QUADERN DACTIVITATS COMPLEMENTRIES

QUADERN DACTIVITATS COMPLEMENTR

C FITXA 2
Nom:

U N I TAT 1
Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Llegeix aquest text amb molta atenci.

Qu hi fas, aqu, Roald? Que vas perdre alguna cosa?

Ei, no! I tu?
Doncs que va agradar-me tant labadia que he volgut tornar-hi
El Peter ha dit el mateix va respondre el Roald. Mira-tel s all baix. Per cert va afegir,
la Felicity s al confessionari. No crec que es confessi, ms aviat samaga
Tots dos es van mirar sense saber qu ms dir.
Qu, xavals? Tamb em direu que heu tornat per veure de nou labadia desprs de ser-hi
abans-dahir i de veure-la ahir a la tele?
JORDI FOLCK, La guerra dels xiclets

2 Algunes de les paraules del text que acabes de llegir tenen la primera lletra en majscula. Classifica-les segons la caracterstica que compleixin:
s la primera paraula del text.

QUAC

Va desprs de punt.

s un nom propi.

Va desprs dels signes dadmiraci i exclamaci si assenyalen final doraci.

C FITXA 3

U N I TAT 1
Data:

Nom:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Llegeix el text segent i desprs fes les activitats que hi fan referncia:

A la vall dAsper, com a tants altres llocs del mn, era costum que per les festes de cap dany
tothom envis postals de felicitaci a tothom. Encara que visquessin a prop lun de laltre, era
igual, nera costum.
Aquells dies eren de molta, molta feina per a Hans, el carter. Per, tot i que arribava a casa
molt cansat de tant repartir cartes amunt i avall de la vall nevada, sho prenia molt b, perqu
sabia que ell contribua a lalegria general daquells dies. A totes les cases es posaven molt contents quan el veien arribar

2 Subratlla els noms que surten en el text que acabes de llegir.

3 Ara classifica aquests noms sota el ttol corresponent:
coses

animals

sentiments

persones

llocs

4 Completa la graella segent amb els noms que has subratllat en lactivitat 1:

QUAC

mascul singular

femen singular

mascul plural

femen plural

5 Tha quedat algun quadre per completar? Si sen dna el cas, escriu-hi un nom o ms que tinguin
a veure amb el text.
7

C FITXA 4
Nom:

U N I TAT 1
Data:

APRENEM VOCABULARI
1 El joc de Qui arriba abans?

1 Per jugar a aquest joc cal que sigueu tres companys i que tingueu un diccionari a m.
2 Un de vosaltres, el que fa drbitre, busca una paraula en el diccionari i la diu en veu
alta. Els altres dos us heu dafanyar a trobar-la en el seu diccionari. El primer que la
trobi, sanota un punt.
3 Entre vosaltres, fixeu el nombre de punts necessaris per guanyar la partida, per exemple 8. Lrbitre sencarregar de comprovar-ho.

2 Llegiu atentament el que diu en Joan:

QUAC

En el dia en qu som adquirir,

mitjanant el lliurament de diners en la
quantitat convinguda, un mamfer
carnisser, domstic, digitgrad, dungles
retrctils i pelatge seds.

1 Fixeu-vos que en Joan ha substitut un nom per la seva definici. Sabeu quin?
2 Ara us toca a vosaltres. Escriviu missatges fent servir aquesta tcnica. Tingueu en
compte que algunes vegades haureu de fer alguns canvis o ajustaments perqu la
frase sentengui.
3 Quan hgiu escrit el missatge, doneu-lo a un company o companya perqu el desxifri.
Veureu que divertit que pot ser!

R FITXA 6

U N I TAT 1

Nom:

Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 En aquesta sopa de lletres hi ha amagats el nom de sis comarques catalanes. Trobals:

QUAC

2 Escriu el nom de cinc comarques catalanes que no hagin sortit en la sopa de lletres:

10

R FITXA 7

U N I TAT 1

Nom:

Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Escriu deu noms per a cada un dels ttols segents:

aparells domstics

personatges de cine o televisi

aliments

QUAC

2 A continuaci, inventat un text de cinc lnies en qu surtin alguns dels noms que has escrit en lactivitat 1.

11

R FITXA 8

U N I TAT 1

Nom:

Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Ordena les paraules de cada llista segons lordre en qu surten en el diccionari:

dormir
guardabosc
anar
producte
malefici
vaca

figa
fantasia
ferro
fugir

QUAC

foca

12

ofici
ofrenar
oferta
ofensiu

A F I T X A 10
Nom:

U N I TAT 1
Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Aquest text ha perdut les majscules. Copial ms avall, per afegeix-hi totes les majscules que
hi falten:

la virgi va deixar-se anar sobre el seu seient i va fer un parell dinspiracions profundes. abans de
res havia de tranquillitzar-se.
ei, qu et passa? li va preguntar en lluc, que seia al seu costat.
la virgi es va inclinar cap a ell i va murmurar:
he descobert una cosa: lastrloga i la dona rossa que em va avisar sn la mateixa persona. i
justament aquesta mateixa dona est asseguda tres files darrere nostre.

QUAC

THOMAS BREZINA, El temple del tro

14

A F I T X A 11
Nom:

U N I TAT 1
Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Llegeix el text segent. Subratllan tots els noms que hi trobis i escriu-los ms avall:

B, doncs, com podeu veure, didees no men faltaven pas. Per de mitjans... En primer lloc, el
paper. Sota lescriptori de la mare hi havia una capsa plena de papers aprofitables. La mare, que
s, diguem-ho aix, una mica ecologista, ens fa escriure i dibuixar al dors dels prospectes publicitaris i per tots dos costats dels fulls de paper. Per al meu diari, vaig trobar un paper dordinador
quasi blanc, paper carb, i vaig prendre en prstec la mquina descriure familiar.
El nom del meu diari va ser el resultat duna difcil decisi entre Aqu 1r. i Aqu, Avui, Ara i
Per Sempre. Finalment vaig triar el ms llarg, ja que a la gent li agrada veure rendir els seus
diners.Vaig anunciar de seguida, en el primer nmero, que aquest diari no era un exercici de dictat, sin una empresa humana i oberta, i que les faltes dortografia, de tipografia i de gramtica
que formen part de lerror hum eren, doncs, benvingudes.

QUAC

SUSIE MORGENSTERN, No hi ha dret

15

A F I T X A 12
Nom:

U N I TAT 1
Data:

APRENEM VOCABULARI
1 El joc que us proposem consisteix a endevinar la definici correcta duna paraula poc coneguda.
Per jugar-hi, feu grups de dues persones o ms. Cadascun de vosaltres necessita un diccionari,
paper i llapis.

1 Busqueu en el diccionari una paraula poc coneguda i anoteu-ne la definici.

2 A continuaci, inventeu-vos-en dues definicions ms. Compte, les definicions han de
ser falses!
3 Tot seguit, llegiu les tres definicions, la bona i les dues falses, al vostre company o companya, que haur dencertar la definici correcta.
4 Guanya qui encerti ms definicions vertaderes.

Quan ja hi hgiu jugat unes quantes vegades, s el moment perqu us inventeu la definici corresponent a la paraula que hgiu escollit i imiteu lestil del diccionari.

QUAC

Leprid
Famlia de mamfers que
comprn el conill i la llebre.
Passam de barana.
Plat tpic de caador fet a
base de conill i bolets.

16

C FITXA 2

U N I TAT 2

Nom:

Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Els proverbis sn frases antigues i populars que contenen un ensenyament moral. A continuaci
ten reprodum uns quants:

Sort

Saviesa

Llanceu lafortunat al riu

i en sortir amb un peix a la boca.

Lhome savi no lloga la cabra

perqu li faci de jardiner.

(proverbi rab)

(proverbi hongars)

Enveja
Quan tothom lloava
la cua del pa,
els ocells van cridar:
Mireu-li les potes
i escolteu-li la veu!.
(proverbi japons)

2 Classifica les paraules dels proverbis que acabes de llegir segons el nombre de sllabes:
monosllabes

polisllabes

QUAC

bisllabes

18

trisllabes

de ms de tres sllabes

C FITXA 3
Nom:

U N I TAT 2
Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 El joc que us proposem consisteix a omplir la graella segent amb el mxim nombre de paraules.
El grup que aconsegueixi el nombre ms alt de paraules, guanya.

1 Feu dos grups dun mxim de tres persones per grup.

2 Cada grup tindr una graella com la de lexemple, en qu haur descriure tantes
paraules com pugui.
3 Per cada paraula correcta, us heu danotar un punt.
4 Compte!, perqu per cada paraula incorrecta o mal escrita us descomptaran dos
punts.

paraules amb dgraf

dgrafs que no es poden separar
ny
gu
qu
ll
dgrafs que shan de separar

QUAC

ix
tg
tj
rr
tx
ll
ss

19

C FITXA 4
Nom:

U N I TAT 2
Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Afegeix cinc noms darrere de cada un daquests possessius:
el meu
les teves
les nostres
les seves
els vostres
la teva
el seu
la vostra
2 Per a cada un daquests articles, tria el nom que hi vagi b i escriu-ne la resposta:
en (Josep Maria / Dolors)

la (bicicleta / bicicletes)

els (joc / jocs)

les (papallona / papallones)

3 Subratlla amb color blau els articles, amb verd els demostratius i amb vermell els possessius daquestes oracions:
La filla de la meva vena canta a la coral.

QUAC

En Joan anir a Tarragona.

Aquest horari de la teva taula s nou.
Les nostres preguntes tindran resposta ms tard.
Voldria mirar aquelles bicicletes.
El teu ordinador s fantstic.
Aquest migdia he preparat la recepta de la teva via.
4 Classifica els determinants que has subratllat en lactivitat 3:
articles:
demostratius:
possessius:
20

C FITXA 5

U N I TAT 2

Nom:

Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Subratlla tots els articles que trobis en el text segent:

LAlbert i les pinyes

El pare den David va dir a lAlbert:
Vine, que anirem a buscar pinyes.
I tots tres, en David, el pare den David i lAlbert, se nanaren fins a uns pins que hi havia all a
prop. Uns pins pinyoners de copa camussa, de branques atapedes, i amb una soca dall ms
recargolada.
[]
Un cop dalt del pi, tot fou bufar i fer ampolles.
XAVIER FBREGAS, Infants, quissos i mixetes

2 Ara escriu els articles que hagis subratllat en lactivitat anterior:

mascul singular:
femen singular:
mascul plural:
femen plural:

QUAC

3 Completa el que diu cada personatge amb el demostratiu adequat:

rellotge magrada molt ms que

bstia s un Siamotyrannus. T una longitud de 6,50 metres

Tyrannosaurus Rex i fa 14 metres de longitud.

longitud de 27 metres.

altre.
altre s un

rptils sn uns Diplodocus i tenen una

animal del fons s un Triceratops i feia 9 metres de llarg.

21

C FITXA 6

U N I TAT 2

Nom:

Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Subratlla els possessius que trobis en les oracions segents. Desprs classificals en el quadre de
ms avall:
La Roser i la Maria sn les meves filles.
Els teus amics sn els meus amics.
El nostre cotxe es va espatllar quan anvem a casa de la meva tia.
El meu avi em va dir: No es pot cavar un pou amb una agulla. i la meva via va afegir: No ficars mai dos peus en una mateixa sabata.

singular
mascul

un possedor

QUAC

ms dun possedor

22

plural
femen

mascul

femen

C FITXA 7
Nom:

U N I TAT 2
Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Aqu tens un seguit de paraules. Relaciona-les amb la terminaci corresponent (compte, perqu
algunes poden acabar de totes dues maneres):
home

cadira

xicot

ros

sabata

petit

llibre

gros

peu

gran

2 Classifica les paraules que has format en el grup corresponent:

paraules amb un sufix que vol dir ms petit

QUAC

paraules amb un sufix que vol dir ms gran o ms desagradable

23

R FITXA 9
Nom:

U N I TAT 2
Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Separa les sllabes de les paraules segents. Abans, per, repassa els dgrafs, perqu ja saps que
nhi ha alguns que se separen i daltres que no.
gat:

lluna:

terra:

corretja:

cam:

llaminadura:

farigola:

esgarrinxada:

aranya:

maduixa:

rossinyol:

casa:

sllaba:

mot:

metge:

totxo:

paquet:

joguina:

calendari:

caixa:

2 Classifica les paraules de lactivitat 1 segons el nombre de sllabes:

monosllabes

polisllabes

QUAC

bisllabes

trisllabes

de ms de tres sllabes

3 Descobreix les tres frases amagades daquest text i afegeix un punt al final de cadascuna:

Ls bru, alt i sorrut, era lanimal ms fort del bosc Podia posar-se dret i arribar als fruits ms alts
del castanyer Tenia les urpes tan esmolades que si esgarrinxava un tronc darbre hi deixava les
marques per sempre ms

25

R F I T X A 10
Nom:

U N I TAT 2
Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Indica si est ben feta la concordana entre els grups segents darticle + nom:
(article + nom)

no

les eruga
en Maria
la bicicleta
el matins
els electrodomstics
2 Afegeix un nom darrere de cada demostratiu:
aquesta
aquell
aquests
aquelles
3 Les oracions segents contenen possessius que no concorden amb el nom que acompanyen. Corregeix-los i escriu-los a sota:
La meves tieta arribar en els seus cotxe.
tieta arribar en

cotxe.

QUAC

Les seves masia s als afores del poble.

26

masia s als afores poble.

El teu bolgraf s damunt les seves taula.
bolgraf s damunt

taula.

R F I T X A 11
Nom:

U N I TAT 2
Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Fixat en aquestes llistes de paraules. Segur que pots allargar-les encara ms:
pianista

ciclista

trompetista

futbolista

QUAC

2 Escull una paraula de cada llista i fes-ne el dibuix:

3 Quin significat aporta el sufix -ista a cada grup?

27

A F I T X A 13
Nom:

U N I TAT 2
Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Qu s un dgraf? I un diftong? Explica-ho amb les teves paraules.
dgraf

diftong

2 Busca en la lectura LOriol una paraula per a cada un daquests dgrafs. Desprs separa les sllabes de les paraules que hagis trobat.
ny:

ix:

gu:

rr:

qu:

tx:

ll:

ss:

QUAC

3 Busca en la lectura deu paraules que tinguin diftong i escriu-les. Desprs separan les sllabes:

29

A F I T X A 14
Nom:

U N I TAT 2
Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Respon aquestes preguntes:
Quants tipus de punt hi ha?

Quines funcions t cadascun?

2 En el text que et reprodum tot seguit hi ha quatre frases amagades. Per trobar-les, pots comenar separant-ne les paraules, que han quedat enganxades. Recorda que cada frase comena i
acaba amb un punt.

QUAC

Iesvaquedarbensorprsperquelbolnoselidesfeiaalesmansliclavunscopetsambelsditsielvasnoesdesfeialasorpresaesconvertenunpamdenaslendemalanitagafelstresbolsdelacabanaielsplantalbellmigdelstronquetsdelfoc.

30

A F I T X A 15
Nom:

U N I TAT 2
Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Quan parlem dels determinants, diem que sn els presentadors dels noms. Per qu?

2 Inventat quatre oracions en qu hi hagi articles, demostratius i possessius. Subratlla de color blau
els articles, de verd els demostratius i de vermell els possessius daquestes oracions:

3 Comprova si les paraules en negreta de les oracions segents sn determinants o no ho sn:

Aquelles noies compraven pomes a la fruiteria.

No s aquest llibre el que et demana, s aquell.

QUAC

Aquestes eines sn les meves. Les seves eines sn aquelles.

31

A F I T X A 16

U N I TAT 2

Nom:

Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Busca en aquesta sopa de lletres vuit paraules que continguin el sufix -er, -era:
S

,
2 Classifica les paraules que has trobat segons el significat del sufix -er, -era:

QUAC

nom darbre

32

recipient

ofici o professi

C FITXA 2

U N I TAT 3

Nom:

Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Escriu a sota de cada dibuix el nom del que representa:

2 Classifica les paraules anteriors segons el nombre de sllabes:

una sllaba

dues sllabes

tres sllabes

quatre sllabes

QUAC

3 Classifica aquestes paraules segons la posici de la sllaba tnica:

34

pallasso, cocodril, gerani, tcnica, tractor, gallina, pgina, vorera, msica, figura,
autocar, ocell, mquina, histria, espetec, pruna, vaixell, lgica

posici de la sllaba tnica quan lescrius

ltima sllaba

penltima sllaba

antepenltima sllaba

C FITXA 3

U N I TAT 3
Data:

Nom:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Subratlla els monosllabs daquests embarbussaments:

De ploure, prou que plou

El que sap

per plou poc.

no s el que tot ho sap,

sin el que sap
on s el que no sap.

Darrere el carrer
hi ha un ametller;
pel mes de gener,

La rica de la parrquia

floretes veur.

no du perruca perqu li reca.

2 Completa la taula segent amb els monosllabs que has subratllat en lactivitat 1. Escriu-ne cinc
en cada columna:
monosllabs tons

QUAC

monosllabs tnics

35

C FITXA 4
Nom:

U N I TAT 3
Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Totes aquestes persones estan fent cua. Observa atentament el dibuix i respon les preguntes segents:

Quin lloc ocupa cadascuna daquestes persones?:

la senyora de la faldilla de quadres:
el senyor del bigoti:
la noia que du els cabells llargs:
la senyora gran del gosset:
2 Inventat una oraci per a cada un daquests determinants quantitatius:
quanta:
tants:

QUAC

bastant:

36

menys:
prou:
massa:
3 Redacta un text breu amb els determinants quantitatius de lactivitat 2:

C FITXA 5

U N I TAT 3
Data:

Nom:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 El joc de la Guerra de vaixells

1 Aquest joc serveix per treballar els numerals, de manera que tant es poden escriure els
numerals cardinals com els ordinals.
2 Per jugar-hi, es necessiten dos equips. Podeu jugar-hi des duna persona per equip fins
a tota la classe.
3 Dibuixeu una graella i ompliu-la amb les quantitats que vulgueu.
4 Acordeu el nombre de vaixells de qu disposa cada equip i dibuixeu-los en la graella.
5 Lequip a qui toqui tirar ha descriure correctament en un paper o en la pissarra un
nombre de leix vertical i un de leix horitzontal, per exemple:
4/564
quatre/cinc-cents seixanta-quatre
6 Guanya qui enfonsi abans la flota de latre equip.

16

25 145 333 564 666 867 1.234

1
24

QUAC

39
132
459
678
831
3.456

37

C FITXA 6
Nom:

U N I TAT 3
Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Si reconstruir un edifici vol dir tornar-lo a construir, qu voldr dir:
rellegir un conte

refer un escrit

rejovenir-se

repintar una habitaci

recosir una camisa

QUAC

2 Quin significat creus que aporta el prefix re- a les paraules anteriors?

38

R FITXA 8
Nom:

U N I TAT 3
Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Separa les sllabes de les paraules segents:
casa:

aranya:

pa:

ull:

gallina:

bast:

gos:

amagatall:

pastilla:

sol:

cadira:

alicates:

botifarra:

histria:

barca:

dof:

2 Classifica les paraules de lactivitat 1 segons el nombre de sllabes:

monosllabes

bisllabes

trisllabes

tetrasllabes

QUAC

3 Escriu les paraules de lactivitat 1, separades per sllabes, i encercla la sllaba tnica de cadascuna:

40

R FITXA 9
Nom:

U N I TAT 3
Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Escriu amb lletres les quantitats que trobars en cada oraci:
Va nixer lany 1992.

El seu cos t 25 anys.

Aquell pas t una poblaci de 16.000.000 dhabitants.

El cap de setmana passat vam collir 149 rovellons.

Aquell noi va guanyar 13 bales a lhora del pati.

Li faltaven 64 cromos per acabar la collecci.

2 Escriu una oraci amb cada un daquests determinants numerals:

dos:
primer:
un quart:

QUAC

vint:
cinqu:
un ter:

41

R F I T X A 10

U N I TAT 3

Nom:

Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Escriu el contrari de cada paraula. Et pot ser til la llista de prefixos segent:
des-

in-

il-

cordat:

llegible:

acabat:

ordenat:

legal:

feli:

QUAC

2 Escriu una oraci amb cadascun dels contraris de lactivitat 1:

42

A F I T X A 12

U N I TAT 3

Nom:

Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Combina les lletres del quadre de ms avall i escriu cinc paraules monosllabes, cinc de bisllabes
i cinc de trisllabes:
T

paraules monosllabes

paraules bisllabes

paraules trisllabes

2 Has trobat cap paraula de ms de tres sllabes? Si la resposta s afirmativa, escriu-les:

QUAC

3 Escriu les paraules que has format en lactivitat 1. A continuaci, separan les sllabes i encerclan
la tnica:

44

A F I T X A 13
Nom:

U N I TAT 3
Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Contesta les preguntes segents:
La coma t dues funcions bsiques. Quines?

2 Torna a escriure les oracions segents, per afegeix-hi les comes que els falten:
La cria de la balena blanca quan neix s de color marr.

LAnna ha comprat un enciam tres pebrots dues albergnies un manat de porros i una escarola
al mercat.

La xocolata que estava molt bona es va fondre amb la calor.

3 Completa aquestes enumeracions:

Els dits de la m es diuen:
Les deu primeres lletres de lalfabet sn:

QUAC

Entre el cent vint i cent trenta hi ha els nmeros:

45

A F I T X A 14
Nom:

U N I TAT 3
Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 El text segent cont una colla de determinants quantitatius. Subratlla de color verd els que siguin
invariables i de color blau els que siguin variables:

Moltes vegades he trobat que hi ha massa gent a les parades de la plaa. I jo, que haig de comprar poca cosa, he desperar-me fora estona. La pitjor parada s la de la fruita, perqu no hi ha
gaires dependents. Tants cops que hi he anat i encara no s quanta estona mhi haur destar!
Aix s, hi haig danar amb prou pacincia per no perdre la calma. Com que tinc poc espai en el
carret, si compro ms verdura, haig de comprar menys fruita.

2 Classifica els determinants variables que has subratllat:

mascul

QUAC

plural

46

femen

singular

plural

singular

A F I T X A 15
Nom:

U N I TAT 3
Data:

APRENEM VOCABULARI
1 El joc dInventar paraules noves

1 Aquest joc consisteix a inventar-se paraules amb lajuda dels prefixos segents, entre
altres:
en-

in-

a-

con-

com-

im-

em-

des-

re-

re-

2 Per parelles, inventeu-vos una paraula amb cadascun i escriviu-ne la definici.

QUAC

3 Desprs, intercanvieu-vos les paraules i cadasc nha dendevinar el significat. Per

atenci, no valen les paraules que podem trobar en el diccionari.

47

C FITXA 2

U N I TAT 4

Nom:

Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Segons si la e o la o sona oberta o tancada, el significat de la paraula canvia. De les parelles segents, tria la paraula adequada en cada cas:
ser/ser
A les vuit en punt

davant de casa teva.

Lendem al mat el cel estava ben

terrs/terrs
Magrada posar-me un
El paisatge era dun color

de sucre a la llet.
, s a dir, marr.

desprs/desprs
Els nufrags shan

de tots els paquets que no necessitaven.

de les notcies del migdia, presenten el temps.

QUAC

2 Coneixes ms paraules que compleixin les caracterstiques de lactivitat 1? En cas afirmatiu, escriu-les:

49

C FITXA 3
Nom:

U N I TAT 4
Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Les paraules segents poden portar molts adjectius. A veure quants en pots escriure tu per a cada
una:
telfon

armari

noi

noia

QUAC

Ladjectiu t el poder de canviar les qualitats del nom.

50

Si un amic et diu que ha vist una pellcula molt distreta, segurament tindrs ganes de
veure-la. Per, si et diu que s una pellcula avorrida, tho pensars ms. Les paraules distreta i avorrida canvien les qualitats de la pellcula.

C FITXA 4
Nom:

U N I TAT 4
Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Et presentem una llista de paraules que sn sinnimes daquestes quatre: cau, complicat, dona
i observar. Classifica-les en el grup corresponent (si cal, consulta el diccionari de sinnims):
mirar, dama, lloriguera, senyora, guaitar, contemplar, donzella, espiar, capsa,
complex, amagatall, vigilar, intricat, fitar, problemtic, matrona, cam, dificults,
fembra, embrollat, enrevessat, catau

cau

complicat

dona

observar

2 Substitueix les paraules cau, complicat, dona i observar pel sinnim ms apropiat de lactivitat
anterior i escriu les oracions noves (fes-hi els canvis necessaris):
La llebre samaga al seu cau quan present el perill.

QUAC

He tingut un dia molt complicat.

La dona esperava ser devorada pel drac.

Els lladres observaven els propietaris de la casa des de la furgoneta.

51

C FITXA 5

U N I TAT 4

Nom:

Data:

ESCRIVIM
1 El joc que us proposem es titula El joc de fer rodolins amb els noms. Com el seu nom indica, es
tracta de fer rodolins a partir de noms de persona. Fixat en els exemples:

En Joan Pons Morat

t el nas molt buf.

La Joana
sempre t gana.

A veure quants rodolins sou capaos dinventar-vos. Segur que una bona llista!
2 En grups de dos, inventeu-vos rodolins per a cada grup de paraules:
xancleta mongeta

faldilla patilla

senyoreta bicicleta

vailet barret

Exemple: patata sabata

Amb un bon cop de sabata

he aixafat una patata.

QUAC

3 Ara us toca a vosaltres! En grups de dos, penseu parelles de paraules que rimin i escriviu-les. Desprs, inventeu-vos-en rodolins:

52

C FITXA 6

U N I TAT 4

Nom:

Data:

ESCRIVIM
Alguns refranys populars han seguit el mateix procs de creaci que els rodolins:
A lestiu i a lhivern
els dimonis a linfern.

Per Tots Sants, castanyes

icargols amb banyes.

1 Inventat un refrany relacionat amb lpoca de lany actual.

2 Imaginat que a la teva classe hi ha un noi o una noia que sempre participa molt. Ten podries
inventar un rodol com ara aquest. A veure que ten sembla!

En Joaquim, un noi eixerit,

a cada classe aixeca el dit.

Et proposem que tinventis rodolins sobre algun daquests temes:

escola

personatge fams

esport

company o companya

QUAC

53

C FITXA 7
Nom:

U N I TAT 4
Data:

ESCRIVIM
1 Busca una fotografia en qu es vegi alguna cosa que et cridi latenci i fes-ne una auca. Abans,
per, llegeix les indicacions segents:

1 Tria un tema.
2 Escriu ordenats els fets que vols explicar.
3 Destina una o ms vinyetes a cada fet important.
4 Fes una primera redacci dels rodolins.
5 Repassan la redacci i lortografia.
6 Decideix de quina manera vols fer les vinyetes: amb dibuixos, fotos, retalls de revistes...
Desprs, compon-les.

QUAC

7 Fes el muntatge final.

54

R FITXA 9

U N I TAT 4

Nom:

Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Quines lletres porten sempre laccent obert o greu?
a

2 Quines lletres porten sempre laccent tancat o agut?

a

3 Quines lletres porten portar laccent obert i tancat?

a

4 Les paraules segents tenen una sllaba destacada que sha daccentuar. Posa-hi laccent (recorda que algunes porten laccent obert i daltres, tancat):
cami

capitol

plastica

estomac

nuvol

pressec

pelica

hipopotam

ximpanze

lludriga

QUAC

5 Totes les paraules segents han de portar accent. Escriu-los-el:

56

bacalla

cigro

Merce

cafe

pesol

anec

enten

pastis

arros

autobus

R F I T X A 10

U N I TAT 4

Nom:

Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Relaciona cada nom de la columna de lesquerra amb ladjectiu que hi concordi de la columna de
la dreta:
animal

blancs

peres

metlliques

porcellana

domstic

records

trista

peces

madures

melodia

musical

conjunt

xinesa

fulls

llunyans

2 Tria un adjectiu per a cada un dels noms segents. Desprs, fes els canvis de gnere i nombre en
els adjectius per tal que concordin amb els noms:

QUAC

noms

adjectius

concordana

dia

gracis

habitaci

important

noia

simptic

senyors

bonic

peixos

vell

textos

inspirat

carteres

fosc

venedores

ampli

ninot

poruc

llibre

alegre

57

R F I T X A 11

U N I TAT 4

Nom:

Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Relaciona cada paraula de la columna de lesquerra amb el sinnim corresponent de la columna
de la dreta:
agradar

xerrar

embolic

empatx

rfega

desorganitzat

desordenat

monarca

rei

atraure

indigesti

enrenou

conversar

ventada

2 Completa les oracions segents amb les paraules ms apropiades de lactivitat 1. Fes-hi els canvis que calgui:
Aquestes lletres estan
Els
Mhe fet un
Ha patit un tall d
No
Els pols oposats

. Escriu primer les vocals i desprs, les consonants.

dOrient eren tres.
i ara no s quin carrer he dagafar.
.
tant, que distreus el teu company.
.

3 Has pogut fer servir els dos sinnims de cada parella en algun cas?

QUAC

58

no

4 Escull la resposta correcta per a lafirmaci segent: Totes les paraules sn sempre sinnimes, s
a dir, tenen sempre i en tot moment el mateix significat:
s

no

A F I T X A 13

U N I TAT 4

Nom:

Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Segons si la e o la o sona oberta o tancada, el significat de la paraula canvia. De les parelles segents, tria la paraula adequada en cada cas:
marqus/marqus
Aquest palau pertany al
Si ara

de Ribesbaixes.
un gol, encara guanyarem.

ser/ser
De gran,
Fa un dia molt

escriptora.
.

desprs/desprs
Marxarem
s tan

del caf.
que tot ho regalaria.

terrs/terrs
Aquest color
Em pots posar un altre

tafavoreix molt.
de sucre al caf?

2 Inventat una frase amb cada paraula de lactivitat 1 en qu quedi ben clar el significat:

QUAC

60

A F I T X A 14
Nom:

U N I TAT 4
Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Escriu dos adjectius per a cada nom i desprs fes un dibuix per a cada combinaci:
Exemple: llum encs, apagat

pantalons:

cotxe:

cara:

nas:

carretera:

full:

mar:

QUAC

capsa:

61

A F I T X A 15
Nom:

U N I TAT 4
Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Escriu tres sinnims per a cada una de les paraules segents. Si cal, consulta el diccionari de sinnims:
calmat:
angoixa:
calor:
ofici:
bufetada:
enredar:
2 De ben segur que algun dels sinnims que has trobat per a lactivitat 1 no els has fet servir mai.
Inventat una oraci amb cada sinnim que no coneixies.

QUAC

62

C FITXA 2
Nom:

U N I TAT 5
Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Totes les paraules segents han de portar accent. Posals-el:
maquina

numero

fabrica

gabia

depen

pesol

japones

cafe

assassi

catala

arros

autobus

cano

telefon

pressec

satellit

boligraf

platan

2 Algunes de les paraules segents han de dur accent. Posals-el. Desprs argumenta perqu els
ha posat o no els has posat accent.

QUAC

Exemple: patinet No porta accent perqu s una paraula aguda que acaba en -et.

64

patinet

formula

pagina

carreto

passadis

avi

anorac

gairebe

dificil

estomac

pellicula

historia

C FITXA 2

U N I TAT 5

Nom:

Data:

3 Completa els buits de les oracions segents:

mes/ms
Va tenir vacances tot el
Era la senyora

de juliol.
rica del poble.

be/b
En Pere juga molt

a tennis.

El pastor havia perdut un

te/t
Va venir a prendre el

amb una amiga.

, aqu tens el teu llibre.

4 Consulta el quadre de monosllabs de la pgina 76 del llibre. Trian tres parelles i inventat una oraci per a cada monosllab en qu quedi ben clar el seu significat.

QUAC

65

C FITXA 3

U N I TAT 5

Nom:

Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Ja saps que per no repetir tant els noms sovint fem servir uns substituts: els pronoms personals.
Completa les oracions segents amb un pronom personal:
Pots anar a comprar

La Maria i
I
Millor, aix

? s que

tinc molta feina.

ens encarregarem de vendre les entrades.

jugaran contra lAina i en Toms.
, que voleu venir?
ens ho menjarem tot.
han confirmat que vindran al concert.

QUAC

2 Completa els buits amb la forma adequada del present del verb saltar:

66

tu:

ella:

vosts:

ells:

jo:

vosaltres:

elles:

vost:

nosaltres:

ell:

C FITXA 4
Nom:

U N I TAT 5
Data:

APRENEM VOCABULARI
1 En les oracions segents hi ha noms que tenen ms dun significat: sn paraules polismiques.
Relaciona cada nom amb la seva definici, tal com fem en lexemple:
Exemple: coll (1) Part del cos que uneix el cap amb el tronc.
(2) Part dun vestit prxima al coll o que el volta.
Els jerseis de coll alt abriguen molt. 2
Sha lligat un mocador al coll. 1

ull (1) rgan de la visi, el qual rep les imatges de lexterior i les transmet al cervell a
travs del nervi ptic.
(2) Nom dalgunes coses que recorden un ull per la seva forma, posici o aparena.

Em va caure la clau per lull de lescala.

Sense voler sha posat el dit a lull.

gat (1) Mamfer carnvor de la famlia dels flids.

(2) Mquina que, posada sota una cosa que es vol aixecar, permet fer-ho sense gran
esfor.

El meu gat es passeja pels terrats del venat.

QUAC

Per canviar la roda, hem hagut daixecar el cotxe amb el gat.

ploma (1) Qualsevol de les excrescncies epidrmiques crnies que cobreixen el cos dels
ocells.
(2) Instrument fet duna petita lmina metllica acabada en punta, que serveix per
escriure.
A lAnna li agrada escriure amb ploma estilogrfica.
La Merc ha portat una ploma destru a la classe.

67

R FITXA 6

U N I TAT 5

Nom:

Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Completa els buits amb una vocal accentuada:
dof

bol

graf

mbola

sica

quina

pag

est

mac

drag

matal
term

falc

matem

metre

volc

tiques

gica

ex

rcit

Pequ

habitaci
pr

xim

2 Classifica les paraules de lactivitat 1 segons la posici de la sllaba tnica:

posici de la sllaba tnica quan lescrius

ltima sllaba

penltima sllaba

antepenltima sllaba

3 Completa les regles segents:

QUAC

Les paraules agudes saccentuen:

Les paraules planes saccentuen:

Les paraules esdrixoles saccentuen:

69

R FITXA 7
Nom:

U N I TAT 5
Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Completa el quadre segent amb les formes dels pronoms personals:
formes

persona

singular

plural

primera
segona
tercera

2 Escriu una oraci amb cada una de les formes personals del quadre de lactivitat 1:

QUAC

70

R FITXA 8
Nom:

U N I TAT 5
Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Escriu dues oracions amb cada una daquestes paraules de manera que es vegi ben clar que la
paraula pot tenir ms dun significat:
antena

disc

cercle

barra

castell

QUAC

71

A F I T X A 10
Nom:

U N I TAT 5
Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 El text que et reprodum ha perdut tots els accents. Llegeix-lo amb atenci i afegeix-hi els accent
que hi falten:

La puceta de les corbates

Animalet que viu a les corbates de Terrastranya. A cada corbata (pero, ep!, nomes a les de color
llis) es disposen prop de cent pucetes de colors i la decoren. Per aixo les corbates de Terrastranya
son considerades les mes boniques del mon. Una especie particular de puceta es la regleta, de
forma allargada, la qual es disposa a la corbata i hi crea motius lineals bellissims.
STEFANO BENNI I PIRRO CUNIBERTI, Els meravellosos animals de Terrastranya

2 Escriu les paraules que has accentuat i explica duna en una perqu les has accentuades:
:

QUAC

73

A F I T X A 11
Nom:

U N I TAT 5
Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Digues qui realitza lacci en cada oraci. Segueix el model:
Exemple: Van ser els primers a arribar a la platja: ells o elles
Vam tenir un bon pressentiment.

Intentar llogar una barca per sortir a pescar.

Tenia el cor encongit: mai no havia passat tanta por!

Estigueu molt atents a tot el que us diran.

Si hi esteu decidits, endavant!

QUAC

2 Completa els buits amb la forma adequada del verb cantar:

74

ell:

tu:

nosaltres:

vosaltres:

ells:

elles:

jo:

ella:

A F I T X A 12
Nom:

U N I TAT 5
Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Busca en el diccionari deu paraules que siguin polismiques:

2 Escriu dues oracions amb cada una de les paraules que has trobat de manera que es vegi ben
clar que la paraula pot tenir ms dun significat:

QUAC

75

C FITXA 2

U N I TAT 6

Nom:

Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Pobra bruixa Garlinda! El seu ordinador li ha fet una mala passada i li ha barrejat els components
per fer la poci mgica. Ajuda-la relacionant els elements de les tres columnes:
bigoti
cua
ungles
una mica
un gra
una orella
parpelles
unes gotes

de
d

liba del desert

foca de lrtic
oli de flor seca
hipoptam del Nil
elefant de lndia
gat siams
ordi
aigua del carme

QUAC

2 Ara que ja tens els components de la poci de la bruixa Garlinda, redacta els passos que cal seguir
per preparar-la:

77

C FITXA 3

U N I TAT 6

Nom:

Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Escriu per a cada nom larticle el, la o l, segons correspongui:

escola

hort

autobs

arbre

escalador

Anna

sucre

sof

sabata

olla

plaa

escur

2 Fes el mateix que en lactivitat 1:

habitaci

hind (home)

ndia

hlix

hmster

ullal

hiena

orquestra

ungla

hamaca

universitat

hurac

3 Escriu una paraula per a cada cas:

Desa la cullera al

Ara ve de la

Desa el llibre a la

Ara surt del

Desa la llibreta a l

Ara surt de l

Passejava pel
Passejava per la

QUAC

Passejava per l
4 Omple els espais buits amb la forma corresponent:
pels

Desa els ganivets

Rega les plantes
Ha entrat un ocell
LErnest ens ve a visitar
Prepara el menjar per

78

del

pel

calaix.
jard.
balc.
volts de Nadal.
ocells.

als

al

C FITXA 4
Nom:

U N I TAT 6
Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Escriu tres accions que pugui fer cada un daquests personatges:

una bombera:
un peixater:
una taxista:
un atleta:

2 Subratlla tots els verbs que trobis en el text segent:

...Cada dia era ms difcil circular amb cotxe per la ciutat. De bon mat, tothom tenia pressa
i els conductors reaccionaven com podien: els uns pitaven, els altres avanaven sense vigilar, un
altres perdien la pacincia...
Em pensava que tot canviaria quan em van donar una feina en qu no em calia agafar el
cotxe.Vaig decidir que aniria a treballar amb autobs.
I s, cada dia lagafo, lagafo a lhora punta; mempenyen, em trepitgen; de vegades tamb mescridassen! Gaireb enyoro els embussos!

3 Escriu una oraci amb cada un daquests verbs. Per, atenci, has de mantenir la forma que et
donem:

QUAC

Exemple: jugava: El dissabte sempre jugava a bsquet.

rosegava

compraran

veiem

corro

dibuixveu

79

C FITXA 5

U N I TAT 6

Nom:

Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Ordena aquestes paraules segons lordre alfabtic. Observa que les dues primeres lletres de les
paraules sn iguals; per tant, thaurs de fixar en la tercera.

matal s

mariner

matem tic

maionesa

malalt

mandarina
maduixa

2 Ordena les paraules segents. Abans de comenar, recorda en qu thas de fixar:

pilot

oferta
m niga

noguera
lineal

fam
hum

ofegar
hort

fum

QUAC

3 Ordena alfabticament les paraules segents, que comencen totes amb la lletra a. Calcula el
temps que trigues a ordenar-les:

80

alfabet

alzina

arrel

arreplegar

cid

acadmia

avet

abella

4 Per parelles feu lactivitat segent:

1 Amb lajut del diccionari, cada un ha de preparar dues activitats semblants a lactivitat 3.
2 Quan ja les hgiu preparades, intercanvieu-vos-les.
3 Apunteu els temps que trigueu a ordenar deu paraules.
4 Feu el mateix amb unes altres deu i comproveu si heu trigat menys.
5 Si ho preferiu, comenceu ordenant quatre paraules i aneu augmentant-ne la quantitat
fins que arribeu a deu.

C FITXA 6
Nom:

U N I TAT 6
Data:

ESCRIVIM
1 Abans descriure un text instructiu amb imatges, avalua com has fet les activitats anteriors.
s

no

Les paraules que he fet servir shan ents b.

He utilitzat paraules que es podien interpretar duna altra manera.
Lordre que he proposat era correcte.
Les ordres que he donat estaven desordenades.
He evitat les explicacions que no eren necessries.

2 Segur que ja ests a punt per escriure un text instructiu. Per tant, tingues en compte aquestes indicacions:

1 Escull un tema.
2 Decideix les imatges que utilitzars (fotos de revistes, dibuixos...).
3 Pensa com distribuirs la informaci en el full.

QUAC

4 Quan hagis acabat, posat en el lloc de la persona que ho hagi de llegir i comprova que
funciona.

81

R FITXA 8
Nom:

U N I TAT 6
Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Relaciona les dues columnes amb d o d:
maig
enciam
un plat

de

cartes
abril

el mes

sopa
macarrons

un joc

octubre
ordinador
mans
espaguetis

2 Escull cinc de les unions que has format en lactivitat 1 i escriu una oraci per a cadascun:

QUAC

3 Aquests grups de paraules estan en plural. Passals al singular:

les olles:

els indis:

els hotels:

les gallines:

els italians:

les estufes:

els accidents:

les habitacions:

les hores:

les angleses:

els hipoptams:

les cadires:

les americanes:

les herbes:

les universitats:

els ullals:

83

R FITXA 9
Nom:

U N I TAT 6
Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 De la llista de paraules segents, encerclan noms els verbs:

truita

escriure

aviador

volar

cantar

msic
saltar

corda

cuinar

QUAC

2 Escriu tres accions que es puguin fer a cada un dels aquests llocs:

84

camp de futbol

platja

cuina

parc datraccions

botiga

restaurant

R F I T X A 10

U N I TAT 6

Nom:

Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Escriu lalfabet. Si no tel saps de memria, estudial fins que puguis dir-lo cada vegada ms de
pressa.

2 Ordena alfabticament les paraules del requadre, per abans fixat que totes tenen la primera lletra diferent:

cotxe, barca, medicament, patata, animal, lloro, sal, enciam, roure, quadre

3 Ordena les paraules segents. Totes tenen la primera lletra igual; per tant, thaurs de fixar en la
segona lletra:
ciutat

clauer

conill

cava

cultura

QUAC

cella

cresta

85

A F I T X A 12

U N I TAT 6

Nom:

Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Digues si les segents afirmacions sn vertaderes o falses:

El i els sonen igual que al i als. Per quan sescriu al i als?

Quan ens referim a un lloc: Va al parc.
Quan fem referncia a la destinaci: Dna-ho al professor.

no

Larticle la sapostrofa davant de paraules femenines

que comencen per i o u o b per hi o hu tones.
Larticle el sapostrofa davant de qualsevol paraula
que comenci per consonant.
Davant duna paraula que comena
per a, e, o, o ha, he, ho sempre escrivim l.
Larticle la sapostrofa si va davant duna paraula femenina
que comena per i o u o b per hi o hu tones.

QUAC

2 Inventat un text de tres lnies en qu surtin les paraules el, els, al i als.

3 Omple els espais buits:

Desa la gorra

armari.

La gent sortia

hospital.

Enyora les galetes

Compra coca
Pren el sol
Es passejava

via.
forn del poble.
balc de casa seva.
universitat.

Sempre explicava histries

infantesa.

87

A F I T X A 13
Nom:

U N I TAT 6
Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Com pots saber si una paraula s un verb?

2 Corregeix les oracions segents seguint el model:

Exemple: Les hostesses explica les mesures de seguretat als passatgers.
Les hostesses expliquen les mesures de seguretat als passatgers.

El noi llegeixo un llibre molt interessant.

En Marcel convidareu els seus amics a la festa.

Molts companys de classe es connecta a internet cada dia.

QUAC

Diuen que un gat negre dono mala sort, per no s veritat.

88

A F I T X A 14

U N I TAT 6
Data:

Nom:

APRENEM VOCABULARI
1 Per parelles feu lactivitat segent:
1 Per jugar a aquest joc necessiteu un diccionari de sinnims i un de significats.
2 Escriviu totes les lletres de lalfabet en un paper.
3 Retalleu les lletres que hem escrit i doblegueu-les de manera que no es vegi la lletra
que hi ha escrita.
4 Un de vosaltres tria un paper i en llegeix la lletra que hi heu escrit.
5 Desprs, pensa una paraula que comenci per aquesta lletra.
6 El company o la companya ha de buscar una paraula sinnima daquesta en el diccionari de sinnims.

2 Us presentem algunes variants daquest joc:

Cronometreu el temps que trigueu a trobar cada paraula

en el diccionari.
Feu lactivitat o b de manera oral o b de manera escrita.

QUAC

Tamb podeu combinar les dues opcions: loral i lescrita.

89

C FITXA 2

U N I TAT 7

Nom:

Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Totes aquestes paraules porten b o v. Classifica-les:

gavardina

bleda

avet

vermell

llavis

lloba

bomber
poble

rambla

n vol

combustible
bromista
convit

blav s

avi

trobador

bra

blau

bomba

advocat

fava

ceba

moble

canvi

arbre
amb b:

amb v:

2 Escriu en cada requadre cinc paraules que continguin els grups mb i nv:

QUAC

mb

nv

3 Completa les sries daquests verbs:

saltar
cantar
ballar

saltava
cantvem
ballveu

agafar
91

C FITXA 3

U N I TAT 7

Nom:

Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 De cada forma verbal, separa la terminaci del lexema.
Exemple: llegia lleg-ia
cantava:
dormia:
saltvem:
riuries:
menjareu:
venia:
actuar:
2 Completa aquest quadre:

present

passat

acaronar
banyar
dormir
estendre
tenir
procurar

QUAC

escalfar

92

3 Completa les oracions segents amb la forma adequada dels verbs:

La Maria

(sser) molt simptica amb tothom.

Anir a comprar mentre vosaltres

Dem passat els meus pares
Per qu no mho
Ahir la meva mare em

(rentar) els plats.

(anar-sen) cap a Saragossa.
(dir) abans, aix, si era tan important?
(regalar) un llibre.

futur

C FITXA 4
Nom:

U N I TAT 7
Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Tot seguit, et presentem una llista de paraules que, com a mnim, tenen dos significats. Busca-les
en el diccionari i inventat una oraci per a cadascuna:
temporal

dieta

grill

gat

2 Busca els diferents significats daquestes paraules. Desprs escriu dues oracions per a cada paraula en qu quedi ben clar el significat:
revista

QUAC

pala

cadena

caixa

93

R FITXA 6

U N I TAT 7

Nom:

Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Busca en aquesta sopa de lletres cinc paraules que portin b i cinc paraules que portin v:

2 Classifica les paraules que has trobat en la sopa de lletres:

QUAC

sescriu amb mb

sescriu amb nv

3 Completa la regla segent:

Davant de b sescriu

Davant de v sescriu

95

R FITXA 7
Nom:

U N I TAT 7
Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Passa del present al futur les formes verbals segents:
present

futur

jo trenco

jo trencar

tu trenques

tu

ell o ella trenca

ell o ella

nosaltres trenquem

nosaltres

vosaltres trenqueu

vosaltres

ells o elles trenquen

ells o elles

2 Passa del futur al passat les formes verbals segents:

futur
jo marxar
tu marxars
ell o ella marxar
nosaltres marxarem
vosaltres marxareu

QUAC

ells o elles marxaran

96

passat
jo marxava

R FITXA 8
Nom:

U N I TAT 7
Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Cadascuna de les formes segents t almenys dues entrades de diccionari diferents. Busca-les en
el diccionari i anotan el significat:
sol

temporal

solar

QUAC

grill

97

A F I T X A 10

U N I TAT 7

Nom:

Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Completa els espais buits daquest text amb b o v:

Per en

runo tampoc no

olia can

iar de local perqu tenia un secret: esta

a enamorat.

La Rita, la noia que estima a, era periodista.Vi ia a la casa del costat, al primer pis.Tenia un
alc ple de flors, que dona a just damunt del pati de darrere del restaurant. Des de la cuina,
en runo la eia quan sortia a cuidar les plantes. Si feia o, la Rita sinstalla a al alc,
da ant duna tauleta, i tecleja a ertiginosament en un ordinador porttil.
[]
Per en runo tenia un pro lema: era enormement despistat; quan no es descuida a la sal,
so lida a de la punta dorenga, o de lalf rega fresca, o es deixa a les anxo es, o els
tomquets, o loli, o el inagre
MERC CANELA, Per un plat de macarrons

2 A partir de les paraules que has treballat en lactivitat anterior, digues si els grups i les formes
segents sajusten a cap norma. En cas afirmatiu, digues a quina.
grups bl i br

QUAC

grups mb i nv

formes del pretrit imperfet dels verbs de la primera conjugaci (-ava)

dins de la mateixa famlia de paraules salternen les lletres p/b i u/v

99

A F I T X A 12
Nom:

U N I TAT 7
Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Busca aquestes paraules en el diccionari i escriu tots els significats de cadascuna:
radi

llagosta

peu

QUAC

pinya

101

C FITXA 3

U N I TAT 8

Nom:

Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Omple els espais buits daquests refranys amb a o ha:
Quan el sol

sortit, el mosquit

fugit.

lestiu tota cuca viu.

Quan la rata entra

la ratera ja no pot tornar enrere.

Qui no t memria,
No hi

de tenir cames.

carn sense os, ni peix sense espina.

2 Omple els buits de les oracions segents amb i o hi:

Va comprar pomes, peres
En Joan

anir ms tard.

Volia tornar No s si

pltans.

tota sola.
trobar el que busco.

Vivia amb la seva tia

el seu oncle.

Va portar un gat, un gos

A larmari

dos periquitos.

desa les estovalles.

3 Omple els espais buits amb o o ho segons convingui:

Qu vols, un flam

un iogurt?

Podries jugar a futbol

No va explicar-

QUAC

a bsquet.

fins lendem.

mirava de fit a fit.

No s si sn a Barcelona
Tenia el nas gros.

a la casa del poble.

recordo molt b.

Escull entre llegir una novella

un llibre de contes.

107

C FITXA 4

U N I TAT 8

Nom:

Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Relaciona les dues columnes i construeix-ne oracions:
Els iogurts

t un bon ordinador.

La disfressa

illuminen laula.

El seu germ

sassemblaven molt.

Els tubs fluorescents

sha fos de seguida.

Tots els espectadors

sn a la nevera.

La neu

van aplaudir dempeus.

Les tres bessones

estava estripada.

2 Ordena les paraules segents i construeix-ne oracions. Comena per la paraula en majscula:
pastissos agraden no m gens Els.

germ la al veterinari gata portat ha El meu.

teatre Aquest anirem al vespre.

QUAC

avis Queralbs Els a meus estiuegen.

108

la mal feia Em panxa.

pintar Va quadre bonic un molt.

C FITXA 5

U N I TAT 8

Nom:

Data:

APRENEM VOCABULARI
1 De vegades, en passar de la paraula primitiva a la derivada en canviem alguns sons o b nafegim
alguns altres (com passava amb cam [] cami(n)et). Digues quina s la paraula primitiva de les
segents i quin so hi ha canviat:
Exemple: clavar: de clau. Ha canviat la u per la v.
llobat:

de

. Ha canviat

nebodet: de

. Ha canviat

grogs:

de

. Ha canviat

carbonet: de

. Ha canviat

jovens: de

. Ha canviat

cafeter:

. Ha canviat

de

2 Pensa quatre paraules i forman tants derivats com se tacudeixin.

3 Encamisar-se, camisola i camiseria vnen de la paraula camisa. Saps qu volen dir? Si no ho saps,
consulta el diccionari.
encamisar-se:
camisola:

QUAC

camiseria:

109

R FITXA 7

U N I TAT 8

Nom:

Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Busca en aquesta sopa de lletres aquestes paraules. Totes porten h:

habitaci, hivern, ahir, herba, aleshores, vehicle, histria, tothom

2 Inventat una oraci amb cada paraula de lactivitat 1:

QUAC

111

R FITXA 8

U N I TAT 8

Nom:

Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Daquesta llista de palaules, escull-ne les que vulguis per formar cinc oracions. Si conv, pots repetir-les:
revista

mocador

noi

compra

nena

La

El

regala

llegeix

els

una

un

llibre

2 Marca una creu en la casella corresponent:

s una oraci
est ordenada
Un cotxe va passar arran de vorera.
Moll Pere cantava.
Una ensamada de Mallorca.

QUAC

El peixater oferia llu a bon preu.

112

t verb

no s una oraci

R FITXA 9

U N I TAT 8

Nom:

Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Quina daquestes paraules no pertany a la famlia de paper? Marca-la amb una creu:
empaperar

paperera

papereria

paperassa

paparra

paperam

QUAC

2 Per qu la paraula que has senyalat no pertany a la famlia de paper?

113

A F I T X A 11
Nom:

U N I TAT 8
Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA

QUAC

1 En aquest dibuix surten deu paraules que porten la lletra h. Troba-les i escriu-les ms avall:

harmnica

115

A F I T X A 12
Nom:

U N I TAT 8
Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Completa aquestes explicacions:
Una oraci est formada per dos blocs, un que t com a nucli un
nomena
, i un altre que t com a nucli un
.
El bloc del subjecte i el del predicat han de concordar en

, que sa, que sanomena

2 De les oracions segents, separan el subjecte del predicat. Desprs torna-les a escriure, per
canvian el subjecte:
La pastissera ven un pasts per llepar-sen els dits.

Els meus cosins sempre mengen pa amb pernil per berenar.

3 Separa el subjecte del predicat daquestes oracions. A continuaci, canvian el predicat.

QUAC

Les bicicletes dels vens sn dins el garatge.

116

El locutor de rdio presenta les ltimes novetats musicals.

A F I T X A 13
Nom:

U N I TAT 8
Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Subratlla de color vermell el lexema i de color blau els morfemes de les famlies de paraules segents. Indica-hi clarament quina s cada part.
campana, campanada, campanar, campanejar, campaneta

gris, grisalla, grisejar, grisenc

blanc, blancor, blanquejar, emblanquir

camisa, descamisar, descamisat, camiser, camiseria, camiseta

2 El joc de Les famlies de paraules

1 Per jugar aquest joc heu de fer grups de dues persones com a mnim.
2 Penseu famlies de paraules i escriviu-les.
3 Comproveu en el diccionari que les paraules que heu pensat hi surten.

QUAC

4 Subratlleu el lexema i els morfemes de les paraules que heu escrit.

117

C FITXA 2
Nom:

U N I TAT 9
Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Fixat en aquestes oracions, perqu cada una cont una paraula que sha escrit amb lordre de les
lletres canviat. Troba-les i escriu-les correctament.
Aquell jamdomor tenia molta cura dels convidats.

Lanimal de zoolgic que agrada ms a en Josep s la fagira.

En Pere s viu grcies a la intervenci del gemet durgncies.

Aquella casa era molt bonica, per el dorjamen era una mica petit.

A lestiu, quan la calor ofega de valent, refresca molt menjar-se un taleg.

En Miquel em va presentar la seva magrena petita.

QUAC

A aquella senyora li feien molt mal els llogens.

119

C FITXA 2

U N I TAT 9

Nom:

Data:

2 Classifica les paraules segents en el requadre que els correspongui, segons com es representi el
so de la j de jaqueta.
jersei, girafa, Jess, pijama, esponja, dijous, ginesta, jugador, joc, rajola, jutges, pgina,
mitj, gerani, Jerusalem, injecci, granger, taronja, formatge, gelat
davant de a

davant de e

davant de i

davant de o

sescriu g

sescriu j

3 Completa la regla segent:

Escrivim

davant de a, o, u. Exemple:

Escrivim

davant de e, i. Exemple:

QUAC

En sn excepcions:

120

.
.

...

4 Omple els buits amb g o j:

En Gabriel ha comprat una mquina re
No vull

ugar a aquest

oc. Mestimo ms participar en la

Ha fet tant de fred, que shan

Setze

ut

es dun

He baixat al garat
Hem viat

at fins a

istradora per a la botiga.

ut

elat els
at men

imcana.

eranis.
en fet

e dun pen

e a treuren el cotxe.
irona per veure loncle

ervasi.

at.

davant de u

C FITXA 3

U N I TAT 9

Nom:

Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Corregeix les oracions segents i escriu-les de nou:
Les noies de lequip de futbol menja castanyes i panellets.

Nosaltres he cantat davant dels pares i les mares.

El meu oncle arribaran dem a la matinada.

La conductora respectaven tots els senyals de trnsit.

2 Subratlla els verbs de les oracions segents:

La Sandra i en Miquel han anat dexcursi al Montseny.
Van pintar laula del costat de color verd.
La nena va perdre una arracada.
Dem estudiar molt.
Hem comprat dues barres de pa, un fuet, tres talls de formatge i un quilo de tomquets.
Per qu no convidem els amics del poble?

QUAC

3 Fes crixer oracions a partir daquestes paraules:

gat

bicicleta

pasts

121

C FITXA 4

U N I TAT 9

Nom:

Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Feu grups de dos a quatre components. Es tracta que trobeu el nom amb qu es designen els
habitants dun lloc, s a dir, el gentilici. Per fer lexercici, podeu establir un temps determinat, per
exemple, quinze minuts. Guanya lequip que nhagi trobat ms.

Exemple: Tortosa tortos

2 Per jugar al joc segent, cal que us organitzeu en equips de tres. Cada equip disposa dun diccionari, un full i estris per escriure. El joc consisteix a buscar paraules i els seus derivats. Guanya
lequip que trobi ms paraules amb els seus derivats. Es pot fixar un temps per a cada torn, quinze minuts, per exemple.

Exemple: pedra pedrada, pedregar

mar

martim, mar

3 Qu signifiquen rogenc, groguenc, rossenc, tovenc...?

QUAC

Qu tenen en com aquestes paraules?

122

R FITXA 6

U N I TAT 9

Nom:

Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Les paraules segents contenen el so de la j de jaqueta. Classifica-les en la graella:
genoll, pijama, garatge, Jess, joguina, jaqueta, jugar, imaginar, gens, gira-sol,
girafa, gegants, pagesa, menjo, gelat, netejar, imaginar, salvatgina, Jeroni, jersei, judici

davant de a

davant de e

davant de i

davant de o

davant de u

sescriu g

sescriu j

QUAC

2 Completa la regla segent:

124

Davant de a, o, u, escrivim

Davant de e, i, escrivim

, excepte en

R FITXA 7

U N I TAT 9

Nom:

Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 De les oracions segents, subratlla de color blau el bloc que t com a nucli un nom. Desprs
subratlla de vermell el bloc que t com a nucli el verb.
LErnest juga.
Els cavalls descansen.
Les orenetes emigren.
En Pau salta molt lluny.
Lvia Miquela cuina.
La granota rauca.
2 Fes crixer oracions a partir daquestes paraules:

armilla

pilota

collir

QUAC

125

R FITXA 8
Nom:

U N I TAT 9
Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Troba un derivat de cadascuna daquestes paraules, ja sigui afegint-hi un prefix o un sufix:
mirar:
costum:
cavall:
prim:
vi:
blanc:
carn:
pluja:
2 De quina paraula primitiva ve cadascuna de les segents?:
granellut:
enfilar:
organista:

QUAC

remada:

126

A F I T X A 10

U N I TAT 9

Nom:

Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Escriu un derivat de cadascuna de les paraules segents. Observan lexemple:
Exemple: joc jugador
barreja

just

germ

gel

genoll

QUAC

menjar

128

2 Fes com lexemple i busca parelles de paraules que tinguin la sllaba central idntica:

Exemple:

men
pet ja da
dor

ja

ge
jo

gi
ju

A F I T X A 11
Nom:

U N I TAT 9
Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 De les oracions segents, subratlla de color blau el sintagma nominal. Desprs subratlla de vermell el sintagma verbal:
La filla petita de la vena de la meva mare juga amb el gos del ve.
El meu cos americ arribar el mes de febrer.
En Pere em va presentar la seva amiga.
El gat del ve era un gran caador.
2 Destria el nucli del sintagma nominal de les oracions de lactivitat 1:

QUAC

129

A F I T X A 12

U N I TAT 9

Nom:

Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Troba, tan rpid com puguis, un derivat de les paraules segents, ja sigui afegint-hi un prefix o un
sufix.
pes:

dormir:

herba:

mar:

punt:

baix:

paper:

blanc:

2 Escriu dues paraules que acabin amb el sufix -dor, dues amb -ble i dues ms amb -s. Desprs
inventat una oraci amb cadascuna:
-dor

:
-ble

QUAC

-s

130

C FITXA 2

U N I T A T 10

Nom:

Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Classifica les paraules segents segons la grafia que portin, que correspon al so de la c de casa:
color, queixalada, coix, mosquit, esquerra, branca, canya, esquena, esquitxar, escudella

qu

2 Quan el so de la c de casa va davant de la u pot ser que dubtem si escriure c o q. Aleshores podem recrrer a la famlia de paraules corresponent per saber quina s la grafia correcta. Completa
els buits daquestes paraules amb c o q:

uadre

uartilla

ua

uinera

uadra

uiro

ueta

uixa

3 Qu hem de fer si volem indicar que la u dels grups que i qui sona?

QUAC

4 Llegeix aquestes paraules i veurs que a algunes els falta una marca perqu sonin correctament.
Corregeix les paraules que no estiguin ben escrites:

134

barques

questi

butxaques

consequncia

aqueducte

roques

C FITXA 2

U N I T A T 10

Nom:

Data:

5 Omple els buits amb c, q, qu o q:

No tes

au gens a

Les va
Els
A

es de
on

van

esta a

titud.

a lArnau es passegen tran

ursants han de realitzar unes

onstruir la

He dibuixat un

Em va preguntar

uantes tas

fer ms important de la

uadrat en el

A mi magraden les a

illes per la cleda.

omar

uadern i he respost el

tituds e

es ben

ompli

ades.

a.

estionari.

unimes.

uant valia el

ilo de tom

ets.

6 Classifica les paraules de lactivitat anterior:

q

qu

QUAC

135

C FITXA 3

U N I T A T 10

Nom:

Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
El sintagma nominal s una part de loraci que t com a nucli un nom. Sense nucli no hi
hauria sintagma.
El sintagma nominal pot portar determinants al davant i complements del nom al darrere.
SN (Det.) + N + (CN)
1 El Joc del sintagma nominal

1 Feu grups de quatre i seieu en rotllana.

2 Decidiu qui comena.
3 El qui de vosaltres comenci ha de dir la paraula que encetar el sintagma nominal.
4 El noi o la noia de la dreta repeteix la paraula i nafegeix una de nova.
5 Heu de fer el sintagma nominal tan llarg com pugueu.
6 Si un de vosaltres no recorda una paraula o hi afegeix un veb, queda eliminat.

El sintagma nominal pot ser llargussim. Fixeu-vos-hi:

Exemple: Aquell petit canari groc de la vena rossa de lamiga de lvia pigada de cal Paiet de
la contrada de...
Ara us toca a vosaltres:
1 El

QUAC

2 El meu
3 El meu cotxe
2 Indica quin s el nucli daquests sintagmes nominals:
gos del meu ve calb i simptic
El pont nou de lautopista
Lassignatura ms difcil que ens ensenyen
Les plantes florides del seu jard
Una bona caminada pel parc del costat de casa
Els gronxadors divertits de la plaa
136

C FITXA 4
Nom:

U N I T A T 10
Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Et proposem que facis dinvestigador. Necessitars una llibreta i un llapis i una bona orella. Cal que
vagis apuntant les diferents frases fetes que et diguin, que escoltis en qualsevol conversa, que llegeixis, etc., i al costat, les situacions reals en qu podem aplicar-les. En podeu fer un recull tota la
classe.

QUAC

2 Busca dues frases fetes en el llibre que puguin tenir un sentit real i un sentit figurat. Fes un dibuix
per representar cada una de les situacions.

3 Escriu un text breu on surtin les frases fetes segents. Ja cal que hi posis imaginaci!
dorm com un soca

ve de lhort

s un llop de mar

s a la lluna

137

R FITXA 6
Nom:

U N I T A T 10
Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 El so de la c de casa pot tenir ms duna grafia que el representi. Segons les vocals que lacompanyin, escriurem c o qu. Consulta el llibre per completar la norma:
Quan trobem el so de la c de casa, escrivim c davant de
Exemples:
.

Quan trobem el so de la c de casa, escrivim qu davant de

Exemples:
.

2 Escriu vuit paraules que tinguin aquest so. Quatre shan descriure amb c i quatre amb qu.
c

3 Inventat una oraci amb una paraula amb c i una altra amb qu de lactivitat anterior:

QUAC

139

R FITXA 7

U N I T A T 10

Nom:

Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Senyala els sintagmes nominals de les oracions segents:
Lescaladora escala una paret difcil cada any.
Els nens i les nenes de cinqu juguen a cavall fort al pati de lescola.
Els pares compren el menjar per a tota la setmana a la plaa.
El detectiu ha resolt el cas del robatori.
La Roser corre una mica ms cada dia.
2 Escriu cinc sintagmes nominals combinant els noms, els adjectius i els determinants segents:

Exemple: el cam llarg

nova

una

QUAC

140

llarg

sorra

de

aquest

flor

jaqueta

la

llana

cam

gruixuda

el

natural

primerenca

R FITXA 8
Nom:

U N I T A T 10
Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Aqu tens un seguit de frases fetes. Digues en quina situaci real les podries aplicar.
Et parlo amb el cor a la m.

En Juli s un sac dossos.

Aquesta tarda est plovent a bots i barrals.

La Clara s un tros de pa.

En Jaume s un tros de suro.

QUAC

La Marieta s sorda com una campana.

141

A F I T X A 10

U N I T A T 10

Nom:

Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Prepara un dictat de paraules. Hi ha dhaver vint paraules que continguin les grafies que corresponen al so de la c de casa, amb totes les possibilitats que es presenten en aquesta unitat.

2 Escriu sense mirar les normes sobre el so de la c de casa que has estudiat en aquesta unitat. Si
no ten recordes, consulta el llibre.

3 Completa els espais buits amb la grafia adient (recorda que es tracta del so de la c de casa):

aix

QUAC

cr

ol

me

nic

cro

iosc

ampi

es

uadrat

uina

fo

uadre

a
esti

asar

tom
fre

eta

ena
et
entar

143

A F I T X A 11

U N I T A T 10

Nom:

Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Segueix aquestes instruccions i escriu tots els sintagmes nominals que puguis a partir daquest
altre:
Exemple: La galleda buida
Det.

CN

Passos que cal seguir:

1 Canvian el nom.
2 Escriu-hi un determinant al davant.
3 Escriu-hi un complement del nom al darrere.

2 Busca tots els sintagmes nominals del text segent que segueixin aquest model: Det. + N + CN.
Subratllals i tornals a escriure destacant cada part amb el color corresponent: Det. (blau), N (vermell) i CN (blau).

De totes dues varetes van sortir uns raigs de llum que van xocar en laire i van rebotar. El del
Harry va anar a petar a la cara del Goyle, i el del Malfoy va tocar lHermione.

QUAC

JOANNE K. ROWLING, Harry Potter i el calze de foc

144

A F I T X A 12
Nom:

U N I T A T 10
Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Busca en el diccionari tres paraules que tinguin, a part del sentit real, un sentit figurat. Escriu la
definici del sentit figurat.

2 Escriu tres oracions on hi hagi les tres paraules anteriors, en sentit figurat.

3 Explica qu volen dir les frases fetes segents (si no ten surts, consulta el diccionari o preguntaho a alg):
Anar-sen en orris.

Anar amb una sabata i una espardenya.

No dir ni ase ni bstia.

QUAC

Estar amb laigua fins al coll.

4 Escriu un text breu amb les frases fetes anteriors. No cal que hi siguin totes.

145

A F I T X A 13
Nom:

U N I T A T 10
Data:

ESCRIVIM
1 Busca altres models de cartes i llegeix-los. Compara els diferents models i digues en qu sassemblen i en qu es diferencien, tant en la forma com en el contingut.

QUAC

2 Escriu una carta a una amiga per convidar-la a anar dacampada aquest estiu. Recorda que la
carta personal t unes caracterstiques determinades.

146

C FITXA 2

U N I T A T 11

Nom:

Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 En aquesta sopa de lletres hi trobars deu paraules que tenen el so de la x de xocolata.
X

2 Classifica les paraules que has trobat en el quadre segent:

QUAC

sescriu amb x

sescriu amb ix

3 A continuaci et presentem dos embarbussaments. Prova de dir-los tan rpid com puguis:

En Pinxo va dir a en Panxo:

Vols que et punxi amb un punx?.
I en Panxo va dir a en Pinxo:
Punxam, per a la panxa no.

Un pinxo pinxet punxava la panxa dun panxut;

el panxut va dir al pinxo pinxet:
Pinxo pinxet, no punxis, brut.

149

C FITXA 3
Nom:

U N I T A T 11
Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Afegeix tants complements del verb com puguis a cada un dels verbs segents:
Exemple:

Menjo pomes.
verb
CV
Menjo pomes pelades.
verb
CV
Menjo pomes pelades a la plaa.
verb
CV
CV
Menjo pomes pelades a la plaa del poble.
verb
CV
CV
Menjo pomes pelades a la plaa del poble sovint.
verb
CV
CV
CV

comprava

QUAC

rentem

150

engegaves

C FITXA 3

U N I T A T 11

Nom:

Data:

planxa

2 A continuaci, et donem un seguit de verbs i complements del verb. Combinals com tu vulguis.
Pensa que pots posar ms dun complement a cada verb.
verbs
menjo
cantem
escriur
sento

els temes interessants

msica clssica

fruita

un conte fantstic

cada dia

per a tots

una vegada a lany

a lescola

una carta

a casa

els meus amics

per donar grcies

com sempre

al local del poble

a lajuntament

ben fort

QUAC

estudia

CV (complements del verb)

151

C FITXA 4

U N I T A T 11

Nom:

Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Et presentem un seguit de frases fetes que fan referncia a maneres de ser. Cada expressi ha
perdut una paraula. A veure si ets capa de trobar-la.
s el

den Jaumet.

T el

s un

de cincia.

s un

s un

com un cabs.

s una

ple de pardals.
jan.
perduda.

2 Tot seguit tens cinc locucions. Totes les locucions estan formades per la combinaci dun nom i
un verb. Mentre les escrivem, lordinador sha tornat ximplet i les ha barrejades totes. Mira de trobar les combinacions correctes i escriu-les b.
pesartruites

somiartinta

suarcaps
lligarbanyes

portafigues

QUAC

3 Relaciona cada frase feta amb el seu significat:

152

Cridar als quatre vents.

Desmaiar-se.

Ser bufar i fer ampolles.

Cessar en un negoci o afer.

Ser bo per a les escombraries.

Esbombar.

Perdre el mn de vista.

Estar totalment ple.

Plegar veles.

Ser inservible.

No cabre-hi ni una agulla.

Resultar fcil.

4 Escull dues frases fetes de lactivitat 3 i inventat una oraci amb cadascuna. Pensa que shi ha de
veure clarament el significat.

R FITXA 6

U N I T A T 11
Data:

Nom:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Totes aquestes paraules tenen el so de la x de xocolata. Classifica-les en els quadres de sota:

xiulet, marxar, caixa, calaix, xorio, xofer, aixecar, xarxa, planxa, teixit, ximple,
xauxa, xutar, aixeta, dibuix, xarop, punx, peix, llangardaix, xai

sescriu amb x

sescriu amb ix

2 Completa:

Escrivim x a principi de
Exemples:

.
.

QUAC

Escrivim x desprs duna consonant i desprs de

Exemples:
.

154

Escrivim ix desprs de
Exemples:

i al final de
.

R FITXA 7
Nom:

U N I T A T 11
Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Marca amb una x si els grups segents sn sintagmes verbals o no ho sn:
s

no

Tots els meus germans.

Recullo papers.
Cada dia, a la plaa del barri, un home.
Sento la remor del mar a prop.
Camino.
Aquells vens.
Lordinador nou de la meva germana.
Algunes vegades passo per davant del forn de la Merc.

2 Destria el sintagma nominal i el sintagma verbal de les oracions segents. Subratlla els complements del verb que trobis en el sintagma verbal:
El gat petit de la vena menjava sardines al pati de lilla de cases.
El cotxe del meu pare corre ms que la moto den Josep.
El proper dimarts anir al camp de futbol.

QUAC

Vine cap aqu.

La Sara neda molt b.

155

R FITXA 8

U N I T A T 11
Data:

Nom:

APRENEM VOCABULARI
1 Relaciona les expressions de lesquerra amb el seu significat de la dreta:
Acabar en aigua de figues.

Enganyar.

Aixecar la camisa.

Acabar una discussi.

Canviar laigua de les olives.

Importunar.

Ser al cap del carrer.

No viure a la realitat.

Fer la guitza.

Escarmentar-se.

Fer pudor de socarrim.

Orinar.

Ficar la pota.

Inspirar desconfiana.

No tocar de peus a terra.

Espifiar-la.

Quedar escaldat.

No arribar a realitzar-se.

Tenir la pell gruixuda.

No avergonyir-se.

QUAC

2 Dibuixa una de les frases fetes de lactivitat 1:

156

A F I T X A 10

U N I T A T 11

Nom:

Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Totes aquestes paraules tenen el so de la x de xocolata. Completa els buits amb x o ix:

ampany

cu

ins

emeneia

co

icot

re

a
orio

ren

ancleta

iprer

plan

engan

cala

er

pun
arop

ats
ar

imple

2 Completa la regla segent:

Escrivim x a principi de
Exemples:

.
.

Escrivim x desprs duna consonant i desprs de

Exemples:
.

QUAC

Escrivim ix desprs de
Exemples:

158

i al final de
.

A F I T X A 11
Nom:

U N I T A T 11
Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

QUAC

1 Escriu cinc oracions. En cada oraci, destrian el sintagma nominal i el sintagma verbal, i senyalahi els diferents complements que porti el sintagma verbal:

159

A F I T X A 12
Nom:

U N I T A T 11
Data:

APRENEM VOCABULARI

QUAC

1 Et proposem que facis dinvestigador. Agafa una llibreta i un llapis i para b les orelles. Es tracta
que apuntis totes les frases fetes que escoltis, el lloc on han estat dites i el significat que sels volia
donar. Bona sort! Desprs, en podeu fer una exposici a la classe.

160

C F I T X A 13

U N I T A T 11

Nom:

Data:

ESCRIVIM
1 Et proposem un tema: El gat, un caador nocturn. Es tracta que elaboris un petit esquema en qu
es vegin clarament la idea principal i les secundries:

El gat

QUAC

2 Redacta un petit text instructiu sobre El gat, un caador nocturn a partir de lesquema de lactivitat 1:

161

C FITXA 2
Nom:

U N I T A T 12
Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Classifica les paraules segents segons la grafia amb qu representen el so de la g de gat:
regular, jugueu, lloguer, guila, gos, gandul, botiguer, aigua, piga, guiar, got

davant de a

davant de e

davant de i

davant de o

davant de u

sescriu g

sescriu gu

2 Tha quedat algun espai buit en lactivitat anterior? Per qu?

QUAC

3 En quins casos escrivim g i en quins casos gu per representar el so de la g de gat?

4 A algunes daquestes paraules els manca una marca per poder-les llegir correctament. Indica qu
els falta i corregeix les paraules que calgui:
aiguera, piragua, pigues, llengues, linguista, egues, presseguer, guitarra

163

C FITXA 3

U N I T A T 12

Nom:

Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 En el llibre them descrit els enllaos com un tipus de paraula que relaciona altres paraules. Els
enllaos poden ser preposicions o conjuncions. Ara et presentem algunes preposicions i algunes
conjuncions.
conjuncions

preposicions
febles
a, amb, de, en, per
a, per

compostes

simples
cap, contra, entre,
fins, malgrat, sense,
segons, vers

cap a, des de,

fins a

i, o, per, que, sin,

tot i aix, mentre que,
doncs, per tant, aix
que, ja que

2 Consulta el quadre anterior i completa les oracions que segueixen:

No ho vols?

ja mel quedo jo.

Els de sis fan titelles

No els veig
No correr la cursa,
Ha fet la feina

els de cinqu preparem una obra de teatre.

lestiu.
sha fet mal al peu.
dir res.

3 Escriu una oraci amb cada un dels enllaos que et proposem:

a, per a, cap a, de, amb, i, per, sin, entre

QUAC

164

C FITXA 4

U N I T A T 12

Nom:

Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Com sexplica en el llibre, hi ha un tipus de comparacions que fem servir perqu les hem apreses
de sentir-les als pares, als avis, a altres persones..., i que ja formen part de la llengua, com per
exemple: blanc com la neu. Quines comparacions coneixes tu? Escriu-les a continuaci:

2 Les comparacions segents han perdut el segon element. Completa-les amb la teva imaginaci:
Era pelut com

Tenia ms son que

Corria com

Era lluent com

Lliscava com

QUAC

3 Relaciona les dues columnes i forma comparacions:

Ser ms dolent

que una mula.

Ser ms conegut

que les paelles.

Ser ms tossut

que la tinya.

Ser dol

que la ruda.

Ser ms gormand

com un arrop.

165

C FITXA 5

U N I T A T 12
Data:

Nom:

ESCRIVIM
1 Ordena les vinyetes daquest cmic. Desprs explica perqu les has collocades en aquest ordre.
MENDUC TAMB UNA BOTIFARRA,
MANOLITO. COM QUE DIUS QUE SN
TAN FRESQUES

BEH!
QUE SUSCEPTIBLE!

FRESQUSSIMES.

2 Ara completa el quadre segent, referit a lactivitat 1:

elements

tipus

bafarades
onomatopeies
smbols
altres recursos

1 Pensa largument que vols explicar. Pots fer-ne un esborrany abans de comenar.

QUAC

2 Tria els personatges que fars servir per explicar la histria i descriu-los.

166

3 Elabora el dileg. Escriu qu dir cadascun dels personatges.

4 Escull els elements que utilitzars per explicar la histria: el tipus de lletra, si hi inclours smbols i onomatopeies
5 Ara ja pots comenar. Dibuixa les vinyetes, escriu-ne els dilegs en les bafarades i afegeix-hi els altres elements.

C FITXA 5
Nom:

U N I T A T 12
Data:

3 Ara et toca a tu fer el full dun cmic. Per comenar, pots distribuir-lo en quatre vinyetes. Abans
per, recorda els passos que has de tenir en compte:

QUAC

4 Observa aquest cmic. Fixat que shan esborrat els dilegs que hi havia en les bafarades. Tornals
a escriure.

QU ET SEMBLA? DEU HAVER COMPRAT SARDINES DE LLAUNA?

AH, VOSALTRES, ELS GOSSOS, I LA VOSTRA RGIDA FIDELITAT! I QU ESPERES?
EN NOFRE HA ANAT A COMPRAR EL MENJAR DE NADAL.
EI, DOG! QU HI FAS, AQU DALT?
ESPERO.

167

C FITXA 6
Nom:

U N I T A T 12
Data:

ESCOLTEM I PARLEM
1 Preparat per explicar una pellcula als teus companys i companyes. Segueix els passos segents
i endavant!
ttol

plantejament
personatges:
lloc i situacions:
poca:
nus
fets que trenquen
la rutina dels personatges:
accions:
desenlla
com es resolen les accions:

ordre cronolgic de la pellcula

fets ordenats:
1
2
3

QUAC

comentaris sobre els recursos cinematogrfics

168

opini personal

2 Exposa a classe la pellcula que has triat, amb lajut, si vols, dalgun suport visual.
3 Tagrada el cinema? Amb quina freqncia hi vas? Quants nhi ha a la localitat on vius o al teu
barri? Qu penses del preu de les entrades? Parlan amb els companys i les companyes.

R FITXA 8

U N I T A T 12

Nom:

Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Quan trobem el so de la g de gat, no sempre lescrivim de la mateixa manera. Completa la regla
segent sobre el so de la g de gat:
Escrivim g davant de les vocals
Exemple:
Escrivim gu davant de a les vocals
Exemple:

2 Completa amb g o gu els buits de les paraules segents (recorda que representen el so de la g
de gat):
jo

ina,

ix,

llo

er

se

on,

se

ida,

car

ol,

llar

es,

en

anxa

ila,

aratge

QUAC

3 Fes el plural de les paraules segents:

170

mniga:

eruga:

poruga:

botiga:

plaga:

bodega:

4 Escriu el singular de les paraules segents:

algues:

ortigues:

pigues:

formigues:

amigues:

figues:

R FITXA 9

U N I T A T 12

Nom:

Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 En aquesta unitat has vist que hi ha un tipus de paraules que serveixen per enllaar altres paraules: sn els enllaos. Subratlla les preposicions tones (a, amb, de, en, per, per a) de les expressions segents:

Pa amb xocolata.

Gerra de cristall.

Va a Valncia.

Sn per a la Berta.

Pensa en tot.

Circulen per la vora.

2 Completa les expressions segents amb els enllaos que hi vagin b:

i, almenys, cap a, contra, entre, i

Anvem
Porto

Montserrat.
deu euros al damunt.

Vaig comprar fruita

Va topar

la tanca.
en Llus

la Merc.

QUAC

Es va asseure

verdura.

171

R F I T X A 10
Nom:

U N I T A T 12
Data:

APRENEM VOCABULARI
Quan comparem un element amb un altre, en busquem les semblances i les diferncies.
Desprs relacionem els dos elements amb les paraules com, que, ms que...
1 Completa aquestes comparacions amb lelement que creguis ms adequat:
Exemple: El ve xerra com una cotorra.
s rpid com
Va polit com
Est vermell com
Porta un vestit groc com
T una gana com
2 Completa el primer element de la comparaci. Abans, per, fixat en el segon, que ja them escrit:

com la neu.

com una autopista.

com una pua.

com un elefant.

ms

que un mussol.

ms

que un psol.

QUAC

3 Dibuixa una de les comparacions que has completat en lactivitat 2:

172

A F I T X A 12
Nom:

U N I T A T 12
Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Busca deu paraules que tinguin el so de la g de gat. Desprs classifica-les en el quadre de sota.
Abans de classificar-les, per, sabries dir quines caselles quedaran buides. Per qu?

davant de a

sescriu g

QUAC

sescriu j

174

davant de e

davant de i

davant de o

davant de u

A F I T X A 13
Nom:

U N I T A T 12
Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 En el llibre them descrit els enllaos com un tipus de paraula que en relaciona daltres. Els enllaos poden ser preposicions o conjuncions, i ara ten presentem unes quantes.
conjuncions

preposicions
febles
a, amb, de, en, per
a, per

simples
cap, contra, entre,
fins, malgrat, sense,
segons, vers...

compostes
cap a, des de,
fins a...

i, o, per, que, sin,

tot i aix, mentre que,
doncs, per tant, aix
que, ja que...

QUAC

2 Tria deu enllaos del quadre anterior i fes-los aparixer en un text breu. Pots consultar el llibre per
inspirar-te:

175

A F I T X A 14
Nom:

U N I T A T 12
Data:

APRENEM VOCABULARI
1 Les comparacions segents han perdut el primer element. Completa-les i mira de ser original!

com un cavall.

com un dia de pluja.

com les bledes.

com un mbil.

com un circ.

com els grans de sorra.

com un vidre.

com un gnjol.

2 Tria tres de les comparacions anteriors i explica qu volen dir:

QUAC

176