SUMARI

"Cal experime1ltar-ho tot, m'ac01lSellell, Jo re1lullcie a les ex¡irrièllcies

i1lcòmodes i a les experièllcies idiotes. Això em. desqualifica i em limita
per a moltes coses, però tallt se m(!'1l dÓlla. "
. . (Joan Fuster)

EDITORIAL ~ 3
L'ENTRE'\TISTA ~ 4
.
NOTICIES LLARGUES 8
I BREUS , . : 10
PREMIS SANT JORDI : 14
.
LA CRONICA 23
.
DE LA BUSTIA 25
XAFARDERIES 32
LA PREGUNTA 33
ENTRETENIMENTS 34

'i!lf!!l/fP

UN QUART DE SET
Revista de l'Institut Arquitecte Manuel
Raspall.
Número 42 - Segon semestre del curs 2001/02.
Equip de redacció: David Alcaraz, Laura
Almansa, Maria Berga, Anna Burgueño, Xavi
Gracia, Cobi Guirado, Malva Sabater i Susanna
Sanz.
Col·laboradors: Alunmes i professors
premiats en els concursos de Sant Jordi, Isaac
Blanca. Mobamed Bouhya, Lluis A.
Casanovas. M"arta Coll, José Ciudad, Susanna
Dols, Patricia Estradera, Ramona FemlÚ1dez,
Toni. Giner, Noèlia Lozano. Joana Palau,
Noèlia Retamar. Dani Revilla. Frank
Sancbez, Georgina Sapena, Joan Silvestre i
Judith Trejo.

Portada: Maria Berga i Xavi Gracia.

Coordinació: Teresa Pou i AlbertPros. Edita: lES Arquitecte Manuel Raspall.

2
_.. _ - - - _ . _ - - - - - - . , - , ... ~,.-
 EDITORIAL

Extasiar-se el cap'de setmana

L'3.1arlna,
noi andorrà.
;rj00 havia sonat fins qJlé fa p~c dos joves, a Màlaga, i un
a BarCelona, van mo~ per sobr.edosi de pastilles, però
la història és molt niés llarga. Es remunta a anys emera, quan les
anomenades fj" "pastis" servien per aprimar-se i eren famoses "entre
la gent amb . ~ problemes de pes. Més tard, en veure els efectes
secundaris que ~ podien causar, les van U-legalitzar. Avui dia les
pastilles es poden aconseguir en
una discoteca ii través d'un
camell. Aprimera vista~~ les pastilles só"o una curiositat per al client,
ja que llueixen.uns colors fft-· vius i uns noms que criden l'~tenc'ió:
.. 007, Superman, Smily. (;2J Tele/ubbies. .. Pez:ò'de què estan fetes les
pastilles? Pcr què cree~ . IB addicció? Quant aniben a valer? r el més
important de tot: quins fQ efectes produeixen? .
~,., ..
Les 'pastill~s, 'S!'~'a90r~n en l~b~r~t¿ris clandes~ i ~~tatiiet~,
lJ,_.
. entre altres.~. sy.bstàncies, de.. ciment, q.e detergepts... o d'altres
"'per
droguis (com .~.fexe¡pple, restis.~de co~aï.Da). Creen àc;Idlcció;
perq~è ~es ·?as.tilles. .' fan '. que esti~s de molt bon rotllo amb la
gen~ I no SigutS' '.' :". taILvergonyos com de costum. Tenen· ~~s
efectes di.feFen~: ,". .' . la.Rujad~ i la baixqda. Durant la puja9-a
1'es·.pup:iHes és dilaten,' s'acce1era el ritme cardíai, sues, tens
hipersensibilitat, visió' borròs~, '. hiperaS'~yitàt, seq1,ledAt d~ b.oca.
j molt bon ratllo. En canvi; durant la baixada; produeixen .
paranoies, tremolor,,~8,I'e~s!vitat i l'.~fecte . .d'es~ar fet pols.'~~ cost
normald'unaSOI~pas~~ae:~e6€':g . . ' , '.', .....

AVui dia la gent està prou·infonnada. ~ Tot i liÏxò ~ncara té 'ganes

. de consumir' pastilles, o bé;'no'se'n pot ~~ ·desenganXar. Per w'xo
moltes persones no en prenen i igualment s'ho passen bé. Cal
aprendre a divert;it-se sense ha,,:cr .de recórrer a 8!lqes!es
.. "" .
su bstancles. . .,' , : ," , •..•...."...
:',;,. ~.. ~.. .
, .. ." ·••1 ~~.. " ,.'.. ' ..,•.•...•....,.,:;'
'.:, .
' ' '. ~'''' ;..•. ","';"'f,.· " .;!(..¡:~~,
~~, '"I._,....v
.. ,:...,......~ •. ~
~.:.: ; ; ' t • .
. ... ".:"-..;-,.'-r.~' I
'. l:'"3l-;::;J·';''''':
~~-,,:,. ,,¡I,~.~, ~~~$í'~ "O¡; r--::;,;¡;; ~ '~.' '..... :,'. ~ .....'¡...
::, ;

~ .....·::.\.,... t.~.·-;··-:"'.,.~'; .....,·.!,.. !<'··:...·,;,·'?::..:·;f., .'0: .'-

:;" .'
_.t·:· .
r· •
~ '-""'.l'.~~>, -,
. :~~ :!-;)~~;·l:=~··;.·::~" •
~;~.:.~: H~ ~. ~'¡:r{.· ~~ .'V~.~~~-:(~:.'".--;;,~.{: ··ú··.··:).~· ....' 'ii,
.... T::¡'f~"""""'<~r~·)',·.;:~.~:·
• • ;.:'"
..

'.~.«.-
' .• ~~:.
'., ." '.'i::..~ 'Y'.'iii'~~...-:.·;<~_~·:-w-;!';;)-'{"cl .•..,:_.r,
'·;'l',"';1~"""~·".;: ":f'''''''~''·l.,.
.l.\', -.' ' ......... ,.
. ~".!'(';':'::j i : " ::~
J'~" "i"';;~~ ~>::,:.~";:~-?:}::rt:;":';"\' ;.. .... ,. 'H'" ~,' ~ •
. . ~,¿.v.
=-~.~ )?;~j}
••
~ 2:I~~:;;.'·.¿.;.',.:t·;.;·,..s.¡;;¡·¡··~·b(.t::,~:·t"""~.~.,·
w.';S,:::J~· ~,~ ·.:r~I"<""""'.1
:¡",:¡~-;:",.~,li
~...,._ .. .:r,-, . ...,
,:.'" {:,. ".
'. l··' ~.
.~
/li.=t·.
..~~l"S~:'
• ....;: :'\'..• "..,~:~•.•
':t>
~;:..r. ""....t,,:.~~ .. y.~_
~":>;,~~<;,fitf-:?;;::::;'¿:~S"~~'!'~~'
·'i;.~.ii~~::::;~~t:;L:i~";,; .
'i( ~çt~~~\::~}:x.t~:{~~·,.
~
~~..

•• , . " !
",:~,,;'~~"'-i';'~ ~ •.~:~: .:.-y.
~¿:....~:;,;., ........ ::.:-T,"¡
=
.~ d:~1.;:~}~,·t;·;·r.~. . . ~.:~
.:¡- \.

Ji,,~.c;('.J"1¡.'~'''''''
- •••

. (~~'?f.~};~':~'~"; ~~.:i~", . . ~., ·,:.~r~·:?;':1:-;~r·:··

: f'f;~j}4~i~~!.\t~~~·';'·;i:~~· ~I ~; '~~.<~~;p: "!:" .
~ .. ,l.~: . "'''' : "-::-'1
,e,;.:: •• ;.1.......':" •• ••'f;'(1......"', ......,;':. " ~.
•:' ~.,' 'W¿t ~~. ;:3~::¡:J.¿J:";;::::!;:l,;·::::· ,:' ~¡ ~., .", ,. ,., .
~J,fo{<t; .....(. ",\j:. ,; "-'.:oit'..... .:.-~ ••••. ;;~:., .. -.,,,i::..
.:, ..y~;J,:": .,""";;.-J;:: ~~,":''-~;':'' .~ ~;.~ .=-"".: ~),~; :~ .;¡.' ·;-.I.:¡~.~'!.::.
. .' _..•. c,;.~.:·.·.•.:.·.,:.·.~~.·;. :'./
• .
.:.r"_"1.'>.. •• t'..: ,¡';f,:,'-": ('~"fl" ,!" ......,:;."";:- ..... , " •••• ~~ .. '. '. '. L .~:. ;." .;'• •

3
 " ;'\"" ,. r
...... \',

ENTREVISTA A ...

RAMONA FERNA:NDEZ, EDUCADORA SOCIAL

El gran consum de drogues entre els joves a les discoteques ens hauria de fer pensar.
Però no només els joves consumeixen aquests estupefaents sinó que hi ha adults amb
problemes d'addicció, Ramona Fermíndez, educadora social d'un Centre d'Atenció i
Seguiment de Drogodependències, el CAS, ens ha informat sobre el tema. El 6 d'abril
ens vam trobar amb ella al Gra, Granolters,. i ens va çontestar molt amab.lement als
dubtes que teníem. ',', , .

......,"'~..,.. y,"
.'......l' .
;t" • • "I¡

~~ ~,\~..
'~I~ !f:~r.
,"

. ."s..:~ .t! 'l,:'i,o.'t. ~

";r~.(.
j;'" ; 4 .
, ~,l~" :::::-,,:: "
U ,i"'~~'1 ,', •
.:",.. ~. ...r....'·~i~' "\\"
': ...

~ ,.~~."~~"'~-""'ll'
.,,~~~
. ~Z:~.,"''''· i ..
",' .t!:~:t~:,·"'v."~~:,
.' -,,:-;:...:,¡..'
li' ; .~
.' • '!-¡¡c¡.... ' "~'.
.;.o':*"",
. ,"
".'" ¡:i<1:,-",'.~;
.~. '~:,'
• •,",
'

Ramona Fernàndez té 30 anys i enfa dos anys i mig que treba//a al CAS de Granollers.
Segons ella es tracta d'una feina dura perquè hi ha persones que moren O abandonen
després d'haver-hi dedicat' molts esforços. Ara bé, al CAS es treballa en equip: un
auxiliar clínic, tres infermeres. tres psicòlegs, dos assistents socials. una educadora,.
que és ella, i tres metges que s'ajuden els uns als altres i aiXò.ajuda a tir.are'ndavant.
, , ,.' '.' 'j

~Què és un CAS (Centre d'Atencióï Seguiment de les Drogodependències)?

-És un centre on atenem persones que tenen problemes amp drogues (els,seus familiars.
.És una atenció integral:' no només eS traèta la droga, sinó ~mbe ejs pr:oblemes que
pod~n sorgir motivats per la. dr~ga. :
• • ". .<" • . . ' • ' • ' : , ..... .," .
-Per quins motiu'sl'reballa en un 'CAS? Es' dura, aquesta feina?
-Treballo aquí perquè d~~nçà q~ç.~tava estudiant sempre' em xa atr,eure aquest àmbit A
més, vaig tenir l'oportunitat de fer pràctiques en un CAS a Barcelona, em va agradar
molt i després em va sortir aquesta plaç~. l sí, _és molt dur, però té les seves
recpmpenses, perquè a vegades
. veus que 'hi ha gent. que està molt malament i es
recupera.

-Quines tècniques segueix per ajudar els drogodependents?

-Som un equip múltiple de professionals i cada un utilitza les seves tècniques. Jo, com a
educadora, utilitzo el "consulillg" (l'eScolta activa), la modificació de moaels i tot el que
siguin habilitats socials. El "consuling" és deixar que cada persona parli i entendre el
que ens està dient, perquè darrera de les paraules hi ha moltes coses, cada persona és
única i les seyes circwnstàncies diferents. Cal escoltar activament i no estaI' pensant:
"Buf, m'està f\Jment el mateix rotllo que abans". La modificació de models és proposar'
altres comportaments. Per exemple, si em diu: "Quan em mira, m'enfado", jo li proposo
que en comptes d'enfadar-se li pregunti per què l'està mirant. I finalment, les habilitats
soci~ls qu~ treballo són la presa de decisions, que escoltin i que es comuniquin amb la
familia.

4
ENTREVISTA A 000

~ Quin tractament segueiXen els drogodependents que vénen al CAS?

El tractament, com a IIÚnim, dura dos anys. El primer pas és deSintoxicar-lo. Depenent
de la droga, s'utilitzen uns medicaments o uns altres. i es pot fer tant ambulatòriamerit,
com des del nostre centre o derivant-lo a un hospital. En aquest darrer cas són hospitals
especialitzats ,en desintoxicació d'alcohòlics, d'heroïnòmans. de metadona' o de
diferents substàncies.
Un cop aconseguit això, fem un seguiment educatiu i social òn intentem detectar'àltres
problemes (si viu sol o al carrer) i ajudar~lo a trobar feina i fonnació. A pan, hi ha la
deshabituació, que es fa amb teràpia individual, amb un psicòleg o amb grup.

- En els darrers temps, ha augmentat el nombre de persones que són ateses'-en

aquest centre? En cas afirmatiu, a què és degut? , ,
-Cada vegada augmenten les persònes que visiten el centre, però això no és, atribuIble a
un major conswn de drogues, sinó a com es tracta'acttialnient la drogodeperidèncià: les'
drogues sempre han existit i sempre han caus.U danys però als anys 70 no es treball~va
amb drogodependents cocamòmans i heroInòmans, només amb alcohòlics. A partir
d'aquest moment es va veure que l'heroïna era un problema; després vao aparèixer'les
altres drogues, com la cocaïna~ .. Actualment tractem gent que fun)a cànnabis:i, fins i tòt,
estem començant a fer tractaments per deixar de fumar. Tot plegat gene~a moites_ més .
demandes. ~

-Quin perfil tenen els pacients pel que fa a edat, droga que solen prendre...? ,
~Els més'joves, normalment, consumeixen haixix i drogues de disseny, però iambé h{ha
algun cas de joves que estan amb heroïna, tot i que el consum d'aquesta droga .està
disminuint. Després pots trobar-te amb persones de 20 a 30 anys amb problemes amb
cocaïna i/o alcohol. Les persones grans, generalment, tenen problemes d'alcohol.
,
-Les persones que reben el vostre ajut, se'n surten fàcilment, o bé, tenen
recaigudes? .
-Depèn d'ells, de la seva força de voluntat i de les ganes de sortir:s~'n. El que nosaltres
fem al centre és acompanyar-los en aquest camí. No és que nosaltres tingUem una vareta
màgica, ni que puguem dir si es curaran O no; s6n ells eis qúe qan de fer l'êsforç i posar-
hi voluntat. .

-Quina substància porta la metadona? Per què s'utilitza?

-La metadona és un opiaci sintètic, obtingut en un laboratori, i s'utilitza com a
substitutiu de l'beroïna. Amb els heroïnòmans que han fet diferents tractaments en
hospitals o en ambulatOris o que, per exemple, tenen anticossos o que tenen algun
familiar que en sigui consumidor a casa, el que fem és substituir l'herolna"'pe"r la
metadona. La diferència entre l'heroIna i la metadona és que l'heroïna necessita diferents
dosis en un dia i la metadona només una, perquè es· metabolitza més lentament. Amb
això aconseguim que la persona pugui treballar, viure en una família i portar una vida
normal. Per a ells, la metadona és com la insulina per a les persones diabètiques.

-Com s'injecta. la metadona? {

-No s'injecta, es pren per via oral. Nosaltres evitem qualsevol circumstància que sigui
similar a la que ells estaven vivint, perquè canviïn de vida. No pots utilitzar la mateixa
via que ells utilitzaven.

s
 ..' ",•...,' ... '::r.'. '"

ENTREVISTA A 000

-Quins factors porten algú a provar la droga? I a convertir-se en.drogodependent?

-Els factors són de tres tipus: els personals, és a dir, les caractéóstiqu~ p~rsonaJs 'de
cadascú; els socials o les valoracions socials: per exemple, avui en dia, com que el
èonsum d~ haixix no està mal vist. molts joves en cons.umeixen; i eL~ arnbieñtals: aquí hi
ha el~ problemes familiars, l'entorn que t'envolta. l'escola i la família ... Si tens un ~n. ~
entorn., diticilrnent cauràs en les drogues. _ " r.
Els motius generalment són un buit emocional, la recerca de noves' ,emocions,
problemes familiars... 1 també hi poden infiuir els amics o les amigues. . , ...."

PERCEPCiÓ DE PERILL EN EL CONSl)M D'ALCOHOL, TABAC, MARIHUANA I

ÈXTASI , '
" ,
(joves escolaritzats da 12 I} 18 anys, curs 2000-200'1)

100% ,
,

100%' ,,'"
:,.. :
"
Extret del diari A V U I

. ,-,
-Quins efectes immediats produeixen els diferents tipus de drogues (el cà.nnabis," .
l'èxtasi, la cocaïna i l'heroïna)? . . ,'" '"'.~.
. , , , .." , ¡.. ." "
-Totes Jes drogues afe~ten el sistema nerviós central, al c~n;el~. Tenen efectes
psicològics i fisiològic~,. Segons e~s efeètes que causen en .el sistema' nerViós ~entrà!, :'.,
dividim les drogues en tres: les aepressot,es, 'les estimulants i les per/orbadòres:'~ '.' ,~::.:'
Les depressores fan disminuir les funcions físiques i psíquiques, com ralentir là parÜl.'
Só.o depressores l'heroïna, l'alcohol, els tranquil· titzats i ~.ls hipnòtics. En concret,
l'heroïna. proporciona sensació de plaer i de benestar, i fisicarnent acnia com 3.
analgèsic~ .
Les estimulants acceleren el sistema nerviós central. N'hi ha de tres tipus: les majors,
les menors i les xantines. En les majors trobem la cocaïna, en les menors la n3éotina i en
les xantines, la cafeïna i la teïna. Concretament, la cocaïna produeix. a nivell p,sicològiè,
hiperactivitat, euroria i augment de la sociabilitat. A nivell fisic disminueix la fatiga i la
son, fa perdre la gana i pot fer venir taquicàrdia. .
Les pertorbadores del sistema nerviós cen~ tant poden tenir efectes depre~.sors com
estimulants, nonnalment distorsionen la realitat i produeixen al lucinacions. Aquí ,.

trobem el cànnabis i les drogues de disseny com l'èxtasi. El cànnabis relaxa, produeix
alteracions sensorials, dificulta la parla, la capacitat de concentració, augmenta. la gana.
la sequedat de boca i la sudoració. Pel que fa a l'èxtasi i alt~es drogues de disseny, el.
problema és que no sabem què contenen. En "teoria" haurien de portar amfetamines i

6
ENTREVISTA A ...
al·lucinògens mesclats. Nonnalment. les morts que han produït són perquè porten una·
quantitat superior de la que el cos pot aguantar. Per això, una sola pastilla'ja pot produir
la mort. Tampoc no podem afirmar que la composició de pastilles que tenen el mateix
o
dibuixet nom sigui la mateixa. Fins Hot, hi ha una fundació a Barcelona (ABD)~ que
a
té un programa que es diu-Al LERGIC CONTROL, que es dedica analitzar drogues de
dissenyen algunes discoteques. El noi o noia pot anar a 'un taulell ¡. li analitzen la
pastilla: han demostrat que dues pastilles comprades a la mateixa persona j, que són a Ja
mateixa bossa porten diferents substàncies i en diferents quantitats. L'èxtasi produeixi
en un principi. sociabilitat, augment del desig sexual i confusió. Físicamentl taquicàrdial
sudòració l contracció de la mandíbulal tremolors i àlteració de les pupil ilês.

-Quines seqüeles poden deixar, al cap del temps, cadascuna d'aquestes drogues?
-Principalment p·oden. causar trastorns de personalitat: se suposa qt:Ie ·una persona q'ue .
prengui una d'aque'stè's substàncies l com que afecten er cervéll, té "probabilitats'~dé
desenvolupar abans una malaltia mental per a la qual ja tenia predisposició." Pèr que Ifa al
haixix, cànnabis o marihuanal fa perdre ies capacitats mentals d1aprenentatge:i
concentraciól afavoreix llaparició de trastorns mentals i,: després, de 'rnahilties;
principalment respiratòries i càrdiovasculars. Les drogues de disseny no estan""\gaire
estudiades i es parla de trastorns com paranoie's, distorsió dé la reantat..:: que -ja '.
apareixen en persones que només n1han provat dues o tres vegades. L'heroïna altera la'
personalitat i provoca alteracions cognititives (pèrdua de concentració i de memòria),
com
trastorns d'ansietat i les malalties típiques associades al consum'p'er'Yia' intravenosa
l'hepatitis B i e i la SIDA. A nivell fisic produeix càries, anèmia, apàrt de la'p'óssible .
sobredosi que podria produir la mort. La cocaïna provoca: trastorns psicològics" i
perforació de l'envà nasal, malalties de tipus respiratori i infartS~' i

-Què en pensa del fet que els joves prenguin èxtasi per divertir-se?
-Jo penso que hi ha altres maneres de divertir-te millors que arriscar-se. Per mi el jove.
que es pren una pastilla o qualsevol droga de disseny està jugatl:t a la ruleta russa; que és
un joc que consisteix a tènir una pistola amb només una bala i dísparar per toms. Si tens
sort, nO' et passarà res, però si no tens sort, hi deixaràs la pell.' ~,' . .'
I les drogues, no són bones ni dolentes';' depèn de si en fas úS'o abús. Si teris. càncer ¡"
prens cànnabis, és un ús. Si èn prens seti'se control, probablement., seràs Wl
drogodependent.

7
'.,,' >~ .

NOTÍCIES LLARGUES...

VISITA A L'EMPRESA MANGO ;' ·.'1'

El dia 31 de gener d,!! 2002, el. grup de 41 d'ESa B vam anar a l'empresa MAJ:!GO"
arran d'una sortida .del crèdit de tecnologial,perqu.è estàvem: estudiant el terha·'dç) .'
l'empresa. MANGO és! una empresa mu1tinacional, de capital privat, .que. pertany al I
sector secundari. c:, " • • '.' ~',

j' • "i,

. , ' , .
La central de MANGO està situada a Palau de Plegamans i té una extensi6.d~.SJ.pOOm2. ,.'
Des de la central distribueixen a totes les botigues del món, tant si són pròpies com si
són franquícies. Aquí només dissenyen la roba ¡ la tallen,' peri> HO Ja J~onteccionèni'.
només cODfeqcionen lés peces de pJ;"ova. La resta, l'enviep a difere.ç..t~;.ta}ler~; 4.e¡· .
confecció repartits arreu del món, segons en quin país es treballi ,rullor un tip~ de roba "
o un altre. Per una altra banda. reben aquesta 'roba ja. cor:üecci,o~a(la i.la diSf!ibueix,en: a ..;,
les botigues, ',.
Hi ha dos tipus de màquina per repartir i OJ;gan,itzar la'roba: la de gènt?re,lpenj~.t la d~ l
gèner!;! doblegat. Ta!1t l~ màquina de gènere doblegat com la de gènere ~~nja~ .~s, P9,den
veure a, Palau de Plegamans i les vam veur~ funcionar. . '"",

LA MÀQlJINA DE GÈNERE D O B L E G A T , ..,.'

La roba ~s va col locant en u!la cinta transportadora ~mb el codi de b.arre~. cap' ~mU!J-t.,
Llavors u11.,escànner compta quantes peccs dc .roba passen i lleg<:;jx el 'codi ,~e barres i .
així col Ioca cada peça de roba en la caixa correspo~ent. Qu~..le$,c~ixes deiIt\etal~ ~ón .
plenes s'eI,l,Çén un llum. Llavors el.cçmtingut d'aquestes caixes es buida en les caixes de
c~rtr6., Aquestes es preçiqie~' i p~ssen pe~ ~a,~
cinta transp0I:íadorfl on ~ls. qol loquen el,c.odi, .
de barres. Aquestes cai.xes, són enviad$~ a .l~s,
botigu.~s i ~lJà :les depend~nt~'s, a!nb :ún pt:tit
ordinador anomenat painfander., detecten· tot.el :>
que:~ ha dins la caixa.' t'~iror .d',aquesta.:
IP.~quin~ és de 0,01%, ja que .esl~Í1ec~ssi!fl-:>'
màxima precisió.
..
, "
LA MÀQUINA DE GÈNERE PENJAT
Aquesta màquina funciona .exaçtament .igual,'"
que la maquina de gènere doblegat, però en
lloc.: de cintes transportadores s'uÚiüzen'
barres. Tant a~uesta màquina com la gènere' de
doblegat manegen unes 20.000·peces per ho,.:
Un cop la ro~a, està dissenyada, ~tjança.ó.t
programes .infonnàtics, e~s patrons p'àssen. àls. .
ordinadors de la zona d'escalats, on '>es "
dissenyen les diferents talles dç cada p.atró, .
qúe ,surten per unes fmp.r:es~qres, anomenades
platers, a mida real. La zona d'escalats seria,
per entendre"ns, el departament ' que

8
 , , " .~" ',' " ....."

s'encarrega de fer les talles de cada model de roba. Els teixits es col· bquen en una
màquina que els allísa per complet. Després. la màquina de tall envasa al buit (com els'
embotits) la tela perquè així. a l'hora de tallar, tindrem la màxima precisiÓ possible. La
màquina de tall té Un petit ordinador on s'introdueixen les nUQes del patró que ha. de
.tallar. Aquesta màquina, primer .marca els punts bàsic~ i, després, talla l~ peça.,
Una v.~gada les peces de roba estan tallades es ~olloquen en p~les però separades per
confetti per separ~r els teixits. Les peces tallades s'enrotl1çn i s'envien als dif~ren,ts
tall~rs de confecció. Aquesta màquina fa unes 100 làmines de roba aproximadament per
tallar.

ELS MOLLS
Les entrades i les sortides es fan en els molls. En el moll d'entrada es fa la rec;epci4 de
la roba confeccionada en els tallers externs, i des' del moll de sortida surten' les
com~hdés
.
ja preparades per a les botigues.
.. .,
.,
MAGATZEM D'ESTOCS
Aquí es guarda tota la roba i complements que sobren. A la part.de dah es col laca tota
la rolJa del gènere penjàt, i a la part de baix, la roba, de gènere doblegat.

APARADORISME .
Aquest 'departament s'encarrega de dissenyar .els aparadors de totes les botigues. Els,,,,
únics aparadors que són diferents són els d'Aràbia, però per qüestions de cultura. .I., "
....
- ",;,-,~,,: :/',
t
SHOWROOM " . ' ;';'''''
y
En aquesta zona es presenten les diferents colleccions que es van fent al llarg de l'any. ",., ..
Hi ha botigues pròpies i botigue~ de franquícia. . :;' .,. .'
Una'botiga de fulnq'!lÍcia ha 'de complir les condicions que l'empresa MANGO 'demana:'
un no.mbre detenninat de ,metres quadrats, que estigui situada en una hona·.'zçma' ".'
comercial i que la persona que decideix teni~ la botiga hi posi els diners de là'inversió i
el ,personal.

La visita ens va semblar força interessant i les explicaciom molt clares, Al final velin ,
poder preguntar tot el que no haviem entès tot prenent un suc de fruita i un~s pastes.

Noelia Lozsoo, 4t B'

9
 I BREUS.
~ . "

CARNESTOLTES O CARNAVAL, QUE TOT S'ID VAL'

TALLER DE MAQUILLATGE
Sobre les 10.30 del 8 de febrer del 2002 van ·eomençarels.tallers. Un d'ells era· el de
maquillatge. Les noies encarregades es van "perdre" i el taller se'n va· anar èn'orris..-Sort·¡·
n'hi va haver de les coHaboradores de la Comissió cultural~'que és' van'prèocupar·'de: -'.
portar el taller endavant i no va ser tan penós! Aquestes noies pintaven:la cara'per a tot
tipus de disfresses i al final es veien cares molt originals! '::
El taller va tenir molt d'èxit: alumnes de tots els cursos hi anaven perquè els' pintessin.
La majoria eren de lr i 2n d'ESO.
. . ,
LLANÇAMENT DE BOLES A LES .CARICATURES Dlj:LS PROlfJ¡sS0R¡> '.,
A la mateixa hora, hi havia un altre taller: va sec el de'tirar boles a caricatúÍes o'a1mrns ,~
professors, dibuixades per alguns alumnes dei IrtstÚut: (LeoDor' Capàiró~; M~'rí~'
Martínez, Julian Tobaruela, Domingo Sanrnartín, Jesús Sanchp, Joan Buldó, Alb.e~ Pros
i Montse Teixidor). Aquestes caricatures es van coHocar a les pistes del pati.i l'objectiu
era encertar la cara. La cara més,."bolejada va. ser la d'en Jesús S.~chó. ""': ....
U
.'
Si bé l'activitat' va començar ~~b. èxit de p{¡~lic,.' desw~s els. afunipes e~ .~à~' #sv.er~r i
van començar a tirar pedres, de manera que' els professors vàren suspendte ¡'activitat.

DISFRESSES .,' .,
Tot seguit. es va ve~re la part més important ·de la festa: les disfr.esses. La. majoria ,de
gent (un 75%) es va disfressar, individualment, o bé, en grup. Fins i .tot .algunes ..
professore$ es van animar. Vam poder veure, per exemple, la Leonor, l'Àngels i la Fina
Sanglas de nenes petites. '. ~
Els grups i disfresses més destacats van ser les animadores, els vampirs i les gòtiques...
Van haver-hi disfresses molt atrevides com de fulanes, pallassos, ~antasia, punk.... ,l
altres de molt curioses com el submarinista, els 'àngels i un parell.de margarides.:: o'bé;
les típiques, de nenes petites, de monstres, .d'indis o d'àvies, que rt1ài passen de,moda.
La nçvetai d'enguany ha estat la disfressa de Bin Laden. o:' ...., •.
'.'
.,.
BALLS ' .. ,
El break dance es va fer en el pati. Van ballar tots el alumnes de la classe de break
• :. I
dance del dimecres, que imparteix el professor voluntari Bern~.t Rodríguez. Els .
er
participants de l'exhibició van ser el Dani Yera,l'Àlex Gonzàlez, Marcel Galera, en "
Jun Albert Uchiyama, en Samuel García, en Toni Jiménez i l'Ana."Burgueño. El públic
va ser nombrós i va quedar content del que va veure. . .'.
"
LA CREMA DEL CARNESTOLTES
Seguint amb la tradició que marca el final de la festa del Carnestoltes, l'Institut va
improvisar, a l~últim moment, amb l'ajuda de professors i alumnes, un intent.de runo~,:de
Carnestoltes anomenat Bolinga. La vestimenta va ser el.més origin~l de .t.ot ~1.Ph1~I:' ~n.
Bolinga anava de Culé amb un vestit de l'any de la pera. La roba va sortir <;l'una caixa,
que hi ha al gimnàs,' plena fins dalt de peces perdudes per alumnes despistats. Val a dir
que l'event no va tenir gaire expectació, perquè la majoria dels nos~es companys i
professors ja se o'havien anat de la festa.

10
I BREUS.

. A lr en.s fap.. p'or~!,:

.' .. , ,.
';.,
!"I:'" - .
'. l~' , •-

Les margarides surten en qualsevol època, fins j tot a batxillerat.

_ _-_
............... ................. ........._-_......-~
11
 I BREUS.
.-'.
SANTJüRDI '

BALL DE BASTONS SERVEI ANÒN~ '.

El dia 23 d'abril, dia de Sant Jotdi.,uns
alumnes de 20 .d'ESO van fer. uña
exhibició de "halI de bastons. Aquest
ball consisteix a donar cops amb un
bastó ai bastó del company del davant,'
però d'una manera sincronitzada i
seguint el ritme de la música. Aqu.est
act~ es va çelebrar a la pista de bàsqu~t
de l'lES i hi va assistir força públic~ Lfl'
persona que dirigia els nois era en
Jaume Guioovart, professor d'edl~cadó
fisic8. L'actuació va començar cap a
les 10:00 i va dU!8r cQm a l)1àxim 1~,
minuts. Isaac Blanco; 3r B
) ,
Dur~nt ·:la :diada' de . ~ani . Jordi; I a' ..
l'Institut,. els' .alulTllies de. Batxillerat
~~n vendre rçses còin l'3:~Y "passat,
però amb' lloa "., novetat: el serVei
anònim. El "noi poçl.ia comprar una rosa
i, si pagava 50 'cèn~ims més del preu
normal, dues noie~ la portaven a la noia
que' ell volgués sense dir qui la hi
enviava. La veritat és que va tenir molt
d'èxit i va ·ajudar els no~s vergonyosps.
Tot això ho van fer am,b '¡'objectiu de
reunir diners per
,
a la sortida de final
"r'
~
'de
curs. .
.. N"oèUa Retamar, 3~ A
" '"i' •.

RECITAL POÈTIC A L'lES MANUEL RASPALL ,

Una de les activitats que es varen realitzar, a la biblioteca, va ser el recital de poemes,
que va començar a les lO:30h i va acabar aproximadament-mitja hora més tard, En
aquest recital hi varen participar, voluntàriament, alumnes de ld:ms a 4t d'ESa, i ~.::' ",
va ser organitzat per les professores de català. Els alumnes. prèviament, .
s'havien preparat uns poemes. O bé,' individualmerit. o bé"en petits
grups de dos o de tres. Tot el recital va.transcórrer amb
.normalitat sense notar-se els nervis als quals estave'n
sotmesos els participants. Entre els poemes' .
,hi va hav~r petits espais mus"icals
interpretats per tres noie;s de 2n.
"'Tots els que varen pr"esè'ociar .....
el recital varen poder dir
que havia estat molt ben
prepaI1:lt i organitzat; i que

Marta Coll 3r B
bOA
havia estat una estona
entretinguda i
LI "

12
I BREUS.

PETIT CAMPIONAT DE BÀSQUET

El dia 23 d'abril, dia de Sant Jordi, a màxim. El campionat va durar unes

l'Institut Arquitecte Manuel Raspall de dues hores.i mitja: i els partits es varen'
Cardedeu es va celebrar un petit fer d'uns q4ihie minuts. Els:guanyaçlorS
campionat de bàsquet. Hi havia cinc d'aquests
. .campionats
. van - ser· els;
,
e~uips amb tres compone~ts c.om. a .,
ahunaes de 3r d'ESO. .
Mohamed Bouhya, 3r B
.0, • •

,!JATAÜitSFAi'!TÀSTlQUES ." . .
'Els alumnes d'ESO van fer batalles de Warhammer
. durant. la/esta
" . ,de
','
Sant Jordi
..; ,
" -:
A l'IES Arquitecte Manuel Raspall de l'exèrcit c~ntrari, d~ manera' 'q~è' allà
Cardedeu, s'hi van desenvolupar l;lJ13 s'hi varen batre nans r hwnar,ts. goblins,
sèrie de combats entre els alumnes elfs, dimonis -etc. Com que aquestes
d'ESO. protagonitzats per unes batalles sóh molt llargues només es van"
miniatures de soldats i bèsties poder acabar les. dçls participants que
fantàstiques. tenien molt poque~ miniatures. '.
El joc consisteix simpl.ement a elimina~
Joan Silvestre, 3r B

...~

.~. '"0 _"o \

EL BREAK DANCE ATACA PER SANT JORDI

L'lES Manuel Raspall va organitzar una
exhibició de break dance a les 10:00 del
matí per Sant Jordi.
Els alUinnès' van tenir problemes per
començar l'exhibició. Hi participav"en
alumnes de tots els cursos excepte de 1r
de batxillerat, de Ir i de 4t d'ESO.
Aquesta activitat havia de durar . una
hora. Van ballar vuit alumnes però cap
havia assajat una cançó, tots ballaven
improvisant.
L'exhibició va ser lUl .fracàs i els
alumnes que hi participaven van
començar a marxar. A partir d'aquest
fet les classes de break dance que es
feien dimecres a la tarda han quedat
suspeses.
Daniel ReviUa, 3r e

13
 . '.' .
,

PREMIS SANT JORDI

DE CARTELLS
primer: .{\ndrea:'Mólin;a~
. f ••

segon: 'Gemma' Cap.4~ViJa. ~"'. .

tercer: ltiiar SalàvcrrJ~ r ;.;. ': . j;' .' ,...". -'I
.
Soraya' S~nchez: . , . "!\
· ..

· ., ,-
•DE FOtOGRAFIA.DE LA NATl]RA } -,
.,.. . :' .. .'
· ~, • i' .
"
CATEGORIA A primer: desert.
sego'n: désêrt. '.. ",.,'-.':.",
tercer: Cqntrastos de posta de Gemma Capdeviié Viíiaja~
.~
CATEGORlAB primer: Passen del camí d'Adrià Mouràs Cons,ueg~a. .
segon: Saturació d'aigua, aqÜífers 'de: Joan Colomer Granero. ~
,'1 o

tercer:. desert .~
,.' ~,
.•.
_~ ..l(Jr"'DÒ~--.:5":;S <~")'b . . -~:¡'~l;l~r:fP:>
j
J
¿rE FOrOGRAFIA,- MAtEl\ÍÀTIè~: ... : ..
~
"'1'J~
f
CATEGORIA A pruner:
.segon:
G.~ome;tria~a la'meva classe de"
Ecosistema paral-lel-de Santi Buitrago Ventura:
Joan~ Riera..
tercer: Cada rectangle l{n IUlptt de vida de Marta Navarro..
Semicercle dins de ['altre de Sandra Garcia Miravet.
l
~ '.': .
" . . '" .
CATEGORlAB primer: Cercle elt. el ce.l de .Cèlia Méndez.
segon: Perpelldicltlars,paru¡-'(~ ~ diagollals de Joan Colomer.. ;
tercer: Lluna plella de Sílvia'Gi~énez ,ColoQJer. '.'
• •• _ .w'

&
<9 CATEGORIA D
.
primer: Eructals ell patates ~eJ.\1er:cè. OriacQ•. ;.,1

? segon: Velltall de reglades de Martí Casadevall.

tercer: y=sin x de Joan easanova.

14
--
o" • '.' 0'0, , '

PREMIS SANT JORDI

DE LITERATURA
CATEGORIA A

NARRATIVA primer: SheÍl,ia de Júlia Aragó.

"
segon: La defensa d'Oriol Giner.
tercer: La casa abandonada de Gemma Capdevila.

POESIA primer: M'agradaria tancar els 1I11s... de Joana Riera'.

segon:. L'unicorn de Gemma Capdevila.
tercer.: . No sé'qué.:. de. Laura Martíne7_

RECITACIÓ primer: Oriol Giner.

· segon: desert. .'
tercer: desert,

. -',
CATEGORIAB

NARRATIVA :prim~r:·Sense.titol d'Andrea Molina.

segon: ;. desert. .-
· tercep!~desert,I.:
.
POESIA primer: Alegria de Joan Silvestre Pla.
· segon.: . La ainistad..de Leqcia Carceller.
tercer: deseJ;t. '. .i

RECITACIÓ' .-primer: Marc' Pérez.

segon: Joan Silvestre.
tercer: Adrià Monràs.
,
•

CATEGORIAC

NARRATIVA desert.

POES1A primer: Simfonia de Kalashnikov o hora punta a Ramal/ah de

Lluís A. Casanovas. ,J•
•
primer: Lll:1ís Alexandre Casanovas.
segon: Marc Sanjaume.

15
 .,
PREMIS SANT JORDI

SHEIMA Júlia Arogon

Me llama Sheima y soy una niòa marroquí. En esta historia, os contaré como pasé el
estrecbo de Gibraltar, como llegué a España y mi integración aquí. _. '~. 'l'" ,

Era una tarde alegre, bacía un día _soleada y en mi pueblo toda el mundo estaba·
contenta. pero aquel día tan bonito lo pudo e5tropear la peoe noticia que me podían dar.
Mis padres babían decidida rnarcha.rse a España. A mi padre te habían ofrecido trabajo
aUa y teníamos que imos. Era horrible. tendría que dejar10 todo•. mis amigas, la escupla,
los profesares, mi casa, la abuela, ..
0 'i'-:(
:. .,:," .
no
Seria como empezar de nuevo,.y yo podía: asimilar aquella,' ya sabía que nuestra vida
en Marruecos no era muy lujosa, que no tenÜlmOS aguà corriente;·y:que éramos bastante
pobres, pero preferia quedarme aq~í, con mi gente y con mi pueblo. '
Nos ibarnos dentro de una semana, y durante los tres días' siguientes, estuve hacièndo
maletas y poniendo las cosas en bolsas. Dejaríamos' mucbas cosas aquí, qucría
lIevannelo todo pera no me dejaron.
·Esos días estuve muy enfadada con mis padres, no les bablaba y notaba que ellos
estaban tristes por eso. Intentaran bablar conmigo y convencenne. <lEs lo mejor para
todos, allí tendremos una vida mejor..." decían, pero nada podria convencerme, yo
estaba segura que queria quedarme y nada lli nadie me haria cambiar de opinión. . .

El día antes de salic, el puebLo entero nos hizo una fiesta de,'despedida, la mejor fiesta de
mi vida, ceímos, 1l0ramos, bailamos, nos contamos historias y cogí las direcciones de
toda el mundo para escribirles desde allí. Durante aquella :fies!,!, nie dí cueota cuanto lQs
quería: Mas que nada en el mundo.

Y llegó el día. Nos levantamos muy temprano; el soraún no había salido, cogimos toda
y nos fuimos con el coche bacia el puerto. Cuando lIegamòs, nO.. babía barcos, tan sólo
tres o cuatro patecas, pera . ., ., no estaba nuestra
barco.. Se acercó un sèñor dc· los': de las,
pateras a hablar co~\ mi ~padre. No entcndí
nada, porque cstaba mèdio ,dormida encima de
mis maletas. Se pusiecon a gritar, mi padre
parecía muy enfadada. Vino bacia donde
estabamos mi madre, mi hermanito y yo y
nos dijo que cogiéramos sólo una maleta, la
de la ropa y que subiéramos en una patera, que
ese era nuestra barco.
"1 .
¡.y encima· no podiit'~. llevarme rrus
cosas! Traje la maleta y I~~' 'metí todos los
jugu.etes que pude dentro, ~~ .tan sólo cogí una
muñcca y algún rnuñeco de (... mi hermano.
Fue un viaje horrible, tcnÍa mucho frío y el
viento .soplaba fuerte y rapida, silbando en
las orejas, y la mar estaba un poco agitada. El
agua me salpicaba en la cara y mc mojaba
la rapa, cada vez tenía mas ma. Tenía mucho

16
 '.,' I
.• " ~.-.(':"',vr:.! •. '~~»!")· 7ltt,~,;.\'
. ".'. :":.",~;~:~r~'I.;lÏ.~;"~~';}\¡~/~
,.',

PREMIS SANT JORDI

sueño pero no podia dormir allí, estaba temhlando, toda mojada y heladat mi hermanito
no entendia nada, supongo, peco también terna ma y me abrazaba con fuerza, inclusa
me hada un poca de daño, pera ésta vez lo cog[ con fuerza para que no tuviera frío, no
como hubiera hecho en casa, que nos habríamos puesto a pelear.

Cerca tic nuestro barco, había dos paterns mas, que iban con mucba gente, tiritando y
con mantas, como nosotros, había niños, hombres e incluso.una mujer embarazada, que
me miró y me sonrió, dàndome confianza.
No me acuerdo muy bien qué pasó después, sólo recuerdo que llegamos a la orilla.
No había nadie allí y nos fuimos a escondidas..
(fr~gment)
lr premi de la categoria A .

M'AGRADARJA TANCAR ELS ULls... Joana Riera

i no obrir-los mai.

A vegades tanco els ulls, Un dia, al' obrir els ulls,

penso en el meu passat. vaig pensar en un dofí.
No hi trobo res Hauria volgut pujar,
que no embruti la meva ànima, i no baixar mai d'aquell animal,
1 ara, el meu amic,
quan penso en el present, un d'aquells que t'èscoiten,
trobo infinites coses, sense sab.er.-ho, .
que fan mal, que no·saben el que dic,
a la meva vida desgraciada. però tot i així ct;5 feliç.

Començo a plorar, Encara que això,

amb una llàgrima als ulls, no és res més un somni,
i no trobo cap manera de curar-me. i jo vull la veritat,
Espero asseguda al balcó, en canVI,
sola i miserable. estic tranquil' la i dic:
'"Tot arribarà. tot arribarà".
Però comprenc,
que això no és fàcil de passar.
1 obro els ulls i dic:
"Ja passarà, lleugerament amb descens,
cap algun camí
que em.porti la vida bona".
I llavors espero sola, ben sola. lr premi de la categorià A

17
ï;-

!
,I PREMIS SANT JORDI

SENSETÍTüL Andrea Molina

18
 ..
PREMIS SANT JORDI

. ~. -<
......; "
"1.• f."'

f
I

.,.- (fragmeot)
,....., 1r premi de la categoria B
;'. '

19·
¡:---_..... -._..._-- .-.
•>:"••~ ./{/~ •• '

PREMIS SANT JORDI

SIMFONIA DEL KALASHNIKOV

O HORA PUNTA A RAMALLAH Lluís A. Casailovas
Més llum.

Cada barca que solca el ceL. -.•

Cada ocell que s'arrossega...
Cada instant que el vent.di!mara...
Benvingut, això és la gucrra~

!IlP""'"/E~ món desperta mes tard. f.

~ No s'amoïna pa's pel sètge l'

De la mare i }'iñf'Hlt trèmul
A mans de l'home covard.

El cafè dê pell etèria

Es dissol en un .cel blanc;
Foc que plou per via aèria, -.I
_~
JJ
,,, ... ."
I
Rialles de cOntraban. (
..
En multituds de carrers buits
I
Algú s'entesta a proclamar:
"Com el revolucionari can·tava.
Només càl imaginàr.."

Sense saber si somriUre o morir

Venç la por que l'empresona.
L'ànima sagna, el cos tremola.
Quan deixà deser pe",,".? ~. 'o".' '."':
I si imagino UQ mercat. ple? -• .;p
I si amb el cel vull jugar? ", .
O si imagino quan recordo .~
Com el pafe;:va m~ ...

Va anar a vèncer l'enemic

Però la mort es imbatible. ~.
.'.. :
On l'han dut els trets austers
De batalla incombustible?
.....
r si navego
No arribo mes enllà
D'on el poeta va arribar.
En passar el front, llavors m'ofego.
. '.,
La meva ment és torturada; 0_" "" ~ -,_ ~""" ~.-_ _.=_. .
...•".~. ..;.,'.~' '. .. ~"':''''f'''::'''.~.
'o - 'o' ";;~"¡fr:,,,,, ~, ",'o"o:_:A:
. .' '.' -.
La por, alliberada. .-~ o"'l.~.;'
.,\~ ''''~!J!'!~•. ''!.~~.~,-,:.~.
",..-
. .•:~\;JI!"?::
Vull escoltar per darrer cop ."'b7':...JJ'f<!:":'
- --_~::ft~j¡jf1f: '" '",~ '-$"~
..... ,.:, .-. ,J .,

<'" -.
La simfonia de K.alashnikov. .". '.r..:;z;.;p;:.". ":0
#,.;j(.:,.. ~, ~. ~'~~~~~~,,".,
... . "'~'.¿;r ~.;~.\", '. 'l'.~~~~''''''
Més llum. .A:> lr premi de Ja categoria ~ r r'
-/ /7 #' '. #'.5 ~

20
L
 J-':~f":~ ~r':jf;,T"ïfW~:f~~~~7'~~~'
," . ',,"~!'\\"':i"~'

PREMIS SANT JORDI ',i .

ALl):GRÍA Joan Silvestre. Pla

Oscuridad.
Y allí, una lu~, pequeña,
peco que empieza a expandirse,
y crece y se divide yse "multiplica.
alwnbrando toda a su paso.

¿Pero qué es esa luz,

que avanza sin fio?
Es mi alegría,
de vivir un nuevo día.

lr premi de la categoria B

PASSEN DEL cAMÍ Adrià Monràs .consuegrà<.·'

~ "';'" .,.

~ ..... -
.: .'
,:' ::'~~~~.'·:t:··

"
lr premi, categoria B (Fotografia'de la natura)

2}"' ,
 .. "-;'." ,:",.. ..- •

O' _
", "1"'- ,- c... • ~.
I,
PREMIS SANT JORDI , 1." , .;. _ .c·· .' ", •

. , - "" '"

, GEOMETRIA A LA MEVA CLASSE Joana Riera

"
r'
i.
.,', .' .. ¡ -.: : :

,l
"
i \:
.'
••
,,
, "
.: ' ..

I\,
'I
,, I,,
i'

~I
,,
,, I,
•
lr'premi,~'catego'ria A (Fotografia majem'àti,¿à) ' ..../' ~~("_;'. 'L

[i,
,
FRACTALSENPAT~TES . Mercè Oriach
.,.:"
I
,I
!

- ~' ' .
..
.
'~

l,

:,i

! lr premi, categoria D (Fotografia matemàtica)

" ,
i" ,
! I

,
, 22 .,~

i
I"
r""''''
1 LA CRÒNICA
II
fi
l'
El 23 d'abril
~
La mort de tres escriptors
Sant Jordi, cavaller. b{anc. era invocat pels guerrers catalans medievals j la Diada de Sant
Jordi, amb fira de roses que es rega/aven a la persona estimada, se celebra des del segle XY. A
partir de J926, la dictadura del general Primo de Rivera proposa commemorar, coincidint amb
la diada, el Dia del Llibre, perquè Migue/ de Cervantes va morir en un 23 d'abril. Aquestfet. en
comptes de suplantar u.na/esta de to marcadamem català, va acabar reforçant~la.
El 23 d'abril /ja m'arcat í~ ~ida d'alguns' escriptors que "han triat" aquest dia per néixer o per
morir. Aquest és el lligam entre William Shakespeare. Miguel de Cervantes i Josep Pla.

JOSEPPLÀ
Va néixer el 1897 i va morir el 23 d'abril de l'any 1981 i des d'e b~n Jove va-d~obrir "'a
miserable vocació" d'escriptor que tenia, Així, Josep Pla va ser un home unit a les lletres tant
per l'exigència de la seva professió, Pja era penoClisia.· com pel gust pçr passejar, contemplar
l'entorn que l'envoltava, estar en contacte amb la natura i descriure els paisatges i sensacions
que veia i sentia,
Aquesta passió per escriure es reflecteix al recopilar tóta la seva obra: 46 volums publicats per
Edicions Destino, més de trenta mil pàgines escrites! I és que la literatura de Josep Pla es basa
en l'observació i la descripció de la reali~t~ La:seva obra aplega materials autobiQgràfics,'
novel'les, dietaris,llibrcs de viatges, cròniques, reportatges, confessions personals, etc. Entre les
quals' s'ha de deSta'car El quadern iris, Homeno/s."E1 carrer estret ..,

.
MIGUELDE CERVANTES
Va néixer el-1547 i va morir'el·23'·d'abril de 1616. La seva obra fonamental és Don Quijo/e de
la Mancha, que li donà un prestigi literari extraordinari. Tot i alxí, també va escriure altres obres
com Oalatea o Novelas ejemplares. " '
Amb el QuixoÇCervantes va voler ridiculitzar les falses i esbojarrades' històries dels'lIibres de
cavalleries .i, pq' això, ~a conl:faposar el. món fantàstic i, quasi" .màgic' de les novel'les
cavalleresques amb el món real: el paisatge de la Manxa i els herois extraordinaris amb un home
empobrit, que ha perdut el seny llegint aquestes aventures d'herois fantàstics.

WILLIAM SHAKESPEARE
Va néixer el 23 d'abril de 1564 i va morir també un 23 d'abril de 1616, el mateix dia que
Cervantes: Des de jove va començar a escriure teatre i poesia i a dirigir les seves obres en la
companyia i els teatres que tenia, The Globe i Tbe Blackfriars, Les seves obres més importants
són: Macbe1h, El Rel Lear, La comèdia dels errors, Romeo i Ju/ie/a. Somni d'una nit d'estiu.
O/eNi>, etc. A ~ -
. .
Les seves tragèdies i comèdies exploren les parts més amagades de l'ésser humà creant WlS
personatges que ~n reflecteixen de forma esplèndida, quasi perfecta, el psiquisme.
,. . ,'.l"

Patrí~i~E'strade~a, 3i" B, i Joana Palau, 20 ~at B

.-- _ <

23

. ..
t

Els grans escriptors ens han deixat' històries de personatges extraordinaris o

quotidians, alguns d'obsedits pel poder, per la literatura o pel que passa al vernal. Tarz!
se val. 1 si ells agraden és perquè ens parlen de la realitat i ens la fan eniendre "lOlt
'I
més profundament que el dia a dia.
També han deixat frases que s'han mfa! repetint i semblen "escampar un polsim de
saviesa: L'equip de redacció d~1/4 de 7 ha triat aquestes perquè les tasteu. . . ,.'" !I
, >. ij
.,

Sabem el que 50m però no el que podem 5er.

Alguns neixen grans, d'altres fan grans coses, i uns altres es

veuen aixqfats per elles.

---~----------,"" "'--------~--'---
,. . . ,. ..
de Cervantes ,'.

Cadascú sap on li estreny i¡¡ sabata.

,

Més val una paraula a temps que cen.t a.destçmps.

NO HI HA CAP LLIBRE TAN DOLENT QUE NO CONTINGUI RES DE BO.

..,....----------~..,...."'. "'-~-:.-~-~~----- .. !
'.
de Josep Pla

És molt mésdlficil descriure que opinar. Infinitament més. En vista' .

d'això tothom opina.

La primera cosa que es necessita per tenir maldecaps és tenir cap,

En la diversitat enorme de la naturalesa humana hi ha dues

menes de persones: els qui han nascut per fotre els altres i els
qui han de quedar fotuts.

La primera virtut d'un bon gandul és tenir una conversa

abundant i variada.

24
DE LA BÚSTIA
¿Més judicis? No, gràcies.
Ja ho deia el cèlebre Darwin: la vida és
una selecció jutjada 'per la naturalesa.
Anys més tard, l'home ha esdevingUt un
autèntic especialist,a', 'a' dur ,aquests ï
judicis més enllà de la naturalesa i ha
convertit: la seva ~xistència ·en una
veritable: cursa d',obstacles, uns més
estúpids 'que 'd'altres. Producte, '
d'aquesta ,capacitat jurídicocrèativa ha
nascut una ~;nova" prova selectiva que.
s'intenta imposar·els.joves de l'espècie: ';
la revàlida.
.. ' • ": .
. : : " eduç~tius proposats. J és qU~.,'_,els ...
~U
'I
I I . I- .i' . sistema educatiu' a ,Espanya " no .
" tt,,~' ~"'~:J' '. provoquen ·,sinó' l'empitjorament q~l. >.
,~.
Aquest "no)..1'~ invent, (que ja va ~sse.r,
emprat temps 'enrere) és un d'aqucll~
judicis' Ql~S ·ayiat· ,,:;ÏnfructuosdS.:
Bàs,icaQlent, es tra:cUJ"d~arbitrar tots el~
aprenentatges que ~* 'i:alumnes.. ,ban,
assQlit ~J llarg dels dos tortuOSO¡; ~nys
de batxilierat en un so¡',~xamen. ¿I ai.x,ò,
què en~.,vo.t.dir7,¿Vo.l,~ir que, 1,Ul parell
de fulls.,dé;qüesti(m~r:i'..¡;ón.m~s ,valups,q$.
que dQs '.anYs çl'e~tuçli diari? .¿És que: e~"
pot tombar tot resJorç ,d'un estudia!).t
per .tul ,possible examen desencertat?
¿No es té prou confi~I.Lça ell' ~l'sistema
educatiu com per hav~r de testar de npu
si el que s'ba ensenyat està assolit o no,
després de tantes i tantes proves? ¿És.
que es poden anuHar les assignatures
aprovades al llarg de' dos 'anys· '(sis
avaluacions) per un sol examen suspès? .
Moltes inquietuds que els qui imposen
la revàlida dificjlment ens aclariran:
25
Una cosa és clara: aquest sistema pot
convertir-se en' un dels judicis' més
injustos que s'apliquin a un estuqiant l
és que qualsevol alumne que hagi anat,
traient-se totes les assignatures crèdit ,a
crèdit, pot ve,ure obturades l~s s~yes
opcions a 'açc~dir a aprenenJatges
superiors pel fet de no ap,rayar" una
simple p,rova. I si això ,és jusQcia, que,
baixi Déu i:s'ho miri.
Sens dubte, ]a reyàlida ha aixe9at 4na
. gran polèm.ica entre l'alutnl].at. Sindiçats. _.'
d'estudiants i consells . escolar~ h.~!1. fet
sorti.r els joves als ·carrers, peX..
mar¡.ifestar-se en CQntra dels nous' plans'
continüs (i. desencertats) 'canv:is'¡en "ei -:
nivell dels estudiants. Una clara,rn.o~tr~ :..
de la ineficàcia cn la nQstra in~trucci6,.
escolar és la següent: Espanya és el pajs .
amb el nivell . d"ensenyança i ¡
d'aprenentatge més baix de tota la U~ió .
Europea. Sens dubte aquesta:dada DQ é~·
positiva ni per ,al nostre. majestuós' "
govern ni per el.país,(el "nostre"· país)
governat pel senyor' dels bigotis ·.ni, és
clar, per alsjoves; \ "
l~ :
I és que, en realitat, els qui paguen els
deu,res mal fets dels governants són els
ciutadans, en aquest cas el col:lectiu
d'estudiants. Així que, si us plau, no..
més refonnes equivocades, no, més
"inv,ents" estèrils, no més bajanades. i
més solucions efectives. Menys 'apostes,
de futur i més garanties per aL present.
La naturalesa ja ens selecciona :prou
com per esmerçar-nos a instaurar més
judicis inneces'sàriament.imposats.
Frank S:ínchez, lr Bat A
 DE LA BÚSTIA
PENA DE MORT: MORT PENOSA
Crònica sobre ulla condemna injusta
'1)e la força a la cadira elèctrica·j d'aquí a la injecció letal: corn més ho disfressaran?
I com més ho disfressen més lleig; é·s."
En els últims mesos, la comunitat
internacional ha estat pendent de la
situació de la nigeriana Sfiya Hussaini.
condeJIUlada a morir a pedrades per
haver concebut una filla fora del
matrimoni. A la societat li sembla
insòlit que algú pugui ser juljat a morir
per un fet com aquest. Però' allò
realment inacceptable és condemnar
algú a mort, Cap delicte, per greu qUe
sigui," justifica una sentència'·•.:que,.
emprada per la justícia i les lleis,' viola ,'~
per .complet l'Article Tercer dels Drets '.
Hwnans (UTot individu té dret a la'
vida, a la llibertat i a la seguretat dec la
seva persona. 'J, drets que no poden ser"
vulnerats sota cap concepte. 86 parsos
(entre· els quals trobem la superpotència .:
exemplar, EEUU, mantenen encara la
pena de mort, mentre que en altres 20
figura al codi penal malgrat' no· ser
utilitzada.
Les· . execucions són un acte' dc' ~,' ,
violència. La violència tendeix, .a,
generar sempre més','. violè.ncia. ·No
haurien de ser conderrmats també els
jutges que dicten la mort .d'algú? No
són també assassins? La força, la cadira
elèctrica, la cambra de gas o la més
moderna la injecció letal no sóo, al cap i
a la fi, armes?
I,'" La pena de mort DO és més que
I l'actualització d'un codi (el
l" d'Hamrnurabi) que el s, XVIU a e ja
,l',I
dictava: " Si un home ha rebetitat 1'-ull
d'un home lliure, sc' li rebentarà un
uU". Afortun.adament, durant, tots
aquests anys d'evolució l'ésser humà ha
adquirit un deute moral que ha de
, l mantenir amb la resta de societat.
, comunitats racials, ètniques i religioses.
Podem seguir justificant la pena de mort
'i
{¡
"
1,1
'i
I
. .J.:.
SCOTf BLYNSTONE, condeinnat II mort '"
amb el raonament de un codi primitiu?
Poden els sud-americans argumentar UUl
odi als· espanyols' per ,haver-los
esclavitzat fa tres segles? No, perquè es .
tracta de fets cadués_ que,
afortunadament han canviat.
Els governs argumenten que la pena ~e
mort dissuadeix a aquells que podrien
cometre crims. semblants als
condemnats, però els estudis científics
han fallat estrepitosament alhora· de
comprovar aqti~~ta:' h.ip'òtesis.~.~ A[s"
EEUU, per exemple, ·e:s· va produir un ¡
augment de sentenciats a 'mortentre 'els .>
anys 96 i' 99 (es va passar tle45 a '98)
mentre que l'any 2000, aquesta xitra va
baixar a 85. Veiem, doncs, que el
nombre creixent d'execucions·no. va
influir en absolut en els deLinqüents,-que
continuavèn actuant. Això suposant que
tots els·'· cOlldemnats .fossÍh q
\ veritab1.ement delinqüents.'~ . ~ .:' ..'
·"La.... '·.pena. ·de J·'mort ·es ,un·' procés
irreversibl~. Sembla . inevitablé'~:.que .
J
afecti víctimes~ ·innocents.: ··Mentre . la', ;,
justícia hUmana, no' sigUi objectiv~ i ~
infaHible, mai· desapareixerà el' risc de
condemna' persones. ~Íi..o- culpables. Des
de 1973, més de 90 presoners de EEUU
han estat declatats-innocents dels. crims
pels ·quals se'ls havia sentenciat" desprès
d'haver· estat exe·cutats. A-'més~ a molts
països la pena de· mort éS'UJl'ÍnstÍument"
de repressió 'política: a l'Iran, el:~overn
la '·utiLitza per-- eliminar· oposÜ6rs" ~i,·
règim instaurat ·per Honuneynï: Es
tracta d'una' '. -conderrma .. l ' ' 'que
tradicionalment s'ha utilitza contra els
més pobres, contra les minories o les
Els membres d'aquestes societats sovint
26
 DE LA BÚSTIA
són privats dels drets més elementals en
els seus judicis; els és imposat un
advocat d'~fici. no els s6n lIeg~ts els
,
drets; en el cas dels estrangers, se'ls
priva de la comunicació amb les
ambaixades", El 1990 un estudi de
humà, basat en lleis mil cnàries i del tot
amoral i contradictori? Personalment,
estic totahnent en contra de la pena de
mort. No entenc com camps de futbol
han pogut ser utilitzats per fer
execucions públiques a "Afganistan o

! l'Oficina de Comptabilitat General

Americana va arribar a la conclusió que
"la raça influeix de manera fonamental
com s'ha pogut convertir la mort'd'algú
per injecció letal en un espectacle"
televisiu als Estats Units. Em sobta com

I
a / 'hora de condemllar Ull pres a pena
de mort; un blanc no 'rep la mateixa
condemna que un negre, ma/grat se
acusats per un delicte semblant",
Així doncs; és jiisl un mètode· que no'
respecta els drets essencials de l'ésser.
encara un 66% de la població americana
no veu ni sent els argwnents que ara
exposo (d'altre banda, obvis) i recolza
encara aquesta condemna. No ho
comprenc. L'únic que entenc és" que
queda encara un llarg camí per recórrer:
'CAL TALLAR L'ELECTRlCITAT
'QUE ALIMENTA LES CADIRES
ELÈCTRlQUES,

Lluís Alexandre Cas3novas, lr Bat A

La p.rimavera al ~eu pati

Al meu pati tinc ocells

i arbres
,
j. rosers..
, \. '.. . "
.
Dels arbre.s en surten flors,
(

que cauen i en neixen fruits.

Els rosers encara
DO tenen" cap flor
però sí petites fulles,
Els meus pares surten al pati
i arreglen el jardí,
hi planten flors noves.
Traiem les flors velles
i mullem les plantes
amb aigua del pou.
A l'bora de dinar
mengem a fora el pati.
La primavera ens fa obrir
les finestres de bat a baI. '
S'hi passeja el meu gat,
cada dia més enamorat.
José Ciudad, 3r B

27
,
...
 .' ., , .'.' ." ", .. '. '. '.~' '. , .. ...."'T"'F

,
DE LA BUSTIA
,. ,,.
, .

COM FER UNA GRANOTA

.., DE PAPER (QUE SALTA!)
. . ,
.i
,".

,
r '.'
,MATERIAL NECESSARI::
i.
Un full de paper quadrat .

. llEALITZACró:

l, "" '...

1. Marqueu les diagonals. 2. Doblegueu les 3. De les 2 pimtes de la

sernidüigona1s de 2 a 2: Preta agafeu la de sobre i
portant els costats doblegueu'la fins a la
verticals a l'eix central. .,' punta' sup·eoor. <'l'. ·'r.

.' 0-' "., . ..••••

.... '

,[.
.¡!
1)

.,,
,
i
l'""
,I 4. Feu el mateix amb l'altre
costat.
S, Doblegueu la punta
dreta fins a l'eix central.
6. 'Feu' el mateix. amb
l'altre costat.
i
,.
i!
I

'I
,[
jlI 28
:1:
J'
 DELABÚSTIA

" ,
7. Dibuxeu-li cls ulls. 8. Gireu-lo i plegueu-lo 9. Porteu la. P4p~~. dretà
per marcar l' ~ix central. fins a .}'eix central.
.~ .

-'. '.
.'
I, 10;,,· Feu el mateix amb 11. Doblegueu-lo per la 12. Feu 'el mateix amb
l'altre costat. meitat com indica el l'altre costat. '.
l dibuix.
l
I

¡
J
~

¡
J
.
.
13. Doblegueu-lo per la
meitat com indica el
,dibuix.
14. Gireu-lo i doblegueu-
lo per la meitat cap a
vosaltres.
15. Pressioneu el 110m
veureu com. salta.

Juditb Trejo, 3r B
1

29

~ ...
 .¡;;;
,
DE LA BUSTIA

SI VOLS LLEPAR-TE ELS DITS...

La majoria de joves d'avui en dia no saben ni fer un ou ferrat•.. Però això s 'ha acabat!
Us donarem les millors pautes i ingredients per preparar un plat exquisit. "1 quin plat
podríem prl!parar? ", us deveu estar preguntant. Doncs un plat que agradarà quasi a
tothom, sorprenent, ràpid ;fàcil de preparar:

ARMAND AMB XAMPINYONS l SALSA DE TOMÀQUET ..

INGREDIENTS
lOOg d'Annand (tindrem Annand per uns quants àpats).
Salsa ae tomàquet. .
Una ceba (ben rabinsa).
I o 2 safates de xampinyons.
Sal, nli, 3 o 4 grans d'alL (I un xic dopaciència).
Pebrot vennell.

PREPARACIÓ

1r Tallen l'Annand en trossets molt petits. (Això pels deures...).

20 En una cassola amb oli, poseu-hi la ceba trinxada i després els aUs a làmines. Feu-ho
enrossir i enretireu-ho del foc.

3r En la mateixa cassola (tingueu en compte que per coure l'Armand ha d~estar molt i
molt calenta), s'ha de posar sal per la vorà (perqnè no pugui sortir com els cargols).
Poseu a fregir l'Armand, fins que estigui WIa mica cremadet (sense compassió...). ,Quan
estigui llest deixeu-Ió en un plat a part.. ~_

4t Lamineu els xampiI~.yons ben fms i feu-los coure en la cassola amb més oli fins que
hagin reduït tota.1'aigÚa. Tot seguit tireu-ro el pebrot vermell i, quan sigui fQfÇa tou,
afegiu-hi els alls, la ceba dauradeta... i la paciència:

5è Quan la salsa comenci a bullir, s'ha de remenar amb una cullera de fusta (perquè no
s'enganxi). EQ el moment que estigui al punt, tireu-hi la carn, ja cremadeta, de
l'Annand, la rectifiqueu de sal i deixeu-ho coUre tot junt uns 5 minuts.
l'
.o' 6è Apagueu el foc i enretireu la cassola.

,
¡I" QUAN ES MENJA
I M~ntrc feu
deures de tecnologia.
,
'~
.11
II

30
 .',0,.,.; _,,,,,.,.',, ."J:o' .... "~~'''''', ,"

DE LA BÚSTIA

DECÀLEG DEL MAL ESTUDIANT

Quan arribis a casa has de mirar la televisió, així et culturitzes més que no pas fent
deures. . ,

Repta el professor i recorda que l'alumné sempre te la raó.

No estudiïs: tenir estrès, no és bo per la salut.

Demana sempre segones oportunitats. Si no ho aconsegueixes, plora.

Fes-te el malalt tantes vegades com puguis a l'any.

Has de pensar a casa i, si pensar et cansa, sempre pots dormir a classe.

Canta a classe de música. És bo airejar les cordes vocals.

'No estúdiïs pels exàmens, de tota manera et quedaràs en blanc.

•
.: G'4ixa -l~s taules, si t'enxi~peD, digues que tapaves 'un forat que no et, dcixa~a
concentrar.

\, No portis els llibres: no és bo per a la salut, i menys, per a·l'esquena.

Georgio3 Sape03, 3r e

GJ,UNS FRASES DEI,. ~R.OFESSO;RAT " .

'I . ," .'

1 " A veces, os saUs de Guatemala y os metéis en guatepeor."

2 •• Nos estamos espesando como si fuésemos bechamel. Scrcnémonos."
3 .. No paso la gorrita porque no 1a he traido." (Ma.ria Martínez)
4 " Si no entra per un lloc, entra per un altre." (Merce Travé)
5 .. No hi h3;.exàròens xl!,ngos, sinó ~lumnes incompetents." (Jordi López)
6 .. Les coses si Jto es practiquen es perden." (Josep Boms, practicant)
7 •• Quanta més excitació, més llarga es va fent, fms que arriba un punt que es
para, i per molt alta que sigui l'excltació, s'escurça." Pasqual Calbet, tecnòleg?)

8 "Si te has copiado bastante, te pondré un Bustamante.

Si te bas copiado nonnal, te pondré un Bisbal.
Y si te bas copiado poca cosa, ¡te pondré una rosa'"
(Josep Galera, addicte a Operación Triunfo.)

Frank Sanchez, lr Bat A

31

=--..... l
 .. .~

..
"-'

XAFARDERIES

ENS AGRADARlA QUE FÉSSIU AQUESTES PREGUNTES A EN BERNAT

RODRÍGUEZ, DE SEGON DE BATXILLERAT. .

-Quin és el teu nom complet?

-Bernat Rodríguez Candel.
-Quina edat tens?
-17 anys.
wQuin dia és el teu aniversari?
-El 6 d'abril (Dollcs ja ho sabeu, se l'ha defelicitar.)
-Tens xicota?
-No (Ens agrada donar aquest tipus d'informació).
-Què estudiaràs? Quina carrera vols fer?
-Cuina. Restauració i hosteleria. (I a més sap cuinar i
1010· . -, ,
-Quin és el millor regar de Saot ValeotÍ que j'
fet mai?
-Unes ulleres de snO\y.
-Què és el que més t'agrada d'·una noia?
-Que em tracti bé. (Sembla fàcil. ·oi?).
-Què.és.el que més t'agrada ~e tu?
-Estic orgullós de ser tal com sÓc.
-Què és el millor que saps fer?
-No bo puc dir. (Ui, ui, uL)
-Si poguessis ser alguna cosa, què series?
-Un entrepà de pernil salat. (Quina gana que tenim!)
-On et compres la roba?
-A la Bunker 11 BCN.
-Quan vas començar a fer break dance?
.
-Fa un any i mig. .
["
~Què és el que t'agrada més que' et facin?
-No es pot dir. Censurat. (Ho haureu d'encertar
vosaltres). ;\ .. "
-' .. ".,

HE VIST QUE ALGUNES ALUMNES DE TERCER (MARTA COLL,

PATRÍCIA EST~ERA, JUDITH TR,EJQ) ESTÀN ENGANXADES 'A LA
CABINA TELEFONICA DE BAIX, CADA DIA A L'HORA DE PLEGAR.
,. VOLDRIA SABER QUINA mSTÒRIA ES PORTEN ENTRE MANS.
"
-Què feu enganxades a la línia? "-
¡. -S'ha d'aprofitar si hi ha nois bons a l'altra banda. A més, a casa, si truquem, ens
renyen. (No ens estranya, deveu desequilibrar eipressupostfamiliar.)
-Sou addictes als telèfons?
-Som molt addictes a la cabina i estem desesperades perquè s'ha espatllat! 11 (No pot ser
que abans es pogués tr.ucar amb facilitats econòmiques i ara això s'ha acabat?)
-També hem pensat que voleu recrear la pel Icula Matrix?
-No tenim cap interès a entrar en un món que no ens agrada.

32

I~
""'""",:X 'rt.'.. ,.,.'5;".: ".,!;:":!"!';:.,'I5t"¡· o~ .",

,
f,~':"
I ..
..~. " :.

LA PREGUNTA
.

I -QUÈ ET FA PLORAR?
Podrjem .dir que tots plorem per alguna cosa: Ja mort d'algú, quan ens peguen,.
quan suspenem un e~amen... a Ja fi,.per algun Il).otiu o un altre, alguna vegada ~em
plorat. Però algunes p~rsones, com els nois O els· homes, acostumen a tenir el seu
orgull una mica pujadet de to, i van presumint de que e!ls no han plorat, Oper dir:-
ho amb més certesa, que mai ningú els ha vist plorar. En aquesta edició de la
pregunta indiscreta,.pretenem demostrar que no és així ben bé...

I .,
j
1
I
~
ij -La mort. (Xavi Gràcia, 4t B)
1 (-Que tràgic.")
-La ceba, és automàtic! (Toni Giner, professor)
1 (-Quin motiu més profUnd... )
j -Veure les notícies de la tele. (PatriCi Boira; cI conserge)
(-Això està bé: un consergepo/íticament correcte.)
j -Jo me'n ric de tothom! (Eduard Saus, l'altre conserge).

l (-La diversitat comença a la consergeria).

-Quan em fan mal. Perquè jo no ho faria. (Mònica Jurado, 4t A)
(-1 qui no?)
-Una festa sorpresa, ho dic per experiència...(Lídia Uinares. 4t A)
(-Això és veritat.) .
-La peHícula Romeu i Julieta de Baz Lurhman. (Cobi Guirado, 4t A).
-Que em trenquessin tots els ossos. (Luis García, 4t A)
(-Ai, quin mal i quina resposta més animal).
-Que m'arrenquessin els dits de la mà un a un. (erisuan. Orihuela, 4t A)
1 (-Un altre de sàdic).
1. -Quan alguna cosa em fa molta ràbia, em desfogo plorant.(Carlos Vicea, 4t A)
,,
.1
(-Així se't netegen els ulls...) .
,
"I -La peI-Jicula Angeles perdidos, ploro "3 moco tendido"! És la història d'uns àngels
que es queden orfes, van a famílies difere.nts... (Mercè Oriach, professora)
(-Caram, quina història...).

I
~ 33
"
 • t-- '\',~'
<""O _~"'"

ENTRETENIMENTS

IL·LUSIONS... IL·LUSIONS ÒPTIQUES

I La vista ens enganya, Segur que més d'una vegada eliS hem preguntat si els slmtifs ens
ellganyen, Hi ha moltes imatges que elis demostten ,que el que veieni· a primer cop'd 'ü//
1
1 no sempre es correspon a la, realitat. La percepCió" és tramposa, per aixa soviht 'ens,
equi.voquem,· , ~' ~. :..
~ ..
ELEFANT GOS

"'j~
""'I ~".
~.'
f, ~
.'

~~~f~
Ii,
li

El sentit comú ens diu que un'elefant

té quatre potes. Quàntes n'hi veieu
•••••••
Tot i que això no és un gos, tothom l'hi
veu. 'Per què? Per'la'senzilla raó que'
en aquest? quan mirem tendim a omplir els forats
que facin falta pe{ completar la imatge.

",',
'. '.' '
QUA,DR)JS lLÍNIES" ,- ~,

.- '," :.", ,,', -', "', '; ,",

I
;1
, ' .. , ,,.
, '.

:.1
I..
:'1
. , r-
Iii J• LJ . I
Diries que les línies són paraHeles, oi? Doncs bé la vista t'ha enganyat una cop més.
,.I'!!

,
"I
·'1

W 34 .