EL PEIX

DE MAR

Una ciutat com Girona que des de sempre ha viscut vinculada a la mar, a
pesar de la distancia, que avui més sembla ínfima, però, que en temps reculats era
una llosa que dificultava la proximitat, no és d’estranyar a preferència – quasi
obsessió -, que té per peix d’aigua salada.

Generacions de gironins gaudien a taula del peix de riu i en tant en tant de

peix d’aigua salada. A finals del segle XIX, el peix de mar va entrar amb força en
els hàbits alimentaris dels gironins i igualment els hostals, hotels i fondes
varen posar-ne habitualment en els menús i cartes.

En el segle XIV ja hi havien en aquesta ciutat establiments dedicats a la

venda de peix, les anomenades pescateries que és trobaven repartides per tota la
ciutat encara que en el barri del Mercadal es on n’hi havien més.

Per l’època l’intens comerç dels gironins per tota la mediterrània a través
del port ganxó de Sant Feliu de Guíxols, era continuo, a pesar de la lentitud en
el transport, i normal pogué disposar de peix procedent de marina.

Antigament no és sabia quan arribaria peix fresc procedent de la costa, ja

que la climatologia hi tenia gran importància. És podien passar tres o quatre dies
sense l’arribada de cap traginer que portes peix de la costa, ni l’hora que podia
arribar ja que els camins tenien molt a desitjar, la feina del transport era
feixuga i el pas cansi dels “ròsans” de temps indeterminat. Però, al igual que els
pobles tenien el sistema d’avisar si hi havia foc o en les viles costaneres,
l’aparició d’algun vaixell pirata, el gironins també tenien noticia de l’arribada
de peix fresc procedent de marina, per el repic de campanes.

Les campanes encarregades d’avisar de l’entrada a la ciutat de peix fresc,

eren les de la Col•legiata de Sant Feliu que durant mols anys varen ser conegudes
com les peixateres.

En tocar les campanes l’arribada de peix és produïa un ràpid moviment de la

gent, en primer lloc els peixaters de la ciutat que principalment és proveïen de
peixos mes grossos per poguer-los detallar, en segon lloc els venedors ambulants,
que en carretons venien el peix per els carrers, principalment en els barris que
no hi havia pescateries. També els que venien peix fora muralles i que a més
venien a pobles propers, com Sant Daniel, Santa Eugènia, Salt,...

En els mercats també hi havia llocs dedicats a la venda de peix, en taules

muntades al carrer amb el peix posat en “semals” amb gel. Antigament els llocs a
l’aire lliure per la venda de peix, és feia a l’indret que actualment anomenarem
Peixateries velles, era una prolongació del carrer de la casa de la neu.

Posteriorment la venda del peix és va traslladar a la Rambla, lloc on s’hi

feia el mercat diari, on venien des de verdures fins a garrins i per tant posaven
taulells per la venda de peix fresc a la menuda. Moltes vegades la venda era sense
pesar, a tan la peça, quan és tractava de peix petit és venia de mitja dotzena o
d’una dotzena, lo mateix que és fa avui amb els ous.

Posteriorment els peixaters gironins començaren a anar a buscar ells

mateixos el peix als ports pesquers més pròxims, era una època en la que no hi
havia encara vehicles de motor. Feien el viatge amb tartana. Disposaven de dos o
tres cavalls amb un anaven a la costa, i per tornar feien servir-ne un altre. Els
cavalls els tenien en quadres llogades, cosa fàcil per la gran quantitat que n’hi
havia a totes les poblacions.

Els peixaters marxaven al matí i tornaven ben entrada la vesprada,

necessitaven 14 ó 15 hores per fer el recorregut d’anar i de tornar, la feina era
molt dura, però, sembla que els rendiments eren força apreciables.

Perquè el peix arribés amb les màximes condicions, tenien un sistema per
transportar-lo. En el caixó de la tartana hi portaven un llit de palla, el cobrien
en fulles de col i al cim hi posaven una capa de “lluses (maires)”, que per
l’època no tenien cap valor econòmic per la poca consistència que tenien, així,
servien per fer llit i l’altre peix, el car, no és masegués. Col•locaven el peix
bo i el cobrien de nou amb ”lluses” i fulles de col.

En aquesta època la casa de la neu tenia molta importància per la

conservació del peix fresc.

En el món de la venda de peix fresc, sempre hi ha hagut una clara diferencia

en la distribució de papers entre la dona i l’home. La dona ha set – i encara es
-, l’encarregada de la venda del peix a la botiga o taulell. La dona es la que és
troba rera el taulell, s’encarrega d’estar al front de l’establiment, es la que
tracte amb els clients i neteixa el peix segons els hi demana la clientela.

El rol dels homes en el negoci familiar es diferent del de les seves

esposes. Els homes han set des de sempre els encarregats d’anar a buscar el peix a
marina i comprar-lo a les subhastes. Ara amb la rapidesa de les comunicacions els
queda més temps que abans. Tenen que encarregar-se’n del repartiment, del muntatge
i exposició del peix. També desfer la parada i el proveiment del glaç. Al matí,
una vegada ha arribat el peix blau no solen tenir feina fins l’hora de desmuntar
el taulell, per tan l’hora de fer l’esmorzar, quasi sempre de forquilla en els
diferents bars o restaurants que sempre hi ha propers al mercat.

Al llarg del segle XX, hi ha hagut dos mercats coberts per la venda del
peix. El primer i per venda exclusiva de peix va estar situat en el barri del
Mercadal, al costat del riu Onyar del pont de ferro construït per l’Eiffel, que
servia d’enllaç entre la Rambla i el carrer de Santa Clara. El pont per tenir en
un costat el mercat de venda de peix se li ha quedat a nivell popular, el nom del
pont de les peixateries. Quan és va construir l’actual mercat cobert, acabada la
Guerra Civil Espanyola, l’antic mercat és va enderrocar.
CALAMARSOS A LA PLANXA

Ingredients:

12 Calamarsos de 150 gr. cada un.

Oli.
All i Julivert.
Farina.
Sal.
Llimona.

Preparació:

1.- Netegeu els calamarsos traient les ales, tentacles i la ploma

de l’interior. Renteu-los i saqueu-los.

2.- Saleu els calamarsos, enfarineu-los lleugerament i poseu-los

a la planxa roent, que abans hereu untat amb oli.

3.- Quan sigui daurat un costat, gireu-los i cogueu l’altre.

4.- Poseu-los en un plat. Empolseu amb all i julivert picats i ruixeu-los

amb oli roent.

5.- Decoreu amb un tall de llimona i serviu.

COMENTARI:

Els calamarsos així cuinats es un dels plats que sempre és varen fer a
Casa Marieta. La planxa de la cuina quedava molt calenta i el fet d’enfarinar-los
feia que hi quedés un bonic color ros, amb la particularitat de que la carn dels
calamars quedava molt més sucosa, degut a la fina capa de farina que produïa.

Després, el posar-li pel cim l’all i julivert picats en cru i escaldar-

los amb oli roent, feia sortir una agradable flaire.

CALAMARSOS FARCITS A LA GIRONINA

Ingredients:

8 Calamarsos per farcir.

150 Gr. de carn de porc.
200 Gr. de bolets
12 Ametlles torrades.
1 Torrada fregida.
3 Tomàquets.
2 Cebes.
3 Grans d’all. Julivert. Pebre. Sal i oli.
Canyella en pols. Farina i escuradents.

Preparació:

1.- Netegeu i renteu bé els calamarsos.

2.- Piqueu les ales i potes dels calamars i ajunteu amb les carns
que també haureu passat per la maquina.
3.- Afegiu-hi el gra d’all, julivert i una ceba tot ben picat.
4.- Barregeu tot bé i en una paella amb oli, sofregiu-ho fins que sec
i s’hagi begut l’aigua que deixa anar.
5.- Farciu els calamarsos amb aquesta farsa i tanqueu-los amb un escuradents.
6.- En una cassola feu un sofregit amb la ceba picada, els tomàquets
ratllats i all i julivert picats.
7.- Quan estigui a punt poseu-hi els calamarsos enfarinats. Deixeu
coure 2 minuts. Gireu-los de costat i cogueu 2 minuts més.
8.- Afegiu-hi aigua, rectifiqueu de sal i quan bulli tireu-hi una picada
d’ametlles, els bolets i una torrada fregida.
9.- Deixeu coure a foc molt lent 45 minuts i ja els podeu servir.

COMENTARI:

La plaça de Sant Agustí sempre ha esta lloc d’hostals i restaurants.

Fins els anys 80 hi havia un lloc entre restaurant i bar, que tenia
fama en cuinar els calamarsos farcits i també a la romana, que s’anomenava La
Bodega. La recepta que dono pertany a La Bodega. A quasi tots els establiments
gironins és cuinava els calamarsos farcits amb receptes semblants i poques
variacions d’una a l’altre.
“CLAVELLADA” AMB PATATES

Ingredients:

1 Kg. de “clavellada”
1 ½ Kg. de patates.
1 Cabeça d’alls.
2 Tomàquets.
Julivert.
Oli.
Sal.
Farina.

Preparació:

1.- En una cassola de ferro colat amb oli, sofregiu mitja cabeça d’all
i una cullerada de julivert tot ben picat.
2.- Ràpidament afegiu-hi el tomàquet, doneu uns toms i poseu-hi les
patates a trossos esqueixats al tallar-les.
3.- Cobriu d’aigua, saleu i deixeu coure.
4.- Mentrestant, en una paella fregiu-hi la “clavellada” tallada a talls,
salada i enfarinada.
5.- Poseu la “clavellada” a la cassola, sacsegeu i cogueu fins que les
patates siguin toves.
6.- Amb la mitja cabeça d’alls que ens queda, feu en el morter un
all i oli negat i tireu-lo pel cim del cuinat.
7.- Deixeu coure 2 minuts més i serviu amb la mateixa cassola.
 COMENTARI:

La “clavellada”, també anomenada “bastina”, rajada o escrita, es un

peix que s’ha de menjar molt fresc. En un principi era un peix que els pescadors
cuinaven sobre la barca.

Aquesta recepta és cuinava a l’hostal del Congost al voltant del 1920.

És va fer fins el seu tancament sempre que arribava “clavellada” de la costa.

DÈNTON AMB SUC

Ingredients:

4 Rodanxes de dènton (El dènton ha de ser gros).

8 Musclos.
8 Cloïsses.
1 Ceba.
1 Tomàquet.
Brins de safrà.
All i julivert picat.
Farina.
Sal.
Oli.

Preparació:

1.- En una paella amb oli fregiu-hi el dènton, salat i enfarinat.

Reserveu-lo.

2.- Poseu un mica d’oli de fregir el peix en una cassola, per

sofregir-hi la ceba i el tomàquet.

3.- Al sofregir tireu-hi els brins de safrà i una cullerada rasa de farina.
Remeneu i poseu-hi ½ litre d’aigua. Feu bullir 5 minuts i saleu.

4.- Poseu-hi el peix, els musclos i les cloïsses. Cogueu fins que els musclos i
les cloïsses s’hagin obert.

5.- Empolseu amb all i julivert i porteu a taula amb la mateixa cassola.

COMENTARI:

El dènton es un peix que cuinat a rodanxes gruixudes i amb salsa es

molt agraït.

El cuinaven així a l’hostal de Sant Antoni, reconvertit posteriorment

en el Hotel Peninsular. La recepta està datada l’any 1928, i segons he pogut saber
una vegada obert l’hotel, també és va fer fins els anys cinquanta.

DÈNTON ROSTIT AL FORN

Ingredients:
 1 Dènton de 1 ½ Kg.
30 Gr. de mantega.
80 Gr. de llard de porc.
4 Patates.
Llimona.
Sal.
Pebre
All i julivert picat.

Preparació:

1.- Escateu i netegeu el peix, salpebreu-lo i feu uns talls transversals

al llom. A cada tall poseu-hi una bola de mantega.

2.- Unteu una safata de forn amb llard de porc i la resta de llard a trossos
petits.

3.- Poseu el peix a la safata, espremeu-li llimona al cim i afegiu-hi

unes boles de mantega.

4.- Tireu-hi un got petit d’aigua i all i julivert picat.

5.- Poseu la safata al forn i ruixeu de tan en tan amb el seu propi suc.

6.- Passats 35 minuts, segons el forn 40 minuts. Treu-lo i servir acompanyat

d’unes patates.

COMENTARI:

El dènton es un peix que es consumia amb molta assiduïtat no fa pas

gaires anys. També és degut a que la pesca d’aquesta espècie està a mínims.

El dènton rostit al forn es una recepta que era habitual els fins de
setmana en l’hostal de l’Onofre Bronsoms, al carrer de Sant Francesc.

ESCAMARLANS AMB ALL I JULIVERT

Ingredients:

1 Kg. d’escamarlans petits.

1 Got de vi ranci.
All i julivert picat.
Oli d’oliva.
Sal.

Preparació:

1.- Poseu una cassola al foc amb un bon raig d’oli d’oliva.

2.- Tireu-hi els escamarlans, saleu i doneu uns toueijs per sofregir
lleugerament els escamarlans.

3.- Poseu-hi l’all i julivert picat i seguidament tireu-hi el got de

vi ranci. Flamegeu i després d’un parell de minuts de coure
 ja els podeu servir.

COMENTARI:

El Sr. Ramon Nicolazzi, director propietari del Hotel Peninsular i del

Bar Savoy, era aficionat al peix i marisc. Un dels cuinats que més l’hi agradava
eren els escamarlans així cuinats. A l’hivern quan arribava del mercat, havia
trobat escamarlans petitons que encara és movien, solia demanar que ni cuinessin
un grapat per l’aperitiu. Sempre els menjava acompanyats de cava.

GAT (MUSSOLA) AMB PÈSOLS

Ingredients:

1 Kg. de gat.
200 Gr. de pèsols.
1 Ceba.
2 Tomàquets.
8 Ametlles.
8 Avellanes.
8 Pinyons.
3 Grans d’all.
2 Branquillons de julivert.
2 Trossos de pa fregit.
Farina. Oli i sal.

Preparació:

1.- En una cassola amb oli, sofregiu-hi la ceba picada i els

tomàquets picats, lliures de pell i llavors.

2.- En una paella a part amb oli calent, fregiu-hi el gat tallat a rodanxes,
salat i enfarinat.

3.- Poseu el peix a la cassola amb el sofregit. Afegiu-hi aigua que just
cobreixi, saleu i feu coure 6 ó 7 minuts.

4.- En el morter feu una picada amb les ametlles, avellanes, pinyons, alls,
julivert i el pa fregit.

5.- Tireu la picada pel cim del peix. Sacsegeu per repartir la picada i cogueu 5
minuts més. Serviu ben calent.

COMENTARI:

"Mussola" amb pèsols, a Girona se en diu gat. Es un peix que te espines

i que abans tenia molts partidaris. Amb el gat passa com amb la “clavellada”, que
s’ha de consumir ràpidament, lo més fresc possible
 La recepta que dono pertany a receptari que tenis la Fonda Pujolrás,
abans hostal l’Argadà
LLUÇ BULLIT A L’ESTIL DE GIRONA

Ingredients:

1 Lluç de 1.200 Gr.

2 Ous durs.
1 Ceba.
3 Pastanagues.
2 Grans d’all.
4 Patates.
1 Pebrot escalivat.
Tàperes. Farigola. Julivert i llorer.
Oli. Vinagre. Sal i pebre.

Preparació:

1.- Escameu i netegeu el lluç, talleu el cap i escapceu la cua.

2.- Poseu-lo en una cassola grossa tot enter i cobriu-lo amb aigua freda, saleu
i afegiu-hi les pastanagues tallades a rodanxes, les patates tallades per la
meitat, el llorer i la farigola.
3.- Poseu al foc i feu arrencar el bull.
4.- Quan bulli tireu-hi ¼ litre d’aigua freda i deixeu al costat del foc ben
lent, sense que l’aigua és refredi.
5.- Passats 15 minuts, traieu el lluç amb cura i poseu-lo en una safata llarga
acompanyat amb les patates, les pastanagues, el pebrot escalivat i els ous durs
tallats a rodanxes.
6.- Amaniu-ho tot amb una vinagreta feta amb oli, vinagre, sal, pebre i les
taperes.

COMENTARI:

El lluç bullit es un cuinat típic de la cuina gironina, que és menjava

a l’hora de sopar en festes senyalades, com eren la nit de Tots Sants per les
fires o també en el dia de començar l’any, l’u de Gener.

No era un plat que tradicionalment és cuinés en els hotels, hostals o

fondes, lo que si és feia a la Fonda Marieta era en aquestes diades, reunir tots
els hostes fixes que hi havia al voltant d’una taula i fer els plats típics de la
diada.

LLUÇ ROSTIT A LA CASSOLA

Ingredients:

4 Rodanxes de lluç de 300 gr. cada una.

3 Cebes.
3 Tomàquets.
1 Cabeça d’alls.
Oli.
All i julivert picat.
Sal.
1 Got de vi blanc.
Pebre blanca.
Farina.
 Preparació:

1.- En una cassola de terrissa tireu-hi un bon raig d’oli.

2.- Afegiu-hi les cebes tallades en juliana fina, la cabeça d’alls partida per
la meitat, sense pelar-los i els tomàquets a trossos.

3.- Feu coure igual que si féssiu un sofregit.

4.- Mentrestant en una paella amb oli roent, fregiu-hi les rodanxes de lluç,
salades i enfarinades.

5.- Poseu les rodanxes a la cassola amb cura, salpebreu i afegiu-hi el got de vi
blanc. Deixeu coure 10 minuts i abans de servir empolseu amb all i julivert
picats.

COMENTARI:

Aquest plat de lluç rostit es molt semblant als cuinats de pollastre

rostit o de l’ànec. Es un plat que hem va cridar l’atenció. L’he cuinat i menjat
amb certa sorpresa i m’ha fet retrobar aromes i gustos perduts fa molts anys.

El lluç rostit es un plat que preparaven a la Fonda de Cal Ros, allà a

les Voltes d’en Rosés.

LLÚCES (“MAIRES”) ARREBOSSADES

Ingredients:

8 “Llúces”.
1 Ou.
2 Llimones.
Farina.
Sal.
Oli.

Preparació:

1.- Netegeu les “llúces”, tragueu els hi el cap, obriu-les per la meitat
i lleveu l’espina del mig. Saleu i ruixeu amb el suc de llimona.

2.- En un bol deixateu l’ou, poseu-hi una mica d’aigua, sal i afegiu-hi farina,
fins que quedi una pasta cremosa.

3.- Poseu les “llúces” per farina i seguidament per la pasta.

4.- Fregiu-les amb oli calent un parell de minuts per cada costat, escorregueu i
serviu acompanyat amb trossos de llimona.

COMENTARI:

Les “maires”, “llúces” com els anomenaven a Girona o mare del lluç, com
en diuen a altres indrets, es un peix que gastronòmicament no te gran qualitat i
per tan no es dels que podríem dir més emprats.

Les “maires” arrebossades als hostals de la ciutat les obrien, els hi

treien l’espina i així les arrebossaven per fregir-les. En els hostals de prop del
mercat, o on antigament els dies de mercat, se hi reunien els pagesos o tractants,
llocs com a la plaça del gra, avui Avinguda de Sant Francesc, o a la rambla prop
del Pont de Pedra, que és reunien tots els que tenien alguna cosa a veure amb
relació a la fusta. Hi havia establiments que per esmorzar servien les “llúces”
sobre una llesca de pa amb tomàquet.

La recepta que dono era la que feien a Can Montaña, prop del Pont de
Pedra.

ESTOFAT DE MERO

Ingredients:

1 Kg. de mero.
600 Gr. de patates.
100 Gr. de pèsols desgranats.
2 Cebes.
2 Tomàquets.
1 Fulla de llorer.
1 Cullerada de julivert picat.
1 Got de vi blanc.
Sal.
Oli.

Preparació:

1.- En una cassola de terrissa de les que és poden tapar, poseu-hi oli,
les cebes picades, els tomàquets pelats i sense llavors, la fulla de llorer,
el got de vi blanc, els pèsols i el mero tallat a daus. Saleu i deixeu coure a foc
mig ben tapat.

2.- Mentre peleu les patates, talleu-les a daus com el mero i fregiu-les amb oli
abundant.

3.- Quan el mero així cuit 10 minuts, afegiu-hi les patates i deixeu coure 5
minuts més. Abans de servit, tireu-hi l’all i julivert pel cim.

COMENTARI:

El mero no ha set un peix que ha tingut una presencia en el mercat, més

aviat ha esta escàs, però quan hi havia alguna peça maca, en els anys trenta i
quaranta, sempre havia un comprador molt aficionat a aquest tipus de peix; aquest
client era en Paco del Hotel Centro. El Sr. Paco tenia un receptari solament per
cuinar el mero. El cuinava estofat, a la marinera, del cap en feia una sopa
excel•lent i les ventresques se les menjava fregides. Lo que mai no sabrem, es si
comprava el mero per servir als clients o per ell pogué menjar les ventresques.

POP AMB PATATES NOVES

Ingredients:

1 ½
Kg. de pop.
1 Kg. de patates noves petites (grandària d’una nou).
2 Cebes grosses.
1 Tomàquet.
2 Cullerades d’all i julivert.
Sal.
Oli.
 Preparació:

1.- Primer bullir el pop amb aigua, submergint-lo tres cops amb aigua bullent i
tres cops aigua ben freda alternativament.

2.- Poseu a l’olla a bullir fins que estigui cuit. Reserveu dos cullerots
d’aigua de bullir el por i escorreu.

3.- Mentrestant en una cassola amb oli, sofregiu-hi la ceba tallada en “juliana”
i quan la ceba sigui daurada, poseu-hi el tomàquet picat i lliure de llavors.

4.- Poseu-hi l’all i julivert i deixeu fregir fins que estigui a punt.

5.- Raspeu les patates, renteu-les i fregir-les enteres en oli abundós.

6.- Poseu-les a la cassola del sofregit, tireu-hi el suc de bullir el pop,

saleu, afegiu-hi el pop tallat a daus. Deixeu coure un parell de minuts i serviu.

COMENTARI:

Quan arribava l’època de les patates noves, a l’hostal de la Quima

sempre que trobava pop el cuinava amb les patates que encarregava a Camprodon.
Era una de les moltes manies que de vegades tenia; si no eren de Camprodon, no li
sortia el cuinat bé.

No solament feia portar les patates, sinó que també el pa - eren pans
de 5 Kg.. – i la botifarra de sal i pebre.
RAP A LES AMETLLES

Ingredients:

8 Rodanxes de rap.
80 Gr. d’ametlles.
1 Ceba picada.
15 cl. de tomàquet triturat.
Farina.
Sal.
Oli.

Preparació:

1.- En una paella amb oli fregiu-hi les rodanxes de rap, enfarinades i salades.

2.- A mida que vagin estant col•loqueu-les en una cassola de terrissa.

3.- Tragueu oli de la paella, deixant-ne el necessari per sofregir-hi
la ceba i el tomàquet.

4.- Quan estigui cuita la ceba i el tomàquet, tireu-ho a la cassola que hi tenim
el rap fregit.

5.- Cobriu lleugerament d’aigua, saleu i poseu al foc, deixant coure

10 minuts.

6.- En el morter, piqueu les ametlles grosserament i poseu-les a la cassola del

rap, cogueu 5 minuts més i ja podeu servir

COMENTARI:
 El rap a les ametlles es un cuinat que encara és fa a molts restaurants
de les nostres comarques.

La recepta que dono es la que és feia a l’Hostal del Call, i que

provenia d’uns apunts de la cuinera de Festa Major, Joaquima Serra, que durant
molts anys va cuinar per la família Sánchez-Babot , nissaga de metges gironins.

SÈPIA AMB CARXOFES

Ingredients:

1 Kg. de sèpia neta a trossos.

1 Kg. de carxofes netes tallades a quarts.
2 Cullerades d’all i julivert picat.
20 cl. de tomàquet fregit.
50 Gr. d’ametlles torrades.
2 Carquinyolis.
Sal.
Farina.
Oli.

Preparació:

1.- En una cassola posada al foc, sofregiu-hi l’all i julivert, afegiu-hi la

sèpia i quan s’hagi begut l’aigua que deixa anar, tireu-hi el tomàquet, cobriu
d’aigua i saleu.

2.- Cogueu fins que la sèpia sigui tova.

3.- Mentre saleu, enfarineu i fregir les carxofes i quan la sèpia sigui tova
afegiu-les a la cassola.

4.- Feu una picada amb les ametlles i els carquinyolis tireu-ho al guisat,
ratifiqueu de sal i deixeu coure 5 minuts més. Serviu.

COMENTARI:

La sèpia es un producte que al igual que els calamarsos ha tingut molt

bona acollida e la cuina de la ciutat de Girona.

Les sèpies grosses sempre les hem cuinat amb suc i acompanyades
d’alguna verdura, carxofes, pèsols, patates noves o inclòs bolets.

La recepta que dono pertany al Sr. Paco del Hotel Centro, que
normalment la cuina i la tenia a la carta del restaurant del Hotel.

VENTRESQUES DE PEIX D’ESCATA AMB SÈPIA

Ingredients:

800 Gr. de ventresques de peix.

500 Gr. de sèpia.
2 Tomàquets.
1 Ceba.
4 Grans d’all.
 Farina. Oli. Sal. All i julivert picat.

Preparació:

1.- En una cassola amb un rajolí d’all, poseu-hi la sèpia neta

i tallada a trossos.
2.- Coguem-la fins que s`hagi begut tota l’aigua que ella mateixa deixa.
3.- En una paella enrossiu la ceba picada, afegiu-hi el tomàquet ratllat i els
grans d’all picats i deixeu sofregir cinc minuts més.
4.- Poseu el sofregit a la cassola de la sèpia, cobriu d’aigua, saleu i deixeu
coure fins que la sèpia estigui tova. Si fos necessari podeu posar-hi més aigua.
5.- Saleu i enfarineu les ventresques de peix, fregiu-les amb oli ben calent i
col•loqueu-les amb cura a la cassola de la sèpia. Cogueu cinc minuts tot junt i
tireu-hi una bona picada d’all i julivert.
6.- Rectifiqueu de sal i serviu.

COMENTARI:

Les ventresques de peix d’escata amb sèpia les cuinaven a Casa Marieta,
en diades festives i principalment per fires.

Casa Marieta comprava el gruix del peix a Peixos Fradera, encara que
coses puntuals les adquiria a altres peixaters i a tots tenia contens. La parada
del costat d’en Fradera hi havia dos germanes peixateres que vivien a Santa
Eugènia, i en el mercat venien molt de peix a talls, peces grosses de peix
d’escata, meros, pagells, dots, daurades, llobarros, dèntols,.... i sempre els
talls que els hi quedaven eren les ventresques, que invariablement anaven a parar
a la cuina de Casa Marieta. En festes anyals es quan més peix a rodanxes venien i
per tant més ventresques disposaven per dur a l’hostal del Sr. Teixidor.