'" .

·.PÀGINA DOS •
SUMARt
Editorial 3
Ha passat . : .4
Passarà 6
6 de no tan 9s : :.. , 7
Bústia oberta: " 10
Entrevista a GOSSOS... .. .. Il.
DocUment (L'anorèxia) 14
Fet a onze mans : 17
Premis deSant Jordi : 18
Mites del rock 28
Mites locals ; 29
Q UI. te. b'oca s,eqUIvoca
. . 30
Còmic 31
Trivial : 32
L a pregunta m . di screta , : ~~
""
Horòscops 34
Última pàgina 35
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

Número 29 - 3r tl"Ïmèstre del curs 96-97 Impl'essió: Gràfiqnes Arco

UN QUART DE SET- Revista de l'lES de Cardedeu Edita: lES Cardeden
~~~~~~~~~~~~\!>-_-~~--~~~~-~-.q,o~"'!!"'!!

CONSELL DE REDACCIÓ I GRUPS MUSICALS

TERESA POU: Quic~ el Ce/io. el Noi, i e/lv/ut de les Ferreries (T'hi has Jluït, Teresa).
JORDI BATLLES: Puzzletron 4 (Les cançons es mnnten?):
SARAH BOSCH: Texas.
ESTHER CLAVELL: Celtas Carios.
VANESSA CONEJO: Mikel Herzog (El nom ho diu lot).
VERÒNICA DOMÍNGUEZ: Whitney Houston (pJease dOll't cry...).
SERGI FACUNDO: Budellam (Sellse comentaris).
SELENE GONZÀLEZ: The Fugees (Derivació del japollès?)
LLUís GRAUS: The Daars.·
CRISTINA LATORRE: Segufidad social.
JOAN PAREM: Quico Pi de la Serra (Ens encanta el cognom).
GUILLEM PASCUAL: Dr. Calypsa (T'agrada la mitologia grega?).
DANTE Pl.BERNAT: Spin Doctors. .
NINA PIULATS: Mono Negra ..
CARLES PORCAR: Offspring (Ull pot acabar boig.escoltant això).
JORDI ROCA: LO dècada prodigiosa.
NÚRIA SAPÉ: No doubt (Algun duble?).
CRISTINA TEIXIDOR: Roreue (Com t'agrada més, ell' castellà Oen anglès?).
CAROLINA TORRUELLA: Suposem que Ocults (Som fans d'aqnest grup).

~l
ALBERT VJCENTE: ThunderDome (Ens ho poseu molt dificiI, eh?).
.....
ilii~
,'- III
COL'LABORADORS GRÀFICS: JOAN SIVECAS l CINTA VIDAL.
_.,t
....1 • • Il'
2 ...
-====================;;;;;;== .. -. r
..... I
• EDITORIAL ~

XARADAPERENDEYmAR

eLa meva primera és, de debò, la pr(mera i ta P?rta de l'abecedari.

8.La J;l1eva segona passeja pels carrers' remenant la' cua i, si pot, bar'all;lIlt~
se amb algun gat..
, "

eLa meva tercera es troba cap al final dél corredor a mà dreta' i,depréS,·'
cap a l'esquerra. Hi trobo alguna còsa freda i alguna· d~ calenta, un pessic de
sal i un terròs de sucre.

TOTA JO ARRlBO AL FINAL I HO ENLLESTEIXO TOT. NO

M'ACOSTUMO A DESCUIDAR RES..
.
r" . .

", .

~-,."
(" .. 'iY'~~.!t"
.(\ fi '" .
.iL·. :
, '

ilU3U!A Aue.13p elS!A3J 3p d!nb3.1 e 'l~l3JqOS '! SlOl' e }JOS eUoa

'S3ue:l W3!U3l U3 ef 3nb Si' I OL, ;Jp N13P d!nb3.1 'S3;¡leSOU W3j 3nb (3 Si' ,?X!V

I ID'av::>V

3
 • HAPASSAT •
CONSELLS PER ANAR BEN
PREPARATIDA A ITÀLIA DE VIATGE
DE coti

Ir
Si ets una noia, procura no estar gaire bona
(engreixa't...) .i si ets un .Iio també fes, càs
d'aquest consell i és que algun pobrè nòi català
també, v~ «paiio> els atacs dels italians afam,ats: .
..'
Un
Compte amb el que menges a Itàlia: el més
asseq,!ible és la:pizza, no intentis dem~ar, altres :
coses per diferents rao!!s: .0 et claven, o,menges .
,poc, o tens prolile~es amb les dents perq'uè la
pasta és «al dente».

IITr
Si estàs a Florència, no et: descuidjs d'à!laf' al'
mercat i un cop siguis allà regateja. (Sistema:
demana el preu que vols, fes veure que el que ells
proposen no t'agrada i que te'n vas. AJesliore,s
. aconseguiràs pagar el que vols).

IVI
No facis cas dels diners que t'aconsellin portar els
professors: a mig viatge estaràs arruïnat i no en
tindràs ni per clinar. Però no t'amoïnis: davant
d'aquesta mena d'imp,evistos, hi ha un servei
gratuït de piruletes a l;autocar.

Vè.
Com que els lavabos són d'allò més curiosos (tot
el lavabo és una dutxa), si vols pots practicar
dutxes conjuntes per anar més ràpid, però no
badis o l'aigua arribarà al passadís.

" VIè
Les trucades internes a l'hotel venecià, les podeu
. utilitzar com a entreteniment'per molestar la gent
a la matinada. Sobretot vigila a quin número
truques, o si no, que t'ho diguin aquells que van
trucar al 210 i els va contestar un home
«grassonet», amb falta cle.cabell... t'imagines qui
'pot ser, oi?

Una exviatgera.
~
~ ...Jlr
-.... .. III

• ..ai1a • I ~
(.

4. =======================
- ~ ..:.r I .-
 INTERCANVI AMa ALEMANYA - Diàleg postintercanvi a l'aula de 2n de BUP

Dilluns, 21 d'abril a: la classe d'alemany d'en Xavi Yàñez.

Xavi: Judit, COln v,,"anar l'intercanvi?
Judit Bé (És una noi~ de poqu~s paraules).
Lhi,c: M'hiiiilret la p3faula de tabocà: .
Judit: ;Etí, 'a la teva li agradava el pa amb tomàquet?
EÜ: si, li .agradava molt. . .
Lluc: Ahl Sí? Si només mengen pa anlb !"antega!. , ..
Maria: La m~va menjavaelpa s()l, perquè la lll!!.nteg~ ve d.e la llet i la llet de·la vaca, i com que la vaca
és un animal, deia 'ql)e no. en podia menj"" perql)è era vegetariana.
Xavi: L!uc;'digues·alguna cosa.' '. . . .' ,
Lluc: <<AlgtmG,coscD>:,Estàvem al Tibidabo i ens'anàvem a'fer·una foto. i tots vam dir "Pataaata»·i
el nieu \la'dir "Karto!Tel!.?». Després ens va· dir que qu'aiiels estrangers varia Alemanya i'els diuen
KartoJjelh es com direlos tóntos' '''.' ': " .
Zapata: Per què només va venir un úoi?'Alxò no ens vii agnidar (Mil'a-la, 'que espavilada, ella). Eil
'qué ja tinc xic6t,'eh? ' . ' . ".' .
Xavi: En general, tant aquí com allà els nois sòn més tallats, (Deu ser que ÚSI70ies só;' més llénçades;
no?) Què més Anna?
Anna,: Al principi sempre ~avies de com,ençar a,parlar . " . ,,'
Ester: A mi no em va agradar que se/l)preque preguntàvem qué ,Volien fer, deienegal (Es igual).
Ester: Sí, oi? És que tu amb les alemanyes estaves content.
Xavi: I el dinar i el sopar conjunts?
Maria: Bé, però eren uns separatistes,
Lluc: I quan es volien quedar amb tu, parlaven en alemany,
Ester: Això només ho feia el teu,
Maria:.. Si, ianíeva només parlava alemany amb la meva gossa.
Xavi: Però en el fons creieu que ha estat positiu, o no? .
Lluc: Si, però hem tingut molt poc temps, Ahl El meu diu que no'els va agradar el Delta dè l'Ebre.
Anna: Com a iais.' A m'és;' inentrela 'guia explicava, tots els alemanys clapaven. '.
X,lVi: Què els va agr~da[ més?
Tots:Els parcs d'a1raècionsi Barcelona..
Lluc: El meu es va'crélnar i Ii, meva mare li va haver de posar crema.
Ester: És que només volien. cr.ema per després del soL '
Xavi: Són una mica suïcitjes, no?
Lluc: l. uns CÍnics, .es van banyar a la platja.
Xavi: l el comiat?
. ' ,
Ester: Quan una persona va començar a plorar, les noies alemanyes em van dir si ho trobava dolç i
vaig dir què no.
Xavi: Les alemanyes s'estimaven molt elLluc. Jo creè que va quedar un centímetre més baix de tant
que el magrejaven. . .

(VOCABULARI AD'QUIRlT .
. Per nosaltres: Sc!;eisse .(merda), ja,ja (sí, si) Sei ~lIhig (calla I), Egal (és igu!!l), Acb
,,/ so' (Al.l sí!), SCh,lafgüt (Que dormís b é ) . . .. "
~, Per ells: Es igual; ¿Està [ejos?; Natja (<<d» pronunciada com el todo, todo ytOdo
'¡li i. .
'" " vI :1:Q ",':f,
,¡'anunci de Catalana d'Occident); Quèfas?; Bona nit; Ana¡-alteu.rotllo; Ad'¿u.)
-=;;/i;'='
.- ' '\':- ';;-'L';'~====;;;;;;;;==;;;;;;;;;;= .....=;;;;;;;;.=;;;;;;
~~:p;", 5
'i"
 ,
~ PASSARA Q

CARDEDEU 08440 intenta ser una sèriede quatre capitols de vint minuts de dnrada cadascun. La¡sèrJe es fa
eptre els alumnes d'EATP de Teatre de 3r de BUP i Ràdio-Televisió Cardedeu. .:
La história comença qnan el Barça ofereix a en Jordi Vila (Gerard ColI),.fillde l'autoritari director de
l'mstitut*, anar a la Masia. A partir d'aquí la vida d'en Jordi canvia molt: es converteix en eInoi·més popular
de l'institut, a la seva xicota, la Laura (Míriam Oliva), li agafa enveja i de~ideixfer-semodel i l~escalfabraguetes
de la Marta (Laia MWlS) comença a anar-li al darrera; a més a mé~, s'ha c;I'enfront~ramb el seu pare (Edu
Rodilla, de RTVC) que no el deixa anar a jugar amb el Barça. A part, tal\lbè trobem la Montse (Alba Mòrera),
la millor amiga de la Laura, que està enamorada d'en Pere (Valentí. Roger), un noi qtièno pottre~re's del cap.'
les màquines escurabutxaques, i la Joana '(Roser López), la" germana d'eJl Jordi, WIa noia' molt estudiosa i bon'a
nena que s'enamora d'en Ricard (Lluís Vilaró, o no, que al final és en Jordi Llena), una espècie de grunge.
Per l'altra banda, l'Oriol Bosch, de RTVC, fa de realitzador (santa pa~iència ...), la Samàntha Torruella
d'scr.ipt, la Neus Borrell i la Giovanna Cabaliano es cuiden de la prornoció,Ïa Jèssica Chaves {la Carolina
Gutièrrez (?) del'atrezzo, la Consol fa de secundària de luxe i ajuda en·la interpretació, la.dolça Míriam Grajera
i la Raquel Rodriguez (?) del maquillatge, la Isabel Cerdà (àlies senyu osenyora proft) diu que ella ··ès la
productora, la Montseta Terrades, de RTVC, sovint ens ajuda en el so j també comptem amb l'esplèndida
interpretació de Nqemí.RQdríguez en el paper d.e:ti~ta de la Laura. Ah! l ens deixàvem en Jaume Garcia, de
l'Associació d'Amics del Teatre Lliure, un home amb molt;a intuïció que durant'un temps ens va ajudar en el
camp de la interpretació però que ara el~s ha deixat per anar a prendre gelats -" ~ ..
Doncs si voleu saber més bé com van les coses, no heu de fer res més que mirarIa sèrie q¡je, ..~i no hi,ha
res de nou, em~t~em aquest mes de jW1Y per RTV Cardedeu, .
EATP de Teatre

*Volern ac1arir que HeIena Guasch, la· guionista, quan va escriure el gUÍó, no coneixia la realitat de J'ihStihIt
i, per tant, qualsevol semblança amb la 'realitat és pura coincidència,' . ,

PROJECTE D'OBRES PER AL CURS·VINENT

QUÈ.ES FARÀ SEGUR?
Al centre, de cara al curs.vinent, s'instaHaran dos barracons amb quatre aules,cada un a banda i banda del
passeig central del centre.
ALTRES PROJECTES POSSIBLES. . .... . .. ,. .
En el Consell Escol,ar s'ha çonsiderat que seri~..necessari disposar d'un altre mòd,ul, també, de 3 aules, una,de
les quals estaria dedicada a menjador. . '., ' .
A m~s a més, el Departament d'Ensenyament ha infonnat que a l'esti~ c~ménçaran les obres q'ainpli~ciÓ,
Segons la regidora d'ensenyament, Montserrat Cots, l'Ajuntament està d'a0'rd en l'ainpliació'del'Institutqu~
el pepartament d'Ensenyament va pr6po~ar el 1995 i que ja publicà 114 de 7, al númér626.· .
Apart d' ai~ò l'Ajuntament de Cardedeu ens ha comwlicat que el Departàmeht d'Ensei1yam~nt s'eStà repensant
la proposta d'ampliació per convertir el centre actual en dos instituts· que tihdrieo espais"ébmuhs:' pati',
biblioteca, gimnàs i menjador. Sembla que es dividiria l'edifici actual pel míg~ justament oh hi ha:el nostre
estimat rellotge, i a darrera s'hi construirien dues ales a cada punta, de tres pisos, destina<;les a'fer-hi aules,
seminaris, laboratoris, etc,
En la darrera reunió del Consell Escolar del 29 d'abril hi participaren els arquitectes a qui el Departament
d'Ensenyament ha encarregat el projecte de dividir l'Institut en dos. Pel que explica~en, només e~ cQmpartirien
el gimnàs i la biblioteca però que si això no es vol, es podrien dividir per la meitat.
Ara él q~e està per veure és si les obres co~encen quan havien dit i si faran un Institut més gran o el convertiran
en dos. La regidora Montserrat Cots, a la vista d'aquestes darreres informacions, opina que si s;ha de construir
un nou centre, en comptes de dividir l'actual, «el millor lloc per situar-lo seria el barri de la Granada, a la zona
sud del poble, perquè, tenint en compte què l'ensènyança és obligatória fins aIs setzè anys,
els estudiants del Poble Sec, per exemple, estan en desavantatge respecte als delsEStalvis».
Per últim, cal dir que l'edifici que ens ha deixat aquest any l'Ajuntament, désÚhat'al curs ." ·.-41 fi'
de COU, seguirà funcionant el curs vinent. ....;....,[.
....,11111
1
6 --;;;=======================;;
- .. .ao_
11 • 11 ...
• I r
 ~ 6 DE NO TAN 98 ~

DOLORS OLIVERES CASELLAS va néi.ú FRANCISCA ABELLANAS OAR va néixer

el6 d'octubre'de 1948. ".
~ Per què et vas fer·professora?, .• ' ..
- Quan anava à «parvulets».pensava:que:lamevà
mestra era' rneravellosa. Aixi va començar, una"
llarga història
- Què és el que trobes més dificiIdè. fer a ,les
classes?
- Motivar els ·alumnes... .•. .d
- Com és eUell model d'alumneJa:ideal?'
: El noi·o.la noia que cada dia'rI!iri de·ser millór..
persona. ..,,;.
- Quina qualitat' humana ·et fascina més?,'"
- La ·capacitat de pensar coses noves i' després
construir-les o portar,lesendavant..· . '. ....
- Què no t'agrada de tu mateixa?,' ";':",.
- Ah.:., no ho diré pas.. '
.. Què és el que mai entendràs deles.persones?
- La bogeria pel futbol (o:pède~.«Spice Girls)Ú.
- Quin llibre t'agradaria haver. escrit? ...' •
- El quehe·d'escriure uU'diao uri"altre.
.. Sona el despertador. al mati; 'Quin 'és el.
primer pensament que et ve al cap?
.. Encara no penso. Vaig ~on\iant:una estoneta
més.
un mes d'agost d'un any nef:íst"per a la'
humanitat, diu e\la. És professora de llengua
castellana.
,'.
- 'Per.què·et va·s· fer professora? .
- N'he anat fent arnesura que he descobertque:és.:
fascinant"veilré créixer'una perSona, :'! ',: .:r.... .
- Què és el que t'robes més dificil de fér a'les·.
clasSes?'· : . .... "
- Mantenir l'atenciò 'dels alumnes' i 'a la vegada
aconseguir que aprenguin alguna cosa. " "'.
- Coni· és.el:teu niodel d'alúml\e!a ideal?: .. '''' .
- No crec "n' els·«alumnes.ídeals»):'·1'otS són
persones i, com tals, diferents. ;".;
.. Quina qualitat humana et fascina' més? ..\.
- La sinceritat:i-el.respecte. . .... ' .
- Què no t'agrada de.tu mateixa?
" - La· impaciència. ,,.,',' .j' ••

- On preferiries viatjar; al futur o al passat?· - Què és el que mai entendràs'deles' persones?'

Per què? . .. > .. A mesura que van'passani··els'anys···ho·vaig
- Sens dubte al futur: . Del futur no.en sé res, res.' . entenent gairebé tot Malgrat: això'.encara·..em·
- Si fossis una illa, series... una illa a un còsta entendre.\a incoherència i·la intrartsigêl\cià. -
arxipèlag petitó. , :. - Quin llibre t'agradaria haver escrit?
una· frase,. series....una· frase que .. No m'ho he j>lantejat mai.··
encara no s.'hagi dit. - Sona el despertador al matí. Quin és el·
un planeta, series... un planeta .primer pe'nsament. que et ve al cap?
per descobrir. - Quan arribarà el dissabte!
un monument, series... un" - On p're:fe'riries .viatjar, al futur o:al.passat?
monument que es mogués. Per què?:' .'. ;., ' ';
una Oor, series... la veritat és que - Al passat pèr entendre'algunes coses del preserit
no m'imagino de flor. i al futur per conèixer cap a on anem.
&!.',~ ~~~ .. 'P'¿ - Si fossis una illa, series.... Menotea.
'.<;'"
~
- 't
l"'"
¡: . .. cap: Ies
uria ,I rase,.·serles.~
"~ . " . '~"""'~ paraules se'les endu el.vent.
,,~. .~ .:'~~ ~ ~~ç un planetà, sel"ies.... la: Terra.
~ un monument" series~.; la catedral
. ~.',~..
~, ,., de ehartres'···
una flQr, series... una margarida
del camp.

7'
 , ,

AN.GELES GARCÍA PÉREZ, va' néixer ellS:

de febrer de 1958 i és professora de ciències
naturals.

- Per què et vas fer professora?

- Perquè tenia una visió idealista de eaportació dè
l'educació.a la societat i també per influència·de
l'entorn. ,.! ' •...

- Què és el que' trobes més dificil.de fei' ¡d~s

( _;.' classes? r , , '.

- Atendre la diversitat dels alumnés.··

O;:, - Corri és el teu model d'ah.mne!a· ideal? .,
- Per què et vas fer professor~? '. - Que tingui ganes d' aprepdre, que sigui'
'- És una pregunta molt in9iscreta! 'És',que em treballador i respectuós.
pensava'que era una·altra cosa!·... '.,., - Quina qualitat humana et fasc¡j.a més?
- Què és el que .trobes més dificil de fer.a ,les·' - La lleialtat. . ,
classes?;,· ". , '. : . . ' .• ' .. Què no t'agrada de tu mateixa?
.
'.~" ". , Que tots els alumnes es posin d'acord per callar, - La timidesa: . :. .' .
- <!:om és.cIteu model d'alumnela ideal1 - Què és el que mai entendràs de les persones?
- Mut/da. ". '. ." - La prepotència i l'ús de la violència...
- Quina' qualitat humana et fascina'més? , - Quin llibre t'agradaria haver'escrit?
-Me'n fascinenmóltes. La inteHigència, l'enginy, - La sonrisa etrusca (José 'Luis .Sampeélro) ".
el sentit de l'humor.,. . - Sona el despertador al· matí. Quin. lés 'el
"- Què no.t'·agrada de·tu mateixa?·. primer pensament que et've al'cap?: 'o"~.
- Alguna cosa però.. , no em pOSaré en evidència - ...Apaga'l!I!· • ,,' "'." ".,
davant de totJ'Institut explicant-ho...: '" . -. On, preferiries viatjar,'al futur'o al' passat? .
- Què és el que mai entendràs de les.persones? Per què? ,.
- Que vulguin fer mal als altres. . . - Atots dos, per cuóbsitat.
.. Quin IIibre·t'agradaria haver escrit?, - Si fossis una illa, series.•. Menorca.
- Bomar:zo deMújica,Laínez. . ,"., una frase; 's'eries~~.IIYïu i,deixa .
- Sona, el ..despertador, al matí...Quin és el viure'~.
primer pensament que et ve al<cap? ;,: un planeta, series;.. 'la Terra.
- Fins 'que no passa mitja hora.!!o'puc' pensar en un monument; sCJ;"ies..:una esglé-
res,.,:. ~~"";;';.\ H' ;,: l':' -;.:",¡ I sia romànica:
- On preferiries viatjar; al futur, o,al passat? una flor, series... una rosella.
Per què? :;..J,.~.:¡j . '.. """1.", :',' \
".

- Adot ·ar:reu.· Al 'passat-:perquè,m:agrada la

història. I al futur perquè sóc molt curiósa·.,;: , .
- Si fossis .una ·iIIa; series..;·, .una. del 'Pacífic. '.
una. frase, series..::·sóc massa m'o~ .
. desta per per dir-la" ....
un planeta, series:".• Júpiter.
un monument,.serjés.... Veieu Los "
" .
. vigilanles de la playtf!.
una flor, serjes.., qualsevol que
no sigui un gerani. "

8
JESÚS MARTÍN MAGALLÓN va néixer el RAFEL LLISTUELLÀ CANUDAS va néiXer
28 de novembre' de 1968, i· és- professor el 13 d'oètuhre de'1961' i és professor 'de
d'història. "', tecnologia.

- Per què et vas fer professor?
- Perquè 'pensava que vivien molt bé, péró la
veritat, les aparence's eng¡myen.·· . ¡.
- Què és el que trobes més difícil de fer a'les'
classes?
- Motivar els alumnes que vénen à qualsevol cosa
menys a estudiar. ' - Là mancad:'interês envers tot d'al~nsalumnes:
- Com és el teu model d'alumne/à iileal?
- Aquell que sense ser molt i'nfel'ligent, mostra
interès i' és constant en el treball. ." :f.'..
- Qllina;qua'litat human'a'eaasciua més?' . "
- La solidaritat. .... ",. 1'''.,
- Què uo t'agrada de tu mateix?
- Hauria de ser més ordenat. . .:.;;.
- Què és el'que mai enten'dràs de les persoues?
- La intolerància i la prepotència.
- Quin llibre t'agradaria haver escrit?
- La Bíblia, amb drets d'autor.
- Sona el despertador al matL Quiu és el
primer peusament que et ve al cap?
- Prefereixo no pensar i aixecar-me.
- On preferiries viatjar, al futur O al passat?
Per què?
- Al futur, perquè del passat,.encara.que amb
incògnites, ja en tenim una idea:.: ;.:, I
- Si fossis ·uua illa, series,., Menorca. .., . ..!
una frase, scries.;~' :'Lo peor no 'es i
conseguirlo, sino no·hal¡erlo intenta
.-t~~~ doll. . .; .. '
1-, ~"¡~\1P'~
. ! (;71) un planeta, series . la Terra.
:""'¡¡¡ un monument, series... l'Estàtua'
de la llibertat
¡ tA~ una llor, series la rosella. .i ~ . ,;¡¡,¡
~ .~'\\ 1\
' .... ,
'" ' '.
- Per què et vas fer professor?
- Sempre 'm'ha agradat adquirir coneixenients'
nous, reelaborar-Ios i poder-los transmetre'a algú
que li interessin. "
ei
- Què és que trobes més diiici(de fer a les
classes? .
- Com és el teu mòdel d'alumne/a ideal?
- Crec que' iès persones «ideals» no existeixen.
Ara bé, un i:tibdel d'alúmD,,'moli «aprofitable,> és'
el .q~e s'interessa
. '
per adquirir
l'' . '
nousconeixerrlents
' . , : , .,.
i treballat 'suficientment. . .. . ' . '.''''
- Quina quaiit'at humana et fascina' lilés? .-"
- L'afany de miilóra personal.
- Què uó t'agradà' de tu mateix?
- La meva àvia sempre m'aconsellava que els
defectes propis no s'havien de proclamar. Ja són
prou evidents.
- Què és el que mai entendràs de les persones?
- L'egoisme i la incomprensió envers els altres.
- Quiu llibre t'agrac!aria haver escrit? .
- Qualsevol llibre digné de ciència o investigació
tècnica.
- Sona el despertador al matí. Quiu és el
primer pensament que èt ve al cap?
- Més'que tnl pensamenl és una' sensació d'odi'aI'
despeitador. . ,.
-' On preferiries 'viatjar, al fotur ò' al'passat?
.. Per-què? "
- Del passat en tenim coneixements o almenys
alguna referència. El futur llunyà (d'aquí'a 200 o
300 anys) pot oferir més incógnites i pot sermés'
interessant
. w~ - S)i ~JdSSiS Una filla,
• ': • •

~,'
. I

I
serie~; __ F~~Tal'm~o~o0al"
una rase, senes...
trobaràs".
.laras,t

"t«!
. . . t~~ i~ 'llU planeta, se"ries... Saturn.
l/;'$( un monument, series... l'església

.,.,¡;f ".
.~.
'.. .,,¡f.
, de San Ivoanasapienza,
de BorroaunJ, a Roma.
".
.,
~ -.' >;t¡;W
""
-~
..
~
~ ~.fA una llor, series:.. la rosella. Creix.
.l' :- lliure alli on vol. . .'

9
 • BÚSTIA OBERTA $

....
RÈPLICA AVARi'IC~E<<ID;CORDS DE,
Ü¿UE:RRA ACARÒéòEU» DE JACKS
GREEN
Vull fer alguns comentaris als fet.s que ens
narra l'autor de l'artiqie' «Re6'ords.deg.,erra'a
é';;'dedeu» amb el pseudÒrum Jacl(&. Green .al
n¿nlero 28 de la revista jj4 de 7: . . " s'en~iquien.
',. '"0
ha anat normalitzant-&e fUl& a r actualitat Aque~ta
afirmació oblida que· en· tot l'E&tat. nO e& va
recuperar l'economia fin& l'any 1957....,,'
E& refereix també a la botiga de queviure&
del. senyor Daurella, però no recorda que hi havia
poc poder aqquisitiu i,: en algun& .casÇls, ·«est!;a-
perim>, amb el qual molt& botiguer&' o polítics
.
{,

Els fet& que ens. narra semblen ,unà Afirma també que es va crear el primer,
r~prodtÍéció dels que varen suw;it l;à~Y 1~í'3,: ajuntame.nt legal, però no.' diu., que aquest
dl.\rallÜa Primera, Repúl¡lica, .porta~s ateime per ajuntament va ser designat,i no, :escollit
un' escarnot de çarl1ns q4e, dêspré~ .(le cr~IPar democràtiçament. " .. '
l'e,sg¡éslai alires e,d~fic!s pÚ,blí9&' 'yaIen,fer .fora I perúltim, penso que per parlar de qual&evol
~nsr~forços del patal!o de Tanf~.'que <lIlav~~ ~ periode històric ens hem pe, b.asar end.ifere!!ts
&pcórrer un grup. de. 40 hbe.rals refugIats al documents i'-recçllirla opinió dediferents perso,
camp~~ar Es ~an ha~èr de rendii.i~ls. Cil;FJ)s, ~n nes per tenir una idea més exacta de-la;re~lit.~t:
llo.c de deixa,r-i.o& 1l!4res. çpin' ,<,1.& q~.vien promès,
els van afus'èiia~ al cemèntin de Vilamajor . ENRIC HERRERO (A.partir del crèdit ,«Del
D'altra banda díu ·qüe.là·&it~acíó del pobie Franquisme.a.là Democràcia»).
.' .. .' . ' ' . , .' ;,¡; :,.

" .' ". r. ~ .

.' -:. "

UN CENTRE P:ER A ALUMNES O.PE~ A ...

'

P~OFESSORS? , .

Sóc. una alumna de 3r .de BUP, amb. un.
proble~a'que ~m ~emb!~q~e tenim tots. ¿Q'1a~ts,
cops.u& heli quèixat d'algun Professor,ja sigui pel.
seu comportament a classe o per la seva !llan.era.
.' d'a"a)ll¡tJ', i np us han fet ni p... cas?! qua~t,s s',ha.
a
aiiat parlar amb el cap d'estudis o, fins i tot amb:
el dir,ector, i només ha estatu.na pèrdua de t~mps?
.,. Sé. que aquest any hem tingut problemes
a
a.n¡.b cert p~ofes.s.or, q4e hem anat direcció, que
hem recollit moltes signatures que han arribat a
l' APAi al Conse!lEsc.olar.. I tot plegat, per què?
Perquè~ls a1un¡nesde 3r perdjn l'as.signatura que
imparteix. El professor no ha marxat i per repo&ta
sempre hem rebut «OI¡, aq'!est professor té una
plaça al'institut i.nom podem fer-hi-res ...» I per
això, hem depagar els alumnes? Què hem de fer?
Una vaga al rnigdel,pati durant tota una setmana
o resignar-nos aque enspengiI),la seva assignatura.
pel setembre?
També a les classes de filosofia i català"èls'
professors ens deixen en·,evidència' davant··de
tothom. Es. creuen .que: són els reis: i que tenèn
l'última paraula per aprovar-nos o'suspendre'ns.
,Crec queel.eentre hauria de-tenir,no§ rpés
en compte. Que ja «que tot el que fàn, ho fan per' .
nosaltres»,que pensin més en el nostre futlIr i'. ens,.,
ajudin' a realítzar"lo perqlIè ens vénen ganes d~
deixar-ho eórrer tot i oblidar els estlIdis. I aqueIis
que van de reis, que els,baixin els fum& perquè,
abans de tot, són professors,'¡ els seu deme és
ajudar-no& i no enfonsar-nos. .
Ja que tothom diu que som el futur de la
societat, almenys, deixeu-nos-hi arribar.
INDIGNADA 3r DE BUP
, .
.'
,".; :
.
¡~1.
_.,[
...., • • I~,

10
• li
""-..;;;;;0;;;;;;;"",;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;=...;;;;;;;===========." ..... ~·... ;,·r '
11 li I •

-
 • ENTREVISTA A... •
GOSSOS

.,
Natxo(el portaveu): E~ I~ .veu cantant. del grup, eri molts'sentits.
Porta 'els'assumptes seriosos, però assegura que ho fa de bon grat.
Estudia 2n d'història i treballa en una enütat cultural de Mantesa. De
moment està a l'espera de dedicidir-se 'entre la iitsubmissiò o
l'objecciò. Nascut el 14 de setembre de 1974, és verge i confessa que
li agradaria viure d'una manera diferent de com ho fa. Tots viuen a
casa dels pares, encara que tenen una masia amb més gent. Dins de
. . ·Gossos es.dedic~ a fer i aca?ar totes les lletres;. «No em¡mc estar mai
,quiet, a més.creC molt. en aquesta hjstòria>>. Té ganes de PFovar-~o
tot i es declara pòÚfacètlc
' . .
per
l1:es"i;sitat. '. . . ' . . . . '.
.

Roger (el guapo): La seva feina al grup és tocar el baix, fer la veu
mitjana i engegar molts temes, .pèrquè els altres els. acabin. No.
parla tant com els altres, però és el més buscat per les fans. A part
de la música, aquest peix nascut el 24 de febrer de 1'174 també
dibuixa ifacaricatures. Amb l'Orioi
. -comparteix els dos CQgnoms,
-,
"

perquè és el germà gran.

.. ;. ,
~-
. ....
~'''::~~
!:.~
;::::~..' ",'i

. . a.~.
. >.
. .:..... '.'

. _oc -"",~::s;.~
. Oriol (el simpàtic): «Sòc e.l.mésgos a I¡líora de compondre però
també. aporto el meu gra 'de sorra amb la oase de les cançons». És
el mésjove del grup (va néixer el 2 qefebrerde.l975), toca la segona
guitarra i fa la veu més greu. Els seus companys de gossada
asseguren. que, tot i no compondre, si no hi fos )lO podrien tocar.
Fora del grup es busca la vida amb els indesitjables .cOÍ1tract~s
temporals i també col, labora amb un grup de disminuïtspsifjui,s.
. ,. ,'Per cert, els'seus companys coincideixen amb,aques.t aqu~ri que.és
. el que la té· més grossa. " '. '"

Juanjo (el músic): És el mes gran del grup. Va. ensenyar les
banyes de capricorn un 8 de gener de 1972. Dels quatre gossos,
és el guitarra solista del grup, i el que mes compon, els altres.
coincideixen que és el més complet a nivell musical. Fora del grup
cada dia fa un obligatori turisme laboral de 50 Km, per anar dè
Manresa a Solsona a fer de torner: . ".

p
-' .
~$
l#
Alf II

...., .. li[
-;;;=;: • • • '.1
- ..... .i:it.."r 11
I
i

.. GOSSOS han vingut a actuar a Cardedeu. Hem pogut entrevistar en

Rogel' i en Natxo, ja que l'Oriol ha arribat tard i en Juanjo s'estava
dutxant. El concert ha durat una hora i mitja ben bé. La nostra entrevis- .
ta, ençarli que. estava concertada, èls ha sorp'rès bastant, ja que a l'hora
de contestar-nos, no sl;lbien gaire .bé què dir-nos. Més que lladrar van
amagar-se. Què hi fa.reIIl !
. .'

~ Com es va formarel grup?

N: «GossoS» es'va forinar l'estiu del 93, arran de l'amistat de quatre «paios». Ens vam fer coHegues
i es divertíem més tocant que no pas jugant a bàsquet o fent altres coses. Cadascú tocava en un grup
diferent de Manresa, ens vam conèixer'i sense cap intenció de forinar un nou'grup, va sorgir.
- Per què Gossos? Us hi sentiu identificats?
R: Perqli~ soni gossos, una mena de «perros» .
. - Quina '~elaCió' hi ha entre vosaltres? .
N: (Dirigint-s~ en Rog!,r) Jo passo de tu .
R: Aquest «tia» és un pesat penós que em cau fatal, peró ens' aguahtem, més O menys.
-Per què només guitarra i baix?
N: Enel moment en què ens vam conéixer nosaltres tocàvem aque.sts instruments. Mai no ens hem
plantejat el perquè d'aquests dos instruments i ara veiem molt dificil que se n'incorpori un de nou.
- Quin tipus d'influència vau rebre?
R: Tot tipus d'influències: música clàssica, flamenca... No ens emmarquem en cap tipus de corrent.
Ho fein d'aquesta manera: tres guitarres, un baix i quatre veus. .
- Hi ha à1guna relació amb LAX'N'BUSTO? Quina?
N: Sí, molta: som coHegues, bons amics. . .
R: Durant u;; tenips vam estar fent-los de taloners, va haver-hi bon rotllo i encara n'hi ha.
, Quin signifièat té per vósalt.res·la cançó «Baby only you»?
R: Entre els amics es pot compartin<to!» : . '
N:. .Sí;
'.
sí,' té'ra6.'
.
:. .'
, ' l ' '
" .
.
- Quin significat té .pl'r .vosaltres la cançó <<Rera.teu»?
R: «Aquí te pillo»(però després hci va intentàr arreglar i ens va dir): «Hi han amics que no volen
compartit-ho «to!>>: .
'N:' És una cançó d'amor, però no intentem dir-res. Enúgrada que la gent interpreti les cançons al seu
gust. Pensem que no Iú ha cap versió,oficial; és com una mena de quadre que cadascú interpreta com
vol.
- De les vostres cançons, quina us agrada més i per què? .
- No tenim cap·èailçó;preferida
- Us ha canviat la vida sent famosos?
R: Bua! Sí, molt. No, no és broma. No ens ha canviat gens.. Sí que coneixes gent i et fan fotos però
és tot una mica perla feina. Un cop acaba el concert i tornes a casa, ets tu, ets el'Roger, elNatxo, l'Oriol
o el Juanjo.
- 'Què en pensa la familia de la vostra dedicació a la música?
R: Estan molt, molt, molt contents, tots.
N: Ells estan ¡nolt contents per nosaltres
- 'Feu altres' coses a pari de tocar?
N:'Fïns àra hem treballilt i estudiat i estem intentant sobreviure d'això.
p ~ ""'¡1.
. III

-",[
•...n. ol I ~

-== . 12 -__==========""",;;;;¡;===",,====="'" ••••

........ rJ. I
 - En què us inspireu per escriure les cançons?
R: Amb la vida, amb la lluna, amb els estels, amb les pedres, amb la gent, amb els cotxes, amb el fum,
allib tot. Quines coses que dic! .
- •Qúi
"
l e
"- _ . '
s ' e
'l'''.
s c r i u ? '
i ..
N: Es un treball en grup.
- Les cançons que toqueu són reals?
R: Són cançons reals; si no ho són, ho podrien ser.
- Fins on us agr~daria .arribar amb la vostra música?
N: Encara no ho sabein, no hi ha metes.
R: Si méÚ!9,·.~r~ •. ~obfeyiu.re;.pia~0;,phlRo,. i anar rent Potser d'aquí' a u'!s anys triomfarem molt.-.,. ", .
Estaria béh '; -;11'·.. • ',- '
,

•.• '" .
. - ". / "
. .
'"

- De momenI teniu èxit..: ' '."

N: Bé, a ;¡ègaoes son més modes qúe altres coses.
- Què' en 'penseu; d~ les fanS? .
N: ~ona gent, peró quan se n'ajunten moltes a la vegada, fan por.
R: Fan... fan.por, ~e deb.ò! Avegadesl)'hi ha cada una .que penses um No, però bé...
- Us agrada.que.us :iraïagulnZ ." ..... '" , ..', ' . " . .'
N: No, preci~a~e~!,:¡;eçò ·a.yegades ~ns diuen còses'que ein sembla 'que no són adients. S'imaginen'
més que no pas,... p¡:ró és pan. de la història, no? Ïnosaltres,'èol)tents, perquè hi ha genta qui li agrada .
el que fem i això és positiu.
- Quill és' el vostre somni?
R: Volar .;, ;.'. ,.
N: Somiar. -, "

LES BREUS O NO!!

- El lema del grup és".

N: El lema? ..
l
R: Guau !! . . .
',."': S(:xe o amorZ . :..
N,· ;rot.. ... .
R: 'L~ cmn1¡iriilCió és perfecta.
"·Eidih·o la nit? . , .
R: Toi.líotí~~ cap preferència. La nit té la seva història, però el dia també. '
N: El vespre.
- Pluja o sol? . , . . . . _.
R: Home, si vas a la platja i aquell dia plou, doJ.lcS et talla el rotllo. l si vas:a esquinàr i, no hi ha neu,
Ja veus...
- Cançons lentés'o marxoses? ':' • 1"'-,

R: Depèn del dia 1del moment.' ".

N: Cada moment té una cançó.

,;
.. :~
' ..
'

13
~ EL DOCUMENT ~

L'ANORÈXIA
L'allor~xia és. principalment. un problema psicològic. A la persona que la pateix li provoca una excessiva
obsessió de no engr~ixar-se j, per tanl. una necessitat d' aprimar-se. Ca<:la cas és diferent, ja'.sigUi per le~ ca"uses qlie h'an'
provocat la malaltia o per la manera com s'ha desenvolupat. Els testimonis de noies que han.patit aquest trastorn'èns-
ho confinna.

«Tot va començar Quan tenia catorz~ anys. Jo feia gimnàstica

rítmica; significava tant per a mi que hagués deixat la vida per
aquest esport si hagués fet falta. A l'estiu del 93 les meves
companyes; jo vern anar o Màlaga, o veure una competició
europea. Allí valg veure les g~ans gimnastes dels moments. lles
sev:es edats ¡ els seus pesos respectius. No sé com va an.or, perQ
aquelles dades em van .quedar¡ gravqdes. I em vaif! dlf q\le f~
.' .
també hi arribaria. Total, només m'havia d'oprimor.cinc
. , quilds.» . '"
l'''' •

, '.
- .," .
«Tenia 14 ~~ys aproximadament, i curilava setè d'EG.S. En aquells
mo~entsJ ~sta.va passant peruna etapa d inseguretat vers mimateixa ino'·
1

em sentia bé;' això, junt amb dlaltres problemes tant familiars com de"
1

relació amb 'els companys, va fer, que l'única font de sorlida fos la de

JJ
.I
ranorèxía.
« A parl, en aquell moment formava parl d'un grup de competició i una de
....=:. les normes era no passar de 40 Kg. En aquells moments en pesava 45.,.
~
Doncs per 5 Kg no podia perdre Ja meva gran oporlunitat.»

Els símptomes més freqüents són els següents:

* Pèrdua anormal de pes. ,\

* Rebuig del menjar; al final no se sent la sensació de gana.
* Excessiu exercici físic.
* Veúre's grassa tot i estar molt prima.
* Depressió.
* Pèrdua de la menstruació.
* Disrcinució de les hores de son.
• No va ser uno boixada esgarrifosa, tampoc. Vaig tenir sort de canvior
d'Idea a temps. El méu pes míliim va,;er de 39'5 kg.>

«Primerament tan sols volia perdre un parell de qullets,quan ho vaig aconseguir,

aquests dos es van convertiren tresI després en quatre, i aíx( succe~sivament:»
I,' 'p

Es produeix paraHelament uua sensació de soledat i un augment progressiu de la depressió. Cada dia són més
elsjoves que es desesperen sentint-se obesos j emprenen una lluita sil.enciosa contra els grams que ,e'9 .

/1(
14 l~.-
i:.B-
- - - - - _._'---
 marca la bàscula. Una excusa?? ·Nooo. .
Estudis sociològics realitzats ehtre.elsjoves detecten que una gran majoria dels anorèxics diuen sentir-se amb alguns
quilos de més, Posats a buscar culpables socials és ràpid entendre l'efecte negatiu de la moda que.cada dia exhibeix gent
més i més prima..Després, èls mitjans de comwticaci6 ens ensenyen belleses perfectes~ com fideus, ¡ la societat de
CQnswn s'encarrega deposar-nos-les .fins i tot a I;HOpa com a ideal de bellesa, El periU és tr3ctard'imitar aquestssex-
símbol (Claudia Schiffer, Cindy.Crawford; NaómíCampbel1, ete...). A més a més, els afectats acostumen a voler cridar
l'atenció dins "entorn familiar.··· ~ .' ~ '.' .';'

«La veritat és que no vaig. deixar de menjar de cop i volta. Va ser mofi gradual.
Seguia fent bastants hores d'esport a la setmana i cada cop anava excloent més ,.
mé~jar de lil melia diefa. AI final, només menjava verdures, fruita i iogurts.• '
"I 'oJ'::' -. ~

,.
Com a malaltia paral'leia'a f;~norèXia, ens trobem ambla bulímia; encara que per aparença slguijustamentel
contrari,ja que s'ingereixe~ aliments de (ò'nna'êompu1slva i frenètica, a ve~Cles una'malalia pona l'altra. La bulímia
acostuma a encobrir'~n' moÍts 'Càs~s l 'ànòrèx,úl.~Sovini la persona anorèxica no'controla el que menjaï acaba per engoJir
tol el que es trot>a. P¿itiht;I~9JtS àèl~'Umptó~es que caracthíizen la gent bulímica concorden àmb els de l'anorèxia.
En general, els bUlíntiès aoosnlinen aser persònes'que mengen Sense tenir gana. peròja que travessen fases anorèxiques,
llavors s'obsessionen amb aprimar-se ambêitíàJsevof mètode: es provoquèn vòmits; o'prenen laxants desmesuradament.
En aquests moments també tenen Wl complex de culpa per les calories ingerideS, La ginmàstica, la dansa i ¡'activitat
.fisica durant hores seran l'única manera que els anorèxics trobin una justificació per exculpar-se dels seus «pecatS»).
'" -, ..~' ~. ,. .

«Perquè ningú.;'o st¡} n'ÇIdQ.~és feia veu(e que 9ootrolavci, la 'sit~ac¡ó:

deia, per exemple, que només apartava del plat allò que engreixava
molt ¡ que, total, tampoc era tant. Això vq ser el primer. Després, quan
la gent va començar a adornar·se del que passava, portava poper de
:'.... ,i '.' plata a la. b\llxacÇl i qllí hi anaven ;0 carn, els llegums; to.! el que jo
, ", r, .-, ::, cregués cp(lvenient.
. 'I el wàter, també va empossor:se molta feco.».
' ,
'
. ,

A l'anorèxia, obligar no serveix de res. Tot el contrari: accentua el trastom. ÈI m.illor és deman~r ajuda
professional, ja que els pares acostumen a agafar una actitud contrària a la que seria adequada en aquests casos perquè
els costa acceptar-ho. ., ."
La resposta hauria de ~er directa i comt:rensiva: e>.. plicar a la persona anorèxica el que passa realment, sense tractar
de modificar la seva conducra·a Ja força. Es fltillor que la família no intenti de fer de terapeuta,ja que (lixò podria trencar
la comunicació; tampoc barallar-se ~13i pel menjar o pel pes. La persona malalta. ha de percebr~ l'ajuda com un suport

__
incondicional que li ofereixi diferenrs alternatives.
~J¡I

.La fami1ía polia molt. Perquè jo empitjorava cada dia. I els meus pares
estaven destrossats. Els tenia a sobre continuament, però jo me'n sortia

¡¡;p
.~.9 sempre fent veure que tot estava controlat. Encara em recordo
de veure plorar el meu pare. dient-me qu.e m'estava morint i que
jo no feia res per evi!ar-hó; ¡ un dia van agafar una llibreta. i cada

15
L
 motí, en dejú. m'obligaven a pesar-me, ¡s'apuntaven el dia i el pes. Això
.cada dia 1va arribar un punt en Què la baixada setmanal del meu pes
esgarrifava.
Les meves companyes de rítmica també m'estoven o sobre cada dia.
lles entrenadores igual. Fins que un diumenge tont elles com els meus
pares van obligar-me o deixor l'esport. I vo~ser un drama.
lles amIgues al principi també m'estaven malt ai damunt. Vam tenir
converses on acabàvem plorant fotes. Però jo engegava a fer punyetes
a tothom:Afxí que em van deixar per impossible. .
Finalment; una doctoro de nutrició es va adonar que jo estava ·en els
limits i em va enviar a l'Hospital de Sant Pau. Alià!Jn metge ef!l va fenines
preguntes ¡ se'n va onar després deixant-me S% en' uno cambra de'
l'hospital. Hi havia un vidre i a l'altra banda, a l'altra habitació, hi havia
una noia estirada, al llit, amb el sèrum, que no es movia per res. Durant
els 20 minuts que vaig ser allà, no vaig poder deixar de flÍirar-/a. I de
cop, sense solta ni volto, ém valg dir que jo (JO volia acabar C/'oqu.ella
manera, que no volfa arruïnar la meva vida. Valg estor.dos anys sénse
tenir la regla. I a part, se'm va despe;tar un ànsia descontrolada" per
menjar, que m'ha costat més d'un any de supera(~ -- - .

«La meva ansietat, el meu neguit per poder arribar a allò on jo aspirava, em van
portar a enganyar la meva famma i els meus amics, que en aquell moment em
recolzaven. Aquest fet encara agreujava més ia situació del moment.•

. .- ..
Per la gran majoria de les persones que pateixen anorèxia, ·elfet de perdre pes els dóna una seg..lTeta(j lm benestar, els
permetvalorar-se, però aquesta constatació diària no els fa serfeliços. Tard od'hora saben que eStan malalts d'anorèxia,
i.es senten esclaus d'una obsessió vivint atrapats pels «rirnals» que han de seguir cada dia per mantenir-se, i a poder
ser, baixar de pes. Aprimarse els dóna una tranquiHitat., però no els allibera de l'ansietat.

«Quan fhi trobes, és molt estrany. Semblo com sl et desdoblessis en dos

«jo» del tot oposats. Per una banda, rodones que et trobes. molt
a
malament: tant fisicament (estàs molt dèbil i -l'hivern passes un fred
horrible. tens penellonsa tots els dits i fan molt mal...), com psíquicament,
perquè estàs molt cansada, no tens ganes de fer res..., Bé, l'ànim el tens
per terra. Em sembla que vaig estar un any sense somriure per res. i amb
ies llàgrimes a flor de pell. Tot se't fa una muntanya i sembla com si
establissis una batalla campal entre els dos punts de vista. Normalment
té més força el que fempeny a seguir amb el repte de no menjar i, allò
que pensaves que estava sota el teu , control. Se't descontrora tot.»

e~

ff

16 Y
.~
 '.' .
:,.' -."

(Classe de literatura castellana de COU. Ganes d'experimentar com els avantguardistes... '
Escriptura automàtica. Cadascú deixa anar la' mà
sense que la lògica 'hi intervingni.· ..

Vet-ho aqní). i

... y la tinta del'b6lí.grafo

,
se ".ac~ba ." , .'. ~

y las piedras caían comO cuchilJosencendidos.

'~
"
....
." . ~

" ..
....:E1 amanecer surgió, de repente.
' . - .'
.......'

~;. l'' .'

. ~)J- .. :: .. Debo crear el gran silencio que. mi felicidad despierta.

. '"
.'" '.
...
'
.
. '. ~
'\ '-
'. " ~
. ,"
.~:u. rastra expresi va y pura .
'

" :..... '.>

:".-,;',', .\~·J,Ú eres'lf4",ior de'mm jardin.

..•.:.::••.~::, ..~. .... . -: ...., .
. .,
" .
.•' :. '. ,'" ..' • ",! .',
. ;'~ . .'

,-Tu
mirada me penetra hasta el
'r~t'é r i or. ' ...

El que espera desespera, pero sienipre obtiei1e algo a carnbio.

;, .
Nostalgia es lo que siento" cuando te tèngo lejano. ..

Cuando el agobio aprieta, el bali se peta.

p,g¡;¡ ...d I
r.1f §· • II .

_".l
.' .;.-.'.":; ; ; ; ; ; ; :::;::j.~, '============== /:·:17' '==;;;;;
,r
I
I
• PREMIS DE SANT JORDI •

CONCURS LITERARI

NARRACIÓ

CATEGORIA A (Ir d'ESO)

lr: La vespa
de Marc Sanjaume i Calvet (Hale Bopp).
20: Els vuit déus grecs ....
de Pilar Andreu Rovira (Lluna).

CATEGORIA B (3r d'ESO i 2n de BUP)

lr: Mamó.
d'Elisabet Larios (Mafalda).
2n: Desert.

CATEGORIA C (3r de BUP i COU)

lr: La caria
de Bojana Veskovich (Lliri).
2n: (ex aequo):
Reflexions a peu de nit
de Roser López (Maite i Fum).
Rutas delnOrle
de Mònica Fernandez Sabatés (Escarabajo pelotero).
. ..
RECITACIÓ
lr: Alba Morera.
Accèssits: Guillem Henero i Loida Ruiz.

POESIA

CATEGORIA A (Ir d'ESO)

lr: L'enigma de la nit
de Laia Juncà (Osako).
20: Sant Jordi
de Meritxell Perich (Maricel).

. CATEGORIA B (3r d'ESO i 20l1e Bl¡P) .

lr: Desert.
20: Vida siniestra
de Cristina Alcaide (Yo).

CATEGORIA C (3r de BUP i COU)

lr: Sec i bec
de Neus Rotger (Moixa).
20: Enyorança
de Diana Banzo (Celistia).

& 5? 'A
 . . \(è"
CON~URS DE FOTOGRÚi.A MA'ntMÀTlCA ~r~~ ~
êATE~ORIA.¡\.(Ir d'ESO) .~
;. il"

. :l" ' . . •
19
, , 9. . . _,"
e (i
..:.' -,¡r: .;
ú; B~iéóns isòsc~les.
.~.

. ,. ::". '<
'
, :.l'
·d'ohoÍSoriatiò Vila (sób geomètric) . .
2n: CilitidrÚ;"/i. < ..., ,. " , .
"

. ."'.! ~~ .. ' . . ' .... ,,: '\" _ .

, , . . -,:
de. Mireia Mateu Simó (Dàlmata) .. ,
:~ :~.
" .' . .
· CATEGORIA B'(3rd'ESO" 2n deBUP)
,.¡ '. I .,'."

¡: . .. ~
... lr: Successions per tots cai,tons,
,- " de Pere RamonCorn'as .(Gandalf), .
·2n:'Qui no·U·vegi sentit"matemàtic és perquè .1'0 vol.
de Pere Ramon.éom~s (G'f\dalI), .,
... ; ,.; .

. ," , , ' )\;, :";:. :". 'i,

" ,CATEyQRIAC,(3rdeBUP;:C,qU)

1r: Amb imaginació trobaràs una bona. campana!

· deRóser'tQrruèll~ (peis pèls)'" . .... .
'in:! L 'aixet~' nu;n¿ricll.-' "
~! .;; - ' ' . . . .
d'Emma Marí .(Blau marí) ..

. ,.
'. " .' .

CONCURS D'ARTS PLÀSTIQUES

DlPU/x"
:- ~.I . . , ., . .' lr: David, . " .
. de Sandra Berrocal Purificación (COU A)'
.. 2n: Les cireres
,. dè Joan Miquel Yera (lr ESO F)
r· ..
¡ , ' ... '. , .. ,.
:
RINTURA
..... " ' . (Concedit per la.utilització del color)
1r: Fría Sandra . ,..
.. ' de riani Rocafort (COU B)
. 2n: Desert

.... ,.
,. o'.

4 ; z
19
- .
r--.•
 • sant jordi •
LA VESPA ,
.' ,

" .,.. ,'. Jo sóc una pobra vespa, si,ja sabeu què vull dir: una d'aquestes motos que n'hi ha tantes i que
I
.. '. sembia que, fins i tot,ja formin part de qualsevol paisatge'urbà i que fan un soroll semblant al d'una ij
cafetera. Doncs bé,jo en sóc una, d'aquestes, i la veritat ès q1.1e sóc una moto'molt senzilla queja tinc 1
els meus anyets. Quan el meu amg,.en Joan, s'ente'sta'a pòrtit-trié per l'autopista i em passen aquelles
motos que quan les veus fan pOfl tot~ una mica d'enveja si que en tinc. Ara el que mai em deixarà
d'agradar és anar a passejar amb el meu amo, i el inillo'r lloc per' fer-ho és pels carrers de Barcelona
perquè la veritat és que m'estimo més anar pels càrrers on el terr¡,és ben llis, sense sotracs ni pedres.

Tot va començar un bon dia que el meU amo va baixar al garatge i ens vam encaminar cap a la
plaça Lesseps, com cada dia des de fa molts anys, per anar a treballar a l'editorial on el meu amo fa
de corrector. També, com cada dia, em va deixar al·garatge oh el meu amo està abonat que hi ha dos
carrers més avall. Aquell dia em va·deixar'al número tres-cents vint-i-dos. Just quan em va deixar,
recordo que em vaig' pbsar'a paiIar amb una derbi;.d'aquest~s modernes, que tenia al costat. Em va I
explicar que ella tenia un amo que l'acabava de èomprar tan solS feia tres dies, que. es veia que, per '/
no sé què dels tipus d'interès, el preu de venda de les motos s'havia abar.atit I)'lolt.i, ves per on, tothom
anava amb moto nova. Alió em va deixar una mica capficada, però no podia"ser. 'No; era impo~sible
',I
.• I
:-,
que després de tants anys d'estar junts, ara en Joan es comprés una altra moto. '
......... '"

l el dia;a ac;bar de passar normal com un altre, però mira, aquell dia em va quedar gravat i a¡x6·:i-- . . ·1
no és tot, perquè al garatge es va seguir parlant del preú de leS mó.tos; és més, cada dia seguien venint·:> ';;;, ....
motos acabades de comprar, fabricades q~i sap on, i mòlt niéS' potents i maques que no pas jo. .~··'··.r··,:/
., > .,~

...
Al cap d'uns dies, quan tomàvem de la feina, el meu amo va haver d.'anar a fer uns encàrrecs' ':;
i bé, de cop, en una cantonada ens vam parar davant d'una aparador de motos d'aquestes tan
modernes, potents i maques, que gairebé fan caure de cul. Doncs, quan ja feia un minut que érem ~\là ..... ,.'
parats, recordo que va llençar una exclamació.' . . ,'" ....
.;;..-' '. . -,,' -,
Aquell tema ja em començava a preocupar, sobretot quan em vaig adonar, gràcies 'a:'una ''7

conversa entre en Joan i un guàrdia urbà, en la qual una mica més ens emportem una bona multa, que
no havia passat la revisió'trimestral. La 'cosa va anar aixi: anàvem tan tranquils pel carrer Mallorca,
una mica de pressa perquè en Joan feia tard, quan ljn guàrdia urbà ens va fer parar. Es veu que tenia
. ganes de posar multes, cosa que és va :posar en evidència; quan tot just haviem parat, ens digué:
1
-No sé si ho ha notat, senyor ciutadà, però fa un moment s'estava passant el límit de velocitat
permès. Concretament i segons el meu radar mòbil, cinc coma tres quilòmetres l'hora. Li recordo que
això és multa, senyor ciutadà. 'C, ..
a
En Joan era una persona calmada'i que l'hóra'd'atiar en moto respectava molt els senyals de
trànsit, però allò ja passava de mida i evidentment;' es.posil: histèric.
-Però, senyor guàrdia, jo... Aquesta n'aeta; 1;i'lÍ1eva Íiiiênéi6, a més, jo què sé si em passo del
¡¡mit de velocitat. .. ;.:, .r...
L'agent, però, anava a la seva.
-Ei, mira què tenim per aquí! Però si no ha passat la revisió trimestral. Es deu haver despistat,
oi? -El guàrdia canvià de to- Bé, potser he estat una mica massa exigent. Per aquest cop li ho deixaré
passar, però que no em tomi a trobar amb vostè, eh! ~. . 'C,
En Joan va optar per no dir res més i anar-se'n. . ~j

".
20
 • sant jordi •

Allò no va passar de ser una anècdota, però després de pensar-hi v;tig arribar a la conclusió que
a
en Joan ja començava 'canSar-se'dels problemes que comportava ienir~me a mi i que potser, fins i
tot, volia canviar de moto, Aviat vaig canviar d'opinió perquè, en explicar-ho a les meves amigués'del
garatge, em van respondre, suposo que per animar-me, que on anava amb aquelles idees tan
pessimistes i que només erén 'éabòries nie~es, ' ,

, ',' PerÒ un (¡ia plüjÒs, d'aqüèllS de'cel gíis; i que sembla que la contaminació es multipÜê{va
quedar demostrat que'no només éreh dlbòrles'meves', Aquell dia quan en JOah, com' de èi,stunt"em
em
va venir a buscar al garatge i' vaig acomiadat de les meves amigues, ninllÓ no es podia iiniígiiia~
que sériarúltim, En sortir del garatge, un c9¡i hav'ent puj~t la rampa; vain prendre ladirecció'oposada
l' i ens'vam dirigir al oarri de 'Sant Adrià del B~sòs" ~n vaig ser tristament abandónada en un descalli~ai

I que m'hauria estimat més que no hagués existit m~.

~-.

Avui he comprès que' pertanyo a una altra generació, quan, corn molts iutres dies, nUrant
l'autopista i pregUntant-me per què vaig ser ab,mdonada, he vist pasSàr en Joan amb una Kawas.ki
R-420", . , .. ' . ,
0'1

1r premi de la categoria A .'

IÍALE ROOP (Marc SanjaÍ1me)

- ¡Hadre! Como me alegro que estés aquí. Te eehaba tanta de menos...

- Yo también me alegro de verte. Has adelgazado, ¿verdad? ,
- Bueno, de eso ya hablaremos, Tengo tantas casas que contarte, Pera ahora vamos a casa. Debes estar
catisada, y lo mejór sera'que duermas un rato, mientias, ':ió hago Ulios recados, ¿de acuerdo? '
- Esta bien, La verdad 'es qú'e necesito echar un cabezadita. ¿Dónde tienes el coche?
- !remos en taxi, no provoca tantos problemas. ¡Tàxi! - dijo Ana, levantando la mano.
, Lasdos subieron y empezaron a jugar con susmiradas, Cama cuanda Ana era una niña. Ambas
querían cóntarse toda lo que les había pasado en êse tlempo en el qué habían estada separadas, pera
entendían que no era ellugar adecuado. ~,
Una vez Ilegaron'al domicilio, la señora Marcos inspecciopó el lugar,' Era pequeño, pera
acogedor. Grandes ventanas ilurninaban las habitaciones, y el color amarillo predominab'a ~n là
, decoración. Ella dormiría en una habitacíón donde cabría escasamente una cama,

"

21
r- -
I
I • sant jordi • .......
" .

una mesita de noche y una cajonera que guardaria el escaso equipaje que habia traido.
- ¿Te gusta tu nueva habitación, mama?
- ".Es :preciosa,
. .
igual ~ue
\
tod~s las demas.
. . ."
'"
.• .' .'. .,'.
, I.... •
" ,
>,,' • .1.' • ..:' • • ••

- Estan
."
bieu, pero.
.
no es nada del
,t
otro,mundo,
.
Ahora,acuéstate,
',. .',
yo.. iré a comprar y cuando YU,elva
I " .• " ",: ,'.: ,'.

prepararé algo P.ara c o r n e r . ' " <" .

. .. '

~~~~~~~~~~~~~~~~~~ " ..'"

- ¿Diga?- qijo la señora Marcos, después <\.0 haberse apresurado a çoger el teléfono que la despertó.
- ¿Es la madre d,eAna Pérez Marcos? - pregUrit({una
• . • l,,'. : • , . i·'"
• .;
VÓZ. masculina, algo seria... •..
f • '. '. • , •
. ~.". .. .-
,. • • • ' •• ,

- ,Si, soy YO. ¿Qué le ha pasado algo,? ¿Donde est¡¡ ella? ¿Yusted qUlén es?- '. ,." ,
La: ancianahjzo uI). sinfin de pregunias: Estaba imprèsionada y no poélia,è'6ntiolar.sus nervios.' ,
- 'J;'r~nqujlícese,
,'" '.
seií9~a.' .Su
• .'~'., :.
hil¡¡"ha
.
sufrida
.".
~n grave' .accid~I),tè
' ... :;"
co-rï ei coêIie:Ahòrapasa~à
;1 .• '..•..• :.• i ; :.
IJn~oç.hè
'_., .. " ... ..: •...•.
a buscaria y la llevara donde esta ella. ¿Lo ha entendido? ; .,:,
,. .,.'.
• . '.'
" , ' . ,., .,.,. ,' ,. .". ".'.
.,01 • . ~.

No contestó, Algo le habia invadido la garganta, y no cónseguía mencionar palabra. Colgó el

aparato,
"
Y.. por. su mente aparecieron cientos de suposiciones, desde que estaba muena, hasta
_ 'I • " ..'

I iniaginarse que cuando llegara al hospital, la podria abrazar y ver que sólo había sido un susto...
Pronto 'llaniaron al timbre. Un hombr;, preguntó por su nombre y se'pusiÚon en camino. No
tardaron en llegar, pero para la anciana aquellos momentos se hicieron interminables.
Una vez allí, una seí'iòrita le acompañó a la habítación donde estaba suhija. Era una habit¡¡ción
f de paredes blancas, ~uerÚis biancas, èamas'con s'bamis blancas: ..,todo era blanco. En fina de las tres
camas, estaba Ana, lleria de cables y tubos:' . ,
- Su hija ha sufrido un accidente en.:el que ha perdido .oÏ conoci~ento. Sufre coma profundo, y ahora
nadie sabe cuando despe¡;tara, Ella no sufre,)lo sieute riada", ;
Ante estas palabras la anciima decayó, Su ll<into era ihtenso y, tras tomarse un tranquilizante,
se durmió. ., .'"
~~~~~~~~~~~~~~~~~~

- Mama, ¿estas ahi?No consigo verte, ni oirte. ¿Qué me pasa? ¿Por qué no puedo abrir Iós ojos? ¿Por
qué no puedo hablar? Mama, mama, ayúdame, dame la mano, acaricia mis cabellos como siempre me
lo hacias cuando era niña, ', . .
- Estoy cansada. ¿Por qué me ha pasado esto ami? ¿Por qué ahora? TeJÚa tantas buenas noticias que
darte, '
-Mama, ¿eres lú? Sí, siento tu ma piel arrugada sobre mi m~no. No me ~uelies, lléyame ,eX,~tigo:, .
Y tu, ¿quién eres? ¡Loren, mi amor! Como êchaba de menos tu ·tacto. Supongo què ya 'os'líabr:éis
conòcido, tu y mi madre, y ahora'ella entender~'algúna de las noticias. ¿Lc has contadó lo de nuestra
boda? Lo siento, amor, si no se llega a celebrar. Me hacía tanta ilusión poder llamlirte marido,-pero
no me siento con'fuerzas._~ientoco:inó mi coraió~se debilita poeo apoco', yno sési cons~guir~ ;àIir
de ésta. .. ,,' .
Sé lo que estais pasando por mi, por eso preferiria estar muerta.' Al menos no pasar:iais todas las ho.ras
del dia en un hospital. Disfrutad de la vida, y valoradla; yo, que la he perdido, sé lo'queyalç.. ,:.
. . " ." .'.. ¡.",
Ya es el tercer día que estoy en esta cama, Tantas horas aquí me han ayudado a pel)s~r s,obre,mipasado,
pefó' no sobre mi 'futuro; ho creoql1elleguenunca. " ,,' ' •. ' " '
He e'stado pensando ert mi iufancia, enlas' hòhis que pasabanios juntas las. dos. Rêcuerdo cuando
cepillabas' mi '!arga' y oscura mélena y la rec<igias con finas trenzas, que luego ~ . . 'r
entrelazabas, mientras yo intentaba ímitarte haciéndoseto a mis muñecas. ¿Tu te ~}
acuerdas, mama? Y cuando me ayudabas a hacer los trabajos de ta escuela que tanto "

22
 • sant jordi •

/
,:

,.

'.
' ..
.. • 'l" • :
odiabamos, o cuando nos pasabamos horas dando largos paseOs descalzas sobre la !Tia arena del mar
e intentabamos esquivar con pequeños saltos la rÍiú'erte de ias :olas. iQue'bonito era todo! Pero éreci,
y mefuí en busca de Ull futuro, de un trabajo, i.:f dónde haacahado? Aquí, enün fÍío h¿spital, sin 'saber
si 'vosotros'estiLis bien, sin saber si esta bella duniüé'nte·despert3ra. . .... . '.
Hoy me enctientro" mejor.·'Quizas sea un símptoma de Irii recuperación. $i llego a despertarme,'
celebraré este día'como mi segundo naCimiento.· c ·. ' " : . '.
Ya]¡e perdidê la cue~là d~ los días que llevo aquí. .Hoy vtielvo'à sel1tinne mal, i~c1uso peor q~~ el
primer dia, y teogo un'mal presentimiento: .algo va a pasar, no sé cuando ni a quíén, pero nada bueno.
ru sigues alú, ¿verdad madre? Race horas que no me acaricias, pera no te culpò. Debe ser horroroso
I contemplar ytener como única compañía a una persona que esta como muerta. ¿Loren, eres tú? ¡Oh,
sí! Nadie sabe dar esos besos tan dulces,.pero ¿por qué tiemblas? No tengas miedo, sigo siendo yo,
Ana. Qué te pasa, ¿ya no me quietes? No te ~ayas, quédate Loren! Loren! ¿P'or qué no podré gritar?
Yo te quiero, no me deje!;'ahora, te necesíto. , ; . . . .' .
Qüiero-lIorar, perD tampoi:o puedo.· . .
¿Qué me pasa? Me a~ogo, socorro, no consigo respirar. Lo siento madre, ad.iós amor mio, ha lIegado
el momemto, lo sé. : .' . . . .

-¡Doctor, 'doctor!- gritó ia seÍíoni. Marcos- Ana, no respira, algo va mal! .

- tco'sieIÏto; seño~a,hemoshecho todo lo qu.e ~emos podido. Su hija ha muert0, ya no sufrirarnas.
En ese momento ei silencio invadió la paIida sala, y lo. único que se sentía erael píiido continuo que
señalaba el aparato. - . " . , .

lr premi de la categoria B
MAFALDA (Elisabet Larios)
,/,
.... ~l
.J' I.
~

23
i
I
 • sant jordi • ;

LA GARTA
\laig dir que'no hi tornaria mai més, però aqui estic, en aquest autobú~ ple de desconeguts, ple
de turistes en el·seu propi país. Jo també sòc un d'ells, sóc un turista a Sarajevo. Saps, solia ser meva,
nostra,. Emir. Però ja no ens pertany. Ara és la ciutat dels diplomàticS europeus i americans; i d'una
gent nova vinguda d'altres llocs de Bòsnia. Ja no hi són ni el Vlado, ni en Mirzañi l'Arnina. l què ha
passat amb el Nele? l què ha passat amb tu, Emir? '
Cada edifici qúe m'apareix davant dels ulls em porta un record nou que fa sagnar més aquesta
ferida que'prenia per guarida. La meva gran ferida anomenada Sarajevo. Tot f'iuxò, però, I; expressió
de la meva cara és serena, i és que amb el temps se n'aprèn mol~, L'úruca cosa que delatà la'meva
angoixa són les mans: els dits s'aferren fermament a un paper qué per mi val més que tot l'or d'aquest
'món, De debò que no saps el que és, Emir? És aquella carta que em vas escriure intentant-me
convèncer que la meva decisió d'abandonar Sarajevo en els moments més crítics era errònia. Aquesta
carta semblava que anés adreçada a tots aquells que d'una manela o altra volien la guerra, o als que
fugien covardament, com vaig fer jo, .
Ara m'agradaria que la pogués llegir tot Europa, tot el món, tots aquests polítics hipòcrites que
ens oferien la scva ajudatan desinteressadament, però que seguien venent-nos armes, M'agradaria que
ara ho s~ntissin tots ,ells, perquè quan v,~g reqre aquesta carta em va fer ¡lràcia que uI) noi de.l1\lmés)
17 anys pogués fer aquestes reflexions i donar conse~ a un germà ja crescudet,però sis di~s'despr-és
de llegir-la per primera vegada ja no vaig poder riure.". '.' ., . . , .: , . , .
Tu decidiréS lluitar amb paraules. Urjove ¿óOfus gràcíes a. toi èï que l'envolta, qúe 'lO era més,
que caos: Sarajevo, setembre del 1992. Les teve.s parauleSestaven éntretéixides per ia tendresa.d'ull
• • " • . l, ." . ...~ ,". '.. ••••.

nen petit, per la. saviesa d'un home madur, pel mal d'una ferida, pel cinisme d'un,q!Je ha V.¡scuI... per
l'agredolç de la vida. En aquest instantl les
,
rellegeixo"perQ
" .
sembla quetingu'in més pes q~~'••lÍJiVQtser::
'._'" _0·· _
és p,eniuè Sarajevo ~'ésià abraçant, i sègurament és perquè séque no les pronunciaràs mai més.. ' .

•
,.. sé molt bé que això (lO és vida, però també sé q~e no és la mort, . ' ...... , .
Avui, el cel està trist. Per això ell també piora 'i 'per leS
\. ..', .'. ' , es
lIàgr/mes salada la pluja'qüe'gota.
,. ' ..' . ' " . '.. .
per gota desfà la ciutat. Els meus ulls• estan acostumats a '"la . negrqr.çJe ....
la
_." l '.1,"
nit.consti:lnt,
• '\ . ' J.o • .l ,
,el,
cos ja s'avé amb el .~.'
o •••
dolor. Acompanyo la tristor ri(J
' ').<
avall,
l
•
allà on les}làgi'imes
:'''.'.l . . . '. . •" '
n.o em fan mal,
".,
allà oli se somia'de dià i de nit. El meu somni encara és tan clar com els dies q4f> aquí ja
no exísteixen, un hoi'itzò llunyà. Com més hi penso, menys ho entenc, cóm més m'hi esforço
. menys ho puc controlar. No puc amb els ulls ple!?s de Sarajevo, Però no ploro, no és pecat
morir per aquesta ciutat. Dispareu! (No podreu contra 'mi, sóc niés gran que l'univers)
Dispareu! (El meu corés(je ferro, i vosaltres no aconseguireu re(1tar-vos les mans) Si moro
aquesta nit, np se m'enduràla mort, jo (norir~ d'am.or: 'Amor enveri> (a pedra,' que irepitjo,
a
me,:,trei;aininb è?p la llibertat. Amorenvers aquells ulls qúe la SOn.rlOifi(1Ca ~i(Jó que elsfa,
obrir i vetllar per nosaltres, Amor envers el meu'enemic, aquesta és l'arma que necessito,
Emprèn el llarg camí, paraula, per què t'atures ara quan m'has d'ensenyar la sortida
d'aquest infern? Tu no saps què és la por i no l'has de conéixer, . .
Si algú em pregunta on sóc, li diré que no em penso moure d'aquí, que si això és el cel, jo
sóc el seu estel més brillant. Per què fugiu quan el sol aliè no té la mateíxa intensitat, allà

24

I' - - _ . _ -
 • sant j ordi ~

on el pa és amarg il'aigua salada? Com voleu trobaruna mare mil/arque la vostra? Aquesta
terra plora pels seus fills. Gireu-vos, esteu envoltats per les tombes dels vostres avis, i tot
el que heu heretat d'ells ho heu destruït i ningú no us farà el favo'rd'aireglar-ho. Aixó és com
un mirall: només hi veureu el vostre reflex. És una ombra que segueix fidelment els vostres
moviments; és un titella,i.e/s.fills es troben a les vostres mans.
. La tristor i la ràbia em consumeixen mentre les paraules broten del meu interior, de
l'úter de Bósnia: confl.!ses, altives, pures. Queden tantes coses a dir... I és que he parlat,
però no he dit res; perquè es parla.amb parauies, peró es diU amb els fets. Ijo no hi he pogut
fer res. . .
Seguiré tot i que sé molt bé que aixó no és vida; perquè també sé que no és la morf...

-r---o.. "-~.-"
'"" ..

, .

"0

¡. ~.

~. ~
¡

.. -----' ''" '. .&!J ~ ~~~ " (::.:'

r:
L'Emir volia seguir, però no va poder, perquè per a ells no era més gran que l'U1úvers, el seu cor
ell
era de ferro. Però sí que va morir d'amor. Vosaltres tranquils, no és l'ÚIÚC. N'hi ha molts com ell.
SODÚen i això és dolent. Tenen esperances, estimen i això els destrueix, no les armes «eneDÚgues».
El que heu sentit era'e) crit i el plor d'una branca fràgil que creix sense llum, on la tristor ila ràbia es
barregen, la il'lusiò i la impotència s'ajunten, però no l'odi. '
No hi ha lloc per a una cosa tan immensa, tant que a molts no els deixa veure res. I hem de tenir els
ulls ben oberts i DÚrar eridavant. .

Però vosaltres no us .preocupeu, que ja podeu parlar sense.parar, però no direu res. Perquè es parla
amb parauleS, pero es diu amb els fets. I vosaltres, sí, vosaltres, no heu fet res per aturar-ho.

Bé, ara haíg de baixar, que ja hem arribat al'lloc on abans era casa meva...

li" premi de la categoria e

LLIRI (Bojana Veskovic)

·25
I
 "I
I
~ sant jordi •
L'ENIGMA DE LA NIT

Mentre el mar anava consumint la" terra:

mentre la 1>'ri53" a'nava dèspeitant 'l~' nit,
-.~.. o" •

un 'bell crepusól" tenyia l'horitzó de roig

• ¡ r"~ ~.'

deixaút'!"últim'estigma derdia~ .
que a p'oc apoc: va 'Ihor.inf. :. .-;
La nit, l'engoleix pa·tisadamènt. '~ .
Les flors s'amaguèn, fugint del fósc somni,
..,' ï els ocells, cantpn amb silenciosa veu; ..
per no desvetUar..:lo. :.
Sec i bec. ........; l'!o es distingia el tipal de la senda,
DO es presenciava ni un sol núvol transcórrer.
Fa fred i crec Només la pau i el ~ilenc4
que et retrec viuen in~ensament l'eterna obscuritat.

el pas d'aquests últims anys. lr pr,emi de Ja categoria A

HOIf!S lentes que OSAKO (Laia juncà) -

mentre bec·
. -
m'ameriacen lIigue"illes
El calaix de baix
és. ple. ~e sorrà
que esborra el passà~ de records..
Tots són MORTS.
Fa fred i crec
que et dec

elsflocs blarícsqu~
c
a
u
"
.e
n

des de doll
Hi ha algú,
allà,
que tira rocs contra els meus vidres.

lr premi de la categoria e
MOIXA (Neus Rotger)

26
•J
_ -.loi
 ~ sant j ordi ~

1r premi de la Categoria A
Balcons ~sòsceles.
':.... Oriol Soriano.

. "

~', .'
)",

"' ..'
: ... ,.
~' :. ..,
."
, ",' .,'
"

.,

.: .,.;;

lr premi de la Categoria B
SuccesSions per tots cuntons .
l' Pere Ramon Comas

.. .
.'

.1r premi de la' Categoria C

Amb imagínaci6 ;irobaràs
una bonà- cqntpana.
Roser Torrnel!l¡

¡
I
 ï
,

.• MITES DEL ROCK ~

Els LYNYRD SKYNYRD és un grup que marcà una època del

rock als anys 70, perquè el seu estil englobava blues, country, soul, etc,
però bàsicament rock'n rolL Naturals d'Alabama, foren descoberts per
Al Kooper, el qual els produí els seus primers dos LPs, coHaborant-hi
i donant-los ide.es. Així, el 1973 arribà el seu primer enregistrament en
estudi, el Pronounced 'Leh-nérd'skin- 'nerd on podem trobar-hi tina de
les seves cançons més fl\lTloses, <<Free Bird», que conté una part lentà
i una de ràpida, on un gran solo de guitarra ens pot fer al·lucinar. L'any
següent van publicar Second Helping que .conté el seu himne pèr
excel'lènciai una de les peces més imitades de la història, «Sweet Home
Alabama», que la van escriure en contrapartida.a la que havia escrit
anteriorment Neil Young, anomenada «Alabama». Globalment,. el
nivell del disc és molt bo, i aquèst àlbum de debut se situa entre_un dels
clàssics de la història del rock i com un dels punts de referència bàsiés
del denominat rock sureny.

I
I
El grup sempre va estar marcat per la polèmica,ja que tenien fama
d'alcohòlics, .tot i que ells ja reconeixien que la festa, la beguda, les
dones, etc. eren un dels pilars de la seva carrera musicaL D'altra banda,
II
se'ls titllà de racistes, en part per les banderes confederades que es

I
podien veure als seus concerts, però ells sempre han negat aquesta
afirmació, basant-se senzillament en el fet que els cors del grup eren !
I noies mulates i que la bandera era un senzill símbol, relacionat amb la
seva terra d'origen. " ',.

,I Per acabar direm que la fatalitat també arribà als Skynyrd, com en
I molt altres grups, ja que l'avió en què viatjaven s'estavellà i moriren
¡ alguns dels seus components. D'altra banda, es rumoreja que els Lynyrd
Skynyrd estaran presents en la segona edició del Doctor Music Festival,
I.
i I
fet· que japodre!TI comprovar més endavant

i FORMACIÓ DEL GRUP:

I Ronnie Van Zant: veu
Gary Rossíngton: guitarra
Ed King: guitarra
Allen Collins: guitarra
Billy Powell: teclista
Robert Bums: bateria
Leon Wilkenson: baix "

DISCOGRAFIA BÀSICA:
- Pronounced leh-nerd skin-nerd (1973)
"."
- Second Helping (1974)
- Nuthin'fancy (1975)
- One morefrom the road(1976)
-1991 (1991) Primer disc sense Ronnie dins el grup.
F
~w. ....,¡ l
. r111
- Lynyrd Skynyrd (1993) -..,111[.
....i • • I ~

28 ""=========""'======""''''''===;;;;;
- :a. •• rJo -
1

____ -'ólI
 ,v. .'

~ MITES LOCALS ,~
• ~ i.
, ,

\ ,¡ .
DIOSODIOSO
. i,'

DIOS ODIOSO é~ 'un peti.t grup de la Roca, del
Vallès, que començà a fer sorroll allà a l'any 89,
Estava format pels germaJ)s «Capone», en Jaume
(baix) i en Josep (bateria), Sisa (guitarra), Kai
(veu) i Hippy'(guitarra), Amb aquesta formació
varen treure la primeramàqiJeta;de la qual només
n'enregistraren 250 cópies. .Després d'aquesta
gravació, l'any 1991, es dissol el conjunt.
concert que s'esdevingué a la locaJitaú<:>q\Jerola
de Santa Agnès, del qual n'han tret 500 cópies.
DIOS ODIOSO es consoliden i després de,fer
diferents concerts, deCideixen enregistràr 16-ie~
mes als estudis Montseny, el març d'enguany, El
resultat de l'enregístrament ha estat un CD"gue
porta com a nom 0+ (cero positivo),

A l'any 92, els germans Capone, juntament amb
en Hippy, en Kai i en Diegq, (un altr~ guitarra)
formen el que serà la segOl)a et~pa dei grup, i allà
a l'any 93 fan el segon enregistrament, del qual en
varen editar 1,000 cópies a través de Macaco
Records (Ca~dedeu). Després d'aquestagra"faciÓ,
en Kai deixa la form~ció 'i en Xavi entra a ocuNr
Durant tot aquest temps s'han anat movent arreu
de l'Estat: ha~- actuat a Vigo, Avilés, Oviedo
(AstiJries), Bueu' (Galíèia), Llodio, Donostia i
Ondarroa (Pais Basc). L'última gira-Ia:varen
realitzar entre els dies 26 i 31 de desembre del 96,
a Andalusia (Marbellà ï 'Còrdovay'a':on' • '1",
'varen
'"
tocar amb la bandll NO EXISTE OB;EDIENCIA
• •• • .' I

el seu lloc fins al 94, deMarbella, A part d'aquests, DIos'qmQso

El març d'aquest mateix any, en Hippy i enXavi
deixen el conjunt;i la formació passa a ser l'actual
(Diego, Jaume i Josep (Capones) i Kai): L'abril
den 995, graven el primer Ep en directe durant un
ha tocat amb infinitat de gI:UPS, entrè els quals hi
ha BUDELLAM, ÚLTIMOS DE CUBA,
TARZAN Y SU PUTA, PLASTIDECORE,
MONSTRUACION, AFRAlD TO SPEAK IN
PUBLIC, ARSENAL.. i. ' . ':I , : . :
,;' ':;

, ,',

" '
.,.

- . 'l' ,.,

" ". ..

"
-,

. ~.'

..-. " ,.. -

" ", "'o .

.' (, ..
29
 r .

• QUI TE BOCA S'EQUIVOCA... •

LLOC: 3r C LLOC: 2B
CLASSE: Cièncjes Naturals CLASSE: Anglès
SITUACió: fent pràctiques sobre l'ús .d'anticonceptius SITUACIÓ: La Visi ens mana fer ruta redacció sobre la
AcToRS: Esteve Riera í Toni Giner. Setmana Santa: La Marta i l' lsa escriuen que és. uha
QüESTIÓ: setmana religioSa. . .
Esteve: Els diafragmes només serveixen una sola vegada? 'ACTORS: Xavi Morell.''!sa i Mana.
Toni: T'has llegit les instruccions? QüESTiÓ: .
Esteve: Sí. però no les entenc. " Xavi Morell: Per què és una setmana -religiosa?
Toni: erveixen durant sis mesos. Tu has vist el preu que !sa j Marta: Doncs perquè va ser quan Jesucrist va morir
tê... ? (6.000 pessetes) Si ci 'haguessis de comprar un cada i Vêl ressuscitar. .
vegada ... Xavi Morell: Ah; si'rm
Esteve: Sortiria més a cdmpte anar de putiis.

~
~,
~ LLOC: 3r A
CLASSE: Fisica i Química

LLOC: 3r ESO D · r
~ SITUAèIÓ: En Jordi L6pezfenl un problema a la pissarra.
ACTORS: Jordi, lvan i la resla de la classe.
CLASSE: Naturals QüESTIÓ:
ACTORS: Raquel Montoya i rvr José. Jordi: Quant és aquesta div~sió?
QüESTiÓ:' . . Ivan: 18.000 colombs, en fi, 18.000 ocellets.
M~ José: Mi'reu el dibuix. Quin animal és aquest Jordi: Tots cagant al mateix temps.
gasteròpode? Resta de Ja classe: Ha, ha, ha...
Raquel Monto)'a: Una pastanaga.. (Era un calamars). h'3n: Aquesta surt a la revista.
JOt'"di: La Teresa Pou la veterà.

ESPORTS D'ALT RISC

- Anar al Blu i dir que ets antic de l'Ivan.
- Deixar una moto amb la clau posaçia. dins de casa (eh. Vilaró?).
- Passejar-se amb un rètol, pels carrers hospitalaris de Harlem, que posi:»! hme black peoplo>.
- Anar a un ~ar gay de Sitges sense tap al «.roSCO».
- El clàssic: fer salt de pont sense corda.
- Fer salt de pónt per Ulla piràmidè.
- Baixar els ràpids del riu Colorada amb U1Ul planxa de surf.
- Reencarnar-te en una gallina de Somàlia.
- Anar a la Mina vestít d'esmòquing i amb Ja cartera a la mà.
- Fer un pet al teatre quan tothom est~ callat:
- Anar a Scorpia amb W1a samarreta independentista.

lI - Anar a una manifestació d'HB amb una pancarta amb la fotografia d'en franco.
- Saltar la tanca de l'institut el dia de la festa de Carnestoltes.
- Preguntar-li l'edat a la Mercè Travé.
- Preguntar l'estat civil a la Marian.
- Escollar un acudit d'en Galera.
- Aguantar el màxim temps possible parlant cara a cara amb l'Ivan. (No recomanable, pots acabar en coma).
. Deixar el Polls a la teva habitació sol (~ d'alt risc per a la teva habitació).
- Estudiar el psiquisme d'en Jamne Péricas (T'h.i pots morir).
- Pujar al cotxe d'en Toni Terraza o del SalOlu. .
- Entrar en un lavabo d'ESa sens~ e>.1intoI.
• Fer teatre (oi. Vilaró, que gairebé se't mengen?)
I - Que et trepitgi el Pere Ramon.
- Fer-se d'una secta còm la WacQ o l:Iale-Boo]J.
- Venir a l 'lES de Cardedeu.

Per ESTEP, MIR, BEKES I VIL!.

~o

J .,
 ~ EL CÒMIC ~

,.

f
01°
1

r
".,.
.·..·.i:~~~~~;~¡1
"
.. ...

l" '1,,-.-...,,"
" ."J

31
• EL TRIVIAL DE L'IESe ~

1.- Per què ens han posat les tanques al voltant de l'Institu.t.? "
. a) Perquè el Departani~nt d'Ensenyament vol que practiquem ~l salt d'alçada. '.
b) Perquè potser fem çara d'Mimals salvatges,
e) Perquè ens fem li la idea que ermón és com ilna.presó. "
d) Perquè el Departament d'Ensenyament té epm a obligació fer.~omplir·la nei 'que "
l'assistència a classs;, é~ obligatòria" "i, " .' . " '; ,

2.·Per què els ordinadors' dè l'Institut tenen tauts virus? .e ,

a).Per culpa dels viciosos de l'internet. ,
b) Perquè' hi ha alumnes que no tenen res més a fer que introduir virus en els nostres
valuosos ordinadors.
e) Perquè algú, que en sap molt, programa els virus i els·fa córrer pels programes
piratejats.
d) Perquê tenen una malaltia sexual, és' clar, «amb el disc dur tot el dia... »
'3.-Per quÚa rÍota1:íels alumnes de revista és sempre «Suficient»?, .
a) Perquè la Teresa Pou no té gairebé cap alumne/a que treballi per superar aquesta nota.
b) Perquè amb ella el piloteig no funciona. " '.
e) Perquè no treballem gaire (o gens).
d) Ajudeu-nos!
4.-Quina professora exposa quadres amb ce,:m freqüència?
a) La RO,sa Becb.
b) La Neus Aller.
e) L'Ade (d'ençà que penja les fotografies matemàtiques);
d) L'Anna Estany.
5.-Quants anys fa que l'institut és aqui, als Dominics?
a) Un segle.
b) Pregunteu-bo a en Quico.
c) Quinze dies.
d) Des del curs 81-82.
6.-Per on es pot entrar a secretaria?
a) Per la porta.
b)' Per la fin~stra.
e) Per la fotocopiadora.
d) Amb Internet.
7.-Quants anys fa que es publica la revista?
a) 200/ Odisea en el espacio
b) 3 minuts després del «Big Bang».
e) Des del 20 de maig de 1992
d) Des del curs 85-86.
S.-Per què no arregleu el rellotge de l'institut?
a) Per falta de capital.
b) Desapareixeria la revista.
c) «La verdad esta ahí fuera».
d) No té solució.
9.- Quin és el professor més autic de l'institut?
a) Frimcesc Al'lés,
b) Rosa Becb.
e) Toni Giner.
d) Montse Bachs,

32
,_O

I .

I
+ LA PREGUNTA INDISCRETA'~'
,¿
Finard~ c~rs,'exàmens sense parar, has d'anar a entrena,r i, a sobre, quan arribis tot cansat,
h:l'S d'ajudar en les'feines de la casa. En moments així, és quan desitges tenir germans bessons.
Però això ja:no funciona: som a les portes del segle)Q(I i el que es porta ara sòn els clònics. Van .... ,
'.':
molt bé p'erquè no es nota si ets tu o no;' mengen normal i embruten· poc. p'er ·això... .
.,'

... l'.;..' ¡

~No perdrien el.temps fent'una clònica de la meva pesona. T'estimes molt a tu mateixa, eh,.Nina?
·Mai no m"llò¡miVia'ï>la,itejat, però a padi' d'·ara ho tindré en compte. ,
-Parlar molt amb ell, a venre com és. Anem bé; Riqui, et faig'saber que si és clÒ,nic és exactament
igual que tu. . ' . ' " . . .
.-Aprofitar--.:ne de l'altre, te.r:7i~:anar a classe per "mi i, si té una «nòvia» molt boila,,~~nviar-me
pér e!1. Bernat, per ser de pomer, tensunesh,mnones molt mogudes. ,-'
-Li encarregaria ferl'EAT.P de revista. No supòrtariem tenir-ne dues com 'tu (de bor(fotllo),
-No m'agrada gens'aix\¡. N;hi ha que hO podrien agafar amb males intencions i mals usos.ta

..•
·l ¡". ' •. ' 1.;-. .' " , I., " ",_, . .. ) , , . , . '" ,
veritat é;5'9.4.e)~i h.~ gegt p~r a tot. ,: ,1,.'1 ,;;-; ;:. (;;, . .;;: . . " . ,',' ' . ' ';.
·EI mataria,tensbastanUnstint assa,ssi, o e.tS molt gelós?,,.,
".' "." ' .
. ~
. . : ' ; .... .., .
'.

,Et
! ! ! l.
-El matei;' que els. 'iliens altres clons. -Es nota que eis.professora de naturals, eh R9~~?
-Faria que anés ~ c1l!~,s,e. per mi. Un altre amb mó!t'a barra. - .. . '
-No pot ser per<Í,,~j~'sÓç única. Sl tu ho dius, Marta. _ . . ,
·Les dones tindrien molta sort de 'tenirene un 'altre com jo. Ja se sap que sempre hi ha gent que
es surt de mare, Ot.
-No ho voldria pas. l per que no?, Rosa.
-Faria que em vigilés laÍl\OÚ". Ql¡'e'j~ ['has trobat, Lluís?
-Jugaríem a fer de Zipi i Zape. Desperta noi, aquests dos són personatges de cómic!
-El faria anar a les classes d'en Jordi López i la.TeresaPou. Que més voldries tu, Jaume, és clònic,
peró no sadomasoquista,
·Jo penso que tot això és un <<limo» i que les ovelles van néixer bessones.. Sempre ha d'haver-hi
algun incrèduL ' , ' , .
-Li posaria els vestits i li canviaria el «look» per'veure com em queda, com si fos un maniquí.
Ets com una mica-,egoista, mai no t'ho han dit?
-Fariem la feina a mitges: 'ell treballaría, .i Jo m'endúria . les «peles». Tu ets un.aprofitat, noi!
í' /", ......... " \ .

Ú~~~~
'IIIIIIIII~
10 ~ d~C) et' b~ t:)

=======""======--"== :33
 ~ HORÒSCOPS-~'

e .: r. l'' •

(Anabel Carrasco)
Vigila que a l'escola no et carreguin
la culpa d'algunes coses que no fas.
Ets una persona amb geni, però millor
per tots que DO el I!eguis a la llum.
D'acord?
. I~ ~ " .
'. ," .
(Raqííd Rodriguez)" " , ' , (Ferran Luir). V
La teva amabilitat ens· iUlpressioila:" Ets un esperit' llime. enamO{3t de la
semp~e disposàd3 a aj~da,fels ~lres,.: natura.l de Ja teva autonomia. El fet
'Vigila ambèJs que abusen. Ens hari de comprendre les coses i persones
dit que als lleó els agrada JiUmar i que que et rodegen.' et cOrüort3rà~ el teu
els'mimin. ,- caràcter alegre fa feliços els que
, ;
\ (r./':'·:: <.; 1 1 ;-:' • r'envolten.:però;vigila amb les-tevès
! ' ., , .': c::::::D"Z/1 .;
1',( " ,~ .....
:pr,òp'ie~ contra?ic;ci!?ns. no;:, '" '

~ .... 3" ;':'

'o, /', .~ n.; " ,~±:~4)t,ORN

V--"~'I -. .} "" .,' :\J; .. :,'):1', L
(Mòuica López) , (Mírlam Grajera)' , ' (Júlia :rous)" ' ; ,," ,
Vigila amb el
teu caràcter tañ fort, et Dedica una mica dê tem~a1S llObbies: ' El ieu ¡)essinüsrhe i Ja lm'Jodecjsi6
pot portar problemes, Saps dur a la que esmdiar tam DO és bo. Treu a la.':' a l'horndèfer lescdses, tu\ma rande
pràcticales teves ideessenseobstacles. llum els teus seritiments i no te ···bona i capricorn; però.,aquesies
l,
,,
Encara ets jove. per tant, viu Ja vida. n'amaguis. Confia en, els que
l'envolten. ,'.. J'"'.~
caraçt.erí'stiquesJes)lauriesdecanviar,
'110creus?'
" "

'~'

=-h@J
(J í'\
"~~~U"
(Sara 'Al"arez)
No siguis tangen¿'osa amoels'a]ues, .
si nó vols que s'aprofitin de tU. Vigi-
J la!. vénen problemes, sobretot amb el
trànsit. Mostra claramentcom.ets.~ el
teu amor caurà renqit als teus peus.
, " ' (Elisabei!i'Rovira) .. ,';" ,:,-;
:tas teva10sstidésa fa' que els que
t'envolten piqtii.n ·de cap a ,la paret
quan et volen {er .ca.n.viar d' opinió i
quasi ,mai aconsegueixen. bons
resulf:a~. J..a tev~ 'bona fe es :ve~ .a
vèrur: Vigila, que P,ot haver-hi ge.nt
: que s'aprofiti dè tu. . . '"
•..• t, •

6;"1'
,",! DE.
PULMÓ ES+V+')r - 'b~
~s't~erl:;:ig)
"

(Estber March) (Queralt Garcia)' ' " , '.,; " : :):j§(,

Eucara que el teu·amor estigui llWlY. La teva fal-Jera pel rock català erts:.: Ens.hem assabentat'que als peixos els
lot és JX>ssible, no et desaninús. El teu deixa bocabadats, Hi ha alguna altra agrada éstar sols poder meditar i per
caràcter alegre fa feliços els que música qy.e t'agradi? Vigila amb els pensar en les seves coses. però ru.
t'envolten. per tant, ofereix tota la vicis perquèabuSar-ne. devegadès, fa 'Esther. ets.

~I
teva alegria i bon humor. mal, Per tant, ja bo saps:,,:' ' l'excepció que
confirma la re-
,'"' r
I
,
gla, oi? " ,III
~. IL,
.... 'a.l~

34 11 • • • I
.A,-o. ..
Jo
r -
11
 .;0.
'. ,',"
, ,
:"1"'-
,',

,I,

I i
• úLTIMA PAGINA •
, '

,
SOLUCIONS DEL TRIVIAL
ALGUNES POSSIBLES RESPOSTES...
1. Perquè SOm massa perillosos per exhibir-nos en públic.
2. La pregunta seria: per què els virus tenen tan pocs ordinadors per triar?
3. Perquè sorn suficientment ganàuIs.
4. L'A1ma Estany, perquè fa com la Carmen Sevilla amb el seu Farmatin/.
s. D'ençà que els monjos van fugir en veure entrar en Quico. .
6. Però si a secretaria no hi ha porta!
7. Toca Stòitxkov. atura Bak.ero, xuta Koeman... G()()()()(x)()()L!!!
8. Top Secret.
9. L'Alfred RodiUa, que 110 va durar ni .quinze dies.

... l ALGUNES RESPOSTES POSSIBLES.

1. Perquè així ho ha decidit el Departamenl d'Ensenyament.
2. Perquè algú els fa córrer pels programes pirntes.
3. Perquè opina que no treballem prou.
4. La Neus Aller.
s. Ara farà 15 anys.
6. Per la porta, com a tot arreu1
7. Des del curs 85·86.
8. Suposava Ull bon pressupost i mentre les parets de les àules estiguin com eslan...
9. La Montse BacIls.

EXTRA! EXTRA! NEUS ALLER CANVIA DE PROFESSIÓ!

UN CORRESPONSAL DE 1/4 DE 7 HA SORPRÈs LA POPULAR PROFESSORA

EXERCINT AQUESTA NOVA ACITVITAT,

!
f

'-:

35
....) .
..
'~

-'-'-' ..