P R O V I S I O N A L

MARIA RAMOS PALACIOS

NIUB:20308061

1594
Número que correspon a la
quantitat de presos interns
a la presó de Quatre Camins.
Sovint, oblidem que darrere
d’aquest número, amagat sota
l’anònimat, existeixen persones,
existeixen històries.
15
594
 REVISTA

CONTINGUTS PRINCIPALS

1
INTRODUCCIÓ

Al llarg d’aquest apartat es realit-

zarà una breu introducció sobre el
projecte vinculat a l’assignatura
realitzat a través d’un statement.

2
TREBALLS REALITZATS

En aquest segon apartat,

es durà a terme un recull
de les diverses obres realit-
zades i les seves respectives
fitxes tècniques. Les obres,
seguiràn l’ordre cronològic
de les seves realitzacions
respectives i seguiràn el
mateix fil conductiu, per tal
d’apreciar la transformació
del projecte de principi a fi.

4
 REVISTA

3
CONCLUSIÓ

En aquest últim apartat,

serà de vital importància
analitzar els resultats de
les pràctiques artístiques, i
si han complert o no amb
els seus objectius de forma
eficient. No cal oblidar com
tanmateix, es farà esment
de l’experiència viscuda
al llarg de l’assignatura.

07 INTRODUCCIÓ 14 LOCUS AMOENUS

08 AIRES TERRATINENTS 16 TREBALL FINAL

12 LLINDAR 16 CONCLUSIÓ

5
 I
N
LLIBERTAT n.f.
T
1. Estat o condició de qui és lliure, de qui
no està subjecte a un poder estrany, a
una autoritat arbitrària, de qui no està R
constret per una obligació, un deure, una
disciplina, una condició onerosa, etc.
O
2. Excarceració
D
3. Estat dels ciutadans els drets i els
privilegis dels quals estan protegits per
una comunitat civil organitzada, dels U
ciutadans que participen de la vida
pública exercint un control sobre llur
govern i dels ciutadans que són lliures
C
en tot allò que la llei no prohibeix.
C
4. Capacitat de la voluntat humana
d’elegir entre diverses possibilitats.
I
Ó

J
 REVISTA

AIRES TERRATINENTS

MARIA RAMOS PALACIOS

2022
FOTOGRAFIA DIGITAL

8
 REVISTA
L’acció realitzada té com a “leit motiv” el desig
de construir espais inclusius on consolidar
líneas d’acció social, on l’art pugui actuar com
un recurs en un àmbit on presideix l’hostilitat,
present en cadascuna de les parets i reixes
d’aquells escasos metres.
El centre penitenciari on es va dur a terme
l’activitat va ser al mòdul de joves (amb edats
compreses entre els 18 i 25 anys) de la presó
“Quatre camins”. Com a voluntaria de CEDRE
(associació per a la promoció social), sóc
una de les persones responsables de crear el
contingut de les activitats, tallers o xerrades
que tenen cabuda en les immediacions de
Quatre Camins cada diumenge per la tarda.
Una de les pràctiques que vam tenir la
possibilitat de dur a terme va ser vinculada
a la noció o concepte de llibertat. Així doncs,
mitjançant un debat amb els diversos interns
que van gaudir de la possibilitat de realitzar
l’activitat, es va acabar proposant que pensessin
en alguna pràctica artística que atengués als
seus interessos, necessitats i voluntats per a
representar la paraula base a partir de la qual
havíem impulsat la trobada, “llibertat”.
La iniciativa que van acabar per suggerir els
participants va consistir en concloure l’activitat
realitzant un seguit d’avions de paper, els
quals, posteriorment havien de ser llençats
fora de l’àmbit penitenciàri com a símbol
d’autodeterminació. Així doncs, la simplicitat
de la meva feina dins d’aquest projecte, no
resideix en la producció d’un objecte, sinó
en l’encant del procés i tot alló que el mateix
involucra més enllà del resultat estètic final de
les peces.
Finalment, per tal de portar a la fi l’objectiu
dels joves i el seu anhel per a tenir l’oportunitat
de llençar el seu avió de paper a l’exterior, vaig
fer un recull de tots els avions de paper fets al
9
llarg d’aquella tarda i concloent alló que ells
desitjaven. D’aquesta forma, vaig prosseguir
fent volar els diversos elements papiroflèxics
de cadascú en un entorn natural, quelcom
inaccessible per a ells a dia d’avui.
Per tal de documentar de forma gràfica
aquella acció performàtica que havia dut a
terme, vaig decidir que era adient la realització
d’una sèrie fotogràfica que reflexes aquell
acte, i alhora, servís d’estri per a mostrar-ho a
la propera sessió de voluntariat a la institució
penitenciaria pertinent.
Atenent a l’àmbit en el que està basada la
intervenció paisatjística duta a terme, ens
podem permetre reflexionar sobre la situació
en la que es troben els subjectes enfrontats per
certes circumstàncies. Generalment, aquests
es troben sotmesos a un ambient totalment
fora de la realitat quotidiana, o com a mínim,
de la que presuposen la resta d’individus.
L'ingrés punitiu a la presó, interrumpeix i
trenca amb la relació o xarxa vinculant del pres
amb el seu medi. Quelcom que pot produir el
començament de processos de distanciament
i d’allunyament de la seva pròpia realitat.
En aquest cas, i mitjançant la fotografia i
la mediació com a eix vertebrador, podem
veure una sèrie d’imatges que ens mostren
els avions de paper creats per els propis
interns esmentats anteriorment esdevenint
llençats més enllà dels murs de la presó, acció
que baptitzaria aquest projecte, on l’encant
de la obra resideix en el procés conceptual
de la mateixa i no en el seu resultat estètic.
D’aquest forma, aquesta intervenció procura
crear una resposta activadora i positiva que
esdevingui un mode de re-socialització per al
près, brindant-los esperança i deixant així un
bocí de cadascun d’ells fora de la institució
de control on resideixen, un bocí d’esperança
“Més enllà dels murs”.
REVISTA

10
 REVISTA

PRÀCTICA 1
AIRES TERRATINENTS

Nom: Més enllà dels murs

Autora: Maria Ramos Palacios

Any: 2022

Tècnica: Fotografia digital

Secatibe runtum earum sincilla velenimus auta nobit raecus di omniet

11
 REVISTA

LLINDAR

MARIA RAMOS PALACIOS

2022
CAPTURA DE L’ AUDIOVISUAL

12
 REVISTA

Així doncs, esdevé el concepte “llindar”, la Tot i així, el que trobo més interessant de la
fortalesa d’aquest projecte, l’eix central en proposta general, es lo de deixar aquestes
base al qual procuraré tractar el meu estudi petites “migues de pa” arreu, no només pel
sobre el recorregut que duc a terme des de significat que puguin tenir aquestes per a
l’aixopluc de casa meva fins a les institucions mi, sinó la lliure interpretació i resposta que
penitenciàries on realitzo la meva tasca de poden tenir per a la gent de la metròpolis,
voluntariat, el centre de Quatre Camins. creant una mena de proposta en un entorn
urbà com Barcelona i les seves perifèries, on
Concretament, aquest camí que realitzo
l'experiència individual sigui la resposta a
forma part d’un estudi sobre els estímuls que
totes les preguntes que cadascú es pugui fer.
es viuen a les zones urbanes fins a una de
les parts més obscures de la presó, el llindar
o portal que separaria el món real d’un món
totalment subversiu a aquest, allunyat de la
realitat que coneixem, aquella porta per la
qual entren els presos a la institució penal,
lloc on fan la transició de lliures a esclaus. LINK I QR D'ACCÈS AL CONTINGUT
AUDIOVISUAL:
“Món del revés”, és el mot que dona nom a
aquesta intervenció, referència directa a https://drive.google.com/drive/
l’obra de “Alícia en el país de les meravelles” folders/1AYgVZ0CeOiq2l_
(des d’un punt de vista irònic), de Lewis jrXSG1bXB8yoUE22D1
Carroll. Tanmateix com a la reconeguda novel.
la succeeix, un seguit d’events traumàtics o
condicions socials no desitjables, impulsen
a la jove a desobeïr allò que es considerat
correcte per al seu entorn, la qual cosa, la
condueix a caure al “món del revès”, espai a
través del qual la portarà a questionar-se a sí
mateixa, i procés que la forçarà a explorar-se,
descobrint qui és realment.
La relació directa que vull teixir envers aquest
conte infantil i el meu tema a tractar, esdevé
més que evident quan te’n adones com
aquells joves interns, al igual que Alícia a la
història, viuen alhora un seguit de situacions,
a priori, incorrectes per a la majoria, que els
emputjen violentament a caure més enllà del
llindar penitenciari, creuant un portal cap a
un “món del revés”, irreal i desconegut.

13
 REVISTA

EL MÓN DEL REVÈS

un saló davant del mirall i un altre darrere
Al darrere tot funciona al revès,
la realitat s’ha invertit i Alícia se sent estranya,
ha d’interpretar cada cosa per primera vegada.

Qui no se sent com l’Alícia alguna vegada al dia?

Quantes vegades caiem al món al revès sense adonar-nos-en?
Sembla que hem vingut a aquest món amb un mirall al cervell
que és la projecció del jo en les coses per a qui ens observa
A les aigües, a les pedres polides, al metall brillant o al vidre
hem buscat el nostre reflex desesperadament.

Ella és Alícia en el país de l’insomni,

de la sang a borbolls,
de tallar-se per fora per no sentir per dins
Alícia en el país dels monstres, de la lascivia,
Alícia en el país en el que els papers s’ inverteixen.
Jo només sóc un barreter trencat a la història, i si,
estic barrejant contes.

I sí, ella es Alícia en el país de les cunetes, i no,

ella no s’anomena Alícia
però la veritat que m’importa una merda com es digui,
jo tampoc puc oferir-li ningún país,
ni sortir demà d’allí,
però bueno, la realitat la deixo per a demà.

14
REVISTA

PRÀCTICA 2
LLINDAR

Nom: El llindar del món al revès

(REALITATS POLISÈMIQUES)

Autora: Maria Ramos Palacios

Any: 2022

Tècnica: Audiovisual real-

itzat amb telèfon i poema

15
 REVISTA

GENIUS LOCCI

MARIA RAMOS PALACIOS

2022
CAPTURA DE L’ AUDIOVISUAL

16
 REVISTA

En la teoria de l'arquitectura moderna, el Aquests cartells están formalitzats

genius loci té profundes implicacions en el amb un modus operandi molt senzill,
projecte d'espais públics i està vinculat a la lletra clara i directa. És un clar exemple
branca filosòfica de la fenomenologia. d’estètica d’emergència i banal, tanmateix
irònica en algunes de les seves vessants.
Hi ha molts altars romans trobats a l'oest
A travès de frases que poden resultar
d'Europa dedicats en la seva totalitat o en
contrapublicitàries o desconcertants en un
part a això en particular. És així, com aquesta
context descontextualitzat de les mateixes,
part del meu projecte, desenvolupat en base
veiem com el propi concepte de llibertat pot
l’estudi del meu recorregut realitzat a la tasca
ser tan variat com ampli segons l’experiència
anterior, esdevé una mena d’altar urbà en
individual de cadascú.
base la paraula clau entorn la qual he estat
treballant al llarg d’aquest semestre, i alhora,
esdevindria un signe identitari omnipresent
Així doncs, la col.locació d’aquests dissenys
vinculat a totes aquelles persones que
arreu de la ciutat de Barcelona, ha estat
resideixen a Barcelona malgrat ser sovint
per a mi una forma de portar l’esperit de
invisibles per a nosaltres.
tots aquells nois més lluny de la institució
Tal com s’ha pogut anar veient al llarg penal. Un mode, així doncs, de fer present
dels projectes anteriors, la meva projecció de forma omniscient la seva presència a
conceptual parteix del concepte “llibertat”, la ciutat, on malgrat que ningú els vegi, hi
paraula que no vaig escollir jo, sinó els habiten. És així, com el meu genius loci, torna
propis presos de Quatre Camins. Seguint la conseqüentment a aquests nois en part de
línia de provocar un missatge activador a l’esperit o entitat de la capital catalana on
la metròpolis i de llençar les meves petites resideixen.
migues de pa, al més pur estil Hansel i Gretel,
he dut a terme un seguit de cartells amb frases
que van citar els presos envers el que creien
que era la llibertat, allò que tan anhelen dins
de les immediacions penitenciàries.
Més enllà del que a l’antiga Roma
es denominava genius loci, en l'ús
contemporani, aquest terme és generalment
referit als ambients característics d'un lloc, o
a un "esperit de l’espai". És el principi de que
els desitjos del paisatge s'han d'adaptar al
context en el que se'ls ubica. En el context de
la teoria de l'arquitectura i paisatge modern,
el genius loci té profundes implicacions per
al lloc.

17
REVISTA

18
REVISTA

PRÀCTICA 3
GENIUS LOCCI

Nom: Genius locci i l’ esperit de

qui no veiem a Barcelona

Autora: Maria Ramos Palacios

Any: 2022

Tècnica: Fotografia digital

19
 REVISTA

LOCUS AMOENUS

MARIA RAMOS PALACIOS

2022
CAPTURA DE L’ AUDIOVISUAL

20
 REVISTA
Seguint la línia vertebradora i central dels
meus últims treballs vinculats a la crítica
cap a les institucions penitenciàries, he dut
a terme la següent producció referent al
concepte de Locus Amoenus proposat.
La importància d'aquesta tasca residia en el
desenvolupament d'un autorretrat on l'espai
i el temps esdevinguéssin en el mateix
elements fonamentals. La poètica i retòrica
i visual de la creació era, alhora, un punt
important a tractar.
Malgrat que en un començament partís
amb certes dificultats per a les meves
primeres idees i projeccions, ja que no sabia
com re-enfocar l'enunciat proposat amb el
tema que presideix el meu projecte envers
aquesta assignatura, vaig acabar realitzant
una proposta alternativa que s'allunya i pren
distància del que havia estat realitzant fins
ara.
Així doncs, el fet de que la tasca hagués de
constituir-se en base el que considerem un
autorretrat, em va convidar a centrar-me
més en mi mateixa, és a dir, en l'interior, i no
tant en afers exteriors.
A continuació vaig plantejar parlar des de
la meva experiència com a voluntària en
aquesta associació i realitzar una mena de
retrat espacial-temporal.
Per a realitzar aquest autorretrat, on la
experiència individual esdevé el més
important de la obra, vaig escollir l'habitació
on dormo cada setmana juntament amb
els nois que surten de permís. És així, com
ens trobem enfront un espai d'intimitat per
21
a mi en aquella casa, i tanmateix, totes les
activitats que duc a terme en el transcurs
d'aquelles hores.
D'aquesta manera, la formalització de la
peça es basa en un seguit de fotografies en
blanc i negre, realitzades cadascuna amb
mitja hora de diferència. Totes aquestes
imatges, d'aquesta manera, es superposen
l'una amb l'altre amb el paper transparent de
film escollit. És així, com qui observa la obra
no només pot apreciar l'habitacle en el que
dormo, sinó com aquest es va transformant
al llarg de les hores degut a la meva activitat,
fent d'aquest un espai on la meva identitat
juga un paper fonamental.
Vaig veure adient fer d'aquesta peça una
obra amb la que l'espectador pugués
interactuar, fent passar les pàgines i recreant
poc a poc, i a mida que passen les hores,
una mena de retrat emborronat, on fins i tot,
pugui semblar que el meu ésser és una mena
d'espectre.
Inevitablement, a través d'aquesta mena
d'autorrepresentació, s'acaba creant per
conseqüència una composició de caire molt
personal, on narro aquesta experiència amb
CEDRE des del meu punt de vista i de ningú
més, a diferència de la resta de vegades.
Un espai on es parla del rastre que deixem
allí per on anem, recordant-nos la memòria
que tenen els llocs que habitem gràcies a
nosaltres.
REVISTA

22
REVISTA

PRÀCTICA 4
LOCUS AMOENUS

Nom: La memòria del temps

Autora: Maria Ramos Palacios

Any: 2022

Tècnica: Fotografia digital (im-

pressió sobre paper film)

23
 REVISTA

TREBALL FINAL

MARIA RAMOS PALACIOS

2022
ESCULTURA DE ROBA I GLOBUS

24
 REVISTA

Per tal de concloure l'assignatura, vaig decidir
fer una retrospectiva respecte els diversos
treballs que havia dut a terme els darrers
mesos. Desprès de plantejar les diverses
opcions possibles a l'hora de resoldre la
proposta, vaig decidir tornar a inspirar-me
en les accions performàtiques que em feien
record a la primera tasca de totes, la qual,
vaig esmentar "Més enllà dels murs".
Aquest cop, i per tal d'aprofundir una mica
més en les pràctiques performàtiques i el
seu significat, vaig decidir dur a terme una
activitat conjunta amb un grup d'interns on
fos fonamental fomentar aspectes tals com
la creativitat i el treball en equip.
Desprès de generar un debat sobre l'objecte
artístic que voliem dur a terme com a grup,
vam acabar decidint que la formalització
de la peça que voliem generar era la d'una
escultura que tractès temes de rellevància
per a ells i alhora convidès a la reflexió.
Així doncs, la idea principal de l'escultura, va
sorgir de la primera voluntat d'un noi, qui va
manifestar com si li fós possible, "marxaria
volant d'allí", fent referència a la pel.lícula Up,
la qual havien vist al centre uns dies abans.
D'aquesta manera, vam engegar un projecte
que va consistir en inflar tants globus com
fos necessari amb la finalitat de fer flotar una
samarreta d'un dels joves residents a Quatre
Camins.
En un començament, el plantejament inicial
va ser el de crear l'objecte escultòric sense
deixar-lo volar, amb el simple pretext de
generar debat i literalitzar els somnis o
desitjos d'un dels nois del grup, a mode,
alhora, d'ironia. Malgrat tot, quan l'obra ja
estava llesta per a ser presentada a la resta
de companys, a un dels nois se li va escapar
de les mans al pati, fent així de l'escultura
quelcom efímer.
Malgrat que en un principi va resultar trist
perdre la peça, vam adonar-nos sobre com
aquesta guanyava més rerefons a través
d'aquest error imprevisible. Amb la pèrdua
de la peça, aconseguiem altres coses, crear
un canal entre l'interior de la presó, i l'exterior,
fent possible en certa manera, un punt de
retrobament amb la societat. Per altra banda,
el desig d'aquell noi, prenia forma, i no nomès
hauriem estat capaços de literalitzar el que
desitjava, sinó també de cumplir-ho.
Aquesta tasca final, tanmateix, torna a fer
una referència clara al imaginari infantil (com
succeÏa a la tasca del "Llindar"), i alhora, a la
primera de les meves obres vinculada envers
el tema, "Més enllà dels murs", on es llençaven
avions de paper. D'aquesta manera, he fet ús
d'algunes eines que ja tenia al meu abast i les
he desenvolupat amb més eficiència, la qual
cosa, m'ha servit per a tencar tot un cicle i
projecte.
Finalment, aquell dia un noi va perdre una
samarreta, però vam guanyar i gaudir de
moltes altres coses...Ningú oblidaria mai el
dia que una samarreta va fugar-se volant de
la presó.

25
REVISTA

26
REVISTA

PRÀCTICA 5
TREBALL FINAL

Nom: 1594

Autora: Maria Ramos Palacios

Any: 2023

Tècnica: Fotografia digital i es-

cultura de globus, tela i fils.

27
 REVISTA

Com a conclusió, m’agradaria fer una pe-

tita valoració de l’assignatura i el que més

C
m’ha servit de la mateixa a nivell individu-
al.

El que m’ha fet disfrutar més del procès

O i desenvolupament del projecte ha estat
la llibertat creativa del mateix que he tin-
gut des d’un inici. Malgrat les dificultats

N presents en alguns moments, estic satis-

feta amb el resultat final, ja que més enllà
d’haver gaudit de l’oportunitat de fer un
projecte, a priori, molt motivador per a
C mi, he pogut formar part d’un procès que
afavoreix a la reintegració social d’un grup
vulnerable i amb alt risc d’exclusió.

L Malgrat que a l’actualitat aquest espai

segueix mantenint aquest paper protagon-
ista en el sistema penal, al llarg dels últims

U anys han anat sorgint idearis de models

carcelaris divergents que es contraposen
amb la seva filosofia i pretensió, obrint
camí, així doncs, a presons filles de la reso-
S cialització envers les d’una societat de con-
trol. No obstant, aquest projecte ha estat
una forma de crear una mirada de llibertat,

I en un ambient on la “presonalització” és la
norma no escrita i on una majoria d’interns
es regeixen per codis de silenci.

Ó
28
 PER UN SISTEMA
FRUIT DE LA
RESOCIALITZACIÓ
I NO D’UNA
SOCIETAT DE
CONTROL.
 REVISTA

MARIA RAMOS
BBAA

30