You are on page 1of 16
COSMOGLOTTA Official organ bimensual del Occidental-Union Consacrat al developation, propaganda e application de Lingue International Occidental Redaction e Administration: Postiach 10, Mauer bei Wien, Austri: Annu IX Nr 4 Juli, August 1930 Numer6é 71 Contene: Stabilité in Lingue Intemational, de E. Biddle ¢ Ret. pa. 60. 5 Prin- cipies de Novial, de - Pigal, py. 71. + -Complet grammatica (ll, Derivation: 1s. Sul- WSanotta, pg. 7a. - Chronica, px. 77. | Hfes productive 2 Sullinee vetbal productiv). de STABILITA IN LINGUE INTERNATIONAL Por rectmen apreciar li question de stabilita in li Lingue International, on deve unesimli realisar clarmen que li L. 1 ne es tam mult un question lingual quam un facte social. sam quam omni national lingue. Li verité ¢ importantie de ti con- statation cresce con omni nov usator del lingue. Quelc samideanes sembla haver li idé que Occidental es un Iude e que on posse changear ti o altri punctu secun lor desires e scientic discussiones. To es un tre grand erra, Occi: dental es (e deve esser, si it vole victer) un lingue vivent. li possession de su practic usatores. It ne existe por amusar li amantes de linguistic disputes, por queles li ordinari homes (qui max mult besona li L. 1.) have ni interesse ni patientie. Por ili, to quo es grav es un lingue stabil quel ili posse apren- der hodie sin dever reaprender it deman. Si li lingue es facil. clar, precis e suficent. ili va esser content e va esser complet- men indiferent esque it satisfa li teoretic postulationes de ti € altri linguist o ne. Noi posse aprender ci del Esperantistes. qui preserva sta- bilita unit con evolutionari crescentie. On ha mocat li «intu- chabil Fundamento», ma Esperanto ancor vive e li mocantes es obliviat. Si on prende li conservativ statpunctu, on tutmen ne nega i possibilita de progress. Ci e ta, on posse introducter un nov vocabul. si it es vermen plu bon quam li old form. Li practic 70 COSMOGLOTTA Nr 71 usation va decider qual form va surviver. Si, quam sembla es Su con -ess, -t4 € fursan -ore, un sol suffix (-ta) sufice, li practic usation va simplificar un inutil complication. Si, quam yo self opine, es plu bon generalmen evitar duplic con- sonantes, on posse far to, lassante libertad pri ti inessential punctu ad altri coidealistes. Ma li di on de changes del prondmines, del articules, del conjugation 0 simil es un altri afere, absolutmen comba- tend. In ti ci punctus nor lingue es facil, international e practi- cal: li sugestet reformes have un tre dubitabil valore e yo have un fort idé que etsi noi vell introducter changes, li propo- Sitores self vell un poe plu tard sugester ancor alquicos altri. Es ancor un altri rason por stabilita — li edition de libres de aprension, lexicos, literatura. Es ver, que cert reformistes ama meprisar tal considerationes,, ma per to ili solmen mon- lor absolut manca de practicalita. Omni seriosi propagan- dist va rider ye ili. In li present tempore, noi comensa far progress e li grand xerman libre es publicat. Esque noi va riscar perdir omnicos xanat? E to por placer a pluri teoreticos qui deman va negar to quo ili desirat yer? Ne! Si-per conservatism noi perdi quelc adherentes, noi va regretar to. Ma plu bon verdir teoreticos quam propagandistes, Lass li disput-amantes constructer lor periect lingue sur li base de Mundi-Latin, Ili nequande va finir ¢ interim per practical propaganda e usation Occidental va_vieter. Eric Biddle. Per cublicar li precendent articul noi absolutmen ne declara identificar nos con omni considerationes de nor estimat collaborator. Un progress in lingue ne es un danger por fi stabilita del movement sili changes, justificat ¢ ‘bon-meditat, in fact es exercit uniformmen per an qualificat majorité © si Ji social rason del responsabil facto- Tes fa action conform, In Gi sensu nu es presentat a votation del Comité Linguistic un systema de experiment por evitar facultativmen ii mollat sones, gueles, conform al Statut e Regulamentes, es vificial vatid, Ancor es tro temporan profetizat del levul flanc_un petrification © del dextri tel un dispersion del L. [. Li ials profetes ne conosse Hi fortie del vivent dingue Jecidental, quel fa 0 evolution o resta inchangewbil, malgré li criticas, Red. Nr 71 COSMOGLOTTA 71 PRINCIPIES DE NOVIAL Ante quele témpor apparit li NOVIAL-LEXIKE (uovial-iraucés- anglés-german) de Professor Jespersen, editet per auxilie del Rask- Orstedt-Fond de Copenhag. 254 pagines, 130 X 202 mm?*. Precie: 3 s, 6d, per Georg Allen Unwin Ltd., London, Museum Str o RM 4.— wer Carl Winters Universititsbuchhandlung, Heidelberg. In Cosmoglotta nr 51..55 noi ja insertet detal'at recensiones de Novial, Ci noi have ne mult a adiunter, Li present lexico monstra lu vast extension li deformationes de international paroles per hematisme de Novial. In li nov publication Prof, Jespersen ha egardat nor critica, secun quant to cs possibil in li cadre de su sys- icma, I] adopte fi naturalmen developat numerales «set» e «ot» vice li blamat de nos misformes esperantic «sep» ¢ «ok» del unesim libres de Novial, Anc «monate» e «sal» (auxiliare del futur) es substituet Per «mensu» € «ve» (Occ. va). Novial distin’e imter «benche» (banc por seder) e ebanke> (institut de pecunic). It have: «aje» (A age, F age, | e Ove eta): «devan» {avan). Bon es li curt formes: «babla» (babil’ar), «chinpa» (chiripar) e cekarta» (remover, F écarter), Per preferer germanic radicas «hause» (Occ dom), «milke» (lacte), sstime» (vapor), «bora» (forar) etc, Novial fa orphan li derivates intemational: domestic, domestication; lactose, lactometre, lactation: (e)vaporation, (e)vaporimetre; perforation etc. Apu «bora» (forar) noi trova «bore» (bor, chimtic element). — Corageos propositiones es: «drate» (D Draht, metall-fil), «fogles (D Vogel. avio) e «avier (avion, acroplan) ¢ li prefix «om-» (D ums, iar de-noy ma altrimen: emforma, omlabora etc). Li aprioristic principies heredat de Esperanto-Ido producte defor- mationes mem plu remarcabil in Novial pro li plu rigoros phoneti a quel es subyugat li parol-formation: «sero» (zero), «sone» (zone), «soneter (to es ne: micri zon, ma: sonette), «suone» (son), ma: «konsonamte» (consonant) ¢ «asonantie» (assonantie), Sam quam in Ido on have «lude» (solmen per cartes, shac, infantal dudes) apu «plea» (solmen por theatre, musica); ergo |i international expression «preludie» in Novial es ne'un «ude», ma un «pleo». Just in spert chascun conosse li parcl eplay»; do on vell dever verter li sense, Si on estima necessi haver du paroles divers, In plu: , ssirkumstantics, «sakrifisien, «sektione», «aksepta», «sentense», «re- nuntiatione», «avansa>, «sientie>, «silentian, «akselerax, «aktione «tertiariy. Un artificial tingue quel pretende, quam Novial, har so- luct in prim li problemas del phonologie, ci deve esser plu consecuent © unitari, Al van principie de sclavic coincidentie inter un nov, aprioric, scrition Novial sacrifica Ji vive del parlat lingue, quel deveni un impronunciabil mixtura heterogen de innatural sonscombinationes antiqui dur e modern fluent. Creante Ji scrit lingue p, ex. de un savagi popul, un missionario posse libermen selecter un approximativmen phonetic orthographic, H_ne es ligat per li graphismes de un proto-lingue literari o de un grand Jingue_affin de cultura, Anc li fundatores del scrition de micri lingues de Europa, p. ex, del grand circul del oultura romanic o germanic, in commence usat orthographies tre phonetic. Ma si on regarda li modern literatura p. ex. del ladin e del viennes dialect, ‘on posse far li interessant constatation, que just ti lingues, queles ue have un grand batlast de antiqui libres, tamen in ultim témpore Prefere li historic scrition conform a for Classic modelles del latin ¢ alt-german, malgré que Ji wnesim scrites ha usat orthographies Plu phonetic. Julius Jakob seri in li preface de su dictionarium del viennes- ut dialect («Worterbuch des Wiener Dialcktes mit einer kurz. ten Grammatiks. Gerlach & Wiedling, Wien und Leipzig 1929, 6. S. 7.68): e ckonkordantias, ma stenda» ¢ (cur- rer), eprenda> (prender), «perda» (perdit), «vida» (vider), «vida- bil (visibil), «vido» ¢ cvisione» (vision): «viseemperere» (viceimpe- rator), «visie» (vicie). Li unesim pagine del covriment del Novial-lexike es ornat per du (udici Proi. de Linguistica: «Novial surpa: in all respects». Bernard Shaw, li conosset angles satiri C. Uhlenbeck, President del unesim International Congress the other international languages : «Novia is really goods, E, Prgal eee Un leye aerostatic: plu levi un cap, plu alt it ascende. August Pauly. Si li grand spiritus sembla micri a un hom, to es signe que il es lontan de illi. August Pauly. 74 COSMOGLOTTA COMPLET GRAMMATICA Composit de K. Janotta, revidet de E. de Wahl ¢ organisat de E. Pigal, (5-esim continuation) Ne 71 2. Suffixes verbal productiv -a-r forma derivates de different signification secun li the- ma_primitiv, (a) De substantives significant objectes, materiales, abstra- tes. it forma verbes, queles significa «provider Der...>: ani- ma. animar; arm, armar (quele ulterior derivates: desarmar, desarmament, armatura etc); coron, coronar (coronation’ dot, dotar; form, formar (reformar, information, transform: tor); fum, fumar; hag, (in)hagar (= includer per un hag); ho- hor, honorar; linea. linear (lineament): Joc, locar (= dar loc che altri person; dislocation, translocar): motiv, motiva ocul, ocular; oxyd, oxydar; plomb, plombar; privilegie, pri legiar; punt, puntar: sal, salar; signe, signar; titul, titular; vall, vallar (circumyallation); verni: vernissar, In li derivation del substantives per ti perdi li vocale a. quam es ja demonstrat in li H-m capitul; talmen ci acte-se solmen semblantmen pri un suffix verbal -r, Exemples capacita, capacitar; debilita, debilitar; facilita, facilitar; feli- Cita, felicitar; habilité. habilitar: necessit: ta, nobilitar; po. possibilitar, (b) De substantives significant utensiles, instrumentes on iorma per -a-r derivates queles indica «usar, tractar per...»: balaye, balavar: bross. brossar; cisel, ciselar; knut, knutar; lipid, lapidar; martell, martellar; rost, rostar; Seruy, seri NT. Styrar: tette, tettar: trap, trapar; tram- bet, trumpetar: vehicul, vehicular: via, viar. Similmen: camp, campar; logi, logiar. (c) De substantives queles indica productes o secretiones organic, li derivates per -a-r significa «far nascer, secreer>: infant, infantar; lact(e), lactar; saliva, salivar: sangue, san- Suar; sput(e), sputar: suppur, suppurar: urin(e), urinar. (d) Pos némines de viventes 1i suffix -a-r indica = jettar ocul- bezzettar == dispezzar, puntillar far mult punta subrider, saltillar far mult saltas: volettar == volar ci e ta quam un papilion.- Compara li snifix -ett in li precedent articul (II,B,1.) ‘a-r; vide it in C.2 in infra, -ifica-r (li ic es sempre inaccentuat, vide I,C.2) forma ientific significant «far...>, i, e. facti vlificar, chymificar, dignificar, falsificar, iden- t. lapidificar, mortificar, mystificar, notificar, pa- rificar, petrificar ratificar, rectificar, russificar, significar, strati- ficar, terrificar, testificar, veri icar, vivificar. Orphan deriva- tes es: edificar (L aedes Occidental : Li unesim representation de «Armes e li hom» de Bernard Shaw esset un grand success. Quande li cortine cadet, on fort acclamat li autor. Li publica ancor applaudet, quande senior Shaw apparit; ma in li galerie esset un mann quel muit sin cess. Sr Shaw. regardat up al galerie, iat signe al mann e dit tre serios: E. Ii ea: gestas Tidindaiho, jen mi jam aidas, Chu. do ne cle? Gesamideanej, ni tial forte laboru! La wove faro alportu suk- gesonts Nu. ves, if va esser passibil victer if polyglottic caos ber wi tingue auam Occidental: to va esser Dossibil per un intelligent collaboration del coidealistes, Talmen. e solmen talmen li futur va Hinde Betegtesess desirat de sr Liem Tong Hie i tedactor del Hinda Esperantisto, _ COSMOGLOTTA 83 Divers OCCIDENTAL-BURO DE PARIS (83, rue Rochechouart): Depos plur mensus li Buré esset ‘at per pkit occidentalistes, in fi festes de nev-annu per Stas Guilbert © Colas, membres del Comité del OSF (Occidental-Societé de Francia), durant marte per Sr. Furgerot de Reims e Sr Major Tanner de Bern, in april per St Denaler de Biel. Li president de OSF visitat Sr Tailliez (Lille) e Depin (Amiens) Li I6esim april Sra Dave H. Morris (Honorari Secretaria del Inter- national Auxiliary Language Association) invitat plur interlinguistes tincar té e audir un lectura de Sr Earle B. Babcock, in Ti Amercan Womon's Club de Paris; Sr Abat Schreiner representat ¢ parlat im ii nomin del Occidentalistes, Propaganda in jurnales: BULLETIN TRI- MESTRIEL de Ja SOCIETE PROTECTRICE des ANIMAUX (Mul- house, I-esim trimestre 1930) insentet un articul in Occidental ex «Helvetia» contra li viviseotion, LA RUCHE STENOGRAPHIOQUE, Strasbourg: Meillet et J’ Esperanto (ap: SECRETAIRE COM- MERCIAL, Nancy, april: ction in Occidental L'EN DEHORS: Responses a Prof, Borgius de Sisnar e Berger, LE SEMEUR, Falaise 22 mai: Amuncia por Occidental. LE CHRISTI- ANISME SOCIAL. St. Btienne, april in su «Biographie> imserte li brochures frances. Monsenior Foucault, episcop de St. Dié, amico de Occidental, merit in fim de mai ye 87 annus. L. M, de G. Sr J. RITTER, casa postale 2382, Chiasso (Svissia), have Ji vomplacentie render sur se li cificie de Occidental-representant por li territorias de lingue italian de Svissia. I] prepara nu un «Curs de Occidental por Italianes», Seniores Hugo Fischer, un ciec ancian Idist, Kurt Neumamn, ancian ductor del Ido-Movement, e Karp Wallon, li « 1930: 35 6. S. = 05 doll. — 26 sv. fr, = 2.1 RM. (hec-Contos Postal: Austria, Nr. B-84.868: Occidental-Union. Mauer b Wien: Germania: Miichen 585.98: Occidental-Union, Mauer bel Wien: Francia: Strasbourg 94.49, G, Bohin: Svissia: I. 1960 F Las. nel, Chapelte(Vd); Tehecoshovacia: 29.428 Praha, M, Nedvidek. Tabor, Figentiimer, Herausgeber u. V Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwe eur, Ing, Engelbert Pigal, Liesing bet Wien. Druck: Milan Nedvidek, Tébor.

You might also like