Perquè Talaiòtics?

Buscant una justificació que ens pugui convèncer del interès que
pugui tenir una sèrie com aquesta per un públic majoritari que amb
un ventall de espectadors de diferents edats i status, la resposta va
venir molt aviat. No s’ha fet mai. Així de simple i a la vegada
incomprensible si tenim en conte que a la península ibèrica junt amb
França es concentren el major numero de jaciments del paleolític
Europeu o fins i tot mundial. Aquesta temàtica gairebé sempre s’ha
abordat des de un punt de vista divulgatiu, científic, amb
documentals i series molt be documentades i prou interesants, però
mai des de un punt de vista humorístic i molt menys dramatitzat.
Probablement moltes de les preocupacions del homo sapients sapients
d’avui dia no estan molt lluny de las preocupacions del sapients de
fa 30.000 anys. Conflictes familiars, disputes territorials, enveja,
guanyadors, perdedors, líders, estrangers... No hi ha dubte de que
identificar-se amb ells no es una tasca força complicada si en aquets
primitius els dotem d’una veu, un llenguatge actual, amb conflictes i
situacions actuals. I definitivament de això es tracta a talaiòtics,
de reconèixer en ells, els nostres abans passats, les mateixes
inquietuds i ambicions.

Perquè a Mallorca?

3640 Km quadrats de territori amb mes de 250 poblats converteixen a

Mallorca en la millor localització natural per aquesta producció.
Tot esta a prop, llums fantàstiques, les vies de comunicació son
excel·lents, el clima perfecte I la infraestructura immillorable. Amb
dues grans companyies de service per material de rodatge (Mn estudis
i Palma Pictures) i d’altres mes petites, personal tècnic prou
qualificat amb molta experiència en pel·lícules i publicitat. Tot
això es tradueix en una reducció considerable de costos de producció.
Per una altre banda hem de tenir en consideració la Balear film
comission i el consell insular pel que fa a permisos i desgravacions
fiscals.

No cal dir que aquest projecte esta escrit en català però òbviament
si es vulgues fer l’adaptació al castellà es podria fer sense cap
problema.

Amb tot lo anteriorment esmentat, sense dubte aquesta es una

oportunitat per oferir al públic un producte d’entreteniment diferent
Interesant e innovador.
 TALAIOTICS
(una comèdia d’època)

1- Desenvolupament del projecte

S.I aC. Un roma pixant al exterior d'un poblat talaiòtic, de sobte

l'hi cau una pedra de deu tones damunt el cap. Amb el renou tota la
tribu surt del poblat a veure que ha estat. En Marc, el treballador
de la cantera, l'únic de tot el poblat que no sap tirar amb fona,
intenta inútilment aixecar la pedra. La gent pensa que en Marc s'ha
carregat al roma. Ha nascut un heroi.

El que pretenem contar amb TALAIOTICS es la imaginaria vida

quotidiana d'un poblat talaiòtic de finals del segle II aC i ho fem a
traves d’els habitants del poblat.

Els objectius principals de TALAIOTICS son dos; l’entreteniment i la

cultura.

Despertar l’interès per una època concreta de la prehistòria Balear

mitjançant l’humor es la combinació perfecta que trobarem a
TALAIOTICS.

Ens situem en la edat de ferro i encara que en tot el mediterrani

oriental les diferents civilitzacions ja feien historia, nosaltres
els Balears, encara ens trobàvem en la prehistòria ja que no tenim
documents escrits, i com sabem la historia comença amb la aparició de
la escriptura. Justament aquest fet es el que condiciona tot el
coneixement que tenim d'aquesta època ja que tan sols podem basar-nos
en hipòtesis, i els texts d'historiadors i encara que a dia d'avui
estiguin força desenvolupades deixen el camí obert per seguir
descobrint mes i mes dades, només un 10 % d’Els jaciments han sortit
a la llum.

Emmarcada dins el gènere de la comèdia TALAIOTICS ens permet la

llibertat d'imaginar com podia ser el dia a dia dins un poblat
fictici.

El triangle amorós que s’estableix entre el protagonista la seva

parella i l’etern rival d’ell, que a mes es el seu germà petit. La
presencia d’Els romans amb la figura de el recaptador d’imposts o el
partit pro Cartago actuant en la clandestinitat son las claus de
TALAIOTICS, una comèdia d'època, època però que molt, molt llunyana.

FORMAT

Tot i que TALAIOTICS es tracta d'un format procedimental amb capítols

unitaris auto conclusius amb trames verticals, mantindrem una trama
horitzontal amb continuïtat que ens permet actuar com a detonat de
tots els altres esdeveniments. Aquesta no es altre que la necessitat
d'en Marc de mantenir el secret per no defraudar als altres.

Mantenir aquests dos models narratius aporta comicitat a la historia.

El nostre protagonista sempre vol tornar a recuperar la seva vida
tranquil·la .

El punt central al voltant del qual es desenvolupen les trames es el

talaiot. Com si fos un confessionari del gran germà tots els
personatges conten els seus problemes al cap del poblat, i la
audiència els podrà veure amb el ulls d'aquest (càmera subjectiva).

La sèrie TALAIOTICS te sis capítols de 25 minuts de durada.

Al sisè capítol en Pedro torna a la seva vida tranquil·la però mai se

sap quan poden tornar els conflictes. D'aquesta manera deixem les
portes obertes per la continuïtat

S’enregistrarà amb format HDV amb un sensor de fotograma sencer que

ofereix una lectura de píxels en vídeo 4K, amb una precisió increïble
La càmera digital Sony alfa 7s amb objectius intercanviables I una
sensibilitat extrema que ens permet mantenir condicions naturals de
llum a la vegada que estalviem complicats esquemes de il·luminació.

Especificacions tècniques

Càmera Sony ILCE alfa 7S

Sensor CMOS exmor
35 mm full frame
4K
avchd/xvacs
102400 ISO

GENERE : sèrie comèdia

Els referents mes propers tot i que no es tracten de sit com d'una
son; The life of Brien, The Flinstones, Asterix i Obelix o mes
recent; the Armstrong and Miller show de la BBC.

Públic objectiu

TALAIOTICS pot arribar a una franja de públic molt ample.

Estudiants de batxiller.

Ja toquen aquesta etapa de la historia en els instituts de tal manera

que poden augmentar el seu interès en aquesta matèria amb una visió
còmica d'aquesta època.

Treballadors amb estudiïs superiors i coneixements bàsics de la

historia.

Principalment nascuts a les Illes o amb bastant d'anys visquent a la

comunitat, sempre han tingut constància de la existència e
importància del nostre patrimoni arqueològic.

Treballadors mitjans i baixos d'entre 30 i 60 anys nascuts o no a les

Illes amb coneixement de la nostra llengua.

Tot i que som un poble que no es dona molt a les autocrítiques, tenim
exemples diàfans del èxit que pot arribar a tenir quan això se fa
d'una manera amable y amb estima. Agustí el casta va començar fent
això fa mes de 20 anys al cafè de cala gamba, i a dia d'avui segueix
omplint els seus espectacles amb les seves imitacions dels
personatges prototípics Mallorquins.

Jubilats i gent gran en conjunt.

Homes i dones de tot arreu de les illes però pot ser mes de la part
forana si tenim en conte que sempre han estat mes propers als gaire
be 240 poblats talaiòtics que es troben dispersos per tota l'illa de
Mallorca, mes els increïbles jaciments de la illa de Menorca i
Eivissa.

SINOPSI

Mallorca S.I aC. La romanització ha arribat a l'illa i ja no hi ha

resistència tot i que encara hi ha un petit reducte al poblat de
Boquer. En Pere treballa a la cantera d'on treuen ses pedres per la
construcció dels talaiots i murades. En Pere es el fill del cap del
poblat, un reconegut foner que trobar a faltar els temps de sa guerra
i que ara per ara compleix la funció d'una mena de gran pare que ha
de resoldre els conflictes del poblat, que no son pocs. En Pere ha
sortit pacifista. El que mes l'hi agrada es sortir a pasturar amb les
ovelles i gaudir de la seva terra. Aquesta tranquil·litat es trenca
el dia que Claudius obtusus, es recaptador d'imposts del imperi, està
fent pixo fora la murada del poblat i l'hi cau una pedra al cap. En
Pere es molt bon nen així que tot i que sigui roma l'hi vol ajudar
però no hi ha res a fer. Just en aquest moment surten de la reunió
setmanal de dins el talaiot tots els membres destacats del poblat i
se troben aquesta situació. Tots pensen que ha estat provocat per en
Pere així que es nomenat heroi oficial. No l'hi deixen explicar-se.
D'ara en davant haurà de conviure amb aquesta fama e intentar
respondre al que d'un heroi se espera, força i valentia.

La dona d'en Pere no va triar casar-se amb ell justament per aquestes
dues qualitats que en Pere no ha tingut mai, si no mes aviat per la
seva sensibilitat i sentit del humor, tot i això s'acostuma ràpid a
la popularitat i es troba a gust, així que en Pere no l'hi pot contar
la realitat.

En Tiro-fixo es el talaiòtic mes desitjat del poblat i per això mai

ha pogut entendre per que na Wilma se va casar amb en Pere i no amb
ell. Està convençut de que tot es una farsa i per això se manté al
aguait.

Claudius obtusus es el nou inspector i recaptador encarregat

d'esbrinar les possibles causes de la mort del seu antecessor, posant
en perill el moviment pro Cartago, resistència passiva del poblat.
Per això va de infiltrat i aconsegueix ficar-se dins sa resistència.

Coriander es el millor amic d'en Pere i l'únic que sap la veritat. Es

un neandertal de 1'90 metres. De cabell ros, mai se ha integrat al
poblat i en Pere es el seu únic amic.

PERSONATGES

En Marc “tort”

Afable, tranquil, amic dels seus amics, despistat, creatiu i solidari

podrien ser entre d'altres els adjectius que millor poden qualificar
el personatge d'en Marc.
El seu pare va ser un dels millors foners que va partir amb els
cartaginesos en la campanya de Roma i ara es el patriarca del poblat.
En Marc va trencar totes les esperances depositades en ell quan de
petit com a tots els altres li posaven el menjar penjat d'un arbre
per que el pugues tombar amb la fona. En Marc no encertava mai. En
Marc es un pacifista nat. Treballa la pedra amb la que es
construeixen els talaiots i les murades i es tot un artista, massa
avançat pel seu temps. Ell es feliç amb la seva dona, na Anaid i la
seva mascota en tragus. Fuig dels problemes i mai es baralla amb
ningú. Ha intentat moltes vegades practicar amb la fona per poder
acostar-se al seu pare però aquest està avergonyit d'ell. El seu únic
conflicte es amb el seu germà petit en Pau tiro fixo

Adon

Es el pare d'en Marc. Considerat un d’Els millors foners de la

historia, va acompanyar al general cartaginès Sulla a la campanya de
Sicília i aquest el va nomenar oficial. Com record de la guerra du un
par-xe a l'ull que va perdre a una batalla. Es el cap del poblat de
Boquer i com tal es qui intercedeix en tots els assumptes que afecten
a sa gent, encara que a vagades siguin pesats amb les seves disputes.
Sempre havia desitjat que el seu fill pugues seguir les seves passes,
però no està clar si va ser per que va acabar sa guerra o per mala
sort el seu primer fill va sortir negat per la fona. Per a ell sempre
ha sigut una vergonya encara que ha estat compensat amb el seu fill
petit en Amilcare, el mes aguerrit del poblat. Troba a faltar els
temps de la guerra i al talaiot, on viu està ple de records. Aquí es
on escolta a diari les queixes d’Els ciutadans; bregues per un pam de
terra, pel bestiar, fins i tot per dones.

Amilcar Tiro fixo

Germà petit d'en Marc. Bravucon i un poc xulo. Es el millor tirador

de fona del poblat i fundador del moviment de alliberació anti roma
el FLIPA, mai ha pogut fer una acció per que mai es posen d'acord amb
els plans. Sempre ha estat enamorat de na Bel i no pot entendre com
així que se va casar amb en Marc i no amb ell. La seva màxima
aspiració es la alliberació del seu poble, tot i que a sa hora de la
veritat tampoc te molt de coratge.

Belshazaar “Bel”

Es va casar amb en Marc per la seva sensibilitat i sentit del humor,

se estimen molt tot i que a vegades ella pensar que pot ser no li
vindria malament uns pocs mes d'ingressos, i per això en Marc no es
molt afortunat. Bel es una dona que sempre està de bon humor, un poc
innocent però bona persona. No acaba de entendre las peces d'art que
fa en Marc però si ell està content ella també.

Claudius obtusus

Fugit de Roma per les seves deutes, ve a Mallorca per provar fortuna.
Totes les inversions que ha fet li han sortit malament. Es un poc
bàmbol i sempre li prenen es pel, encara que ell es considera molt
viu. Finalment li envien de espia al poblat de Boquer per esbrinar la
mort d'es recaptador de tributs.

Coriander

El millor amic d'en Marc. Els seus pares eren comerciants i en un

dels seus viatges se varen oblidar de ell a sa platja quan tenia dos
anys. Adoptat pel poblat de Boquer, sempre ha sigut un estrany. Tots
pensen que es de una altre espècie per que es ros i molt alt, i per
que fa unes coses molt rares. Es un enamorat dels ritmes i sempre
està improvisant amb diferents instruments dissenyats per ell.

Tanith

Sa mare de na Bel que hi viu a Menorca i de tant en tant fa un viatge

per controlar a la seva filla. Es sa típica sogra torra pebrots que
no suporta al Marc. Per a ella el candidat ideal hagués estat en
Amilcare.

F.L.I.P.A.

Front llibertari indígena passiu anti roma. Es el moviment de

resistència del poblat. El seu líder es en Amilcar, malament siguin
només tres els membres.
 TALAIOTICS

SEQ 1.1.Poblat talaiòtic. Ext/dia

Junt a la murada que envolta el poblat un roma impacient cerca un

reco per fer las seves necessitats. Mira a un costat i a l'altre i
dissimuladament comença a pixar.

A l'altre part de la murada en Marc està ajustant una pedra de la

murada. No ha calculat be i sense voler la deixa caure.

Se sent un crit i en Marc surt al exterior del poblat. En terra amb

la pedra al costat el roma a fet nyec. En Marc espantat intenta
reanimar-lo però es inútil, es mort.

Amb tot el trull surt tota la tribu i quan veuen l'espectacle pensen
que en Marc s'ha carregat al roma.

Marc – Ho sent molt! Perdo, perdo, es que no sabia que hi havia ningú
i sa pedra no estava assegurada, però diguem, estàs be, vols un poc
d'aigua?

Adon – Fill meu! Que has fet?

Marc – Ha sigut un accident, te puc jurar que ha estat sense voler!

Adon – Aquest es el meu fill! Si senyor! Ja no ets en Marc, ara ets

un heroi, ets en Dido!

Marc – Però si jo ...

Tribu – Dido, Dido, Dido ! Visca en Dido!

Sa tribu agafa en Marc i l'alcen al crit de heroi, heroi.

Adon – Sabia jo que finalment sortiria es foner que hi ha de dins!

Tots entren dins el poblat duguen en Marc, ara Dido, a l'aire.

Pas de temps.

SEQ 1.2. Casa Coriander.Int/dia.

Coriander – Dido?

Marc – Si, vol dir el protegit, crec.

Coriander – Millor que estiguis protegit per que quan venguin els
romans a cercar-te.

Marc – A cercar-me? Per haurien de venir els romans a cercar-me ?

Coriander – Per que t'has carregat a un d'ells? Concretament al

encarregat de cobrar els imposts.

Marc – Però va ser un accident, ja t'ho he dit. No vaig assegurar la

pedra per que no sabia que hi havia ningú a l'altre banda. A mes,
esta prohibit compixar a la murada, ja ho saps.

Coriander – I si no podia mes pobre home? No era per matar-lo.

Marc – Que va ser un accident!

Coriander – Val, val, tranquil, i ara que faràs?

Marc – No ho se, tots pensen que som un heroi, l'únic que se ha

enfrontat al imperi!

Coriander – I per que no els hi has dit sa veritat?

Marc – Per que no m'han deixat! Només cridaven; Dido, Dido, Dido! I
me duien entre tots, no tocava en terra. I mon pare, mai l'hi havia
vist tan content.

Coriander – Es increïble!

Marc – Si, de cop i volta mira quin embolic.

Coriander – Un heroi! Aclamat per tots, el teu nom tallat en pedra!

Marc – Però que dius! Jo no vull ser cap heroi, només vull viure
tranquil!.

SEQ 1.3. Talaiot.Int/dia.

Amilcare – Però com l'hi vols donar la fona d'honor si en Marc mai ha
pogut donar ni a un conill dormit.

Adon – Ja està decidit.

Amilcare – i que passa amb jo? Saps quan de temps fa que vaig darrera
la fona?

Adon – Escoltem Amilcare, ja se que mai vos heu dut be, fins i tot jo
també som responsable per que no he fet res per corregir la situació,
però això es molt important per jo, a la fi en Dido es d’Els nostres.

Amilcare – En Dido?

Adon – Si, ara es diu així.

Amilcare – En Marc “tort”?

Adon – No xerris així d'ell!

Amilcare – No se com ho ha fet, però això no m'ensuma be, i penso

esbrinar sa veritat.

Adon – Per que no fais ses paus i vos estimeu?

Amilcare – Pau es una paraula que no existeix al meu vocabulari! Adéu

Adon – Amilcare! Fill meu!

SEQ 1.4.Tenda de campanya campament roma de son Espases.Int/dia.

Quint Cecili – Si comencen a carregar-se els recaptadors es que se

prepara una revolta i la hem de reprimir abans de que pugui néixer

Claudius obtusus – No es preocupi pretor, conec be a aquesta gent, no

et pots refiar un pel.

Quint Cecili – Ho dius pels terrens que et varen vendre?

Claudius obtusus – Quins terrens?

Quint Cecili – No passa res Claudius, si ho sap tothom.

Claudius obtusus – Que sap tothom?

Quint Cecili – Que volies fer un ressort per patricis vora la mar, i
et varen vendre uns terrens a prop de l’albufera de Pollentia, plena
de mosquits i malària, que et varen prendre el pel, vaja.

Claudius obtusus – No es veia igual a els plànols!

Quint Cecili – Be, tant me es, ara tens la oportunitat de recuperar

el que vas perdre, el emperador necessita tots els recursos per la
campanya de les Galies, així que no ens podem permetre mes
insubmissions, hi aniràs infiltrat al poblat de Boquer i has de
esbrinar qui està darrera la mort de Flavius, després farem un castic
exemplar per que no tornin. Si ho fas be et donarem uns terrens amb
una ubicació privilegiada.

Claudius Obtusus – Formentor?

Quint Cecili – No, crec que es diu Megalufus o Megaluf.

Claudius Obtusus – Magaluf? No es aquí on tenen aquesta estranya

costum de llançar-ce dels talaiots?

Quint Cecili – Que facin el que vulguin, si fan gasto ja va be. Dema
parteixes cap a Boquer, els de serveis d'espionatge te donaran el
vestuari. Alea jacta est.

Claudius obtusus – Alea, alea!

SEQ 1.5.Casa Marc. Int/nit.

Belshazar – Oh, Dido!

Marc – Que no Bel! Res de Dido, som en Marc.

Belshazar – Però si sona molt be!

Marc – Marc sona millor.

Belshazar – I ara ens haurem de mudar de casa.

Marc – Que dius! I això?

Belshazar – Ara hi anirem a la part alta del poblat.

Marc – A son vida?

Belshazar – Clar, que penses? Un heroi te que viure com el que es.

Marc – Però Bel, jo estic be aquí i ara pedres para munt pedres para
vall.

Belshazar – No et preocupis, això ho fa una empresa de transports, tu

ara només has de pensar en els teus compromisos socials.

Marc – Que vols dir?

Belshazar – Dema a les dotze entrevista per el diari Boquer avui, a

les cinc conferencia al club del foner, i al vespre sopar amb el
centre de ex-combatents de Zamma.

Marc- Tot això?

Bel – Ah, i ma mare be dema de mati, hauràs de anar a recollir-la u

port.

Marc – Mu mare!

Bel – No, sa teva no, sa meva.

Marc – Vull dir que quin trull.

Bel – Cariñito, ara ets un heroi!

SEQ.1.6. Casa tiro fixo. Int/nit.

Amilcare – Contrasenya.

Membre 1 – Cards verds piquen, secs taquen.

Amilcare – No.

Membre 1 – Cards piquen taquen verds i secs.

Amilcare – No.

Membre 1 – Secs o verds els cards taquen.

Almicare – Que no!

Membre 1 – Vatua el mon!, obri, som jo, en Xisco!

Amilcare – I com se jo que ets en Xisco?

Xisco – Per que t'ho estic dient!

Amilcare – Ja se que m'ho estàs dient però per això serveix sa

contrasenya.

Xisco – Idò no me’n record, però si me’n record de que encara me deus
un myotragus de fa dos anys.

Amilcare – Això es vera, passa.

Xisco – Salut i força!

Coro – Salut i força!

Amilcare – Be, ara que hi som tots, podem començar sa reunió.

Xisco – Espera un moment, com saps que hi som tots? Has passat
llista?

Amilcare – no
Xisco – Idò això es el primer que hem de fer.

Amilcare – D'acord, passarem llista. Biel?

Biel – Present.

Amilcare – Tolo?

Tolo – Present.

Amilcare – Xisco?

Xisco – Present.

Amilcare – Be, som tots.

Xisco – Un moment, un moment.

Amilcare – I ara?

Xisco – Has dit tres noms i hauríem de ser quatre, no es així?

Amilcare – Si, quatre

Xisco – Idò has de tornar a contar.

Amilcare – D'acord, tornem. Biel?

Biel – Present.

Amilcare – Tolo?

Tolo – Present.

Amilcare – Xisco?

Xisco – Present.

Amilcare – Ja val, no?

Xisco – No.

Amilcare – Com que no?

Xisco – Has tornat a dir només tres noms, i ja saps que som quatre,
per tant falta un.

Amilcare – Molt be, però aquesta es sa darrera vegada que ho penso

fer!. Biel?
Biel – Present.

Amilcare – Tolo?

Tolo – Present.

Amilcare – Xisco?

Xisco – Present.

Amilcare – Ja estàs content?

Xisco – Igual.

Amilcare – Espera un moment (surt de sa casa i torna amb una bonyiga

de vaca i la deixa damunt sa taula) Au, fiqueu el dit aquí tots.

Xisco – Que?

Amilcare – Que fiqueu els dits, tots!

Tots fiquen el dit a la merda.

Amilcare – Xisco, pots contar els forats?

Xisco – Clar. Un, dos, tres i quatre.

Amilcare – Ara podem començar?. Tenim un greu problema, amb el

accident d'es roma tot s'ha precipitat, hem d'actuar ràpid.

Xisco – Quin accident?

Amilcare – Es que ha provocat es beneit d'es meu germà.

Xisco – Ah, clar! Ja ho entenc, fas servi sa paraula accident com un

eufemisme per no dir assassinat, eh?

Amilcare – Estic dient accident per que ha sigut un accident.

Xisco – Perdona Amilcare, però estàs equivocat, es teu germà s'ha

carregat a un roma amb un parell de ...

Amilcare – Es meu germà es incapaç de carregar-se ni una mosca! Ha

estat un accident!

Xisco – Crec que estàs un poc ofuscat, millor passem la reunió per
dema.
Amilcare – Que vols dir? Hem d'actuar ja, o penses que en Marc
solucionarà això.

Xisco – En Dido ja ha demostrat que te valor. Es teu problema es que

estàs gelós. Arregla això amb ell i després fem sa reunió. Salut i
força company!

Amilcare – Un moment, on aneu? Companys! Eh!

SEQ 1.7. Casa Marc. Int/dia.

Tanith – Ai! Quin mareig

Marc – Segui, segui, ja duc jo ses maletes

Tanith – Tu? poc delicat que ets. Aquestes maletes son de pell de
serp, autentiques!

Bel – Mami!

Tanith – Ai filleta! Quin viatge!

Bel – Que tal per Mago?

Tanith – Mao, ara l'hi dem Mao. Molt be, ara ens hem mudat a la
urbanització nova Tudons, han fet unes navetes adossada increïbles.

Bel – Que be! I ses taules?

Tanith – ses taules de fusta, res de pedra, que es molt primitiu.

Bel – Vull dir ses taules que fa el papa

Tanith – Ah, això! Res, ell pensa que passaran a la historia, però
ningú sap per que serveixen.

Bel – Be, si ell s'ho passa be.

Tanith – Aquest? Sense dubte. Be, quant comencem amb la decoració,

tinc unes ganes!

Bel – Primer hem de replega tot el que tenim per aquí, i que no es
poc!

Tanith – Llança'l tot dona! Casa nova vida nova.

Bel – Que dius, hi han totes les obres d'en Marc.

Tanith -Obres? Si no son mes que trastos!, mira això, que es?

Bel- Es un cap de Bou, un encàrrec d'un amic de Costitx.

Tanith – Bah! Aquest es un vago, com ton pare.

Bel – No diguis això, saps que es un bona persona.

Tanith – Si, quan dorm.

Marc – Qui dorm?

Bel – Ningú. Ja te’n vas?

Marc – Vaig al talaiot, he quedat amb mon pare.

Bel – Estic molt contenta de que hagis recuperat ses relacions amb
ell.

Marc – Si, jo també. Mai l'hi havia vist tant feliç.

SEQ 1.8. Talaiot. Int/dia.

Adon – Que putes vol dir que no et pots presentar!

Marc – Hi ha gent molt mes preparada per representar al poblat.

Adon – Te has carregat a un roma tu tot sol, has plantat cara a tot
un imperi i dius que no estàs preparat pel concurs de foners?

Marc – No es el mateix, aquí xerrem de habilitat, de punteria de

rapidesa

Adon – I de valor! Es cert que tenim foners molt bons, però han
perdut sa valentia, i tu, amb això que has fet pot ser un referent
per tots ells, i tal vegada, qui sap, podem tornar a recupera ses
illes.

Marc – I amb unes paraules no basta?

Adon – Ja no tenim temps per mes paraules, els romans demanen cada
vegada mes tributs, ja ens be molt just per alimentar sa tribu. Jo
vaig perdre l'ull lluitant a Sicília, amb Sulla, donaria l'altre ull
per allibera al nostre poble. Ja som massa vell, però tu, Marc o
millor dit Dido, tu estàs destinat a ser gran. No em pots fallar!
Marc – No et fallaré pare!

Adon – Pots deixa de practicar amb es tambor! No hi ha qui pugui

escoltar res!

Tamborilero – Perdo, perdo, estic practicant pel concurs.

Adon – Idò ves a practicar a casa teva!

Tamborilero – Vatua el mon! Quin geni!

SEQ 1.9. Murada poblat. Ext/dia.

En Claudius obtusus acotat en terra al lloc on va morir el roma, està

cercant proves, agafa un bussi de terra i l'ensuma, torna a ensumar i
veu una cabra que esta fent les seves necessitats, ara se ne dona de
que estava ensumant merda de cabra. En Amilcar l'hi observa
desconfiat.

Claudius Obtusus – Merda!

Amilcar – Si, de cabra.

Claudius – Capra?

Amilcar – Com?

Claudius – Cabra, vull dir cabra, clar.

Amilcar – Tu no ets de per aquí, no?

Claudius – No, som, som de ... son Espases

Amilcar – D'un campament roma?

Claudius – Si, be, he fugit d'allà, estava com esclau del pretor.

Amilcar – Idò, ja pots fer ulls vius, si te enxampen te tuparan. I de

quin poblat ets?

Claudius – De son Oms.

Amilcar – Que hi han molt de vols per allà, no?

Claudius – vols?

Amilcar – Si, aus, ocells, crec que passen sempre per allà quan
comença sa calor.

Claudius – Ah, si clar!

Amilcar – Un cossi meu hi viu allà, es diu Ib, el coneixes?

Claudius – Si home! En Ib

Amilcar – Encara fa es millor conill rostit de l'illa?

Claudius – I tant! Cada diumenge, està de mort!

Amilcar – I ara que vols fer?

Claudius – Pensava intercanviar quatre coses que tinc per aquí.

Amilcar – Idò has arribat en el millor moment, dema passat es el

campionat de tir de fona i vindrà gent de tot arreu de les illes.
Pots quedar a casa meva si vols.

Claudius – Molt amable, gracies, moltes gracies.

Amilcar – No es mereixen. Amem que tens per aquí per intercanviar?

SEQ 1.10. Casa Coriander. Int/nit.

Marc – No vull decepcionar a ningú però he de dir sa veritat

Coriander – No ho entenc, per primera vegada tothom te fa cas, sa

teva dona esta encantada, has re tomat ses relacions amb ton pare i
ara ets un membre respectat a sa tribu, que mes vols?

Marc – Pot ser entre vosaltres els neandertals ses coses funcionen de
una altre manera, però per jo aquesta responsabilitat es una carrega
que pesa molt.

Coriander – No entenc això de neandertals

Marc – Home, no es que siguis nean nean però ho dus en la sang.

Coriander – Quina punyetera mania, que jo no som neandertal.

Marc – Tranquil Coriander, no te empipis, tampoc es un secret.

Coriander – per vosaltres qualsevol que sigui ros es neandertal, som

de sa mateixa espècie que vosaltres, l'únic diferent es que som
guiri. Si vinguessin molts com jo ja veuries que no patiríem aquesta
dependència d’Els romans.

Marc – romans, romans, ja hagués pogut anar a un altre lloc a pixar.

Coriander – El que està fet està fet, ara hem de pensar en solucions.

Marc – Això no te solució Coriander, dema passat tothom vora al Marc

que han vist sempre, inútil amb sa fona.

Coriander – Veus! Aquesta es sa solució, dema mateix tu y jo anirem a

fer un entrenament de tir amb fona, i no ens mourem fins que no
encertis!

Marc – Dons ja pots dur sopar, berenar i de tot, per que no encertaré
mai.

Coriander – Ja veurem, ja veurem.

SEQ 1.11 Casa Amilcar. Int/nit.

Amilcare – Vos vull presentar en ... en, com dius que et dius?

Claudius – No ho he dit

Amilcare – Idò com et dius

Claudius – Aníbal

Amilcare – Shhhhhhhh

Claudius – Que ha estat?

Amilcare – Si els romans t'escolten te tallen es coll, aquest nom es

impronunciable!

Claudius – Perdo, no ho sabia.

Amilcare – Aquí te direm Baal

Claudius – Baal?

Amilcare – Si, es un deu fenici. Aquests son; en Biel, en Xisco i en

Tolo.

Claudius – Hola

Els altres – Hola!

Amilcare – Avui he passat tot el dia amb en Baal, i he decidit que se
afegeixi a sa nostra causa, coneix a la perfecció el campament de son
espases i això ens serà molt útil per assestar un cop definitiu.

Xisco – Que dius! Ho coneixes avui i ja confies amb ell? A mes això
no pots prendre la decisió tu tot sol.

Amilcare – Ah no?

Xisco – Val.

Claudius – Digues

Xisco – No es a tu, dic val d'acord.

Claudius – Idò hi ha consens?

Tots – Si.
Amilcare – Doncs, estimat Baal, benvingut al front llibertari
indígena passiu anti roma FLIPA.

SEQ 1.12. Casa Marc. Int/nit.

Marc – Estic esgotat

Bel – Jo també

Marc – I ta mare?

Bel – De intercanvis, ha dut vi de Menorca i ja saps com agrada per

aquí. Dema vol anar a recollir figues per fer una confitura.

Marc – Molt be. Esper que ens deixi un poc de vi, ara prendria un
tasonet

Bel – Clar que si, espera i veuràs.

Marc – Oh! Quina alegria!

Bel – Per aquesta nova vida

Marc – Per sa nova vida! Salut!

Bel – Avui hem fet una visita i sa casa es increïble, te dues

plantes, corral, pati interior i vistes a la mar.

Marc – Bel, tu estàs segura de que això no se te pujarà al cap

Bel – Que vols dir?

Marc – Dons, això de la fama, el prestigi.

Bel – Ho dius pel nou pentinat?

Marc – No dona, estàs guapíssima.

Bel – Idò, pel vestit, això es l’últim de Ebussus

Marc – Es igual, no em facis cas, jo som molt feliç amb tu, i no vull
que canvií res.

Bel – No et preocupis, tot serà igual, però amb mes comoditat.

Marc -T'estim

Bel – I jo a tu

Marc – I el cap de bou per Costitx que estava per aquí, ho has vist.

Bel – Quin cap de bou? No, no he vist res.

SEQ. 1.13. Camp de tir. Ext/dia.

Coriander – Mira, sempre se duen tres, una petita, una mitjana i una
gran.

Marc – Això ja ho se, m'ho varen repetir mil vegades de petit.

Coriander – Ara tu has de triar en funció de la distancia sa mes

adient. Veus aquella figuera?

Marc – Si.

Coriander – A quina distancia calcules que està?

Marc – No ho se, a vint colzes?

Coriander – Idò mira, sa petita es per deu, sa mitjana per 20 i sa

gran per 50, per tant quina agafaries ara.

Marc – Sa mitjana.

Coriander – Molt be, vinga idò.

Marc – No puc.

Coriander – Com que no pots?

Marc – Sa mitjana es aquesta que duc a la cintura, no?

Coriander – Així es.

Marc – Idò no puc.

Coriander – No ho entenc, per que punyetes no pots?

Marc – Per que si me llevo aquesta se’n cau sa falda i els temps dels
gimnetes ja han passat.

Coriander – Qui punyetes son els gimnetes?

Marc – Els nostres abans passats que anaven despullats quan varen
arribar el grecs.

Coriander – Be, es igual, dispara en aquella altre que està a deu

metres mes o menys.

Marc – Amb sa petita?

Coriander – Això es, sa que dus a la ma. Carrega es projectil, ara

unes voltes de canell, el braç cap enredera, agafa velocitat i ...
dispara!

Marc – Uau! Quin mal!

Coriander – Però com t'has pogut donar al peu, això no ho havia vist
mai!

Marc – Ni jo! Ai, quin mal. Ja t'ho he dit, això es impossible.

Coriander – Escoltem, hi ha un truco, a vagades funciona, pensa en

qualcú que sempre estigui emprenyant, qualcun que no et deixi
tranquil, t'ho imagines i quan ho tinguis visualitzat, zas ! Llances.
D'acord?

Marc – Si, però ara mateix no conec a ningú així.

Coriander – Segur que hi de haver qualcú, pensa.

Marc – A veure que pensi ...

Coriander – Molt be! Has vist, li has donat a sa figa mes grossa de
l'arbre, però sa propera vegada tira cap endavant.

Marc – Si, que be! Però escolta, ses figues no criden no?

Coriander – Com vols que cridin.

Marc – No, m'ha semblat escolta un crit, un crit de dona.

Coriander – Bah! Ara anem a practicar a la mar amb sa grossa.

Marc – Gracies Coriander!

Coriander – A tu amic meu, i a veure si duus un poc de vi tan bo de

la teva sogra, que ja ho ha testat tot el poble.