You are on page 1of 16

COSMOGLOTT A

{"ff~(·iul orrran himeusuul .1("1 () •. (ojdentul .. Union to-,



(:nn~aerat al develuputiuu, propu:,!anda e appli~'i,t'i"n tl.-

l.JNGUE IN'rE lIN A'fl()N AL ()(:( JI)E~'rAI.

UEUACTlf ),:\ Inl1tnll".Tipto~'1, prilltatf"~ .J;. ('\.i'h~tII)!" " l"If' !'~""'II"iflll): .\. z, le..\ \,l~TE 1)'1'. 'illu~lltau 2:-;, Ikl..,illg:I~)I·~. FinlHIHI.

A 1,:\11 'I STHAT I ()1\ (al'''UIMIII,,'11 h~"'. "UhV.~III,i"lIc",. j" I"'tii tintl fl.· { :""111":;: 1"llal :

J. A. KAjS, Wil~()nU\'a 11, H,"IW _\11. TI'hl'I,., ... [ovnr-iu, -

'\ 111111 X N:u .j.

Juli .. Augl.IHt lCJ31

--------------------------------------------------------------

CONTENE: Pr i li illcthod('s {~ printution. I'll' I Ir, -iro(.f. A, WOi"rn~t'l': PilL! _ ';/. CO!ll pi d (II II III m at.ir-a, de K. In!Hllt iJ, pug-. M . .Jmlt.,()s .' _ !_Jo'I!.'ili!i!ll_' Ill' hI.~, C", ul,'"b,,\,('_ ·Ka \(' !'lii, P;II.!. b7. ,.,Yo vule ancur 1l!t('llci('r", dt, \,\'rlhplrn B1;ISI bkt" pag. 6:t Ch",III' it. ,HI!.;, IIi,

Alluncies. pH:;:'. 72,

PRI LI l\1.ETIIC)I)_ES IJE }'HIN1'A.l'IC)N

de Dr-Irur. A. W(lR:MSEf.?, Offl'nh,Bch II.iM.

/\ ('111. rI e! ,,·d. No i Jw ve Ii h Of\OI'l' puhlicl! r r.i in fr n I TTl originu) articul. tr« interr-s ... unt !' instructiv, pri divers IfH'thodes de priututiou, suit de UI\ del iunxiru pro!lljIlPI\! g'('rmu n sped /} listes ~ll' ! il cch nJcn, no r coick~(j Ii 'it Df~h 1I..! Arthur \XI orrriser'. director del reputat finlHI de InflchizH''i d.· printution. t_;ilbt~r &. Schleicher A. G .. Olll'nhucl. n,d'.l Noi }I\cj t 1\ Ii 1'111 ri coideal isles coni r ibuer per sr)(~('i I.I! nrt jellIes pr j lor propri profession, tulruen crcurue pr ofcssionul VOCIII>U"

lar iurns inrornationel. I. Z, 1(,

Chascun die noi ornni vide mult printntes con tcxtus e images in un 0 pluri colores. (_Jue1c de iii, quam Ii [urnales, es simplic textus printat in tre rnediocri qualitu. Ma frequentmen on vide magnific illustrat iibres e repro ducuones del grand ovres de picturu, de aquarelles e de dcssines. queles Oil presc ne posse distincter del orig inn]. Ornni ti pr intutes es accepter sin que on reflectu pri li methodes. per queles iii es productet. It va forsan interessar audir quelc paroles pri li rnanieres de production de ti coses semblant tarn sirnplic.

Multis ne save que existe tri rnethodes de printe tion, toralmen different. Li superficie priruant por images posse esser preparat per Ii sam fundamental rnanierc quam Ii

COSMOGLOTT A

Nr 11

textu del jurneles 0 del libres, e in altri latere Iii textus sovent es productet per methodes originalmen adaptat al printution de images.

a. Li tri methodes [undomcntal de priatation,

Quam on seve Gutenberg ha inventer Ii printation del lihres circa 1440 p. C. Ma ja ante su tempore libres he esset printat per exsculption del tot pagine ex un bloc, sive it contenet images sive textu. Li principie del invention de Gutenberg consistet solmen . ,., ... 51 on posse user Ii parol "soiInen U pri un invention de tarn irnens consecuenties cultural - in to que li textus es composit ex distinct litteres. Mu to ne es quo distincte su methode del du altris inventet pili turd. Omni ti primates, e tis cornposit de Gutenberg e tis ne composit de su precursores, possede li commun qualite, que Ii printant superficie es li maxim elt plan de] printforme. ()Inni partes del super£icie, queles ne deve printer, C~ cxcuvat talmen, que solrnen Ii superior plan recive color e transmisse it al paper, quande it es presser sur it. Evi .. dentmen li printrnaniere es ti, quel chascun horn conosse del stamp de gurnrne.

Li duesim printrnethode usa uri printform, in quel Ii Ill8X alt plan contene omni ti partes, queles ne deve printer, e li linens e punctus, queles deve apparir sur li paper, es excavat. A~ unesi.m moment it semble impossibiJ printer per 1I1l tal methode, Li procedement es Ii secuent: On applica Ji incre sur li tot form, eta, u it va printer, eta, u ne. Pay on deprende li incre del plan superficie, frottante it per tampones 0, desde quelc annus, per un lineele, norninat raclette. T alrnen li incre resta salmen in Ii excavationes e posse esser transmisset de te 81 papere.

Un grand differentie inter Ii procedement, norninat prints del cavat 1) proque Ii printant formes es approfundat, e li unesimmethode, nominat printa del alt ") pro que li printant

1) Printn del Caval G. Tiefdruck. A. intaglio, P. impression en

creux. I. stamps in rilievo C8VO, S. irnpresion de grabado hondo, Sv. djuptryck, Holt diepdruk, Tch, tisk 2: hloubky.

~\ Prints del alt G. Hochdruck, Buchdruck, A, letterpress printing'

F. impression. I. stamps, S. impresion, Sv, hogtryck, boktryck, Holl, boekdruk, letterdruk, Tch. knihtisk, rypografie.

Nr 77

COSMOGLOTTA

superficie del form es Ii maxim elevet, consiste in to, que 0111 posse excavar un plu 0 minu grand profundite. quel es plenat per incre. Durant que per li printa del alt in chascun element del superficie printnt I.i sam quantitu de incre va apparir sur li pepere, per li printa del cavat on posse transmisser p1u 0 minu incre sur Ii sam element superficial. Si on vole attinar un impression quel es ni nigri ni blanc, me un nuancie inter Ii du extremes, in li printa del alt cxiste solrnen Ii remedie printer micri punctus 0 lineas plu 0 minu. proxim un al altri, Li homan ocul rejunte ti punctus e lincas e recive li impression de un plu 0 minu obscur gris. In li prints del cevat on posse applicar Ii sam methode. rna in ultra on posse tinter li superficie per plu 0 minu incre e per to on attina mult pili elegant e fin nuancies quam per Ii altri methode, in quel on senti li distinct punctus, benque on mey ne vider les,

Ultra li du methodes existe un triesim usant ah _. olut plan superficies. Ouande on pensa solmen pri li normal methode de printa del alt. on va astonar, qualmen it es possibil printer sin alcun relief del printforrn. Li explication es, que li form es tractat per chemical' methodes, talmen que quelc partes del superficie recive e transmise li incre e altri repussa it. Omni save, que it ne es possihil mixter aqua e grassi rnateriales. Li incre es grassi e pro to on prepare Ii printant superficie per grassi materieles e continuimen humidifies per aqua li ne printant elementes. Durant qu.e ye li eltri du methodes it ne importa qual rnateriale on usa por Ii form, ye ti triesim methode' on posse preparar it solrnen de tre poe materiales, queles he monstrat lor eptita. Li unesirn material, queljn 1797 esset trovat del inventor del procedement, Senefelder, esset un special petre, de quel ti methode ha deriver su nomine generalmen CO~ nos set : ,.,lithographieM, t. e. printa del petre. Me in Ii ultim annus li lithographic petre es rninu e minu usat e vice it on usa lades de zinc a aluminium, queles es minu custosi e have Ii avantage passer esser flexet e applicat a un rotant cylindre. Pro to it es plu bon ne plu nominar ti methode per su ancien nomine, rna (parallel 8 printa del alt e prints del cavat) parlar pri printa del plan 0 printa chemical.

Anc ye ti procedement un cert element del superficie

COSMOGLOTT A

Nr 77

posse solmen reciver 0 ne reciver Ii incre. It ne es possibil applicar plu 0 rninu de it. Li nuancies pro to cleve esser productet per Ii sam maniere quam in 1i printe del alt, t, c. per un dissolution in punctus e lineas Ma ti triesim procedernent have Ii aventage, que grand superficies posse tre facilmen esser printer sin grand custas.

l.i ultirn procedernent ha experit un ulterior developation, que! one V3 astonar Ii inexperientiat in ti materia On ne plu printa direct del printforrn sur li papere, rna unesimli sur un superficie de cautchuc, e transmisse Ii printate de ti ci 8) papere. Ti via semblant cornplicat e superflui es tre avantagios proque li ceutchuc conserve li priruforrn e proque it presse se in Ii inplanitas del papere talmen que on posse printer li maxim fin details sur aspri paperes, quo antey ne esset possibil, Ti indirect chemical printa in li tot munde es conosset sub Ii angles nomine: offset-print.

IJ. Li procedementes manual del preparation de printformes.

Originalmen li printformes por Ii prints del alt ha esset fat de ligne .. Per un BCUt cultel on exciset li partes; queles ne devet printar, e lassat intuchat li form del litteres 0 li strecs e punctus del dessin To esset Ii methode del xylographic 0 gravura in ligne, quel in li manu de Durer attinat rant perfection e quel anc hodie es applicat per mull artistes.

Me it ne vell har esset possibil exciser per ti via li imens quantita de 1itteres besonat por li methode de Gutenberg e particularrnen 1i corpores de) distinct litteres ne veil her resultat con sufficent exactita por esser conju.ntet in rect Iinees e bon aspectent pagines. Un duesirn e ne minu important porte del invention de Gutenberg consiste in su methode reproducter mill vezes Ii sam rectanguleri micri corpore contenent in su facie li plastic modell del littere 8 printer, 11 attinat ti scop per un metrice, inserter in un mulde d.e fonsion, in. qu~) il posset versar sempre denov~ un spccialmen apt ligation demetalles. To es absolut 11 san, maniere, quel es secuet in li modern machines de fonderie e in li machines de cornpostion.

Li excavationes in li printforrnes por Ii printa del caval posse anc esser fat per culteles e agulle.s. In supra existe

Nr 77

COSMOGLOTT A

61

Ii possibilita covrir Ii superficie per un strate inpermeabil por corrodent liquides, forgrattar Ii strate, u li form va devcr printer, e finalmen applicar un process de corrosion. Li un maniere nomina se gravura e Ii altri etcha ') (0 gravure per aqua forti). Ambi es usat ancor nu in. Ii arte e - applicante methodes por Ii reproduction del form original _,_ anc por li printation de post-rnarcas e hilletes de mone.

, Por Ii prints del plan li preparation manual de printlormes es apartrnen simplic. On scri 0 dessina sur li pet.re per_ alcun grassi incre, que) poy es fixat per un process de etchation. On solmen cleve egerdar -- quam ceterimen anc ye Ii altri methodes -. que per li printa li dextri e levul Iatere va esser exchangeat e que consecuentmen on deve far om nicos quam reflexet per un spegul, t. e. inverter.

Ma li simplic preparation del formes in H casu permisse ancor un altri procedernent. On posse dessinar ne-invertet sur quelcunc paperee transporter li incre sur Ji printant superficie quam un decalcomanie. It es Iacil a vider que talmen on posse one multiplicar un originale e appllcer it in quelcunc loe e combination. Si on printa del original per special incres sur special paperes, on posse transporter li dessi n sur Ii nov plate, u equant sovent on vole. Pro to on nomina ti procedernent, quel es un maxim valoros C8- racteristic del chemical printation : transport 0 report. t')

c. Photo-meconic methodes.

Per Ii manual procedementes on. ne veil successar far reproductiones tam. sirnil al originates quam Ii modern graphics producte les. Tis he devenit possihil solmen per [i application del photographic methodes, queles fa resultar absolut facsimile-images del natura. Me ci existe un grav desfacilita : Li photogramm ne consiste solmen ex blanc e nigri, rna ex omni nnancies de gris inter Iii du, norninat tones medial, quel ne posse esser productet per li prin~ft del alt e pi n Noi je he videt, que ti procedementes 10.

I) etchar A. to etch, G. iitzen. Sv. etsa, Tch. lepteti,

::, transport 0 report G. IImdruck. F. report, I. trasporto, riporto

S. trensporte, reporte, A. transfer, Holl. overdruk, Sv. overtryck, T ch pfetisk ..

COSMOGLOTT A

Nr 77

li locs printant 0 recive Ii incre 0 ne, e que solmen li printa del cavat perrnissc Ii application de plu 0 minu incre in un. cert element del superficie. Pro to solmen ti ci permisse Ii printation de ver medial tones, ye Ii altri du on es fortiat printer irnitat tales, consistent in verite ex micri punctus plu 0 rninu grand. Except in li dial jurnales, u pro li rna] paper ti punctus deve esser fat relativ grand, li laico generalmen ne vide lesv rna si on prende un lupe, on strax rernerce les in presc omni priutat images.

Nu, qualrnen on perveni del medial tones del photograln,m a ti dissolution in punctus necessi por li printa f Li process ductcnt al dissolution, ha esset inventet de Meisenbach in 1880 e es un del maxim interessant in li tot poly" grophica. Mn it ne es tre f acil a explicar,

It repose sur un quelita del luce, nominat diffraction o inflexion (quel ne deve esser confuset con li refraction). Si un radio de luce preterpassa un acut coste, it ne da un {leur. ombre pro que un parte de it es flexet talmen q,ue it intra in Ii obscur spacie, Li consecuentie de ti pheno:men es que un micri quadratic aperture ne da sur un plan, in" sertet in li via del radie, un simi) quadrat illuminat, rna un plu grand tal con contur indistinct, pro que li maxim mult radies es tre poe inflexet, e minu e minu de iii es flexet plu e pill. Me plu fort es Ii luce passant per li aperture, plu rnult radies es fortmen diffractet e consecuentmen li specie illuminat apperi plu grand. Si nu noi ne prende un sot epertura quadratic in li plen luce del sale, rna un scren consistent. ex milles de tal apertures e inserte it in un photographic camera ye un distantie de un a du centimetres del photographic plate, noi recive in ti plate un nigration in distinct punctus plu 0 minu grand, dependent del quantitei de luce, contenet in un cert parte del image quel noi photographa. Ti principle del process es supersedet per li influentie del form del diaphragrna usat, talmen que Ii blanc e nigri punctus resultant ne plu es quadratic quam on clevet expectar, rna rondo

De un tal screnat image sur li plate photographic on posse nu for copies sur Ii print-plates sensibilisat per convenient chornicales, queles es indurat per li luce. Li ulterior tractarnent per rnateriales corrodent por excavar li partes

Nr 77

COSMOGLOTT A

, , .. ~" ..' ..... .... ,

6J

ne printant ye Ii printa del aIt e per grassi meres ye Ii printa del plan es nu logic e self-comprensibil in li theorie, benque in Ii practice solmen tre capabil e experientiat specialistes attina bon resultates in Ii production de autotypies, quam on nomina li screnat reproductiones printat de photographic tones medial.

d. Printatum in colores.

In un facsimile .. reproduction de un oleo-picture 0 de un aquarell eveni mill nuancies e tamen on posse inrular un dat printform solmen per un sol incre. On deve do far usa de un conosset physical fact 1. e. que ornni nuancies irnaginebil es composit del tri fundamental colores : yelb, biu e rubi e inultra de blanc e nigri in different quentites, Pro que li paper sur quel on printa es blanc, quar incres suffice por producter omni nuancies evenient, si Ii printformes contene Ii complet scale del perfect blanc al maxim fort color. Ye Ii autotypic printa del alt on successa Iar tal formes desde mult annus e consecuentmen it es quasi normal operer con quar colores ye ti procedement e por minu valotos lahores appIicar mem tri colores solmen, forlessante Ii nigri 0 profundore quam on di. Li printa del cavat per li fact que it posse charjar plu 0 minu incre sur li paper da tant contrastos images que ye it Ii tricoloric printates es li reguJ. Me ye 1i offset-printa solmen in li ultim annus on attina per quar colores images equivalent al altri methodes. Antey six till ott colores esset applicat per que un 0 altri color esset fendet in du nuancies de different obscurita.

Naturalmen anc Ii extration del fundamental colores ex Ji nuancies del originale deve esser fat per photographic methodes Qualrnen to eveni es comprensibil si on rnernora Ii parol: regardar Ii munde per un rosi oculette. Quande on inserte un colorat vitre inter li object e li ocules, omni altri colores quam ti del vitre es absorptet e on vide un monochrom image 1. e. quam si it vel] esser pictet per un sol color. !,o~ f~H li photopraphic color-extrationes on deve photographar h ~ng'n81 tri vezes, Chascun vez on interposi un filtre de altri color e talrnen on obtene tri different partial images, queles per li insertion de un scren normal men es strax dissoluet in

COSMOGLOTTA

Nr 77

punctus. Si on no vole far un trichrornie (t. e. un tricoloric inwgd, mu un quudrichromie on adjuute un quaresim serenat illWg'(' exposit sin filtre. E si Iinalrnen on deve fender un color in different gTndusr on fn pluri expositiones per li stun Iiltre, ma ulternunte Ii Juri] de exposition.

(jeIH'TolnH'l1 li printruachines es arangeut talrnen que Y(' till. PilSSllg:e del folic on posse printer solmen un del incu-s IH'cpssilnt ~ 1i folie de paper dove do e sscr induciet ill Ii machin tunt vez es quant es Ii nurnere del colorcs a printer. E chascun vez li printation deve evenir ubsolut t'xuctml'H ttl sam loc, altrirnen Ii finesses. del ilnag8 es disIcq..!·el c li rcsultute huve uu tre desurrreahil aspect. ~~a li modern u-chnicn del construction de rnuchines hn StlCCCSStlt tlSS<-'C U rnr un ahsolut reg'ist re, q uurn on nomina [i cornplet coinr idr-ntio del different colores. Hodie on posse [ar pnssar uu Iolie der i vexes per un offset-rnechine. cssont Ii rnaxirn rupid print-machine. con velocitu de 4000 grand folies per hor. Ttiltlcn li rcgistre del colores es perfect.

'*

F orsun I i precedent explica riones v n hu ver Ii rosu ltute, que li lehllPs ill Iutur ve H\gardar Ii printates, venient in lor InHlHlS, con un poe plu respect quam till nu, f' que iii va csser grnt ul gencrationcs de icchnicos. qui hu dovclopnt Ii proccdcmontcs iulmen que on nu posse dist ribuer medic prinlug'ps de all qllalita in Ii tot mnnde Alor yo vn csser content pri Ii success de mi micri contribution ul creation dt' un pror(_'s~ionu I nomenclatura in Occjdenta I.

'. :(,)1\-1 PLE1' (;ltA,l\Il\lA'rICA ..

t,tnl" (pn·p" .. itl,un} ,"'c'ni (a) 1'01' mar car Ii '~"'lt"l"i,urit.l.: (nllillni,;t-iou)i (·'\ll'ap;lrtlllll·lllari. (Ill 1."11 il':--) '·xlr~lh·yal. t·\traortlilLlri; (II) !llIr au rrucntar Ii '-'I;!nilil'alitili dl' !Haui p;lI'l,I\·,.. por IlUIJ"I'.1l' Ii extruordi nur itti : (tuf'lt') extrafin, n. Irallll,,1 i l:'l.

Fur- l,.n·pn:--itiIHd fIlIS':'- t'':',;l'f usat po,· indij'ar uu uIOlllani.lliol:1 in Ii '(. U";I· loo'a I: (UY"I'\UTI'r. 'dUl_'h~.r. 'car. -jct tar. -mover , . porl,ar. -pre nder, -lirar, .\ iagt·ar. \1:1 l'fO qu.,' ti (h·rivalt·~ oequulU ~~s iutcruatiuual (ad maxim l_):

Nr 77

COSMOGLOTT A

65

cp. ,Jo.rt lau Ien, tortfuhrcn. fortgtdH'n··. lila ~HI nu-n prl Ii 'Jrdi x t' fW prl I; radil:afoh I~ l' r·) que j Hi p(l."~I· !'au~u r mbcnlllpn:IL~I~" pur'lngle.~.t·\'; f It:) II) Ii I ,nofi x A fOI"I~' IUI\'c un ioI iJ;!:n i ticat 1011 ti'H! pora I j, i l I';; 1'1 u bUll u-ar III \IIT d,·j dt.·t"iV:Jl(·~ 1':('1' for' pin inl.'HliUillual i,~.r()le,., frUilIU p. ,,\,. for"lIrrf'r'

')'."'.·a:r,ar.. fu it ; furd u.~rel· a h-" ('0111.1 uf~h~r : fn r4~ar d llo,pur ter ~ a.ltsell· tar ~{~,

'·-"·;"I';lf.

110- furmil (l~on t erm ino« l'('Ull1orai) ",hl'rbk" intiinmt Ii ""llIpur old I"u'lattl (~I,jn·rbit~ ... de silllllllUHit.i); {,,~·a!Hlu. hudlln~a. hudir-. homatilu'. lro TI11'I)."lJ. Iluu()I'te. h» ... (~Ui .m«, h, '~I'tUf'''; In', b ot'~lll pHrl'. hI)\- ""'WI"; hH\-.P', ','.

In' (pr(:IH" i dOll) )0. in il ,',' en {11, I.W co; I fu;..i J,i I ('Oil 1 i I'n~fi x 1WI.911\ In', mdil'a (Od eon thema» verbal .,.,!JI11 movement tI~, 1'-xkll"ll ild inlt'ru"~ (h) "IHI tlu'lui!:-i 110m inal it product e v,~rhe!-i f.u:li I i v. 1\ ~~im i.la I iun 101al aut" I.' nt , t: im- auk h.(UL), 1'.

I·::\.('.rn pie::. ad (a) nIH iI~;; i III i Iii ti on 101 ill! ill U,,,iUB .. iw mall i'U t , i 1II1111'rJ!n. iuuuiurur. irruvler: im «: jml.~()rfar. iIJl"n~g;nar. illlprf'.~:<iiill. illll,utai'; in- = in· 4'11111,:1', iElrl~cler, inUun'. iu~redir (ingn·dil·~lItid., jlljt:l'Il~r. i n-cr ir, iU"'TIH<lL i II:--i~kr, inspecter. i uvader,

EXl'rflplcs ad (IJ, {'~Hl a".~il1libtion IHt<ll: iilulUinar. immatril'ui.lr; t n«: iuamorar, ilJcarel~rar. indurar, iufiltrar, inHalUlJl4!r. illfnrnar,inhaI11r. inhumar. iflHovur, inocular, in radirar, inl(h)rnn:Jr, 'nundar. inv.:tI!I!.,nar.

in· (prefix i fl;o;l'paraJ,iO su II Ut·(·I~ntu. i [HI il'a t~on atlJl'l'lhn!" (incl u",i \ II I'~rlidpj\~~. si iUi have lUI i'!t'W-W 1~lu adj"'djvk (fuam n~rhil.I·{elJlpnra!) l i rtf" :::-J t inn tid notion; i 1 ~,., U':1" im ilabi lin Ii >;UUI III au i.t_,rt, Ilu".1I1 Ii l'rf'II",,,i j_j'oll in- inuHedialnwn tracuu iu "upra.A ... "indlatinu tntal : tllilH~fal. illiulilal. iI" llf"'''!. uunrutur. Irnmediat, Irnmcr itr-t, imrnobil. Immoral. ImUlf)r(al. irralional, irn·~ul<lri. irrdiJ.:!;ios. irreparahi! : Im-: hup·a.r, im~)(~n('trahil .• II!IIH'rfed.illll'ulit i 1111 Jondt':ralJil~ i III pr erue d i tat, 'Ill pu.r ; iii": inan'u rat. i n:H:ti, • [nart j"tll a t, in· "al ~;) IIi!. i ncaut, iucuhorenr, Incorn pHwnt. in r:orrt:( 'I. lIH'fI'r.iil,jJ. j ururahi I. i /I' ell'f'l i uahi I, irnl iscret, I nev i ta IJiI, i m-xnt, i u fa l l ibi I, j "fidd, i nuru t, inhal-i J. i uhmuatl. Injust, Innavigabi.l, Innocent, inuormal. iUfluicl, ill" .. n~i"a; 'fI!wparal~iL I H"dli • .I. Instabi}, in tolt'rfUlt, lntr:lU~i t iv, i Ii va lid. til Vat i:1 hil. i nv j"j hi I. On nH~\ f'~;lrdilr Ii expficationes r-he non" iu infra,

Inter- (prepos ition) sijrnitica (a) ... in h medic de"': int crunlur. inu-rIt-,'! I ('r,. in terce Hulari, intercom 111 uual, Inrercon t 11l4'U ta I. inter fl)1 i41 r , in ter f{J-1 iar i, Ii Illt'r jt,(·tion. inter Iinear i, inted 111'1 ilo, ;l1h~rmj U'~r. i II lI'r[):H~n tan, in I erm II n dau. 'I n !~tna{ ional, in lerpd lar, ilillrerpnlar. iinteqmudion .in tl'rrel!JlIIIlI. iu ltrr'{Jl!ar. iUh'Frupler, iuterstefl.u-i, interval.l, interveuir, inu-rvertehrnl : (h)~:!,n.,:erlu~" rd~('xi v it iudiea un action r eciproc - .. far i'(' n'd lorr,c!Jlf:u": inreral i mr-n t ar -,', illtt~f(:bilngear 8C, intermar itar se, inlt'Tiawiar .. e, illh~r!"u""tH""r ",',

Mi~' Indica .,ue just, ne cnnvenient, f<:tUienl. faJ.,'~: mii'!:dJiant:i~. 011,.' ,i!lplh'ilr.,. misaurl ir, mi:'lcantar, mbrhancl:- mj.;c~,mpr,··.nrlf·r" n\i>,,,,·OfW,,,,.i·r. III I.·' nlllsiliar. miscorrecter. miscrescer. mi.';tlatar, mi"dl~ri .. -ar .. ruijl!dirt'l'l(~r, mis: ",tUI"(U, m is.estjmnr, mlsexpresser. misfider, m isformnt, mi:-;(f)rhm. rH':-<;!uidar. tlli><ioformar. rn iainterpretar, misjudicar. rnispar lar ( err ar parlan1.f·', mli;.· l'a.~~uar. m ispos ir-, mispreciar. mispr-ense, mi"I,rintar. mi~prllnul1dar. lI1i ... qUlllar. rJ;II"!"lICt:~,~s. III i-ron { d i"Aonantid. III istrad ur-rer.

!\if" «('(lnjunctionl, I'rd.J;,!"1 al JlronOTfltn('~ _\ IH'OIHlrninal advl'ri,if""' r~' I a ri v, it forma. pronom ines t' a{h'prhip". n1~)!ar i v ~ iJ .. "j/lli lat ion a ru-r- <l ntt' 'ot';-Ile:.,: on m~~' comparar in infra Ii VI·m capitul. p<trh' O.

66

COSMOGLOTT A

Nr 71

Non- C.'I usat quam negation in vice de in" ante substantives e sovente une allh~ adjf'dive)o!: IHlDarrivc. noncombattent, noncomplaeenue, nonconductor. 1I01H;OIll Iurrnt ita). noncnnt agio,"" noncou tentl i ti). noncooperation, nonelection, lIunfunutlHr. l1t}ninh~ditH~ul ( compress}, noninterveution, nonpayamenr, fltml:H:rf()rmanlit~, nonsense, nonsulutiun. nouaubmiseion. It es rtsat COD avanlalli.· ante parti~~ipie!l e altri adjectives cun un verbal radica por evilar un pu~~ihll eonful"\iun in par lada con Ii local prefix in-; Dam on ya ne audi Ii ~rati(' tU'('(mlu .Jd neJ(8l1'V prefix in-; talm en on posse dhltiillcter: (in)t:urpnrat " nun(iin)(~orJ.lora(, ind(~nlal e nondentat, (in)habitabil e nonfinjhebitaln], iJUt)l'lI~trabit I~ nontiulpenetrahil,

Now eH m inu ernphati« quam in-. Non· es solmen negativ, indicanre, Ii Rhfll~nlie de alquo ; in" es (IUasi"positiv, Biludente Ii pr csentre de aleun Ulll'o~it cpulli16. Pie" comparar : non-refigios e irreligios. non- ... .h.ristian e (n" t~hri!'4tian, non-Famos e tnfamos, non-profeasiona! e inprofessioDal.Don·el1ropan t' Ineuropan. etc,

Oh·: ti prefix es De plu sentibi] e ha perdit Fin ror-tie creativ ; it es imltrluluc:ti\' e existe auhnen in paroles traditienal. It es m enrionat ci so lmen pr" nlUtivl'~ de "Yr!h~lIlatil~:l, precipue por demunstrar Ii [eyes de asaimi latiou. It sil(uifiea ..,vcr:l. contra, rt~{~iproemeQ. unajtru'", assinritet ante c, ./: I'; f)nnte Ill: quelcvez os- ante t : Hlducter. objecter, oblignr (ligar mutualrnen}, ohruA:ur. UhMf'dcr. observer. obstruetnr, nhtener ; omisser ; occasion. occident. oel~nIHI(". ovcurrer, off'en .. iv e, offerl, offieie, opposiuon, oppresser t osrenrar.

P(Or- (l~rt~p()!iIIilioi)) ~i~nitit'a .. trs-, traus-, till tine14: percepter, percurrer , pt.'fI'lllj~t~r. "I~rfm;(, perforar, Itcrmaner. peruoctar (., passar Ij nocte). permutar. pp.rlluil'iit.~r. pt'r~i·l·ut·r, persister, persp ective, perxpirar, perstudiar, persuader, 111".]"II;;ar, pf~r\'ertt'r (pcrv~.~r!i), pe,"v(~·nir.

1'0!O- (pnp.n.'ililinn), in parol es scientic 0 bi"torj(~ po~t·: posecr it 0 post",~rj (1.)1. Jl0!o( (hiatar. pnfl( t)di [uvia], postfeste, poR( t)guerran. postbum, posmidi, put\t Iud if', postposi tion,

Prf" 8i~ni6ca ":lute, avan", do eon application tam Ioeal quam tern" pora l. t~ have meraphor iemen anc lin biltoitieatioo de valore superior: preil~lalllit-, preeaution, predestinar, predir, predispoeifinn, predominantie, pre' ," .. il'iknti!~. I.r.,.hi~'ori(·. prcjudicie, pre ludie, pr ematur, prepotent, preponderant, prl;'paplf, Ilrt'sifJ.-r. prc·",dentie. pr esuppoair , prevaler, prevenir, previder,

"r~t .. r· (prl~Jlo~ilion). in I!t~n~ral serit toin accentu, ~xpresf'te; un 11I0V(.~ ~ul avuu c al l.Qh ... ·t~ del; obje('t~ pretereurrer, preterear ( preter ir, de quo: pn·lt·rit). pretrrpatilsar. pr erervehicular.

1' .. 0' (prepoaitiou] indi,'u lin move ad-avan, un projection de iolern ad-supra e ad-avan (cnntrar] arc"): proceder, proclamar, Ilrocnrar. producter, I'rUl!r.·r:;!lO(~r, projecrer, prolongar, pronunciar. proposir, prospect, provenir, II rovi tier (prov identie), provorar.

QU8!'1j· (adverbie] express'e un semhlant simili.ta: quasicontrae, 'quasicosa, jIUasi41eli.d. quaaiexceptiou, qU.3sinoLilitll. quasiofficial.

Re- signifi('a (a) un move j-etro at commensa {contraei a pre" e pro-}: reacrer , redstar. reducter, rctlexer. refiner. refnir, refracter, re~Tess. rejecter, reuieruorar. repu/(nant. revocar ; (b) ""de nov": rebaptisar, r eeapitular, reo ~'t"tI1n":Of·.r, rt~l'OIl"'trl1eter. reforrnar , r·efrisear. regenerar, renascer, r'enovar, reUrgan isar, rr-pr-tir, reproducter, rescr ir, respirar, reun ionar, revider ~ reviventar.

Iletro' (adverb] expre~se quam prefix. un movement de avan It retro inv ers ul i\irt·i.~li(}n del nominat movement: retro-act-er, -iv, retro-bulbar i,

Nr 77

COSMOGLOTT A

67

retroeeder, retrocess ion, retru tI a tar. retro fl exion (m ed, )1, retr'OA"r ad. -ar, '8 lion, rr-trernarchar, r etropharyngal (abscess), retro-posir, -pulser, ·I,u,.;sar, retro~"t~d·eir., -ien, -iv. retrovaccin-atiou, 'e. retrovenir, retrnveraion (med. " Jin~ui"t.}. fl'l.ro'\' er ter,

Se· (prefix inpf'tIlJuetiv, so lnren in paro les traditional] l"i~niJieiJ ,.lIcpar,al. i..;ulal. lontan, sin ... ": seeessiun, secjuder, Aei~r('er'l "ell'ur. M~lluctl~r, I'it·I(·(·f(~r. ~t"p<lrar.

JUDEOS E PACIFISM.

Ex "Krise der WehBnschauungU de R, N. COUDENHOVE .. KALERGL

Null hasard, que tarn mult grand judeos del present es pacifistes, que tam rnult grand pacifistes del present es judeos ; narn Ii historic evolution he fat Ii judeos Ii ductores del antimilitarism: per tradition, civilisation, ethos, ration e internationalism.

Li unesirn popul de Europa. quel esset desarrnat. esset li judeos. Per illi comensat Ii involuntari dernohilisation. Durant secules li ceteri popules de Europa santificat, exercit e Beutel guerresc instinctes, in contra que li judeos esset excludet de ornni militaristic tradition e activiui. Fortiat a fmmil:itari existentie, illi depos infantie sentit timore e abomination contra li guerre, que) apportat les rnisere e persecution ... sin jama indernnisur les per joyes del cornbatte e triumphes del victorie.

Quam cultural popul li judeos es plu old quam li 'germanic. popules de Europa: one to es un radic de lor pacifism. Quam in li individual vive Ii yuness plu quam li oldess arne Ii combatte, egalmen old cultur-prrpules senti plu paciIisricmen quam yun teles. Anc Ii judeos unquande, in h pessat, havet un era de heroism: Maccabees. Bar Kokhbe ; nne li germanes unquande, in li [utur, va esser despectentes de guerre.

AI ethica de Mose inheret Ii incomparabil fortie del iudeite obstinar sin armes contra dumillannual oppression per im preponderant potentie. Talmen it dat ~I munde un pxemple, qualmen un fier popul, portal per II crede 8 SU :deoles. posse rnantener se e perseverar in durada, sin, ~p~ '1cllar al potentie de gladie. Al politic dogma ,del declsu:>,n universal per songue e ferre Uti oppOSil li ethic evangelic d(>l decision universal per intellect e crede ... e demonstrat

COSMOGLOTT A

Nr'71

per lor historic, que cerebres e convictiones in li hornan cornbatte por existentie es plu fort armes quam brasses e bu yonettes. Li grccinlperia de Alexandro ha perit : li roman imperio de CeStH hu petit, 1i judeic mund-irnperia de Christo hu rnantenet se.

l.i interdict de Mose : 11 Tu deve ne rnortar l" contenet Ii unesim g~~nnin del europan pacifism Ti semage ascendet i 1\ li doctrine de puce e arnore del christieniui. in li doctrine de puce e justicic del socialism. In christian ism e socialism lig8-SC judeic ethics con occidental humanite. In Ii pacifism ruche e incontra se ti inamical fratres de divers epocas.

Li diasporn ha Iut 1i judeos al international popul. Li anathema dovenit heneficie, Excommunicat per bornat nationalistes. li max hon inter Ii judeos trovut su patria in li munde e lor putriotism in li hurnonini. Lor scope es: eOI1- strur ter vice destructor. uniar vice divider,

TrHlL P. (;lodmN'.

'I, 1'"(' V()IJ~~ A~(:OR A'I"-rEND~:R"".

De \X'ILHELM BLASCl·IKI':.

1\: Nu. car uruico. till II vu ha ja progresset 111 vor studio de Occidentul r

B: l)h, yo ancor ne he cornensat.

A: ~in pro quo ne? Vu esset ya In pnm tan") eruhusiasmet.

B: Yes. yes; ma yo ha resoluet me altrimen. Yo vole aucor atrender.

A: Pro quo? Pro quo?

B: Pro que on ne save quel systema on deve apprendcr, l~ pro que li studio de un lin:gue auxiliuri naturalrnen es sin valore tam long, quam existe divers lingues auxiliari. Ergo yo ne commense li studie ante que on ha Iinalrnen uniat se pri un systerna.

A: Nu. - quam yo save, vu es un enthusiastic ernie del autornobilistica, e possede self quin autos de different types. In ti casu vu ne ha attendet li nuto standardisat,li auto norrnat. E nne pri li radiophonie, malgre li divers existent systcmas de epperuturas, tamen nequi ha hesitatcompra.r un appnrate ...

Nr 77

COSMOGLOTTA

B: Mll to es ya un tut altri cose. Li differenties de construction del epparates de guverntrment inter li divers autotypes es tan) micri, que ornni hom, quel posse chauffilt in general, epprende guider nlquel uutoruobil sin Ii millimllJ desfucilite.

A: Excellent, vide! To es III sam pri Ii ling-ue eu xiliari tin systerna on apprende accuratmcn, ne solrnr-n lee!', Inn one scrir e parlar. e li cornprension del ultri lingTlcs auxilion es poy quasi un lude de infante, un bUg'rJtell.

B: Qualmen to es possibiJ?

A: Li du 0 tri systernas de un lingue intcrnntional. queles es ..digni de consideration, es inter sc tam simi I, qllP llii ne es a regardar qU8rll different ling-ues, rna quam diulectes del san, lingue Li scrit g·ennan linguc e so diak('\('s dilfere reciproc plu muh quam por exernple Occidcntu1 l',' Novial. PIes vider ti ci exernples:

S c r i t g e r man: Es hort sofort auf z u schncien, dunn wird das W·etter wieder hesser.

S vis s ge rm a n (Jaun, canton Frciburg i: Es hiiort hurti IIf ts schniee, nahi wird 's Wetter 1II1lhi besscr.

T i r 0 l e s i (Imst}: Es heart klai zu schrvuiwen, nocher weard . s Wotter wieder posser,

B; Vu es just, Ii differenties es tre ;g-rand; c si v l! vel I hur prendet Ii bass gerrnan textu, li differentie veil es~e~ rnem plu grand Ma quel es Ii traduction de ti tex t IJ in Ii divers lingues international?

A: Esp e ro n to: Tuj cheses neuhi, posrc let vetcro denove farighas pli bona.

I do: Quik cesas nivar, pose lu vetero itere divenus plu bona

Nov i a I; Instantirn sesa niva, altru Ii vetre ri cleveni plu bon ..

Occidental: Strax cessa nivar, poy li tempe denove deveni plu bon.

B: Nu yo es convictet. In fact, li differenli,cs es adn.,inini ne plu grandquan1 inter Ii' dialectcs del sam Il!lgue national.

A: Yes. Si vu ha apprendet Occidental, vu .p0ss~ pr esc sin auxilie de lexicos leer anc altrimodern mterhngues.

70

COSMOGLOTTA

Nr 77

Solmen li antiquates, quam Espentflto, va causer un poe plu grHnd desfacilitas, pro su ahundentie de artificial, specific Esperonlo-pHroles. l.i maxim grand utilita da vos Occidental, pro que it es li maxim bon elaborat systema, Ii resultate He de precipitat subjcctiv idees, rna de du generationes de conscientiosrnen luhorant interlinguistes, E ultra to, Occidental afucila e uprofunda vor conossentie dell grand europan lingues, nam it es elaboret in strict conformitii con illi. In ornni casu, li transition de un systema l] un altri ne es plu deslucil quam de un eutomobil a un altri. Ma inter nos, it. evente chascun die, que per sones, queles he apprendet Esperanto 0 Ido, transi 8 Occidental, mu invers v-- nequande,

CHRONICA

VLADIMIR SZMURLO. conosset interlingulst, rnorit 28. 2. 1931 in J.<igu, Letoniu. U cs"\el un del unesim ex~volul.)i.ikisles~cSper8.ntistesT traductet .' editet mulr valoros esperento-ovros, e durant su tot vive restat fidel ,,' ide pri UI) iuterlinjrue. 11 svmpetisat con nor movement cesset

Ull del fundatores del societe Kosmoglott in Revel. A. Z. R,

P(')RENINGEN PUR INTERN ATIONELL KULTUR, Stockholm (vide Cosmogloun 70) he pr esent et 81 sved ministre por extran efferes un petition, que li sved g-uverrHlment mey prover funder un scandinavian ('<unite rnundlingual con tri competent sved membres e eg8.1 mrrnere dan e nurvegian, e que ti comite mey esser bentost convocut a Stockholm por far un invesng etlon del question mundlingual con intention possibiliser li deflnitiv solution de ti question per un international congress, plu lard convocand pot ti SCOP(~. Pos accentuation del plu e plu urgent beson de un Iingue internationul, li petition fH un resummatlon del historic dd "nuhtrul" lingues internationel e li deseventages de iIli. Ti ci lingues deve, secun Ii petition. esser viceat per un lingue euxiliar i, rational men perfectionat e liberal del desfacilitas del lingues netural. Quam successosi proves in ti direction es mentionat esperanro, ido, occidental e novial. Omni tis es fundat sur li vocabularium commun HI lingues occidental e f"S. secun Ii petition, torn sirnil H unaltru, que illi posse esser re'gardat quum dialectes de 01\ sol lingue. Li Association es de ti opinion, que Ii solution del question rnundilinguel va esser promovet maxim bon per un selection ex ti lingues, fat de competerues. To deve esser fat del proposit cornite scandinavian per elaboration de un lingue, quel va esser

presenter tl un eonferentie internationa]. C. E. S.

NORDIC OCCIDENTAL"SEMANE in august, Vendelsberg, Goteborg, preparet del Sved Occidental-Pederetion e anunciat in nor jurnal nr. is, ha, pro evenit inexpectat desfacilitas, esset ajornet 8 proxim annu,

HELVETIA, li organ de nor sviss coidealistes, he apparit con nr. 5-6, quel contene inter altri interessant articules un nov declaration del

Nr 76

COSMOGLOTT A

71

ex-secretario de Societe Idiste-Francaise. Sr Rene Depin, Amicus. Francis. Il constete, [que plu profund linguistic studies ha motivst su rrnnsition de Ido II Occ., e quel, secun su conviction, li future nppertene , Ad ultra trove se in li sam nro un list de rndicas de Occ., explicat c mol ivat in relation al mal selectet radices de Esperanto e ldo.

INEXPECTAT RESULT ATE. Un. prominent esperantixt, qui durunt plu quam quurant annus ha representat Esperanto ill GenlHmia, confesso in un privet lettre e un de nor coidealistes, que [], per li lihrc .,Novinl" de Prof. O. Jespersen esset lnformat pri li existentie de Occideutul, e pos Ii studie de ti libre venit al conviction pri (,0, que it es Occidental. quel es vastmen superior ne solmen a Esperanto, rna enc H Ido e mem u Novial, ~ Noi exhorta omni .. "autores e [urneles de eltri syslernus ne obliviar mentionar e criticar Occidental.

KORRESPONDENSKURS i OCCIDENT AI. de HI. Dr., Bertil Blome, 10 pag .. Sub ti titul li Sved Occidental Federation he editet un excellcntrnen redactet methodic mien curs de Occ., consistent de 5 ..lett res" f> contenent curt textus, exercices e lu essential del gromm6ltiCtl. explicat in dar e populeri maoiere. Noi constute Ii ebsentie del apostrophat litteres e li existentie de nov formes, quam in vice de vel, cruz, set, ot, sante _, vece, cruce, sett, ott', sancta, queles veil meriter offlcialisution. Li curs certmen es un bonissim introduction HI lingue pOT nov-appr endentes con minimal linguistic scoletion e sirnil curses deve esser editet in ornni national lingues.

DR. GUSTAV GROSSMANN, auror de un excellent C mult vt·ndit bhre pri retionalisation de lahore: y,Sich selbst r etionalisieren" (Verllj~ fUr Wirtschaft und Verkehr, Stuttgart e Wien) accentuu in li HOV f~-(~sim edition de su Iibre Ii urgent necessite de un interlingue e const ata : .Hodie Occidental semble esser Ii maxim bon de omni tliund,liflg"IU:>~ couosset. It es irnmediatrnen cornprensibil de persones con ling-uislic conossenties."

NEUE FREIE PRESSE, li maxim gray gazette de Austria, .specielmen pri financies e politics internetional. inserte in su nro de 27 jumo un notice pri Occidental; in quel es dit, que nor lirurue rneritc 11 attention specialmen de technicos, proque it es constructet sur ti iTltl~~"alionn~ vocabularium, quel je es conosset de illi. Ti, qui save un poe I .. tH~~lesl ~) quelcunc romenic lingua, VB comprenJer Occidental sill (>xph.cutH~~nc:s e c~mst8t8r con plesur, que it ne es repugnant 61 JltltUHJI hll!ZUlstlC sentIment. Li ovre "Occidental. die W eltsprnche" es recommendat quam un tre meritosimen redactet Iibre del Editoria Franckh, Sruugart.

INGENIEUR-ZEITSCHRIFTr Prag, oro 12 de 11. 6. 1931 coruene un nov articul pri Occidental. scrit de Ing Julius Bauer. Nor _Iing-ue es presentat e recommend at e Ii final paroles es: "Vj~ Volapuk, Esperanto, Ido, Neutral, Universal, Int,erlingua, Medial, etc., on ha hodie arrivut B IJ~cident81, Ii superiorita de quel es tent agnoscet del esperantistes e :rhst.es, que Jor maxim prominent representantes declare, que Occidental ,~.'} h long sercbat definitiv form del intercommunicatori lingue del munde, ~'\'r to li plu quem 50"llnnual combette por un universal internntional .. :ngue vell har trovat su prelirninari fine." - Noi expresse nor sinceri nersi pro Ii instructiv articul del autor, e permisse nos rectificente addir.

72

COSMOGl,OTT l\

Nr 77

qw' Orr.ideruul esscnriulrncn ne ('S de "hodic" I rna ongJnH jn de 1890. ('{ si ">ollnt'!) hodie Ii fundurnentul ~lM(~s de tu) pioneros quam Lou e LiptH)' e:~ pIn g'enernlmnn o;:!nnscd. post Ii rnult provas COli arbitrerimcn ((l)'I:-.trtu:kl me-cunist ic lirurues nrtificial.

PANEUROPA, Ii rr-putnt j uruel del PtHWlUopu-moverncnt, coute-nc in SII IHO df~ juniol!UI un re!('I'~I1SiOh pri Ii librc "Occidentol, die \velt...:prudll·", editut de Frunckh. Sttltlgnrt. Li recensent di, que Occidentul ('s 1111 sol ution pro sotisfm Ii du postulntiones de nrtificiul lingue, quel hnv._. dlllf\Ct-~ (if. succr-ss : fl.lciljtl1 d.,. cornpreusion c fndlitu de apprension. "On:idf'nlul pos'wdt' Ii corucier de un nuturnl curopun ling-Uf' e he trovat li I1p,.rohnlion nne del scientio. Aile ti, qui relate se abstinent til pensa pri un Bnificiul ling-tic, dt'v(~ occupnr so Ctm Occidentel. pr oque ti Intert'ssunl pX(Jerirnclll es rt·uwrcnbil." ,--- No! exprexsc li espern, que Ii estimar jurnnl in future Vt1 dur 11 su letores frl~qum" inforrnutioncs pri Occidenlul, q\l('1 IHW(: Ii J.!TtllIdissim importuntie pri Ii H>ulisntion de! idt', de PuneuropH, .tust li pnlYl.!lotticitti (h: [;urupa cs Ii muxim ~'ruv impediment por su union J Sin un Plllu'urOp(1!\ ling-lie ncquande lin PtmCUrop8! Occidenrel 1'", Ii h}I\l!' de"irul PlIIH'llropun lingue.,I. /. 1'.

Errata.

~('gn·tHhilnWll instmHH St' in nro 3 d(' nor juruul xjuclc pr int-crrus .pH·It's noi pori Ii lei ores c.or recrcr :

PlIj.{, ,)H, linen 1.L "com prc.let " ,d<'vt' osser -_.. "comprendPl

"JH, 22; "impcHI t ion" dove vsser ornisset

" 3~)_ " 'lH: .Joccu"

.,m, 29, "iJojm'nlurim"

" .In. »r 35: "constutlllen"

,,41, " ·11: .,ori<iincu

",12. " 5: "desfoUwr"

,,42, " J1: "l..Idvers"

"

tr loe"

"hull \(,'1] I oriurn" "constuntmen" ,,()rig'ine" "dcsfulitlr" "tHlvers"

"

rr

"

"

..

rr

"

"

"

OCCIDENTAL

DIE WELTSPRACHE.

Zu beaiehen durch (lie,

()f·(·idt~lltal·lJnion, M'aner hei Wien., Postfueh 10·

ABONNAMENT DE COSMOGLOTT A POR 1931 :

U simplic abounarncnt annual custa 0,; dollar 17 Ki\ 2.1 RM. 3,5 i.i,S. 2,t sv. fr.>

1:."5 tr. fro

Un ~,bpl\nHlm'nt de pn~j:HIl{8IHitl r ust« Ii d \I P 1 i cpr e { i e il dollar), in co mpcn-

silti!>l\ dc' qur-l [i fltilllinistrotiilll invia t r i (':liemplares (h' \ revur-.

.. Ph·s \l"~H por Ii p8Yflm~mh's secu~~~t pustchet:-contos: F run cia: Pads 2M~7 ! L 1\{, I'll' (J1.JP"lH"t,: S v i S S UL II. 1 %9' 0', Lagnc l, Chapclle, Vd); T c h ec {,I S 1 (.I V i:1 CI;: (,' altr i landes : Bruo l(l).lZb (JUZVK rnozjnurnd m].

On posse l-Ui~'nr anc per lllt;"'rnat1onal post mendntes 0 hancnotes 0 banc-chec t<'gisll"at letf re al IH1rf'Sse: Jon 1\' Kaj~, 'WilsorlOv8 n, Brno XII, Tchecnslovecta,

\"thnalt'l .. (HIIl\l\i'lt"y r eduktor Jan A, Kaj~. Tvpojrrafia Jan Knj!l;. Brno XII. ;'\(1 v in'ln'i :sazhn povo leua feditebtiYlm po,!it a It:lcgra(u, c. 1 L277jVI 193 L

You might also like