You are on page 1of 15

I. L Ó P E Z , EDITOR.-Barcelona.

Rambla del Mitj, 20.

••• <
•#1

• - : ' • ; •

Pí'

VAL MES AQÜI QUE A CAL APOTECARI - P R E U 1 RAL-


ALMANACH PER L' ANY

ILÜSTBAT.PE» T. PADRÓ, TESCBITPER D. PAÜ BUNTEGAS, D. SERAFÍ PITARRA, SALVADOR GRA, BATISTA GARROT

MOSSÈN SEBÀ I A L T R E S QÜE H A N AFAGIT A L A S O B R A S D E M I S E R I C O B D I A LA D E :

FER PIURER A QUI NO 'N TE GANAS.

FESTAS. MERCATS.
Se 'n faráii al Bey que Lo de Calaf, se parla di
vinga; sobre tot, si es uua trasladarlo á u n palau è
criatureta. Congrés.

FIRAS. ECLIPSES.
N' hi haurá, de em- Segons com desear
pleos, en Madrit. gue P atmósfera políti
en Espanya será visi1
la total de la llibertat.

JUDICI DEL ANY 1 8 7 0 .


V any aquet que 'os ha arribat, Aquestas, ja son velluras T 'I Papa, aquell bon senyo,
aiié si que no almet péro, que en nostra Espanya no 'ns deixan. matant gent, y fent concili,
es un any que acaba en cero, ¡Cuants, cuants ministres s' engreiian y demanant sempre aussili. . . .
es lo setanta, pelut. ab las nostras peladura3l ¡me sembla que cau de bó!
Si tant pelat I' any tenim, Per só, ¿qui com jo no veu Los Estats-Cnils, vioràn
¿qui es que pelat no estarà? que al dir com ¡i cosa estable, millor que en aqui w i m .
i* 'ns podem tots preparà que «'1 ministre es responsable,» Esla ela, aquí lot es prim,
h passa'l pelat y prim. s' hi deixan «devant de Deu?» pero allí, no; lot es gran.
No hi ha recia general Lo mateix, donchs, passarà, Pel demés... íal mes callà,
que no tinga una escepció; que ja fa temps que s' aguanta. que lotavrilat, amarga.
al dir «podem» parlo jó ¡Ja veurem en 1' any setanta Hi haurà aquest any gresca llarga,
ab tothom, no ab tal o cual. quin ministre respondrà! y mes de ungenugarà.
Perqué si anem á mirà, No 's cregan que à ne 'Is trancessos Mirin lo dibuix de dalt.
al tancà l' any son registre, los hi vagi massa bé, ¡Quina criatura mes mona!
pot sé hi haurà algun ministre ue 'I Emperador los té, per no vulguer du corona,
que pelat ne ho quedarà.
Tal vegada 1' oració
3 e tant lligats, tots malmesos.
Encara que, tontos son
arma un gros sacramental.
Plorant aixis, se rebenta
podrem giri per passiva, si DO volen està al cel, y tot sembla que s' ensorri.
y veurem ah pena viva, ¿qué hem fet aquí ab la Isabel? ¡Déixinli posar la gorra,
que haarat estat on pelado. doocbs, ¡apa, noys! ¡sans fason! ja que ab ella està contenta!
PAO B Ü N K 6 A Í
His. Cap d' any.
diu. S. Macari. 2T n dill. Sta. Rosalina.
iim. Sta Prisca.
dill. Sta. Genoveva, IS dime. S. Canut,
diua. S. Tito, 19 dij. S. Sebasíiá.
J»'® 2ii div. S. Fructuós,
dime. S. Telesphor. 2l
iltj. Los Reys. dis. S. Vicens,
div. S. Ramon de P. 2:! diu S. Anfós,
dis.S. Teoül. 24 dill. S. Timoteo,
diu. Julià mr. 25 dim. La C. de S. Pau.
dill. S. Nicanor, 26 dime. Sta. Paula,
dim. S. Higini, 21 dij. S- Joan Crisóslomo.
lime. S. Arcadi. 1 Ji Jr^- ^ 3 WJÜr 28 div. S. Julia y Cirilo,
ilij. S Gumersindo, ^llff 0 29 dis. S. Francisco,
div. S. Hilari,
dis. S. Pau. ermità,
ÍL__—2? -lír3* 30 diu. Sta. Ma-t'ma.
31 dill. S.Pere Nolascb.
diu. S. Fulgenci. ÉCAPDE^ÏI NElJLAS»ïi
Any nou, vida nova.

Consecuencia. Doctrinas oposadaa.

'1 casarse sense anar á 1' —Jo eslich en qué 1' home té
ia es lo matrimoni civil, lo dret al trel-all.
rse anant á 1' Iglesia, será —Jo eslich en que 1' homc té
matrimoni incivil. que anar dret al treball.

Dnpte. I ii m i r a l l .

ma vida he decidit Cuasi en un mateix mirall


aquet mon tant raouítich, reys y promesos se miran;
dlló un partit politich, á áquets, trona avall los tiran,
, un politich partit. y ais monarcas, trono avall.

—Posa la cara de hiena


cremat ja de ser tant sol.
—Aquest rey sembla que vol
creniarnos, á tots, 1' esquena.

Cnegtió r e l i g i o s a . —Per coneguis, tres amichsque tinch


que 's diuhen: 1' un, Sanjoan; 1' altre,
-Jo no crech en los Sants. Santana; y 1' allre Sanlasusagna. ¡Ne
-Jo si. vol més! Y per acaba, lots los que nei-
—¿Qué n' ha vist cap? xen en un poble que 's toca ab Hosta-
—Si senyó. Miris, he comprat cinta á franchs, son fills de Sans. ¡Ara no cre-
'n Santnnja; he comprat sucre á gui en Sants!
'n Santmarti; he comprat indiana
a 'n Sansalvador; he comprat te-
casa 'n Sandiumenge; he comprat H c i p o i t a de época.
uts á casa 'n Sanlalo; y he com-
bacallà á casa 'n Santanera. [Vegi ¡Ay pobre gall de nadall
* he vist de Sants! obra '1 en canal, ó rebs.
—Pero aquets no son Sants cone- —¡Pare, no só cap Lesiepg,
. per sapigué obri en oaaall
Lo sol está molt lluent;
de tant que llú, está escalfant;
de tant escalfà, cremant;
y de tant cremà, encenent.
1 di m S- /gnaei y Cecili,
I di me. »S La Candelera.
3 di S. Blay.
í d i S. Rambert.
lo dim. S. Faustí y Jovita.
16 dime. S. Honest.
17 dij. S. Rómulo.
18 div. S. Simeó.
F
S di Sta. Águeda. 19 dis S. Mansuet.
fi d i Sta. Dorotea. 20 diu. S. Nemesi.
1 di S. Ricart. 21 dill. S. Secundi.
ili in . S. Joan de Mata.
s di 22 dim. S. Abili.
1 me. Sia. Apolonia. 23 dime. S. Pere Damià.
18 di ' S. Guillem. 24 dij. S. Matías.
11 di Los 7 s. de Maria. 23 div. S. Averlano.
u di Sta. Eulària. 26 dis. Sta. Guadalupe.
n di Sta Catarina. 27 diu. S. Leandro.
l i di S, Valentí, 28 dill. S. Ruman.

Si la Candilero plora, lo fret fora;


si la Candelera riu, lo fret mes viu.

CANDIDATS PEL T B O I O ,

Retrato.
Crida molt; es curt de vista;
es guapo; pert, si 's baralla;
y canta l'himne de
—¡Calla!
Ja '1 coneeh: un progressista.
QOIM CLARET.

ï.o rey deia astres. Lo rey de l a b r o m a .


(Vagintio à buscar al cel). (L' ensenyaban en la plassa de Catalunya!

Ahir. A\uj. Demà-


1 dim. s. Rosendo. lli dime. s. Heribert.
dime. s. Simplici. II dij. s. Patrici,
8 lij. s. Emeleri. IS div. s. Gabriel,
4 div. s. Casimiro. II dis. s. Joseph.
5 dis Lo beato Nicolau F. 2*1 diu. s. Nicelo.
6 diu. s. Olagué. 21 dill. s. Benet,
~ dïll. s. Tomás de Aquino. M dim. s. Deogracias.
8 dim. s.Joan de Deu. 21! dime. Lo beato J. Oriol,
9<dime. s. Paciá. 21 dij. ». Timolau.
10 dij. s. Meliton. 2 3 div. ® L' Anunciació,
I div. s. Constantí. 21) dis. s. Brauli.
lïidis. s. Gregori.
13 diu. s. Ramir Rodrigo y Sa-
n diu. sta. Lidia,
dill. s. Sixto UI.
lomó. 28 dim. s. Eustasi.
14 dill. sia. Florentina, 29 dime. s. Joan Climaco.
laldim. sta. Madrona. 30 dij. sta. Bo I bina.
SI
Lo Mars, Marsot, mala á la vella
prop del foch, y à la jove si pot.

3^L03DAS.
LO CAN-CAN.
Tot lo que vé de França, es bó. (No parlo
pels emigrats que han vingut de allí, que
aquestos son bons ó dolents, segons los pa-
rers.) ¡Es estrany que no s' haje pensat en fer
venir un rey de la nació vehina, perqué mani
nostra nació! Encara no som alia ahont anem.
Lo Can-can, aquest ball, que de tot té me-
nos de ball, es una planta fr?ncesa que s' ha
probat de plantar en nostra terra y sembla
que hi arrela: en los salons de ball, cassinos,
teatros y altres invernacles, hi va mes bé que
1' arbre de la llibertat que plantà 1' Ajunta-
ment de Barcelona al obrirse lasConstituyents
del 69. ¡Llàstima que 'I tal arbre no '1 portes-
sen de Franca. De segur que las sevas brancas
taparían ja tota 1' Universitat, y mes endevant,
flns donarían sombra á las inteligencias deis
universitaris.
Pero deixantnos del tal arbre, perqué may 9IOSSEX S E B A .
ISBE C A L D E O . m' ha agradat parlar de morts als meus lec-
que volia viurer á costas tors, parlem de vius, del aixecament de ca. Un que viu á costas deis
dels vius. mas, maneig de brassos ydoblegamentdecos. morts.
anomenat Can-can.

.s. ha qui diu que en Franga ' s baila


In-can de una manera lina, y no
stranya que aixó ' s disa, j a que
aquesta importació francesa. jAlguns
se defendran de aixó, dientme que 'I
Can-can no es cap xiste!
jpébé tots sentim dir á molts calave- Lo poeta senyor Liern, ha escrit
que hi ha prostitutas finas. Des- una Revista dramática en la que ' s pro-
• que no pocas vedadas aixó 's posa... (¡Ara si q u e j o mateix m' he
s o i s pera donar á entendrer que atrapat!) No sé lo que <s proposa. En
B e ho diu ha passat los Pirineos. fi; '1 senyor Liern es autor de varias
e t e n t que 'I Can-can es un ball comedias de mágica, y cosa de mági-
¿e pol sé fi, no ' n s ocupariam de ca es, fer una cosa pera acontentar
i no sortís deis llochs propis pera ais can-canistas y als que no ho son.
particulars, particularissims, y S' bï senten eo dita Revista, 1 largas
ivadis los teatros. Aixó es lo què tiradas de versos anatematisant lo
é fora de lesta, y encara 'ns hi té Can-can, y acaba '1 primer acte, b a -
10 v é u r e r q u e 'I públich h o a p l a u - ilando. Los que no '1 volen, aplau^
¡Da entrat en modal Lo mateix deixan 1' anatema; y 'Is que 'I volen
ith que murmura de aquet ó fan repetirlo ball. Lo senyor Liern no
11 autor dramátich perqué té x i s - vol está malament ab ningú; si fos
sa veris (paraulas testuals) fá ministre, donaria molts empleos, ab
r las sevas mans, aplaudint lo génit que té de volguera contentar
1 div. sia. Teodora, 16 dis. s. Toribi.
2 dls. s. Franc/ de P. n diu. La b. Mariana de J.
3 diu. s. Bene!, 18
dill. s. Eleuteri.
4 dill. s. Isidor. 19 dim. s. Hermógenes.
5 dim. s. Vicens Fer. 2H dime. sia. Inés.
6 dime. s. Celestí, 21 ¡dij. s. Anselm.
7 dij. s. Epifani. div. s. Solero y Cayo.
8 div. s. Albert lo me. dis. s. Jordi p. de C.
g dis. sia. Maria Cleofé. 84 [diu. s. Fidel.
in diu. s. Ezequiel, 85 dill s. March evan.
i i dill. La Divina Past. 2ti ,dim. s. Cleto y Marc.
12 dim. s. Victor. dime. s. Pere Armengol.
n ¡dij.
IS dime. s. Hermenejil. s. Prudenci.
28 div. s. Pere mr. y r . Roier
H dij. s. Telm.
13 div. sta. Basilisa. 29 [dis. sia. Calalina de Sena,
30

Per l' Abril, cada gota 'n val mil.

á tothom. que si bé 1' escena es un lloch ahont s' hi deu ens


Cuan en la Revista diu Mercuri, que en Madrit se- yar, es al mateix temps un lloch ahont s' hi t
rán moda pastels á lo Prim, patillas alo Topete, lien- àpendrer bonàs costums.
gas á lo Castelar, etc., trobem á fallarhi, Cancans á ¡Ditxós Can-can! ¡Ja no hauria de ser cosa fraw
lo Liern. per no haber enlrat en moda!
SALVADOR GRA
S' haurian de convencer los autors y las empresas,

DlSFRESSAS QUE LO INFRASCRIT Arriba á dnch ó ministre...


Ja té lo trajo:—Peix GROS.
ACONSELLA Á LOS SEUS AMICHS
Y CONEGUTS PERA LO VINENT
Lo qui té per lley y as
CARNAVAL DE 1 8 7 1 . Ficsarse en altas y baixas
Y s' embolica ab las caixas
Ja té disfressa:—De LLÜS.
Si no 'm destorba ningú
Dels a qui'I cas interessa,
Jo 'Is donaré una disfressa Lo qui no vol ni de franca
Ren propia per cada hú. Ana ab carril ni fer bulla
Y es neo y du cucurulla
Ja té lo trajo:—De CRAMC.
Aquell que ab d' alé amorós
Per rondar á la xicota
Casta molts talons de bota... Y si aixis convé a n' algú
Ja té la disfressa:—D' ós. Dels á qui '1 cas interessa,
Vegin si es una disfressa
Ben propia per cada hu
Lo qui, sens tros de sabata,
'Sent ricb, y, perqué es avaro, S E R A F Í PITARM
Va veslil estrany j raro...
Ja té lo trajo:—be R Ü Í -

Lo qui arrastra un tren faustos


T per qualsevol registre

Projecte de una citálna de Napoleón III, pera ser


executat en marbre de la CARRACA.
Lo sol de la llibertat
;Cuants son los sentiis? diu que aquí ha Irobat cabuda,
y ja me 'n entorno al Hit.
—En 1, home, cinch: en los objectes un. —¿Perqué?— Perqué això es la Uní*
—¿Com s' enlenl?
—Si, pare: los otjecles no tenen mes ¡Com! ¡Capità general
que oído; aixis de una llima que no diu que 'n Prim mateix s' ha fel!
parla, se 'n diu llima sor la; de una lian- —La caritat ben entesa,
terna que no hi veu, se 'n diu llanterna comensa per si mateix.
sorda; de la pólvora que no crida, se 'n
diu pólvora sorda; de una campana que ¿Perqué no 's cump'eix alió
no se sent, també se 'n diu campana de: ¡Viva 1' Espanya ab honra!
sorda, etc. —¡Si 1' honra fós un empleo,
que anys que faria que hi fóra!
—Noy: lo sol te menja 'l blau de la brusa.
—Per això varem fer la revolució, perqué tothom menjés,
diu. s. Faliph y Jaume. fí dim. sta. Restituïa.
dill. s. Atanasi. )S dime. s. Félix de Cantalicio.
dim. sia. Creu. 19 dij. s. Ibo, abogat.
dime. sta. Mònica. 2(1 div. s. Bernardí de Sena.
5 dij. s. Pio V p. 21 dis. s. Secundi.
6 div. L'Ascenció. 22 diu. sta. Rita de Casia.
7 dis. s. Estanislao. dill. La Trinitat.
8 diu. La ap. de s. Miquel. dim. sta. Afra.
9 dill. s. Gregori Nazianceno. 23 dime s. Gregori VII, p.
10 dim. s. Antoni. 2t; d i j . © La Ascenció del Señó
11 dime. s. Eudaldo. 27 div. sia Restituïa.
12 dij. s. Pancraci. 28 dis. s. Just.
13 div. s. Pere Regalat. 29 diu. sta. Teodosia.
l i dis. s. Bonifás. 30 dill. s. Fernando, rey.
15 diu. s. Isidro. 31 dimsta. Petronilla.
10 d i l l , Pentecostés.
Pel Maig, cada dia un raig*

CONVERSA POLÍTICA.

Bé, pare y ¿qué tenim d'ecsa del cop? 'ns entenem nosaltres ab nosaltres, y'ns portarían
—Mira, noy: en primer lloch tenim nosaltres sis un home que 'ns tindria de parlar ab signos!
rals diaris que may 'ns los hauriani vist y tot no més —¿Y en Monlpensier?
que per porlar aquel vestit tant virolai Segona- —¡Cá! Aquet es cunyat de la Beleta, y sempre hi
ment, no tenim mossos de r escuadra, perqué senihi ha un tirat de familia. Per lo mateix no volem á don
nosaltres, no servirían per Alfonso y á D. Carlos.
res. —¿Donchs, qui queda?
—Ah, si; com que 'ns —No t' hi trenqui* lo
fan anar á fer por als pai- cap. En Prim diu que en-
sans. cara 'n té set mes, y aquets
—¡No 'm parlis dels pai- de una sola cui.a
sans! Sobre tol eslich fins —¿Y qué fan ara á las
al coll de aquells que 's Corts?
dihnen lepublicans. —jOhl parlan molt. ¡Ja
—¿No vos ne deyau vos? (rebatían, jal Mirat, fins
—Si, pero era cuan no han fet una Constitució
teniatn las vnilaljas que molt lliberal, sino que no
'ns ha dut la Revolució. volen que siga dit perqué
—¿Y qué 's diu ara del no 'ls ni agrada donarse
rej? importancia. Per aixó es
—En Prim es lo qui ma- que las llibertats procuran
neja las cirerasy dealli ha teñirlas tant amagadas com
de venir. poden.
—Se parlava de un de —Es dir que ja hi son,
Gènova. pero no's veuhen.
—A la cuenta s' ha sapi- —¡Angela!
gnt que era massaaficionat —Pero aixis casi bé es
als macarrons y no I' han com si no hi fossen.
volgut. —¿De hont bo has tret?
—¿Y '1 de Portugal? Cúidat de cobrar los sis
—Es casat ab una batlla- rals diaris y no 't fiquis en
rina y si vingués, la balla- Irenca-caps.
ria massa grassa. —Enie«os.
—¿X '1 d e Alemanya?
—Noi' entendriam (No ROCH Sioió,
PRIMER ANIVERSARI DE LA GLORK REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DE 1868-

Gracias ala bizarría de la tropa, las barricadasf°#resas al moment, sense que ningú las defensés
1 JCST i
1 dime. s. Fortuna!.
i dl] - M i 2-9] 46
1"
dij. Corpus.
in, •<. Mani'l.
.Ijiliv. - 18 dis. s. March.
í dit. i l ranclsco. vi Wr mv^B^^s^m JKj^ÏÏr l'tdiu. s. (i Tva-i.
ai. Pascua de Pentecostés. M dill. i. Silveri.
I dlkl. s. Nnrl.ert. 11 dim. s. L·lnli (ion/.aga.
i din. i. s.ibini. li dime. s. Pauii.
H liim- ... S lUi-liü. H dij Ma. Agripina.
9 'lij. s. Feliciano. M dlv. s. (iuillem.
Juan
10 div. sta. Margarida.
] t <ii-. -. i:, rnabé. 16 diu. s. Join v s. Pau.
12 dia. s. Omil're, ditl. s l.alislr.n.
l i dill. i. \nti>n dePàdua. n
Ï 8 dini. 8. I.leo II, papa.
11 dim. s. Kasili. M dime. 9 s. Pere y s. Pau
IBldime. >. Modest. L -:' - '-'.'^-J 30 dij. sta. Emiliana.
Pel Juny, la fals al puny.

MILLORAS FETAS PEIl'L AJUNTAMENT MlKARQlïCH.

Uniformar los escombriaires públiehs: reposar la cotxe á aquet 6 á aquell carril, vagi á llogar lo
plana de Medinaceli en l'estat de araaa de la $<>- cotxe á aquesta 6 á aquella plassa: negar los drets
a n a r i la festa de Santa Eulària: anar i i de dotada á un que el mateix Ajuntament li ha pas-
Santa Maria; posai j tnrarw un jorh de ateas en lo sat papeleta pera votar: posar nous emp'ents à Ca-
sortidor de la i>\\«n Naeloi al: p.isar drets á la carn sa la Ciutat; cambiar los claus de la làpida del Sal"
\ ah consamido -. itDTtmclonaT los Joch* de Cení; etc.,etc.
Florals; volgucr que I tpM tinga dí anar en

vnr Manel: ¿com es que Lo gran nlsterl del naixa-


e tia anal i viotei nes men' i un
amunt de de ' • VI- e^tuiliant, no está pas en no
laroï haber tingui pare.
—Parqaé alii, encara que —, toacas en quèf ii pre-
rasegvj «es qo • un carreter, gunta un >eu com pan v.
i (tracta. —En haber tin¡.*ut molías
mares.
l'n ¡me, di>ya á un frare: — ¿Vols dir que 'n %a ler.ir
¿vol dir q w h Mare de Dea molta»'
r verge a vans de! part. —Conla: la Mare de DPU dí
i part y desprès del part? Mrniserrat. la Mare te D*>udí
—Per mi, si, contestà 'l la Rona-no\a. la de la Saint-
{rara. la dels Desemparats, la del
I I jo\e ra a u n e n entera- Pilar, y altras deu mil.
ment eonvensut.
¿Hi ha mascles que estival
I,o gobern actual ha obert renyit- ab las seras famellasf
un concurs per una marxa —Prt.u: los ijiitntot. que es-
que rastltnU i la rea/. ;E' tán à mala y degolla ab I**
diran després que aqacl ijtiinias: y 'ls modos, que '»
b e n s a n e t i I» naletxa mar- veuhen posposats á las «•*
xa que i s goberns anteriors! das.

REGIDORADA.

L'n I Ajuntament, encarregat de la i Hs entre las casas de beneficencia. En aqneslas ca-


plassa de Sant Joseph, per aits motius de salut pú- sas, la salut pública no deu tenirbi res que veure'
blica. mana recullir lo tocino freseh que 's venia en Si aqoet regidor fos metje ó apotecari, coneixeria k
temps que no 's podia malar, y disposà que 'srepar- | seu error.
JWM.
liiliv. s. Galo y sta. Leonor. 17 [dia. i. 4lell,
I dit. La Visiti
ti dia. Li ¡' H M Í àt N i
33ú« — is 'dill Ha. Siiímnsa.
II iliin i, Virens de Paul.
i dlll, s. Laureano. M dime. i. Kii.is profi la.
5 din. I, Miquel dels Sanis. ?i
i; dime. i. l-aias.
~ ilíj s. Peral.
ü 'di\
dl».
lU Maria M
I, LU
13
8 div. sia. lsahel. ¿i diu. sia CilMin».
y dit. s. Z M Ò . Idlll. «> «. ¡mims.
Ht diu. I. Cristophol. dim. -ta. \
H dill. s. Aliíindi.
i dim. s. Juan dualbert.
n, dime, 1, Pantaleò.
'ili]. 1. Ntttfi
3 dime. s. Anaclet. 1 ~JL y "^" H ;div. sia. Maria y Ma. Bs.
i dij. s. Bonaventura.
K> div. i. Hi'nrich. • Ni n.
diu. s. Igna'ci de Lo;ola.
6[dis. M.de D. del Carme. t S.JAUML' M F L ' A v
Per sania Magdalena,
/' avellana plena.

•i de hab^r \iíl lo Don Cárlot en lo Liceo, encara hi baurá carlistasi

TERMÓMETRO. BARÓMETRO.
Aquell que jamay trabilla Qui *' embolica ab pap» r-
y enmalileva a Joan y á Diego de frrro-carrils y ban
y no mes en lo joch pen*a, no dupti que la butxaca
esla molls graus totactro. ha de anarli á ttqMtdal.
* * »
Lo soldat que *s pronuncia * •
per lo just y per lo injust, Aquell que en lo camp polilich
deixant apart la conciencia, no vol passejarse magre,
aquel pija frmu amunt. y pensat ferhi carrera,
senyala sempre rariabU.
&<msf.
i dill. s. Pere ys. Feliu. dime. s. Liberat.
2 dim. M. D. dels Àngels. dij. sta. Elena.
3 dime. s. Esteba div. s. Magí.
4 dij. s. Domingo de Guzman. dis. s. Bernat.
5 div. M. D. de las Neus. diu. s. Joaquim.
6 dis. s. Just y s. Pastor. dill. s. Sir.foriá.
7 diu. s. Gáyela. dim. s. Felip.
8 dill. s. Cinach. dime. s. Bartomeu.
9 dim. s. Roman. dij. s. Lluis, rey.
10 dime. s. Llorens. div. s. Ceferí.
11 dij. sta. Filomena. dis. s. Joseph de Calasanz.
12 div. sta. Clara. diu. s. Agustí.
IS dis. s. Casia y s. Uipolít. dill. La degollado de s. Joan
14 diu s. Eusebi. Bautista y sta: Sabina, rur.
IS dill. © La Ascunció. dim. sta. Rosa de Lima.
16 dim. s. Roch. dime. s. Ramon Nonat.
Cada cosa en son temps,
com lasfigaspel Agost.

La Central barcelonesa que anar cayent de tomballons


anabá á Cracia ha desapare- escala avall fins al carrer,
gut. En aíxó 's fundan los si- sense haberse fet una peladi
tuacioners pera asegurarque ¿Eh que es eslrany?
ara tenim molta descentrali- Un altre, que tampoch i'
zació. hi descalsaba per contar gol-
Has va contestarli:—Mes »
trany es lo que 'm va passar
Fa molt temps que 'Is dia- á mi, que vaig ensopegar a
ris venen dient que la Insur- lo esglaó de 1' entrada, y »
recció de Cuba s, acaba, y si vaig parar fins al terrat sei
desde que això 's diu m' ha- se ferme un blau.
guessen anat donant diners,
me las hauria ab en Rotchil.
—No negui que ja som á No hi ha animal sense tai
la cua Aquesta màxima deya mé
—En tot cas deu ser com formal un que va llegir I»
la de aquells animals que te- :t3 arliclesprimers de la co»
nen la cua deu vegadas mes litado.
llarga que '1 seu cos.
¿Quin rey es lo mes bó?
—Lo mes dols.
—¿Quin es lo mes dols?
—L' altre dia en Peret va —Lo que es de sucre.
ensopegar en lo terrat y va

Los progressista9 de avans


y 'Is de ara, aquets mes bons mossos,
iots son los mateixos gossos
ab los collars molt semblants,

¡AY POBRE! m' han proposat altra muller...


¡pero cap de ells m' ha ofert altre ase...t
1,0 FELIBRE L. R.
(Traducció del provensal).
—¡Av, pobre, estás inconsolable! COPLETA
¿Ets tú '1 que veig, els tú 'n Mateu? ESCRITA SOBRE UN APLECH DE CANSONS MANUSCRITAS
Tú, alegre avans, res veyas greu,
sembla que estás dat al diable... d e Mr...
¿Qué t' ha passat, digas, per Deu? Si jo fos rey de las cansons, hermosa,
—¡Coml ¿no sabs tú lo que m' abona frase que 'm diu sovint 1' adulador,
tant de dolor, (ant de penar? vostre aplech, á ma Musa recelosa
¡en quinze jorns, jorns de pesar, denunciara un rovell usurpador;
he viít morir 1' ase y la dona! que ab los consells que en =os bons versos dóna
¡estich solet ab mos falichs...! al pobre Poble, tant tractat sens lley,
—¡Tos nens!—¡No 'n tinch!—¿Y tos amichs? tremolaran mon ceptre y ma corona,
—¡No 'm parles de ells...! ¡No 'Is vull á casa! si jo fós rey.
han vingut tots ¡los cors de acer! TRADUÏT PE P. J. DE BERANÜEB, PEB P. ».
dij. s. GI. div. s. Corneli.
I (i
div. s. E.-Ueve, rey. IT dis. s. Pere Arbues.
dis. s. Nonito. 1S diu. s. Tomás.
diu. sta. Cándida. l!ldill. s. Genaro.
diil. sta. Obdulia. 20 dim. s. Eustaqui.
dim. s. Faust. SI dime. s. Mateo, apostul.
dime. sia. Regina.
dij. © Lo n. d. M." n dij. s. Maurici.
div. sta. Tétela.
div. s. Gorgoni. u dis. © La M. D. de la M.
dis. s. NicobudeTolentino. u diu. sta MariadeCervelló
diu. s. Protó y s. Jacinto. n uill. s. Cipria.

dill. s ; Lleonci. dim. s. Cosme y s. Damià
dim. s. Eulogi. r,
IX dime. s Simón de Rojas.
dime. ». General, mr. t§ dij. La D. de s. Miquel.
dij. s. Nicomedes. div. s. Geroni.
u
Per san Miquel,
la brena se 'ns puja al cel.

La Monarquia, molt vella;


la República, xamosa.
¿Qui es que buscant cosa hermosa,
se recorda mes de equella?

L I E N Y A !
(Circular secret» del m i n i s t e r i del B a s t ó ) .

¡La patria está en gran perill, ¡Lo poble no está instruït!


es precis que la salvem! Cada dia li dol més
quellas hordas salvatjes, teñí que paga y calla,
quells tunos y pilléis y va seguint com un nen
ue no volen sé empleats, á n' aquels que li predican
ue cridan contra 'I gobern demostrantli lo que ell es.
"rqué crea empleos nous, ¡Aixó no pot dura, aixisl
dona faixas y creus, ¡Es precís que 'ns despertem!
pensions inmerescudas ¡Va '1 carro pel pedregall
pagas á tort y á dret, ¡La cosa no 'ns pinta bel
ns pencar que sense aixó ¡Hem de defensa la patria
ngú voldria al gobern, y 'lsllochs en que ara 'ns trobem;
uells bárbaros, com dich, Èn vista de tot aixó,
"lan cada dia mes hem tingut un liaren Consell
manant economías, y hem pensat lots los ministres,
ualtat devant la lley én aquel punt, igualment,
'leu mil altras ximplesas lo que proba la justicia
e no 'ns convenen per res. que impera en nostres parers.
!ïó no 's pot aguanta!
s
un abús manifest A Is (¡ue pensin com nosaltres,
1' ¡mprempia, reunió, deixarlos está quiets.. ..
brepensá y altres drets, Però ab aquells que no pensin
e à ningú disputarían) tal com nosaltres pensem,
sols se servissen de ells al que falti á la llei/: JLLENTAI
r y al que no hi falti: ¡TAMBÉ!
a alabar ais ministres,
e ja sabem lo que 'ns fem! BATISTA GARKOT.
t<sws&&-
1 dis. L' ángel custodi,
I diu. s. Leodegari. n dill. sta Eduvigis.
dim. s. Lluclievang.
3 dill. M. D. del Roser, 18 dime. s Pere.
4 dim. s. Francesch. l'tdij. sta. Irene.
5 dime. s. Placit. se div sta. Úrsula.
6 dij. s. Bruno, si dis. sia. Maria Salom.
7 div. s. August, n diu. s. Pere Pasqual.
8 dis. sta. Brígida, 13 dill. s. Rafel arcángel.
9 diu s. Dionisi. dim. s. Crispi.
10 dill. s. Lluis Beltran, dime. s. Evarist.
11 dim. s. Nicasi. m dij. s. Vicens.
l i dime. M. D. del Pilar, 2S div. s. Simó y s. Judas.
13 dij. s. Eduart, rey. 2!' dis. s. Narcís.
l í div. s. Calixto, 30 diu. s. Claudi.
IB dis sta. Teresa de Jesús. 31 dill. s. Quintí.
16 diu. s. Galo.
Sant Francesch, vetllas.

¡VIVA LA LLIBERTAT ¡Aquí, per cosas estranyasl


LLETRETA.
¿Qui esaquet que aquí lant llú?
W De república '1 dictat
se daba, y s' ha descubert...
—¡Qui mes hi fa, mes hi perl!
—Es director de un carri!; Noy, ¡viva la llibertat!
está guanyant per hú, mil, *
v '1 carril pert mil per hú. * *
Diuhen que es subjecte honrat, ¿Qué era aquel Ajuntament?
que es un home molteumplert. —Republicà fedeial.
—¡Qui mes hi fa, mes hi perll Lo va treure un general
Noy, ¡viva la lliberlai! sens formar cap espedient,
* com per las lleys es manat
mes la lley no s' ha cumplcrt.
* * —¡Qui mes hi fa, mes hi pertl
¿Qui es aquel?—-Aquel? Un vista, Noy, ¡viva la llibertat!
que fa M cego com ell sol; *
le cotxe, 's dona xarol... * *
gasla, en fi, com un rendista. ¿Qui es aquet tant parlador?
Diuhen que es bon empleat: —Un diputat, que alguna hora
per ell deu serho: ben cert. digué: ¡las quintas vull fora!
—¡Qui mes hi fa, mes hi pertl y ara ha vo'at en favor.
Noy, ¡vívala llibertat! À. sa paraula ha faltat
* y diuhen que no es cap-vert.
* * —¡Qui mes hi fa, mes hi perl!
¿Qui es aquel?— Ua pela-canyas. Noy, ¡viva la llibertat!
Era res, va fé un pastel, PEBE CLATEU
y ara 1' han fet coronel.
—L' estrella caiguda 'ns ha deixat no mes ab la pell y 1' os; la que ara surt, nos treurá de pena,

CONVERSA. PENSAMENT DE US PART*


DE 'N PUIGTLIAGOSTI»!
¿Sab qui> la lira dsl Tro-
tador de Montserrat, desde Si 'Is Eslats-Units i
la Revolució, eslá molt ca- volguessen donar pacaij
llada? cotó en cambide espan'J
—Es com un jugador de que son y buscan ser l
MU, que té un caball. pleats, desde aquel
—¿Perquè vol dir? ment establia '1 llibre-^
—Perquè espera que li bi en Espanya.
vingui un rey per cantar.

Génovas, Orleans, Borbons, Lo punyo molt poch hi fa,


Coburgs y demés parents, mes gros, mes xich, mes rodó,
Uns son punyos diferents, sempre es lo cap de un bastó
pero al fi tols sou bastons. que ha de servir per pegar.
dirá. * Tot sants. ni dime. s. Elpidi.
(lime. Los morts.
dij. s. Armengol. n dij. sta. Gertrudis.
div. s. Máxim.
div. s. Carlos Borrometi. 18 dis. sta. Isabel reina de H.
dis. s. Zacarías. 10 diu. s. Félix de Valois.
diu. s. Sever. 10 dill. La P. d e l a M .
dill. s. Florenci. 11 dim. sta. Cecilia.
dim. Los 4 marts, coron. n dime. s. Climent.
dime. s. Teodor. 13 dii. s. Joan deia Creu.
dij. s. Andreu Avelino. 24 div. sta. Catarina.
div. sta. Mena. 25 dis. Los D. de Ntra. Sra. y
dis. s. Maní papa. 26 s. Conrado,
diu. Lo P. de la M. D. y s.
Estanislau.
n diu. s Facundo,
dill. s. Gregori III;,
dill. s. Serapi y s. Rufo, 18 dim. s. Saturní.
dim. s. Eugeni. 29 dime. s.^Andreu ap.
30
Sant Andreu, pluja ó neu
ó fret molt breu.

n' aquet li han obert un ca- —Alsa nova com -deixas anar la sal. A n' aquet ü han allaugerit las
| J vé de Suez. —Per aixó 1' han desestancada. cadenas y corra per Cuba.
DOCTRINA PROGRESSISTA CANTARS-
fcQné cosa es Fé? Mes que estima 'I peix al mar
| - E s una virtut molt natural ab t' eslimo jo, nena hermosa,
|c«al creyem tot lo qué I' Olóza- y mes que 'n Prim ser ministre,
P'ns revela, y 'n Prim nos no y que '1 Papa, rey de Roma.
fna eréurer com á cosa de fé.
-¿Qué cosa es Esperansa? No 't dich areina del meu cor,»
-fcs una virtut molt natural ab perqué '1 meu cor no vol reinas,
Icual e«peram del Ministeri que y á mes, pensá ab Isabel
T donará '1 rey que mes nos con- te 'm posaria vermella.
pSa y 'Is medis per ferio venir.
—M\ié cosa es Caiitat? Per gent de spleen, á Inglaterra;
-Es una virtut molt natural per grans fanfarrons, á Fransa;
l r la cual nos repartim turrólos per finxats, á Portugal;
p a's altres.—MOSSÈN SERÁ. per molts empleats, á Espanya.
DIALECH. EPIGRAMA.
I' '» rísía de Aduanas.—Ja que no ¡Com posa deutes á Espanya
ï a previst »n los arancels,¿cuán aquet Ministre de Hisenda!
rem pagpr á un cárrech ce rey —Per só 's diu que es partidari
•tranger. de la política inalesa.
I—¿o ministre.—Fassin los ulls
fpssoft, y déixintlo passar com á —Jo penso que D. Carlos será
'mera materia. rey de Espanya.
—Lo vista.—Está be Donchs lo —Vostè pensa cosas impossibles
parem com un tros de marbre. y nega la llibertat de pensar,
L' editor ¿qué 'Is hi apareix? tant divertit, tant mogut,
De Alger ara ha apárese ut tant... vamos, es ell mateix.
BECEMBSK.
dij. s. Eloy. 17 dis. s. Llàtzer.
(iiv. sta Aurelia. 18 diu. M. de D de la 0 .
3 dis. s. Franc¡seo Javier. 10 rlill. s. Nemesi.
i diu. sta. Bárbara. 20 dim. s. Domingo de S.
S rlill. s. Sabas. 21 uime. s. Tomás ap.
6 dim. s. Nicolau de Bari. 22 dij. s. Zenon.
7 dime. s. Ambres. 2:i div. sta. Victoria.
8 dij. 3< La P. Concepció. 2Í dis. s. Delfí.
9 div. sta. Leocadia. diu. Nadal.
in dis. M. D. de Loreto. rlill. s. E.-teva.
II diu. s. Damas. 27 dim. s. Jran ap. y ev.
I! rlill. s. Sinesi. 28 dime. Los innocents.
1:! dim. sta. Llúcia. 2!» dij. s. Tomás Cant.
l i dirrfe. s. Nicasi y Pom. 30 div. La T. de s. Jaume.
15 dij. s. Eusebi. .'11 dis. s. Silvestre.
16 div. sta. Adelaida.
Per Nadal,
cada ovella á son corral.

Vostès ja estan al corrent de las peripecias perqué ha passat 1' editor de aquest almanach: lo vai
péndrer, va anar á Mallorca, de allí va es ca pulirse á Alger, va passar á Fransa y després va compa
xer mitj moro y mitj gabaig. ¡Contin si 'n té per esplicar! Això va fer que aquest any no sortis á son de
temps aquet Xanguet. Voliam ferlo sortir mes tart, però hi va haber allò del assalt de Gracia
¡au! altra vegada I' editor al Pontón. ¡Es que es tota una desgracia! Ell conta que cuan mamaba ala
na bruixa '1 va mal mirar, encara que tothom li assegura que es un bruixot que 1' ha mal mirat.
Ab aixó '1 Xanguet de 1870, no va poguer eixir, y ara hem dit: que no 's quedi enrera; avans
acaba 1' any que surti, y dintre pochs dias sortirà '1 de 1871, pel cual ja ho tenim tot á punt de so
¡Pot s é ' s creyan que no sortiria '1 del any 71! ¡No faltaba mes! Bé tenim de dirne alguna de fres
sobre 1' icterodes y sobre Prussià y Fransa y sobre ca 'n Gomis... ¡Ja veuran lo dibuixant com ha t
fabas de olla!
Salut y pessetas per comprar aquet XetwmH y dintre pochs dias io del any nou.

EPITAFIS. ANUNCIS.

Hi.ha aquí una revolució Cinch minuts fora del mont.


jiorta de tips de turró. guiña en vers y en un acte. H
1 ral.

Aquí jau la tiranía


que, peiqué no fes mes mals, La Passió política. Tragi fom
varen mata uns generals. día satírica e histórica en 4 ^
—Aixó contauá la tia. y once cuadros, ¡Ilustrada al)
tipos-caricatura. Preu 2 rals.

¿Per ON «AL, qui nu pendía es poiiticb, es pulit,


lo TiBüitó? Es divertit, y está escrit en castellà.

MAPA CÓMICO POLÍTICO PLAXO DE P A


DE EUROPA PARA 1 8 7 0 . Y SUS ALREDEDORES
perfectamente delineado, con las fortificaciones d
siendo representados los fensa actual.
países por figuras alegó- Con este detallado mapa
ricas qtte caracterizan los vista, podrán seguirse faeilm
las operaciones del ejercito s
distintos estados de Eu- dor y sitiado en Paris.
ropa. Forma un pliego marca
Fom a este precioso mapa un regular colorido y Ȏndeie i
gran pliego marquilla colorido y timo precio de UN real.
réndese al intimo precio de 2 rs.

You might also like