ÍNDEX

Editorial. ~ .. , : '.. 3
Ha passat : : 4
Intercanvis 8
Cartes a 114 de 7 .. : : ~.~ 11
I
Entrevista ; : : · 12
l' EsCrit a mà : ,.~ ;.. 16
I Escnt. a maquma" . 19
'La'Caixa : ; ; 19
Eljo-hi-estic 20
La S··ol.t':a·
1.¡
' . .'. . .. 22
Km·. O 22
Fixa-t'hi bé , 24.
Seguint la pista : : 26
No fa gràcia , : : 28
Còmic 29
Horòscops 30
Entreteniments : 31

UN QUART DE SET
Revista de ¡'Institut de Cardedeu
Número 19 • Segon trimestre del curs 93/ Coordinació: Pere Bartrès i Teresa Pou.
94
Consell de redacció: Meri~ell Aran,
Raquel del Pino, Marta Porca, A1ex Ferre, Edita: I. B. Cardedeu.
ElisendaFortea, Carme Gegúndez, Begoña
Gràcia, Gemma Guillem, Eduard López, Impressió: Gràfiques Arco, S.A.
Núria López, Clara Luthi, Raquel Madrid, Tels. 846 09 05 • 867 4637 .
Marc Melgosa, Dolors Saborido,' Laura Fax 871 1889
Serra, Mireia Tubau, Arianna Vicente. 08440 CARDEDEU

• • • • oJl
~1.
2 " ;;=="'-================ ···· Or ••••• li. -
 EDITORIAL

Podeu buscar pertot arreu i, de ben segur, enlloc no trobareu una revista que
traspuï tanta felicitat com 1 quart de 7. Per què diem això? Només cal donar-
hi una ullada i veure." com totes les noticies són bones: na.ixements,
publicació d'algun llibre, intercanvis amb nois d'altres indrets que han
resultat molt enriquidors i han anat rodons, una festa de camestoltes en la
, ,qual es va vessar
. força imaginació...· ,
Els diaris de cada dia, però, són molt més salvatges i parlen de nois de 14
i 15 anys que maten, de ciutats destruïdes hora si hora, també pels obusos,
de polèmiques estrafolàries sobre els altr¡:s...
Sembla que no pugui ser tanta diferència. Vivim dins una bombolia de sabÓ?
No és veritat el que es veu i se sent pèra1tres bandes? De tot allò que no entra
en un examen, o en uri "servei de detectius"; no calpilrlar~ne?
Cadascú tindrà la seva resposta.

\ \

7
~L
•• • • oil
==
- ....
Illllllla -,;;;==================
OplJ. . - 3
 HA PASSAT
PAPÀ JORDJ
El 6 de desembre de 1993, la cigonya va aterrar a Barcelona i va deixar un passatger
anomenat Enric a casa dels López. j 14 de 7 ha volgut aprofundir en la notícia i s'ha acostat
a un dels protagonistes de la històt;i.a: el pare, Jordi López, professor de física i química.

..., .:.., ..

.,.. ,!., ••

',..
. É' ..'.' '? .......
... .,',
•.•.• . ." ..•
Ï:>:n:~:~ s'assembla al pare, no cal di.f ¿o¡;t'rt~é~;¿¡~ ~acó~"oi?" .. ::"
-Què se sent al tenir el primer fill? . , . '
En el'moment del'part;un 'gran dolor. Afortunades les dones, .que s'ho nm:en des' .de'fora.
-Aban~ que naixés; jlql\b~eü si seria nen o nena? ,.,.. . .. '. ""
Sí, el vam triar en el moment de fer la petició a Patís, lloc. d'on vénen els nens, com tots ja
sabeu."""' .. · ,
'-Has experimentat els límits de la teva paciència? , '. " . , '.
Els límits ja estaven experimentats anteriorment, després de"tants anys de fer classes,
'-Arll que hi estàs posat, et veus amb cor de tenir familia nombrosa?
.Per contestar, cal acudir a la dita castellana "EN EL ÇRIAR COMO EN EL RASCAR,
TODa ES EMPEZAR".
-Ja ets conscient que l'hauràs de portar a Eurodisney i a veure els Pastorets?, Hi estàs
disposat? '
Com que les escoles fan moltes sortides, em sembla que ja l'hi·portaran els mestres.
-Calcula la força que exerceix el cos de l'Enric Lòp,ez sobre un bressol inert.
Després d'estudiar aquest aspecte, es pot afrrmar queIa força és directament proporcional
a la massa dels elements' Pp i Cc, prèsents en els bolquers. A més, I¡i. ha un factor addicional
a tenir en compte: la fam, la qual pot introduir algunes
.
anomalies .a la !lei. .
MAMÀ GRACffiLA
El dia31 de gener del 1994 la Graciela, professora d'anglès, va p~rtar al món un nen aquí
"
li han posat el nòm d'Alfred (com el King Alfred d'Anglaterra).·jI4 de 7, després de molt
esperar perquè ens pogués rebre, li hem fet una visita i ella, molt cordial i plena d'eufòria
per la seva nova experiència, mentre el seu fill doania, 'ens· ha contestat unes quantes
preguntes. " .' , ','
o- y- ')J

rf.
(1., JP ,A,
4 "- eL. -
 - ¿Què has sentit al treure't un pes de sobre i tomar-te a veure els peus?
Els peus encara me'ls veia Em vaig quedar fisicament molt trariqui1.1a ja que l'últim mes
va ser molt pesat. Però durant els darrers dies tampoc volia separar-me'n, ja que era molt
bonic sentir-lo a qins meu. Respecte al dolor del part, quan tens el nen als braços et queda
compensat.
- Abans de néixer, sabíeu si seria una nena o un nen? Per què?
No, no ho sabíem. Preferíem la sorpresa.. També pel fet del· misteri í el secret que
comportava respecte als altres. Imagineu la poca importànéia que li donava al sexe del nen
que en el moment que el vaig tenir en els meus braços, vaig oblidar-me de mirar si era nen
O nena. . .
- Ara que hi estàs posada, et vens amb cor de tenir família nombr.osa? .
Síiiiíi, m'encantaria. L'experiència em va agradar tant que només teiili la criatura als braços,
vaig decidir que en volia més. També crec que per· al nen és molt ímportilnt temr germans:
- Ja ets conscient que l'hauràs de portar a Eurodisuey? Hi estàs disposada?
Estic segura que arribarà un moment que el nen m'ho demanarà, però jo espero que quan
aquest moment arribi, Eurodisney hagi fet fallida i estigui tancat.
/~- Fas servir bolquers ecològics?
Fins ara no, aquí no n'hi ha. Però el mes que ve me'ls portaran d'Anglaterra.

L'ASSIGNATURA PENDENT
Aquest és el nom amb què l'AEN (Assemblea d'Estudiants Nacionalistes) titulava un
butlletí per imÍInar la gent a la vaga del 27-G.
i /4 de 7, fruit d'una EATP lingüística, s'ha fixat únicament en la correcció de la llengua, no
en les idees; és cert que hi ha assignatures pendents i una seria l'ortografia.
Començaven escrivint "devat" en comptes de "debat". Tot seguít, í en més d'una ocasió,
I?odien estar 12,5 línies sense escriure un sol punt. Una altra incoherència és .' 'pimt de vista,
(el jovent independentista í socialista)," on hi ha comes· per regalar. Hi ha una confusió a
l'hora de posar l'accent "pIà" (en català els monosil.1abs no van accentuats). No obstant
això, les agudes acabades en vocal sí que s'accentuen: "coUabora~io". De"crisis" jan'hi
ha prou amb una, la s sobra. En les últimes línies feien un conjunt de preguntes retòriques:
"ens preguntem perquè" (si es tracta d'una pregunta no s'escriujunt). Finalment concloïen
el butlletí amb la popular dita catalana: "això són figues d'un altre peuer": és que "pener"
ve de "pena" ~ de "penis"?
i/4 de 7 espera que la intenció constructiva d'aquesta crítica sigui entesa i ben acceptada.

...,d
~DI'
IjJ ¡
DDII.lll
==
- ••• Ip .---;;;;================== 5
,M;l~mdlJ.
ALBERT ARAGONÈS: PROFESSOR I
. -
POETA
Darrerament, l'Albert Aragonès ha preparat,
conjuntament amb altres poetes, un llibre de
poesies que porta per titol L'orgull de serpocs i
que ha estat editat per l'Albert Roig, poeta
tortosí guanyador del premi Carles Riba.
En aquest1libre, recopilació de lapoesiatortosina,
cal destacar la poesia visual de l'Albert. Una
poesia que, segons diu ell, juga amb els súubols
i aprofita la imatge de lesparaules per comunicar
un missatge.
Aquesta és, sens dubte, una nova concepció de
poesia Una poesia sense paraules perquè, com
tothom creu, una imatge valmés que mil paraules.
s

No Se E: S

No sé on és

EL REI CARNESTOLTES
Hem arribat a la conclusió que els profes són uns egoistes i avariciosos ja que han tingut la
gentilesa d'ensenyar-nos el Rei Carnestoltes només el dia del seu judici, quan ja feia més
d'una setmana que estava apalancat a la sala de professors fumant i llegint el diari. '
Tot i això, no ens han passat les ganes de disfressar-nos i fer el boig. La prova és que l'mc
va transformar-se en Rio de Janeiro, Sitges i Vilanova.. Hi havia tot tipus de disfresses, des
de dones de la neteja fins a espennes que perseguien desespemdament l'óvul. El jurat va
atorgar el premi individual a en Jaume Guinovart i a en Galera, que anaven disfressats dè
cavàUers medievals; el premi col.lectíu va ser per als alumnes de COU que van organitzar
una "romeríade gitanos" (i, realment, no sabíem si eren alumnes o gitanos perquè van estar
tot el dia de parranda). '
Però la gran novetat va ser que el somni dels alumnes a la fi es féu realitat: encastar un plat
d'escuma d'afaitar a la cara dels professors. El concurs consistia que dues o més persones
del públic pujaven al'escenari i havien de ballar. Una vegada escollit el millor, aquest li
tirava el plat d'escuma al professor desigat, però el "notes" va ser en P~re Bartrés ja que
va agafar l'alumna i li tirà el plat a la cara, de manera que va quedar realment malament
davant de tot el personal.. ", ,.,. ."
Com és tradició, el nostre Rei Carnestoltes ens va fer un pregó, del qual seleccionem algunes
de les disposicions més divertides: '
" ... La biblioteca, serà bar i discoteca
ja que té molts prestatges
per ampolles, gots i vidres...
Senyores i Senyors... en el cul hi tenimflors!
FijI..
••••'Il
6 --=====================;;;;;;
- .•• "p
Dli1ldllllllJ. -
 La sala d'actes,. només portant-hi els matalassos
del gimnàs i cap niés enrenou,
la farem servir pel seu nom, ..
Senyores i Senyors... eñ el cul~hi tenim f/ors!
A totes hores, als d'Educació I;:ísica
els podreu demanar les pilotes
perquè diuen que en tenen moltes.
Senyores i Senyors... en el cul hi teriim f/ors I
Per enSUlJ1.ar una mica de fum,
a la sala de profes no caldrà anar
ja que a tot arreu es podrà pipar.
Senyores i Senyors... en el culhi tenimf/ors!
I si amb tot això no en tenüi prou.
i a més volem estalviar
l'exemple de 3khaurem de copiar:
-primer es fotien de fred .
-més tard una carta als reis van adreçar
i la solució tot seguit va arribar.
Diuen que és un aparell que "l'enxufen" a la nit
i carrega molta caloria. .
I passen sense gens de fred tot el sant dia.
Així, és obvi, que no serem babaus:
fots 'i1 endollar
i molt podrem estalviar..
Senyores i Senyors... en el cul hi tenimf/ors!
Amb.molta atenció, .
.. aquesta va dirigida al nostre ex-director:
li hem portat un ungüent que li farà sortir perruca. :. :. '..'; .....
i així ja no el confondrem amb el .deIes pipes Churruca. , ":
Amb lacremadadel Carnestoltes va acabar lasevamentidera vida de promeses incomplertes.

/'

"'-......-'" . .. ¡ .. Q"l

"--/,
~~ .~.~.
.

4l'-.,
,--'

...ell
~81'
I
11J

•••
•III.'•'li
l"
aCIlI.11I. 7
 DELEGACIÓ ALEMANYA DE L'ONU
A L'INSTITUT
En un Carnaval tan internacional com el hem entrepà a "un quart de set" i després els dius
viscut, ve de gust parlar una mica sobre cada que és l'hora de sopar, es tomen bojos. A
. delegació estrangera. més a més, cal dir que els entrepans que allà
El quart intercanvi IBC-Max Planck- es fan 'per esmorzar són de la mida d'un
Gyrnnasium de Bóblingen (Stuttgart) ha esborrador dels més grans i, quan veuen el
. tingut enguany més participants, a causa de que ells diuen:'el bocadiyo" que fan al bar,
l'afegiment de l'escola de Sindelfmgen "llipen" sols. I una última cosa referent a Ja
Goldberg- Gyrnnasium. Així que, 20 alqmnes cuina, concretament a la beguda: l'aigua. Es
alemanys (2 dels quals hi participaven per dificil trobaraAlemanyaunaampollad'aigua
segon any consecutiu) ens han fet una visita sense gas i quan els dius en una entrevistaquè
de 10 dies per conèixer el nostre pais i els que és el que 'no t'agrada del pais; surt a les
hi vivim. Aquest any tot haanat perfectament .revistes de l'institut i del poble (com em va
(l'any passat es va perdre un noi a Barcelona passar a mi [any passat).
i no se'l vatrobar fins alanit i, amés, al'hora Les bicicletes, encara que sembla que no
de marxar quasi perden el tren perquè ningú pugui ser, també són diferents. Allà tothom
no trobava dos nois que havien anat a com- porta unes "city-bite" de cinc marxe.s amb
prar-se lm gelat). Els alumnes alemanys pinyó fix, és a dir, que el fre per a la ro.da dél
estaven molt contents, perquè deien que aquí darrera consisteix a moure els pedals a
feia calor (tenint en compte que allà tenien- l'inrevés. I això comporta, lapriméravegada, .
ISoC...) I si us sembla que aixó no s'ho més d'un còmic accident; costa força
creuen ni ells, només us diré que a laprimera d'acostumar-s'hi.
excursió, a Sitges, dos nois es van banyàr "in Quan es publiqui aquest article, els alumnes
pelotibus" i els altres es van remullar fins als catalans acabarem de passar deu dies a
genolls. Alemanya i s'haurà acabat el que, de ben
La veritat és que menn:e han estat aquí els segur, podrem qualificar d'experiència
hem portat amb un pam de llengua (festes, inoblidable.
excursions, etc.) i els pobres s'adormien a
qualsevol classe i hora.
El que més em va sobtar va ser la seva
obsessió per la quantitat d'àpats que fem i el
que mengem a cada àpat. I és que allà, com
que sopen com a molt tard a les vuit, no fan
.olIS
berenar, i és c1ar,.quan vénen aquí i els fas un IJ.J¡
~D"
• CI I • 1ft
8 ======================"'" I D I 11 11"
~f!lfillllO li, -
 INTERCANVI AMB l.
FRANCESOS. ." \ \ .
I ~ . encisadors, dels quals mai no oblidaran els
El dimecres' dia 9 de' ",--" / ' estafadors i lladregots. Tampoc oblidaran
febrer a les quatre de la - ··-.....-l'art surrealista de Dalí.
tarda arribaven els El ~jous dia 17 va ser un diamoltmog\!t: al
francesos a l'estació de matI; vam s'er rebuts per l'alcalde. dê
Granollers. El dijous Cardedeu, que ens va oferir un piscolabis; a
vam anar a Barcelona la'tarda, l'institut va orglin.itzar un debat
amb els corresponents. sobre el racisme entre els participants de
Junts visitàrem el port, l'intercanvi, que va tenir molt d'èxit, tot i
el parc Güell, la Sagra- que es va comprovar que nosaltres no tenim
daFamilia,laCatedral... gaire experiència de conviure amb altres
i vam passejar. per les races.Unadelesnoiesangleses,laMadelane
Rambles. El divendres ensvaexplicarunaanècdotaquehaviaviscut
va ser un dia. mogut:. Carnestoltes a l'mc en una conferència a Ginebra (Suïssa) on es
amb anglesos, alemanys i suecs. Els va agra- parlava deIes cultures en crisi. Allà va trobar
dar molt l'ambient, igual que Ja fèsta a Ufen un grup. de nois negres americans el'cap dels
la qual més d'un es va passar amb el tequila. quals es deia Fedgy Williams. En Fedgy era
Eldissabteunbongrupvaanaralabolerade un nOI que estava molt condicionat pel
Granollers, i altres van èstar amb la familia. racisme i adoptavauna'posició molt defensi-
Finalment, diumenge ales quatre deIa tarda vade cara als blancs. Un dia, ala cafeteria, un
van arribar els adéus o, millor dit, "fins a una home vell, de raça blanca, se li va acostar i li
altra" a l'estació de Granollers. va preguntar.si ell es deia Fedgy'Williams i
L 'Onze (bar) de Càrdedeu, per uns dies; va ell varespondreafirrnativament. L'altre li va
ser un espai internacional i mi centre dir que ell també es deia Williams i que,
d'atracció pels joves estrangers. segurament, els seusavantpassatshaviensigut
els .amos, dels seus (quan un home .blanc .
comprava un esclau li posava el seu D:Hiteix
coguom). El vell li· va donar la mà i li va dir
que ho sentiamolt. Segurament ara en Fedgy
m, ANGLATERRA!!! veu d'una manera diferent la convivència
, Després d' un matí de dijous, plens de nervis, entre races diferents.
vam baixar a l'estació a esperar els anglesos. Després d'aquesta rostória vam treure com a
Quan arribà el tren, .no baixà ningú, Vam conclusió ql.le, per poder conviure amb gent
haver d'esperar una h:ora més i, quan diferent.de nosaltres, cal sertoJerants. .'
finalment ens vam trobat, cadascú es va Fin~ent, al vespre es va organitiar; a la
dirigir a la "home" on s'estaria els nou dies sala d aetes, una festade comiat per a tots els
següents. . participants dels intercanvis en la qual tothom
De les excursions a Barcelona, Girona i s'ho va passar la mar de bé, [ms i tot els
Figueres, les millors foren les sortides pels profes.
carrers vells de les Rambles i pel port. Llocs 'El darrer dia, però, la mar va ser de
llàgrimes perquè ningú no volia marxar.

MOLTES GRÀCIES
A qui? No a l'Esperit Sant ni al Súper3, sinó

~I
als alWlUles de COU. .
Per què? Han cedit a l'lnstitutla cadena de so
~B .• •
quehan guanyat amb lavenda dels polvorons
DB.DIJi pro-viatge de fi de curs.
==_ .••• 'e
DOmS! , 9
 SETMANA BLANCA
21 de febrèr de 1994'
Avui ha arribat el dia tant esperat. A les 6 del
matí 120 alumnes de tercer hem'emprès un
viatg\J cap a les pistes de Porte Puymorens.
Cap' à les déu hi hem arribat, i allà ens han
classificat segons el nostre nivell d'esquí.
Per dinar cadascú haportat els seus entrepans;
un cop ens els hem acabat, hem esquiat pel
nostre compte fins a les cinc. Quan hem
arribat a I'hotel ens han assignat les
habitacions, que tenien televisió!, però sense
TeieS. Tothom ha anat a endreçar-se les
coses fins a I'hora de sopar que, per ser
sincers, no era cap meravella. Havent sopat
cadascú s'ho ha muntat com ha pogut fms
l'endemà. . més que els altres dies. Quan hem dit'adéu.a
22 de febrer de 1994
No ens han despertat i, a sobre, per esmorzar
no hi ha hagut suc de taronja. Després de
dues hores dures amb el monitor, els
entrepans tenen pèls, el tomàquet és de pot i
I. de les postres..., millor no dir-ne res. Quan
hem arribat a Puígcerdà hem saquejat les
.pastisseries, fleques, súp,ers,
carnisseries...Amb la panxa mig plena,
després d'haver passat per l'hotel, hem anat
a No Ho Sé. Bona nit a la l,30h.
ECO
10 ===================
23 de febrer de 1994
pi Galera, molt' galimt, ha convençut la
cambrera i ja tefÚ.m suc 'de taronja, Hem
arribat tard a les pistes i ja ens hi esperaven
els monitors. A les dotze hem fet raquetes.
Què són raquetes? En teoria serveixenper no
enfonsar-te a la neu. No obstant això, si la , .
companyia està animada analitzes la duresa
de la neu, Després d'anar al Karaoke" liona
nit, però ben pensat, festa a la..,
24 de febrer de 1994
Hem esquíat tota l'estona, ja que no valia
pena parar per menjar entrepans a la france-
sa. Això sí, a Puígcerdà hem berenat tant o
lamarxadeNo Ho Sé, el cos ens en demariava
més. Pel que sembla, els professors tampoc
no han tingut son i hanjugat amb nosaltres a
cuit-amagar. Han.pirrat tota l'estona
25 de febrer de·1994 ';
Ens hem acomiadat de les pistes d'una forma
molt especial: tot formant !IDa llarga serp,
hem arribat a peu de pista i allà hem cridat
tres "hurres," com a 'senyal d'amistat'entre
tots els, que' hem conviscut durant aquesta
agradable setmana'
Djl.'
• • • • 1ft
;;~~~r, -
1-'

CARTES A 1/4 DE 7
PROTESTES I PROPOSTES ANIMA'T A FER TEATRJj;
Sóc una noia de l'IBC que escric per comen- On et creus que pots fer el boig, saltar al
tar alguns aspectes de' l'Institut que no compàs de heavy metal, caminar com un
m'agraden gaire. Però primer voldria felici- robot, o fer una desfilada de models a base de
tar els de la revista perquè crec que s'han bufandes i mi~oÍ1s? Doncs a l'Institut. ".
superat: hem de reconèixer que aquest any la Quin tipus de profe et deixa crÍdar a la classe,
revista sí que val la ·pena. Altres anys tres córrerpels passadissòs, tocar labateria, ballar
quartes parts eren xafarderies dels estudiants raps, portarmàscares o cascs Qlilitars?Doncs
que no interessaven a ningú. Felicitats! un actor.
En primer lloc vull queixar-me de l'actitud I en quina classe creus que pots menjar
d'alguns profes: si algun dia tenen mala llet entrepans, interrompre el repàs de fisica,
per qualsevol motiu, descarreguen la seva preguntar als professors de quin segle són,
f\íria sobre els alumnes, els quals n'hem de fer massatges, striptease.:.? Doncs al teatre.
patir les conseqüències. Potser us preguntareu quan es fa això. Per la
Per altra banda, m'agradaria dir als profes vostra informació a la tarda. . .
que procurin ser una mica més puntuals o Tot això i molt més és el que fem deunóie's
que no vinguin, perquè si un alumne arriba i dos nois, d'ues tardes ala setmana a I '1nstitut.
cinc minuts tardJa no pot entrar a classe. Ara Actualment estem preparant una obra de
bé, si és un professor el que hi arriba, aquí teatre que representarem, com sempre, pels
no ha passat res. volts de Sant. Jordi, dirigits per un actor
Que hi ha crisi de paper higiènic? La veritat, professional.
ho sembla, perquè en alguns wàters de noies I no només aprenem a actuar, també hi ha qui
no n'hi ha; no sé si passa el mateix .als . s'encarrega de la música, dels decorats, del
lababos dels nois. I parlant d'higiene, el pati maquillatge... Necessitem de tot, sQbretot
fa fàstic. Podriem dedicar unahorad'esbarjp nois. Així que ja ho sabeu, a l'Institut hi ha
a netejar-lo perquè, si no ho fem nosaltres, teatre.
no ho farà ningú. A veure si un altre any t'hi apuntes!!!
Espero que quan això es publiqui (si és que
es publica) ja estigui arreglat. Tinc .més Laura Mariil, 3r A
queixes, però ho deixo aqui perquèja es deu
fer pesat (fms i tot jo l'hi trobo, de pesat).
,-Dèsi~o que entre tots, professors i alumnes,
puguem arreglar aquests petits detalls que
ens ajudarien a millorar l'Institut.
Sis crits
1 quart de 7 demana que les cartes estiguin
signades, tal COm es fa a tots els diaris i
revistes. Si no voleu que el vostre nom surti.
pot aparèixer un pseudònim No usfaci por
de donar la cara.
A UN INDEcís
T'estimo' i m'agradaria que sempre
estiguessis al meu costat, que deixessis de
banda el que et diu la gent indesi~able que a
vegades t'envolta, que et guíessis pels teus
propis sentiments i no per paraules alienes
que només volen el mal entre nosaltres.
Voldriaquevisquéssirn l'unper l'altre, sense
estimar mai més ningú.
T.I.P.
(1 quart.de 7 no s'esperava rebre aquestes
declaracions d'amor. 1 li agradaria de sac
ber qui les hi envia... però no pot prometre
lafidelitat que li demanes: és un cap verd i
..d un tastaolletes de por. Ja se sap: avui una
~al'
'ul cosa i demà una altra.)
••••'Il
D8I1DI"
DliilQlilll11J. 11
 ENTREVISTA
18 de febrer de 19.94. Acompanyades de tres gravadores, quatre piles de recanvi i du.es
r
càiUeres fotogrà:fiqJles ens varn aventurar a la recerca de óblidatpoble de Matadepera. Allà
ens esperava un gran concert i una gran persona: LLUIS LLACH. Vam entrar al paveUó
d"esports menjades pels nervis i vam escoltar amb gran plaer el seu últim treball, Un pont
de mar blàva, un caiJ.t al roètissatge j el dret a la diferència. Quan ,!a acabar el concert, el
senyor Andreas Claus ens va acompanyar fins al vestuarí, va obrir la porta i ... estava allà;
molt cansat per l'actuació. Un únic inconvenient: no estàvem sols, hi havia un pareU. de
mitjans de comunicació locals que ens el van prendre durant una estona. _ .

En tots els concerts qne has fet, l'acollida ha

estat tan càlida com avni?
Sí, sí, quan s'acaba la gent s'aixeca í nosaltres
ens quedem així...perquè mentr<; dura "El
Pont", sialgúbada,jal'hemcagat. Es espantós.
Necessites la concentració absoluta de les
qni¡tZe persones que som a diilt. Anem amb
molta trempera i molt concentrats í ben bé no
sabem, mentre passa, si passa alguna altra
cosa. I quan veiem que s'aixequen, ens en
anem a dormir calents a casa.
AI principi del concert, has fet una al.lusió a
la polèmica de la llengua, al Tribunal
.' Suprem. Et consideres un defensor de la
i immersió Iingiiística, és a dir, un defensor de
la lIeugua catalana?
No em consideroresenespecial. Comaciutadà,
crec que els nens d'aquestpaís han de tenir tant
. dret a parlar el català, com a mínim, com el
casteUà. I que després d'onze anys de pràctica
convivencial i cultural sense cap problem¡¡ a
l'escola, un Tribunal Suprem, on a més hi ha
elements feixístes, igual que com funcionava
amb el franquisme, et vingnin i et díguin que .
els nens tenen l'obligació de saber el·castellà. . P.· .~ • -:,~.: . • • L-_ >.
però cap de saber el català, doncs és quasi una ¡,-.• :t '" - .,.~.~ •• .&.,-~
ofensa. Segurament,juridicament possible, però una ofensa. El que passa és que.aquí estem
molt entrenats i hi ha una cosa que ens sembla que tenim tots clar, t.ant els catalaÍls d'origen
com els de semiorigen, com jo, perquè el meu avi era madrileny, o com els e1ÍlÍgrants ae
primera generació, que són tant catalans o més quejo, una co'sa que està claríssima: que fotin
la sentència que fotin, lluitarem per aquesta llengua i aquesta serà el nostre punt d'identitat
i ja s'hi poden posar fulles, ja poden anar fent Ueis, ja poden fer interpretacions noves...
L'únic que passa és que en aquests moments, precisament perquè aquesta convivència a casa
nostra sigui possible, els que ens considerem catalanistes radícals hem de tenir el cap molt
fred i deixar que els burros i els tigres es barallin entre ells. I és que hi hamolts imbècilsposats
a les poltrones.

En aquesta pugua que s'ha generat aquests dies sobre la lIe"gua, penses que hi tenen res
fer?' . .
Però, quina pugna? Perquè hi hagi pugna hi ha d'haver un problema i à casa nostra no n'hi
ha cap. Hi ha unes 20 o 30 denúncies, encapçalades per un senyor que és l'advocat Esteban
Gómez Rovira, famós des de l'any de la picor, que es presenta cada any que hi ha eleccions
per las Juntas Falangistas i han aconseguit reunir 15 o 20 persones i tot això ha donat peu
que "los salvadores patrios" es desboquin fent el seu exercici de .
nacionalisme español sense límits ni vergonya. Quina pugna? Però davant
d'una demagògia tan barata costa molt contestar poc, no dir-los ...,;;j
~81·
.uI .
DDlla'li
12 =;;;;=====================_ O
- DO a~8'
• • 'C -
 "carcamals", "ignorants"-... El problema és aguantar- e perquè no tinguin èxit en Ja seva
empresa i no provocar un mullader. Jo crec que el mullader està en els seus caps i en els seus
cors.

En els últims treballs has anat cap a cançons més poètiques, potser no tan reivindicatives.
A mi em sabria greu no.ser-ho, perquè la veritat és que ho intento. Perquè no crec que ni a
mi, ni. a la meva societat, ni al món li convingui estar alienat respecte dels problemes que hi
ha al voltat, però m'importa molt l'estètica, la feina, entre cometes, artística. També
m'importava abans, peró ara tinc més miyans tècnics i estic rodejat de bona gent qu~ m'ajuda·
a fer-ho.
Sembla que hi ba una solució per l'antiga Iugoslàvia... . .
Crec que hi ha una solució per Sarajevo, perquè la gent de Sarajevo no es mori però no hi
ha solució per la resta i sobretot no hi ha solució per tot el queja ha passat a Iugoslàvia. Això -
ja no té solució. Falta un comportament coherent en politica i si s'ha de fer servir Ja força,
amb la fòrça, Si aquí juguem a fer de senyors de la guerra, cosa que a mi no m'agrada gens,
es fa de senyors. O no se'n fa.
En el teu últim disc fas una crida al mestissatge, creus que és aquest un dels fets pels quals.
s'ba de lluitar ara?
Sí, però també hi ha el dret a la diferència. A mi m'agrada molt ajuntar-ho: el mestissatge
sense el dret a la diferència pot ser una tendència a la uniformització i el dret a la diferència
sense el plaer del mestissatge pot ser lm tancar-se en si mateix un pèl feixista. Aleshores és·
per això que jo sempre els poso ben juntets com dos bessons, o contaQs amants.
. ~""~;"~X~;
I creus que en la situació actual els joves s'haurien de rebel.lar"iofu' van 'fer 25 ~nys
enrera?
Fa 25 anys, no fotem, uo es van rebeLlar massa. El que passa és quernolta gent que té lameva
edat, per justificar, precisament, que no fotia res, fa creure que en aquells anys tothom eS
rebel.lava i, en realitat, érem 4 gats... 5.1 molta gent, sobretot els que s'ocupen en política,
diuen que la joventut d'avui en dia no està conscienciada, etc. etc. l'parlen sempre com si
fa,aO anys, la gent estigués 9101t conscienciada i ells estiguessin a.primera fila Bé, a molts
, no els hi hem vist mai, mai. Erern 4 gats i la gent està molt més conscienciada avui de moltes
gJ.és qüestions que fa 25 anys. Això ho certifico i en sóc testimoni, a més, prou directe, per
garantir-ho.
Tens confiança en la joventut d'ara?
Escolta, hi tinc tanta confiança com n'hi tenia fa 10 o 20 anys. Seria molt estrany t:er una
mena de "hitparade" de joventuts. Lajoventut té un rol i unes qualitats i defectes i Ja seva
fimció social és la inquietud, l'exigència, el recanvi social perquè normalment, és una
generació que no li acaba d'agradar el món queli presenten. Això li dóna una gran potència.
També té moltes amenaces ~ aleshores això potencia les parts negatives d'aquesta joventut.
De totes maneres sempre ha sigut així, i per tant, és absurd comparar si ara o abans...
Abans cant~vesmés per la llibertat de Catalunya, i ara, sembla que cantes més per la
llibertat de tots els pobles, com sembla entendre's eu Un pont de mar blava.
M'és difícil contestar-te. Jo sempre he cantat a la llibertat com a referència i no hi ha cap
canÇó meva on hi hagi la paraula Catalu/'!ya. Ni una. I segurament qualsevol cançó
d'aquestes que tu dius "per la llibertat de Catalunya", un altre podria dir: "No, és per la
llíbertat dels éssers humans". El meu nacionalisme no és de bandera, ni d'exèrcit, ni
d'administració, ni de res de tot això. El meu nacionalisme és perquè crec que només les
comunitats lliures poden provocar que els seus ciutadans s'alliberin. O sigui, considero que
no hi pot haver ciutadans lliures en comunitats oprimides. Per tant, encara
que formalment, hi hagués un règim pseudo-democràtic, si el poble no és
lliure i la comunitat no ha autodeterminat la seva pròpia llibertat, és
~~ ~ impossible que els seus ciutadans siguin lliures. De Ja mateixa manera,
IJJ¡
•. tampoc és possible ciutadans lliures, a l'inrevés, en un poble oprimit.
loa.ltt
~a

=iii=iO D 11 Da." 13
- BflllUlIH.
 Aleshores, jo crec que hi· segueixo cantant tant ara com abans, el que passa és que quan dic
Catalunya vull dir "els éssers humans que m' ènvolten", que conformen la meva comunitat
i si pot ser també canto als éssers humans d'altres comunitats com per exemple als dels Països
Catalans i també altres comunitats que no tenim la mateixa cultura, que no pertanyem, a la
mateixa organització política, però tenim problemes semblants. I això ho trobes' en el
"Venim del nord", i ho trobes en El pont de mar blava..El que passa.és que,.normalment,
quan t'etiqueten les cançons i les actituds, hi ha unes etiquetes que funcionen bé i altres què
no tant. He fet cançons per l'Al1ende, que és una manera molt maca de cantar Catalunya,'he,
fet cançons contra el racisme que també és una manera de cantar Catalunya. Però la gent pot
dir que em dedico a la política internacional.
Quina malaltia creus que té el món?
El que no sabria és quin nom posar-li, però que el món està malalt, sL'Jo crec que el món,
a més, pateix cicles i que en el cicle acrnal estem a punt de tocar fons, espero queja hi hàgim
tocat perquè, si no, vol dir que passarà alguna cosa grossa; est~ en unes circumstànçies de
política internacional i de mala convivència entre éssers humans que sòn típicament
antecedents de moments tètrics de la història de la humanitat: Primera Guerra, Segona
Guerra Mundial. Confio que el seny i les ganes de solidaritat de la gent, de la bonagent{no
permeti que es vagi més enllà i, si no el seny, la por dels cretins, d?aquells que no reaccionen
per solidaritat sinò per pànic, doncs que aquests també reaccionin i que al final això s'acabi
. d'una vegada. .

La funció social de
la joventut és la
inquietud,
l'exigència.. .. és una
generació que no li
acabu d'agradar el
món que li
presenten. AixiJ li
dóna una gran
potència.

El meu
nacionali~'me és
,
perquè crec que
nomé.~ le.~
comunitats lliures
poden provocar que
el.• seus ciutadans
s'alliberin.
jl

i . '.
I L'amor és la força
m(Jtriu de tot, la
profunda font de
tote.' le.~ aigüe.•.
...,;J
~DI'
li' I
• D •Itt •

14 ===================¡;;;;;;; ~~~~~t -
 Ets optimista de cara al futur? .
)0 crec profundament en' l'ésser humà i que, fins i tot quan hi ha hagut un terrabastall,
després, el món-ha avançàt El que passa es que anosaltres ens donen un espai de temps curt
en el qual aquest avenç no el podem apreciar massa i a vegades"tenit:ri el seritiment que és
a l'inrevés. 60 anys en la història de la humanitat no són res, no tens riíassa'temps de mesurar
el que la humanitat hagi'pogut avançar' i 'això a vegades ens fa caure"en la depressió,. el
pessimisme i en l'absentisme i en contra de tòt aiJ?ò s'ha,de lluitar. Finsitot, quan ens'seIÍ1bla .
que al món va al'inrevés, va endavant. Si no, ningú no es podria explicar que hàgiiii)¡¡ssat
de l'edat de pedra a ara, etc. 10 creè també que l'ésser hurrià, malgrat les seves profundes
limitacions i que el llistó de la seva qiialitat humana'és mólt.b¡¡ix encara, es un ésser capaç
d'imaginar, de projectar uiJ.a·imatge de si'mateix més bona que l'actuà! i després persèguii-
la. Això funciona, molt a poc a poc, i decep molt, però és així. Si, jo sóc optimista en aquest
sentit.
.I què et suggereix la paraula "Marti i Pol"?
A mi em suggereix carn i ossos, vull dir, el més bomc de tota la poètica i de tot el simbolisme
és que, al final de tot això, hi ha un ser humà Amb.unes limitacions i grans problemes, i què
malgrat això, ens fa·mestratge i pedagogia de vitalitat, de pensament, de sistema de valors,
de comportament, de coherència... I. si jo digués que en Miquél és la Verge de Lourdes,
s'emprenyaria molt i amb tota la raó. Si, és un home i prou. Un home pel qual vall/! pena
viure i valIa pena creure .coses... Vaja, aquest és el meu sentiment, i hi haurà qui digui el
contrari.
I la paraula "Déu"?
A mi Déu no em diu massa res. Mai, a la· meva ignorància, l'he anomenada "Déu".
Aleshores hi ha gent que d:aquesta ignorància en diu Déu perquè hi 'entratot allò desconegut,
irracional, el que sobrepassa l'ésser humà i troba totes les explicacions.de la seva vida, i la
projecció del seu futur en aquesta paraula. Però jo a la meva ignorància li dic ignoràñcia i
respecto molt qui a la seva ignorància li diu Déu o aquell que no té consciència d'ignorància
i també li diu Déu. . .

I per què anomenes putes la Llibertat, la Germanor, la Cultura i el Benestar a la cançó

"El carrer deIs qnatre llits"?
Perquè la Llibertat, la Germanor, la Cultura... estan tanmal tractades que.vaig buscar aquesta
imatge per explicar això. Que són gent molt mal tractada amb un ofici que al-final també és
fer l'amor; amés amés són putes perverses: ho fan "gratis", i en el seu llithi ha una tipologia
de gent que no hi va mai. I era una manera, per nosaltres, de cantar l'atletisme de les idees
enmig de tota la parafema:lia que fa dos o tres anys hi havia davant de l'atletisme muscular,
que està moltbéper follar i tot això, i que Nostre Senyor ens en doni molt. Eraper cOmpensar
una mica les coses.

Si t'haguessis de definir amb un sentiment, quin seria?

Com a força motriu de tot, l'amor, com a profunda font de totes les aigües. L'amor. Després
es van fent petits, bons, ç1ol!"nts, cretins, però l'amor jo diria que és el més interessant. .

Laura CoU, 3r E i Laura Doma, 3r A

~l.
.aolllt
__="
-
B' D 8 '['
~@¡l(le8 '. 15
ESCRIT AMÀ
MÉS ORIGINAL QUE EL SERVEI DE
DETECTIUS: LES CORRANDES
Ara hi ·ha qui. es pensa ,que e1"ser;vei de
detectius de les revistes·de molts instituts és
l'últim crit per" aco!'lài--se 8J. nòi o noia· que
ens agrada, que demanar el número. dels
calçotets és d~ allò més romàntic i que
interessar-se per l''·dieta deYaltre· (és a dir,
"quiti pinso menges per arribar a estar tan
bona?' ') és la millor manera per trencar un
cor sensible. Potser si,. però rçsulta baStant
bast.
Fins no fa gaire, i encara en alguns llocs es fa,
hi havia un mètode més bonic: les corrandes,
que eren cançons improvisades, en lamajOl:ia
de casos per gent que· ni sabi¡i escriúre.
Solien tenirçom a tem·a l'amor (elogi de la
persona estimada, dolor .per l'absència,
propnsicions:..) i d'altres com fer bromes
d'algú, parlar de costums... La músicil és
molt fàcil de seguir i per fer-ne nomé.s cal un
pessic d'enginy... com el que han tingut
aquests alumnes de 3r..
. ,

F •

_~~~~A~~
Cor- ran - des en són cor - ran - des cor - ran - des en són can -
F B~ F C7

_.~ ~~~~~E
_ê..
çons que no hi_ha mi - llor bar - re - ja que mi - nyo lleS amb mi -
F C F C

_§~~·~ 1
nyons. Tro-la- ra /0 la 10- ra la la /ra-la- ra la la la ." ra - J

{'l' Tro-la-ra la.la lo-ra la la ~~a'ra la la la-ra - la.

a. ~ ..

Una.corranda cal fer

i set síl:1abes tenir, Si a l'hort de la saviesa,
4 versos mantenir sempre cullo carabasses,
i la rima satisfer. quan vulgni collir bons fruits,
colliré les pomes agres.
Ai, mare, la meva mare,
jo avui no em puc aixecar, Sembla un boig quan pnrta bata,·
tinc l'esquena engarrotada de química és professor,
i el coll no puc estirar. esmorza clorur de plata.
i és un gran catejador.
Les costelles se m'ajunten,
ai, pobrissona de rrú! . Profe nostre, súper López,
Tinc un no sé què a la panxa jo no sé com us ho feu.
com quan veig un bon fadri. No hi poseu tantes ganes,
que potser ens cansareu.
Ai, mare, la meva mare,
avui no em feu aixecar,
que no puc anar a escola
i suspendre el català. ..... I
IJJ
-"'111.
I li • li 1ft
16 =======================_
- ....
8•••• 1!. =
r I
Atenció que ve el Martí, Per fi comença la classe
avui no trenca el guix. i el bon home, que és l'Andreu,
peró li cau l'esborrador' s'excusa d'endarrerir-se
i s'embruta el pantaló. i els diu que li sap molt greu.
"Per ventura no sabrieu Tot tornant cap .a c<lsa'
-i és que jo m'hi sóc perdút- a una porta.vài¡ftrobar
i, sisplau, dir-me poçlríeu, una noia mQIt maca.
on sóc jo dins l'Institut?" Ai, si amb mi es volgués casar!
"En principi", li responen) Corrandes està dansant
"ets enmig del passadís, el xicot que balla bé,
i la cl<lsse que et pertoca minyon\ls l'acaricien,
és a dalt, al segon pis';. les que passen pel carrer.
Els alumnes, que esperaveJl, Aigua de la mar bevia
gens greu els sap el retard, per l'amor d'un jovenet;
car saben que menys treballen aigua de la mar bevia, .
si el professor arriba tard. com més aigua'més set. (tradicional)

..
'

L'UNICORN .. .....
i havia ima vegacia un gran unicorn blanc. Un bell mati de juliol va sortir
del seu poblat; se'n va anar a pasturar. Aquestpratestà; actualment, situat
a la cara sud de la muntanya del Montseny.
De sobte, en aixecar la vista, va veure una euga bl¡mca com la neu: Tot
seguit.es va dirigir cap a ella a fi de parlar-li. Mai no havia vist.4ma
preciositat com ella. Quan va ser al seu davant, líihicòrn li va preguntar:
- Qui ets, tu? Realment pertanys a aquest món o ets un sohlni?
A l'atansar-s'hi va intentar tocar-la però la seva imatge es va esvair
misteriosament. Es va girar tristament i se la va trobar de nou davant
.. " d'ell. Aquest cop estava envoltada d'una estranya boira L'unicorn es va
espantar i va sortir d'allí en un tres i no res.
A l'arribar al poblat, 'on vivia conjuntament amb d'altres de la seva espècie, va córrer fins
a trobar en "Lin", l'unicorn més savi de tota la tribu. En "Lin" li va explicar que, 'segons
una antiga llegenda, feia molts i mòlts anys que unajove i bella euga havia caigut pel barranc
d'aquell prat i que la seva imatge tomava a aparèixer un dia a l'any. També li va dir que
vigilés moltíssim perquè molts unicorns havien desaparegut en aquella zona.
A la tarda, l'unicorn no va poder suportar la seva curiositat i va tomar en aquell paratge. Va
esperar una bona estona, però res, la imatge no apareixia. Llavors va sentir uns gemecs
provinents del fons del barranc i .va decidir d'anar-hi. Va caure' daltabaix, semblava que el
barranc no tenia fons. A la fi va tocar a te\Ta. Però es va fer inal a la pota. Atret per una força
misteriosa es va acostar fins on era l'euga. Llavors un núvol vermell els va envoltar totsdos.
Poc temps després van desaparèixer. .
Van anar a parar a un altre món molt més bonic que no pas el nostre. Tot era herba verda i
fresca i pertot arreu corrien rierols amb aigua fresca i neta. L'unicorn es va quedar a viure
. allí feliç i envoltat d'altres animals. . .

~'¡' Susanna López, 2n A .

~DI'
I •• a iR
DLlIIIUJI.Oc, . --;;;==================
== •••• - 17
 MATINADA
ls núvols, que s'acolorien d'irisat i nacre, avisaven del final d'aquella
nit. Ell va perdre els ulls en aquell cel de. postal. Vil mirar e escampall
de fulls sobre la taula, ratllats, rebregats en un llarg paroxisme. :Va
somriure i començà a plorar. Gotes que s'havien anat covant amb
paciència, fermes i precises, lliscaven per .les galtes fins à la irònica
ganyota dels llavis. Va entendre que tot s'havia acabaU va deixar que,
l'aigua l'iímndés·. Cap concessió, però, al.sanglot; només aquella aigua
amarga rentant-li la cara. ' . .
La cambra encara era fosca i ella doimia; amb un exquisit silenci va
marxar cap a la cuina. Li feia mandrafer-se cafè i volia sentir lapromesa
d'aquell.p.ou dia. va sortir al balcó, l'aire eraviu, picant. Les faldes.lIel
Montseny s'encenien i els estornells, amb la sevapiulaçlisslj., prèparavèñ
la jornada... De petit, a la matinada negra, ell escoltava-errossinyol i la
granota. Va recordar i el plor era lluny. . _ . . -_
Procurant de no caure a sobre de cap cotxe ni cap vianant, saltà daltabaix del seu cinquè pis.
o " •

, . ' . . '. ?'

Quan.ella es va llevat; veié la taul¡l plena de papers i es va enfadar. Els endreçà.de.inala
manera, els ulls mig tancats pel so¡-violent que inundava la cambra. Eren exàtbè,ií.S qu.e ell
havia corregit, males notes. Pensà: "Això deu ser el farnós fracàs eséolar".
.q. e. d."

l'
I

l'

Ijl.
1."aDIR
I • li 11 • I r
18 Dl!lilUU\.o. -
I
 ESCRIT A MAQUINA
El perquè de tot plegat - Quim Monzo.
Segur que heu sentit a· parlar d'en· Quim
Monzó i si no és així ara el coneixereu.
Monzó és un autor català lloat pel New York
Times i r Aftonbladet d'Estocolm, o~ ha
estat comparat¡pnb Kafka, Borges i Rebelais.
A EL PERQUE DE TOT PLEGAThareunit
trenta relats on s'hi tracten diferents temes
que demostren la incertesa humana. '.
Hi trobareu forma d'escriure esquemàtica i'
una resolució de totes les históries que, o bé.
fanvariartotel plantejament, o béfaclareixen
les idees en les 'dues últimes línies....
L.atenció als noms de la gent, perquè pots'
trobar persones que es diuen "La Gtmpf",
"La dòna entenimentada", "El Pti", "El
Bplzznt", i molts !l'és,
Alguns del trenta títols que podeu trobar són:
"Pigmalió", on un home è<luca sexualment
una noia que tan sols aprèn a estimar el seu
cos; "El deteIID.ini", on una parella arriben
a una comunicació sorprenent, ija ha arribat
el moment que tots dos busquin una nova
parella; "Perquè les busques del rellotge
giren en el sentit de les_busques delrellotge?"
on un home li confessa a un altre que ha estat
r amant de la seva dona i que ara 'ella'no el'
deixa en pau. El marit li recomana que s'hi
casi; cc L'eufòria dels troians", on un home
que viu feliç amb la seva fanúlia acaba al mig
,A:óll1la guerra, sol, amb un braç amputat i mor
sota una dona grassa que es volia suïcidar.
per últim, Monzó ha escrit la continuació
de "La ventafocs", "La bella dorment" i
a la fi ell aconsegueix que en Tom·atrapi
en Jeny i el mati d'una forma brutal...
Us recomano aquest llibre. De segur que· us
farà meèlitar sobre el 'perquè de les coses.'
Altres ·titols del Quim Monzó són: La mag-
nitud de la tragèdia L'illa dels Maians
Benzina Olivetti Moulinex. UftlI va dir
ell, La maleta turca Zzzzzz. Tots aquests es
troben a
Quaderns Crema. . pixar-se. Es Ull humor força se.nzill, basat en
Actualment, aquest escriptor està preparant
una novel.la nova que tractarà sobre "un
amor que duri dècades i en què no hi haurà
sexe", segons una notícia que apareix en el
diari AVUI, i que per fer-la ja ha pres uns
5000 apunts en tovallons de papers dels bars.
...dÍ
~1I1·
'l} r
••• • IR
___= ••••
-
'l' --;;;;================;;;;;i;;;==
al:'!lIi!lllld \.o, . -
LA CAIXA
PERSONES HUMANES
Un tema aparentment absurd, un presenta-
dor força torrat, un especialista en el tema
. una mica nerviós, una noia de vegades maca
però generalment bleda i un convidat famós.
Tot això és el que es necessita per passar uOli
bonaestona'el dijous a lanit. Si, nois. Aquest
programa fa anar a dormir tard a més <l'un
(l'horari'és l'únic inconvenient del "Perso- .
nes humanes"). I és que, com el seu presen-
tador suggereix sovint, ·és un programa·
addictiu, del que no te'n Pots sortir per més
, que vulguis. Primer és la presentació del
tema, inversemblant. Després, quan en
Mikirnoto obre la boca, comença la festa,
Amb la seva genialitat i habilitat per fotre-
se'n de tot sense que es noti, porta el prograc
ma molt professionalment i amb unl! gràcia
caraeteristica,quejaescomençaaençomanar
a moltes persones humanes. Un convidat de
pedra, que parla cinc minuts i la resta del
programa s 'ho mira. Després ve la part més
seriosa; dos convidats parlen en relació amb
el tema del dia, però seriosament. Tot seguit,
l'apartat estrella, el més conegut i criticat: la
MEGA-PUBILLA, Resulta que una noia pot
guanyar una volta al món si encerta una
desena de preguntes "culturals". poncs bé,.
després d'uns quants programes he arribat a
la conclusió que les trien el més "poc
intel.ligents" possible. Des d'assegurar que
cosirien la fulla d'una planta amb fil verd
perquè no es notés, fins a dir que la capital de
Ribera d'Ebre és Madrid, passant per una
sèrie de bajanades que l'únic que fan és
posar-les en ridicul, no sense abans )¡aYer-
nos fet passar una estona de riure continu.
Tot seguit arriba l'especialista en el tema qu"
sempre és el mateix. Només amb les se,'''5
gesticulacions ja fa riure: una sèrie de "rics"
exagerats i incontrolables deixen entreyeure
la nerviositat d'ell Quim MOIlZó. que fa unes
diserciolls, sobre el tema que n'hi ha per
ulla sèrie d'obvietats que de tant òb,,;es fan
riure. A partir del tema començaajugar amb
la llengua de tal manera que passa d'uns
temes a altres fins a arribar a un punt absurd.
Després. de disfrutar d'aquest humor
"monzònic" vequan el Mikimoto s'hi llueix.
Una guapa "secretària", l'Hel.lena, li llegeix
unes quantes cartes que arriben a la redacciò:
unes per protestar, altres per felicitar, altres
per demanar consell. Tant és; en Miki'poto
deixa per terra humoristicament (i sovint
19
 II
cruelment) els escriptors dè toies elles.
Ja ho sé, ja ho sé. Ro esperàveu i no us
defraudaré. No pUè.parlar sobre el "Perso:
nes humanes" sense fecalgun comentan.
sobre el polèmic programa sobre.la.infanta
, ReHena: Company:s, no sé. què penseu.
vosaltres, però això no és gaire just. En ~OtS
I els programes se'n 'foten del Felipe, del
I Guerra, de La Ministra, del Corcuera... en fi,
de tothoni. Ílé doncs, al cal? i a la fi, quin'mm
I hi ha en e! que van fer? No mereixerien més
respecte, potser, tots aquests homes que
"treballen" pel pais? El que passa, però, és
I que la Casa Reial no està acostwUada a que
es fiquin amb ella i, és clar, veure que estan
"ofenent" la Infanta no els agrada. D'altra
banda, no veig que el programa tingués molt
d'ofensiu. Tan sols una mica 'de broma,
potser massa irònica, però que no deixa de
ser un comentari còmic. O potser va ser que'
en Colom s'aprofités per "cebar-se" una
mica amb la monarquia (cal dir que aquí en
Mikimoto va estar genial; per l'únic que va
convidar en Colom va ser per fotre-se'n de
tot plegat, de tal manera que el "Sis·ales" va
acceptar sense ni adonar-se'n). Ara, el queja
va ser massa van ser les disculpes del
I Generalíssim Pujol, que va reconèixer,
després de demanar perdò a la Casa R€¡ial,
I, . que encara no havia vist el programa. Es a
dir, que demanavaperdó per una cosa que no
havia fet ni vist. Ah, i que ningú'pensi que al
dijous següent no hi va haver programa per
censura. No, va ser perquè els treballadors
del directe de TV3 van fervaga, i ènMikimoto
jaho !¡avia.advertit. En fi, nois;políticapura.
Doncs, bé" això és el famós "Persones
humanes" d'en Mikímoto. Però no val de
sentir-ho dels arnics ni de llegir-ne articles
com aquest. Connecteu amb TV3 els dijous
a les 11, us ho recomano.
I
¡ 1280x960 pixels. És a dir,' pot mostrar
¡ 262144 colors a escollir entre els 16777216
20
EL JO-HI-ESTIC
VULL UNA AMIGA !
(AMIGA CONTRA PC)
Per cOniençar; s'ha de. dir· que el.PC és un
ordinador antiqu·at. Ha hagut de renunciar a.
les noves·tecnologies (Jet tal de.. ser compati-
ble amb els slstemes.antenors. Per exemple,:·'
imagina com seria rni.1'oledo actual si hagúés·
hagut de guardar èompatibilitat amb les. pe-
ces d'un 600..' .:.:"- .
El pas de 8088 als 32'bits de! processador
486 s'ha' aconseguit gràcies a. falsedats'
tècniques d'Intel: entl;e <1' altres coses;
barregen registres de 16 bits amb d'altres.de
32. . 'o", _ _ • • ~.
L'Amiga utilitza' processadors Motorolla;
fms i tot, el més petit de la gamma, el 68000,
ja incloïa registres de':;2' bits. ~èr' àixò és,
molt més fàcil, per a un programador;' pro-o
gramar un 68000 que no un Intel i ·s'utilitza
en els·millors màquines: l'Amiga,:I'Apple,
MacIntosh, el CD-I de Philips;'ehi: Ataris'
falcons, etc... A més a'més, elS'ordinadors.
Amiga utilitzen co-processadors cadascun'
dels quals realitza una feina especifica, cosa·
que fa guanyar una celeritat increïble i no es'
fonnen els tipics embussos al processador.
Els actuals Amiga disposen del-: sistema
A.G.A(ArquítecturaGràficaAvançada),que·
utilitza aquests co-processadors:· Aquests
processadors són els que fan possible la
MULTI-TAREA. Per exemple: un .Amiga·
potimprimir un text;realitzarunametamorph
entre dos objectes, renderitzar una .imatge
3D, reproduir una melodia o qualsevol.lipus·
de música en estèreo i fonnatejar un disc i al:
mateix temps fer una S-VGA d'altiuesolució.
Aquest processador és capaç' de' mostrar'
imatges amb resohició de 1280x960 pixels'
(una súper VGA en mostra 1024x786).A
més a més pot mostrar. 18 bits gràfics a:
escollir d'una paleta de 24 bits amb els
de lapaleta. En canvi, una SuperVGAnomés·
pot ensenyar 256 colors al mateix temps.
(NO COMENTS).
Aquest processador permet scrolls
rapidíssims i animacions amés de 50 quadres
per segon en qualsevol resolució i quantitat
de colors. Pennet sprites de 64x64 pixels
amb alta resolució. Per altra banda, els Ami-
gana necessiten acoblar una
placa de so després de la
compra de l' ordinadór.
L'Amigadisposade4 canals ..,¡¡j
de so en estèreo amb una ~1I1" I1J ¡
llililBIJl
I ili 11 1J I {I
~'IU!llaa~, -
" freqüènciàde 44100 Hz,(NO COMENTS), CD-ROM es poden visualitzar 75 minuts
El processador qne controla tot el p'otencial d'imatge i so. Aquesta capacitat, compartida
multimèdia de la màquina és un 68040 de amb d'altres sistemes CD com'CD-'¡ o el
Motorolla i és capaç de futíCionat a40 inips 3DO, permet que productores de,vídeó corn
(milers d'instruccions per segon); per tant la Wah1er i la Paramount Pictures utilitiin
supera, de bastant, ,mi. 486 a 66 Mhz, que aquest sistema i què pèr abans de'Nadil1,
només pot treballar a 30 mips, (NO hagin prepar<ltjamésde20 títols amb MPEG.
COMENTS), Amb el video CD s'aconsegueixen imatges
Pel que fa a Femmagatzament, un Amiga de millor resolució i nitidesa que amb. un
disposa de 'qualsevol tipus de sistemà, com video VHS. , '. "
discs durs de 2 Gb (milersde'megas)Càinb
una velocitat de transferèn,cia de ,lO M:b/s, (Escrit de Jordi Auladell de coU adreç~i
(NO COMENTS). al professor Pere Bartrés, posseidor d'un
Aquests ordinadors s'utilitzen per tot tipus pc. Tots dos estan dominats pel virus
de processament gràfic de caire teledifusiu informàti<).
professional, com per exemple, en la
realització de l' storyboard de tots els efectes
especials de prepoducció que podem veure a
Jurassic Park, que es van generar àmb Ami"
ga 4000 i després van extrapolar-los als
potents Sl1icon Gràphics. També s'utilitzen
en paral.lel en sèries de ciència-ficció 'nord-
americanes de l'Steven Spielberg com
Seaquests DSV'o Babylon 5 en les qualS
s'utilitzavenordinadorsAmiga4000eqwpats
amb la targeta gràfica de super computació
VIDEO TOASTER. Amb aquesta targeta ,'
l'Amiga s'iguala amb els millors ordinadors,
del món,en procesàment gràfic: els Silicon
gràfics (famosos per pel.licules com.
Terminator 2, Abyss, etc...). Aquesta targeta
gràfica de 64 bits utilítza processadorsd'alta " .. '

computació Risc 4400 que, muntats en

paral.lel, aconsegueixenuna velocitat de 600
milions d'operacions per segon (NO
COMENTS).
Si el que vols és trobar entreteniment amb
l'Amiga, pots disposar de la' consola de
videojocs AMIGA CD-32. Aquesta consola
barreja la tecnologia A. G.A. amb el CD-
ROM d'alta velocitat. És capaç de mostrar
més de 260.000 colors, amés d' incorp9rat
un processador de 32 bits 68020.' Aquesta
consola incorpora so amb qualitat de 16 bits '·.rpn~IJ ! .!A!!~
a 44' 1 Khz. I ja estan apareixent jocs àmb
una qualitat professional com Microcosm '~lqeSS!p sOJ ~ldw~s ~nbJ¿ lOl upeuop OH
(amb més de 500 Mb de ,joc),Magiccarpet;·
TFX, Infemo, Rise ofthe robots, etc.:, en els
quals s'utilitzen animacions tridimensionals
amb textures i en temps real. Aquesta consola
permet la incorporació del mòdul de videO
CD o FMV (Full Motion Video). Aquesta
. targeta ' permet la
descompressió d'imatgès
MPEG de 24 bits (16777
~ 216 colors) en temps real
ljJ
c:zrd.1I I •
I(25 quadres per segon) i si
"DDlll s'utlitzen els 600 Mb del
= = D l J f J l J l j,
91l1@I!lIO ~. 21
 Tr
LA SOLFA Km.O l

\F:;~
FORA DES SEMBRAT: NO A TU,REN, SUECIA SVERIGE S~
Sembla que ara comencen a sortir grups de Aquestarticle ens ha arribq:tdes de Vetlimda,
l'arxipèlag:,Balear: uns van ser rOTS un poble suec compÇlYabl~ a Carde.4!'1I pel ,
SANNTS i ara vénen amb força FORA DES quefa a l'ex(ensió. L'hem inclòs en aquesta I·
SEMBRAT. Formen aquest grup el guita- secció perquè, si 'voleu fèr turisme cap al
rristaXus Muñoz, el cantatnt i.guitarra Pep nord, .tingueu per on començar.
M .. Suasi., Guillem Sardà al baix, Tomeu Però l'iniercanvi amb Suècia no pcabaaquí:
Janer a la bateria i, curiosament, una altra quatre noies 'sueques van venir a casa d'uns
guitarraritmica: Rafa Ortegà EnaquestL.P. alumnes de l'Institut i també els enviem
hi han participat gent com Tola Morelo, ex- articles per a la seva revista, això sí, en
Elikat actualment amb Skyline o Lester anglès, perquè el nostre coneixement de
Capbl~et a les bateries. Què destaca de suec està sota zero.
I'L.P.? Doncs. simplement que "rockegen"
a tope i, possiblement, les seves lletres a algú
li poden resultar una mica infantils, ja que
parlen de les seves tradicions i de les seves
experiències. A veure si fem un esforç 1
podem comprar el disc, ja que aquests grups
sempre tenen la dificultat d'un mercat més
reduït que altres perquè canten en català.
'.
ANESTESIA: GORROTOAREN
AHOTSA
"GORROTOAREN AHOTSA" vol dir
"LA VEU DE L'ODI". El disc, amb 14
temes, tots produïts per la banda, són cantats
en enskera (també ha estat produïtper KAKl
. de Negu Gorria!<). La banda toca un Rock!
Thrash/Hardcore molt potent i que demostra
molta experiència (aquesta banda va
començar l'any 1~89). En fi, si t'agraden els
S.A., Negu Gorria!< o els finits Estigia, Anes-
tesia et molarà molt.
WHTE .iOMBIE: LA SEXORC/STO
Espectacular debut del grup americàWHITE
ZOMBlE. AquestL.P. va sortir al carrerja fa
temps peró ara ha ~igut quan ha començat a
despuntar a les llistes del· Bilboard.Ja se '.
n'han venut més de mig milió de còpies als Sueciaes un pais grande con sólo 9 millones
Estats Units. La banda, la formen la baixista de habitantes. Viven 20 personas por kiló- .
Sean Yseult, e1.guitarrista J., el bateria Ivan metro cuadrado en Suecia; en España 77 por
'.
DePrun1e i el vocalista Rob Zombie. El disc kilómetro cuadrado ¡qué diferencia!
s'inicia amb "Welcome to Planet Las mas grandes ciudades son en magnitud
MotherfuckerlPsychoholic Slag" amb crits Estocolmo (Stockholin ó ' la capital),
de fèmina i un so de bombo certament origi- Gotemburgo en el 'oeste (Góteborg) y
nal. Els últims temes potser et recordin MaImoe en el sur (MaImó). .'
a....METALLICA!! Estrany, oi? Doncs re- El nivel de viday el promedio de vidaes alto,
sulta interessant! 75 años para hombres y 80 años para muje-
res.
Hoy hay depresión y mucho paro en Suecia.
Pero el paro es mas pequeño
comparativamente con los
paises de la Comuuidad.
dllII
~81'
'u ¡.
•• • 11 1ft .
,
!
22 --;;;;==================
- I " l 'r
UI.18u -
I
Como.suecia es tau grande.hay varios clí-
mas. Eu el nortehacemucho mo en in,viemo,
pero en el sur, donde vivimos, no hay mucha
nieve y mo.
En el norte viven un pueblo que seJlàma los
lapones.' Ellos nunca podriau vivir ert.el·sur,
donde hace mucho menos.mo, Su.Jengua es
muy diferente del sueco, es unalenguaque ni
vosotros ni nosotrós entendemos. ¡Tienen
por ejemplo 86palabras para la nieveL Pero
no una palabra para el supermecado:..
i Y no olvidéis, en elnorte "ive también Papà
Noel!
LASATRACCIONESDEESTOCOLMQ
La ciudad vieja
En el centro de Estocolmo se encuentra la
ciudad vieja. Es uno. de los màs viejos barrios oscuro a causa de los àrbol~s.
conmonumentos deIa Edad Media. Muçhos
caución de las chicas de Smiilaud. Los chicos
en Smaliind no son tau guapos cOmo las
chicaspero son muy simpàticos.
Geografia .,
La'mbntañarnàs alta es Tà,berg. Taberg està
a los alrededOlh:deJónkó¡iing' Jónkóping
es la ciudad màs graude deSmiil.aud, Viixjó
es uña ciudad con múchos estudiautes por-
que hay una universidadalli.
1'rabajo .
En.Smiilaud..hay muchos'pueblos porque
muchas personas son agricultores. Los àrbo-
les nos dau madera, y .Ia .madera nos da
material..de construcción y papel, por ejem-
plo el papel' higiénico.c Siniiliind es muy
..
~~,. -- ".
~".:

edificios interesautes, c.omo laiglesia grande ASTRID .LINDGRENc. ,,:: .

y el Palacio de la Nobleza son construidos en una smiilandesa famosa;... ,
los siglos xvn y XVID. .Una delaSJÍ1às graudes.escritoras es Astrid
La ciudad vieja tiene la ventaja que 'alli 'liay Lindgren, quiénaúnno harecibido el preJÍ1Ío
pocos çoches. Està llena de callejas estrechas nobel: Astri.dnacióen'elañó I907yse crió
y alli hay despachos pequeños, 10 que·se ye . en Smiilaud.- En sus. cúentos·'escribe cosas
rara en Suecia. . basadas en su~eliz infah¿ia;'Sus libroshaIi
Apenas 3.000 personas viveh .en·Ia ciudad sido traducidos a todos·lo's· idiomas.· : ..
vieja, pero sin embargo hay una vida de éallè Su éxitOIDuildial comenzÓ.cón su obraPip¡ii
viviente. Cuaudo se està sentado en uno. de Mediaslargas, ' 1945. La combinación 'de
los muchos cafés, se puede cscuchar músi- fautasia, humor; calor e inteligeh¿ia haecho
--l,pS de la calle hasta tarde de la noche.. '. que Astrid Lin:dgren sea.querida por el niun-
do como escritora para níños. Sus.libros hau'
El Globo sido frecuentemente 'llevados a escena,· 'al
En Estocolm" hay muchas cosas que.. son cine. y a la televisión. Ha eScrltó, por ej«m-
muy interensautes y graciosas. plo, Emil i Lonnebergd;Madieken;.Los her~
Una cosa que ver és el. "Globen':'. El manos eorazón de· León y Los niños· ·de.
"Globen" es lamayorcünstrucciónesférica BuUerbyn. '. .
VETLANDA ,~.
del mundo. En el Globen se celebrau aconte-
cimientos deportivos y conciertos. '"
Vetlauda es una péqueña ciudad en el sur de
El )losque verde Suecia. Tienemàsomenos 12000habitautés
Gróna Lund (el Bosque verde) es un parque en la ciudad y con los pueblos cerca· de.
de atracciünes en Estocolmo. Lo màs clàsico Vetlauda tiene 27000 habitautes: Los alre-'
del parque es ir a visitar ."Lustiga huset" (la dedores son abundautes' en bosques y tiene
Casa de la risa) "Blii tiiget" (el Tren AzoI), muchos·lagos y arroyos:· La comarca eh
"Pariserhjulet" (la RuedadeParis). La grau . Smiilaud es accidentada y bonito.' En el
escena es famosa por sus artistas, como por verauo hace. bastaute calor y en' el Í1;1.viemo
ejemplo, Julio Iglesias. bastaute. ·mo. En el inviemo,.el slaruómJe.
gusta a muchà gente y tenemos·tres pistas de
SMALAND slalom en los alrededores. En el verauo nos .
bañamos en 10sJagos si hace buen tienipo.
Los habitaBtes
Hay 714.780 habitantes que ¿Qué ver? .._
viven Smiilaud. Las 'chicas Casas a ver en la región de Vetlauda son por
en Smiilaud somos muy fa- ejemplQ una vieja !:JlÍI1a de plata,:.que se
mosas' porque se dice que puede explorar. En Adelfors.(un puebló)'se
somosmuy guapas. Hayuna puede lavar de oro. Todos los martes tienen
23

. dia de feria en la plaza de Yetlanda y eÍ1ton-
ces se pueden comprar muchas cosas baratas
en la plaia, por ejemplo ropa, frutas, flores y
golosínas.
¿Qué hacer? : Els últims anys estan marcats per una crisi
En los viemes y sabados se puede ír al cíne
o ír a bailar en las dicotecas. En Vetlandahay
solo tres discotecas, pero en los pueblos y
ciudades cerca de Vetlanda, por ejemplo en
Hultsfred y Nassjó, hay una mas. En general
las discotecas estas abiertas entre las nueve y
la una. Pero mucha gente se va a casa de
alguien antes de salír a divertirse. A.veces va
a casa de alguien después de la discoteca
hablando sobre la tarde,
ELS SUECS vistos por un vasco
. .
"¿Quèpensaunespanyolquan sentlaparau1a
"Suècia"? "Ties bones" seria la resposta
més usual. El prototipus de sueca (rossa, ulls
blaus) està a la· present a la menI' dels
espanyols des dels anys seixanta, quan els
nòrdics e1s envaieu cada estiu. VivíntaSuècia,
pot comprovar-se que aquest tipus de sueca
jano predomina tant degut al'assimilaciò de
grans masses d'.immígians.
. Es creu, també, que les sueques son
sexualment liberals. Els suecs, és cert, que
sòn freds i tímids (alguns més que d'altres),
però és igualment cert que si tens' un amic
suec, el tens per tota la vida. Els suecs es
preocupen per lanaturalesa, sóndisciplinats;
organitzats, responsables, estudiosos,
(rarament. fan. "xuletes", ·copien,. etc) i
marxen de casa als 19-20 anys.
També són passius, acostumats de viure bé
sota la protecciò del benestar. No esperis que
un suec et saludi cada cop que et vegi, que
t'ofereixi el que està menjant o bebent, que
s'ofereixi a pagar-te quelcom o que ínsisteixi
si finalment s'hi ha ofert.
Els suecs són molt agraits i donen les gracies
per tot - "gràcies pd dinar" a la mare, per
exemple. Van d'escalços per casi\, no míren
massa la televisió i van a dormír i es lleven
d'hora.
A Suècia no es pot beure alcohol fms els 18
anys i, tot i aixi, es tracta de cervesa
A A.rub als 21 anys ja es pot comprar de tot
però és extremadament car. Una cervesa pot
costar 650 pessetes. L'estat obstenta el
monopoli de l'alcohol i cal anar a les seves
botigues per comprar-Iaapreus astronirmics.
.En conèixer una nova persona, no pensen en
fer-li dos petons. Sempre, es dona. la mà.
24 ============.,;,¡--~=========
,,
FIXA-T'HI BÉ
VESTITS RECICLATS t~_:.:,J.
Moda o necessitat?
Des de la fulla de parra d'Eva haplogutmolt.
creativa que ens porta a repetir modéls. .
Insisteixo una altra vegada des d'aquesta
secció, en la necessitat i el goig d'adquirir un
estil propI. La forma exterior parla molt de
nosaltres mateixos...
Us Proposo de recórrer a l'expressió artisti-
co-plàstica i als materials de rebuig, com si
es tractés d'un joc per reconstruir els vestits
que ens han de dcfinír. Vet aqui algunes
idees:
Pijama de dia:
Un pantaló de pijamaniasculi de seda o cotó
pot equilibrar un conjúut i fer-lo còmode i
particular, i suggestiu de cara:a l'inici del bon
temps. . - ", ,
La camisa blanca niasculína o la: samarreta
u1tracenyida de tirants o canalé són les seves
aliades. També es poden portar sotaun vestit
llarg amb mànignes o sense.
Dues peces en una:
En un xaleco curt (el de l'avi) hi afegim un
coll de camisa d'una altra tela. ..
En una samarreta transparent hi cosim una
caçadora "texana desmuntada en els llocs
estratègics.
- Escurcem la camisa blanca' tipièl!IDeiit
masculína, tallant-li les IIíànigües ï el faldó
(es pòrta sense fet-lli la vora). ... .;"
- Feu-vos una faldilla aJIl~ ropa de sac, o
folre, tot embolicant-la a la cíntura amb un
nus.
- Reconstruïm un xaleco u1trallarg amb
pantalons texans desmuntats (sense fer-lli la .
vora).
- Refem un vestit nou amb els ·trossos de
vestits estampats diferents i cosits. .
- Fabriquem-nos un xaleco cUÍfaSsa amb
trossos de cartrons, diaris i' cartells
encolats. .
Els complemeilts ideals per aquests models
~'
~.I·
IU ¡.
B El a
l:l IR
·.·· 'r
DI!ll!lll!ldlJ. -
 . .
són els estampats-tatuats damunt la' pell, al
coll, turmells, canells, dits... a tall d~ joies.
Podeu escriure a aquesta secció donant la
vostra opinió sobre què significa el vestit, o
bé, qüestionant les idees que us hi proposo.
. .
Anna Estany, professora de disseny i de
dibuix.

. TÍPICO BOCADILLO AMERICANO··

FILTRE D'AMOR . " iTALIAN HOAGIE'" .
Ja ho has intentat tot per atra¡¡re aquesi noi Ingredientes:
O noia que tant t'agrada? -Pan
~l>nCS si és així i no te n'has sortit, et toca -Aceite de oliva
recórrer a la química màgica que et proposa -Vinagre
.el següent beuratge (però vigila que no se'l. -Orégano
prengui la persona equivocada). . -Lechuga cortada muy fina
Compra a ca l'herbolari un manatge fulles -Tomate (4 rodajas)
de "corretjola" (planta associada als astres -Jamón dulce (2 lonchas)
Júpiter i Sol). Embolica-les en un mocador -Pavo (2 lon:chas)
de seda vermell (si és de seda l'efecte serà -Catalana (2 lonchas)
mes ràpid) i posa, el paquest sota el SeU coixí -Queso americano (2 lonchas)
durant set nits. Es important que el procés
comenci en un divendres. Passades les set Preparación:
nits, amb les fulles prepara una infusió a la -Corta el pan.
qual hi hauràs d'afegir dos brins de safrà. -Pon aceite y vinagre en el pan.
Assegura't que els fils caiguin a l'aigua ~ -Pon la lechuga y el tomate en el pan.
mateix temps. Després cola aquesta infuSIO -Pon el jamón, el pavo, la catalana yeJ
amb un colador sobre el qual hauràs posat; . queso en el pan..
prèviament, .dos trossos de fil blanc nuats -Pon un poco de orégano para darle
entre si. Per últim, tira set gotes d'aquest sabor.
beuratge dins la copa d'aquest noi O noia,
que en poques hores, caurà als teus peus. Krista Evans 3r A
Extret de
COSMOPOUTAN
Meritxell Pujol 3r B
Isabel Martin 3r B
_~~1. EATP ..
•••• fil D'ALIMENTACIO
B a l ' I(t
m!ll 1lIl!! Q~. . 25
SEGUINT LA. PISTA . .
M'agradaria saber què sllnt en Marc
Serra Torrent de I r B després d'haver
tallat amb.•. de lr C.
Algú que encara està colat per ell.
Escolta admiradora, en Marc Serra I¡.a
contestat "No res, què vols que senti?,'. Es
una resposta profunda per a una pregunta
difícil. Què sents tu per ell? Es fa complicat
d'expressar, oi? Espero que sabràs
comprendre els $eus sentiments, no et donis
per vençuda tot i que no t'hagi aclarit cap
dels teus dubtes. Si vols conèixer la seva
intimitat, pregunta-l 'hi, no són coses per fer
públiquès.. Endavant. A·Gemma Laborda de EL TEU FAN:
- Sempre portes hi gorra?
De tant en tant.
- Tens algun record. inoblidable amb ella?
Sl, quan un cOb(e es va saltar un.STOP i no
no em va matar de.miracle. .'
c· - Algú t'ha dit que estàs,molt bona ci,an'la
portes? '. ..../
· "Q'?')
S 1... l~ UI. rnhnunm un.;,.
0.0 un. '
anuc.
- Passes molta vergonya daltd'uo escenari?
Gens. T'hi acabes acostumant. .
- Et desfogues quan cantes? '
Molt, ahhh!.,. Contra tu tuateixa. Tens la
sensació de fixar'-l'atenóó' de' la gent. Els
atreus. .

.~'J. .........
A Montse Ribalta i a Mireia Font de lr B
de ELS DOS: .
- Sortiu amb'algun "tio"?
Montse: Sí, amb en Ricard C¡¡rbonell. .
Mireia: He de dir el nom? (SI) Amb 'l' Alex
Gírneno.
- Mengeu alguna cosa per estar tan bones?
Montse: "ALIa, tiu, no... "
Mireia: No. (clar i concís)._
- Què feu els caps de. setmana?
Montse: Vaig a I-'Onze (que òriginal!) i a
Sant Celoni. . - Us fan pudor els peus?
Mireia: Sortir. (Sense comentaris).
- Si fóssiu en UIia illa deserta, què us
emportaríeu? o Alex: Sí, "tope" (Noies, ja ho.sabeu, no us
Montse: El xicot. (A la Mireia) Ei, va, "tia",
posa ,. al" mateix.
Mireia; "A1.1a",no, "tia", "ca" dius, "ca"
no... (Alex, hasvist?). "Buenu", "vale". El
xicot.
Hola! Som tres noies del'lnstitoti voldríem
'saber uo~ quantes coses sobre dos noiS ilI'
COU: l'Alex Gimeno i el Jordi Fernandez
("Pitu"). LES TRES. NOIES D~
VEPICURO (Antònia, Alberta i Josepa
Maria). . ~;. .
- Us'agrada alguna noia?
~itu: Sí la Míriarn.. .-
Alex: Sí, la Míreia Font.
- Quina talla de calçotets feu?·
Pítu: No ho sé. Els compra la meva mare.
(J3é, doncs, ja li ho preguntarem a la mare).
Alex: Jo.. , eh.., "supergrande", no? (Apa,
!antàsffw!). No ho sé, posa la que signi;
'.
Pitu: No. Ho vols comprovar? (Bé, deixem-
I¡o córrer).
hi acosteu massa).

dIl!.Í
11J
m:zpd.D • •
¡
lo' 11 g -J1
26 -0;;;;==================
- ····
Dll!lfU118'r\i. -
 .. \,

. Sóc una noia de ¿? i m'agradaria

"sapiguer" quina colònia utilitza el FEDE
(elcoJisèrge). PEIXOS.' . '. .
El v~ trobar fent fotocópies(per variar).'
Quan h vam dir que v?lh~m fet~li unes pre-
guntes va sorprendre s 1 sornnent.va dir:
RASGO.
A m,és,. aprofitant l'ocasió, vam preguntàt:-li
Sl n utihtzava alguna més i va respondre:
NO. I finalment, lainfonnació clliu: prefereix
les noies que utilitzen MOANABOUQOET.
Ja ho saps, si vols, comprova-ho!.

Sóc una noia de tr que m'agradaria

"sapiguer" quina és la noia interrogant M'agradaria saber una sèrie de coses so-
que li agrada al Carlos Vizcaya de lr C. EU bre en Varis de.lr E:
ja sap de què va. -Què t'agrada més, la platja o la muntanya?
En Carles ens ha confessat que tot ha estat -Q'!Íll és el teu color preIerit?
una" jugarreta" d'una companya. -Quin dia vas néixer i quin signe ets?
Ihau?e~ de saber ql!eteh1pensa tomar. Ique
-Per on et mous' els caps de setm'ana?
la nOla mterrogant eS...lli més m menys que Per finalitzar m'agradaria que em
la Sharon Stone. ' responguessis una pregimta una mica per-
sonal: . .
Hola! som lm grup de noies de lr que estem Encar:, t'agrada aq.ueUa noia de tercer que
"cqlades" per un "tio" sllperenrotUat: no sables com es deIa? Podries dir cOm és?
ens .sembla que li diuen GaUego i va a 3r .En Varis. no és gaire expres.siu, però hem
però. no sabem a quina classe. El veiem aconsegJ}lt que ens respo:,,~es tqtes les pre-
sempre a l'hora del pati al costat de la font. guntes. Es home (perque Ja h ha canviat la
Ens agradaria fer-li una sèrie de pregun- veu) de muntanya, el seu color predilecte és
tes: el negre.Va néixer el 22 de desembre i per
;.~ns "nòvia"? . tant, és Capricorn (vigila amb les banyes).
-' T'agrada algú? És de l'Insti?· Els caps de setmana es mou per Arbúcies
-..On viuS? (un pèl lluny per localitzar-lo). Respecte a I~
- On vas els caps de setmana? I el dissabte pregunta personal, ens ha dit que ja fio li
~ada aquella noia de tercer i que no podia
a la nit?
- Practiques algun esport? dir com era. Sl penses que ets la noia que
- Tens amics tan "coI.legues" com tn? abans li a¡lfad~va, has perduttotapossibilitat;
Estem desesperades, ens podeu ajndar? l, Sl no es alXl, se t'han. obert les portes del
cel. • .
Les
de lr
Ep, ~oies! Estigueual'~aitqueen Gallego
no te Xicota, 1.ens va drr que depèn de qui
fossm les de prrrner, el seu estat actual podria
canVIar...
Viu a Llinars, i encara que no practica cap'
esport,. no perd el temps, perquè els dissabtes
a la mt acostuma a anar a Canada Park
<yillalb,a) amb els seus coUegues, els quals
Sl que son tan enrotllats com ell (algun d'ells
va dir: "I més "guapos", tam.bé!!").
. l?é, la resta és cosa vostra.

r.:
Aniru!!! I des d'ara, cada
dissabte a Canada!
~...d
'u
. . . . . BI.
¡
11 11 11 11 I
aaoDI[t
Ji
~13¡;lIld ~. 27
 .-.-

NO FA GRÀCIA

LLQC: Sala d'actes.

LLOC: 3r.A
CLASSE: Llatí.
SITUACIÓ: És I 'hora de corregir l'examen.
Els alwnnes analitzen oralment llOà frase
que parla d'uns soldats i on s'hi podeñ trobar
una sèrie de verbs' amb els respectius
complements.
AÇTORS,: Margarida Martí i alumnes.
QUESTIO:
Marga: (després que els alumnes han
analitzat la frase, ella els incita a buscar un
complement del participi de perfet· que han
oblidat). No veieu alguna cosa que penja?
Alumnes: (malpensais): Dels soldats...?
. Q ue. e1s penJa....
'?
CLASSE: ,Festa de comiat dels alemanys.
SITUACIO: El professor suec estàensen:yant.
una çlansa típica sueca a tots els alwnnes de
la festa. La' posició ha de.ser en forma de II
rotllana i col.locats noi-nqia, noi-noia. I
I·
ACTORS: Xavi Yfúiez i Alex Ferre.
QüESTIÓ:' .
Xavi: (m.ii-ant de col.locar-se· com ha dit el
professor suec, veu que 31 costat hi té un noi).
I
LEh! ¡Necesito una mujer!
Alex: Molt llest, tu! i qui no?
-- .. _---.
..
LLOC: 2nD
CLASSE: Hora de grec amb els alwnnes de
3r.
SITUACIÓ: El professor; Xavi Yfúiez, ha
estat cor.reg;it durant tota la classe, a causa
dels seus repetits errors.
ACTORS: Xavi Yfúiez i Belén

r
QUESTIÓ:
Belén: (Farta de les seves equivocacions, en
to bromista). Ai Xavi com estàs!
Xavi: (Mostrant el seu cos esvelt a les
alumnes) Molt ben conservat.

LLOC: 2on.A
CLASSE: ,Literatura espanyola.
SITUACIO: Com totes les de 2n A. Els
alurrines, despistats com sempre, semblaque
no posen gaire atenció al'explicació del seu
professor. .
ACTORS: Francesc Al.lés i alumnes.
QÜESTIÓ:
Al.lés: (una mica cansat de la passivitat dels
alumnes). Como dicen los de la revista, ¡OS
voy a colgar de un pinol

..d
~al'
IJJ 1
D • a I1ft
28 =====================_ BI!l19I!!1IIJ.
- D D 11 I Ip ...-
 CÒMIC

0J. T';;¡
1= 6.VISAT )
,

-!'
•

dÍ
~Ol·
. 'JJ I
1ft
• 11 11 li

"""'="
-
•••• 'r
8fll~!ll11J. 29
•

HORÒSCOPS

~
'
. '
',,,

ESCORPí. (Sonia M' de la LLEÓ (Enric Coloma) VERGE (Aiiabel Pérez)

Fuensanta Leva del Moral)
T'has esforçat massa aquest
trimestre, tot ¡, anirà bé però
prova de divertir-te més,
Estàs esperant que doni el
primer pas? No t'amoïnis,
aviat el farà, , si no,. fes-lo tu,
Posa el fre: vas comunamoto
i et tocarà el rebre, Centra't
una mica en les teves
obligacions i no et vulguis
imposar als àltres, Al cap i a
la fi, tots som humans,
No et preocupis per res, ja
veuràs com a la llarga tot '
s'arreglarà, No creus que
hauries d'obrir mi llibre de
tant en tant? Si no ho faS, a la
llargaho lamentaràs. Segueix
els teus instints i arribaràs
lluny,
,,
I,
"

ontserrat CAPRICORN (Meritxell

Villanueva Ramírez) -
Has pensat" a canviar
d'activitat? Noho facis, te'n,
penediràS, Els teus esforços
es veuran reflectits a les no-
tes, Si estàs 'esper,ant al teu
, princep blaU; no et preocupis
aviat el trobaràS,
Angu1o)
Darrerament, en el camp de
l'amor jugues bastant bé,
però no te'n !efiïS,
Amb la farmha, procura de
n~ barallar:t'hi, seran els teus
millors alIats en un ·futur
proper,
TAURE (Mercè Majoral) ,
Ets UIÍa mica somiatruites, ja
és hora que toquis de peus a
terra. Aquest cop d'aire t'ha
matxacat l'esquena, També
vigila't el geI!olL 'En r amor
t'has llúït, has trobat la teva
"media naranja" .

ÀRIEs (pau Tejeda Pastel) CRANC PEIXOS (Albert Plans)

Aque.sta tel:Dporada t'ha anat
bé amb la xicot/a, però et
penses que sempre serà aixi?
Aviat t'arribaran els
problemes per culpa del teu
caràcter una mica atabalat.,
(Alícia Santamaria)
Sempre estàs pels altres;
estigues més per tu, La lluna
et portarà noves energies:
aprofita-les,
Els dies s'allarguen, el teu
amor també, ,
El teu esperit esportiu fa que
estiguis al I 00%. Però vigi-
la, si et mulles et rovellaràs i
això et pot provocar gastar-
te els estalvis comprant "tres
enuno", Aparta't dels llibres
i acosta't a les noies.

BALANÇA
(Jordi Torruella)
A qui vols enganyar amb
aqu~st somriure irònic? No
t:'1W,capfiquis, tot arriba i
l'amor també ho farà, Et
vindran molts diners,
Comparteix-los amb els
arnics i no intentis subornar
AQUARI-
(Jordi Fefnàndez)
BESSONS (Montse i
Núria Oliveres)
Ja és hora que et centris més Aquesta doble personalitat
en els teus estudis i deixis , et portarà a la ruïna, Si no
aquells amors que no fanmés vigiles perdràs els arnics, Vés
que donar maldecaps, Vigila amb compte, Deherreny sen-
3I:Db la salut i sobretot amb timental millor no parlarone,
l'èsquena,

~I
cap professor, que en pots
sortir malparat,
IU
. . . .11.
!lIBà-li
30 -__====================;;;; DlIIllillmd!l.
". OIr -
 ENTRETENIMENTS
Troba la frase secreta tot 'seguint la pista numèrica•

• Quan s'acaba una cos~

14.
* Artista que mena una vida pre6ària i desordenada
16 2 1
*Rèptilsdemoda . _
369
* Nombre
12 15
* Moviment de terra
7 5 13
* Sinònim de pregunta ---o - - - -
10 11
* Nen acabat de néixer
4
* Contrari de gran
8

1232465 6 7 2 7 8 9 S 10 11 9 11 9 13 8 S 9

14 2 12
--
IS
- .12- -16- - -

JEROGLÍFIC: Com ens diem?

'1

,
,
~.
./ /
a t i!!!l" CE"'E~

@ 5/ \i
ei!
"'0
L i 'CClf
, ./

I
, 1\

Enigma

En Martí anava a Sant Lluís

í e:s va creuar amb un home
.i les seves set dones
..... i els set nens de cada dona
___I 'vI I. i els set gat~ts que cada nen duia en.un saquet.
.1.I'li'r
__= ...•
AÏ>p, quants anaven Sant Lluís?
- ••••• Il. 31