You are on page 1of 15

COSMOGLOTT A, nov.-.dec. 1935. (Annu XIV.

) N° 6 (105)

Li cronica apari in Ii suplemenl trimesirial "J N FORMAT JONES ..

NUMERO CONSACRAT AL EDUCATION

DETESTABIL PROCEDES DE FAMILIAL EDUCATION

Lu dupationes.. - Li infant deve trincar un amari medicament -. Oh! quant bon to es ! di Ii matte que] simula gustar Ii medicament. Li infant trines ... fa un grimasse. Li matre ride .!

Li infant voleacompaniar su rnatre quel vole surtir. Ilia invia le per un quelcunc pretexte, in Ii vicin chambre : I( Vade. yo va atender te I). Quande il reveni, Ii mama ha departet I Excelent medie per cultivar Ii misfidentie. Ii coler , Ii buderie e Ii venjantie,

. Li van premesses, - « Nu, ne plu plora, yo va comprar te un bicycle dernan.» «( Manja tu sup, tu va reciver un bon tarte in Ii dessert.}) « Mane in hem durant que yo exea un moment, deman tu va venir con me in promenade. )) Li infant. con fide, obedie Ii recompense nequande veni,

Esque on posse astonar se quande it deveni ye su torn mentiard e irespectosi por tis quel dupa it ?

Li mocada. - Li infant plora : (( .Monstra a ornnes Quant bell tu es quande tu plora, » « V:de quande jolli it es .. ))

Li medie es infaIIibil por far mordaci e venjativ Ii infantes.

Li bwnilationes. - C( Departe, tu es solrnen un stulton », I( Ti infant es Ii max stupid del munde », « On nequande videt un tal idiot )1. ,( It have omni vicies », Si on crea un tal reputation al infant. it pensa inutil far alquo por rneritar un bon reputation. Pos to, on neplu posse plendir pri un manca de dignita che it.

Li comparationes. - P,aul ha dupat su genitores, (I T u es un mal infant .. Petre ne have tu instinctes .... J) E Paul save tre bon que Petre acre sarnrnen con su gerutores. Li inprudent comparationabassa Ii prestigie de su genitores in su regard.

Li flaterles. - ({ Yo ne save u iI va serchar omni quo it di. n «On nequande videt un tarn inteligent infant». I{ Repeti un poe quo tu dit liantean die. )) E probahiImen Ii infant repeti un insolentie quel on crede spiritual. Ti precede es recomendabi1 por formaT un insolent,

81

un jaluso, quande plu tard, in contact can Ii altres, it va constatar qu iJ ne es tam intelig nt quam on dit it e quam it credet sincermen,

Li veDjativ reflexiones, - Li infant vulnera se : I( To es meritat, yo 5 conten . » (I Li bon Oeo ha punit leo J) « Quande on desobedi, on es sernpre punit. 1 Talmen nasce mal sentimentes, Esque li infanl posse amar ti q eJ joya pri su sufrentie.

Li monolegas. - Li infant deveni insuportabi]. e r mama ne conosse Ii metode 0 ne have Ii necessi energie por ducter it. IlIa parla a e self: (l Qll nt insuportabi] infant! It va far me rnorir ! Yo nequande posse far ob dir it. It fa sol men quo plese it, etc." etc. )J

Forsan, Ii infant escuta ; rna it senti tr bon que su matre ne audacia unir it e que pos alcun mom rites Ii pace va renascer.

(Ex « Journal des parents », Lausanne. Svissia.)

Mores de antey

Nor antecessores havet un rnaniere conduir se quel sernbla nos h die ve rm n grossier e sordid. Li cause es in Ii utensiles del servicie quele , in ti epOC3, rnancat completemen. Furcettes, ceclares, culteles, glasses e omni ti objectes, tant familiari hodie que noi ne vell cornprend r un repaste sin ili, have un origme relativrnen recent ..

In medievie, por exernple, on rnanjat quam secue :

V nit in prim li sup, servit in un grand cuv plazzat in Ii centre del table : it esset un quelcunc liquid - bullion vin 0 lacte - in que] chascun gast plongeat su pane. Pay aperit 11 carne; chascun gast prendet su cultel - quel il sernpre devet portar con le - e captent Ii rostag per Ii levul manu, exciset quo pleset le por posir it poy sur un larg tranche de pane, que] esset Ii sol platil usat in ti tempore. Pos har servit se, chascun manjat con voracita ... e med su fingres.

Concement Ii trincage quande on havet sitie, on vocat un servitor.

Ti-ei prend t un cope e aportat it plen ; it reaportat it sur li platilmeuble quend it esset vacui, Li servitors cornisset al tnncage devet rangear Ii copes talrnen que il servitli sam aI sam persone. Ma to esset con iderat Quam un luxu un poe' exagerat.

Li bon gust postulat prender 11 carne solmen per tri fingres ; tam mult quam possibil on devet evita .. ]assar ·tTo long su fingres in Ii plati],

Li coclare , furcettes, platiles ,e glases penetrat in Occidente solmen tre tard, venient de ltalia~ u iIi hat esset inventet circa Ii XU-im secu] Li coclar sembla esser plu ancian pro que Ii Romanos usat rnicri lignin spatuls por man jar.

In Francia Ii utensiles comensat esser usat solmen sub Louis XV e in prim in Ii aristocratie.

82

Li babitu

POf Ii conduida, li habitus es plu important quam Ii rnaxrrncs, P'f,O que Ii habitu es un vivent maxim dey ni 1 stinct. R formalf su maximes have nul irnportantie to es olrnen mutar Ii titul d l li r Adopter nov habitus es mul plu irnportan t narn Ii vive es 801m un textura de habitus.

Omni beson apacea s e ornni vicie agranda s per Ii satisfac ion.

ecun Ii vis-punctu del f licie. Ii vive insolubil, nam it es pr ci -

men nor max alt aspi rationes quel impedi nos esser f lici.

(Ex Amiel ,: Journal intime.I

Maire }elid. 83

PicJ;ura J.e Marc Chagali.

.MATRE DOL,OROS

Exprfssionde Sra Nozitr~ quarui,e on informal la que sa !ilia Vioieite esse! cQndammal at motte pro assassination de su txdre. Vioidte esset ducte! at erimine per Ii mal ]» quentaiiones e li manca de rJigilanlie de $U educatores.

Qualmen studiar de Nysscns

Durant li calid di s. studia tam mult quam possibil in liber aer. xt r v r hem . sernpre prende un libre con vos, Spira profundmen durai t li int J ectual labore.

POT q. ie un letura rnerita e ser fat. it deve augrnentar nor conossenties 0 aport 11" nov COl ceptiones : it deve alarg,ar nor spiritu ; it deve augment r 11 r valore far nos plu bon.

i hom q.' 1 sp cialisa se in un cert dominia. oblivia cultivar su altri faculta~ . it ccvcni SCI pr plu exclusive incapabil adaptar se a categories d ' persones. Por exemple, Ii scientist quel consacra su tot tempo! al tudic, f I alrne 1 atrofa su afectiv facultas til un gradu in quel il de ern un fure, 0 por Ii persone de que] Ii sociabilita es grand. II ne plu omprende les e iIi ne plu comprende le ; ornni ahnita ha desaparit inter iii. H ha isolat se de un part del homan societe.

Li poteotie del suggestion

n curt tern or li (London Medical Tim,es.' puhlicat Ii recension d un curiosi experientie fat sur quarcondamnates al rnorte.

On ha. onservat Ii toales de lette in quel quar persones hat morit pro cclera on dat les al condarnnates rna sin dir it a iii Nequ,i de ili

de enit malad. .

Plu tard on dat a iii nov toales diente les que to essct toales de rnortos pro cc lcra. T'ri d iii morit de ti rnaladie.

84

Ex Ii embres (OriRinal articul POT C mrnogiolia)

It esset un ben die in Ii fine del estiv . Ii role brilliat c n un suav calore animant, qu 1 s mbla r -fleeter se in Ii vivaci pipiada d 1 avi '" in Ii delicat ado' del flores, e in rni propn sentida d I joys d I v iv'.

Yo hat just atinet ~i somit de un micri colin apoyat mi hi y ll'

contra Ii mur de lin ponte de ferrovia qu :I stat sur Ii somit yo c m ,1~.::.t r' gardar li circurnjac nt paisag .

Yo stat in Ii centre del carbon-r gion d ud-Lanca hire. Y )~ ru

late res li campania variat de verd prates, yelb gran-agree, extcndr

se undeante fOf, terrninant in Ii n.ord ori nt P T montes qu I sa 1.1f . ,Iu in li lltmtanie.

On vell har po set descrir 1i paisage quam charmant si it Of' vell e er desfigur,at nu cit nu a. del morn gris curnules de scori del a!'bon-rninieras, de lor al nigri chimenes Ii rnasri super-struct ra«, queles, quasi 1.i ossages de enorrn gigan es, I vat s nigri super Ii tranquil vilages d I mineros,

Quant ti morn rmn-pylones domina e sup r mbra Ii vive dll mineTO j sol iii say ,

Yo pensat, quande 0 observat ti vilages e cites pri Ii degradatioi c povrita quel cir umrepte in ti cornunites, pri ~i indig ntie miser i causat del manca de labor, del canomie cris e I eta'S industrial conductet por protecter salaries ja ro bass,

Yo pensat pri Ii rninero - un fort hom molensiv, d quel Ii sol desi es viver in pace d centie ; pallid pro que il d ve passer li max beU hares del die in Ii obscurita del mine. isolat d I rest del homanite, obliviat til alcun terribil ca astrofe presenta Ie ancor unv z avan Ii public regards in Ii jurnales.

Yo pensat pri su jrnpedit education. su sitie ye saventie, su sospirada rupter Ii eateries queles Ii ,(.I. Ie.; fuir ex Ii strett profundjta-; d I miniera ; emerger in ti ci bell muncie de lucee cultura, e ocupar un dini position inter su conciteanes,

Ma -Ii povrita e domestic charges imp di Ii r alisation de su r ves. e su desires a) expansion per su seli-secrihci por Ii ben-essere de su infantes. Su predominant obsession es qu su filios ne mey esser iDglotit in li flanc del terre quam it self. II mcoragia les a1 studi '. avisa les pri Ii desesperantie de occupationes sin scope, renuncia a medic luxus e modest plesuras por auxiliar su filios.

Anc apari me in Ii contemplation li rnarita del minero, que] dev efortiar Sf, die pas die pri su deves a su genitura e su rnarito, vivent sernpre sub Ii ombre de calamita, quel adia omni marine u marito con Ii paroles: «( Garda te •. reveni sal" a m - e al micres »,

85

Tal s Ii horne ocupat che un del max important tamen max dang i"OS industries del homanite. E quande on regarda Ii en campanie rna ulat ci til per hideos curnules e beant puteos quam si Ii Matre

err jacet (on mae aper vulneres in Ii pectores on ne evoca questioner 5, esqu li precie que I on pays por ti nigri diamant ne ea tro alt. Li num r de accidentes mortal e non mortal inter ]i mineros es Iormid bilm n grand. In Britania durant set annus desde 1927 til 1934 7 39 rnineros csset mortat e 1.200.042 vulnerat in minor accidentes. Li major sas es veIl augmentar ti numeres considerabilmen. Hotempore 0 ur e pri augmentation de salarie. E Ii britanic publica, impr "set d r cen de astres habil ex osition pri Ii actual situation del min ros _ plu syrnpatic quam jama al movement por amelioration d ondition s in un del principal industri s d Britania ..

Willie: m Henthorne (Ang'iia).

Li infantes es avigilat

(Extr,aei del libre (I Les plaisin et les je.ux ), dellamos; scrilor france Duhamel.)

1 ndorrnit d sd 19 cloccas, rru infantes chiripa ye li aurora. Mi sposa yo strax pensa : (, Quant agreabil vdl esser Ii companie de ti rnicri an de in Ii grand lette I). Sovente Ii desir es tro fort" it expresse e, e per un eomun concordie, noi voca : Misse nos li micri angeles.

IIi ariva, angelic in verit! .. IIi g'iissa se in lette = to es un favor. iii ne ignora it. E inmediatmen, Ii lucta comensa. Li micri angeles es micri savagi besties,

Ili raHa nor capiles, iii mette lor pedes in nor bocca, ex p IOIr:a , per 10 hngres, nor oreles e nor narices, lansa nos energic colpes de pedes

I visage, cade pesantmen sur nor pectores e principalmen sur Ii stomac. Hi arnusa se luder ye die e nocte manipulante sin fatiga Ii e] ctric cornutator : iii organise campamentes sur Ii toales, cornbattes d cap-cussmes.

i iii constructe naves, noi es li ocean' domes, noi es Ii suo] : trenes, noi es Ii via; usines, noi es Ii materie ; molmes, noi es Ii frument; machines por aplatar Ii lapides, noi es Ii lapides naturalmen.

Li recompense es debil. De temper a temper, noi besa lin micri nuc : noi caressa un ped, un brass, riscante Ii vive de nor ocul 0 d.e nor nase. Li operation fmi gener-almen per un considerabil numere de contusiones e de vulneres, til quande noi, victet e battet, fui abandonante Ii grand leue al triumfant besties.

Li e. perientie es un dup rie, Deman, avigilat per nor yun injantes, nei va ambi pensar : (Quant agreabil it veil esser in companie de nor micri angeles in Ii grand Jette. » Li desir cresce e finalmen expresse e. On aporta nos Ii micri angeles e ... PIes releer Ii secue plu alt.

.L" tran locabon in Ii Alpes

Un die quande il cuidat su brutes, ,Alexis f n tit que -Ii dentes d su fure scr at) i suol de suIeniera e it constatat :

- Li amasse de en diminue. Yo es as~ tonat ca yo ne va dever (c rnoer plu alt.

T raductet in nor lingue, to signifie8' qu Ii f,en mancat e que it dey nit urgent abandoner Ii (I chal t I) por instalar se in un altri in quel on veil trovar un nov provision. Li paisanes del valley Ormonts possede talmen du 0 tri chal tes e. durant que Ii nives covri Ii pasturages, ili trans a d un al ahri -con lor vaccas, lor femina e lor infantes. 'Ti promenada es regulat per Ii altore dd amas ,de f n ,e p r Ii numer del besti s a nutrir.

Alexis possedet tri vaccas e du vaccellos, e in decernbre, just alcun dies ante Cristfesta, it esset presc neplu fen . n li feniera del chalet de Mimont. Pro to, tot naturalmen, a decider {( remoer » vers su chalet del Combalette u esset fen por quin rnensus ..

II apertet it porta del stall, abassat su cap por passar ,e mtrat in Ii cocine, Floes de nive, cadent in Ii imens apertura del carnin, hrset in Ii blu fum escapant del forn. 11 gratat su cap. reaccende su pip rneditat durant dec-quin 0 duant minutes -. nam Ii temper ne vale in Ii: montania - poy a in rat in li chambre u su sposa suet.

In ti ehambre regnat un hornbil odore .. L montaniero time Ii liber atmosfere e pro que il ne lava se mult, li aer del chambre in que] on dormi, on manja, on fuma, in quel on vive serrat ornni die es notabiImen malodorant, Tam plu que AI'exis es Ii patre de set pueres quel lava solrnen Ii punte de lor nase, quel aporta con iIi Ii odores del stal1. It everu mem que Ii max rmcri, quel have solmen du annus, sordida su culote. Vu comprende do que Ii aer deveni nauseant.

Ma Alexis nequant inquieta se pri to. 11 prende un taburet, pensa,

Henri' Tanner, [amosi soiss criior .habiia nu in Gene e. In u secueni rcconta, il manstra tm aspect del mores dd hahitanles in Ii monlania ae Svi~sia, mOT;~ un pOC rud, in en.~ibil. In ti oiue primiiiu, tt in/antes cresce un po quam sav,agi animales.

H. Tanner.

poy anuncia :

- Necessi moer deman.

Li [ernina de Alexis quel save per experientie .Ii augmentation de labor causat de un translocation, ne protesta. IUa va far lu necessi.

87

i matin ha venit. Li pueres lude in Ii chambre, IIi lude ye un (I rnoagi », Ll max alt, que} have 11 annus, es Ii patron. Li altres epr sen a Ii vaccas, T ande il cria : «( Te, te, te» e Ii vaccas sur quar p d , torna in rund, circum Ii chambre, Li patre que] es irita: per 11 bruid,a apert Ii porta cria,

- Cessa ti omercie I ton ere !

Li inlan .ea, inrnobilisat in lor tude, Testa sur li loc. pensativ, un fllngr in lor nase.

Alexis ha pr parat su caval quel agita su long caude. Sur Ii slitt

on ha a tachat un gross cojre in que] on ha amassat provisiones e vestirnentes, nc it es un bux garrut de un cussin, T'o es por contener Ii max rnicri, Ii lois. quel ne vell posser avansar in Ii niveo

Alexis, que) ha butonat su veston pro Ii portatolie e Ii paper de [amilie. sucusse ancorun vez ~i porta quel il ha just clave-cludet solidm n. Li chalet ,nu vacui." eplu fen, neplu habitantes. Alexis trae Ii caval p r Ii brid e vi un specie die cortege qu I mette se in via: tri vaccas

du vacc nos pus at del femina, un slitt quei secue Ii caval, e detra

quam in Iii histone del micri ponicon, un litanie de pueraches quel ell con Ii or les rubi Ii nase tot frigid.

T s Ii Alexis que] « moe ». Sur Ii via blanc, Ii nive es gelato Un nt glacial passa tra Ii charpes, glissa se sub Ii vestirnentes. On marcha

rapidrnen, narn Ii via es long. Ian moe pro Ii mancant fene pro que it existe d, it ta plu lontan. E in Ii v,alley silentiosi, on audi tintinar Ii caval. E tis quel avansa lor nase al fenestre vide sur Ii via, Ii area de No de lexis que] forlassa M'imont por ear a Combalette.

- Vi, h Alexis moe.

On ha videt le e on save que a moe. To es Ii eveniment del die.

E poy, hnalrnen on vide desaparir Ii cortege in queI esset tri vaccas , du vsccellos, un caval, un slitt e Ii long' 'familie de Alexis.,

IIi arivat a CombaJette circa tri cloccas e ja Ii sole sin fortie. que] durant alcun minutes hat forat tra li nu es desaparit in Ii blu ornbres. Por comensar on accendet Ii f:oy, rna almen du hares es necessi por calidar Ii foro perrin. Alexis ha ductet Jj brutes in li stall, descendet

~i fen e frottal Ii caval. Pay on ha d car at li slitt stra .. poy Ii aqua ha fat su bruida in Ii cafe-pot.

Apen pas triant minutes, Ii ive ha repr nd t u normal curs. n

ha rnutat ~i chalet quam on v U passar de un chambre Eli un altri .. Li stall 'es ja tepid. On senti un on adore d brulant abi s, d .. f I de homage. T ande on sidenta se circum Ii able com nsa manjar. It es un plesura vider Ii infantes masticar Ii butra I pan . Ma ubitmen on constata que un tarte resta In exc s .

Alexi regards su pu res qu stiona, su cult J ad-up: - Ma u es Constant ?

Li femina de Alexis regarda, conta, r conta vide que x SLl set

infantes, un s absent : Ii Constant.

- Droli to., murmurs li Alexis, U ' 5 Ii Constant ?

i pueres, quel ne ha r rnarcat qu un d di mancat, c ntmua rnanjar. - Forsan il ha restat in via.

- Y ne crede, di Ii matr • mi opinion es qu a v. 11 har vo at.

AI,eXlS ea vider in Ii staB. Nequo. It surti sur Ii salerie e voca, equo.

T'an~e, proque ,Ii nocte vern rapidrnen, ~!. ne plu po~s tardar. Li Alexis accende h lanterne, mette su cuniculin chap sur II cap retorna vers Ii ancian chalet. tra Ii obscurits e tra li frigore ..

'}

Ou hore plu lard, Al xis r veni lentimen. portant un gross pacca

sur su epol, pacca invelopat in un covriment de caval.

Li Constan ploracha. II sufre pro Ii frigare; pro Ii fame. - C ssa plorar, di Ii patre, si ne yo posi te to Ii riverette.

Li femina de Alexis, quel ha videt li lumine sur Ii via, atende sur Ii g I rie del chalet, sin eessar trjcotar.

Li Alexis ascende Ii scaliere posi Ii infant.

U tu ha trovat Ie ?

11 esset celat detra Ii forn de Mimont.

Precocita

To eveni in America.

- johnie, di un eminent fj,nancero a su max yun ·filio, yo da vos un dollar si vu spada Ii nov jardin de vor micri sestra.

- To convene me responde Johnie, rna yo peti vos dar me strax 25 0 (1 de ti summa; ne pro que yo dubita pri vor parol, rna pro que yo b sona les,

- Quo vu vole dir, johnie ?,

- Li quarter f= quart de un dollar) que] vu va dar me yo va

interrar it in Ii jardin, poy yo va reunir rrn camarades e yo va dir les que un pirat hat celat antey un tresor in ti loco Quande un de iii va trovar Ii quarter iii omnes va spadar [i tot jardin e pos to yo va reciver un benehci d 75 ex sin fatig,ar me. Ma it es ver ....

~ Quo aneor t

i yo seU veil trovar Ii quarter, to vell dar a iIi Ii sam ardore por laborar e Ii afere veil aportar me aneor plu rnult avantagie !

Li eerehre del femma

In su libr « Psycologie del femina) Ii frances SCIentist Manon cita Ii secuent amusant historic :

W. Bi choff, li celebri professor in Ii Universita de St-Petersburg (Leningrad) publicat in 1872 un brochure anti-feminist contra « Ii

tudie e Ii praclica del medicina che Ii }eminas l, In it, il assertet que li femina esset inapt per li superior studies pro que Ii feminin cerebre 'eS1; secun su serchas, inferior a ti del mann e incapabil de un tam grand developarnent,

Quam scrupulosi scientist, Bischo,ff desirat confirmar su teorie per factes. II exiget per testament quesu cerebra esset ponderat e dat quam prababil resultate Ii pesa de 1350 gr. In execution de ti testament, Ii cr nie de Bischoff esset apertet e Ii enceiale cuidosimen ponderat, Con rand. surprise on constatat que Ii cerebre del sapient professor esset inferior de 5 gr. a1 m.edial pesa del cerebre Ieminin ! Li feministes esset in grand joya,

90

CODsilie al negres pri _ UcatiOD

Ante poe temper nn explorator sr. F. Greb rt publicat un Ii r specialrnen por :Ii Africanos del tropical zone por doc r les qualmen iii deve ducar lor infantes, evitant Ii erras uel il he soy nte constata

durant sou long vive p ssat mt r iii. L1 consili s que] da sr. Grebert pass esser anc preCIOSI por noi civili ates.

~I Pro Ii manca de hygiene. pro alcun superstitio-

. .

n s, v njantr s ,

ignoran ie tc, 1i mortal ita del rugri infantes es tro grand. Li genitore tim mult qu lor infantes d 'v ni malad. Pro to iii lassB les far quo iIi vole pro timore vid r Ii infant s iritar se, 0 devenir malad, 0 vulnerar se int ntionalmen. E ti infant :;, deveni ver tyranos quel desprecia lor genitores.

)~ Li education comensa quande Ii :in'fant es tot rrucri e trmca ancor Ii lacte de su matre. Ne da Ie ornnicos quo it demanda per su crias (pOT exernple : que on prende le in su brasses durant Ii nocte}, PIu tard ne raconta, avan Ii infant, a altri persones, quant it es bell, inteligent, fort, a altri cases quel forsan vu sol trova che it.

) Ne di a~ infant que it es tro obstinat, que vu nequande uccessa esser obedit de it ! It tande va strax esser persuadet pri vor re iuncia ion c va rnocar vos. Padre e matre, si vu discusse pri Ii infant e que 'VlJ difere in vor opiniones, ne discusse e disputa avan it. T ace, 0 parla pri to in un altri moment. Patre e matre, pies concordar, Si li patre da un irnperaal infant. Ii matre ne deve contradir Ii patre, si ne Ii infant ne va obedir e va serchar apoy che ti quelcontradi, To [rea jalusie e coler. Sammen, si Ii rnatre impera al injant e si Ii . nfant despecte Ii impera, Ii patre deve far obedir li infant.

» ·e da al infant imperas quel it ne posse executer. E lassa it amusar se tam mult quam it vole, ma ne ante har fat quo it deve e to it dev har cornpletmen finit e con cuida, E ti labor deve es er un plesura por it. Incoragia it, monstra it que VU! es content. e paya it quam

. .

51 It es un ovrero.

91

) Ne oblivia ruder e rider con ~i infant .. 'Proportiona Ii punition al culp,

l) , e puni severmen un inhabilita e ne ride pri un nascent vicie, l vu da 'bon consilies al infant, n oblivia que Ii infant vide esqu vu self secu ti consjhes. Li sordid hom ne posse dir : Neta teo E Ii mentiero ne posse postular del infant que it eli la verita,

I Finalmen alcun regules por dir cter Ii infantes : Parla:r poe ma firmmen, par alt voce, ne tro rapid por esse!' comprendet. Comandar poe, rna ne suportar desobedientie quande on ha comandat. Quande on puni, on dev punir justmen e talmen qu E infant memora it. Mult arnar, rna ne cader in t" [als banta nominat (I dlebilesse I) quel trova sernpre pretextes por excusar Ii male. Li infant deve vider que

on odia Ii mal cue on ama Ii pecator quel ameliora se. »

Japanesi education

Li japanes s ha conservat in general Ii cortesie de ant y. Li politesse rnanifesta s per respectosi e prolongat sa1utationes : stant, on inclma se tr bass, fante un specie de inspiration que] expres Ii deferenti ; sident <0 genuflex nt sur un cussin, 01 aplatta se sur li suol.

Li polit S5 dlrecte se mem a privilegiat coses .. In Ii alberz por x rnple. on di al servitora : Ple benevoler dar me un poe honorabil ri 0 honorabil teo Li feminas di rnem honorabil rartes,

In Dc idente, Ii membres de un sam familie be a se e inbrassa se avan altri persones sin alcun honta. AI Orientale ti rnanifestationes de tend.resse semble inutil e :mern irespectosi. In Japan, un patre ama su infan , rna il opine que on dey esser firm con Ie ; il ne inbrassa I pro timore ue tTO mult caresses debilisa le. Un matre posse monstrar s plu tendri por ,SUi infant, rna ti tendresse ne cresce til mbrassar le ..

Li japanes s considers lor propri parentes quam. un parte de iii quande iii parla pri iii a altri persones, Pro to Ii extranos es stupetat audir parlar, pro rnodestie : « I\1i stupid patre, mi rustic sposa, mi absurd filio ). Ma por r japaneses, ti expressiones ne es plu strangi quam Ii habitual (t vor huma servitor) t expression del Occidentales parlarr pri se sell.

In Japan, on considera quam un deve mons, rar al altres, principalmen al parentes a] amicos, un arnabil e gracias visage mem quande on es trist. It ne es polit manrlestar su chagrin. su coler. Un Japanese _ oss su.brider anunciante li morte de un - car parent: il impedi per to su arnjcos sentir un tro vivid chagrin; poy a abandona a su dolore, rna 801m n in Ii solita, quande il es cert que su lacrirnes ne va diminuer Ii joya que] li altr s senti in viver.

In Japan, Ii max bell elegantie es sufrer subridente.

Ex s Eeolier Romand»).

92

Li ... "d . f blDJ.· mrant

Li « Daily Express » publica I.i secuent studie pri Ii timidita (he li infantes.

j NuH Enfant nasce timid" )} Til li eta de un annu, un san beb r e., Ii ente m .. ax natural e max felici del rnunde, Sialquo gena le,it cria. Si it es fatigat, j,t dormi. In omni ti manifestationes de vive, it tutrnen ne cuida pri SM c:ircumage.

Poy su genitores interveni e vole 'far ordin in ornni to. Iii vole que it mania e d:ormi ye fix clocca, que it frena su desires. etc. Si ili procede gradualrnen e con dulcita, null damage. Si iii acte bruscmen, Ii infant revojta se, colera pr~ omnicos, 0 deveni timid.

Max sovente, ti timidita es tem.por.ari.e manijesta se circum Ii eta de duannus, quande Ii illlfant cornensa explorar Ii rnicri muncie in que] it vive, T ande itdeveni que Ii max conscientiosi genjtores fa un grossier erra, Desirante protector lor infant contra ornni danger s c obtener que it devem un ente adorat e admirat, iii interveni ye c'hascun moment. Chascun vez quande it acte conlorrnen a su natura robust. normal, on vole inculcar Ie Jiidees de adultes pri Ii rnaniere in que] un enfant bon educat deve conduir s.e .. E nu comensa un lucta inter Ii. infant, que) defende su natura e Ii genitores, quel vole plastar it. Forsan Ii genitores es victoriosi : tande lor infant es mcert pr,i Ii munde circurnant quel it senti plen de exigenties contraditori, Om,ni su natural instinctes de aventures, de joya es mortat per ti artificial d sira esser aprobat del adultes ..

h existe un sol rernedie a ti timidita., it es li cornpanie de altri. infantes. rna sin Ii presentie 0 intervention de adultes. Plu un inf,ant possede personalita, inteligentie e imagination, plu it esinclinat dissimular se quande it ne es comprendet. Pro to, itse:nti se plu liber inter extranos indiferent par su atitude quam avan genitorese armcos quel controja it. Solmen tande su ver natura florea.

Li homan memori.e

Un german scientist ha recentmen studiat Ii capacits del homan memorie, It ha trovat que un infant conosse circa 500 paroles, un adult 20 .. 000. On ha conststat exceptional casusquem ti de professor Osa Gray que] memora Ii nominee de 25.000 pl~nt~s. Alcu~ Hi~dus-. tanes posse reciter sin halt Ii 110.000 verses del .Rlg V. eda. Li Chlneses e alcun chefes del tribes polynesian have un memone nemrnu extraordinari. Che Ii musicos, on save que multes de iii posse luder durant un tot die diferent pezzes sin scrit musica.

93

Li arte esser ava ,(Consilies de un ava al altri aoas)

Ti arte ne es faciI. Generalmen, noi servi quam auxiliatores de nor filias 0 b I~filias rna sovente in ti ro] noi peca pet to quo on nomina:

Jj inoportun inieroention.

i g nitores besona Jar tot liberta por successar in lor tarea de edu .. catores. or propri tarea s auxiliar lest mem si, in nor opinion. it sernbla nos qu noi veil far plu bon in vice de iIi.

Quande Ii enitores es obligat punir, noi deve In prim convicter ti infantes pri 1i necessita de ti pumtion. Noi ne deve intervenir por f.ar supresser ti punition, mern si ti punition sembla nos tro sever. ul intervention, principalmen ne avan Ii infantest nam to veIl rnoralrnen obli ar Ii genitores ceder e veIl diminuer lor autorita e lor presti ie .. Si noi ne aproba Ii acte de yun sposes, noi mey serchar cornprender les con humiJita. E si noi ne cornprende, no.i mey tacer.

Altri obstacul a evitar : Ii partialita. particulari tendresse, justihcat

o no. por un rrucri infant quel on prejere a su fratres 0 sestras. Yo save on que it es nos d.esfacil ne haver un sentiment plu fort POT un inter omnes. Ma pies atenter : noi ne deve manitestar ti preferentie, Ante ornnicos, noi mey esser just. Li injustitas causa sovente inter ffatres, sestras rivalitas que] dura lor tot vive. Ne excusa vos diente ; T'i infant es yun, to ne importa ; ornnicos es important par Ii infantes. Li parti.alita posse mortar Ii afection e li confide.

Li susceptibilita es un Feminin defecte e specialmen un de'fecte de ava, It causa: rnalesser in Ii relationes familial. IQUO es in Ii fund de ti defecte ? Personal pretention. egoism .. Esque noi ya ne deveni in Ii old eta, exigente desfacil ~ Li avas susceptibil es un torment e on alontana s de illas.

Noi mey ne postular tro mult manijestationes de tendresse.

Noi m y profitar Ii familial reuniones, quel eveni habitualmen che Ii avos, por cernentar Ii desfacilitas, quel posse nascer inter Ii membres del sam familie e c:rear un atmasfere de joya, E pro que Ii infantes ama mult Ii ver histories, noi mey racontar les Ii ancian era .. nica del families, li vive del avos desaparit por talmen ligar lu passat a Iu present, Noi mey devenir Ii historianas del famil.ie. sin negliger tamen adaptar nos al actual progress. POI' Ii yunes, noi es certmen « ti povri ave » un persone quel comprende necos al modem vive.

Senioru C. Jean Cam.!l.S, sea.m Ii reoue « Education I>.

Parole de infante.

Pas 1i cline. Ii invi ates intra in Ii salon e Ii mama de Bebe es petit lud r sur piano' Li pezse Iinit, liinvitates aplaude con entusia m, e nsturalmen Ii yun f'emina es obliga't reeomen sar, quo ilia fa con amabilitA.

QU40de ma, h8i finit Behe aproxima se ,11 ilia e questions :

- Pro quo on oblitat te recomensar. mama, tu ya hat bon savet tu leeion ?

94

Jaroslav ,Podobs,ky.

Noi es /elicr'presentaf ci Ii portre! d_e nor colaborator tcbecoslooac, Sr. PodoDs/ey"pro/essor e literoior, Sr. Podobs/w ho publicat ho-annu Ii unesim libre de tioesies in Occ. U Li asires del verne "" .

Pro Quo?

Pro quo un rnatre clarvident, que] bon constata Ii d.efectes de su infant, ne tolera que un altri person mey dir lesa [iJa.

Pro quo Ii behes save plorar long ante saver rider? Es,.que to es un symbol, un sdvertiment ?

Pro quo tam mult homes denigra Ii mestiere per que] iii vive e desconsilia.a Ior hlies adopter it ?

I Peilrequin.

Curt amore

(0 riginal poema in Oa.)

Un yuno, un Hicca se ha incentrat,

-... Hat sentit solita quam enoy e dlolore -, lUi hase prendetet se ha inbrassat,

Ha: ludet por un tempor Ii lude Amore.

H'a tendrirnen, con sentiment. conversat, Aprendet it ex mani amore-rornan ---

Ha se alternantmen 'be sat e vexat,

Nu esset se pJu proxim e nu plu I on tan.

Ha tristmen sedent in comun meditat:

-.- Ha infunde savet ni nee'os, con se f,aI -Decider se in fine a reseparar,

E poy ha unaltru bentost ohliviat.

llmari Federn

9,

You might also like