8 % de vendes duna organitzaci fora del territori / respecte el total de vendes 2.9 % Treballadors residents al territori / total de la plantilla 28.5 % d'empreses provedores del territori/total d'empreses provedores 7.1 % de recursos destinats a innovaci/total de la inversi de l'empresa 7.2 Nous productes o serveis oferts en el mercat 7.3 Nous processos definits i/o implantats a lorganitzaci 26.2 Nombre d'associacions sectorials del territori a les quals pertany l'organitzaci i pertinena en els rgnas organitzatius 26.4 Nombre de frums de carcter pblic o grups de participaci ciutadana del territori als quals pertany l'organitzaci 26.6 Nombre d'accions o programes de cooperaci interempresarials dins el territori 26.8 Nombre de convenis de prctiques amb entitats de formaci del territori 8.1 Existncia d'una poltica ambiental i descripci dels impactes ms significatius de l'activitat
1. Economia autctona
18 18 18 18
18 34
2. Innovaci
22
32
3. Intercoopera_ ci
32 32 33
4. Valoritzaci
23
Pgina 39
i preservaci del paisatge i del medi
26 26 26 26
29 29 29
5. Cohesi social i qualitat de vida
29 29 30 30
30 30 30 31 31
6. Foment de la identitat sociocultural
31
32 32 32
18.1 Ubicaci de l'empresa en un entorn adequat per desenvolupar la seva activitat 18.2 Nombre de mesures adoptades per integrar l'activitat en l'entorn natural 19.1 Actuacions realitzades per al manteniment, recuperaci i promoci d'elements naturals i culturals de la seva propietat 19.2 Collaboracions realitzades per al manteniment dels espais naturals i culturals 6.4 Nmero de persones formades en NTIC / total de la plantilla 21.1 % de personal amb contracte fix / total plantilla 21.3 Relaci entre el salari ms baix i el salari ms alt 21.4 Existncia d'igualtat salarial dona/home per a una mateixa categoria professional 21.5 ndex de permanncia del personal a l'empresa 21.9 Nivell de satisfacci a la feina 21.16 Existncia de mesures per a una millor organitzaci del temps 23.1 % de contractacions obertes/contractacions anuals 23.2 % de contractacions amb discriminaci positiva a collectius desafavorits/total de contractacions 23.4 Existncia de contractes amb empreses i entitats d'inserci laboral 23.5 % d'homes i dones dins la plantilla 23.6 % de llocs de responsabilitat ocupats per dones/total de llocs de responsabilitat 24.1 Inversi destinada a la formaci laboral 24.2 % de personal format en el darrer any / total plantilla 24.5 Categoria professional de les persones que reben formaci Existncia de compromisos amb la comunitat local a travs de 25.1 definicions de poltiques i objectius Integraci a la identitat cultural i a les tradicions del territori on s'ubica 25.2 l'organitzaci % de donacions a projectes d'acci social o cultural del territori / total 25.4 de donacions % de temps per prestaci de serveis o personal a collaboracions 25.6 socials del territori/ total % temps de prestaci 25.7 Prestaci d'infrastructures a la comunitat Participaci en comissions d'organitzaci d'actes socials o culturals 25.8 vinculats al territori Proporcionar informaci als Grups d'Inters sobre els valors identitaris 25.9 del territori
Taula dindicadors del GRI (Global Reporting Initiative)

INDICADORS GRI PGINA
INDICADORS CGS 1.1 Declaraci de la direcci 1.2 Descripci dels principals impactes, riscs i oportunitats 1.3 Nom de lorganitzaci i dades bsiques 1.4 Principals activitats, productes o serveis i variacions significatives respecte anys anteriors 1.5 Organigrama de lorganitzaci 1.6 Localitzaci de lorganitzaci 1.7 Nombre de pasos on opera lorganitzaci
1. Estratgia i anlisi
1.1 1.2 2.1
1 2 3 4 6 7 7
2. Perfil de lorganitzaci
2.2 2.3 2.4 2.5
Pgina 40
2.6 2.7 2.8 2.9 2.10 3.1 3.2 3.3 3.4 3.5 3.6
7 9 9 16 16 17 17 17 17 17 17 17 17 17 17 17 35 17 6 6 6 30
1.8 Naturalesa de la propietat i forma jurdica 1.9 Mercats on opera lorganitzaci 1.10 Dimensions de lorganitzaci 1.11 Canvis significatius produts a lorganitzaci durant el perode cobert a la memria 1.12 Premis i reconeixements rebuts durant el perode cobert 1.14 Perode cobert per la memria 1.15 Any de la memria ms recent 1.16 Cicle de presentaci de la memria 1.17 Persona de contacte per a qestions relatives a la memria o al seu contingut 1.18 Procs de definici del contingut de la memria 1.19 Abast i cobertura de la memria 1.20 Limitacions de labast o cobertura de la memria 1.19 Abast i cobertura de la memria 1.21 Tcniques de mesura per realitzar els clculs, hiptesis i altres per obtenir els indicadors 1.22 Modificacions dinformacions donades en altres memries 1.23 Canvis de metodologia dinformaci i clcul utilitzats respecte altres memries 1.24 Taules dindicadors 1.25 Verificaci de la memria 1.5 Organigrama de lorganitzaci 1.5 Organigrama de lorganitzaci 1.5 Organigrama de lorganitzaci 22.1 Nombre de reunions de carcter informatiu amb les persones treballadores de l'empresa 22.2 % de persones treballadores que participen en processos de consulta i recollida d'idees 22.4 Grau de participaci de les persones treballadores en la titularitat de l'empresa 22.5 Grau de participaci de la plantilla en els dividends de l'empresa 1.26 Procediments implantats per evitar conflictes dinteressos en els mxims rgans de decisi de lempres 1.27 Procediment de determinaci de capacitaci i experincia exigible a les persones representants dels mxims rgans de govern 3.1 Existncia formal de declaraci de missi de l'organitzaci 3.2 Existncia formal d'un pla estratgic i fixaci d'objectius a curt i llarg termini 3.3 Existncia de processos de planificaci i gesti pressupostria 3.4 Existncia d'indicadors sobre variables que afectin estratgicament l'organitzaci 3.3 Existncia de processos de planificaci i gesti pressupostria 3.4 Existncia d'indicadors sobre variables que afectin estratgicament l'organitzaci 4.1 Existncia de processos que garanteixin la qualitat dels productes o serveis 4.2 Existncia de sistemes de control i registre dels resultats que garanteixin la traabilitat dels productes i /o serveis 28.2 Existncia d'un sistema de detecci de no conformitats 19.2 Collaboracions realitzades per al manteniment dels espais naturals i culturals
3. Parmetres de la memria
3.7 3.8 3.9 3.10 3.11 3.12 3.13 4.1 4.2 4.3 4.4
30 4.5 4.6 30 30 17 17 18 4.8 18 19 4.9 19 19 4.10 19 19 4.11 19 34 4.12 26
4. Govern, compromisos i participaci dels grups dinters
4.7
Pgina 41
32
32 33 33
4.13 4.14 4.15 4.16
32 27 27 28 28
4.17 33 9
18 EC1 18 18
29 EC2 EC3 EC4 EC5 29
25.8 Participaci en comissions d'organitzaci d'actes socials o culturals vinculats al territori 26.5 Nombre d'accions o programes de cooperaci interempresarials 26.6 Nombre d'accions o programes de cooperaci interempresarials dins el territori 26.7 Nombre de convenis de prctiques amb entitats de formaci 26.8 Nombre de convenis de prctiques amb entitats de formaci del territori 26.1 Nombre d'associacions sectorials a les quals pertany l'organitzaci i pertinena en els rgans organitzatius 26.2 Nombre d'associacions sectorials del territori a les quals pertany l'organitzaci i pertinena en els rgans organitzatius i/o consultius 20.1 Definici d'un mapa dels grups d'inters de l'organitzaci 20.1 Definici d'un mapa dels grups d'inters de l'organitzaci 20.2 Fluxos relacionals existents entre l'organitzaci i els grups d'inters 20.3 Existncia d'una sistemtica de valoraci de la satisfacci dels grups d'inters 21.9 Nivell de satisfacci a la feina 21.10 Nombre de queixes registrades per la plantilla i nombre de respostes donades. ndex de reacci. 27.7 Existncia de mecanismes de comunicaci amb els clients 28.7 Nivell de satisfacci de les empreses provedores 1.10 Dimensions de lorganitzaci 2.1 Compra de matries primeres i productes produts al territori / total compres realitzades 2.2 Compra de matries primeres i productes produts al territori smb segells o distintius de qualitat / total de compres realitzades 2.4 Compres realitzades al territori / total de compres 2.5 Transports utilitzats sobre la base del territori / total transports utilitzats 2.6 Inversions en actius fixos amb producci i o distribuci al territori / total inversions realitzades 3.5 Existncia duna sistemtica danlisis de costos per producte o servei 21.14 Existncia d'una definici de trams salarials i de nivells professionals coneguts per tota la plantilla 21.13 Acords per beneficis socials
Indicadors econmics
EC6 34 30 30 31
EC7
EC8
32
32
2.1 Compra de matries primeres i productes produts al territori / total compres realitzades 2.2 Compra de matries primeres i productes produts al territori amb segells o distintius de qualitat / total de compres realitzades 28.5 % d'empreses provedores del territori / total d'empreses provedores 2.3 Serveis professionals contractats al territori / total serveis contractats 23.1 % de contractacions obertes/contractacions anuals 23.2 % de contractacions amb discriminaci positiva a collectius desafavorits / total de contractacions 25.3 % de donacions a projectes d'acci social o cultural / beneficis 25.4 % de donacions a projectes d'acci social o cultural del territori / total de donacions 25.5 % de temps per prestaci de serveis o personal a collaboracions socials / l'horari laboral 25.6 % de temps per prestaci de serveis o personal a collaboracions socials del territori/ total % temps de prestaci 25.7 Prestaci d'infrastructures a la comunitat
Pgina 42
32 EC9 EN1 EN2 EN3 EN4 EN5 EN6 EN7 EN8 EN9 EN10 EN11 EN12 EN13 24 24 24 24 24 24 24
25.8 Participaci en comissions d'organitzaci d'actes socials o culturals vinculats al territori 10.4 Actuacions realitzades per a reduir el volum de residus generats 10.4 Actuacions realitzades per a reduir el volum de residus generats 10.5 Quantitat de subproductes utilitzats en relaci al total de matries primeres 13.1 Consum d'energia / unitats de producci 13.1 Consum d'energia / unitats de producci 13.2 Actuacions realitzades per a reduir-ne el consum denergia 13.2 Actuacions realitzades per a reduir-ne el consum denergia 13.2 Actuacions realitzades per a reduir-ne el consum denergia 9.1 Metres cbics d'aigua consumida / unitat de producci 9.1 Metres cbics d'aigua consumida / unitat de producci 9.2 Mesures d'estalvi d'aigua aplicades 18.1 Ubicaci de l'empresa en un entorn adequat per desenvolupar la seva activitat 8.1 Existncia d'una poltica ambiental i descripci dels impactes ms significatius de l'activitat 19.2 Collaboracions realitzades per al manteniment dels espais naturals i culturals 14.1 Existncia d'infrastructures per evitar la contaminaci del sl ms enll de la normativa 14.2 Emmagatzematge correcte dels materials potencialment perillosos ms enll de la normativa 14.3 Tractament adequat de l'entorn per evitar l'erosi 18.2 Nombre de mesures adoptades per integrar l'activitat en l'entorn natural 15.2 Quilograms de cada tipus demissions atmosfriques / unitat de producci 15.4 Diferncia entre les emissions contaminants generades per lorganitzaci i els valors lmit que fixa la normativa 15.2 Quilograms de cada tipus demissions atmosfriques / unitat de producci 15.4 Diferncia entre les emissions contaminants generades per lorganitzaci i els valors lmit que fixa la normativa 15.3 Iniciatives per reduir les emissions demissions atmosfriques i les reduccions assolides 15.1 Quilograms equivalents de C02 llanats a l'atmosfera / unitat de producci 15.2 Quilograms de cada tipus demissions atmosfriques / unitat de producci 15.4 Diferncia entre les emissions contaminants generades per lorganitzaci i els valors lmit que fixa la normativa 9.3 Qualitat de laigua de sortida i vessament daiges residuals segons naturalesa i dest 10.5 Quantitat de subproductes utilitzats en relaci al total de matries primeres 10.1 Quilograms de residus totals / unitat de producci 10.3 Quantitat de residus generats per tipus i destins 10.3 Quantitat de residus generats per tipus i destins
Indicadors ambientals
23 26 23 26 25
EN14
25
26 EN15 EN16
EN17
EN18 EN19
25
EN20
EN21 24 24 24
EN22 EN23 EN24
Pgina 43
EN25 EN26 EN27 EN28 EN29 EN30 LA1
23 25
17 23 18 29 29
LA2
Indicadors socials: prctiques laborals i tica del treball
LA3 LA4 LA5
29 30 29 30
8.1 Existncia d'una poltica ambiental i descripci dels impactes ms significatius de l'activitat 17.1 Nombre d'actuacions de millora implementades per reduir la repercussi de l'empresa en el medi ambient 17.3 Definici del cicle de vida dels productes i subproductes de lempresa 1.13 Valor monetari de sancions i multes significatives i nombre de sancions per incompliment de lleis i normatives, especificant el vector al qual fa referncia 8.1 Existncia d'una poltica ambiental i descripci dels impactes ms significatius de l'activitat 17.2 % d'inversions en matria ambiental / total d'inversions 2.7 % Treballadors residents al territori / total de la plantilla 21.1 % de personal amb contracte fix / total plantilla 21.2 % de personal amb contracte temporal / total plantilla 23.3 % de contractes parcials / total de contractacions anuals 21.5 ndex de permanncia del personal a l'empresa 23.5 % d'homes i dones dins la plantilla 21.13 Acords per beneficis socials 22.5 Grau de participaci de la plantilla en els dividends de l'empresa
30
22.2 % de persones treballadores que participen en processos de consulta i recollida d'idees 22.3 Accions per promoure la participaci, la consulta i la negociaci amb el personal en l'organitzaci de l'empresa 21.7 ndex d'absentisme laboral 21.8 ndex dabsentisme laboral justificat 21.11 Nombre d'accidents i malalties laborals. ndex dincidncia 21.15 ndex de baixes laborals 16.2 Diferncia entre els valors lmits ambientals d'exposici del personal laboral i els fixats per la normativa 16.1 Participaci del personal: nombre de reunions per formar-los i informar-los al respecte 24.4 Nombre d'hores de formaci en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formaci 24.5 Categoria professional de les persones que reben formaci 24.4 Nombre d'hores de formaci en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formaci 24.6 Llocs coberts per promoci interna 6.4 Nmero de persones formades en NTIC / total de la plantilla 24.2 % de personal format en el darrer any/total plantilla 24.3 Existncia dun pla de formaci i d'una metodologia d'avaluaci de la formaci 21.3 Relaci entre el salari ms baix i el salari ms alt 23.5 % d'homes i dones dins la plantilla 23.6 % de llocs de responsabilitat ocupats per dones / total de llocs de responsabilitat 21.4 Existncia digualtat salarial dona / home per a una mateixa categoria professional
30 LA6 LA7
29 29
LA8 LA9 25 LA10 31 LA11 31 LA12 30 31 29 30 30 LA14 29
LA13
Indicadors socials: drets humans
HR1 HR2 HR3 24.4 Nombre d'hores de formaci en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formaci
Pgina 44
HR4 HR5 HR6 HR7 HR8 HR9 31 SO1 33 SO2 SO3 SO4 32 26.1 Nombre d'associacions sectorials a les quals pertany l'organitzaci i pertinena en els rgans organitzatius i/o consultius 26.2 Nombre d'associacions sectorials del territori a les quals pertany l'organitzaci i pertinena en els rgans organitzatius i/o consultius 26.3 Nombre de frums de carcter pblic o grups de participaci ciutadana als quals pertany l'organitzaci 26.4 Nombre de frums de carcter pblic o grups de participaci ciutadana del territori als quals pertany l'organitzaci 29.1 Existncia de comproms de competncia lleial amb el mercat 29.2 Nombre de denncies per competncia deslleial guanyades i perdudes 1.13 Valor monetari de sancions i multes significatives i nombre de sancions per incompliment de lleis i normatives, especificant el vector al qual fa referncia 17.3 Definici del cicle de vida dels productes i subproductes de lempresa 27.6 ndex de devolucions per manca de qualitat del producte o servei/total de productes o serveis lliurats 27.8 Informaci al client sobre la correcta utilitzaci dels bns i serveis oferts 27.3 Nombre de queixes registrades durant l'any 27.2 Existncia de mecanismes que permetin conixer els nivells de satisfacci del collectiu client 27.5 Proporci anual de clients fidelitzats 5.1 Existncia de mecanismes que assegurin la transparncia, veracitat i fiabilitat de les accions comercials i de mrqueting 5.2 Realitzaci d'accions per promoure l's responsable i segur dels productes 27.1 Existncia de mecanismes per al manteniment de la confidencialitat amb el collectiu client 27.4 Nombre de litigis o reclamacions formals per part del collectiu client 27.9 Evidncia del compliment dels compromisos contractats amb el collectiu client 24.4 Nombre d'hores de formaci en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formaci 25.1 Existncia de compromisos amb la comunitat local a travs de definicions de poltiques i objectius 28.1 Existncia de criteris de selecci d'empreses provedores i productes (socials i mediambientals) 24.4 Nombre d'hores de formaci en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formaci 29 21.17 Existncia dun acord/conveni entre lorganitzaci i les persones treballadores que reculli les condicions sociolaborals
Indicadors socials: societat
32 SO5 32 33 SO6 34 SO7 34 17
SO8
PR1 PR2 PR3 PR4
33 33 33 33
Indicadors socials: responsabilitat sobre productes
PR5 PR3 PR6 PR5 PR7 PR8 PR9 PR7
21 22
33 33
Pgina 45
Nivell daplicaci del GRI

2002 In accordance Auto declarat C C+ B B+ A A+
Revisat per tercers
Revisat per GRI
Pgina 46
LA VOSTRA OPINI
1. A quin grup dinters pertanyeu? rgans de govern Persones treballadores Famlies de La Fageda Consumidors Clients Provedors Mitjans de comunicaci La comunitat / territori
2. Considereu que la memria aporta informaci rellevant per a vosaltres? Molt Bastant Una mica Poca Gens
3. Quins aspectes de la memria creieu que haurem de prioritzar o haurem daportar ms informaci?
4. Globalment, quina s la vostra valoraci en relaci a la memria pel qu fa a:
Molt bona Continguts i detall Comprensi
Bona
Regular
Dolenta
Molt dolenta
Pgina 47
5. Comentaris/ suggeriments
Lobjectiu de lenquesta s ajudar-nos a millorar la gesti de lorganitzaci. La vostra opini pot ser totalment annima. Us agrairem que ens feu arribar aquest qestionari amb els vostres suggeriments. Moltes grcies per la vostra collaboraci.
La Fageda Mas Els Casals, s/n 17811 SANTA PAU Tel: 972 68 10 10 - Fax: 972 68 10 08 fageda@fageda.com www.fageda.com
Per correu Per correu electrnic Per fax En m
Pgina 48

La Fageda

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

La Fageda

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

La Fageda.

LA FAGEDA. MEMRIA DE SOSTENIBILITAT

La Fageda, SCCL Fundaci Sentit Fundaci de Serveis Assistencials de la Garrotxa

La Fageda. Memria de sostenibilitat

La Fageda. Memria de sostenibilitat

1. ASPECTES GENERALS DE LORGANITZACI

La Fageda. Memria de sostenibilitat

Descripci dels principals impactes, riscs i opor tunitats

Manualitats (Dit i fet)

La Fageda. Memria de sostenibilitat

Nom de lorganitzaci i dades bsiques

La Fageda. Memria de sostenibilitat

La Fageda. Memria de sostenibilitat

La Fageda. Memria de sostenibilitat

Directora rea de les Persones

Servei dAtenci Visitant

Direcci Tcnica Assistencial

Director Gesti Laboral

STO / SOI i Club Social

Dit i Fet - Viver

La Fageda. Memria de sostenibilitat

Seu fiscal i centres de treball

Nombre de pasos on opera lorganitzaci

Propietat i forma jurdica

La Fageda. Memria de sostenibilitat

La Fageda. Memria de sostenibilitat

Mercats on opera lorganitzaci

(*) Facturaci segons seccions

La Fageda. Memria de sostenibilitat Balan i Compte dexplotaci de La Fageda, SCCL

La Fageda. Memria de sostenibilitat

La Fageda. Memria de sostenibilitat

La Fageda. Memria de sostenibilitat Balan i Compte dexplotaci de la Fundaci Sentit

La Fageda. Memria de sostenibilitat

La Fageda. Memria de sostenibilitat

Canvis significatius produts durant el 2010

La Fageda. Memria de sostenibilitat

Multes i sancions Criteris en la confecci de la memria

La Fageda no ha incorregut en cap multa o sanci en el perode considerat.

La Fageda. Memria de sostenibilitat

VECTOR ECONMIC 2. US DE RECURSOS LOCALS

La Fageda. Memria de sostenibilitat

La Fageda. Memria de sostenibilitat

La Fageda. Memria de sostenibilitat

La Fageda. Memria de sostenibilitat

6. NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACI

8. OBJECTIUS DE MILLORA DEL VECTOR ECONMIC

La Fageda. Memria de sostenibilitat

VECTOR AMBIENTAL 9. POLTICA AMBIENTAL

10. GESTI DE LAIGUA

La Fageda. Memria de sostenibilitat

Residus Paper i cartr Plstic Escombraries Residus especials Purins recollits

2010/09 -7% -3% 3,3% 53,6% -17,6%

12. GESTI DE LENERGIA

13. CONTAMINACI DEL SL

La Fageda. Memria de sostenibilitat

14. CONTAMINACI DE LAIRE

15. INTEGRACI AMBIENTAL DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES

16. INNOVACI AMBIENTAL

La Fageda. Memria de sostenibilitat

17. INTEGRACI DE LENTORN

18. CONSERVACI DE LENTORN

19. OBJECTIUS DE MILLORA DEL VECTOR AMBIENTAL

La Fageda. Memria de sostenibilitat