j

ENRIC VALOR

MILLOREM EL
LLENGUATGE
MILLOREM EL LLENGUAIGE
Enric Valor

&
fl rxlrfiirulaú
BIBLIOfECA
Vlceñl Bolx I R¡ca.t€

34
papers
birsics
 TAULA
l)iNit!
N()r^ EDrTr)RIA¡, 9

¡, ALCUNES NORMES I)E I-ECTURA

t. Lx.r, Ia s.r ((loblc essn). l"l . i l¡ ( (ce lrencadx) ll
2. L:,.§.,,D,,r,, .... t4
3. L(\ llt'rrr.l i!
Els v:,1,,r..1.. 1,, llt
5. I (. \ui l..,l'(rr.r. i l. r:,irc.nlL.\ ........ 2t
(¡. Il':¡l.srlrlr, ti,.rirrr,,l,,rrr ......... 2l
1. Suhr. l:r r',,r.,1 ,, 25
8. It,iJl$ J( l:r ,,li,ri.ir r:,r.:,,1:r ......... 21
9. EI ¡r, 'rr,,rrr r.,, 29

¡I, NOTES SOBITE OI.I'I'OCItAFIA

If). Itnorr' (i(rlili.lu(, J( l .,11.,Jrxtl.r:¡(tU:,1 33

ll. Notr(r.r,l( I :,tü.tr,'l' ..... 36
12. Els ¡ccenls grarlics 38
13. .$ en c1s sulixos 40
lJ. L.r \ (n (u¡r.\ r.n ir,:r!ru l ......... 42
15. Lc.,in:rl. ¡; i Ir . 14
16. L.. r,,rrr:,.. i.,,,r .lr t,..J .^i.r., I :, r( r 46
17. D i / linals drrrere co¡ro irnl ... ... 4/

(.r lrnric Valor i Vivcs

]II. h.OTES SOBITE ]\,IoI{FOLOGlA

r,) lt)t)9 Eliscu Clinrcnt, Etlitt¡r' 18.S,,l'r( l :.rrr(lc J.tIrir 5I

19.El ¡crrcrr ,lr rrrt. sr.l' . .,iI:.r\ 5l
l'ú cz Brycr, l l . ¿16(X)2 Vllincia 20. El tlu rxl ,i Il:'ur. 55
llir¡hla dc Ciitalunya, 121 . 0tl00t3 Barcclon¡ 21. El.,l(llru.riIln, 57
22. úb,,jr\:,.i,'r¡, -'l,rr rl,, r 1inx1......... 60
c nriril: 3i4@ an akis.es 23. Oh,ü\:l.i,'r.r -n,rr rl, t.¡11iri.r. . . . . 63
www.3i4.conr 24. l-r ¡n\.r.i,',1( fr,,IcIr, i(1.i1. . . . . . . . . . . 65
25. l\1,:, {i'hr' .1, I rJ ru..rs ,lcbrl. . . . 61
?6. S,,hr'.1{r'n,,,,,,¡r,r.l\(rl'rj,l ... . 69
(irbcrta: Toni Payir
I)rir¡rcll cclició: gcncr. 1979
IV, US CORI{ECI'E I)E CE]{TtrS CATECOITIES
I'¡ ilrcr¿r cdició cn un sol voluln: mar§, 1999
27. Els dcllloslrntius i les pc¡so cs gmnl.tic ls 13
lSllN: ll4 7502-579-X 28. L:uli(irir¡,n,r 75
29. /r.ri r/n...rrlr,url(rur,.rrc;:rrirr'. ...... 76
l)ipr)sit lcgal: V 876 1999 30. L:r r r r r r ., r ,
' , r
'
i I
J r r ¡ r , prur urrrr r,,rr'¡)crrrrrrr 78
lll,11r(. .r Til,. Arlí\licr Pucrlcr. S. I . 3t. Alr.i,, u-'. ,l, l t)ruru r i! l\ rr l.i:,1 , r ( lr ¡i0

¡.1 :l ] ¿(.
 l\1qi ¿ l'¡r¡rr
Alrrl§ Iy,\,l(lj¡r(¡,r(,llr rll!c11)irl ¿ir (i II) . lll 80. lii6
lll ¡rrrrrrrrrll /, t0rrr Lr urlluul (lc ccrls vcrbs ....... .................... ll:1 81. I8rJ
Sr¡l)stitICi(1 (lr tcfl rcs pre(lictltius ti:. El rxr¡./;"¿ielsscusdcriv¡Is .......... t90
t.¡, l¡'l I h¡ ¡i8 u3. %cabrihri dc h lrrurrlrnyi¡ (l) . t92
l'rcrisi(j r(,hrc !crls n(l!e ñir (l) 90 8,1. V.,r.,r'.rl:,ll rlnIr.r.\.. { ll,
,l( l:r
9) rJ5. VoJ..\.rlrfi,.( 1., r.ruIrll|r\ {lll, ........
9.1 ii6. V'.,rl,.rl:,r¡ ,1, 1., r.iul.u').r {r lV, t1)ti
87. Ll,n.ll.t, ',t,,t t, \t.,t, \ l{)0
91 l0l
99 89. t0.1
lol 90. l0(,
l0.t 9t. 20rt
t0ó 92. 210
91. 7t1
9.1. 2t1
v soBl¿L ut.s vuRlts 95. 716
96. I l¡i
1 ll0
I 1.4 9ti. ttl
6 l:l
I l, .i ,l.t¡t..,i¡,1c... I18 t00. ll5
( )l)scr!ir!rr)¡¡!s sobrc lil llcxi(i popuLlr (lc ¡ (rr" . . 1l(l l0l. 1)1
l.t tr'l\(t'. t|¡ptr¡t¿t'i !crbs sclrlrnr¡l¡ . . . . l2l t0l. ll9
^ltrüs
ll. \.,i lir. r ,. .r,l(l \.d,11/r,',, Il.1 t03. llt
\L ,l'li,1,\\r1,..r, l]6 t0l. ttl
t .,r.t'r i, l- t-llri¡r...iur. . llli t05. llJ
(irrurrdis i furlicit)i\ dcl\ irc¡birts cr ,/(,/,? t:10 106. ll6
t'trt¿tu,. l(rttt)'¿ tclssxrscornposl\ .. ........ l.r2 107. l.lli
Sr.rrlr.,r ,l ..lJUr\ r.rr^ l:r lir',1,i t:15 t0rJ. l-10
\lr ., l\r, r,.r',. i,l,, r,.1'rrt'.,'r' t:17 l{)9 t-ll
jl. r,.1, :r..,1 :,r., r -,,"/tr\1r .. t.l9 t0. Iiccordcnr yocirbul¡ri (l) ............. t-15
l. , \ , . . I . (r .r,a., \ll)
, ' r I : I . I ' :I t"t I . Ilecodcrr \,oclhLrluri (i ll) .. ........ )11
L\.11, i,.',r'i r, rj -,,,r"(i lllr
'
Éi t2. ltl?¿¡. ¡¡< i t)t¡1¡n 150
t.15 t:]. Solnuels olrspcrson.rLs(l) .......... l5l
tJ1 t4. Sol)rrrls,ronrs peÑ,Irls (ll) ....... l5-1
t.19 t5. Sobrcljls florrs pcrsonirls (lll) ....... 156
lil \crb r14)r/ri rllrrs nrols ......... t5t t6. Solroels norrs pcrsonrls (lV)...... .. 158
lil\vcrhs¿,)r,/n i¡rrr,r"¡it ......... l)l |1. Sobrc cls norrs |crsonrls (\/) l(r0
Sobre ,i? i !r"r/1, 155 I I ti. Sobrc ols norrs J)ersonrls (i Vi) . . . . ... )62
soh¡r ¿r¡,rrl' i .t¿rl, 157 9. la)-l
I'ut«ltt st, o R' t)uk¿¡ r t59
.ltc!ihil' ir(r," tól
Rr n'l.tr. r.l? t'tt¡u t' . r6l
Sohr. n,r i¿.1/¡/r r65
.t¿r¡,. ¡,r.rr¡¡,?, lr i ¿rn?rFv, (l) 161 120. l(r()
.t¿r/.. rr.r¿¡rn,lr ir.rnrr/í,.v,(ll) . . ... t(t) l]t. t7l
.t¿r/r¡,. ¡r.1.r¿¡/7":! ir!wrlr, !r,(i 1ll) . . .. t7t []. l7l
[]. r7¡
nl. 111
Yf . .,\Nll'LlAClo IC(IRRIICCIo 1)E VoCr\lltrLAItl l]5. lri)
D6. tr I
75. ltL*tlt iyttri.... t75 t)1. I S.l
lll\ rrc\o\ (le l {lly 117 ll8. ls5
11. Lcs q unl rc cslncrorlr 119 ll9. ts7
7lt l-cs l¡scs rlc [r l]u¡rr l:10. Lrteflri|lnci(j"ino"nocsnoslftr........ ls9
l-ll\ non)s,l'¡l"rnr:s l¡\1.\ liiJ l]t. "Crcrri,. cri(1i,. nrirsclrrlr". i afrrcs vulg,,rlsrnc.. l9t
132. Ln tsrrrinrciri (lc¡s t)nrlicipis de |]rc1¡rit . . . .. l9l
ll:1. lll srlir ix¿r ilpli(lrl r rn(licrls Iollinllls .. . 295
l.ll. cür. ,rUlliiIIj. .
S,,h¡'c 291
135 SllI\rr lr r! llrIr:tr r,i ./¡, 19\) NOTA EDITORIAL
I ló (in'r'rj(( i{', rl( l( rrrx\ (11¡lrt' l0l
1.17 lt4critL.ti\ ¡I.|orr\\rl,lc' (lr 103
I lx. Mcri\t!.i\ lr¡(l|nr'.il,lr' ti lll 104
L'obra que avui reeditem no és sinó una mostra més de la permanent
Vlll. hLS IlAltllAItlSMES preocupació del seu autor per la normalització idiomátic; det país
Valenciá, preocupació que no ha deixat en e cap vestigi d,eixutesa
l09 o de rígid cncarcarament. Enric Valor va escriure MrLLoñg[( eL LLsx-
I lo lt0 CUATGE potser perqué servís de complement a les seues altres publica
t .r t2
I.l.' I l,l cions de tema lingüistic, peró també, tal volta, a fi de poder permetre,s,
t.t r ll6 i permetre als seus abundants lectors, una major llibeitat en i,exposició
ll.t lrs i en l'opinió. Perqué dir-ho tot- Enric Valor (Castaila, lgll) és
I15 :r20
un home .perfcctament -cat
respectuós amb la gramática establerta i ge_
I l() 12l
t1t 323 neral, perd també está autoritzat, per Ia seua experi¿ncia i pels sás
t.lH ll5 estudis, a mantenir criteris propis, i sovint justificats, sobrc una o altra
1.19.
150.
321 solució gramatical. El seu coneixement minuciós de la nostra variant
-t29
l5l. lll del catalá, és a dir, dcl valenciá parlat a moites de les nostres comar-
152. 3.13 ques, l'estimula i el garanteix per a actuar eD aquest scntit. I ell ho fa,
r5:r. _115 d'una manera sempre enraonada, meditada i serena, quan creu quc
r5-1. ll7 convé.
155. 319
156. 14r MILLoREM [L LLENGUATGE és una exposició ben clara perqu¿ el lector
r57 3,ll puga comprovar aixó que añrmem. El lilólcg Joan Soiá ha declicat a
t5s. ll5 l'obra un breu estudi, que comenga amb aquest parágraf:
t59. ]16
l«). j.llt nVet aquí u¡r liibre que no vacillo a qualificar d'extraorciinari i cle
r6t. 350 modélic. Crec quc és cl llibre que més ha aconseguit alk) quc deia
t6l. t52
t6l. 151
Fabra: que cada dialecte es preocupés d'enriquir-se i depurar-se per
l6.t 156 tai que després ens poguéssim retrobar tots. El Iector trobará en aquest
165. l5 ¡i llib¡e una gran riquesa de llenguatge, una sólida i segura informició,
166. 159 un gran tacte (molta delicadesa, pmdéncia i pedagogia). Dificilmenr
es podria demanar més., I
lX. ELS IliOI)lSl\1tiS En el seu origen, aquesta obra prové d'una séric d'articles cle premsa
que, a la manera de les Converses filoldgiques de Pompeu Fabra, prete-
167 hquiv l¿ncics dc lr¡\cs 163
165
nien orientar la gent en I'ús corr€cte de l'idioma, davant les vacil.lacions
i contra els calcs i altres defectes habituals en la ilengua parlada i lins
i tot en l'escrita. En la seua versió actual, peró, el recull ha estat arre-
lrl l-()cucion\ \obrc rjls trtots trrrlrr i¡ortrr l7i donit, ampliat i corregit tant com I'autor ha considerat necessari.
l,) 1,.,.,i,,r,...,1 .r'.1 \rrl' /,, l7l
lr.l. Sol)rcrlsullusrrpruisiorsc¡rnrcrciils. .. .. . ............. . Al País Valenciá actual tenim, en un trámit difícil, la batalla de la
l/ I l, ..r,rrtr r,Li.,r,. ¡ji .. lTii recuperació idiomática, batalla que s'está efcctuant en condicions que
1,1 1.. ...,..i11.r,1 i.'r,. 'i ll :llt0

IJIBI-t(x;RAI¡^ ....... 3s3

' Joan Soli: Del catald íncorrecte al catalá correcte. História dels cri-
terís de correcció l¡ngüística. Barcelona, Edicions 62, 1977, p. 226.
,r. .!''r t,, r..¡..t,.nt¡¡r'rr ,1,..,1.rv(,t;rl)l(.s. l-'r:rrr¡robriment de la llengua par-
l.r,l.¡,. r.¡¡, .!,rt.rt,,t'',. ¡r,,,:rt ir¡sistir.-l¡i- Ara bé, la revolució també
, .,,f rt r.r.,..r i.\¡,r.rlrtrv.r I llir l1¡-¡n quantitat d,escriptors valenciaDs
,lr r , r . , , II.r I,,|);r I IiII¡II; rl'origcn- han de recór¡e¡ a un Seguit
¡
.
. r rl .
. r '. | I

,1, l,,r¡¡rrrl,., r ¡lr. l(.t(.r illr¡irlruent empobridor€s- Per causes t¡en

1r.r,,r..,
,,,rrr.¡'rr,1,.. r i el diccionari generals de la nostra
¡,,.n,r',r..,, l;r llrir¡lartica
ll, rrl.rrr lr.rrr lr.rJ,rl {l(' Dl:t¡ltc¡¡i¡., durant els últims decennis, una ducti-
lrt rr l,r'rr , .,.r,,,rr. I li s(:r'illtura diária, de cadascú, en pateix, sobretot
.r ,r,'(., (o¡¡r l:r v:rlr.nciana, en la qual es juxtaposen perjudicis i pre-
¡rr,lr, r'. , rrr ,r¡,r lrrt(s lt¡¡tcnlables.
Mt r{rr'N t.r. t.r-tiN(; I iATGIi és un instrument eficag i Segur per a tendir
,.r¡, ,r l.r rlrr. lilitrt, l)cr a resoldre problemes que l'ús diari de I'idioma
lrr', ¡rl.rrrlr'¡rr ;r lots, pcr a sostraure'ns de la rigidesa, ñns ara ilesqui-
r.,1,1, , rlr l;r lt¡ trrratica- En un temps futur, que voldríem ben próxim,
,rlr¡r'r. rr¡rr l(lucsta seran, si pot ser, encara més necessáries que en
l'.r{ lu¡rl. l'cr(lL¡¿, com és ben evident, a mesura que l'idioma nostre tinga
r¡¡r ris ¡¡¡ris cxtcns, aniran sorgint-hi nous problemes, fins ara no pre-
vi,lo:i r) que fins ara era inútil de preveure'ls-. Aixd exigirá
l(r¡r s(:gurs- nous capítols per a nmillorar el llenguatge,. I, -n'es- ni cal
,li¡ lr{), l'atenta pe¡spicácia de Valor ens els pot proporcionar, tan
vis(:Lrts, tan inteHigentment muntats, com aquests que ara presentem.

I. AIGUNES NORMES DE LECTURA

 IEMA 1

LA S, LA SS (DOBLE ESSA)
LACILAC(CETRENCADA)

La nostra llengua utilitza per a la representació del so de s sorda

(igual a la castellana), la s, la ss, la c i la g, segons el casos i seguint
l'etimologia o origen de les paraules.
La s sonará sorda o forta («s" castellana) en les segiients
ocasions:
a) En principi de paraula: sant, sec, serra, signe (cast. «signo,),
sopar, sol, suc-
b) En 6na1 de sillaba: desfullar, aspre, castic, bosc, bast.t
c) A mitjan paraula darrere de consonant: dacsa, espolsa,
pansa, capsa, curset.'z
d) En linal absolut: cabd.s, espés, pastís, febrós, terrós, obtús,
bacs, lreds, t'als, tords.i
La ss sona també s sorda, i es troba només entre vocals: passa,
pesseta, comíssió, assot, gossos, lossr1. (Entre vocals no pot usar,se
la s senzilla si no és per a representar ei so de s sonora, com expli-
carem en un próxim tema.)
La c també es llig com una s sorda, peró només davant e o i,
Exemples; cedir, cendra, cacera, incert; cianur, ciátic, ciéncia, cicló,
dcid, nació, acció, substdncia, Valéncia.
Quan la c ha de sonar s davant a, o, u, aleshores porta, baix, el
signe anomenat cedeta (g). Exemples: cagador, amenaQo, balanEa,
confianqa, coneirenqa, comerg (cfr. comerciar), veng (clr. véncer).

' A condició de seguir'la consonant sorda.

' Vegeu «Exce¡rcions, del tema 2.
' Si s'enllaga amb un mot següent comengat per vocal, h o consonanl
sonora, aleshores esdevé s sonora.

li
 Exemples de paraules que duen s sonora:
desaporéixer, des esperat, desigual,
desor ellat, desunir, desinf lat, d"eshor a, deshonot ;
quasi, tesi, crisi, dosi,
éxtasi, diéresi, pardlisi,
IEMA 2 evasió, invasió, ocasió,
diuisió, provisió, reúsió,
LA S SONORA conclusíó, fusió, contusió,
masia, pagesia, poesia.
abusar, base, camisa,
Un dcls trets característics que separen el parlar popular de la desig, espasa, lesol,
capital i comarques centrals valencianes del de la resta del País gosar, hisenda, irisar,
és l'cnsordiment de la s sonora.r Aquesta pérdua fonética, que I osep, llosa, ma.,oyer,
ha tingut greus repercussions, és relativament moderna i no s'ha nosaltres, obesitat, posar,
cstés gairc enllá del Xúc1uer pel sud, si exceptuem Gandia, ni enllá rabosa, sorpresa, t¡sana,
clel Palirncia pel nord. usar, visible, Xeresa.
La s sonora és aquella que comparcix sola entre dues vocals. Quan el so de s sonora comparelr en principi de mot o darrere
Exemples: cosa, peseu, visita, pésol, desori, Jesús. El seu punt i la de consonant, s'ha de representar, forEosament, per z. Exemples:
seua manel'a d'articulació són iguals que els de la s sorda; peró
cn la s sonora es fan vib¡ar les cordes vocals com cn les altres zero, zig-zag, zona,
llctres sonores (d, b, n, etc.). onxe, dot¡e, cotorTe, quinTe.
La s sonora cxisteix en quasi tots els idiomes europeus occidcn- Excepcions: EI prefi.x trans seguit de vocal té sempre la s sonora. Exem
tals: en francés, anglis, alemanv i italiá, per exemple- Heus ací un ples'. transacció, transalldnlic, llegits «tra¡zacció», «tra¡zatlántic". I també
mot de cadascun de dits idiomes, on compareix aquesta classe de sl els,terbs endinsar í enfonsat (d.erivats de dins i lons), llegits «endinzar¡ i .en-
tonzarr-
Fra¡cés: causer (xarrar, raonar)
Anglés: reason (raó)
Alemany: lesen (llegir)
Italiá: cosa ( cos a)

Per poder fer-se una idea de la diferéncia entre una s sonora

i una s sorda, comparem la que hi ha entre una d i una t. I;t d i \a I
tenen el mateix punt d'articulació i també Ia mateixa manera de
ser articulades, peró en la d sonen les cordes vocals i en la ¿ no.
Podriem dir que la d és una I sonora.
Sabem ben bé que agó els será un poc difícil a alguns dels
nostres lectors. Ens permetem, doncs, recomanar-los que procu-
ren sentir les paraules dels exemples que segueixen, dites per par-
lants de fora de la zona central (per exemple, d'Alacant, de Castelló
dc la Plana, d'Alcoi, de Borriana, de Tarragona, de Mallorca, etc.).

I Tambe apareix aquest ensordiment a les comarques occidentals

Plincipat dc Caralunya com són la Llitera i Ribagorga.

l4 t5
 parem les que té el castellá, com ara, entre la «j» de Castella
-<mujer»- i la d'Andalusia que no afécten la unitat
ni la bona comprensió de la-<muhé»-,
llengua entre comarques diferents.)
Exemples de bon ús de Ia 7:
TEMA 3
jag, jardí, J aume,
j.oc, jónec, iotentut,
j ugar, juliol,
LESLLETRESJIG ¡urament,
barreja, bojos, desdeiuni.

t,l .i LAG
..p.:="nta cl so
.anomenat _ prepalatal sonor.
Aquest so La g davant e o i té el mateix so que la l. Exemples: geniua,
srlticuia
^,- -.I.,,1..4 en,la part
.
anterior del paladar i fent sonar lei cordes que sona. igual que si l'escrivíem «ieniva»; girar, iguál quJsi po-
l?:-{:t T.r. l'hcm pogut scntir ben pronunciar, foia áe-ia capital
valcncranJ, en paraules lals com ¡aque.ta, joee, just, vaja, pas'seja,
Savem «lrrar».

roios, dcjú. AI País ValenciiL és. igual-a l'aótuat . Peró la regla és que s'escriurá I davant a, o, u, i escriurem g
nlots nianutry». . iolly,, .iungle, ".¡, áé l;ffie. "n el. davant la e o la i.
Exemples de bon ús de la g.-
, Aquest.so,
qe
modernamenl. s'ha ensordit en el parlar de la ciutat
vr,tencra, t.avut s n¡ pronuncia pqc més o mcnys com una nch, gelar, gelea, geni,
('asrellant. Aqo un eslat de conlusió per exemple, el mot ,ro¿ mengem, dngel, regent,
lcast. "cl)oque»),.crea
aci cs diu igual que loc (cast. .¡ue[o,); xop (nom pagell, segell, agent,
,l'rrbre) es conlon amb Job lel nom j"t p"..onr'tg"'b -"oÁ i"rii gimniis, girar-se, gitar-se,
(s homófon dc marxe (del verb marxar¡, i s.aTi., ¡Éi¡ói ,rr,,o, dlgid, mengívol, cap girar,
lurtar, tneige, es pronuncie¡ erradcmenl "penrxar,, .torf_xár,, dgil, regirar, vigilant.
«mentxe».
Excepcions: Per raons etimológiques, s'escriu / davant la ¿ en unes poques
Tal ensordiment de la .¡ produeix
una gran perplexitat en els paraules:
parlants cl'aquesta zona quan l'h_an d'escriurc rec¡áment. Demés, -a\ En ierarquia, ¡eroglític, ietse¡. Jesús. Jeton¡, Jeremíes, !ehova, Jeru.
ocasiona una apreciable pérdua fonética, i lleva, consegüentment, salem, ñaiestat, i en els seus derivats.
sonoritat a l'elocució. En Ilenguatge culte és inadmissib-le aquesta b) En I'imperfet d'indicatiu del verb iaüre (cast. «yacer,):
cr¡nfusió de sons, per. molt a..éladi qre esliga en el parlar popular, icia, jeies, iel¿ (cast. .yacia', ctc.)
i cal anar bandejantJa a poc a p(rc. jéiem, jéieu, ieien (cast..yaciamos!, etc.)
La zona territorial d'ensordiment de Ia I --cxplicant-ho per c) Davant els aplecs -ecc, ect, que apareixen e¡r un reduit nombre de
<lamunt darnunt- arriba des del Xúquer o et-"niii paraules cultes: objecció, subjecció, objecte, subjecte, obiecta,r, sub¡ectar, e¡c.
(immeáia-
cions de Sagunt) i forma fora dues illes: una a G:lndia ciutat,
il'altra a Onda i Betxí i Ia seua rodalia. Tota la resta del país Va_
lenciá pronuncia bé, així com les Balears. El piincipit'iimb¿ con_
se.va aquest so, si n'exceptuem les comarques dc La Llitera i Ri
bagorga.
,, .Dins lcs diferents regions on es- pronuncia amb correcció la l,
s hr .observcn tanmatcix algunes diferéncies de matÍs: en unes
trandes es ta Iricativa (semblant a la francesa), com a Ba¡celona
i Girona, i en altres es fa africada, com la de i,anglés (el país Va_
lenciá, I-leida i Tortosa
--en aquestes
inicial). AixÍ i tot, les diferénciés
darreres, n6mes en posiclO
no són gens importants. (Com-
l6 l7
 Exemples:
exact e, pronunciat «egzacte»
etemple, » «egzemple»
exércit, » «egzércit»
IEMA 4 é*it, » «égzit»'
éxode, «égzode"
exuberant,
"» «egzuberant»
ELS VALORS DE LA X
exhaurír, » «egzaurir»
exhibir, '» "egzibir,
La ¡ té dos roms en la nostra llengua: ícs o _rer-r. exhumar, «egzumar»
ex-vol, » «egzvÓt»
., Es la lletra de mé,s-complicada utilització. Segons la seua posi_
ció, pot representa¡ diferents sons:
So EN P0SICIó INICIAL
SoNA uKS,: En aquesta posició (principi de mot o de siilaba), sona prepa-
latal sorda, africada (com "ch, castellana) en els parlars occiden-
a) Entre vocals. Exemples: tals r i fricativa (com uch" francesa) en els parlars orientals.' Amb-
dues pronunciacions són admeses. per bé que la darrera está més
ta-x.o., pronunciat « taksa» estesa.5 Exemples:
sete, » «sékse"
lixar, , "fiksar"
xacal (castellá nchacal,)
próxim, «próksim" xec (é) ( " "cheque»)
l*re, ' *lukse, ¡ic ( , "chico")
" xocar ( , nchocar, )
b) Entre vocal i
consonant sorda. Exemples: xulla ( ,
planxa ( , "chuleta")
*plancha,)
explosió, pronunciat neksplosió"
t ex.tos, » «tékstos» perxes (é) " nperchas" )
mktos, » «mikstos» arxiu ", narchivo")
anxovu (ó) nanchoa")
c) En fina1 de paraules cultes. Exemples: Manxúria , .Manchuria,)
xíular , "silbar,)
lax, p¡onunciat *fuelle,)
anex, "laks,
uanéks,
manxo. "
crucilix, «crucifiks»
ortodox, «ortodóks» ' Les pronunciacions "eixemple», «eix¿rcit», .¿ksit", són dialectals.
' Contiades de Lleida, gran part de les tarragonines i tot el Pais Va'
reflux, «refluks» lenciá. [És Valls d'A¡dorra també hi són i¡closes. Per excepció, en els parlars
eslinx, occidentals, en inicial de paraula també sona nch, francesa en alguns mots
larínx, "esEnks, d'origen arábic, en el grecisme rdrcia a xaüa, en algu¡s mots manllevats
linx, "larinks, d'alties llengües i en els topdnims meridionals valencians. Heus-ne ací els
"links" principals
- l. NorDs exemples:
arábics: ¡¿loc, xorop, tdvega, zilro.
2. Manlleus del francés: xaruga, xemeneia o xiñenera, tolel.
So¡¡a
"GZ":
t
3. Manlleu de l'alemany: rofis.
4. Topónims: Xnbb, Xaló, Xdtiva, Xeresa, Xixona.
Només en e¡- inicial seguit de vocal, á o consonant sonora. ' Roslelló i Pirineu Oriental; comarques de Girona, Barcelona i part
de les de Tarragona. També les Balears.
.' Per.a la recta interpretació d'aquesta pronunciació 6gurada, vegeu el ' En la paralització d'r¡na .s" llatina hi ha vaciHació; fricativa: ¡¿-
v:rlor de la z en el tema 2. ringa; aficada', r¡nglot (i tanbé singlot). (Respectivament, de "siri¡ga" i
rsingultu,.)
lii l9
8o ttN tttNlr. rn¡ol.rrr

. lln linrl d6 paraul¡ dar¡ere de consona¡t. sona també prepa-

l¡t¡l ¡[rlc¡dl ¡orda (cch¡ castellana). Exemple!:
(castellá «Elche»)
lht¡.x (vila valenciana) TEMA 5
(de l'anglés
(de I'anglés "puach") LES VOCALS OBERTES I LES TANCADES
"lunch,)
Er,s »fcn lrs
En el País Valenciá, quasi en la seua totalitat dins els parlars
La ¡ forma part de dos dígrafs o lletres compostes: i-r i ,¡. occidentals, es pronuncien set vocals: a, é, é, i, ó, ó, u.t
El primer representa el so de «ch» francesa i compareix unica_ Entre aquestes set vocals, observem que hi ha dues e¿ i dues oo.
ment entre vocals o darrere vocal e¡ 6¡ral de mot. Exemples: car-xa, Les que van assenyalades amb accent agut (') són tancades, i les
rekes, ct¡kos, f luixos; bai*, peix, flix, coix, dibuit. que el duen greu ('), obertes.
OBSERVACIó: A Cata.tulya OrieEtal, les Balears i la part meridional El poble valenciá de totes les comarques (incloent-hi la capital)
9:l lgts y-a\Eciá, l1 i der grc{3i t ¿.-.;-"da_ 14 pñ,ir;i"-.f iu'"iáií"i], pronuncia amb absoluta perfec.ció les obertes i les tancades. Tan-
acruatmetrt,. la. normal en la llengua literária. TaDmateix. és admissible la mateix, per a la recta lectura i per a la bona aplicació dels accents
|leu sonancla de ta I que e§ practica a Lleida, Tortosa, Valéncia, etc. gráfrcs, convé conéixer les reglei dc tancameni o obertura de dites
Quan entre vocals s'ha de representar el so fort, o siga el de vocals. (Regles que tenen per base l'etimologia dels mots i la in-
«ch» castellana,,s'empra el dígraf'r:. Exemples: atxa,' tátial, bretxa, lluéncia dc certes consonants sobre els sons ve-rns.)
'Íletx.a,
fitxa, salsitxa, cotxe, tantotre, dub@. Genetalment corres- Primer cal llegir atenhment els exemples que segueixen, tot
pon, .com^ es- pot comprovar, a una grafia casteliana amb ncho: adonant-nos de les diferüncies entre rmes i altres vocals.
obrecha, flecha, coche, ducha,.
Ir representa també el so, de «ch" castellana en final absolut, EE tancades (tipus en cursiva):
en els casos que veurem en el tema 15.
Avui passaré p¿r sa casa.
- -Enguany l'herba ha
-...*Ell no té por del ventflorit prompt¿.
ni d¿ la tempestat.
EE obertes (tipus en cursiva):
Ter¡a fZrtil i c¿l blau.
- Napoleó fou un geni de la guerra.
- Les ful1es eren verdes i tendres.
-
OO tancades (tipus en cursiva):
Augme[ta moltíssim la circulacid rodada.
- Aquesta nit no he pogut dormir.
- Dos i dos sdn quatre.
-
! Hi ha, a més, una vocal neutra (escrita a o e) en catalá oriental i ba-
leáric (Girona, Barcelona, part de Tarragona, i les Illes).
l) 2l
 l ¡ r ,¡l,, r t, ll, .. , rr , llr.,rv,r )

\,r¡,,r,r , ¡¡r, 1,,,¡, lr,,rrl

l ,' ,,,lll r ,l,,lr ,.., l,r rrrri,, iruirortant del poble.
I , ,,r, ,1,,rr., ,..t.r\,,r ¡rl,,lliü¡
TEMA ó
L r,,.tr.¡ , t.rrrr.rrl.r ris scrnblant a la castellana, peró no ardba
rrrlr rl rrrr,.rr¡, rt (l'ir(¡rr(rsLa. Compareix igual en síl.lába forta ot REGLES DE LA E TÓNICA OBERTA
,,¡, r ,tr, , . .rll.¡lrrr rli:bil o itoná,, i quán s,ha d,accertuar gráÁ-
,,r,, ,,r ,,¡,1 ,r¡r¡lr,les r.egles quc indicarem en el tema 12,
rrt,,, ,.1.,,
t.r, forA
¡ ¡rl,.rt'.¡rt (é), o siga, €l quc s,escriu de dreta csquerra
,., a La e tónica és generalment oberta en els casos següents:
¡, ,,. r,t I r, ¡r¡lrf(.\: tLtrnAré, Cr¿ix?ns.
| ,r ,. olrr.¡ t;r ds un fonema de molt major obertura que la ¿ tan- 1. Davant de síllaba en i. Exemples:
, ,,1,r ( ,,rr¡)iu.(ir).r la e dels mots Déu (cást. i-áJ¿¿ (el nú- tebi, neci, medi, col'legi,
'.r,
ro lo) l{r:suita més oberta encara que la"Dios,) e oberta del fiancés epiteli, conveni, ob sequi,
, rr l.r lrrrr¡rrrl¿r .fer,, i, si duu accent gáñc, és misteri, f erri, magnesi;
sempr; ;l greu 1é).
I:¡ , r¡l¡c-rta no compareix més que en sÍllaba forta o tónica. t¿cnic, dial¿ctic, sat¿tlit,
I I ,,r,'.,r, ,luc les e¿ de lcs sÍl-labes pelvis, espléndid, aP¿ndix,
débil5 s á¡6¡¿s sdn-rirr-iír.
scmpre tanca
rlt r I,)xcruples tl'obertes amb accent grdnic: cridul, O'ob"r_ r éptil, exércit, Pérfid.
t, \ s(.rsu accen¡ gráfic: premi. ccrt.
2. Davant de sil{aba en ¿¿. Exemples:
. Qua¡r la ¿ tónica oberta d'un mot passa en un derivat a ¿ átona,
,l, rra de scr.oberta.. Exemples: cel ré ) oberü; p.ia ."1uti"t oremus, estfenu, ingenu, perpetu;
iá'.
l'r,r/r?i trmbe,la te oberta; peró premiar ja la té iancada. Comparem ii r¿gul, ¿mul, fémur, ref eréndum:
lttt¡bc cr¿dul i cr¿dulit¿t, ccrt i certcso. réóua, lécula, cédula, céHula.
OBSERVACIó: En ei catalá orienral hi }la algunes l¡es ¿¿ obertes que 3. Davant de l, H o rr. Exemples:
iil..:1..i9.qp^*id."ral i vatenciá. pcr exempte, et irirx Jirn-i*,riLi -er: tatet.
it¡tltct¡er, etc.. pronunc¡als dgatét., .homen¡t,; els pafticipis
proEresa (qesa'), etc.; els ordinals en -e: c.inque, ¿inqucia en -és prdmls, anhel, arrel, bel, cerebel,
l.éna"),'etc. cruel, duel, estel, fel,
gel, mode| rebel, tel;
candela, clientela, esquela,
d amis el:l a, f r ane4a, nov eI:Lu,
guerra, teffa, ÍeÍto.
4. Davant de r més consonant (amb poques excepcions). Exem-
ples:
rerb, v\erba, comerQ,
verd, terge, merla,
estaf eftn, hivern, esquerP,
vers, cert, ca.terua.
(Com a excepcions leniñi terme, erm, herba i pocs més, que es pronun-
cien amb e tancada,)

'En tot el catalá.occidcntal, des d'Andorra al sud del país Valencitr, es

5. En tots els esdniixols. Exemples:
scgue¡x a-questa mateixa pronúncia. No així en la zona del catalá oriental, an¿cdold, Pécora, trémolo,
'rl] lc\ pe atones tenen un so nculre entre a i¿. rémora, Péndol, génesi-
ll 73
 lll»ta.,'q, *r¿nnla, séñola, tém-

,. I I t, r,',, , r,,,rrlr, .,,1, r, r, r¡r¡ l.r ¡. ,¡l¡r.r r.r l,llcrrr¡tles:

, I,..tt, tt,,l,tl, r,.lt¡t,tl,
¡ t, \, lt¡tttl ,
TEMA 7
' tt I u, l)1.,1)\. , ltt)tlut,lt.
t, t,, r ¡ \¡, t,, r,¡. ,rl)il¡ll.r r, Iill¡(.¡rllx: castrense, SOBRE LA VOCAL O
.,t, .rrlr
r, )t.,,t,ttt1l forefise, etc.; lepra,
, t', ¡ lr Ir rr'n t,r¡rl,i: ¡, tir¡icn oberta les terminacions -¿cle,
'' Lt. t lttt.,,1,/r¡ l.lxt.lrrl¡lt.s: La nostra o tancada sol ser-ho un poc més que la del castellá;
apareix igual en síllabes fortes o tóniques que en les débils o átones,
dlú ta, corrccte, selecta, i quan s'ha d'accentuar gráficament duu l'accent agut (ó). Exem-
tttlcPl c, coficepte, fecepta- ples: reacció, caitó, món, manyós; yoluntat, donem, posar.
Conforme el nostre idioma posseeix una ¿ oberta; també té una
o oberta, que és un fonema de molt major obertura que la o tan-
lr.r':r rle lcs rcgles sobredites, hi ha, encara, paraule5 amb e cada. El francés i l'italiá també tenen oo obertes, peró no ho són
,
(,¡)cr rir: irtArrncs [erTnrnades en -eu (fideu., peu, prcu, recreu), en¿a, tant com al PaÍs Valenciá i Balears. Per a adonar-nos bé d'aquest
tit¡ttln., c..ndra, tendra, el verb ceridre á"q;J, ;A;,-;;;e per als fonema, comparem les oo obertes de paraules tan corrents com
¡r(¡ v¡l(ncians són fácils d'aprendre p", .i' ta piditi."'a!'i,id;"_u. dona (cast. «mujer») i escola, amb les oo tancades de lligó i poma.
Lcs regles precedents s'estenen als femenins i plurals del La o oberta no pot aparéixer més que en síllaba forta o tónica;
quc comprenen i als seus derivats, sempre que ia , hi mots és a dir, que les oo de 1es sillabes débils o átones són sempre
Exemples: s_i tebi.Le ¿ oberia, e; rindrá timbi"eguesca tancades.
::):lt.t9llq,
tpors I teorcs; st arrel té e oberta, en tindran les formcs t¿b¡a, L'accent que ha de portar Ia o oberta és sernpre el greu (ó),
rizo_ o siga el que s'escriu d'esquerra a dreta baixant (com hem visl
tdniques del ve¡b arrelar (arrela, arielen, etc.j.
P,eró aquesl.es ee obertes passen a tancades quan en eis en les lliEons anteriors); perü no el durá sempre, puix que inde-
derivats pendentment de la seua obertura, es regeix, com totes le! vocals,
qucden en posrcló átona: de tebi, tebior (amb e tancada):
d,arrel, per les regles d'accentuació gráfica que explicarem en el tema 12.
arrelar (e tancada), etc.
Exemples d'obertes amb accent grdfic cómic, prórim; i d'obertes
sense accent grá§,c; poble, horta.
Quan la o tónica oberta d'un mot passa en un derivat a posició
átona, esdevindÉ o tancada. Exemples: bo té o oberta; peró
bond.at la té tancada. Fort també té o oberta; peró fortalesa la té
tancada. Comparem així mateix porta i portal, órid i oxidat.

REGI-ES DE L{ O TóNrcA oBERTA

1.' Será oberta davant la vocal i o sillaba en i. Exemples:

' Sú olu també pot scr amb e oberta
bocoi, boia, estoic, ce4uloide, boina; negoc| soci, dimoni, oolónia,
crónic, ordi, glória, bóric, pórtic, cossi, pronóstic, prórim.
2.' Ho será també davant la vocal a o sí[aba en r¿. Exemples:
bou, prou, moure, ploure, diious; cómput,Corpus, módul, póstum.
Exce¡rcions: iou (cast. ryugor) i po¿ cal prctruaciar-los a¡lb o ta¡c¿da,
3." Es així mateix oberta en els mots esdniixols en general.
Exemples: cólera, dómino, cómode, drfena, apóstrofe, róssega.
(s¿mota).
Bxcepcions: f óntula, póleora, tórtora-

25
 |" rr,¡1,, rt.r,.rr,.l., tr.¡rrr,.:, rit.¡rtilics i d,cru_
, r,' .l,rrrrl,,.
,'r, I I'rrfl,. , ,,1,t,. ,tÜ ,,l,ttt tt r,¡tttl,t.,t, ,ttttr,¡irLrl,
,l
,t,t,'ttt,tl ,ItttL,tttt-t,t.. ,utttt,,,tttt. tr,,,,r, , ¡ t,,tr, '
próleg,
tuttorl."
lri,, ¡', ti, f1l,tr,¡,,,
l.rr¡1r, r,., olrr'¡ ¡,¡ ¡ ,, lt:s -.;Cgiicnts terminaCiOnS: TEMA 8
t )1., -()cu, _oQ,
ttl, -of a, REGLES DE LA O TONICA TANCADA
_oig, -oia,
_ol, -ola, _olt, -ol.ta,
-ort, -ofta, La o tdnica, o siga, aquella on recau I'accent prosódic, també
-ossa, _ost, -osta, pot ser tancada, com explicárem en el tema 7; i ho será principal-
-ot, _ota (augmentatius), ment en els casos que exposem a continuació:
-ot, -ota (no augmentatius). l. En la terminació aguda -d. Exemples: cbandó, acció, bassó,
albercoc,. bloc, estoc, groc, foc, bajoca, broca, lloca, braó, carbó, comunió, d.ragó, durelló, emoció, erigó, flascó,
,--,Exemples:
,i|!,-r"lo, soca; arrgc,,feroc, veloq; gallol, carxola: boig, goig, roig, fusió, galindó, gasó, habitació, histrió, itlusió, inflexió, jaló, tapó,
bunyot, b,ressol, c.aragol, cotnss¡, ¿rrror, áói, Ttl""gát, Iegió, lesió, lletsó, llimó, minyó, missió, nació, nipó, casió, oració,
?^ilf,,-,rotl,
,-\1:,:,, . paó, perelló, raó, rcdó, saó, sifó, todó, totó, vagó, versió, xaró,
ry:::to, ptnyol. sequiol. sol, escola, gentola, solt, volt,'ab.
s.o-t ta, motta; ravegó, zircó-
lort, horl, to,rt, horta, porta; brossa, estroisa, lossa, Aquesta regla afecta a uns t.rcs mil mots del Iéxic cor¡ent.
Rrossa, mossa (cast.
"mella»), cos.t, impost, post, rebost, áImorto, Davant daixó hi ha u¡es redüdissimes srcepcions: bo, so, to i els seus
llolta, c;9st.a.
.crosta, resposta; homeitit,' íl"oi, i*áii, t"rrtoto;
b.t.got_, calbot, clot. cullerot, escot,pot, trot, composts, els pronoms aQó, akó i ¿¿¡¿, i alguns mots més de poc ús.
cabota,' derrota, granota,
ptgota. 2. En les terminacions -oll i -olla. Exemples: atropoll, batoll,
, Excepcions: ¿,o. (casi. .macho c¿brío"), boca, joca; es¡oip (cast. .cstu. bedoll, borboll, capoll, clofoll, doll, embroll. escorcoll,fenoll, genoll,
che"-lt braot, .udot. cota {substáncia a'up.l"i¡ hólt--i' üJir?r'.i.. ro.rr.,
,r¿utulrrques Oct ycrb etcottir. cort; bossa i gossa: ag1st,
Brumoll, manoll, matoll, motroll, penioll, poll, reboll, restoll, sadoll,
btusta: bot, brot, mot, nebot, iot.. *á"stái-3 congost, mos¡, soroll, taboll, toll, xipoll, xoll, ampolla, argolla, batnbolla, brolla,
;.;;i;;',iü;; i",i"rgtot, ooto. cadolla, coscolla, dolla, embrolla, estrafolla, fadolla, forrolla, ga-
EoIr, sota. I pocs mis de mcnor us.
NOTES: 1.' En la terminació -oq t_enen dolla, panolla, polla, sorolla i tolla.
fero§.. prccos i vetos: I renei
-ü'á o oberta els adjectius, que_¿o,
!t-yr.
¡rurres- a/,roc (casl. "midrorio,) ir;;;¿; ;ir' iiüii^iii,, són l-es e:cepcions també en són poques: coll, loll i moll; colla, degolla,
molla, olla í yirolÍa, i alguna més de poc ús.
i ¿,oC (cast. ,bozal").
la terminació. {¿t es tancad3, malgrat anar-hi la o segurda dc
, i...^E^" Kegla
,i., 3. En les terminacions -om, -oma; -onfl, -orma, -orme. Exem-
119.9. Pnmera). Exemples: coix, mo1x, folr. Acó no es iánsid.,ra ples: brom, colom, crom, gnom, llom, om, plom, policrom, pom,
q,t^ regla, perqu¡ el grup ü és t¡na consonanL composre, és a clir,
:,):"Ti9 ?,tlelfl rotn, som, tom; aromq, atioma, broma, coloma, coma, diploma,
represent¡da amb dos-signes pronunciada en la major pari
ucl Iarrllurt ltngur\¡ic com una och" lrañcesa,i sensc sonar la
'rrü.sola-
i, distoma, epitelioma, estoma, fibroma, glaucoma, goma, hematoma,
idioma, lipoma, lloma, moma, oma, paloma, ploma, riToma, sar-
coma, lracoma, zígoma; bromoform, cloroform, otoÍorm; cormo,
forma, nrcrma, norma, plataforma, reforma; aeriÍorme, conforme,
deforme, enorme, filiforme, informe, juncíforme, multiforme, etc.
Excepcions: noñ i els seus composts; hom i majordom.
4. Davant una m seguida de consona¡t. Exemples: bomba, capi-
tomba, simbomba, tomba, tromba, hecatoffibe, bombo, escombra,
ombra, cogombre, nombre, pompa, tlompa, sompo, rompre, compte,
prompte.
Excepcious: rótnbic í cómput, que cauen dins les rcgles de ta o oberta;
co¡nte (cast. aconde,), eescom¡e, etc.
 . 5 li¡r lt'S lt.¡lr¡irIttir¡rr::, (Ú, t)ti; ti\. t)\t¡, lrrrrlr :rl¡,,trns milefS
tlr',rrrrrls i r.sr ¡rssissirrr.s r.¡r (.lx i(,,,,. l,lrr.rri¡r1,.:,: ,,lt,tr,iri)r-i,' ,urt,,rior,
tt,t.tl.,'r, lrtt'lldtlt:r, turt¿Eúh'r, t.t.¡nti¡.t tht., t,lli,lt,r, ,l,,sstlttr,
It!,r,,,t t:t:lt'r,
: ,ltunor., irwus<tr, jrt¡1ul,t , licrt¡, ll¿¡rr, rtut j.r, n,:gror,
türtt'r, fk,r,t,ttor, qucslor, raor, sccor, traidor, untor, wni,lor, xat'<t
t:r, :d!d?r ; uurom, bacora, eslora, es rora,. lit"r", ictlaáiiu, penyo_
,tt, t(nor.a; abundós, bascós,..cal.mós, delitó_s, esAuiñs, ¡,isti¡bs,
fftixós, honros, impetuós, joiós, llinós, nul)olós, rill¡scis; atbim¡_
nos-tl, ccndrosd, escandalosa, Íil-osa, gatosa, glucosa, nebulosa,
- ra_
D-?sa,, sosa,¡ trcmolosa, ventosa. lcs principa_ls excepcions són: cor,
9r,thora,. lora;,cos, mos, tós; alosa, cosa, llosa, n'osa, prosa, rosa
r cls derrvsts de cloure, com closa, resclosa, etc.
2S
tiriú,r,
TEMA 9
'
EL PRONOM HO
El nostre idioma posseeix un pronom de gran precisió, dit
pronom feble neutre, que és escrit en totes posicions ho. Ho re-
presenta un complement directe neutre,t tot substituint un con-
cepte que puga ser indicat pels demostratius a9ó, abó o alló.
Vegem:
Si damunt la taula hi ha uuna ploma estilográfica» i «un llibre»,
és clar que podem anomenar-ho tot plegat «aixó que hi ha damunt
la taula, o simplement oaixd»- Amb tal f¡ase o amb tal demos-
tratiu, podem construir l'oració transitiva corresponent Porta
aixó que hi ha damunt la taula. O bé Porta ai.xó.
Peró si ja s'estava parlant de tais objettes (la ploma i el llibre),
no es recorre a una frase tan llarga ni tampoc al demostratiu, sinó
a un prorom complement dels que s'adjunten al verb ----€n aquest
cas /¿ó. Direm: Porta-ho. Si s'havia tmctat solament de la ploma
estilográfica, hauria estat el pronom complement /a el que la
representaria: Porta-Ia. I si era el llibre, el pronom complement
el: Porta'|. Peró com que es tracta d'un objecte femení i un de
masculí alhora, la llengua apella a un terme neutre Porta-ho.
Moltes vegades, fto representa un concepte o
-lo-.'
un pensament que
realment és neutre (per no referir-se concretament a cap element
masculí ni femení). Exemple: Veges-ho t . A on fto pot significar,
suposem, la frase usi vénen ja»: Veges tu si vénen ja = Veges-ho t_u.
Ilo serveix també per a representar un terme predicatiu dels verbs
ser, estar, semblar i altres de significació pareguda. Exemples: Es
creu molt sabut i no ho és. Ahir estova fialalt, peró avui ja no ho
estd. {.Jnes regades em sembla bonic i unes altres no m'ho sembla-
L'eN[eq FóNrc DE IIO
I/o és un pronom sense accent. Com a tal, quan va davant del
verb actua com a proclític, i quan va darrere com a enclític; és
I Recordem que complement directe és aquell on recau «directarDent»
l'acció del verb traüsitiu.
 .r rlr, rll¡'{ , ¡ro¡rll r,¡ llrlt,rf rrl vr.¡lr: si ntl¡cst comeng:a en vocal,
( (|¡rr ,t r¿ ¡ LII.,LII.IIII. r .,r lr, ¡rlr,r (.t) vt)(:iri, coÜt
a a semivocal. Exgm-
¡,lr'..
N,, lt,t lttt¡,,,¡u t,itl l)l.ont¡nciat «no uavem vist».
,\t tl t lto t:tltorc » «sí que uentenc».
llt¡ íttstullurtn aci "» «uinstallarem aci».
l\t¡ttlto corrents «pórtau corrents».
'l'r-t:nt¡uc-ho tot » «trénqueu tot».
Obri-ho bé , .dbriú bé".
No ho estd » «no uestá».
Davant consonant o darrere consonant o u, ho manlé el seu so
normal de o tancada: Ho veus?, Estic debant-ho, Trau-ho.
Noteu també: No ho sé (pronunci¿t «nóu sé»).

II. NOTES SOBRE ORTOGRAFIA

.t)
 IEMA 10

RAONS CIENTIFIQUES DE L'ORTOGRAFIA ACTUAL

Es un error molt freqüent c-reure que tots els sons d'una llengua
la nostra o com el castellá o el francés- poden representar-se
-com
un per un amb les lletres de I'alfabet llatí. No-: la trañscripció de
l'enorme gamma de sons d'un idioma, amb tan reduit noribre de
lletres, sols pot fer-se d'una manera aproximativa i convencional.
Agd es pot constatar repassant l'alfabet fonétic d'una llengua mo-
derna qualsevol, per mitjá del qual es representen ,.totso éls seus
fonemes amb gran precisió: un alfabet- fonétic elemental ja té
dues--o- tres vegades més signes que lletres emprem nosaftres;
un .alfabet _f-onétic complet tá tal quantitat de si§nes grirfics, que
és inaplicable en la práctica de I'escriptura i la lectuia normáls,
per la seua evident complexitat.
Per aixó, ens hem de limitar forgosament a fer combinacions
amb eI nostre alfabet llatÍ, tan senzill i reduit, peró que resulta
suficient en la práctica amb ar.¡-xili de les regles prbsódi{ues.
El conjunt de preceptes que regeixen aquest darrer i comú sis-
tema de_ representació convencional, cs diu oortografia", i en la
nosl.ra llengua es basa en I'etimologia dcls mots i en la tradici<i
gráfica.

L'ern¡olocr¡ DELs r{ors

L'origen de la nostra llengua está en la lenta transformació de1

llatí mlgar importat en les nostres terres durant la seua inclusió
en.l'Imperi Romá. Es el mateix cas de1 francés, de l'occitá, del cas-
tellá, del galaico-portugués, de l'italiá, del ¡omanés, etc.
Derivats del llatí, tots els idiomes moderns del nostre grup,
resultants de la fragmentació lingüística de l'Imperi, és naturál
que en la seua ortografia reflectesquen Ia base llatlna (o llatinitza-
da) dels mots. El criteri general ha estat mantenir dins certs límits
la ofisonomia, llatina de les paraules, tot i fent-la compatible amb
el resultat fina1 de l'evolució fonética que cada llengui románica
representa,
Per exemple, el mot del llatí mlgar ncivitate" dóna lloc a I'italiá
.citl,, al francés «cité,, al nostre ciutat i castellá «ciudad», tots
^l
, r¡lr, Í , r.rl, ,,r¡ t',,1,,."r ¡|r.rtr(. irrt(.rl)lr.lil(:iotrs for]étiques diferents diciu" } judici (al costvt de iui), oofficiu" ) oficr, "concilit» > con-
r 1,, 1,, ¡,.r.,t, rr, ¡,r ,1,.1,, t¡r.t,, Irr irrr-ip¡rls tlr.: I¡ "fisonomia, del mot cili, "ángelu" > iaqel, «lácrima» ) lldgrima, «questione» ) qüestió.
Crec que, amb a9ó, el lector té prou elements de judici per a
l¡,rr,rl ,,,,,r r, ,rr¡rl, l'r.t¡rrr llrrli uclrclrr,: italiá «celo», francés ocielr, comprendre les raons que han inclinat els académics, escriptors,
,l rlr.lr¡ ','l t,l ,.r,.tcllr'r ", iL*r,. I-amb ojocus,: italiá «jocco», filólegs i gramátics per a 6xar I'ortografia ¿ctual, solemriement
lr.r,, -l¡¡-,,.1 r,),,tr{ ¡or: icl castcll}. «juego». I aixi en tánts de acceptada per totes les institucions culturals del Principat, el País
rrl, r . ,1, nr,t,, (,)r¡r .,'lri ¡rodricn adduir. Valenciá2 i les Balears i emprada avui en la llengua literária de
tots tres paisos.
I r ¡l¡¡t,rr rr, (,¡rA¡;t(
^
"llrr;r cscrita no és sols la reproducció de les paraules,
llr'rr¡1rra
,,r¡r,r t.rrrlrt! cl vohicle amb qu¿ es transmet i perpetua l'óbra
cul-
tru:¡l rl'r¡¡r l)oble... Els textós clássics i les oürei mestres sobre-
r,¡u< r¡ rr llu¡'época i són llegits per generacions molt posteriors.»
A(luesta cita, del frldleg valenciá M. Sanchis Guarner,r és exacta
i :rllrguu:rdora. No podem, doncs, trencar la tradició gráfica de
I.r rrostra llengua; només ens podem permetre modjficai prudent-
¡ucnt ce_rtes -grafies per a una major siitematització. Es el que han
fct t¡mbé el francés i el castellá i, en menor grau, l'italiiá dels
rrostres dies.
Rcferint-nos exclusivament al domini lingüistic a qué perta-
nyem, hem de rbmarcar que els textos dels segles xrv i xv no pre-
senten una ortografia sistemática a la moderna, peró si que ofe-
rcixen una série de solucions fixes als problemes de representació
gráfica que plantejá en els segles anteriors la consolidació del
nostrc romanq..Hi ha la persisténcia de práctiques" que, arreple-
gades per la llengua moderna, donen lloc a l'actual normalització.
Uns exemples:
l. El grup consonintic llatí sc, davant de la ¿ o Ia i, es resol
en el so de xeix o «ch" francesa, i cs va escriure ¿¡¡! a;
"násce-
re» > «nüer» (modernament ndixer), «créscere» > «créxer» (mo-
dernament créLrer), ) «pex» (modernament peíx), nfasce, )
nfex" (modernament"pisce,
f eix.).
2- El grup medial dy, precedit de vocal, doná el so palatal
sonor que representárem i representem per 1.' opodiare" ) pujar,
"videamus, 7 yejart.
3. El grup fy, precedit de certes consonants, es convertÍ en C
(pronunciat s sorda): (catteone» ) cagó, «lectione, > lligó,
«fortia» ) forqo,
"rnarfiu" )> marg.
4. En els cultismes queda més próxima la forma llatina: "ju-
' En el Pais Valenciá foren acceptades les normes d'uniñcació ortográ-
ti.:a per totes les entitals culturals (Centre de Cuttura, Lo Rat PeDat, Societat
' Veget Gramá.tica Valencla¡a. Ed. Torre. Val¿ncia, 1950.
Cast¿llonenc.a de Cultura, etc.), per les tres Diputacions i pels principals
Ajuntaments, en assemblea que es celebrá a Castelló de ia Plana I'any 1932.
i+ 35
 Aplicació dels exemples precedents:

- He vist l'home que va vindre ahir.

L'herbasser no ha portat avui I'herba.
-
- La mdquina fotogrdfica és d'aquell iove,
Se'n va el bon temps.
TEMA 1 I - Ens ha yisitat l'amic del prot'essor.
- El guardid malalt de l'estómac.
N( II'f CIA DE L'APÓSTROF - L'ínnocent estavo
es relia del maluat.
-
- Lluitem per l'honor dels nostres.
bondat és I'or més yaluós.
',r¡rr,..trrrl tis rur signe (') -La pare
,.,
.l _que es col.loca a continuació o pre-
r r.r (,,1s,,¡tílnt, per indicar -ElLi parle m'aconsella
i
com cal.
no m'escolta.
'l¡rt que una vocal ha estat elidida -
,1,, | ¡ ,r r.rt,tur¡r r suprimida igu_alment de la pronunciació.
Exemples:
/ /,,,l,,,, (t)ri'lunciat."lóme"), I'herba (proninciat olerl¡a"), d,a^quell -loNo m'insta4e en aquest lloc.
m'obligue a res.
ll,r,,rr¡r( iat .daquell,), se'n ua (pronunciat «senvá»). - M'uneix amb ell una gran amistat.
- yestida d'amazona-
- Anavaho espere d'ella.
f,ir.rsx1 nrn¡crl -NoEll es trobara ple d'ira.
- Ara no parlem d'honor ni de res semblant.
La lletra elidida pot ser-ho davant o darere la consonant, perd
- Els escolans yan trobar un niu d'bbiles.
,,
lJpdslrot sempre anirá enlrc aqucsta i e[ mot on queda unida
- Es un temps de pluja i d'humitat.
londticamcnt. Pcr exemple, I'arl.icle e/ o cl pronom ern perdcn la e
- Porta'm un llibre interessant.
rnrcral, pero.porten I apostrot a continuació de la I o de la m: l,amic,
- pots creure't aqueixes falóries.
ómac, l' innocen t, l' honor, I' or, I' humil (pronunciats olamic,,
l' cs
-NoEll no pot ofendre's.
t
. lestómac», o I innoce¡t,,
- Aquesta nit, me'I du.
colta, m'hstal.lc, m'obligue,"lonor,, -"1ór,, * lumil, ); (pronunciars
m' acons ella, m' es
_
- Se'ls posa de matí.
m'óbriga, m'uncii «m:r- - Els documents, porta-me'ls quan pugues.
consella», nmescolta,, «mobliguc",'.móbriga,, «mu- -
neix»). "minstaHe,,
I també la preposició d.e, qlue té la e al final, duu l,apóstrof
com els anteriors exemples: d'amazona, d'elta, d'irá, d,honoi, tt'ób¡-
lcs, d hufiital, etc. (pronunciats odamazona", ndella", ndira", etc.).

L'ELIsró rN\'BRSA

. L'apdslrof es presenta en final de paraula quan l'elisió es pro.

dueix en un pronom débil que'Ja darre¡e el verü o darrere u¡ altre
pronom. Exemples:
porta'm (reducció de «porta-me»), llegit «pórtam»;
creure't (reducció de «creure-te»), Ilegit ucréuret,;
ol endre's (reducció de oofendre-se"), llegit *ofendres";
me'l du (reducció de
"r¡s sl d¡"), llegit «meldú»;
se'ls posa (reducció de
"se els posa»), llegit ..selsposa,;
porta-me' I s (reducció de «porta-melos,), llegit «pórtamels».

3f) 3'/
 trari de dins); rndra (f¡uita), per diferenciar-lo de mora (femení de
moro), i ténen (del verb tenir o eindre), a diferéncia de venen (del
verb vendre).
ó.' ks terminacions ¿i, ei, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu, si fen.en
l'accent prosódic en la primera vocal no duen accent gráfic. Exem-
't riMA l2 ples: No s'accentuaran espai, remei, comboi, etc., tti sarau, doneu,
patiu, somou, s'enduu. Sí que s'accentuaran bilbai, teí, roí, bed.uí,
II I ,:i ACCENTS GRAFICS ctcétera.

,,,,1r ,,t lr¡-¡rr u¡runciat al, parlar de les vocals obertes i tancades,
...
t.n1 ,,rt ¡uir rltrnar notÍcia dels accents gráñcs i la scua utilització.
.|.'rr':viaurcnt, hem de recordar als n-ostres Iectors que una cosa
r.:, l'¡rccr:rrr prosód.ic, o siga, Ia ma.¡or forqa arnb-qri
Ull¡r s¡ ¡rt)a entre les altres del mateix mot, i una altrá cosa
ll-p.orrrr.,u
cs
l'rrcccrrt grri/ic
_g, :igng amb qué es marca án ..ir".'oürion. lu
vocrt de drta sÍl{aba. Per exemple: en el mot germd., l,accerll pro-
südic és Ia. forga vocal amb qua'p.onrnciám-i" iiliuüá'-I]i
el .srgne que porra Ia ri. En canvi, veiem que en Ia paraula
t,r...r,,
$:-: :r
torna no nr ha accent eráfic; peró sí que n,hi há de prosádic en
la sÍHaba ¡or
Regles per a l'accentuació gráfica:
1." Porten accent gráfic totes les paraules agudes acabades en
u. e, i, o,:l; as, e:, is, os, us; en, irz. Eiemples, S%..e.rirr.ur,
,-or^ yrr,, vost e,, torren|i, acció,.ressó, -ot.
-caulxú, escds, voslés, precís,
trencd.tos,. grogús,. estén, esplin.
:o-:t:ndos,t No s,accenl.uaran' adob,
lt_r,rl,!r?"!: Seneral, marlell, venim, xarop, gelor, banquet; despatx,
exÍens, ,uganl; eslan, segon, algun, ctc.
2.' ?orten accent gráfic rotes les paraules planes eue no tenen
cap de les terminacions indicades en la regJa piecedeni. Exempiás,
mols q ue, rerrn i n en c om d. r íb, ii,Z ri i i," ), ii,, o i it g,
J,i:i"l l:llr" dtalan,
reror, cen.Itm, fel¿lon, etc. No s,accentuaran mots tals coñr "i,

aona, pobte, Eent, monlo, ritu, Eneas, cases, premis, cossos, tipus,
canten, misogin, etc.
3.' -Les paraules esdrúixoles s'acccntuaran A¡áficamcnt totes.
*Exemples: tórtora, c¿dula, dómino, pdncre*, eíOi¡i,'étr.
4." Els mots monosiHábics no duen, en general, accent grá6c-
Tanmateix, algu¡-s sÍ que en porten per diferEncior-iti a ,.rr'átt.".
de les mateixe.s lletres i.significat diferent. Exemples: cris (casrella
«.coso»), per.d-¡ferencia¡-lo de cos (cast. «cuerpo»)i
molr (cast. «ma
lloo»,1, per drterenciar-lo de molr (quantitatiu); son, del verb s¿r,
per no confondre'l en la lectura amb son (ga¡ei de dlrmir), etc.
5-." Per la mateixa raó que cn els monosiHabs, portaran accen!
gtá,tic dóna.,. del
umujer,); fóra (del -verb d.onar, per diferencjarJo dé dona (castellá
verb ser), per no confondre,l amb fora'(el con-
:18 -+)
 -fs (-issa, -issos, -isses)

,,- fo,ryu gdj.Ttrs que indiquen participació en la maréria o qua-

litat del primitiu. Exemples:
f\t\tl de groc, grogús, groguissa, groguissos, groguisses
de tetro, ferrís, ferrissa, etc.
'.llllt',:,t¡l;lX()S de roca, roquís, tgquissa, etc.
Aplicat a radicals de participis, forma adjectius de facilitat o
propensió. Exemples:
l; ¡,, r ,rrt.r,¡rrllls
, ,1, , ¡tr,,,, t,,.r ,;r sabcr en mo.ltes ocasions quan cal
, .']]] ,t,,r,I,r,,¡,,
,¡,r .,1,,t,1,. de agafat, agafa.dis, agafadksa, etc. (fácil d,agafar)'
, , .,, , L ,1, ..,,r¡,r.r rlcl dc s sorda, d"
parlants 1.. ,on"i-á.r"no distin_
és l'estudi
l,estudi de i".rn*^";¿
áe la de posat, posadís,. posadissa, etc. (fácil de poJar).
sufixació. de barallat,
;;i"rür;."-;J#; baralladls, baralladissa,' e¡c. (propens'a bara-
trr ll llt,l le¡i +
:::,.,,,,1,,,r,
¡,,,,,I ¡,r,
,: lr...r l.r r.r:l,
r
á""!iXlilj. llar-se o ser barallat)
La forma -issa i el seu plural formen substantius relacionats
rrrr,lreru cn comple que duen ss els següents amb el primitiu. Exemples:
,,,r.,¡¡.
,.Arrr, .¡\.\r¡5i .u.ssest: sufixos: _¿s
-essa (-esses); -is (_issa, _issos, -lsses,/, pal-|.a, pal.lissa (lloc per a guardar
i le la palla)
.,.1.,..{,1,'ru,
-rssos, -rss¿s), que renen I;; ,ign,fi;;;io"l q"uá
at.".., ,o, de pell, pelftssa (abric-de pel-l);
!(.lll I I t.
I també forma substantius d'acció collectiva. Exemples:
As (-assa, -assos, -asses) d,e córrer, corredissa, corredisses
Servcix per a formar derivats de pertinenqa o matéria. de escampar, escampadissa, etc.
Exemples:
de seda, sedds, sedassos .Ils (ussa, -assqs, -asses)
d.e fil, 'f
ilassa, tilasses
de foc, Forma substantius pejoratius o despectius. Exemples:
logassa, fogasses
de pr, pirzassa (fulla de pi ), pinasses d,e groc, grogús, grogussa, efc.
de all, allassa, elc. de cara, cafussa, carusses.
S'empra no¡malment per a formar augmentatius.
Exemples:
4" Qo, bond.s, bonassa, bonassos
de h-ome, homends, homénorsoi-""
de dona, d.onassa,' donasses
de gat, gatd.s, gatasso, gatassos, gatasses.

-Essa (-esses)
Aquest su-6x forma femenins (especialment de tÍtols, cárrecs,
professions, etc.). Exemples:
d,e duc, duquessa, duquesses
d,e abat, abadessa, etc-
de metge, metgessa, etc.
d,e alcalde, alcaldessa, etc.
.]{)
+l

,l
 la ss etimoiógica (essa sorda). Així:
de admetre, admissió
de cometre, comissió
de demetre, dimissió
'IriMA de emetre, emissió
14 de ometre, omissió
d,e permetre, pennissió
I ¡\ ..; IiN CEI{TES TERMINACIONS de prometre, promissió
de remetre, remissió
d,e sotmetre, submissió
I r , r r.l,.r ¡¡rr (.tr aqucst tema als verbs que acaben en -metre, que d.e transmetre, transmissió.
,,,,r , l.
..r.¡',iit.r
rs:
(Comparem amb el francés «emission», «permission», etc.)
.t¿metre, atemelre, cometre, comprometre, L'origen etimológic d'aquests subslanlius són e]s étims Ilatins
demetre, descomprometre, emete: eúrem;te,s "admissione,, «comissione», "emissione,, etc.
escometre, malmetre, tnetfe,t om¿te, També duu ss el mot missió (del llatí
permetre, prometre, remetre, retre, viar). "missione, = acte d'en,
sotmetre, tra.metre I transmetre.
Aquesta regla de la ss en els mots acabats en ¡nissió s'estén a
Fls- participis- de tals ve¡bs tenen tots els seus derivats o als que tinguen idéntica arrel:
una sola s, que és sonora
en et femeni i els plurals p". queaái_r,i int"*..árüI.
Éi";;l;;, d,e comissió, comissionista, contissari, comissaría, etc
Participis de sotmetre: satmés, sotmesa, sotmesos, sotmeses. cle dimissió, dimissionari, dimissori, etc-
Participis de prometre: promes, promesa, promesos, promeses. d.e emissió, emissora, emissari, emissária, etc-
de missió, missioner, missionera, missiva, etc.
Així, seran correctes les formes de participi emprades en les d,e remissió, remíssori, irremissible, etc.
següents oracions:
d,e transmissió, transmissíble, transmissor, etc.

I,,r:!l^:? !:ria
navta comesd
comés aquella acció, i el seu germit tampoc fto NOTA: Els lerhs arreñetre, comproruetre i descomprometre, entremetre,s,
escotnetre, mqlmefre i lratnetre no tenen substantiu iorresponent acabat en
Ara ja esteu compromesos. -tt¡issió. El formen amb altres terminacionst arremesa, escomesa, malmeti-
-*I-a novel:la, ercará no li l,havien tramesa. ment, tramesa, etc.
-^ Aqueixes comunicacions ,o t", iouía irái'rm"r"r-
.la Hi ha una mena de substantius verbals o adjcctius. que tenen
,mareixa forma. d,un parr.icipi, p..0lÁU-f." ilári,iiji ?^ ¡. r"r,
suostanlrus I adiectius
-ací: tenen també una sola s (sonora) en els
plurals. Heus.los
compromis, compromisos
omís, omisos
permís, permisos
remis, remisos.
En canvi agd cal tenir-ho molt en compte_, cls substantius
que designen -i
l'acció o l'efecte de dirs verbs .n -'-rrrJ,lá. iiantingut

.ha ¡cargut
El verb m¿tre, que signiñca
en desús.
nposar, coHocar", fa molt de temps que

42 -i-l
 popular, s'haurá de tenir en compte que "la majoria de mots amb
so prepalatal africat sord en posició final, s'escriuen amb -ig (o amb
-Ar, i que els que han de dur -f:r són una reduida minoria,. Valdrá,
doncs, més ensenyar-se'ls de memória, aquests darrers, sobretot
cls d'ús corrent, que són: despatx, empatx, gavatr (certa mena de
I LMA l" colom), taft (cast. ucata»); campetÍ (un arbre sudamericá), esca-
betx: capritÍ (millor que capritro), resquitx (petita quantitat),
rI ', r rNAt.s t(; I TX sitndvitx, tsarevitÍ (hereu del tsar)t cartutx (millor que cartutxo)
i lalutx (:una classe d'embarcació).

rtrr,,¡ ¡ I ,,, ¡rrr'¡r.rLrIrrI ;¡lricat sord (igual al de .ch» castellana)

' ',ril',r¡r t\ , r 1,,'..rr ¡,, lir¡¡rl, cs representa de dues maneres:
l' l', r r11 I rj 1r)lir si va darrere d,una ü. Exemples:
.IG
11,rr7; («:rl ocell), maig (mes), raig (cast. ochorro,),
¡,,.,rr.i¡i, llcig, reig (cerr peix),
t,t
't li, Eotg, rotE,
r:rllg (cast. «enojo»), Wig, rebuig,
-G
r./esíg (cast. ndeseo"), ntig, trepig.
2.' Per -¿¡. Exemples: despatx, enlpotÍ, cqrtutx.
I-a- r.egla per a usar una o altra forma (ja que totes dues sonen
igurl). és.lcnir,en compte cls mors de lr'"mai.ixa arrei on el so
pre.palatal quede en posició intervocálica. Llavors, si el so intervo-
citnc es sonor, s escnura com a terminació en el mot semblant
ig o -g; si és sord, s'escriurá -rr. Exemples;
Per a saber si s'esc¡iu:
matq, comParem arflb nlagencar
f est eiE, » lesteiar
desig, d.esitiar
roig, "» rojor
puig, pujar, pujad.a, etc.
despatx, »" despat)nr
empatr, » empat xaf
campetx, »' cAmpetxos
escdbetx, » escabetr.ar
cartut)c, cartutx.eria. »
Aquesta regla és bona per als parlants de fora de la zona
central del País Valenciá, per al Principat i les Balears, que fan
una perfecta distinció entre Ia prepalaial sonora i h sárda. per
a la ciutat de Valéncia, que confon tots dos sons en el parlar
l+ +5
 I t,tM^ I6
TEMA 17
II ', M I'J I trA( ( t( )Ns t)t, pREPOSICIó I ARTICLE
D IT FINALS DARRERE CONSONANT
| ,rr l, l¡. ¡l¡ lrrrrt r¡¡;rsr.rrli té dues formes: eI i els. Exemples: el
,,1 ,1,,tl,t,'. l)o¡¡r.s l¡ú: aqxestes dues formes, quan van prece- La lletra d és una dental sonora, i la I la dental sorda corres-
,l¡,1, .. ,1, , .. ¡rrr.¡rosicions a, de i per, es contrauán 'formant ponent. Tanmateix, en final de paraula, siga rere vocal, siga rere
f

,'r.,t 1,,¡r'tr, r ,,rtogr.Ilic. Així: un sol

consonant, la d s'enso¡deix i es pronuncia com una f. Exemples:
de a i el, resulta ¿1, Covard, verd, sord es pronunciaran com si tinguessen f final,
¡J,e i els,
a " als, és a dir, fent la terminació com en els mots aÍt, cert, cort.
de d.e i el, det, En la nostra llengua, unes vegades trobarem la te¡minació -rd
de de i els, " de[s, i d'altres la terminació -rf. Ara ja sabem que Ies hem de llegir totes
de per i el, " pet,' dues amb igual pronunciació. Les diferents grafies (d o r) amb qué
de per i els, "o pels- s'escriuen dits finals, depenen de la forma dels derivats de tals
Exemples: mots. Si el derivat porta d, aleshores el mot primitiü també en
porta, i si el derivat porta f, amb f s'escriurá el primitiu. Per
.- la lrcm arribat al riu. exemple: del substantiu card, derliver. cardet, cardinza, cardar, etc.:
escriure als tres dies de ntarxar. per tant, s'escriurá card aÍtb d. Del mot arf deriven artista, artesd,
-Vam
L'artista signaua. autógrals als aámiradors- artístic, elc.: doncs arl s'escriurá amb f.
- Baixava del cavall en un moment-
- D'allí sentíem el soroll dels trens. Excmples:
- S'acosta l'época dels exdmens.
- passejdvem pel carrer.
-Tothora I'aigua pels lorats d.e la teulada.
-Entrqva covard cot,arda, covardia
Excepcions: No hi ha cont¡acc¡d de preposició_ i article singular quan
aquest va «davant d'un mol quc comenqá per vocal,. gn i"l *"' gallard gallardet, gallardia
vcrrcix en a t'; det. cn de I', í pet. pii i,.-eii*pid" '-' "i.lri ". .on- tatd lardet, tardanQa
hent drribat a I'arrossar- ", vellard vellarda
-.la
-Baiaa|a de l'dtic en asceñsor. t'art larta, fartada, lartar
passejdvem per l'eftens jardí. quarl quarta, quarteró
-Tothora
.. ( ompár(m: ul rüt i a I'arrossar: ,!el cav¿ll i de I'atic: pel carrer i
l'c.xtens
per gerd gerda, gerdera
iordi. verd 1)erda, verdor
. OBSERVACIONS: Són importants incorreccions no fer les contraccions cett certa, certesa
oeguoes en eLs casos prcvisls per Ia regla. Aixr. no pot dir.se ni escriu¡e,s cobert coberta, cobertor
.,u1,: (a e¡s. lres dies,,, "a els- admiradors"; ni -.de el cavall,, «de e)s erl
l3__"1 «oe.els
r¡ens!. examens»; n¡ "per el carrer,, ni «per els forats». [€s formes
erla
correcl.s, úriques de.la llengua literaria i geneials en la lleogua parlada, gord gorda
son tcs rndrcades_cn els exemples precedcnls: aI riu, als tres díás. ajs admi- sord sord.a, sordesa
tadors, cLe[ caeall, dels trens, dels erAfiens, pel carrer, pels forars. tord tordot, tordanxd
Excepcionalroent, es tolera l'arcaisme «per Io» en la invocació cort cortesd, cortesia
senyal de la Santa Creu...» i en casos semblants en quá ii vót-ieflectir "per lo
il
caÉcter de la llengua antiga. esporf esportista, esportiu
lort lorta, fortalesa
l{,
17
 .-ir''"''
lolld, énlortat
absurdo, absurditat
caarla, curtedat
lurtar, furtíu
, r, rrr1,l¡ ,, .rrrtr.riors hcm donat només els derivats més
,,r,l.r ¡¡r,t, ¡ rr'inck¡cm alguns de femenins.)

III. NOTES SOBRE MORFOLOGIA

,tt
 IEMA 18

SOBRE L'ARTICLE DEFINIT

L'article de6nit, en els temps antics, tenia les formes /o per al

ilasculí singular i los per al plural. Exemples:
"Fon-se llevat en peus lo mariner... o (Del Tirant lo Blanc.)
"...Lo qual féu principi a tal parlar." (Id.)
"Car dormint en los llits ab temor se desperten ab lo nom de
Tirant.' (1d.)
nLo ambaixador dix...' (Del Curial e Güella.)
Perd prompte lo es va reduir a l' davant un nom comengat
en vocal, o a'l o e! o l darrere d'una vocal; ilos aels o /s. Exemples:
uE tan prest com l'home... e l'arnés feienlo vestir a altri." (Del
Tirant lo Blanc.)
o...Diran que l'estómac los fa mal., (De Lo somni-)
oSi l'arbre qlui..." (ld.)
"E aixÍ l'ambaixador tenc..-» (Del Curial e Güella.)
....altre Déu sia major qte'l rey?, (Id.)
"Diran que el cervell." (De Lo somni-)
"O que el vent moga alBuna porta." (1d.,
"Ell cavalcá... e aná al castell., (Del Tirant lo Blanc.)
nPel mig dels hómens armats.» (De Lo somni.)
«Los grecs e els troians.» (1d.,)
. . ..E les Bellides als fills d'Egistus., l,f d.)
nDiran que han paor dels esperits., lld.)

- Durant molts anys, com és natural, hi va haver vacil.lació; peró

dar_rere de les preposicions a, de, es va imposar la desaparició
de la_ o definitivament: ¿ 1o, va passar a al, di lo va passar s€mpre
a d.el, a los i de /os feren als i dels, i per lo o los passaren a pel
i pels.
Tot a9ó va donar la sensació als parlants que els articles eren
I o el, ls o els- Id'aquesta manera, el i els es van estendre cada
vegada més en la llengua parlada i en la literatura, 6ns arribar a
ser les úniques formes usades en les dues grans capitals de I'idio-
ma *Barcelona i Valéncia-. Lo i los han quedat com a formes
dialectals i sols s'usen en el catalá nord-occidental i, esporádica-

-51
 I-1n l,
!l ¡l,tJ'o! ,r)R6r sR ¡llgun¡r frusc fcta i d,una forma general:
n_o_
pll lo.nlalfl lüt lo alld, ot(:., no rccomanÍrblcs en la conve¡sació
ara¡t.f!n t,

i,t.al P¡h Vnlo¡rclA

,§üllll(llltllqurr r'r¡sn /o en les comarques septentrionals
( I tullcrn que.no d'una
), .ln manera abioluta, puix
rEMA 19
l|¡:i:l':¡r,1i't'l:;;X",i;!f 'd;¡ii'T:ti,Xl'i,TttJÍtÍ,i"í,:t
alur vr quod8r rcdult. EL GENERE DE CERTS SUBSTANTIUS
,, l)lt', rlottcs., nlo carro,, .lonormal
goso, nlos amics,, nlos fruits, en la
i corrent que el carro, eI gos,
lJ,lluull
dr§ lctu,nt
4l|ltcs, ,resulta .menys
cts lrutts, etc. La major part dels substantius acabats en -um són masculins.
Exemples: l'alum, el betum, eI brum, el carnum, el consum, el
coslum, el fum, el greixum, el grum, el llegum, el perfum, el resum,
el tendrum, el volum.
Tanmateix, n'hi ha alguns de femenins, com la llum, la bes-
llum! i la ferum.'z
En la llengua antiga n'hi havia dos de sinónims: el costum i la
costltma, amb els respectius plurals e/s costums i les costumes.
El seu significat era exactament el matelr. Com a exemples, vegem
les següents cites, tretes del DCVB, pertanyents a la Crónica del
Rei Jaume I: "Per les senyories nostres que no eren d'un fur ni
d'un costum. ..,,; "De les altres bones costumes que ell havia, no
volem parlar. "
La forma «costuma» caigué en desús, i cosr¿1,?¡ es va mantenir,
com a masculí, fins als nostres dies, en tot el territori de la llengua.
Aquesta darrera forma i génere estan d'acord amb l'etimologia del
mot, que deriva del llatÍ «costumen». De manera que l'ús correcte
será:
tinc
-loCal tenirel bons costums.
costunt de mqtinar.
*- Aquell antic pble tenia mals costums.
Els costums són llei.
-
Sobre el rr:'ot llum, en la llengua antiga també hi havia vacil-
lació, puix que s'hi troben nombrosos exemples com nl-a lluna lo
seu llum nos dará,, nl-a llántia fa llum esmortida", etc. Per evo-
lució semántica, modernament la llum quedá per a designar "la
forma d'energia que per la seua acció sobre els ulls ens fa veure
les cosesr, r el llum, masculí,r per a anomenar els ninstruments
o aparells destinats a fer claror,, com un cresol, una llanterna,
I El derivat d,e llum, el cont¡allum, és masculí.
¡ En moltes comarques meridionals, la terum (olor característica de
certs arrimals salvatges o del seu c¿u ---{ast. (husmo») es diu en génere
masculí: ¿l ferum. L'trs literari és en femenÍ.
' No en tot el domini ihgüstic.
.52
 ttnÁ ll[ntln, unn botnl)etn clücirica, un tub fluorescent, etc. Exem-
Fl¡r I
-- út ultt¡o lu llwn ¿l¿l dia.
-- ñttt»t I t¡tlt ld llun.
'-.Vtl I anctln el llwn.
. lll llum qu(. hds dut no la bona llum. TEMA 20
li, r¡b¡crvcm que el mot lleguln, com hem citat en un prin_ EL PLURAL D,ALGUNS
_.,.-,ltn,
rlpl, ór luntbC nrasculí (derivat del llatí NOMS
"legumen,). Exemples:
- . lil lcsol ¿s un llesum.
- Iils llegutns que has dut són ntolt cuitosos. Hi ha alguns substantius que tenen eI singular igual que el
plural, és a dir, que no afrgen cap terminació particular quan en
Notenr q¡re tant el costum com el llegum són sempre femenins
cosrumbre», .las legumbrEs, ). H;;á;';;;;",u. qr" lloc d'un ésser en designen més d'un. Són els següents:
:::. :r:r"l]l ] !,
alxo no ens cause contusió- l. Els masculins plans acabats en s. Exemples:
eI cactus els cactus
el llapis els llapis
2. EIs masculins esdrúixols acabats en s. Exemples:
l'ómnibus els dmnibus
el pdncreas els pdncreas
3. Tots els femenins acabats en s. Exemples:
la cdríes les cáries
la pols les pols (molt poc usat)
4. En els dies de la setmana, són variables els acabats en vocal,
i invariables els acabats en s- Exemples:

el dissabte els dissabtes

el d.iumenge els diummges
ln!árl¡blo!

el dilluns els dilluns

el dimarts els dimarts
el dimecres els dimecres
el dijous els iliious
el divendres els divendres

5. Són també inva¡iables els substantius temps i lons (castellá

«tiempo" i «fondo"). Exemples:
el temps els temps
el fons els fons
ORSERVACIONS: El plural ollápissoso és r¡n vulgarisme iDacceptable.
Es també una greu incorrecció dir «els dillu¡sos», cels dimatsos», «els
->-1.
 , I r|,, ,1
. , ¡' tt,,. ,t. rtt,ltllu¡t.,. (1., ¡li,,tnrts, ets diious- Des dels primers
1 , , !.
,1,,,,,',,,
''
,rr1-,t, L,li ,,,,., ,.r, ,.t .,¡.p1. rlr, ¡,.,rs;rrit pels tlásii", i *¡¡ánt á-ii
r.,., ,,,,,,, ,t, r. .,,.r,,., ,t¡... ,ttlm,. ,ru¡i,ttts i ¿i¡áas i;iriii nianiingut inva-
,,,r,r,,,,, ,rr¡,, ,,, t.t,,,.,t r r,,,¡rr¡,r¡ cs ranrbéG i"*[iórául,i',iiiiearii;i
I t t t t .. ,
I I t. t,' , t'¡,t .lr orr¡x.rr r:tirrroldgic, de .die domínicu> (dia del
t t I
,,,,t,,,',r l¿,,t,.r¡ ,¡,r, .t
¡.1.. .rI¡cs dic-s d_c-la setmana co-enóen tamU¿ pii
.t, ,ttu\tt. t' ,,t', t,,t,. tÍr.r,., lrlr¡r J(. la Llú)a); dimarts, de *die Mariis,
'iü".i,í.ii,".til' IEMA 2I
L, ,r, N.,,, t , , , , t . , . ..,tic Mcircoris" , t t ¡ t
f A iá' ¿"
.
. 1 ,

.l\ t tl. 'lt,¡tttt.lr.r r[.. sorrrr, cn u¡a bona pronunciació, encara que es ELS DEMOSTRATIUS
', lr\, l.' ¡ "rl¡ r. ,.,

La llengua literária del Principat, Ies IIIes i el PaÍs Valenciá

ha ringut de sempre quasi absoluta preferéncia per les formes re-
forgades de masculi i femeni següents:
De proximitat immediata:
qquest, aquesta,
aquests o aquestos, aquestes
de proximitat mcdiata:
aqueix, aqueixa,
aqueiros, aqueíxes
de llunyania:
aquell, aquella,
aquells, aquelles.
A més, exisfeixen les formes est, esta, estos, estes; eix, eixa,
eixos, eires, que s'usen actualment en la llengua colloquial del PaÍs
Valenciá. En el catalá nord-occidental s'usen també les formes
est i eix i derivats, i a bona part del catalá oriental també s'ouen
de vegades les formes eix, eira, eixos, eires i fins hi han estat
usades pels escriptors de la Renaixenga.
En el País Valenciá, a l'época clássica eren rares les vegades
que apareixien aquestes darreres formes. E.s a d,i(, que aquesl
í aqueix i els seus femenins i plurals eren les normals en la nostra
literatura. Al Tirant Io Blanc,l'obra que per exceHéncia dóna mostra
del llenguatge elegant de la Valéncia del segle xv, hi ha milers
d'exemples d'aquest ús:
«E vostre pare no desija altra cosa en aquest món., (Cap. 138.)
"E si preniu algú d'aquesta terca, parlaré..." (fd.)
«Per qo com sé que en aquests fets tendré molts jutges e pocs
advocats., (1d.)
«E per totes aquestes coses dessús dites, direu al Soldá..." (1d.)
«Han-me dit que en l'engastar se posará baix aqueixa part i no
s'hi mostrará res." (Cap. 110.)
oBé só en record de tot [o que m'has dit, que senyal ne tinc
en la persona mia d'aqueixa jornada! , (Cap. 189.)

-t 57
 "li ¡'rr.rrrl ,, l,.¡,,.llr.rr, irr lr¡r;t¡.¡r rlc fiar d,elles; aqueixes vos . Quant al País Valenciá, hem de dir quc, d'engi de la Renaixenga,
lr,rr,rr " ll .r¡, ,',1(l ) els seus escriptors s'hi han esforgat a restablir les formes clássi
ll, qlres aquest i aqueix i els seus femenins i plurals. I en la llengua
l,rrr,rt, r\, ¡lr. Lrrl r.r¡ lr¡rl lfobcm en els mateixos clássics les
literirria s'ha aconseguit quasi absolutament.
l,,rrrr' r,, r,1,,r,.,rr1,..., (, sill¡r ¿rir, eira, etc., est, ests, esta, estes; M. Sanchis Guarner, en la seua excel'lent Gramdtica V alenciana
¡, r,, 1,, , . (¡ rl ¡t¡r' (.rr rluirntitat reduidissima i principalment en (1950), diu parlant d'aquest tema:
, I , ., l,l, .. ,f rttr r¡r, ¡l tltl'l'irant.
"En la llengua literária, en la primera i segona persona, convé
molt emprar 1es formes aquest i aqueix amb llurs derivats, puix
t , l,r ¡ , r.,,r¡rr.nt l{ltnon Llull, mallorqui, que va escriure a les
,l.rrr, rr,.. ,1,.1 xrl i primcries del xrv, qui molt sovint usa formes que són correctes i eren les usades normalment pels autors clássics.,
r,, ¡, 1 ,;,,.rrlr.:. l,r:r cxcmplc, al capítol 52 del Blanquern¿, llegim: Ens permetem, doncs, recomanar als lectors, que no dubten
1,,,,.1¡( (.n cst u)oncstir per fer peniténcia.» Al 53: a emprar les esmentades formes clássiques aquest r aqueit i llurs
,t'.l' l¡ rlilcs cstcs paraules, prior..., "Com Blan- femenins i plurals, per tres raons: Primera, per ser les de l'época
'n,, .,, lo Al 55: «Dementre que
IILrrrr¡rrlr¡rlr c,rnsidcrava en esta manera..." I, tanmateix, actual- d'esplendor de la literatura valenciana; segona, per resultar més
rrr|rrl i rlr:s dc fa ja segles, a les Ba]ea¡s no s'empren altres formes eufóniques i cómodes per a I'elocució, i, per fi, perqué tendeixen
tl.t( tulu¿.tt, equeix i els seus femenins i plurals.t a eliminar les for_mes vulgars «este» i oeixe,, que no tenen cap
Ilrvcnt estat el País Valenciá sotmés a major influéncia caste- documentació en els clássics ni tan sols en els esciiptors valenciani
llrrnu que la zona oriental del Principat i les "Balears i coexistint de la decadéncia, ni són altra cosa més que una contaminació es-
t'r:. la _llengua parlada les formes senzilles amb les reforqades, l'ús tranya.
(lcls demostratius castellans «este», «esfa», «estos», «estás», <ese», Quant als neutres, de qué ens ocupem amb més amplitud en
«csi¡», «esos», «esas» cn l'ensenyanga, documents, etc., va afavorir el tema 27, heus-ne ací el quadre complet:
cl predomini de les nostres fc¡imci scnzilles i I'eliminació de les
rcÉorq:ades aquest, oquesta, etc. Dita influéncia, fent un pas mcs De proximitat immediata: aqd.
avant, va introcluir el castellanisme «este» i la forma hibrida De proximitat mediata: airó.
Ai-xí, es diu !,ulgarment: "eixe". De llunyania: alló.
jove, «eixe, ltctne...
-«Este» llibrc, "esle" ¿rlic, .eixe,
E¡r lloc de:
- Est llibrc lu uqttcir lltbr, t, ¿.'t anti. \o acltÉ5t a»ti, ), ¿ix iL,¡v.
lt) LqtlL¡x iovc), ¿.1 ltc.¡nt¡- lo uqueix ltomc)...
F'ora dc la capital (Val¿ncia), ¿s1 sol dir-se normalnlent davant
un substantiu que comence per vocal:

- Vull parlar-te d'est amic.

Ara sabré est hotne qu¿ vol.
-
A la zona oricntal del Principat i a les Balears es va prodür
el fenomen contrari; és a dir, que les formes senzilles hi van scr
quasi climinades de [a llengua parlada i, com a conseqüéncia, de
I'escrita. Ei-x, eixa i cls seus plurals són cls únics que hi han con-
servat una débil vigéncia.

' Si n'exceptuem
¡plurals.
Eivissa on té un cert ús ei¡ amb el seus femenins

-;8
.i9
 de quart, quarto,
de cinqué, cinqueta,
de sisé, sisena,
de seté, setena,
de ttuité, vuitena,
I IIMA 22 de noté, notena,
de desé, desena,
I rtr.,t,trvA(.t()Ns s()ultE ELS ORDINALS de onzé, onzena,
d,e dotzé, dotzena,
de tretzé, tretzena,
, 1,,| .',,,1,,,,,
,tr,lr,
,¡rr, r.ls ;rrljcutius numerals ordinals son els que in_
, l ll,¡ rlir¡s rrn:r sóric. Tenim:. primer, segon, tercer quart;
de calorzé, catorzena,
de quinzé, quinzena...',
¡..r l¡,lrtlr tltl r¡uarf, es formen afegint una ¿ al-s cardinals i cárres_ de vinté, vintena,
¡¡,¡r'r,rr.. ( j,i ¡r() eu tenen), amh. algunes modificacions de sons, de de t¡int-i'uné, 1.)int-i-unenq.. .;
!, t'.r¡l(.\, (',n¡ cs llcgirá en la llista que segueix: de setafité, setantena...',
de centé, centena, elc.
de cinc, deriva I'ordinal cínqué,
de .sls, sisi, Exemples:
de se¡, seté, *Vaig anar a la correguda. El primer i el quart bou van ser
d.e vuit, vuiíé, bons, peró el cinqué i eI sisé no m'agradaren gens.
de nou, norlé, * La primera volta, pot passar; peró la segona, no.
de d.eu, desé, Agost és el uuité mes de l'any.
Qe o,n¿e, onz¿, - Aquesta és la catorzena vegada que juguern.
de dotze, doizZ,
de tretze, tetZé, Com hem vist més amunt, el femení de segon és segona. S'ha
de catorze, cabr;é, etc-; cle tenir en compte que en gran part del País Valenciá, en la parla
de yint, vinté, r'ápida popular, solem suprimir la o de primer i de segorr. Tal ús
de vint-i-un, vint-í-uné, ós incorrecte.
d,e vint-i-dos, vint_i_dosZ, Cal dir sempre:
de trenta, úenté,
de trenta-un, úenta-uné, La primera volta el vaig trobar a casa del meu cosí.
- El trobareu a Ia prímera casa del carrer.
i alri successivament. - Es la segona vegada que l'he vist.
Aquestes,.formes, úniques correctes dela llengua literária, ]ran - un bitllet de segona.
perdut vttalltat en moltes comarques, cncara quc e5 conservcn -Vull passe la segona.
en gran part de la nost¡a área lingüstica i eren [es normals a Va- -Que
léncÍa durant les époques d'espleñdor de la nosira lli"üi".u. a.- §e l¿ "primer, volta, la «segon» vegada.
tualment,,gran part del no-stre p-oble, a partir de I'ordinal quart, L'ordinal primer pot ser potestativament substituit pel car-
sol d¡r «€l que la cinc,, «el que fa sis», «el que fa quaranta-trcs,, dinal a quan designem el primer lerme d'una série numerada.
.el que fa cent»..., en compte de les formes liferárie's cinqué, sisé, Exemples:
q uaran ta-tresé, cent é.. -
al quilómetre u (o al quilómetre primer).
Els femenins dels ordinals es formen afegin una a als quatre - Es dia u de maig (o el dia primer dc maig).
primers, i la terminació -na a tots els altresl Així: - ElM'ho anirds pagant I'u de cada mes (o el primer de cada
d,e primer, primera,
-
mes).
de segon, segona, Alguns ordinals en -é tenen sinónims presos del llatí. Solen ser
de tercer, tercera, noméa els quatre següents: quinl, sinónim de cinqué; décim, d,e
«) (rl
I
.1. ,,,, ,,,, ,t, r t,,t, ,,,ttIL...tttt.,I,. ¡t¡t1,.. l¡¡t litr:r.atura són prefe_
'
¡l,l l, I ,, ,,,, ,,,,1, ,,1, . . ,)nr .r r¡,¡ rrr,rl., :rl ¡rr irrcipi d,aquest tema.
\'|', r .t,r 'r¡, ,,r,,r,.1, t, [, n , 1.. l¡-¡¡rr.¡rir11; corrcsponents, fofmats
,,,,1, | ,,, ¡ r¡r, rrr ,l rtt t ,t ,l Ú¡ttt, tl¡,t ittut, etC.
"ll lli\r \, l rr lt, tr.,!, ,1,. ¡!lllt(rrdrc amb els ordinals estudiats
'r, tplínut i octava, que són termes nume-
r, ,,,,,,r., ,ttu¡tt,t. .1.\ttt,
TEMA 23
,rr |,. ,,., ,,¡,t,', .¡ .,{i¡,r tir¡s sinó com a (substantius¡ en música-
'¡,,,¡,r
OBSERVACIONS SOBRE ELS PARTITIUS
I I ,l ' tit,t \\ t tt t u¡t.., 4ll_
t I ,lt nut\rttt ¡\ts ha posat interrals de quinta, ser.ta i séptitta.
t't.'1, ..,,t
rlli,,¡.'. r,)ln ir sl¡bstantiu, sinónim de «reclutament». Exemple:
t',ir' t,tt, ¡l( Itt tttinta del quaranta- En la nostra, com en les altres llengües, hi ha mots de sentil
ll, l¡., t,llrl,{i ur sr¡bstantiu (no adjectiu ordinal), que éS ocf¿¿{. ES el nom partitiu, és a dir, que indiquen «part o parts d'un tot". Uns són
,1, ,, rt.r r¡rr(l:r tlc ¡rapcr i llib¡es. Exemple: cmprats com a adjectius, corfl mig, mitja (mig dia, mitja hora);
l't¡¡ \1t pt)rtar tú bonic roktm en octau. Irltres, com a substantius, com terQ fun telQ de la collita)- Molts
poden usar-se com a substantius i com a adjectius.
EIs tres primers partitius tenen forma própia i són:. mig, terQ
t quart, amb els femenins mit¡a, terQa (o tercera) i quarta i els
plurals mifios, mitges, tergos, terces (o terceres), quarts, q artes.
l\cl quart en avant, els partitius cs formen com els ordinals, o siga,
,rfegint als números naturals la terminació -i (ferneni -ena, plurals
ens, -enes). Així: cinqué, cinquena, sisé, sisena, etc., com hem ex-
plicat per als ordinals en el tema precedent.
Exemples de recte ús dels partitius:

- Ella treballa mig dia.

El f oc és mit ja dd.a.
- Cuanyeru el terg en tot alló que venen.
-*Gasta en vestits la terga part del jornal (o la tercera part...).
Falta un quart d'hora per a moure eI tren.
- els tres querts de les dotzc.
-Són
M'ha pagat la cinquena part del deute.
-
Els nirmeros trencats es [egiran dc la manera següent:
t/2 - mtg o Ltn mtg
) /1 - dos ter7os
314 - tres quart s
rl5 = un cinqué (cast. oun quinto»)
2/6 = dos sisens (cast. ndos seisavos,)
3/7 .= tres setens (cast- «tres sieteavos»)
1/8 = un puité (cast. «un octavo")
', lo : dos not ens
3lto = tres décims o lres desens
t ltl = un onzé
1/r00 un cent¿sit11 o un cenlé
2/r.000 dos millésims o dos milens

6) (rl
 NOIA: (ir¡I ln:nl vist cn cls cxe-mplcs, en lloc -dc desé, centé i milé, es
I¡¡l¡.rr rr,¡¡r (r sa'¡r ¡,rcl(.rils tins en la lleDgua litcrária) els'partitius eru¡its
ll.'lr¡ra ¡L\ ü,t, t't,¡tl\it¡t, niHcÍifi,añb els seus feDenins i pluials. En compte
¡k _r'r¿rfl, .. rrr.r.,¡'l¡¡¡r, ¡'u¡u ja explicárem al tema a¡terioi, en termes de la
"r(l'i.l'i.' 'l' l llilrrc; I,cri ma¡ no I'usarem erI altres casos-
TEMA 24

LA INVERSIÓ DE PRONOMS DEBILS

Els pronoms me, fe, se, lo, nos, vos i los van comengar a usar-se
en la llengua antiga tal com s'havien derivat del llatí. Per exemple,
cs deia:
* Me trobe bé.
veus en treballs-
-Te
Se morceix lo rosa.
- Lo
- EII salude
cortesament-
nos veia-
- estima ntolt.
-Vos
Ins ctidava.
-
Després, per raons fonétiques (tal com es va esdevenir en els
articles ¿/ i e/s de 1o i los-) es produí Ia inversió de
dits pronoms quan -procedents
anaven darrere vocal. Heus ací, com a exemple,
rlgunes frases tretes d'obres clássiques:
.Suplic-vos que erfl vullats dir...»
uBé el certific d'una cosa.,
,Comcnqá a dir qo que es segueix.o
"Mas no ¿1 coneix.,
oPuis hivernávem er?s en tornávem- a galejar.»
si no ¿ls -e
és enuig.,
"Senyor,
"No e/s nomenarás... tan prüpiament.»
AEó, naturalment, no era en tots ols casos, puix quedaven en
irs les formes plenes ,ne, te, se, vos, etc., en algunes ocasions. Ara:
les formes invertides, dites també reforqades (em, et, etc.), foren
les emprades generalment.
Per les mateixes raons fonétiques, davant o darrere verb comen-
Eat o acabat en vocal, es va ocasionar la pérdua de la vocal del
pronom. Per exemple, en lloc de «porta-me», (acosta-te», «acoste-
se», «porta-lo», «porta-nos», «porta-los», etc., es digué: porta'm,
acosta't, acoste's, porta'|, Wrta'ns, porta'ls, etc-
Per altra banda, les formes reforEades etn, et, etc., per ser molt
abundants, es van estendre a totes les posicions (siga darrere pa-
raules acabades en vocal, siga darrere les que acaben en consonant,
i també en principi de frase). Així:
(¡[ (r5
1

l t¡1., t¡tt r't»t(i\t'ft!tt -

tlt¡rrll tt l,t t.,,'ttt,,t.
I I ltrtrt ,.. nttut t'i\.
I tttln¡tt tl nt,t t'.'tilu.
|¡'t\ !.n\ ¡trt,irtrn t riure.
',,t1,, ,, tltttttt¡tt,. L(. u cosa.
nl, tlt t rl', rlrlrttsaran.
TEMA 25
I rtt ¡n'trtt qua no és cert.
I t ¡ntrlt dtnb tota franquesa. ME,S SOBRE ELS PRONOMS DEBILS
l:, ytu tn un conllicte.
l..l l¡ oba molt demacrat.
l:tts duia lruita fresca. Com a conseqüéncia de l'evolució normal de I'idioma, en la
lts tscolte afib atenció. ilrjor part de la llengua parlada i totalment en la llengua escrita,
lils veig cada d.ia. resultaren les formes modernes d'aquesta classe de p¡onoms, que
són les obligatóries per als escriptors i que consignem tot seguit
f.es formes us, per pos, i ens per r¿os, s'han perdut parcialment r¡rdenadament:r
on la llengua parlada del País Valenciá, per bé que tenen ple do-
rnini en la liengua literirria. l. Davant verb comengat per vocal: tn', l', s',l', ans, us, els:
nt'acoste, t'estime, s'itlumina, I'obria, ens acostem, us estimen, els
iLlumina.
2. Davant verb comengat per consonant: em, et, es, el, ens, us,
els: etn ueu, et sentia, es posava, el torna, ens veuen, us sentien,
cls torna.
3. Darrere verb acabat per vocal: 'm, 't, 's, '1, 'ns, -us, 'ls:
¿ ¿i ra' n1, t o rna' t, fixenge' s, mat a' l, d elta' n s, at end r e-us, v endre' I s.

4. Darrere verb acabat per consonant o u semr\ocali n7e, te,

se, lo, nos, vos, Ios: digues-me, beu-te, portar-se, d.urJo, dir-nos,
l¡eveu-vos, portar-los,
Exemples d'aplicació:
*Jo no nt'acoste als poderosos-
es ¡me passio nadqment.
- T'S'illumina
t a
la seua mirada.
- Antb el ganivet, I'obria pel mig.
- No ens acoslem tant al foc-
- esfimem tots els de casq-
-tls il'luntina u sol hirernal.
-Els
- Ell etnosentio
ent eeu.
-lo posava a molt
lluny.
*Es treballar a les sis.
*EI tornd d trobar en la nit.
veuen passar-
-Enssenfien parlar en el café-
-Us
- Els
torna I'escopeta-
Deixa'm aquell llibre.
-
' las no consignades són les invariables i la (t') i ¡¿5, que no tenen
inversió,
(dt
 l ,'t tt,t t tt ,rtll,n ,t¡ , ttÚt t,\tdt,(s.
ll, rt¡,,' . ,t,¡rttll, l,¡n/r1!r,\-
I t, rr,,t l ,l rttt , ,,1¡t
Itt t \,t''t . t.l,n
N'¡ t,tt' ,tlt-tttl¡t tt\ tttt!.
ll,t. ,1, t,'t¡,lt t '1,, TEMA 26
lttt utt ¡¡ ¡- ttllrt r¡ttt volies-
llrtt tt. itlt ¡\ (t)pa.
N ' ¡, ',1,-tr l,t'tt¡u--sL' tlúllor. SOBRE ELS PRONOMS ADVERBIALS
\',tt11 rlrrr lrt o.l ttelge.
t'ltt ¡xtt: lír nos qui és?
llrr,ut w)s al vi. Aquesta classe de pronoms és importantissima. Són tan carac-
('ul portor-los tots- teristics de l'idioma i tenen un paper tan preponderant en mol-
tissimes oracions, que el seu desús o l'ús inadequat afectaria greu-
ment la peculiaritat de la nostra sintaxi, és a dir, de I'arquitectura
de l'idioma. El castellá no en té d'equivalents, i ha de recórrer a
tliverses perífrasis per a indicar les relacions o conceptes que s'ex-
pressen amb aquells.
EI quadre de dits pronoms és el següent:

en, n ne,'n
hi hi
tjs ¡s r-4. FoRMA EN
S'utilitza aquesta forma quan el verb comenga per consonant.
Exemple:
* El xiquel no en volia més.t

ús oe r-q FoRMA N'

S'empra r'¡' quan el verb comenga p€r vocal. Exemple:
ja n'havies menjat prou.
-Tu
IJs »e u FoRITA NE
S'empra quan el verb acaba en consonant o quan acaba en u
semivocal. Exemples:
No cal portar-ne més.
- Tireu-ne uns quants.
-
' Pronunciat, d'acord amb les regles (fagrupament de sons, .Do'n volia'.
(nl 69
]

ll, t,¡ r,\ Iolt\t,t N

'! r, .rt..r .rrrrl, I'.r¡ror,tloI tiiLvant, s'utilitza quan el verb o el
.,1,,¡t , rl t',,,:rl l:xcttl¡lleS:
l'tt, tt) t¡ ut¡tt 1,,,¡ tt t tttliscttn.
'l¡tÍ,)tt ]¡tt't1 ,luri le le.s d'ell.
li ¡'t,tl,t lt'¡t tut,t rllru.

/ i,r rr. r\ rr.tN(;rJA P^RLADA

lr;r rrr¡rrcllcs zo¡1cs on no s'ha produit ia inversió de débils expli-
, ,r,lrr , rr ,l tr:¡¡ra 24, sc sent també usar la forma ne davant el verb,
I'r'r cxt rrr|lc: uNe tinc molts», «Jo ne porte prou», etc. Es tracta
,l'rrrr irlcaismc, conservació d'una forma morfológica medieval en-
rrri1,, tlc la nostra llengua moderna. En la llengua literária no té
r';rbud:¡ actualment aqueixa forma. Més recomanable és també per
;r Irr llengua parlada l'ús morfológic gramatical explicat en ei tema
I)rcscrlt:
En tinc molts.
- Jo en porte prou.
-
IJs o¡L pnoNor¡ I11
Com que és invariabie, no prcsenta cap dificultat. Exemples:

- Hi havia
ha ntoltes toronges en aquest camp.
dies que no passavo. ningú per ací.
-Hi r¡o enceneu la llunt, nt'hi yeig prou per a escriure.
-Si ha massa lrdnsit a lattoplaqa i no s'hi pol crettar
-HíM'han traclat tan malamellt en aqueix hotel, que bé. no pense
-
tornar-hi.

IV. ÚS CORRECTE DE CERTES CATEGORIES

'70
 TEMA 27

ELS DEMOSTRATIUS I LES PERSONES GRAMATICALS

MASCULINS I FETIENINS

. .Aq.uest, a.queix i aquell es corresponen amb les tres persones

rlcl discurs (i per tant els seus pluráls i femenins). Així:
Aquest llib.re vol dir.el que hi. ha al lloc de Ia persona que parla
tjtr): aquei.+ llibre cs e^l que hi ha vora la persona a qui es parla
(tu): aquell llibre,..e¡ fi.,. és el que hi ha al lloc aparrai de ia per_
*19 qgs parla i d'aquella a qui cs parla (correspón a la llunyánia
cl'ell, ella, etc. ).
En el País.Valenciá, per bé que s'han usat com hem vist (i s,usen
cncara .popularment) formes dialectals i barbarismes, no s,ha
perdut Ia important distinció que marquen els t¡es deáostratius
rndi_cats. Peró no ocorre igual en el Principat i les llles, on es
conto-nen aquest i aqucix i els dos termes diferenl.s que representen,
amb la qual cosa aqueíx prácticament hi ha quasi desapáregut. Hi
resten, doncs, dos demostratius.. aquest per a la proximitat--imme-
diata (1.." persona) i per a la mediara (2.. pcrsona¡, i aquell per a la
llunyania (3.' persona). Aqó significa amb tora evidéñcia un greu
empobriment de I'idioma, qué fa, r.ns dubte, confuses mátes
oracions.
Exemples: En dir Veges qLt¿ porta aquest diqri, pots referir-te
.igualment al-que tinc io a les máns o al-que tens tü, si aquest és
cmprat usualment per al primer terme i per al segon. En canvi;
s¡ usem_ el demostratiu pe¡tanyent, tindrem: Veges qu¿ porta
uquest rliari, vol dir el que.jo tinc, íVeges qué poria aqieix'diari,
ol que tens tu.
Almenys en la prosa cientifica, filosófica. etc., on I'exposició de
les idees ha de tenir una gran precisio, l'ús i normal disiinció dels
tres grups de formes demostratives és absolutament indispensable.

NETTTRES

El País Valenciá ha mantingut admirablement (com feia la

llengua clássica) tant en la llengua parlada com en la literária,
f
l.r ,1i,,¡irrr i,i rllt,, rlr'¡rroslr;rlir¡s neutrcs corresponent a les tres Per-
,.,,n,,, ,l, l ,li',, u¡:,, l¡rl r',¡rr la at'nb aquest, aquelx i aquell.l
ll r .r rr,r,.;rltrts, v;rlt:rrr:iAns, és exacta i terminant la seua signi-
,1,,,, ;r(lÚ( r;lrt ((rsa, Ia que éS vora mi. TEMA 28
lrr,, ,r,¡rr, ir:r r,rs;t, Ia que cs vora lu.
.,lll,' ir(lu(:llir cosa, la que és Iluny de mi I de tu (correspo- L'ADJECTIU QUIN
rr, r¡t ,rl ll,r d'cll o clla).
ll ll.rr11r:rl¡1c de Barcelona, Malk¡rca i altres llocs ha experi'
¡r¡r'r,,¡rt lrr ¡rcrclua d'aquesta rica, clássica i indispensable distinció Davant del nom, usarem, per a interrogar directament, l'ad-
rlr. r,r¡,.nilicats, i aixó origina frases equívoques que, fins itot, han jectiu quin, que té el femení quina i els plurals quins i quines-
¡,.,.r,it . la engua Iiterária: AEó és Áolt millor que ¿ir¿ (castellá
(i( slo és mejor que eso,) resulta d'una precisió absoluta. ¿Com Quin dia ta?
lrr¡ clili¡i un barceloní, o un mallorqui, etc.? No poden dir sinó - Quina roba et posard.s demd?
"Aixir ós molt millor que... aixd», o recórrer a camins exPrcssius - Quíns llibres vols conprar?
lirrqals si volen precisar l'abast exacte del que desitgen dir: com - Quines notícies tens?
ara, «Aixó que duc jo és millor que aixó que m'ofcreixes, o que -
dus tu, o que hi ha damunt la taula", etc., si és que no basta També l'usarem, davant del nom, en interrogacions indirectes:
.Aixd és millor quc aixd altre". Digues quin dia véns.
El més greu és que les gramátiques normatives del Principat, - saber quina hora és-
donant pressosament per morta Ia clirssica distinció (com si dir-se -Vull
No sabem quins assumptes porta entre mans-
a tot e[ PaÍs Valenciá no significás res), no lluiten per estendre 2
-* Necessítem conéixer quines possibilitats d'¿rit tenim.
aquesta perfecció a la seua llengua colloquial i a la liferatura tan
-La que allá es produeix.
copiosa A part d'aquesta funció interrogativa, quin serveix per a pre-
norma és claia (per a aquest i Per a tants d'altres casos):. ccdir el nom en expressions exclamatives:
en la llengua literária ña de pievaler ia riquesa, la perfecció del
- Quin
oratge!
bon llenguatge, ¡ecolzant-se en els bons usos, siguen on siguen' Quina barbaritat heu dit!
i bandejánt implacablement les incorreccions i confusions per més - Quins operaris més entesos!
vigéncia que tinguen en una zona determinada. - Quínes cireres més bones!
Dircm, doncs, i escriurem amb tota perfecció: -
Tenim, doncs, una forma per a cada génere (masculí o femení)
Aqó que diu el periódíc no és aitó que tu em contaves adés iper a cada número (singular o plural). En castellá, en canvi,
--- Aixó que li porten no és com aQó que ¡o t¡nc. rrsen una forma adjectiva invariable: "¿Qué día hace?,, nQuiero
ja no desitge ni agó, tti aixó, ni alló. saber qué hora es,, « iQué operarios tan entendidos! ", n ¡Qué ce-
-lolas ar;ó i dona'm akó. rezas tan buenas! ,.
- aQó que et done i tira air.ó que portes.
-Pren Cal no confondre's, per influéncia del castellá, i dir erradament
DocuMEN'rAcró nOué dia fa?" o «Oué cireres més bones!" i altres construccions
scmblants. En la nostra llengua agó és francament incorrecte des
Llegim en els clássics: «Són aqó paraules d'home ab sana pensa?-, dei punt de vista gramatical, i generalment no ho diuen més que
(Bernal Metge a Lo somni). *E com agd així sia...' (Ramon Llull aquelles persones que no han aprés l'idioma en la seua infáncia.
a Blanquerna).
Etimologies: ató prové del llati «eccc-hoc»', oiaÓ, de *ipsu-hoc"
o de nípsum" solament amb desplaEament de I'accent per analogia
d,e aEói alló ve de níllud, per desplagament d'accent com en el
cas de ai¡d (Joan Coromines).
' Vegeu tema 21.
'7f ' Millor fóra dir restabl¡r. 75
 Exemples modifi,cant un altre adverbi:
Aqueixa persona no es troba gens bé.
*- Ell no vindrdgens matí.

TEMA 29
Exemples modificant un adjectiu qualificatiu:
/I/ .\ I (;/,'N.S EN LES ORACIONS NEGATIVES
* Aquella paret no és gens blanca.
- El
meu pare no está gens bo.
lll, ¡ll sov iu I scntim dir: Si substituíem gens peÍ r¿s en aquestes darreres quatre oracions,
( omprovaríem clarament que perden tot sentit.
N,¡ ¡tccessitem res.
At:i tto trobe res.
.losep ha vingut i no ha portat res.

.Aqucstes f.res oracions negatives són correctes. Res, pronom

irrtlcfinit, significa ací «cap cosa». Vegeu-ne les equivaléncüs:
necessitem
cap cosa.
-No
Ací no trobe cap cosa.
- losep ha vingut i no ha portat cap cosa.
-
G¿rzs també s'usa en les olacions oegatives, peró és un quanti-
tatiu^(adjectiu o adverbi), i, com a tal, no representa cap o-bjecte
que faga de complement directe d'un verb transitiu, co- en ei cas
de res. Gens significa «cap quantitat», i té diferents funcions: unes
voltes és adjectiu quantitatiu i va seguit de la preposició de..
No hí ha gens de pa. (No hi ha cap quantitat de pa.)
_ -
.....-No hem gastat gens de paper. (No hem gastat cáp quantitat
de paper.)
Altres voltes és adverbi de quantitat i pot modificar un verb,
o un altre adverbi, o un adjectiu qualificatiu. Aleshores no porta
la preposició de.

Exemples modificant un verb:

Jordi no escriu gens.
*- Bernat no estudia gens.
- La xiqueta no coffe
gens.
Observem com, en aquestes tres oracions, g¿,ls expressa «quar-
titat, per a negar-la (verb precedit de rzo): quantitat d'escriure,
quantitat d'estudiar, quantitat de córrer; no «coses» com expres-
saria r¿s com a pronom indefinit que és. Compar em'. Bernat no
estudia gens vol dir que és mal estudiant', Bernat no estudia res
significa que no estudia «cap cosa», que no és estudiant.
'71
16
 El pronom complement ld és invariable en singular:
escriure a ta Bermana? la vesprad.a li escriuré.
-Vols
Vols escriure al teu germd? -A la ttespra.d.a li esciuré.
- -A
TEMA 30 EIs plurals del pronom complement directe ¿/ (femeni /aJ són
,'/s i /es. Exemples:
LA FUNCIÓ D'ALGUNS PRONOMS COMPLEMENT Demd els llegiré (els llibres que has dut).
- Quan l)inga ací, que les ¿luga (les medecines).
-
El verb, sovint va acompanyat de complements. Uns són di- El plural del pronom complement indirecte li és també els,
rcctes: ,¡ue val per al masculi i per al femení. Exemple:
Compraré el cavall blanc.
* Els escriuré a la vesprada (als amics, a les amigues).
*- Volem aigua- Una errada és fer el plural de /i "lis,. Aqó és una forma ana-
D'altres són indirectes: lügica potser originada o afavorida per influéncia dels pronoms
* Escric a Ia mare- corresponents castellans nle,, "les": nle escribo, les escriboo. En
llengua correcta és li escric, li pa e; els escric, els parle..-
D'altres, preposicionals:
* Parlarent de negocis.
i
d'altres, circumsta ncials:
Venim d'Alacant.
-No tornaré a passar per aquella senda.
-
. Doncs bé: posseim uns pronoms que serveixen per a representar
tals complements en l'oració, tot evitant de repetir-los. En els
clasos esmentats, si ia s'estava parlant del capall blanc, de I'aigua,
de la mare, dels negocís, d'Alacant i de la senda,.,o .aidrá torirar-
los a dir, puix qr-re tals complements poden ser substituits correcta-
ment pels seus pronoms. Així:
el cavall blarLc?
- Comprarits
Voleu aigua? que en volem,
d.emd el compraré.
-Sí:homé!
- Escriu a la ntare.
-Sí ara li escric.
- Parlarem de negocis -Bé:al guna volta? en parlarem-
- Dieu que heu estat a Alacant? -Després ara mateif en venim.
- Has tornat a passar per aquella-Sí: senda? peró demit
no -hi lornaré a passar. -Ayui sí;
On ¿l vol dir "el cavall blanc»; ¿nr reemplaEa naiguan; li
significa «a la mare»; ¿r.l substitueix .de negocis,; l'altre ¿r¿ va en
compte de "d'Alacant,, i &i equival a «per aquella senda".
El femeni del pronom complement directe ¿/ és /a:
, - Contprards algun día aquesta casa? ho crec: en poder,
la compraré. -la
ja n'hcm parlat al tema
' Dels adverbials
-ett i lti-, 26.

713 '79
t
scn, ja no s'hi usaria en per a substitúirJos, sinó el pronom débil
rro adverbial corresponent. Exemples:
encara l'aigua? no la vull.
-Vols -la
Has tastat les taronges? ja les he tastad.es.
TEMA 3I - Et beurds aquelles aigües-Sí;
minerals?
- tastat aquelles taronges madures?-Ara meholescrec
beuré.
que les
USOS DEL PRONOM ADVERBIAL EN (I) he -Has
tastades. -!a
^I,'I'I{IiS

. .l¡r lrcrr.r vist diverses funcions del pnonom er¡ als temes 2ó i 30.
A.u, ¡rt:rd, ens cal insistir en l,explicaiió á;a;;'p;;";;;m
t¡(¡rt tlcl complement directe., a subs_
É-n reemplaga un nom o un gmp nominal 2
una oració, si ja han estat anoménats .., ,ru indeterminats, en
utt."-áá precedent.
Exemples reemplagant un nom:
aigua? ja no en t¡ull.
-Vols -No;
On veem que en substitueix el nom aigua d.avant el verb yul/.
co:nprlt avui taronges? que n'he comprades,t per-
^..:!::
que anaven barates -Sí
On n'(= en,) substitueix el nom faronges davant d,el verb
comprades. he
Exemples reemplaqani un gn¡p nominal:
aigües minerals?
B-eus bec a les meniades-
- ftas porrut -Sí; en _Ahir
nronges madures? de maií en vaig portar.
-
_,-li dos exemples, e¿ substitueix. primer, el grup no-
_-q1y:t,rtninerals,
mtnal otgu.es i, després, taronEes m'adures, davani dels
vcrDs Dec t vqt+ portar, respectivamenl.

LA DETERMINACIÓ

S! en els exemples precedents els noms aigua i taronges, o els

-
grups nomrnals aigiies minerals i laronges müures anav-"n acom-
panyats de l'article definit o d'un demoétratiu que els áeterminas_

que. complemenr direcre és el mor o grup de mots que

,^-',_-1:.g,1{S.
oes¡gnen l'obJecre sobre el qual recau directament l,acció á,uir verb transiiiu.
' Grup nominal és el conjunt de paraules que fa l,oñci d,u¡ substantiu.

u0
ut
 La tnare va lreure en la tenda aquells gots i et va c;omprar
-
dotze.
M'interessaren
tant els discos, queme't vaip quedar cit1c.
- Tindrem avui poc de pa? én tindrem oíoi.
I'E,MA 32
- M'agraden tant aqueixas dolgos,
-Nó; que en meijaria més.
- tot eI paper? només é¡ necessité mie lull,
At tl¡:, U:i()ri t)til pRoNoM ADVERBIAL EN (i II)
-Vols -No;
la he acabat de llegir aquest llibre. porta-me'nnit attre.
- tinc molt bons plangons de taronger en el planter; te'n
-Jo alguns-
rlonaré
llr ir.r rrrr tr¡rrr: d'oracions transitives on el nom que figura en Es i¡Ladmissible ,la -supressió del pronom adverbial en aquests
¡l r.rrrIr|r'rrrcrrI l( usatiu,. va_acompanyat d'un mot (ó conjuni de casos. Tot el País Valenciá (i el Principat i Balears)'defan un ús
rrr,l,.) rl' v:rlor r¡uantitatiu. Exemples: adequat d'aquest pronom. Tanmateix, eñ les ciutats Valéncia
i Barcelona (i potser--en altres), observem que molts dels qui han
Ltt tttur¿ va comprar dotze gots, aprés primer el castellá (que no té tal pronom adverbial) teñdeixen
lttrt vutg quedar cinc discos. inconscientment a suprimir-lo en tal ocasió, la qual cosa dóna lloc
'l inclrern prou de pa.
a oracions mancades i, moltes voltes, confuses o amb canvi de
- Mcnjaria més dolgos. sentit. No és igual, per exemple, «menjaria més" (menjaria més
f ull de paper.
. Només necessite mig
coses en general) que en meniaria rrés (men.iaria més de la cosa
Porta'm un altre llibre. de qué s'está parlant).
- Et donaré alguns planqons d.e taronger.
-
En aq-uestes o-racions, veem que els noms gots, discos, pa, dolqos,
paper, llibre i planqons que figuren en els ;omplemenis acusatius
corresponents, van acompanyats, respectivament, dels mots amb
valor quantitatiu dotze, cinc, prou, més, ntig full, un altre i alguns.
Les oracions precedents són correctes i normals. peró si van
precedides d'unes altres on ja s'havia anomenat la cosa a qué
es refereix el nom que va en el complement acusatiu, resultarien
leixugues i redundants. Exemples:
mare ya veure en la tefida nquells g<tts i uva comprar-
-Lagots".
dotze
M'interessaren tant els discos, que «em vaig quedar cinc
-
discos o.
arui poc de pa? otindrem prou de pa,.
-Tindrem -No;
Etc.
S'hi pot apreciar clarament que aquelles oracions normals i cor.
rectes ja no ho són quan parlen de coses anomenades en oracions
precedents. I qué fa el nostre idioma e ntal cas per evitar la
feixuga redundáncia? Doncs «substituir el nom en acusatiu pel
prono_m adverbial ¿h, i mantenir a,lhora el mot o conjunt de mots
de valor quantitatiu»:

82
I

-- Per a sentir-ho bé, cal que hi haia silenci.

_No cal que hi haja tants soldatg en peu de guerra.
Ia fira caldria que hi hagues més competéncia.
- AEncara que hi hagués més compet¿ncia, guanyaríem prou.
- Hi ha higut anyi de molt baiies exportacións.
lt..MA tr - Hi havia hagut un hiyern molt cru i no creirien els sembrats.
- Quan hi hagué hagut prou gent, comenQaren la funció.
I.I I1IIIII]IIÑI //i ( 0M A AI)JUNT DE CERTS VERBS -
( \)MENTARI
lt,r,¡l¡ ¡t. l,r,,r¡rn, (.r¡ (l()nárem notícia als temes 2ó i 30. Ara
lr, r ¡rl ¡ r¡rll,,rr l.r :,t.u¡r utilitzacid en Ia conjugaciS áel verb im- El pronom adverbial ái aplicat al verb alrxiliar haver, el trans-
¡,, r ,',rr,rl lt,tt,, t ltt (,, lri haver), lirrma en verb impersonal amb l'ús que hem vist en
lit precedent conjugació i en -haver-hi-
els exemples.
lnfinitiu: h.aver-hi, hi hayer Aquest verb haver-h| indicador de l'existéncia de sers en un
Gerundi: havent-hi, hi havent lloc, áctua com un verb t¡ansitiu i és invariable respecte al singular
Participi: hi hagut ,r al plural del seu complement. Exemples: AixÍ com diem Agafe
un t¿ ladi, AeaÍe dos t euladins, també es diu en llenguatge cor-
P¡-csent d'indicatiu: hi ha rccte Hi ha ui teuladí i Hí ha dos teuladins, sense canvi en el verb.
Imperfet d'indicatiu: hi havia (No direm Ili "han» dos teuladins, com es sent de vegades en el
f)crfet d'indicar iu: hi haxué llenguatge oral.)
Futur d'indicatiu; hi hairá Aquesta regla, que és la de la llengua literária moderna, com
Condicional: hi hauria o hi harucra ho eá de la dlls ciássics, predomina també en el parlar de tot el
Presen_t de sub.iunriu: hi hajar
Imperfet de subjuntiu: hi ha'gués Pais Valenciá. La fo¡ma vérbal concordada llli uhano dos llibres
tlamunt la taula, Hi nhavien, moltes Persones a/líJ és considerada
EIs temps_ composts es formen fent precedir els normals d,áauer pols qramatics com a dialectal. El pionom fti s'uneix, també, als
pel, pronom y'ri. Exemples: ,crbs" de percepció i els transformá en intransitius. Així, el verb
transitiu ueure- (pronunciat dialectalment «vore»), el transforma
hi ha hagut en I'intransitiu véure-hi o hi tteure's. Exemples:
hi hauia hagut
E s molt rell i ruo veu bé les lletres (ús transitiu).
hi hagué hagut -* Es ntolt vell i no s'hi veu (o no hi veu) (ús intransitiu)-
hi va haver hagut, etc.
Exemples d'aplicació: I igual fa amb sentir (oi¡), etc.
si hi ha un llapis damunt [a taula.
-Veges
ha dos homes al cantó.
-Hi hi havia prou per d d.inar.
-No
Hi havia motius per a tot-
*- L'any vuilanta hi hagué un gran itrcrtdi.
h¡ hagué habitacions per a tots.
-Up
L'any vinent hí haurd. bones collites.
- No ho toques: hi hauria perill de trencar-ho.
- Si no venien els teus germans, no hi hauria prou treballadors.
-
' O hagi cn els parlars orientals.

81
8.5
 .,cua repetició, usarem el pronom ho si el verb no és pronominal,
r cl prohom l¿i si ho és. ExemPles:
el tenen per molt bo, peró no ho és gens.
- El seu @sí,
No trobavá cap poma madura, peró aques.ta sí que ho és.
|riMA 34 - Abans, el senyór'Roig era secretári del club; ara ho serl el
- Messesuer.
scnvor
,,IIIIIt I I I'I]('I() DE TERMES
PREDICATIUS
'- Aquell árbre és un cirerer; el del costat no lto sembla.
Fins ací, és a dir, en aquests quatre exemples, els verbs no són
¡rronominals. Veurem ara com, amb verbs- pronominals corn presen-
l,rr 1,,, rr¡. .t()lrs atributives, el [erme predicatiu o predicat no- 'ttt-se,
creure's" posar-se, lomat-se i' quedár-se, queda substituit el
rrrrrr.rl , r¡rr r.:,s:r (¡¡la
qualitat o manera de-ser del subidcte i també predicatiu pel pronom h¿.'
rrr r'.,t.rr ,, . r¡¡rrlreiri d'aquest. Exemples:
dia ha estat preciós i la nit sti presenta molt més.
lil ntlu cosí és molt bo. -EtEl doctor F. és un sdvi, i el seu ajudant slti creu.
Aquclla poma és massa madura. - A casa estan tots malalts, i jo lambé mli posaré.
- l)l senyor Roig era secretari del club. - Es un home insociable, i faid que el lill s'hl torne tdmbé-
Aquell arbre sembla un taronger. - El xiquet s'ha quedat'sense premi, i Ia xiqueta s'hi quedard
- també- si no estudia més.
Vciem en totes quatre oracions, que els mots en llet¡a redona
(onstitueixen uns termes predicatius: ntolt bo, qualitat o manera NOTA: Aquest ús del pronom l¡i era normal eu els clássics, ho és encara
dc s(r dc ÍeJ Teg cosi»; massa madura, estat de .- l" -iio.'part del doñiniparlars
linsiiisüc, és preceptiu en la llen$.¡a literária,
"aquella poma»;
secretari del c.lub, condició (ací cárrecj de .el senytr icat restábli;Jo en aquells on s?Eja debilitat.
Roig,: ,, si la substitució del. predicatiu es feia
taronger, condició (ací,espécie) de «aquell arbre»: Tots aquests OBSERVACIó: Comproveu que,
termes predicatius es ¡elacionen amb el ieu subjecte per mitjá d,un áá"".ict oracions dé verb pionominal, amb ,¡o no tindrien sentit, o el.
verb copulatiu ono pronominal,.r ii"J.-i""-álir i"t. vegem: ,4 casi estan tots nalalts: i io tañbé n\o
"" posar¿
és tut savi, i el seu aiudant slto creu ja no indica
;; t¿:;tii. El docio, F. ajudant
Hi ha altres oracions atributives que tenen «pronominal» el Iriq""-rót"* dir del seu amb I'ús del pronom hi: s'hi creu (es cret¡
verb.z Exemples: un savi).
El dia es presenta áoru ic.
- Antoni
- Sa mareesescreu an s¿yi-
pos¿, mq.Ialta.
- Aquell home es torna,ta insociable-
- El xiquet es va quedar sense premi.
-
F,ls termes predicatius són en aquestes oracions bonic, un savi,
malalta, insociable i sense premi (estat en qu¿ es uu quedar ei
xiq ueti.

IJs oel, pnoNo¡r HO t HI

Quan el terme predicatiu ha de ser substituit a fi d'evitar la

¡ Verb que es conjuga sense at¡xili del pronom d¿bil reflexiu,

¡ Verb que es- conjuga amb auxiti d'un pronom débil de la mateixa
persona que el sl¡bjecte.

ll(r
t
r¡,,¡ ¡nal de-termes ablatius (complements circumstancials, etc.). per
, r..rnple: Si no té la capsa,--lorneu-la-lri, igual pot significár «torneu-
lr lir» que «torneu-la a un [[oc ja anomenat en una frase anterior".
Fls valencians, que tenim aquesta construcció clara des de fa
rrrolts segles (encara que es troben antecedents en la literatura va-
I I l\t \ k,rrciana del xv d'aquesta extensió discutible de l'us del pronom llr/,
rro podem renunciar ni ho hem de fer, al següent quadie correcte:
I,'III Done el llibre a Frederic : li'l done.
Done els llibres a Frederic : li'ls done.
Prenc I,a ploma a Maria : li la prenc.
.it
¡rr,¡rrrl:rr catalana bastant an¿iga arreplegada Prenc les plomes a Marit .= li les orenc.
Done tot aixó a loan = li ho done.
.l,r liduno cl Déu-vos_suard:
¡rula no m,ha tornadla.
i¡¡rr . . Fóra. molt convenient que, aixÍ com els valencians (com ja es
leia recíprocament en els temps d'esplendor de la nostra literátura
Jo quc 1i torno a donar clássica) rectifiquem moltes emades de la nostra descuidada llengua
i clla calla altra vegada.u
¡rrenent models correctes d'altres regions de I'idioma, que els-es-
vrrlt.rrrians que llegiran aquesta cansó, trobaran c:riptors del Principat i Balears prócurassen fer iguai amb les
;r la. tercera estrófa: .li i.;; ; ¿;;á.;.""-^-" una cosa
.1,.1.,
( .tr'.rrv¡r rcsenr'es de puresa idiomática que nosaltres hem pogut conseruar.
;.9,j: T]1mg"t explicat q""aa ulói l;;; dir sens dubte. . Altrament, .seria molt poc recomanable que els escriptors va-
S:*;._,lll"sent^rt,"reJti,iñ.ilr*ái,lii'"á'á'"".iltr j.o"u l( ncians aband.oná-sse-m aquest ús clássic, clai i correcte de /i, que
i'.","","3T1::"::.,dil;tC;;;;;,,rá1.áf1"Jr.1i"u:f
i clara si fos així: ::?rH; hem explicat detalladament, per imitació d'un altre de més dis-cu-
tible i confús.
nJo li. dono el Déu-vos-guard;
paraula no m'ha tornada-
Jo que /i'l torno a donar
i ella calla altra vegada.,
Li'l torno a donar, sí, on hi
o,datiu /i.(: a ell, a eila, etc.),hai el'/,pronom complement indirecte
reducció
plement dtrecte o acusatiu (ací, equivalent de e/, pronom com-
cosa donada).
a Déu-vos-guard o
"el
-la
lr_r_.^r.l-19:!* datiu,ciássic i correcte;
- /ri és el pronom adverbial
3, l:, ¡¡ *.::p:ll qy,' sy; ¡j;i;;r"áüi,;;,
_:",,t" J#;"ü
.ib l,
yi::l:._,:: *_b:l¡ tu gi g de /;: .iit.ii.l
escrit; dialectalment i tot lenr:ara,que -avui-té molta i.il,
des der s
Pvr Lq¡¡r' es tá m ar
#."
vigéncia aquesta
sc,rhcr;+,,^i: ^_ r^
u bs ti tució e" r¡
lu lt."gl3' ! I
a-rtal^' iiLa."lá)'," iá,;iff 't',:.llñ:,1:
I'hi, on l' representaria'l,aciiatiu
qr'é en diu Badia Margarit:, "Déu_voi-g"áialTai.i "rru,.
,, I^- -^--r^^ ';;;;i":^
,Y"9"* . Lo-s grupos li,l, ti, Ia,
i.ffi -;'-- ---' .. ti,ls,
J;á!r ji¿,i' á?
ll l¿-s {con§titl|idnc .9e,i1
c--',^ r,,
Í:, 9.:jl,{al. --- '' á!";,ii
lff ;"fi ful,:
y:"*yl":T^,:":1911.!,_ó;-l.tienerisuiüiii"loii;;ffi
hoy se conservan todaíia'en valenciano.,
. El pro-nom adverbial, no personal,
personal. fti,
fti. een aquesl ús, pot donar
origen a frases equivoqú"., Ja q"",-á-'h-;;H;
:s, ¡! que, com hem dit, és un substitut
I Gramd.ticq. Catalana, pág.
2ñ.
&Y
89
 Aquestes frases adverbials entre comotes i les semblants que
cs puluen construir usant els adverbis de situació en lloc dels'de
tlirecció, són totalment incorrectes. [rs formes que s'han d'usar en
llls casos són les que l'idioma posseeix, com hem üst, amb una
rrdcquació que arranca de la seua mateixa etimologia. Efectivament,
I lrMA .16 utnunt le del llati (ád monte'; avall, de "ad valle,; ayant, de «ab
lnteb, i arfere, de "ad retro,.
t,trt ( t:,t() s()tJl{tj CURTS ADVERBIS (I) Aquests adverbis solen anar reforgats amb la pieposició de
rlirecció cap c, que al seu davant es redueix a c4p. Heus ací, doncs,
lcs oracions co¡'rectes corresponents:
. l..r
,1,
ll, rr¡irrrr ¡rrssceix, entre molts d'altres, els següents
ll,, l.rlliurrs Lts¿rts a voltes com a preposicions). adverbis Els joves anaeen cap amunt.
- Cap avall, I'aigua corre.t
- Feu-vos cap avant.
De lttuacló
- La mlquina marxatta cap arrere.
Dalt que vol db «a la part al,ta», -
Baix , .a la part baixa", Es clar que també poden formar-se amb sols els adverbis, sense
Davant » (a la part anterior», reforgament:
Darrere D «a la part posterior». Els jotes anatten amunt.
- Avall l'aigua corre-
D. dl..e¡ó - Feu-vos avant.2
Amunt que vol dir nde baix a dalt", - La mdquina marrava arrere.
Avall
', .de dalt a baix,, -
Avant di¡ecció a davant",
Arrere "en
» "en direcció a darrere».
Exemples:
ací dalt una hora (o siga, na la part alta d,un edifici,
-Estem
escala, muntanya, etc.»).
Baix trobareu la meua gerynana (o siga,
- etc.,).
edifici, "a la part baixa d,un
anava davant (o siga, ns¡ un lloc anterior»).
-EllDarrere hi havia un jóve @ siga, «en un lloc posterior,).
-
Aquestes quatre oracions no tenen problema en el parlar col_
,loqulal de la ciutat de Valéncia..Si de cas, en el mot dirrere (r:ral
dit "raere, a [a zona cent¡al valencijm i'..á¿..r]-ár, álgu.,r" .o-
marques-del Principat) que tornarem a estudiar en el áma l2l.
trs €rrades .es cometen, a la ciutat de Valéncia i també en algunes
poblacions del Principat, quan es tracta d,expressar direcció. Exem_
ples:
jovesanaven rpac a da.ltb.
-Els
*Pac a baix" I'aigua corre.
-_ Feu-vos «pac a ¿avant».
- la. md.quina marxaya (pac a raere». Dita popular.
Aque§ta segoua forEa sol iDterpretar-sc cD seqtit figu¡at,
m 9l
¡

l't:r- fi, parlarem de l'adverbi contrari de abans, que és després.

I)rrrant l'edat mitjana, solia emprar-se com a indicador de temps
t,r¡,,r(:rior *aprés, (del llatí.ad pressu»). Coexistia «aprés» amb
,l, tprés, del llatí
"de pressu». En la llengua moderna, després ha
¡rrcvalgut sobre que ha quedat com un arcaisme.
IEMA 37 "aprés,,
t¡inilrd.s abans, i jo, després.
I)I(I]CISIÓ SOBRE CERTS ADVERBIS (II) -Tu
- Em gitaré una fiiqueta. després d.e d.inar.
- Primer parles amb ell, i després véns a yeure'nt.
llem de prescindir completament del barbarisme "después", que
l:,¡r:; t:rrl fcr ara unes observacions sobre els adverbis de temps ,., scnt dir molt a la ciutat de Valéncia i altres poblacions.
,¡rttut, ults, abuns i
després.
(J¡¿ar¡
scrveix, com a adverbi, per a interrogar, i com a conjunció
t(:¡nporal subordinant, per a introduir certes oracions subordina-
rlcs. S'cscriu en la llengua moderna amb n ñnal, i així es dife¡encia
clcl quantitatiu g¿lar¡¡. Exemples:
Quan tornareu per ací?
- El taig t)eure quan eiria de casa.
- Digues-me quant val aixó.
-*Quant vol que li dond?
Adés és un adverbi que indica un temps molt próxim passat.
Deriv-a del llati .ad ipsú ltempus), i no té equivaient directe en
castellá. En el nostre País és molt viu i usat. Exemples:
he vingut de bon nntí; peró ell ha arribat adés.
-loAdés li ho estaya dienf jo.
-
Abons prové del llatí
"ab ante» més la s adverbial. Es l'adverbi
indicador del temps anterior en general, sense la matisació d'ad¿s.
les coses no eren com ara.
- Abans
Abans d'anar-te'n, firma'm aquests documents.
- tornards ací abans que jo-
-Tu
Cal que desterrem el barbarisme «antes», que coexisteix en la
llengua parlada de les ciutats amb el correcte abans. En canvi, pot
emprar-se el sinónim ans, que té molta vitalitat en gran part de
la nostra área lingüística.
Ans les coses no eren com ara.
- Ans que te'n vages...
-
S'ha de tenir en compte que ¿ís s'usa també com a coniunció,
i aleshores equival a sinó que- Per exemple: No és so/s convenienl,
sinó que resulta necessari, pot expressar-se per
No és sols convenient, ans resultq flecessari.
-
92 9.1
 Arr.rb agó, el nostre idioma no fa sinó com el francés, el cas-
lr.llir i altres llengües cultes, que empren els mots que són propis
,1,. l'idioma, sempre que siguen correctes, sense tenir en compte
,,i s'usen més o menys en el llenguatge coHoquial d'aquesta o de
l',rltra regió.
I.UMA 38 E,timologies: Ja hem dit més amunt la de aviat. Prompte, segons
I de B. Moll, podria venir del llati .prompteo, d'igual significat,
I'I tr( tsr( ) souRE CERTS ADVERBIS (III) ,) scr una aplicació adverbial de l'adjectiu que procedeix de «promp-
IiI,S SINONIMS DE PROMPTE trr" (dispost). Pr¿s, deriva del llatí «praesto, (a má, a punt).

l .r rrlr';r tt ¡upt¡ral designada per l'adverbi prompte, d'ús general

, rr r.l i';ris Valcnciá, és expressada també pels seus sindnimi prest
r ¡¡yrr¡t (lqL¡cst darrer, predominant modernament en la llengua
lrlcrirria). Es tracta en realitat de tres adjectius (almenys originá-
¡ i¡rr¡rr.¡rt ) que lenen un ús advcrbial importanl.
l)rc-sl, usat com a adve¡bi, era molt freqüent en la llengua par-
l¡rda de Valéncia en époques anterio¡s. Ho proven les següents Cites
del DCVB:
.Sabia Jesús prudéncia- Ios mals que devien en ell
prest venir." (De-eterna Lo Passi en cobles-)
"Pensá com poria [podria] restaurar la sua ciutat que no es
perdés tan prest." (De Tirant lo Blanc.)
"Que es dexen prest venEre [véncer]." (De E/ procés de les
Actualment prest és molt viu en Ia llengua par[ada de ies Ba-
lears. Prova també del seu ús modern per grans literats, la tenim
en El Canigó, de Jacint Verdaguer, on llegim: nVine diuen-,
vine prest, tu ets nostre.» -li
Tenim aixÍ mateix [a paraula aviat, que en el País Valenciá
s'usa només en sentit adjectiu: la estds aviat?, és a dir, <prompte,
prest, dispost,. Doncs bé: com ha esdevingut amb els originaris
prompte i prest, av¡ot també s'usa en sentit adverbial, o siga per
a determinació de temps. Tots sabem d'aquest ús del mot avía¡,
molt estés en el Principat de Cataiunya:

-T orna aviat.
t'entretinguis iles aviat aquest encdrrec.
-No
Mot molt legítim, procedent del llatí «adviatu", el trobem usat
per literafs valencians del nostre temps quan, per evitar la repe-
tició de l'habitual prompte, ho consideren convenient per a la be-
Ilesa de l'estil. Per contra, prompte, que és avui dia d'ús típicament
valenciá, també ha estat utilitzat per escriptors de la RenaixenEa
en el Principat: .Llum qüe s'apaga prompte», llegim en Jacint
Verdaguer.

91 f.i
I
I IiMA 19
t,R t.( l:,t() soBuL CERTS ADVERBIS (i IV)
I'II)MPTE I ENJOR¡¿
()1 ,,(.rv(
nr,:r l,r ciutat de Valéncia, una certa tendéncia a con-
lr rr¡rlr c r'ls ¡rclvcrbis de temps prompte i enjorn, i, més que a con-
l,rrrrl¡r:'ls,.a substituir el segon pel p-rimer, amb la qual cosa, a part
,l, li rn¡r.brimcnt que aixó duu a lillengua viva, es perd una'mágni
f i. ¡r ru.rtisaciti-
i destriem-ne els camps:
Vogem
Prompfe significa «en temps primerenc», «dincs poc temps,,
oscnse tardar» (cast. «pronto»). Exemples:
*Es prompte per a collir la taronia: encara no ha madurat
proLt.
Espereu-rne ací, que io torne prompte.
-*
Aixó que us he nxatlat ho hateu de fer prontpte.
,Enjortttvol dir "en una hora no avangada del dia, o del matí
o de la vesprada, (cast. n tcmprano,).
Cal frxar-se bé en la diferéncia entre prornpte r enjorn deduida
dels difercnts significats. Els castellans be que ia fan entre «pronto»
i.ntcmprano,, i el nostre poble en general també manté la precisa
distinció entre tots dos adverbis i en fa una aplicació correcta.
Per exemple, quan diem Es prompte per a collir la taronja ex-
pressem que no som encara en el temps de collir-la. Si déiem .És
enjorn pcr a collir la taronia donar.elrr a entend¡e que no era prou
avang_ai el dia per a fcr tál teina, no pas que no ¿rem en l'época
de collir. Podríem precisar: Es enjorn per-a collir la taronja: en-
caro té l'aigud.tge de la nit; deixent que an¡ance el día per comengar
el treball.
.Si diem Anirem a caEar cniorn, cxpressem que tal activitat la
volem fer en una hora no avangada d¿l dia, del matÍ o de la ves-
prada (segons l'hora en qué estiguem parlant). Ara bé: si déiem
Anirem a_cacar prompte volem cxpressar que farem tal activitat
sense tardanga, com ara en cl mes d'agost i no al setembre.
Comparem en el castellá aquestes dues expressions: «Iremos
a cazar temprano» i "Iremos a cazar pronto».
i jorn (dia).
' Aglutinació dels mots en
9(l
TEMA 40
SOBRE ELS DERIVATS DE JORN
Iin [atí vulgar existia el mot «diurnu», que significava nde dia".
Ar¡rrest adverbi passá ben prompte, per substantivació. a indicar
, I (lia mateix, i doná origen al francds «jour», ¿ I'italiá
"giorno" i
.,1 rrostrc arcaic ujorn" (tots tres amb el mateix significaL).
Com alhora hi havia en la nostra llengua el substantiu sinónim
,liu, a poc a poc i sols al cap de segles, dia va substituir totalment
It'rtr, no sense haver-ne deixat expressions derivades, que si quc
lr.ncn avui plena vitalitat. Per exemple, l'adverbi en¡orn i el subs-
t ¡tliv migjorn (l'hora de les dotze del dia). Enjorn ja ha estat
l|actat en e] tema anterior. Heus ací ara exemples d,e migjorn:
En ma '.asa dinem sempre a migjorn (o siga, a les dotze
,lel-dia).
Anitvem cqQqnt i se'ns féu migjorn vora una font.
-
En les nostres lectures trobarem moltes vegades altres expres-
sions equivalents a enjorn o que en representen un matís. Són
dejorn, qtse el pot substituir en totes ocasions, eniornet (o si1a,
trn poc enjorn), de bonahorao d'hor& (exactament igúal que en¡o;n)
i ruatí, que signiñca enjorn quan s'aplica a les primeres hores del
dia. (Tots aquests mots i expressions equivalcn al castellá .tem-
prano»). Exemples:
* Jo nt'alce cada dia eniorn (o mati).
- Ell ve a buscar-me dejont.
El nteu pare es fica d'hora al llit.
- Aquesta nit soparem eniorneÍ per poder anar al teatre.
- son perqué m'he despertat ntolt matí.
-Tinc
Hi ha un tren que ir més matí que I'autobús.
-
Sobre l'adverbi migiorn cal advertir que s'empra també com
a substantiu per a anomenar el vent que bufa del sud. Quan tal
vent és fluix, hom li diu ntigiornell. Exemples:
- El migjorn inflava les teles-
Feia un f ort temporal de migjorn.
- migjornell agradós a penes arrissalo les aigües del llac.
-El
91
 t'¡tt.,lt,t t r, .r., ,trrr- ,.r¡ ¡ l l!;rir; Vllenciá
,¡r, r,, t.. r,rr¡lr¡.,iri l)ossible, ja
¡¡¡ "¡¡¡¡¡1 ,l¡.r". :,i¡lrtilica un temps

,',,t .1,,' ltt ,t

'utt,t¡t¡¡¡ TEMA 41
. I ,1, , rr ,,',, ¡,,t,t,t,1,t,,, t(.rnpS al voltant de m ¿p-
', ,1, ,lrrr.rr
,r ,1, ¡,,, l:rrlbé s'aplica a la dormidá I,A PREPOSICIÓ COMPOSTA CAP A T ELS SEUS SINONIMS
',1 l, r (,,r.l ,,,rr.sl¡r").

Lr nostra llengua posseeix una bona gamma de preposicions

,¡'r,. indiquen molt matisadament la direcció en qu¿ es mou un ésser
(,r alguns) o en qu¿ es produeix un moviment, etc.: cap a, derers
,t levés, vers i enl)ers-
Cap a, que és la més usada actualment, significa «en direcció a».
lrxcmples:
Ara ja anem acq.p casa
nostra.
- El vent doblega les branques cap a terra.
- Mireu cap al cel-
- El fwn es decantat)a cap al nord.
- En
OBSERVACIó: algunes comarques, aquesta preposició ha sofert una
roctátesi _i ha resultat el vulgarisme rpac a», que shá d'evitar curosament
,.rr la conversa de Ies persones cultivades.
La forma cap a és l'etimoldgica, puix que procedeix de l'ablatiu llarÍ
"cápite ad". En la llengua literária de tot el domini lingilstic s'empra siste-
¡ áticament [a forma correcta, com ho demostrefl ]es tres cites que segueixen,
r:spigolades de diverses obres contemporánies:
.S'algá de la cadira i, mentre caminava cap a la porta del carrer..-, (Josep
l,la en E¡ Carrer Estret. Priñcipat de Catalunya.)
"...GiraDt-se cap a I'altra banda.» (Baltasar Porcel en Els condettnats.
llles Balears-)
semic¿rcle i, després, girant cap a l'esquerra...' (Emili Beüt
"El riu faetr¡JrCamins
i Belenguer d'Argent - El Míllars. Pais Valenciá.)
Cap a es redueix a cdp d.avanl adverbis comensats per vocal.
Exemples:
Aneu cap amunt.
- Demd tornarem cap avall.
- Acosteutos cap ací.
- Cap on ens cal caminar?
-
També és freqüent i admesa la combinació cap a on.
Un altra preposició de direcció és devers o devés (pronunciada
en tot cas odevés"). Aquesta preposició és prou usada encara a
moltes comarques valencianes, davant lloc, temps, quantitat , i
sempre amb la idea d'aproximació. Vegem els següents exemples
aclaridors:
(-tt
(l)
 l:l tttt't¡l t r,ttrt\.ttrrtr tltv(s d ¡x¡ltlut.
l'rtlt¡rtrtrrr,lt ltxnt iru tntl¡ar-sa devés aquelles pa.lmeres.
tl¡tt ,,nt tltt't'., lt., tl<¡ltc
l,ttt¡ 1¡¡¡¡,¡, lltt¡'t¡¡¡, tlcvtls ús cútquanta anys.
l'¡'r,. r... | . r ¡rrI rL
. .
,r¡¡ r' r rr i r¡ I de cap a, i a Valéncia i altres regions
', r¡,.r ¡r(,rr'., IrI ¡
.
r ¡r ¡ i : r rr r t:rr I pcr donar als texts un sentit d'elevació TEMA 42
| |rIl( r rlt¡(l:
l'r\ttttt r's nt(rvia vers els obiectius que li havien estat pro-
GEKRÓ, GERRO I PITXER

I'r'r li, rlircnr que enl,ers, també sinónim d.e cap a, té un ús pre- ljls valencians coneixem molt bé el significat del mot gerra- Es
fcrtrrl .:n cl sentit figurat, i equival a locucions tals com «en relació t¡.rcta del nom d?un gran recipient de secció circular, que va
;r », « rtSPCCle a», etc.: .urgrnentant des de la boca i després disminuint fins a la base, i que
Envers sos pares, Alfred no ha demostrat el bons sefltiments .rl País Valenciá i altres contrades serveix principalment per a
quc- s'atribueix. I, rrir-hi oli»-
no tinc encaro unq clara idea formad.a enlers aqueix as-
- ben bé les sis gerres que tinc *pot dir und'oli,
Enguany he arreplegat seixanta arropes que m'han
-lo
sutnple. ,,tttplit del nostres mo-
,l, stos colliters de muntanya.
Els quaranta ltadres d'Alí Babd s'amagaren dins de quaronta
-
t:t rreS-

L,es gerres s'han fet aci generalmenf d'ob¡a envernissada. Ac-

Irralment, aquests atifells o bé no s'usen tant com abans, o bé es
I;rn d'altres formes i de materials moderns.
També és molt corrent el mot gerró, diminutiu de gerra, en
t()ts dos sentits, léxic i material, ia que és, com molts saben «com
urra gerra petita», sols d'uns centimetres d'alt¿lria, i d'una obra
lrés lina que la de la gerra, ben envernissat per dins i per fora
i que s'empra per a tenir-hi confitura o mel, adobar-hi olives o pe-
lrrcres, etc. Hi ha la varianf gerronef, quan l'atifell és de molt
r:urta dimensió.
El mot que no és tan corrent al País Valenciá és gerro. Es tracfa
rl'un vas de terra cuita, de vidre o de metall, especialment destinat
a tenir-hi flors o a servir d'adornament» (cast. ojarrón"). É,s pa-
raula relativament moderna, masculinització del mot gerra; apareix
documentada a partir de 1640, i resulta molt útil, puix el nostre
pop.ular pitxer és mot que no reflecteix exactament aquest con-
(epte. Resultaria forga t de dir:
* Co$ocarem un parell de pit*rs com o adornament de la
barata.
Solem oir també, és veritat:
Adorna la taula amb un pitxer de flors.
-
l(f) l0 t
 Tanmateix, millor fóra: rltrlva del llatf "gé.ruIa' amb contaminació de l'árab o§arrao, que
Itrr donat el castellá «:arra". Pittcer está. emparentat a;nb eÍ g;r-
Adorna la u¡ nic «becher» i sembla haver-nos arribat á través del franiés
- Col'locaremtaula
,barana
amb un gerro de flors-
un parell de genos com a adornament de la á¡ltic (pichier».
-
A gran part del Principat s'usa gerlo també amb el significat
de pitxer-
Pitxer, ja sabeu, és el recipient de qualsevol material consistent
(obra de terra cuita, metall, plástic), usat sobretot per a tenir-hi
aigua a taula i anar servint-ne en els gots. També pot posar-s'hi
cervesa, vi fresc, etc. Té un broc en forma de petit canal en una
vora per facilita¡ el serviment del líquid.
Hi ha hagut un cert creuament semántic entre el relativament
moderlrt gerro i el clássic i més general piuer. Al País Valenciá, e1
mot gerro ens ha pervingut probablement per la literatura i els
contactes normals entre regions que pertanyen a un mateix domini
lingüístic.
Creiem que una bona solució per a la llengua literária fóra tal
voha: pitxer, atifell d'ús casolá, i gerro, atifell d'ús ornamental.
Per exemple:
no falte un bon pitxer d'aigua fresca!
-Que
*Tenien un gerro de Venécia en un angle del saló.

DOCUMENTAcIÓ

Per a gerro, heus ací un parell de cites arreplegades en el DCVB:

"Un gerro de plata a ['antigor, part daurat i part blanc" (document
de 1ó40); oUn gerro de pes d'una lliura e vuit onces tenderes,
(doc. de ló62).
De pitxer: «Dos pitxers d'argent daurats a barres" (doc. de
1275); «Pres fprengué] un pitxer e doná aigua a mans a tots los
pobres, (Ramon Llull).
Pitxer és mot tan arrelat en totes les regions de la nostra llengua,
que ha donat lloc a molts derivats i frases fetes: pitxera (pitxer
gros i ventrut, a Valéncia, Sanet, etc.), pitxerada (contingut d'un
pitxer ple), pitxerull (canterella o botiia, en el Maestrat), etc.
NoLeu, a l'Empordá, cos de pitxer, el de ]a dona de cintura prima
i pits voluminosos; i el verb pitxerejar, usat a Val¿ncia i Castelló
per indicar el fet de nguarnir la cuina de les masies penjant-hi una
renglera de pitxerets,.
Etimologies: gerÍo, coll:r hem dit, s'obtingué per masculinitza-
ció del mot gerra; gerró es diminutiu de gerrá, i, al seu toñ, gerra

Ít2 t0.l
 veies qu¿ ha de fer ta Sent
d'allá on vos habitau!»
Aci a Valéncia Eateixa, s'esmenta rel vas de la Seu on hi ha el cos
,l'Aüsias March», etc.

TEMA 43

GOT I VAS

Documentat des dels primers temps de l'idioma fins als nostres

dies en rot el domini lingüistic nostrat sense excepció, el mot gof
ha designat i segueix designant "el recipient de vidre. de metall
o d'altra matéria dura, que serveix per a beure i que té, general-
ment, una cabuda no massa superior ni inferior a la del líquid
que s'engoleix en una presa normal,.
Procedeut del llatí ugúttum" (pitxer), el trobem usat per tots
els clássics, fins en Ramon Llull, cosa sorprenent si considerem
que, modernament, Mallorca, pátria del gran filósof medieval,
ha perdut aquest important mot i usa un siñónim tan vulgar i im-
precÍs com és lassd.
També s'ha afeblit m<iderníssimament I'ús del substantiu got
a Barcelona ciutat, on colloquialment, i sens dubte pcr pressió cas-
tellanitzant, s'ha comensat a expressar aquest signifiiat ámb el mot
vas. Vas no és precisament un barbarisme en si: va passar normal-
ment al nostre idioma del llati "vasum,, peró no referit mai al
precís concepte expressat per gol, sinó al dc en general
per a contenir líquids" i també al de otub o "recipientcanal per on circula
la sang, Ia limfa o un altrc fluid dins un ser viu,.
Sortosament, aL Pais Valenciá, tan ric encara de vocabulari en
molts aspectes, el mot gol, com bé sabem, conserva tota la seua
vitalitat d'ús en el significat estricte que representa.
Exemples populars i correctes d'ús dels mots gol i yas..
*Posa quatre Eots a taula-
* Escurant, se m'ha trencat un got.
hi ha res millor a I'esfiu que un bon got d'aigua freda.
-No Les tropes de Napoleó van saquejar lo vila i s'emportaren els
- sagrats d.'esglésies i ermites.
vasos
-La seua mare va morir de la ruplura d'un vas cerebral.
-OBSERVACIó: A l'Edat Mirjana, lras significava també «sepultura,, ¿s
a clrr, cavrtat subterrania on es soterrava un mort. F. de B. Moll cita en el
DCVB una canqó popular ri-rallorquina on encara es troba aquesta accepció:
*Quan a dins l'església entrau.
que los vasos trepitjau,
los difunls fan sentiment;

IfI+
l0-s
 l'olla.indica primordialment «accló-i efecte de gira¡»; peró ja
, rl'antic
,1,.. trobem aquest mot en tota la literatura iom á slnónim
'1,. w:gada.I si parem esment en l'etimologia exposada abans, veiem
, ¡,r:rrncnt la seua relació.
lil DCVB cíIa yolta trobada normalment emprada com a legí-
TEMA 44 tr¡r -sindnim _d.e vegada des de Ramon Ltull (Bldnquerna), passant
¡'.1 l.libre del Consolat d.e Mar i Tirant lo Blanc, fiÁs a la'literatura
VEGADA, VOLTA I .COP" (I) .r, trral de totes les-regions del doqrini lingiistic. Tal fo¡ca
,,' :rlgunes contrades, que en la llengua -parlada d,ús té
d,ámpiies zones
'lll valenciá meridional ha el¡minat del tot ei principal vegada.
Alrrament, substitueix totalment vegada en locucibns cóm les"aHu-
El mot més genui i únlca accepció
que té com a única accepcro la d
d' expressar ,lr,lr:s i exemplificades més amu¡rt:
«cadascun dels Jasos en qué es realitza una acció", és-l)egoda- Apa'
¡eiv ia
reix ia ,-n dncrrmenfc mólt
en documents oue cita la Revue des
antics, com el que
mÁlt anfics -A voltes passen coses incr€íbles.
de Montpeller; es tracta d-'un text de l'any 1081,
Langues Romanes,-uPer
o, ár pot llegir: qua;tas vegadas me'n recher¡ás [requeri- - Ha passat cent mil voltes per aquest carrer.
rásl, ((DCVB).)lDesprés,
Després. n'o dir. trobem
no cal dir, lrobem regaá.a e\ Jaume I (nNo
l)elala en - Una volta era un rei que tenia tres filles-
farem vostre conséyl esta vegada,), Muntaner (.,Besá'l-tres vega- li tc.
des»), Bcrnat Metgi (.No em par [em scmblal que I'cspirit sia Etimologia_: volta deriva del llati vulgar "vólvita,, participi
res aprés la mort, car moltes vegades he vist morir hómens"), t,.rssat de «vólvere" (girar).
segoni cites que trobem en el DCVB i que podríem augmentar
inñnitament lltgint lt-s obres (Libre dels leyts, CrÓnica i Lo somni
respectivament) a qué pertanyen. ¡NüNrMS vuLcARs DE VEGADA r VOLTA
V egada lorma moltes locucions:
Al costat d'aquestes dues formes, generals i documentades, que
a) De repetició no freqüent de l'acció. A vegades ve a Neure'm, tr:nen estacades les seues arrels en limés noble tradici¿ liteiáiia,
peró de seguida se'n va. lrr parla coHoq¡ial ha emprat i sol emprar més o menys regular-
b) De carácter hiperbólic: Li ho he dit cenf mil vegades i no ||tnL pic, camt, viatRe i «cop, (aquest darrer, amb tania vitálitat
_

en la ni cas. ,r.l Principat i Balears, que ha passát ámpliament i abusivament a la

c) De comengament de narració; Una vegada hi havia un iove lle ngua escrita). Exemples:
que volia eixir a cercar-se la fortuna. vingut tres pics a veure'l i no l'he trobat.
He
d) Per a indicar acció fcta de colp i sense repetir-se'. Firma el - cami, vaig sentir que losep deia a sa mare...
document d'una vegada! *-Un
He comengat quatre viatges l'escrit í no l,he po1ut acabar.
e) De carácter dubitatiu (= potser): Toni tal vegada vindrd president Colómbia ha úngut ,res «cops, a Espanya
demd- -El olicial (unadesuposada
üt visita noticia p;iodística).
f ) Amb el significat de .sempre,: Vine a consultar-me els teus
problemes tota vegada que tulgues.' s'empra en el Principat, i arriba, dins el país Valenciá,
Etimologia: del llatí vulgar nvicata, (d'igual significat que v¿- .r .Camí
la Plana Búxa. V iatg-e es mes poc usát en aquestá accepció,
gada), derivat del clássic "vice, (tanda, torn). r s ou de tant en tant pel Pais Valenciá en frases com:
Ha intentat enganyar-me, peró aquest yiatge no ho ha acon-
s -
eguit.

' Cal no confondre el signi.ficat d,e tota vegada amb el totalment di-
fereat del castellá <toda yez,, tradu¡-ble per .ja que', .püx que' o .per
. Óbviament, en aquesta frase no es fa refer¿ncia a cap viatge,
srno, en realrtat, a vegada.
tal com,. Exemple: ya no debo preocuparme del asunto, toda vez que
el contrato ha iido "Yo
rcsciidido" = ló ia nó cal que em preocupe de I'as'
sumpte, puir que el contracte ha estat rescindit.

lü; to7
 De tots els sinónims estudiats, soiament pic es troba documen-
tat en la llengua antiga, puix que l'usa ja Muntaner en la seua
Cróníca- Tanmateix, tots són dialectals i sols recoma¡ables en es-
crits de caire popular.
Trobem excessiu I'ús que fan al Principat, tant e-n lq premsa,
com en la literatura, com en obres de ca¡ácter científi.c, del vulgar
i deformat «copD, de tal manera que prácticament estan eliminant
els nobles i clássics vegada i volta. En el País Valencitr és inexistent
aquest mal ús, i hi ha a part la i¡comoditat que representaria per
als valencians la reducció, ací desconeguda, del correcte colp al
dialectal «cop», segons veurem en el tema 120.

V. SOBRE ELS VERBS

tfti
 TEMA 45

ELS PERFETS SIMPLE I PERIFRASTIC

Per a expressar una acció acabada, feta dins un temps passat,

lenim un temps simple: el "pretérit perfet d'indicatiu,.' Exemples:
lo arí a l;ranqa l'any 1918-
- Ell estigué tres mesos o casa de ma tia-
- Nosaltres anárem ¿l teatre la setmqnq passad.a.
- Ahir no isqueren de casa.
-
Aquest temps perfet d'indicatiu pot enunciar-se d'una altra ma-
nera: per mitjá del "pret¿rit perfct pcrifrástic".
El significat d'aquests dos temps és exactament igual. HeusJos
ací comparats en cl verb arribar.
Perfet simple Pe¡'fet perifrástic
io arribí io taig artibar
t¡ aribares lú 1,as arribar
el affibd ell va arribar
nosaltres arribdrem nosaltres rafi allibar
vosalf.es arribáreL vosaltÍes vau arribar
ells arcibaren ells ean alribar

No cal dir, amb tots els verbs es pot formar el npcrfct peri-
frástic,:
io vaig eixir
tu tas tornar
ell t¡a voler, elc.
De manera que igual será dir:
aní d Franga... que Jo vaig anar a FranEa.
-lo estigué ací tres mesos... que Ell va estar ací tres mesos.
-EllNosaltres andrem al teatre... que Nosaltres vam anar al
-
teatre.
Etc.
' Qlan es tracta de temps «no acabat, o d'una acció feta de poc, ia
no podem usar el perfet simple, sinó un temps compost: el "pretérit inde-
Énitt Engutny ha eyat poc, Ell no ha estat ¡¡questtl vespradu i casa, Nosal-
fres hem a.flet al cafip ala fiateir, Des de fa und hora, no hem eir¡t d'ací-

l
 I-a [orma simple era la que usaven amb regularitat els nostres Al
-.costat d'aquestes formes, que són les regulars, se n,han
escrlptors ciássics. Heus aci, com a mostra, un passatge de Tirant l,rodult altres de dialectals- Les que es toleren iambé en litera_
lo Blanc: Irlra són:
. "L'endemá g-ran matí, Tirant léu refrescar tota la gent e donar
civada als cavalls. . . e féu capitá de la davantguarda lo-bon cavaller tu. lares
mossén Rocafort. De Ia segona batalla léu capitá Almedíxer, lo vir- nosaltres várerz
t_uós cavaller, e dond-lí uit milia hómens d'armes... E així ordena-
vosaltres vdr¿¿¿
dament estiguer¿n tots aparellats..., ells varen
Ia.forma composra del «pret¿rit perfet,, 6 siga, la formada Sempre, peró, és preferible en literatura usar les anteriors.
amb els auxiliars vaig, vas, va, etc-, áite. «perifrástica», durant els
tem_ps antics quasi no s'usava; peró ja apareix, esporádicament, en
Ia Crdnica del Rei en Jaume i en la posterior de Ramon Muntaner.
. Modernament, la forma «perifrásticaD ha anat adquirint maior
vitalitat i domini i ha arribat a desplagar el simple, en
quasi tot el territo¡i de la nostra llengua, puü,"perfe't
de la parlada, ha
desaparegut en el Rosselló, a tot el Piincifat de Catalirnya, en la
major part del Pais Valenciá i quasi per complet en les- Bálears,
excepció feta de l'illa d'Eivissa. On s'ha c.oniervat especialment
és a Valéncia capital, en Ia zona central del Pais Valenciá i en el
Camp d'EIx o extrem sud: llocs tots en els quals coexisteix amb
la forma perifrástica.
Tanmateix, en la literatura dc totes les regions s'usa normal-
ment_el «perfet simple, alternat sovint amb él nperifrástic,. Els
ba¡celonins, que no el diuen mai parlant (el simple), l'empren molt
quan escriuen.
Exemples d'obres dels diversos paisos:
nTónio Króger s'estremi dolorosament amb aquests pensa-
ments... Més d'una vegada es trobá amb el rostre encés, en eli llocs
apartats on arribava dolgament la música... I que vingué el temps
en qué Tónio K¡óger ia no estava tan dispost cóm abans a morir...
I va enrevoltar amb cura..., (D'una traducció de Thomas Mann,
f€ta per Guillem Nadal, mallorquÍ.)
"En Pere Jordana descansd la má plana sobre Ia faula í intentd,
durant uns segons, no pensar en rei. Immediatament serifí com
un pessic a dins de l'estómac..." (De la noveHa Tots sont iguals,
de Josep
fosep Maria Espinás,
Josep Esninás del Principat.)
Princinat I
<Quan
oQuan Lloreng arribd
arribd. a sa casa, no li sembld
sembld la mateixa. En
e[- p-rimer grati de I'escala li d.igueren que sa mare havia mort en
-afegir
un .bombaideig. Una cárrega rñés que als seus áolors. La
noticra no li.ya commoure gens ni mica el cos.o (Del llibre euan
tes aranyes ltlen, de Bernat Garcia Aparici, valenciá.)
.¡'¿nliliar amb q|é es forma s| "pretérit perfet perifrástic" pro-
cedeix del llatí i és vaig, ías, ua, per al iingular, i vam,
yau, yon, per al "vádere"
plural.

|2 I t.l

TEMA 46
LA VEU OBLIGATIVA
Per a indicar l'obligació (o necessitat) en qué es troba un sub-
jecte determinat o indeterminat, de realitzar l'acció verbal, s'usa
la nveu obligativa,, que és una combinació de mots o perífrasi
diferent d'uns idiomes a altres.
En el nostre té dues formes: obligativa personal i obligativa
impersonal.
L'osLrca.rtvÁ. PmsoNAI-
Aquesta es forma amb el verb ltaver seguit de la preposició de.
Exemples:
havio de tornar prompte-
-Ell haver de buscar-lo per tot el poble.
-Vaig
En castellá poden usar-se, amb el mateix valor i correcció, Ies
dues combinacions següents: «tener que» o «haber de» (aquesta
darrera, com es veu, semblant a la nostra). Exemples:
tenía que volver pronto» o «El habia de volver pronto».
-"El
Peró en la nost¡a llengua otenir que, (o "tindre que,) és in,
correcte, encara que, per influéncia castellana, es sent dir bastant
a certes comarques. Aquesta perífrasi incorrecta no figura en la
nostra literatura clássica, no apareix, en el llenguatge parlat, fins
a época recent, i és curosament evitada en la iiteratura actual.
En concurréncia amb la forma correcta lruver de, s'admet en
e1 parlar popular correcte i en escrits d'aquest caire, la combinació
tenir d,e (o tindre de), que ja apareix en els clássics. Exemple:
Si yull trobar-los, tinc d'arribar al despatx abans de
-
L'onl.rclrlvl TMPERsoNAT-
Quan no hi ha subjecte determinat de l'acció verbal obligada,
s'utilitza un verb propi, caldre, qve no té equivalent en el castellá,
I l-1
, I ,¡ual hi ha d emprar perifrasis aproximades com «ser preciso»,
,, ¡ necesario» o ohaber que». Exemples.
ser forts per a aquella mena de treball.
-Cal
En aquest cas, caldrd que hi aneu tots.
-
.
I)avant un inlnitiu, el castellá prefereix la perífrasi ..haber que,
(.lray que,, nhabía
que», nhabía que,, uhabrá.brá que,, etc.). Peró aqueixa cons-
trrrcció és per a nosaltres un greugrer barbarisme. No podem dir nHi
ln qte" treball¿r, nHi ha qué" dinar enjorn í frul". iimúiu"ii,
'., rsc cometrc incorrecció lingüística. Cal treballar, Cal dinar enjorn,
, t, (-tera, són oracions correctes i ben nosties des dels primers
., glcs dc la Ilengua fins avui.
Tanmateix, p^odem conslruir legitimament I'obligativa imper-
,,onal, davant infinitiu, amb el verb haver precedit
dei-pronom per-
,,,.inal ¿s.o bé del pronom ftorz (construcció aquesta
dariera, a háres
rl'lrra, d'ús purament literari a la major part del domini li;güístic).
l,ixemples correctes:
de ser lorts per a aquella mena de treball.
-S'ha
S'ha de treballar molt.
- Hom ha de ser lort per a aquella mena de treball.
*- Hom ha de treballar molt.
Noteu que, arrtb hom, la frase té sempre un sentit singular.
I{risuM
No emprarcm mai Ia combinació_ «t-enir que» (o «tindre que»)
.:n l'obligativa personal, ni usarem *hi ha qué, hi Lavia que», etc.,
r:n Ia impersonal. No és mai «tinc que.anar,, si¡ó he de aiar ó haii
tl.'.cutar; ni «hi ha que anar», sinó'cal anar,' s'ha d'anar o hóm hZ
d'qnar..., etc.
deu.
5
 Peró sí que el
.la realització durá si es vol indicar f interés del subjecte en
de l'acció del verb:

-Jo em calle els sectets.

TEMA 47 Es a dir, u jo me'ls calle perqué vull, perqu¿ m'interessa no d!
vulgar-los, o perqué tinc condicions especials de reserva, prudén.
cia, etc.,. El pronom me va, en tal cas, com a datiu étic o dtinterés.
CAURE I CALLAR
Igual ocorre en Ell es va callar les principals cbcumstáncies
d.el delicte, g{pressió diferent, és a dir, menys bbjectiva que la de
Algunes vegades sentim dir: l'oració semblant de més amunt. En aquestá ultima es vól signlfr-
no te caigues. » car que "el[ va tenir interés a ocultar les circumstáncies del del-icte,
-nCuidao, a reservar-se-les; ho va fer deliberadament".
Tal mane¡a d'expressar-se no és correcta, lingüísticament con-
siderada- Formes prdpies i legítimes, serien:
Alerta, no caigues, o Tin cotl1pte, no caigues.
-
Primer, hi havia el barbarisme «cuidao», que devem el.itar cu-
rosament. Pe¡ó més greu és la segona falta: dir «te caigues".
El verb caure no porta mai adjunt cap pronom débil de la ma-
teixa persona que el subjecte; és a dir, caure io és un verb prono-
minal. L'errada es dóna a la capital valenciana per influéncia del
castellá, ja que en aquest altre idioma sí que és correcte i freqüent
de dir oyo me caigo,, «tú te caerás,, «no te caigas», «caerse», etc.
Nosaltres direm amb tota puresa i perfecció:
quasi caíc.
-JoTn caigueres perqué relliscares en el gel-
- Ella va caure puiant l'escala-
- telletes i pod.en caure ldcilment.
-Són
El verb callar presenta una major complicació.
Quan expressa simplernent la idea de «no parlar», fa igual que
caure: to
porta pronom reflexiu. Excmples:
callava mentre que parlatcn ells.
-lo callaves sempre.
-TuEn tal ocasió, elles podíen haver callat.
-
És incorrecte de dir en aquests casos (ús intransitiu) «Jo me
callava,, "Tu te callaves,,.Elles se podien haver callat".
En canvi, quan callar introdueix un complement directe (ús
transitiu) pot o no por dur el pronom reflexiu. No el durá si l'oració
es limita a enunciar ob.iectivament el fet de uno dir alguna cosa,.
Exemples:
calle els secrets.
-loEll va callar les principals circumstdncies del delicte-
-
lt6 117
 Condicionai
cauria cauríem
cauries cauríeu
cauria caurien
TEMA 48
SUBJÚNTIU

FLEXIÓ LITER¡RIA DE CAURE Present Imperfet

caiga caiguem caigués o caiguera
caigues caigueu caiguesses o caigueres
En les llengües parlades solen existir variants, en ce¡ts verbs, cqiga caiguen caigués o caiguera
per quant fa a Ia seua flexió. A9ó és comú al castellá, francés, caiguéssem o caiguérem
italiá i també a Ia nostra llengua, i es manifesta en aquálls verbs caiguésseu o caiguéreu
que presenten irregularitats respecte de les conjugacions models. caiguessen o caigueren t
Davant aquesta realitat, les académies, en collaboració amb els
Iiterats, es veuen en la necessitat de triar, i acorden, en e]s verbs IMpER_Aaru
on hi ha dissidéncies morfológiques, aquella flexió més adient amb caa., caiguem, coigueu
la tradició oral i escrita i l'étimologiir, que siga alhora d'ús ge-
neral.r
Arr,ri donem la flexió de caure en la fo¡ma més estesa en la
llengua parlada del País Valenciá i al mateix temps més d'acord
amb el seu origen i les lleis d'evolució de l'idioma:1

Inñnitiu: c4¿¿re
Gcrundi: aael¡/
Participi: caiS¿¡¡

INDIcATIU
Present Imperfet
catc caent queía quéienl
caus caeu queies quéieu
cau caltetl queia queien

Perfet
caiguí caiguérem cQute cauteftt
caiguercs caíguéreu cauras ca,ureu
caigué caígueren caufa cauran

. ' -En pocs

jusliñcats
casos, s'accepten formes dobles si responcn a usos parallels
per raons históricqlingüístiqucs.
' Tenen un gran ús l¡terrri i oral les lormes amb i antihiática c¿ierf,
caíefi i caieu, i, naturalmcnt per al Principat des del subjuntiu moder¡ en
i, caígui, caiguis i caiguin (en el present), i caiguéssim, cailuéssiu, caíguessitt r Aquestes formes en r no són recomanables per a ljl llensua literária
len I imperfet). per coincidir en parl ¡mb les del per[ct d,indicatiü.
lt8 ll9
 ll¡nes. Peró les formes correctes d'aque'st temps són les que figuren
r:rr el tema anterior:
queia, queies, queia
quéiem, quéieu, queien,

IEMA i¡ue són les generals en la llengua parlada i les usades en la llengua
49
literária de tot el domini lingüístic.
OBSERVACIONS SOBRE LA FLEXIÓ POPULAR DE, CAURE Aquests errors no són p!:ivatius del País Valenciá. Al Principat
rlc Catalunya també existeixen dialectalment formes com ocaia,,
"caíem», etc., i fins i tot d'altres més errónies encara com «cavia,,
{cavies», etc. (en el catalá oriental), i «calva», «caives», etc. (en l'oc-
. En la _conjugació
cia-nes, solen
d'aquest verb, en algunes comarques valen- cidental); ningú, peró, no les usa allí en la llengua escrita.
ocórrer certes confusions. Ja ñem vist en ei tema p.e- Hem d'observar que la consolidació de tota llengua literária
cedent, que el present d'indicatiu té les formes no.-als
exigel\ aquest sacrifici dels vulgarismes.
caíc, caus, cau
caem, caeu, cauen.
. Doncs bé, a Morvedre, Camp de Lliria i Horta de Valéncia i
alguns altres llocs del País Valenciá, es sol confondre part d'aquest
temps amb les persones del present de subjuntiu (la'primera i la
segona), i en compte de caem, c¿c¿r, diuen - o caiguem,,, «caigueu,.
Vegem la següent comparació amb cl castellá (présent á'indiátir¡,
«Nosotros caemos al suelo,.
- «Vosotros caéis al suelo,.
-La traducció correcta al nostre idioma és:
Nosaltres caem en terra.
- Vosaltres caeu en terra.
-
Ara, una altra comparació (present de subjuntiu):
quiero que caigamos al suelo,.
-uNo quiero
*oNo que caigáis ai suelo".
. En aquest cas és quan correspon emprar les formes de sub-
juntiu (manaments, fets imaginats, desigs):
* No vull qtte catguem en ferra,
No vull que caigueu en terra.
-
O siga, que quan enunciem una acció o fet real
emprarem les formes caem i caeu. En canvi, quan parlem -indicatiu-
d'accions
o.fets existents només en la imaginació del'qüi paila (manats, pos-
sibles,. desitjats) émprarem sempre les formes c¿¡i-
Suetn I calgueu, -subjuntiu-
Un altre error molt-freqüent en aquesta conjugació és emprar
,les..tormes arcaiques de I'impcrfet d'indicatiu ncaies,,
«caia,;
-«caiem,, "caÍeu", «caien». L'ús de tals -ncaia,,
formes áeu haver
estat retorsat per la seua semblanqa amb les corresponents caste-
120 I2I
 "Com no vev res oue en-s avans d,una espenta - en acungar nos-
rre destliurament., (Jbrdi de sani Jo;Ai ó5;;;p";;;;;;; DCvB.)

Hi ha aixi mateix els verbs empentar o espentar, sindnims d,¿m-

t¿nyer, és a dir, que expressen rámbé Ia ia"á a"
TEMA 50 soDre un -cós per a moure l» sense la condició de"'pieiiio exercida
Ia brusquedat,
rnalgrat derivar dels substantius citats més u-""t
EMPENYER, EMPENTAR I ALTRES VERBS SEMBLANTS aquesta condició. Igual será drr: !ü "n.to"."
-Empeny la porta perqué es t«nque bé. oue
Per a expressar la idea d'«aplicar forga per a moure un cos», Empenta la porta perqué es taÁque bé ó Erp"nto Ia porra.
-
ctcétera.
tenim el verb clássic empényer (cast. «empujar"). Empényer deiva
del llatí .impingere,, d'igual signiÉcat. OBSERVACTó: El casteltá també té en aquest cas molts si¡ónims: nem.
Generalment emprat durant segles a tot el PaÍs Valenciá, el verb lLlll:.,1._*plg.j:,.?rrempujar,, .empetiei,l ;i.-., ñ ;i';;;,b;;"'.iimpu¡0n,,
§r'emplrlon», {empellonD, renvión», etc., en els substanlius.
empényer té encará vitalitat en moltes comarques de parla cas-
tissa i tradicional.
Els nostres clássics l'empraven regularment. Vegem cites del
DC\{B:
«Un cos és mogut vers la drecera on l'empeny altre cos., (Ra-
mon Llull.)
n...la llanga, e Longí, emPenyent-la, mes-la per lo costat de Jesu-
crist.» (Sant Pere Pasqual.)
Hi ha la dita actual Quí día passa, an, emPeny, que vol dir
que qui resol les dificultats de cada dia, arriba a resoldre les dc
l'any. (Literalment, en castellá, «quien día pasa, año empuja,.)
Tenim també el substantiu empenta i Ia seua varl^ l espenla
(aquesta última de tan gran ús al País Valenciá). La forma empenta
(cást..empujón,, "empellón") deriva del participi en forma feme
nina del verb oimpíngere», que era "impincta,.
Empenta significa «pressió exercida més o menys üruscament
sobre álguna pirsona o cosa empenyentJa,, segons el Diccionari
General. Aquesta és la mateixa idea expressada per la variant es-
penta. Tenlm, doncs, dos substantius sindnims en aquest cas. En
la liengua literária poden usar-se tots dos sinónims. Espenta pro'
cedeix-del llatí oexpincta, per canvi de prefix ja en el mateix llatí.
Dels substantius empenta i espenta es formaren els verbs ez-
penteiar i espente¡ar, que signifiquen "donar o pegar emPentes o
espentes »-
Els clássics usaver' empento. i també espenta:
«La sageta se mou tro a cert terme per l'empenta que Ia ballesta
li dóna., (Ramon Llult. DCVB.)
oTirant s'acostá a ell e doná-li una gran empenta que el féu
caure en terra.» (Joanot Martorell a Tirant lo blanc. DCYB.)

122
l¡
 Imperfet
enpenyé5 o empengués empenyéssem o empenguéssem
¿mpenyeSses o empehguesses empenyésseu o empenguésseu
empenyes o empengu¿s eflpenyessen o empenguessen t

IntPER.ATru
TEMA 51
empetltt, efipenyern o empenglLem, eftlpenyeu

FLEXIÓ LITERARIA DEL VERB EMPENYER Aplicació:

Io empeny
eI cotxe per
f er-lo moure.
Com a complement del que hem exPlicat en el. tema precedent'
*- EIls empenyen el tronc pel mig del pati.
Ir*I"á"i j" .ári¡"gu"iá aét. iemps simples del verb empénver't Io empenyia la porta i ella també.
- El ¡,ent empenyé violentament l'embarcació.
lnf.nit\\t
- Nosaltres empenyerem la roca quan ens ho d.ireu.
empényer - lo també empenyeria el carro si em los possible-
Ger..],ndi: efipenyent - Digues-li que empetlya un poc més i tanéarem la caixa.
Participi: eñpés, efipesa, enlpesos, empeses - Entpenyem tots alhora i lle¡¡arem l'abstacle-
-
INDrcATtu LIT5IKVAUIO:
OBSERVACIó: Hi
Hl ha un vcrb _^empeñar.,-
castellir
castellá quc ha penetrat
Imperfet ,, r Lrn barbarisme en -nempeñar,-
Ia llengua moderna. Aqucsi verb pruducix inicrfcrrLt.
Present .rcs
rc\ laplicació
rcs en Il'aplicació del \terb
aplrcacro det leab
ve.b empenyer.
emp¿nyer. ¡em quc la
L
'I rstcllanrsme empéíyer. obiervar que
Fem observar ia forma nostra
nostra del
dcl
eflpeny o empenc' enrPenYern ernpcnyia emPenYíem 'empeñar" és eñpeftyorar o pignorar (aquest darrer, cultismc).
empenvies emqehYíeu N<r ós correcte dii
emPeny, empenyeu
empeny empenyen etnpenyia emqenYien
.lo .empei,e" les ioies
\tnO
Perfet lo cmpenrore k¡ piqnore) Ies joies.
-
empenyí o empeúg.uí ent pel Ly ¿r efi o etnpen guér en t
empenye_fes o eñlpettguefcs entpettyéreu o empenguéreu
efipenye o ettlpenglte etnpeflyerett o ehlpenguere¡l
Futu r Condicional

eñpe yerá etllPet1lerettt entparyeria efipenYeríe¡n

ettpetlter¿s emPen!erett en1 petlyerlcs empenyer.lelt
empenyera enlpenT'etalt etlrpe¡lyertI efipenyenetl
SUBJ UNT I U

Present
o et1lpe118a
entpett!a eltrpertyenT o etttpeñgua¡tl
empefiyeso etltpengues ettlpenyeu o ernpengttetl
empenyq o e pettg,a e,npenycn o etnpeng,üett

H; ha a Dart les consegüents var¡3nts litcrar¡cs de subjuntiu r'n i' I Hi ha també, és clar, les formes amb r de subjuntiu. Vegeu flc)iió
iii rr" ri'álrcuritte foñna cn 'o (eñpenvo) del catalá oriental' vcrbal del tema 48 i les seues notes al peu nums. 2 i 3 d'aplicació general.

t24 125
 protletre.
Prometent.
promés, promesa, promesos, promeses.
Present d'indicaiiu: promet, promets, promet; prometen.r, pro-
D¡t,teU, prometen-
TEMA 52
Imperfet d'indicatiu: prometia., prometies, prometia; pronte-
II ¿m, prometíeu, prometien.
MES SOBRE ELS VERBS EN.METRE
Pretérit perfet: prometí, prometeres, prometé; prometérem,
I rontetéreu, promet eren.
Repetim la relació de verbs que donárem en el tema 14, tot Futür: prometré, prometrds, prometrd; prometrem, prometreLt,
compárant les seues terminacions amb les dels corresponents cas- It'onTelran.
tellans: Condicional: prometria, prometries, prometria; prometríetn,
t
)rometríeu, prometrien.
admetre admitir
arremeter Present de subjuntiu: protneta, promeles, prometa; promelen,t
arremelre \t prometanl, prometeu o pronxetau, pronrcten.
cometre cometer
comprometre comprometer Imperfet de subjuntiu: pronletés o profletera, prornetesses o
demetre destituir, deponer, dimitir l¡rometeres, prometés o pronletera; prometéssem o prometérem,
descompronletre descomprometer lrometésseu o prometéreu, pronrctessen o prometeren.
emetre emitir Imperatiu: promet, prometem o prometam, pronleteu o pro-
entremetre's entremeterse »rctau.
escometre acometer OBSERVACIó: Convé d'evitar deformacions *prométer, per pronletre:
fiqlmetre echar a perder, estropear I -l)rometut, per profi¿s: .prometeré¡ pet prometré, etc.;
metre2 poner, meter ttromelfúI, etc. "piomeiena" per
onletre omitir
pernletre permitir
prometre prometer
remetre remiti¡
sotmetre somcter
traftletre cnviar, remitir
t ransmetre transmitir

Tots aquests verbs procedeixen dels llatins corresponents ter-

minats en .rmíttere,: "admíttcre", «mÍttere", «ex-commíttere», «per-
míttere,, etc. Com veem, el nostre idioma serva una absoluta regu-
laritat quant a les te¡minacions dels infinitius. En canvi, en castellá
uns acaben en <(meter» i uns altres en -«mitir», per haver seguit
diferents evolucions.
Els verbs que expliqucm, es conjuguen tots amb les desinéncies
própies de la-segona conjugació, séguint la flexió model del verb
prometre, Ia qual donem tot seguit:3

' No hi ha verb castellá de la mateixa etimologia. I Hi ha, a part, Ies [o¡¡¡cs en i del subjuntiu usadcs també molt -
' Aquest verb no s'empra en la llengua moderna de cap
arcaismé perfectament substituit pels verbs wsar i ficar.
regió. E.s
cn litcratura. -i

t26 127
 r:r¡m a model la de prometre (sols temps simples), donada en el
lcma anterior. Aii:
Present d'indicatiu

TEMA 53 I)rofiet adfiet etlet omet petfiet

protnets ad.mets etwts onlets permets
prontet ad.fiet etnel om¿t permet
CONFUSIÓ DE TERMINACIONS promelem admetem emetem ometern Perrnetem
trtometeu admeteu em¿teu oftielela petmeleu
promelen adfieten emeten orneten permeten

Com podem observar en el tema anterior, els verbs llatins en Imperfet d'indicatiu
-«míttere» han passat al nostre romang amb la lerminació -metre- prometia admetia. emetia ometia permetia
En castellá uns han adoptat la terminació -«m€ter» («arremeter», prorneties admeties erneties ometies pennetíes
(cometer», «comprometer», «entremeterse», «acometer», «meter», prornetia admet¡a efietid ometio- perrnet¡a
nprometer, i «someter») i uns altres la terminació -«mitir» («ad- Drofi&tíefi adtnefíeft1 etnetíel17 otnetíern permetíeí,
mitir», «emitir», «omitir», «Permitir» i «remitir»). Aquests darrers
prometíeu admetleu emetíeu ometíeu permetíeu
prometien ad.ntetien emetien ometien permetien
cinc infinitius han influit els nostres corresPonents, i tal és la causa
de Ia confusió actual a Valéncia i altres llocs del domini lingiistic. r així successivament.
Aci, en compte de d\r admetre, que és correcte, vulgarment es diu
"admitir,, cistellá pur; per etnetre, «emitir», també castellá; per OBSERVACIONS: l.' El verb denetre és sinónim de destituir i de depo-
ofietre, «omilir», et¿. I, n;turalment, en compte de conjugar-se tals sar,
§¡?r, dir «prtvar algu
li vol ctrr algú oun
d'un carrec, cirrecr- uom
cárrec, llevar-lo de tal carrecr- Com a
a segona
rrccepció, se'l"privar
considera sinónim de diñitir (fambé nostre), que signiñca
verbs scguint el seu model prometre, automáticament se'ls aplica, .renunciar algú a un cárrec,. Així queda en la práctica de l'idioma modem:
l a tort, lá flexió dels verbs de la tercera conjugació (dels acabats IIÍansitiu
raIi,sitiu d.etñet re ; intransitiu dimitir.. (Dimitír s'ha admés modemament com
d.etñetre: cor¡l
en -ir) en la seua forma incoativa, com la de pat¡r. Per dir admet, rr¡r cultisme pres directament det llatí .dimíttere'. Es u¡a vertadera e<cepció
admets, qdnrct, etc., es diu equivocadament "admitixc", «admitixes», (n la Ilista de verbs procedents de -"mittere,.)
nadmitix", etc.: una cosa aixi c<¡m si en lloc d.e promet, promefs, 2.' El verb tnalntette no té equivalent de Ia mata'(a arrel en castelli.
Vol dir.fer malbé,. Exemple:
promel, diguéssem «prometixc», «prometixes», «prometix», etc. I gelades han malmés la taronia.
aixi en tots cls modos, temps i personcs. -Les
Es a dir,.les gelades han fet malbé la taronja,.
Exem-ples: 3.' Remetre signiñca primordialment perdonar (una falta, una pena).
'Iambé és sinónim de atetlir-se- Pol sigrrificar aixi mateix disminuir e¡r inten'
cattrp no "admitix" tttés aigua.
- EL sitat, enviar en el sentit propi í enviar en sentit figurat. Exemples:
L'emissora no «emitirá» música aquesta nit. gran peniténcia, Déu li renetld tots els peco.ts-
- no <omi¡í» cap detall d'interés. -Si faa tan
-ElJo con{erenciant
no opermitiria' aixd. -Pe/ copiat aqueita obra, col remetre's a l'oiginal autoritzal.
En aquestes accepcions equival al castellá "remitir¡. Et la de enviar
- El ntal /i orcmitirá, a m¡t¡an vesprada. (sentit propi), té ús preferent tra.ntetre. Exernples.
- mes que ee, et trafietft els llibres que d.emanes (millor que et re'
Que en llenguatgc correcte scricn: -El
iletré...)-
et trañelia l'encdrrec perqué esperava eI teu avís (millor que ¿,
cartp no admet tnés aign. -No
- El
L'emissora no emetrá música aquesta nit.
remetia...).
- El conferencicu'Lt no omelé cap detall d'interés.
- Jo no permetria airó.
- El ma[ l¡ remetrá a mitian vesprada.
-
Un exercici molt convenient per a fixar en la nostra memória
-verbs
la correcta conjugació dels cinc en qué es errades
-cometen
(els dels exempiei precedents), fóra escriure'n la flexió tot Prenent

r28 tv)
 malmés
mes ' (no .omitit')
omés
permés (no.permitit,)
Promés (no "prometuto)
TEMA 54 (no «remitit»)
remés
sotmés (no osornetut")
GERUNDIS I PARTICIPIS DELS ACABATS EN .MEIRE tramés
transmés (no « transmitit,)
Tols els verbs d'aquesta terminació tenen el gerundi acabat en lixcmples de l'ús de molts d'aquests gerundis i participis:
-¿n¡. Heus-ne ací la relació:
admetent (no «admitint») - lo no puc anar admetenl tot el que m'envien.
..- Aquella emíssora ua emetent cada dia millor.
arremetent Aixó es podria no ottelent cap precaució.
cometent .-- No pernlelent li.fertornar, no passard ia res.
comprometent La graretat de la situació anavd. remetent.
demetent
descomprometent - ElLi
satétlit nord-americd seguia transmetent.
haveu admés la devolució sense poder-ho fer.
emetent (no «emitint») - taig trobar compromés del tot-
entremetent -Em Rddio París ha emés aquesta nit en ono. curta.
escometent - Jo no m'he entremés en tal negoci.
malmetent EI gos m'hqvia escomés de sobte.
metent t - Ell no ha omés res en la seua relació.
ometent (no «omitint») - Aixó no li ho he permés.
Permetent (no «permitint») - El mal no ha remés encara.
prometent - He sotmés l'escrit a la seua aprotació.
/emetent (no «remitint») - No han transmés altres notícies-
sotfietent -
trametent El femení dels participis es forma afegint una -¿ al masculí:
transmetent (no altnés admesa, coft7és comesa, permés permesa, promés promesa,
"transmitint") c tcétera,
,. Els participis corre-sponents són els que scgueixcn (tol prescin- Els plurals es formen afegint -os al singular masculí i -es al fe-
dint dels femenins i plurals): tnení admés admesos, emés emesos, omés omesos, tTansmés trans-
tttesos: admesa admeses, ernesa emeses, omesa omeses, transmesa
admés (no .admitit,) I ransfileses, etc.
arremés
comés (no «cometut»)
compromés (no «comprometut»)
demés
descompromés (no n descomprometut »)
emés (no «emitit»)
entremés (no «entremetut »)
escomés (no «acometut»)

' Mot a¡caic en desús.

t30
l:l I
 l

I, ,
'r
r (;RtIp

I l, {l'¡quest segon grup són londre i els seus composts (corz-

'' " . conl ondre's, dif ondre, I ondre's, in fondre, marfóndre's, re-
I t,
'",1', i transfondre). I també el verb tondre.
TEMA 55 l,,ls aquests verbs tenen totes les oo tancades ádhuc les tóni-
.¡,r,'. Així que"t'ondre no es dirá amb la o oberta de cos¿ com en
PONDRE, FONDRE I ELS SEUS COMPOSTS ¡. ,,r,/r r', sinó amb la o tancada de poma. I així tota la seua con-
1,r¡'.r, ió i tots els altres del seu grup i en totes les seues formes
r ,,llr ¡t: els participis).
| ¡)ru, que són verbs de poc ús, donem tot seguit, com a recor-
- Per- al seu millor estudi, dividirem en dos grups aquests tipus
de verbs: ,l
'r,'r i, la flexió verbal (temps simples només) d¿l verb principal:,
1. Verbs terminats en -o¡dre amb o oberta en les formes rizo. Inñnitiu: lond¡¿
tóniques.t Cer')ndii .f onent
2. Verbs terminats en -ond.re que tenen totes les oo tancades. Participi: lot fosa, fosos, foses'
(Recordem que o oberta és la de la paraula cosa, i o tancada
-la de -
la paratla poma-) INDICATIU
Present Imperfet
PRI¡,GR GRUP lonc lonem lonia loníem
Ions foneu lonies foníeu
Els d'aquest grup són pond.re i els seus composLs (compond.re,
fon fonen fonia fonien
correspondre, d.escompondre, despndre's, recom.pondre, pándr e's, Perfet Futur
r es p ond.re i tr ans pondr e).
Com que la o oherta sols es presenta en posició tónica, o siga longuí longuétem fondré fondrem
quan recau sobre ella l'accent prósódic, tots áquests ve¡bs iindrán fongueres fonguércu londrds fondreu
foncué fongueren fond,rd fo¡dran
obertes les oo dels següents teirps i pe;sones: ^
1. De l'infinitiu: pondre, compondre, etc- Condicional
2. Del participi passat: post, posta, posts, postes; compost, londria londñem
composta, composts, compostes ; correspost, corres pos ta, etc, fondies fond.rieu
3. De quatre persones del present d'indicatiu: responc, res- fondria londrien
pons, respon, responen i transponc, transpons, elc.
SUBJUNTIU
4. De quatre persones del present de subjuntiu: responga, res-
po n gu e s, r e s pon g,a, r e s wnguen : t r a n s p on ga, etc.z Present
5. Del singular de l'imperatiu: respon, compon, correspon, etc. fonga fonguem
Tots els verbs d'aquest grup tenen la o oberta, com és normal, tongues fongueu
en els mateixos temps i persones. fongq fonguen

' En aquest temps és on es nota una major tend¿ncia (que cal com-
batre per la seua evident i[correcció) a obrir la o tdnica, sobretot en els
¡ Recordem que formes rizotóniques són aquelles en quE I'accent recau compostos. Així, no direm oi escriurem, per exemple:
sobrc u¡a síHaba del radical del ve¡b- m'he .cortfós,
' Existeixen també, com hem dit en altres ocasions, les corresponents -lo
sinó:
.lormes en i en el sutriuntiu.
-! o m'he cotfós.

132 t.t3
 ImPerfet
longués o longuera fonguessem o tonguércm
Íonguesses o longueres tongu¿sseu o fon4uéreu
foryglaés o Íonguera longuessen o longueren'

IMPEMTIU TEMA 56

fon, fonguem, foneu SIGNIFICAT D'ALGUNS VERBS I PARTICIPIS

li)frant als verbs en -ondre de qué hem parlat en el tema ante-

,r,,¡. lri notem diferents particularitats.

I'r»tdre, com ja figura en la llista de composts, té també con-

i,1,.'(i(i pronomiual -pondre's. Pondre's és de senlit intransitiu i
,rrrlrtza exclusivament per a indicar l'ocás dels ast¡es.

Ll sol es pon a les set d.eu.

Quan eixírem, jo s'havia post la lluna.
lirr castellá, «ponerse» té dos sig¡ificats: el de pondre's (els
, . r r cs) i el del nostre verb reflexiu posar-se- Per exemple:

t,r , s pon el sol. Ya se pone el sol.

ll \ic es posa la camisa nova. El chico se pone la camisa nueva.
1,1 llunq es ponia a les onze. La luna se ponía a las once.
l.ttri es posaya sempre al sol. El abuelo se ponía siempre al
sol.

Dls verbs disposar, indisposar i suposar (cast. udisponer', "in-

' Vegeu notes al peu núms. 2
,lrsponero i "s1¡p6¡s¡,r) tenen també unes formes en -ondre (o
,
'lrcrta): dispondre, indispondre i supondre,
-ar-
arcaiques. És prefe'
r ilrlc usar les primeres formes per a la llengua literá¡ia.
-n
Sol dir-se, doncs, en algunes parts:
udisponc, del meu capital com millor crec.
-Jo director s'y'¡a .indispost, amb el seu segon.
-El nsupondre" que encara arribaran a temps.
-Cal
Tanmateix, en la literatura i en la llengua parlada de les per-
sones cultes, és millor dir:
Jo dispose del meu capital com millor crec.
-.._
director s'y'ra indisposat amb el seu segon.
-ElCal suposar que eficara arribaran a temps.
-
i 3 del tema 48. Els antics participis díspost, indíspost i supost, han estat subs-

l3:l l-15
tituits, com a tals participis, per les formes literá¡ies d
indisposat i suposat. Peró s'ha de tenir molt en compte ouc
i indispost han quedat com a adjectius
- _Així que, per a formar els temps composts, usarem
tnd.tsposat i suposal. Exemples:
TEMA 57
- Jo ho he disposat d'aqueixa manera.
pel teu cardcter, I'has indisposal amb tota la f amilia.
-Tu, MES SOBRE FONDRE I ELS SEUS COMPOSTS
- Llavors ell hauria suposat que no voliem complaure'\.
Disposf, adjectiu, significa que nalgú o alguna cosa té o es tro
en disposició,: Un home dispost a tot: Uia casa disposta par l'(.r a completar el breu estudi iniciat respecte a aquest verb
viure-hi. ,,, , I t, rna 55, heus-ne acÍ, encara, algunes observacions.-
Indispost, adjectiu, vol dir no preparat»,
"no dispost,
ment per manca de salut o d'aptitud fisica o moral:
L ¡¡ulre és d'ús cor¡ent i correcte en gran part del país Valenciá,
,rrrr (orn al Principat i les Illes. En els medis artesans de la ciutat
Antoni no pot anar amb t)osaltres perqu¿ estd. indispost- ,1, V:rlincia és, naturalment, conegut i emprat. Frases ben fre-
- ,trr, rrts hi podrien ser:
Compondre té el significat primordial de oformar reunin
d'on ix el de
"prodqir, (una obrá musical), o el de reunir els tip l;l plater lonia tota la plata que comprova.
o carácters tipográfics d'un text per a reproduir-lo, en tipograi Aquest anell i les arracades d'or li'ls Íondré demit.
Aqueixa peqa me la fonen en feto colat.
Composar té el significat d'"imposar arbitráriament (a a
una contribució, multa, la nostra voluntat, etc.». Es e¡roni dir: Molt normals són, en les nostres comarques, oracions grama-
tr,,rls com:
he «composat» una canqó, unes línies...
-lo - N eyava molt, peró la neu es lonia conlorme arribava en terra.
Cal dir correctament: Estic que em fonc d.'impaciéncia.
-
- Io he compost una cangó, unes línies...
,1,.1
lln aquestes dues oracions, veem així mateix I'ús pronominal
verb
'lanmateix, igual a Valéncia ciutat com a certes comarques
es sent, de tant en tant, el barbarisme I
',rr:ridionals,
t,)lir la seua equivocada conjugació ("fundixc,, «fundixes", "fundii"
etc.;
,lr¡ndia", etc.; «fundiré», etc.; «fundiria", ufundixca,, etc.), en lloc
,lt: lcs formes correctes fonc,lons; fonia; fond.ré; fondria,longa, etc.
Recordcm que londre té totes les oo tancades: és a dir, pro-
urrnciarem "fóndre, i no ufóndre",
"fónc" i no nfónc,, etc. I igual
, ¡r els seus verbs composts com infondre, refondre, etc.
Etimologia: londre deriva del llatí "[úndere".
Un important dcrivat de fond.re és el substantiu loneria,
,'n es fonen els metalls,: "fdbrica
El Nord té importants "foneries de ferro-
- Al Pais V d'Espanya
alencid també hi ha bons tallers de foneria.
-
S'ha de procurar, doncs, no cedir a la influéncia dels verbs
castellans oconfundir,, .difundir,, oinfundi¡" i «refundir", aixÍ com

136 t.i7
a la del verb principal castellá "fundir,. No convé barrejar
conjugació amb la dels nostres verbs correctes confondte,
seua-
fondre, infóndre i refondre, com no ho havem de fer tampoc
londre. Direm:
conlós en el compte (no jo m'he «confundit»). TEMA
-loNom'he
58
et conlongues i et poses una roba per una altra (no n
-
fundixques o). ELS VERBS ACABATS EN .CÓRRER (I)
La malaltia que q.tacaea els arbres s'ha difós per tota
-
comarca (no
"difundit,).
*Cal infondre coratge al teu germá (no «infundir").
texl d'aquell decret s'ha de refondre (no "refundir,). lot alló que hem dit en aquest mateix capÍtol sobre Ia regula-
-El r r.rI ¡mb qué la nostra llengua ha derivat els verbs en -metre,
OBSERVACIó: Encara que no forma part dels composts de fondre, , rvlix per als que acaben et -córrer.
verb tondre (castellá .tu¡dii') pertany al iegon grup deli acabats'en <¡n, lrl llati té una sér.ie de verbs en <cúrrere» (a part del mateix
per tenir totes Les oo tancodes. Tondre significa ¡llevar el pél a les robes
llana, i lambé
llana' també ntallar arrao
arratr el pél o Ia llana
liana dels animals,. Quan es 1tra ., ürrcre» córrer) formats mitjangant l'afegiment de preftxos,
d'animals vius, aquesta operació rep també el nom d'esquilar, verb de ,,,rr cn el -cas de -nmíttere», Heus-ne ací la llista i els resultats:
us aclualment que londre.
r¡¡il c.¡lo ¡
r,, tlI-lefe acórrer acorrer
, ,,rrr Uffefe concórrer concurrir
, r rr rlIe córrer correr
,1, , r'¡rrere decórrer
, lr,.r'irrrere discórrer discurrir
I ¡rrere
Lri I encóT r er
s r Ír rre¡e escórrer escurrir
r rrr irrrere incórrer incurrir
', r:úrrere ocórrer ocurrir
rtr:úrrere recórrer recorrer i ¡ecurrir
rccúrrere
. socórrer socorrel
lr i!nscúrrere transcórrer transcurrir
(Els blancs de la columna del castellá corresponen a verbs
rrr)stres que no tenen equivalent de la mateixa arrel en aquesta
llcngua.)
La llengua castellana, ja veem que en té quatre de derivats
cn -«correr»: «acorrer», «correr», «recorrer» j «socorrer», i set en
.. currir, : «concurrir», odiscurrirr, «escurrir,, « ocurrir»,

u¡ecurrir" i «t¡anscurrir». El nostre idioma els "incurrir,,

lé lots en -córrer.
A part, hi ha el verb de formació moderna descórrer, format de
Ia partícula d¿s i ltnfinitiu córrer, el qual verb té el seu corres-
¡ronent castellá o descorrero.
Les formes castellanes en -"ir, han desplagat en diverses zones
del nostre domini lingiiÍstic els infinitius correctes equivalents, a
excepció d'escórrer (mantingut pur, segurament, per ser d'ús tan
sovintejat i popular), i, en conseqüéncia, han fet canviar errada-

I.l8 l.l,)
mext el tipus de conjugació de dits verbs passant-los de la
(ia que terminaven e\ -er áton) a la teriera (puix que se'l
acabar en -ir). Encara, per analogia tal vegada dels altres set,
reix el barbarisme «socorrir» en compte del normal socórrer.
asó és totalment inacceptable en llenguatge popular i en
culta, i cal que ens esforcem a bandejarho dels nostres TEMA 59
i del nostre parlar.
Es mantenen correctes en el llenguatge de la ciutat de Valénc ELS VERBS ACABATS EN .CÓRRER (II)
els infinitius i coniugació dels verbs descórrer, escórrer, decórrer
naturalment, la de córrer, els quals ens serviran per a depurar
flexió dels que fem malament. Acórrer, decórrer i encórrer no s Heus aci, ara, la flexió correcta del verb crírrer (temps simples
d'us populai en Ia major part del País Valenciá, peró es només, únics que interessen a l'objecte d'aquests temes):
en la literatura.
Resumint: no hem de dir oconcurrir», sinó concórrer; « In6nitiu: córrer
currir», sinó discórrer; "incurrir", sinó incórrer; «ocurrir", sin Ger.)ndi corÍent
ocórrer; "recurrir", sinó recórrer (en les dues accepcions que té Participi correEut
ni «transcu¡rir» , sirró transcórrcr.
INDICATIU
Tant aquests sis verbs, com els restants d'aquesta
es conjuguen com el seu rnodel córuer, el paradigma del qual d Present Imperfet
rem en el próxim tema. córrec' coffqn coria cc¡rrletn
cotfes coffeu corries cotíeu
corfe cofYen corria corrien

Perfet
correguí cotreguérenr cortere corfetenl
corregue,f es correguéteu cofrerds correreu
corregue correguelen colrera corrctan

Condicional
correria corretíe¡¡t
correríes correríe
correria cotrerien

SUBJUNTIU
Present
córrega corfeguern
cóúeEues corfegueu
córrega' córreguen'

Corro et el catali oriental.

Corri, corrís, corti et el catalá oriental.
Corrin eo el catalá oriental.

tJ{) lJl
 Imperfet
corregués o correguere correguésse¡n o corleguéreñ
correguesses o corregueres correguésseu o corfeguéreu
corregué, o correguera cofreg\essen o corfeguerent

IMPER,AIIU TEMA 60
cofre, correguem, correu
ELS VERBS ACABATS EN.CÓRRER (i III)
_ A la vista del precedent paradigma, hem de conjugar tots els
altres verbs que acaben en -córrer. Tindrem, doncs, espJcial compte
a mantenir correctament dins la segona conjugació els ve¡bs con- l)esprés del que s'ha explicat en els precedents temes sobre
córrer, discórrer, incórrer, recórrer, transcóirer i també socórrer, .,(¡ucst grup de verbs, ens cal, ara, donar certs aclariments sobrc
Pefqu¿ és e,n_ tots
-aquests set verbs on solen cometre's errades per ,t, t)rrer, decórrer, encórrer, incórrer, ocóter i recórrer.
influéncia dels infinitius castellans en -«currir». (Clr. el tema 5g.)
Aixi, en el present d'indicatiu, direm: córrec, concórrec, discór- ,I('ÓRRER
rec, incórec, recórrec, socórrec, etc., en compte de uconcurrixc,,
o discur¡ixc", « incurrixc», «recurrixc», «
socorriic», etc. Es verb principalment intransitiu, i significa «acudir en socors
_ En el pretérit imperfet d'indicatiu, farem: corria, concorria, t,t'algú)". Exemple:
d isco rria, inc or ria, recor r ¡a, etc -
M'ho van dir per telélon i lú vaig acórrer al nlotnent.
En el futur: correré, concorreré, discorreré, incorreré, etc. -
I aixi successivament. I)I;,CÓRRER
Ara, posem uns exemples d'aplicació d'aquestes formes cor-
rectes: Verb intransitiu que vol dir "córrer avall,. Exemples:
Dels clássics: «E decorrent dels ulls vives llágrimes... (Tirant
acórrec quan em criden. Io Blanc. DCYB.)
-Jo concorries a totes les tires. Dels escriptors contemporanis: "La unció pels dits vos decorria".
-Tu
- El lí.quid decorria per damunt de la penya. (Sol ixent, de Lloreng Riber. DCVB.)
* lo descorreré Ia mrtinq..
discorries tota mena de orocedintents.
-Tu Ell cncorre totes les advcrsitars. ENCÓRRER
- escorreríem
-Nosaltres incorreu en eI suc de tres taronEes.
una falta i sabreu qué passa!
Verb transitiu que significa «posar-se en cl cas de sofrir, de su-
portar (alguna calamitat, violéncia, castic, etc,)". Es semblant al
-Vosaltres,
-Que els fets ocorregueren tal com es diu,-és increible.
recorrenl deu quilómetres cads mati.
castellá «arrostrar,. Exemples:
-Nosaltres recorreríeu a tot, per eútar-lí sofriments. Deis clássics: "Tota humana natura mereixia i encorria de fet
-Vosaltres pena infernal,. (Lo somni. DCYB.)
Elles
- No vasocorregueren abnegadament els ferits.
trunscórrer molt de temps sense trobur les joies. Del Diccionari General: «Encórrer la ira d'ells,.
- En la llengua antiga es confonia afirb incórrer. Avui se'n separen
curosament els significats.

1NCÓRRER
Ve¡b intransitiu que vol dir «cometre, caure (en un error, de-
licte, falta, situació greu, etc.)". Exemples:
D'escriptors anlics: oPerqu¿ no incórrega en perill,. (Traducció
' Vegeu notes al pcu núms. 2 i 3 del tema 48. medieval de les F¿¿¿les d'Isop. DCVB.)
142 t-t:l
 D'escriptors moderns: «Voljen assegurar-se més per no incórrer
en censures». (La Febre d'Or, de NarcÍs Oller. DCVI3.)

ACÓRRER
Verb intransitiu, que significa *esdevenir-se,, «succeir, (castellá TEMA ó1
nocurrir,, osuceder"). Exemple de la llengua antiga:
. *No haja de parar en los actes que cada dia ocorren.o (Ordina-
cions Unipersitáries, any 1596. DCVB.)
COLLIR I ELS SEUS DERIVATS

. En el parlar actual de la ciutat de Valéncia i altres llocs, ocórrer

és substitqit, generalment, pel verb passar. Expressions com eni
l ocorre?, Qu¿ us ha ocorregut aquesta vesprada?, són dites: Aquest verb és transitiu i intransitiu. En el primer cas, significa:

et passa? rr) Arrancar de les plantes (una flor, un fruit, una rama, una
-Qu¿ vos ha passat esta vesprada? I rrlla, etc.). Exemples:
-Qué - Collíu una rosa.
Aixó no obstant, cal que usem també ocórrer en aquest sentit. collit lres pomes de la pomera gran.
Vol dir també aquest verb ovenir al pensament». Exemple:
-IoCullheuna ramd de pi.
-
Quines coses se t'ocorrien! b) Arrancar de terra una planta. Exemples:
- EIs hortolans han collit avui les lletugues-
RECÓRRER que ha plogut lant, no podran entrar a collir els raves.'
-Com
L'¿tim "recúrrere, ha donat en castcllá un doble resultat: verb c) Recollectar (els productes de la terra conreada). Exemples:
popular nrecorrer, i verb erxdit «recurrir,. La nostra llengua té --- Sórz rics.' cullen molt d.'oli-
lcs dues accepcions amb un sol infinitiu. Exemples:
-Ve el lemps de collír I'arrós.
_ -oTuve que recurrir al juzgado, = Vaig hayer de recórrer Com a verb intransitiu, té solament el sentit general d'obtenir
al jutjat. l r uits de la terra. Exemples:
recorrido seis kilómetros', = He recorregut sis quiló-
-«He
tnet rcs. - Són rics: cullen molt.
V e el temps de collir.
- la Ribera sempre estan collint.
-En
De la matcixa família que collir són els substantius collita \ co-
lliter, aixi com collidor (tots tres amb els seus femenins i plurals).

! Una extensió curiosa de les accepcions de collir és la que es produeix

(:rr grans zones del valenciá meridional. En tals comarques fan r¡na distinció
cn Ia manera de llevar un arbre de la tetra: arrancat o collit, és a dir, arran-
car-lo o collir-lo. Arrancar-lo és llevar'lo per mitjá de tracció, com lligant-li
Lrn cable i estirant fi¡s que el desprenga més o menys bn¡scament de la terra.
Collir-lo és fer-li un clot, tot voltant, i anar descobriirt i tallant-li les arrels
lluny de la rabassa de manera que I'arbre siga llevat d'on era plantat (sense
aarancament».
Frases corrents en aqueixes extenses comarques meridionals són:
a collir els ametlers i plantat una boaa vinyo
-Vaigarrels de la figuera estrossaven l'edifici, i la pan haver de collir-
-Les llogat Lfi tractot per tal que m'arranque les olíveres, perqué collir-les
cm-Hetesultaria massl cgr.
l+l l]5
 Collita signiÍica el conjunt de fruits arreplegats. Exemples:
he arreplegat la collita de taronja-
-laEnguany no hi ha hagut bona collita de raim.
-
Colliter és el terme que designa al propietari de la collita,
és a dir, el qui l'obté: TEMA 62
és un gran colliter-
-Ioan
Antoni és un modest colliter d.'arrós. EL VERB CRIDAR
-
Per úitim, collidor vol dir la persona que realitza l'acte dc
collir fruita. Exemples:
Demá t indran les collidores de taronja. i\r¡ttest verb, sobretot en el seu nom o infinitiu, ha sofert dife-
- Necessitem dos collidors més- ,, rrtr; deformacions en la parla popular: oquirdar", nquidrar" (la
- ,,.lrcqüent),etc.
Es tal eI desconeixement que algunes persones de ciutat tenen llt:m de refusar tals deformacions, en raó a l'ús secular i a
del nostre vocabulari, que en diuen «cosecha» de la collita, i ncose' l, trrrrologia del mot. En la llengua clássica no es troba rastre de
chero" del colliter. Pararles molt legítimes en castellá, usades per rlr lants canvis morfológics:t
r
nosaltres adulteren i trenquen l'harmonia de la nostra llengua. Bé
és de dir que són molt pocs els valencians que empren aquests .Volch [volgué] cridar lo poble i blasmar los hómens., (Ramon
barbarismes. llull.)
,'rlncara que Crs rr'r{rzsserr -rru Crs 1n-riirer, i ), lairurtl'tu ?>'Lunc.)
.llntenen-se totes cridant com adips." (Lo procés de les Olives.)
. Helizabeth fon forEada de cridar un gran crit." (Vita Christi.)
nlo senyor Rei maná que tothom cridás: senct Jordi i Aragó! "
¡r't ónica de Ramon Muntaner.)
H.n la llengua moderna, trobem sempre la forma correcta:
.Com si el c¡idassen nimfes d'escumes al seu llit., (Jacint Ver-
,lrrguer en L' Atldntida.)
nla terra em crida, deia a les veines.» (Víctor Catalá a Ombrí-
t',les.)
Etc.
F. de B. Moll, al DCVB, ens parla de I'etimologia del mot.
(iopiem: «Del llatí vulgar "critare", mateix signi6cat. La base llalina
"critare" segura pei l'existéncia de les formes romániques: italiá
cátare" és segura
gridare", espanyol "gritar", francés "crie¡", calalá cridar,
"gridare", cridar,.efc.
efc.
L'origen de la forma llatina no és segur. Ha g¡t11 bastan.t. admés
l'origén "quiritare" = "convocar els óiutadans" ("quirites"); peró
no sémbla gaire concloent, i potser cal atribuir l'origen de "critare"
al germánié "kritan", com proposa G¡ammont (RLR, XLIV, 138)."
També cai esmentar ara un significat d'aquest verb: atraure.
AQd locució molt usada,
l'ongen d'una locucrÓ
Aqd és l'origen cal no barrejar
usada, que éal bal amb
el castellá: cridar I'atenció (cast. nllamar la atención,).

' Citcs totes preses del DCVB.

l.lf) t-ttr
 Hem de dir correctament:
Es una iove tan garrida, que crída I'atenció.
- passar per la tenda i em va cridar l'atenció una mo.
-Vaig máquina d'afaitar que hi exposaven.
derníssima
Haurd de cridar l'atenció a aquell dependent, per tol quc
- millor el públic.
atenga TEMA ó3
No és admissible de cap manera I'híbrid ullamar l'atenció» quc
es sent alguna vegada a algun parlant poc curós de Ia correcciLi BALAFIAR: SINÓNIMS I DERIVATS
de la nostra llengua.

El verb balaliar és correcte i está caent en desús a la ciutat de

Valéncia, peró no en la resta del país. El sentit d'aquest verb és
transitiu, o siga, que sempre necessita un complement directe.
Exemples'
dona és molt malgastadora: ho balaliard tot.
-,queixaes casd afttb una dona ica i li ya balaliar tota l'he-
-.ntoni
réncia
lal que administrem bé alló que tenim i que
- heretar del seu pare cases, horts i diners; no ho bala fiem.
peró en q atre
dies-'a
h, bala[id tot.
Magastar també és verb correcte; peró així com balaliat - sols
pot usar-se transitivament (per a indicar que es perd vanament
la possessió dels béns), malgastar té també ús intransitiu; és a dir,
que es pot també emprar per a indicar l'acció de balaliar simple-
ment, sense complements. Exemples:
Aqueixa dona malgasta.
- Els tres gelynans, en compte d.'administrar, malgasten.
- Com que van malgastant, prompte es quedaran sense res.
-
Sinónim t¡ansitiu i intransitiu de malgastar és el verb culte
dilapidar.
El més clássic i d'ús més antic d'aquests verbs sembla dissipar,
com es dedueix del següent exemple del ñlósof Ramon Lluli (se-
gles XIII i XIV):
nRegná un rei foll, qui no hach bones costumes, e gastá e
dissipá quaix tot son regne».
El DCVB, del qual és aquesta cita, en té una de més moderna
(segle XV), on també apareix dissipar en el sentit dels verbs
explicats més amunt:
que del
"Us han fet alienar tot vostre patrimoni, en manera
tot és dissipat".
L'acte o l'efecte de tals verbs s'expressa correctament per mitjá

t{3 t. t()
 tlcls scgiients substantius: balaliu, balaliament, malgast, dilapida-
ci ri, tlissipació. Exemples:
-Castar d'aqueixa manera, alxó és un balafiu!
. .-Vendre per tres mil pessetes aquella mdquina, va
It lfumcn t.
ser
Quant de malgast que feu!
- Aqueixos joues es dediquen a la dissipació del seu patrimoni.
- EL VERB CAPTAR
El lector pot adonar-se de l'abundáncia que el nostre idioma
té en aquesta part del vocabulari. Per tant, són inútils els barba-
rismes..despilfarro" i ndespilfarrar» que s'ouen de vegades per
Vatencra I altres punts.
No ens cal d\r: Aixó és an ndespilfarro». sinó:
- Aixó és un malgast (o un balafiu, o una diiapidacíó, efc.).
No direm tampoc frase5 com: «Despilfarreu» massQ, sinó:
Malgasteu massa.
- La mare d'aqueixa dona diu que captava, la anys.
l-,:)
un ba-
TEMA ó4
I ALTRES MOTS
Captar vol dir odemanar almoina" (cast. "mendigar», «pordio-
scar», «pedir limosnar).
Es captar un verb vivíssim en tot el nostre territori lingüístic
iera usat sempre que calia pels clássics. Heus ací frases actuals
on s'empra:
els obrers se n'hauran d'anar a captar-
- Si
tanquen Iafdbrica,
- Quan té trebatl, treballa, i quan no en té, se Io guanya
-
cqptant.
El substantiu corresponent en castellá al verb nmendigaro és
.mendigo,. En la nostra llengua, al verb captar correspon eI subs-
tantiu captaire, «persona que va captant». També tenim les deno-
minacions pobre, picaportes, mendicant i pobre mendicant. E,xerr,-
ples:
un captaire per la canetera-
-Venia
Els captaires duen una tida lliute i trista.
- trobat un pobre en el carrer Major.
-He
Aqueix home és un picaportes que no vol treballar-
- Els mendicants esperal,en tots a la porta de l'església-
- socórrer tant quant puguem els pobres mendicants.
-Cal
Pobre, de gran ús en el sentit de capfaire, i també completa-
ment correcte, resulta tanmateix de poca precisió en certes avi-
nenteses, ja que igualment significa «persona mancada del neces-
sari per a viure, (encara que no vaja a captar). Per exemple: . En
les oiacions Els muntanyesos són pobres, El nostre cosí és pobre:
euasi no pot donar a menjar als seus fills, no volem dir amb el
inot pobré que els muntanyesos o el nostre cosí vagen captant, sinó
que viuen estretament, que no tenen Propietats, etc.
Etimologies: captar derrva del llatí "capitare", amb pérdua nor-
mal de la vócal protónica interna, com en el cas de reptar (de "repu-
tare»). Mendica¿¿ és pres del llatí nmendicante", i pobre deriva
del llatí .páupere,, d'igual significat.
t5l
 Un-.sinónim de captar és mendicar, forma erudita presa del llati
«mendicare». Mendicar, a part del significat de cáptar, :vol dir
alxi materx ndemanar alguna cosa a titol d'almoina». Exemples:
no vull ara mendicar treball al meu antic dependent.
-Jo
Després del que ha passa.t, no has d'anar mendicant-li. TEMA ó5
-
Barbarismes: En 3ometem un d'inadmissible en usar la peri-
frasi "demanar llimosna,, en compte de dir captar només. o d¿za- ELS VERBS DORMIR I ADORMIR
nar almoina. Almoina, no ollimoina,, que .ró parru de ser una
vulgar adaptació moderna del terme caitellá Almoina
deriva del llatí nalmósnia,, i ha estat sempre "limosna,.
la forma netarrient t,s probable que, per a la major part dels lectors, no siga indis-
valenciana. Notem, com ara, vora la Seu, piaEa de l'Almoina (i no ¡, rrsable aquest tema perqu¿, sortosament, les diferents accepcions
de la "llimosna'). 'l,rr¡ucsts dos verbs no s'han confós en gran part del nostre domini
lrrr¡iiiístic. Tanmateix, com que el castellá usa sovint el seu verb
, ,lrrr mir» en tots dos sentits ----el d,e dormír i el de adormir- hi ha
rrroltes persones a qui será útil destriar-ho.

IIoRMIR
En la nostra llengr"ra és sempre intransitiu,t i significa «estar
, rr aqueix estat de repbs inconscient que diem el son» (cast. «el
,rr<:ño,). Exemples:
dorms massa.
-Tu
lo abans dormia més.
- Ell ya dormir la nit.
- Antoni i Ricardtota
no han dormit gens.
-
ADORMIR
En canvi, adormir és verb transitiu,'¡ i té diversos significats:
1. .Fer dormir (a un altre)". Exemples:
i ad.orm eI xic.
-Ves
Deuen hat¡er-lo adormit cantant-li.
- L'hipnotitzador els adormí en un instant.
-
2. «Deixar insensible (un membre), calmar (un dt¡lor. un des-
fici)". g¡smr¡.r'
El metge t'adormird la md. per operar-te-la.
- L'aspirina m'adorm el mal del peu.
-

! Recordem que és intransitiu el verb que denota acció que no ix del

subjecte.
' El verb transitiu
objecte (persona
designa acció
o cosa).
que ix del subjecte i recau en un

1.52 lii
 ADORMIR-SE
Aquesta forma pronominal té sentit incoatiu.3 Significa: «co-
mengar a dormir", «caure en l'estat de repós inconscie-nt que diem
el son,. Exemples:
aqueix
soroll, no podrds TEMA ó6
adormir-te,
-Amb
Ell no s'adorm mai abans de la mit janit.
- SOBRE OIR I SENrIR
-Ens vam adormir qian vam poder.
S'usa també amb un pronom reflexiu:
Se m'adormia el peu. Olr ha estat substituit per se,?tir en Ia llengu¿ parlada i escrita
- rlt: tot el domini lingüístic: Principat, Rossdlló. 'pais Valenciá i
Diferéncies amb el castellá: llalcars. Sols es manté oir en alguna petita zona dél pais Valenciá, i,
El castellá usa generalment la forma ndormir,. Exemples: l)ertot, en alguna expressió estereotipada, com oir missa. etc. Fins
nTú i tot, en les comarques on es manté l'ús del verb or'r, té poca vita-
- «Tú duermes
....- " (Tu(Tu
te duermes,
d.orms)-
t'adorms). lit¿rt, i en realitat l'únic_ que se n'empra és l'infinitiu, el'participi
i .rlguna persona solta de certs temps. Exemples:
En el nostre idioma, dormir no és mai pronominal (no es diu
mai «dormir-se», sinó -adormir-se,). En castellá, en canvi. si que té Un dia anirem a oir-lo.
forma pronominal (<dormi rse' ). Has oit aquesta tesprada la rddio?
- No oim res des d'aci.
- Io no I'oia ia.
l -
Si observem atentament el parlar coment de la ciutat de Va-
I ldncia, ens adonarem que
-expressions com «No oig lo que em
l dius,, "Ous quin aire que fa?,, uDes de tan lluny nó ho ou", .Si
rr'ou que m'oja», «No cal que ojam lo que diuen,... no es senten
dir mai. Tals oracions es construeixen normalment, a la ciutat
i tot, amb el verb sentir:
-.._ No sent "lo, que em dius.
Senfs quin ate fa?
Des de tan lluny, jo no ho sent.
- sent, que em senta.
-SiNoem
cql que sentim ulo" que diuen.
-
Aqó ind-ica.que el procés de. substitució d'olr per sentir ha pro-
gressat
Brrrss¡l1 a Valéncia
v i]trs¡rcla també,
rat¡loc, matgraL la caslellanllzacto,
malgrat ta castellaniizació. Que es ln_
ln-
dubtable que.ajuda a mantenir oir enfront de la tendéncia general
de l'idioma d'emprar sen fir.
Cal tenir en compte que tal prefeÉncia es manifesta des dels
primers segles d'existéncia de la llengua; no podem dir, doncs,
que és un fet modern produit pel seu deteriorament. Ramon Lluli
diu en un passatge: «Sensualment sentim veus i brogits,.
I el nostre Martorell escriu en el Tirant: "Com elÉ sentiren les
trompetes... »,
Aquestes dues cites que insereix el DCVB, no són sinó una
' Es a dir, que expressa el principi d'una acció. mostra dels milers que en trobaríem espigolant pels clássics.
l>l I5.5
SIGNIFICATS

El Diccionari General i el Catalá-Valenciá-Balear donen els se-

güents com a correctes i usuals:
S¿rfir.' oPercebre per mitjá dels sentrts". (De tots, naturalment
incloentüi l'oit.) Especialment: «Percebre amb el sentit del tacte,. TEMA ó7
nPercebre amb el sentit de l'oit".
Oir.' uPosseir la facultat de percebre els sons amb l'orella i re- SOBRE ESCO¿TáR I SENT/R
presentant"se'ls mentalment». «Estar present al sacriñci de la mis-
sa,. (Es oír missa, el fet de trobar-s hi, encara que, per la distáncia
a l'oficiant, el fidel ono senta» les paraules d'aquell.) . No solen confondre's qquests do_s verbs en Ia parla quotidiana
,1,. Ia major part dels valencians. Tanmaleix, tu iá"iu.l,
OBSERVACIó: L'¡is de s¿¿rir en el seDtit de ¡doldrer, ocondoldre's" osa- "."J;:j;:
ber greur, és d'i¡fluüncia forastera. Cal dir:
, t,,

,rr¡uells
en-ái g u ;s' puiü. t. áá ru . i" tu iáe
"i^. que han aprés primer, de xics, laVuiii,;;
llengua
f; i:?;
M'ht dolgut la mort d.el teu cosí.
- "*i"ltáu.
Perqué és molt freqüent en la parla colloquial castellana
Millor que «He sentit la mort del teu cosí». ,rr molts texts literaris d'aquest idioma, lúi de *escuiiiar"i també en el
.' ¡rtit de .o_ír,. Llegim coses com aquestes en castellá: oEra
un día
r.rdiante; el campo estaba solitario; no se ,,escuchaba,, ni el más
REsUM r¡rinimo rumor.» Quan diuen «€stábamos escuchando la radio".
rrcralment pensen oinl Ia !i_
Es veu clarament que el nostre poble, des dels primers temps, rddio.
ha usat sentir per a significar la percepció per qualsevol sentit. Un altre excmple: és normal en castellá per a cridar algú, dir-li:
L'lús de sentir per oir es va fonamentar en aixó. *¡Oye! »
Així com diem 11¿ sentit dolor al braq, Sent una olor agradable, -Els exemples6es" ¡Oiga!».
podrien multiplicar indefinidament.
Li sentia un sabor molt amarg, lo sent molta calor ara i no ens Els valencians, en totes aquelles ocasions, escriurÍem o diríem:
cal aclarir en cada cas amb quin dels nostres sentits ho «perce-
bem», també podem dir Sent una remor molt forta sense haver de Era un dia radiant; el camp es trobava solitari; no s'hi sentia
fer constar que és amb el sentit de l'oit. - més
tti la mínitna remor.
Tanmateix, no podem negar la utilitat estilistica que pot oferir Estávem sent¡nt la rddio.
l'ús del verb oir quan s'ha.ia reiterat sentir en un passatge literari. - Escolta!
Etimologies: sentir ve del llatí nsentire», i oír de oaudire,.
- Escolte!
-
.. Ja diem: el qui cstá acostumat a aqucixa peculiaritat casrc-
llana,sol comeLre I'error, poc lreqüent pór sort,'de confondrc e]s
vcrDs esco/lar t 5enttr lo otr).
Vegem ara el diccionari. Escorr¿¡: aplicar atentament l,oicla
"
pcr a percebre remors o entendre paraulej que es senten o que es
puguen sentir. Dedicar atenció a alló que fi soroll, a les paiaules
que ens diuen,.
. En aquest sentit ens cal usar sempre rll verb escoltar, no en
altre.
Exemple de la llengua antiga:
nDixem que enviassen peons de fora e que escoltassen si sen-
trien [sentirien] alguna cosa que faessen labe¡ a nós., (De la
Crónica o Libre dels feyts, de Jaume I. DCVB.)

l56 t-,
 Exemple de la llengua moderna:
nVaig romandre escoltant una bella estona: no, no es sentia.»
(Joaquim Ruyra en La Parada-)
D'acord amb el que hem dit en el tema anterior, oir o senlir
és un verb que designa nuna acció recep-tiva", un resultat de l'altrrr TEMA ó8
á."¡¿ ,üÁl.ti;á;;'ñ ;p;;-"i-;;;t ;'¿;tt,;. Copi",,
final, la diferéncia entre aquestes dues frases: "o- PENEDIR.SE O REPENEDIR.SE
lo no escollava res.
-
Es a dir, no volia saber el que em deien, no en tenia in A molts punts del Pais Valencii sentim amb freqüéncia el barba-
o no estava en condicions per a atendre... ,r',r¡c « arrepentir-se ».

-to no sentia
res. Qne «arrepentit» que estic de tot!
- Si
Que vol dir: escoltava, peró els meus oits no percebien cap so. - A lanovellesa,
fas abcó, te n'"arrepentirás".
solen oarrepentir-se"
- de les errades de la joventur.
Ni en la literatura antiga, ni en l'actual, no figura mai el verb
. llcpentir-se ", perqué evidentment és de procedéncia forastera,
. r

,, ¡ dir, suplanta el nostre ve¡b tradicional, molt viu en gran part

,lcl País Valenciá i que regularment usaven els nostrcs "cláss ics:
¡r't rcdir-se.
FIi ha un sinónim seu que té una gran vitalitat a terres caste-
llorrenques riques de llenguatge-. Es tracta de la forma
I

il -tan
r,'[orqada repenedir-se.
Les frases anteriors serien, doncs, correctes amb l'ús de qual_
',,'vol de les dues formes:
penedit que de tot!
-Que repenedit queestic estic de tot!
-Que
-'_ Si rzo fas aixó, te'n penedird.s (o te'n repenedirds).
A la vellesa solen repenedir-se de les elrades de la jovenr
- .

(En aquest darrer cas especialment, és més adient la forma

tcpenedir-se-)
Els. derivats d'aquests.dos verbs.sinonims, són: el participi pe_
rrcdil (cast. «arepentido»); repened.it (que s'ha penedii de lá séua
conducta o vida passada),_ usat com a substantiu, a part del seu
paper de participi, i pened.iment (acre i efecte de penedir-se ----cas_
tellá «arrepentimiento,,).
El DCVB porta les^següents etimologies: penedir, del llatí.poe-
nítere,,, d'igual significat. Repenedír-se resulta d'un reforgament
amb el prefix, també llati, r¿, com en el francés «se repenti;» i en
cl castellá «arrepentirse,.
Aixi mateix, porta l'esmentat Diccionari le5 següents cites dels
clássics com a exemples de l'ús dels verbs sindnims i derivats en
qüestió:

l-13 t.l)
 l,
nAquell qui no atura en la error... e no se'n part, ne en penedit'
met cura... » (Ausias March.)
oI el seu penedir tan granment vos toca.» (Lo passi en coblcs,
de Bernat Fenollar.)
penedir. " (Tiront lo Btanc' de Joano
"Aprés de pecar, se segueix TEMA 69
Martorell.)
«Aquell escuder hac f: hagué, és a dir, tinguéf gran corr .RECIBIR, i REBRE
e penJdiment.» (F¿lix di les ñIaravelles del Món' de Lluli )
Del Spil/ de Jaume Roig, entre altres cirlides frases familiars
la Valéncia del segle xv, es citen aquests versos on aparelx un ( La forma nostra del verb castellá «recibir» és rebre. -lrobc¡¡
..Í/r3^ */¿?l lñ cae?^t t.¿?na1' r, /rrc profusament en tota la literatura clássica. des de la Crónictt
.Per fer esmena ,1,.1 rei
-Jaume
I, passant per les obres de Ramon Llull. fins a lcs
de semblant vida ,l, ls rehnats valencians del segle xv.
rePenedida, "Negar no us vull jo que lo receptaclerec no reba i nodreixca
dins la caseta .tiga llavor,
l'r rntiga en Lo Procés
en cés de les Oliyes-. (DCVB.)
de parets feta En la llengua -llegim
-llegirrr
actual, és d'un ús normal a les ciutats de Barce-
hi fón tancada" ' krna i Mallorca i les seues contr_a49!, i el trobem amb més poca
vitalitat en el valenciá meridional (Monóver: Me la rebre uns^ dis-
Per ñ. d'un document de l'anY 13l6: l:¡islos... O, simplement, Me la rebre-..),
.ó"gu .r"tu. en Ia capella áe les Repenedides de Perpinvá '
Etimologia: rebre proced.aix normalment del llatí ..recípere,.
lr.l castellá i el catalá difereixen profundament en el resultal dels
tl CoNCLUSIÓ
vcrbs llatins en «€re» (amb la penúltima e llarga) i (amb
tii Cal oue bandeeem de Ia nostra parla quotidiana, i més dels
-*.it., la penúltima ¿ curta). El castellir els féu tots aguts"-ére"
i nosaltres
I no.t*t eli barbarismes qarrepentir-se», -«arrepentiment»' tots plans, salvant alguna excepció. Exemples:
;;;;.; r;Ñit"i. i.i p"lt mots corréctes penedir'se o repenedir'
se, penediment, etc. Llrtl c¡3rellá

vivere vture vivir

admittere admetre admitir
recípere rebre recibir

.Rebre va passar per les etapes normals nrecebre», «reebre»,

¡cbre. En tot el valenciá meridional queda, popularment, com una
resta de la primera etapa, el participi reóebui: Jo no he recebut
encara la seua co,rta (Castalla, Pet¡ei, Monóver, Novelda, etc.).
Rebre és la forma que empra unánimement la literatura va-
Ienciana actual. El barbarisme .recibir» no s'hi llig mai, si no és
en algun escrit de caire dialectal.
La seua flexió literária és la següent, en els temps principals:r
Inñnitiu: reáre
Gensnü: rebent
Participí:. rebut
' Hi ha, a part, les consegüents variants literáries de subjuntiu en i.

r«) l6l
 I¡.'Drc rru
Preseqt Imperfet
rep rebem rebia rebíenx
reps rebeu rebies rebíeu
rep /eben rebía rebien
TEMA 70

Perfet Futur
RECOLZAR, REFERMAR
rebí rebérem rebré rebrenl
reberes r ebéreu rebrá.s rebreu
rebé reberett rebrd rebran
tln barbarisme que hem de procurar no dir ni molt menys
Condicional , ,( riure és el verb napoyar" (castellanisme inadmissible) ni el
rebria rebríe¡tt
',, Í pronominal «apoyarse». Frases COm
rebies rebríett I'escopeta en una branca.
rebria rebríen -.Apoia»
.._ «Apoia't»en la tauleta i escriurds millor.
oapoies, el peu en a.queixa part!
SUBJUNTIU -No
Present ¡roden expressar-se amb tota correcció lingüística de la següent
r)anera:
reba rebe¡¡
rebes rebeu Ref enna l'escopeta en una branca.
reba reben - Recolza't en la tauleta i escriurds millor.
- No refermes el peu en aqueixa part!
l^w'tt' -
I
reb¿s o rebera ,"bérrrnt o rebérem També és correcte dir Recolza l'escopeta..., Referma't en la
l rebesses o reberes rebésseu o tebéreu tLuleta... i No recolzes el peu...
rc,b¿s o rebera rebessen o reberen
Recolzar, origináriament «sostenir-se damunt una cosa amb el
Exemples: colze», s'estengué prompte a la idea més general de «sostenir-se,,
descansar, sobre un suport». Ja, segons cila el Diccionari Catalá-
ara molta
faena: no puc rebre ninEi. Valenciá-Balear, trobem aquesta accepció en el Tirant:
-T¡nc
Quan tinga el viat¡ant, ei reps tu i li demancs el que ne'
-
cessites.
.Lo rei Artús tenia la spasa recolzada sobre los genolls.»
* L'obrer rebé un colp molt lort en el cap. nl-o pilar en lo qual lo nostre stat segurament recolzava, és
rebré dinels de la collita a lo setmana que ve' derrocat.o
-IoAvuinohe rebut un gir postal de fins
Xdtiva. En ús pronominal, recolTar-se significa en una po-
- Aquesta temporada estic rebent massq contrarietals' sició inclinada fent descansar els colzes o"sostenir-se
l'esquena, etc., sobre
- un suport». Pot dir-se molt bé:
Estava tan cansat, que em recolzí en la paret.
-
Hi ha un deiva¡: recolzador, "lloc adequat per a recolzar-s'hi».
El verb referma,., ia des de molt antic, a banda del seu sentit
primitiu de «tornar a fer ferma una cosa», prengué també el sentit
de recolzar, peró sols com a transitiu (o siga, alguna
cosa,). En aquest sentit l'usava ja Jaume Roig, al "recolzar
Spi//, per bé que
en forma reflexiva:
"Pedra molt ferma qué es referma- tot lo senat."
-amb
t(;) l(rl
 En la part meridional del PaÍs Valenciá, en certes competicir
populars de tir amb bala amb escopeta de caga, proclamen en
condicions «que es pot tirar o bé a pols o bé refermat,; si el
és a pols, val a un preu, i si és refermat, com a més segur,
més car.
Tant recolzar com recolzar-se com reÍermar, sór, TEMA 7i
vius en tota la nostra área lingiiística i no tenim necessitat d'
com es sent a vegades, els barbarismes «aDoyar» o «a SOBRE SER I ESTAR

'.;", (o. ésser), a part dels usos normals que en fa la llengua

¡,,,l.rrlrr de la ciutat de Valéncia, en té un dé principalíssim [ue
, . ,l clc rtrobar-se (algú o alguna cosa) en un lioc o á, r'r.ru .ub.-
l,¡rrr ilt ».
accepció del ve¡b s¿r és ben viva encara en la més
¡r,r¡ part del nostre domini lingüístic i l'única
^(luesta usada pels bons
,,.( r iptors. Uns curts diálegs (que igual podrien donar-ie _i
de
l, I ( s donen- a la Plana de Castelló com a la Marina) ens aclariran
l,r t¡iiestió:
A on és ton pare? -1rec que és a I'horta.
-
i: .Cap a on han anat Bernat i Carme? -Adés eren al passeig;
l. u¡) 5é ara ofl seran.
t:
[Jn valenciá de la ciutat, que no haja estudiat curosament l,idio_
',,.r, es confondria fácilment i diria en els diálegs esmentats: ¿á on
",sti)» fon pare? Crec que <esti» en l'horta. lCop o o, han anat
lt.rnat i Carme? Adés «estaven» al posseig; no sé ára on destaran».
AEó és una confusió de verbs que cal bandelar de la conver-
'.;rció; perqué el verb esfar no significa «trobar-se en un lloc, sense
lrxació de temps, sinó amb una major o menor permanéncia. Eslar
u,'I d_ir romandre (cast. opermaneóer,), habitai i altres idees pa-
r rgudes.
Els escriptors clássics usen una norma semblant a la de la pre-
rcptiva moderna. Així, vegem passatges d,el Tirant lo Blanc, on
liguren usos dels verbs que ens ocupen:
«La Comtessa suplicá al Rei son marit i a tots quants allí eren...,
"Lo senyor li demaná on era l'home.,
"Anaren a poc pas, fins que foren en el castell.,
Vegem també les primeres paraules del Pare Noslre. text me-
tlieval tan viu al Principat de Catalunya ia les Balears:
«Pare nostre que estau en lo Cel...»
Referint-se a Déu i al Cel, diuen «estau" (= esteu) per.qué es
vol significar que Déu.habita, en el Cel, que té allí la seua éstada
eterna.

161 I(r5
 En resrrm:
I-a idea de ntrobar-se en un lloc", si no conté expressió
poral, sinó simplement la situació del subjecte, es diri amb el
serj si expressa una major o menor permanéncia, amb el
eslar. Exemples: TEMA 72
._Els meus germans són ara a París (har, anat de viatgc
troben circumstancialment a París). SEURE, ASSEURE'S I .{SSENTAR.SE (I)
Els tneus germans han anat a t iure a Franga i estan a
-
(habiten a Paris).
La meuo d.ona deu ser al mercat. és un verb que va tenir molta ütalitat en la ciutat de
- M'ha tocat estar tres hores al mercat. .'1,1¡r¿
r( ia q_uan aquesta era el centre litera¡i més important dels
- \',r1,
¡,.,, ,rs de llengua catalana.
Saure, ara, tots sabem que és viu a Barcelona i a la resta de
l,r t)irrt oriental del Principat i a totes les Balears, que I'han con-
rr'¡vat cn la llengua parlada. En canvi, per curiosa coincid¿ncia,
,,'lrrr perdut en l'ús diari de la llengua colloquial de les terres de
l l, ida, Tortosa i eI País Valenciá, tan semblants en vocabulari,
rrr,rfologia i a]tres trets lingüístics.
liis clar que, allí com ací, tal fenomen obeeix a l'abandonament
',,', Lrlar en qué s'ha tingut la nostra llengua, unit al fet de trobar-se
¡rlucstes zones més exposades a la influéncia castellano-aragonesa-
i
:;rtúe hi ya ser suplantat imperfectament per un altre verb ---4s5¿r1-
/,¡r.-se-, que tenia un significat més restringit probablement en la
llr:ngua clássica.
Seare significa en la llengua culta moderna «estar reposant (una
,crsona o anima-l superior) sobre la part infero-posterior del tronc,
( ast. «estar sentado,). Exemples:

seure vint minuts a cal metge,

lins que em va tocar
-Vaig
l)Ltssar.
Seu un poc, que torne de seguida.
- xiquetes seien hores i hores vora el foc, sentint les ron-
-Les
,lalles que els contava sa maÍe.
Assentar-se, en canvi, vol dir només, en la llengua literária es-
¡rccialment, uarribar una cosa que fa moviment, a una posició es-
table». En la parla popular del País Valenciá, Lleida i To¡tosa,
significa també el fet de oprendre seient» una persona o animal
superior, és a dir, ocollocar-se en posició de repós descansant
sobre la part infero-posterior del tronc». Fixem-nos bé: nel fet de
collocar-se en tal posició,, no uel d'estar ia en tal posició».
Assentar (sense pronom) és la seua forma transitiva; indica
només «posar (alguna cosa) sobre la seua base en una posició
cstable".

l«) t67
 Ben mirat, doncs, el que hem fet valencians, lleidatans i
sins no és substituir cabalment el verb seure, sinó realment p
sense vertadera substitució. Assentar-se el suplanta només per n
del seu participi i una perífrasi: oestar assentat». Ací diiÍem,
més o menys, amb la mateixa estructura del castellá, les
anteriorment citades: TEMA 73

-Vaig
«estar assentat» a cal metge,lins que em ta tocar SEURE, ASSEURE',S I áSSENTAR-SE (II)

l'cl donar a entendre la idea de «posar-se algú sobre un suport

Usos CoR.FECTES D'ÁSSENTAR r .ASSENTAR-SE
,l¡ rrurflera que descanse sobre la part infero.posterior del tronc,,
1,, llengua literária usa en tot cas el verb asseufe's (cast. «sen-
l'edifici es veu bonic; peró en assentar-se l'obra, r,'rsc»). En literatura de caire molt popular i, naturalment, en la
-Arasi no es clevilla per algun costat-
tteuretn pot usar-se assentar-se- Exemples:
Il, rrgua colloquial,
Assenta bé l'estatueta, que no caiga. "El senyor Percy va asseure's en una cadira, mentre l'inspector
- Cavat¡en profundament í assentarten els pilars damunt l,r¡sscjava tot absort en un fitxer que tenia damunt la seua taula.,
- viva.
penya
té moltes aplicacions en sentit figurat:
Assentar-se
- Assenta't en aqueixa cadira.
Ja podeu assefitar-vos-
- m'assentaré a taula a les d.otze en punt-
El mal oratge continua. la tinc ganes que s'assente el temps -Jo
- té vint-i-cinc anys, i ja és hora que se li assentc Es clar que millor seria que, fins en la llengua parlada, intro-
-Frederic
el cap. ,lr¡íssemel verb més correcte asseure's:
ll Mon pare est¿. molt malalt: no se li assenta el meniar.
- -
Asseu-te en aqueixa cadira.
Etc.
En la major part dels exemples de la llengua antiga, trobem
tlúc o.ssentaf-se es refereix a «coses»: l'obra, un objecte qualsevol,
, l temps, el menjar... Doncs bé: en la llengua culta moderna ocorre
r¡1ual. Usar assentar-se també per a persones o animals superiors,
, s a dir, no sols per a coses, ha de quedar reservat només per als
( lrsos esmentats més amunt.
EI fet que seure í asseure's es mantinguen amb plena vitalitat
ri Barcelona i Mallorca, per exemple, no vol dir de cap manera
,¡ue no hagen tingut ací al País Valenciá tambe un úi secula¡,
puix que basta fullejar qualsevol obra no molt antiga escrita a
Valéncia per trobar profusament exemples de seure. Vegem, com
ara, dues cites del filanf.'
"Com fón hora de dinar, l'Emperador féu seure el G¡an Co-
nestable a la part dreta, e los ducs seien a la part sinestra."
(Cap. CLXII.)
nAprés, I'Fmperadriu se llevá de lla on seia e posá's al cap de
Ia cambra., (Cap. CLXIX.)
_ Així, en trauríem cites a centenars. Contráriament, en l,época
clássica no trobem exemple s d'assentar-se referit a perÁones.

l(rq 169
 Asseure's és una formació legitima per mirjá de l'afegiment
prefix normal i el pronom reflexiu.
L'etimologia del verb seure és que prové de l'infinitiu llatí .
dereo. Els valencians actuals, aixó sí, mantenim un mot del mat
origen que seure: seu (= catedral), del llati .sede". TEMA 74

-Van a missa o la Seu-

- Ai:;ó costa més que I'obra de la Seu. SEURE, áSSEURE',S LAS§ENráR-SE (i IIr)
Ei verb seare, per fi (oestar 5s¡1¿d6»), pot
en el sentit d'asseure's (cast. (sentarseo), com (lom a conclusió del tractat en els dos temes precede[ts, heus
llengua clássica i com es fa actualment en les
perdut de la llengua popular. ,,,r la flexió del verb ser-rre (temps simples només), sobre la qual
.Sentarse,, que també s'ou alguna vegada a Valéncia, és ia ¡,,,,lcrn aixi mateix conjugar el pronominal asseure's (canviant, és
barbarisme i no deu emprar-se en cap ocasió.
,l,rr', la forma del radical i afegint el pronom reflexiu corresponent
,, cada persona).t
IDfiriitiu; se¿r¿
Gerundi: seer¡f (o seient)
Participi: segaf

INDrc,lrIU
Present Imperfet
ir
sec seett o setetn seia. seaetn
seü5 seeu o seieu seies séieu
seu seuen seia seien

Futur
seguí seguérem seure seurenl
Segueres segueteu seutas seuteu
segué Segueren seurd. seuran

Condicional
seuria seuftett
seuries seuneu
seuria seurlen

' Fóra molt convenient conjugar aquests verbs fent la e rizotónica

oberta, co¡rforme es fa en les zones on són vius. Di[s el País Valenciá agó
es veuria afavorit per la e oberta que po¡ta S¿¡¿ (catedral) i p€r la tend¿ncia
a obrir la e davant la a en moltes persooes d'aquestes flexions.
Aixi:. jo sec, f¿¿ se¡-§... es promrnciarieo .jo séc,, ntu séus', etc.; ,o ie¡d,
.jo séia..... I airti successivament.

t10 t7t
 Sus¡uNtru'
Present Imperfet
segq seguem segués seguéssem
segues segueu SeEUeSSeS seguésseu
sega seguen segués seguessen

IMPERATIU

seu (¡v), seguem (nosaltres), seeu o seieu (vosaltres).

L'adaptació del verb asseure's a aquesta llexió és com segr

Present d'indicatix jo m'assec, tn t'asseus, ell s'assea, etc.
perfet d'indicatiu: jo m'asseia, tu f'asseies, etc. I així
ment en tots els temps i persones.

VI. AMPLIACIÓ I CORRECCIÓ DE VOCABULARI

' En el subjuntiu, la lleflgua literária presenta habitualment les formes

en i com segrri, seguéssim, etc-

I r-2
 TEMA 75

BESADA I PETÓ

LI derivat normal que expressa ul'acte de besar" és besada-

Ar¡rresta forma és general al PaÍs Valenciá, especialment en Ia seua
rrrr:itat meridional (naturalment amb la pronúncia dialectal obesá,
lrrsáes», en la major part de dita meitat). En la llengua antiga, la
tr obem profusament usada, iuntament amb la forma d'infrnitiu
',r l¡stantivada
¡ tn besar:
- derer besar" (Ausias March. DCVB).
.E li doní lo
uE fon tan saborosa la besada,'que poguera hom hauer anat
rrrra milla ans que la una boca no's partí [separá] de l'altra,
l'cxpressiva cita del Tirant triada per a l'article corresponent -diu
del
I )CVB.
l, En els Conse11.s a un cttsat, d'Andreu Martí, segle xvl, es pot
llcgir així mateix: «Tals bcsades són semblants a les de Judes,
i 0)cvB).
i
També s'usa, especialment a Ia ciutat de Valéncia, com en part
:rl Pirineu Oriental, a la resta del Principat de Catalunya i a Ma-
llorca, el sinónim bes, del llatí "basiu" d'igual significat. Cita: nE
t:onech [conegué] lavors la dona quant foren pus saborits los besos
de I'enamorat que del marit., (De la versió catalana de 1429 del
Decameró, de Bocaccio. DCVB.)

L'altre sinónim *petó-, que tanta vitalitat té al principat,

no ha penetrat mai en la llengua parlada del País Valenciá. P¿¿rí
no és un barbarisme; és senzillament un mot groller i dialectal
derivat de p¿f, i aquest té com a principal accepcié la de «ventositat
expellida per l'anus amb so¡oll,. Un general sentiment de delica-
desa lingüÍstica inclina tot el nostre poble valenciá a refusar aquest
sindnim, precisament aplicat a una acció plena de tendresa, elevada
afectivitat i de la qual, sovint, se n'l-ra de fer esment en expres-
exPres-
sions poétiques.
.
Altres llengües germanes, com el francés dialectal i cl proven-
gal, tamb-é tenen un sinónim semblant i vulgar de besada,'que és
«putú», d'on, al seu torn, deriva un verb nó menys vulgar; npu-
tund» (: besar).

t75
 Resulta xocant en escrits de tota mena, fins en temes de
elevació, trobar-se amb mot tan suspecte. "El petó de J
llegim en un text per a la representació de la Passió; .Li
fer un petó», diuen molts autors del Principat descrivint
interessant escena d'amor. Podria passar en llenguatge
familiar: TEMA 76
un petó a I'ari! a un úquet.
-Fes-li -dirigint-se ELS MESOS DE L,ANY
De totes les maneres, .ia diem, no és gens recomanable, i
el País Valenciá el seu ús literari no té cap iustificaoió.
¡(('colzar la puresa dels noms dels mesos és una tasca url«'rl
lrr l'cscola, els nostres xiquets repeteixen en castellá tot soviull
,, ,,, ¡o, febrero, marzo, abril,..». Rádio, televisió i cinema, lecturr':,
,1, ¡rrrblicacions infantils... tot contribueix a causar confusió crr
,r¡tr(sts noms que, en el nostre idioma. no deixen de respontlt','
, ,rur clara i noble etimologia.
Vegem, doncs, les seues formes correctes vora el seu origcrr:
U.!f vulg.

Gener t Januáriu
Febrer Februáriu
), Marq '?
Mártiu
Abril Aprile
J' Maig' Maiu
:l Juny' Iúniu
luliol Iuliolu
Agost Augustu
Setembre Septémber
Octubre Octúber
Novembre Novémber
Desentbre 5 Decémber
Mesclant-los amb els noms castellans de dits mesos, que res-
ponen a un altre geni idiomátic, s'han produit, molt modernament
(ara, en els nostres dies), Ies més inversemblants barreges dialec-
«patoisants»: «ener», «marso», «setiem-
-millor expressat-
tals o
bre,, ndissiembre,...
I no diguem, l'efecte tan deplorable que produeix sentir bar-
rejar les formes netament castellanes en converses purament
nostres:
' La pronunciació oginero per gener (com «gineral» per general, nginoll"
per genoll) no és correcta, per bé que és molt antiga.
Marg es proouncia, naturalmen¿, .mars".
' Maig té el dígraf ig, que sona üch" castella¡¡, com en puig.
' .luny té
'5 el digraf rlr, equivalent a L¡r1a «ñ» castellana.
Desembre, cc¡m indica la seua ortografia, tó una s sonora.

t'76 111
 Aíxó deixem-ho per a «enero».
- El mes d¿ és molt rebolicat.
- si vé"febreroo
s 4 «mayo».
-Veges
mes de njulio" anirem a estiueiar.
-Al
Etc. TEMA 77
¿No són més harmonioses aquestes frases cor¡ectes on la no:
bellá llengua resplendeix per Ia seua pulcritud i adequament LES QUATRE ESTACIONS
sons?
Aixó deixem-ho per al gener.
- El mes de febrer és molt re.bolicat. Lcs quatre estacions de l'any es denominen en llenguatge literari
- Les nostres testes de marg són esplendoroses. lult t n, primalrera, estiu i tard.or. Els tres primers noms són també
- si téns al maig. l, ,, lr»'mes populars en tot el Pais Valenciá i resta del domini lin-
-Vegescel de iuny és tendrament blau. 1,r rl:; tic.r
-EIEI mes de juliol anirem a esliueiar.
- M'agraden els dies enlluernadors del mes d'agost. Sobre la primera forma I'hiuent-, notem que porta
- El setembre és un mes olorós de fruítes madures- rrrrrr /r, -hittern,
contráriament al castellá oinvierno,, que no en duu. Aqó és
- l'octubre comencen les alegres verefttes. ,lr'¡'rrt al fet que nosaltres mantenim millor, en aquest cas, la forma
-ANovembre sol cobrir les muntanyes amb ténues boires. , trrrrológica: llatí ohibernur. La n infixa que ha adquirit el castellá
- Desembre ens dutt el recolliment sqborós de Nadal- r.rrrpoc no existeix en el nostre idioma.
- Convé parar esment en una série de derivats del mot hiyern (ia
,lt riyats en el ll¿ití, ia en el románic). Són:
Ilirernació: estat de somnoléncia en qué cauen durant l'hivern
, , r tcs espécies animals.
,il Hivernacle: lloc cobert per a defensar les plantes (generalment
:i
l,:, de jardí) de l'acció del fred. (Cast.
"invernadero".)
Hivernada: temporada d'hivern; estada en un IIoc durant l'hi
lcrn: Fo¿¡ tetible la hívernada de les tropes de Napoleó a Rtksia-
Hivernal: pertanyent o relatiu a I'hivern: Fa un temps hivernal.
Hivernar: passar l'hivern (cn un lloc): Qui té diners frobaunbon
Iunt per a hivernar- La costa valenciana és un bon lloc per a hi-
I t'-rfiar-
Hiternenc, hivernenca: aquest adjectiu és sinónim d'hivernal.
I'eró també té l'accepció de ser molt sensible als freds de l'hivern:
No puc uiure en un lloc fred; sóc- molt hivernenca.
Respecte al mot primavera hem d'observar que, així, tot sol,
,ignihca el temps comprés entre cl 2l de marq i el de iuny, o siga,
entre l'equinocci de marg i el solstici d'estiu.

Tanmatelx, primavera, en tota Ia nostra área lingüística, s'empra

també per a designar el temps comprés entre l'estiu i l'hivern
I L'ordre en qué generalment es citen les estacions estiu,
-prirfiaeera,
tardor i hiyeftr- és alterat ací per exigéncies de la més cJara expücació
del tema.

178 l7L)
(cast. «otoño»). En tal cas, es diu primavera de l'hivern, i en el Pals I'cl carácter migratori que té el vocabulari dins una iLrea lingiiÍstica,
Valenciá, especialment, se'n sol suprimir l'article primauera il'hi- lard.or es propagá a tot el territori i fou gratament acollida per tots
vern: - r:ls literats, incloent-hi els valencians. Ja Llorente, en el segle Passat,
la usava: "Es una hermosa i tranquila vesPrada de tardor.» Mossén
Airó t'ho pagaré a la primavera d'hiyern (o de I'hivern). .lacint Verdaguer, també: "Los aucellets hi canten primavera
i
- primavera il'hivern no sol ser bona per a Ia salut.
-La t;rrdor.o Es un mot que ha fet fortuna rápida i s'ha imposat com-
I també hi podem sentir referéncies a les dues estacions inter. pletament en la llengua literária i en el parlar de la major part
mbdies entre estiu i hivern o entre hivern i estiu, amb el sol nom rlcl Principat i Baleárs, sobretot en les persones, allí nombroses,
de primavera: (tue conreen l'idioma. A Valéncia, és usada per tots els literats, i,
l)as a pas, s'imposa en el llenguatge culte, pels seus evidents avan-
quan millor em trobe és a les dues primateres. tatges expressius.
-Io
Esfia procedeix de l'adjectiu llatí naestivu, (,= estiuenc), q'¡e
Hi ha el bellíssim derivat tardoral. «pertanyent o relatiu a la
passá a substantiu en la nostra llengua. La pronunciació normal
tardor», i el seu sinónim tardorenc (temení tardorenca).
i més estesa és estiu, amb ¿. Hi ha formes dialectals com «astiu»
i "istiu", que cal bandejar.
Els principals derivats d'esfi¿ són:
Esfival: pertanyent o propi de l'estiu: Una delitosa temporada
estival (cast. «estival, o «veraniega».) També hi ha la forma valen-
ciar,a estiual, que es considera menys literária.
Estiuejar: passar la temporada d'estiu en un indret determinat,
generalment fora de la residéncia habitual: Jo estiuege c(1de any
a Benassal. A mi m'agrada estiueiar pora mar. Nosallres hem ei-
tiue¡at a la Marina (cast. overanear,). Es incorrectíssim i inútil el
barbarisme «veraneiar», que diuen alguns valencians poc curosos
de l'idioma.
Estiuar: sol usar-se com a sinónim d'estiuejar;perd generalment
s'empr-a per a indicar l'estiuada dels ramats (oveiles, óabres, etc.)
en un lloc fresc de muntanya: Els ramats de la Vila i de Benidorm
han estiuat enguany a la Serra Aitana-
Es.tíuenc, estiuenca: es diu d'alló que és propi de l'estiu: EI
Perelló... una estació estiuenca a on anird a Tiassár l'estiu la gent
adinerad,-a (Tipos, modism¿s..., de J. Ma¡ti Gadea. DCVB). S"usa
principalment aquest adjectiu per a designar aquella qualitat d'una
persona que fa que s'aprime i s'emmalaltesca durant i'estiu: ./o r¡o
puc resistir la calor; sóc molt estiuenc. La queta estd estiuenca.
Es¡ia¿f.' diminutiu d'¿slia: Estiuet de Sant Martí. Estiuet d.e
la pansa.

Respectg a la quarta estació, ia hem dit, en parágrafs anteriors,

que el poble generalment diu primavera d'hivern Gast. sotoño,).
Tanmateix, la llengua literir¡ia no empra tal grup nominal, consi-
derat avui com a vulgarisme. En poesia, s'ha emprat moll autumne,
peró el scu ús no ha eixit de la llengua poética. Per altra banda,
en ámplies zones de les contrades septentrionals, s'usava des d'antic
la forma tardor, d,erivad.a del llati «tardatione» (= acció de tardar).
I tto l8l
 \

vulgar ominuare», variant de nminuerer, que signi6.cava, com la

rtostra forma, "disminuir,, "fer o fer-se menorD.
Heus ací una cita dels Sermons de sant Vicent Ferrer: "L'altra
ciüncia és aritmética, que mostra multiplicar, minvar, comptar e
TEMA 78 mediar." I una altra del nostre gran cronista Muntaner: «No poch
( = pogué) hom conéixer que les racions se minvassen de res.,
(Cites del DCVB.)
LES FASES DE LA LLUNA
Minyar i totes les altres formes derivades que hem citat, es
cliuen correctament a tot el País Valenciá, a excepció d'Alacant ciutat
i Valéncia ciutat, on es sent dir (no a tots) alguna vegada el bar-
La nomenclatura de les fases de la Iluna és com segueix: barisme esmentat més amunt. Exemples de les formes correctes:
Lluna notta, quan aquesta presenta el seu disc fosc i invisible
per als homes. Hi hagué riuada a mitianit; peró a la matinada ia havia
-
tninpat,
-- Lluna en crekent, quan va augmentant paulatinament la part negoci és bo; peró, així i tot, té moltes minves
iHuminada. I es diu qüart crebceit en arriÉar a ser un semicer- -Aquest
cle illuminat. (cast. ome¡mas").
Lluna plena, la tercera fase, o siga, quan presenta el disc total. Amb la sequedat d'enguany, els pous han minvat molt.
ment lluminós.
- Aquesta mercaderia sol minvu molt si ve per ferrocarril.
-
Lluna en minrant, quan va disminuint fins a arribar a no veure's
gens el disc llunar en la lluna nova. Quan s'arriba a la meitat
de la disminució, som en el quart minvant.
.Els quarts de la lluna es diuen també, senzillament, el creixent
i i el minyant. Exemples:
som en creúcent; teurem quirt temps fará.
-laAqueixa llayor cal sembrar-la en minrafit-
-
El quart minl)ant es diu també la minva. Exemples:
* Creix la lluna? ara és la tnin¿a.
-No;
famoses a Dénia les minves de gener, en qué el temps
es -Són
torna particularment calmós.
La lluna plena es diu també el ple (de la lluna). Exemples:
la lluna serd. en el ple.
-Demd
* Es merayellós el Puigcampana illuminat pel ple de la lluna.
Aquesta nit és el ple; demd corTtenga la minva-
-
Hem de cridar l'atenció del lector sobre el substartiu t"tinra,
que procedeix del verb mianar (n'és un postverbal); perqué hem
sentit dir ací a Ia nostra ciutat (Valéncia) el barbarisme .lluna
de menguant"; i, ádhuc, no parlant de la lluna, rmenguar»,.men-
gua», etc.
Les formes correctes valencianes s6n minyor, minta, mimtada,
minltament, míwant, Íflinvat, etc. El yerb minvar procedeix del llati

r82 I ti-]
 t'

l1.s clar que, si parlem de més d'un Nadal, e'l plural s'ha d'usar
rr, r cssiriament:
-- Els Nadals de 1960 i 1961 t¡an venir amb neu.
l.ils principals derivats del mot N¿d¿l s6rt nadalenc i na.d.almca,
TEMA 79 .r,ljcctius que tradueixen els castellans "navideño' i nnavideña,.

ELS NOMS D'ALGUNES FESTES - Hem de celebrar com cal les festes na.dalenques.
.-Hem cantat una canQó nadalenca.
'fambé hi ha el derivat nadala (plural nadales), amb qué es
Hi-ha una antiga cangó popular (molts dels nostres lectors se,n ,lt'signen les cangons típiques de les festes de Nadal (cast. «vi-
recordaran) que diu: llrr¡rcico, ).
Per fi, nNochebuena» és nit de Nadal o vetla d.e NadaL
moltes voltes
i"Carnestoltes
Nadal de mes a mes,
Pasqua de vuit en vuit dies,
Quaresma no tornes més.»
Al canemás d'aquesta intencionada cangó, teixim la lligó d,avui.

- Carnestoltes (del llatÍ (carnes toltas» = carns llevades) s,esdevé

el diumenge abans del Dimecres de Cendra i ariá áiltr"i-i dimarts.
Es el Carnaval.

. Pasqua |_Quaresma són mots que tener la particularitat d'en-

clou¡e Ia síl7aba qua,. que en valcnciá s'escriu amb g quan es
pronuncia amb una sola emissió de veu. En ella, la ¿.¿ i lá a es pro_
nuncien com un diftong creixent (la a curta i la a Ilarga), com en
et numero quatre. Contráriament, quan la a i la ¿ han de sona¡
per separat, is a dir, cada una llarga i plena, s'escriu c. Excmple:
c,t.g (pronunciat _«cu-aD) com en Ia cua del pollastre (cast. nta cola
del polto"). El.plural pasqües porta diéresi-damunt lá ri per fer_la
sonar, si no diria «paskes».

. Nadal (del llatí «natale» - dia del naixement) és sempre singu-

lar, quan-ens referim a una sola festa. En castellá iot ser iNavida?,
o oNavidades,, encara que parlen d'una sola fósta, S'hi pot dir
correctament: «Las próximas Navidades iremos a verle,. En la
nostra llengua aixó seria incorrecte. Cal dir:
El yínent Nadal anirem a yeure'\.
-
Altres exemples:
Nadal serd molt gelat.
-ElLes festes d'enguany
de Nadal són molt emotipes (o siga, ies lestes del
-
naitement..., etc,),

l8-4 l¡i-5
 Borlasca vol dir "ventada acompanyada de pluja, neu o granís"
")- I borrascada ve a ser
(crrst. ugran borrasca» (castellá
,lr¡crte"chubasco
chubasc6"). Borrasquejar és «fer borrasquesr.

Ramassada, aíguarrada, ruirat i orruirad¿: totes quatre fo[nes

rEMA 80 ,,ri¡r sinónimes. Molt popular a Valéncia ciutat la primera, totes
:,ignifiquen "pluia de curta durada i gotes grosses".
ELS FENOMENS METEOROLOGICS
Aiguat es refereix a una gran pluja, de molta durada, que pro-
rlueixlnundacions, avingudes, etc. (cast. «diluvio,). La forma diluvi
..Lo informaci.ó sovintejada n'-arriba a l,home ¡le ciutat per rr'és un cultisme sinónim, d'ús també legÍtim en el nostre idioma.
mltJa de la rádio,. la premsa _que
i Ia televisió, fa que el seu ja estás
vocabulari sobre les coses del temps, en llengua própia,"es veia Xrilec significa simplement npluja forta" (cast. «aguacero,).
cada dia assaltat per més i més influÁncies toiasteies.'-
Ens cal, per aixó, recordar els termes própiament nostres i els NOTA: Existeix en ámplies zones del valencii meridional, el mot a¡84-
conceptes que cadascun rep¡esenta. urrsqd¿. oue vol dir de pluja forta que s'esdevenen en un lemporal
,.ntrc llárÁs intervals "estones
de pluja ñna,.Gegons Mol[, aquesl mot deu ser corrupció
Ll' aiguavessada ( = aigua abocada).
Cercuoa D'ATGUA DE r-'lruos Fenn
Pluja:_ el fet de caure aigua atmosférica en forma de gotes,
o,siga, ploure, es denomina pluja. p rocedeix, aquest mot, del llatí
classrc «ptuv¡a» a través d'una forma.ploia, del IIatÍ vulgar. La
sub_stantivació del femenÍ del participi d.e ploure és
-itopuí.a-
dialectal i no ha de substituir el mot pluja. Es preferibl! áñ La pluja
del .ntatí ha estat molt lorta que ra ,qlog"á"" ¡;l;;¡¡ ha estat
molt lorta.
En canvi, és correcte el seu ús com a tal participi:
L'aigua ploguda en la nit ha embassat el carrer.
-
-Tota aqueíxa aigua I'ha ploguda en mitia hora.
Plovite j.ar o plovisqu.ejur.: signiñquen .ploure Ileument, cn gotes
"
nnes» (ca-§1. «lloviznar»). Els barbarismes
"llovisnar, i "plovisnar,
i _altres de semblants que comencen a dir-se en els áaii"." unys
són totalment incorrectes i s'han de bandeiar de la nostra con-
versació.

Ploviteig _o plovisqueig són els substantius postverbals corres-

ponents a ploviteiar o plovisquejar, i equivalen- al castellá .llovii.
na,. El, nostre idioma, en.general, és molt abundant en aquesta
part del vocabulari: uentpluig és l-a classe de plula fina qué duu
el, venti degotar (la boira) éi e[ fenomen de 'caüre gotei cla¡es
quan la boira s'estén arran de lerra; cerndre la bolra significa
la caiguda de pluja_de la. boira en gotes més fines que .i p1;liGl;.
També se'n diu mull-mull en el paiJValenciá, i equivai al *'.i.i-i.i"
dels bacs.
1.96 187
 A ixi, no direm mai: -Es cobria tot d¿ nniebla", Hi havia una
t,t,ltl» que no deixaya veure el carrer, etc., sinó que cal que
,lrt,ll(.¡¡l:

Es cobria tot de boira.

TEMA 81
NÜVOL, BOIRA f ALTRES MOTS
.. Seguint- I'explicació encetada en el tema Els fenómens meteoto-
Iógics, parlarem ara dels que es refereixen a ia condensació del
vapor o atgua en I atmostera.
. Aquest meravellós fenomen de la natura, que pobla de figures,
vels,- opacitats, colors o tenebres l'ampla cápa d;l c;1, dón; llo;
a diferents tipus de vapor condensa t: 'núvoli i boires, en general.
t{i hat¡ia una boira que no deixava veure el carrer.
t)tan la boira és molt ténue, rep el nom de boirina, amb clar
¡,.,,.rllclisme amb el castellá «neblina».
Notcm els derivats nuvolacla (= massa de núvols), nuvolat o
,,,rr',rl (.= cobe¡t de núvols), nuvolds o nuvolenc (: cobert parcial-
,,r, r.¡r de núvols), rulruolosital (= qualitat de nuvolat o nuvolós).r
t ,1:: de boia: boirad.a o boiregaáa (= boira de gran extensiá),
/,,,/,¿¿.!sa (= boira molt espessa), boirós i boirosa (: cobert dé
l"¡tt¡ boirós, muntanya boirosa).
-ambient

_.Núuols: quan el vapor d'aigua es condensa a gran altitud, rep

eI bellÍssim nom de núvol, prócedenr de l'adjectiú llatí
"núbilu;.
núvol ha tapat el sol.
-UnEl cel apui és blau, peró fti ha algtLns nútols.
-
Aquest mo_t és general en tota la nostra área lingúistica i equival
exaclament al castellá hem oit darrerament i
amb _ce-rta freqüéncia el"nube,. Tanmateix,
castellanisme .nubarróno, millor dit lle-
vant-li la t? i en plural .nubarrons,. Agó, quan s'ha
-«nubarró»
tractat -d'indicar un núvol gran, extens. No: els augmentitius cor-
rectes de núvol, com és natural, es formen amb els iufixos normals
-ds, -ot o -arro: nuvolds, nuvolot, nuvolarro-
estés un nu.volot qtre cobreix nig cel.
- S'ha
Per damunt les muntanyes apareixen uns nuyolassos antena-
- (o uns nuvolarros, elc.)-
gadors
No direm mai, doncs, els barbarismes: S'ha estés un <nu.
barró,..., Apareixen ans n nubarrons,. ..

Boira: quan el vapor d'aigua es condensa al nivell de terra o

del mar, rep el nom de boira (cast. «niebla"). Es molt incorrecte
dins la nostra conversa dir nnieblao. "Niebla, és un mot estrany al
nostre idioma, amb el seu diftong.ie" tan típic del castellá. El
castellá i el catalá han tret la designació de la'boira de dos ¿tims
llatins. diferent_s: «liebla, procedeix del llati ¡nébulan; boira, del
llati «bórea», de Bóreas, vent del nord, el qual vent produeix amb ' [¿ confusió que es fa en algu¡s diccionaris donant com a sindnims
els termes nebulós i tlueolós, cal evitarJa, perqué neáalds signiñca .cobert
freqüéncia boires quan bufa en les altes m-untanyes 'dels pirineus- o abuqdani de boira,, i no de núvols.
l8t3 r89

I
 1', luia (cast. .helada,), és a dir, cristallitzada en la forma
'i .' :L. 1el-
I l, clássics valencians usaven degudament el mot lred com
,,ltr'(:liu, com ho demostren aquestes cites del Diccionari Catalá-
Balear:
TEMA 82 "lliuryat en les aigües més fredes que gel,. (De Lo Passi en
EL MOT FRED I ELS SEUS DERIVATS " l,'r:sperit tenia més fred que lo gel". (lbíd.).
' fcrrcn l'ánima freda i nua,. (De la Vita Christi, de sor Isabel
,1, \/ ille na.)
TaI mot és sobradament conegut a tot el nostre País.
mateix, no se'n fa a Val¿ncia i meitat meridi
un ús degut com a -sobretot
adjectiu.
IrrIrv^-ts
En el mot fred, la il s'hi ensordeix i resulta com una ,. llr) important derivat de fred és fredolí o fredolic, amb els
seua grafia manté la fisonomia del mot originari llatí "fr. l, rrrr'¡rins fredolinao lredolica (cast. "friolero" o nfriolera"): user
com fan el francés *froid,, l'italiá nfreddo, i fins el castelltr ,,r,,lt scnsible al fred". nFriole¡o, es veu prompte que és un mot
*frido,. ,,r',tcllaníssim, derivat de «frío", i no pot ser usat en el nostre
Ací tots diem normalment frases com: ,,1r,
'll)a sense COmetre berbarisme.
molt de fred.
-*Tinc la
Avui t)rcdolí i lredolina són formes d'ús gcneral en el PaÍs Valenciá,
molt de fred. r l.rnrl¡é Ies cita el Diccionari Catalá-Valenciá-Balear com a vives en
*No teninx gens de fred. , I l'la de Lleida.
O siga que, com a substantiu (nom de la sensació - lo sóc molt lredolí; sempre m'estic a la vora del foc.
per falta de calor), l'usem bén usat. En canvi, com a ad Les dones no solen ser freclolines.
o siga per a dir ocom es troba en aquell moment un cos (
homé, un membre, l'ambient, un objecte...) al qual falta caloro
on cal usar fred í el seu femení freda, ia no ho fem.
En castellá o en francés (llengües romániques gennanes nos-
tres) es diu:
de la calle y estoy muy frío (o muy fría),.
- "Vengo
uJe viens de la rue et ie suis trés froid (o trés froide)".
-
Asó, dit
correctament per nosaltres, seria:
vinc del carrer i estic molt fred (o molt lreda).
-lo
Tanmateix, tots sabem que solem dir imprópiament, millor
dit, hiperbdlicament:
Estic molt
- Estic molt "gelat".
- "gelada,
Com a exageració (ja que gelat vol dir .fet gel, i no simple-
ment «mancat de calorr), pot passar en certes ocasions on la
hipérbole tinga cabuda. Peró haver-ho fet forma habitual, és incor-
recte gramaticalment i empobridor de l'idioma. Perqu¿ és molt
diferent, per exemple, que l'aigua siga lreda (cast. «frfa») que
190
t9l
 No vam rtoler pujar ddlt al Garbí; ens qued.drem a Ia seua

lils declivis o cares de la muntanya es diuen aiguatessants

TEMA 83
VOCABULARI DE LA MUNTANYA (I)
Molts noms de coses que no es diuen en la vida quotid
cauen en desús. Llavors es propicia la situació mentai dels
lants per a la penetració de moti forasters per mitjá de la
la rádio, etc.
Tal s'esdevé amb els substantius i adiectius que es referei:
la nluntanya, per quant toca a la ciutat de Valénoia. De
^
comarca central del País Valenciá només solen anar a
(i no-tots) els excursionistes i els estiuejants. Convé, doncs,
el públic en general conega i refresque "aquesta part det n,
vocabulari-
MUNTANYA
Rep aquest atractiu nom «tota gran elevació del terreny, siga
quina siga la varietat o simplicitat del relleu que Ia formé"- Es
diu també muntan)ta «la part accidentada d'un pais" en oposició
a les terres baixes i planes. Exemples:
r,,r,,r. «ladera»). Exemples:
l'ujárent a Penyagolosa per I'aiguavessant del nord.
Lls aiguavessants de Ia Mariola que miren el migdia, en-
,tút¡ lenel1 eXtenSOS ,OSCS.
AiL',uaressant també s'empra com «vessant d'una teulada, o
I.ls denomina carena, cn una serra o muntanya, Ia línia divisó-
rr., ,lc dos aiguavessants. Será, doncs, en una serra vista de lluny,
Lr linia que la separa de l'l.roritzó, Ia que marca Ia seua silueia
,,,¡rtra el cel. Exemple:
- Camindvem per damunt la carena i ells ens albiraven des
,l, haír.
(larena s'apli-ca també al capdamunt de qualsevol muntanya,
,r no es tracta d'un plc.
La. depr.essió pronqnciada en la caren« d'una serra, rep el
't,¡t de coll (cast. ocollado,). Generalment, pels colls passen els
, ,unins o carreteres d'un costat a l'altre de les scrres.
Al Pais Valenciá, hi ha molts colls: Coll d'Ares, a les comar-
,¡rr<:s castellonenques; Coll de Rates, a la Marina, etc.

gent de mwttanya és diferent

de la de terra baixa.
-LaDe tna casa es leuen les tnuntanyes. Als aiguat,essanls trobem els barrancs, depressions rocoses en
- Després tle molt anar pel pla, aíibArem al peu d'una gran ,k'clivi per on decorren les aigües torrencials.
-
muntanya.
,,Fl c.int, per li, es cl punt més elevat d'una muntanya (cas-
Frtjmologia: ntuntanla deriva del llatí «montánea", d'igual ,cllá
significat.
"cima"). Si té forma aguda, se'n diu pic o cúspide.
Quan una muntanya és llarga i més o menys dentada, rep el . Resumint: pic és la forma valenc.iana correcta corresponent
norn de serra, per la semblanga amb aquella ferramenta de fuster rrl-_castellá opico,; cirn, al castellá «cumbre»; 5erralada, a ncor-
que_té el mateix nom. Si es tracta d'una cadena de muntanyes, rlillcra,. Exemples:
aleshores se'n diu serralada (cast. ocordillera»).
Ahir yam qnar d.'¿rcursió i pujdrem en el pic de I'Oronet.
- Per aquesta senderola, prompte arribarem al cim.
LES PARTS DE T.A MUNTANYA - serralades tratessen el País Valencid: la lbérica i la
Hi cal distingir primerament la falda, I'aiguavessant, la carena, -Dues
Sub-Bética.
el coll, el barranc í el cim.
OBSERVACIó: En valenciá meridional existeix la paraula cordellera
Igual que en castellá, es diu lalda a la part inferior d'una ..usada generalment cn plural: cordelleres-, peró no es iefereix a cap acci.
deut orográ-ñc, sinó a.les franges que trasa -l'aigua, Ia neu o el gru'rris.n
muntanya. Exemple: caure dels núvols¡ ---<ást. "nimbos».
1!J2
193
 Ailhuc les etimologies en són diferents: la tall deriva del llatí
'
',.rllt:", d'igual significat; el tall procedeix del llatí nvallum"
t rnur de contenció).

TEMA 84

VOCABULARI DE LA MUNTANYA (II)

LES DEPRESSIoNS

Quan en un terreny muntanyós hi ha una depressió, rep

renls noms segons la seua [orma:
Si és poc fonda, relativament allar-gassada i planera en
fons, es diu coma (casl. onava"). Coma forma part de molts t
nims escampats per tot el nostre territori lingüístic: a Ando
Coma dels Llops; la Coma cle Barberi¡, al Camp de Tarragona;
partides rurals denominades La Coma, als termes d'Albaida,
náguila, Xátiva, Sanet, etc. (País Valcnciá); a Mallorca, Sa Co :
l
de Sa Font (o siga La Coma de ia Font), etc., per no citar-nc més
que uns quants exemples.
Conra procedeix del mot gállic ncumba".

Si la depressió sembla un gran clot entre terrenys elevats,

les comarques valencianes s'anomena clotada. Exempla.
hatiq una clotacla d'oliveres ntolt boriques, en aquell mas.
-Hi
Clotada procedcix de clol, de¡ivat del gallic *klótton,.

Fondal o fondalada és tota depressió fonda i d'extensió con-

siderable (cast. "hondonada,). El fondal o lond.alada és semblant
a la conta, peró de concavitat més b¡usca. L'¿tim llatí cofiespo-
nent és .fundale,, que vol dir oprofund».

Un terreny més extens que tots els indicats fils ara, voltat
de muntanyes, és la pall. Pot ser la tall més o menys plana.
Equival a la denominació castellana nvalle". Exemples: la Vall
d'Albaida, la Vall de Gallinera, la Vall de Cárcer, les Valls d'An-
dorra, etc.
Notem que "la, tall és femení, a diferéncia del castell), que
diu uel valle,, o siga, masculí.
En la nostra llengua, tanmateix, hi ha «el» vall, masculi, que
no és igual que ola, vall; el vall equival al castellá «foso» o azanja¡.
i95
194
 ,l, v.r(:ions_, i els seus diminutius pujol i tossalet per a les petites
I ,r..t. «colina»). En valenciá, ncolina, també es - diu muniányola
,
r,,rrrr, de séquia, sequiolo).
lr.limologies: Puig deriva del llatí *podiu, (: pedestal) (en
l¡,llrr;és es diu npuy, i en italiá npoggior). ?ossa/ deriva de lds
TEMA 85 tt,,rrl posterior del cap), i fós, al seu torn, procedeix de
r r abassa). "taucia,
VOCABULARI DE LA MUNTANYA (III)
il () [, A

PU IG t TOSSALl (-)rran un tossal o puig elevat té el cim pla, rep el norn de mola
ll,r,)runciat amb o oberta, com la del mof escola). Generalment,
Dins una muntanya o una serra, lanl. com enmig de , I ¡rla del capdamunt és voltat d'un cingle per tota la seua vora.
plana, l'elevació del terreny en for¡na not.able i acabinr en Mola és un mot viu en tot el País Valenciá, no sols formant
es diu paig i també tossal (cas[. «monte"). l,.ut de topónims, sinó com a substantiu corrent. Són frases per-
l , t t ament normals de la parla quotidiana:
En la toponÍmia catalane general, d.s abundant el - Pugem en aquella mola, que té molt bella t¡ista!
plig.
ig. Exemples: el Puig Rodo (al nord del principat):
principar el pl --Feia un yent huracanat al capd.amunt de la mola.
major (cim culminant de Mallorca); el puigcampána (de 1. Com ocorre,amb puig i tossal, mola figura també a la topo-
metres d'elevació, .1 la rvrdrlrra,
a rd rals Valencii),'pe.
Marina, País vatenc¡ar, per bé
De que
qu" aque
uqrr. rinlia nostra. Exemples: La Mola (Sant Llorenq del Munt), -La
segona, denominació sembla mels corrcctameni aplicaáa a 'ele
lvkrla, en el Berguedá, la Mola d'Escornalbou (Riudecanyes), ;otes
cions de pendent més suau i cim més voluminós d,acord amb .rl Principat. La Mola de Maó, la Mola d'Andratx. a les Balears.
seua elimologia. l;L-Mola d-e Segart, la d'Ares del Maestrat, la dc Seguró (Aitana),
- A Valéncia, tots coneixem el puig de Santa Maria. que. a ba
ds, donar .nom a una- població, es- refereix originariámánt a
,rl País Valenciá.
dels tossalets que s'al_cén prop'de la capital Etimologia: del llatÍ "mola", d'igual significat.
;; L p
Així doncs, arrcu de Ia nostra árca IingüÍstica, ""-;l;
cs-rrt¡ben e
cions que toponímicament reben la denóminació de puig, siguen
grans, petitcs o mit janes.

Igual ocorre amb tossal: designa elevacions de molt diferent

aiiirüd i tambe, es troba proiusament en ia toponÍmia <ieis paisos
de llengua catalana: Tossal Gro_s (Dénia). Tossál de Mahoma'(prop
de l'Aitana), Tossal Colomer (al Pirineu Catalá), Tossal Verd'iMá"
llorca), etc.

_ (En el castellá «monte, i fins en el castellá ncerro,, també es

dóna la relativitat d'alrituds que hem explicat. El *Ccrio de Mul-
hacén,, a Serra Nevada, té méa de 3.400 metres d'altitud; el
"CeriL
de los, A-ngeles, és una petita ondulació de la plana marxega,
vora Madrid.)
Tanmateix, literáriament, puig i tossal s'usen per a les grans

. ' Iossal implica generalment una idea dc volum considerable, d,arredc

niment, quc no trobem en p¿rig.

[96 t91
 tln congost curt rep el norn d'afrau (del llatí "fragum" : tren-
,.,,lrrrt), o estret (del llatÍ nstrictu", d'igual significat que aquest
rr',rrr).

TEMA 86 t.1 NAL

VOCABUIARI DE LA MUNTANYA (i IV) li¡rtre dos contraforts muntanyosos o a vegades entre dues
rru¡rtanyes próximes (no contigües), pot quedar un terreny més
[rcnys planer, que serveix de pas natural enlre dues comar-
",¡rr,s. D'aixó se'n diu canal (cast. .cañada,). Exemples: la Canal
ELS PAssos ,l, Navarrés, la Canal d'Alcoi, etc.
El pas a través de les muntanyes s'cfectua per diferents
cidents qüe poden oferir-hi certa facilitat, i rep, per tant, n
diferents.
Unes voltes, els corriols, sendes o camins passen per les
renes en les relatives depressions dels colls. D'altres,-hi ha
entre dues muntanyes contigües, i aleshores se'n diú porl,
que deriva del llatí «portu». En el paratgc on s'uneixeÁ les
muntanyes, eI terreny és elevat encara, i alrí els ports I
tenen una bona altitud sobre el nivell del mar. Al Pais V
és abundant el nombre de ports creuats per carreteres. En ci
rem uns quants com a exemple: Port de Bia¡ (entre Biar i Cr
talla), Port de la Carrasqueta (entre Alcoi i Xixona), Port dels
Todons (e-ntre Alcoi i La Vila Joiosa), Port de Confrides (entre
Alcoi i Callosa d'En Sarriá), Port d?lbaida (entre Alcoi i lá Vall
d'Albaida), Port de I'Olleria (entre la Vall d'Albaida i la Vall de
Cárcer), Port de Cárcer (entre Xátiva i la Vall de Cárcer), el port
de Torre Miró (entre Morella i el Matarranya), etc.
En tota l'área lingiística nostra es produeixen confusions en-
tre lcs denominacions coll i por¡, ocasionades a voltes per la ma-
teixa confusa configuració del terreny. Ja sabem que pórf és pas
entre muntanyes, i coll pas per la carena d'una muntánya. Ceita-
ment, la rqajgr part de les dcnominacions són exactes: per exem-
ple, Port d'Albaida, encaixar entre les serres d'Agu.llent i de Beni-
cadell; Port de Confrides, entre les imponents Áitana i Serrella;
Port dels Todons, entre l'Aitana i la serra de Penáguila, etc.

CONGOST' I A.F RAU

Quan el por, és estret o encaixonat entre roques, relativament

fondo i de certa llargária, es diu congosf (cast. .desfiIadero»). La
par,auTa congost deriva del llatí «coangustu», i, per tant, Ia segona
o de congost és tancada que prové d'una ¿ breu llatina.
-ia
l9ll
199
 t|,.. l,lacunes), amb qué són assenyalades diferents partides rurals
,1, lr.s nostres muntanyes.

llrr sinónim llacuna, auténticament d'evolució popular, és

. \ttuty, mot. molt-d,eusat al Pais Valenciá (en la seua meiiat nórd,
, .¡,,r'ialment) _i al Principat. Exemples: l'estany de Banyoles (Giro-
-
TE,MA 87 ',,,. l'cstany de Nules (la Plana Baixa, Castelló).
LLAC, LLACUNA I ESTáNY Iitinrologies: llac ve d.el llatí .lacu,, i llacuna del llatí nlacuna,.
'., rrrlrla haver-se conservat el so de nk, sense evolució, per cultisme.
rrr¡,rnt a estany, procedeix del llatí «stagnu», d'igual siglificat.
Cal reforgar l'ús d'aquests tres substantius, puix que
valencians tendeixen a oblidar-los per ser poc emprats en el I
Efectivament, dins les terres valencianes no hi ha cap llac,
llacunes hi són escasses... No s'hi té una seguida necessitat d'r
tals mots.

.L/ac és, segons el Diccionari General, una gran extensió d'

acumulada perennement dins una depressió de les terres.
Els nostres clássics han usat regularment Ia paraula llac.'
«Sens cap carrer o atzucac e sens fons Ilacs e brolladors...
al Spi// de Jaume Roig. (DCVB).
-llegim
nSenyor, tu has deslliurada d'infern la mia irnima e has salvat
mi dels devallants al llac, Bernat Metge en Lo Somni- É,s
-diu Metge parla de ll¿c en sentit
clar que, en aquest bell passatge,
metafóric.
«[,ago» no és nostre, ni per la seua I inicial ni per la seua
o final. Es un mot castellaníssim, d'aquells que no ofereixen
dubte. Els valencians han de dir, com ara:
Aní al Pirineu i hi vaig visitar el llac de Sant Maurici.
-
S¿¿?ssa és un bell país de muntanyes i llacs.
-.....-

principals llacs europeus són: el llac Constangq eI llac

- Els
Maior, el llac Onega...

La llaaun és un llac petit. Entre llac i llacuna no hi ha una

exacta diferéncia: és, naturalment, una qüestió d'extensió. Tanma-
teix, en la práctica, els substantius solen aplicar-se prou bé.
AI País Valenciá teníem una llacuna famosa, la de Salines, a
l'oest del poble de Mondver. En la toponÍmia, eI mot llacuna és
relativament abundant: la Llacuna, vila de 1.400 habitants en la
Baixa Segarra (Principat de Catalunya); la Llacuna, barri de la
ciutat de Barcelona; Pla de la Llacuna (Vall de Gallinera
diacions de Pego). -imme-
Hi ha una denominació plural prou estesa al País Valenciá
2() ¡

200
 .,,,.,1r1c té una área extensa: el trobem a quasi tot el Principat
,,,, r,l,:ntal i a la major part del País Valenciá. No hem de menys-
t,¡,.ü l)cr aixó un alire nom llatí que tenia aquesta herba olorosa:
.1, , ¡ icula", el qual ha donat les fomes lrígola o farigola. Frígola
, . ,tiu a la Marina i altres comarques valencianes, a les Balears
TEMA 88 r .r ,lifcrents punts del Principat. Resumint: timó o frígola, peró
,,, r . tomillo».
ELS NOMS DE CERTES PLANTES
Ilcus ací, ara, un petit vocabulari de plantes:

Cal mantenir el nostre vocabulari, fins i tot aquell que no

important i de gran ús. Tota pérdua contribueix a deteriorar i ad IOmero romaní, romer
terar la nostra llengua, i tota recuperació ajuda a regenerarJa. poleo poliol
Ens referim ara als noms de ce¡tes plantes oloroses de la manzanilla camamilla, cantamirla
muntanya. Al país pla que rodeja la capital del PaÍs Valenciá, tomillo timó, frígola (femení)
ne¡alment baixen tals plantes de la serralada de ponent, on, cantueso tomaní l
tots és sabut, es parla castellá-aragonés. Potser aixó ha fet orégano orenga (femeni)
acÍ modernament inútils foraster-ismes. Scntim dir a alguns o ajedrea sajolida, sajulid.a
mero», «poleo», «manqanilla» i fins "tomilloo. Certament. que retama ginesta
ho senti.m massa, i sempre per persones que viuen molt mirto murta (femení) t

de les coses del camp. aliaga argelaga

tila titla, llor de tell.
oRomeroo, amb la seua o final estranya a l'idioma, té
formes legítimes en la nostra llenglua; romaní (la més Observem que hi ha alguns noms que són masculins en castellá
i romer (la més popular). Aquesta conegudíssrma planta aromátic¿
I

i femenins en la nostra llengua.

és dita per la botánica i<rosmarinus officinalis,. De «¡osmarinu»
forma del llatí vulgar, es deriva romaní (canvi de r en n per
milació). Actualment, la llengua Iitcrária prefcreix romaní. T
teix, cxistÍ una altra forma del llatí vulgar q
-«romariu»-
doná romer. (Veg. Corominas , Diccionario crítico etimológico dé
lengua castellana-) Romaní i romer són mots que coexisteixen per
tota l'área lingüística.
nPoleo" tampoc no és nostrc. Només cal veure-hi la terminació
castellaníssima o-eo,. EI nom corecte valenciá és poliol (amb la
segona o oberta). Poliol procedeix del llatí.pulegium» més el sufrx
diminutiu «-olu,.
«Manganillao és, en realitat, el diminutiu castellá de «manzana»
(amb la «2, canviada en «9»)- Als pobles una mica apartats de la
zona de la capital, és vivíssima la forma correcta valencia¡a ca-
mami4a o camami a (per dissimilació de la primera 0,.qualsevol
de les formes aquestes es pot usar.

<Tomillo, es diu en valenciá timó (del ltatí {rhymone,). Aquest

' La forma .murt¡a, és dialcctat lclr. l'¿tim tlatí {myrra').
202
20.1
 t'iyada, ja diem, és mot nostre, peró és un sinónim d'¿yena.
Lr llcngu-a anfíga, citada indicava «cosa de meniar els animals»,
, ,,i¡1a alló qye el castellá «pienso». Actualmeni, en llenguatge
,,,rr1:cte, cir¡ad.a no pot usar-se per a anomenar I'ordi. LtraciO
,.''.tcllana oHe cosechado diez cahices de trigo, cuatro de cebada
1 ,l,rs de avena» es tradueix per la segiient:
TEMA 89
-- He collit deu cafissos d.e blat, quatre d'ordi i dos de civarja
ELS NOMS D'ALGUNS CEREALS t,, ,l'avena).

TTBSERVACIó: Naturalmcnt, arnb els noms rfc btat, ordi i cira¿ra no sols
.. .,,¡ enen les ptantcs, s¡nó lcs seues llavors o grans.
Del primer que ens cal ocupar-nos per la seua importáncia
del blat. El blat és la planta gramínia del génere «triticum», d
grans de la qual es fa el pa (cast. «trigo,, francés «blé" i «frument»
D'aquest blat es la molt bona farina-
- Són excel'lents els blats d.urs de l'Europa central.
-
El blat, en llatí, es deia nfrumentum,, del qual nom
la paraula forment, amb qu¿ es designa generalment el á/at
Valéncia i la seua horta. Peró en la formació de la nostra llensl
que comengá a cristallitzar-se en l'extrem nord-oriental del nostre
territori lingüistic, també hi va intervenir el gáHic, amb una mo-
desta aportació de mots. I del gál.lic vam manllevar nosaltres, en
els primers segles, el mot "blattu», d'on ve l'actual álat.
A través dels anys, dels dos sindnims *blat i forment-, bldt
va predominar per a designar "el cereal del génere "triticum" en
general", i forment va quedar per a assenyalar «no totes les classes
de blat,, sinó una sola classe, la millor, és a dir, el blat candial.
Recordein una cangó de taverna de les nostres muntanyes,
que diu:
nBo és el vi, bo;
bo és l'aiguardent,
i bo és el pa,
el pa de lormenr.,
En canvi, en aqueixes muntanyes mateixes diuen blat, la qual
cosa significa que, quan usen fórment, ho fan per a ieferir-se
a tn blat particular.

Un altre cereal és I'ordi, planta gramínia del génere .hórdeum,

(cast. «cebada', francés «orge, ).
El mot ordi es sol dir correctament a tot el País Valenciá, si
n'exceptuem el seu extrem meridional, on, modernament, va intro-
duint-se el mot citad.a, que encara que és paraula valenciana, per
a anomenar l'ordi significa un castellanisme.
201 2( )-;

TEMA 90
EL RAT M I LA VEREMA
Raim s'escriu alrí, amb dié¡esi damunt la i, per tal de
el diftong decreixent que s'hi formaria de no posarJi'l. Rairt
pot portar accent agut (') en la i perqué no acaba ni en
ni en vocal seguida de s, ni tampoc en en o in (regla primera
l'accentuació, donada en el tema 12).
Porten diéresi també, com és ldgic, raimet, raimds o
etcétera.
Raim no sols significa el fruit del cep en el sentit del conjt
de grans que pengen d'un sol peEó (cast. «racimo»), sinó q
taqrbé alló que el castellá nuva", és a dir, el conjunt
-fruit.dels rairzs,
collita de ra'ün en general, aquesta classe de
En aquests
l.:r collita del rdim es diu la yereftta, mol derivat del llatí «vin-
,1, rrriao. En documents molt antics es troba la forma arcaica «ve-
ll,.llrir», que molt prompte va evolucionar, probablement per dissi-
rrllrció de nasals, a verema.
Aquesta forma és la general en el País Valenciá i, encara, en
r.t(\ les altres terres on es parla la nostra llengua. El Diccionari
t t t uld.-V alencii-Balear la registra, en la seua folma amb r, en el
It,,r;selló i totes les altres comarques de l'altra banda del Pirineu,
,r tot el Principat de Catalunya, a les Illes Balears i en nombrosos
I ,lrle s del País Valenciá.
,,
(lorrvindria als valencians de la capital que, per la seua manca
¡lr.contacte directe amb les coses del camp, tendeixen a perdre
.rlucst mot, que el tinguen en compte i I'usen sempre que calga
r',, el seu corresponent castellá «vendimie,. Hem de clir:
'
- Els meus cosins se n'han anat a ler la verema
ltinQa.
al sud de
yerenta d'enguany es presenta bona.
-La
IIi ha també, com és lógic, el verb vivíssim reremar, o siga
,, lcr ia verema,, arreplegar la collita d,el raim.
tnes d'octubre, es verema en les lerres alfes.
-Al I

darrers casos, els valencians usem el substantiu en singular. Els derivats t,eremador i uercntadora (treballadors que vere-
i

Exemples: rncn) i cls seus plurals, són molt vius també dins el nostre pars.
Anem a collir raim. (nVamos a coger uva».)
-*
Anenl a collir uns quanfs raims. (nVamos a coger unos cuan-
tos racimos ».)
un raittt ben ntadu.r. ("Tráeme un racimo de uva
bien-Porta'm
maduro,.)
raim és molt dolg en4uany. («La uva está muy dulce este
-El
año,.)
Una part d'un raim, un pcdicel dels que ixen del pegó o eix prin-
cipal, que conté alguns grans, rep e[ nom de singló ó xirzglo icas-
tellá "gajo,).
a menjar-me un xingló de raim.
-Vaig
I els petits raims qte
reslen sense collir per poc madurs i a
vegades es perdenen la vinya, es diuen de diferents maneres se-
gons les comarques: gotim, bagot i cabrerot són les tres fo¡mes
més esteses.
la vinya i ens hem d.eixat molts cabrerots.
-Hem¿¿sveretnal
mengeu els gotims, que són encara molt yerds.
-No
- Les cabres es ftiengen els bagots de raim.
2.A1
206
 t;tu¡la tnacada: la que presenta dany, contusió, etc., produits
¡,, r r r:bregament, percussió, caiguda.
-DI ha let caure les pomes i són totrs macades.
1)ent
l"ruita tocada: la que no es presenta sana, per qualsevol motiu,
TEMA 91 , ,.r¡r sola de l'arbre abans d'hora.
LA FRUITA - No podrem tastar enguany les bresquilles, perqu¿ són toles
lttt ¿es.

El Diccionari General defíneíx la fruita com a nfruit l,( )NlrflCA

tible,. Els valencians bé que apliquem com cal aquest
tots sabem que els albercocs, les prunes, les pomes, les cireres, 'l'ots els mots acabats en "uita que hem esmentat en el present
taronges, etc., són lruita, ja que la indicació dels diccionaris tr'¡¡ra i tots els altres que posseeix l'idioma, tenen l'accent sobre
mestible,- vol dir que ho és directament, immediatament, l.r ¡r, que és llarga, així: «úy-ta".
sense preparació, cocció ni adob. A les creilles, o a les olives, Frail es pronuncia carregant l'accent també sobre la ¿¿.
ara, no els diem lruita perqué no són comestibles sinó per la co
o l'adob. Les nous, ametlles, castanyes, són fruita, encara que,
a diferenciar-les de la fresca, en diem lruites seques.
El mot lruita deriva del llatí plural de
(: fruit). En el nostre idioma, també"fructa",
conserva dit valor, si no
rosament plural, almenys coHectiu:
Enguany hi ha molta fruita.
- si t'agrada Ia lruita que hi ha danunt Ia taula.
-Veges
En els substantius llatins on hi ha oct o uct tóniques, la c ha
evolucionat fins a convertir-se en i breu. Pcr excmplc:
De ococta», deriva cuita (cast. ocochura,, «cocción"); de «lucta",
llui t a (cast - .lucha, ); de u tranucta", t ranLú t a {cast. n trasnocheo, );
de «tructa», tru¡ta (casf..trucha»). I, per tant, de "fructa", fruita,
i de.[ructu,, lr¿¡í¡.
La forma "frutao que es sent algunes vegades per Valéncia
ciutat i altres punts de la zona central, és en realitat un barbarisme.

Els atributs més usuals clel mot lruita són novella, primerenca,
macada t tocad.a.
Fruita novella: és la primera que es cull en una temporada.
També s'usa per a expressar .la collida actualment" , per oposició
a la que es guarda de temporades anteriors.
Aquesfes castanyes són novelles (= són d'enguany, collides
-
d'ara).
Fruita prinerencar es diu de la madura abans del temps normal.
He vist ja taronjes. Que primerenques!
-
208 201)

TEMA 92
SOBRE CERTS NOMS DE FRUITA
L^ FRAU LA
Tant i tant s'ha anunciat en castellá eI fruit de la lraulera
maduirera a les nostres ciutats, que els valencians han
a oblidar el nom de dita fruita en llengua própia. Es tracta
aromátic de la planta denomir
conegut receptacle carnós i aromátic
científicameni ofragaria vesca,. En castelh es diu ofresa" (
pres del francés modern), i en la nostra llengua té dos noms:
Drocedent del sállic i un altre. el més popular aI
-maduixa-
El substantiu fraula, l'usa Llo¡ente, lleugerament deformat en
els seus versos: "La que la roja fraura, al rompre el dia, cull una
a una. .. ». Es mot molt viu a les illes Balears, que no anomenen
d'altra manera en general la fruita que els castellans diuen ofresa,.
Maduita té una sonoritat molt Dostra (comparem amb cuixa,
bruixa, afluita, etc.). Es també una paraula eufónica i agradosa.
Així, que tenim dues formcs nostres; de manera que no cal dir
el gal'licisme-castellanisme ofresa".
Per altra banda, fresa té com a paraula legítimament nostra,
un altre ben diferent significat: "instrument o eina per a fer ta-
ladres,.
Quan parlarem de la fruita esmentada podrem dir correcta-
ment:
Comprarem fraules pcr u migiorn.
- L'oncle ens ha regalat unes maduires riquíssimes.
-
LI PRUNA
Tractarem ara d'aquesta popularíssima fruita. La pruna és el
fruit de \a prunera, arbre fruiter de la família de les rosácies,
«prunus doméstic¿, cientíñcament. (En castellá, observeu"ho bé, el
nom de l'arbre és.ciruelo" iel de la fruta nciruela,.)
210
l1l nostre pruna és el mateix nom llatí, «pruna».
l'r'¡ a les nombroses varietats que existeixen d'aquesta tan esti-
rrr,rrl,r Iruita, posseim moltíssimes denominacions:
I'truru blanca, petita, blanquinosa, fada...
l'tturu cldudia, grossa, redonenca, verda i groga.
I'ttma de frare, oblonga i punxeguda.
I'runa de la reina, grossa, redona, vermellosa, molt bona.
l'nma d'escaldar, roia i verda, redona i exceHent, que madura
,rl rr)vembre a Morella.
I'runa de sant Jaume, pruna de sant IoarL, pruna- de rovell d'ou,
r lr (:lcfa.
l)'cngá que es compren els arbres joves dels planteristes i per
, .rtr'rlcg, molts dels nostres homes del camp s'han armat una certa
,,,¡¡firsió, i en llegir «ciruelos de tal y tal clase, a tantas pesetas
¡,|:rrrtón», etc., han comensat a dir a certa varietat de prunes, rto
", irrrelas", que almenys hauria estat en castellá, sinó «siruelos»,
,lllL. ¡lo és castellá, ni catalá, ni res, i que en tot cas es referiria a
l'.ül;r-e (ociruelo» = prunera) i no al fruit: Estic collint «siruelos,.
l iut: tttts «siruelos» molt bons enguany; i així successivament. Aquest
rrr)t crrat ha de ser bandeiat completament de la llengua pailada
I ( orrecta, pcr fonéticament estrany i per «patoisant».
l:.t, GERDÓ
Es el fruit_de la gerdera, redó, vermellds, carnds, fragant i de
.
bor agradable (cast. ulrambuesa").
..r
La g_erdera és una planta poc coneguda en el País Valenciá, de
I¿ família de les ¡osácies (espécie oRubus», com el nostre esbarzer
<t albar¡er)-
2|
 /.I¡¡vi deriva dei llatí .labium", amb l'element labial conservat
1 , , , ultisme i canviat en y. Tanmateix, en la llengua antiga hi ha
,l¡,rrrr oxemple de conservació de la b, com en la Crónica del Piei
, r I;rume:
.liixiali la sanch per lo labi,.
IEMA 93 I'cró cn el mateix segle escrivia Ramon Llull:
"
I-cs mentides qui han molt de temps privada veritat de mos
TURMELL 1 LLAVI llrvis,.
l.a fr¡rma llavi és la normal en tot e[ territori lingüístic nostre
r lrr mantinguda en tota la literatura actual. Direm, doncs, cor-
Les diferents parts del cos humá reben en general els
cor¡ectes i adequats en tot el País Valenciá. Tanmateix, no
de més que parem esment en alguns d'aquests substantius, - No et pintes tant els llavis.
cialment quan hi ha perill de suplantació per barbarismes o - Ent vaig cremar els llavis bevent-me el café.
Té ben dibuixut cl Ilavi superior.
deformats.
Ara parlem de turmell í de llavi. La forma "l¿|is", que es sent alguna vegada, no és paraula
ll()stra.
Turmell dcsigne, ula prolubcráncia corresponent a les extre-
mitats inferiors del peroné i de la tÍbia en el lloc on la cama
s'ajunta amb el peu» (cast. .tobillo,).
Etimologia: d,eriva turmell d'una arrel «torm» o «turm», quc
vol dir "elevació". A tal arrel, se li ha afegit el sufix diminutiu -ell.
O siga, en coniunt, «petita elevació, protuberáncia, etc.». (Compa-
rem tormo, upenyal d'elevació isolada del terreny", també dít for¿1
en algunes comarques.)
Dialectalment, es diu en alguns llocs uturnell" o «tornell», per
contaminació de "torn", peró la forma estesa, general i etimoldgica
(usada tant en el parlar oral com en la llengua literária) és lurmell.
Barbarisme:
A la ciutat de Valéncia, es sent de tant en tant dir "tobillo,,
pur castellanisme que no podem mai admetre. A la ciutat d'Alacant,
segons el Diccionari Catald-Valencid-Balear, existeix o ha existit fins
fa poc temps, una forma «tobell, per contaminació de «tobillo,,
naturalment, inadmissible.
Oracions normals:
pegat un colp tnolt lort al turmell.
- M'he
De tdnt de caminar tinc els turmells inflats.
- Es ressentia de I'os del turmetl.
-
OBSERVACIó: El castellá sol usar .tobilloo per a indicar també la part
immediata de la cama, on és més prima. Aixó es diu el coll de la cama:
*Té el coll de la cama li i elegant.
Semblant al que ocorre amb tur¡nell, s'esdevé amb el substantiu
l/aui, generalment emprat en plural: els llapis.
212 2 l.l
 ,,lt,t¡¡t(.= el lloc on estaven aturades les ánimes dcls qui havien
r l.r vicla en l'esperanga del Redemptor).

L . ¡,ttrpelles: recordem per fi que parpella significa «cadascun

,t,,1. vóls móbils carnosós amb. qué podem cobrir o descobrir
1.,,1¡t el globus de l'ull, (cast. "párpado,.).
TEMA 94 t ,tt ¡,tllo derla del llatí «palpebrao amb canvi de sufix.
L.r,,( s corrcnts: Obrir les parpelles ( = obrir els ulls). No poder
LES TEMP¿ES, EL 51, LES PARPE¿¿ES
t,,,,,, lts parpelles (= no poder tancar els ulls, no poder comen-
rr rlormir).

Dediquem aquest tema a recordar paraules que, per la

significació, no tenen u¡r ús molt sovinieiat. Amb aixó, cr¡r¡
risc- de ser oblidades, sobretot per aquelli parlants que no
l'habitud de egir obres en la nostra llenguá.

Les temples: comencem per _aquest substantiu, usat

ore]les» (cast. osienes,). Tan correcte será djr:

El xiquet li ha tirat una pedra i li ha pegat en el pols.
-
Com:
* ...1i ha pegat en la templa.
el mal de cap en les temples.
-Tenia
Li feien mal els polsos,
-
Totes dues formes queden documentades en els clássics:
«Lo ¡ei ab Ia má don-se un colp en la templa esquerra,. (De les
Ordinacions Palatines, de Pcrc IIL DCVB.)
_ _-.-!'pn, nafra que havia en lo pols,. (De la Crónica, de pere IV.
DCVB.)
,- Í ryjut"r-, en Ia forca-,. despenjarcn l'hom e fregaren-li los polsos,.
(Del Terg del Crestiit, d'Eiximenis. DCVB.)

El si: procedent del llatí «sinu,, vol dir principalment <(con-

itat o depressió,. En geografia significa obadia
cavitat obaáia o'cala, éi a d.ir,
o'cala. és dir.
part de mar o de riu quets
que és entre dos ixents de terra".
terrao- En lleno,,,
Fln llengua
actual té
aclual !c un us
ús molt arTelat
a-rrelat en el sentrt a" «part
sentit de u.rt".¡i del
anterior ¿"1 pit,
especialment la cavitat que forma entre la cain "pu.i
i la camisa o alirá
pega oel
del vestrt».
vestit». ¡Que no
rio és poc corrent entre els
els xiquets de les
nostres comarques Posa-t'ho en el si! Agafa el niu i fiia-te't en eil
si, que ve gentl, i altres expressions señr6lants.
En sentit ñgurat o immaterial també significa part interna, més
prorunda duna cosa: EI si de Dé¿l (= I'esséncia divina). El si
I l-í
2ll
 \l¡rsc/e i espotla ha\ donat lloc a moltes locucions. Heus-ne
, r l( :i principals:
'it r atnple d'espatles.
d'
(;irar les espatles (a algú):
t abandonar-lo.
TEMA 95
l:tr tnuscles (a algú): ajudar-lo a pujar.
Atrular els
Arrular es, o arrtLlar
els muscles, arrular o arionsar
arronsa les espatles: encollir
CANELL, MUSCLE 1 ESPATLAI ,r,tu(.stes parts del cos en senyal d'indife¡éncia, de iesignació, etc.
I.lrr el País Valenciá existeix la dita Igual és al coll que al muscle,
Monyica no és mot massa documentat des d,antic en la nr ,¡rrr.té un cert matis despectiu. Sol significar que es faea.om es
--
llengua. Sembla una adaptació més o menys deformaJa del L,r,.r uná cosa, igual ha de resultar, és a dir, málament. -
telli "muñeca". En e[ noitre idioma el ooÁ .o....i" dJ , -Fes-ho com vulgttes. I gual és al coll que al muscle.
ie l'avantbraq amb la má i la part immediata i priÁa áe"lu
l,avr
brag, es diu canell. (Comparem amb canella, o *pu.i ,ni"rio.
la cama, des de davall del genoll a la junta del peu,..¡
Podem ben correctament dir:

, - Em.vaig
baratat
agaf ar amb tanta lorga a la corda, que m,he
el canell.
els prims i delicats.
-Teniapunyscanells
de la camisa no m'arribaven als canells
-Els
Quant a. muscle i espatla, no hi ha problema si ens parem a
considerar la ,gran vilalitat que aquests ^dos substantius tenen en
la llengua parlada i escrita. Pcró si que n'hi ha re.pecte a la con-
fusió de significats, ben explicable per cert, e"t.e táli mois.

.Muscle és nla part superior i lateral del cos a cada costat del
coll, en la unió del braq amb el tronc".

, Espatla, pel seu ús en la llengua anliga i també cn gran part

la modcrna, es considera sindnim de nuscle. peró ja, a tots
d-e
els. diccionaris,figura la seua accepcló especial: .part"posterior
del muscle». Aquesla és, precisament, la distinció que genéralment
fa el poble valenciá, i la creiem molt.útil per a la lieng"ua literária.
De tot, posem uns exemples:
uaig carregar Ia barra de lerro al muscle.
-Em el torero damunt els muscles dels entusiastes.
-Tragueren
pe1ar un.colp per darrere, a I'espatla dreta-
-E_m.vareuma a I'espatla esquerra: u,, mál que m'arribata
-.Tenia al
musclc

,r ,Hi ha.la-variant.espatlla per palatalització de la ¡- A les Balcars i al

^rars vatenc¡á. 13 oronúncia normal d,aquest mot és nespaHar, com correspon
al dígraf fl.

216
2t7
 Altir per I'aringuda de Peris i Valero.
A ciuta.t té bons carrers, magnífics jardíns, espaíoses

tttt.u I'avinBuda té un cert carácter de passeig ciutadá, ales-

1,,,!, ,, ( s molt típic del nost¡e idioma dir rambla (ia que originá-
TEMA 96 ,, ,,,,, ¡rr t:s devien fer aquests passeigs en el llit d'una antiga rambla
,, , ,,.r ,r). Exemples:
VOCABULARI DEL CáRRER
1,,,s Rambles de Barcelona.
l.a rambla de Méndez Núñez, d'Alacant.
Convé un repás d'aquesta part del vocabulari valenciá,
a la ciutat de Valéncia especialment, notem en el lleng
qu.q,
CoHoquial alguns barbarismes que s'hi reiereixen.

AixÍ, remarcarem, de primer antuvi, els significats dcls

de carrer:
Carreret és simplement el diminutiu normal cle carrer.
Carreró ja és un diminutiu especial, perqué enclou un
sentit despectiu. Carreret és un carrer petit, peró qualitativarr
igual com un altre de gran. Carreró, en canvi, és car¡er estret i
neralment llóbrec i suspecte d'humitat o lletjor o pitjors
encare. Nolcm el deix despectiu d'una expressió com:
viuen en un carreró.
-Aqueixos
Una altra qüestió: en el carrer trobem, als seus dos cos
la voravia o yorera (pels dos noms se la coneix), en castellir .
Voraúa o uorera són mots bells i apropiats que cal rein
plenament en la llengua parlada i refinada de la ciutat.

Un mot que sempre s'ha dit bé a Valéncia i que ara deixen de

banda alguns valencians, sense cap mena de .justificació, és rastell.
Rqstell té diverses acccpcions que ntr cal esmentar ací, peró, per
antonomásia, l'hem emprat tothora i l'emprem encora pcr signifitar
.la- rastellera de pedra pr,cada que limita la vorera, és a d-ir, que
hi ha entre aquesta i la calqada del carrer,. El casteLlá cn diu .bbr-
dillo,, nom que, com passa amb rastell, també té diferents signi
ficats en aquest idioma. Diguem, d.oncs, voravia o yorera (a trlar)
i rastell, peró no (acera» ni "bordillo».
Un altre mot que es sol dir a tort és uavenida,, i un plural in-
correcte «avenides». Dins una ciutat, la via ampla, ben tragada,
generalment vore-jada d'arbres i _que p_orta a uni plaEa, paláu o
lloc important, es dru avinguda. (Clr. él francés .avinue" i el cas-
tellá navenida,.) Direm ben dit:
21<)
218
 l (:r persones quc treballen en una explotació d,e tramvies, espe-
',.,lrrrr'¡.rt els qui els condueixen i els que hi cobren els bitllets, es
,lú'.I tramviers o tramriaires (cast. « tranviarios » ).t Frases cor-

TEMA 97
El tramvier no podia cletenir el tranuia.
tramviaires lan jornada intensiva de treball.
F-ls
EL TR¿NS1T l.a forma "tramviero, és incorrecta per contenir una -o final,
, ,lriurya, en aquest sufix, al geni de la llengua. Es com si de cadirer
,lr,,ua'ssern «cadirero, o de matalaler
"matalafero».
Cal tenir compte del nostre vocabulari, també, quant als
tantius que es refereixen a les coses que ens trobem en el: lln altre mot que ens cal emprar bé és eI neologisme semdlor;
pas pels carrers de la ciutat. '., final, per a respondre-hi a una vertadera adaptació a la
rrsc -o
rr,,rtra llengua de tai substantiu, que procedeix del grec nsema,
En primer oc que tant se'n parla-, heus acÍ la
r scnyal) i oforos" (- portador).
-ara semá.fors eren erL roig i, tannlatebc, el vehicle ya creuar
, -Els
l pü.s.
Etimológicament, trAnsit pervé del terme llatÍ "tránsitus» ( = OBSERVACIó: No és correcte usar en el sentit de ¿r¿,1sit ni ,r¿fec, que
d'un lloc a un altre). r.l dir ¡mudar coses d'un lloc a alt¡e", especialment liquids d'un recipient
Exemples del seu ús:
., urr altre; ni tampoc trdf¡c, q\e significa eñ la nostra llengua "comerE, act!
!rlat en I'intercanvi de mercaderies entre paisos, poblacions o individus,.
davant de I'estació, s'espesseix el trdnsit a darrera ho
tle -Per
la vesprada.
nitjana poblució t¿ Lot fr|ttsit e¡cessiu.
-Aquella
gudrdies es veien apurats o regular el tránsit-
-Els
El trdtxsit és compost de t¡ianants i també de vehícles. I heus
ací una altra paraula molt interessant: r,¿lric1e.
fal carrer, no poden encreuar-se dos yehi.cles.
-A ha molts vehicles aparcats tora els rastells.
-Hi
La definició que el diccionari ens dóna ¡Le vehicle, és: nalld que
serveix per a transportar persones o coses d'un lloc a un altrL".
Etimológicame-nt, procedeix del mot llatí .vehiculu,. La paraula
nostra és una formació semiculta: cas igual als derivats dels ¿tims
llatins nmiráculu» i «articulu», que han-donat mirqcle i article. l_,a
forma «vehicul» que-es sent alguna vegada es incorrecta, puix qui
correspon a una deformació del mot castellá .vehículo".'

Un altre element del trdnsit és el-tramvia, escrit amb lz, no

amb n com fa el castellá. Procedeix de l'anglés (tramway» i con- ' An¡i, a la ciutat de Valéncia, aquesta part del tema ha perdut molta
serva molt. bé la lz en posició final de síHa6a. vigéncia pe¡- la desaparició de tals vehicles, éi clar, peró sempré cal saber-ho
per raons óbvies.

221) lll
 TEMA 98
TEMA 99
CAMINAL I ALBEREDA
SOBRE EL MOT ESCA¿Ó

Oim molt sovint el barbarisme nalameda,.

Alguns escriptors han defugit en els darrers temps l'ús d'aquesta
He anat a passejar a I'oAlamedar. v;rlencianíssima paraula, per creureJa un barbarisme. Aixd hiestat
- Antoni ha plantat ttna oalameda, en el seu tnas. lr rrit d'un purisme equivocat.
- Escaló és un mot ben nostre i, a més, usadÍssim a tot el país
No: "alameda, és inadmissiblc. Examinem-ne la qüestió. "
meda, ve de oálamo,, nom castellá d'aqueix bell arbre de i c¡rcara en tota la nostra área lingüística. AI costat de defügir
denominat científicament npópulus albar. Nosaltres per a tal arb c.scaló, s'ha prodigat graó, e\ q:ual mot no és ni més ni menys cor-
tenim dos noms'. dlber i arbre blanc, tots dos correctes i vivents rccte, sinó simplement un sinónim seu. Escaló significa npla que
com s'hi pot apreciar, fent esment del color blanc de les vc mé-s amunt que un altre, de manera que, fent una passa, es
fulles, a qué es'refereix així mateix la designació llatina- ¡rrrja del prin.rer al segon». Exactament igual diuen els diicionaris
és mot plenamcnt castellá, i vol dir, primáriamc lobre graó.
"Alameda,
.lloc poblat d'irlbers o arb¡es blancs". Peró actualment, en Escaló és un derivat de escala per afcgiment del sufix de valor
mateix castellá, s'ha estés el seu significat a designar també <un rlirninutiu -d. (Comparem bassa i bassó, carrer i carreró, etc.) El
camí al llarg del qual, flanquejantJo, hi ha álbers plantats,. D'acf I)CVB dóna el lrrot escaló com a vivent a I'Empordá (nord del Prin-
s'ha passat a indicar amb el nom oalameda, nun camí vorejat de i ipat), a la comarca del Penedés, a la Ribera d'Ebre, al Maesrat,
qualsevol classe d'arbres,. rr la Plana de Castelló, a Valéncia, a Alacant, i així mateix a Ma-
llorca, etc.
Vegem ara en eI nostre catalá. En aquest idioma tenim el vo-
cable caminal, que significa «camÍ entre els parterres d'un parc o Grarj procedeix del llatí vulgar «gradone», derivat de
quc també vol dir en la llcngua maÍe escaló. (Comparem "gradum,,
jardí, etc., vorejat de plantes". Heus ací, doncs, la paraula nostra el mot
i la paraula exacta. Podem ben dir: ¡trau, directe de .,gradum,, amb el significat actual de «port de
rnar», o siga «escaló vora mar que serveix de desembarcador.,.)
He plantat un caminal de pins, o d'arbres blancs, o de cedres.
- Passege cada dia pel caminal d.e davant casa. Escaló, per fi, és documentat en els nostres clássics. Resulta
- curiós el text del xv, de Jaume Roig, on s'empren junts tots dos
Si és un caminal important en una ciutat, es pot posar amb
majúscula: La Batalla de Flors es ya celebrar al Caminal. sindnims:
oAl Tabernacle
Ara; oAlameda", hem dit més amunt, que té l'altre significat quinze graons,
de «lloc poblat d'álbe¡s o arbres blancs,. Comparem amb el mateix alts escalons,
castellá «rosaleda' plantat de rosers (: urosales,). Per a ella es pujava..." t
l'altre significat de-lloc
oalamedao (lloc poblat d'álbers), eI valenciir
llsa albereda, com per aI lloc plantat de pins diu pinar, pinada -. Podem, doncs, usar escaló en la nostra literatura, tant com
i també pineda. Exemple: I'usa el nostre poble ben encertadament i en tots dos ientits ---el
propi i el figurat:
En un pla lora el Túria vaig trobar una lrondosa albereda.
-
' Citat en el DCVB
)))
223
 Eixa escala té dotze escalons.
-
Aquell funcionari pujd tots els escalons de la seua
-
Escaló forma part d'algunes designacions correctes sobrc
ma¡ineres i militars: escaló de la vela, escalons de I'art de ¡.
escaló de la bateria, etc. I també figura com a topónim en r
comarques, la qual cosa palesa el seu castissisme i antigor:
Escaló, poble del Pirineu catalá.
_ L'Escaló, altiplá de la muntanya de l'Empclyador en la
de Castalla.
inadmissibie l'ús que fa el calalá lirerari, en cl pri
^ NOTA: Es
Catalunya! d'un mot tan dialectal i iocorrecte lingüísticament
"fmit d'u!
{esglaó'. Es tracta, com és evident, d'un mot híbrid, -fmit d,u! c
dels correctcs escaló i graó,, segons F. de B. Moll.
Moll. El romanista
romanista alc¡
Leo Spitzer, coHaborador de la Rer.ül¿ de Fitotogía Española, s,ocupa tl
d'aquest mot anómal a Zeilschrilt lür romanbche phitolopi¿ i cn áénli
explicació poc convince¡r (DCVB).
No es descarta la possibilitat d'una metálesi del parlar vulsz
"esclaó¡ de escaló, amb sonorirzació posrerior de la ¿ (- k) pó
dels sons veins.
22-+
TEMA 1OO
SOSTRE, TRESPOL T COBERTA (I)
Al¡¡rrnes vegades sentim el barbarisme otecho". Es un mot cas-
t, ll:r clue llegim sovint a la premsa, als llibres castellans, com
,¡,,rlro,, ohecho", oderecho,, etc. Ja es veu a la llegua que otecho,
r,r l)ot scr gens nostre.
'I ¡¡rmateix, bo és comprovar que les paraules correctes tenen
, ¡r irclucst cas una gran vitalitat a tot el País Valenciá, així com
,lr¡r:; la resta del nostre domini lingüístic, i, no cal dir, en la llengua
lrtlrirria, on el barbarisme ntecho, no apareix mai.
lil substantiu que literáriament i popular s'usa per a indicar
-lr I)art interior i superior d'un edifici o d'una habitació» és sosfr¿
l, ,r,,t «techo»). Estant dins una habitació, la superfície quc la tanca
¡, r' dalt ós, doncs, sosfre,' com diuen els diccionaris, nla superfície
rrrtr:rior (ja que la veiem per dins) i superior (perqué ós al damunt
,l, l'observant) ».
I'eró més vol dir-nos encara la paraula sosfre, puix que és
t,rrrrbé «la part interior i superior d'un edifici' (no sols d'una
lr;Lbitació). Estant dins un magatzem o dins la navada d'una fábrica,
¡rodrÍem dir amb plena propietat:
Planta aqueixos cabírons en un racó, que no arribaran al
-
\r)Slre.
Cal que poseu més llums dalt en el sostre.
- obrir una altra claraboia en el sost/e, perqué no hi
Ita -Caldria
prou claror-
[-(rcucroNS
Dormir sota sostre, o Dormir dattall soslre significa viure a
cobert, no al ras com els soldats en campanya, o els exploradors,
cls captaires, etc.
Pujar-se'n al sostre es diu figuradament per airar-se molt, per
enfadar-se extremadament.
Ser baix de sostre, també en sentit figurat, s'aplica a qui té curtes
aspiracions, poques pretensions, a qui no és gens ambiciós.
225
 Etimologia: sostre és un postverbal del verb llatí vulgar
trare» (estendre formant llit, és a ür, formant una capa hoiit:
Sosf,,¿ resta documentat ia en la ilengua antiga amb el
significat actual.
Fonética: sostre té cí tancada. La pronunciació que en TEMA 101
parlar col{oquial de Barcelona (*sóstru,) és incorrectá.
SOSIRE, TRESPOL I COBERTA (i II)

llriRlvATS ¡e SOSIRE
'Ienim, en primer lloc, sostremort, o buit qrie queda entre la
trLrlada i el sostre d'una o d'algunes habitacions (cast. «desván»).
També hi ha sostrall,I que designa el residu inaprofitable que
,¡rrcda sobre el paviment quan per damunt s'ha traginat qualsevol
rrrltéria (llenya, farina, guix, terra, raim, etc.).
sostrall han deixat els peremad.ors.
-Quin
No entreu aíxó pel menjador; dueu lang a les sabates i hi
-
t!¿ixareu sostrall.

SINóNrnrs DE SOSIRE

El principal és trespol. Peró trcspol significa solament el sostre

d'una habitació, no e[ d'un edifici. Qualsevol altre ús d.e trespol
(tue puga fer-se, és titlat de dialectal pels diccionaris de la llengua.
Dins el País Valenciá, en el parlar oral, sostre s'empra més en la
part septentrional, i en la meridional predomina trespol; peró
lixd no d'una manera absoluta.
L'ús correcte, repetim, és el que indiquen uná¡imement els
cliccionaris: sostre,la denominació general; trespol, només el sostre
cle les habitacions-

Hi ha un mot per a anomenar la part de l'edificació que tapa

tot l'edifici: és coberta. Peró exactamint és «la part exterior ciel
sostre d'un edifici,. Pot referir-se igual a una obra de cost com
a u¡a obra pobra (de canyes i fang, o de brosta, o d'un altre ma-
terial ocasional i feble).
apantatlt la cobertadel palau
de la Generalitat-
-Estan
El vent 7)a alrancar la coberta tle la barraca-
- A l'estació, li estan posant una nova coberta_
-
' L'ús de sos/r¿ que es fa en el valenciá mcridjonal en cl sentit de
rostrallés dialectal r no recumanablr_

22(¡
 La coberta, quan és de teules, rep, com tots sabem, el
de teulada. Per extensió de significat, ádhuc quan la coberta
de teules, li solem dir també teulada, cosa gue ocorre també
castellá amb eI mot «teiado,.
Cr-ASSES DE SOSIRES
Quan és constru;t el sostre amb bigues paralieles, visibles
de dins l'habitació o el magatzem, etc., és conegut pel nom pl
d,e motlades (les motlades)-
* Lcs mollades eren lan baixes que es tocavet,L amb la md,
Treginot es diu quan les bigues visibles s'entrecreuen
dicularment. Treginat deriva de l'árab .tagin» (: cassola),
forma dels trt¡ssos dc sostre quc queden entre les bigues.
veu que el mol rreginat té una r infixa com la de tresor.)
Quan el trcginat és sumptuós, amb els buits adornats
motlures, rep la denominaci¿ de enteifinal (cast. .
substantiu que procedeix d'un encreuame\t de freginat amb t
preñxat amb ere-.
El DCVB duu moltes cites c)i.ssiques que palesen I'antigui
del nom:
"focava dcl cap al treginat dcl porxo». (De la Crónica deM
taner. )
«Remirant en lo treginat cle la dita cambra...,. (Ramon Llull
Per fi, esmentem cel ras, mena de sostre que no cal comentar
per massa coneguda.
IEMA 102
LA CADIM 7 LA TAULA
I r r'.4DIR,4
I I i distingirem e\ seient (o seent), el respatler, els petges o peus
¡ l, s barres o barretes,
Itcp el nom de seient el lloc principal de la cadira, o siga, aquell,
t,l,r, on la persona seu (cast. «asiento»). Seient denva del llatí "se-
,l, rtc» (que seu). Origináriament participi de present, es va subs-
l,r¡rliva¡ com rotnpent (lloc on rompen les ones), i-rerzf (cosa que
,,,lrlcix) i d'altres.
Modernament, seient tendeir a ser suplantat pel barbarisme
,r;icnto», pres, naturalment, del castellá. Nosaltres hem de res-
r,'lrlir l'ús del mot seient en tota la llengua pariada, tal com ha
t,.r ja fa anys la llengua lite¡ária.
Cal dir que entre la forma clássica seent i la que té la i antihiá-
tr, rr (la que resol cl hiatus) seient, la preferénéia de la llengua
lrl(:raria es manifesta a favor de la segona, com ocorre amb creient
creent. En els següents exemples usem la forma literária, tot
r"'r
rrclvertint que qualsevol de les dues formes és, tanmateix, cor-
¡ ric ta:
-M'han dit que estan posant els seients a les nostres cadires.
Aquesta cadü'a té el seient més moll que aquella altra.
- en aquella cadira, que té el-seieni de boga.
-Assente's1
El respatler és la part de la cadira on desca¡sen l'esquena i les
, spatles de la persona que hi seu (cast. .respaldo").
Proced-eix aquest substantiu dels mots rere i espatla; és a dir,
que significa «cosa que hi ha darrere la part postárior'dels mus-
t:les». Existeixen els sinónims respatla i réspatlé: peró el mot d'ús
. n el País Valenciá és respatler. Exemples:'
Aquestes cadires tenen el respatler de fusta de noguera.
-
I Assenlar-se per asseure's s'admct només, com ja diguérem, en aquest
eas, en llenguatge coHoquial.
 la cadira
agalar pel respatler.
-Vaig
Les cad.ires ilel menjador tenen el respatler molt alt.
-
Cadascuna de les quatre bar¡es verticals que sostenen dretr
cadira, rep eI nom de petge Q1\ petge) i també pot dir-se p¿¿r.
paraula ---^¿^
-- -^,.1^ «pata, no és ádñissible, iique es traita o bé dLn TEMA 103
licisme o d'un castellanisme, que no ha de substituir a tort
nostres substantius correctes. Cal dir:
LA PORTA
La teua cadira coixeia d'un petge.
-
. -El paviment no és liis i no'hi
"assenten
bé els quatre
de la cadira. o
.En _tota porta .d'edifici d'habitació cal distingir el brancal,
-
Teníem una cadira de tres peus. ,l llindar i La llinda.
Petge ve del llati «pédicu» i aquest dg (: peu). La d
vació és normal. Cl. de nfeticu,, fetge; de"pede' IIANCAL
"haeréticti, heretge;
II

"roédicr.;: m;;i;; áá .i¿á1"ü,, i;i;,:;.;¿ffi;;:';;; á;.

Rep aqr,-e5¡ nom cada un dels dos costats d'una porta o portal
Las barres o barretes són els travessers més o menys cilín (,rrst. «jamba»). Es completament inacceptable la - confusió que
que solen unir ent_re si els petges- i que, a vegadcs, formen la
inferior del respatler. La foiml diminuiiva és" la niés freqüent: ,.. la en algunes comarques, on diuen nbráncal, a la part de báix
,l(. la porta o portal. Exemples correctes:
Li ha salfat una barreta a la cadira.
- respatler, hi lalta una barreta. -Maria isqué a la porla i es recolzd en el brancal.
-Al Anselm t¡olia entrar la llenya; peró el leix era ntassa llarg i
- en els brancals.
tt,!'lve
L^ TAULA
En aquest conegudissim substantiu hem de notar que I I,I NDAR
taml
com en la caáira, es diuer. petges o peas les barres vertiials que
sostenen. La part inferior de l'obertura de la porta es diu 1/indar, nom
¡ ()r'recte derivat del llatí (Es la part del paviment in-
Podem dir correctament: "limitare,.
tt:rior de l'edifici o habitació, que .limita" ámb l'exÉrior.) Gene-
Necessitem una taula gran, de quatre petges. ¡rrlment el llindar estat format d'una pedra travessera - Llináar cor-
- No s'assenten bé els petges de la taula. r cspon al castellá
- "umbral,. Exemplei:
Hi ha dive¡ses menes de fctlesi ya llindar i no gosava passar avant.
- El vell llindarelestavaalgastat
El.l posar peu
Taula d'escriure, de ping-pottg, taula de cat'é, taula d.e menjar, del frec dels peus.
laula de carn (al mercat), tanla redona (on cap lloc no és preferent),
-
taula de ¡oc, tdula de billar, etc. I també cal anomenai els dimi- I,LT NDA
nutius tauleta de cosir i tauleta de nit (la que va vora el llit).
La part superior de la porta es diu la llinda (cast. el *dintel").
* En la porta de ma casa la llinda és de marbre.
Era tan alt, que tocata la llinda amb el cap.
-
OBSERVACIó: En el País Valenciá és molt freqüent dir brancaldda al
brancal, qrur es tracta d'una gran porta d,entradj en un ediñci. Ei''moi
¡proptat l correcte. ExemDle:
,. aquells vivíen en tm p.alau que tenia les wrtes de magní-
Írca-Els.senyols
d.e banús, Ies picaportes de bronze relluent, i lei brancalad.es'de
-busta
tnarbre.
2-10
231

I
 ll¡r derivat de caisa, caitó, és usat correctament per a designar
rtt¡ caixa menuda. El caixó es també resistent com la car-xa, peró
r,, , xicotet: Caixó de panses, caitó de ddtils, el caixé de la férta-
rrr,'rr¿¡.,. són usos adequats de tal mot.
'f irurbé diem caixons a les petites caisces que a voltes hi ha als
rr r¡r;rris i altra mena de mobles, peró precisament «quan no són
TEMA 104 ,,,r rr:disses». Ací és on solem fer-ne un ús equívoc¿t. Efectivament,
t, ¡rir¡r el ñot calaLt., que significa exactament ncaixó corredÍs d'un
CAIXA I CAPSA; CAIXÓ T CALAIX ¡r,,lrlc,- El caixó d'un armari, taulell de botiga o altre semblant,
,lr( cs puga córrer enfora i endins, és w calaix.
l.'Írs del mot calai-x no s'ha extingit, ni de bon tros, en la
Entre altres característiques del nostre idioma, figuren , r¡t¿rt de Valéncia. Recordem la dita popular carrer banyat, calaix
gran precisió i alhora molta matisació. Segles i segles d'expr ,r\1rl que encara coneix el ram, quan el calaix del tauleli dels co-
cies creadores en una llarga história de treball i avangada ,,r'rqos queda «eixut» de moneda en els dies de pluja.
nització social li han proportionat un extens i ric vocabulari. V lils mobles que tenen molts calaixos, uns sobre els alt¡es, es
ara el cas de caixa i capsa- ,l, rrr¡minen calaixeres. Es alló que en castell¿. en diuen ncómodas,,
.rlrri quasi caigudes per complet en desús.
Sentim a dir:
mdquina venia a peces dins tres caixes.
-La
Li han portat una cairade botelles de x.anlpany.
-
Molt correcte. Caixa, receptacle gran i quadrat, de fusta o d
i
aitre material fort, és aixó precisament: un embalatge de re
téncia.

Peró també oim expressions com aquestes:

Pr.¡rta'm una d'agtlles áe cosir-
- Done'tn una "caíxa" de
«caixa" pastilles per a la tos.
-
I agd no és completament correcte. Els petits receptacles
o menys quadrats i ádhuc cilÍndrics i d'altres formes, de cartó o
qualsevol altre material fi o frágil a qué es refereixen, no
caixes sinó capses-
una capsa d'agulles
de cosir-
-Tincm'ha acabat la capsa de pqstilles que duia a la butxaca.
-Se
Tals usos són completament adequats: caixtt, receptacle gran
i fort; capsa, receptacle més o menys petit i de material prim i
delicat.
Heus-ne ací altres usos corectes:
Ca*a de taronges, caixa de cat,a/s (cast. ocaja de caudales,),
caisa forta, pd.gard.n en cai-ra (sentit figurat), etc.
Capsa de sabates, capsa de fils, capsa de paper i sobres, capsa
de llumins o mistos, posar les cartes dins la ieua capsa.

232 233
 lt.mprar tovalla per tovallola es considera dialectal, ja que, mal-
¡,.,r cl seu origen comú, s'ha consolidat l'explicada cdisti¡ció de
',r[rilrcats.
"r¡lrrilicats. dir, toya.lla,
Es a d¡r, tovalla, a.pega la post o per
<pega gran per a cobrir Ia
,, , ol¡rir la taula» (en el segon cas, en plural); towllola (o siga,
¡rr¡rfr sufix diminutiu), «pega més petita que la tot alla, per a eixu-
TEMA 105 ¡1,rrsc la cara o el cos després del bany".
P<.¡dem dir ben correctament:
TOVALLA, TOVALLOLA I ALTRES MOTS SEMBLANTS
- M'he ekugat la cara amb la tovailola que em las posar ahir.
-He comprat en el mercat tres tovalloles tusses.
lli ha una mena de twalloles molt petites, usades per a eixugar-
Heus ací dos noms semblants i de la mateixa arrel, que ,,,: o torcar-s€ les mans, o per a torcar els plats després de llavar-
en la llengua culta dos significats diferents i que cál precisar. Ios i rentar-los, o els coberts, etc., que es diuen toréamans o eixu-
):tüttans.
T ovallu és un mot usat principalment en plural -tovallcs et rentes, eixuga't en l'eisugamans.
estovalles- indicant «pega de tela generalment de lli o de co -Quun embrutat els dits d'oli. Torca-te'|s en el torcamans.
que serveix per a parar taula, (cast. «mantel»). -T'has
Será incorrecte dir: Per fi, diguem que tant un com l'altre substantiu són invariables
Posa el «mantel» bo en la taula. ¡x:r al singular i per al plural: urr eixugamans, d.os eixugamans; un
- La ttulo era coberta d'un "man¡el" brodat. I()rcamans, dos torcamans-
-
I en canvi, ben correcte:
Posa les lovalles bones en la taula (de més is les estot¡alles
- taula era coberta d'unes estovalles brodades.
-La
Al País Valenciá la forma estovalles és la més usada, i és
puix que ja figurava en els clássics. Procedeix de l'aglutinació
part ai l'árticlé /es al mot originari tovalles. ts donen altres ca
d'aglutinació semblant, com esfisor¿s, estenalles, admeses en li
ratura per ser tán antigues i generalitzades.
I-a paraula tovalla s'aphca en propietat (així, en singular) a la
tela amb qué es cobreix la post plena de pa (cast. «masera»).
Procedeix twalla del germánic «thwalja». que en aquella antiga
llengua tenia un sentit semblant i que fou incorporada al nostre
idioma en els temps de la seua formació.

Un diminutiu de tovalla és toralló, que, perdut el seu carácter

diminutiu, vol dir .peqa del parament de taula per a eixugar-se els
llavis i els dits» (cast. .servilletao). En el País Valenciá hi ha la
variant, tan eutónica, tovallol.

T ovallola és un altre mot procedent de toealla per afegiment del

sufix diminutiu femení -ola (amb o oberta) . l-a twallola és <peqa
de tela més llarga que ampla, destinada principalment a eixugar-se
la cara, el cos després del bany, etc.» (cast. ,toalla»).
23.5
 Á¡rlrdues formes són correctes i totalment sinónimes. El que no
'.'lr¡r de dir mai és el barbarisme «vinajeres» (que a més duu la I
¡,r onunciada a la castellana).
Sctrilleres deriva de setrill (cast. nalcuza,), i setril! \e de l'irab
",.r:t[» amb e[ sufix diminutiu llati -ill.
TEMA 106 NOTA: Aquest arabisme no és privatiu d'una regió determinada del
,,¡,:,1¡c domini lingiiJstic, sinó absoluiament general,
ME,S SOBRE EL PARAMENT DE TAULA Exemples:
Dóna'm les setrilleres i amaniré I'ensalada.
- Poseu sempre les yinogreres a taula-
En el tema anterior ia hem tingut l'avinentesa de parlar t -
gunes peces de tela del parament de taula. Cal que expliquem
el signi§cat i la forma correcta de certs estris molt usats en
parament. Són lorqueta o forquilla, lruitera i setrilleres o I
greres.

La forqueta o forquilla és aqueix conegut cobert provist

pues de metall, de qué ens auxiliem per dur-nos a la boca c,
áliments. La forma otenedor, que s'ha escampat per gran
del territori valenciá té tot l'aspecte d'un antic castellanisme.
queta, llnés que forquilla que predomina en la literatura actual,
la forma valenciana viva i tradicional, ben expressiva per cert,
que en realitat es tracta d'una petita forca, fina, polida, elega
Els francesos (amb qui tantes coincidéncies léxiques tenim)
diuen com nosaltres: «fourchette» (el seu diminutiu de forca), i
anglesos en diuen «fork,, mot, com es veu, de la mateixa
que el nostre: «Donnez-moi la fourchette,, «Give me the
(= Doneu-me la f orqueta).
Modernament se n'ha admés una forma que s'estén rápidar
pel Principat i que, sobretot, és usadíssima a la ciutat de Barcel
Ja l'hem anomenada: forquilla- Forquilla deriva de forqueta
canvi de sufix (illa en compte ¡Je -eta); perd hem de repetir
forqueta és la tradicional de Ia nostra terra i, segurament, la més
pura.

Un barbarisme de no molta difusió és «frute¡o,, per a indicar

eI recipient en qué es serveix la fruita a taula. La forma correcta
és femenina: lruitera (la fruitera).
Poseu les tarongesen la
fruitera.
- Després de dinar, ens yan servir una lruitera plena de deli-
- lruites.
cioses

Setrilleres o ttinagreres (sempre usades en plural), per ñ, és

aquella petita armadu¡a en qué es trau a taula l'oli, el vinagre i,
de vegades, la sal o alguna petita salsera o totes dues coses alhora.

236 237

l
 Curiosa és la dita del Tirant lo Blanc (DCYB):
"Qui compta sense l'hoste, dues vegades té a comptar».
Iils principals derivats de hosf¿ són:
llostalatge, substantiu que designa el fet d'estar d'hoste en una
,.rsa (cast. *hospedaje"). També es refereix aI preu que s'hi ha
TEMA 107 ,l, pagar.
Itostatiar, verb que indica "donar hostalatge (a algú), (caste-
T.A, IIOST T L'HOSTE lli.h65psi¿¡¡).
Ilostatiar-se és «posar-se com a hoste (en una casa particular
,, (:r) una casa de dispesa o fonda, etc.)" (cast.
"hospedarse").
HOST
tam hauer d.'hostatjar en un mal hostal de camí-
- Ensm'hostatge en el carrer dc Sant V icent.
Pe1 poc ús que se'n fa, molts valencians dubten, i confonen -lo podeu hostatjar-vos en un bon hotel.
significats d'aquests dos substantius de la nostra llengua. -Vosaltres
l{ostessa es diu ara de les dones que serveixen en un avió (cas-
t,:lli u azafata,).
,É1os¡e i els seus derivats tenen, com host, la o tónica oberta.
El DCVB cita, de la Crónica de Jaume I, la frase nArmá's to
la host per combatre-..,. I de la Crónica del rei Pere IV, la que dir
oDe qué les nostres hosts hagueren compliments de cari,. Ci
també, de la Vita Christi, un petit fragmeni que palesa l'ús del m
host en sentit de *legió,: "En Io cel inceisantment oen
Sa-nct, Sanct, de les hosts angelicals», és a dir, de les legions
gelicals.
Per excepció de la regla de I'apóstrof, l'a¡ticle la es manté
sencer davant l¡osf, com davant ira i lrra (l'hora): escriu¡em, doncs,
Ia host i no «l'host».
Iiost equival al castellá «hueste». El seu plural és áosfs, i tenen,
tant el singular com el plural, la o oberta.

HOSTE
Ilosre, plural hostes, ve del llatí «hóspite». Significa «persona
que viu per u¡ temps més o menys llarg en casa d altre, principal-
ment en.aquella on es dediquen a telir allotjats» (cast.
També s'empra com a sinónim d'amfitrió; péró aguest ús "hirespeil,¡.
és menfs
freqüent.
Frases corrents i cor¡e¡tes;
A casa de Maria tenen un hoste-
- Han posat londa i maí no els lalten hostes.
-
Notem el refrany popular:
Hostes vindran que de casa omoso trauran.
-
23tt 23f)
 Llavors, comand a és raó:
a cal metge i Ii he deixat la raó que únga.
- He anat
a casa del senyor Guill a fer-li una raó.
-Ves
No usarem mai en aquest sentit, ni en cap altre, el barbarisme
TEMA IO8 { ¡ cCaO».

COMANDA, ENCARREC I RáÓ

Quan enviem algú a comprar-nos una cosa, o a fer un

per nosaltres, o a realitzar u¡a determinada diligéncia que
ñem al seu compte, li fem una comanda.
per lavor que vaig a f er-te una connnda.
-Vine, -diem-,
Quan tal persona ha dut a terme el que se li havia manat,
complit una comanda o diferents comandes.
Eslic cansat, tot el dia fent comandes.
-
Comanda, en aquest sentit, pot ser substituit p€l seu
enciurec; peró el nostre poble troba més clar dir comanda en ial
cas, perqué encá.rrec indica també nla cosa encarregada" --en
sentit material- (paquet, per exemple, on va e1 que s'ha com-
prat, etc.):
Vitlc tot reblit d'encdrrecs-
- Duia el cabds ple d'encdrrecs.
-
EI que no direm mai en lloc de comanda és «mandao», caste-
ilanisme innecessari i inconvenient per a la nostra llengua.
Conta¡tda i encárrec tenen, encara, una altra accepció: signifi-
quen alló que el castellá opedido,. No hi ha, doncs, necessitat de
cometre el barbarisme de dir II¿ passat el .pedido" al fabrícant,
ni En aquesta temporada enx passen pocs «pedidos», sinó que ens
expressarem amb puresa i perfecció dient:
passat la comanda al
t'abricant-
-He
En aquesta lem¡torada em passen pocs encdrrecs.
- bé usant encdrrec en el primer exemple i comandes
O en el
segon.
Tornant al primer sentil d,e comanda --el que hem explicat al
principi-, cal advertir que moltes vegades ens toca precisar la
classe de comanda que confiem a algun familiar o dependent nostre
per a un tercer. Es el cas de quan ha de dir a aquest tercer alguna
cosa per compte nostre: com ara (que vinga», o «que ens espere
a l'estació a les onze", o «que demá sense falta passaré pel seu
despatx», etc.

2+0 211

I

TEMA 109
VERMELL, RO/G I ROS
Vermell i roig s6n sinónims, i, com sol ocórrer sempre (aqü
és la utilitat de la conservació de tots els sinónims), a poc a poc
l'ús acaba per fer que s'empren uns o altres segons 'áiferénciej clc
grau, de matís, etc., naturalment dins un mateix concepte.
Roig procedeix del llatí *rubeu", i yennell de «vermiclu» (: cu-
quet), puix que, en l'Edat Mitiana, el colorant per a obtenir cl
roig o el ttermell es treia d'un insecte de les alzines dit «quermes¡
i també d'altres insectes semblants, cls quals eren tots anomenats
vulgarment "cucs".
En la maior part del nostre domini lingüístic, el rnot vermell
s'empra per a anomenar el color de Ia sang arterial i el de les
roselles,t-.sensiblement igual; cientiñcament, ál color extrem o pri,
mer de l'espectre solar.
El r::,ot vermell s'usa en bona part del Pars Valenciá: peró hi ha
una zona central, que enclou la ciurat de Valéncia, on és'substituit
sistemáticament pel seu sinónim roi6, amb pérdua de la con-
següent matisació. Tanmateix, cn I'escriptor Jáume Roie trobem
el mot yermell, no sols usat en els verios del Spf/I, silnó d'rrno
manera curiosa en el final de l'obra on s'anomena a si mateix
amb.paraules enigmátiques: nBlanc e Vermell,, o siga .Roig,.,
Agó demostra que el mot era corrent a la ciutat, donat"el carácter
populista del Spjli, i que la seua pérdua deu ser molt moderna.
EI color-,roig- significa un matis no massa diferent de vermell,
puix que se'l defineix en el Diccionari General com a «vermell amb
tendéncia a groc o a color d'argila», i en aquest aspecte sembla
que marxen molt a to tots els dialectes. Exemples: -
Home roig (o dona roia) = el qui té els cabells entre ros i ver.
me[[enc, que recorda el color de la cabellera de la dacsa.
¡ Es. tracta de _la plaata cien-tíficament anomenada .papáver R¡oeasr,
qus creix enmig dels sembrats i fa una flor solitária amb qiratre petái áé
color sang (cast. "amapola').
' História de la lileratura catalana, de M. de Riquer i A. Comas, pá.g. 219.
Mul (o cavall o bou) roig : grup nominal amb qué es designa
l'.rrrimal que té el p¿l més o menys roig o rogenc.
Terra roja = l'argila en general, que sol ser tenyida per l'óxid
,lL: ferro que conté.
Vertaderament, tal com passa en el castellá amb ncolorado,,
ucncarnado", «roio, (i menys amb nbermeio,), que es confonen
¡ cs solen emprar d'una manera diferent d'unes regions castellanes
rr altres, Ia llengua colloquial nostra dóna diverses interpretacions
,lcls termes roig í vermell. Com ara, sentim a dir:
sol í de I'aire, pen¡en
tots roTos (Valéncia).
-DeI
Del sol i de l'aire, renien tots vermells (valenciá meridional).
-
Altrament, sembla que en part del Pi¡ineu Oriental, en el catalá
rrord-occidental i en el País Valenciá, s'usa molt roig en el conceptc
<lc vermell; i que, en altres zones, hi ha confusions dels dos termes,
o vaciHacions.
També tenim que, en les zones on vermell és viu en la llengua
¡rarlada, s'empra bastant en sentit hiperbólic. Aixi, en l'Alcoiá,
e¡r el Comtat i altres extenses comarques meridionals valencianes,
dcl fet d'encendre's el color de les ga]tes d'una persona per rubor,
per vergonya, etc., se'n diu sempre fer-se vermell (o vermella).
Davant aquestes vacil.lacions i veient l'ús colloquial i literari
rnés general en el temps i en l'espai del ¡rostre domini, la llengua
Iiterüia prefereix:
Vermell, per al color de la san-e arterial i les roselles; roig, per
al vermell tirant a groc.
Exemples correctes d'acord amb aquesta preferéncia:
..._ Sí no dius veritat, et fard.s wrmell.
Les tomaques de Ia nostra Inrta ia yan fetú-se vennelles.
- Hi ha pomes vermelles i n'hi ha de roges.
- molls que conlprí en el tnercat eren frescs i molt rojos.
-Els
Pe-rfi, parlem de ro5 (derivat del llati "russu,), que no té cap
c.omplicació. _ Estracta del «color entre el castany ólar i el groi
.-pos-
d'or". 1 g5 diu del péI, del cabell i de les persories que els
seeixen. (Cast. .rubio").
Exemples:
cap a nosaltres dues xiques: una era morena i I'altra
-Venien
ross4.
Aquella artista tenia els cabells rossos com l'or.
-
De ros, ve el verb transitiu rossejar, o si(a, nfer rossa una cosa
(pollastre, arrós, etc.)". I és curiós que aquest derivat s'ha
tingut viu en la ciutat de Valéncia:
Hem fet de dinar un pollastre rossejat.
- Ahir dindrem arrós rosse¡at.
- TEMA IiO
En eI valenciá meridional, existeix la variant, també
rossor: un pollastre rossat, arrós rossat-
No s'ha rossat prou l'atrds.
-
Com a verb intransitiu, també s'empra rosseiar, com es fa
blanquei ar, blavej ar, etc.
Al lluny rossejara la posta del sol.
- El cel blaveia avui molt.
- sari per al reforgament del seu ús.
FoNETTcA
Roig té o oberta en tots els dialectes catalans; yermell, cal
siga pronunciat amb v (labiodental), com fan el baleáric, el
lenciá no apitxat i alguns parlars de les comarques
i no amb D (bilabial).
2)+
RECORDEM VOCABULARI (I)
En aquest i en el próxim tema núm. 111, ens dediquem a re-
cordar una s¿rie de mots, tot precisant la seua forma correcta, el
scu aut¿ntic significat i els seus orígens, perqué ho creiem neces-
CADELL
Aquest substantiu, que deriva del llatí ocatellu,, signiñca alló
que el castellá «cachorro», o siga nel fill menut de certs mamífers,
com el gos, el lleó i altres més o menys semblants". Notem la ten-
déncia en la ciutat de Valéncia a substituir la forma valenciana
cadell pel barbarisme «cachorro». Cadell és una bella paraula que
cal que usem; s'aplicava origináriament al petit del gos, peró el
seu significat s'ha estés als fills menuts del llop, del lleó, de l'ós
i d'altres mamífers feroqos. Té el femení cadella-
L'insecte denominat científicament ngryllotalpa lr:lgaris,
robust, sobretot de les potetes de davant, el qual insecte obre-molt
ga-
leries subterránies en els conreus- es so1 dir a la Ribera del Xúquer
tallarrós. Doncs bé: en algunes comarques del nostre domini lin-
gri{stic, hom li diu cadell per la seua semblanga en petit a dits
mamífers joves. (Es curiós que en el valenciá meridional s'anomene
tal insecte lloá¿¡.)
CONREáR
Aquest verb vol dir ucultivar (la terra, lcs plantes, etc.),. Es
l'auténtica paraula popular que expressa aque;ta idea. Oracions
correctes gramaticalment:
Es passa la pida conreant el seu hort de larongers.
- Aquella terra, alló que rnés necessita és que Ia conreen.
-
Al Principat meridional (la Ribera d'Ebre i altres comarques)
així com a tot el PaÍs Valenciá, conrear s'empra també i especial-
ment per a indicar «tenir compte amb molt d'esment, obsequiosa-
ment,.
2-l.s
 Aquekt
senyora viu molt perqué está molt ben conreada.
.. - La seua família es coflreen tot alló que poden: mengen molt
bé, -tenen un gran confort, lan bones excursions...
Conreu indica l'acte i 1'efecte de conrear. En castellá, només
aproximativament, es pot traduir per «cultivo».
_ Es diu terra de conreu aquella que es pot conrear o que ja ho
és, de conreada.
Aquell mas té cent fanecades de terra de conreu i tTes-centes
de -bosc i pasturatpes.
En el País Valencid. són meravelloses les terres de conreu.
-
Conreu.s'emp-ra també. per a indicar eI cultiu de la ciéncia, de
_
Ia virtut, dels hábits, dc l'amistat...
«I'ora d'u¡s quants versos, on está el conreu de la nostra parla?»,
escrivia Guinot.
Etimologia: conrear d.eriva del ger.mirnic llatinitzat «conredare».
LLAMPADA
Tradueix el castelll odestello,. Es mot no gaire usat en la
Ilengua parlada:_ més prompte ho és en Ja llcngua literária, i el
-el llig
no.stre poble quasi sempre en castellá: .Aquellas joyaÁ lan_
zaban vivos destellos,; «Entre los árboles, las bayonetas" lánzaban
destellos al ser heridas por el sol". Heus ací la iraducció corres-
ponent a aquestes oracions:
Aquelles joies llangaren vives llampades.
- els arbres, les baionetes llangaven llampades aI ser
-Entre
tocades pel sol-
Llampada deriva de llamp (cast. orayo").
El verb castellá odestellar, es tradueix per llampepuejar, i l'ad-
jectiu « destellante» es diu ll am pe gue j an t o' tl am pe gánl'.
Trobem en el DCVB dues cites de literatu¡a moderna on s'empra
correctament el verb llampeguejar:
uI es veu entre flamerades
lo bosc llampeguejar."
(Jacint Verdaguer en el Canigó.)
uArmat d'espasa nua
son braE llampegueja."
(Lloreng Riber. Poesies.J
216
TEMA lII
RECORDEM VOCABULARI (i II)
NOSá
Aquest mot no podem dir que a Valéncia ciutat no s'usa gens;
peró sí que podem afirmar que no es sent dir sovint. En canvi, és
mot viu_a quasi totes les comarques valencianes, algunes ben pro-
peres a la nostra capital, i no cal dir en el Principat i les Baleirs.
Nosa, amb o oberta i s sonora, és paraula rigorosament clls-
sica i-d'una perfecta i cla,ra ascendéncia ilatina. Si§nifica «cosa que,
amb la seua preséncia, dificulta, intercepta, pren lloc útil o piiva
de funcionar,. En castellá l'equivale¡t més aproximat, enuara que
no exacte del tot, és «estorbo», per a[ qual nosaltres tenim també
destorb, postverbal de destorbar. Destorb, peró, té un altre matís.
Ausias March usa ruosa en els seus poemes: «Tot lo restant del
món li fa gran nosa» en un d'ells.
-diu en
I així matcix es troba el següent passatge del Procés de les
Olives, de mossén Bernat Fenollai i companyi: nI que no els fa I
nosa la tos ni el rogall,.
(Cites totes dues del DCVB.)
Al refranyer valenciá, el trobem també:
.El. saber no fa nosa" (refrany aut¿ntic com a equivalent del
castellá nel saber no ocupa lugar,).
. .L'ús que el nostre poble fa de la paraula r¡os¿ es concreta espe-
cialment en la locució f er nosa (amb tota la flexió del verb *laig
nosa, las nosa, la nosa, léiem nosa, etc.):
Aparta't, no laces nosa.
- S*i et co4oques aci davant, fards nosa o. lols els qui passen.
- Estem estudiant: aneu-ros-en i no feu nosa.
-
_El sentit d.e nosa en aquests exemples és uobstruir, dificultar,
privar algú o alguna cosa d'obrar, de funcionar, d'estar a plae.,.t..,.
Nosa procedeix del llati
"náusea,, que vol dir .basca, malestar,.
247
I
PANT/1X POLZADA

Es un mot molt viu en tot el Pais Valenciá, peró que cal
gar per mitjá de la seua divulgació, a fi d'obtenir-ne un
ús en la parla coHoquial de les ciutats.
Pantaix, tots sabem que significa «respiració fatigosa, com
que es té quan s'ha puiat una escala de pressa» (cast. ujadeo', o Ara, amb motiu de les compres de diversos aparells moderns,
suello'). EI nostre poble l'usa prou; perd no tant eI verb d'on p
cedeix, que és pantaixar (respirar d'una manera fatigosa, amb
sorollet característic originat per una dificultat en l'entrada i
d'aire en els pulmons).
Els clássics valencians ja usaven el mot pantaix.
oAl vell, quan pantaix li veda lo mot. . .
" -llegim el el Procés
les Olives (DCVB).
Etimológicament, pontaL\ proccdeix, com a postverbal, de pa*
tairar, i pantaixar deriva del llalí opantasiare,, (sofrir opressions
i origináriament "somiar,). En el catalá oriental existeix el sinónim
panteira.r. Nosaltres usem la forma més etimológica. Igual ocorrc
amb el substantiu: pantaix i panteLx.
Ís també mot viu en el nostre país. Deriva de polze (del llatí
- póllice,), nom del dit més gros de'la má. polzadá lien-ifiia .mida
lundada en l'amplária del dit polze, equivalent a la áotzena part
rl un peu, o siga, uns 23 milímet¡es".
(om els
{e televisió, etc., iuga molt aquesta paraüa, i es sent dii
Inoll. en llengua castellana ("pulgada,).
Es paraula molt tradicional dels valencians, com ho demostra,
;t. aquesta cita treta d'un sermó de sant Vicent I consignadá
DCVB: «O midam a pams o midam a potrua"i,. - --
¡l Té-s-,
Frases cotrectes:
comprat un aparell dc lelevisió de denou polzades.
-He
An, et meu es mes gran: té v¡nt_iires pol¿ades.
-

PENELL
Es dit així tot aquell tros de fusta, metall, tela, etc., que pot
girar sobre un eix i apro6.ta per a indicar Ia direcció del vent (cast.
«veleta»).
Aquest mot, desaparegut de la parla popular de Valéncia, era
molt corrent en el nostre Segle d'Or, com ho proven les cites
d'autors valencians tan coneguts com Ausias March, Bernat Feno-
lla¡, i la d'un document q,r"-figr.a a l'Arxiu Generai del Regne de
Valéncia. Heus-les ací, tal com les porta el DCVB:
«l-a dona... com penell, li plau ser mudada, seguint cascun
vent". (Procés de les Olives, de Fenollar i companys.)
"Negú no es
pot regir per son penell". (Ausias March).
uPer daurar ab més colors lo penell qui és estat fet e posat
damunt lo campanar del rellotge". (Document de l'any 1437.)
Actualment, el mot penell és ben viu a les comarqües septen-
trionals del PaÍs Valenciá i sobretot al Principat i a Mallorca.
Penell deriva del llati (pennellu», diminutiu de openna, (=
ploma).
Podem dir ben correctament:
penell s'ha girat al llevant.
-El

t
 Tinc el dit mig trencat.
- M'han servit el dinar mig cuit.
- De tant de caminar, está mig morL
-
_ Mitja: adjectiu que tó com a significat uigualment allunyat dels
dos extrems». Exemples:
TEMA 112
- 4quell és el meu lill mitjá.
MEDT, MIG I MITJA La ciutat d.'Alcoi té una altitud mítiana.
-
Com a substantiu, designa «alló que serveix per a arribar a un
^ per
lr, a aconseguir una cosa, etc.". Exemples:
La llengua actual, tant la parlada com la literária, dóna als Per fi, vaig trobar el mitjd d'arribar a ell.
mots que encapqalen eI present tema, tot superant així les vacil- - Cal posar tots els mit¡ans a fi que aixó no torne a passar.
lacions de la llengua antiga i les confusions de la moderna, els -
usos següents: En femení, mitiana, s'empra en matemátiques i vol dir .. terme
nritji, (cast. opromedio"). Eiemple:
Medi.' cultisme pres del llatí nmedium,, que en la llengua actual
s'empra correctament i en especial per a dos significats: -Trau la mitiana d'aqueixes tres mides.
Ir,timologies: Míg deriva també del llatí umediumo, com hem
1. Element o substáncia que envolta una cosa. Exemple: cht de medi: és eI mot d'evolució popular.
Els peixos yiuen en l'aigua, que és el seu medi natural. Mitjá deriva del llatí vulgar "medianu,.
-
2. (Sentit figurat.) La socielat, els costums, els esdeveniments
i altres circumstá¡cies enlre els quals viu una persona o es pro-
dueix un fet, etc. Exemples:
Generalment, els delinqüents han passat la seua infantesa en
un -medi molt pobre.
No podrem
- mentalmentcomprendre
situem
els esdeveniments histórics si no ens
en el medí en qué tíngueren lloc.

Mig: Com a substantiu, significa «meitat". Exemple:

* Jo en ttull mig només.
També vol dir la «part d'una cosa que dista igualment dels
extrems, de la periféria,. Exemples:
Hem de partir la tela pel mig.
- L'drbitre es co$ocd al mig del camp.
-
Com a adjectiu, indica nla meitat de la cosa representada pel
seu substantiu». Exemples:
aixó, va gastar mig dia.
-Fent
Només hem pintat nít ja fronlera.
- gastat tres mitjos lulls de paper.
-He
....-No sóc partidari de les mitges tintes.
Com a adverbi, vol dir «no del tot, no completament». Exemples:

2-;0 2-; I
 Aparici ó
Aparicio
Artur Arturo
Benet Benito, Benedito
Bemat Bernardo
Blqi Blas
TEMA 113 Camil Camilo
Cándíd Cándido
SOBRE ELS NOMS PERSONALS (I) Carles Carlos
Carme 7 Carmen
Leorta Cipriano
Es un error molt gran i molt corrent a la ciutat de Valéncia LITII Cirilo
també en altres llocs del nostre domini lingüístic) creure que Claudi Claudio
Climent Clemente
nostres noms són vulgars. El que succeeix és que vora la Conrado
en el camp que la volta, se n'han popula¡itzat formes famil
fa:
Conrad
unes de corruptes, altres inadmissibles deformacions, i totes s ConsoI, Consolació t Consuelo, Consolación
pres, per error, com les auténtiques formes dels noms personals.
Hi ha, per exemple, valencians que creuen que el nom equivalent
al castellá oFrancisco" és "Quico,, que en realitat és un diminutirr
familiar, també castellá, com es pot veure per la seua terminació,
etc¿tera. oFrancisco" és únicament Francesc en Ia nostra llengua
(italiá "Francesco», francés " FranEois ").
No: els noms personals nostres no són aqueixes formes vulgars
o simplement familiars, "Manel, o "Nelo", sinó Manuel; ni «Ximo',
nXim, o .Quim,, sinó Joaquint; ni "Toni», sirtó Antoni; etc.
Heus ací, com a mostra, una reduida llista de noms nostres amb
l'equivaléncia castellana:

Adoll Adolfo
Adrid Adrián
Agnés Inés
Albertl Alberto
Alexandre ' Alejandro
Aleix Ale jo
Alfons 3
Alfonso
Allred Alfredo
Amadeua Amadeo
Ambrós Ambrosio
Andreua Andrés
Antoni 5 Antonio

' La termiuació -erl (ar[b ¿ oberta com la de terd) la tenen u¡a s¿rie
dc noms dbrigen germánic: Cilbert, Norbert, Robert, etc.
' La ¡ es pronuncia en aquest cas gz (vegeu tema 4).
' hnlós és forma arcaica i en desús.
' [¿ terminació de noms personals "er¡ és generalment amb e tancada,
com la de l¿¿r-
' Antoni té o oberta, com la de co§a.
252
' I-a forma rAparisi' és incorrecta, puix que no hi ha tal s sonora. Es
tracta d'uD so de s sorda (castella¡a) representat per q seguint l'etimologia.
1 Carme to té r final en el nostre idioma. Es com lerge, mafge. Di¡eIIt
barri del Carme, no obarrio del Carmen', que és castelh pur.
' Consol té o oberta, com la forma verbal vol.
2-5.1
 «Fernando» es diu molt en la seua forma castellana a la ciutat
rlc Valéncia. Cal que procurem restablir la própia del nostre idioma,
quc és Ferran. El rei En Jaume I ja esmenta tal forma en la seua
(:rónica. Com a llinatge, és abundós així mateix a Valéncia, Alzira
r eltres punts del paÍs. Procedeix del nom germánic d'home
TEMA "Fre-
"Ferdinandus» i nFerrando"
114 rlcnand,, que va ser llatinitzat en «Fernandus»,
oligen comú del castellá «Fernando,, de l'aragonés i
SOBRE NOMS PERSONALS (II) tlcl nostre Ferran.
Resumint: Direm Cristófol, Dolors, Dotnénec, Enric, Esteve i
li crran.
Avui cns ocupem dels noms que en castellá tenen les
lormes: "Cristóbal,, uDolores", nDomingo,, «Enrique,, o
i «Femando".
.Cristóbal, és Cristólol o CristóÍor, procedent deI
"
Cbristóphorus,, nom piopi d'homc,'qúe^en grec signi.fica
tador de Crist».
"Dolores" és naturalment Dolors, com a abreujament del
c-oTpo-s! Mar_ia dels Dolors, una de les advocacions més po¡
de la Mare de Déu.
«Domingo» és Doménec,¡ procedent del nom propi llati «Domíni"
cus,._Com a llinatge o nom de famÍlia és abundántissim, tant al
Principat i les Balears com al PaÍs Valenciá, escrit en lá forma
arc:ica «Doménech,, on la cft conscrva el so de ft propi de la pro-
sddia llatina. Quan siga nom, cal escriure'l semprg imL c final,
Ha vingut a yeure'm Doménec Peris.
- El meu germd. Doménec encara no ha arribat.
- Demd. farem festa, perqué és sant Doménec.
-
.. oEnriqueo és Enric, p-rocedent del nom germánic d,home nHaim_
r:rk». Enric existeix també com a llinatge a Valéncia i a tota la
resta de la nostra área lingüística.
"Esteba-n, és Esteve, nom d'una gran suavitat. Aquest nom ha
estat popular a la ciutat de Valéncja, per existir-hi I'església a tal
sant dedicada. Tanmateix, convé reco¡áar-lo per a altrá catalano_
parlants. La torma correcta Esteve es troba ia en un document de
I'any 1176, citat pel DCVB en l'article correspónelt. Estepe és també
abundant a[ nostre País com.a llinatge. procedeix del llatí «Stépha-
nus», nom d'un mártir cristiá dels primers segles.
Note_m..ia frase poqular Aitó dura de Nadal a sant Esteve, tsada
tant a Valéncia com al Principat i les Balears per a indicar Ia curta
durada d'alguna cosa.

' O Doménec.

2-5+ 2-;-5
 ()II'TOGRAFIA

En la llengua moderna, el so de ft final ja no -es,representa per

, /¡ com en lillengua antiga, sinó per c so1a, a fr d'evitar compt-
, rrcions. Aixi que Lluc i MZ¡c s'esciiuen amb c final, sense h.' don

TEMA 115
Mirrc Peris Oltra, el senyor LIuc Soler Ferrandis.
Tanmateix, es tolera la fo¡ma antiga en els llinatges: El senyor-
(III) Antoni Marci queda nomenat ptesident, T'escric per dir-te que el
SOBRE ELS NOMS PERSONALS tneu amic lordi Llt:,ch anird demá a risitar-te. De totes maneres,
.,cria recomanable d'escriure c sola final en els llinatges i tot.

Els noms dels evangelistes són quatre: Lluc,loan, Marc i Ma!

Una antiga estrofa de dos versos sobre els evangelistes ha cr
regut, i corre encara per molts dels nostres pobles, com una
frase mnemónica:
"LIuc, Joan, Marc i Mateu,
els quatre evangelistes de Déu."
Són les formes normals i correctes dels noms dels quatre
esmentats, corresponents a les castellanes "Lucas,, nJuan,,
cos» i «Mateo». Exemples: L

Ailés ha ringut a veure'm el meu amic Lluc.

- et criden per teléfon.
-foan,
El teu cosí Marc s'examinard. la setmana pinent.
- Mo.teu és un Íícot molt amable.
-
Etimologies: LIuc deriva del nom llati d'home «Lucas».
nom es relaciona erradament amb el que figura en l'advocació
ile Déu del üuc, de Mallorca i d'Alzira. Aquest darrer Lluc seml
venir, segons els investigadors, de l'¿tim llati «lucus" (: bosc,
bosc sagrat), cosa que éonfirmaria la situació en muntanyes
coses del monestir de Mallorca i de l'ermitori d'Alzira.
Joan d,eriva del nom bíblic nJohannes"; Marc, del nom personal
llatí "Marcus", i Mateu, del bíblic nMatthaeum,.
FoNETTcA

Sobre Lluc i Marc no hi ha res a observar.

_ Joan fé la particularitat, en totes les terres de la nostra llengua,
de pronunciar-se amb una o tancada que arriba a voltes a con-
fondre's amb una u, i agó com a conseqüéncia de venir darrere
d'una consonant prepalatal, que la tanca.
Mateu té s tancada com a resultat normal de rae» llatines senss
in{luéncia consonántica, i així ho confirma la tradició fonética en
els versos esmentats, oÍ Mateu rima perfectament amb Déu.
25'7
256
 nA la sgleya de senct Vicent". (De la Crónica, de Muntaner.)
nA l'endemá, Vicent Ferrer, lo sant darrer canonitzat...». (Jaume
I(oig en el Spill.J

TEMA 116 ( :ONCLUSIó

SOBRE ELS NOMS PERSONALS (IV)
Respecte als dos noms personals Lloreng i Vicent, e\
hi havia dues formes de nominatiu-acusatiu: «Laurentirl" i «
centiu", i dues de vocatiu: «Laurenti» i "Vincenti,. Les primeres
d
naren dues formes paral'leles de noms propis d'home: Ilorenp
Viceng, i les segones, altres dues: Llorent i Vicent.
En la llengua literária trobarem indistintament com a uoms
propis d'home Viceng i Vicent. Com que tot§ dos són correctes, no
¡rodem rebutjar-ne cap; encara que és explicable la preferéncia
¡lcls valencians per la forma que usem t¡adicionalment.
Lloreng és forma ú¡rica com a nom personal, perqué Llorent
no té tradició grirfica ni oral ni és viu, més que com a llinatge.

LES FoRMF-s AñB C I;ÍNAL

Lloreng s'esfetgoé com a nom propi d'home per tot cl terri
lingüístic País Valenciá i Balears-. I també s'hi
-Principat,
difondre com a llinatgc mal ortografiat- «Llorens".
Viceng es va estendre, -sovint
com Lloreng, a tota la nostra zona
tica; peró ha predominat com a nom propi d'home sols al Princi
i a les Balears. En el País Valenciá, VicenQ és molt abundant, F
només com a llinatge. EI trobem especialment a Alcoi, Dénia i
(a voltes escrit Tanmateix, no és improbable que
temps antic s'usás"Vicens,).
també com a nom en les terres valencianes.
Quant a documentació, citem només amb el DCVB un breu
satge del Blanquerna, de Ramon Llull:
oSent Llorenq i Sent VicenE... sien en guarda de mon filI.,

LES I.¡RMES AM¡ T FINAL

Llorent no ha aparegut mai com a nom propi d'home, sinó com

a llinatge, i se'l troba actualnent a Antella, Alacant, Monóver i
altres viles i ciutats valencianes. No se I'ha de confondre amb "Llo-
lente», que és d'origen lleonés, segons Coromines-
Vicent és la forma que ha prcdominat com a nom propi d'home
en el País Valenciá, tot desplaqant en aquest ús la forma amb q,
que ia hem dit que queda acÍ com a llinatge solament.
Quant a documentació de Vicent hem de dir que aquesta pre-
feréncia és molt antiga, com ho proven les següents cites tretes
del DCVB:

25<)
 Els castellans acostumen a fer la distinció entre un sant i l'altre
lot dient al primer .Raimundo» i al segon
llcngua no fem aqueixa distinció, puix que "Ramón,. En la nostra
tots dos noms tencn
cl mateix origen etimoldgic.
No és doncs Raifion o Raimond l'equivalent de «Raimundo,,
TEMA 117
sinó que en realitat representen formes modernes del mateix nom
llamon.
SOBRE ELS NOMS PERSONALS (V) l,a forma Ramon és tan antiga que apareix ja en documents
dels anys ll33 i 1244.

Mercé- La Mare de Déu de la Mercé és una advocació de «

tra Senyora la Verge Maria com a ajudadora dels oprimits"
la qual advocació és l'Orde de Ia Mcrcé, fundet principa
per a redimir caplius. Maria de la Mercé ha passat ier aiió a
nom propi de dona, i s'abreuja generalment dient-se només M¿
El mot Mercé procedeix del llatí E¡ .uror .,
bla¡ts en qué la d llatina passava a"mercede,. "¡. (com
final, es vocalitzava
«pede» que ha donat peu); peró en el cas de Mercé com en el
de fe, procedents respectivament de nmercede, i de .fede,, la rl
es va perdre, abans de vocalitzar-se, en una época preliterária,
segons la plausible teoria del filóleg francés, tan estüdiós de Ia
nostra llengua, Pierre Fouchi.
La d apareix només en el derivat mercedari, per cultismc,
puix que en mercé, com a mot d'evolució popular, els derivats
porten /¡.' diminutius d,e Mercé, Merceneta i Mercenona.
- nMers_edes,, «Mersedetes», etc., són inadmissibles adaptacions
del castellá nMercedes,.

Neus, Miracle- Igual s'esdevé, com a noms procedents d'advo-

cacions de la Mare de Déu, en Maria de les Neus I Maria del Miracle,
dites abreuiadamcnt Ne¡rs i Miracle.
a la senyora Neus que baixe, que Ia busquen.
-Digues
He conegut avui la senyorela Miracle Llorca.
-
nNieves, i ol\4ilagros", naturalment, són formes castellancs.

Ramon i Raímott. Ranto¡t deriya del nom personal germirnic

"Raginmund". Es mot d'evolució no¡mal. Modeinament éxisteixen
les variants Raítnon o Raimond, adaptacions modernes de la forma
Ilatinitzada nRaimundus", procedent com és clar del germánic
«Raginmund», segons ens explica Moll en el DCVB.
Els dos sants que donen origen a batejar dins la cristiandat xi-
quets amb el nom de Ratnon, són sant Ramon de Penyafort i sant
Ramon Nonat.
260 26t
 ',.rnt Roc era de Montpeller, Tanmateix, l'occitá el va rebre dels
¡1:r'mtrnics.
Com a dada curiosa, direm que l'expressió no haver-hi ni rei
rri roc signifr.ca .no haver-hi ordre ni concert (en una casa, en
rrrr afer, etc.)». Í no tenir ni rei ni roc vol dir «no tenir respecte a
TEMA 118 rringú,. Peró hem de tenir en compte que el roc que s'anomena en
t:rls expressions no té res a veure amb el nom personal Roc, sinó
,¡rrc significa «la torre del joc dels escscs».r Aquest roc, nom de
SOBRE ELS NOMS PERSONALS (i VI) (lita torre, deriva de l'árab, on signifrca «carro».

Ja hem dit en els temes anteriors que hi ha molts noms

sonals que són usats com a llinatges o cognoms. Aquest és el
de Sanq. senuina del nom d'home que
S¿¿c és la forma més genuina
Sanc. S¿¿q qut
castellá es diu nSancho", i a banda de ser nom d'home, és liina
molt caracteristic als paisos de Ilengua catalana.
Sazg deriva del llatí oSanctius,', i apareix ia en documents
segle xtlr en la forma actual.
Hi ha un llogaret molt bonic, enclavat en la comarca
ciana de la Riberá, prop de l'Enova, que té també el nom de Sang.
Parlant la nostra llengua, el nom personal será, doncs, Sang
i no nSancho,.
Si antic és Sarzg dins la nostra terra, més ho sembla ser Ricard,
que ia figura en documents del segle xrr. També, com el cas anterior
i com tants d'altres, pot ser nom personal o llinatge -aquest
bastant abundant en les nostres terres i sovint mal ortografiat.
Procedeix Ricard del nom personal germánic "Ricohard". En
ser assimilat per la nostra llengua als temps de la seua fo¡mació,
"Ricohardo perdé normalment la vocal protónica i quedá en Ricard.
I-a forma castellana "Ricardo" signiEca l'afegiment d'una o de ¡e-
colzament com és característic de dit iüoma.
Ric¿rd s'escriu amb d final per etimologia i per la regla que.ja
enunciárem (tema 17). Tal d final sona ¡ com totes les dd finals
en catalá (cfr. fred, dcid, tard).

Igual que en Ricard, conserva la terminació própia que tenia

en germánic el nom personal nHrod-ric", que va donar en la nostra
llengua Roderic (cast. "Rodrigo,).

Com es pot veure, són molts noms personals d'origen germánic

els que s'usen a l'Europa occidental. Tenim també el cas de Roc
(cast. oRoque"). Aquest nom té o molt oberta en valenciá. Antiga-
ment s'escrivia amb cá final, que sonava fr, com ia hcm explicat t
al parlar de Doménec. Roc ens pervingué de l'occitá, puix que Escocs (cas1, "ajedrez,).

262 2{,-l

I.
 Locucions més corents on s'empra paraula, són
Escoltar la. pa.raula de Déu, Una paraula de consol, portar la
aula en noni
t,,.ura1\ nom d'alsú,
d'alpú. Dono,
Donar iola ,"i"'poiü"]-r"ííá,
seua oarotla Falto, á"un'la paraula,
ñn/n,,t.
Scr h?me
home de Donar_paraula de casament, Calen'lets, nó
l\lr
paraules, :le ,paraula,
l)araules, Perdre
P la paraula- rrf*
ta.párauta,. io ;;;;"ü'D';;;;;r'i;
Ía¡ilitot 7l
Tenir tii¡iitrl n","i¡. ""'
n.*^-^- t-
TEMA I19 paraula, Concedir tá parauia, r""í,
i;;;;ü ;;.-"
MOT I PAMULA
Com s'infereix clarament de.les definicions respectives, mot pa_
raala signifiquen. coses ben difercnti enür" -ái" [i"-grá" i
¡runts de coincidéncia que els fa ben sinónims ¿; ;;;:;;r. -olt.
Hem usat fins ací el vocable mof i també el vocable par Paraula té com a accepció secundária la d,e mot, o siga oúltima
Segurament, el lector, pels contextos i així mateix pel seu llcnguatgs, (ia
tat del llcngua.t^ge,
unjtat. ( ia en llatÍ
llarÍ uulgu,
vulgar
ment de l'idioma, sap destriar els significats d'aquests aquest segon significat); per tant, t, és admés".paiáUolrl Éav-i"a* aár¡rtr
".paiáUotuJ adqui¡it
tius relativament sinónims. Tanmateix, com que a Ia ciutat de V :l1i"jl,.-"_q?X aldmés que alguna
atgu volta i sense
léncia i bona part del País Valenciá mot ha caigLlt en desús
rigor cientific_ s'use paraúla p., *ot ¡.;; p"?-.üt# j^ rno"u
així en la resta de la nost¡a área lingüistica, on té plena vitali
lL,na reperició d'aquest darrer). ";,
hem cregut adient de fer'hi alguns comentaris i aclariments. Contrárlament, hem de considcrar (i asó és una prova
lc, ra o¡[erencra entre mol i paratúa i de la necessilat dé mantenir més

MOT
l]]:f "n :t nosrre paraula.
vocabula_r_i) q,rc mot no pot usar_se en les locu_
(Vegáu.les to.""iá", ;;;;;";; i compa-
:1,".r,t^^p,..,?1.:
rlr
u-¡cr..., Hi 9: p..
(o con-
Segons el Diccionari General, nrol signiñca «so articuiat
Ieu_les.,
::
L:i-1"_2
Hr trobarel,
trobareu,
Lrooareu, ner
per cycmnlo !u";;-;; ;;;;ü
cxempte, que no cs pot
rc senlrt, uEscoftar el mor "*"I-p",
.¡:* *.--^--:
-^+ dir, pcrqué no
de Déu", ¿¡ lloc de-la paráui" dL Oei,
iunt de sons articulats) que expressa una idea i es pren com a perqué pamula
paraula significa acÍ, rectament, «una«una s¿rie de mofs
coses que Déu té a dir". §¡ s, pot tampoc di;.Do;a;;l-seu
mots, les
última unitat independent del discurs".
El castellá, quan vol donar aquesta precisió, diu ovocablo, F¡ltar, al mot», en compre de b""oi li.-iio' poliiii. Fotn, mor,
paraura, on pareuta lambé significa coses més exlenses o to
o 4Yoz».
rents de l'accepció restringidi i precisa de rzár.- i ben dife-
Hi ha rzols primitius, rnors derivats, mols simples, mots com"
posts, mols variables, flols invadables, etc.
_tl-:f jlt a Vaténcia i
.altres comarques és que, per
Les locucions més corrents on trobem mot són les següents: infl uéniia d"r ^",:gl::ry] 1ñária'ipi
""u,tuiii" i iii,'J
itll'"I' rl ii¿.Tij
Emprar el mot propi, Traduir mot per mot, Repetir alguna
mcnt per senrirlo i llesir-lo cada_dia),"i,.^
s,ta reiorq:rL-o.IJ.i-nr.
I úi'de paraula
cosa fixot per mot, No dir mot, No tontar mot, No poder traure-li
cn detrimenr
en dctrimenr u.t
del de iot.
u..
del .de iot. p".J
rrtut. rero ,i.Jí,
peró alxo
aixó ío .nr-f,,
.r'r'lr"
no ens ¿! preocupar, puix
ha de
mot (a algú), Dir qudtre tnots, Escriure quatre mots. d",t'actuat es[orq .u I t"iu t lu"l"*iiiJ pJ.i?i.u. i",,;*
:,i:.,:1,:":,ll-
riquir la nostra llengua, per tdrnai-ü ai ;;;:i;;",ffi;i. "n_
En castellá serien: "Emplear el vocablo apropiado, Traducir
vocablo por vocablo... Decir cuatro palabras", etc. En aquest idioma Ptinologies: mot deriva del llatí vulgar «muttu», que vol dir
també mot.
hi ha la tendéncia d'emprar en 1a majoria de les ocasions upalabra,
per ovocablo" o «\,toz», que sols usen quan, per a Ia claredat d'una Paraula deriva del llatí «parabola» (= comparació, proverbi).
explicació, s'exigeix.
l:.]1t,,,:lJ^*::-,,parábota, uu'.uotu.ionri i ."r riqri.i."ll's)gnificar
dcLuar, rncloent-hr el de tnot. (Clr. el castellá npclabra,, cl francés
PARAULA :lT"l::1._^Ii_lrancés,. com en catatá, exisreixen
accepcrons aproximades a les nostres. EI castellá
;;;;,'i «paroleo
Pq
dlstlncró entre «vocablo» o «voz» per un costat i ,palabia, tamÉé fa ia
Segons el citat Diccionari General, significa oalló que és dit» altre, enca¡a que es decanta més per per un
(com a primera i principal accepció). També vol dir opromesa i,*- ááq"..i-Árr.!r terme.
verbal", ufacultat d'expressar el pensament mitjangant el llen-
guatge articulat (: el do de la paraula),, i així mateix nl'exercici
de dita facultat,.

261
l(,-i
PARAULES MAL DITES
 TEMA 120

.COP' I «POP», PER COLP I POLP

El mot (cop, (amb o oberta),r si repassem els clássics, trobem

que no hi ha cap dubte que és tradicionalment colp, per més que
es produesca la pérdua de la I en la pronúncia de bona part
dcl catalá oriental.
L'étim llatí de qué deriva regularment és "cólaphu». Seguint
la normal llei d'evolució de1 nostre románic (ací, caiguda de la
vocal posttónica ¿) "cólaphu, ha de donar forgosament colp.
Cita Moll una forma-la de llatí vulgar «cólpu" que sens dubte existia
cn el segle vrrr, on es veu ja el cami recorregut dins l'evolució des
del llati clássic.
Documentació:
Trobem colp en Ramon Llull, Bernat Metge, Muntaner, Ausias
Ma¡ch, Joanot Martorell, Sor Isabel de Villena, etc.; i en els es-
criptors de la Renaixenga, no solament valencians, sinó del mateix
Principat; com ara en Jacint Verdaguer (poema del Canigó).
Quant a «cop!, es tracta, doncs, indubtablement d'una pro-
núncia defectuosa, descurada, molt moderna i que s'ha estés a
bona part del domini, peró no a tot, ni de bon tros, pulx que
mantenen la bona pronunciació del mot tot el País Valenciá i
Eivissa.
Fóra preferible, per la unitat de l'idioma, mantenir en la llen-
gua literiria de totes les regions la grafia clássica, etimológica
i totalment comecta colp, síga Ia que siga la realització fonética
que se'n faga.2

En npop, (amb o tancada) ocorre un cas semblant al del mot

«cop». Documentat en la llengua antiga profusament, cal que
vegem dues cites del DCVB, una de Ramon Llull («...fa pus bell
nomenar que gall, ni voltor, ni ca, ni ase, ni rajada, ni polp...'), i
l'altra trobada en la novella medieval Curial e Giklfa, d'autor
anónim (naquells bragos... qui de polp paria que fossen').
' Cfr. cop, amb o tancada, que signiñca rpart dels arbres, constituida
pel conjunt de cimals, branques, rames i fulles, és a dir, llevat dc la soca
i el1 tonc' (cast. .coDa,).
Així procedeixen totes les llengiics cultes.
 Etimologia: De "pólypu,, que significava en llatí polp.
Evidentment, la variant «pop», per més estesa que estigír
Principat iles Balears, no és més que una Pronúncia defectur
com la de (cop¡ per co¡p.
Actualment es conserva la pronúncia correcta de polp ai Pir
O¡iental, a l'antic regne de Tortosa, a Eivissa i a tot el País
lenciá. No hi ha, doncs, cap raó de pes per a no usar en tota
llengua literária la forma normal, etimológica, do-cumentada
els ilássics i vivent en grans i importants zones del domini
,
giÍstic nostrat, que inclouen ciutats tan imPortants com Tort
Óastelló, Alacant, Alcoi, i, sobretot, la capital valenciana. Si és
en realitat, en una época de lluita lingüística peró de plena
naixenga, tant el Prinóipat, com les Balears, com el País Valel
volem contribuir a la consolidació d'un idioma depurat, ric i
perador de les desviacions dialectals, cal que es faqa així en aq
i en tots els altres casos semblants.
Tinguem en compte, per fr, juntament, que molts de mots
presenten terminacions i derivats semblants a les est-udiades
ZoIp i potp, han conservat la forma correcta en totes les regions,
i támbt éls seus verbs derivats. Exemples: palp, falp, colpejar,
colpir, efc-
270
TEMA
121
DARRERÉ,, CADIRA I GANIVET
Moltes vegades, el parlar de certes comarques deforma vulgar-
rnent alguns mots d'ús coment, i aixü cal que siga corregit en una
clocució culta. En el present tema ens ocupem d'uns quants mots
t¡ue sofreixen deformacions en la parla colloquial de diferents po-
blacions del nostre domini lingüístic, entre les quals es troba la
ciutat de Valéncia. Són: l'adverbi darrere i els substantius c¿dfra
i ganivet.
DARRERE
D'aquest mot ja ens ocupárem en cert aspecte en el tema 36.
Vulgarment es sent dir «raere» a Valéncia capital i la seua rodalia,
«radere» a algun indret de Castelló i «radera» a diverses contrades
orientals de Catalunya. Les formes usuals són darrere o darrera,¡
ambdues documentades en la llengua meüeval. D'aquestes dues
fornes, úniques admeses en e1 Diccionari normatiu, es va passar,
per metátesi,2 a «rade¡e, o dradera», i, després, dins Valéncia, ha
arribat a dir-se incorrectíssimament «raere» per pérdua de la d
intervocálica-
La forma normal i etimológica, darrere, és corrent a Ia ma.jor
part del País Valenciá i l'única usada en Ia seua llengua literá.ria.
No cal dir, está ben documentada en els clássics, i procedeix de Ia
locució llatina ude ad retro,.
CADIRA
«Caira» no és tampoc forma correcta, sinó cadira, com hcm
vist en el tema 102. Cadira figura, així, a tots els nostres diccionaris
' Darre¡e s'empra en el catalá occidental i valenciá, i darrera e¡ el
catalá oriental. Fóra molt de desitiar, perü, que es decidís com a ünica
forma literária darrere, púix que és l'etimoldgica, amb Ia qual cosa, a més
a més, s'evitaria la confusió d'aquest adv€rbi amb el femení de l'adjectiu
darrer. (Yegeu I'article corresponent en el DCVB.)
' Transposició de sons, que es dóna també a moltes comarques dei
Pri¡cipat.
211
normatius, i així es sent dir a les comarques valencianes on
puresa conse,rva la nostra llengua i especialment al Principi
Balears. La forma sense d és própia ilel parlar vulgar i de
Tal cosa ocorre també en alties mots com "foraeti per
<maür» per madur, etc.
Hem de tenir en compte que aquesta mcna de
també es produeixen en el castellá, sobretot en el
.bocao" per nbocado", nasaúra" pel. «asadura», «cuñáD per «c¿rña
(ací amb reducció de les dues ¿á a una sola), etc. I tals formes
han passat tampoc als diccionaris normatius ni a la bona
ratura.
Etimologia: cadira procedeix del llatí
"cathedra,.
GANTVET
El nom correcte d'aquest utensili de taula és ganivet, o
amb !" rz primer i la u després. forma és la que va d'
am,b la seua etimologia, i
'la queAquesta
'ha predominat
des de segles
la llengua parlada i elcrira.
Paralielament, a quasi totes les nostres comarques i en els seus
parlars vulgars, s'ouen formes dialectals: «gavinet» (per metátesi)
o rganyivet» (per palatalització de la n); peró no han de ser em-
prades ni en literatura ni en el parlar culte, per la seua evident
deformació.
' Trempaplomes.
2'72
TEMA 122
SOBRE EL SUBSTANTIU ESTOIG
El mot ¿sfoig té, per excepció, o tancada, com Ia de la paraula
rdc. (Tots els altres_ mots que acaben en -oig, com boig, goig, roig,
( tc¿tera, la tenen oberta.)
El mot esfoig significa «capsa especial per a contenir un obiecte,
:rl qual és adaptada la seua fo¡ma exterior o interior".
Es paraula documentada des dels primers temps de la llengua,
com ho proven les cites de documents antics que insereix eI DCVB.
I Ieus-Ies acÍ:
oUn frontal de fulla d'argent ab son cstoig de fust,. (D'un do-
r:ument de l'any 1370.)
nUn parell d'ulleres ab son estoig". (D'un document de l'any
r s33.)
En els nostres clássics és paraula conegudissima i correctament
usada.
Estoig de I'espasa es refereix a la beina on es guarda la fulla
d'aquesta arma.
Estoig de culleretes vol dir "la capsa en qué es solen tenir
aquests coberts ".
També indica estoíg «la closca que resguarda les ales i serveix
de defe!§a a alguns insectes, especialment als coleópters (escara-
vats, gallinetes del cel o del Nostre Senyor, i tants d'altres).
La fo¡ma que es sent per Valéncia i altres indrets del nostre
País no és més que una deformació de la vertadera
-«estuig,-
paraula, deformació causeda per influéncia del mot castellá cor-
responent «estuche». Bande.iarem, doncs, la forma incorrecta i
direm sempre:
He comprat
una nrugnílica joia
en un estoip.
- Al cantó de casa hi havía una fdbrica d.'estoigs.
-
_. -Els coleópters són insectes que tenen la ilosca en forma
d'estoig.
S'ha derivat del substantiu estoig el verb estojar, que vol dir
principalment «posar dins d'un estoig (alguna cosá),:
els anells, que podeu perdre'ls.
-Estogeu
213
 També vol dir utenir guardat, contenir»:
estogem els nostres estalvis.
-Ací
Aquestacaixa forta estoja els diners d.e la paga del
-
TEMA 123

SOBRE EL MOT ESPERIT

f ,a forma generalment emprada per la llengua moderna en tots

,l:, territoris on és parlada és esperit, amb una i només i en la
.¡ll¡ba final. Es pronuncia com una paraula aguda, és a dir, amb
.', (:cnt prosódic en l'esmcntada i: .esperít".
lltimologia: Dues formes llatines contribuiren a la fixació
,l'rrquest mot en la nostra llengua: «spíritus, i «spiritui»- La se-
¡1rna, del cas datiu i molt reiteradament usada per l'Església, va
,., r'la que va predominar, i així s'explica el desplagament d'accent
.r la darrera síHaba en la nostra forma románica i el pas de la
¡r|imera i a e, cor¡. es pertany a tota i breu.
Tanmateix, la forma amb dues i («espirit») també es va donar
,rr la llengua antiga i, actualment, es conserva només en la llengua
¡r:rrlada de L'Alguer (Sardenya).
Vegem cites dels clássics, segons el DCVB, article «Esperit":
.Emflamat del Sant Esperit...". (Ramon Llull.)
«Lo cors e io spirit se aiunten...". lÍd.)
*Oida la missa de sent espirit, nos cenyim [a espasa,- (Jaume I.)
«Oida aquesta gloriosa e plaent resposta per aquells esperits
angelicals e virtuts excellents.,,,. (Sor Isabel de Villena.)
"Los mals esperits que ací són me trossegen los ossos i la carn,.
(Joanot Martorell.)
Hi veiem que «espirit» es troba només en els escriptors més
arcaics, i no sempre. En els valencians del Segle d'Or, és cor¡ent
Ia forma avui normal de esperil. Esperit és, doncs, Ja que ha d'em-
prar i empra regularment la llengua literária.
Heus ací locucions i frases d'ús popular per totes les nostres
ter.res:
Tapar els esperits: privar la respiració.
Eixugar.se els esperits: perdre la veu o l'alé.
Perdre els esperits: pérdre la forga vital, desmaiar-se.
Obrir els esperits: infondre nova forga vital.
Fugir els esperits: anai-se'n la vida, desmaiar-se.
Esperit de vi.' alcohol.
En esperit: en oposició a corporalment.

271 215
 Esperit angélic: ánget.
Mal esperit, esperit maligne, esperit del mal.' dimoni.
Tenir bon ¿sperif.' estar animós.
Tenir esperit: tenir valor, coratge.
Esperit de contradicció, esperif de sdcriÍici, esperit d'una
(Totes tres ben conegudes.) TEMA 124

R^Có, NO.«RINCó,

.Rincó, és un inadmissible mot híbrid. Tal forma no es troba

{ n cap text dels escriptors antics, i actualment no es sent dir més
r¡ue en les zones més desvalencianitzades del país.
En canvi, racó és generalment usat a tot el País Valenciá i a
lots els altres paisos on és parlada la nostra llengua. El DCVB fa
cliverses cites d'escriptors antics a on figura tal paraula:
"Cuitadament se més [es pos¿!] en aquell racó,. (De la novella
{:urial e Güelf a.)
"Que saben tots els racons escorcollar,. (DeL Somni de loan
loan, d,e Jaume Gassull.)
El mot racrj apareix en expressions com racó del foc (lloc el
nrés abrigat de la llar), racó de món (paratge retirat, Iluny de
lcs zones poblades), i en el vell refrany .41 toc d'oració, les xiques
al racó, q:ue alludia al costum de no eixir les fadrines de sa casa
cn les hores de la nit.
Dóna lloc també aquesta paraula a locucions populars tals
com:
Traure els rúcons: netejar bé un despatx, una taula, una ha-
bitació, etc.
Tindre (o tenir) un bon racó: tenir diners guardats, estalviats.
Saber tots els racons: conéixer bé una casa, població, etc.
Direm, per fr, que racó figura com a topdnim a diferents parts
de la nostra área lingüística:
El Racó (llogaret de la Marina).
EIs Racons (llogarct de les Valls de Pego).
Racó d'Asmari (llogaret del Principat de Catalunya).
El Racó de I'Espartosa (partida rural de la Foia de Castalla).
I així centenars i centenars de vegades en denomi¡racions sem-
blants repartides profusament per les Balears, el País Valenciá i
el Principat.
De racó derivert raconada í arraconar. Exemples:
carrer allí una raconada.
-El altres la
*Els jugadors me'l yan arraconar.

2'76 2'7'7
 Etimologia: racó prové de l'a¡ábic "rokono, que vol dir
i fou incorporat al nostre iüoma en l'época remota de
formació.

TEMA 125

*AUIAR» | *A|ILORAR», VULGARS DEFORMACIONS

Freqüentment es senten en el parlar vulgar frases com aquestes:

em canse d'uaúlorar* aqueiJca colónia-
-No
Aquestes flors ja no faz uaulor'.
-
oAulor, i <aulorar» són fruit d'un fenomen dialectal de difton-
gació que cal rebutjar de la llengua culta. Efectivament,. com una
-u."uica
t"iiátü á" l'épo"u del nlostre idioma (en qué l'article ¡a
no perdia la ¿ davant vocal olor ) "laulo¡,-) la o inicial que
-la mots, passá
.oriespo.t per etimologia a tals lr:lgarment a «au'. Cor-
rectament és olor i olorar.
La o inicial llatina, en passar a la nostra llengua, es va man-
tenir o, com podem veure pér multitud d'exemples que s'hi -podrierr
adduir- (excepcions a banda). De oofferire, ve el nostre oi-e-rir; de
.officium,, óf¡c¡; de noríganu», orenga; de "ovicla», ovella (cas'
tellá «oveja"), etc.

El cas de o/or és, doncs, clarissim. Substantiu femení procedent

del llatí nodore, (amb evolució de la d intervocálica en l), des dels
Drimers temDs de l'idioma el trobem profusament doclrmentat en
ia forma olor (a voltes, en l'arcaica oodor,). OIor predomina avui
en eI parlar oral de les persones cultes de totes les comarques, i és
l'únicá forma admesa en la Iiteratura actual. Aquest substantiu és
com hem dit femenÍ, tal com ho són també claror, coentor, loscor i
tants d'altres mots acabats en -or. Direm correctament:
Aquestes llors ja no fan olor.
- Quina olor més bona!
-
Respecte al verb olorar, podem aplicar els mateixos raonaments
que més amunt exposem, per justificar la seua o inicial, ja que
procedeix de l'inñnitiu llatí nodorare,.
L'errada que es comet dient «aulorar, és més greu que dir
oaulor", puix que ara es tracta d'un verb i se'n veu afectada tota
la seua conjugació. No és, doncs,
278
 jo "aulore,, ,tz «aulores», etc.,
7o naulorava", fu «auloraves», etc.,
sinó
io olote, tu olores, etc.,
jo olorava, tv olotaves, elc,
i així en tota la flexió d'aquest verb.
Una qüestió també interessant respecte al verb és Ia difr
amb oldre. Olorar signifrca «aspirar l'aire amb el nas per
l'olor d'una cosa". Exemples:
Olora tu aquesta rosa.
- M'abelleLr d.'olorar aquell perf um.
- ,lt: Valóncia i altres ciutats, la pronunciació dels verbi olegai i obrir
Oldre vol dir ofer olor (alguna cosa),. Exemples:
Aqueita poma ol molt bé.
- rosa perqué ja no olia.
-He tirat la
Hi ha comarques on s'usa el verb oldre en tots dos sentits: cr
a nfe¡ olor" i com a uaspirar per sentir olor,. Aqueix doble ús
dialectal: la segona accepció i'ha de dir sempre-o/orar. Cal
tots dos verbs, peró cadascun amb el significat que li pertany.
2ll0
TEMA 12ó
MES SOBRE EL DIFTONG
INICIAL VULGAR *AU»
La diftongació vulgar i dialectal de la o en principi de paraula
,¡rrc explicárem en el tema anterior, afecta a alguns altres mots de
l'idioma. Especialment necessita ¡ectificació, en el parlar popular
r de les diferents formes de la seua conjugació.
oF EGAR
Apareix escrit amb o inicial a través de tota I'época clássica
(el Curial, Lo Passi, les ob¡es d'Ausias March, de Mártorell, etc.).
I amb o inicial apareix també en l'actual literatura. Tanmateix, la
forma vulgar i rebutjable naufegar, ha pres molt de vol en el
País Valenciá i així mateix a a moltes
tes comarques de les Balea¡s i
del Principat de Catalunya. Aixó no obstant, ;l costat de la forma
vulgar, bé és cert que també es diu molt la correcta en gran
vulgar, part
sran Dart
del domini de Ia nostra llengua.
OBRIR
Obrir, et canvi, és la forma general, la que es diu bé en grans
extensions del domi¡i lingüstic nostrat, i certament la que r-rsá i ha
u-sat sempre la llengua literária. No vol dir aEó que áo hi ha en
absolut comarques on coexisteix amb la forma aixÍ, és
"aubrir,;r
precisament en les classes populars de la ciutat de Valéncia on més
arrelat trobem aquest defecre de dicció.
Obrir deriva d'un encreulmenl dcls verbs llatins «operire, i
«aperire", amb predomini de la o del primer verb, com ha ocorre-
gut en la germana llengua francesa. (En castellá no hi va haver en-
creuament amb «operire» i, per tant, va resultar «abrir,.)
Com que olegar i obrir són verbs, les formes vulsars en ..au,
inicial (igual que hem dit de olorar en el tema 125) s'estenen a totes
' I ñns la més corrupta naurir',
281
les de la seua conjugació. Taml¡é se'n veuen afectats els ll
derivats, que en són bastants.
No sols no haurem de dir naufegar, ni sirrrj r¡rr,.
poc no direm "aufec,, "aubrir,,
.aubertura», naubert» ¡¡r .¡r
-iÍ"eot,"ii"rtiro,
"aufegat»,
ii", qu" ti" oti* obert i oterta. Eiist,'i,. r
e[ substantiu abstracte de poc ús en el País Valenciir, o/r1¡,,r TEMA 127
no pronunciarem "aufegor».
Heus ací ara uns exemples d'aplicació de totes les for.urcs LA .O FINAL ATONA '
rectes esmentades:
lo, en aquesta almosÍera, m'ofegue.
- El lill de Maria es va olegar del lum de I'incendi. Les vocals finals del llatí vulgar no accentuades es van perdre
- una calor que ofegava. t,)tcs en passar al catalá, a excepció de [a -a. Exemples:
-Feiapare d'Emili pateix d'oÍec.
-ElAci no comprem
- Dins la casa feia cam¡ses d'ofegat.
una ofegor que no s'hi podia estar.
dómina
apotica botiga
-
-loNo obriré totes les portes.
cal que óbriga la finestra.
gamba
fenestra
cama
'finestra
- els ulls a Ia veritat! coxa cuixq
-Obriu
Aquell finestró s'ha quedat massa obert.
- les finestres del tren anaven obertes. pectorale
-Totes offerire olerir

spiritui
amo o.m, ame
canto cdnt, cante

plumbu plom
sulcu solc
stúdiu estudi
su¡du sord
caelu cel
fu¡nu lorn
ápiu api
iuntu junt
médicu tnetge
masclu mascle
acru agÍe

EI nostre idioma, per aixó i com a regla general, no té -o final,

ja que la «o, o la «u, llatines que eren les que podien haver-n'hi
' Olec. significa rextrema ditculrar de respirar, (com la que pateix donat passa en castellá- s'hi va¡ perdre totalment-
un asmatic, per exemple). En castellá es diu .ahogo,. -com
' Olegor és .qualitat o condició d'un ambient on Ia respiració és difÍcil,
(com la d'un café carregat de fum i olor de licc¡rs, ia cliun dorn¡itori no
' Recordem que vocal átona és la que no duu acc¿nt prosódic, i tónica
la que en duu. En el mot dona, l'átona és la a i la tónica la o; en estqdi,
ve¡tilat, erc.). les átones són la ¿ i la i i la tdnica la 4.

21t.1
 EXCEPCIONS: La nostra lle[gua, tanmateix, manté -o final en
pocs casos:
1. Després de rr, en alguns substantiusr carro, lerro, terro,
porro, etc.
2. Per assimilació a la vocal tónica quan aquesta és una o o una
(al costat de rotl.), monjo, moro, cuiro, sulo, etc.'
3. En cultismes com modo, halo, elc.
4. En l'arabisme zero, i eD mots manllevats modernament a
Ilengües i acccptats en el nostre léxict lorero, esbirro, pallasso, etc.
Per aixó, fora d'aquests casos, tota 'o final no accentuada es
estranya al geni de la llengua i rebutjable.
' I en la 1.^ persona del prese[t d'indicatiu dels verbs de la primera
conjugació que tenen o tó[ica en el radical. Per exemple, escoltar, portar,
tornar, qüe al costat de les formes clássiques (jo) escoUe, (jo) porte, (io)
lorne, fan en gran part del domini escollo, porto, torno; foúncs que després,
per analogia, han passat a altres verbs que no tcnen o rizotdnica.
2r3 +
¡¡.'
TEMA 128
LA TERMINACIÓ MASCULINA -A
Aquesta correcta terminació correspon a mots tals cofn alcoid,
Itortold, parroquid.
-,4. procedeix del sufix llatí u-anu,, que ia trobem en primitius
r¡ue ens vénen del llatí vulgar. Exemples: llunyedd, de «longitanu,
(cast. andd, de «amitanu" (cast.
germd.,"Iejano"); 'redil,); cristid, escold,
de «christianu», «scholanu», «germanu».
S'ha conservat també com a sufix viu per a formar nosaltres
rnots nous partint de radicals nominals. I aixi hem fo¡mat en primer
lloc gentilicis: de Castella, castelld; de Valéncia, valencid; dé Gan-
<lia, gandid- (En realitat, no és que posem un accent a la dar¡era
a del substantiu; de fet, afegim el suñx «anu» reduit a -d als radi
cals «castell», «valenci", "gandi,, com es veu més clar en catald,
del radical «catal», de Catalunya.)
En els gentilicis que porten aquesta sufuxació, ens cal advertir
que han de revestir precisament aquesta forma, amb la nostra
terminació i no amb l'equivalent castellana o-ano,, i aixó per les
mateixes raons que exposarem ben irmpliament en el próxim tcma
parlant de la terminació -¿r. Són molts els gentilicii que estem
acostumats a sentir dir en castellá («colombiano», «ecuátoriano,,
nhabano", nhispano,, «murciano», «mejicano», etc.), i en lloc de
traduir,los degudament, els seguim dient en castellá. Tots aquests
i tots els que se'ns presenten de la mateixa classe, els hem de fórmar
amb la terminació correcta: colombid, equatorid, havd,t hispd.,
tnurcil, tnexicá, etc.
També porten el s_u6x -d adjecrius dc proccdéncia o pertinenga.
-Exemples: de h.orta, horrolit; de tnilíciu, tniliciá: cle parióquia, pár.
ro-quid;
-de_poble,
pobletd (cast. .pu.eblerino,); de iepúbtica, repu-
blicd: de Gregori, gregorid; de Llull, lullid; de Luter, tuteid, érc.
-Notem els dos llinatges valencians Saragossá. (escrit moltes ve-
gades «Zaragozá» erradament) í Muntanyána (escrit també amb
mala-ortografia nMoItañana,).. E[_ primer és un gentilici: saragossd
(fill de la ciutat de Saragossa); el segon, un adiectiu de procédén-
la capital de Cuba, en Ia nostra llcngua, és I'Havarn, amb
.' .El nom.defricativa
y (labiodeqtal so¡ora).
lll-5
cid: fiuntanyana, femení de muntanyá. (: muntanyés, de l¡r
tanya).
No direm, doncs, mai mots com nllirianoo, «miliciano»,
rano», «serranoo..., sinó llirid., miliciá, luter\ sefrd, etc,
el nostre idioma conservará la seua fesomia peculiar, la TEMA 129
monia característica, e[ seu ritme especial que el
entre totes les altres llengües. LA TERMINACIó -ER, NO «ERO"

La terminació -¿r és la própia de l'idioma; c-ero» és normal

,rr castellá, peró en catalá resulta francament improcedent.
-Er procedeix del sufix llatí «-ariu", el qual va arribar a la nost¡a
llcngua a través d'una etapa «-air» (per metátesi de la i i pérdua
¡lc Ia desinéncia). Exemple: del llati "fornu" (= forn) prové l'ad-
¡cctiu «fornariu» (afegiment del sufix "-ariu" al radical); després
s'esdevenen les formes successives nfornair" i lorner (aquesta, ja
r rostra).
primitius que ja venien fets del llatí
--Er figura en substantius
vrrlgar. Exemples'. acer, de «aciariu»; carrer, de "carrarl:,"; diner,
clc ndenariu,; febrer, de .febrariu,; gener, d,e ngenariu,.
El castellá, que va consewar la "u, final com a «o', ha adoptat
la terminació *-ero' (.-ariu, ) «-airu» ) .-eror). El galaico-portu-
gués en va fer u-eiroo. Així, l'étim «genariu» doná *janeiro, en
portugués, «enero, en castellá, gener e\ catalá. I tan estrany com
cns és «-eiro" ens és també «-ero», no cal dir.
Peró, a més, -er s'ha conservat com a sufix viu, és a dir, com
a terminació que apliquem a radicals de mots per a formar-ne de
nous. Afegit a radicals nominals, designa professions, utensilis, llocs
on abunda el primitiu, pertinenga, qualitat, gentilicis, etc. Exemples:
Professions: de ariu, arxiver; de banc, banquer; de carbó, car-
boner; d.e fleca, flequer;t de taca, vaquer, etc.
Utensilis: de agulla, aguller; de brasa, braser; de loc, foguer; de
tintd, tintel, etc.
Llocs: de formiga, lormiguer: de planta, plattter; de pedra (amb
doble sufix), pedreguer. Es a dir, "lloc ple de formigues,, «camp
ple de plantes joves,, "lloc abundant en pedres,.
Pertinenga o qualitat: de ametla, ametler; de castanya, cas-
tanyer; de rosa, roser; de presó, presoner;2 de festa, lesler; de
lalla, faller; de romang, rotnancer, etc.
Alguns gentilicis: de Artana, artaner; de Dénia, denier; d.e Elx,
Elxer; de Monóver, monoeer.
' Fleca i llequer volen dir, ¡cspectivament, «forn de pa, i ,forncr de pa».
' Presoner equiyal al castclla npririonero'.

28(r
 Aplicar, doncs, la terminació «-ero» és, a banda d'urr vulgari
una greu incorrecció lingüística. No direm paraules tals co¡rt
marero", sirró cambrer; "cotxero», sinó cotxer; «candelero»,
candeler; «carassero», sinó carasser; «festero», sin6 fester; .r<»t
cero», sinó lornancer; «casero», sinó caser,' "falleroo, sinó fallcr,
TEMA 130

LA TERMINACIÓ -INO" NO ES NOSTRA

llem explicat cn el tema 129 que Ia -o final átona no és própia

rlcl nostre idioma més que en certes ocasions. Dins la mateixa
rliicstió, ens ocupem ara del final "-ino», que en la nostra llengua
r-:s -í.
Procedeix aquesta tcrminació de la llatira vulgar "-inu». En
r:1 nostre idioma, a més de la pérdua de la -4, hi ha en el singular
lrt caiguda de la "n (igual que en els casos esmentats en el tema
128). Áqucsta rr reapareix en els femenins i plurals. Exen.ipies:

coixí (cotxins)
molinu molí (molins)
patrinu padrí (padrína, padrins, patlrines)
ücinu yeí (veína, ve'ins, vdines)
vinu vi (pins)

Són ri-roliissims cls substanlius i adjectius acabats en -í (-irua,

-itts, -irLes) que tots els valencians diLten correctament. Exemples:
El teu lill estd. fet un fadrí.
-
*El te¡xit era tnolt fi.
D'ací a alld, hí ha ntolt dc camí.
- Va venir a \¡ell'e'tn un barcelotú.
tneu regitnent hi havia dos torrenfitls i tut tottosí.
-Al
Peró són moltes també les incorrcccio¡rs que cometcm aplicant
la terminació forastera "-ino,, sobretot quan es tracta de cultismes
que ens arriben a través dels llibres o altres lectures en castellá.
Tals són "alpino», nfemenino,, "masculino,, «interino,, «intestino»,
.bovinoo, «canino», «equino», «ovino», «porcino», etc., que en llen-
guatge correcte fan alpí, lemení, masculí, interí, intestí, boví, cani,
equí, oví, porcí, etc.
També en els gentilicis que ens arriben sovint per la premsa,
la rádio, la televisió, l'ensenyament del castcllá, cometem error,
sobretot a les ciutats de Valéncia i Alacant: "bilbaino,, nvizcainoo,
rgranadino", «santanderino», etc., en lloc de bilbaí, bíscaí, granadí,
santand.erí, etc.

28ll 2lt1)
 Uns altres noms o ad.jectius que ens cal corregir són: el
«argelino», els substantius «assessino», "destino» i «platino,, i
qualificatius «cretino», "divino" i «marino», que molts valen(ri
diuen correctament, peró que molts d'alt¡es els fan a la castell¡
Aixi, farem algerí (= fill d'Alger o d'Algéria), assassí, destí, p
cretí, divi i marí.l TEMA 131

El substantiu endevi (casl. .adivino') es diu molt per tol

País Valenciá, peró no a la capital, on caldrá reposar tan .CRIDÁ,, .MASCLETÁ,
"CREMA",
paraula. I ALTRES VULGARISMES
Per excepció, hi ha uns quants termes en -irzo admesos
normals en la nostra llengua. Es tracta dels següents subs
d'origen italiá, que són utilitzats pcr la major part de les ll Cada any amb motiu de les festes de sant Josep, sol suscitar-se
europees: andantino, catterino, casino i concertitto. ¡ropularment la qüestió de la co¡recció o incor¡ecció gramatical
tle certs termes que s'hi refereixen. Tals són falle-
t¡- crefna o «c¡emá» o crelnada; crida, "cridár;-te¡minologia
. rnascletá», etc. "despertá",
El problema enclou tres qüestions que s'entrellaccn:
L': Els postverbals.
2.": Les terminacions dels participis de pretérit.
3.': El sufix -ada aplicat a radicals nominals.

E,LS PosrvERBAr-s

El nostre, igual com altres idiomes, possceix una série de subs-

tantius de derivació postverbal.' Análogament a com es formaren
cn llatí (clr. dg npugnare, .pugra,), els postverbals fcmenins nos-
tres mantener la c de Ia terminació d'infinitiu dels verbs de la
primera con.jugació (els acabats en -ar); t si són masculins, qucden
reduÍts, tals postverbals, al radical del verb. Exemples:
.s d.riv! el po!t!orb.l

p¿scar pesca
provaf provct
vedar veda
cfetnar cremft
cridar crida
desgelar desgel
preSar plec
sortejar sorteig

Resumint: crema i crida són, doncs, substantius legítims.

I N'hi ha un entre ells que no és de procedéncia llatina, peró
-¿ss¿ssí-
que hi és comprés per formar igual que si ho fos el femení i els plurals.
' Es diu postverbal el nom t¡et d'un verb sense ajuda de suñx.

290 291

]
 Quant als significats, tenim:
Crid.a vol dir especialment «acte de cridar o anunciar en vcrr
alta una cosa d'inte¡és general, (cast. upregón»). Es paraula molt
documentada en els clássics:
"Lo rei d'armes féu crida als quatre angles del camp que ningri
parlirs ni fes signes,. (De la novel.la medielal Curial c éU'et¡a.¡ " TEMA I32
"Es feta clida per la ciutat...". (Del Llibre del Consolat de Mar.)l t-{ TERMINACIÓ DELS PARTICIPIS DE PRETERIT
Cr¿¡l¿.¿ r si-cnifica «actc de cremar o cle cremar-sc,. Exemplcs:
la cretna de la ciutat, otdenada peL Cásar-
presurciar Com a continuació dcl tema anterior, tractarem ara la seplona
-Vaigcrenta
-Lu fortLitta d'aquell bosc pa ser una lld.stima. qüestió de les que hi anunciirrem.
Teodor Llorente escrivia en un dels seus Les formes débiis del participi de pretérit del Ilatí vulgar eren
«-atu»», (-ata»,
"
Cant a a Sagunt i a sa gloriosa "-itu', «-ita", «-utlr», «-uta». En Ia nostra llcngua
rlonaren el segücnt resultat: -at, a{[a, -ít, -itla, -ttt, -r.ida. Exemples:

cantar cantat, catltada

partir partit, parti¿a
perdre pcrdut, pertltLda

En les tres termin:rcions fc¡ncnines, com veiem, la f intervocá-

lica llatina passa regularment a d, com s'esdevé en altres mots no
verbals (nasciata" oivtda, "bucata" bugada, ucata" cuda).
Aplicant el precedcnL par-adigma als verl¡s que tant s'empren en
parlar de les Falles crenúr, despertar, disparar (o despa-
-cridar,
rar) i planfar-. tindrern uns participis regulars cridat, cridada;
cremat, cretnada; despertat, despertatla; dtsprLrat o desparat, dis-
parado o desparada i plantal, plantada.
Aquests participis tenen aplicaci(r primerament per a formar
els temps composts de complenrent pronominal femerrí: l'he cri.
dada, I'han cremada, I'havien despertatla, I'hauran desparada, l'hau-
falla-,
-la xica-; L'han cretnada -la
rien plantada. (L'he cridada
etcétera).
Peró moltes vegades [a terminació de participi de pretérit feme-
ní -ada serveix, aplicada a un radical verbal. per a formar un subs-
tantiu que denota "l'acte o l'efecte cle l'acció del verb corresponent,.
Així, cridada és l'efecte de l'acció de cridar; cremada, l'efecte de
cremar; desparada, I'acte o l'efecte de desparar; despertada, I'acte
o I'efecte d.e despertar; plantada, I'acte de plantar.
I Cites del DCVB.
I No importa que crcnrc tinga a part el signiñcat de «nata de ia llet,,
pastes per a la pell", elc., puix el conle\l aclarc¡x el vertader signiñcat
"certes
en qué s'usa.

29). 29.1
DIFERÉNCIES ENTRE CRIDA I CRIDADA,
CREMA I CREMADA

Crida, ja hem vist en el tema anterior, que signi6ca «act<r

cridar o anunciar...». Cridada, com a substantiu, vól dir, no l'a
sinó l'efecte de cridar. Exemples: TEMA 133

-
Estic cridant el meu fill a dinar í no respon a la EL SUFIX .,4Dá APLICAT A RADICALS NOMINALS
cridada.
- EI dírector li
ha let tres cridades per teléfon.
Cri.da és en castellá upregón"; cridada és .llamada". La terminació -ada, origináriamcnt terminació femenina del
¡rarticipi de pretérit, va passar,.ja en el mateix llati, a formar
Entre crema i cremada hi ha una dife¡éncia semblant. C ricljcctius i substantius. En la nostra llengua, a banda la scua apli-
és l'acte; cremada és l'efecte, o siga la plaga, ferida o nafra t:ació a radicals vcrbals (tema anterior), és un sufix de gran vitali-
duida pel foc. Exemple: lat que, amb raclicals nominals, forma derivats d'acció o de movi
rrrent (com de venl, lentada; de galta, galtada), de coniunt o col-
la crema de Ia nostra falla, em taig ler una lcctius (com de fill, fillada; de genf, gentada), de plenitud (com
en -En
la md ,.le poal, poalada; de sac, sacatla; de falda, faldada), etc.
Existint els noms coel i masclet en la festa valenciana de les
lialles, és natural que la seua acció, rnoviment, colp, conjunt, etc.,
s'expresse mitiangant l'aplicació del sufix viu que té l'idiorna per
a tals derivats, i aixi, de co¿¡ s'ha derivat coetada i de masclet,
trLascleÍada.
Una altra cosa és com, e[ nostre poble, pronuncia la terminació
-ada. A la ciutat dc Valéncia, ara (no semprc) es pronuncia com
una ¿ accentuada
-.despertá,, "dispará» 6 "despará,, «mascle-
ti,, «plantá", cn compte de despertada, disparada o desparada, ntas-
clelada, plantada. I hcm d'advertir que aquesta reducció dc -ada a
«á» sola no és privativa del parlar vulgar valencii, sinó que també
ho és del castellá dialectai: «He visto Ia llegá del barco»; « l\ili cuñá
no me saludao-
Les causes dc tal vulgarisme en el nostre país són la pronun-
ciació descurada i, sobretot, Ia falta d'ensenyament de I'idioma a
les escoles. (Les llengücs abanclonades adquircixen ben prompte
tota mena d'empobriments i deformacions.)- Per llei del menor es-
forg, la d intervocálica ha caigut en les terminacíons -ada i -ades
(el plural): pLantdda, plantades han passat ¿
Ia primera moltes vegades a través d'una etapa "plantá, i .plantáes»,
"plantáá" de quó
hi ha mostres en el parlar vivent actual. Igual s'ha-esdevingut amb
totes _ Ies _paraules_ d'aquesta terminació: despertada,
"deipertá,;
mascletad_a, «mascletá"; vegad_o, «vegd», etc. aes terminacions ger-
manes -id¿ í -uda no s'han alterat, probablement per la difeient
posició en qué es pronuncien Ia i i la ¡¿ davant la a: partida, ve-
nud.a, elc. (Sols en una petita área de l'extrem meridional valencitr
es diu «partía", «venúa», etc.)
 La reducció de -ada a «i» i ds -af,¿s a «a€s" és modernÍssinr¡r i

ha dominat encara tot el País Valenciá; no ha penetrat t¿rrl

al Principat ni a les Balears, que mantenen la pronunciació cor.r.r
que era general a Valéncia fins ben avanEat el passat segle:
tornades;
tornad pujada,
es ; pui ada, pujades;
puj ades ; despertado, des periades ; deiparada,
despertada, despcrtades; deipa a
parades; ntascletada, mascletades; plantada, planlades, etc., qrrc
com figuren en els diccionaris, com escriuen els nostres boni I TEMA 134
rats i com cal que diguem tothom.
SOBRE CERTS CULTISMF,S

Una particularitat molt notable del nostre poble és la seua faci

litat per a pronunciar clarament difícils grups consonántics. Exem-
¡rles en trobariem a cada passa: ,ris1s, disgusts, larts, blancs...
El catalá, com altres llengües romániques, ha tret dive¡sos
nots erudits del llati i el grec i els ha adoptats ficilment sense
lraver passat per la sccuJar cvolució popular dels mots corrents.
Tal passa amb els acabats en -ac.te- Hem de parar esment que
en aquesta terminació culta el parlar normal no titubeja. Diém
corrcctament:
Acte, attefa.te, exdcte, olfacte, pacte, putreÍacte, tacfe, tracte,
compacte, contacte, cotltracle, extracte i retracte.
.Hem de notar que Ia incorporació d'aquests cultisntes feta per
.)a llengua castellana, no ha produit un absolut paral.lelisme amb
lcs formes nostres, puix que les lleis fonétiquei que regeixen la
lJengua germana són difercnts a les de la noft¡a. Així, uñ castellir
escriu «acto", «arfefacto», «exacto», «pacto», «plltrcfacto», «tacto»,
«compacto», «contacto» i «cxtracto»; peró a olt'ucte diu nolfato",
a tracte diu «trato» i a contracte «contrato», amb pérdua de ia c,
per reducció popular.-També es sent dir vulgarment a cefts par-
l¿nts castellans lr seua dificultat a articular el so de,t abans
de la ¿* «azto»,-per«pazto», «contazto», etc.
Doncs bé: hem de mantenir la puresa i uniformitat de les ter-
minacions eo -acte, com es fa en la major part del país Valenciá,
si no és en tot naturalment, algunes persones poc curoses
-llevat,
en la- nostra pronunciació i molt influides per les dites formes
c¿slellanes-. Així, no direm mai:

-He fet un «trate».

hem lirmat el «contrate» de l'aigua.
-la
Ni molt menys:
Jo tinc molt bon
- "fato".
Sinó:

-He let un «tÍacfe».

296 ?t)1
 hem
firmat el contracte.
-Ja
Jo tittc molt bon olfacte.
-
I d'aquesta manera parlem una llengua culta i no una
dialectal.
En els derivats, mantindrem també la c: paclar, tractut' ( TEMA 135
«tratar»), contractar, extractar, retractar-se (= desdir-se'n for
ment), etc. SOBRE LA TERMINACIÓ.IU
o tracte amb qui siga compraclor-
- IElls van pactar entre ells.
- Hent de confractar uns técnics de primera classe. En l'época remota de la formació del nostre idioma a partir
- Jo tto em rull retractar d'alló que he dít. rlcl llatí'lrrlgar, la terminació «-ice" i fambé tot el sufix «-t¡ice»,
- vln evolucionar a través de diferents etapes fins a resultar -ia i
lri¿r respectivament. L'eminent filóleg francés Pierre Fouché ha in-
vcstigat a fons aquest fenomen, i ens diu que la forma final apareix
i;i consolidada en el segle xrr, i així s'ha conservat fi.ns els temps
¡ctuals.
Per exemple:

perdice perdiu
tamarice tamariu
actrice actriu
adoratrice adoratriu
cicatrice cicatriu
matrice matrilt
motrice motríu

etcétera.'
El castellá difereix de nosaltres també en aquest punt, perqu¿
Ia seua evolució va donar «-iz" í "'triz» respectivament. Exemples:
"perdiz», «tamariz, (cert arbre que creix vora els
rius), nactriz",
«adoratrizo, "cicatriz", etc.
Per influéncia castellana, en algunes ocasions la terminació -lu
és substituida pel barbarisme «-ís», cosa que ca1 evitar curosament:
No hem de dir mai:
no rü representar bé el seu paper.
-L'"actrís,
Alló era un cowent d'«adoratrisses».
- tenia la ferida, m'ha quedat ana ucicatríso.
-On
' Naturaiment, no sempre una base llatina ha donat mots parallels i
sindnims castelli i en catalá. Per exemple, l'étim llati «cotumice' no
en
ha donat cap substantiu en el nostre idioma, i sí e-n castellá:.. 'codorniz,. EI
nom nostre-d'aquest conegut ocell Procedeix del llatí .coátila' i és guatla
(o guatlla).

29ll
 ¿nvi¡1¡ tota la documentació a la casa
-l/¡n1
At¡ui em posen la lorga nmotrís" al taller.
-
Sinó que direm correctament:
no va representar bé el seu paper.
- L'actriu
Alló era un convent d'adoratrius. TEMA 136
- On tenia la ferída, nt'ha quedat una c¡catríu.
- enttiar tota La documentacíó a la caso matriu. CORRECCIÓ DE TERMES ERUDITS
-VanAt,ui ¿m posen la forQa motriu en el taller.
-
Aquesta regla s'estén a molts altres mots de Ia mateixa
nació i origen. Els femenins de etttperador i insr¿1¿{fol seran Ei nostre idioma, com tots els románics, té en el seu Iéxic mots
entperadriu i institutriu; el d,e tLctor jzr hem vist que és acfriu. I de dues plocedéncies: uns, fruit secular de l'evolució de Ia llengua
mots castellans «cantatriz», "directriz», «generatriT-» i « mare, i els altres, manlleus al llatÍ i a[ grec fets més o menys mo-
scran cn la nostra llelngua cantatrilt, tlírectriu, generalrilt i meret dernament pels erudits, homcs de ci¿ncia, etc.
Ar-a ens ocuparem d'una s¿rie de substantius erudits i científics
que acaben en -así, -esi, -is¿ .i -oi¿. Aquests mots, en castellá tenen
's final en el singular i fan el plural igual al singular. En el nostre
idiorna tenen -i final en el singular i el plural en -s com és la regla
general.
Com agó pot donar dc fet está donant- origen a confuslons,
-i
heus ací un quadre comparatiu on queda ben aclarida la qüestió:
Si.q¡rlar§ i plu¡¡ls c.srollañs

lit iusi li tiasis li tiasis

oasi ocsis oas is
:incrasi sincrasis sincrasis
catequesi catequesis catequesis
diuresi cliuresís diuresis
mimesi tnimesis mimesis
f esi lesis tesis
crisi crisis crisis
tis¡ f¿s¿s tisis
andlisi ani¡lisis análisis
éxtasi ¿rtasis éxtasis
pordlisi pardlisis parálisis
apoteosi apoteosis apoteosis
dosi dosis dosis
hipnosi hiwosis hipnosis
metamorlosi metamorf osis metamorfosis
neurosi neufosis neurosis
psicosi psicosis psicosis o sicosis

De manera que nosaltres direm correctament:

*Van poder arribar a un oasi.

-l( ) I
30(l
 El Sahara té
molts oasis.
- S'ha proddit una crisi.
- unes crisis molt fortes.
-Té
He fet la tesi d.octoral-
- Havia arreplegat les tesis de deu alumnes.
- M'he fet una andlisi de sang. TEMA 137
- El doctor ja té acabades
- Pateix una greu neurosi. totes les and,lisis- METATESIS INADMISSIBLES (I)
- En Ia vida moderna són molt freqüents les neurosis.
-
Etc.
XI CALLA, NO .QUITXALLA,
Notem que en el nostre idioma hi ha diversos sufixos de valor
col'lectiu, com ara
-ada: gent(ada), conjunt de geots; teul(ada), conjunt de teules
que tapen una coberta.
-alla: fadrin(alla), conjunt de fadrins; ferr(alla), conjunt de fer-
ros vells; ioven(alla), coniunt de ioves; menud(alla), coniunt de
coses menudes; mur(alla), coniunt de murs;,ric(alla), conjunt
de xics.
-am: costell(am) el coniunt de les costelles; don(am), multitud
de dones, etc.
Amb significat col'lcctju semblant podem citar'ne molts més:
-ar (pinar), -eda (arbreda), -osq (avetosa : bosc d'avets), etc.
El que ens interessa ara especialment és -alla, quc, com -4¡??,
afegeix al seu sentit collectiu un matÍs més o menys despectiu.

ha lrencat o.questa nitels t'analsde la plaga?

-Qui ha de ser? LtL ladrinalla, qLle alla.¿en tots letlant.
-QuiPel carreró acudia un donam que leia por: toles escrídassant
-
i descabellades-
El sufix -alla prové del llatÍ "-ália,, i la seua aplicació resulta
clara, com hem vist més amunt. Ara bé, si el nom o radical de nom
que li apliquem és incorrecle, tot el conjunt ho será. Hem llegit,
i dissortadament encara ho seguim veient aparéixer en proses lite-
ráries, el mot .quitxalla, per a referir-se a «conjunt de xics en ge-
neral, o de xics que juguen en un lloc, o que hi ha en una casa, etc.
I és evident que aqui hi ha hagut una transposició de sons: nquitx,
en lloc de nxic, (el darrer so posat com a primer i el primer com
a darrer).
Etimologia: xicalla, forma correcta i normal, és constituida per
xic * el su6x -alla. Xic. al seu torn, prové d'un radical «éikk,
que es troba en castellá, basc, catalá i en diversos dialectes fran-
cesos i italians. L'origen de -alla resta citat més amunt.
3()2 .i0 i
 El porc senglar lussava en el bancal per traure'n les safa-
_ -
tl0rLes-
Etimologia: fr.issar procedeix del llati nfossare» (= g¿rr.¡, .16
tancament de la o en u probablemcnt per influéncia de la labio-
TEMA I38 rlcntal f sobre la o átona, el qual no s'ha produit en fossa, que té
tónica la o, ni en els seus derivats lossar (= cementeri) ni iossat
METATESIS INADMISSIBLES (i II) (= vall ple d'aigua que rode.ja un castell).
Citem, per fi, diverses metátesis també inadmissibles que solem
lc¡ els valencians:
EGU,A, NO -EUGA, «Costra», que es soi sentir en alguns llocs, per crosta (del llatí
«c¡usta»), que és la que predomina en tots els dialectes.
Una altra metátesi inadmissible és dir o escriure ueuga, pcr uRaere», per darrere, ja tractada en el tema 121.
egua. *Saflada" per llassada (= manta de llit) en parr del valenciá
Aquesta forma incor¡ecta ]a trobem en certa Iiteratura no. meridional. Etimologia: de I'iirab nfarsat".
derna, peró no l'hem sentida dir cn el País Valenciá. Tanmatcix
creiem.que cal parlar-nc per evitar quc, a través de la literatura,
se'ns aitere un mot que diem correctamcnt.
Lq paraula egua, amb l'únic signihcat que té dc .femella dcl
cavall", apareix docuntentarll molt Primcrencament: ,Eguas et
vaccas» llegeix en u¡i docurnent dc l'any 1030 (DCVB| En la
-es
llengua clássica, segons ducs citcs del DCVb, trobem: .Cavall e
egua formen gencrant altre ¡nit¡al tle lur cspicia., (Jaurne I); i
,.Fcu reLornar cgua r¡na tembra.n lRamon Llull..¡
_ En Ia llengua- moderna predomina ¿g¿t¿r, encara quc a Barcelona,
Tarragona i Lleida (ciutats) cs sent i dir b:rstant neugt,. Tot ei
País Valencii diu cgua lmírl pronuncirt a voltes ueue,.¡.'
!'etimologia n'ós clara: del llatÍ "equa", amb sonorització nor-
n.ral del so de k intcrvocilic.

FURGAR, NO
"GRUFAR»
La forma lurgar és la gcneral, no sols en el pais Valenciá, sinó
arrcu dcl .domini lingüísrie. Tanm¡teir, ai Principat i alrrus con-
lraocs, exlstetx la mctatcsl «grular,, que es sol aplicar a I'acció
que- fan els animals porcins (porc i porc senglar) ficant el musell
en la terra o en el fem.
.
L'e.timologia de lurgar és la següent: ve del llatí nfuricare,, amb
caiguda de la i protonica interna i sonorització normal del so de
k d.e la c. En llatí, "furicare, vol dir nficar-se dins terra com un
furó,.
bf: , aquc.sta distinció de signiticats que en altres regions
- |ra
es ra amb la detormacró del mot correcte furgar, aci al paíi Va-
le¡ciá la fem utilitzant un altre u".b, lrrrrii. És 'u ?lr,*irrro, ,ot
dir.furgar davall terra, etc.,.
.10-1
.10;
VITI. ELS BARBARISMES
 I

TEMA I39

"AMOINAR,

uA¡roinar, és un verb totalment desconegttt en cl valenciá

oerl¡r de tots els tcmps. Aigun escriptor modcrn valcnciá, tanma-
ieix, I'h.r usat per influincii de h modcrna, espléndida I¡tcratura
baráelonina, que en altres moltes ocasions ens aiuda forga ho
sabem- a rócobrar molts trets sintáctics i mots -ia
auténticament
nostres- Peró en.lprar «amoinar» cntre nosaltres, trobe que és in-
acceptable, totalment iniustificat i inútit, i ni tan sols es pot recol-
zar en el fct nque es diu generalment".l
uAmoinar, és r¡n castéllanisme relacionat amb els substantius
castcllaníssims «mohÍn» i «mohina» i el seu derivat namohinar',
oue c()1I veier¡. no té mds diferéncia amb namoinar' que la seua
tlanscriociú orlosrallca. El reIr':rnveI c3stel]á (antic com tots els re-
f.^nuers) diu: .'óondc no hav herina todo es mohina,. Tota la
[¡milia de mots: «n]ohín, ( - oriaináriament, gest de disgust),
«mohina» (: tristor, malencolia, disgust), «mohino, -a» (: ¡¡¡51,
disgrlstat. §'aplica també al mu1 fill de cavall isomera), i el verb
derlvat de «mohina, «amohinar», són, doncs, castellaníssims.2
F.l .amoina¡-, castellá, té, altrament, e[ significat ds «preocupar, en-
tristir, molestar amb problemes,, que coincideix poc més o menys
amb el que li dóna el-"Fabra» (que, incsperadament, recull aquest
castellanisme no general) i que ditr quc cxpressa els següents
conceptes:
1. Importunar, molestar.
2. Cau s¡ r' inquictud. preocupaciú.
3. (Pronominal ): preocupar-se.
Els clássics no sembla que hagen usat mai aquest verb.
Els sinónims preferibles, és a di¡, els mots netament nostres
que poden usar-se per a expressar els conceptes de «amoinar» són:
Contorbar, atabalar, desassossegar o neguitejar, enquimerar, i
altres semblants.
' Trobem r¡ue ja és p¡ou quc els valencians hágem de maldar per
deplrrar I'idioma llirilant contra els nostres castellanismes, per a posar-ne
cn circuleció J'altres quc aci nu hxvien pelletrat.
' Una nota curiosa és quc al PaÍs Válenciá, seg"ns sembla, comenqá -a
oir-se per primera vegada ;l verb «amohinar, del castellá, en una ridícula
cantile'na cic la sarsuóla La ¿et Soto del Parrul. AIlo dc .no te amohines,
mujer,.
.i09
 avall, amb faldons, (DCVB). Jupa, al ser¡ torn, deriva de l'árab
«§ubba,, esp¿cie de túnica.
Fonética: la correcta és amb ¿¿ i no amb o com es fa en algunes
comarques. EI DCVB registra la pronúncia amb u (jupetí) a Tortosa,
Xátiva, Eivissa, Alcoi, i la pronúncia amb o, incorrecta, potser de-
TEMA 140 guda a ultracorrecció ("iopetí"), al Maestrat, Castelló de la Plana
i Alacant.
"ARMILLA" Sindnim: guardapits, usat particularment a Mallorca i que re-
sulta tan expressiu i apropiat.
Resum: No direm, doncs, els inútils barbarismes (narmilla", ni
Es molt freqüent, en el catali' central, dir "armilla' -a la pega .chaleco», que s'ou tant al País Valenciá), sinó els correctes ¡apelí
a. uÁti.--ut."iit u á"" es posa davall la iaqueta; és a dir' la que (tan valenciá) o guaráapits.
en castellá s'anomena u chaleco".
Ja sabem que el vocabulari del vestit és particularment migra-
to.i*I-u-ñoáu]-u-*U els seus termes d'expressió, en tots els temps
iá iatri áÁÚ' facilitat les barreres idiomátiques- Tanmateix' totes
ü 1i;üt;;"aforcen a defensar les seues prÓpies denominacions
i-á excessivament a la inútil penetració de paraules foras-
"á podent
teres, "1¿i. substituir-les.
segons raona ámpliament F de B Moll (art' corres-
"Ármilla,,
,on"ni á"t lbv6) es ttn castellanisme, puix que procedeix ¡lr "rl¡ni-
ii;,.. ;;;;;;i¡"ÍlÁ- te tamb¿ regionelment el mateix significat que
,,"fráfÉ"o,. f^"t"ateix, és mot ben introduit en Ia parla del Princi-
oái. L.o".iul*."t a Barcelona, i ha arribat fins al nostre Maestrat'
[;ü'"; i;;;;á',iná d"fo'*".ió (,'armilla' en compte. de 'almilla"'
Jl-ir'lii" de .alma,), i potser no [ou gens estranya a.la penetració,
á!TárÁ".i¿ I difrtió ,i'uq.,".t casteilenisme l'existéncia del vo-
Jrüi"^ iri^r¿t, t"gttim, onniuo, que, scgons el diccionari .Torra' d-e
fi;¿; ""1;;.iñ"iiu'a. ferro" i semblá intimament relacionat amb
)rÁitii. i"" puii-v.i.".i^,
en la nosrra llcngua, en tot el domini, incloent-hi na-
;;;"i;;.i;i incl"ica "Fes1 de metall en forma d'anell
;;i;';;;¡; per fer forta. la unió de ducs coses rodc.iantJes"'
'Sinu
.o* uulgu, a aqucsta paraula -narmilla'-.presa amb
.l J"iini^-i d.l". cusi"lla .chaleco.. s'oposa I'cxisténcia del sinónim
;;;;i;. ü;; ,i, encara a molts punts del PaÍs Valenciá i dcconser- l'antic
ielne'de Torlosa, sobreloL entre la pagesia, sempre més
vaiora de la cuttura popular tradicional.
la'Íresca; Posa't el juPeti.
-Avui
he encarregot lamb¿ Ltn jttpeti' que tornen ara a esttlar-se!
-M
Són frases no gens est¡anyes en la nostra terra, i ben castisses
certament.
Etimologia: iuPetí és un doble diminutiu (. iup-et-Í,) que de-
riva d,e juPa, «Peqa de vestit d'home que es portava en els segles
xvllr i xlx i que cobria des ,-lel coll fins.r la cinr:r o un poc més
-l l0 .lll

TEMA 141
«PESSEBRE»
Encara que la nostra pagesia (els nostres llauradors i masovers,
llenyaters i-pastors) ha vist durant molt de temps bescantada la
encara que aquesra
incontaminada llengua; encara
seuá relativament incontamrnada
seua aquesta ru-
ralia nostra perd pes a cartes vistes en la vida del País, no podem
fer altre, algunes vegades, més que acudir al seu testimoniatge en
mat¿ria lingüística.
a omplir el pesebre de les vaques.
-Ves
L'haca s'ia
meniat un bon pesebre d'alfals.
- presentació de 1a naixenEa de Jesús al portal dc Betlem,.
Ho sentim a di¡ amb tota naturalitat.
Pesebre signifr.ca nmenjadora per als animals»i en el Pafs Va-
lenciá. esneciálment la oue és feta d'obra o de fusta ferma, no
massa fonda, allargada i-dedicada a ases, mules i cavalls, i també
vaques, ovelles, moltons o cabres, en estabulació.
Respecte a la seua etimologia i catalanitat, ens cal-sentir el
filóleg F. de B. Moll:t "Del llatí 'presepe',2 mateix significat [que
actualmentl. La pronúncia amb s sord¿ en llocs de parlar no apitxat
[Barcelona, p. é.], es deguda segurament a haver pres el mot
'pesebre' ... de1 castellá, mentre que la pronúncia amb s soDora
en les altres comarques ['pezebre' en ortografia fonética]
grafta pesebre, que és constant en els escriptors antics, indiquen la
iegitimitat de l'órigen llati del mot en catalá.»
En ci DCVB, es cita la fonética «pezebre" (o siga, amb s sonora)
a Girona, Sueca, Benilloba, Vall de Gallinera, Pego, i també a Mo-
nóver, el Pinós i Guardamar (en aquestes tres poblacions amb 1a
variant «pizebre» ).
DocUMENTAcIó
Trobem el mot (amb variants, peró sempre amb la s sonora)
en un document del 1483; en els Etinplis de Ramon Llull; en la
Carta de sant Berndt traduida per fra Antoni Canals; en la I/1la
Ar-ticle dpesebre, en el Diccioñari ¿ld' -1'alencid'Balear.
' Ca t
' Amb transposició del so de r.
.l l2
Chrisri, de sor Isabcl dc Villena; en el Sontní de loan loan de
.Iaume Gassuli, etc. (DCVB.)
UTILITZACIÓ CASTELLANITZANT DEL MOT
Pesebre té un sinónim en Ia nostra llengua, grípia, «meniadora
»el als animals,, en general.r Per cert, és l'única foma que enregis-
ira cl Diccjonari Fab-ra, essent aixi que pesebre abasta un més vast
territori en la llcngua parla da. Grípla ve del germhic "krippia',
és un ndoble, .o- úl oiótrer basta;ts vegades en la nostra llengua.
(Cfr. btat, del gállic "blattu", i fornent, del-lla!Í «frumentum»), i
i l(s com¡rqr¡es n)cs scptcntrionals (Rosselló, Conflcnt,
"*n." "n
Vallcspir, etc.), i lanrbri r lr conr¡rcl tle Balcelona.
Es probable que aquest desconeixement popular barcelonl del
sinónim d'oriqen l\atí pesebre, haja estat [a causa de la penetracÍó
clel barbarisme npessebre" (amb doble s per a representar exacta-
ment la pronúnciá castellana del mot, que és comú a ambdues llen-
11ücs) amb cl significat de.naixement» o «betlem», és a dir, nre-
Els valencians, els tarragonins i també els mallorquins, de tal
representació tradicional, en diem betlem. Tal tradició de la festa
de Nadal i el mot que li apliquern, han tingut una gran vitalitat
clurant segles en la nostra cultura popular. Ara, com tots sabem,
aquest coitum comenqa a ser suplantat pel de ol'arbre de Nadal,,
modern iss in r id'origcn nórdic.
Etimologia: betlem prové del llati bÍblic .Bethelem» (procedent
al seu torn de l'hebreu «Bét léhém' : casa del pa). Es encara
mot molt arrelat en catalá occidental, valenciá ibaleáric, com ho
i Ia dcmostra el fet d'usar-se fins i tot en sentit figurat. Exemple: Qain
betlem es va annar!(: quin embolic, quin rebombori, es va armar).
(Fóra n.rolt de desitjar que a Barcelona procedissen a modificar
la grafia errónia «pessebre,i, ¿" 1" qual se n'ha fet un ús fora mida,
fins a ser titol i tot cl'una obra valuosa clue té música d'un dels més
famosos cr.¡mpositors del nostre segle.)
I Segurament hi ha certes diferéncics amb pesebre, puix grípirz es diu
espocialirrent del pesebre amb un rastell o emba.¡at al davant.
I l-l
 Rernugar, en sentit recte o en sentit figurat, esli ámpliament
documeniat en la llengua antiga i procedeix del verb llati del mateix
significat «rumigare».
De totes maneres, trobem que tant «rumiar», per ser mot es-
trany a la nostra llengua, com remugar per la seua l'ulgaritat en
TEMA I42 cmprar-se en sentit figurat per a designar una noble operació men-
talj podrien ben bé ser substituits pel cultisme ruminar, almenys
en la llengua literária.
.RUMIAR,

Al Principat i a Menorca, s'usa el verb "rumiar' en el scniit

-consideral
is «pensar, lentament i amb aten-ció (un problema,-ntr
fet, una qiestió, etc.),. Es tracta ci'un castellanisme inadmissiblc
que cal bándejar de la llengua, tant parlada com literária "Rumiar»
expressa, en castellá, ,.1'operació consistc¡rt a mastegar novamcnt,
ceits anímals herbívors, óom la cabra, I'ovella, el bou, tornant'lo
a la boca, l'aliment que havien engolit abans i tenien en una cavitat
especial de l'estómac complex que posseeixen". A-questa oPeraciÓ,
com bé saben els nostres pastors valencians, es diu correctament
retnugar.
Es no¡mal de dir:
ramat cl'ovelles, dufto1l lola la nit, havía estat franquil'
-El remugant.
lament
Ara bé: el sentit en qué « rumiar,, s'usa al Principat i a Me-
norca, és figurat. Un barcelonÍ que coneix el camp, deu dir normal'
ment, amb el verb que cal, la frase que hem citat. Ell empra
«rumiar» només en el significat de «pensar, considerar lentament».
I en aquest sentit sí que existia en la ilengua clássica un verb sem-
blant á urumiar», peró no rgtal rwnínar, pres com un cultisme
del llatí "rumina¡e,,, i usat per Eiximenis, Jaume Roig i altres clás-
sics. De manera que la fo¡ma ntminar sí que és correcta, com tants
i tants llatinismes; peró de cap manera Ia forma «lrmiar» que Pro-
cedeix del castellá.

Tambó en sentit 6gurat s'ha usat i s'usa el verb legltim remugor,

peró no en un de sol sinó en dos. Vegem:
un cas difícil; ell m'ho contd tot, i io, abans de donor-li
una-Era
resposta, m'ho vLtig estar tota la nit r?mugattl.
una dona de tan nul geni, que tolhora va per casa r*
-Es
mugant.
En la primera frase, doncs, remugar = meditar, -considerar len-
tament un assumpte; en la segona, remugar = parlar entre dents
en senyal de disgust i ira.

3lt lt5
 tila, peró generalment és d'ús figurat. (Cast. uaclaración,, der-ivat
rlc "a¡13¡¿¡¡.) Exemples:
t,ista d'aquell abús, vaíg anat a l'olicina princípal i de-
-En
t¡tttní un aclariment.
em pregwltd per aquell ass mpte, jo li wig donor tota
TEMA 143 t
- Quan
¡t cna d' aclarintents,

.ACLARACIÓ, Aixi, no direm mai el barbarisme naclaració,, perqué.je veiem

r¡uc deriva de oaclarar,, que no és verb clel nostre idioma.

Totes les llcngües llexives¡ tenen aptitud pcr a la formació

mots nous parasintétics, que són els que es constitucixen so
un radical per ategiment d'un prefix o partícula que el precec
i d'un sufix o partícula que el segueix. Per exemple, els r
dels adjcctius clar i cot,ard es transformen en verb pel p
ment parasint¿tic:
Préfl)r n¡dlc¡l SuÍ¡t

a- * clar aclarir
a- * covard acotardir

S'apliquen en altres casos uns altres prefixos i sufixos, El sufix

-ir té una gran vitalitat en la nostra llengua per a la €ormació dc
ve¡bs nous: preferéncia que couespon en castclli al sufix u-a¡,.
Per aixó, en aquest cas, el castellá fa uaclarar, i «acobardar».
Vegem ara els significats:

Aclarir: en sentit transitiu (que és el que ara ens interessa),

vol dir ufer menys fosc". Pot us¿rr,se figuradament. Exemples:
Aclariu una tica el ot¡lc¡r.
- Hem d'aclarir la qiiestió.
- Aquell misteri no s'acluri nai.
-
Tenirri, també, derivat d'aquest verb, el substanLiu aclarida, o
siga, «acció o efecte d'aclarir,. Exemples:
L'oratge ha fet una bona aclarida (= s'han retirat bastant
els -núvols).
Els llenyaters t'eren unt bona aclari¿ltt en el bosc ( = el dcixa-
ren-menys espés).

,I així mateix, tenint aclarúnenl. Derivat nolmal per n.rit.já del

suÁx -ment, aclariment significa uacció o efecte d'aclaiir,, cc¡Á acla-
¡ Com les romi¡iques, les germáDiques, lcs eslavcs.

.l l(, .l t7

ffi
 pare deLt te11i1" un bon allorrament.
-Son
La meua tlorLa allorra molt.
- Anant al nrcrcat, nt'dlforre molts diners.
-
Tanmateix, alforrantent ha d'usar-se preferentment per a indicar
TEMA 144 l'acte d'alforrar no la cosa alforrada.
Advertim qre estalví i estaluiar són més usats en literatura que
"AHORRO, allorrament í allorrar i, de sempre, han estat preferits en el llen-
guatge de la ciutat de Valéncia. Fins i tot sembla que estahti siga
d'ús més corrent en la designació d'entitats Caixa d'Estalpis
EI substantiu «ahorro» es sent dir alguna volta en la ciutat
de Valéncia, La Caita Postal d'Estalvi5 2- -La i s¡ la terminologia
cl'oficines:
Valéncia, perd més encara en moltes comarques del sud del Pr
I aquest mot no pertany a la llengua dels valencians. "Ahorro" Banc X té ara secció d'estalv¡-
un mot caslcllá, derivat de "ahorrar, (tan.rbé castellá) i -«ahorr, -ElHe obert una llibreta d'estalvi al meu f ill.
úr a".iruf ui r"l torn de nhorro, ( = exempt, lliure), tois ténint com -
a base l'árab "horr,, étim que significa .lliure, en aquesta llengua
semÍtica.
Un castellá diu cor¡ectament: «Stt padre debe tener un bue¡r
ahorro,. Peró els valencians no podem dir Son pare deu tenir un
bor¡ nahorro,, Pcrqué oahorro,, en la nostra llengua, és un barba-
risme. Es diu estalvi, substantiu sens dubte conegut dels nostres
lectors, ja que encara és ben viu en gran part del domini lingüstic
nostrat.
Correcte:
pare deu tenir un bon estalvi-
- Son
Estalvi procedeix de l'antic basc nestalpeo,¡ que vol dir «pro-
tecció, defensa,. Estalvi es troba ja usat en documents molt antics
del nostre id¡6¡¡¿. .Estalpe, és, doncs, un ¿tim que el geni del
nostre poble, en els temps de formació de la llengua, va transfor-
rnar en estalvi, que resulta aixÍ d'una legitimitat absoluta.
Dins ja del nostre romanc, del substantiu esralri hem derivat
el verb estalviar, molt viu en el País Valenciá i que pot t¡aduir cor-
rectament el castellá oahorrar" (verb que tarnbé hem sentit usar
com a barbarisme): La meua dona oahorra" molt; Anant a] mercat,
«ahorre» molts diners, etc. Aquestes frases, correctament dites, són:
La meua dona estalvia molt.
-
Anant al mercat, m'estalvie molts diners.
-
De la mateixa procedéncia arábiga que els mots castellans
"ahorroo i «ahor¡ar", posseim també elpoden substantiu allorrament
i el ve¡b alforrar. Els exemples anteriors dir-se també sense
faltar a la correcció lingüística:

' F. de B. Moll Diccionari Calald-ValenciA-Balear, article "Estalvi,.

' Pot dir-se, en aquests casos, també en sitrgular: esrd¡vi.

.l l13 .l l()
 TEMA 145
"ALOUILER"
nu es correcte: lú. d equcst nrol Lis innüc(ssari, per-
quc"AIouiler,
en el nostre idioma i entb plene vitalilat existeix lloguer, pa-
ürrl¿, de proced¿ncia Ilatina tde "locáriu,) i de perfecta derivació.
Lloeuer sha dit des dels primers temps du la llengtra, puix que
ia el tiobem en documents del 1300 i en tota la literatura clássica,
i avui s'usa plenament a tot el País Valenciá, en el Principat i a les
Illes Balears,
Llopucr dónt ocasió a la locuciu Atnr ,L llugrcr ( ' viule en
casa nó propia), i al relranv Quí gastQ nés del que té, ha d'anar
a lloguer, ctc.
De la mateixa fan.rília qr-re lloguer, citarem:
Llogater, substantiu que signifrca .el qui usa una casa, pis, local
de quaisevol tipus, pagant'ne el lloguer, (cast. "irlquilino').
Rellogat, també substantiu, que s'aplica al uqui viu en- una casa,
pis, etc.,"pagant-nc el lloguer al llogatcr', {c;ISt. ,t"-alquilrdg'). S'usa
també (onl a adver-bi dc manera en Ireses com V¡utc rellogal.
Llogar, verb. Segons el sentit de la frase, pot signifrcar odonar
a llogu"er, 6 uprendre a lloguer,, i tanbé «pr.erldre algú al nostre
se¡viói, o.poia.-se ri al seivici d'un altre,, cotn es veurá pcls se-
güents exemples:
a llogur el pis qtLe cornprí I'any passat.
-Vaig
El pis on visc és xicotel. En1 tocarat llogar'ne un altre de
més- gran.
aixó, huttré de Llogar dos hontes.
- Per a acabar
Llogat des\gna com a substantiu )a persona que treballa per a
un altré. Es mot no massa usat avui cn dia, malg|at ser més cor-
recte que «empleat» i molt més expressir'r. Exemple:
L'home de lu carnísseria tro tt'és I'tt»to: és un llogat
- Ara vegem altres tres exemples, també oracions afirmatives, on
320
TEMA 146
NO DIREM MAI "ALGO" (1.¡
«Algo, és un mot que cal bandejar completament de la llengua
parladá i, més encara, de l'escrita. A9d darrer és ja un fet entre
óls escriptors valencians estudiosos, que són Ia maioria; peró
*algo" sol veure's encara en escrits de caire molt popular.
Es tracta d'un castellanisme modern, que no apareix en el parlar
de la capital sinó en els darrers temps de la Decadéncia. Alguns
poetes i prosistes de la Renaixenga l'han usat sense adonar-se de
Ia seua terminació imprópia de la nostra llengua.
No pot admetre's el manlleu d'un mot a un idioma veí més que
quan la llengua própia manque de I'expressió coresponent, i en
aquest cas en posseim de ben própies i adequades i no ens cal
acudir a vocables estranys.
De "algo,, se n'ha fet un ús extens. Tanmateix, en aquest terua
tractarem solament de la seua utilització com a pronom indefinit
(en el sentit de ncosa indeterminada,) en certs tipus d'oracions.
Vegem ara alguns exemples on figura tal barbarisme, i la seua
cor¡ecta substitució:
Jct necessite ualgo".
- vols «algo» qlte no recordes.
*-Tu
En aquest document he trobat "alg,o" que no tn'agrada.
Són, aquestes, tres oracions afirmatives on «algo» fa de com-
plement directe. El pronom indefinit que hi pot substituir-lo cor-
rectament és la locució alguno cosa. (Comp. el pronom indefinit
francés «quelque chose», d'igual construcció i significat):
necessite alguna cosa.
-lo vols alguna cosa que no recordes-
-Tu que no m'agrada.
- En aquest document he trobat alguna cosa
"algo, fa de sub
jecte:
.AIgo" sura datnunt I'aigua-
- passa, que criden tant.
-.Algo,mig del cel, nalgo" s'acostava ripidament.
-Pel
321
 I Ia seua correcta substitució:
* Algwm cosa sura damunt l'aigua,
Al'áuna cosa passa, que criden trnt.
- mig del cel, alguna cosa s'acostava rápidament,
-Pe1 TEMA 147
Existeix en la nostra llengua un altre pronom indefinit, indica-
dor també de ncosa indeterminada,, qt;.e és quelcom' Aquest Pro' NO DTREM MAI "ALGO' (II)
nom, molt usat pels escriptors valencians antics, ha caigut en desús
en la llengua orál del PaÍs Valenciá, peró es manté viu a diferents
comarquei de les Balears i del Principat. A les ter¡es valencianes és Fins ara només ens hem ¡eferit a les proposicions añrmatives,
emprat encara per alguns escriptors. on «algo, ha de ser substituit sempre per alguna cosa o per
En les oracions que hem posat com a exemples, té la mateixa quelcom.
aplicació que la locució alguna cosa: Vegem ara les oracions condicionals següents:
necessite quelcom. ..._Si vols nalgo,, crida'm
-lo vols quelcom que no recordes. et destorba, lleva-ho.
-Tu aquest document he trobat quelcom que no m'agrada. -Sl "algo,
-En En Ia primera, "algo» figura com a complertent di¡ecte de vo/s,'
Etc. en la segona, com a súb¡ecie de et destorba'. Doncs bé: en tots dos
casos, tiactant-sc d'oracions condicionals com es tracta, pot em-
prar-se alguna cosa, quelcottr i també res. (Cal advertir.que res, en
ies condióionals i interrogatives, conserva sentit positiu = «cosa
indeterminada, ):
Si vols algtLtrct cosa, crida'm.
- vols quelcorn, crída'nt.
-Si vols res, crida'nt.
-SiSi alguna cosa et destorba, lleva-ho (o millor, lleva'la).
-'--_Si quelcom et destorba, lleva'ho.
..._S¿ r¿s et destorba, lleva-ho.

R¿s no sols és legitim i molt clássic (respon al significat <.rrigi

nari del substantiu liati "res" = cosa), sinó que és vivíssim a la
ma.ior part de Ia nostra área lingüística en la llengua parlada, i
emprat- regularment per tots els bons escriptors. L'oració condi-
cioñal seri negativa si rss va acompanyat de la partícula zo. Com-
parem:
'et Sl vols res, crida'm; Si no vols res, no en-x crides; Si res
destorba, lleta-ho; Si flo et deslorba res, no ho lletes.
Passem, per fi, a les interrogatives:
Deia vosté ualgo"?
- ualgo, de la teulada?
-Can
En aquestes proposicions, "algo, ha de ser substituit pels ma-
teixos pronoms indefinits que hem citat més amllnt per a les con-
dicionals:
Deia vosté alguna cosa?
-
322
 Deia vosté quelcom?
- Deia vosté res?
- alsuna cosa de la teulada?
-Cau
Cau qielcom de la teulada?
- res de la teulada?
-Cau TEMA 148
R¿s té en tals oracions el mateix valor positiu que hem explicat
anteriorment. NO DIREM MAI .ALGO, (i iII)
OBSERVACIó: Les expressions preferidcs pels escriptors i els gramAtics
¡ctuáli són olgu d cosa i:res, que, per a nosaltres valencians, - tenen,. a més,
ii.vántaiee de-ser les formes vives én tot el Pais Valcnciá. substitutius cor- A oarl de l'us d aquest barbarismc explicat en els dos temes
Iectíssims del barbarisme {algo'. oreceáents. ens ltem dé refelir ara al que se n'ha fet com a terme
quantitatiu (adiccriu o aclrerbi) toI (lcsplltqant les exprcssions ge-
nuines dcl nostre id¡oma.
Vegem aquests Llsos incorrectes:

Com a adjectiu q uanti tatitt:

Vull també "alg,o»

de pa.
- trobes "algo',i de paper, dugtLes'tte dos fulls.
-SiLi has donat nalgo" tle díners?
-
Com a adverbi de quantitat:
Estic ualgo" cansat-
- .Álgo" eniorn, e¡tcar« el trr..¡barits al despata.
- Si vdns
treballa .algo" el seu cunYat?
-Ja
En aquests sis exemples, hi ha dues oracions afirmatives (Vall
també..., Esl¡c.a1go,...). Les expressions que s'hi hauria d'emprar
són un poc (variable) o una ttlca (invariable) Vegem:
també wt poc de pa (o una mica de pa).
-Vull
Eslic un poc caltsot (o tuta ntica cansat).
-
En canvi, en les altrcs oracions, condicionals i interrogatives,
a part dc I'ús de rr¡r poc i lola ntica, cap tarnbé el del quantitatiu in-
variable gens.'
Si trobes un poc de paper (o una ntica tle paper), dugues-ne
dos- ltúls.
--Si vérrs n poc eniorn (o una ntica enjorn), encara el lro'
bards al dcspatx.
Li has donat u1s pocs tle diners?
- Li has donat una tnictL de diners?
- seu cutt,af ia trcballa ttn poc?
-El
.32.5
32f
 seu cunyat treballa una ntica?
-El trobes gens ¡ade paper, dugues-ne dos ftils.
-Si péns gens enjorn, encara el trobards al despatr.
-SiLi has donat gens de dtners?
- freballa gens el seu cwtyat?
-la
OBSERVACIONS: Com hem dit en el tema anterior sobre cl pronom r¿s,
adyertirD aci el lector sobre el sentit positiu de geas en aquestes oracions.
Per a ser negatiu, hauria d'anar acompanyat de la particula negativa no.
Exemple:
paper, compra'rt.
-Si no quedq gens de
Quelcom pot usar-se com a quantitatiu, en les oracions indicades, en
substitució de "aigo"; peró no és tan recomanable com les altres formes
quantitatives que figuren en els exemples.
Un poc és expressió variable, peró sols com a adjectiu qua[titatit (un poc
de pa, uns pocs de diners, una poca de farína, unes poqlles de talohges) i er.-
cara en aquest cas pot usar-se un poc Eot\7 a invariable (Ltfi poc d.e pa, un
poc de farína, erc.). Com a adverbi quantitatiu queda sempre invariable lfre
balla un poc, treballen un poc).
.12(r
TEMA 149
«CEPILLO» 'I
"CEPILLAR»
Aouests dos mots castellars s'han introduit bastant en la llengua
i altres poblacions amb la pronunciació
colloquial de Valéncia
rt sepillo» i nsepillar,.
En la nostra llengua, I'instrument que serveix per a netejar la
roba, anomenat pels castellans amb el seu castÍs substantiu «ce-
pillo,, es diu de dues maneres: espalmador i raspall.
La primera. espalmador, és la usada generalment arreu del
Pais Válenciá; segóns el DCVB, es troba en la parla quotidiana de
Ia Ribera d'Ebre, comarques de Tortosa i del Maestrat, i ciutats
de Castelló de la Plana, Mallorca, Menorca i Eivissa Nosaltres la
tenim ben comprovada a les comarques meridionals (Castalla, Ba-
nyeres, Alcoi, etc.).
Normal:
Vols oortar-me I esPalmador?
--- Trau'l'e.spaltnad<.¡r'i lleva nt lu pols de la iaqtrcta.
Hem de contprar un espalmador nou.
-
Espalmador vé del verb espalmar (cast. ncepillar,).
Avui espalmaré tota l"t roba d'livern.
- Espalma'nt bé lcs solapes-
-
Espalmur s'ha format de la partícula ¿J (del llatí «ex») i po,lnar '
Literaiment v6| di¡ .llevar les palmes o brosses de palma,. Aquest
terme comengá a usar-se en el vocabulari marítim. A les cróniques
medievals (DaVB), el trobem abundosament: nSón vengudes deu
galeres de Pere d'Aragó que són en terra per espalmar»
óesclot-. Espalmar comengá a significar «neteiar, agranar, el-diu fons
de les embartacions, enquitranarlo, etc.». Va passar, d'aixó, a in-
dicar "l'operació de trauie o llevar la pols a la roba, a les sabates,
al capell". Aquesta evolució és ben antiga, puix que en- una cita
de I'anv 1f.22: d,el Balari, ia podem llegir: «... Venent robes velles
¡ Es tracta del diminutiu del mot també castellá .cepo,.
321
 rl

e usades de netejar, espalmar e enáreqar a'o cspalmador üe ct:r

des. ..
"-
Sinónim d,e espalmador és raspall,- de-rivat -de taspar attrlt
a[esiment del sufix--all, or.rc aplicat a radicels verbals lorma nonrs
á;in"struments. (Compareü baiall, fregall, vent all, etc )'
Es també correcte dir:
portar-me el rasqall?
-Vols raspall i llcva'm la pols de la iaqueta'
*-Trau'el
Hen de conlprar un rasqall nou.
El verb corresponent és raspallat; pcró aixi- c.om. espalmador
deriva cle espalmar, ara és el verb el que deriva del substantiu ras-
pall. Exemples:
Avui raspollaré tola la roba d'hivern.
- Raspalla'm bé les solaPes.
-
Al País Valenciá, tradicionalme nt, espalmador s'ha emprat per
u ináica. l'instrument de llevar pols a la roba, i raspall ha-t-ingut
una áplicaci¿ preferent per a ánomenar instruments semblants,
rio de la ioba. sinó'per a altres usos. Exemples: la granera
""i¡
b. botses amb qué s'agránen les eres, amb qué s'hi netegen els
dita també ras-pall o raspolla de I'era (cast, nbaleador')'
""...1s1
iun-ai"i*, és correcte á'usar raspall com a sinónim de espalmador,
."?i á".".á pel seu emprament Creixent en aquest sentit en la lite-
ratura moderna.
TEMA I5O
NO DIREM MAI "ENTONSES,
Entre les més greus incorreccions -de vocabulari que es solen
cometre, figura l'úi del mot que tittlla aquest tema. «Entonses»
t,u ¿.apioqát en moltes comarques valencirnes el nostre adverbi
correctá corresponent, que és llavors (pronunciat nllavós", amb r
niuda i o oberti, segons llarga tradició fonética),I el qual procedeix
áe iu toc"ciO llitin;.ad illas horas' (: en aquelles hores)'
Al Principat i les Balears, no ha penetrat .mai el barbarisme
«entonses». i usen literáriament i popularment (salvant algunes de-
formacioni del legítim llavots) I'adverbi correcte esmentat o el seu
iinónim alcshorel, també correcte i procedent de l'aglutinació de
o les hores i no perdut totalment en la parla popular.
AI Pais Valenciá, Ia forma més en ús en el parlar de les comar-
oues de llensuatse més pur era llavors (amb la pronunciació indi
Jada). I en [u pitlu d" iet persores que escriuen, esludien o sim'
plemint liigen él nostre idio:na, comenqa a reintroduir-se aleshotes
i llavors.
No direm mai, si volem parlar una llengua culta i correcta:
tard quan arribdrent al teatre, i «entonses» no hi que'
-Era
daven entrades.
«Entonses», el director, podia haver procedit amb energia.
- que tu ito vols, ho farem 4lrí, i «entonses» qlte reclamen
si -la
volen.
Sinó quc haurem de dir amb tota puresa léxica:
tard quan arribá.rem al teatre, i llavors no hi quedat'en
-Era (o aleshores no hi queclaven entrades)..
entrades
Aleihores, el director podia hater procedit amb energia {o
-
Llavors, el (lircctor...).
qtLe tu ho vols, ho larem a¡xí, i, llavors, que reclamen si
-Ia(o áleshores, que reclatnen
volen si volen).
Tals oracions i milers més d'un ús semblant del barbarisme que
' Fin( ara- l'Institul d'Estudis Catalans no ha cregut convenient de dis-
poru. uni distinció orrográfica de les formes ll¿uors (ó oberta) í tlavors
fd tancada).

328 .rl9

t
ens ocupa, podriem construir les normalment amb els adverl¡is
llavors, aleshores i, fins quan el context ho permeta, amb locucious
genuines i d'igual o de semblant significat, com en tal cas, erL aquell
ternps, en lal ocasió, etc. Exemples:
era jo tttussa jore.
-uEntonses,,
dius tttolt; peró qué hauries /et uentonses,? TEMA 15I
-Tu
Que poden molt bé dir-se: ATENCIÓ A L,ESPORT
En aquell temps era jo tnussa
- En taL ocasió ¿ra jo rnassa jove.iove.
- Llat¡ors era jo massa jove- L'esoort. especialment el futbol, actua sobre el nostre poble
- Aleshorcs era jo massa jove. .orn ,.ru aÍlau I d'entusiasmes, de diversió i també de mots més
-
*Tu diLs molt; peró qué huuries fet en tal cas? Á-t"""u. exótics. Certament, és el signe dels temps. Al castellá ma-
díus molt; peró qué hauries let llavors? ieix li'cal defensar-se, amb els seus poderosos mitjans, de la pe-
-Tu netració de barbarismes esportius. Nosaltres, si volem mantenir
Quan "entonses» equival al casteliá «pues» (consecutiu), pot Ia puresa que necessita el nostre idioma per a la seua total recu-
usar-se la conjunció consecutiva dorrcs, avr-ri caiguda en desús en peració, hem de fer igual.
el parlar oral de gran part del País Valenciá, peró conservada en
les altres regions i eurprada a Valéncia i altres ciutats per molts Donant-se totes les recensions esportives en castellá,2 hem
valencians estudiosos, a ñ de reincorporar-la al llenguatge vivent. d'atendre també no barreiar en el nostre vocabulari els mots cas-
tellans que l'esport popularitza. Sovint s'esdevé llegir coses com
Heus-ne ací uns exemples:
aquestes:
Digues, «entonses», qué penses. «Los nuestros lucharon con tesón».
- V eges, «entonses», qué fards. «Su ataque a la porterÍa fue rechazado'.
- una buena cantera de jugadores''
Ambdues oracions inco¡-rectes, són corlectes així: "El club X es que, inadvertidament, comencen-a usar-se els cas-
El resultat és
Digues, doncs, qué penses. tellanismes «tesón;, «rechazar», «cantera». (nLuchar" ja fa temps
-- Veges, Jotrcs. qui lari:
oue s'ha esl.és en Ia llengua colloquial del nostre país i coexisrcix
amb el verb corrcctc lluitar, que, be¡r usat i viu a Balears i el
Principat, torna a imposar-se a poc a poc als medis cultes del
País Valenciá.)

nTesón» no és ni ha estat mai nostre (L'adopció «tessó» és un

barbarisme deformat.) Equivalen a «tesón» el mots correctes Draó,
tenqcitat, constAncia, etc. Braó, per la seua rotunditat i forEa ex-
pressiva, és el que millor dóna entenedo¡a Ia idea que significa
«tesón,.

nRechazar, i el seu derivat nrechazo» tenen un munt d'equi

valents nostrats. Segons els diferents sentits en qué,els castellans
usen nrechaza¡,, pót ser traduit per rebutiar (rebutiar un gé'

'¡ Atl¿a (cast. ralud»).

A!,ui en dia (2.' edició d'aouesta obra). ia tenim premsa diAria en la
nostra llengua, cosa que Do ocoriia quan es vá redaclaiaquest tema (19?l),
que hem cregut convenient deixar eñcara com eo la 1.'edició.
l30 .t.t I
nere = no acceptarlo), o per repel'lir (: opo"ar resisténcia física
a algú o a alguna cosa). Més poc ús té repussar, q-ue, a part d'una
altri accepcié que ara no interessa explicar, també signifrca .[er'
¡etrocedir amb violéncia".
El derivat orechazo, té un bon grapat d'equivalents de molta TEMA 152
matisació: rebol, retop i fambé controcolp:
baló va entrar, en la porteria, de rebot (o de retop). GRIFO,
-El xocar contra el porter, io ttaig saltar de contracolp.
-En feren un gran atac, peró nosaltres lérent un bon con-
-Ells
tracolp. El Diccionari General deñneix el significat del mot aix¿¿a de la
,"nri1lrl á"n..u: uTros dc canó aiustai a I'extrem, d'una conducció
Per ñ, ocupem-nos de ncante¡a". El castellá «cantera», en el á:;;"ou ;'rJ';ruttluol áir." fluiá, o adaptat a forifici d'un reci-
seu recte i usual sentit, per a nosaltres és pedrera, nlloc d'on es üi3irl,-pi".Ia,'áü;; ;d; Áóbil (g"n..ui'nent -giratória) la qual'
trau pedra per a edificació o altres usos artesans,.l !;;;;r "1" t;;^ posicib,'intercepta i[ pas del fluid o permet que
brolle,.
"'"Él
Heus, ara, acf, Ia versió correcta de les anteriors frases espor- mateix sentit usa el substantiÜ aixeta tot el poble
tives: valenciá."q,r".t
nostres van lluitar amb braó Qt amb tenacitat, etc.). I'aixeta.
-EIs seu atac a la porteria va ser repellit (o repussat). -Tancaa posar un aíxela nova a la bóta .
-ElEl club X és una bona pedrera de jugadors.a -Vaip ltian dcixat oberta l'aixeta de la lonr'
- -i.lt'¿á,irt
Modernament, a les grans ciutats valencianes, com a conseqüén-
ha comenEat a aparéixer
.i" áJir^i"rilil"Jiá a" t-". aigiies potables,- ha
r".5 mai valenciá ni
;i'ñ; "il;tü-.iili",.
i"*". 'grifo'anteriorestat
cipitol
no
on es parla de la 'o
;;';;; ;;'d4."- del
átona final).

Ara bé: e¡r l'edat mitiana si que es va usar en tot el territori

finntiilti".- tub.tu"tiu de la mateixa arrel que el cas-
i"iie "e.ifo, "o.i.ui "n
(procedent de l'étim 'grv-phus') .Aquest,mot nostre
Á"Ji".át, si"oirim de aixeta, era griló (com veiem' aquesta amb accent en
forma:
i;;-in'b-ónB pá.iu t". sefüents" cites on apareix
nManam-vos que trametats un destillador d'uns- cánters
-dotze
-- i", Áiii¿ áá.'or.",. (D'un document de l'anv,l398').-
"u de les gerres ab lo grifó peniant d'or'' (D'un docu-
"Ún?áffut
de l'anv l4ól )
"'"'i;.;;-;i,"-
ment
continuat usant-se en alguna co-
'o,li*'o".el Áo¡ erifó haJoan Alcover l'empra amb natura-
-ri.á mode.ñaáent
iiiái- ái','rn triball d")s Jocs Florals de 1909:
nEn el celler dels déus . amolla el grifó de la bota més selecta»'
' Cantera també és mot nostre si signiñca (pedra grossaD (Una diversió Aouesta duplicitat de denominacions és molt corrent en la
dels xics muntanvesos valencians és tirál carúetes, o siga, .amollar pedres
pels pend-ents dels barrancs, pel gust de veureles redolar.)
...?.1"ir"i*ü"án'rl.u "r. oiuui.-". (aixeta ve de l'árat') -trotem
grec a través del llatí'
crosscs
- ' Coin ;i;;; ;;;;Zt;;n""t pio."aár del llatí,
-a;i-iúbsta'ti,., o del
oue aquest ús del mot pedrera és ñgurat, hi cap emprar també pastanasa (o paste'
alrres paraüles cóm foria, etc.i El club X és tuta bona foria de jugqdors. ili,-;";;;;;i salanória tenim
,-r,
napd. amb el mateix sisnificat. Doncs bé: salanÓria ve de l'iLr;tlr
.sfláário, i pustanaeu d;l llati .,p¡stineca,. Hi lra el cas de a/¡c¡'s
(llatinisme aiabitzat) i gai.t (dlrecte del llati ogipsu"), tots dos in-
áicant el mateix conegudíssim material de construcció. (Com -a
dada curiosa, direm que en el valencii meridional algeps és el clc
color més terrós i grlix el blanc.) TEMA 153
Aixi que. resumint, at broilado¡ artificial de l'aigua i altres líquids
descrit al principi d'aquest tema, direm aixeta, (temeni') o, en-tot HASTA,
cas, gríló (muscull); péró mai no li direm el barbarisme ngrifo".

Diu Sanchis Guarner en la seua Gramdtica Valenciana,t que la

-*.^.i.iá Jlr, ". .ont"rr" deformada en «funs» en llocs de l'Aita-
etc' Carles Salvador,
I". i" i"r Ú^tl. de R"go, de l'Horta de Gandia,
i;;;"I;;i sramátic fianvs traspassal, ens assegu.rav-a que. fins era
;;a;-;;;.^ popularment en alguna comarca de castelló'
Doncs bé: constatem el fet important que fins era usada regu-
turÁ""i p"t tots els escriptors clássics- valencians i -que els escrip-
seues obre-s, el ba¡ba-
iái. áii,r'rt. han eliminat ia [a anvs, de les nhasda',
iiiÁ" "tru.t^" i vulgarismes com "dasda», "danda», etc'
Fins orové del llatÍ "fine, (= el final), i en Passar a formar
Dari de ia nostra llengua com a preposició, adquirí la s a sem-
tlanca dels adverbis.
Aquesta preposició designa nei terme on arriba una cosa sense
,.,ltraJassar-lb,. En aquest sentit l'usaven els clássics. Heus ací,
mosrra. uncs ciies tretes del Tirant lo Blanc:
"Á-. nE parlaren de moltes coses fins a tant que l'Emperador volia
sopar,. (Cap. 119.)
«...posassen bones cadenes, e no-les soltassen fins que del seu
palau iocás una petita campana». (Cap 124 )
«-..oue en cascun carrer, la meitat de les cases traguessen llums
a Ies finestres fins a mitia nit" (Cap. 124 )
«...e aquells haveu dencgats fins aci ab paraules de faisa hosta'
lera". (Cap. 12ó.)
Fi¡rs s'usa sola o acompanyada de Ia.preposici<i a formant ]a
comDos[a /ín.s ¿. Havcnr caigut tan cn desus aqucsla preposlclo
en lá ciutai de Valéncia, conv? tenir en compte les següents regles
del seu bon ús:
anira
1." Quan precedeix designacions de temps o de Iloc, f.insporten
acompanyada'de la preposiiió ¿ si tals determinacions la
quan no hi va lirrs ExemPles;
Tornarem a la vesprada. No tornarem lins a la vesprada'
- demd. * -
No t,íngueu lins demd.
-Veniu
' Editorial Torre. Valéncia, 1950.

.l.l.i
 Passeiqtlt, passeiatTt, andrem a I'era. Passeiant, posseiant,
- f ins a I'era.
andrem -
Pujarem dalt del tot. Pujarent lins dalt del tot.
- -
2.' Enaltres designacions no temporals ni locatives és pre.
ceptiva la forma f ins rz. Exemples:
TEMA 1.54
He necessitat fins a quatre llibres per a estudiar-ho,
- tornaré lins a saber qué ha passat allí, I ALTRES BARBARISMES SEMBLANTS
-No
3." El castellá ohasta que, es tradueix per firzs que o per la
forma reforgada fíns a tant que. Y egem cites del DCVB:
"Desirar [= desitjar] alguna cosa fins que vinga a compli- PodrÍem ben bé dir que en quasi totes les llengües és abundant
ment». (D'una obra de Ramon Llull.) el vocabulari que es refereix a la demencia. EIs idiomes peninsulars
«Roden entorn cremelló- fins que s'hi (Del no en són excepció. Peró ens cal dir de bestreta que nloco, és
-del
Spill, de Jaume Roig.) purament casteilá, com ho és el seu derivat ulocura,.
"Jamés entraré en la cambra fins a tant que Io meu desig «Loco», com tothom sap, significa «persona que ha perdut Ia
senta part de la glória esdevenidora,. (Del Tirant.) raó, la normal €acultat de pensar, i aEó cn alt grau»; i ulocura,
vol dir ualt grau de desequilibri mental". oLoco» serveix no sols
FINS,
per a qualificar les persones dements, sinó que també aquelles
coNJUNcró
coses, dites o accions própies dels dements.
Fins pot usar-se també com a conjunció, equivalent a Doncs bé: en la nostra llengua nioco" es diu loll (amb o oberta
com la cle col1) i locura es diu follia. El primer manicomi del
r

i en tal cas tampoc no porta la preposició a. Exemples:

món, que, com és sabut, cs va installar a Valéncia. es digué Hospital
cle Folls. Fo11 és paraula molt antiga i molt correcta del nostre
-*Aqueix licortots
M'emporte els llibres,
t'ins els teus.
no és agradable, i lins perjudica- vocabular-i.
La forma reforgada és fins i L'idioma francés, tan acostat al nostre pel seu ldxic i per la
seua sintaxi, guarda en aquest cas un absolut parailelisme. Vegem:
M'emporte tots cls llíbres, i tot els teus.
- Aqueix licor no és agradable,finsi lins i tot periudica.
-
coll cou
moll mou
oll
'f
fou

El femení de loll és lolla i els plurals són lolls r lolles (tots

amb o oberta, is clar).
De sempre, ha existit un sinónim amb el seu femení
-boíg*
boja \ els seus plurals boigs o bojr.ts i boges i el seu derivat bogerla
(cast. ulocrrra"). Aquest sinónim ha guanyat terreny a loll en la
llengua parlada, i si no l'ha desplaEat totalment, almenys sÍ que
n'ha reduit molt l'ús. Adhuc en literatura, és Doig molt eniprat, iia
ho era en el passat segle, com ho prova la publicació de la famosa
novell.a La ba
novella bageria, d,e NarcÍs Oiler, creador de la novella catalana
moderna. Probal¡lement, quan Oller la va titular així, és perqué
follia ja no tenia tanta vitalit¿lt en Ia llensua oral com bogeria
no, a Barcelona.
més no.
-si
33(r
337

.11
 Igualment, en el País Valenciá, la forma boig i derivades eren
al segle passat, iho són avui en dia, Ies més populars. Tanmateix,
els eicriótors valencians actuals usen molt loll i follia, potse¡ per-
qué pesá cn el seu áni:n l'ús qtte en Ia literatur:I clissica se'n va
fer aci a la nostra terra, i també petqué ü,oig té dos significats ----e1
de desequilibrat en alt grau i. el de babau, beneit o ximple (cast. TEMA 155
"bobo"). Així, quar.r volén prccisar, escriuen loll. (Després de la
gran décadéniii soferta pei l'idioma a Valéncia, resulta ben salu-
dable per a aquest la reincorporació de mots tan necessaris i ex- NI .MADERA" NI «MAERA»
pressius. )

Altres sirrónims de nloco, són en valenciá dement, orat, insd, Aquest barbarisme tan estés avui en dia en bona part del
alienat, fots d'ús culte i Iiterari. També existeixen denominacions País Valenciá, no ha penetrat d'una manera absoluta en la capital.
familiars: guillot, sonat, focat, mec, etc., així com el castellá té En realitat, hi coexisteix amb el nom correcte que con-
.chalao,, umajareta" i altres. (A la ciutat de Valéncia es sent dir -fusta-
serva una gran vitalitat entre la nostra menestralia i les nostres
a voltes el cástellanisr¡e ochalao". Peró tal forasterisme no ha auténtiques classes po¡ru Iars.
penetrat en el llenguatge de fora de la capital.) A la part meridional del País, va predominant el mot fo¡aster
Orat s'usa en el valenciá meridional en un refranv ben popular: «madera» sense la ¿J intenocálica En aquelles co-
«L'infant i l'orat diuen Ia veritat". -«maera»-.
marques, fttsta no és mot perdut totalment tampoc; s'ha reduit,
simplement, el seu ú.s a una so]a de les seues signi-
Etimologies: Les dels mots principals d'aquest tema són: de -secundária-
ficacions: «peqa de fusta, (cast. «madero»). Es tracta, ara, de ies-
(= mut i sord), i de 1o11, el llatí "folle'
boig, l'¿tim gótic nbauthus, tabli¡-lo en tots els significats.
(=-manxa, pell buida), origen també del mot francés «fou, i del
castellá n fuelle,.
- Fusta vol dir primordialment «substáncia dura i fibrosa que
forma la major part del tronc i branques dels arbres i arbusts
davall l'escorga,. En segon lloc, té el sentit de pega d'aquesta ma-
OBSERVACIó: Ta\t boig com foll estan ámpliament documentats en la teixa substáncia, com hem dit més amunt fusta.
literatura antiga i moderna de totes les nostres regions. Fusta está profusament documentat en-una la llengua antiga:
nFeien barraques e cases cle fusta,. (Crónica, de Muntaner.)

Aquest substartiu ha donat una pila de derivats:

Fustatll o lustatge: «conjunt de fustes d'un edifici,. Fustatge
s'empra també per a indicar ncosa de fusta», «part de fusta d'una
cosa, (en oposició al que tinga de fe¡ro o altres materials).
F st¿r i ÍLlsferia; mots de gran vitalitat que no necessiten ex-
plicació (cast. «carpintero» i «carpintería»).
Fustejar o lltsterejar: "fer de fuster,,.treballar de fuster,.
El qui treballa en el bosc traent lusta (tala ipelada dels arbres,
t¡aure'ls a carregador, etc.), rep el nom de lustaire (casl. ,,ma-
derero, ).
Notem les ducs ]ocr¡cions segü(nr):
Ser de bona lLtsta: scr de bc,na qurlitat, excellent, fort, referint-
se, generalment. a persones (cast. user de buen fuste»).
Tenir (o tindre) ntoltu t'usta ell cl cap: ser de curt enteniment,
curt de gambals.
I}i .l.l9
 Etimologia: fusta deriva del substantiu llatí "fuste», que signi-
fica nsocar.
Exemples:
La taula és de de
- Aquest pi donarifusta Pritrtcra.
molt bona fusta; TEMA 15ó
- Ahir vaiB. comprar una partida de fusta-
- Aquest remolc té el lustatge mol¡ deteriorat.
- venen el Íustam d'un edifici.
oPUESTO»
-Em nettada sorprengué els fustaires díns la ntttntanya.
-La
Sentim a dir amb massa freqüéncia:
Ací no ¡j4¿ «puesto».
- No hi ña npuesto, per a aqueixa dona-
-
«Puesto» no pot ser admés com a mot nostre. «Puesto» és un
mot castellá, i, á més, el seu ús pels catalanoparlan ts no pot ser
més confús i inadequát del que réalment ha arribat a ser. Substi-
tueix una série de voiables coirectes que expressen, per altra banda,
una rnagnífica matisació.
Sembla estrany que aquest barbarisme s'haja estés tant: primer,
oeroué trenca l'hármonia senuina de l'idioma amb dos sons tan es-
ir".,i. .o- aquest difton; «ue» darrere labial, i la n-o, final rere
,nu"ll"tra dental; despré"s perqué, com hem indicat, hi ha una
munió de noms apropiats pei a substituir-lo amb avantatges en les
diverses accepcioñs én qué el solem mal usar: lloc, plaga, seient,
etcétera.
En la nostra llengua, no hi ha més que un mot masculí d'aquest
radical: posl (amb o oberta), que significa «lloc ocupat per un
cos d'exéicit per a una operació,; i com que el masculi pos, és un
tecnicisme militar, no resulta d'ús general.r
Vegem ara la utilització que es sol fer de npuesto,, i donem-ne
la correcta versió:

Posar les coses al seu «puesto».

No trobar «puesto» a l'hotel.
Haver cotnprat ,,? «puesto, en el tttercat.
No tenir «puesto» en I'autobús.
Ser (un poble, un balneari, una platia, una muntanya) r¿¡? «pues-
to» preciós.

' Hi ha també la posl. npesa de ft¡sta de secció rectangular i més ampla

que gruixuda,.

3-10 3+l

L
 Posar les coses al seu lloc.
No trobar lloc a |'hotel.
Haver comptat una parada en eI mercat.
No tenir piaQa a l'autobús. TEMA 157
Ssr (un póblé, un balneari, una platja, una muntanya) un punt
preciós, o ufi indret Pteciós.
"RATO,, "PATO, I ALTRES MOTS EN «-ATO'

Ja hem dit moltes vegades demostrat- que 11 o átona final

no éi oróoia del nostre ldioma-i sinó per excepció Blanc nblanco",
¿",J-"áiia",, litogral nfotógrafo', ltars *largo.", péI -"p-elo", grill
*grillor, grnir' " grámó", catxa p . gazap.o", cavaller ucaballero', cas
gát «gato», etc., i centenars i milers d'exemples com aquests
"[¿5s",
podrien fer ben gr)fica tal característica.
'- La i".-ina.ié «-to» tampoc no hi existeix, amb comptades ex'
cercions. naturalment. Paraules com nloniato, fi,/a/o, són p¡eses
dei castóllá i admeses en la nostra llengua per necessitar-les. Cosa
semblant, que no igual, s'ha esdevingut amb- gaiato. Iora.d'agd, la
terminació'-a¡ abuñda tant, que qualsevol diccionari de- la nostra
it"rgr, registra rnés dc mil: b/a¡, borat, carbonat, calqat, forat,
escaravat"no escarbal, grat, elc.
Els mots «rato» i,ipato, no són paraules nostres, sinó barba-
rismes inútils, ja que Ia nostra llengua té el mots corresponents'

«Rato» no está documentat en els clássics; es tracta, doncs, d'un

barbarisme relativament modern que no ha dominat encara, ni de
bon tros, tota la nostra área lingüística. Efectivament, el mot cor-
tecte és estona o les locucions in tetnps, un quant temps, etc. Es'
tona es manlé amb plena vitalitat en tot el Principat de Catalunya,
en les Balears i a És comarques del nord del País Valenciá. En
el Segle d'Or de la literatura válenciana, estona era la pa.raula usual
a la áutat de Valéncia. El DCVB duu una cita del Spi//, de Jaume
Roig, que, en obra de caire tan popular, escriu:
«A poca estona m'ho contá tot».
Etiirologia: Estona ve del gótic ustunda», d'igual -significal, i
s'incorporá-al nostre idioma en els temps remots de la seua for"
mació.

«Pato, és un castellanisme modernÍssim, que tamPoc no ha do-

minat totes les nostres terres. A la mateixa vora de Valéncia, so-
bretot eixint-ne cap al nord, es diu ia paraula correcta i tradi-
c:.onal dnec. A¡r¿c deriva del llati vulgar oánate», amb canvi de ter-
minació. (Existcjx també el sinóuim ár¡e¡, n-rÚs etimoldgic, peró no
d'ús general. )
.l +.1
3]2

L
 Cal, doncs, bandejar el vulgaríssim «pato» i adoptar o millor
dit, readoptar en la ciutat el bell nom que té aquest ocell aquátic.
Exemples:
una estona, que no tafdaré a tornar,
-Espeta'm que dus enlre mans, et cal una bona
Per acabar bé el treball TEMA 158
-
estona.
Els ánecs Kaki-Campbell són molt ponedors. .RESSIBO,
- L'ánec és molt resistent ales epidünies de granja.
- estar-me una bona estona a I'Albuf era per cagar alguns
-Vaig
dnecs i coll-verds.
Ens ocunem. ara. del barbarisme «ressibo", que no és ni més
ni -"nvi qü" -oi castellá «recibo» pronunciat fent sonar la e
com una doble"is.
La forma aut¿ntica va ser en la Ilengua anhga rebuda' Es trac-
tava d'una substantivació molt freqüent del participi de pretérit
de forma femenina; per exemple, com fem avui amb el participi
femenÍ del verb partir, partida, que emprem so-vint com a nom
substantiu en la'oartida de cartes, la partida dels emigrants, efc.
Aíxi, rebuda (partjcipi substantivat de rebre), que els antics usaven
o".'r la iiea dc «escrit signat en qub es declara have¡
rebut "*o.".ii.
alguna cosa,. Apoca de rebuda o albard de rebuda encara
e¡en forñres més co¡rents en la llengua medieval:
nl-i don ápoca de rebuda de...,.
«Vós me deveu donar albará de rebuda de...'.
Actualment, la paraula rebuda no s'usa més que en el significat
de oacte de rebreo (cast. nrecibimiento,)
En la llengua moderna, eI docum-ent pel qual ¡econeixem haver
..bu i- uinrnu "cosa d'alsú. ás diu en forma masculina" el tebut, els
;;b;;r. Á;t;;i ser deigut a la influéncia de la fórmula nHe rebut
d;...; "üuu¿- rebut áe...,. De totes maneres, rebut és la forma
.ro.rnál or" fisura en tots els diccionaris actuals de la llengua Po-
dem. doncs, dIr segurs de la nostra correcció lingüística:
*Finna'm el rebut dels diners que t'he donat'
Avui pindran a cobrar el rebut de taigua.
-*Est¡c tot el matí cobrant rebuts de casa en casa'
* E¡"¡;r;;r;; mlha donat per al seu cobrament els rebuts de
la nostra lalla.
comprar rt¡t talonari de rebuts.
-Vaíg
mot rebut és d'ús general en gran part del territori de la
El -ii;;sur"
i únic en la" Ilengua esdrita. Á Ia ciutat de valéncia'
"o.;;
són molts ñrilers de ciutadans els qui empren ia aquesta-torma ne-
iuÁ"ni que arriba de bell nou a la llengua parlada a través
"á.t.u,
d'aquells qui la lligen i l'escriuen.

3.1,1
 Finalment, nTener risa, (generalment «Tener una risa, o oTener
risa de,) amb e1 sentit de «tenir certa manera de riure, també s'ex-
pressará per rialla:
Albert té una rialla sarcástíca.
- No m'agrada la rialla que teniu.
TEMA 159 - El loraiter tenia rialla d'home perillós.
-
« RISSA" L'infinitiu substantivat el riure s'rsa també en oracions com
les dels exemples precedents:
es podia aguantar el riure.
Es molt freqüent oir dir en la ciutat de Valéncia: -No
El xiquet, en ueure'm, vinga el riure!
- Albert tenia un riure sarcd.stic.
Podit aguantar /a nrissa". - No m'agrada el riure que teniu.
-No es an4 «rissa»... -
-Tenia
xiquel, en leure'tn, vinga ia orissao! -El loraster tenia riure d'home perillós.
-El
(Iescric..rissa» per representar exactament el so auténtic amb
qu¿ es pronuncia tal castellanisme.) ALTRES LocucIoNS
Ni orissa» ni urisan no són nostres, ja que no es troba docu- Qa¿ orissar! , Estar mort de orissa" t Aixó dóna «rissa, són
mentació clássica que els reculla, i en la moderna no apareixen
.i"C en escrits de iaire molt vulgar imitant el parlar de les zones calcs dels castellá, formes híbrides i en tot cas rebutjables. Cal dir:
més desvalencianitzades. Quines rialles! (o
Quant de riure!).
Per a expressar aquesta manifestació de l'alegria, tenim els dos
-r¡át[o
- Estava mort de riure. (Millor encara, Estatta blau de riure o
i ri¿rr¿ (aiuest darrer, substantivacid de l'infinitiu -¿l - esfiortit de riure.)
Estavo
^"it
riure-), que són aut¿nticament nostres-
- Aíxó fa
riure.

Rialla procedeix del llatí vulgar «risácula» i es troba documen-

tat des deis orimers temps del nostre idioma. La primera i tercera
oració que hem citat al principi, poden dir-se correctament:
es oodia aluantar la rialla.
- No Et xiqitet, en Teure'm, vinga la rialla!
-
Amb el significat de nestar rielt,, la locució castellana «Tener
risa, i les altres tormes formes que sen 'n derlven
deriven lot seguint la conlugacro
tot segulnr conlugació
de «tener»
oe («tenqo risa,
« LErrcr » \«tc¡tEU rrra, tiene risa..., tenía risa...', etc.), equivalen
valenciana fenir rialles
a la valenciina Gixi, rialles, en plural), tinc
rialles (aixi, . rialles, té
-

i ¡ii t i i.'. ii
.,' i i I i
"',¡átl
"" "
; ; ;;ú ; ;:' ;t;: E;";;l;.i'
ntare lenia unes rialles...
-Sa Ells tenen unes rialles...
- Quines rialles tenien! ...
-
Quan la locució castellana «Tener ¡i5¿» vol expressar ferir
ganes de ritLre, s'empra el substantiu riallera. Exemples"
* Les xiques teniett un(t riallera...
t¡eúre'l aparéixer, els tta agafar una riallera...
-En
.r t7
.l-+6
 Alló que sentíem cle casa, era la remor del treball en el port.
-
Sinónim de remor, peró molt més poc usat en el País Valenciá,
encara que també ho és, existeix, com déiem, eI mot brogit:
TEMA 1óO Quin brogit es sent?
-
.ROIDO, Quan volem precisar que la remor o brogit es produeix d'una
manera seguida, sense parar, utilitzarem correctament la paraula
t'ressa, que els diccionaris defineixen com usoroll continuat». PeI'
exemple:
sentit quin
-Has laces uroidor."ro\do"? el dia sentírem lalressa del torrent que ca vora el poblat.
-No -Tot
Durant una hora, s'oí la fressa de la gentada qtLe pujava cap
Aquest mot híbrid no pot cabre en el nostre vocabulari: no -
a l'ertnita.
oertanv a l'idioma, ni tan sols per la seua te¡minació -..ido'-,
áue és tioicament castellana. Nosaltres tenim, estesa per totes les
ñeions dL la nostra llengua, la paraula correcta, que és soro//. Ben De forma que,la rentor o el brogit, poden ser desiguals, parar
u iá uo.u de Valéncia i dins mateix de la capital la podem ben sentir. de tant en tant; fressa, en canvi, es refereix a un sololl confús,
peró monóton i persistent. La durada de la fressa, naturalment, és
El substantiu soroll *amb la seua consonant final tan peculiar' molt relativa: d'un home que passa pel carrer silenciós d'un poble
podem ben bé dir:
ment nostra- designa, segons el DCVB, el següent concepte: «So
(o con.iunt de sons) que no és de veu humana, ni d'animal, ni d'ins- Sentia Ia lressa de les petjades d'un home que avangava len-
trument musical,. - pel carrer
tament solitari.
Veiem, doncs, que no necessitem acudir al manlleu de paraules Hem d'advertir que. amb els sinónims, ocorre en la nostra com
a altres llengües i tot de vegades- per a exprcs- en general en totes les llengiies: que s'interfereixen en la práctica.
sar els conceptes -deformant'les
corresponents:
És natural, tanmateix, que els escriptors alteren sovint aquests ma-
Has sentit quin soroll2 tisos fonamentals que hem explicat, sobretot per produir determi-
- faces soroll- nats etectes estilístics.
-No
Soroll és també el mot emprat nornralment en la lite¡atura.
uLa ma¡ falaga tes orelles
amb Io soroll festiu"
escrivia Teodor Llorente en una de les seues romántiques poesies
Tenim també molts altres substantius allusius als sous, i entre
tals convé de conéixer o recordar aquests: remor, brogit i fressa.

Remor signilica «successió confusa de soroll, com per exemple

el de les ones, el d'una multitud llunyana, el que fa el vent de tant
en tant en els arbres,. El seu tret caracteristic és "ser confús,
propi per a produir dubte respecte al seu origen". Així, és molt
natural expressar-se d'aquesta manela:
remor és aqueita?
- Quina
Estanl enmig del camp, sentia utta remor lltnyana, i, darre-
- vaíg saber que era de gent que atlava a la {esta.
rament,

318 .l-+9
 pagat avui tots els ímposts. Quina sagnia que hem let
a -Hetn
cai¡.a!
Es curiosa l'etimologia de sagnia- Paraula llatina, naturalment,
no ens ha ar¡ibat directament del llati, sinó que sembla treta dels
TEMA 161 textos medievals francesos de cirurgia. En francés pareix que hi
havia una forma de participi que era «sagnée», i una variant «sa-
«SANGRAR» I «SANGRIA" gnie,, d'on deriva evidentment la nostra forma.

El substantiu sarg no necessita explicació, perqué es diu cor-

rectament en tot el territori lingüístic nostrat. Només hi adverti-
rem que la seua ortografia és sang, amb -g 6nal, la qual, encara
que ei pronuncia sorda -{om una &- s'escriu així per la regla
que ia explicárem en el tema 17, referent a les terminacions de
dues consónants, en qué sempre manen els derivats. Efectivament,
sang, sangonós; tord, tordet; llarg, llargdria, etc.
La forma ortográfica sang va tarrrbé d'acord amb la seua etimo-
logia (del llatl «sánguineo). Aixl, que mai no escriurem ¡sanco ni
«sanch» com apareix en algun text antic.

Un dels derivats de sar:g és el verb sagnar (en llatf "sanguinare")

La derivació és perfecta, per pérdua normal de les protÓniques nuio
i també de la piimera rz del grup de tres consonants que quedaria.
Correctament, doncs, sagrzar.
Sapnar i no «sangrar» com diuen alguns prenent-ho del castellá
(comp. amb nsangré"). Sagnar, en la llengua popular, es manté
molt'viu a gran párt de la iona lingüística. En la llengua literária,
és clar, no hi ha qui escriga avui el barbarisme (sangrar».
Exemples:
Abans, Ies persones es solien sagnar-
- Li aeafd un atac i el sagnaren de seguida.
-
Un altre substantiu, el corresponent al verb sagnar, és sagnia
(no osangria,, que també és barbarisme) Ens cal dir:
Li faran una sagnia per rebaixar-li la tensió.
- Em vaig lerir i semblava que m'havien let una sagnia.
-
També s'usa sagnia en sentit figurat, aixi com el verb sagnar.
Exemples:
Est.is massa gros: et conl)é sagnar el plat.
-
Es a dir, fer una sagnia al plat: no posar-hi tant de menjar, o
llevar-ne.

350 3.51
 Així, el grup nominal castellá «seguro de veiez, hem de traduir-
lo per asseguranga de tellesa.
Demá aniré a cobrar l'assegurangd de vellesa.
-
En altres assegurances, usarem així mateix el llenguatge pur i
TEMA 162
correcte qtse cal: ásseguranga d'incendis, asseguranQa de pedregada
(no npedriscor), asseguratTQa de malaltia (no «seguro de enferme-
..SEGURO DE VEJES, dad,), i aixi successivament.

Ais paisos lingüísticament vigorosos, quar] e.ls arriben de fora

.r^.^rlei noves, fiases senceres i tot, les tradueixen o les adapten
ii ..tr seni. Contrariament, ben sovint, al País Valenciá, solem
adootarlies sense [an sols [er res per a valencianitzarles o traduir'
ies á assimilar-les. Quan fa un bon grapat d'anys comenqaren a po-
oularitzar-se les acl.ivitats dc les companyies asseguradores, imme-
ii"lu-ant comenqa també a introduir-se en la nostra Ilengua par-
Iada el mot castellá «seguro,:
a fer-me un «seguro» de vida tots satisfets.
-Vaig
Alb'ért representa una companyia d¿ -dtem
useguros".
-
I no ens adonem que dia a dia estem infligint un mal de que
costós
guariment al nost¡e üioma: la barreia "patoisant»-.. Cal reac-
áonem conscientment cont¡a aquesta tend¿ncia atuidora de la per-
sonalitar linsüistica de Valéncic
«Sesuro, no es pot traduir scmpre pcr segar -paraula certa-
mcnt b"er¡ nostra, péró que s'usa cn general com a adiectiu irara-
ment com a subsiantiu. «Eso que dices es seguro' sí q,ue cstaria
ü., i.oarir atxí: Aixó que -bo, dius és segtLr, on seglLr fa l'ofici
d'ad-
iectiu qualifrcatiu (com fals, vertader, etc.). I coln a substantiu,
legrr pot scr ben emprat en frases com:
posat el segttr u I'escoPeta.
-HeLa clau cle I'arma era en el segur'
-
El sentit del castellá «seguro» signilicant «acciÓ d'assegurar' i
especialment «contracte pel qual una entitat ens garantitza contra
un risc,. en la nostra llengua és ossegttranQa (com de comp'trar,
cotnDaranca; de llaurur, llauranga, etc.). En a9ó, com en tantes
uit.". .otÉr. coincidim amb la lléngua germana el francés -«assü-
rance»-
-' i ens acostem a I'italiá -« assicurazione ». (amb *i"
El nostre póble ciutadá sol dir nseguro de vejés" la
a lu ciii.lla"á). En les nost¡es comarques, on la I és encara rela-
iluu-""t estranya, es sent dir i tot nseguro que de vequés'' Tot aixó
;;trn lt"i; J;;É;1,.-Éi clar que tothomlap "vé.Lez"
és vellesa
els clás-
tp.á""..l?t !., bonu part dei País Valenciá
-com
feien
sics- «vellea, ).
3.53
.3-52

I
 En lloc de «venta», castellanisme inútil i inadmissible, cal promp-
tament restablir en el llenguatge parlat de la capital e} correctc
mot tenda. Notem el refrany tan estés per tot el nostre país Za
nlort i la venda tot ho trenca, que significa que aquests dos im-
portants esdeveniments desfan tots els tractes i muden totes les
TEMA 1ó3
circumstá ncies.
D'avui en avant, quan veurem nVenta de sellos,, cal quc recor-
«SELLO' I .VENTA' dem la nostra maneia co¡rectÍssima de dir-ho: Venda de segells.

N'hi ha molts, de barbarismes, que tenen com a origen, o com

u r"ioiir*""t dei seu ús, la suggestió.,que en el nostre ánim exer-
il. mots escrits e.t rnuátru llengua Vegem qué s'esdevé
""i*ár,
amb el rétol nVenta de sellos'.
És sabut que el servei de correus, tal com modernament es
o."ai.á. Z.i"ii de fa pocs anys. El mol (sello', usat castellá,-.i
en l'accepció
íilÜ;;'á; ;;;"*;, áns ha pervingut de l'idioma la
i;;;;";td;;;;ithu i.t"t gairebé árraconada «venta de sellos"'
ü.i..llie'a totes les áficines importants de correus,-Ia re
f';J';r-;li;E
""É iaiiellanisme en la- nostra llengua
;;i; aá;;';;Ar;¡. ier'do t¿ encara, -nventá,-,
sobre segell, l'au-antatse de
;;b ,itulltut en la llengua parlada i ser d'ús general
;;l.r\;."-vá]"".ie,
,fi"i. i no cal dir a les'-Baléars i al Principat de Ca-
talunva.
Oieu"-, doncs, segell, del-llati "sigillu", amb tots dos signifi-
cats: éstri o utensili pér a produir marques (enün document, carta'
etcétera), i timbre de corieus (la més usual) Exemples:
el segell del Casino i segel.larem el docume,nt
- Porta
'
r,i do"u*"nt oi fig,,avo el sesell de l'orga'
-'E;"2;;;;;;
nit¿acíó.
(On es veu que s'anomenen correntment les omarques produi-
a.t), o-U el máteix nom del scgell que )es produeix )
posi un segell d'urgéncia a la carta de Madrid'
-LiComPra'm tres segells.
-
També s'usa segell en sentit ñgurat:
Aquett camp tenia un segell de tristesa'
-
Sesell és ben viu en el nom de dues plantes: segell de ram, dita
;;3¡;ilt-";;;l,Ii büniu,, i segell de salorzri, en castelli «sello
""
de Salomón,.
De segell es deriven també el verb segellar.(cast "sellar-") usat
r',rr e*""-pl" anterior com hem vist, él substanfiu segellament
",,
i l:rdiectiu iegellador (amb femeni i plurals)'
3-;+ l.;5
 s'ha meniat només que sís perdius.
- Aíseln
Anselm s'ha mefiiaÍ no nrcnys de sis perdíus.
-
N o gensmeny s correctalncnt usat:

-Els inconpenients i ets obstacles es

tntLltiplicaven. Nogensmenys, amb
const¿thcia, vam abatlar l'¿x¡1.
TEMA 1ó4

-SIN EMBARGO,

Com el cas de "desde luego,, sembla estrany que alguns valen-

cians puguen usar la castellaníssima locució coniuntiva «sin em-
bargo", barreiant-la amb el seu valenciá i donant així a aquest
un to « patoisant».
Nosaltres tenim, per a expressar el significat del castellá osin
embargo,, les següents locucions coniuntives: a¡ad no obstant,
no obstant aixó, amb tot, aixi i tot i nnlgrat tot.
I també usem l'adverbi tanmateix i la coniunció tlogensmenys
en el sentit coordinatiu cor¡ectiu de usin embargo,,.
Vegem els següents exemples en totes dues llengües:

Vosotros no creéis conve- Vosaltres no creíeu conve-

niente ir a verle. Sin embargo,
sé cierto que acabaréis yendo.
Creo imposible una total
solución. Sin embargo, se debe
intentar todo.
La lluvia ha deslucido la
fiesta. Sin embargo, yo me he
divertido bastante.
Los inconvenientes y los
obstáculos se multiplicaban.
Sin embargo, con constancia
alcanzamos el éxito.
nient d'anar a veure'L. Tanms-
teir, sé cert que acabareu per
anar-hi-
Crec ítnpossible una total
solució. Ailó no obstant, cal
intentar-ho tot-
La pluia ha deslluít la lesta.
Anú tot, jo m'hi he divertít
prou. (O Així i tof, io...).
Els inconvenients i els obs-
tacles es multiplicaven. Mal-
Erat lot, antb constá¡cia vam
abastar l'éxit.

NOTA. Noge¡1sme¡¡ls pot usar-se en la litcratula actual, i, de fet, hi és

usat algunes vegades, no massa. El cas és que, com es tracta d'un mot
arcaic reintroduiit modernament, alguns escriptors no el coneixen suñcient-
rnent i l'usen a tort, tot donant-li el sentit dcl caslellá nnada menos".
Exemple d'ús incorrecte d,e nogetsfiertls:
Anselm s'ha menjat sis perdius «nogensmenys» (= «sei5 perdices nada
-
menos,).
En aqL¡cst cas, no cap empraÍ no4ctstn¿try;, sino Iuuuciorts lals com noai.t
Llut, uo ft1enys de, etc. correcte:

.r-í6 .1.i7
 TEMA 165
.SOMBRERo,
osombrero, no és paraula valenciana, encara que moderna-
ment, com tants d'alties castellanismes, s'haja introduit en 1a
llensua colloquial. Com es veu clarament, nsombrero, és un deri-
vat"de nsombran, mot també castellá i no gens valenciá. (Encara
es sent ben a la vora de la capital el correcte r;^ot ombra, del llati
«umb¡a».) Del castellá «sombra» venim dient- deriva usom-
-com
5¡s¡6" pér mitiá d'un su6.x tan castellanÍssim com «-ero».
En canvi, en els nostres clássics trobem el mot capell com a
normal per á designar nla peEa de vestir que serveix per a cobrir el
cap, consistent en un casquct anrb una ;lla tot al volt.lnt'.
A les Balears es manté en plc ús el mot copell i els seus derivats
capellada (cast.. «sombrerazo,, = usaludo con el sombrero,), cape'
Itir (= ¿1 qui fa o ven capells), capellera (: capsa per a guardar-
los) í capelieria (= fábrióa de capells o botiga on es venen).
A gran part del PaÍs Valcnciir, el mot capell ha vist reduida la
seua f=unció semántica i s'usa només per a designar sl 'capoll de
la seda,, o siga el «sombrero» amb quc es tapa el cuc de la seda
per a la seua-metamorfosi. En alt¡es zones del catalá continental,
iobretot a Barceiona, predomina actualment -fins en la litera-
tura- el sinónim barrét, mot que s'ha usat també en el País Va-
lenciá i encara s'hi usa per a áesignar «una peEíl de cobrir-se el
cap, sense ales, generalment de punt,.t
El mot clássic és capell (compare's amb el francés nchapeau"
i l'italiá «capello»). Tanmateix, no podem refúsar barret. Crec que
als valencians, poéats com estem en ia magnifica tasca de restablir
el nostre vocabulari pur, ens cal substituiicl barbarisme nsombre-
ro» pet capell, o per barret.
' De barret deriva el popular balretina.
3.i8
I
TEMA 16ó
«TERREMOTO,, I .TORMENTA»
Són aquests dos substantius castellans que s'ouen molt en la
rádio, la televisió i es lligen sovint en la premsa castellana diir¡ia.
I com que, pels fets que expressen, interessen un ampli sector
d'oients, espectadors o lectors, tendeixen a suplantar, a la ciutat
de Valéncia especialment, els corresponents noms netament nostres.
«Te¡remoto» és, en la nostra llengua, terrq.trémol, paraula molt
viva i entenedora en gran part del País Valenciá i l'única que, per
a expressar aquest conegudÍssim fenomen natural, usen els bons
escriptors. Terratrémol deriva del llati «terrae trémulu, (= tremo-
lor de la terra). La seua fonética correcta és la següent: La e de
terra es pronuncia normalment oberta; l'accent prosódic recau
sobre la segona ¿, que es manté tancada, així com la o. (Está ad-
mesa també l'obertura de la segona e.)
Terratrémol queda ir-mpliament documentat en la llengua clirs-
sica. El DCVB duu, entre moltes altres, les cites que segueixen:
"Súbitament vench un tro del cel i terratrémol».
(Dels Sermons,
de sant Vicent Ferrer.)
«Per tot lo món era molt gran la fortuna, i el gran terratrémol».
(De Lo Passi en Cobles.)
Exemples de la llengua actual:
terratrémols d'Agadir han estat horrorosos.
-Els
- A Pérsia han tingut milers de morls en els darrers terra-
trémols.
A la Península Ibérica, els terratrémols no solen ser violents.
-
Tampoc ntormenta» no és nostre. Nosaltres hem usat des dels
primers temps la paraula tempestat per a indicar nforta perturba-
ció de l'atmosfera, manifestada amb vent, pluia, neu i pedra i,
sovint, amb llamps i trons,.
El nostre poble, si vol precisar que la tempestal va acompa-
nyada de trons, usa el mot correcte tronada,
Llíria yenia una tronada tremenda-
- Performent era molt boníc, lins que vingueren les tronades.
-El
.tri1)
 També s'empra en literatura la forma tempesta, procedent del
llati «tempestai), aixi com tempestat deriva del llatí «tempestate».
Exemples:

*-Va ler una gran tempestat, i un llamp va matar dos homes.

Eng,uany les tempestes assoten totes les costes d'Europa.

IX. ELS MODISMES

.l«)
 TEMA Ió7
EQUIVALENCIES DE FRASES I LOCUCIONS
CASTELLANES (I)

En els temes d'aquest caPÍtol haurem de fer notar la necessitat

de l'ensenvament de modismes, puix que, tanta o major importán-
cia oue leé de vocabulari, tenen les qüestions d'estructura com són
la formació. valor i utilització dc frases fetes, Iocucions, girs pecu-
liars. etc., de la llengua. Cada idioma té la seua manera de crear'
los, i el geni de la llengua s'hi manifesta tant o més encarra que en
el léxic.
La oressió const:]nt del castcllá damunt la nostra llengua fa
qu".o-"na", a senlir-scn servils imitacions com "sense to ni so'
o barbarismes com nlo menos». En la mesura que puguem, ens cal
combatre aquesta desnaturalització lingülstica. Donem, doncs, ací
una série de modismes o locucions castellans, amb les seues equi-
valéncies en la nostra llengua, i així mateix el seu ús en proposi-
cions adients. (Alguns són comuns als dos idiomes.)

Mo»rsMes

De cabo a rabo, De cap a cap.

Al fin y al cabo. Al cap i a la fi; Al capdavall.
De pies a cabeza. De cap a peus.
Llevar a cabo. Donar cap; Dur a terune.
En jefe. En cap.
A lo sumo; Todo Io más. Pel cap alt; A tot dír; A tot
posar-
Como mínimo; Lo menos; Por Pel cap baix; Almenys.
lo menos.
Venir a cuento; Venir al caso. Traure cap; Venir al cas.
Dejar cabos sueltos. Deixar caps per lligar.
Atando cabos. Lligant caps.

Exemples d'aplicació:
He repasado el diario de
-He
repassat et diarí de cap
- cabo a rabo. a cap.
36.i
 Me lie corridr¡ la callc de
- cabo a rabo.
fin y al cabo, eso no lo
-Alhemos de necesitar.
Era un buen hombre de Pies
- a cabeza.
Ha llevado a cabo un acto
- meritorio.
hombre maduro era
- Aouel
el'comandante en jefe.
quedan, todo lo más,
- Allí
ullos cincuenta.
lo sumo, quedarán cin-
-Acuenta.
Todo Io más, lo pagarán a
- tres veinticil1co.
mínimo, Precisamos
- Como
veinte toneladas de abono.
Me darán lo menos diez mil
- oesetas.
i'or Io menos, debÍas haber-
- me
avisado.
eso no viene a cuento.
-Todo
Eso no venía al caso.
- Cuando hagáis el contrato,
- no deiéis cabos sueltos.
crso era difÍcil; pero,
-EIatando cabos, llegué a des-
cubrirlo tr¡do.
36J
corregut el carrer de
-M'he
cap a cap.
-Alhemcap i a la li, aixó no ho
de necessítar.
Era wt bon lnnte de caP a
- peus.
Ho donat caq a un acte mÜ
- ritori,
Aquell hcnte madur era el
- comandant en caP,
en queden, PeI caP alt,
- Attí
uns cinauanta.
tot dir. e,t Jeuen 4ucdar
-Acinquanta.
cap alt, ho Pagaran a
-PeLtres eint-i-cinc.
Almenys, ens calen !¡nt to'
- nes d'adob.
Em donaran, Pel caP baix,
- deu
núl Dessetes.
- avísat. havies d'h¿ver'me
Almenys,'
aixó no trau caq a res.
-Tot
Aixó no venia al cas.
- lareu el cotllracle, no
-Qtnn
de[xeu cops per lligar.
El cas era á¡lícil; PerÓ, lli-
- ganl caps, he arribat a des-
cobrir-ho tot.
TEMA 168
EOUIVALENCIES DE FRASES I LOCUCIONS
CASTELLANES (Ii)
MoDrsMEs
Ser corto de alcances. Ser curt de gambals.
No salir de su asombro. No saber-se'n avenir.
No estar en sus cabales. No estar bo del cap; Estar to-
cat de l'ala.t
Sense solta ni volta; Sense com
Sin ton ni son.
va ni com ve.
L'anv vinent.2
El año que viene.
Desde luego. Sení dubtc; Naturalment; No
cal dir, o No cal dir-ho; Es
clar; Cettdment, etc.
Exemples d'aplicació:
es muy corto de Aqueix és molt curt de
Eseioven
- alcances, - eambqls.iove
Los amigos de Alberto, al d'Albert, al veure
- Els amicspdssima
- ver aquella pésima iugada, aquella no
iugada,
no salían de su asombro. se'n sabien avenír.
* Ese pobre hombre no está - Aaueix oobre home no estd
en sus cabales. bá det iap, o Aqueix pobre
home estd tocat de I'ala-
ton ni son, comenzó a Sense com ta ni com ve, co'
- Sin
desootricar. - menqd a destralejar.
'sargento nos mandaba El sergent ens manar)a coses
- El
cosas sin ton ni son.
- sense solta ni eolta.
año que viene visitare- L'any vinent visitarem Fran-
-Elmos Francia. - Qa.
' Els modismes que designen un estat mental -deñcie¡t són nombrosos'
H"- ó-nsienii els d<is més córrents a tot el País Valenciá
---r'il'io?-á -
que ve també is correcta. Igual pot dir-se l'any que 1)e q,ue
l'any iinett; la ietmana que ve qle la setmana vinent, etc'
.165
 ¿Vendrás mañana a jugar al dentiL a jugar a te-
- tenis? luego. -Vindrás
nis? clar, o Es clar que
-Desde -Es
hi aniré.
luego, no hay quien cal dir, no hi ha qui
- No
que
-Desde
Ie venza. el venga.
¿Aprobarás esa asignatura Aprotards eixa assignqtura
- el año próximo? des- - l'any vinent? no TEMA I69
de luego, hombre.-Eso cal dir, o Home,-Home,
és clar, etc.
luego, si vienes tarde, d.ubte, sl véns tard, ja EQUIVALENCIES DE FRASES I LOCUCIONS
- Desde
ya no le verás. -Sens
no el veurd.s. CASTELLANES (III)
No te olvides del dinero. * No obliáes els diners.
- Desde luego. tLtralment. -Nu-
MoDISMES

Eso es harina de otro costal. Aixó són altres calces o Aitó

són figues d'un altre paner.
Conservar el ánimo. No descoratjar-se.
Echar a corre¡. Artancar a córrer.
En un abrir y cerrar de oios. En un girar d ulls, o En un tan-
car i obrir d.'ulls.
En nombrando al rrín de Ro- En anomenar et gos, prepara la
ma, Por la Puerta asoma. pedra.
Merecer la pena (algo). Valdre-s'ho, o Valdre la pena
(alguna cosa).
Estar en ascuas. Estar en punxes,
Tomar las de Villadiego. Peear a fu{ir.
De todo hay en la viña del Se' On hi ha campanes hi ha ba-
ñor- tall s.

Exemples d'aplicació:
Lo importante en el examen
- es no perder el ánimo.
* Esa carta está hecha en un
abrir y cerrar de oios.
Merece la pena que vayas
- a verle.
me¡ece la pena salir hoY.
- No
Recoger la poca fruta que
- queda, no merece la Pena.
Mientras no me llame Por
- teléfono, estoy en ascuas.
Cuando vi lo que pasaba, to-
- mé las de Villadiego.
L itfiponaut en l'examen és
- no descorat jar-se.
- Aqueixa carlo es fa en un
girar d'ulls to en un tancar i
obrir d'ulls).
lo pena que lages a veu-
-Val
re'1.
s'ho val, d'eixir apui.
-No
Arreplegar la poca I ruita que
- queda, no s'ho val.
que
no em cridard
-Mentre
per tel¿lon, eslic en punxes.
*Quan vaig veure alló que
passava, peguí a fugir.

-166 l6'7
 Les equivaléncies consignades són vivíssimes al Pais Valenciá,
d'on s'han arreplegat de llavis de la gent menys contaminada d'há.
bits lingüístics forasters. No vol dir que no hi haia altres equi
valéncies legítimes; peró aquestes són les de major difusió i vi
talitat.
TEMA
Sobretot en obres de sa i agradós caire popular, és convenient
d'usar les própies locucions. Cas contrari, el llenguatge d'aquesta
interessant literatura es ressent d'una manca de suc i de frescor. EQUIVALENCIES DE FRASES I LOCUCIONS
CASTELLANES (i IV)
MoDrsMEs
Vivir con desahogo.
Sacar fuerzas de flaqueza.
Estar ent¡e dos Iuces.
Tener (a alsuien) en brazos.
Salir con u-na Pata de gallo.
En menos que canta un gallo'
Súbitamente, De Pronto, De
golpe, De golPe Y Porrazo
De mal grado, Mal de su grado
Exemples d'aplicació:
Con lo que ganan todos los
- de casa, pueden vivir con
desahoso.
amilgo resultó herido; Yo
- Mi
estaba asotado. Sin embar'
go, saquá fuerzas de flaque-
za v lo llevé al hosPital.
la Partida' saqué
- Ya-perdida
fueizas de flaqueza v toda-
vía la sané.
Bebió l-unto en Ia boda, que
- por la tarde estaba entre
dos luces.
La he¡manita no quería te-
- ner al niño en brazos.
-1613
I7O
Viure folgadament.
Fer el cor f'ort, o Coresforgar-
se.
Anar a mitja uela, o Anar a la
vela.
Tenir (aleú) al brag.
Eixir amb un ciri trencat, o
Eixir amb la mdrfega a ros-
segons.
En un tres i no res, o Més
promqte que canta un gall.
De sobte, Tot d'una, Tot d'un
plegat, En un bell en sec,
De colp i barrada.
A desgrat, A contracor.
Amb el que guanyen tots els
- de casa, poden viure folga-
dament.
* El meu amic va resultar fe-
rit; io estava esgotat. Tan-
mateix, liu el cor fort i el
vaig dur a l'hos pital.
* la perduda la partida, enr
vaig coreslorgar i encara la
guanyí.
Begué tant en la boda, qutt
- a la vesprada anava a milia
rela (o anava a la tela).
La germuneta no volid l¿ttir
- el tiquet al braq.
* Hacedle frrmar todos los do' Feu-lí lirma.r tots els docu'
cumentos, no os salga des- - nlents, no us isca desPrés
pués con una pata de gallo. amb un cirí trencdt.
Luego de estar conformes Després d'estar conlormes
- todos los socios, salió el con- - tots els socis, va eixir el TEMA 171
sejero con una pata de gallo conseller amb la mdrlega a
y estropeó el trato. rosse1ons i va fer malbé el
tracte. LOCUCIONS SOBRE ELS MOTS TAU¿A I PORTA
* Salimos al campo en un día -Vam etxtr aL cq.lnp en un
espléndido; pero, en menos dia espléndid; peró, en un
que canta un gallo, se armó tres i no res, es 1ra congriar Nombroses locucions es refereixen a la taula' Heus-ne acf les
una tormenta que daba mie- una tempesta que Íeio por. principals:
'
do. Parar taula, o siga, disposar-hi les estovalles, els gots, els co'
Tocaban las campanas; sa- Tocaven les campanes; eixí' berts, el pa, elc., per se¡-vir-hi després el meniar'
- limos a la plaza, v, cn menos - rem a la plaga, i, més promp- Llevar taulT o DesparcLr taLúa, qLl.e vol dir retirar-nc totes aq-ue-
que canta un gallo, se llenó LC que canta un gall, es va lles coses del servei o parament de taula, després de les meniades.
toda de gente. omplir tota de gent. t
Asseure's a taula o Assentat-se a taula, és a dir, col'locar-se en
pronto, los vimos aPare- De sobte, els vam teure apa' cadires tot voltant-la per a l'acte de meniar.
-De
cer corriendo por en medio - réixer corrent pel mig del
ca¡ní. Acostar-se a taula es diu sobretot en imperatiu, i especialment
del camino. tractant-se de convidats, perqud hi prenguen alguna cosa drets o
lba tranquilamente Por mi -
Anava lranquil pel meu tros,
- campo, cuando súbitamente quan tol d'una m'aPareix asseguts.
me aDarece un toro. un bou. Algar-se de ta-ula o Llet¡ar'se de tatia significa apartar-se'n des-
pionto, vinieron ellos y d'un plegal, van venir prés d'haver-hi menjat.
- De
no nos deiaron acabar. -Tor
ells i no ens deitaren aca- Quedar-se davall taula es diu referint-se a, aquell o aquells qui
bar. han arribat tard i s'han trobat que els seus familiars o companys
De golpe y
porrazo, llega v En un bell en sec, ra i ens ja havien menist. Aquesta és locució purament tamiliar.
- nos obliga a deshacello todo. - ho fa desler tot. Taula paratla: la que té al damunt tot el servei de qué hem
i, a parlat en la primera locució.
-Eldesgrat seu, l'haurdlet,
trabaio está bien hecho, treball estd. ben
-Ely, mal de su agrado, os lo de Pa- Exemples:
tiene que pagar. gar.
* Parem taula, que ia estan arribant Íols.
Ella fue a verle de mal grado. Ella va anar a eeure'l a con'
- - s'fui de parar laula que no arribe el nostre pare'
tracor. -No entrar la serventa i linsva llevar taula.
-VaLa teua filta és molt deseixida: en un punt ha desparat taula'
NOTA: Aouest i els precedenLs temes sotlre modismes, portaran el lector - Es ia tard: cal quc lts assentcu a taula.
li ¿.ii"rñiniu tóuréque re.il. rraduccionr parauia pe-r paraula de frases - Han locat les dttes: cal asseurc's a taula.
"n"o]rtais casrettdnes. Cal busque en ell mátcir, o e; la lleugua esPoqtánia
ieis qui el vol¡en o en lectures de bons autor: aql¡elles cxpresslons auten_ *- Acosteu-eos a taula i prendreu un gelat.
tique§, altrament lan abundoses en la nosira llengua. Acosta't a taula i dinards amb nosaltres.
- l'acte d'haver tlinat, no és bo algar-se de taula.
-AEm raig llevar de taula en un instant i encara agalí I'autobús.
-
*No badem, que ¿s tard i ens quedarem davall taula.
Arribdrem a casa del nostre an1¡c i ia hi tenien taula parada
- taula parada).
(o la

' Vegeu l'ús d'assentar-se en el tema 73.

.l7l
i70
 NOTA: el verb parár, en el sentit usat en aquesta lli§ó, serva el mateix
que tenia en l'¿tim llatí corresponent: l'inñnitiu «parare» que volia dir
també npreparar», ndisposar".

Mereixen esment les locucions següents referides a la porta:

Tocar a la porta o frucar (cast. .llamar a la puerta,). Pot dir-se TEMA 172
igual Han focat a la porta que Han trucat, per a expressar que l'han
colpeiada amb la picaporta o picaport o simplement amb els nuus
dels dits o amb el puny clos.2 LOCUCIONS SOBRE EL VERB F¿R
Juntar la porta (cast. «entornar la puerta,).
Barrar la porta: tancar-la fortament amb una barra travessera.
Fer passar la porta (a algú): manar-li que se'n vaia. Ferlruit (un arbrc o una planta): produir'ne. Exemples:
Mirar darrere la porta: prendre moltes precaucions en un negoci Aquest taronger ha let enguany molta taronja.
o afer. - Li pomera nóstra s'ha tornat secallosa i qttasi no fa pomes.
- Aquests pins no fan pinyes d.e pinyons.
-
(Clr. ei castelli, que sol construir aquestes expressions amb
el verlb ndar,: .Eslos pinos no dan piñas de piñones'.)
Fer llit (cast. «guardar cama,): estar en el llit per malaltia.
Exemples:
*Estic refredat, perd no faig llit.
estqt ntolt ntalalt: ha let llit prop de tres setmanes.
-Ha
Fer cap: arribar a un lloc, especialment després de caminar bas-
tant o de trobar dificultats en el camí. Exemples:
Camindrem tota la tlít, i, al finat, lérem cap aI mas del
-
Metge.
Passant núl perills i treballs, amb l'embarcació malamenl,
-
leren cap a l'illa dt Tabarca.
Aieu per aquest carrer i lareu cap a la plaga que bttsqueu.
-
(En algunes comarques, fer cap signifrca «posar-se en direc-
ció a,.)
Si f a no fa: poc més o menys. ExemPles:
no la, ho arreplegarem en tres hores.
-SiJo la
crec que ent demanard, si fa no fa, cínc nil pessetes.
-
Fer camí o Fer via: avangar en una direcció o altra. Exemples:
No cal que isques a buscar-lo: eII deu haver fet ia molt de
-
ca»tí i no el trobartts.
Al pas que dnem, no lem camí (o no fem t,ia).
-
Fer-ne de áor¡¿s.' realitzar accions que causen admiració o cs-
' Per a significar específicamenl que s'ha trucat o tocat amb els artells tranyesa. Exemples:
o nuus dels dits, hi ha el verb ,¡./sror.
.17.]
 Andreu se'n va anar a Ord, i alld ditt que en va fer de bones. la forma castellana amb el participi en masculi: « ¡ya la hemos
_ --lordi és molt graciós. Convideu-lo i que vinga, que en laria hechol , (o « ¡buena la hemos hecho!,).
de bones.
Fer alt, Fer baix, Fer a la dreta o n I'esquerra. Es diu per indicar
Fer goig (algú o alguna cosa): causar
caus admiració una dona per la desviació clel tir'en les armes de foc, itambé per a la de qual-
;eua bellesa o pel seu atractiu;
la seua
seua ser grat de veure un xic o un
atractiu: ser sevol projectil o cosa llanEada a tall de proiectil. Exemples:
fadrÍ pcr
raurl per morrus
motius semolanls; alegria un
semblants; causar ategna ur.r camp pels seus
arbres frondosos o pels seus saborosos fruits; un iardí per la be- Dur¿ tlquest rill¿ u l'anneria, perqtú fa alt.
llesa de les seues flors, etc. Exemples: -.._Vai¡ errar Ia perdiu perqu¿ l¡ nig ler baíx.
Ha'iirat una pedrada al gos i lí ha let a l'esquerra.
La.
- Arateua filla és una ladrina que la goig. -
ja estd bo el xic; fa goig de mirar. Fct ¡ fet: al cap a fi, després de tot, ben mirat, etc. Exemples;
1a
- L'.any passat, el camp de Jeroni feia goíg; peró enguany ja
- ¿¿s preocupeLL tant... Fet i fet, la culpa no és '¡ostra.
no en Ía. -No ababat ben tard; peró, let i fet, la cosa no té itfipor'
Fer feredat: causar horror, gran por, com la que ens fa una fera. -Hem
tdncia.
Exemples: i fet, jo no tittc intervenció efl aquest assumpte.
-Fet
Era una tempesta molt forta; leia leredat. Tinguem en compte també ler casa (estalviar, fer prosperar una
-
Fa fered.at sentir contar aqueixes coses de la guerra. casa), ier g¿t?, (aco;seguir fer venir persones en.auxili d'algú o per
- salvái'algüna cosa), fel r¡il (pernoctrr), fer por (causar-ne), fer res-
(El castellá no usa, generalment, en aquests casos el ve¡b nha- pecle (inspirar-ne), etc,
cer,, sinó el ve¡b udar»: uda alegría,, oda gozo,, «da miedo,, nda
pánico,, nda horror,. )
Fer fer: obligar algú a realitzar certa cosa que li costa, o que
no vol fer, convéncer-lo perqué la faga, etc. Exemples:
diu que.no vol donar-te laena; peró io ti ho laré ler.
- E_ll van embronquinar els nebots i li van ler ler una rcsta-
-F,l
mentada.
Fer. feino (o faena): realitza¡ el treball que es fa per obligac.ió,
amb el qual u es guanya Ia vida. Exemples:'
pttc esperar-me: rne'n vaig a fer leina \o faena).
-NoEn aquesta casa s'ha de ler léina (o laena)-
-
-Van captant pel món perqué no volen ler leína \o laena).
Fer el-mort,^Fer el pobre, Fer el ric, etc.: imitar, aparengar (una
cosa) amb un fi determinat. Exemples:
ler el mort més de deu hores, i així es va salvar.
-Ell vafa.el pobre sempre que parles amb ell.
-Ioan
No té diners; peró fa el nc perqué ti tínguen respecte.
-
_ (En aquest
jugació
cas,,el castellá sol usar el verb nhacer,, perb en con-
pr-onominal: nhacerse,. nHacerse el muerto,,-nHacerse el
pobre,, «Hacerse el rico,.)
. Ja l'hem felal E_xpressió que indica que s'ha fet equivocadament
alguna cosa i que el mal ja no té remei ó en té poc. Nó s'ha d'imitar

.17-i
r75
 Allo oue no hem de fer mai és una servil traducció o imitaci<i
de l'exprlssió castellana oal por mayor, i dir.al per majoro, cn
lloc de'les formes en gros o a |'engrós; ni tampoc nal per menor',
en compte de a la menuda o per la menuda.

TEMA 173

SOBRE ALGUNES EXPRESSIONS COMERCIALS

Hi ha alguns termes i locucions d'ús comercial que convé repas-

sar. El castellá té les expressions «al por mayor» i «al por menor,
o "al detall,.

«AI detall» és un gal'licisme procedent del terme francés ndétail,.

El castellá, malgrat ser tal mot un clar barbarisme, l'ha adoptat
i també ho ha fet, pot ser més primerencament, el catalá. Per a
nosaltres és de fácil pronunciació, puix que la seua terminació amb
Jl final s'adapta ben bé a la fonética nost¡a. El poble castellá
amb prou feina si el pot pronunciar, i diu "detal», «detai", etc.
Molt normal és per als valencians dir frases com aquesta:
En aquella botiga tenen lícors al detall.
-
Peró tal vegada és millor, per més nostra, la forma a lo menuda
o per la menuda (cast. oal por menorr).
En aquella botiga uenen licors per la menuda.
- En aquella botiga venen licors a la menuda.
-
En la llengua antiga, també es deia ¿ menuf , i llavo¡s era molt
més freqücnt que a la menuda o per Ia ntenuda.
El contrari de al detall o a la menuda, etc., és en gros (cast. «al
por mayor,).
Aqueira casa comercial no ven el sucre per la menuda: ¿l
ven- en gros-
trenem les collites a la menuda, traurett molt més que
-. Sl
si les ttenem en gros.
Hi ha també una locució moderna del matei.r sentit i valor que
en gros i és a l'engrós, per aglutinació i substantivació de en gros.
Pot usar-se també, puix que té una gran difusió i está admesa en
tots els diccionaris de la llengua:
Enguany la cooperativa vendrd tot el vi a I'engrós.
- Aqueixes ferreteries no treballen a Ia menuda sinó a l'engrós.
-
.17(, .\11
 Ser com el sord de Benissanó, que sentia els quarts Peñ les
hores no. (Dita de Valéncia que es refereix als qui fan els sords.)
Ser lleig com un pecat, o com un dimoni, o cont una nit de
trons, o co-m un fes (éast. oazadón,), o com un ferrús.
TEMA 174 Pesat o Íeixuc com el plom.
Tenir una boca com ui rap (= tenir'la molt gran)'
LES COMPAMCIONS (I) Etc.

Aqueixa figura retórica tan usada i necessária *la conrpara-

ci,;- tiá"in."" ,L.p." u, magní6c mitjá d'aclarir per a,l'oient la
nostra ixplicació o comunicacir.¡ Tal recurs es universal; txnma-
i"-ii. áar'ooÚt*
-h o cada paÍs. hi ha posat el scu segeJl peculiar, el s-eu
;;;i, :J; ;in".u á'"ntLndre ies substanciei lcs qualitrts. les
relacions, en aquests casos
El nostre poble ha creat moltes locucions comparatives plenes
d. ir.;;;, á rálüs clanssimament gráfiques i quasi sempre sado'
lladés de grácia popular aulcnlica.
Volem ara recordar-ne una relació no molt extensa, acolnpanya-
da de les observacions que hi caldrá

Tenim, en primer lloc, Ies contparacions dc color-s. Cada color

és «com ü.,u áltru cosa», i aixi e¡:. definim el matÍs o fem que la
iéua i-utg" es reflectesca amb la claredat del dia en la ment de
l'escoltador:
Ser blanc com la neu.
Estar tnorol cotn utt lliri (de fl'ed, de clesln:ri, eic.).
Tornar-se groc conl la paret o cottt tt¡t ciri 'lcle pc,r, d'una im-
pressió).
Fer-se vermell conl ul lital (de vergonya, cl'un esforg continuat,
d'una impressió qualsevol).
Estar (o ser) negre cont utt c,.ttb, o cont lrL stttiu' o cont el carbó'
Ser ro'ig roín r.Áo espiga tk dacsa, o de punís (es refereix a les
persones pél-roges). Etc.

Els defectes solen tenir cntels, o simplement despectives com-

paracions:
Eslar sord cotn una rella, o com una pedra, o cont ut cantal,
o cotn un roc (segons les comarques) També cs diu eslar sord com
una tdpia, o cotn LLna ma?a.

' És curiós comparar el coior Broc amb cl de la paret, i deu ser degut
al l¡urt de guix moréno (o algeps) que solien tcnir les parets i que prompte
adquiria un tiny groguenc en formar saiobre

-178 l7')
 Estar coent com un all,
Estar com un tocacampanes ( = estar molt débil).2
Estar fresc com una cama-roja (: no fer-ne cas, no alectat-sc
de res).
TEMA 175
Estar calent cont el foc.
Estar gelat com un rdve.
LES COMPARACIONS (i II) ( = tenir o no tenir bon natur¡I,
Ser de bon clim, o de mal clim
bones inclinacions).
S¿r (un lloc) losc com una gola de llop.
Ara. heus aci comparacions que tenen com a base un verb' Són Especial esment mereixen les comparacions amb el verb meniur:
noÁbrásissimes, peró nosaltres en consignarem només unes quan- Menjar com ut llop (o siga, molt, voraEment).
tes com a mostra i guia del lector: Menjar com utt pinsd, o conT un parclalet ( = menjar Poc, nc,
Anar tes cotn un garrol (no utieso', com diuen alguns acaste- tenir-ne ganes).
Ilanats de Valéncia).
Aoasar-se com un cresoL (extingir-se alguna cosa a poc a poc,
idhui iarlant de la vida).
Anepar-se com una llapassa (o siga, de manera que coste molt
a" á!iáp"gu.l. Es diu també dels {iri ens acompanyen contra la
roir"íut, o ens entretenen massa, o dels qui es conviden
"á.i.á
ells tots sols.
Córrer com una centella, o com el venf, o cott'L una daina (cas'
tellá .gamo,), o com un llamP.
Dormir com l'algeps (es diu de dormir profundament)'
Dormir com les llebres (amb un son molt lleuger).
Encendre's com un lluquet (enfadar-se molt, airar-se amb rapi-
aesá). (Bl lluquet és una mena de-palleta amb cap dc sofre, que
s'usáva antigament per a encendre foc.)
Eixir com un coet. (AlIó que els castellan5 di¡ig¡ 'salir pitando' )
Parlar com un llibre obert (o siga, com una persona culta)'
Parlar com una colorra (massa).
Parlar (rn xiquet) cotz una blanca (: parlar molt primerenca-
ment i amb .o.p.".re.rt claredat). (La blanca és una garsa de les
nostrcs muntanyes, que s ensenya flcilment a parl¿r.)
Les comparacions que expressen un dcterminat estat i que es
formen amb els verbs éstar o ser, sÓn també molt abundants i ex-
pressives:
Esfar gros com un sac, o com Ltn torrelló, o cotn un tagzim't
Estar o ser prim com tm t'itleu, o com el dit, o com un tel de ceba.
Estar sq cont un peix, o com Ltn gra d'all.

' Tagzim: receptacle de ltata en fornla cilíndrica, per. a portar'hi olives ' també
dit
Tocacampares:
pregadéu.
nom popular de l'insecte de l'espécie nn¡antis religios¡,,
dcs del bancal a casa.

.ltto .t li I
 NOTA FINAL D,AQUEST CAPITOL BIBLIOGRAFIA

Algunes Iocucions no han estat consignadcs en el present estudi

sobre modismes i sÍ en temes de diferents capítols anteriors. DE B. MoLL: Diccionart C at al a-V al encid-B al ear. Ed. Moll.
FRANcEsc DE
La raó d'aquesta exclusió está en el fet que les de vegada, mu* de Mallorca, 1900-19ó9.
Palma de
cle, rqcó, etc., les hem considerades indestriablcs, inseparables dels PoMPEU FABRA: Diccionari General de la Llengua Catalana. Ed. L6-
temes on apareixen. pez Llausás. Barcelona, 1966.
Per a guia del lector, acÍ té la relació de dits temes i la dels FRANCESC F¡nnrn Pnsron i Josrp GrNan: Diccionari de la Rima.
mots a qué es refereixen lcs locucio¡.ls que hi figuren: Ed. F. Doménech. Valéncia, 195ó.
JoAN CoRo¡"rrNEs : D ícctonario C rít ico E t itrtoLó gico cle la Lengn Cas-
Tema 44: Iocucions sr¡ b re vegada o volta. tellana. Ed. Gredos. Madrid, 1954-1957.
, 95: tntLscle i es patla. PoMpeu Fasne: Gramdtica Catalana (póstuma). Ed. Teide. Barce-
100: sostre.
"» I19: nlot i paraula.
lona, 1956
» 123:. esperit.
ANroNr M." BADr^ r Granuítica Catalana. Ed. Gredos.
» 124:. r acó. Mad¡id, 1962.
, 145: 1iogrier (una sola). FRANCESC DE B. MoLL: Gramritica Histórica Catalana. Ed. Gredos.
» t55: lusta. Madrid, 1952.
MANUEL SANCHIS GUARNER: Grantdtica Valenciana. Ed. Torre. Va-
léncia, 1950.
RAMóN MENÉNITEZ Pt¡¡t: Manual Elemental de Gramátiba Histó-
rica Española. Librería V. Suárez. Madrid. 1905.
A¡r0Nrrr,l: C¡¿rial e Güelfa. Edició uBarcino". Ba¡celona, 1930.
RAMoN LLULL: Libre de Evast e Blanquerna. Edició ¡Barcino". Bar-
celona, 1935.
JoANor MARToRELL: Tirant lo Blanc. Edició
"Selecta». Barcelona,
1947 .

.lti.l
 ffi
/

llillilililililllliliil