1" 1

11111
-

C~" •
/J • •
_ }~:;:

,ó

11111

? , Ch r~ tia n CaujeUe -_
;.- .. JQéin..Eontcuberta
i· •· f1.adu St~rn=- .
et- -

L-
u

.,_

·- -

.g,
-- / . ,.___J
=-; -
=--- - ;.=--
-~
LA UBIQ J
DE LA IMAlGE

,DEBAT
A LAXAR
Christian Caujolle
Joan Fontcuberta
Radu Stern

Joana Hurtado, coordinadora

 19

,
ta
Per on comenfar? - Joan Fon tcu ber enf~on -
itzo ns de la cien cia- ücc ió apa reix de forma rec urr ent l'ar gum e~t de 1
En els hor s de gmy~
nes . Ordinadors, robots o altr es upu
tam ent entre els hum ans i les ma qui han creat. Avm
rebel·lant-se contra aquells que els
tecnologicament complexos acaben
no pati m tan t una inv asió de ma qui nes com una invasió d'im atg es: ima tge
s :ue ,no es
en mn ocu a-
nostre paisatge, ésa dir, no com pon
limiten a constituir passivament el beH ige ran ts.
((iconosfera», sinó que ens res ulte n
ment el que els teorics anomenaven la am b aquelles
prepara ma nté fori;a par aHe lism es
La posada en escena del combar que es esta ven al
s de cien cia- ücc ió: al prin cip i les imatges ere n escasses i costases, i
historie bava hav ent -
liferaven en excés i la hum ani tat aca
servei dels homes; al fmal, pero, pro ting uts o
la de fun cio nar com a sup orts de con
s'hi de supeditar. Sembla que més enl ma i, com les
a sub stit uts de les cos es, les ima tges cobren una consciencia aut óno
com tres vides .
es rebe ls , des pleg uen una cap acit ar per afectar dec isiv am ent les nos
maquin rial les ima t-
.vero les imatges; a l'era pos tind ust
Fins a !'era industrial, nosaltres explota exp erie nci es
n models de conducta, con dic ion en
ges ens exploten a nosaltres: impose
tra personalitat...
i punts de vista, ens usurpen la nos disculpeu-
est dic tam en us sem bla plau sibl e i no exa ger ada me nt apocalíptic,
si aqu tat de les
que més em preocupen : ¿és la ubi qüi
me que ent ri directament en els temes s», el que cal
nom és uns det erm ina ts usos «viciat
imatges, el que les fa temibles? ¿Són de resis-
e? I el més imp orta nt: com pod em establir, am b eficacia, pol ítiq ues
combatr
tencia?
Per on voleu comeni;ar?

jolle
Un canvi d'e poc a-C hri stia n Cau cs. I el
de vist a d'en Joa n i les sev es pre gun tes no són en abs olu t apo cal ípti
El pun t
a rea lita t del
olu ta la ciencia-flcció, sinó a una nov
tema que tracta no ens rem ete n abs
rad ica lme nt
con tem por ani . Un mó n en el qua l la funció i el rol de la ima tge són
món
a de veure i de
ant un segle i mig , la nos tra ma ner
diferents dels que han fun dar , dur
foto gra fla al
ar. El can vi mé s rad ical és est ruc tur al: hem pas sat del tem ps de la
mir nar o de
. I me ntre la foto gra fla era una ma ner a de rep res ent ar, de qüe stio
de la imatge t un dels ele -
a dis tan cia , la ima tge ha esd evi ngu
desc riure el mó n tot ma nte nin t-lo
a ma ner a que
s con stit uen ts de la soc ieta t en que vivim i evolucionem, de la ma teix
mem
es . Comencem
del petroli o altres primeres ma teri
els fluxos fmancers o les fluctuacions me nt en que
l'eu ro «val» un dol ar i mig , en un mo
aquest dialeg en un mo me nt en que ges , que
ril de petr oli «va l» mé s de cen t dol ars , en un mo me nt en que Getty Ima
el bar
vin t any s, ha
me rca r de la fotografla els dar rers
ha e5rat un dels principals actors del
 20

.,
e s ta t c o m P ra t p e r u n 1 o n s d 'i n v e rs ió p e r d o s m
s n o rm e s d e , il m il io n s d
1 . h a n e s ta e d o la rs . Viv
le e conom1a t a lt e r a d e s , im
en el qual e en
. , é s v ir tu a
la n o , l abans d e s e r « re a l» 0 m .
a te r ia l. E- s
l v a lo r, a fa v o ri t u n rn,
e n a q u e s t rn , , on on
im a tg e e s d e s 'a ü r m e n . rm a o P
n o n le s q ü e espeer l
s e n v o lu p e n tg e s q u e s o, . sr
, CU
- m é s le s im
a tg e s a n im . d e s q u e le s q u e
n 1 g u a lr n e n
t u n a q ü ions de l -
a r e s te n f ix e . e st ió
d e l fr a c a s d s - 1 a l v o lt a a.
e la p re m s a i d e l' e d ic ió im p n t d e le s qua rnerca.ntn
resa, es de ls
e c o n o m iq u e s e n v o lu p e n
s. e s p e c ta c u la rs ' a causa.
M e n tr e c o n . b
n n u e m m ir a n t l' o n a d a d 'i ataUes
la n o s tr a «v 11 m a tg e s q u e e n s ro . .
e a» c ult u ra d e c o n s u m id o deJa 1 ens a
. , rs d e fo rr o ss e g a
.
c o n s c ie n c ia d 'u n c a n v i d 'e p to g ra fl a , c re e q u . , amb
o c a d e c u lt e Ja e s h o ra
h e m v1. st m a . fo to g ra fl e s ' u r a , p o ts e r. de prend
1 s in ó n o m é s J a é s h o r a ta re
rn b é d e sa b
la se v a part1. . aci·o' d 'u n • la s e v a p o s
a d a en forma,
e r que no
c p u n t d e v is
v o le m re s is ti 1p ta q u e n o
e
la s e v a utilitz
acio'
r p e rq u e c re ' r a n e c e s s a r ia r n e n t e l
ie m q u e la re
l' e x p e ri e n c ia
fí s ic a , ti n c la c ió a rn b e
l
d e l fotograf .,
la im p re s s ió r e al ha de co · 81
e in a e x c e p c io q u e n ti n u a r fu n
n a l p e l q u e fa h e m d e d ir d a n t- se en
a la re la c ió ta m b é q u e
i d e fe n s a r- la amb el rea la fo to g ra fi a és una
e n fr o n t d e l l- q u e e s ta
que o fe re ix a que passa a d e s ll ig a d a d e la v e
q u a ls e v o l d e v u i e n d ia . ri ta t-
tr a A rn b e l d ig
re a l. 11a ra p n s rn e tr e le s s ev e it a l, a rn b la
id e s a h a e s d s ir n a tg e s , p o ss ib il it a t
e v in g u t e l p el món esde
p ro p u ls a vers ri n c ip a l v a lo v é m é s v ir tu
la c a ta s tr o fe r. T o t, d e s e a l que
polítics a m b . V ir il io ja h g u id a : v e ll
la im a tg e h o o v a v e u re , fa s o m n i que ens
c o n fi rm e n a rn é s d e v in
Existeix u n a v u i. t a n y s . I e ls jocs del
fo rm a d e re s s
fotografs q u is te n c ia , p e
e c o n ti n u e n ro q u e n o tr a b a
a fl rm a n t q u e l s e u ll o c e
tació del re a l. e la fo to g ra fl a é n la so c ie ta t:
P o ts e r l' ú n ic s u n a la dels
les coses , a fu a m a n e ra d e re s p e r ti n e n t m a n
m a r e l n o s tr is ti r - p e r o e ra d'explo-
e re b u ig a la , e n s o rn c a
ra p id e s a ir n p a c ;o s ? - s e ri a
p e ra n t. a le n ti r
Una epoca
d 'i d o la tr ia
- Ra d u S te r n
Fa m é s de d e
u a n y s , v a ig
V
. evey que c o m p te s s demanar a
in e l a lg u n s e s tu
Jecte de 5 m in n o mb re d' 1· d ia n ts d e l'
. . u ts a p e u ) L rn a tg e s q u e . É c o le d 'A rt s
v e 1 Appliqués de
pet1ta i e n u n · ·
· a m 1 t) a n a e n e n tr e l' e st a c 1. , .
. a z o n a rn o d e ra a p ro x ir n 0 1 l' e sc o la (u
g ra n c iu ta t? e ra d a m e n t a d a rn e n t d e n tr a -
c o rn e rc 1. a l. 5 0 ir n a tg e
O u a n te s ir n s , e n u n a o.u ta t
A
i aixol m. e u e n te n d re e l ~ a tg e s h a u ri
e n v is te n u n
s1 n o l
,
e ' com b a t a . a
st
que c o n st it u e ro p e rd e n t m b le s 1 m a tg e
. . . s n o e s p re p a
possible (i dee ix e n la ic ' 1ª· No n o m , . ra , h i s o m a
. . o n o s fe ra . e s h 1 h a la p ro li fe d in s de ple,
Fenton a m b las1t3able) e n s e n ,
' s in o ta rn b , , ra c ió fí s ic a
yar N e 1 e n o rm e d e le
, b .
ce1e re im · o rn ,
e
e x te n s 1.0, d e
ls , . s im a tg e s
a tg e de la s c a l c o m p a ra b m ,
1 ts d e l que es
m a, a rr e n c a d r le s im a tg e
s d e g u e rr a
a d u ra n t l' u de Roger
d e setPr
 21
LA UBIOÜITAT DE LA IMATGE. DEBATA LA XARXA

per veure el camí recorregut. Les imatges s'han infütrat pertot arreu i cap territori, ni
el més íntim, no pot escapar-ne. Per molts, l'emancipació de l'adolescencia comen~a
de forma ritual amb una invasió lliurement consentida d'imatges de cantants, actors de
cinema i rappers en l'univers de les habitacions infantils. Al Concili de Nicea, l'any 787,
els teolegs van fer la distinció entre la proskynesis, la veneració que els fldels podien
consagrar a les imatges pietoses, i la latría, l'adoració que estava reservada a Déu. Avui,
aquesta distinció ja no funciona i imatges de tot ti pus, des de les del Che Cuevara a les
d'Angelina Jolie, són adorades pels seus respectius devots.
Ens trobem a l'inici d'una epoca d'idolatria?

cosmetica semiologica - Joan Fontcuberta

Dones contra el culte idolatric, sacrilegi! Contra el vertigen dels fluxos iconics, pausa
crítica! Per il·lustrar-ho, em ve a la memoria un treball de Robin Collyer, un artista ar-
relata Toronto que s'ha donat a coneixer en els ambits de l'escultura i de la fotograf1a.
En el passat, autors documentals com Walker Evans o William Klein, en ocupar-se
d'un paisatge urba progressivament imposant, s'obsessionaren ambles irnatges de la
publicitat i els reclams comercials. La ciutat esdevenia, segons un terme preuat per
Barthes, «l'imperi dels signes», un entom que la fotografla celebrava sota la influen-
cia de la cultura pop i la fascinació vers el pes creixent dels mass media. La mirada de
Collyer ens vol prevenir de l'excés. Per aconseguir-ho ens mostra panoramiques
de zones característiques de les urbs nord-americanes, amb els cables travessant el
cel, els grans plafons publicitaris, els retols comercials, els senyals de circulació, etc.
Són fotografles intranscendents i anodines, pero sempre hi ha un detall que no passa
desapercebut a !'espectador atent: hi falten les imatges i els textos. En efecte, l'allau
de signes lingüístics que indefectiblement ens envolta i aclapara ha desaparegut, i hi
resten tan sols superficies buides, espumejades a vegades amb graflsmes i logotips
residuals pero ja desprovei:ts de sentit. Mitjan~ant el retoc digital, Collyer s'embarca
en una operació de cosmetica semiologica encaminada a polir les fa~anes residencials i
comercials del món postindustrial. Eradicada la pol·lució iconica i lingüística, la ciutat
retorna a un estadi pre-sígnic, a la situació primigenia de les coses no contaminades
perles imatges, despullada de la saturació semiocratica. Collyer, en fl, allibera la ciutat
de l'autoritarisme amb el qual se'ns imposen el missatges.
El seu gest , a més, conté en el rerefons una serie de qüestions cabdals: ¿Podem
desactivar les imatges amb altres imatges? ¿Queda l'acció de l'artista limitada a l'or-
dre del simbolic? Té la imatge una utilitat més enlla del testimoni? ¿Aquestes accions
puntuals poden tenir veritablement un efecte proülactic?
 Jmatges i imatgeria - Christian CaujoUe
rab le pro voc ado r que acab a teni nt ra,
Com sem pre, en Joan exa gera , incu . . . o... Els dos
men t les per tme nts 1matges de Rob ín e
vam desc obri r sen s dub te al mat e1x mo ollyer
el que esta esb orra t en les ima tges no és ,,n , ·
Nom és que jo no les llegeixo com ell: ames »
trucció de
ns, abs urd a per d 'altr es, aqu esta cons
el text . Que da aqu í, este tica per algu
. El que
env ai't la ciut at, 1a mar que n, l'ocupen
«llocs» -ja que no són esp ais- que han
és per
cies , hag in esta t crea ts en la ciut at nom
m'in tere ssa és que els espa is , les sup erfi
esd eve nint elements estr uctu rals de la
ciutat.
acollir textos i eslo gan s, i que acab in
d'una
tit- fm s qua n?- sup ose n la victoria
Les para ules que enc ara tene n un sen
de
unic ació . Ja no som en un rnón que «ha))
«ocupació» de la ciut at per par t de la com
Seguim
ó de tren car la seva lógi ca econ ómi ca.
crea r espais de corn unic ació a con dici
de vos-
un món que es basa en la ima tge. Qui
-ha ven t esde ving ut dep end ent s- en
de
fasc inar per la pos sibi lita t, inst anta nia,
altre s ha resi stir a l'iPh one ? Qui no esta
caldra
rd que sera tan rapi dam ent obli dad a que
tran srne tre a l'alt re una irnatge de reco
da, de la
at de mem oria ? Mem oria , d'al tra ban
destruir-la per conservar la seva cap acit
es de ,1capacitatH tecn ica i no de sent it.
qual ja nornés ens en preocupem en term
amb altre s ima tges perq ue la crítica de les
Cree que no podern 1,desactivan1 les imatges
dedi-
lira mai , excepte si es crea una estructura
imatges que circulen i són consurnides no asso
. Caldria
de l'entertainment, del joc arnb les imatges
cada a aixo, el flux incessant delconsum,
ques ,
man era per tal que aquestes imatges, criti
declarar la guerra ... O bé, caldria trabar una
a un maj or nom bre de pers one s.
fms i tot altematives, fossin accessibles
rencia entr e ima tges i ima tger ia .
Hauríem de reflexionar sobre on rau la dife

u Ster n
Massa ima tges mat en la ima tge - Rad
i la seva ,1cosmetica semiologica11/
Interessant exemple el de Robín Collyer
orcional a la seva lleg ibili tat. La profusió
La profusió d'imatges és inve rsam ent prop
edei x
sent ir sem iotic del term e, que ens imp
en si mateixa actua com un ((soroll», en el '
· · yer esdevenen mes
veure-hi! Desprovei:des de con t'mgu t s, 1es 1matges 1,bmdes11 de Coll
«visibles» que abans.
· tge apare1x • en un mon . ple d'im atge s, un
, Ja
de la constatac1·0' que ca da 1ma
. int .
Part
. s Bru ggm ann ja no en té prou amb exa min ar
altre Jove artista , el fra nco-sms , Matth1a
. , , ,
que pret en fer visible la relació entr e la
nova
la relació de la fotograüa amb e1rea1, smo
. .
imatge i les imatges que exi•steixe n abans de la seva creació.
a
s Bru ggm ann formen part de la categorí
.
Aparentment, totes 1es otos de Matth1a
ti
d1 ns diñc ils:
e reportatge i han estat rea¡Itzad
·
es sobre el terreny, molt sovint en condicio
. , ,
1raq, Ham , Som alía L'eti d l da en escena, cap
· ca e fotoreportatge es respecta : cap posa

Jj j
 23

Matthias Bruggmann.
Baralla detaverna a Sracholisya, Ucra'i'na, als a(ores
de la zona prohibida deTxernobil, 2005

L'alcoholisme, que és endemic a tota la zona de

Txemobil , redueix encara més l'esperan~a de vida .
 •

24

11

Matthias Br ug gm
an
La policía deté uns saq n .
uejadors , Haití , 20
04
Proliferen els sa
queigs després
la caiguda de Je de l'a nu nc i de
an -B er tra nd Aris
expres id en t d' H tid
aití. La policía de e , el de st itu 'it
ap rof1ta \'o casió Po rt- au -Prince
per in te nt ar reco
ca rre rs , que ha n nquerir els
es ta t du ra nt dive
a les man s de ba rses se tm an es
nd es dels ba rr is
qu e s'a nom en en de ba rr aq ue s
a si mateixes «c
o qu imeres . hi m er es n,
LA UOIQÜITAT DE LA IMATGE. OEBAT A LA XAAXA 25

manipulaci ó després de la presa . I tanmateix , cada vegada, la seva imatge no només

ret compte de l'instant fotograflc sinó que evoca voluntaria ment l'estil d'un fotograf
conegut o, de vegades, fa directamen t referencia a imatges ben conegudes. En el cas
d'aquesta imatge de Txemobil, realitzada el 2006, un enfrontam ent entre dos borratxos
sortits d'un bar - fet recurrent en una zona on l'alcoholisme és endemic- és fotograflat
d'una manera que ens remet sense cap dubte a les celebres posades en escena de Jeff
Wall. lnvertint les relacions, l'escena real ens remeta la flcció de la posada en escena.
Així , Bruggmann desconstrueix el mite d'una fotografla que oferiria un contacte di-
recte amb el real i ens recorda que tata fotografla té un doble referent: el del seu tema
i el del món de les imatges que l'han precedit.

Es pot ser iconoclast a?- Christian Caujolle

Rapidame nt-i a causa de l'insomni. ..-, una petita observació sobre la contribució,
sempre tan elegant i cultivada, d'en Radu. Té tata la raó de subratllar fms a quin pum
la nostra relació ambla imatge ha estat fundada, des de fa segles, sobre la manera com
les religions l'han successivament utilitzat (promoció) o prohibit (una altra manera de
promoció «contra»). Em temo que si hagués viscut al segle xu hauria estat iconoclasta.
I l1auria tingut un sentit. O hauria estat, en tot cas, una presa de posició.
Avui, només puc ser iconoclasta si decideixo fer-me eremita, instal-lar-me en un
ashra m en una regió del Tibet no controlada pels xinesos, tallar amb tot el que fa el
món contemporani. Ser iconoclasta avui exigeix simplemen t una retirada del món.
Me'n recordaré durant molt de temps de la meva estupefacció, fa uns quants anys, en
arribar a un poble ai1lat de Laos, quan vaig veure, a l'únic comer~ de la vall-botig a de
comestibles, estanc, restaurant, casa d'hostes, provei:dor de guies, farmacia i moltes
al tres coses, a petició-, unes bosses de pla.stic que estaven a la venda coma article rar
i que portaven l'efígie de Leonardo di Caprio!
Comes pot ser iconoclasta, sense fer-se terrorista, quan la imatge ha esdevingut
un element constitutiu , essencial, motor de la nostra societat de principis del segle
xxr? Malraux, de qui no tinc gaire bona opinió excepte perque va inventar a Fran~a la
idea - queja s'esta disgregant - d'un Ministeri de Cultura, deia que el segle xx1 seria
religiós o no seria. Andy Warhol deia que cadascú tindria el seu quart d'hora de gloria
- cosa que podríem traduir a !'hora YouTube per un quart d'hora d'imatge (pero és
massa llarg ... )-. Els dos tenien raó, es van anticipar a un món que han contribu'it a
formatar. I nosaltres som aquí, impotents davant les imatges que desfüen, queja no
tenen sentit, que són alhora mercaderia i crida al consum.
Com ser, avui, iconoclasta?
 26

Reconeixem ent sobre conei xeme nt - Joan Fontcuberta

No puc estar més d'acord amb el que acaba de dir en Radu.
I ho subscric t
, .
:, r.iexió
l i:: 1., . com des de la practi ca. Per exem ple, en un trebal l recen t meu ant des de la
,
qu es ,ha
blicat sota el títol de «Pa1s . , . (L d . PU-
atges sense memo na» an scapes w1thoutMemory A
Nova York, 2005), creava imatg es virtua ls d'aparenc;a convi ncent ' Perture
ment fotorealista mit:
jan~a nt un programari d'apli cacio ns topog raüqu es, un scene
renderer. Aquests tipus de
so~wa res, com els simuladors de vol, propo rcione n una experiencia iHuso
ria de l'espai,
amb tots els seus accide nts geogr aücs, a base d'inte rpreta r
dades cartograflques ex-
pressades en cotes de color, corbes de nivell, imatg es de sateH
it o el que sigui. Ésa dir,
transf ormen una imatg e bidim ensio nal en una altra imatg e
tridim ension al, seguint
les instru ccion s de determ inats codis d'inte rpreta ció. El progr
amari esta concebut per
fer elevacions del terren y a partir d'un input, un «mapa», que
1i ha de ser subministrar
per !'operador; pero jo frustr o aques ta expectativa i el forc;o a
interp retar un paisatge
ja existe nt: un Tume r, un Friedrich, un Cézanne, un Westo n,
un Duch amp ... El pro-
grama ri, engan yat, fa un paisat ge d'un mapa que en realit at
ja era un paisatge. El
rerefons obvi d'aque st procés de reciclatge és que per fer un paisat
ge avui ja no ens cal
!'experiencia directa de la natura , sinó !'experiencia de les imatg
es previes que ens han
ajuda t a forjar la idea que tenim de la natur a. Les imatg es es
retroa limen ten. Vilém
Flusser explicava molt graflc amen t que les imatg es són panta lles
carregades de sentit
que s'interposen entre nosaltres i el món. La realit at resta alluny
ada i inaccessible ,
i no tenim altra opció que reaccionar i fer vida amble s imatg es,
que consti tueixe n una
metarealitat, pero almenys una metar ealita t accessible. Si a la
caver na platon ica les
imatges eren simples ombres, ara esdevenen construccions ideolo
giques molt comple-
xes: ja no són el mer reflex del món, sinó que, com ja hem dit,
arribe n a supla ntar el
món i ens sumeixen en un estat d'«aHucinació» (Flusser dixit).
La creació contemporania no pot obviar aques ta circum stanci a.
Pero hi hauri a dos
aspectes a considerar, de matís , si es vol. Per una banda , hi ha
un marc de cultur a
visual que ens condiciona. Sempre ha estat així, des d'Altamira i
Lascaux i els produc-
~ors d'imatges ho han assum it amb natura litat, fagoc itant de mane
ra e;pon tania les
imat~es llegades pels seus predecessors, com també herete n idees
canvia quan l'impuls natural d i valors . La situac ió
. ,. . , ·, ·
1cnt1c. A1xo s'ha fet p l' e recuperaoo 1 transforrnació esdevé un acte consc ient
b
. . ª es so retot
gmahtat canonitzades perla M d des .
de la invenció de les nocions d'auto ria i d'ori-
0
,.
sota l 1mpuls de les propostes emita t. Recordem com al llarg dels anys vuitan ta
la parodia d . t ,
, e 1a cita de l'aprpoS· mode•,
mes, la fotogr aüa va viure !'efervescencia de
.
Sherman amb ' . opiaCio, del pa st1 che, de la copia, del plagi. .. De Cindy
e1s seus Film Stills a Sh . .
erne Levme reprod uint desca radam ent Walker
 27

)oan Fontcu berta. LandscapeswithoutMemory, 2005

A baix : Man Ray / Marce! Ducha mp.

A dalt: Joan Fontcu berta.
Eleva ge de poussiere (Le Grand Yerre) , 1920
Orogenesi: Man Ray / Duchamp, 2004
Tiratge a la gelatin a de plata. 21 x 40,5 cm
Gelati nobrom ur de plata. 75 x 100 cm
 V
_l
, __A
i~

.
.
i~,;~·"-
~
, < - ~ ... ~!....
r;:: ·;~~·~-

A dalt: fotograf1a original venuda a Sotheby's A baiJc la mateixa imatge, manipulada,

de Nova York !' u de desembre de 1993. Esta datada tal com· va ser pubhcada. 11J'bre
en e 1 Rumb
el 7 de novem bre de 1967 i signada d'esquerra a les estrelles, de Boris Romanenko.
a dreta per Leonov, Nikolajev, lstochnikov,
Rozhdestvensky, Beregovoi i Shatalov. Joan Fontcuberta. Sputnik, 1996
LA UBIOÜITAT DE LA IMATGE. DEBAT A LA XARXA 29

Evans - abans de sucumbir a les derives d'un efectisme reiteratiu-, hi havia el gest
subjacent de plantar cara al passat: de plantar cara al passat de les imatges.
1aixo ens remeta la qüestió de la memoria que preocupa en Christian . Fins a l'era
digital la fotografla ha funcionat com «un mirall amb memoria». El futur obre un
territori d'incertesa, pero el saldo historie de la fotograüa és la sensació tautologica de
memoria. Aquesta sensació ha operat a un doble nivell: coma document, coma vestigi,
pero també coma agent modelador d'una certa consciencia col·lectiva del passat. Molts
processos de la comunicació de masses i de la propaganda instrumentalitzen aquest
doble principi. En un assaig sobre el tractament graüc dels fets de l'n de setembre del
2001 publicat a la revista Études Photographiques, Clément Chéroux es refereix al terme
1

«intericonicitat» per explicar l'efecte déju-vu comuna estrategia hegemonicament im-

plantada. Apart de les imatges de les torres bessones envoltades de fum, la imatge més
reproduida (i més emblematica) de l'atemptat i de les seves seqüeles és la signada per
Thomas Franklin (AP) que mostra un grup de bombers hissant la bandera de les barres
i estrelles sobre les runes de la Zona zero. Les instantanies de les torres evocaven en
l'irnaginari col-lectiu nord-arnerica les colurnnes de furn de les explosions dels vaixells
ancorats a Pearl Harbour que tarnbé van ser víctirnes d'un ataca traició. La foto de Fran-
klin , per la seva banda, rernet al desenlla\ d'aquell conflicte: a la foto de Joe Rosenthal
arnb el grup de marines aixecant la bandera a l'illa d'Iwo Jima, la conquesta de la qual
signiflcava franquejar la darrera defensa japonesa i simbolitzava, per tant, la victoria
fmal sobre l'enemic. Les irnatges de l'n-s , dones , articulen el seu sentit apeHant a la
darrera gran gesta bel-lica nacional que els Estats Units van emprendre sense sortir-ne
escaldats i arnb un cert consens de «causa justa» . ¿Demostraría potser aquesta «inter-
iconicitat» la tendencia a fer prevaler el reconeixernent sobre el coneixement? El que
és evident és que constitueix un recurs habitual per controlar el relat .

Iconoduls sí, pero informats! - Radu Stem

En Christian té raó: l'opció iconoclasta no existeix realrnent. Jo hi afegiria que fer-se
terrorista no és suflcient per ser un iconoclasta, sinó que aixo conduiria només a des-
truir imatges per reempla\ar-les per d'altres, jaque els terroristes tenen la seva propia
imatgeria.
Quasi comparteixo el seu pessimisme , que dubta de la possibilitat de «desactivar»
les imatges amb altres imatges , de tan difícil com és aturar «el flux incessant del con-

' CH~Roux, Clément. «Le déja-vu du 11 septembre. Essai d'intericonicité» . Études Photographiques , 20 (juny 2007) •
Pans : Société Fran~aise de Photographie.
 sum , de l'entertainment, del joc amb les imatges». No
obst ant aixo, no pode m cont enir
el flux d'im atge s nom és amb un flux de paraules! Nom
és les imat ges pode n afron tar el
pode r de les imat ges! Nece ssite m més que mai una
prod ucci ó d'im atge s críti ques
ainb la producció d'im atge s. El que ens cal són imat
ges com les dels joves fotografs ja
men cion ats, Mat thias Brug gma nn i Robín Collyer,
o com les del nost re amfl trió, Joan
Font cube rta, imat ges l'obj ectiu de les qual s ja no
és com repr esen tar les coses sinó
quin a és la natu ra de la representació. El que aquestes
imat ges tene n en com ú és una
inter roga ció sobre la icon icita t, aque st atrib ut indis
pens able i enca ra tan mal conegut
que defm eix la imat ge. En una fotografla qualsevo
l, hi ha una relació de connivencia
entr e la seva dime nsió indic ial i la seva dime nsió icon
ica, i aque sta relació de conni-
venc ia enfo sque ix la comprensió de la imat ge en tant
que fabricació. A caus a del seu
doble refer ent, que ens reme t simu ltani ame nt a l'esc
ena fotog rafia da i a la histo ria de
la fotog rafla , una imat ge de Mat thias Brug gma nn
func iona de man era difer ent i ens
obliga a cons idera r la complexitat real de la producció
d'im atge s. En moltes de les seves
imat ges, Joan Font cube na arrib a a posar en conflicte
volu ntar iame nt l'aspecte indicial
i l'asp ecte iconic: cadavers de mos quits sobre un para
brisa esde vene n consteHacions
o els mac ros de les dent s de les clau s esde vene n serra
lade s. Difí cilm ent troba rem res
mill or per fer escla tar la conflan~a cega que algú podr
ia teni r enve rs les imat ges.
Com fer perq ue les imat ges d'aq uest tipus, prof unda
men t subversives, no s'ofeguin
en la mas sa que tot ho esmicola? Qua si toth om esta
ra d'aco rd que vivim en una civilit-
zació de la imat ge i, al mate ix temp s, els nos tres prog
rame s escolars són enca ra quasi
ente ram ent cons tru'it s sobre la supr ema cía de l'esc
rit. Les nost res escales produeixen
illet rats visu als . Per tant , prim era prio ritat , info rma
r els iconoduls!

Una resi stencia no minoritaria? - Christian Caujolle

El deba t esdevé cada vega da més difíc il, jaqu e este
m d'aco rd en l'ess enci al. Queden
algu ns punt s per prec isar.
Com que, cont raria men t a en Joan , jo no prod ueix
o imat ges, no sé jutja r, avui
-i enca ra que apre cio (és més que aixo ... ) el seu treb
all i les seves prop oste s-, fms a
quin pun t pode n ser una form a de resis tenc ia a la
imat geri a dom inan t. Tot depende
la seva difu sió i no de la seva natu ra. Som ni: inve
ntem una xarx a de transmissió de les
imat ges, a Inte rnet , que cond emn i, pert orbi , totes
les conv enci ons, clixés, estereotips
i man ipul acio ns que arro sseg uem cada dia. Pero
, on trob ar els mitj ans?
, , .
En Ra d u te ra.o qua.n dm que el terro nsm. ,
e no es una so1uC10 . , . 1 m1·11or prova és que
. a
quan els talib ans van dest ruir els Bud es de Bam iyan
, esbo rran t-de 1a h 1.storia ' de la
. .
h uma mta t- obJe ctes unic,
s i subl ims , van fabr icar, volu ntan, . nt o no una nova
ame '

l
LA ue1aütTAT DE LA IMATGE. DEBAT A LA XARXA 31

imatge: la que atesta el seu crim. Seria interessant comparar aixo amb el fet que tota
vídeo-«intervenció» mediatica de Bin Laden és un esdeveniment . .. De fet , fa molt de
temps que no s'ha manifestar en imatges. Que prepara en <<Veritat»? ¿Un atac contra
els TGV?
una de les qüestions subjacents al nostre comú rebuig de la imatgeria dominant
i debilitant és el com fer-ho. Encara que no són sempre convincents, les temptatives
d'inscriure en l'espai urba imatges que lluiten contra els espais publicitaris-ocupant-
los, esquivant-los, pervertint-los-, tenen un sentit. Coma mínim el d'interrogar, el
de molestar. Penso en el jove frances JR: http ://www.jr-art.net
Pero cree que hem d'assumir que estem condemnats a ser minoritaris. Perque no
tenim cap mitja per fer explotar el sistema o per pertorbar-lo des de l'interior. El cas
de Matthias Bruggmann que cita en Radu és realment interessant. El seu treball és
remarcable i no traba -no trabara- els espais de difusió que es mereix perque posa en
dubte el sistema. N'hem de prendre nota.
En la historia de les imatges, des de fa segles, cada nova modalitat de representació
s'ha referit, en desacord o no, a la que l'ha precedida. Fa uns quinze anys, Paul Virilio
delimitava el camp de les imatges entre «imatge mental» (el somni) i «imatge instru-
mental» (tot allo que coneixem avui del virtual, de les iHusions, del 3D) . Avui han
aparegut alguns neopictorialismes, difosos pel mercat de l'art, que són dominants ,
entre d'altres, amb el gran format en color del tipus «quadre» . Aixo no significa que
calgui llen~ar-ho tot per l'aigüera. Pero . . .

La qüestió de la rapidesa (Virilio encara) i, per tant, de la noció del temps, del canvi de
temporalitat entre fotografla i imatge digital, és essencial. Passem de la cristaHització
de la memoria al flux i, més enlla, a l'evanescencia. En la historia de l'home, mai tan-
tes imatges han estat produi:des al mateix moment, mai han circular tantes imatges.
Al mateix temps, mai tantes imatges han estat destrui:des tan rapidament després
de la seva creació . Cosa que ens remet les problematiques queja he plantejat sobre la
memoria, problematiques que comencen amb dades tecniques (la pobra durada de
la flabilitat dels suports disc, a penes uns anys) i continuen amb el fet que la idea que
«tota» la informació sigui «immediatament» accessible comporta que cada informació,
com cada imatge, expulsa i nega la precedent.
Estem molt lluny de la caverna de Plató i estem efectivament en «l'aHucinació».
Com fer saber avui que hi ha molt poques imatges sobre la sagnant repressió al Tibet?
I com lluitar contra la convenció iconica de les poques que ens han arribar i que repetei-
xen els estereotips de les manifestacions, de les banderes cremades, dels carrers deso-
JR.
;8 M1l·lí1~11!tres, DONES . Exposició a
Nov;:i York, cnú lla de Houston i Bow ery,
setembre 200 8
 33
TGE. DEBATA LA XARXA
LA UBIQÜITAT DE LA IMA

ai? La fotografta
e ha ur ien po gu t ser rea litzades en un altre lloc i esp
lats i devastats qu ar. Pero
r fer pre nd re co ns cie nc ia, de vegades per mobilitz
ha servit per denunciar, pe
i avui? ts aquí. El
qu e est ar d'aco rd am b dos pu nts de vista expressa
No puc fer alt ra cosa ncia a al tres imatges
tot a im atg e co nte mp ora nia es construeix en refere
que afirma qu e nvicció que les
o qu e les re-co ne ixe m) i que confirma la meva co
preexistents (és per aix eixo
me nt co ns tit uti u de la no stra societat. I, com insist
ele
imatges ha n esdevingut un cietat d'a na lfa be ts
fet qu e el de ficit d'e ns en yament ha produi't un a so
des de fa anys, el ule n.
r les imatges que els ma nip
que només poden suporta s i a la seva difusió o im pa
cte ,
a les im atg es alt ern ati ve
No tinc solució pel que fa polític, que,
e la ba se, la ve ritable ap osta, és un a tri a, de tip us
pero estic conven~ut qu en se ny a
sen ya r als ne ns l'a lfa be t de les im atg es, com se'ls
en
de ben petits, optaría per
el de les lletres i els mots.

de l'interior - Radu St em
Subvertir el sis tem a des pu nts . M 'ag rad ari a
sta r la pre gu nta d'e n Ch ristian, precisem alg un s
Per tal de co nte la seva na-
ió qu e tot de pe nd e la dif usió de les imatges i no de
ma tis ar la seva afirmac ió, em se mb la que la na tur a
és
ia ess en cia l de la dif us
rtanc
tura. Sense negar la impo en t subversives
rit en un mi ssa tge pre ced ent que les imatges rea lm
de ter mi na nt. He esc en du bte
co nte nte n am b rep res en tar coses, sinó que posen
són aquelles qu eja no s'a im atg es , les que
atg e i la na tur a de la rep resentació. Són aq ue ste s
!'esta tus de la im les im atg es .
-no s co mp ren dre el fu nc ion am en t del mó n de
ten en la capacitar de fer ica me nt, aquestes
raó qu an esc riu qu e el co mbat és desigual. Es tad íst
En Christian té l. Tot i així,
ni un a go ta d'a igu a en l'ocea de la ba na lit at visua
im atges no representen atac fro nta l co ntr a un no
mb re
es no es po t me su rar en un
el poder d'aquestes im atg la seva acció es
tge s len itiv es: el seu im pacte és molt més fort qu an
mo lt més gr an d'ima jam en t, la inf eri ori tat nu
me ric a
ill a. Se gu int aq ue st pla nte
basa en tactiques de guerr llors exemples és
en sad a pe rla for ~a i !'a udacia del cop. Un dels mi
pot veure's co mp cre du lit at
l no str e am ic Joa n, ve rit able estocada dirigida a la
el famós llibre Sputnil< de uti lit za nt !'e str ate gia
t de les im atg es . Els mi llors res ult ats s'o bte ne n
en la veracita en el sis tem a
an tic s tro tsk ist es , qu e volien pr im er inf ütr ar- se
de l'«entrisme» dels fet en Joan uti lit za nt els
ca na ls
de !'in ter ior . És el qu e ha
per destruir-lo mi lla r des , tot de sm un tan t els
l'e dic ió, de l mu se u o de la comunicació televisiva
de difusió de seves fotos en un
i el qu e ha fet M att hia s Bruggmann publicant les
seus mecanismes, com s'acon-
gaz ine . És co lan t-s e en les esquerdes del sis tem a
número recent de Time Ma
segueix millar.
 1
1

1
\
\
\

'I

]K .
Pr-·lf~e 1n si tu . Cr on
ag lie (lta.lia) , agost
er. el m ar c de l Fa.m 20 08 ,
e Fe sti va l
 A LA XARXA 35
LA UBIQÜITAT DE LA IMATGE. DEBAT

de
tén sub vert ir el món de les ima tges des
ran mat eix , aqu esta estr ateg ia que pre
sobre
s'ac omp any a d'un a veritable educació
!'in teri or no sort ira mai gua nya nt si no
teix
i aixo, que jo sap iga , de mo men t no exis
la ima tge des de la més tend ra eda t,
enlloc .

La gloria de l'in ten t - Joan Fontcuberta

com
untes que es fa , i ens fa, en Chr istia n,
Jo no vull tan t inte nta r con test ar les preg co-
o reticent, des anim at, pes sim ista ... Ens
com enta r-ne el to. Em preocupa trabar-l
ir a
recordo mal ame nt, des que el 1978 va ven
neix em des de fa mol t de temps: si no ant
nard Faucon a la gale ría Fot oma nia. Dur
Barcelona a pre sen tar l'exposició de Ber
tant ,
ha dit ha esta t sempre mol t enc erta t. Per
tren ta anys, dones, el que ha fet i el que
rma t .
tem o que no és que sigu i un pes sim ista , sinó més aviat un real ista ben info
em
, pero
ens queden opcions. Potser sóc ing enu
Pero jo, en canvi, vull creure que encara er sí
nsa, és clar, l'acció terrorista, pero pots
milito en l'op tim ism e possibilista. No defe
ctir a-
u o, si més no, de franctirador. Un fran
la tactica de gue rrill a que propasa en Rad zar
ord , pero el seu esfor~ és útil per visu alit
dor, Chr istia n, no gua nya un combat, d'ac
cam p
c a l'enemic. I si aba ndo nem l'en utjó s
una resi sten cia i per fer un mal simboli
: ino-
de l'artista pot funcionar com una vacuna
militar i parl em de medicina, el treball
vacuna
per activar la producció d'anticossos. La
cula en un organisme uns virus afeblits
s, tal
ar a produir efectes palpables. Almeny
pot fun cion ar o no, i si funciona, pot trig
gloria
don at al Quijote, «Que no nos quit en la
com Sancho Panza va dir en un mom ent iona
cita al cap perque ha esta t tria da per Mar
del inte nto» . (Per cert , que tinc aquesta
ues ta
scAN, per just ific ar la convocatoria d'aq
Fern ánd ez , coordinadora executiva de
nova manifestació.) s.
s; d'altres fms i tot modifiquen historie
En ü, hi ha imatges que tran sfor men vide
odis-
i dels govems al lliure treball dels fotoperi
Si no fos així, per que la censura mil itar
r en
a si mateixa sobre la seva capacitat d'incidi
tes? La fotograüa sempre s'ha qüestionat
trar-
cht que deia que la fotografla podia mos
la realitat. Recordo una cita de Bertolt Bre ació
no ens deia res de les condicions d'explot
nos la fa~a na de les factories Krupp, pero les
ó: la fotografla no entr a en el discurs de
que alla dint re s'hi produi:en . Interpretaci -
rtüe ld i Renau agitaven l'esperit de les mas
coses imp orta nts. Pero , men tres tant , Hea Photo
com l'Arbeiter Fotografie a Alemanya i la
ses amb els seus fotomuntatges, i grups ra.
ia doc ume ntal al servei de la lluita obre
League als Estats Units posaven la fotograf sé
at amb les injustícies del capitalisme, no
Aquestes i d'altres iniciatives no han acab ten
se'm disculpi la cursilada!), pero represen
si han con trib uú a fer un món millor (que
rils .
accions des de la fotograüa que no són este
 l bé , en efecte, la situació ha canviat radicalment i
acabem dem ana nt-nos: que cal
fer, ara? Jo tinc conflanc;a en dues cos
es. Per una banda, en la creativitat i en
dels fotografs . Per dur es que sig uin la tenacitat
les condicions, sempre sorgira l'engin
respostes. l per altr a ban da, en el pap y per trabar
er d'ln tem et i de les noves tecnologie
ten la comunicació inte rpe rso nal des s que penne-
centralitzada. Per restrictiu que sig
exercit pel sist em a, sempre hi hau ra ui el control
vies per escapar-se'n i bas tir altema
tives.
En tri sm e i pio let - Ch ris tia n Ca
ujo lle
Evidentment, estic globalment d'ac
ord am ble s observacions d'en Radu.
opt imi sta que ell, cosa que no signif Pero sóc menys
ica que em resigni... Sobretot perque
int ent at tira r end ava nt aqu est a «gu sempre he
errilla» con tra la ima tge ria dom ina
els estereotips. nt, els clixés i
El fet que a Libération, ent re 1981 i 198
6, pub liqu éss im de ma ner a atíp
dif ere nts com Raymond Depardon o ica autors tan
Sophie Calle, que poséssim en crisi la
ret rat o la ima tge ria de mo da, va sig modalitat del
nificar un a adhesió de lectors. El fet
vu' , i després la galería, des de fa vin que l'Agence
t anys, hag in difós, publicat, exposa
pun ts de vis ta no convencionals és t i fet circular
un a contribució a aqu est a resistenci
ma litz at i dom ina nt. Exactament com a al flux nor-
la publicació, aqu est a set ma na, en
Internazionale d'u n dossier dedicat al el setmanari
treb all de l'ar tist a índ ia Da yan ita Sin
gh.
Pero ma i m'h a convern;ut l'es trat egi
a tro tsk ista de l'en ttis me (era més
ista ...), que ha est at un a iHu sió tra aviat mao -
gic am ent conclosa per un cop de pio
let.
Com que no ten im cap mi tja d'acció
real, o d'in terv end ó, sobre els vectors
de la ima tge , que est an controlats per dominants
poders fm anc ers cad a vegada més eno
cen tra ts, tin c el sen tim ent que est rmes i con-
em con dem nat s a con tin uar ess ent
minoritaris.
Potser ho her n d' acceptar, con tin uar
res isti nt i, el rnés im pot tan t de tot
rei vin dic ant la forrnació, l'en sen yar , continuar
nen t de la lec tur a i del coneixement
Perque hi hag i rne nys ana lfa bet s de la imatge.
vis ual s.

cer tar nen t, Joan, el rne u to és pes sirn

ista... És potser l'epoca, que no és ma
ssadivertida ,
tan t des del pu nt de vis ta pol ític
corn del s rno vim ent s globals, eco
nomics o estetics,
del rne rca t dor nin ant , de la rne dio
cri tat trio rnf ant , del con sur n reemp
la~ant el conei-
xer nen t de la cor nun ica ció sub sti
' tui nt la inf orr nac ió, que cornpotta
aixo.
Gra cie s per pen sar que des de fa
tre n ta any s he aco nse gui t efectiv
ament, en el
ter ren y de la irn atg e, un cer t nom
bre d'a cte s, d'a par icio ns, de penorb
ació de laruti~a
que s'es ta ins taH ant . Va en par aH
el, en cen a ma ner a, arnb e1que en Joan ha prodult
en tan t que art ista . Hi ha hag ut, . • • · ' · les norrnes peras·
des del pnn cip 1, un a resiste ncia a

l
LA UBIO ÜITAT DE l.A IMATGE. OEBAT Al.A XARX
A
37

senyalar el joc de les imat ges , la seva apropiac

ió per part dels observadors . Tren ta anys
és una mica llarg i enca ra se'rn fa difícil sent
ir redactors en cap de revistes prestigiases
que, quan no vole n paga r el preu que costa la
producció de les imat ges, ens diue n: «És
rnag níflc , pero no és pels nost res lectors.»
Afegirien de bon grat : «Els nost res lectors
n o ho ent endr ien»!
Pero sóc opti mist a! La prav a és que escric cada
setrn ana una colu mna i faig pu-
blicar algu ns doss iers a Internazionale , a Itali
a. o que «publico», a Inte rnet (htt p://
www .actu phot o.co m), un inve rsern blan t diale
g i diar i arnb el foto graf xine s Aniu ,
que rn'en via cada día un auto retra t al qual jo
reacciono amb un text. O que participo
en aque st dia.leg. O, tamb é, que ensenyo a gent
jove brill ant, que dono conferencies,
rnun to exposicions, faig llibr es. Sóc opti mist
a perq ue cont inuo fent coses, agit ant
idees i imat ges, escrivint per inte ntar pens ar
el que ens pass a men tre ens trob em en
aque st abis me d'imatges que ens assetgen.
No sóc un creador d'imatges, només un «intermed
iari» entr e els que les fan i els que
les reben. La meva únic a raó de ser opti mist a
és el fet de cons tatar que, avui, molt s jo-
ves cont inue n teni nt el desig de treballar amb
la fotografla sobre l'est at del món en que
viue n . No només em fan descobrir coses, sinó
que testi mon ien una volu ntat de canviar
el món , fms i tot si són conscients que la fotog
rafla tata sola no ho podra aconseguir.
són una proposta pel futur, tant quan documen
ten (aneu a veure els últim s treballs dels
tres guanyadors del World Press Photo de l'Age
nce vu' a http ://w ww. agen cevu .com ,
exem plars; així coro d'altres que no han ting
ut prem i, com Steeve Junker o Kosuke),
com quan algu ns artistes utili tzen la imat ge
(coro en Joan, per exemple) per prendre
parti t sobre les qüestions planetaries. Sobre el
terrorisme , per exemple. Impertinencia
i esca rni pren en tant sent it coro l'explorac
ió periodística. Són ells , creadors en dife-
rents modalitats , que m'obliguen a ser optim
ista! També és cert que la seva difusió és
limi tada , que no es pot comparar amb els gega
nts de la transmissió. Tot i que potser
no és res greu .
Queden dues qüestions essencials : coro podem
imposar una formació en la lectura
de la imatge des dels primers anys d'escolaritat
i que som capa~os d'inventar, a Internet,
en resistencia a la imat geria dominant?
Un guerriller , fms i tot si s'equivoca, és per for~a
optimista. I jo em sento, més que
mai , guerriller ...

Judo inte Hec tual - R.adu Stem

L «entr ismen al qual feia aHusió va ser
una estrategia portada a terme per Trotski ma-
teix . Segons alguns , volia enfortir l'esquerra . D'alt
res , entre els quals em trobo, pensen
 que Lev Davidovitx ten ia una segona
inte nci ó i volia guanyar poder din s dels
sociali stes i dels sindicats reformistes par tits
tot inf lltr ant-los, des de l'interior. En
cas, l'«entr ism e» no s'acaba am b l'ep qualsevol
isodi Ramon Mercader, sinó que era la
din s les organitzacions trotsk.istes de consigna
principi dels anys set ant a.
Malgrat el poder colossal de les forces que
controlen la difusió de la imatge i malgra
imm ensa capacitat de recuperació que t la
posseeix el sis tem a-p er cert, avui, qui
car a de Marcuse?-, em ma ntin c optimi parla en-
sta. Optimista, perque el sistema té ma
i perque els arti stes han trob at estrateg ncances
ies per explotar-les. I.:«entrisme)) en form
Més que l'atac fro nta l, infi ltra r-se en a part.
el sist em a, util itza r el seu poder, les sev
tucions i els seus canals de distribució es ins ti-
per ana r-h i en contra, és fer «judo inte
util itza r la for~a de l'adversari per com Hectualn:
batre'l millor.
La ma nip ula ció i l'apropiació, estrate
gies essencials de l'ar t contemporani,
cen a infiltrar-se cada vegada mé s en comen-
(quasi) tots els a.mbits de la producció de
És evi den t que , com ens ho recorda jus la imatge.
tam ent en Chr isti an, el fen om en és min
Pero té imp ort anc ia, perque sem bra orit ari
el dub te. El dub te am b relació a «l'evid
una ima tge ofereix en apa ren ~a, el encia» que
dub te am b relació a la seva pre tesa obj
aix í com el dub te am b relació a la neu ectivitat,
tra lita t del sist em a que la ins tru me
1, per que alg ú pug ui can via r d'opinió, nta litz a.
aba ns cal fer-lo dubtar!
cree que hi ha mé s en aqu ests pla nte
jam ent s que no nom és «la gloria de l'in
estic bas tan t sed u'it per la meta.fara util ten t» i
itza da per en Joan: la vac una . Dep end
tres veu re que «la glo ria de l'intent)) e nosal-
tin gui mé s que el me rit de , si mé s no,
haver-ho
int ent at i que no que di al niv ell de l'úl
tim combat!

Per un a nova pedagogia - Joan Fon

tcu ber ta
Em bal la pel cap un a cita de Gramsc
i cita nt Ro ma in Rol lan d que pot ser
sintetitza el
trem p dels dar rer s com ent aris que este
ro fen t: «Pessimisme de la inte Hig enc
ia, opti-
mis me de la vol unt at.» Podríem , don
es, dei xar aqu í aqu est a lín ia discurs
iva i embar-
car-no s cap a altr es direccio ns .
Fixem-nos que term es com «an alfa bet
ism e», «educació» , «formació», «escola
ritat»
o «alumnes» han esq uit xat les diver
ses inte rve nci ons . Aixo ens condue
ix a un tema
cru cia l que és el de l'en sen yam ent i
la sen sib ilit zac ió. Tots tres hem esta
t involucrats
arnb for~a int ensita t en tas que s doc
ent s i div ulg ativ es . Per tan t, dues cos
es. Prim er,
no n'h i ha pro u am b crit ica r l'es tat act
ual de la cul tur a de la ima tge ; tarnbé
hem de ser
aut ocr ític s arn b nos altr es mateixos
en tan t que som , en cer ta me sur a,
agents actius
d' aqu esta cul tur a i, per tan t , co-respon
sab les de la seva situ aci ó. Podern ana
litzar quina
pan alíq uot a de res pon sabilitat en s per
toc a , pro bab lem ent ben rnin sa ten int
en compte

l
 YJ

LA ue1aü1TAT DE LA IMATGE. DEBAT A LA XARXA

que sigui inteHectualment

l'entramat de poders i circumstancies, pero no em sembla
vadors extems i allunyats .
acceptable presentar-nos coro a mers outsiders, coma obser
posició privilegiada per in-
segon, donem la volta al mateix argument: estero en una
ment una de les nostres
tervenir en la situació, o si més no en el seu futur, perque justa
i dels públics, ésa dir, tant
funcions és contribuir a modelar l'esperit dels fotografs
deis productors d'imatges coro dels consumidors d'imatges.
r de manera diferent
Tradicionalment les metodologies didactiques s'han estructura
així perque no només els
segons si s'adre~aven a uns o altres. Semblava logic que fos
ents, sinó també perque
dispositius conceptuals d'escriptura o de lectura eren difer
d més aviat passiva. Pero
d'uns s'esperava una actitud activa i dels altres una actitu
ames dels centres docents i
aixo ja no és així i, en canvi, tinc la sensació que els progr
a canonica segueixen insis-
expositius, de les publicacions especialitzades i de la crític
productors i consumidors
tint en la rutina d'aquella dicotomia obsoleta. Avui tots soro
a pedagogica radicalment
alhora i la indiferenciació d'aquests rols exigeix una agend
nova.
n Centre for Photo-
Un breu article d'Alasdair Foster, director de l'AcP (Australia
://www.zonezero.com/
graphy) de Sydney, ho explica d'una manera ben graflca (http
lloc actualment en el món
edito rial/editorial.html). Foster compara la reforma que té
cristianisrne al segle xv1. A
de la imatge ambla Reforma protestant que va sacsejar el
rquía de «professionals»
l'Església católica el ministeri de la fe esta reservat a una oliga
i els seus seguidors propo-
(els membres del clero, la classe sacerdotal); en canvi, Luter
retació de les escriptures
saven «desprofessionalitzar» el ministeri liberalitzant la interp
pot ser un expert, pero
sagrades segons la consciencia personal. Un pastor protestant
exercir una auto ritat sobre
el seu coneixement esta al servei de la comunitat sense
congregació. En el rnón
ella, de manera que un laic tarnbé pot fer un sermó a la seva
al aixo tarnbé esta passant.
de l'art, de la fotografla i de la comunicació visual en gener
ix a rninvar, fms i tot a
La distancia jerarquica entre els professionals i el públic tende
t intercanviables.
desapareixer del tot, de manera que les posicions s'han toma
rafles, tots generern i
Avui la imatge és ubiqua perque tots fern o rnanegern fotog
impregnar. Coro afron-
rebem informació graflca, rnés enlla del sentit que li sapiguern
realitat?
tar, dones, des d'una pedagogia conseqüent, aquesta nova

L'aposta urba na-C hrist ian Caujolle

A . , per en Joan. I la del judo
. mi tambe m'agrada molt la idea de la vacuna propasada
mtel·lectual!
sitat de les resisten-
Els tres estem d'acord en !'evidencia de les apostes, en la neces
r 40

cies que corr espo nen a les prac tiqu es de El

molts arti stes , i ens interrogu
. , . ' ✓ ✓ una . A1s anern sobre la
,

, esta res1 stenc1a. que 1em aqUJ n es

forma que pot ado ptar aqu ys setanra 1.
cad a de reco neix eme nt-v a inventareis
vuit anta , qua n la foto graü a-ll avo rs man
cava l'accés a1Museu. Avui aixo és cos a:-
cont~es d'Arles i algu ns festivals, reivindi
cions a les inst ituc ions i en els llocs Pri ~
hi ha un nom bre mol t imp orta nt d'exposi
tena rs de mes as, setrnanes i quinzenes cte
del circuir de l'art con tem pora ni. Hi ha cen
os que apar eixe n a l'escena intemaciona1, la
la fotograü a a Europa, pero tam bé en pais
és sem pre perfectible, fms i tot si es necessi-
Xina i l'Índia entr e al tres. Fins i tot si tot
és-p erq ue la qua ntit at d'imatges i la seva
ten més mir jans , el mom ent pres ent ja no
nt- el de la reiv indi cad ó, sinó aquell altre ,
circulació ha aug men tar con side rabl eme
en el mar c de la pedagogía.
dete rmi nan t, de teni r en compte les ima tges
és l'espai urba , l'espai públic. Fer exis-
Cree que una de les apostes més imp orta nts
dor s- en aqu est espa i i sense que ting uin
tir les imatges -i les fotografies dels crea
deco radó pod ria cert ame nt constituir una
una fun dó util itar ia com la publicitar i la
de tot el que veiem a la dut at, a1s mitjans
forma inte ress ant de «vacuna». Diferents
que ens envolten, pod rien teni run a fundó
de comunicació o a les múltiples pantalles
c, provocar estranyeses i preguntes. Aixó
d'alerta, juga r un paper imp lícit ame nt críti
no, a les zones de descans de les autopis-
podría passar a la ciutat, pero també, per que
una estr ateg ia per don ar a veure irnatges
tes i altres llocs de pas. S'ha d'elaborar tota
ible.
altematives al major nombre de públic poss
a inte ress ant refl exio nar sobre el que
Qüestió de mitj ans, em direu . Cert, pero seri
st d'un a man ifes taci ó fotográfica que,
es podria fer en aquest sent ir amb el pressupo
. No vull dir que hag in de desapareixer els
sovint, acaba convertint-se en egocentrisme
«esdeveniments», ben sov int concebuts
festivals (encara que alguns ... ), pero aquests
len, ja no són suficients. Una exposició
com mitjans de promoció dels llocs que els acul
ple, París i Tarragona (a l'atz ar... ) podría
immensa a l'aire lliure que lligaria, per exem
donar a veure i a reflexionar.

Fabricants d'im atge - Radu Ste m

El fet d'esborrar la dist inci ó clara entr e
L'observació d'en Joan em sembla essencial. ació
les dades. El que cara cter itza la situ
productors i consumidors d'imatges canvia
normalització i la uniformització de les
actual no és només la globalització, amb la
és cert, bast ant ines tabl e.A mbl es noves
imatges, sinó un nou equilibri, de moment,
fotogra.üques digitals ¡ la proliferació
tecnologies, el descens del preu de les ca.meres
. Amb l'aparició de webs com Flickr, que
~els tel~fo~s mobils, tothom pot fer imatges
im min uto YouTube , tothom por difon-

,J~
s ha enn quu amb 3 -739 imatges» dura nt l'últ
11
LA UBIOÜITAT DE LA IMATGE. DEBAT A LA XARXA

ctrc imatges a escala planetaria. A la ubiqüitat de la imatge li correspon la ubiqüit.u

ctels fabri cants d'imatges. El sistema ja no té el monopoli!
Pero, de moment , el que regna és la confusi6. Desorientats per una evoluci6 que
ha estat per molts massa rapida , molts professionals han tingut timorats reflexos
corporativistes i només per intentar encadenar un mercat queja no controlen. Descon-
ccrtades, algunes escales que formen professionals de la imatge de vegades es refugien
en un tecnicisme retrograd. Oblidat, l'ensenyament ptíblic no arriba a adaptar-se a
una civilització de la imatge i queda presoner d\m sistema practicament estructurat
només al voltant de l'escriptura. En tant que consumidors, els alumnes es traben da-
v.1nt d'una afluencia d'imatges que agafen sovint en primer grau a falta de no pod~r
descodificar-les, i en tant que productors es traben amb eines de les quals només te-
n~n -en el millar dels casos- un domini tecnic, sense cap veritable reflexi6 sobre els
c0nlinguts. Tothom sembla haver oblidat la famosa frase de Maholy-Nagy, que dela
que «l'analfabet del fütur no sera l'illetra.t, sin6 l'ignorant en materia de fotografia.1.1.
Suh~tiuúm la paraula <<fotografianperla, més general , d'<dmatge» i enviem el miss:u:ge
.,b q11r decidebum sobre pedagogia!

lHusions i errors - Christian Caujolle

M'.1llllereixo més a enJoan citant, amb Gramsci, el que hi ha hagut de més intel·lig'enc.
\1111,1t i innovador, lliure tani.bé, en el pensament del con1m1isrne eu.ropeu: és m~s la
111t'v.1 manera de pensar, fins i tot coneixent-ne els límits, que no pas la refü1'\}nda J

\11 fü>
l'll t ri~me trotskista, contra el qual e1u vaig aixecar fa trenta anys ... Qui -<entr~

¡:u,111y.i mai, em ten1a.

L.' 1L'C simplement que hmn estat alhora complices i victimes consent~nts dl.!l sis~ml.
l lt' l\1 volgut Uuitar contra les ideologies dominants que es manifustaven a trav~ d'im~u -
escrivim i ooitant (jo) , enseny~mt th.'
f;t•~ . l lu 111.!m fet croan t imacg-es altematives (Joan),
t 11.111cra radical i teoritzant (Radu). Hen1 estat alhora acto:rs, complices, crític:s i nh.ltl>rs

\k wts aquells moviments que han agitat una imatge queja no sabia un es trob,w:t .
'l\mim les nostres rosponsabilitats, les nostres irresponsabilitats també, tút i qu~ 111..)
00c 4ue siguem els pitjors ... Encara reivindico el dl"'l.!t a les nostrus il-lusions i ~rmrs.
J.:i que estem d'a.cord en la necessitat d'accions que arribin al major nombl't~lit'
- ·.
~l?nt . espero qne es pengi a la xarxa la meva provocad 6 - p!.!tltJ provoc~, ... · ·
· ció sobrn

l~, n~cessitat de tenir en compte l'espal públic. De to~.:ir-lo, p~rvt?rtir-lo pots1.•r.

La. necessitat de la pedagogia, sobro la qua l esten, ..o[s· u·c's d'acord
·~ •
em l"l'llh.!t ,l un~,
•~ d · e ltura a Franp~ · unJ d~{ie;-na
•
tnstJ. •
experiencia. El 1982 quan Jack Lang
1
era mi mstro e u · .
ll~ nosaltros vam für 111altQS rounions per elabori.tr el que ..1nomen.\wm ~unl i,ollttcJ
 d C' l' ap re
ne nt at ge de la im atg e a l'e
scolan. El res ul tat va n se r do
du bt e e~ ter ra ts en els ca lai ssiers, informes -sen s
xo s- i la creació efírn era -
ca teg on e~ es pe cia lit za de s ja qu e avui és rep lan tej ad a-
en «arts vis ua lsn. Un co p rné de
la ne ce ss1 tat de do na r a co s, la res olu ció fm al acaba ne ga nt
ne ixe r als mé s joves la histo
M és en lla de la pr op os ta ria de les im atg es .
ex ce ssiva de la pr es en cia
se n se un a alt ra fu nd ó qu e de la im atge a l'e sp ai pú br
la seva pr es en cia , em pr lC,
d'i nv en tar un a mo da lit at eg un to si no ha ur íem de se
pe da go gic a a In ter ne t. r cap a<;os

Síndrome de Sí sif
Vu ll re m ar ca r qu e es tic to
ta lm en t d'a co rd am b en Jo
re sp on sa bi lit at s- qu e as su an . Fi ns i to t so br e les no str
me ix o ab so lu ta m en t- en es
an ys , pe r ac on se gu ir im po el no str e fra ca s, de s de fa tre nt a
sa r un a pe da go gía de la im
co la . He d'a fe gi r qu e, en ca atg e de s de ls pr im er s anys d'es-
ra qu e m' en ca nt a en se ny ar
vi le gi at s- só n ap as sio na i qu e els me us es tu di an ts - prt-
nt s, ex ce pc ion als , dina.mies
el se nt it pr of un d d'u n en , de ve ga de s tin c du bte s: qu
se ny am en t qu e fo rm i fo tog in és
m as sa fo tog raf s pr ofes sio raf s en un m om en t en que hi ha
na ls i to th om pr od ue ix i fa
el de do na r-l os ac cé s a ein cir cu lar im atg es ? In du bta ble me nt
es de co ne ix em en t de la hi '
a en te nd re la ne ce ss ita t de sto ria de la im atg e i aju da
l pensament crític en el procés r-los
r no fu nc io na m al am en t, fln d'e lab or ac ió dels se us projec
s i to t sis ón un a pe tit íss im tes .
:t.s ev id en t qu e, en un a ep a mi no ría .
oc a en qu e els cre dit s as sig
vi ue n gl ob alm en t un a re na ts a la cu ltu ra i a l'educa
gr es sió re m ar cabl e, en un ció
cer s - qu e ar ro ss eg ue n el m om en t en qu e el fluxos fm
flu x de les im atg es- es co an-
la co mu ni ca ció , el co ns um nc en tre n ca da ve ga da mé s sobre
i la di ve rsi ó, la pa ra da no
és sim pl e i la gu er ril la, dif
d'e str uc tu ra r. ícil
L' an ter io r pr op os ta so br e
l'e sp ai pú bl ic po dr ía se r un
ser co m pl ex ifl ca t, en riq ui el em en t d'a ju da , pero ha de
t pe r un a ac ció re al m en t
No és ex ac ta m en t en tri
pe da go gi ca .
sm e - ex cu sa 'm Ra du ... -
ta r av an ~a r en la no str a pe ro cre e qu e ha ur íem d'i
ca pa cit at d'u til itz ar l'e in nte n-
a, les ein es de «l'enemicn
in te nt at du ra nt an ys im . Per haver
po sa r a les tel ev isi on s un
s us os de red ac ció de la fot
pe r have r de se nv ol up at pr ografla,
og ra m es (m ol t m in or ita ris
, co m ARTE) qu e tra cte n sob 1
im atg e , sóc co ns cie nt. qu . . re ª
e, de fln in va m en t m 1n on. . t ma rc ats pe rla síndrome
ta ns , es em
de Sí siL .
To t i aix í - un a pr ov a qu . • · d , m in-
e co nt in uo op tim
. ist a- , em pr eg un to si no po ne
ve nt ar , a ln te rn et , un w
eb de d1 ca t a la pe da go gi. l . tg e am b vincle s amb 1es
. a de a im a '
pa gi ne s we b qu e en s se m . . in a pe r als pr ofessors, un
bl en 1n te re ss an ts, qu e sig
ll oc de co ne ix em en t - f1n ui un a e
s i to t su pe rfi ci. al- pe r , ·ov es cr ee qu e e1 Podern
al s m es J ·
LA UBIOÜITAT DE LA IMATGE . OEBAT A LA XARXA 43

imaginar com quelcom seriós i lúdic alhora. Una manera de considerar la xarxa com
un contrapoder. ..
Potser és perque la llum esta tornant ambla primavera que s'anuncia.
«The People have the power» (Patti Smith).

La ceguesa més absoluta- Joan Fontcuberta

com el mateix Radu, un dels nostres interlocutors, que s'identiflca coma Juan, ens va
enviar un post el 25 de mar~ on esmentava la famosa sentencia de Moholy-Nagy que els
analfabets del futur seran aquells que desconeguin la fotografla. En Juan citava també
la «societat líquida» de Bauman, la «societat del riso> d'Ulrich Beck, la societat del «nou
capitalisme» de Richard Sennett, la «societat kleenex» de Lipovetsky, el «món digital»
de Negroponte, la «societat-xarxa» de Manuel Castells ... També s'hi podria afegir el
«capitalisme de flcció» de Vicente Verdú, on les imatges, en tant que generadores de
flc ció, són els béns més preuats . Sobre aquest esquema jo diria que el primer pas per
una didactica de la fotografla va ser ensenyar a «escriure-la»; el segon pas seria ense-
nyar a «llegir-la» . Encara no s'ha acabat aquesta fase, és adir, ens trobem en el futur ple
d'illetrats vaticinat per Moholy-Nagy, pero amb l'agreujant d'una nova circumstancia:
avui el que dóna sentit a les imatges és la seva proliferació i circulació, o sigui, justa-
ment el nou escenari de la comunicació que estero debatent aquí. Ja no n'hi ha prou
amb saber descodificar les fotograües segons parametres histories , estetics, semiotics
i, fms i tot, ideologics: avui prevalen els usos economics i polítics de la imatge.
En el moment de redactar aquestes línies estic travessant el desert de Sonora, a
Ari zona. Per desgracia, no és un viatge de plaer sinó professional, motivar per una serie
d'activitats a universitats de Phoenix i Tucson, que inclouen trobades amb estudiants
dels programes de graduació de fotograüa . Per cert, que mentre faig la travessa entre
les dues ciutats gaudeixo d'uns paisatges de ressonancies iconiques i em passen pel cap
tam els déja-vus de mol tes seqüencies de westerns classics com molts dels fotografs que,
com Timothy O'Sullivan, van explorar l'oest nord-america. Revise, dones, en propia
pell el fe nomen contemporani de la imatge precedint !'experiencia, il-lustrant el que
ja hem comentat aquí. Dones bé, he conegut estudiants espavilats, amb professors
competents i instal-lacions envejables, que podien presumir de treballs realitzats amb
una impecable factura tecnica i plastica, alguns fms i tot resultaven conceptualment
potem s, sovint amb tímides justiflcacions programa.tiques o etiques; pero, per regla
general, eren incapa~os d'explicar per que feien aquelles imatges, quins efectes espe-
raven provocar, quines estrategies de difusió havien concebut.. . Senzillament, feien
imatges i punt. La creativitat i l'esfor~ intel-lectual es concentraven en les imatges,
 , rJt

THUNOfAOOt r

GTF1D
C ■A-rlFl ■D

Mam,

pero en imatges completament ai:llades del món i de les seves particularitats, com si
les imatges no haguessin de tenir vida propia més enlla de l'escola d'art, o dit d'una
manera més dolorosa , com si les imatges estiguessin destinades a ser mers exercicis
d'estil. Pero estil de que? Dones de la ceguesa més absoluta . Perqué, tal com estem
insistint . avui el rerefons important de la creació passa per incidir en els problemes
ae ia circulació, en el traj ecte que s'estableix entre autor i públic, en uns contextos,
repereixo, econ omics i polítics on autor i públic queden redults a mers comparses. Si
:=!3 r:::-;ucl.iants , o sigui , els futurs professionals de la imatge, negligeixen aquest fac-

\.c, ,-Dtein perduts. Compte: sense que aixo impliqui descartar les accions que calgui
e5taolir envers el públic en general.
Err_ congratulo, pero, que després dels diagnostics arribin propostes d'acció com les
j
J
1 d'en Christian . La frase de Moholy-Nagy caldria ampliar-la dient que els analfabets
del futur seran aquells que quedin al marge dels ordinadors i d'Intemet. Quan parlo del
' 1 trajecte entre productors i consumidors, ordinadors i Internet constitueixen el rovell de
l'ou de qualsevol opció que, dins d'un cert marge de llibertat i d'operativitat, pretengui
1 conscienciació i reaccions col-lectives . Mes enlla de les actituds i les intencions , ordi-
nadors i Internet conformen les principals eines per respondre a !'establishment polític
1 i media.tic. Cal fer un esfon;, dones, per aprendre a utilitzar-les amb diligencia.

rJ