ÍNDEX

,
i
!,
,
I ..;),
l'
I '~; EDITORlAL

,. QUÈ ENS HA PASSAT

3
4.
r 'j: , QUÈ N'OPINES , "8
i
I , : ·COL·LABORACIONS '9 '.
I~ .
ESPECIAL SANT JORDI 15
QUI,TÉJlOCA S:EQUIVOCA :.., ; , , 29
ENTREv.ISTA 30
RASCA'T EL·COCO : 33
HORÒSCOP '35

UN QUART DE SET Portada: Albert Casanova. •

Revista de l'Institut de Cardedeu

Número 35 - Tercer trimestre del curs 98/99.

Coordinació: Montsecral BadlS.

Ed¡ta: lES Cardedeu.

, . '

Consell de redacció: Jeanette Chac6n, David

Giti. Allcia Gonzil1ez. Daniel 191esias. Cannen Impressió: Gràfiques Arco, SA
Losada, MarcMa:rfu. FI'lD1cesc>Xa:vier Muflpz, Tell, 93 846 09 05 - 93 8674637
. Fax 93"871 1889
Eduard Parera B.. CrislinaPou, Dolores R"v.iz.
08440 Cardedeu.

= .
2
,.
-
. .' "
.", .'
' •• "o
. ",'
.... - "-- "
,

- --'-'---'-.'-----'---'- - ,-
.---------- . a ==• .U •.' _ - , ..........
/

EDITORIAL
. ,

. .
FINAL DE CURSDIFEf{EN.T
".
Potser hi .ha, gent qye·es, pen§a" que to~~ .els finals. ,de, curs ,són igu~~ ..amb la
mecànica de sempr~: exàinel1s'- no.tes,: ~egrjes, carbass~sj;insupOl;table calor:'._, .i. cl.s .
.
sempla qu~.t~t és igual que r~y· passat, i que' J>attr~. P~rò .s·enga,nY~n,j~ ,que cada fi' d~ .
curs,és:,diferent: entr~·d'a1tres Cqs~~:pe'rquè no~tres'J.a'o~.,som tal com...~~em ~ ~~y,
enrera. Ellcara que l'institut estigui allà on"era.i que hi hagi. els mateixos companys.de,
cada any, hem caJl.yi~t. hem crescut, e~s.ha . . canxiat la'man~ra de . pensar.~.
. . . .. .
-I:' "~:' . ". .... .' •... .'. •
Sí, ~ ~anqu~~'l!I!}ItJ.e. c~cle..4'aqu:s~a. roda 4el!$ cur~ç.~._ .C~~,s~, e!)4~,c3!à ~ ~~t~,.. ,
s~va,.mat:Iera..'N·hi.,h~ q~~ D<? $'!Ü,:1Jl9Iesten,',pe.rquê ~l. cun~ ~ls. ~ ~~at."qé ~ ?espJ."és. ~c lr~ "
..,~
I
'vacances .n·esp~x:en. un ,altre¡, ~b ,compa'!1Ys i pro(essor~ nous. D'altr~s'p,atiran'un,mica .
I
~ms,~..18 ~e júny,. di3:.·~.qqu.~~·es d~i~rà .et' seu fii~r: tpot~~.r d'~ite,s ~,a~en Hue.:è,l curs.. '
que ·ve nO;,serà .Ç<!.p. prçbl.eJ113: ·perquè. ja . nà. e~ aquí .SÓ{l';' ~aquest~, els qui.
seguramen~ viúran aque-st .tï'nàf'de èuts'd'i.ma mah"era.més iIitensa~. .:..'i:.-'
I
;<,:.. "
1 ::,(.

.. >.<,:::,"'">:.. :<:.-,-,,,~~,:,.-,;.,. :,:,;':,~~,·:·".:i:,~.,,"':';" .;.; .:. :.,{'~'... " "_:,, I,~.: '.: ,_.
. Pero det9ta ~era, la maJona ens tomarem a trobar el proper curs. 'brOllZcJats,
més alts i potser)riés b~,n:.pi.an.tat~ qlJ'e mai i, de·mic~.en,mica; ~ns,·a~.ire~ adQ.liant que
.tornem a la '~ateixa rutina -de cada any amb }.'e,spenu)ça ·que arribi ,~r 'final: de curs tan
esperat. .'

BO~EÚ'ACANCES, .
..... ,_, ,.• ," ,', . :~\".- ::,:.... ·c
. • -;:
.-....
" .•1,' .
.,'.' 1
'. '
.~ .
., ' '

" ::

."

,', .
I
I
i,-I
, . , ..
3
' .. ,' . . , ,'. : _. ,. ~ .' ..;'
i I

. ' .. ' J " •• --: ... ~..,. '. -

lIJ
 ".

QUÈ ENS HA PAS~AT

I
INTERCANVI A ALEMANYA'99

Després de les experiències viscudes a Boblingen, els alumnes que hi vàrem

, participar us ho vplem explicar:
El dia de sortida ens vam trobar a l'aeroport del Prat a les 12,40 per sortir a les
,, . 16,20, però per fer-nos augmentar els nervis el vol -es va retardar firis a les 18;30'
a
passades. TQthom, molt cansat i carrégar:, va 'puJar l'avió'ol) començava el nostre
viatge.
En arribar a l'aeroport de Sttugart vam anar directament a recollir tes maletes.
Mentrestant tots miràvem la' gent de foia, que també ens mirava, tot buscànt els nosires'
intercanvis que estaven anSiosos per rebre'ns i acollir·riòs. Les primeres çonverses van ..
ser curtes. de presentació. Tot seguit ens vam separar i; amb les famílies corresponents. ".
vam .marxar cadascií a caSa seva. .
A l'endemà vam anar, molt cansats. al Max Planêk Gimnasium, que és "l'institut"·
,I
; on estudien ~Is no~tres intercanvis àIemanys. Vàrem fer tres h<.ues de êIasse d'alemany;
després la presentada' oel direetór' Lla visita de les' instal·lacions. ~l que més ens va
I so'rprendfe fou êl terra.; tot ,emmoquetat, i 'l'aul~ de tecnologia (gens 'comparable amb la'
j del nostre institut).. Ta:inbé·~ns van sorprendre les pauses'que feien 'entre classe i classe i·
,, que les classes duressin %.d'horà. ,,".¡ •
...;.. ~ ;

r•

I
i,
i
,

El dijous, ~i~ lI, vàrem visitar la meravellosa' ciutat de 'Sttugart on vam visitar la
,
I
,I .. Mercedes Benz Museum, que'té una esplèndida coHecció... de- cotxes de totes les
èpoques. A més, en Xavi va poder .lluir. els seus,. coneixements d!à.iemany fent-nos la
, '
trad~cció del guia. Després d'una gr3fl "patejad~" i quan tots estàvem morts de gana,
l' vam anar a la plaça més import'!-nt de Sttugart. Era sorprepent veure'una plaça' tan verda,
,
,i gairebé no hi havia papereres, però no hi bavia btutícia per terra, i ningú trepitjava la
gespa. Uns ens vàrem quedar a la plaça i els altres varen anar a visitar birs "gais".
"

f
l. El divendres, dia 12, vam tornar a l'institut i va ser un típic dia escolar amb tres
I hores de classe d'alemany.
~.
j'
4

l ,
' ... ..
. '-~;
'. " ".'
, '.'

.f.. _ _,:__ ....

,
 ¡.

QUÈ ENS HA PASSAT

Durant el cap de setmana ens ho vàrem. passàr prou bé, amb les festes que ens
van organitzar els nostres intercanvis. '
El dilluns, dia 15, vam anar al zoològic de Willelma ( Sttugart) on hi havia una
gran varietat d'animals i un jardí bo~c iQ1Q.1cns (~. zoq. per recordar, 'sobretot per la
pateUe,ta Martí i Gema i també per en .lavi i les seves aven.tiíres). ,
Dimarts, dia 16, v~em ~n~ aM~nich on v~\ri$itar.èl Deutsch.es :Museu~ que
és. el més gra~ d'Eurqpa. Es uri museu." rJ~ hi cièri,cia o~ es,pot v~!Ü'e com tteballé\,,:e~ ~ la
mina, també hi"ha una secció d,'astrologia' i.una d'",~onònUa; però ~l més iinp~t.'ya
ser Ja secció d'aerodinàmica. En sortir vam anar a la. p.laça deTajuntiiment:.de}\lümch j
ens van convidar a pujar a una torre,per' veure la ciutat. Una ;níca.més tard, un grup vam
decidir anar a la cerveseria dè MüniCh, oh. segons et Xavi s~havia· embó'rraixat 'mitja
Alemanya. Vàrem comprar una quants.reêords i despré.s :vàreth tomar ~·B6blirigen.· ',.
El dimecres, dia i 7, havíem 'de tomar' a quedar:nos'arinstitut" però.aï final ,ens
vam infiltrar a la sortida qlie" feien els' de l'assignatura de" socials. al-- camp '}de
co'ncentracïó nazi d'Ulm. nespres vàrem vjsi.tar l.'ajuhtament·a'U1m .que té"~a façana
plena d'escuts, entre els quals hi hàvia èl de Catalunya., Un altre fet molt "remarcable'"
va ser l'engany del Xavi que en,s va fer pujar a la torre de la catedral"dVlm; la més'alta
del món, diuos 150 in~tres dia~çada i amb u~ 150 esglaons. . .
El dijous, dia .18, vàr~m anar',a l'übling~ri, ú~a 'ciutat univers~tària de' la regió de'
. S~àvia. Vàrem visitar l'esgIési.a i ta~bé'~ns van fer.p~j~.a '~ife~~!1t$ ~,ifi~is: el.<~té~.!:i
la presó pels joyes. El que més: ensya aw:adar. (ou la plaça deJ'aj~otameñt. '. . ,
À1 vespre ets nostres simpàtics in~erca~v.i.~ ens van n:uòtat 9Jl~ festa' d~ c6~a~,
en la qual uns quants es van desfasar una miqueta (Eh!, MarceL.. Gilbert anet company.
Penya Positivom). : ",
~l divendres, dia 9, vàJ:'em anar a l'ajuntament de BobJingen, on varil. visifar un
petit museu.de la guerra déls pagesos contra els senYors' feudals': A continuació ens van
oferir un aperitiu i ens van regalar una tovallola, un pin i un bolígraf
A la tarda ens vam aconúadar de tots i un cop més ravió va t;irélar en ~ortir.
Quan vam arribar, ens vam retrobar amb els nostres familiàrs . i a1m.ans
. . 'amics. :' , ,>
,,
CarIa Marquez i M.arc H~hrlqúez " ,
,I
¡:
,
,"
': '

,>

"

" ,,
li
["',
,

I
I
,_, ;"

....
5
: .' ... ;. ..:-.
.: ;.' . ," .' '..:., ,
' .. ', li
;•...; .':':~~'--"---:': ")'''', ..
""" ' ¡:
'
. ,.:" ' ,<~:" li
 .,..- ,IAi''
• '1
.~.:

QUÈ EN:~.HA PASSAT

VIATGE A ITÀLIA
.
Cardèdeu;·19·demarç.de , • 1999 .... • , .,. "0
•
.A les 19'30h,'softÍem de Cardedeu. Per una banda abraçades, consells, petons...amb la
família;
. p.er" l'a\~ ~èrVis.,.bistèria i b~n cotÍlo 'a ï'a~ ._ .. Va .CO~~Dçoir
.. . :'Mi.J'd.da
el. vimie: _,1 ....
gqlopa.y corfa el vien/o;"cuam;io posa por el puerto.caminiiito di ROMA".A l';tutòbú.f(lànostra
segona"
',"
pèX],ies"
Casa),1 hi. .
trpbar
,e
de ..tQt: éls qÜe pas~jiven,
,._. . . 1 • <
els 'que .dórmien
..., ,",
al paSSadÍs.
"
els que _no
o'· . . . '
tro~yen Ja. p~~ í c~s que provaven de aòrroir, Pê~Ò que"no '~an pO,dec fer-~o. perquè <tls que
no P<?dièri'do~, DJ? ~ls:~e~ven achicar l'ull. I &xi, '~t inilici" vam irjibai-"a·Pisa."(per
ceri, èlsiIostÍ'es
. .'
ronductors trepitjaven a'fons).·· ;- . ,'.. " , . . . ',o
, ...:....
Pisa, 20 de Díarçde 1999 .. .. ',. , ...'
. UIia 'Vhitan:tena de'.ciues catalanes mig adormides. rondaven per Pisa-cap a lcs-g'OOh'del
rnatí,. tot i ,.que "~nS' van. enlluernar la bt:lles;a. de ia ciutat i .el sa.bor ·dels· "çapuccino". Vam
començar a·.,corièixer el ''1;lon'' ~it,itaJià i la mu1t:ib:Jd de ve!lefto!s am~u1ants. ,Alguns.sle
nosaltres es, yan deccbre,.<;n no ,ve;ure ,la, torr<; .~ufi.~~entment }~,c~ína~ però ~~el~es d~.~ .J~9res
·qu!"vam. . estar a'P,isa v~.Vll1er la p~na.. Vam
'., pujar,al "bus" i ......directes
' , '
cap '!- Roma! '", ..
" . :.;, " '" ;.'
Roma, el mateix dia . .
• >' ,A. lçs 15~30h v~ :irrib~·.a·les portes del «luxos" liQtel Atquimedè, d~t 'quàI 'podem
.destaeàr eljacw.zl (niplat de t:lut:x3; ni res) i L'enorme cspài "etÍtre el~(nbStres llitS (dos'ditS i vas
.~ qüe te mbtasf Vam diStribyii JiabitiéioIis i vam desfer els equipàfgeS. :Prop de l'liotel'hi havia
l'estació 'de Tenruili,' probablement la més inïpòrfunt de Roma;' Es 'podria dii,:qúè cra un' ~.'intent"
de l'estacló-t1e"Sapts 'dc"Bama però· s'hi vào·.quèdaT' ·Vam'·1:50pM "pennes'¡':i 'p'oilastre i vam ,",
pèovar de sortir d~-'f~ i aquí èomènçà la nostra aventura:.~:~n·"bUsca,.del "'frastevere'':- (misión
impossi~le). Primer, per arrib~ al suposat ''Maremagnurn'' itaJià,.v3m ~ a re·~ a agafar .....
ell;>us. Allà cns vam·trobat.amb Wla sola rnàq.ujna per treure 80 bi~ets. pewr~ ~'~conseguir­
ho vam haver-de r~part.i(-nos en dos grups .i-despr~ no~érem,~paços dtt trObar~n98·,.Quan
finalment vam arribar al Travestere ens vam trobar en un barri una mica espe'cial'(era tot ple de
bars. d'ambie.nt),ah!, i... ens' ~aJl.: aixecar la éami~ ..... ~S '.À yEÇRE' AMa 'EL
MAREMÀGNUM! Quatre coses ~l pOsades... en fi! Cam~ç. C:ari!iDant. vam ~obar
1'AKAB, una "caverna" Una mi~ trista, però que vanI ambientar filis a: les 3'0'0 de la matinada.
De tomada, VaJU ficar-nos tots, més Ja gent que hi havia, més la que hi va pUJar, en un sol
..
autocar: arnbar a Terftuni'va ser tot uit espectaèle. . "' .
Roma, 21 de. If!ai:ç dt: 1999 . , ','
Vam Visitar en grup el Coliseu, el PaJ¿ití tei FÒruri(Catf al migdia ens vam separar i
vam anar a visitar la ciútat pel nostre co~pte. En,cara que tothom va ?Dar a veure el mateix:
Panteó, la Fon~ 9i Trtwi, la Piazz.il di' Spagoa... Vani acabar esgotats de "patejar-nos", tot
Roma i repetíem la famosa frase de: "Eco, cuandp arribi a casa, Nescafé Capuccino..." Després
de sopar vam anar àl CRA8H, una "espècie" de disCoteca soterrada, que vam tenir per a
nosaltres sols i Uns quants italians que s~afegiren a la nostra festa.

Roma, 22 de març de 1999

Vam anar a visitar el Vaticà (bonic, p'crò etern)'¡ vam acabar de veure la ciutat. La pluja
ens va e~padlar el dia (i vam haver de regatejar el pre.ü dels paraigües amb els venedors
ambulants), però tot i així no el vam desaprofitar i vam continuar amb el bon rotllo tot el dia:
"l'm sining on 'he rain .. " A l'hotel es van fer festes individuals a les habitacions. Aquella nit
van començar les expedicions nioges (¿Sabíeu que, tenim Un equip ninja a l'institut? Records a
tots eHs. Us trobarem a faltar).

,.

L " i:
QUÈ ENS HA PASSAT
Nàpols, 23 de març de 1999
Sortim up a "Nàpols a les 8'OOb. Dinem a Ja ciutat, la majoria, empatxats de j)izza i
pasta, anàrem al Mc Dona1ds (no sé que és pitjor). Va ploure; moltís~im i les regatejades dels
paraigües es van multiplicar: "cinca mi/e o nada", No vam veure Napels a causa del temps,'"
encara que tes galeries Ics vam recórrer gairebé totes j pod~ explicar-vos 4iverses aO~otes:
la dels venedors ambulants rodejant-nos amb els seus oQjectes. Ja" de 3.queU aetòr i~à qÚe
estava gravant un anunci de la botiga de roba, hi de un grup C1¿"gent bàllant Sa:r<1ancS".31 ~g' de'-
les galeries... la pluja tampoc va acabar amb çl nostre tlbon rotllo": 'Quan và'deixar de p',òuie•.:.
vam haver de marxar cap a Castellmare di Stabia, el poble on hi havia l'hotel' ViDa Serena (molt
millor que l'amerior). Allà vam distribuir les habitacions. Després de sopar ens ~ aÇ6nsellar
que no sortíssim de t'hotel, que no era un barri per anar a.passejac.i vam decidir "muntar-nos hi
festa" a una sala de l"hotel amb un grup d'italianes. No ens ho vam "muntar'" malaineut només
en dir que vam esgotar les begudes de l'hotel... Quan tothom dormia, els nostres ninges van
tomar a fer de les seves aquest cop amb companyia femenina italiana.

Nàpol$,24 de març de 1999

Vam visitar Pompeja i tota Ja ciutal ens va semblar genial especialment'una pintwa,i
escultura a la casa dels Vetti... No tenen res que envejar al Lec¡uio! Després de ~ vam anar al
volcà del Vesubj i més'tard vam voltar per Castellmare. UQ cop acabat el sopar vam anaT de
festa, superant els problemes ocasionats per uit grup d....'infi·ltrat§" itili"3nS. QuaD arribàrem, al
CIllC-eHOC. un petit pub que bavien obert per nòsaii:tòs i e(grup d'it¡;¡¡..'¡es·dè¡,;'6stte hoíçl"
vam trobar-nas-les a totes vaciHant, però aviat CDS vam .(er un noc eo la feSta. AlSu.-ns van
s'ho'
prendre al peu de la lletra i van començar a treure's roba provoCant ~l personal... Sabeu que'~'
ten.im. un parell de sex-simbols a COU que van. deixar' les italianes (i no italianes) bavejam?
(Destaquem la "marxeta" que portava el David, l>am~cà). Viun ballar de tot i 00 va poder
fu.ltar"lA Macoreno"(que no sé per què la poseo sempre aJ.s turistes espanyolS) 1el "Bom. bon:..
bom, bom, I wan/ }/Oli in my room" (per Ja qual seJ1lbla ser que els italians tenen una gran
obsessió). Vam ballar fins Cluc ens van fer fora (00 gaire tard, tot s'ha de 'dir, que aviat ens ~
deixar fora de joc). Arribant a ¡'hotel vam tenir una braoca amb uns italians una mica imbècils;
però això és mI.llor DO tocar-ho gaire... Ja a l'hote;! molts van continuar la festa iitdividualmerit i
els nostres ninges van tomar a aparèixer, i aquest cop perseguits per un grup d'italianes
"afàmades",
,
Florència, 25 demarç de 1999 .
Arribem a la ciutat del renaixement, després de dinar en una àrea de servei. La cat~ral i
les altres poques coses que ens va donar temps a veure sen
precioses. El mes
divertie de
Florència fou la facilitat amb què es van buidar les cartereS... Tothom a comprar records r
souvenirs ... Allò semblava "Les rebaixes de El Corfe lng/és". A gairebé ningú'li falta'va la
iI-lustració de "n primo baccio" o de la "Madonna sisti.oa". el " pinoccio" de fusta 1 ia
samarreta. Més tard vam anar a sopar a un restawant, el nostre últim àpat italià, j bo vam
aprofitar per celebrar l'aniversari del Xavi Tomàs i de la'lsa Sanchez. Tot seguit vam pujar.a
l'autocar per emprendre el viatge de tomada, Gairebé tots vam agafar el son aviat, perqu"è "
estàvem cansadíssims per una setmana a Itàlia realment esgotadora. Els que d'anada no havien
trobat la postura còmoda per donnir, ara, després de tantes i tantes hores d'autocar, no només
l'havien trobat sinó que a més no "oblidaran mai, Vam arribar a Cardedeu el"'dia següent. 26de'"
març, a les 13'15h, aproximadament.

Aquest viatge ha estat genial. però com tot el que és bo s'acaba. Realment se'ns va fer
molt curt, però ens n'ba quedat bon gust de boca, ,
Tanja Ruiz i d'altres

7
 !,.

QUÈ N'OPINES? ,·o·'~ ".

,'o
.
Les reporteres més-tafaneres d'Un f/uart deseL van passejar·se.'lula per ~ula:, classe per
classe, caragolera per caragolera•.:. i per un munt de lloCs inexplicables' desconeguts .a-Ia
• recerca de les millors l'"e$postes ~ les nostres preguntes.

Als alumnes. ~~é lr de l'ESO, els vam

preguntar què els agradaria ser..[ aquí teniu AlS de 3r d'ESO, els vam preguntar quins
algunes de les respostes més inl'el·ligents: el"cn els seus ídols. La resposla és... . :'

..."arqueòloga per poder saber quants anysté En primer lloc: Esther Talaia (Tecnologiaf
el profe de mates". (Noia, t'has equivocat de En segon lloc: Pedro'Garcia (Educació Fisici).
vocac;ó. Dedica.'t a la prehistòria: en trauràs En tercer lloc: Francesc AHès (CasteUà). . .."
¡.
més bon partit). ;
... Als alumnes de 4t d'ESO, els 'vam dema.ri:il"
..."arquitecte o engjnyer perquè m'agt~l(ia la què farien després de l'ESO i ens va'o d¡'r,~: .1
tecnologia i el profe em cau bé". (Què vols
acons.eguir ftnt-.li la pilota? Treure un deu O ... "Yo quiero hacer 'niódulos profesiooales, '. .
què?). . porque pienso que es miJy dificil haéer el
Bachillérato y porque Jo que yo quiero naèer
..."advocada, perquè guanyes m9J~ diners. Si ya es suficiente". (Bona elecció, noia!! Iu sí
pot ser res;'em caso amb un ric i visc Ja bon.a que en saps, d'eS-co!lir. Amb èt-;eú'optimisT1ie ..
vicia".. (Olé!!J Tu i la comoditat sou l'l/n per /a tmiversilat se n'aniria en orris).
l'altra).
... " Yo pienso ir al mundo labociJ.. supoiigo
Als alumnes de 20 d'ESO, ·èls v~m demanar que sem muy duro, pera sacaré buen prove~
que ens expliquessin quin era el seu' model ebo". (Ai hop, al hcp. a l'INEM a lreballar i
d'institUt i, tan origioals com· sempre, van airi podràs obter.zir diner per a regals).. -
dir que els ~gradaria que fos.... .
..."M'agrndaria fer... Batxill~rat.· Aclarint: :
.....com l'Everest, perquè es gran i alt". (En què Ciències de la' Salut. Com m'ho espero ·
estaves pensant..: ? A veure si baixem àe la Doncs, després de l'animadora conversa 'qué'
nu.alj. . . vam tenir amb els alumnes de Batxillerat, 'lil;>"
veig molt negre. molt negre. però eDdàvani.
o •• "con aulas grandes, con calefacc!óJl y aire tu!!! "La paciència és la mare ~e la ci~ncia'"
acondicionado, con sala para todas Jas Aquí queda tot el meu roillo! !". (No cal que hó
activid3.deS.. Con todas las' Deeesidades juris, però aquestdisCllrs t'ha quédat'clavat!)
cubiertas y con 1.!.tt supcr gimnaSio" (Un. consell :- _ .. - ~Q
apaga Ja. tele; no miris més "Sensación de ~ ~
vivir", sinó l'any que ve t'emponaràS un bon 1.=J.:&.é1.~:.n.lIt..:e!t:l i
desengany). '

..."Per l'enrajolat blau que hi ha a les parets,

crec que serà una mena d'hospital d'urgències,
com una mena de quiròfan. Encara que dubto
bastant que ens pugucm fer passar per
Jlicenciats de medicina". (ltant que ho dubtem,
, amb Iq teva resposta sembla que no hagts
--. _.._~',;
passat de pàrvuls!). . .. :,

,f
8
I
I
r,
L
'; ;

.'" '¡ ,

10 RAÒNS PER NO TE:rak GERl\!IANS .

1- El fet de tenir germans implica, per força, compartir-ho tot. Normalment, quan
som petits. comencem compartint les Joguines i acabem essent" la font
d'ingressos dels nostres germans; i aixÒ si encara t~nim sort 'perqúè~"'si el ~ostre
germà/na és del nostre mateix sexe i té una ed~t propera a la nostra. aiTIba.r4 a un
punt que mirarem l'armari,i no sabrem quina toba és n~stra, . "

2- El xantatge. Sí, no importen tots els esforços que facis per amagar .lIgun obscur
secret, perquè el teu germà, sempre se n'acaba assabentant i, quan a~xò ocorre..
sempre recorrerà al xantatge per treure'o profit, però això no és 'el pitjor. Quan
has acceptat el xantatge, el teu germà sentirà un desig incontrolable;"d'acabar el
crim i enfonsar-te en la misèria i, tot i que hagi promès no dir res, reYel~rà el teu
secret.

3- Casualment, sempre et fan perdre temps. especialment si ets el gennà gran. Els
teus pares han de sortir, doncs has de fer de cangur (evidentment gratis..i~ per
desgràcia, sempre quan tens algun compromís extraordinari).

4- Un altre motiu per no tenir germans és el següe~t: pot passar. i passa, que tinguis
un dia especialment optimista i et sentis radiant i fantàstica, però, per algun
estrany motiu, els teus germans no poden suportar veure't feliç i, per tant.
sempre s'esforçaran per donar-te algun disgust i. així, fer decaure el teu humor,

9
" ' ,
,,

:; ,,-'. h. ~
........,<
COL'LABORAOONS . '.
. .. ' .

-- .~ ' .. ..-.

5- Un altre inconvenient és qu~ els germans se tes fan com poden pcr en~~ir l,~'teva '.

intimitat. Sembla que la seva vida només giri entorn al que tu fas i, per. tant, s.e .,;"."
senten obljgàts,~ espiar-te en tot moment. D'aquesta manera, serlt.s·qu~.tajeva
vida és una funèió de ciry. a la qual el teu genn~ .participa com- a 'públié)":se'n
riu. . . . ' , . '. .':'- ':~t·. -',~,
;-e", •
. , ,.." y
6- D'altra banda, de vegades penses que seria una bona'ídea conviClarúh ~úniç·'teú a
casa, i hb fas. l és aleshores quan ocorre el pitjor que podi(j. passar: el teu;geimà,
que se sent ii1~pira( et deix:a en ridícul, i tot el que faci~ noméfsé'rv,ir~';per
emp'¡tjorar la situació i quedar com u'fià criatura de quatre ~ys. Aixi;- .dqnc,s,
l'únic.a solucjó que hi veuràs és fer-li el mateix, i estar4s cQnfirmàrii'<iuê:~ls
germans es deixen mútuament eD ridícul davant dels amics. ',' ',';'/ ': ':',' ,:.;
.,
. . .
,
'.~ ... '..: '

, . ' " ; , ·.i \ .,

7- Es horrible, però cert: sèmpre que tens lin germà hi ,ha cómpa·raciop.s~, Sembla
que vingui tot en el 191. Tarit se val que s.iguis quasi perfecte eI)' tOh <:{"teú germà
sempre farà alguna cosa que" als teus.pares, ,els f~rà .més gracia), ·p.er·t'anJi t'h.o
retrauran de forma ~olt 'subtil;. peró a ia ~egada':molt ;'direct8, '.··am~·~~l~s
• " ';·,·I~., .. ·,., .•

anomenades "comparacions~', .' . i ' , : , / ''''.'''''.'

. ,'. ,. . '

8- Vet aqul un argument seriós que provoca grans problemes: I~'respb~~abil.\t~i'i(~i

ets el germà graI\ és clar), Amb el tòpiê: que el teu g~rmà és pet,it i no ~l qüe $à"
fa, evidentment quan els teus pares no hi són, tu ets el responsable i, per tant,
qualsevol cosa qU,e li passi serà culpa teva. He de dir que, sovint,' el problema
greu és que el germà petit és conscient que certes actuacions se,ves. et
converteixen en culpable davant dels teus pares i, per tant, actua en
conseqüència,

9- Tu saps que ja en tens prou amb els teus deures, però, als tel;ls pares, no, els ha
quedat clar' i, com a conseqüència, has d'ajudar el teu germà'a fer él~ seus. Però
siguem realistes, la majoria de vegades nò l'ajudes perquè suposa u'n 'gr'aJJ. esforç . '
donar una explicació que ell entengui. així que malauradament acabes fent-li els
deures tu mateix.

10- Finalment, petit però emprenyador. aquest és el més irritant dels' problemes. Es
pot ser toleraI).t, però no tant com per aguantar cada matí cua al lavabo o, sempre
,, que hi vas esporàdicament, trobar-lo ·ocupat. Com m'enys' persones"viSquin a
casa, núllor i, com que sense els·teus pares no pots subsistir, millor se~~e els teus
germans.

En conclusió, pot ser que en et fons dels seus cors t'estimin, i fins i tot'que no siguin
persones dolentes~ però, per natura pròpia, et destí de tot gennà 'és fer-li la vida
impossible a l'altre. Semp're ha estat així, ¡ no crec que les coses canvitn en 'aquest
sentit, així que millor no arriscar-s1hi i convèncer els pares que tenir més d'un'fill, a la
llarga, és un error.
Ester Orta Cano

10

,.
. . e"
• __
'
 . '.' '
'. . . . :::...'~ -': . .:
. . " '.,.......;....'. . '1 ,','

. .. , _ .'. ,.:' .
" ',.'
.. r

~ i·l Tl} l r f ~ [~!J! i } ~t ¡it- ~ lir ~

1- l '1 H ~ t l' ~ f'llH~ r~ f· f f ~
. '. ..l . t ~

....
... ~ ~.r- ~.r . . ..
> ~. tt ~~". 1~~~ 11 ~ ~ :. ~ ,tt t~· x ~ ~ r •

-:"
.'

; .'. ~ . , '~. ~ '. ~..... . -..,~.~ • ~ ....'~. _ '... , ' . lo- ~ .

~ t.i' t. F. ¡:; ..- . ~ ¡:;.. ~ . li . . ~- . ~ . ~
" '. '
•
I,' -~--'-'_._----,--~~--:-""_.-
~- " '~'d" ... _._~~. -_... ----- ", ... - .'!' -'.. •• ' '--,
--
:1

,:1

r f 1 ~ 1: ~ '; t f
T ~ . L. 1. t t,
t~ f~ ~'Lf r ¡.
~ 1~ ~ ~
~ ~~
~ r- I

~ ~l tt'i ! '~, I l ~ 11: ~ t ~ ~

~
•
¡

....N
~t ~ i •
{J ~ . ~ 1 t, J:' r
• ~T,~ t l
r
. . : f J~, ~
"
....... t ~.. ~

...~ l. el r f ï!'~'!"
: i f . . " ..
l:~ii'l i!: .tt- t t
,
. ~cr
• • )1
'
 .
/ (.

COL'LABORACIONS
La Havana, 28-1-1898.

Los cañOIlCS zumbaban misoidos, los soplos de aire frio se calentaban con el calor del fuego
intenso y el sudoT chorreaba por nuestras trentes. Dcsde cI barco Aurora se oian chillidos.de
auxilio mientras un alud de marineros se prccipitaba a la mar. la derrota era un hecho punible.
El desbarajuste provocado por la descoordinación de nuestras fuerzas nos obligaba a rctiramos
precipitadam~e dejando a. su suerte los propios compañeros. Eran hombres e~austos.
intentando evitar lo inevirabie. Sacaban energías de doude podían buscando donde cogerse para
mantenersc a flote. El humo de la batalla no perrriitia ver toda la amargura de aquellos que
combatian contra los dioses de la guerra: políÍicos y generales .que mostraban las medallas en
. ,
sus solapas mientras los soldados se traian consjio souvenirs de latóQ. o

Poco a poco las fuerza~. iban, reduci~ndds~ ,y, Ips ~ombrcs. conscien~es de Sl! tqlgedj<h
aprovechaban Jas comentes mari.nas para dejatse engullir.por el· mar. 'Unos momentos antes de
ver la muerte, estupefactos, habían cpmprendido que resistirse solo' significaba prolon~r ·Ia.·
agonia. Chillidos. ruidos. munnuUo$.y. un aterfador .silencio que cong.eló la sangre de 10s·aUï ..
presentes. ."

La guerra había abierto múltiples fis~Jas en nosotros y ilo profundo pesimismo se. había
apoderado de nuestras mel')tes. Nuèstra pregunta tan siquiera se rèmontaba a cu¡índo. Porqqe.
todos sabíamos que'al'partir de nuestro hogar habiamos fumado nuestra ·esqucla..En la gue~ la
muerte es cuestión de aza,r. un juego que 0019 ganas si la providencia te deja volver.a participar..;
Cada día sufres por los acontecimientos, ve&. como tus compañeros pierden la vida inútilmente
sin haber obtenido nada a cambio, ni tan siquiera un scncÍlIo ag.radecimiento o un reeordatorio
de su vida en lúcba por unos idc:ales por los que luchaba y en los que no creía. Notas como tus
ideales se ofuscan con el tiempo. Aquellas ideas de defensa de tu gente se convierten en la
defensa de tu propia individualidad, de la lucb~ pOr la supervivencia.

De noebe duermes con un ojo entreabierto y con el ttasfondo del a1armante sonido d,e ·I.as
bombas. A la a1borada te lcvantas respingueando del catre siguiendo IQs señaJes de a1anna.,
viviendo' así con una intranquilidad que se convierte en to$le cotidianidad. Ganes o pier~ el
miedo no se d~vanrce. siemp~ perdura en lo mas hO!Jdo dç nuestras carazones. Te pasas.. los
elias prcguntandote. qué bay al final del tortuoso camino: porquc:¡ sabes que este can)ÍI10 es tu 'I.
destino. . .

Los soldados son una extraña raza que vive para dar su vida. Pero un dia, el sol ilumina nuestras
carcomidas mentes. Ticocs clam lo que bay que haccr. Tieoes respuestas a las preguntas
fonnuladas entre combate y contiendiÍ.

A la guerra van criaturas y vuelven hombres maltreebos, mutilades. contraídos por el dolor y
reacios a explicar las penas vividas: qué precio mas
alto tenemos que pagar...

Familia, be tomado la decisión. Entiendo que DO la apoyéis pera lamento que ~o os bagais
cargo. Mi situación es inhumana. Durante todo el dia de boy be pulido mi anna,. he selecci9nado
las baJas detenidamente y cuando tennine de escribir esta carta me quitaré la vida. Divisaré
leja.namente una luz que cada vez se har3. mas próxima. Una luz que me har.i recuperar los
vages recuerdos de mi pagado, recuerdos cada vez l'lllis in~ensos, siendo uoa plenitud.
maravilJosa, porque toda es anhelo al pasado.
Eugemo Amador, el abuelo que fue a C.uba
• . '-o •

P.E: dos mil años de historia han sido marcados por la Guerra, entonces como poctemos .
negar la evidencia
. .futura de nuevos conflictos. Adiia Mascarell

13
 :.'

COL' LABORA ClONS

" .-

EL NOI DE L'ESTIU

L'estiu passat mai ¡'oblidaré. Ja no puc "riure,

Et vaig conèixer', això i és que tu ho cres tot per mi
va canviar la 'direcció fios fn pOC. Tot s'ha -desfet"
. de la meva vida, ' pèr'culpa d'un altre iÏJnor..

La teva cara pilI'!ida Sola a la meva habitació,

els teus Ulls blaus, recordant-te,
ja ni els recordo em poso ci pensar
ja que, en besar-nos, si per tu jo DO ~xiste¡xo.
tancàrem els ulls. o si em comences a óblidar.

No entenc res. Sense tu no puc donnir..

Te'n vas anar amb un adéu. No agafo el son.
Estant junts, la vjda ~c enamory¡.da de tU'
un som.rn serà. i dels teus petons.

No saps quantS dies Che pIOr3.L No puc viure sense el teu amor.
Desitjo que tomis pcr parlar. Tu em vas jui3r"i'amor etimJ
Desitjo quê tomem a cOinel1ç~t i;on sóó totes les promeses?
no t'adones ' '. '. Ja me n'he adonat ,,;,~:.'
que t'hò.estic demanant? tot era MENTIDA.
Si us plau.
Vull estar amb tu•.
A prop, lluny, a través encara que sigui un'moment.
de J~s distàncies, . per demanar~tc'u:n ultim
sempre t'estimaré.
, petó i. aihb'el teu recorc;Ç'
seguiré esperant el teu amor.
No et puc oblidar..
La teva absència Veróoica Bendala
em manté viva.

L'OBJECTE MÉs ESTIl\1AT: La inoblidable Playstotion

,
Aque~a caix'i gris, t~otògicament per mi p~rfecia, no. arriba, a pesar dos· ,I
quilos. Des que fa dos anys i mig que la vaig comprar no he deixat .de visitar-la: els
matins, les tardes. i migdies, leS nits. Sempre que puc estic amb ella i és que, amb
l'entranyable 'midà que té, despertes més emocions de les que esperes.
A ella podem lligar els videojocs, a1g\1DS ~enamoren i et prenen l'ànima FFVll, i
fan que Ja play· sigui més que 'una Qova vida per tu. Sense ella no sabria què fer. m'ha
revolucionat completament" d'Un sentit a. l'altre. Quan estic amb· ella, m'enganxa,
s'apodera de mi i no em deixa sortir, i jo la deixo fer. No ho puc evitar i és que amb
aquella suavitat dels pads, .l'estètica desitjada i la perfecta vibració d'aquests quan pitges
per prioiera vegada el' botó penses el perquè ~e tot, quina és la meravella produïda i per
què no es va inventar abans. Em deixa sense parlar.
És una cosa que estimo moltíssim per no dir que la portaré sempre present amb
mi a un lloc on mai se'm ,pugui escapar, En el meu cor, hi quedarà segellat el tresor
inoblidable de la seva història i fins a la mort no es desvetllarà.
o o

Daniel Mandome

'f,.o,
.~ -"
, I
-"""'='--'--.~.~.
\'.: .. -,------...,. ~-.
; ...Y:
.. " .::=
..
-~.

" .,.. ES¡;EÓAl; SANT JORDI . ," . , "," J '

-==
,

"
,"' .

., .

" "

UN SANT JORDI AMB MOLT PÚBLIC ."

•• : • l'

Aquest sant Jordi DO ha estat ni Millor ni pitjor que els a1u:es,. sirió difèrent.
El dia anterior l'home del temps havia prèvist'plüja ï~' ai principi; ho' encertava ja
que ya" començar amb uns núvols ben griso.s, però: a mesura que v~ an.ar ava~çant el·dia
aquells núYols!v'~r{de.ixt!I 'P,aS, a un sol bJjllant ..q~ifconvidava- ~l~: n,Ois"a·'règa.iaFr9.~~~ l!- " '..
, , ., < . . . . -j' • ,'" '" . • . . . ,"' , " •

les noies. I ~c això perquè va haver-hi nois qúe van regalar fins a set roses! Esperem
que algunà els soriís bé... , . . " . • , '" l '. '.. . ." .

Per qui no volia fer el mandrós hi ha,v:ia., le.~.. ~9mRe.tici'pps esportives, una
aetiyitat tradicional- que està present a totes les ," festes de l'IESe. igual que les
peHicules, encara que aquest cop alguns alumnes (concretament, els d~', lr de
batxillerat) no en van ser informats.
Els resultats de les competicions esportives van afavorir els grans, ja que a futbol
van guanyar els de COU i al rugbi van guanyar les alumnes de 4\ d'ESa enfront les de
3rd'ESO.
A les dotze, a la mediateca. va come,nçar el retital ,'oe poemes que els de p'rimèr
de batxillerat. oferien a la resta d'alumnes. que aquest any van coHapsar la mediteca
com mai (i de quina manera!!!) , ,,', ', '
Tot seguit, en acabar el re~ital. es van 'lliurar els ,premls de ljteratura, ,Qibuix i
fotografia matemàtica que es poden resumir amb dues paraules: Lluis AlexaI).dre, ,perquè
va repetir premi fins a cinc vegades. ' " '
Així va concloure la diada, ara només cal esperar que arribi ·Ja propera, que serà
la de final de curs!.
::: . Alícia GonzaIez

15
.
",.

.-.
"
 ESPECIAL SANT JORDI
També, el dia de Sam Jordi, es va posar al pell de l'escala principal de l'IESC, l/n cartell ben
gros, amb lm drac dibuixat, que servia perquè els alumnes pogllessin escriilreMhi, Aixi doncs.
hem seleccionat1lns quçmts d'aquests textos, poesies, ... més originals perquê hem pensat que us
agradaria conèixer-ne alguns:

*Si t'enamores. ..pqdràs dir coses com:

El amor a veces. ~ triste, Que trinc e eta via!!

peTO a,un siendo triste zin tener a la perzona queria!!
es 10 mas bonito que existe.

El amor es como un rinoceronte miope, .Amo.r es aJ:Tlar Y, se~ ama~o,

si no encueni.ra el qunino> amor es escuchar y ser esc,",chado,
10 aboca. amor es cJ..ar y recibir~ peTO, " ,
sobre todo.amor es compartir. "

Bellos son tus ojos como el brillo 'del mar> No creo en políticos rü en militares>
tan bellos IQS veo como cI verbe amar.. no 'creQ en banderas ni en Q:onteras>
0010 creo en mi y"en. ella.....

, Un suefío de i~cia,
mirar y ver que mi vida para ti no Vale nada.
¡Qué mala suerte!
¡Qué mal remed.io llorarte!
Quisiera siempre tenerte
Y,solo puedo Ilorarte

*Alguna vegada !las estimat tan a u,!,amic...

.'
,, L'amistat, és çom una pêtjada a la soria; lQs clave~es en el agua no se pued~n.març~ta~;
, :si relloves , los amigos que sc quicren no se pueden oívid3.r.
. ..... , . , '
que s'esborra no la contínuament,
, . .,. . '.' , ,
i ,

No olvida quico finge olvido

\

, '

I si no quien priede olv.idar.

*CarP.'! diem...

AprC?vechar el tiempo es sinónim? de vivir. Que triste es ver el mundo

,
con los ojos bien abiertos
'

Hace .tiempo alguien me dijo~ cual em el mejor remedio>

cuando sin motivo alguno se te iba el muodo al Sudo> .
y si quieres yo te explico en que consiste el misterio:
que no hay cielo> mar ni tierra,
, ¡Que la vida es un sueño!

, Ja veieu, dpncs. que sou uns grans poetes.

r
I .
l
.: ,
•
¡
I-
 ESPECIAL SANT JORDI
I
¡{'ARTs PLÀSTIQUES
MODALITAT: CÒMIC
CONCURS
!
IrPremi
Àutor: Llr~ís Aleml/dro CasQnOVQS Bfanoo
,,
(2n BJ MODALITAT: DmUTX

MODAIJTAT: PUNT DE LLmRE-· IrPumi

Autor: Cor/u Azcón Jutg1à (41 C)
lrPre:mi
Autonl.: Olga Forns Swryer (lr8oJxjJlert1lD) 20 Premi
Autora: Kuioh Carri/loS. (41 D)
2nPremi
Autor: Ullis A1exanòre ~ BJanco (2n B) 3r premi
Autora:ArmoM $erraBodell (COVA)
, '
~pto~AmIDBarreraSanst)1l(COUA)

èONCURS DÈFOTOGRAFlA MATEMATICA

:." CATF.GORlA·lr BATXILLERAT I COU

CATEGORIA tri 2b ESa lrPremi

Autor: Pere Ramon Ccnias
lrPremi
Autor: Uuis AlexantIre Casanqvas (1n B) CATEGORIA3r"f4tESO'

2nPremi ,~r'Pr:emi" ,', . 'i' "'. .' ,', '/'~ ..

Autor: GemmaMolas (11' D) "Aut~ PiJarSoler

- " ".:,
3rPremi 2n Premi;
Autor: AItH?rtEmílio (2n D) Autor:Marta lIemro

CONet!RS UTERARI' ,
CATEGORIA lr i 2" eso CA1EGORJA3ri4tESO
POESIA NARRATIVA
, '

lrPremi lrPremi
Autor: Lluis Alexp,ulre . A\.lt9~: ¡gtlllul Pac,
'.' .,:." .. - ".:: ',' ...} ".;:
20 Premi ," .' 2ii"Premi . .'
Autora: Men'txell Dl/rall Autor: Daniel SoltJ'.'

, 3rPrt:ml
Autor; M.Olltse Colomê
3r Premi
, ' ," " Autor. Pilar:Andreu
,',
NARRATIVA CATEGORIA BA1XILLERAT 1 COU
NARRATIVA

lr Prel:!,li" , ':,
AUI~p'~ereRamon Co;nqs'
~ "2n.P~i:n¡ .
• Autor: $014/0
. -; Pujolas
,
.

3r Premi
, Autor: Mor:ro N;uTO
:: '-~. '-
-, , ... POESiA
• ,,': .-o,.

2n Pf\'mi
. Autora: Cristina Alcalde
, -.'

" ,
"-"

\-. - 17 . -',
',-
, ,

,., -~ .. ..
~ ~, "

-,-.:.:,-,~-,-,-,"';-. « ..
:~>~:;' '~' "
~.- "" , e

f .
:. "
ESPECIAL SANT JORDI

i
I

18
ESPECIAL SANT JORDI

ei I
VOLS DiR. Q,U6
<lo GNS <>H
€"9,uiyoU\p

19 .
 :' ·~r:·-·,"· -'.~~
· ,.....I·
~-rf~' .
-
, .. ' í
ESPECiAt SANT JORDI .': ,'.¡:
.~ I
. '.' · .' :.
.- • l'
WAINSTANTÀNIA I INSTANTS DE VIDA A ÍJ.ESTID • s, .

, ','

Blasfemen que el solstici és mentida,

q~e res al pas de l'estiu canVia.,
que alió inert no és ple de vida,
que és fruit de la popu!",: follia,.

Però passi1da la primavera,

les flors rebutgen 'sa dolçor
i agrien el seJ.l.caràcter
en la relliscada de' la suor.

I és que quan tot ai,Xò pas,sa,

diuen qli~ ha arribat l'estiu; .:I
mosaic de tardes a l'era,
i 'oeelle:ts a dins del niu..

El nadó, ben ple de vida,

·i . .. , intenta esbrinar çom 'és ,la' mt "'-
colpejant la foscor humjda, .' 'i,

',' ¡, '. on son ÇOS és' s·ut)mergij.

<:,1 .', ,',' ' . ..
! •
~
; .:

.,, •.
:'.
'
.....
';-/,'
~~J" ',:

," ¡' ;, , .....

....
"

.
./
.
'. ' " . ,,;.... ." . i;

.,.
L El pare que ara "es qoèstiona;" ;.'
l'existència de ramor, ' , .. .-.'
. " I,."
;' " . abraça·fort'1.{l.seva pona:;," .', ,,'
.. " ¡.
<,~'

que,'interr0t?1p un 'paus~t pl.or.

., .. ' .
.
". .
Qui la, mo.rt tranquil"espera, ,.
empresonat cÚns q\.in Uit, . . l'.. " :., ..

•t.- ' eq. un" cant Oe:píin,la\'e.ra .

ofega el, seu'(tltím c~it. '
...
Diuen que el sQlstici és,fn~núdà, ... ' , , ,.¡
però no hò creieu ·pas:·' .. '; . . .,-'.,' ,',

..
:. '
. sigues criatura eStIuenca.
que ja te n'adona:ra$.' .
, .': '. ,-" . ,'. '
,.
;, i,

.'. , , '.. '.

; 'r
, , .....
'. "
,
,
.
,', ,';.
,
Llu'is 'Àlex~ndr:e, 'iI! ESÒ · ; .. '

,'~'"
';', ..' , ' ,. '

:' ,
'
~

,. ..

f~(~,;>;;" ....., . , ' , ' ';'~:ji

":':': '
,. ,i. ",- .,,',

ESPEClALSANT JORDI
Biografia bèHica de les bales de Corea

Com a alltor del relat m agradaria destacar q/l~ la situació del relat és real, encara ,que ~Q ,
aquest. Tots els pobles que a continuació. llegireu formen part de / 'actual Corea cie' Su4.
Malgrat ~er tOl pura imaginació, això que ara /tegirell podria haver Sllcceit

Anotava ~es sevç:s vivències com a soldat. Uns plànols de Kangwon, a la Corea central, eren
suport suficient per paraules plenes de faltes d'oD:ografia. Un itinerari per la costa era recorregut
ara per milers de. lletres, elements desconeguts per la .major part' d~ls ,seus companys. Tan sols
eU coneixia la 'LI de llibertat, la P de pau, hi. K de Kumi i d~altres tantes lletres boniques. El~
altres PO'més recordaven, sobre paper, la B de batalla i, amb una.mica de sort, la e de ça:mp de
batalla, ';',
Escriure 'l'inspirava. Era la seva manera de de:sco~e~r .de ~a 'medicina i de la guerra, de tot
plegat. L'ajudava a entendre coses que mai ,nç hàuria ~dmpr~s rapn~t-les. Veure l'aspecte de
les seves idees l'esperançava: Kumi, per exe.~'iple~ 'ç:~ conyertia eri't#Ja, paraula destacada, de traç
suauid'unaJletramajúsculallellg~ra.riient'aIlargap.a: . ' '_.' -,~ . ~: ,:, ", j.:
Kllmi, No sabia què n'era d'ella. Aquella noia. taifboni,ca que conegué. al poble del costat, un dia
que li ,to,ca anar a buscar menjar. Uns famcotir'adoçs·;,t;:1. sorp~engueren i corregué a amagar-se
darrere d'aquells sacs tan típics d'una guerra. A1IÇella àjud3:va el seÍJ,p~omès ferit per una bala.
Tenia els cabells castanys i uns ulls esquinçats amb tota l'expressivitat d'Occident. Plorava.
Sabia qlfe,ell:morJ!i<l;. ~'~av3;.al s~l.\ ~sta~, acarician~:,h el for<l-t que li ~r!bav~,~ vC.Qtre. veient,
com ell ofegava els s$us úlpms segons ~e vida e~ ~ts de:d~sesperé!Ció. La insul~ f?scrida?sant-
la pel .seu comportam.ent' passiu (però resignat)., Això li féu' .pensar que, no se la mereixia,
Donaria qualsev~l CQsa pe; m?ri~. coní. ell, en _ d!una dona, fins i tot moriria ·feliç. .
"

Un crit eixordà la b~. En Fèl,ix. estava ferit al ventre, com -1'est,imat de Kumi. ,EL metge
llençà ¡'csC,rií {l terra, al~rtat. i co~~é a agafàr Unes pinces, aigua ~ Upa m'!;rita. ~eqtrestant.:çls;
altres l'.estiraren sobre Un mup.t de motxilles. Tomà d,e seguida. Netejà'la perforac~ó amb aigua
per tal de vell,[:e C1a:ramen~ on era la pala, Fregava l'intestí. Per un moment pe~a qu.e;. com
l'estim.at d~, la; kumi, p1o~a, Les,pinces sOl:ti~n ara de la panxa amb un perdigó de ca,ça. J...lença
una mica d'~gua per ta) de dissoldre la'sang que s:havia quedat e.nga~ aL.\;'oltant del forat j
li premé bè,n fo'r:\' l,a ferida: alnQ la manta, ,.' .
- Pressiona aquí--li digué- Què.ha passat?
- Anava al turó a·buscar Cigarros i un cabronàs m'ha· sorprès ~es del darrere ,d'un 3(bre - el turó
era cof¡l anl?me~v,~~ la barraca, de Ja tr.opa aliada més ,propera . .
- Hi ha massa merda pel voltant. Hauríem de sortir a fer n~teja"I.aviat·-:'", va dir un del!? SQldats, .
va
- Qui l'ha trobat?- preguntàr el metge.
- Ha vingut pel seu propi peu - contestà el so/daljove,
Es féu un silenci. E.I metge li mirà. els pantalons que li havien passat desapercebuts amb les
presses. Eren plens de sang. Devia haver-ne perdut massa,
~ Viurà. oi? - preguntà el so/da! coix que l'havia dut a la banaca,
El metge féu un senyal al solda!jove. Aquest va sortir.
- o.i, i tant 'Ne viurà! Si, oi, Fèlix?- va ~r al ferit.
Aquest va tancar els uJls de dolor. A poc a poc,deixava de prémer amb tanta força. ~I metge va
deixar caure una Uàgrima, El jove va tornar a,ÇDtrar amb un fusell. Un dels soldats, en veurc:-ho,
es va posar a cri.d,ar i va sçrti.r de la tenda e~t-se,els cabells, conteQiQ.t Ja ràbia, En Fèlix. feia
ganyotes del mal de Ja ferida. El metge va ap~tar. Dos trets al cap serien el millor. Silenci .EI
jove va sortir, no ho podia suportar: veure morir un amic. Els dos trqts es convel1iren en cinc. I
un més encara. Un tret en l'aire que va foradar el sostre de la baaaca.
- I el puta cabró que tomi a matar a un amic meu li tirotejaré les maÍ1s1 M'heu sentit? - va cridar
el metge.

.""-

21
.',

"c' ~' .
--'-._,'~-- '.: 'e" ,
1"";' • •
"---,"'.,-
. ".
. ~'" .. ,
.~

ESPECIAL SANT JORDI

. ': ;,' )":o..;-{';.. . . • ". .- ~, ...."..., , ':r-.. · .
Ara pomes quedaven tine soldats de I~s tres tropes que haVien dç~emb!ucat a Yangyang. a la
costa· de Corea. 'No podien cbmbtitre contra eis nord-coreans: Els 'poblats dcl voltant eren
ce'meHtins putrefactes. Els cabrons dels comunistes no s<!-q~~,n fçr foses, potser?
Estaven ex;pO's.ats,a qu~.lsevol ~tac ~ne~¡c. El menjar comefl9ava'a min\~ar: Havièrt d'a!?"and0T!ar
el campament'. ",
.
\'
'
'

"
..' . ' ',< '

.. '

,o'"

, ' ¿
,..
E! capità; morf fei~ \~ês, sempre els ·deia. que allà On llll' ,àméricà..trepjtj~ '~rt¿mt dels EBmJ
A6surda-fras'e pàtiiòtiea: Però no erael cà:S 'del canlpameQt. 'Bales es<::i4n'pades péi"terra; lavà.bos
improVisats darrere les·tèndes, soj:s on es gUardav~ l'ariruírp.ent dé reserva.:: A:Jlò"~ra l'irlfè~ïlo'
Amèrica. L'AmèriCa'dels àrtisres;derteatre, de les iHus,ions..:'I'AInèr,íca qile'tant en.yoràverÍ·.':: '
En Fèlix era el soldat que s'encarregava de fer les r:tJ.tes ,i ara er~ ~Dtef.nit sota la sorra de la
piatja:"No sahíen on b,i havia.elport $dmchuk. on el¡;,amfridans"ès f'e.iJ.èvaven·~·~El canega'm'ent .
dels fu'sél~s eí:à ~s~~ienf'êofu 'p~t sobrepassar el1uró'¡" arribar~' ~o'rt'abandóhat'dé thumiingi'n. '
Un cop··allí.'vorejarienla platja fins a trobar un vaixellsle la inari.na americàDa: 1'l'ingú s'líi va
oposar excepte·ei soldatjove. No entênia per què'no p~çn acabar.de re?lit:74t Ia:ÏÍ1issió~' .
- Escolta, irhbècil>si vois morir-te, em demanes' ~l fusell i '¡::córrú'-No'w 'que amsquis les
vides dc·totS:No."veus'qúe ara és iinpossible'.quèdai-se~'Ob!~ és ciar~'hò oblida.,,:a:~ts jove i~ tom
els mesponsablesjoves del país que consumeixen ràdio'propagandís't!ca de l'exèrcit,' bo donarieS .
er
tot p'er la pàtria La pàtria eos ha abandonat, noi. i si ~o ho vóls en(endre::.::. ~ dir melgè. ',","
- Ja n'Iii ha prou,no et 'suporto més. metge dels .collons - va·tal4u'-lo el sdldat. ','."' , ': ' " "
El acalorat diàleg acabà en una dura batall.a. El soldat jove no vir..-çiibtir en'preridre el fusell i
apun~ al' metge; qUe era>a tem mteotant. aJÇ<Ü'~. 'Els alties' treS sóld3.ts' van piendT~d'a,iIrta 'al
militar. :., "
El,so/qat coix,va dir: " . '
- Es metge~. ho entens. Si caiguessis i et ferissis) ell·et curaria. Si ,Un nord-eoreà comunista et
disparés al cor per intentar envair el seu campament, t'1iauna d'enterrar. Ho eIitens ara? l'
- He dit que jo me'n Vaig. .,',.
- Fe;s el que vulguis. •
Un dels soldats prengué Ja mà del metge, el posà dempeus i l'espolsà.
El soldat Jove va reStàr allà; immòbil, veient"com' els seus companys l'abandonaven, com
tornaven a casa. Vo1ia'iriàIxar amb ells. Però ara no es,podia fer enrera. Tot borne està dotat d'un
,I
orgull, Els t:i-'ci; soldatS, i él metge· titJlarèn el nQi de sulcidà,' I no dubtaren en ep1prendfe la ,
fugid<i, 'que mes·tard fou COne&Hfa corn la marxa df;' Karigwon. ".' . ' . . , .
El meige·aga:fa.les seves memòries. el poc menjar que quedava)- la drog,a.·
Des d'un bon .principi el govern americà sabia' que epviar soldats a Ja Corea Centrà! era absmd,
que nO'serviria'de gran cosa: El desembarcament Yarigycmg era el gennà petit oel sariguinari'
desembarcament de Kyonggi Do. que pretenia accelerar la fi de Ja Guerra. Tan sois cinquanta
soldats hi participaren i més de la meitat eren vinguts d'altres destinacions. com ara de Ja ,I
:'~
,¡
22
...'-',
','l'' •

.. : . ,.'
... ',:- . ·i..

.', '

ESPECIAL SANT JORDI

,. -
mateixa illa d'Ulillng, on s'havia dut a terme ci bombardeig aeri més-important de la història.
Això feia que no dqnessin el cent per cent en cada combat. Se .sabia que d'aquesta manera
s'intimidaria els comunistes perqu'è no lpixessin pêc la costa est i engrandissin la.! repúblic.a.
Actualment als arxl4s militars amcricaus? Ja missió,de fangyans està ~d~crita C9f!1 a suïcida: ,Els
metges que hi participaren estigueren proveïts amb narc.òtics que.,podrien ser subrp.injstrats.aIs
sol~ts en cas que e,ls ,o,o.rd-.eoreans els prenguessiq.. Tamb.é, podien consumir m'anpu,ana,
condició que molts militars imposaren per tal de lluitar a Ja batalla d'Orient.
El metge i els altres enfilaven el turó. Pararen sota un campanar desLri.tït a fumar. El soldat coix
va preguntar al metge:
- Tu, per què. IT:IoIjp.es? .
- Què?- va dir àquest empassant-s~ el fum: \
- Vull dir...· el soldat que' hem deixat al campan'lent volia morir' per la' pàtria.,. j, tu; per què
moriries? '
- Per la Kl~mi:
-Q~? -
- Recordes quan vaig anar a buscar no sé què al póble del costat del campament? Vaig conèixer'
una noia. B,é, no conèixer del to.t, vaja, ..- deia'entre el fum - diguem que me'n vaig epamorar.,
Suposo que. era guapa~ No n'estic segur, potscr, com ql1e efa la prunera. domi q4e yeia.. des que
tot això va començar.,.. .
- Però i la tevà dona,ja ~o l'estimes? ' ".
- Deixa'm en pau. Tu m'bas preguntat una cosa i jo t'he respost.
La conversa sémblava desfer-se.
- Jo moriri"" p.en lil. ~loria. Des. que yam an:ib.u: aquí ~'Íie s,..e~ti.t ~n:fraCas~f. !fe,m.p'erdut quasi .
bé totes les batalleS' en què be participat.' El millor que sabem fer és 'in.flàr-nos dC'droga, ·droga.i
més droga', 'Don<\Óa 'q~~sevof cosa.per saber què "és la glòria: Un' instant, 'uhs segons', el que' fos
es
em serviñ3. Pero'aíxò Una merda i hem.hagUt d'abandonar.
- No t'entenc, de verüat que hot'enteilè - va dii: el metge sub·estimant-lo-.,Arribai a casa viu,
veure els fills, no és la glpria? .. . . .
- No, no bo és. Tót aiXò forma part de la glòria. Arribo a casa tal com vaig marxar, sense. cap
triomf per explicar als meus ~éts, sabent. que no sóc més quc·:P'!l.fisic que.nOJ1'1..és se sap defens~r
entre els tUb~ d~assaig; , ' .
Es van qu~ ~g adormits. , .. .' .
El metge fOli el.primer en despertar-sc. Ja no eren.sota el campanar, 'ni tan sòis a la matèixa vall,
ni a prop del.tur9, Eren en una camb.ia fos~ i bumiÇ1a, alnQ .paréts' de. ferÍQ·..No, hi h.avia ni ,
llençols. Va forÇar Ià porta:. però era timcada. Els temen els enemics: Ja havia êstat . rèti:ógut
altres vegades i coneixia' la seva manera de fer: La mort ja eia aqu[' :'t "" ., .. , ", \- " i
No hi volia pensar, ~s va treure Ja droga de Ja butxaca j la va fer esnífilr als se~ companys.
Morir dormint és quasi tan nociu comjugar al parc amb els· teus fills, Però el metge va preferir
esperar. Volfu. fetk la cara dels setis assassins' i riure1s d'eUs abaris que les bales el foradessin.
Ara pensava cn la,glòria. Tot el que el soldat n'havia dit era veritat, encara que creia que, ei. seu
punt de vista també havia estat força correcte durant Ja discussió.
Els seus companys ja.havien.mort i ell es resignà a·.resar un P.MeIt d'ofaGions jueves que havia.
après del rabí del seu pbble. .
Picaren a.la porta i entraren dos generals uniformats de l'exèrcit americà.
- Va mateu-me, mateu-me ara!- va cridar el metge desesperat. .
- Tranqui~ noi - va dir un dels oficials en uq. anglès perfecte, sublim -. Sop\ americans, Us hem
recollit p'rop d'l;ID turó, ~arxem a càSa, nois. ~~~. gu~y'at la Gue~ glòria.la
El metge es va calmar de cop. Va ficar~se' la: droga prop del nas ¡ va' esnifar, El moment més
feliç de la seva vida. Ara sí que ho podria explicar a casa' . '
Els oficials iòtentaren reaniJmir-Io. tant a ell com als altres, però ja no hi havia res a fer. El
triomf s'havia convertit en una obsessió i Jes memòries del metge; en la novel-la bèHita més
important.
Lluís Alexandre
':' -
..
','
23
,
... ""
 -, ~,

ESPECIAL SANT JORDI

QUI ÉS EL'FAMÓS TUAREG,OE ~'ANUNCJ DE COCA-COLA?

El vent· de mitja tarda li tallava les galtes. La seva pell bruna not~va "escalfor
del sol, ja tènue. Sentia la ·coba feixuga.i encartonada,. però seguia, caminant Sota els
seus· peus menuts i descalços s'escolava la sorra com en un rellQtge.antic. Els seus ulls
negres buscaven l'aóhelal estel: aQuell que cada vespre li anunciava el final del carni. .

lA paJl1alla restà fosca durant Ull instant. Un jove negre vestit amb texans i
jaqueta començà II locar el saxo assegut en una escala. L'estàtua de la Uiberlat li feia
ombra. Eslava sol. Uns núvols grisos cobrien el ~el, alfons Nargues}i/eres d.~'piso.s.

'-',

El cel s'anà enfosquint. F~ia fred i les dents li.pet~.ven. Es tapà bé el coll amb el ... ~
caftà blau. La seva panxa roncava; es rascà les costelles en un intent d'apaivagada fam.
Les seves petjades deixaven un rastre infioit sobre les dunes. "Quants hauran trepitjat.
aquest mar abandonat de' Déu?", es preguntava. Caminaven silenciosos amb el fanalet a
....
,

la mà: tan sols oïen el frec de la sorra i els seus sospirs atapens. .t..

Un grup de joves s'apropà fent gatzç¡ra ~ eih~~i1;t U1~ somfiuié blanc i peifec/~.
Els seus instruments s 'uniren al saxo trenant upa melódia conegudq arr.eu del món. Un
raig de sol jJ'/u;ninà l'escena. El ritme dels s..eus coSsos brillants ens transmetia eufória
i benestar. La perfecció de les seves siluetes~es, r,e,tal!avcl'sobre la.. K!ém~·c~utat.· p'm}a
primera escena llòbrega havíem'saltat a un ambient acolorit i festíu. '
"

A la fi s'a.turaren, Els camells: estaven massa cansats per continuar. Feren, un

petit foc amb llenya que arrossegaven feia dies. Les flames jugaven 'amb els seus rostres
tenyint-los de roig. Ell coïa un panet de sèmola mentre trossejava un tros de carn
desseéada Una mà aspra li açaricià 'la g8:lta, son pare s"assegué al seu éostaL Ell prou

banda
,
.
sabia que aquella vida era duia per al fill, però els seús avis ja portaven càrregues d"úna-
a J"altra del gran
' .
'

mar de sorra. EL desert era llur casi.

,. . . -,, : '
.

.,
Els rostres dels músics reflectien una societat idíHica. Tot transptuen.' com el
cristall.' sense maldecaps ni complicacions... Es miraven, reieT,l i s"agçjaven per
l'espatlla, Una parella amb els ulls closos es feia un petó. La font de, la plaça els
ntixava i les gotes regalimaven sobre la seva pellfosca resseguint-ne els llavis secs. La
cançoneta encara sonava. Feia calor.
I
Tenia la sorra incrustada. als llavis. La lluna difuminada sobre el cel anunciava
l'inici de Ja travessa. Va fer Un mos del panet de Ja nit i se'l guardà amb afanyen una
butxaca. El pare li donà te amb sucre i li féu un petó. Se sentia sol.
Carregaren les alforges plenes sobre els camells i reprengueren la marxa, El sol
començava a enfilar-se cel amuot i, com sempre> el cel romania nítid> lliure de núvols..
La soledat de les dunes el feia pensar en la seva condició de nòmada~ ell apreciava les

24

'. "
•
 ."" .

ESPEUAt SA;\T .IORDI

tradicions dels tuareg i desitjava que perduressin intactes durant molt temps, però tambe
s'adonava que les cames li pesaven més i més a cada pas que feia...
En la llunyania descobrí unes palmeres. Tal vegada hi havia una bassa, o
s'acostaven a un poble. Caminarèn un tros més i s'atutaren a ¡'ombra. Tot cra ·se~. Els
peus li bullien j una gota de suor li regalimava per la cella. Es tocà la cara colrada i
quedà adonnit amb la suau brisa del migdia. . .

El saxofonista feia la seva música. El calor apre/ava els l1ostres.protagònistes

que baixaven les escales sense deixar els instruments. Al primer graó els esperava un
jove amb una gO"O i U1~a nevere(a plena de l/auf1es v.erillelles amb gel. Vn~ m¡radC! 'rie
complicitat entre ells va bastar. Enmig'de tiàlles olir.iren les llaunes i la càmera 'enfocà
l'expressió de p/enitlid d'un jove què: bevia alhb !rÍlfcfq aqllelllít¡uid mariónós. '
. . . . .'

De sobte un soroll sec j fred el, despertà- Era un tret. Les orelles' li xiu]av~n i
s'espantà. Veié el seu pare amb .el rifle i uns éavalls.que s'allunyaven deixant un núvol
de pols. Llençà una mirada temorosa cap" als 'camells: les alforges eren buides! Els
acabaven de robar ]'aigua i l' orfe~rê¡ja que' porta.ven cap al me~cat. En un instant va .
comprendre què significava allò. Eral'únic que' tenienl t! Va serrar les' dents en un intent
de contenir el plor i va llançar-se als br,açds del 'seu pare. ''l:ots dos duien Ja ~àbia i f'odi
impresos en els seus rostres.' Per qtÏè'ho'perdien)oÇ"ell:s'-ql1e tenien tan poc? Per què 'no
hi havia IÚngú que els donés un cop de mà? ... ' -....' , ' .

Aparegué fina nova imatge qué seguia 'êl ju d~ les anteriors. Al fons Ull tros de
desert amb un gran oasi. Un nen de cara ràdonà i pell bnma, ulls dolços i foscos i un
turbant blau ens mirava tendrament. Amb la maneta s-'acoSlClyQ una ampolla als llavis i
en bevia sense perdre la seva mirada ingèmia. ~/m~/ltàniament apareixia un logotip
blanc i vennell a la pantalla i Ull eslògan on es1.t~~a ~"St!;mpre COca'-cola". .
.. . " ..'

Abandonaren el racó de les palmeres 'muntats sòbre els camells. El pare fumava
trist i nerviós. Ell es llepava els llavis amb la llengUa seca. Tenia set, però sabia bé que
havien perdut l'aigua. Aquell paisatge que sempre j¡. havia agradat ara li semblava .hostil
i injust.
Per casualitat veié un objecte que feia pampallugues en una duna' propera. Baixà
del camell i s'hi acostà. Era una ampolla de vidre de Coca-cola. Buida. Llepà el morro
per notar et gust de sucre. Ell, com nosaltres, es preguntava ara: on' és aquella
abundància que ens ensenyen per la tele? On queda la felicitat i la bona vida?, On
s'amaguen els somriures fàcils? És que tothom té la vida solucionada?

Qui és el famós tuareg de l'anunci de Coca-cola?

El tuareg de veritat és tan sols }'espectre.I'ombra..

Iguazel Pac. 4t ESO-A

I
I• 2S
I
J
'L
r--
o.
"-.' , '.":.' .*lI
,o,.

ESPEClA,L SANT JORDI

L'ENCONTRE DE LA NATURA lLA RAÓ

Jo no. sóc simplement el. rei del meu regne: jo en só.c la lIeí i el déu del m~u ..
regne. Els meus súbdits es compten per centenars de milers de milions. De fet~ 00- s'tia .
inventat encara com comptar tanta gent. El meu regne és tan gran que tots els mcus
súbdit~ junts 00 el podrien mesurar mai ni en tots els temps del món. que ~s en realitat·e1
t~mps qu~ durarà el meu regne i el meu. regna~.

pfectivament, el meu regn~ és la ,ment, els meus súb.dlts só~ els nombres. i j~.. !~
lle~ sóc les ma~emàtiqut:s. Jo orde~o i disposo, faig i desfaig, creo i destruei;xo. Però
mai de forma desordenada, perquè si aigtina cosa 'sóc' és la racionalitat. " , . ,."
" -.
PerÒ.,deixem-nos de més preàmbuls, el que ara ex.plicarç és una de les'històries
, més belles que he conegut en la meva dilatada cx~~tèricia. Perquè jo, en
r~a)ita~: rio· só~
¡
I eterna. V3;ig néixer amb els nombres: ah!, els nombres.. , Pl:;tits folJets crea!s pels àrabsl
i que es van, escapar del seu control i es vàn escampar pér tot l~iinivers, Es van alJlagar al.s
llocs m~ profunds de tots, a les ments 4els homes i a l'~ència dels òbjectes: I això el}l
l remet a la 'història que anava a explicar: hi ha hagut moltes ments iHustres e¡:J. la 'meva

l història; des d'Euclides a Gauss P.assant per Pitàgores, Fibonacci, .Femíat, Lèi~nrz,
Eu1er o Pascal, i sense oblidar al geni de Wiles. Tots ells estaQ entre els que han e~tat·els

l meus millors homes de confiança:

Fa uns 300 anys, en la ment d'un h~me que es deia,Bombeli va passaJ;" un fet
molt estrany que ara rel,ataré... que despj~tada qu.e sóç abàns serà ffiillo[ conèixer per
on ens mourem:- la Reeta.,Rea( la casa de tots les nombres. on hi són tot~ del més petit
, , ' . ' • , L '
~l més gran ordenats. per, la mida. Els ~ombres són molt cuÍiC?sçs, .Sempre hi ~a ha~t
exploradors que han volgut veure ,el món: n'h~ ha que, han viatjat molt lluny. aínb
funciom,' algorismes 'i tota classê de ~ètodes per recórrer la· Rècta, han anàt" amunt i
avall, Però a tot arreu han trobat el mateix: més exploradors 'que havien. anat mé$.'lluny

I on n'hLbayia que havien· anat més Ih:lfiY~ on n'hi havia.que encara havien anat més lluny,
El resultat? Nul., A. tot arreu hi'havia el mateix, més Í1.o~bit;s que feien la se,va vida com
a tot arreu, La seva existència es va' anat tomant av·onida després d'aquests rp.oin~rits
d'efervescència, el seu món ja era massa conegut. Però d'altra banda això era degUt al
fet que els nombres eren uns follets una mica curts de vista i mai van pensar a' mirar per
sobre o per sota de la seva estimada Recta Real. Però un bon dia va començar a existir
una altra dimensió a casa seva..

I Tot va començar prop del zer~, l'únic punt de referència de la Recta, l'únic
Uoc que era estable i que, al contrari dels aJtres nombres, no es movia mai. No s'ba
d'anar lIuoy per trobar aquest fet curiós. Molt a prop del O (només a iJ;tfioits
decimals de distància) hi havia el nombre ~1. El wl era un llóc solitari, petit, seo'se
cap meDa d'importància i que gairebé tothom hav¡'a visitat i que ~'semblava un
paratge ja massa conegut. Era un d'aqueUs típics llocs oblidats que semblen fets
perquè aJg(i especial en vingui. Doncs va ser aJlà on un dia va ocórrer aquest fet
magnífic. Els qui el varen presenciar són dispars en les descripcions del moment.
I
.,I
U ns diuen que va aparèixer un drac alfanumèric cavalcat per un genet miste~ós.
,=-=
26
 ESPECIAL SANT JORDI
Altres diuen que de cop un ésser~ eteri i misteriós, es va presentar allà, sense venir
d'enlloc en "concret o que un núvol misteriós es va sublimar en aquell ser. Però' el
que més s'hi acosta és el número -l,Ol, qui en dóna una explicació més reaJ. Diu· ,
que, de sobre de la Recta, va baixar, talment portat per àngels, aquest ser mistêriós
que va caUfe sobre el -1. Aquesta descripció és prou acceptable ;per descriure··el
naixement' d'aquest ésser fa'nt:H:tic. Perquè va néixer així, va caure del cel. :.,'.

Però si encara no he dit de qui estem parlant, que despistada sóc!

Estem parlant ni més ni menys del nombre i. o, tal com digué Leibniz "el punt
d'encontre entre Ja natura i la raó"! L'arrel quadrada del·nombre -1, un valor que
havia estat absurd.intentar cot·tocar a la Recta, fins aquell moment.

D'aquesta manera el número; va començar a existir. La notícia es va.

estendre per tota la recta. Aviat piles i piles de nombres s'amuntegaven pels verals
del nombre zero. I de tot arreu n'arribaven més i més a cadà moment. Però
l'emóciQ; l'agitació i t'alegria inicials de seguida van deixar pas a un cert'sentiment
de repulsió i desends;'EI número i 'se'ls feia estraqy. i incomprensible,
exageradaméot mcóinprènsible. Per començar els costava molt veure'l, més' que,'
res, perquè les seves ments es negaven a creure en l'existènCia de semblant,
abominació: l'arrel de -] .1 d'altra banda no podien creure que pogués existir un
nombre fora de la 'Recta perquè era evident que i no venia de cap punt de la Recta
Real.

Les primeres onades de nombres van començar a ~arxar i la concentra,ció

numeral a l'entorn del zero es va aDar diluint. Poc després hi bavia, realment, molt
pocs nombres a prop del i i es va auar quedant sol. Aquest no era el primer cas
d'aquestes característiques que succeïa a la recta, però sí que' era el més
transcendent. Abans ja hi havia hagut l'eclosió de nombres corl1.1[, l'arrel de 2, el
número e, o el numero fi. A tots ells, els va costar"temps i aj~t deirobar el seu:lloc
entre els altres nombres: la majoria van anar a pa~ar a la geometria on van· trobar
la normalitat. Però el nombre i era molt diferent, els altres nombres' provenien
d'esquerdes en la Recta, d'imprecisions i operadons massa 'complexes, però el
nombre ; representava una nova dimensió en els trencacolls matemàtics. El
nombre i va començar a preocupar-se: no sabia enctameut qui o què era/ Anava
amunt i avall per la recta. Necessitava a algú que el pogués ajudar. Movent·se a
gran velocitat, saltant per sobre els nombres començà a sobrevolar la recta
demanant ajuda. Aviat ja semblava que, eo Uoc d'un, n'bi hagués deu, més tard
mil, i després ingents quantitats de ;s corrent amunt i avaU. El nombre i es va
adonar que alguna cosa no rotUava perquè els altres nombres es quedaven tots
parats en veure per on passava. Ell es movia per uo espai on no hi havia ningú que
el pogués seguir: es va adonar que era especial.

En aquest punt va recordar la vertadera missió per a la qual era aBi:

Itobjectiu que tenia Bombeli eD deixar-lo anar a la recta. Ell era diferent, eU era el
nombre ;, d més evolucionat dds nombres. Així començà a fer la feina per a la
qual havia vingut: redimeosionar la Recta. Mentre meditava com bo havia de fer,
encara va passar una altra cosa.

27
i •
/' , ;. ,

•"
 ESPECIAL SANT JORDI
En un dels seus. salts va xocar amb una sèrie de nombres que l'anaven a..
trobar. Eren nombres especials on els hi hagi, comprenien com de-via sentir-se en i,
i havien vingut per intentar ajudar-lo. Aquests nombres 'havien tingut na.ixements'..
com el seu. AI principi havien estat molt rel>utjats i els havia costat integrar-se.
Eren: el número ,1, el pare ~e tots e~s RQmbres, el non!bre zero, el n~ml:)~e e..í el
nombre 1t. La força del xoc và fer que els ·cinc noml;Jres mít!çs, d:el!!~e' el,s. q~~ ~~
siguin, rompessin els seus enllaços numerals i es recomponguessin formant
It'expressió unificadora per excel-iència de les matemàtiques: eil[ +1=0.

Després d'aquest fet, la tasca del nombre i va ser molt més fàcil: La seva
acceptació, no sense reticències, es va anar propagant entre nombr~s i matemàtics,
que és més important encara~ Al.cap de poc teml)S, tots els infinits,.nombr,~s d~ la.. '
infinita Recta Real, van p:tssar a formar part d'un "pla reaJ", tots tenien columnes
de nombre; sobre·e1s seus caps, donant Uoc a un pla fonnat p~r ducs. coor~enades:
la dels nombres reals i la dels imaginaris.

I aquesta és la història del nombre i. jo la considero com la més.çellê} de totes,

per la valentia dels seus protagonistes i l'enginy dels seus creadors. l tanl~é és. d~ p"rg,
el fet més transcendent.de la meva història mo4ema, i encara ha·de dQnar moltjqc. "Ah! ..
Quanta raó tenien aquelles sàvies paraules de Leibniz: encontre entre l~ natura j·la raó. ,.

El petit Nil. Holgerson

Pere Ramon Coma•.. COU

i
•

,
I
li
i~
'.

I, 28 .
 : ¡. ~;

.. .. "
QUI TÉ BOCA. S'EQUIVOCA
'.~.

r:.
,~ " .'..' "
- .,
QUI QUÈ

,' .... Glòria.. de la Llave" "Un corrent de 220 vOlts'Rot matar un. bebè"
. ,
"Ayam, treballeu i rio f~u:el calamà.r'.'
"
Die&~ bUna

,.. '
'" . .'
.' ".,.
Martí Casadevall . , Passa una moto a t6ta merda pel carrer i diu:
'Tom déia ~n' proiessor':~~u de medicina:
,

ahí va un don$lnte":- . ':- ..'

,. .' .,
, , '. '
Rafel "Tú, nada',"cna'val;' fú. tïènes'un resfriado~
V ête a tU casa" i' fi: la \:iit:-êi tiJars." , ," ..: .

."M'és igual caminar.que anar a 'peu"

."
Glòria de· la Llave': "Pots 'inonr de menjar formiSl;Jes tot.el·dia"

Mariau "El año·que vjene à'cultivar patatas"

lorrliRoca ,., . "Paguem unes taxes perquè les canoes niarXin"

,
Mercè Travé «Quan acabeu batxillerat, acabareu pàrvuls, i
alguns ni l'acabaran"

Isabel (Valenciaha) 'No somieu amb berberetxos"

.' ,
,
"
Martí Ca,adevall "Mare de Déu! Sort que no tens la finestra a prop, ;
que si no et tirava a baix"

Jordi Roca "Si vingués a l'institut amb.un rifle i matés a" .

tothom; llavors el director m'acomiadaria"·,
•
Jose Duis "Se me estan cruzando'los cables, menos mal que
estarnos en la planta bàJa y las ventanas tienen
rejas"

Gezabel "A Ja nostra època un savi pot ser un perfecte

desgraciat"

Xavier Muñoz En Xavi ha descobert UDa cosa: "Com sabem que

un mono no és un home pelut?"

Xavier Muñoz "Sant Josep és Déu"

,'.'
Xavier Muñoz Paraules d'en Xavi en una discussió amistosa amb
t'Enric: "Prefereixo ser tonto, que anar de tonto"

29
> .
, . ,; , ..: '.-
 ~'.

o
.... _... __ ....
'7

ENTREVISTA
"MÉs VAL poc PRODUCfE, PERÒ DE GRAN QUAIJTAT"
Richard Trancs va néixer l'any 1970 a Valèllcia i fa 7 DlQ'S que es dedica a la música: I¡
o
Va comellçar com a Dj i ha acabat per creat la seva pròpia companyia discogràfica. Es
va in,iciar amb el segell "!!lot Real Prese,,:ce." i, desprès d'algut1es experiències, .va
decidir associar-se amb SOllia Rodrlguez per ·dedicar. tota la seva alendó a Ufl nou· ~
segell discogràfic: "Moon Records Actualmenl, és el Dj i prod..uctor més famós de
'I.

València. J el seu 110m artístic és Dl snVAN.

I • D:J syIvan•••un Dom cunos,

o .• DO.•
Depèn de com ho miris. La veritat és que no sé d'on va venir la idea d' ~uest nom.
Crec que en anglès significa salvatge o alguna cosa per l'esti1. Tot i que sembla estrany I.
fa pocs anys vaig conèixer un·periodista que tema aquest cognòm i, a més, hi ha un riu
entre Lleó i Astúries que s'anomena així. o'. .

2. Com va començar tot? (em refereixo a la teva carrera).

Suposo que com quasi tot el món: sent Dj, em vaig aficionar a fer Ja meva pròpia I.
música, primer amb un ordinador, un· petit teclat, grans dosis de paciència i molteS !I
ganes de punxar el meu propi disc. La resta ja te l~ pots imaginar. .
i,,
3. Com va sorgir "Moon records"?
Desprès de separar-me de UNot Real Presence", la Sònia i jo vam decidir continuar amb o
la nostra carrera per separat, ja que l'experiència havia sigut molt bona i crèiem tenir un : I

lloc en el món de la música Dance.

!
,
, o
o
4. Porteu molts anys d'èxit•..quio és el secret? o,
Sincerament no ho sabem, però el què sí que tenim clar i hem portat a teID].e, és el.nostre,.
eslògan.....més val poc producte, però de gran qualitat". Per això, tot i que no tots eIS
nostres productes hagin estat al, ~ns hem guanyat una bona reputació en. el món
musical.

5. T'adapt~
principi?
als nous temps, o continues treballant amb el mateix estudi que a", I
L'estudi és el que podríem anomenar el forat de l'empresa. Des del principi ha anat
evolucionant contíimaJ;Ilent. És una cosa que no pots deixar de banda, s'han d'an..ar·
renovant contínuament els equips i el pitjor és que a mi m'agraden tots els nous
components que apareixen al mercat.
!,,
6. Tu que hi entens, eo això..., és molt car muntar-se un estudi bàsic, on es puguin
produir coses de qualitat?

i
!
Si per qualitat et refereixes a treure un màster directament, crec que no està a l'abast
de tothom. Tot depèn de les expectativ.es qúe es tinguin. Per una banda, el JTle:u ¡;>rimer
èxit, Chi/ri-chica. va ser realitzat íntegram~nt per un sàmpler i un ordinador, però pets
o I
meus últims "maxis" he utilitzat.un equip més complert. Per altra banda, si només es vol
fer una senzilla maqueta amb un mínim de qualitat, en tindríem prou amb un ordinador i "í,
una bona targeta o un petit mòdul de sons. Encara que sense bones idees> no et sal~a ni .,
el millor estudi del món. . ;,

o • - ¡
.
. 30 ."

.- -
.,
.
j( ,.:"
.. :",,-.t
~
ENTREVISTA

~ ',-'

.,

",-, . . - ~

7. Què prefereixes, que et coneguin com a Dj o com a productor?

Penso que per les dues coses. Diguem que la faceta de productor és la que ha fet que
selm conegui com aJ)j i em sento molt satisfet de les dues coses..
, .
•
8. Quina de les dues professions t'ba donat méS sàtisfaccions?
Podríem diC que com a Dj m'ho he passat millor. ja que ~ molt mes amè que estar
tot el dia tancat en un estudi. Però tenir temes propis en els nocs ni~s alts de les llistes o
eitai en una discoteca i veure com la gent es toma boja amb Ja tev~ JIlúsica (qui sap.
potse,r no olhi ha per tant) és una sensaci6 increïble, per. això jo dtria. que la part d.e
productor m'ba donat més satisfaccions.

9. Quioes sales recordes amb més afecte o emoció? Alguna anècdota?

Sense pensar-m'ho les sales on tornaria amb més de gust. serien Scorpia (Igualada) i
Wonder (Lleida). En tinc uns records molts especials.
D'anecdotes; n',he tingut moltíssimes. Durant les actuacions la, que f!1és recordo és la
d'un festival de Huelva on se'ls havia oblidat posar els plats. 1

10. Vas canviant el teu estil, evoluciones dlacord amb la música, o prefereixes
continuar amb el teu estil? .
Intento -seguir la tendència musical, encara que també intento tenir un estil i no
apuntar-me ci les modes passatgeres. Concretament ara estem en una ~poca molt c;lolenta
per als productors ja que hi ha una gran varietat de tendències i ningú ,sap quina és la
que s'imposarà, jo intento escollir el que més m'agrada de cadascuna.

11. On creus que anem?

Suposo que estàs parlant de música. Sincerament. qui ho sap? Ens tocarà. esperar ja
que suposo. i espero. que estem passant per una d'aquestes èpoques de transició que als
productors ens deixarà un munt de mals de cap i també idees p~r les nostres
produccions.

12. Aquesta pregunta m'encanta fer-la..., arribarem al nivell europeu?

Per mi ja hi estem, el que passa és que som tontos perquè no ens n~adonem. La
prova està que hi ha moltes produccions nacionals que són grans èxits fora, però aquí

31
 [ .. .,..."
· :·1
1
i EN'.FREVI8TA
i enean> oonlinueín-pensant-que el,<¡ue prové de fera-é&·miIIef. Més d'un-producto, ha
pens;tt'algumrvegada: "Edmnnnlisc' li" resttangeq)erport3r-Io desprès- aqUÍ' ¡- que la
geul.-cregui:que." d'importaciO":' Sêguo.que taiDl'i>.ïnéS-d'""-uu.1io ha feÇ¡:éS-que-encara
hi-ha-molts-D.i:Jl!!e porten l'etiq,IlCta-de-'~només-ptUlXo-imJ19ltació". A ESQ'UlY.""S'eqita
molta.."porqueria", i per tot:etnïón, iiaïxò, tyOrqileri~~eròtainbé se n"edira molJa a
.f&rn-i-n&saltres-ens la men.[wm.· . : "

I3::QüiÏls-sÓÏI-eIUeus grups.f"'''r.¡,tsi .' .

De-mtlsica-Ilance no .sabria-ilir-te'n-cap, !,otser perquè-Ia;-seva existèucia' és bastaut
limitada_l'em pel' que fil a <rllllres..estils,. principahDent:Krafly;ert i Jean.Michael Jarre
L«~:'
"""",-Dl'.?) . , .'

ICQue:escortès.a. més de4àn<:e~

·€~ho he cootestat-amb:la·p-,es!Ul_ta-anteri<!~encara que haoria·d'afegir que
Èeocanta'la mÚsica clàssica..<Cata..com...Win..Mertens, 'Pbjlippe Glass,-Enya,_Michael
Nèwmaa;-WmgcIis i mohs'inés-que-ara......reoo.rdo:" .
. , "
.rS:S-ómies..amIiJa.música.'!-. , \'
·És"tnésji:m-faig uns temes-inereïbles; llàstima-q1;1e·.~esprès-no m!,'n reco,n:li.
. '" ',:.

16;..QUao--es-pot-taFifar. en-&dquíriFoelHoneí:xements·iisiês-per.prodmr-?
f)cpèlr del -qpe-'entengWs- per bàsics:- PerromenÇ..arno-"eS neeessatrÍ"i-':IDHoasssasa"1e¡pps
encara..que...unes-nocions bàStques..óê-so..:tdè-soJfêig nW..vêD.en;malameoL E'""ero'tot i així
la miller-maoera-d'apre~Pe><perièlll\ja .
!
fT. EiJ..<¡ué estas-trehalJant-~
En-més temes, no et puc-diI res errconcret-perquè encaxa ny tenen títoL 1
1& '¡-els-teus-fttturs projectes?
Més'_tcrnes:...encara que. eim6lLde1'víden n:èatreu:mo:IJ::..Qui sap? Igual.d'caqui ';poc .1
tCDlpHeic&UB-"K1eo de Dj=gy:¡;v-AN ¡jrooUït-pc,Dj ~AN_· "i " .,

19"...:.l'ènint..Ia teva pròpra. diScogcüiC3.r ets. més..,lliilre .que uos .alU'~_o ,·reps ·, ,
;I pressions- igtlalmeot?
,¡l- Ets uoamica.més lliure.pern no pots:fer-eique et:doni.la.gaoa. Sempre depens del
l'' mercat-. ÉS-cJm.que no tinc a-DÏÏlgÚ que em.dfgrii ef-que ·liafg- de. fer, pero ·cIl--(WaSibns
l'.
1I m'haig-de-reprinlir.

20. Admires algun Dj o productor?

Molts,. en' general a tots els'que tinguin una bona qualitat ens els se~ temes, encara
I
l' que l'estil·que racin DO m'agradi.

21. Tens algun.idol de la infància?

No en recordo cap. :Mazinguer Z?

22. Com clouries aquesta entrevista?

Adéu! ( o millor fins una altra)
Jeanette Chacón

· ,':

32
~,
· --··
"
-;. ~ .¡ .

"
 .. ' ., '.

¡, RASCA'T EL COCO
...o;;.,. o'.
.'-:.
Tira 't de cap' a la sopa de lletres

En aquesta sopa de lletres hi ha amagats 25 noms de grups actuals de música. A veure si

te'n pots ~ortir. estan en totes direccions. Intenta·ho!!!! .

SHRACEPALEDLAVAHCPDSNKWCR i
r
KMYODHEZUWI DNFRSWI VGONDAX •
ART J o E D N J E S REG V K I L S RAf Y C K
TWCAWCREIKCPERTELTTHGSVAK
AMACMOCFHNI KLSLOFAOBWI MYl
LFAPXDWCEOPAOKUMTYMOEOAYT
H S A E D F F U Y F U ET T P U G·H N P L F R T 8
t
l
IATOVARLEXLSSAENEMSOQFJSU f,
T T H S t x SD T F o Y I U S WT F T E P SL PO
EXEFMUFANISRSDSTDOHTAPYGD ••
I
SSCLOALVSYOBAGNEV&BUPRNIO
QDIINLNAI OS I HOLI LÇAGGEI MXN
AWREGANÇG'~SG'HJAEFHSFRNATC
SKAPOVVAMOCTZUVFMEJ ADG~OV
SYNSFRISGORDOMKORWBTEKSNY
LHBUDIKJGGDRlSANHCSBWGOTG
UIEUNNCCRBAXAUICBAAOASNI I
J F R ç F Y l 'f: S ç C R B Z· R A F l., H Y T L H S o
PCROWGETY.810BORADIZSEKASO
U R I E F N G R I L L DPA b A Jo' MEL R F W I R
ÇIEFDHOFWFLJENGWIEFIFIQMP

.. ASSAOBI I WAARUfUECRB.MNEAUO
RHYÇNKTLANTKKVGSÇOEJIPSUY
RPIPlSGNLOEMBIESNAOIDRACI
Ol ZENOZ I ORMCVENKARP, N8ALL
 .' .

RASCA'T EL COCO
Resol aquests les cndevi~aUes de més avall i çoHocatls en el Uo,c corresponent.

1 2 3 4 5 6' 7 ,8 9 10 11 '
c-
A
B I I I
e e- -
D
E
F
f- --
-
G
H I I I
I
J
I-- -
I--
K
I--
I I I I I
L
M
e- -
I--
N .
o I I I I I

J
VERTICALs:
2- Vull. ser. blanc, tenir.m9lta; aigua i vejJre molts cuts. .. . :
3- Marit. marÍt, anem':'nos~en al'llit 'que farem el-mateix de l'altra "nit. pèl sobre pèl i ia
nineta al nUgo
4- Ningú no és més ne~ que jo, i ningú em faria un petó. .
6- Animal que' de petit va a quatre potes. quan és adult va a dues potes. i de veU a tres.
8- Cul per cul, esquena per esquena.

HÒRJrz;omJi.L.s:
r
B- "Tinc tàll no menjo mai.
F- Vna ~a:i~~ q~e s'ob~e i n'o es tanca.
H- Hi ha qui la té llarga, hi ha qui la té cuna, hi ha qui la té neta, i hi ha qui la té bruta.
K- Què hi gots afegir a una bossa de plàstic per què cada v~gada pesi menys:
0- Tinc cap. ulL:i cos, i no tinc carn ni os.

v 1 1 n !J v q
~ ,

s l V
V-
11 o ..
a
fW
Po
'""
1
)l

-ba f'5 r
f-t I
v n 1 1
2
!J
""n 1
o,
H
!J

H
-¡¡- -& a"
:;
l
"l'i
I
• •
V !J
J
" A
~
"t ~ V
.¡
lt OI 6 g L 9 " ( t ,
. '
• ",I

'. , - 34

L
 ,'\
j' ,"

HeRÒSC-QP' ,: ,..
,
".' .
'.' , '.

"
,

, ;.

"

"

I·
I
I,
I

i
i

I
I
I

t,
,)
f' ' '.
j
Il'
,1
:~

'" 35