You are on page 1of 16
CASMOGIOATTA Di @ wun BPa B ops del INTERLINGUE OCCIDENTAL’ EDITION A-Nro 143 JANUAR 1949 EVOLUTION DEL IDE DEL LINGUE INTERNATIONAL Volapiik 1881. Cifef fedu bevonetik ndnom kopanales omik, das pétd motéfadel masela obsik ostitamon pOkati ko litamags. Natlid plo kopanals binom glatile, Esperanto 1887. La estraro de la internacia Unigho sciigas ghiajn anojn, ke Je la naskightago de nia majstro ghi okazigos prolegon kun lumbildo). Lit eniro por angj estas senpaga. Ido 1907. La direktantaro de la internaciona Uniono savigas da olua membri ke ye a naskodio di nia maestro ol aranjos diskurso kun lumprojekturi, La eniro por membri esas grat Occidental 1922. Li direction del international Union informa su membres que ye li die de nascentie de nor mastro it va arangear un discurse con Projectiv images. Li intrada por membres es gratuit CURT GRAMATICA DE OCCIDENTAL Un ol articul definit: 4, Masculin: -o. Feminin: -a. Plurale: (e)s. Pronémines personal: Yo, (u, il, ella, it; plurale: Noi, vu, ili Adjective: jectives invariabil, Finale inobligatori <4. Ex.: micri. Intinitives: Finale -r, Ex : Ani-r, ama-r, deve-r. Presente del verbes: li radica sol, Ex.: tu fini, tu amo, tu deve. Passate: Finale -t. Ex.: (u finét, il ama-t, noi deve-l, Passate composit: per ausiliare hd-r. Ex.: tu ha firit, noi ha videt. Future: auxiliare va. Ex.: Tu va finir, il va amar, ete. Conditional: auxilinre vell. Ex.: fu vell finir, yo vell prender. Imperative: Pies, 0 li radica sol, Ex.: Ples finir! Fini? Participie present: -n. Participie passat: -1. Gerundive: -ate. Adverbies: Finale -men. Ex.: visibil-men, regulari-men, Gecidental ne es un nov lingue, nam it es composit ox li international paroles ja Gonosset sur li tot terra, Pro to Occidental es li mac facil lingue por li majorité det popes, ccidentales difuset perli OCCIDENTAL-UNION (Sede: Cheseaux s/Lausanne Svissia), quel es neutral in religion e in politica, e per li national societée. de propaganda, Li Occidental-Union es direciet de un SENAT, e del CENTRAL OFICIE durante que li ACADEMIE decide pri |i linguistic formes 1. lnstitate Occidental, Cheseaux 8 Lausanne, SVISSIA, resonde inmodiat- men e gratuitmen a omni demandes de information concernent Occidental, su feqne. eu gramatica e su vocabularium, e coresponde in trancesi, german, angiesi, italian, hispan, Esperanto, Ido, Occidental Ples adherer al OCCIDENTAL-UNION! \ ACTIV MEMBRE Annual contribution: a) sviss Fr. 8.— con abon- nament a Cosmoglotta; 4) sviss Fr. 14,— con duplic abonnament (3 exempl,); c) svies Fr, 20. abonnament de propaganda (6 exemplares). PROTECTORI MEMBRE Annual contributior dminim 8) Fr. 10.— (recive li simplic abonnament). MECEN MEMBRE Annual contribution: sviss Fr. 50.—, recive secun desir 1-5 duplic abonnamentes. PERPETUI MEMBRE: Unie subyention de svies Fr. 600, secun desir 1-2 duplic abonnamente Ples demandar i! carte de adhesion del: Oceldental-Union, Cheseaux s/Lausanne, Svissia recive NON-MEMBRES: Abonnament. . . . soe es svigs Fr, 8 — Chet redactor: R. Be-ger, prof., Morges \Svissia) - Redaction ¢ Admiutstration: Institute Occidental, Cheseaux s/Lausanae - Expedition: Occidental-Centrale, Winterthur Senque 11 témpores in queles noi vive es plen de nil] vilneres e chagrines, nol ta- pen ne es tam obtuset por ne sentir con profund enotion li extintion de un versen grand dnin. Li trist move del solitari morte de Senior de Wahl ha compleat me con luc- tu e dolore, nam yo ha pervenit, in li cursu del annus de nor strett e confidentiost colaboration e familial asicit’, venerar le quasi quam patre spiritual, Li merites de Edgar de Wahl por 1i scientic exploration del natural fundanentes dot futurf Interlingue es perenni; 11 descovrition del coherenties queles sta condensat in If "Regul" quel porta su répine, representa un fasuperabil célaine in 1 tot donl- nia del interlinguistica conterporan.. Por oan! tis qui efortia se vers un apt lingual edie de intercosprension universal, M1 néaine @ ovre de Edgar de Nah! va senpre esser Ti objecte de grandissin apreciatton, A tis qui esset su disciples e colaboratores apartene li deve continuar 1i grand ovre in li spfritu de su grand creator, Yo condole con omnes qui es aflictat per li decesse de ti ardent e asstdu! protago- nist por un ideale de tonanit3, Hans Honolka, (Wien, Austria) PVISS POST-MARCAS PRO JOVENTUIE Er TI enn ¥ ne SIO HELVETIA BE +10 HELVETIA BHO HELVETIA Tre apreciat del colectioneros, 11 aarcas de Pro Juventute in 1943 representa: W/ Li generalo Ulrich Fille, cief del sviss arné durante If guerre 1914-1918. 2 Li digitale con grand flores (Digitalls asbigua Murray) Ti flor yelb have folles crinost in infra, Li flor self es grand, con corolla pictet con brun interforiaen, Ex- cellent plante dacorativ quel ne postula ault cufdas. It es adaver venenost, nan it contane digitaline quel have 11 propriet3 alentar li sovesentes del cordie, abassar 1 temperatura e augaentar If secretion salivari. 3/ Li redodendron o rose del Alpes es 1i plante wax caracteristic del Alpes, Li rodo- dendron ferruginosi es 11 specie asant granit ¢ silici; it incontra se sur i calce soleen nequande. Su folfes es verd obscuri, brilliant e absoluteen calvi; infra {11 es brun ferruinal 41 Li Mite det Alpes, nosinat paradiste, es vermen Ii lilie de nor aontes, quan rodo- Gendron es Ti rose de 111, lilie pure sin nacules, plu elegant, aa plu debi] F.L. 3 LI ACTUAL SICUATION INCERLINGULSTIC 74 vombardamentes e mortationes del grand guerre, con li acomnaniant famine e misere morel, ha stoppat omni activitd inter- linguistic in mult landes. I majorité es preocupat per reconstruc~ ter lor domes demolit e 14 base material de lor vive. Ma tra li ru- ines, tra li nubes de terrore e morte on ja vide 11 interlinguistes reeristallisar se in quar gruppes rivalisant: Esperantistes, conser~ vativ Idistes, partisanes de lingues natural simplificat, e 11 pro- nressiv naturalistic movementes. Li Esperanto~movement posse cposir a su concurrentes un nimere solid de fanatic adherentes e su tradition: devoet, self- sacrificant propsganda e un intern organisation disciplinat. Su duc- tores considera que li max eficaci metode combatter rivales es tacer; dune in Faperanto-revies ordinarimen reye tabi e ceneura, e si, ex— centionalmen, altres es mentionat, it es con li mecanic refren: ili es pocos, e noi Fsperantistes conta milliones. TA Ido-movement ha cessat expander se e limita se a defen- der 14 aquisitet positiones. Ii majorité del activ Idistes ha tran~ sit a Ceeidental; con li restant conservatores nod exchangea polemi- cas plu sportiv ouam util: faraticos on ne posse convicter; ili deve, {nregretatmen, norir con lor crede. Ii partisanes del simplificat latin suffre quasi 1i sam fate cuam li Idfetes. F 141 propagation de lingues national eimplifi- cat posse esser considerat apen quam altricos ouam un variante del aspiration internationalisar un lingue national complet. Nationalis— tic jalusfes despermisset 1i adoption de N sol lingue national per ifver consentiment (nam 4-5 lingues paralel "international" es un {nauxilinri ironie), e noi ne vide pro quo ili vell capitular coram Rasic English. Dunc 14 quar frontes practicmen resolue se in du: Esperan- to contra naturalistes, e in li naturalistic campe remane (pos li morte de Novial, movement e autor), solmen Occidental e IALA. Noi Occidentalistes save, e vell dever tener constantmen in memorie que 1i fanatic Esperantistes es un grand dangere por 11 sucesse del lingue international in un forme modern e natural. Témen loz propaganda vell frappar in vacuitd, si li naturalistic scole clarmen comprende su tache real: assecurar que omni hom oultivat, omni person competent save que Occidental existe e que it es melior. Mitra to it es necessi efortiar ganiar progressiv Esperantistes por nos per adressar les psicologiomen redactet informationes pri Occi- dental. Che nos, in Tchecoslovakia, li max activ Occidentalistes ha yenit de Esperanto e Ido. Por ganiar les on besona corage e patien- tie, ma 11 resultates es bon. Nor triesim tache es mortar 1i sol esperantistic argument: que noi em poc. Nu, pos li guerre, nor mo- vement have li chance intrar in un nov stadie, un ocasion quel it ne deve mancar. Li stadie del discussiones es finit; nor movement have fier aspirationes: ex un societé de table it vole devenir un movement impressent per gruppes national, per activ secretariatus, per productiv editorias, per li joyosi ecé de su congresses. Un tri- vialitd, quel idealistes tro sovente oblivia e quel li max alertes inter noe deve constantmen repetir, es que un idé sin base real, sin adherentee o potentie financial, brevimen sin factic influentie in contrast a teoric excellentie) in li vive cultural del nationes, ne vive ma vegeta, e quasi ne have li jure exister, 3 Karen (Ten ecosl) 4 LI NOMENCLATURA SCIENTIC inli LI. Conservante ori 1i factes exposit in nor articu) *Sincerita in I L,I." un sflentie tae prudent quan eloquent, Sr Schild de YF _LagGtasel responde nos in li nro 17 de su Guletino per un pelse] de = citatfones in queles {1 vole prwvar Ti iaportantie de latin in i M1 nowanclatura scientic, @ naturaleon,..1i malinit’ de Occiden- oa PB te) 10 ti doninta, 4 "Iqui, sert Sr S. {iqui es un invention de sr. S., quel col- i, «\] la F. ici af. qui ') non se pote eluder la latinitate sin cre- ar du Tinguas: uno por To populo ed una por la sciencia, Hos dex aandaeos cove Occidental pote formar per suas parolas finc, buss ilex, ile, struz, tortug Tas parolas scientificas fringili- ideos, buxaceas, ilicaceas, Vienite, strutionideos, testudinideos Jas quales vienen fornatas regularmente in Neo-Latin ex fringila, buxo, 17 liene, strutione, testu- dine." In pria, ex Ti 6 paroles Occ citat de sr. 5, por apoyar su critica 4 os fals ! Yes, desde 7 annus i] cita sempre 1i parol fine por ataccar nor lingue, @ 1] ne save que ti vocabul ne plu existe in Occ desde 1945 1. Li interinari academic de Occ ha viceat It per pinson, quan i] va constatar it in i 4 Texicos publicat recentaen: Fundam, Voca- bularium, lexico german Occ, anglesi~cc, @ sved-Occ, Hodie ti combate contra vente- nolines ha sat acusat nos! Imuti] anc perfender wilz quel ne plu existe in Occ, e os viceat de solen desde 4 annus. Splen es certimen plu bon quam lene, adoptet de Sr. S. nan it genite regulariaen un masse de ti paroles scientic, obj tondri solicitu- de de nor censor: splen/algie, splen/ectonie, splen/ification, splen/ite, splen/ografie splen/ologte, splen/oide, atc, etc. Apu ti axtraordinari descendentie del gree parol splen, Ti unic lienite, apoyant Ti parol latin lien sembla derisort, Ha quande nor neo-latinistes erecte quar principie absolut li *latinita integral®, {li naturalaan es fortiat escartar crec, de quel li intrusion in latin gena lor purise ne, Nu! noi es curiosi saver esque Sr. 5. va rebaptisar li demi del nomenclatura seten- tic e formar por exeaple, ex su parol lene: lien/algie, lien/ografie, len/olog, ete. Rewarca que ti sufixes es grec e ne latin; e 1{ purisme del lingue logicmen interdicte ti rixtura, It es anc astonant que un autor, quel introductet exceptiones per pallades in su Lele, @ quel sucia pri regularita quan yo pri ri unesie culotte, vole absolutmen far coin- cider Ti nowines de families con Ii animal tipic. Regretabilmen If classificationes in scienties es tan poc stabil que on risca sovente changear li vocabulariue del Lt. sf on basa it sur les, Ad-plu 1i scientistes customa prender por li anteale tipic su now nine latin o grec quel es sovente diferent del parol max international . Esque on va escartar ti ulti por evitar al scientistes li pena aprender du radicas ? To ne vel esser un avantage por ili, pro qua ili ja conosse ti parol international, Por exaaple tortugo es plu conosset quar testudine (e men italian di testugine}, e ad-plu 11 fani- Vie testudinides comprende, secun Hf recent classification, solmen un parte del tortu- 90s, quel es gruppat sub 11 nonine de Chelonianas, Por haver 11 parol gonttent 1i che- Jonianes (0 chelonanes), on vell dune dever adopter I1 parol grec khelone o chelone. 5 Ui pretansion de Sr. S. tolerar un unic radica por Ti nosenclatura scientic ¢ por Ii usual vocabulariun es contradit de iT self quande in su Nel {1 adopte foyo por F. fou vice {. Ignis, quel sol gentte 11 tot serie de derivates scientic: inffuge, ignigene, ianition, ignivore, ignicole. & tanen it es 11 sam casu quan tis citat in conensa, 1; unesia deve de un autor de l.1. es aplicar li principfes quel il vole ieposir al al- tres. {n Ti sae Buletino nro 17, Sr, S, asserte, por justificar su caapanie contra Occ. que on rejectet su propositiones de "ameliorationes®:' Haveva ipso, il seri, ja facto pro. Posiciones in esto senso ante 5 annos, aa iTas han sito rejectatas pro que estos can- dlanentos havrian tropo fortonente nodificato 1a morfologia de 1a linguo®. Sr ante $ annus comensat Taborar ne li Acadesie regulari de Occ, quel esset inpodit functionar pro li querre, #2 1i acadesie interinari. Noi es autorisat declarar que ti- ci, @ quel noi apartenet, nequande recivet alquel proposition de reforne o de anelio- ration de Sr S. In ravancha, 1i subsignate recivet de 111i lettre ja rentionat in quel 1 expresset su deplesura pro que ti Acadeste interimari viceat alcun paroles per al- tres ronanic, fortiante ti povri Sr. S. aprender un dozen de nov vocabules! Fos que Sr. S, pernisset se publicar un opinion mutilat de nor colaborator Dr Pollog de Basel, ti-ci invia nos un copie del energic protestation quel il inviat a Sr. 5.48 ax quel not cite solaen lu sequent:*...Yo trova plu quam strang! que per 11 citation de ti passu, forprendet ex Ti contextu, ww da al letores de vor duletino que yo es ad- herente 0 adairin stapatisante a vor Neolatin, durante que ex nor corespondentie econ versationes vu conosse tre bon ai ver opinion pri vor projecte! Yo regreta posser de- Stonar un tal action ne altrinen quan volet @ intentet deception e dupation de vor le- tores..." Fer If intermedia de Dr Pollog Sr, 5. exotica nos pro quo il ductet If passat hiver- ne un curcu de Esperanto: to essot solmen "por ganiar noné, nan li Esperantictes hat o- fortat le 8 por du hores*. £ 11 adjunte que durante ti cursy 11 "nequande fat propa Ganda por Esp/o, ma in contrari oxplicat a su eleves, inter quar ocules, que Ti defini tiv Tingue auxiliari certiven ne va esser Esperanto” . Un vltim question: Quo garanti nos que Sr. $. ne ha dat 1i sae explication al gruppe esperantistic de Basel, afirante que {1 vendi su cursu de Neo-Latin 3 fr sviss solnan “por ganiar sond © que "li definitiv L.1. auxiliari certinen ne va osser Neos atin*? OFICIAL INFORMATIONES Ter It yotetiones evenit recentaen in 1i Occidental-lnion, 1; senat e It acadocie ha esset reelectet re-ularinen. Or Haas, de Winterthur (Svissia) ne possent acceptar 1i presidentie, Ti unesin vice-presidente 1H. de Guesnet es prosvet presidente del ion Es noninat vice presidentes Or Honolka (Vienna) e Dr Poogenbeck (Rotterdam). Li nomines del menbres del Serat va esser publicat in nor proxim nro. - Sr Laonel es reelecte: ‘wan “rector del Contral Oficie per Ii totalité del 19 moabres votant del Senet. | icadenie nosinat del senat, includet 3 membres cooptat, es coaposit del 15 senbres sequent: Svissia Matejka, Haas, Serger, Svedia, Berggren, Bloné, v, Sydow, Italia, Be- Vilacqua, Hispania, Varela, Fionland, Rasstedt, Nederland, Poggenbeck, Anglia, Federn, Littlewood, Ichecosolvacta, Podobsky, Gemania, Feder, Frencia. de Guesnet. Ui acadesie regulari va strax recosensar su Tabor pos un Interruption de” 10 annus. 6 IT ES BON QUE LI MORTE ES SUR LI MUNDE Raconta populari teheo In 14 ancian témpores, quande Démino Jesu e Sant Petro migrat sur li munde, ili venit anc unquande ante li crepuscul che un forjero e petit li pernocta. li forjero, jettante 11 martelle quel 41 tenet in su manue eub li incude, invitat les strax tre ama- Dilmen e ductet les in 1i chambre; poy il ordonat preparar un bon eupé. E quande 1i eupé eeset finit, il dit a au gastes: "Yo vide gue vu es tre fatigat pro yor long viage e que vu desira repoear - ii tempe esset ya tam calidissim hodfe - ples dunc prender mi let— te e dormi; yo va interim ear dormir sur li pallie in 1i graniere." Poy il desirat les bon nocte e foreat. E quande venit 1i matine, il ofertat les 1i dejuné © acompaniat lee ancor durant un parte del via. B adiante les, 11 dit: "Yo ofertat vos quo yo havet; ples con- tentar vos con lu poc.” Tande Sant Petro tirat Jest per 11 manche e dit: “Démino! eeque tu ne va recompensar le in alquel maniere, pro que il es tam bon e charitabil2" Jeau respondet le: "Li recompensa de ti-ci munde es van, ma JO prepara por il un altri tal in 11 cielee". Poy 11 tornat se al forjero e dit le: "Demanda quocunc tu desira; yo va eatisfar tri tui’ petidas.” Tande li forjero joyat e dit: "Si tal es tui vole, Démino, ples far que yo mey viver ancor un centene de annus in eanitd quam hodfe", E Jesu dit: "It va evenir quam tu demanda. E quo tu desira ancor?" li forjero reflectet un poc e dit: "Quo yo posse desirar? Yo standa bon ¢ to quo yo besona chascun die, yo va sempre ganiar mersi a mi mestiere. Ples dunc far que yo mey sempre haver sat mult labor quam til nu. E Jesu respondet: "Anc to va esser fat. E quel es tui tri- esim desir?" Pande 11 bon forjero plu ne savet quo dir; ma pos her re~ flectet un moment, il dit: " Si tu, Démino, es tam bon, ples far gue quicunc sedenta our 11 stul sur quel tu ha sedet che me detra li table, mey restar glutinat a it e ne mey poseer mover de ti loo til que yo va liberar le?” Sant Petro ridet pri to, ma Démino Jesu dit: “It va evenir quam tu desira. Poy 11 adiat e durante que Domino Jesu e Sant Petro conti- nuat lor via, li forjero retornat joyosimen a su hem. BE omnicos evenit quam promeaset de Démino Jean. Quande omni eu conossetes ja hat morit, 11 ancor reetat ean e frisc quam 1i piec; 11 havet eat mult a laborar e il cantat del matine til li véspere. Ma omnicos fini in su témpore. Anc 1i oentene de annus pas- sat e li morte frappat ye 1i porta. "Qui es ta?" questionat 14 forjero. "It ea yo, 14 morte, © yo veni por t Zz "0, esse benvenit!" dit 11 forjero con deceptiv ridette, yPles intrar, estimat sentora! Benevole atender un poc til que yo va har arangeat 1i martelles @ pinces. Strax yo va easer pret. Yu~ terim ples sedentar vos in ti stul; yo save que vu es fatigat e que vu have mult a far in ti munde". Ti morte suspectet nequé e acceptat con plesura 11 invite- fion del forjero. Alor ti-ci ridet bruosimen e dit: "E nu ples se- Ger e ne mover del loc til que yo va ordonar it.” Li morte provat levar se, cliquettante per 11 osses e grin- sante per 1i dentes, ma in van: imposaibil mover del loc. Ella set fortiat restar in li etul, quam adforjat. Li forjero tenet eu ventre pro ridida. Il cludet 11 porta e continuat su labor, tre content pro que il plu ne besonat timer 1i morte inprisonat in au dom, Ma su Joya ne durat long e bentost 11 esset fortiat aconosser au erra, Tl havet in su stall un bell grase porc. In eu joya il de- cidet mortar it e pender it in li camine, pro que il amat bell fu- micat jambones. Il prendet un hacca e dat per ti-ci al pore un tan fort colpe sur 1i cap que it cadet sur li terra. Ma quande i] abas- sat ee por prender 11 cultelle, volente tranchar 11 carne e capter ii sangue in 1i potte por far salsices, li svin subitmen levat ae © forcurret gruniante. Ante que li forjero hat retrovat su spiritu, ii animale ja hat celat se in eu stall. (Atende, svinacho!” dit li forjero, "yo va tamen haver te!” interim 11 ea% in 14 gans-stall @ captet un gana. Il nutrit it ja desde du semanes ~ por 1i feste del village. "Yo va por hodfe con- kentar me per tui carne, pos que 1i ealsices ha forcurret” 11 dit wan. Get, F hante prendet 11 cultelle, 11 tranchat 1i col de? gans Me ~ oh miracul! ni un gutte de sangue cadet sur li terrae quande 11 retraet 11 cultelle, il ne videt 1i minim tracie de vilnexe. E Rrofitante de ou astonament, 11 gans oaptet 11 ocasion por escapar de su manus e retrovolat in su stall, cacareante. Yermen li bon motivee ne mancat por metter 11 forjero in colere. Ii die eseet tam bell por le e nu it vell esser le interdit Gelectar se per rostat carne? Il ne ocupat se piu ni pri 1i gaas ni pri li evin; il eat vere 11 columbiere e captet du columbettes. E por que anc ti du ne mey posser mocar se pri le, 11 prendet 14 hacc © jzanchat lor capes sur 1i trunc, ambi per un 501 colpe. "Ha, fi— nalmen vu es mort:" 11 dit a se self e jettat les sur ii terra. Ma pect mizacul! strax pos que ili hat tuchat 14 terra, lor capes ad— Beret denove al coles e frrri anc 11 columbettes ja easet for. Alor 31 forjero comprendet. Battente su fronte per 11 punie $1 dit: "Neo furalmen, naturalmen! Yo ne reflectet pri to: nequé posse morir pro 272,70 be captet 11 morte che me!" I] clinat 11 cap © ne sentit 14 uinim joya ye 11 penga que 11 vat por sempre dever abandonar 11 bell jambones ¢ salsices, 11 saporoei featel gansea e li rostat colam. Pertes. Ma quo far? Liberar 11 morte? Certmen ne: ella vell in prim prender le self con se. Dunc 11 decidet: vice came 11 vell de nu Ranjar pises e purée e vice consumar rostages il vell delectas ae Per tortes. To ya anc es bor ... si on ne have altricos. Tam long quam 11 havet provisiones, omnicos eat bon e 11 esset content. Ma venit 11 verne e con it 1i ver mii males quelss vivet in li passat mancat! Ultra to plenat omni locos yunes, que ili » Scarabés, vermes @ altres manjat e devastat completmen 1i cereales in 11 campes; 14 prates esset quam combustet, 1i Grbores atat quam balayes, 1i papi- jiones e 14 erucas devorat 11 folies e 11 flores - e on né posse? mortar ni un! Li lagos e 1i fluvies esset invadet de tam mult pie— ces, ranes, aranés aqual e altri insectes gue li aqua devenit nal- odorosi e inconsumabil. Li aere essrt populat de nubes de moscaa © mosquitos durant que armés de hideos insectes covrit li terra. Per lor nimere ili vell har esset capabil exterminar 11 homes 6i tie ci vell her posset morir. E pro to 1i homes passat denf-mort quam 14 ombres, ne possente ni viver ni perir. Vidente qual infortune i] hat causat al munde per su etult demande, 1i forjero dit: "Vermen Deo fat bon portante li morte sur 14 mundei" Tl eat e liberat 14 morte quel naturalmen strax prendet le con se. FE talmen omnicos retornat poc a poe al normal éraine. Trad. Jaroslav Podobsky a on) E: AN Pireee LP W.BLASCHKE (AUSTR) A.CEBREIROS(HISP) IPODOBSKY (TCHEC) PEN Sas li max violent expression de dolore es sarcasme. Ingratit4 ee un invention de fals benefatores. It existe poc libres ex queles on ne vell posser aprender qualmen on ne deve scrir. Noi plu voluntarimen aconosse erras general quam erras parti- culari. Sovente on besona plu mult corage por tuchar a bagatelles quam por combatter grand erras. Li micri coses have plu mult adeptes. It vell restar poc de to quo noi némina conscientie ai noi vell posser far abstration del fnevitabil consequenties del male comettet. Multatali 9 AL TRADUCTORES \/ Si tu traducte por tui propri plesura, traducte to quo ta - ‘lese sin suciar pri li opinion del altres. Tu es un liber annie nequi have li jure desandar te un justification pri Ti selection de tui original textus. 2} Si tu iraducte por perstudiar Occidental, o por denonstrar ) que ti lingue posse bon traducter omnicos, selecte preferia'1- men curt textus ex li max diversi fontes. 3! St tu vale traducter alquo uti? por i extranes, ne selac- Vi Bible quel existe ja in omni lingues de? aunde. Prende un |, textu interessant o valorosi quel ne ha esset Ja traductet in © altri Tingues, 'alnen tu va servir max bon 1i afere del L.|. 4] Ne crede que 14 scope del L.1, es traducter poemas 0 mem literari prosa quel tu vel] certimen nutilar. Prefere teaas scientic o tecnic, 0 professional o social. Anc artes, politica, religion, conercie, sport, turisae, etc, furni te tre on materie traductibil. 5{ Conscie que tui Occ va esser leat anc de persones quel ne save francesi, Dunc, aten- tion al idionatic expressiones ! Por ex., ne traducte "il a beau dire® perti] have bel! dirt, quel Ti altri nationes ne vel comprender. Tamen, aproxima te tam ault quan possi- bil al frase cel autor, 2 su propri stil con omni nuancies © images, ma respectante in prim scrupulosen su pensada. In curt, conscie que Occ posse traducter onnicos tre clar- ren, e eruva it ! 8) Si ty serti que li supression de qualcune particulari expression, o sem un picturese idronatisne, apovra tui traduction, ne evita it. In ti casu, traducte parol pos parol, va da un exslication per un pedenota, in paroles clar por oanes. Talmen, tu va esser mersiat de tui letores pro ne har privat les del color o atmos fare volet del autor. 7! Ne oblivia ave un cert criticator quata viciosiaen tui erras. Dunc, consulta sovente ocabulariun e cramatica, mer si tu por to deve sucusser un poc tui abominabil in~ Golentie, Naturalnen, tu have li jure repulser mi consilies e inviar we al diabol che quel un die yo va certinen retrovar te, LI-CHI-NAN LI AMORE IN LI ETA DEL PETRE - \naroration Declaretion de anore Flirt 10 Pos un annu LI FEMINAS Hil un recent témpor li féninas ha poc interes- sat se al problera del Tingues international. [n= ter 1. circa 700 autores de L.1, ne un sol, secun nor saventie, es un férina, |i psichologos asser- te que Ii cerebre feninin ne as creatori essenti- alnen, Su doninia es ante onnicos 1i sentinent, i tradition, Just pro ti sentinent 1i feninas, guande ellas adhere 2 un sistema, resta fidel a it sin Tassar se influentiar del rason, Li Espe- rantistas, quel noi conosset, senbiat nos plu fa- ruchimen atachat a Esp/o quam Zamenhot self ' Che li Idistes noi memora ancor Sra Lafay de Paris, hodfe mort, quel aonstrat un culty ai lo- gica de Ido tam plu meritori que 11 logica nate- matic have poc atration por li cerebres feminin. Nor movenent Occ es ancor tro recent por har ligat ase i fidelité del féninas, exceptet 14 faritas de nor adherentes, ita ancor noi ne deve tro mutt ilusionar nos: Li interesse monsirat de ti aaritas es un specie de re. Signation, Ellas fa li sequent rasonanent:*Durante que ai sari to scri su dicciden- fal, alminu i1 ne ea in li cafeorfas trincar li salarie del senane. Nor car ari. tos besona sempre un warotte: tan bon ti-ci quan li post-narcas o 1f funation del pipes", Nersf a ti jolli filosofie, nor adherentes coresponde in pace, con Vi tacet - probation de lor amabil maritas, Forsan ti passiv tolerantie va esser vicest de un sincer desire aprender 1i Tingue internatianal. Interin noi profita ti retar- Gs tor parlar libermen pri ti car conyanas, inter noi rannes, esperante que li present nuneré de Cosa, ne va cader sub lor ocules, in quel casu it va esser de- Sirabil que Occidental ne es tan "inmediataen comprensibil” quan noi raccnia ii. in nor prospectes de propaganda, Sune, de un Idtere, nor #ésinas es charmant, noi repeti it, ma li verit’ for- tia mos confesser que ti opinion ne es tan iiniversal quan on vell desirar it. Li hegatores es mumerosi, regretabilnen. Ja in Ti wax alt antiquita 1i grand fi- losofos hat formulat lapidari judicies. Salonon: Li féwina es plu asari quae 1i norte. Ex 1000 aannes, yo trovat un bon, ma ex omni féninas, ne un sol. Giceron: Sin 1i féninas 11 homes vell har conversat con i deos. Acistotel: Li natura parturi féninas solaen quande it ne passe parturir nannes, Sant Gregorio: Un fémina bon es plu {ntrovabj] quam un blanc corvo. 11 Erudit conentatores ha develat de u veni ti mal reputation, e studiat 11 de- fectes feninin, specialmen 1i sequentes: Li Babiltacit2, in prim ha devenit un ver torment, sin que, in li curse del se- cules on ha remarcat un qualcune amelforation. Ante ne long un quidanto por tu- ristes che 1i tiaraga exclanat: -£ ci, Senioras, es 1i grandiosi cataracte, Si vu benevole tacer un moment, vu va posser audir li fracasse de it. laturalnan li maritos es 11 unesim victimes de ti exuberantie de paroles: - Quel es vorsscrete ? questionat recentmen un jurmalist @ un mann, quel perve- nit a su 100-esia ann, e quel conosset un marital felicitd sin nube desde 75 annus. 11 respondet: Yo tacet, Ad-ver ti beson maledir es solnen in surfacie e indige felicinen un conviction, Un feémina dit un vez pri su gaste: "I] cuida por desleser we". 11i querellat se , na un poc slu tard, quande on dit nale pri le, ella replicat:" Yo vell har credet to ante six mensus, sa hodfe no, pro que noi es reconciliat. Li tes un tema, ori que! it es danzeros questionar un fenina. em un sin- slic alusion posse pravocar un desagreabil accident. ‘in save que in li tribunales Vi judicos ¢ solicistes deve manovrar con un diabolic habilita, quande i leges obliga a un declaration de! et2, por odtener un confession conform al verit® con ut aproximation de {0 annus. li timore feminin ductet un filosot condensar su reflexiones in ti-ci proverbie "It es minu dangerosi traer Ti caude de un tigre quam atraer 1i atention de un fénina a su unesim yris capiTle,* Li Sufragie feni- Cy nin. Til un re- cent epoce Vi fdninas havet in aul] Toc 1i jure de vota, sufragie fe- sinin es un con- @ questa tan nov = que nof memora ancor li annus ——— stormosi pos 1900 Gurante quel ar- dent sufragiet- tes" combat tet per omni nedies por obtener li jure votar, Noi just retrova Muy esque yes o no tu es partisan del vota del féainas 7 12 in un revde old de 30 annus li supra caricatura quel ilustra un de ti medies de persuasion, avan quel un mann rasonabil orefere ne obstinar se lon) in su erras anti feministic. E tamen ti emtes tam avid a guvernar ne es facilmen guvernabil. Ti assertion es fundat sur li sequent autentic raconta: Serchante un vez in old manuscrites, li duc de Broglie esset interessat del narration de old customes de} antiqui civilisationes. Durante un session del A- cadenie francesi a quel partiprendet ti famosi scritor Jean Tharaud, i] exposit a ti-ci su decovritiones, = Save vu que in cert landes del antiquita un rey posset reciver li coron in li eta de 14 annus, ma ne posset prender fénina ante 18 annus, - Yo considera to quam tre logic, respondet Jean Tharaud, It es plu faci] guver- nar un reyia quam un fénina ! Li Jalusie. - Si noi crede li ulti historianes, ti defecte essentialnen feni- nin vell har aparit in terrestri Paradise ja desde 1 conensa, Nan Eva, strax pos su nascentie ex un coste de Adam, esset tam desfident que omni matines ella contat 1i costes de su marito por verificar esque it ne mancat un secund coste, quo vel! har pruvat (horrore !) ti nascentie de un secund compana. Con ti mari_ tos on nequande es cert pri lor fidelita, In USA, uli féninas, mers a lor grand influentie, obtenet draconan leges contra li infidelita, un prendmine feninin di fe- rent de ti de su marita, chuchotat del ma- rito in su dorae, sufice al injuriat mari- ta por posser denandar e obtener i divor- cie a su profite, Dunc, quande un nocte Jack tiutton, in su dorme, suraurat con ravissenent: "Car- men, Luise, Hanon !", li afere semblat evo- luer al por Te, nam su narita hat audit le. Ella fat le violent reprochas li se- quent natine, ma Jack havet li luminosi i= dé explicar Ta: 5 Dorotay Lamour vell petir te nettar ~ Si car anica, tu erra. Yo ne su tapisses, tu ne vel] far un tal revat pri féminas, na pri dperas nine, quel yo audit recentnen ! Li marita contentat se de ti explication; 8 Jack mult joyat pro que 1i storm esset escartat, Ma it eclatat quale dies plu tard quande, reveniente ad=hen, Jack trovat su marita rubi de colere: ~ Esque tu save, ella dit, que un de tui "dperas* ha vocat te in li telefon? 4 Bellita tam celebri del fénina es in realit un resultate del bon guste e del constant cuidas del eann tra Ti secules, Solectente sempre li aax plesent 13 ‘énina our maritar 1a e haver descendentes in chascun generation,nor antecesso- res ha talmen poc a poc aneliorat 1i bellith del fénina. "Ti bellita, seri li fa- novi seritor ¢ astronom Flammarion, seai:la esser un producte del civilisation. in | statu savayi Hi tuning 2s serpre plu desbell quam Ti nana, De generation a ge- neration 1i féninas devenit plu bell, plu desirabil, e de hunil compane ella deve- nit Vi masiressa a quel nequd e nequ{ resiste. ta tande, pro su potentie, ella a- vocal Ti severits del scritores pagan filosofos e patres eclesial* {Fles vider in supra lor judicas !) i altri son de cloche: ieturalmen, ners{ a lor fnresistibil chamme li féminas is trovat entusiassat de‘ensores che Ti mannes. Li inpartialita fortia nos far au dir aac lor son de cloche. Vi dunc reconfortant declarationes quel nor anico sr. urt Feder de Semania just traducte por nos ex german: upethe:li relationes con féminas es Ti elemente de bon mores. Garvantes: (i mann forma e educa 1i munde, aa Ti mann es educat del féninas Persan proverbie: Sulnen ti mann jui li vive que} ne nave nari ta. sungfutse:\i fémina es 1i chef-ovre de] deo aunde-creatori paphir tt érinas es gratificationes del ciel al mannes, Ric Berger Li marito: - Ti carne es vermen durissim Li marite: - Naturalaen, tu di to pro que it es mand ' ~ Yes ! Yo ana te... yo ana t Esque nu tu es content ? - 14 Ce. to es foll !... Omnes di to!... i tot village e li paisanes in li campania. £ foll,...pro quo ? Pro mi amore a! yun e bell Cacuna ! Yo questionat Tacuma: "Esque un yun mann, quel ama un bell se- NS nioretta es foll 2" Ella ridet avan ni ocules e fugit tra 1i prates. lin die, quande su agnes, disperset tra i prates, dulcinen pasturat, yo aproxiaat me a ella e dit: "Bon die, Cacuma! Hodie li tenpe es magnific e Ti agnes tam dulcinen pastura! " Ella reoardat me con su du passionosi ocules e respondet: * Yo ama ni agnes. Ili es tam docil e bon ! Ti-ci némina se Libushea e ti-ci Marushca. Ili es blanc quan nive e lor voce es sonori quam Ji clochette, * "Cacuna, yo dit, esque noi ne posse esser felici sub 1i lunine del sole, in quel li capes del rubi papavres es quasi micri flammettes in li campania? ® Ella regardat me astonat @ per su baston fat alquel signes sur li terra, Yo exoectat li response, na ella tacet durante que ella mo- et lentimen su baston sur li herba. "Cacuma, esque noi ne posse viver felici ? Lontan del munda con tui agnes, tau li dquiles fa lor nestes e li capres ay. ilnen salta sur li roceas ! Noi ve haver mult agnes, noi va devenir rich e noi va esser felici !* - io, to es {npossibil, ella respondet, yo es cicana ! Yo ana esser Iver, vi- ver in li Vber natura, vagar de un Jc al altri sin saver u es mi liom... A ne plese esser hodie ta acu alquel village e deman sur li rive de alquel rivere, * - "a to fa nequé, si tu es cicana, a ella tornat se al torente, saltat levinen quam un capra @ rapidmen desapa rit in li foreste... E yo, trublat per i inguietit&, clamat vocosinen: "Cacuna, yo ama te ! Yo aq fa tui brunatri visage, tui flanseant © nigri ocules, plen de passiones! * Nequi respondet a mi paroles, solmen yo quasi ancor audit in mi oreles su som sori voce: * Yo es cigana!® E yo cadet sur li terra, ¢ quan foll yo plorat por li unesin vez pr6 Sacuna.. Original raconta de P.Dimitriev, Ichecos]. CONTENETE (Onni articules de ti nuners es orfginalas in Occidental) Or Homolka: In menorie de Edgar de Wahl.- Karen J: Li actual situation inter- linguistic. - Berger Ric: Li nomenclatura scientic, oficial inforaationes, nor colaboratores, Ti feninas, - Podobsky J.: It es bon que li morte es sur If fun- de, ~ Multatuli:Pensas. ~ Li-Chi-Nan: al traductores. -Dimitriev P, Cacura 15 PUBLICATIONES IN OCCIDENTAL: Afrancat Berger: Cursu de Qccidental in Occidental. . . . . . . . Sv. Fr.—.50 + Curt historie de L 1. (Cosmoglola Nr. W6e 117). 1.20 > Edgar de Wah!, autor de Occidental (Cosmoglotta Nr.130) 7 —60 ‘Fundamental vocabularium de Occidental, 164 p, ligat 7 pas 2 Li lingue international justifieat ie . —.60 ay Lexie del finales in Ji lingue international » 120 *Creux: Ritmica in Occidental . > 60 +, Stenografie Duployé por Occidental ie *De'Wahl: Spiritu de Occidental (5 cadernes) : 2 4 De Wahi e Jespersen: Discusiones (Jn Occidental ¢ Novial) > —.80 Divers autores: Crestomatie de Occidental. . . . on LEO “Interlinguisticus: Logica in li lingue international 2 60 Janotta: Julius Lott, precursor de Occidental, . > «120 * Littlewood: Vers un lingual instruction piu rational 2 —60 Kaji: Fraseviogie de Occidental... >} 80 Podobsks: Li astres del verne (2-im ed.) >: —.80 DIVERSE! Ancian colectiones de Cosmogtotta. Secun li annus de Fr. 4.—a Se. “Ancian colectiones de Helvetia, per annn . . : Covertes, postcartes, con propaganda textu, 100 exemplares Disco di gramofon: Uccidental, li lingue international, discurs de Dr. Haas (25.em. 9)... Duplic verd carte de propaganda, 10/25, 10 ex. Insigne, solid pingle metallic (12 mm. @) . Marcas glutinabil, 100 ex. (ed. 1948). | : Postcartes ilustrat artistic, serie de 10 linos de R. Berger . Prospecte in Occidental por adjunter in lettres, 10ex.. . |) INSTITUTE OCCIDENTAL, CHESEAUX s/Lausanne, SVISSIA Tel. (021) 4 6218, Pch.-conto: 11 1969 (Si ili ex admixset, ti payamentes posss esser fat al sequent postcher-contox det Institute Berlin 168336; Bruxelles 360445 ; Copenhay 86972 ; Paris 176546 ; Stockholm 74395, Por'omni altri landes ‘inviar moné per mandate international.) » &— > — 30 3 Gee 2 150 7 180 —.40 COSMOGLOTTA ANGLIA: Britannic Occidental Association, 428 Foota Cray Road, LONDON S. E. 9 AUSTRIA: L. Eekel, Honslerstr, 8/5, WIEN 111/40 (Pch. Wien 194.992), AUSTRALIA: RK. Bradfeld, VAUGHAN via Castlemaine (Victoria). BELGIA: Institute Occidental, CHESEAUX e/Lausanne, Svissia (Pech. Bruxelles Brussel 840445,) CUBA: Bonneval e Fuentes, Arguelles 204, CIENFUEGOS. DANIA: Institute Occidental, CHESEAU X s/ Lausanne, Svissia (pch. Kébenhavn 26972). FINNLAND: A. Z, Ramstedt, 47B Mannerheimvagen, HELSINKI. FRANCIA: LM. de Guesnet, 88, Rue Rochechouart, PARIS 9 (peh, Paris 26437). GERMANIA ildebrath, Stratauer Atlee 28 a, BERLIN 0.17 (Pech. Berlin 696 76). HISPANIA: Alberto Cebreiros, 8 Av. del General Mola, ALICANTE. ITALIA: Dr. F. Mascanzoni, 27 Via Caiefati, BARI. NEDERLAND: A, Koning, 165 Bloemendaalseweg, BLOEMENDAAL (Pch. 105272). NORVEGIA: A. Engen, Oestre Ring 22. STAVANGER. RUMANIA: Aurel Eschenasy, 86 cal. Calarasi, BUCURESTI. SVEDIA:; Sved Occidental Federation, Box 171, STOCKHOLM (peb. Stockholm 70815). a__, lustitute Occidental, CHESEAUX s/Lausanne, Svissia (ph. Stockholm 74895}. SVISSIA e altri landes: Institute Occidental, CHESEAUX s/Luusanne (pch. II 1969). TCHECOSLOVACIA: J. A. Kaja, Jiraskova 41, BRNO. U.S. A.: Dr. Arthur Wormser, 474 Kent Road, RIVERSIDE (Ilinoi Printeria Arts es Schiller S_A., Bienne, Svissia itor reaponsabl Pred agnel, Cheasaus af sence ican

You might also like