BARCELON

GUIA CLARETIANA DE LA CIUTAT DE BARCELONA

GUIA CLARETIANA DE LA CIUDAD DE BARCELONA

GUIDE CLARÉTAINE DE LA VILLE DE BARCELONE

CLARETIAN GUIDE OF THE CITY OF BARCELONA

Sant Antoni Maria Claret, evangelitzador de Barcelona.

Escultura de Domènec Fita
a la façana de la Sagrada Família.
 EN EL BICENTENARI DEL NAIXEMENT
DE SANT ANTONI M. CLARET,
OFERIM ALS SEUS DEVOTS I PELEGRINS
1 BARCELONA: «CAP I CASAL» DE CATALUNYA
AQUESTA GUIA DE BARCELONA

« Barcelona, ciutat oberta i liberal»

Portada La Catedral del Mar
Contraportada Vitrall «In Barcinone» que durant anys ha ornat ..........................
la cel·la natal del sant a Sallent.

Text català i castellà Eduard Canals I Casas ; --

ríV *»
XSfcr'·'·* < • • « ►* * • • 'i , jiS F '- - - .
^ ' ••
Traductors J. Louls B. Dubois (francès)
••• r' ï
Jesus D ass-Jo h n Raab (anglès) '
1. ** "*,•* J '\ i* 9 , J r 1 I ' ** ,» - %— ‘ 1 ~
Assessors Joan Sidera Plana ; ;v ’ V * v
Manuel Casanoves Casals ■ f -■%£ y * i * r *<■;
Fotografia Josep Vilarrúbias Codina •. •«. V > - .? r ' ■*:-

Domènec Fita * 4 r i t T i s
Jordi Tarrés Moner ’ .... • • w . ' ■ -
- — ' - ‘ ■
Pere Vivas • * ï- * '8 í'r ' '
Enric Nubiola De Palacio | t í> p W '* ' : a íí
m
Coordinador Antoni Costa Vall-llovera
Col·laboracions Arxiu Pairal de Vic
Arxiu Provincial Claretians
Arxiu Històric de la Llotja del Mar
Arxiu Temple Sagrada Família
Mercè Pou i Puig

Amb la col·laboració de Barcelona, amb els seus dos milions d'habitants i la seva activitat, és la seu de
& la Generalitat i d'altres institucions de l'administració pública de Catalunya, a l'Estat
Cambra de Comerç Espanyol.
de Barcelona
Barcelona, dotada de centres acadèmics, universitaris i culturals, és una ciutat
Amb el nostre agraïment a tots els qui han col·laborat. moderna, amb entitats professionals, recreatives i esportives, galeries d'art, museus
d'interès internacional, conjunts arquitectònics antics, modernistes i moderns, que
Edita Editorial Claret la fan una ciutat acollidora i apta per a congressos, exposicions, fires internacionals
Roger de Llúria, 5 - 08010 Barcelona i esdeveniments històrics, com les Olimpíades del 92, gràcies al seu aeroport amb
ISBN: 978-84-9846-082-7 connexions internacionals
D.L.: B. 47.939-2007 Barcelona és una ciutat mediterrània internacional, oberta i liberal, rica en vida
Imprès a Policrom cultural, artística i econòmica, i amb una història pròpia que es remunta a temps
immemorials i que, amb justícia, fan que sigui la Capital del Principat. I ho és tam ­
COL·LECCIÓ DE GUIES CLARETIANES bé per les seves xarxes industrials i bancàries.
N. 1: Guia claretiana de Vic Barcelona, geogràficament, és una ciutat de la costa mediterrània situada en una
N. 2: Guia claretiana de Sallent plana de cinc quilòmetres d'ample, oberta al mar, abraçada pels rius Llobregat i Besòs
N. 3: Guia claretiana de Manresa i arrecerada a la falda de Collserola. Gaudeix la ciutat d'un clima suau i benigne a
N. 4: Guia claretiana de Barcelona l'hivern i un xic xafogós a l'estiu.

( 3)
«L'Eixample, la nova Barcelona»

BARCELONA: CAPITAL DE CATALUNYA

Barcelona, con sus dos millones de habitantes y su actividad, es la sede de la

Generalitat y de otras instituciones de la administración pública de Catalunya, en
el Estado Español.
Barcelona, dotada de centros académicos, universitarios y culturales, es una
ciudad moderna, con instituciones profesionales, recreativas y deportivas, galerí­
as de arte, museos de interés internacional, conjuntos arquitectónicos antiguos, mo­
dernistas y modernos, que la hacen acogedora y apta para congresos, convencio­
nes, exposiciones, ferias internacionales y acontecimientos históricos, como las
Olimpíadas del 92, gracias a su aeropuerto internacional.
Barcelona es una ciudad mediterránea y universal, abierta y liberal, rica en vida
cultural, artística y económica, y con una historia propia que se remonta a tiempos
inmemoriales, y que, justamente, la convierten en capital del Principado de Catalunya.
Y lo es también por sus redes industriales, bancarias, e informáticas.
Barcelona, geográficamente, es una ciudad asentada en la costa mediterránea,
en un llano de cinco kilómetros de anchura, abierta al mar, abrazada por los ríos
Llobregaty Besos, recostada y resguardada por la sierra de Collserola. Goza la ciu­
dad de un clima suave y benigno en invierno, y algo bochornoso en verano.
La actual estructura urbana de esta
gran ciudad es fruto de cuatro épocas

El primitiu nucli urbà medieval»

L'estructura urbana actual d'aquesta gran ciutat és fru it de quatre èpoques di­ diferentes. De una primera etapa que­
ferents. En una primera etapa, tenim el «nucli antic», el primitiu nucli urbà medie­ da el «núcleo antiguo», el prim itivo
val en l'anomenat «Mons Tàber», fortificat amb les muralles romanes. D'aquesta núcleo medieval, asentado en el lla­
època són la Catedral, el Palau Reial, el Museu d'Història de la Ciutat i l'església dels mado «Mons Táber», fortificado con
sants Just i Pastor. sus murallas romanas ya casi desapare­
En una segona etapa es construeix la resta de la part antiga, prop de les are­ cidas. De esta época son la Catedral,
nes, amb les esglésies del Pi i Santa Maria del Mar, l'antic barri de Montsió i la el Palacio Real, el Museo de Historia
Rambla que separava la Ciutat Vella del Raval, on es troba el Palau de la Virreina. de la Ciudad y la iglesia de los santos
A la tercera època, al 1831, correspon la principal expansió urbanística de Justo y Pastor.
Barcelona amb el «projecte Cerdà», o «l'Eixam ple». La plaça de Catalunya i el En una segunda etapa se construye

■
Passeig de Gràcia, són el cor de la nova Barcelona. todo el resto de la parte antigua, cer­
Tot això farà possible la quarta etapa urbanística amb l'annexió de poblacions cana «a las arenas», con las iglesias del
veïnes a la capital: Gràcia, Pedralbes, Tres Torres, Montbau, Poblenou... Pino y Santa María del Mar, el barrio
Actualment, els túnels de la Rovira i Vallvidrera han obert camins d'expansió a antiguo de Montsió y la Rambla que
la ciutat cap al Vallès. separaba la Ciutat Vella del Raval, don­
Els catalans, amb raó, se senten orgullosos del seu Cap i Casal, capital d'un país de se e n c u e n tra el P a la c io de la
d'una vitalitat indiscutible. Virreina.
I en aquesta ciutat, com veurem, va viure el nostre sant, Antoni M. Claret, de A la tercera época corresponde la
jove, com estudiant i tècnic del ram tèxtil; hi va predicar més tard com a missioner; p rincip al expansió n urb an ística de
hi fundà la Llibreria Religiosa; i la visità repetidament com arquebisbe de Cuba, com Barcelona con el «Proyecto Cerdá», o
fundador dels missioners «Fills de l'immaculat Cor de Maria», i com a confessor de «El Ensanche» (18 3 1). La p laza de
la Reina Isabel II. Catalunya y el Paseo de Gracia son el

(4 ) ( 5)

corazón de la nueva Barcelona que
«Del nucli medieval són la catedral, el palau reial»
hace posible la anexión urbanísti­
ca de poblaciones autónomas, veci­
nas a la capital: Gracia, Pedralbes,
Tres Torres, Montbau, Poblenou...
etc. Esta anexión expansiva consti­
tuye la cuarta etapa urbanística de
Barcelona. Actualmente, los túneles
de la Rovira y Vallvidrera han abier­
to nuevos caminos de expansión ha­
cia el Vallés.
Con razón, los catalanes se sien­
ten orgullosos de su «Cap i Casal»,
capital de un país con una vitalidad
indiscutible.
Y en esta ciudad, como vamos a
ver, vivió nuestro santo, Antonio Ma
Claret, cuando joven, como estu­
diante y técnico del ramo te x til;
aquí predicó más tarde como mi­
sionero y arzobispo; aquí fundó su
editorial, la Librería Religiosa; por
esta ciudad acompañó como con­
fesor a la reina Isabel II y la fam ilia
real, y aquí, como fundador, convi­
vió con sus misioneros los Hijos del
Inmaculado Corazón de María.
1. BARCELONE : CAPITALE DE LA CATALOGNE
Barcelone avec ses deux millions d'habitants et son activité, est le siège de la
« Generalitat » (gouvernement de Catalogne) et d'autres institutions de l'adminis­
tration publique de Catalogne, dans l'État Espagnol.
Barcelone, avec ses centres académiques, universitaires et culturels, est une vi­
lle moderne, ayant des entités professionnelles, récréatives et sportives, galeries d'art,
musées d'intérêt international, ensembles architectoniques anciens, modernistes et
modernes font d'elle une ville accueillante et apte pour des congrès, expositions,
expositions internationales et événements historiques, tels les Jeux Olympiques de
1992, par son aéroport ayant des connexions internationales.
Barcelone est une ville méditerranéenne internationale, ouverte et libérale, riche
dans sa vie culturelle, artistique et économique, et ayant une histoire qui remonte à
des temps immémoriaux et qui, en justice, fait en sorte qu'elle soit la Capitale de la
Principauté. Et elle l'est aussi à travers ses réseaux industriels et bancaires.
( 6)
Capital d'una vitalitat indiscutible»
Du point de vue géographique,
Barcelone est une ville du littoral
méditerranéen sise sur une plaine
de cinq kilomètres de large, ouver­
te à la mer, cernée par les rivières
Llobregat et Besôs et abritée sous le
flan c de Collserola. La ville jo u it J
d'un climat doux et bénin l'hiver et ^
un peu étouffant l'été. ± fc
La structure urbaine actuelle de
cette g ran d e v ille est le f r u it de « w B tà I
q uatre époques d iffé re n te s. De la
p re m iè re é p o q u e nous avo n s le
« vieux noyau », le p rim itif noyaux
u rb ain m o ye n â g e u x dans ce qui
porte comme nom « Mons Taber »,
fo r tifié avec les m u raille s ro m a i­
nes. La cath éd rale, le Palais Royal,
le Musee d'H isto ire de la V ille et
l'église des saints Juste et Pasteur
sont de cette époque.
Au cours de la deuxièm e épo­
que on construit le reste de la part
ancienne, près des arenes, avec les
églises « del Pi » (du Pin) et Sainte
M arie de la Mer, l'ancien qu artier
de Montsiô et la Ram bla qui sépa­
rait la V ille A ncienne du Faubourg,
où l'on trouve le Palais de la Vice-Reine. À la troisième époque, en 1831, corres­
pond la principale expansion urbaine de Barcelone avec le « projet Cerdà », ou
« l'Eixample » (Extension). La place de Catalunya et la Promenade de Gràcia, se trou­
vent au cœur de la nouvelle Barcelone qui rendra possible l'annexion urbaine des
villages voisins à la capitale : Gràcia, Pedralbes, TresTorres, Montbau, Poblenou...
Celle-ci constitue la quatrième étape urbanistique de Barcelone. Présentement
les tunnels de la Rovira et Vallvidrera ont ouvert des voies d'expansion à la ville
vers le Vallès.
Les catalans, se sentent, et avec raison, fiers de leur « Cap i Casai », capitale
d'une vitalité indéniable.
Et comme nous le verrons dans cette ville, a vécu notre saint, Antoine M. Claret,
étant jeune, en tant qu'étudiant et technicien dans la branche textile ; il y a prê­
ché plus tard en tant que missionnaire ; il y a fondé la Librairie Religieuse ; et il l'a
visité à maintes reprises étant archevêque de Cuba, fondateur des missionnaires « Fils
du Cœur Immaculé de Marie », et confesseur de la Reine Isabelle II.
(7)
 2 BARCELONA AL SEGLE XIX
Barcelona, with its two million inhabitants and bustle, is the seat of Catalonia's
local governm ent, and other public adm inistrative institutions of the Spanish

«...és una ciutat encara amb muralles...»

State. La Barcelona del 1825, que coneix
Well-endowed with academies, universities and cultural centers, Barcelona is a Anton Claret, el jove sallentí de 17 anys,
modern city with professional, recreational and athletic institutions, art galleries, és una ciutat encara amb muralles. Té
museums of international interest, and a mixture of ancient, modernist and con­ cinc portes d'accés, amb els correspo­
temporary architecture. This make it a welcoming site situable for congresses, con­ nents burots, port de mar obert al co­
ventions, exhibitions, international festivals and historic events, such as the 1992 merç, i està situada en una plana abri­
Olympics, thanks to the airport's international connections. gada per la serralada de Collserola, el
Barcelona is a cosmopolitan Mediterranean city, open, liberal, rich in cultural, Tibidabo actual, i militarm ent defen­
artistic and economic life with its own history dating back to times immemorial. It sada pel castell de M ontjuïc, actual­
is right that it was made the capital of the principality for this reason, and becau­ ment museu d'armes, i la Ciutadella de
se of its industrial, banking and communication networks. Felip V.
Geographically, the city is seated in the Mediterranean coast, in a plan of five Per aquells anys es parlava de Ciutat
kilometers wide, open to the sea, embraced by the rivers Llobregat and Besòs, at Vella i Ciutat Nova o zona d'expansió
the foot of and protected by the mountain range of Collserola. The city enjoys a urbana.
soft, mild climate in the winter and hot in the summer. Religiosament, a més de la catedral
The current urban structure of this great city is the fruit of four different epochs. gòtica i tan historiada, la com unitat
From the first phase there remains the «old nucleus», the primitive medieval nu­ cristiana barcelonina i forastera comp­
cleus, seated on the place called «Mons Tàber», fortified w ith Roman ramparts tava al seu servei amb 14 temples pa­
that have now disappeared. The Cathedral, royal palace (presently the City's History rroquials, 18 convents masculins, 19 de
Museum) and the church of Sts. Just and Pastor are from this epoch. religioses i 15 capelles i oratoris.
The remainder of the ancient city was constructed in the second phase. This La Barcelona del segle xix és la de
part is closer «to the sands» with the churches of «El Pi» and Santa Maria del Mar, prop de mar, de carrerons estrets, ca­
the old suburb of Montsió, and the Avenue of La Rambla that separates the Ciutat ses atapeïdes, abans de la gran expan­
Vella from the Raval where the Palau de la Virreina is found. sió urbanística de la ciutat. I per aquests
The third epoch, in the middle of the 19th century, corresponds to the main ur­ carrerons ens hem de deixar perdre, si volem seguir els passos del jove Anton Claret,
ban expansion of Barcelona with the Cerdà Project or «L'Eixample». The Square of que segons ell ens diu:
Catalonia and the Passeig de Gràcia are the heart of the new Barcelona which made
the urban annexation of the autonomous populations neighboring the capital pos­ «Delerós d'avançar en els coneixements de la fabricació, vaig dir al meu pare que em
portés a Barcelona. El meu pare s'hi va avenir i m ’hi va portar.» (Auto, n.56)
sible: Gràcia, Pedralbes, Tres Torres, Montbau, Poblenou, and so on. This expansion
constitutes the fourth urban phase of Barcelona. At present, the Rovira and Vallvidrera
tunnels have opened new avenues of expansion towards Vallès. Anton té disset anys. I aquesta decisió remarca l'esperit d'iniciativa del jove i la
The Catalans have reason to feel proud of their «Head and Home», the capital seva ferma decisió de progressar en l'art tèxtil arribant a ser-ne un especialista o
of a land of indisputable vitality. enginyer d'avui. En aquesta Barcelona del xix, closa encara dins les muralles, hi
And it is hear in this city, as we shall see, that our saint, Anthony Mary Claret viurà quatre anys i en passarà de totes.
lived as a young textile student and industrial technician. Later on, he preached hear Aquí hi viu del 1825 al 1829. El cens de la ciutat del 1826 ens dóna 100.639 ha­
as missionary and archbishop. Here he founded the publishing house of his Religious bitants. I els anys que hi viu Claret creix amb 13.000 estadants més, arribant a ser
Library. In this city, as royal confessor, he accompanied Queen Isabel II and the ro­ un total de 113.780 l'any 1829. Per aquells anys, hi havia a la ciutat 90 fàbriques
yal family. And here, as founder, he lived together with his missionaries, the Sons de filar, 200 de teixir i 56 d'estampar, amb possibilitats de trobar feina els qui ve­
of the Immaculate Heart of Mary. nien de fora, com el nostre Anton de Sallent.

(8)
 Val a dir, també, que aquests anys, en acabar a Catalunya la guerra civil el 1824,
es dóna una bona empenta al sector industrial, i especialment el tèxtil. De rebot,
es nota a Sallent i a la fàbrica fam iliar dels Claret. És un bon moment per millorar
i ampliar l'empresa, començant per l'educació dels fills més grans, Joan i Anton. Al
Cap i Casal es respiren aires de pau i de treball, sense disturbis especials. Barcelona
no perd la pau amb la rebel·lió dels «Malcontents» l'any 1827, quan encara Anton
Claret s'hi troba; però sí que pertorba Sallent, el seu poble natal, prop de Manresa,
el centre de la revolta.
Aquí, a Barcelona, aprèn, en primer lloc, a guanyar-se la vida:
«Jo mateix, com sant Pau, em guanyava amb les meves mans el que necessitava per
a àpats, vestits, llibres, mestres, etc.» (Auto. n. 56)
Aquí, a la ciutat comtal, es perfecciona culturalment, socialment i laboralment:
«A més del dibuix vaig posar-me a estudiar gramàtica castellana i després la france­
sa, dirigint tots aquests treballs i estudis a fi i efecte de prosperar en el comerç i en
la fabricació.» (Auto. n. 57)
Aquí, a la ciutat industrial es guanya un merescut prestigi com a tècnic del ram
tèxtil:
«De totes les coses que he estudiat i de totes aquelles a què m'he aplicat durant la
vida, en cap no hi he entès tant com en la fabricació.» (Auto. n. 58)
Aquí, també, per desgràcia, es refreda espiritualment:
«Durant els tres anys primers que vaig estar-me a Barcelona vaig refredar-me molt del
fervor que tenia quan vivia a la meva pàtria... de manera que durant la Missa tenia
més màquines al cap que sants no hi havia a l'altar.» (Auto. n. 66-67)
Aquí, amb bon gust i presumit, aprèn de vestir bé:
«Jo llavors era jovenet, i si és veritat que jo mateix em guanyava el vestit, m'agradava
de vestir, no diré luxosament, però si amb força elegància... potser massa.» (Auto. n. 72)
Cal afegir que, a la Barcelona del segle xix, el jove teixidor, va per aquests car­
rers, a més de ben vestit, amb el seu barret al cap, com és costum.
Aquí, a més d'altres esdeveniments, es desvetlla ja la vocació sacerdotal d'Anton
Claret i aquí fa els seus estudis de llatí que li seran útils de prevere, d'arquebisbe i
de pare conciliar del Vaticà I:
«...la voluntat de Déu volia una altra cosa de mi, em volia eclesiàstic i no fabricant,
bé que jo en aquest temps ni ho coneixia ni hi pensava.» (Auto. 64)
( 10)
Per tal de conèixer millor la vida del nostre sant a Barcelona, l'acompanyarem
pels vells carrers de la ciutat. Cal situar-nos vora mar. I en primer lloc, davant la Llotja.
2. BARCELONA EN EL SIGLO XIX
La Barcelona que conoce Antón Claret, el joven sallentino de 17 años, es una
ciudad cercada todavía de murallas, con cinco puertas de acceso y sus correspon­
dientes aranceles aduaneros. Una ciudad con su puerto de mar, abierto al comer­
cio, y situada en una llanura abrigada por la sierra de Collserola, el actual Tibidabo,
y bien defendida militarmente por el castillo de Montjuíc, actualmente converti­
do en museo de armas y la Ciudadela de Felipe V. En aquellos años, se hablaba de
Ciudad Vieja y Ciudad Nueva, o zona de expansión urbana.
Religiosamente, además de la catedral gótica, muy historiada, la comunidad
cristiana de esta ciudad cosmopolita cuenta para su servicio espiritual con 14 tem ­
plos parroquiales, 18 conventos masculinos, 19 de religiosas y 15 capillas y orato­
rios.
La Barcelona del xix es la cercana al mar, de callejas estrechas, casas apretadas,
plazuelas curiosas, tiendas apiñadas con los más variados enseres... Pero también
con una Rambla, orgullo de la ciudad, que la cruza de sur a norte, empujando la
antigua muralla, de cara a la gran expansión urbanística, y que es el eje de la vida
social de barceloneses y forasteros.
Por esa Rambla y esas callejas hemos de perdernos, si queremos seguir los pa­
sos de Antón Claret que, según nos dice él mismo:
«Deseoso de adelantar en los conocimientos de la fabricación, dije a mi padre que me
llevase a Barcelona. Condescendiendo mi padre, me llevó allá.» (Auto. n. 56)
Antón tiene tan solo 17 años. Esta decisión nos descubre el espíritu de iniciati­
va del joven sallentino y su voluntad decidida de progresar en el arte textil, llegan­
do a ser un técnico especialista, o ingeniero de hoy. En esta Barcelona del xix, cer­
cada de murallas, vivirá cuatro años, y le tocará pasar las suyas...
Aquí vive del 1825 al 1829. El censo de la ciudad en 1826 es de 100.639 habi­
tantes. Y los años que vive Claret en ella crece en 13.000 moradores más, llegando
a ser un total de 113.780 en el año 1829. En esos años, la ciudad tiene 90 fábricas
de hilados, 200 de tejidos y 56 de estampados, con posibilidades de encontrar em­
pleo los forasteros, como nuestro joven de Sallent.
Hemos de reconocer que, durante esos años, terminada en 1824 la guerra civil
en Catalunya, las condiciones laborales son óptimas para dar un buen empujón al
sector industrial, y especialmente el textil. Eso repercute en la industria textil de
Sallent, y especialmente en la fam iliar de los Claret. Es un buen momento para
mejorar y ampliar la empresa familiar, empezando por la formación de los hijos Juan
y Antón, con habilidades para el oficio. En la capital del Principado se respiran ai­
( 11)
 «...la Barcelona que coneix Claret...»
res de paz y de laboriosidad, sin disturbios especiales. Barcelona no se altera con
la rebelión de los «Malcontents» en 1827, aunque sí perturba Sallent, el pueblo na­
tal de nuestro joven, cercano a Manresa, centro de la insurrección popular.
Aquí, en Barcelona, Antón aprende, en primer lugar, a ganarse la vida:

«Yo mismo, como san Pablo, me ganaba con mis manos lo que necesitaba para comi­
da, vestidos, libros, maestros, etc.» (Auto. n. 56)

Aquí, en la ciudad condal, se perfecciona cultural, social y laboralmente:

«Además del dibujo me puse a estudiar gramática castellana y después la francesa,

dirigiendo todos estos trabajos y estudios al objeto de adelantar en el comercio y en
la fabricación.» (Auto. n. 57)

Aquí, en la ciudad industrial, Claret se gana un merecido prestigio como técni­

co en el ramo textil:

«De cuantas cosas he estudiado y a cuantas cosas me he aplicado durante mi vida, de

ninguna he entendido tanto como de la fabricación.» (Auto. n. 58)

Aquí, también, por desgracia, se enfría espiritualmente:

«En los tres primeros años que estuve en Barcelona me resfrié mucho en el fervor que
tenía cuando estaba en mi patria... de manera que durante la Misa tenía más máqui­
nas en la cabeza que santos había en el altar.» (Auto. nn. 66-67)

Aquí, presumido y con buen gusto, aprende a vestir bien: IXème SIÈCLE

«Yo entonces era jovencito, y si bien es verdad que yo mismo me ganaba el vestido,
me gustaba vestir, no diré con lujo, pero sí con bastante elegancia, quizá demasiada.»
(Auto. n. 72)
Hemos de tener presente que, según es costumbre en la Barcelona del xix, el jo ­
ven tejedor, además de bien vestido, luce su som brero...
Aquí, además de otros acontecimientos, se despierta la vocación sacerdotal de
Antón Claret y aquí inicia sus estudios de latín que le serán útiles como sacerdote,
arzobispo y padre conciliar del Vaticano I:
«...la voluntad de Dios quería de mí otra cosa, me quería eclesiástico y no fabrican­
te, aunque yo en este tiempo no lo conocía ni pensaba en ello.» (Auto. n. 64)
Para conocer mejor la vida de nuestro santo en Barcelona, le vamos a acompañar
por las viejas calles de la dudad. Y, en primer lugar, nos vamos a colocar cerca del puer­
to, ante la histórica Lonja del Mar, o centro público de contratación y comercio.
La Barcelone de 1825 connue par Antoine Claret, le jeune de 17 ans, de Sallent,
est une ville encore ayant des murailles. Elle a cinq portes d'accès, avec les corres­
pondants receveurs d'impôts, port de mer ouvert au commerce et elle est située dans
une plaine protégée par la chaîne de montagnes de Collserola, l'actuel Tibidabo et
défendue, du point de vue m ilitaire, par le château de Montjuïc, aujourd'hui mu­
sée d'armes, et la Citadelle de Philippe V. En ce temps là on parlait de Vieille Ville
et la Ville Neuve ou zone d'expansion urbaine.
Du point de vue religieux, outre la cathédrale gothique si populaire histori­
quement parlant, la communauté chrétienne barcelonaise et étrangère comptait
pour son service sur 14 temples paroissiaux, 18 couvents masculins, 19 de religieu­
ses et 15 chapelles et oratoires.
La Barcelone du XIXème siècle, est celle qui se trouve en bordure de la mer, aux
ruelles étroites, maisons serrées les unes avec les autres, avant la grande expansion
ur anistique de la ville. Et par ces ruelles nous devons nous y perdre, si nous vou­
ons suivre les pas du Jeune Antoine Claret, que d'après ce qu'il nous dit :

( 13)
 « Désireux d'avancer dans la connaissance de la fabrication, j'ai demandé à mon père
de m'emmener à Barcelone. Mon père fut d'accord et il m'y a emmené. » (Aut. 56)
Antoine est âgé de dix sept ans. Et cette décision révèle l'esprit d'initiative du jeu­
ne et sa ferme décision de progresser dans l'art textile parvenant à devenir un spé­
cialiste ou ingénieur comme on dit aujourd'hui. Dans cette Barcelone du XIXème siè­
cle, enfermée encore dans les murailles, y vivra quatre ans et il en verra de toutes
les couleurs...
Ici il séjourne de 1825 à 1829. Le recensement de la ville en 1826 indique 100.639
habitants. Et au cours des années que Claret y vit, elle s'accroît de 13.000 habitants
de plus, parvenant à un total de 113.780 en 1829. Au cours de ces années-là, en vi­
lle on trouvait 90 usines à filer, 200 à tisser et 56 à imprimer avec la possibilité de
trouver du travail ceux qui arrivaient de l'extérieur, comme notre Antoine de
Sallent.
Il faut dire, aussi, qu'au cours des ces années-là, à la fin de la guerre civile en
1824 en Catalogne, on assiste à une bonne poussée dans le secteur industriel, et en
particulier dans le textile. Un contre coup, on le remarque à Sallent et à l'usine fa ­
miliale des Claret. C'est un bon moment pour améliorer et faire grandir l'entreprise,
en commençant par l'éducation des enfants plus vieux, Jean et Antoine. À la capi­
tale on respire une atmosphère de paix et de travail, sans des troubles particuliers.
Barcelone ne perd pas la paix avec la révolte des « Malcontents » (Mécontents) en
1827, lorsque Claret s'y trouve encore ; mais elle perturbe, cependant, Sallent, son
village natal, près de Manrèse, le centre de la révolte.
Ici, à Barcelone, il apprend, tout d'abord à gagner sa vie :
« Moi-même, à la manière de saint Paul je gagnais des mes propres mains ce dont j'avais
besoin pour la nourriture, habillement, livres, maîtres, etc. » (Aut. n. 56)
Ici, dans la ville comtale, se perfectionne du point de vue culturel, social et dans
le travail :
« Outre le dessin je me suis mis à étudier la grammaire castillane et après la françai­
se orientant tous ces travaux et études en vue de prospérer dans le commerce de la
fabrication. » (Aut. n. 57)
Ici, dans la ville industrielle il réussit une renommé bien méritée en tant que tech­
nicien de la branche textile :
« De toutes les choses que j'a i étudiées et de toutes les choses dont je me suis occu­
pé toute ma vie, dans aucune d'entre elles je n'en connaissais autant que dans la fa­
brication. » (Aut. n. 58)
Ici, aussi, malheureusement, il se refroidit du point de vue spirituel :
( 14)
« Au cours des trois premières années où j ’ai séjourné à Barcelone la ferveur avec la­
quelle je vivais dans ma patrie, s'est refroidie... de telle façon que pendant la Messe
j'avais plus de machines dans la tête que des saints sur l'autel. » (Aut. n. 66-67)
Ici, il apprend à bien se vêtir, ayant du bon goût et étant très élégant.
« Moi, à cette époque j'étais très jeune, et s'il est vrai que moi-même je gagnais
l'habillement, j ’aimais m'habiller, je ne dirais pas avec luxe, mais plutôt avec pas mal
d'élégance... peut être trop... » (Aut. n. 72)
Il faut ajouter, que comme c'est l'habitude dans la Barcelone du XIXème siècle,
le jeune tisserand, se promène dans les rues, en plus d'aller bien habillé, avec son
chapeau sur la tête, comme le veux la mode.
Ici, outre d'autres événements, s'éveille déjà la vocation sacerdotale d'Antoine
Claret et ici commence ses études du latin que lui vont être utiles étant prêtre, ar­
chevêque et père conciliaire :
« ... /a volonté de Dieu voulait autre chose de moi, elle me voulait ecclésiastique et non
pas fabricant, même si moi, en ce temps-là je ne le savais pas ni je le pensais pas. » (Aut.
n. 64)
A fin de m ieux co n n a ître la vie de notre sain t à B a rce lo n e , nous allo ns
l'accompagner à travers les vielles rues de la ville. Il faut nous situer près de la mer.
Et, tout d'abord, devant la « Llotja » (Bourse de Commerce).
2. BARCELONA IN THE 19th CENTURY
The Barcelona the 17-year-old Sallentine teenager Anthony Claret knows is a
city still surrounded w ith ramparts and five city gates w ith their corresponding
customs offices. A city with a harbour, open to business, and set on a plain protec­
ted by the mountain range of Collserola, the present Tibidabo and well-defended
militarily by the castle of Montjuïc (presently the Museum of Arms) and the cita­
del of Felipe V. In those years, it was referred to as the New City and Old City, or
the zone of urban expansion.
In terms of religion, the Christian community of the city has 14 parish churches
in addition to its ornate gothic Cathedral, 18 communities of Religious men, 19 con­
vents of Religious women, and 15 chapels and oratories that are open for prayer.
The Barcelona of the 19th century is closer to the sea, with narrow streets, over­
crowded houses, odd little squares, and shops crammed w ith a large variety of
goo s... But also sports La Rambla, a grand avenue, the pride of the city, which cros­
ses rom south to north, pressing the ancient rampart toward even greater urban
expansion, and serving as the axis of social life for Barcelonans and foreigners.
( 15)
 Gravat de l’època
We must lose ourselves on La Rambla and other streets if we wish to follow the
steps of Anthony Claret, as he himself tells us,

«Because I wanted to improve my knowledge o f manufacturing techniques, I asked

my father to send me to Barcelona. He agreed and took me there» (Aut. 56).

Anthony is only 17 years old. The young Sallentine's spiritof initiative ans deci­
siveness makes us realize his strong determination to make progress in the textile
art and reach the rank of technical expert, the equivalent of today's engineer. He
has many profitable experiences inside these ramparts of 19th century Barcelona whe­
re he w ill live for four years.
The population of the city in 1826 is 100.639. During the years that Claret lives
there, from 1825 to 1829, the number of inhabitants increases by 13.000 more,
reaching 113.780 in the year 1829. In these years, the city has 90 thread mills, 200
textile mills, and 56 printing mills that offer outsiders like our young man from Salient
the possibility of finding a job.
We note that the positive conditions for labor, during the years after the end
of the civil w ar in Catalonia in 1824, give a strong thrust to the industrial sector,
especially to textile production. This also has repercussions in the textile industry
of Salient, and on the Claret fam ily in particular. It is a good time to improve and
expand the fam ily factory, beginning w ith the education of the sons, Joan and
«During those first three years in Barcelona, the fervor that I had had at home began
Anthony, for future job possibilities. In the capital of the principality, people lived to cool... during Mass with new ideas, discoveries, etc. There seemed to be more ma­
in an atm osphere of tranq uility and hard w ork, w itho ut special disturbances. chines in my head than saints on the altar» (Aut 66-67).
Barcelona suffers no change with the rebellion of the «Malcontents» in 1827, al­
though it disturbs Salient, the native village of our young man, which lies much clo­
ser to Manresa, the center of the popular insurrection. Here, presumably with good intentions, he learns to dress w ell,
Here in Barcelona Anthony learns, first of all, to earn a living,
«1 was fairly young then, and although it's true that I had to buy my own clothes, I li­
ked to dress -I won't say luxuriously- but with a certain elegance, perhaps too much»
«Like St. Paul, I had to earn what I needed for food, clothing, books, teachers, etc.,
(Aut. 72).
with my own two hands» (Aut. 56).

Here in this city, he perfects himself culturally, socially and professionally,
«Besides design I studied Castilian and, later, French grammar, but always with an eye
to their usefulness in business and manufacturing» (Aut. 57).
Here, in the industrial city he wins well-deserved recognition as an expert in tex­
tile technology,
«Of all the things I have studied or worked at during my life, I have understood none
better than manufacturing» (Aut. 58).
Here, too, unfortunately his spiritual ardor cools.
We should bear in mind that, in addition to being well dressed, our young tex­
tile worker follows the fashion of 19th century Barcelona and sports a hat.
Here, in addition to other things, the priestly vocation of Anthony Claret aw a­
kens, and he begins his study of Latin, which will help him as priest, archbishop, and
as a council father at Vatican I,
«...the will of God wanted of me other thing, he wanted me to be ecclesiastic and not
a fabricant, although at this time neither I knew not thought in it» (Auto. 64).
To know the life of our saint in Barcelona better, we are going to accompany
im on the streets of the city. And, as for where to start, we are going to begin near
e sea, in front of the historic center for public contact and business: La Llotja.

( 16) ( 17)
 3 LA LLOTJA DE MAR
La Llotja de Mar. Gravat antic
La Llotja de Barcelona és un edifici de l'Edat Mitjana, ara de façana neoclàssi­
ca, però amb edificació gòtica a l'interior. El trobem emplaçat entre el Pla de Palau
i la Via Laietana. Pere el Cerimoniós autoritzà la continuació de l'actual edifici el
1380, destinat a la contractació dels mercaders barcelonins. La gran sala gòtica fou
acabada el 1392, amb tres grans naus, obra de Pere Arvei.
Molt malmesa durant el setge de Barcelona del 1714, esdevingué més tard ca­
serna. Però retornada a la ciutat i reconstruïda en estil neoclàssic, conservant la
sala gòtica, esdevingué un lloc social molt concorregut, prim er com a sala de
balls de disfresses, després com a Seu de la Junta de Comerç, i de la Cambra de
Comerç, Indústria i Navegació. Acollí també l'Escola de Belles Arts de Barcelona.
La sala gòtica fou destinada des del segle xix fins al 1994, a les sessions de la
borsa de la ciutat.
La Junta de Comerç l'any 1775 ja hi establí a la Llotja una escola pública i gra­
tuïta de Belles Arts, amb l'ensenyança de dibuix en diferents aspectes i també «di­
buix aplicable a la fabricació de teixits, estampats d'indianes, blondes i brodats per
tal de crear nous models de teixits». La Junta els hi facilita les eines necessàries, unes
de franc i d'altres en bones condicions econòmiques. En regeix l'escola d'Arts Nobles
( 18)
el pintor Francisco Rodríguez. I en les arts aplicades el professor és Jacint Coromina.
S'atorguen premis mensuals, trimestrals i anyals, fent-ne exposició pública dels tre­
balls premiats.
Segons el reglament intern del centre docent:
«Los que deseen ser admitidos en la escuela de Bellas Artes, deben hacer solicitud a
la Junta por conducto del Director general, quien las recibe el jueves, en la casa de la
Lonja. Los que lo quieran ser en las demás clases, deben presentar una cédula del
profesor, que se les facilita mediante poseer los principios necesarios.»
Amb aquest edifici tan emblemàtic de la ciutat, el jove Claret tingué una rela­
ció especial, com ens diu ell mateix. Un dijous presenta els seus papers al director
general:
«La primera cosa que vaig fer fou presentar una sol·licitud a la Junta de la Casa Llotja
per tal de ser-hi admès a les classes de dibuix; vaig aconseguir-ho i Déu n'hi do el
profit que en vaig treure.» (Auto. n. 56)
Sí, val a dir que en sortí un alumne avantatjat. Ell serà qui dibuixarà els estam­
pats de les indianes a la fàbrica i els gravats dels seus llibres com escriptor i direc­
tor de la Llibreria Religiosa. Podrà escriure confidencialment al seu amic Caixal:
«Quan era seglar i vivia a Barcelona i, entre altres coses, em dedicava al dibuix, tres
vegades vaig ser premiat per la Junta de la Llotja.» (Epist.CI. I, pg. 219)
A la Llotja, a més a més, hi cursa gramàtica castellana i després francesa, i no
cal dir, hi perfecciona els seus coneixements tèxtils i tècnics. El francès l'estudia
amb la gramàtica de Pere Nicolás Chantreau, tot i ser una mica cara (20 rals), que
acaba de ser editada a França el 1824, i que ell elogiarà per les seves condicions pe­
dagògiques.
Amb tota raó, doncs, en ser canonitzat sant Antoni M. Claret fou proclamat el
23 d'abril de 1952, «Patró de l'Escola» de la Llotja. D'aleshores estant, s'ha celebrat
a dita Escola la festa del nostre sant, també després de ser ubicada a un nou indret,
al carrer ciutat de Balaguer, n. 17, amb el nom de «Arts Aplicades i Oficis Artístics»,
però que és continuació de l'escola freqüentada pel jove Anton Claret.
a Lonja de Barcelona es un edificio histórico que se remonta a la Edad Media,
a ora con fachada neoclásica, pero conservando en su interior edificación gótica,
s a emp azado entre el Pía de Palau y la Via Layetana. Pedro el Ceremonioso au-
( 19)
torizó la continuación del edificio en 1380, destinándolo a la contratación de los
comerciantes barceloneses. La gran sala gótica se terminó en 1392, con tres gran­
des naves, obra de Pedro Arvei.
Maltrecho este edificio durante el sitio de Barcelona en 1714, se dedicó a cuar­
tel. Pero devuelta la Lonja a la ciudad y reconstruida en estilo neoclásico, se con­
virtió en centro social de actividades muy concurrido, primero como sala de bai­
le de disfraces; después como Sede de la Junta de Comercio y de la Cámara de
Comercio, Industria y Navegación. Acogió también la Escuela de Bellas Artes de
Barcelona. La sala gótica fue destinada des del siglo xix hasta 1994, a las sesiones
de Bolsa en la ciudad.
La Junta de Comercio en 1775 ya estableció en la Lonja una escuela pública y
gratuita de Bellas Artes, con la enseñanza de dibujo en diferentes aspectos, tam ­
bién de «dibujo aplicable a la fabricación de tejidos, estampados de indianas, blon­
das y encajes, para crear nuevos modelos de tejidos». La Junta, según el reglamen­
to, les facilita los instrumentos necesarios, unos gratuitam ente y otros a precio
económico.
En 1825, cuando se matricula Antón Claret, dirige la escuela de Artes nobles el
pintor Francisco Rodríguez, y las artes aplicadas el profesor Jacinto Coromina.
Según el reglamento, se otorgan premios mensuales, trimestrales y anuales, hacien­
do exposición pública con los trabajos galardonados. El joven Claret obtendrá tres
de ellos.
Según el reglamento interno del centro docente, también:
En la Lonja cursa también gramática castellana y luego francesa, pero sobre
todo se perfecciona en sus conocimientos técnicos del arte textil. El francés lo es­
tudia con la gramática de Pedro Nicolás Chantreau, aunque resulta algo cara (20
reales), y que acaba de ser editada en 1824. Claret la elogiará por sus condiciones
pedagógicas.
Con razón, pues, al ser canonizado san Antonio M. Claret fue proclamado, el 23
de abril de 1952, «Patrón de la Escuela de la Lonja».
Desde entonces la Escuela ha celebrado, en su día, la fiesta de nuestro santo,
también después de ser ubicada dicha Escuela, en la calle Ciutat de Balaguer, n. 17,
y con el nombre de «Artes Aplicadas y Oficios Artísticos», pero que es continuación
de aquella de la Lonja del Mar del siglo xix.
3. LA « LLOTJA » DE LA MER
La Bourse de Commerce de Barcelone est un édifice du Moyen-âge, aujour­
d'hui ayant la façade néoclassique, mais édification gothique à l'intérieur. Elle se
trouve entre le « Pla de Palau » et la Via Laietana. Le Roi Pierre le Cérémonieux au­
torisa le prolongement de l'actuel édifice en 1380, destiné à l'embauche des mar­
chands barcelonais. La grande salle gothique fu t achevée en 1392, comportant
trois grandes nefs, ouvrage de Pere Arvei.

«Los que deseen ser admitidos en la escuela de Bellas Artes, deben hacer solicitud a

La Llotja, avui
la Junta por conducto del Director general, quien las recibe el jueves en la casa de la
Lonja. Los que lo quieran ser en las demás clases, deben presentar una cédula del
profesor, que se les facilita mediante poseer los principios necesarios.»

Con este edificio tan emblemático de la ciudad condal, el joven Claret mantu­
vo una relación especial, como nos dice él mismo. Un jueves presenta sus papeles
al director general:

«La primera cosa que hice fue presentar una solicitud a la Junta de la Casa de la Lonja
para ser admitido en las clases de dibujo; lo conseguí y me aproveché algún tanto.»
(Auto. 56)

Hemos de reconocer que realmente salió Antón un alumno aventajado. Él será

quien dibujará los estampados de las indianas en la fábrica y quien trazará los gra­
bados de sus libros como escritor y director de la Librería Religiosa. Podrá escribir
confidencialmente a su amigo Caixal:

«Cuando era seglar y vivía en Barcelona y, entre otras cosas, me dedicaba al dibujo,
tres veces fui premiado por la Junta de la Lonja.» (Epist. Cl. I, p. 219)

(20)
 Très abîmée au cours du siège de Barcelone en 1714, elle est devenue plus tard

.. tres vegades vaig ser premiat per la Junta de La Llotja

Le jeune Claret a eu une
une caserne. Mais offerte de nouveau à la ville et reconstruite selon le style néo­ relation spéciale avec cet édi­
classique, tout en gardant la salle gothique, elle est devenue un lieu social très fré­ fice emblématique de la vi­
quenté, tout d'abord en tant que salon de bals masqués, après en tant que Siège lle, comme lui-même nous
de la Junte de Commerce, et de la Chambre de Commerce, Industrie et Navigation. l'affirm e. Un jeudi il présen­
Elle a accueilli, également, l'École des Beaux-Arts de Barcelone. La salle gothique te ses papiers au directeur
devint dès le XIXème siècle, jusqu'en 1994, l'endroit des sessions de la Bourse de général :
la ville.
La Junte de Commerce, en 1775 avait déjà établi à la Bourse de Commerce une « La première chose que
école publique et gratuite de Beaux-Arts, comportant l'enseignement du dessin dans je fis ce fut présenter
une sollicitude à la Junte
différents aspects et aussi « dessin appliqué à la fabrication de tissus impression
de la Bourse de
d'indiennes, blondes et dentelles afin de créer des nouveaux modèles de tissus ». Commerce afin d'être
La Junte leur facilita les outils nécessaires, quelques-uns uns gratuits et d'autres of­ admis aux cours de des­
ferts dans des bonnes conditions financières. L'École d'Arts Nobles est gérée par le sin je l'ai réussi et ô com­
peintre Francisco Rodriguez. Et celle des Arts-Appliqués par le professeur Jacint bien j'e n ai p rofité! »
Coromina. Ont remet des prix mensuels, trimestriels et annuels, tout en exposant (Aut. n. 56)
publiquement les travaux récompensés.
D'après le règlement interne du centre éducatif : En effet, il faut dire qu'il
en est sorti en tant qu'élève
« Ceux qui souhaitent être admis à l'école des Beaux-Arts, doivent en faire la deman­
avantag é. C'est lui qui va
de à la Junte à travers le Directeur général, lequel les reçoit les jeudis, à la maison de
dessiner les imprimés des in­
la Bourse de Commerce. Ceux qui souhaitent fréquenter les autres cours, doivent pré­
diennes à l'usine et les gravu­
senter une cédule du professeur, qui va leur être facilité moyennant la possession des
principes nécessaires. »
res de ses livres en tant qu'é­
criva in et d ire c te u r de la
Librairie Religieuse. Il pou­
rra écrire confidentiellement
La gran sala gòtica del s. xiv

à son ami Caixal :

« Lorsque j'étais laïque et je vivais à Barcelone, et, parmi bien d'autres choses, je me
dédiais au dessin, trois fois j'a i reçu un prix de la Junte de la Bourse de Commerce. »
(ep. Cl. I, p. 219)

A la Bourse de Commerce, il a étudié, aussi, la grammaire castillane et après

a française, et, bien sûr, il y perfectionna ses connaissances textiles. Le français l'a
étudié avec la grammaire de Pierre Nicolas Chantreau, malgré être un peu oné­
reuse (20 « réals ») qui venait d'être publiée en 1824, et que lui va louanger par
ses conditions pédagogiques. C'est, donc, tout à fait normal, qu'au moment d'être
canonise saint A ntoine M. Claret fu t proclamé le 23 avril, 1952, « patron de
n ^ Bourse Commerce. Depuis lors on a célébré dans la dite École la
e e e notre saint, également après la ré-localisation de celle-ci à un nouvel en-
roi a a rue ville de Balaguer, n. 17, sous le nom de « Arts-Appliqués et Métiers
a '^ues *' ma's qu'elle est le prolongement de l'école fréquentée par le jeu­
ne Antoine Claret.

(22) (23)
Pati interior de La Llotja
The «Llotja» of Barcelona is an historic building that goes back to the Middle
Age. A neoclassical exterior, preserves the ghotic building inside. It is situated bet­
ween the Pla de Palau and Via Laietana. King Pere el Cerimoniós authorized the
expansion of the building in 1380, and dedicated it to the use of the Barcelona's
businessmen. Its large gothic hall was completed in 1392 with three long naves, the
work of Pere Arvei.
Because of damages due to the siege of Barcelona in 1714, the Llotja was used
as a prison. But the building was given back to the city and redone in neoclassical
style preserving the gothic hall, and converted into a very busy center of social ac­
tivities, first as the Hall for the Masked Ball, and later on as head office of the
Business Council and the Chamber of Commerce, Industry and Navigation. It all so
housed Barcelona's School of Fine Arts. From the 19th century to 1994, the gothic
hall was used for the sessions of the city's Stock Exchange.
(24)
We must to highlight the fact that already in 1775 the Council of Commerce es­
tablished a free public school of Fine Arts in the Llotja, which taught the different
aspects of drawing, including those «applicable to the manufacture of textiles,
India prints, silk lace and socket to create new models of texture». As a rule, the
Council makes some of the necessary tools availlable free of charge or at reduced
price.
The painter Francisco Rodriguez directs the School of Arts, and the School of
Applied Arts is directed by the professor Jacint Coramina. As a rule, prizes were gi­
ven monthly, quarterly and annually w ith a public exhibition of the award-winning
works. The young Claret w ill obtain three of them.
Also, according to the internal regulations of the teaching center,
«Those who want to be admitted in the school o f Fine Arts, should make an applica­
tion to the Council through the Director General, who receives them on Thursday in
the house of la Lonja [Llotja], Those who want to be in the other classes, should pre­
sent a note from the professor which facilitaes them in possessing the necessary prin­
ciples».
As he himself tells us, the young Claret maintained a special relationship with
this emblematic building of the noble city. One Thursday he presents his papers to
the director general,
«My first move was to submit a petition to the Board of Trade for admission to
classes in design. My request was granted and I used it to some advantage» (Auto.
56).
We must certainly recognize the fact that Anthony was a product of the scho­
ol. He will be the one to draw the company's India cloth print patterns, as a w riter
and director of the Religious Library it is he who will design the illustrations for his
books. He could w rite to his friend confidentially,
* When I was lay man and living in Barcelona and among other things, I was dedica­
tion myself to drawing, I was awarded thrice by the Council of the Llotja» (Epist.CI.
I, pg. 219).
In the Llotja he studies also the Spanish grammar and then French, but mainly
e perfects his technical knowledge of the textile art. He studies French from
ere Nicolas Chantreau's book of grammar, although it is costly (20 reales) and
recent y edited in 1824. Claret admires it for its teaching methods.
er his canonization, Anthony Mary Claret was with good reason proclaimed
atron Saint of the School of La Llotja» on April 23, 1952.

4 LA FÀBRICA DELS VIGATANS
«La fàbrica era al número 9 del carrer Nou de St. Francesc»
El jove Anton, durant la seva estada
a Barcelona, treballa a la fàbrica tèxtil,
propietat de Francesc Prat i Armengol,
situada al número 9 del carrer Nou de
Sant Francesc, cantonada amb el carrer
d'en Rull i prop de la Rambla. Com que
tota la fam ília de l'amo és de Vic, en
diuen «Els Vigatans».
El jove Anton arriba a Barcelona ja
amb coneixements i pràctica de l'art
tèxtil. Ve, doncs, a perfeccionar-se. I
val a dir que la fàbrica que li busca el
seu pare, amb 72 treballadors, li ofereix
moltes possibilitats. És una empresa
capdavantera, relacionada amb els
mercats de París i Londres, d'on en rep
les darreres mostres de les novetats i en
fa les pròpies. Ens explica ell mateix:
«Déu m'havia donat tanta intel·ligència en
això que només em calia analitzar una mos­
tra qualsevol per traçar a l'instant el teler
amb tot el seu aparellament que donaria el
mateix resultat, i àdhuc, si ho volia l'amo,
es feien teixits millors.» (Auto. n. 58)
L'afecció i aplicació del teixidor de Sallent, guanya aviat el reconeixement i l’amistat
del majordom de l'empresa, Jaume Ferrer, qui reconeix les habilitats de Claret per des­
xifrar les mostres i fer els propis mostraris. Fins al 1936 es conservaren, al museu cla-
retià, alguns d'aquests mostraris, fets pel sant, i amb la seva signatura. El majordom,
molt bona persona i ferm creient, es converteix en un bon amic d'Anton Claret:
«...va apreciar-me molt, de manera que els dies de festa em portava a passejar una
estona amb els seus fills, i de debò que va servir-me molt la seva amistat... a més de
ser un home molt instruït, era un casat fidel, un bon pare de família, un bon cristià.»
(Auto. n. 61)
El jove teixidor, no tan sols és ben considerat pels directius de l'empresa, sí que tam­
bé pels companys de treball que l'admiren per la seva destresa i habilitat al teler:
(26)
«Per aquesta raó alguns treballadors em demanaven per favor que els en compongués
l'aparell, perquè ells no se'n sortien. Jo mirava de complaure'ls, i per això em respec­
taven i m'estimaven molt.» (Auto. n. 62)
4. LA FÀBRICA «DELS VIGATANS»
Durante su estancia en Barcelona, el joven Antón Claret no sólo estudia, tam ­
bién trabaja. Y lo hace en la fábrica de tejidos, propiedad de Francisco Prat i
Armengol, situada en el número 9 del «carrer Nou de sant Francesc», esquina con
la calle Rull, y cerca de la Rambla. Siendo como es de Vic toda la fam ilia del due­
ño, la fábrica es conocida por «Els Vigatans».
El hijo de Juan Claret y Josefa Ciará, llega a Barcelona con un bagaje ya nota­
ble de conocimientos y práctica del arte textil. Viene, pues, a perfeccionarse. Y hay
que reconocer que esa fábrica que le ha buscado su padre, con 72 trabajadores, le
ofrece muchas posibilidades. Es una empresa vanguardista, relacionada con los
mercados de París y Londres, de donde les llegan los últimos muestrarios de las
novedades textiles y ellos hacen las suyas propias. Nos lo explica el mismo Claret:
«Dios me había dado tanta inteligencia en esto, que no tenía más que analizar una
muestra cualquiera para al instante trazar el telar con todo su aparato, dando el mis­
mo resultado, y aun, si el dueño quería, se hacían mejores.» (Auto. n. 58)
La afición y dedicación del tejedor de Sallent, capta muy pronto el reconocimien­
to y la amistad del mayordomo de la empresa, Jaime Ferrer, que reconoce las ha­
bilidades de Claret para descifrar muestras y hacer los muestrarios propios. Algunos
de esos, con la firma propia del santo, se conservaron hasta 1936 en nuestro mu­
seo claretiano.
El mayordomo, bellísima persona y creyente convencido, se convierte en buen
amigo de Antón Claret:
«...desde aquel día me apreció mucho, por manera que en los días de fiesta me lle­
vaba a paseo un rato con sus hijos, y, a la verdad, me sirvió mucho su amistad, sus má­
ximas y sus sanos principios; pues además de ser un hombre muy instruido, era un fiel
casado, un buen padre de familia, un buen cristiano.» (Auto. n. 61)
El joven tejedor es bien considerado, no sólo por los directivos de la empresa,
sino también por sus compañeros de trabajo, que le admiran por sus conocimien­
tos y su habilidad en manejar el telar:
«. .. asi es que algunos trabajadores me pedían por favor que les compusiese su apa­
rato, porque ellos no acertaban. Yo les procuraba complacer, y por esto me respeta­
ban y amaban mucho.» (Auto. n. 62)
(27)
4. L'USINE DES « VIGATANS »
Le jeune Antoine Claret au cours de son séjour à Barcelone, travaille à l'usine
textile propriété de Francesc Prat i Armengol, sise au n. 9 de la rue Nou de Sant
Francesc (Nouvelle de Saint François), coin avec la rue de Rull et proche de la
Rambla. Étant donné que toute la fam ille du patron est originaire de Vie, on
l'appelle « els Vigatans » (habitants de la ville de Vie, Espagne).
Le jeune Antoine arrive à Barcelone avec déjà des connaissances et de la prati­
que sur l'art textile. Il vient, donc, se perfectionner. Et il faut dire que l'usine que
son père lui trouve, comptant 72 ouvriers, lui offre des grandes possibilités. C'est
une entreprise d'avant-garde, ayant des rapports avec les marchés de Paris et
Londres, d'où ils reçoivent les derniers échantillons des nouveautés et elle se les ap­
proprie. Lui-même nous l'explique :
« Dieu m'avait accordé tant de connaissances dans ce domaine que je n'avais qu'analy­
ser n'importe quel échantillon pour dessiner tout de suite le métier à tisser avec tout
son appareillage qui rendrait le même résultat, et encore plus, si le patron le souhai­
tait, on faisait des tissus meilleurs. » (Aut. n. 58)
Le goût et l'application du tisserand de Sallent, obtint assez vite la reconnais­
sance et l'amitié du contremaître de l'entreprise, Jaume Ferrer, qui reconnaît les ap­
titudes de Claret pour déchiffrer les échantillons et réaliser les propres échanti­
llonnages. On a gardé encore jusqu'en 1936, au musée clarétain quelques-uns de
ces échantillonnages, réalisés par le saint, portant sa signature.
Le contremaître, très bonne personne et croyant convaincu, devient un bon
ami d'Antoine Claret :
« ...Il m’a beaucoup apprécié, de telle façon que les jours de fête m'emmenait pro­
mener un bout de temps avec ses enfants, et c'est vrai que son amitié m ’a beaucoup
servi...en plus d'être un homme très instruit, il était un époux fidèle, un bon père de
famille, un bon chrétien. » (Aut. n. 61)
Le jeune tisserand, n'est pas seulem ent très apprécié par les supérieurs de
l'entreprise, mais également par les compagnons de travail qui l’admiraient à cau­
se de sa dextérité et habilité au métier :
« Pour cette raison certains ouvriers me demandaient de leur rendre le service de
composer l'appareil, car eux ils n'y parvenaient pas. Moi j'essayais de leur faire plai­
sir et c’est pourquoi ils me respectaient et m'aimaient beaucoup. » (Aut. 62)
(28)
THE COMPANY «DELS VIGATANS»
During his stay in Barcelona, the young Anthony Claret was not only studying,
but also was w o rking . And he does it in the textile company, the property of
Francesc Prat i Armengol, located at number 9 of the «carrer Nou de Sant Francesc»
near the corner of Rull Street and Nou de Sant Francesc. Since the owner's entire
fam ily is from Vic, the company is called «Els Vigatans».
The son of Joan Claret and Josefa Clara already comes to Barcelona w ith a re­
putation for knowledge and mastery of the textile art as baggage. He comes to achie­
ve perfection. It should be recognized that his father has wanted this for him. With
72 workers at home, it offers him many possibilities. Their leading-edge enterpri­
se is connected with the markets of Paris and London, where the latest textile pat­
terns come from, and they adopt them as their own. Claret himself explains it to
us,
«God gave me such a ready wit in this that all I have to do was analyze any pattern
and in short order a copy would emerge from the loom exact to the last detail, or even
with improvements if my employer so desired» (Auto. 58).
The affection and dedication of the weaver of Sallent soon wins the recogni­
tion and friendship of the head of the firm , Jaime Ferrer, who recognizes Claret's
ability to decode patterns and convert them into designs for their own use. Some,
w ith the signature of the saint, w ere preserved in our claretian museum until
1936.
The head of the enterprise, a very good man of strong faith, becomes a good
friend of Anthony Claret,
«...From that day forward he held me in high esteem, and on holidays he used to take
me with him on outings with his sons. His friendship, advice, and sound principles were
very beneficial to me because he was not only a well-educated man but also a faith­
ful husband to his wife and a good father to his children, a good Christian, and a re­
alist both in principle and practice» (Auto. 61).
The young textile student is well thought of not only by the directors of the com­
pany, but by his fellow workers as well who admire him for his knowledge and his
ability in handling the loom,
«...<4 number of workers asked me to do them the favor of setting up their looms be­
cause they were not skilled at it. I helped them and they respected and liked me for
it» (Auto. 62).
(29)

5 ELS COMPANYS DE PENSIÓ
Carrer de la Palma de sant Just
Barcelona, ciu tat oberta I
acollidora, sempre ha disposat
de llocs d'acolliment. Dels anys
que el jove sallentí hi viu ens
consta que:
«los forasteros encontrabari facili-
dades de instalación: baratura de
víveres, muchas fondas muy asea-
das y abundantes, y casas de pupilo
a precióssumamente módicos.» (Dic.
Geog. Univ. Barcelona, 1835)
El problema és saber on era
l'habitatge econòmic, llogat per
Claret amb el seu germà Joan i
d'altres companys amics seus.
L'única referència que ens ha
arribat, i que considerem vàlida
és la de la fam ília Sunyer, pa­
rents de Claret per part de mare,
e s ta d a n ts de sem p re a
Barcelona, i que el sant visitava
sovint. Segons ells, l'hostal o
fonda era a un carrer pròxim a
Santa Maria del Mar, de manera
que tot anant i venint del seu habitatge a la fàbrica passava pel carrer Plateria, ac­
tual Argenteria, on vivien aquests seus parents per part de mare. D'altres la situen
al capdavall del carrer de la Palma de sant Just, prop de l'església dels sants Just i
Pastor, on el jove anava a missa. Podem també pensar que va canviar d'estada du­
rant els quatre anys de viure a Barcelona.
Sabem alguna cosa més respecte als seus companys d'hostal o posada. En pri­
mer lloc hi trobem el seu germà Joan, del qual ens diu el sant que el va acompa­
nyar en el seu viatge, suposem que per quedar-s'hi un temps. Tenim constància
que Anton Claret com parteix habitació més tard, al cap d'un any, amb Tomàs
Viladomiu, el seu amic d'infantesa a Sallent, que arriba a Barcelona un any després
que Claret. Comparteixen els dos una mateixa habitació i el treball en una m atei­
xa fàbrica. Tomàs n'és testimoni de la bona traça i prestigi d'Anton al treball de la
fàbrica, i de les llargues hores d'estudi i de les seves pregàries matí i vespre a
30
l'habitació de la pensió. Anton i Tomàs seran sempre bons amics. Tomàs Viladomiu
fundarà dues fàbriques de teixits amb les seves respectives colònies a la conca del
Llobregat, un xic més amunt de Sallent. Portaran el seu cognom: Viladomiu Nou i
Viladomiu Vell. I a les esglésies de les colònies hi haurà la imatge del nostre sant
quan sigui beatificat.
Claret conviu en un mateix hostal amb dos altres sallentins, Sebastià Illa i Francesc
Vilaseca... D'altres companys de qui parla Claret, no en dóna el nom, com el d'aquell
amb qui jugava a la loteria i el va estafar, lladre de mena i que va parar a la presó.
Ens parla també d'un altre «compatrici» a qui anava a visitar a la casa on vivia.
Un dia que hi va, no el troba. La mestressa de la casa, «senyora jove», li diu que se­
gui i l'esperi. Ella, mira descaradament el jove, que reconeix «anava ben vestit», «amb
força elegància». I, amb mirades i paraules, comença a insinuar-se-li temptadora.
«Jo, havent invocat Maria Santíssima, forcejant amb totes les forces vaig escapar-me
dels seus braços, vaig sortir corrents de la casa i mai més no vaig voler-hi tornar.»
(Auto. n. 72)
I el barret del jove elegant, va quedar a una cadira d'aquella casa.
5. LOS COMPAÑEROS DE PENSIÓN
Barcelona, ciudad abierta y acogedora, siempre ha contado con buenos luga­
res de acogida y hospedaje. Hay constancia de que en los años en que nuestro jo ­
ven tejedor pasa en la capital del Principado:
«los forasteros encontraban facilidades de instalación: baratura de víveres, muchas fon­
das muy aseadas y abundantes, y casas de pupilo a precios sumamente módicos.»
(Dic. Geog. Univ. Barcelona, 1835)
Nuestro problema es saber dónde se encontraba ese hospedaje económico, al­
quilado por Antón Claret, su hermano Juan, y otros compañeros, amigos suyos. La
única referencia llegada hasta nosotros y que consideramos válida, es la de la fa ­
milia Sunyer, parientes de los Claret por parte de madre, ciudadanos de Barcelona
e siempre, y que Antón visitaba con frecuencia. Según ellos, la pensión o fonda
estaba en una calle próxima a Santa María del Mar, de manera que en sus idas y
venidas de la pensión a la fábrica pasaba por la calle Platería, actual «Argentería»,
on e vivían sus parientes por parte de madre, y que eran del gremio de los «ar­
genteras». Otros sitúan el hospedaje al final de la calle de la «Palma de sant Just»,
cerca e la iglesia de los santos Justo y Pastor, que el joven frecuentaba para la asis­
tencia dominical a la misa.
También podemos suponer que cambió de pensión durante los cuatro años de
vida en la capital.
(31)
 Respecto a los compañeros con los cuales comparte el hospedaje, ya sabemos
algo más. En primer lugar está con él su hermano Juan, del cual nos dice que le acom­
pañó en su viaje, y suponemos que para quedarse con él algún tiempo.
Tenemos ya referencias más concretas de que Antón, más tarde, comparte ha­
bitación con Tomás Viladomiu, su amigo de infancia en Sallent y compañero de pe­
regrinación al santuario de Fucim anya. Tomás, más joven que Antón, llega a
Barcelona un año después que Claret. Comparten los dos habitación en la fonda y
el trabajo en la misma fábrica. Tomás es testigo de la consideración y prestigio de
su compañero en la empresa textil «Els Vigatans». Y también da fe de las largas ho­
ras de estudio y de las oraciones de mañana y noche en la habitación de la pensión.
Antón y Tomás serán siempre muy buenos amigos. El joven Viladomiu será de
los principales impulsores de la industria textil en la cuenca del Llobregat, crean­
do dos fábricas con sus respectivas colonias: Viladomiu Vell i Viladomiu Nou. Y en
las iglesias de esas colonias se venerará la imagen de nuestro santo cuando sea be­
atificado y canonizado.
Claret comparte también fonda o pensión con otros dos sallentinos: Sebastián
Illa y Francisco Vilaseca. De otros compañeros nos habla Claret, pero sin dar el nom­
bre, como aquel con quien ju ­
gaba a la lotería y le estafó, la­
Detall del carrer de la pensió
drón de oficio y que dio con sus
huesos en la cárcel.
Nos habla también de otro
«compatricio» suyo, a quien vi­
sitaba en la casa donde se hos­
pedaba. Un día va y no lo en­
cuentra. La dueña de la casa,
«señora joven», le invita a en­
trar, que tome asiento y le es­
pere. Antón toma asiento. Ella,
mira descaradamente al joven
que reconoce «iba bien vestido
y con elegancia». Y con miradas
y palabras, empieza a insinuár­
sele de forma provocadora.
«Yo, habiendo invocado a María
Santísima, me salí corriendo de la
casa y nunca jam ás quise volver.»
(Auto. n. 72)
El sombrero del joven visi­
tante, tan bien vestido, quedó
en una silla de aquella casa, se­
gún consta documentalmente.
(32)
.
5 LES COMPAGNONS DE PENSION
Barcelone, ville ouverte et accueillante, elle a eu toujours des lieux d'accueil. Au
cours des années où le jeune de Sallent y vit nous apprenons que :
« Les étrangers rencontraient des facilités pour s'installer: bas prix des denrées, beau­
coup d'auberges très propres et en grand nombre, et maisons-pensions à des prix
extrêmement modiques ». (Die. Geog. Univ. Barcelona, 1835)
Le problème est celui de trouver le logement économique, loué par Claret avec
son frère Joan et autres compagnons, leurs amis. La seule référence qui nous soit
parvenu, et que nous considérons valable est celle de la fam ille Sunyer, de la pa­
renté de Claret du côté de la mère, habitant toujours à Barcelone, et dont le saint
visitait souvent.
D'après eux, l'auberge ou pension se trouvait dans une rue proche de sainte Marie
de la Mer, de telle façon qu'en allant et revenant de son logement à l'usine il pas­
sait par la rue Plateria, aujourd'hui Argenteria où habitaient ces membres de sa pa­
renté du côté de la mère. D'autres la situent à la fin de la rue de la Palma de sant
Just, près de l'église des saints Juste et Pasteur, où le jeune allait à la messe. Nous
pouvons, aussi, penser qu'il a changé son séjour au cours des quatre années vécues
à Barcelone.
Nous savons quelque chose de plus concernant ses compagnons d'auberge ou
de pension. Tout d'abord nous y trouvons son frère Joan, dont le saint nous dit qu'il
l'a accompagné lors de son voyage, nous supposons que pour y rester un certain
temps.
Nous savons aussi qu'Antoine Claret partage plus tard, au début de l'année, le
loyer avec Tomàs Viladomiu, son ami d'enfance à Sallent, qui arrive à Barcelone un
an après Claret. Les deux partagent une même chambre et le travail dans une
même usine. Tomàs est témoin de l'habilité et du prestige d'Antoine au travail de
I usine, et des longues heures d'étude et de ses prières le matin et le soir à la cham­
bre de la pension...
Antoine et Tomàs vont être toujours des bons amis. Tomàs va fonder deux usi­
nes de tissus avec leurs respectives colonies dans le bassin du Llobregat, un peu plus
haut de Sallent. Ils porteront son nom : Viladomiu Nou (Viladomiu Nouveau) et
Viladomiu Vell (Viladomiu Vieux). Et dans les églises des colonies on y trouvera
image de notre saint une fois béatifié.
Claret vit dans une même auberge avec deux autres fils de Sallent, Sebastià Ilia
et Francesc Vilaseca... D'autres compagnons dont nous parle Claret, il ne nous don­
ne pas le nom, comme celui avec qui il jouait à la loterie et qui l'avait escroqué, vo­
leur de taille et qui a fini en prison.
11 nous parle aussi d'un autre « concitoyen » à qui allait visiter chez lui. Un jour,
ou e saint se rend chez lui, il ne le trouve pas. La maîtresse de maison, « jeune ma-
ame », ui dit de s'asseoir et de l'attendre. Elle, regarde sans vergogne le jeune,
(33)
que lui-même reconnaît « allait bien habillé », « très élégant ». Et, par des regards Anthony and Tomàs w ill
et paroles, la tentatrice commence à s'insinuer auprès de lui : always be good friends. The
young Viladomiu w ill beco­
« Moi, ayant invoqué la Très Sainte Vierge Marie, me démêlant de toutes me forces me the main driving force
je me suis dégagé de ses bras, je me suis enfuis de la maison et jamais plus je n'y suis
of the textile industry in the
pas retourné. » (Aut. n. 72)
basin of the Llobregat, es­
tablishing tw o com panies
Et le chapeau du jeune élégant, resta sur une chaise de cette maison-là. with their respective settle­
ments: Viladom iu Veil and
Viladomiu Nou. And as soon
5. HIS ROOMMATES as our saint is beatified, his
image w ill be venerated in
the churches of these two
As an open city, Barcelona was always welcoming and well equipped with boar­ company towns.
ding houses and inns. During these years of our young weaver's stay in the capital Claret also shares his lod­
of the principality, it is clear for us that, g in g s w ith tw o m ore
Sallentines: Sebastià Ilia and
«The outsiders found facilities o f installation: cheaply food, many cleanest inns and Francesc V ila s e c a . C la re t
student houses for highly moderate prices» (Die. Ceog. Univ. Barcelona, 1835). speaks of other companions,
but w ith o u t m e n tio n in g
Our problem is to know where Anthony Claret, his brother Joan, and other their names, such as the che­
friends and companions found and hired these economical accommodations. The at with whom he played the
only reliable reference we have is to the Sunyer fam ily. These relatives of Claret lottery, and the th ie f who
from his mother's side were permanent residents of Barcelona and Anthony visi­ was caught at work and sent
ted them frequently. to jail.
According to them , his lodge or inn was on a street closer to Santa Maria del
Mar, in such a w ay th a t he w ould pass through Plateria Street, the present He also speaks o f ano­
«Argenters», while going and coming from work to the inn. Others locate the inn ther «countrym an» whom
at the end of the street of Palma de Sant Just, closer to the church of Sts. Just and he used to visit in the house
Pastor, where the young Claret often attended Sunday mass. where he stayed. One day,
We might also very well suppose that there was some change of lodging du­ when he goes to visit, the
ring his fo ur years of life in the capital. man is not at home. The lady
We know something about the companions with whom he shared his lodgings. of the house, a «young w o­
To begin with, there is his brother Joan who accompanied him, he says, on his jour­ man», invites him to come in, have a seat and w ait. Anthony takes his seat.
neys, and probably stayed with him sometimes. She looks the young man over shamelessly, and notes that he is «elegantly well-
We have more concrete references about Anthony sharing a room w ith Tomas ressed». And, with looks and words, begins to insinuate herself in a provocative
Viladomiu, a childhood friend from Salient and a companion on pilgrimages to manner,
the shrine of Fussimanya.
«/, having invoked the Mary, Most holy, I got out running away from the house and
Tomas arrived in Barcelona one year after Claret. The tw o share a room in
I never wanted to enter there» (Aut. 72).
the inn, and w ork in the same company. Thomas is the leading witness of his
companion in the same te xtile company, «Els Vigatans». And he also testifies
to his long hours of study, and the morning and night prayers in th e ir room at The document clearly states that the stylish hat of the well-dressed young visi­
the inn. tor remained behind on the chair of that house.

( 34) (35)

6 ELS FAMILIARS DE BARCELONA
«Carrer d'Argenteria, on vivien els familiars de Claret»
Ja hi hem fet referència. Són uns oncles d'Anton Claret. Ell és Antoni Clarà i
Rodoreda, germà de la mare i padrí de baptisme del sant. El seu cunyat, Joan
Ginesta i Roca, joier, o «plater» com deien aleshores, s'havia establert a la ciutat com­
tal des del 1807 i on es va casar el 1813. Tenia botiga oberta al carrer de l'Argenteria,
fent cantonada amb el carreró de Grunyí. Estava casat amb una germana de la
mare del sant.
Entre d'altres parents, per la branca de la mare, hi havia un fill de l'Antoni
Clarà, i cosí germà de l'A nton Claret, que es deia M agí C larà. Aquest va fe r
l'aprenentatge a casa del seu oncle Joan Ginesta de Barcelona, i es quedà ell des­
prés al davant del negoci.
(36)
Un nebot d'aquest Magí, Artur Masríera Colomer, il·lustre home de lletres, par­
la de les llargues converses de Magí Clarà i el cosí Claret a la rebotiga de l'obrador,
després de sortir tothom.
Amb aquesta branca fam iliar de Claret entronca la fam ília de joiers Sunyer, fa ­
mosos a Barcelona, i de la qual nasqué un missioner daretià, el P. Anton M. Claret
Sunyer i Clarà.
La tradició fam iliar ha conservat records de la presència i estada del nostre jove
Anton a casa de l'oncle joier.
Diuen que passava sovint a visitar-los, que hi deixava els seus llibres de pas cap
a la fàbrica per tornar-los a recollir. Ja més tard, quan el cosí Magí tingui fam ília i
casa pròpies, sovintejaran més el tracte. Seran ja els anys del P. Claret missioner i
arquebisbe.
Un altre germà del Magí residia a Barcelona com a mecànic, però no en sabem
res més.
6. LOS FAMILIARES DE BARCELONA
Ya nos hemos referido de paso a ellos. Son unos tíos de Antón Claret. Él es
Antonio Ciará i Rodoreda, hermano de la madre de Antón y padrino de bautismo
del santo. Su cuñado, Juan Ginesta i Roca, joyero o «plater», como les llamaban an­
tes, se había establecido en la ciudad en 1807, y ahí se casó en 1813. Tenía su ne­
gocio particular en la calle «Argentería», esquina con «Grunyí». Estaba casado con
una hermana de la madre de Antón Claret.
Entre otros parientes, por parte de la madre, vivía en Barcelona también un so­
brino, hijo de Antonio Ciará y primo hermano de Antón, llamado Magí Ciará. Éste
aprendió el oficio en casa de su tío Juan Ginesta, quedándose allí más tarde al
frente de la joyería.
Un sobrino de Magí, Artur Masriera Colomer, conocido hombre de letras en
Barcelona, nos habla de las largas charlas de los dos primos, Magí Ciará y Antón
Claret, en la trastienda, cuando terminaban su atención al público. Con esta rama
fam ilia r de C laret, entronca la fam ilia de joyeros Sunyer, muy conocidos en
Barcelona, y de la cual nació un misionero claretiano, P. Antón M. Claret Sunyer i
Ciará.
La tradición fam iliar ha conservado muy vivo el recuerdo de las visitas y pre­
sencia de nuestro santo entre esos fam iliares, con los cuales tenía la confianza
e dejarles sus libros de paso para ir a la fábrica o al revés, y pasar luego a reco­
gerlos.
Más tarde, cuando Magí tenga fam ilia y casa propia, frecuentarán más el tra-
° <Th ° S Pr'mos hermanos, Claret, ya misionero, y Ciará, joyero acreditado.
a emos de un hermano de Magí, mecánico, que vivía también en Barcelona,
pero no tenemos más referencias del mismo.
(37)
 6. LA PARENTÉ DE BARCELONE
...passava sovint a visitar-los... hi deixava els seus llibres...»
Nous en avons déjà fait réfé-
re n c e . Ce so n t des o n cle s
d 'A n t o in e C la r e t . Lui est
Antoine Clarà i Rodoreda, frère
de la mère et parrain de baptê­
me du sain t. Son beau-frère,
Joan Ginesta i Roca, jo aillier ou
«argentier» comme on le nom­
mait alors, s'était établi à la vi­
lle comtale depuis 1807 et où il
s'est marié en 1813. Il avait un
commerce à la rue Argenteria,
au coin de la ruelle de Grunyi.
Il était marié à une sœur de la
mère du saint.
Parmi d'autres membres de
la parenté, du côté de la mère,
on tro u vait un fils d'A ntoin e
C la rà , e t co u sin g e rm a in
d'Antoine Claret, il s'appelait
Magi Clarà. Celui-ci fit son ap­
prentissage chez son oncle Joan
G inesta de Barcelone, et par
com-
11 m erce. Un neveu cio ce M agi,
A rtur M asriera Colomer, illus­
tre homme de lettres, nous par­
le des longues conversations entre Magi Clarà et son cousin Claret, à l'arrière-bou-
tique du magasin, après la ferm eture. Avec cette branche fam iliale de Claret
s'apparente la fam ille de bijoutiers Sunyer, d'une grande renommé à Barcelone,
et de laquelle est sorti un missionnaire clarétain, le P. Anton M. Claret Sunyer i
Clarà.
La tradition fam iliale a gardé des souvenirs de la présence et du séjour de no­
tre jeune Antoine chez l'oncle bijoutier. Ils affirm ent qu'il venait souvent les visi­
ter, qu'il laissait ses livres chez eux en allant à l'usine pour les ramasser par après.
Déjà plus tard, lorsque le cousin Magi aura une fam ille et sa propre maison, ils
vont se voir plus souvent. Pour ce faire il faudra attendre les années du P. Claret mis­
sionnaire.
Un autre frère de Magi, demeurait à Barcelone ; il était mécanicien, mais à part
ça, nous ignorons tout de lui.
(38)
Along the way, we have al­
El P. Claret, familiar dels argenters, als 30 anys
re a d y re fe rre d to som e o f
Anthony Claret's uncles. One of
them is A nto ni Clarà i Rodo­
reda, the brother of Anthony's
mother, and godfather to the
saint. This man's brother-in-law,
Joan Ginesta i Roca, the jeweler
or silversm ith we m entioned
e arlie r, settled in th e city in
1807, and m a rrie d th e re in
1813. He had his own shop at
the corner of Argenteria Street
and Grunyí, and was married to
a sister of Anthony Claret's mo­
ther.
A n o th e r re la tiv e living in
Barcelona from his mother's side
was her nephew Magí Clarà, son
of Antoni Clarà and first cousin
to Anthony. This man was an
apprentice in the house of his
uncle Joan Ginesta, and stayed
on there, at a later time, in front
of the jew elry shop.
M ag i's n e p h e w , A rt u r
M asriera Colom er, a fam o us
man of letters in Barcelona, tells
how the two cousins. Magi Clarà and Anthony Claret, used to have long talks in the
backroom after the customers had been served.
The Sunyer family, the well-known fam ily of jewelers in Barcelona, into which
the Claretian missionary Fr. Antoni M. Claret Sunyer i Clarà was born, stems from
this branch of the Claret family.
Family tradition has kept the memory of our saint's presence and visits very
much alive among his relatives. He had enough confidence to leave his books in their
care when going to the factory, or to his own home, or to see his two cousins.
aret and the famous jeweler, Clarà, used to meet frequently when he was a mis­
sionary.
We know, too, of a brother of Magi's, a mechanic who was also living in
arce ona, but we have no further references to him.
(39)
 7 LA PLATJA DE «LA MAR VELLA»
«La Barceloneta, prop la platja de la "Mar Vella
Aquesta platja a la qual fa referència Claret a l'autobiografia, es troba a la
Barceloneta de sempre. Una petita platja, considerada perillosa. A temporades,
era prohibit banyar-s'hi. Però hi anava el jove estudiant i teixidor a mullar-se els peus
i fer glops d'aigua, els dies xafogosos d'estiu, quan perdia la gana:
«Un dia que amb aquesta intenció me'n vaig anar a "la mar vella", rere la Barceloneta,
trobant-me a la riba del mar, va esvalotar-se sobtadament i una gran onada se
m'endugué. Vaig veure m de cop molt mar endins, i em causava admiració de veure
que surava sobre l’aigua sense saber de nedar, i després d'invocar Maria Santíssima
vaig trobar-me a la riba del mar... quan vaig veure m a la riba, m ’esborronava pen­
sant en el perill de què m ’havia escapat per mitjà de Maria Santíssima.» (Auto. n.71)
7. LA PLAYA DE «LA MAR VELLA»
Esa playa de Barcelona, a la cual se refiere Claret en su autobiografía, se halla
en la Barceloneta de siempre. Era una pequeña playa, considerada peligrosa. A
temporadas era prohibido bañarse en ella. Pero allí iba el joven estudiante y téc­
(40)
nico textil a lavarse los pies y tom ar unos sorbos de agua salada, los días calurosos
de verano, cuando perdía el apetito:
«Un día que a este intento fui a la "Mar Vella", que llaman, tras la Barceloneta; hallándo­
me en la orilla del mar, se alborotó de repente y una grande ola se me llevó. Me vi de impro­
viso muy mar adentro, y me causaba admiración al ver que flotaba sobre las aguas sin
saber nadar, y después de haber invocado a María Santísima me hallé a la orilla del mar,
sin haber entrado en mi boca ni una gota de agua... cuando me hallé en la orilla, me
horripilaba el pensar el peligro de que había escapado por medio de María Santísima.»
(Auto. n. 71)
E3E PLAGE DE LA « MAR VELLA »
Cette plage de la Mar Vella (Mer Vieille) dont Claret fait référence dans son au­
tobiographie, se trouve depuis toujours à la Barceloneta. Une petite plage, tenue com­
me dangereuse. À certaines périodes de l'année les baignades y étaient interdites.
Mais le jeune étudiant et tisserand y allait pour se baigner les pieds et prendre quel­
ques gorgés d'eau les jours étouffants de l'été, au moment où il perdait l'appétit :
« Un jour ayant cette intention je suis allé à " la mar vella ", en arrière de la Barceloneta,
me trouvant sur le bord de la mer, soudainement elle s'agita et une grande vague
m ’emporta. Tout d'un coup je me suis retrouvé au large, et j'étais surpris en consta­
tant queje flottais sur l'eau sans savoir nager, et après avoir invoqué la Très Sainte Vierge
je me suis retrouvé sur la plage...lorsque je me suis vu à cet endroit je me sentais te­
rrifié en pensant au danger auquel j'avais échappé par l’intermédiaire de la Très
Sainte Vierge Marie. » (Aut. n. 71)
Claret is found on Barcelona's beach, the ever-present Barceloneta that he re-
ers to in his autobiography. This little beach was considered a dangerous one. At
times it was prohibited to bathe here. But the young textile student used to go the­
re during the hot days of summer to wade and taste a fe w drops of saltwater,
when he lost his appetite,
«One day as I was walking along the beach on my way to the "old sea " on the other
side of La Barceloneta, a huge wave suddenly engulfed me and carried me out to sea.
saw in a moment that I was far from shore, and I was amazed to see that I was flo-
at/ng on the surface, although I didn't know how to swim. I called out to the Blessed
w h T anC* ^ounc* myse,f on shore without having swallowed even a drop of water.
i e l was in the water, I had felt exceedingly calm, but afterwards, on shore, I was
orn ied at the thought of the danger I had escaped through the help of the Blessed
Virgin» (Aut.71).
(41)

8 ESGLÉSIA DELS SANTS JUST I PASTOR
Dibuix antic de l'església
a. El camí de la pròpia conversió
Al tercer any de viure a la capi­
tal del Principat, Anton Claret és ja
un tècnic especialista del ram tèx­
til, amb afalagadores propostes i
ofertes de bones empreses, fetes
al seu pare, per tal d'ascendir el
jove i sítuar-se millor laboralment.
La vida li somriu, amb els seus tí­
tols i diplomes i premis aconseguits
a la L lo tja... Per altra part s'ha tro­
bat amb desenganys per part dels
seus am ics... Tot el convida a una
reflexió.
Déu l'espera a la recollida esglé­
sia gòtica dels sants Just i Pastor, on
sembla que acostumava anar a mis­
sa els diumenges, si bé com ell ma­
teix ens confessa:
«...tenia una feinada a desfer-me dels pensaments que em venien... em venien ide­
es noves, descobriments... de manera que durant la Missa tenia més màquines al cap
que sants no hi havia a l'altar.» (Auto. n. 67)
Tot i les reformes posteriors fetes en aquesta església, ens podem imaginar el
retaule barroc que hi havia, carregat d'imatges, a les quals es refereix Claret.
I aquí, en aquest silenci i voltat de sants, recorda les paraules de l'Evangeli:
«..."¿què en traurà l'home de guanyar tot el món si finalment perd la seva ànima?"
Aquesta sentència va causar-me una profunda impressió.» (Auto. n. 68)
Reconeix Claret que aquest és, com per a sant Pau, el seu «camí de Damasc», o
començament del seu retorn als fervors primitius, anteriors al seus anys de Barcelona.
Però també reconeix que li manca com a Pau, un Ananies, que el guií en aquest nou
camí.
(42 )
b. L'arxiconfraria del Cor de Maria:
Façana principal de l'església deis santsJust i Pastor
camí de conversió dels pecadors
S'estimarà molt aquesta església recolli­
da, on comença el seu camí de conversió. Hi
tornarà sovint. I ben a prop, a l'església de
Sant Miquel, ara desapareguda í convertida
en p laça de sa n t M iq u e l, hí fu n d a rà
l'arxiconfraria del Cor de Maria, per a la con­
versió dels seus germans allunyats de Déu.
El P. Claret erigeix l'arxiconfraria el dia 1
de gener de 1848 començant el mateix dia
una novena al Cor Immaculat:
«...amb l'església plena de gom a gom de
fidels, l'apòstol de la fe i esforçat atleta
de la devoció cor-mariana, Pare Antoni
Claret i Clarà... predicà les glòries del
Purissim Cor de Maria.» (Crònica manuscri­
ta de l'Arxiconfraria).
L'any 1853 arriben ja al nombre sorprenent de 40.000 els socis inscrits.
Quan la Junta Provincial Revolucionària decideix vint anys després l'enderroc de
Sant Miquel, l'arxiconfraria passarà interinam ent a l'església de la Mercè. I dos
anys més tard, s'instal·la definitivam ent a la basílica dels sants màrtirs Just i Pastor.
El 28 d'abril de 1870, solemnement, en processó, acompanyen la preciosa i devo­
ta imatge del Cor de Maria, adquirida per l'arxiconfraria. Li dediquen l'altar del mig
de la nau de la dreta entrant al temple, on ha estat fins fa poc, conservant-se ara
als locals dels arxius parroquials, «la molt venerada imatge».
■GLESIA DE LOS SANTOS JUSTO Y PASTOR
a- El camino de la propia conversión
Después de tres años de vida y estudio en la capital del Principado, Antón Claret
tan h |eCn'^° espec'a ^sta ramo textil; y al padre del joven industrial no le fal-
„up a^3 oras ProPuestas, por parte de las mejores empresas de Barcelona, para
míos nht US ^ o ra lm e n te . La vida le sonríe, con sus títulos, diplomas y pre-
alauno«; 0m ° S 6n 13 Lonja ‘ Por otra Parte<ha sufrido sus desengaños por parte de
vita a rQ^mi^°S" ’ corr'd ° peligro de morir ahogado en la p laya... todo le in­
vita a reflexionar y decidir.
(43)
 Y Dios le espera en la gótica y recogida iglesia de los santos Justo y Pastor, don­ altar central de la nave de la derecha entrando en la iglesia basilical, donde ha es­
de, según parece, acostumbra él asistir a misa los domingos, si bien, como él mis­ tado hasta hace poco. La histórica imagen se conserva ahora en los locales del ar­
mo nos confiesa: chivo parroquial.

«... tenia un trabajo grande en deshacerme de los pensamientos que me venían... me

venían ideas nuevas, descubrimientos... de manera que durante la misa tenía más LISE DES SAINTS JUSTE ET PASTEUR
máquinas en la cabeza que santos había en el altar.» (Auto. n. 67)

A pesar de las posteriores reformas hechas en esta iglesia, bien podemos ima­ Au cours de la troisième année de

«Tenia més màquines al cap que sants no hi havia a l'altar»

ginar el retablo barroco que había, poblado de imágenes a las cuales se refiere Claret. séjour à la capitale de la Principauté,
Y aquí, en este silencio, y rodeado de santos, recuerda las palabras evangélicas: Antoine Claret est déjà un technicien
spécialiste dans le domaine textile, ayant
«..."¿de qué le aprovecha al hombre ganar todo el mundo, si finalmente pierde su des flatteuses propositions et offres
alma?" Esta sentencia me causó una profunda impresión.» (Auto. n. 68) d'emploi de bonnes entreprises, faites à
son père, afin que le jeune soit promu et
Reconoce el joven que éste es como para san Pablo, su «camino de Damasco», puisse réussir un mieux être du point de
o inicio de su vuelta a los fervores primitivos, anteriores a sus años de Barcelona. Pero vue travail. La vie lui souriait avec ses ti­
reconoce también que le falta un «Ananías» que le guíe por el nuevo camino. tres, diplômes et prix obtenus à la Bourse
de Commerce... Par contre il a eu aussi
des déceptions venant de la part de ses
am is... Le tout l'amène à la réflexion.
b. La archicofradía del Corazón de María: camino de conversión
Dieu l'attend à l'intim e église des
de pecadores saints Juste et Pasteur, où paraît-il avait
I habitude d'aller à la messe les diman­
Guardará siempre un recuerdo y cariño especial por esta iglesia recogida y si­ ches, de te lle façon que comme lui-
lenciosa en el corazón de la bulliciosa ciudad, donde se inicia su camino de conver­ même l'avoue :
sión. Volverá a ella con frecuencia.
« ...j'avais beaucoup de difficulté à
Y aquí cerca, en la ahora desaparecida iglesia de san Miguel, convertida en me défaire des idées qui trottaient
«Plaça de Sant Miquel», el P. Claret fundará, precedida de una solemne novena pre­ dans ma tête, j'avais des nouvelles
dicada por él, la archicofradía del Corazón de María, para la conversión de sus her­ idées, des découvertes de telle façon
manos alejados de Dios. qu au cours de la Messe j'avais plus
Erige la archicofradía el día 1 de enero de 1848, e inicia el mismo día la nove­ de machines en tête que des saints se
na al Corazón Inmaculado: trouvaient sur l'autel. » (Aut. n.67)

«...con la iglesia llena a rebosar de fieles, el apóstol de la fe y esforzado atleta de la
devoción cordimariana. Padre Antonio Claret y Ciará... predicó las glorias del Purísimo
Corazón de María». (Crónica manuscrita de la Archicofradía).
ainer lo rit m T ormes P ° stérjeures faites dans cette église, nous pouvons nous ima-
Et c' f 3 •6 oc,ue °lu,exis1;ait alors, rempli d'images auxquelles se réfère Claret.
l'ÉvanaMp • 3nS Ce s^ence e* er|touré de saints qu'il se souvient des paroles de

En 1853, llegan ya al número sorprendente de 40.000 los socios inscritos.

Cuando la Junta Provincial Revolucionaria decide, viente años después, en 1873,
el derribo de la iglesia de S. Miguel, la archicofradía pasa interinamente a la igle­
sia de la Merced. Dos años más tarde, se instala definitivamente en la basílica de
los santos mártires san Justo y san Pastor. Acompañan solemnemente la preciosa y
devota imagen del Corazón de María, adquirida por la archicofradía. Le dedican el
. ^ C*uo' ^Ul sert à I homme gagner tout le monde s'il en va de son âme ? " Cette
ence me causa une profonde impression. » (Aut. n. 68)
D a m is T o u T e 0H nha îh qU e C° m m e P ° U r S a in t P a u l' c e lu N c i e s t s o n « c h e m in d e
e ut de son retour aux ferveurs primitives, antérieures à ses anné­

(44) (45)
es de Barcelone. Mais il reconnaît, également, qu'il lui manque, tout comme Paul,
un Ananias qui le guide sur ce nouveau chemin.
Il va beaucoup aimer cette église intime, où il a commencé son chemin de con­
9 L'ORATORI DE SANT FELIP NERI
version. Il s'y rendra souvent. Et très proche, il se rendra à l'église de saint Michel,
aujourd'hui disparue et devenue place saint Michel, pour y prêcher une neuvaine
et fonder la confrérie du Cœur de Marie, laquelle plus tard se retrouvera dans cet­

«Cercant el seu "Ananies", arriba a una petita plaça

te paroisse des saints Juste et Pasteur.

Already, after three years of living in the capital of the principality, Anthony Claret
is a specialist in textile technology, and the best companies of Barcelona are ma­
king highly prized offers of better job placements to the father of the young in­
dustrialist. Life smiles at him with the titles, diplomas and awards he has earned at
the Llotja.
On the other hand, he has been cheated by friends... and undergone the dan­
ger of death by drowning on the beach... all of these experiences invite him to re­
flect, and make a decision.
In the quiet of the church of Sts. Just and Pastor, where it seems he was accus­
tomed to take part in Sunday mass, God was waiting for him, as he himself con­
fesses,

«/ experienced the greatest difficulty in overcoming the thoughts that came to me.My
efforts seemed useless, like trying to bring a swiftly rotating wheel to a sudden stop.
I was tormented during Mass with new ideas, discoveries, etc. There seemed to be more
machines in my head than saints on the altar» (Aut. 67).

In spite of subsequent remodeling, we can imagine there the baroque altarpie-

ce of this church full of the images to which Claret referred. It is here in this silen­
ce, surrounded by saints, that he remembers the words of the gospel,
«"What does it profit a man if he gain the whole world and suffer the loss of his
soul?" This phrase impressed me deeply» (Aut. 68).
The young Claret realizes that he is like St. Paul on his way to Damascus, and
he begins to return to the early fervor of the time before his arrival in Barcelona.
But he also recognizes that he lacks an Ananias to guide him on his new path.
He will always remember and have a special love for this quiet church in the he­
art of the crowded city. He will frequently return to this city. And close by, in the church
of St. Michael which no longer stands, he will establish the Archconfraternity of
the Heart of Mary, after preaching a solemn novena for it. After that, he will go on
to visit this parish of Sts. Just and Pastor.
Cercant Anton Claret el seu «Ananies», arriba a un racó i petita plaça a tocar
Fntr3 ral' 3 1° ratori ° Casa de Sant FeliP Neri<a ,a Plaça d'aquest mateix nom.
- a a claustre, veu una habitació oberta, i es troba amb el germà llec, Pau Mach.
ti p°pa Seu cas' ' el bon 9 erma l'encamina al que serà l'Ananies del jove sallen-
dé -a + p3 r CeSC de Paula Ami9ó' responsable de la comunitat i església de l'Oratori
lla n,, he''P\Aquest, després d'escoltar-lo, intuint una possible vocació, li aconse-
" a que estudn llatí.
«Vaig dedicar-me a l'estudi de la gramàtica llatina amb tota l'aplicació possible. El pri-
r mestre fou un tal mossèn Tomàs, sacerdot de molt bon llatí.» (Auto. n. 79)
jove alum n118^ k ° n mestre ^a t'- mor a^caP de poc, motiu de desengany per al
■aegueix les lliçons amb el mestre Francesc de Paula Mas i Artigas, que

(46 )
«Santcrist de l'església, on prega»
tothom coneixia pel nom de I
«Francesc el cec» perquè ho
era, si bé tenia una gran luci- I
desa espiritual. Del seu alumne I
sallentí deia que:
«...a la seva classe donà sempre
mostres de talent perspicaç i de la­
boriositat extraordinària.» (Auto.
n. 80)
Li d e d ica rà al seu a n tic
alumne, ja arquebisbe, el dic­
cionari llatí-castellà preparat
per ell. I Claret, ja arquebisbe,
visitarà la seva antiga escola
de llatí, i tindrà la confiança
de consultar al seu antic mes­
tre cec, so b re la L lib re r ia
Religiosa i els llibres que pu­
blica.
L'escola on rebia les lliçons
el jo ve C la re t, era al ca rre r
d'A vellà (actual «carrer dels
Avellà»), número 1, segons els
anuncis publicats a la premsa.
Era un carrer molt curt entre
els carrers Mercaders i Tragí.
Era aquesta una escola molt acreditada, una de les vuit escoles de segona ensen­
yança de Barcelona, agregades a la Universitat, i freqüentada per les famílies be­
nestants de Barcelona.
«L'Ananies» que ha trobat el jove industrial de Sallent a l'Oratori, no li ha do­
nat pas un mal consell:
«Desenganyat, fastiguejat i avorrit del món, vaig pensar deixar-ho tot i fugir a una
solitud, fer-me cartoixà; i aquest era (ara) l'objectiu que em proposava en els meus es­
tudis.» (Auto. n. 77)
En la seva vida missionera, el P. Claret tornarà a l'Oratori del seu «Ananies», el
mes de maig de 1850, a donar exercicis espirituals al clergat de Barcelona i el 6 de
juny de 1859 hi farà una conferència també als sacerdots barcelonins.
(48)
Aprofitant un dels viatges del seu pare, Joan Claret, a la ciutat industrial, Anton
li comunica el seu propòsit. En dir-li que pensa deixar la fabricació, ell se sent con­
traria t en els seus projectes sobre el seu fill Anton:
«Com que era tan bon cristià, va dir-me: Jo no vull pas treure't la vocació. Déu me'n
guardi... pensa-t'ho bé... m'agradaria, si fos possible, que, en comptes de fer-te fra­
re, et fessis sacerdot secular...» (Auto. n. 78)
Perquè Anton Claret, en principi, pensava fer-se monjo cartoixà.
A primers de setembre del 1829, Anton Claret, el ja prestigiós tècnic industrial
tèxtil, deixa «el Cap i Casal» de Catalunya, per iniciar a Vic, aconsellat pel P. Cantí,
també de l'Oratori, els seus estudis eclesiàstics, ordenar-se de prevere i començar
l'exercici del seu ministeri sacerdotal i després missioner. Hi tornarà, però ja com pres­
tigiós predicador de l'Evangeli a anunciar la Bona Nova a la gent d'aquesta gran i
prestigiosa ciutat.
ORATORIO DE SAN FELIPE NERI
Buscando su «Ananías», llega el joven convertido a un rincón de la vieja ciudad,
a una pequeña plaza, vecina a la catedral. Ahí tienen su Oratorio o casa los hijos
de san Felipe Neri, en la plaza homónima. Entra Claret en el claustro y en una ha­
bitación se encuentra con el hermano lego Pablo Mach. Le expone el motivo de su
visita y el buen religioso lo acompaña al que será su «Ananías», el P. Francisco de
Paula Amigó. Éste, después de escucharle, intuyendo una posible vocación en el jo ­
ven, le aconseja que estudie latín:
«Me dediqué al estudio de la gramática latina con toda la aplicación posible. El pri­
mer maestro fue un tal don Tomás, sacerdote de muy buen latín.» (Auto. n. 79)
Pero ese buen maestro de latín, enferma a los dos meses y medio y muere poco
después. Otro contratiempo para el joven alumno. Antón prosigue las lecciones con
el maestro don Francisco de Paula Mas i Artigas, a quien todos conocen con el apo­
do de «Francisco el ciego», pues lo es, si bien posee una extraordinaria lucidez
mental y espiritual. De su alumno de latín, dirá un día que:
«...en su clase dio siempre muestras de talento perspicaz y de laboriosidad extraordi­
naria.» (Auto. n. 80)
D Francisco seguirá relacionándose con su antiguo alumno, ya misionero y ar-
e° ■>ISP°> y le dedicará su Diccionario latino-español. Y el santo visitará su antigua
Je a de latín. Y tendrá la confianza de consultar con su antiguo maestro, tan cla-
riVI ente<sobre asuntos de la Librería Religiosa y los libros que publica.
(49)
Escala d'accés al claustre
La escuela de D. Francisco, el
ciego, donde el joven Claret reci­
be las lecciones, se encontraba en
la calle de Avellá (actual «carrer
deis Avellá»), número 1, según los
anuncios publicitarios de la pren­
sa: una calle muy corta, situada en­
tre las calles Mercaders y Tragí. Era
ésta una escuela muy acreditada,
una de las ocho escuelas de segun­
da enseñanza de Barcelona agre­
gadas a la universidad, y frecuenta­
da por las fam ilias acomodadas de
la ciudad.
El «Ananías» que ha hallado en
el Oratorio el joven industrial de
Sallent, no le ha dado mal consejo.
El latín aprendido en Barcelona le
servirá para sus estudios eclesiásti­
cos en Vic, como misionero, y como
arzo b isp o y padre co n c ilia r del
Vaticano I.
Pero antes ha de clarificar su vo­
cación:
«Desengañado, fastidiado y aburrido del mundo, pensé dejarle y huirme a una sole­
dad, meterme cartujo; y a este objeto y fin hacía yo mis estudios.» (Auto. n. 77)
En su vida misionera, el P. Claret volverá al Oratorio de su «Ananías», el mes de
mayo de 1850, inminente su nombramiento de arzobispo de Cuba, para dirigir los
ejercicios espirituales al clero de Barcelona y el 6 de junio de 1859, vuelto ya de las
Antillas, dará ahí también una conferencia a los sacerdotes, deseosos de volverle
a escuchar.
***
Aprovechando uno de los viajes de su padre, Juan C laret, a la industrial
Barcelona, Antón le comunica su decisión de abandonar el mundo textil para se­
guir su vocación sacerdotal. Ante la noticia, su padre, sorprendido, se siente con­
trariado en sus mejores proyectos profesionales, que albergaba para su hijo Antón.
Pero...
«Como era tan buen cristiano, me dijo: Yo no quiero quitarte la vocación, Dios me li­
bre...; piénsalo bien y consúltalo bien con tu director espiritual...» (Auto. n. 78)
( 50)
Hemos de precisar que Antón, en principio, pensaba hacerse monje cartujo.
A primeros de septiembre de 1829, el ya prestigioso técnico industrial textil se
despide de «Els Vigatans», deja Barcelona para iniciar en Vic sus estudios eclesiás­
ticos, ordenarse de presbítero e iniciar el ejercicio de su ministerio sacerdotal y más
tarde misionero. Pero volverá a Barcelona, como reconocido predicador del Evangelio,
a anunciar la Buena Nueva a la gente de esta populosa y acreditada ciudad.
Antoine Claret tout en cherchant son « Ananias », arrive à un coin et petite
place à côté de la cathédrale, à l'Oratoire ou Maison de Saint Philippe Néri, à la pla­
ce de ce même nom. Il rentre au cloître, il voit une habitation ouverte, et il rencon­
tre le frère lai, Pau Mach. Il lui expose son cas, et le bon frère l'achemine vers ce­
lui qui va devenir l'Ananias du jeune de Sallent, le P. François de Paule Amigô,
responsable de la communauté et de l'église de l'Oratoire de saint Philippe. Celui-
ci après l'avoir écouté, et ayant l'intuition d'une possible vocation, lui conseille
d'étudier le latin.
« Je me suis adonné à l'étude de la grammaire latine avec toute l'application possi­
ble. Le premier professeur ce fut une tel mossen (abbé) Tomàs, un très bon latiniste. »
(Aut. n. 79)
Mais ce bon maître de latin meurt peu de temps après, occasion de déception
pour le jeune élève. Il poursuit les leçons avec le maître François de Paule Mas i
Artigas, dont tout le monde le connaissait avec le nom de « Francesc el cec »
(François l'aveugle) car en effet il l'était, cependant il possédait une grande lucidi­
té spirituelle. Et de son élève de Sallent il disait :
« ...dans son cours il démontre toujours un talent perspicace et un travaillant extra­
ordinaire. » (Aut. n. 80)
Il va dédier à son ancien élève, déjà archevêque, le dictionnaire latin-castillan
édigé par lui-même. Et Claret archevêque va visiter son ancienne école de latin,
et il aura confiance de consulter son ancien maître aveugle, au sujet de la Librairie
Religieuse et les livres qu'il publie.
d’h L école où 'e Jeune Claret suivait les leçons, se trouvait à la rue Avellà (aujour-
' Ul « rue des Avellà », n. 1, d'après les annonces publiées à la presse, une rue très
yourte entre les rues Mercaders et Tragi. C'était une école très réputée, une des huit
ec° es de Secondaire de Barcelone, agrégées à l'Université, et fréquentée par les
Tarnilles bien-aisées de Barcelone.
a r>(< L ^na™as * °1ue le jeune industriel de Sallent a rencontré à l'Oratoire ne lui
Pas donné un mauvais conseil :
( 51)
Claustre on parla amb el P. Amigó
« Déçu, ennuyé, et écœuré du monde, j'a i pensé tout abandonner et fuir vers une so­
litude, devenir chartreux, et celui-ci était le but que je me proposais avec mes études. »
(Aut. n. 77)
Au cours de sa vie missionnaire, le P. Claret retournera à l'O ratoire de son
« Ananias », en mai, 1850 pour y diriger des exercices spirituels au clergé de Barcelone
et le 6 juin, 1859 y va prononcer une conférence également aux prêtres de Barcelone.
Profitant un des voyages de son père, Joan Claret, à la ville industrielle, Antoine
lui communique sa résolution. Lorsqu'il lui dit qu'il pense abandonner la fabrica­
tion, celui-ci se sent contrarié dans ses projets sur son fils Antoine :
« Étant donné qu'il était un bon chrétien, il me dit : Je ne veux pas t'enlever la voca­
tion. Que Dieu m'en garde... Pense-le bien... j'aimerais que si c'était possible, que, au
lieu de te faire moine, tu deviennes un prêtre séculier... » (Aut. n. 78)
Car Antoine, en principe, il pensait devenir un moine chartreux.
Les premiers jours de septembre, 1829, Antoine Claret, le déjà prestigieux tech­
nicien industriel textile, quitte la Capitale de la Catalogne pour commencer à Vie
ses études ecclésiastiques, s'ordonner de prêtre et commencer l'exercice de son mi­
nistère sacerdotal et après missionnaire. Il y reviendra, mais déjà en tant que pré­
dicateur prestigieux de l'Évangile pour annoncer la Bonne Nouvelle aux gens de cet­
te grande et prestigieuse ville.
( 52)
Recently converted and searching for his «Ananias», the young Claret reaches
a small square in a corner of the old city adjacent to the Cathedral. The sons of St.
Philip Neri have their house and oratory there, and the square bears the name of
the saint. Claret enters the open cloister and meets the lay brother Pau Mach in one
of the rooms. He explains to him the aim of his visit, and the good Religious accom­
panies him to the one who will be his Ananias, Fr. Francesc de Paula Amigo. A fter
listening to the young man, he intuits his possible vocation, and advises him to
study Latin,
«1 dedicated myself to the study of Latin grammar with the greatest concentration.
My first teacher was a certain Father Thomas, whose Latin was very good» (Aut. 79).
But this good teacher of Latin becomes sick within two and half months and soon
dies, one more misfortune for the young student. Anthony continues his studies with
another teacher, Francesc de Paula Mas i Artigas, who is known by the nickname
of Francesc the Blind. Even though he is blind, he has an extraordinary mental and
spiritual lucidity. One day, he will say of his Latin student,
«He gave signs of brilliant talent and extraordinary hardwork in his class» (Auto.80).
Don Francesc will continue his relationship with his former student when he be­
comes missionary and archbishop, and dedicate his Spanish-Latin dictionary to him.
And our saint will visit his old Latin school. He will confidently consult this intelli­
gent former teacher about matters concerning the Religious Library and the books
he publishes.
1 he school of Don Francesc the Blind where the young Claret receives instruc­
tion is on Avella Street, at the present carrer dels Avella n. 1., which according
to promotional m aterial, is a very small street located between Mercaders and
Tragi Streets. A ffiliated to the university, and frequented by Barcelona's well-es-
ta^blished fam ilies, it was one of the eight most famous secondary schools of the
The advice given to the industrious young Sallentine by the «Ananias» he dis-
f overed in the Oratory was not bad. The Latin he learns in Barcelona w ill help him
> I’mmarian in Vic, as missionary, and as archbishop and council father at Vatican I.
u ' rst ° f all, he must clarify his vocation,
«Disenchanted, weary, and bored with the world, I considered leaving it for the so-
itary life of a Carthusian and pursued my studies with this end in view» (Aut 77).
bein' May 1850, during the time of his itinerant missionary period, when he is
9 pressed to accept his appointment as archbishop of Cuba, Fr. Claret will come
( 53)
back to this Oratory of his «Ananias» to preach a retreat to the clergy of Barcelona.
And here again, on June 6th, 1859, when he is back from the Antilles, he will give
a conference to priests who are eager to hear him.
***
Anthony takes advan-
ta g e o f o ne o f Jo an
Claret's business trips to
Barcelona to tell his fa t­
her his decision to leave
the textile world and con­
tinue his priestly vocation.
When Anthony's father is
presented with the news,
he is surprised and deeply
disappointed as he sees
the great future he had
planned fo r this son in
manufacturing disappear,
«But since he was a good
Christian, he told me, "I don't
want to thwart your voca­
tion, God forbid. Think it
over carefully, commend it
to God, and consult with
yo u r sp iritu al d irecto r".»
(Aut. 78)
We have to point out
that at first Anthony was
thinking of becoming a
Carthusian monk.
At the beginning of
September 1829, the now
highly respected indus­
trial technician bids fare­
well to the others at Els
V ig a ta n s , and le a v e s
Barcelona in order to begin his ecclesiastical studies in Vic, and eventually be or­
dained and take up his priestly, and later missionary, ministry. But one day he will
be back to announce the Good News to the people of this heavily populated and
prestigious city of Barcelona as an acclaimed preacher of the gospel.
( 54)
10 SANTA MARIA DEL MAR
Portada principal de Santa Maria del Mar
Am b el t ít o l de « M is s io n e r
Apostòlic», lliurat per la Santa Seu
el 9 de juliol de 1841, retornarà a
Barcelona, evangelitzant des de la
trona, i amb els seus escrits. Una
d'aquestes trones des d'on fa sentir
la seva veu clara i potent, i sobretot
fervorosa, és la de l'històric temple
de Santa Maria del Mar, el model
més destacat de l'arquitectura reli­
giosa gòtica catalana. És obra del
mestre Pere de Montagut, iniciada
el 1329, en el solar que havia ocu­
pat l'anterior església des d'abans
del 998, prop de l'antic port.
És aquesta, com indica el seu
nom una església marinera, pròxi­
ma al mar. El temple actual fou edi­
ficat entre 1329 i 1377. Després de
la catedral, és el temple més capaç
de Barcelona. D'estil gòtic, té tres
naus dividides per pilastres airoses
que aguanten 19 arcs amb les se­
ves voltes. Hi trobem 32 capelles, a
més de la del Santíssim, edificada
el 1831 i acabada el 1842, dos anys
abans de la predicació de Claret. El cor es troba darrera de l'altar major, i no al mig
de la nau central com tantes catedrals, i doncs amb millors condicions de visibilitat
i audiència. Disposava, aquells anys, del servei d'una nombrosa comunitat de be­
neficiats amb un culte acurat i edificant.
La primera predicació de «mossèn Anton Claret» a Santa Maria, segons consta,
es el mes de maig de 1844. Amb tot, políticament i socialment potser no és pas gai­
re bon moment.
Ha passat ja la revolta de l'estiu de 1835, amb la crema d'alguns convents per
Taver recolzat les tropes carlines, i s'ha recuperat l'ordre a la ciutat. Però els obrers
tatan encara revo^ats pel canvi que suposa per a ells la industrialització capitalis-
creixent de Barcelona. La situació a la gran ciutat és explosiva i qualsevol inci-
d0nt suscita una revolta popular com la del 19 de novembre de 1841, i la d'agost
3, coneguda amb el nom de «Jamancia», que omplí de barricades la ciutat.
( 55)
 .. Santa Maria es veia plena de gom a gom»
El general Prim, recolzat per la burgesia imposa ordre al carrer, si bé, com a fruit, «Me pasmas Mosén Claret
queden al descobert les grans diferències socials de les dues classes de ciutadans, O admirable Sacerdot
obrers i burgesia. Sant y elocuent orador.
D'aquests dies i en aquestes circumstàncies que l'església de Santa Maria es En gran manera discret.
veia plena de gom a gom, hem de recordar les paraules del missioner Claret: Nostre Señor te ha per fet

«...als governants els feia por de veure la gentada que es reunia de totes bandes Amb un do celestial
quan jo predicava, i a més a més temien que, atès el prestigi universal que jo tenia,
No de aquest mon fas cabal
a la més petita insinuació que jo fes, s'aixecaria tothom.» (Auto. n. 458)
Tota ta vida es virtut.
Or ni plata te té vençut
Això s'explica sobretot de Barcelona, amb una situació social i política tan ex­ No desitjas cap honor.
plosiva.
El P. Claret hi predica tot el mes de maig, el mes de Maria, convertit en una ve­ Cautelós busca ton cor
ritable missió. L'ha cridat Mn. Pere Naudó i Cassi, rector i gran amic del nostre sant, Las ánimas desgraciadas
si bé a petició de la Confraria de la «Corte de Maria» establerta, ja feia uns anys, Reculls amb mes paciencia
a l'església parroquial de Santa Maria del Mar. En la santa penitencia
D'aquesta predicació ens queda un document històric. És un fulletó de 82 pà­ Totas queden lim piadas...»
gines, imprès per Joan Gaspar, i titulat: «Poesies dedicadas a la felis memòria del
cèlebre y admirable predicador apostòlich català Mosen Anton Claret, per lo afi­ Hi tornarà a predicar el 30 de maig de
cionat J.S.». No direm que sigui una obra poètica d'antologia, però és una crònica 1859, quan torni alliberat de la responsabi­
documental interessant dels fets i del contingut de la predicació de «Mossèn Claret», litat pastoral de Cuba. I ho farà amb el ma­
així l'anomena, en aquest mes de Maria a Santa Maria del Mar. teix èxit i una concurrència incapaç de ser encabida dins el gran temple.
Ens parla de 36 sermons predicats pel sant; de com l'església s'omplia de gom Amb raó, doncs, dins l'històric temple, una estàtua i un vitrall ens recorden el
a gom ja dues i tres hores abans de l'acte religiós; del gran fruit recollit pel missio­ sant missioner i arquebisbe Claret.
ner al confessionari, on s'hi passava tot el dia, matí i tarda, i fins i tot a l'habitació Els bons resultats de la missió predicada a Santa Maria del Mar, fa que s'allargui
de la casa del caritatiu Antoni Nadal, on s'hostatjava. I estada de Claret a Barcelona fins a mitjans del mes de juny. En aquests dies, sens
L'estada del missioner Anton Claret a Barcelona s'allarga fins al 14 de juny. dubte, és quan el bisbe de Barcelona, Martínez de San Martín, concreta, amb el con­
D'aquesta estada llarga, suposem que és l'anècdota o bona passada que li juguen sentiment del de Vic, la campanya missionera claretiana de 1844-1845, per diferents
els capellans de Santa Maria que, veient el barret negre del predicador molt tro­ poblacions barcelonines del Vallès i el Maresme, després de les predicacions es­
nat, en compren un de nou, l'hi canvien i marxen. Quan el missioner va per sortir tiuenques, ja programades, per fer a Vic i Olot.
i no troba el seu, pensa que algú s'haurà equivocat i espera una estona. Però no Així, doncs, «Mossèn Anton» deixa la capital del Principat, després de la gran mis­
veient ningú a qui preguntar, resignat i humil, accepta el regal, que serà record de sió a Santa Maria del Mar, portant, en el seu mocador de farcell, tot un programa
Barcelona. e campanya missionera a la diòcesi barcelonina que començarà al Vallès Oriental
D'altres dels seus missioners seguiran les seves petjades predicant en aquesta es­ amb la missió a Granollers el setembre de 1844 i s'allargarà fins a l'estiu del 1845.
glésia marinera: Esteve Sala, Pere Mulleras, Diego G avín ... I l'any 1862, el mes de
Maria, per disposició episcopal, es converteix en missió general a càrrec dels « mis­
sioners de la vila de Gràcia», els del P. Claret. MARIA DEL MAR
Uns versets acròstics, fets amb més bona voluntat que tècnica pel mateix autor
anònim J.S., ens descobreixen l'admiració popular pel sant missioner:
Con el título de «Misionero Apostólico», otorgado por la Santa Sede el 9 de ju-
e 1841, mosén Antón Claret vuelve a la Barcelona de sus años jóvenes para evan-
1 ir desde el púlpito y con sus escritos. Uno de esos púlpítos desde el cual hace
U ' T 2 potente' Y sobre todo fervorosa y persuasiva, es el de la iglesia de Santa
'aria del Mar.

( 56) ( 57)
 Es ésta, como ya indica su titular, una iglesia marinera, próxima al mar y al puer­
to El templo actual fue edificado entre 1329 y 1377. Después de la catedral, es el
templo de mayor aforo en Barcelona. De estilo gótico, tiene tres naves divididas por
pilares airosos y esbeltos que sostienen 19 arcos con sus bóvedas. Hay en el inte­
rior 32 capillas, además de la del Santísimo, construida entre los años 1831 y 1842,
dos años antes de la predicación del misionero Claret. El coro se encuentra detrás
del altar mayor, no en medio de la nave central como tantas catedrales, lográndo­
se así mejores condiciones de visibilidad y acústica. Por aquellos años, había una co­
munidad de beneficiados al servicio del templo, que mantenían un culto bien aten­
dido y edificante.
La primera predicación de «mosén Antón Claret» en Santa María, según cons"
ta, tiene lugar el mes de mayo de 1844, después de los años religiosamente difíci­
les del siglo xix. Sin embargo, política y socialmente no es todavía el mejor momen­
to para una predicación extraordinaria.
Ha pasado, es verdad, la revuelta del verano de 1835, con la quema de algunos
conventos por el apoyo religioso prestado a las tropas carlistas, y se ha recuperado
el orden en la ciudad. Pero los obreros están inquietos y descontentos por los cam­
bios que supone para ellos la creciente industrialización capitalista de la ciudad. La
situación es explosiva y cualquier incidente suscita un alboroto popular, como el del
19 de noviembre de 1841 y la de agosto de 1843, conocido con el nombre de
«Jamancia», que llenó de barricadas la ciudad. El general Prim, apoyado por la bur­
guesía, impone orden en la calle, si bien, como consecuencia quedan al descubier­
to las grandes diferencias sociales de las dos clases de ciudadanos, obreros y burguesía.
«Als governants els feia por de veure la gentada que es reunia...
En esos días y en esas circunstancias en que la iglesia de Santa María se ve lle­
na a rebosar de asistentes, hemos de recordar las palabras del misionero Claret:
«a los gobernantes... les daba miedo ver la multitud de gentes que de todas partes
se reunían cuando yo predicaba, y además se temían que, atendido el prestigio uni­
versal que yo tenía, a la más pequeña insinuación que hiciese, todo el mundo se le­
vantaría.» (Auto. n. 458)
Eso, naturalmente, se explica sobre todo de Barcelona, con una situación social
y política tan explosiva. Pero aquí, y en esas circunstancias, predica el P. Claret todo
el mes de mayo, el mes de María, convirtiéndolo en una verdadera misión. Le ha
llamado mosén Pedro Naudó i Cassi, párroco y gran amigo de nuestro misionero,
si bien a propuesta de la Cofradía de la «Corte de María», establecida hace unos
años en la iglesia parroquial de Santa María del Mar.
De esta predicación extraordinaria de un mes, nos queda un documento histó­
rico interesante. Es un folleto de 82 páginas, impreso por Juan Gaspar, y titulado:
«Poesies dedicadas a la felis memoria del célebre predicador apostólich catalá,
Mossén Antón Claret, per lo aficionat J.S.». No diremos que sea una obra poética
de antología, pero es una crónica documental popular e interesante de los hechos
y del contenido de la predicación de «Mossén Claret», así le llama el autor, en ese
mes de mayo en Santa María del Mar.
Dicho documento resume el contenido de los 36 sermones predicados por el san­
to. Deja constancia de que el templo se llena a rebosar dos y tres horas antes de la
f ión religiosa. Habla del gran fruto recogido por el misionero en el confesiona­
rio, en el cual pasa todo el día, mañana y tarde, así como de otras confesiones es­
cuchadas en la habitación de la casa del caritativo señor D. Antonio Nadal, donde
se hospeda el misionero.
Esa estancia en Barcelona se alarga hasta el 14 de junio. De esas largas sema­
nas suponemos que es la bien intencionada broma que le gastan los capellanes de
anta María. Viendo éstos el sombrero eclesiástico del predicador ya muy usado
y gastado, le compran uno nuevo y se lo cambian sin decirle nada, mientras espí-
n a reacción de Claret. Éste, no viendo su vieja teja, espera paciente a alguien
P ra preguntarle y que le devuelva la que descuidadamente se habrá llevado.
I spues de larga espera por recuperar la suya, humildemente resignado estrena
tac n 3 /Permuta' y 9 ue será recuerdo útil de Barcelona en sus andanzas misioné­
i s por Catalunya.
su funri bHSn ,OS misioneros del Corazón Inmaculado de María seguirán los pasos de
Sala Pph PreG^caran el popular mes de María en esta iglesia marinera: Esteban
diciónaI Vlleras' Die9 ° Gavín, etc. Y en 1862, por disposición episcopal, el tra­
go serum f S María Se convertirá en una misión general para Barcelona, a car-
E !o cron|ca, «de los misioneros de la villa de Gracia».
mismo ° ^ ment0 de referencia acaba con unos versos acrósticos, hechos por el
adm ¡rarió,?Lan0,nirT10 J,S-' que con mej ° r voluntad que técnica, nos descubren la
n popular por el santo misionero.
( 59)
 El arzobispo Antonio M. Claret volverá a predicar en esta iglesia el 30 de mayo remplissant la ville de barricades.
de 1859, cuando regrese de Cuba. Y lo hará con el mismo éxito y concurrencia, Le g én é ral Prim , ap puyé par la
siendo incapaz el espacioso templo de acoger la multitud fervorosa y ansiosa de es­ bourgeoisie impose l'ordre dans la
cuchar a su «Mosén Claret». Con razón, pues, en ese histórico templo, una estatua rue, qui a comme résultat les cons­
y una vidriera nos recuerdan al santo misionero y arzobispo. tatations évidentes des différences
Los frutos espirituales de la misión predicada en Santa María del Mar, hacen que sociales des deux classes de cito­
se alargue la estancia de Claret en Barcelona hasta mediado el mes de junio. Y es yens, ouvriers et bourgeoisie.
que en esos días, el obispo de Barcelona, Martínez de San Martín, concreta con el Nous devons nous rappeler les
consentimiento del de Vic, de quien depende el misionero, una campaña claretia- paroles du missionnaire Claret au
na para el año 1844-1845 en diferentes poblaciones del Vallésy del Maresme, des­ cours des ces jours-là et dans ces cir­
pués de las predicaciones ya concertadas para Vic y Olot. constances où l'ég lise de Sainte
Así, pues, «Mosén Antón» deja la capital del Principado, después de la gran Marie était pleine à capacité :
misión en Santa María del Mar, llevando en el hatillo de sus cosas, junto con la
« ...le s gouvernants av a ie n t
Biblia, un denso programa de evangelización en la diócesis de Barcelona, que se ini­ peur en voyant la multitude qui
ciará en septiembre de 1844 en el Vallés Oriental con la misión de Granollers, y se se réunissait de tous côtés au
prolongará hasta fines de verano de 1845. temps de ma prédication, et de
plus ils craignaient que, étant
donné le prestige universel que
10. SAINTE MARIE DE LA MER j'avais, à la moindre petite insi­
nuation que j ’aurais fait, tout le
monde allait se soulever. » (Aut.
n.458)
Ayant le titre de « Missionnaire Apostolique », délivré par le Saint Siège le 9 jui- I
Met, 1841, il retourne à Barcelone, pour y évangéliser en haut de la chaire, et avec I
ses écrits. Une de ces chaires d'où il fait retentir sa claire voix puissante, et surtout I Ceci s'explique surtout en ce qui
fervente, est celle du temple historique de Sainte Marie de la Mer. concerne Barcelone, à cause de sa si-
Celle-ci, tel comme l'indique son nom est une église marinière, près de la mer I tuation sociale et politique explosive.
et du port. Le temple actuel fu t édifié entre 1329 et 1377. Après la cathédrale, est I Le P. Claret y prêcha tout le mois de mai, le mois de Marie, devenu une vraie mis­
le plus vaste de Barcelone. De style gothique, il a trois nefs divisées par des piliers I sion. Mn Pere Naudô i Cassi, curé et grand ami du saint, l'a appelé, quoique à la de­
gracieux que supportent 19 arcs avec leurs voûtes. On y trouve 32 chapelles, en plus I mande de la Confrérie de la « Corte de Maria » (la Cour de Marie), établie, depuis,
de celle du Très Saint Sacrement édifiée en 1831 et achevée en 1842, deux ans r déjà plusieurs années, à l'église paroissiale de Sainte Marie de la Mer.
avant la prédication de Claret. Le chœur se trouve en arrière du maître-autel, et non I De cette prédication il nous reste un document historique. C'est une brochure
pas au centre de la nef centrale comme dans d'autres cathédrales, donc, ayant des 32 pages imprimée par Joan Gaspar, et ayant comme titre : « Poesies dedicadas
meilleures conditions de visibilité et d'audience. Ces années-là cette église possé­ d a felis memoria del célébré y admirable predicador apostolich català Mosen
dait le service d'une nombreuse communauté de bénéficiaires comportant un cul­ on Claret, per lo aficionat J.S. » (Poésies dédiées à l'heureuse mémoire du célè-
te soigné et édifiant. re et admirable prédicateur apostolique catalan Mossen Antonine Claret par un
La première prédication de « mossen Antoine Claret » à Sainte Marie, d après amateur J.S.). Nous ne dirons pas qu'elle soit une œuvre poétique d'anthologie, mais
les documents, a lieu au mois de mai, 1844. Malgré tout, du point de vue politique est une intéressante chronique documentaire des faits et du contenu de la pré-
et sociale peut être que ce n'était guère le bon moment ication de « Mossèn Claret », ainsi l'appelle-t-il, en ce mois de Marie à Sainte
Marie de la Mer.
La révolution de 1835 est déjà chose du passé, comportant l'incendie de plusieurs
couvents ayant appuyé les troupes carlistes, et on a rétabli l'ordre en ville. Mais les " nous Parle de 36 sermons prêchés par le saint ; de comment l'église se rem-
ouvriers sont encore révoltés dû au changement qui entraîne pour eux la croissan­ granri f pleine caPacité depuis déjà deux ou trois heures avant l'acte religieux ; du
te industrialisation capitaliste de Barcelone. La situation de la grande ville est ex­ née mit recueilli Par le missionnaire au confessionnal, où il y passait toute la jour-
plosive et n'importe quel incident suscite une révolte populaire comme celle du 19 Nari ? aLtm et aPrès-midi. et même à l'habitation de la maison du charitable Antoni
novembre, 1841, et celle du mois d'août, 1843, connue sous le nom de « Jamancia », al chez qui logeait-il.

(60) (61)
 Le séjour du m issionnaire Antoine Claret à Barcelone se prolonge jusqu'au
14 ju in . C'est au cours de ce long séjour, nous supposons, qui a lieu l'anecdote
ou bon tour que les prêtres de Sainte Marie lui jouent : en voyant le chapeau noir
du prédicateur très abîmé, ils en achètent un tout neuf, ils fo n t l'échange et
ils s'en vont. Au moment où le missionnaire vient pour sortir et il ne trouve pas
son chapeau, il croit que quelqu'un s'est trom pé et il attend un bon moment.
Mais en constatant que personne ne venait pour demander des explications, ré­
signé et hum blem ent, il accepte le cadeau, qui va d e ve n ir un sou venir de
Barcelone.
D'autres de ses missionnaires vont suivre ses traces en prêchant à cette église
marinière : Esteve Sala, Pere Mulleras, Diego G avin ... et en 1862, le mois de Marie
par disposition épiscopale devient une mission générale sous la responsabilité des
missionnaires de la ville de Gracia.
nth oa/ ,lnr9 * e u A P ° stollc Missionary granted to him by the Holy See on July
9 , 1841, Fr. Anthony Claret returns to the Barcelona of his youth to evangelize the
city from the pulpit, and with his pen. One of the pulpits from which his powerful
fervent and persuasive voice resounds is that of the church of Santa Maria del Mar
[St. Mary by the Sea].
As the name indicates, it is a maritime church close to the sea and harbour The
present church was constructed between 1329 and 1377. A fter the Cathedral this
church has the largest capacity
in Barcelona. Its three Gothic na­
ves are divided by ta ll p illars

«Un vitrall ens recorda el sant missioner»

Des versets acrostiches, écrits avec plus de bonne volonté que de technique par which elegantly support 19 vaul­
le même auteur anonyme J.S. nous font découvrir l'admiration populaire à l'égard ted arches. In addition to the cha­
du saint missionnaire : pel of the Blessed Sacrament that
was constructed between the ye­
Tu m'épates Mossen Claret/ Ô admirable Prêtre!/ Saint et éloquent orateur/ Grandement
ars 1831 to 1842, and finished
discret/ Notre Seigneur t'a rendu.
two years before Claret the mis­
Ayant un don céleste/tu ne fais pas attention à ce monde/ Tout ta vie est vertu/ Ni or sionary preached here, there are
ni argent t'ont vaincu! Tu ne souhaites aucun honneur/. 32 o th e r ch a p e ls in sid e th e
church. The placem ent o f the
Prudemment ton cœur cherche/Les âmes malheureuses/Tu accueilles patiemment/ choir behind the main altar, rat­
dans la sainte pénitence/ Toutes restent propres... her than in the central nave as in
many cathedrals, offered the best
Le 30 mai, 1959 il y reviendra prêcher, à son retour de Cuba, avec le même conditions for seeing and hea­
succès et une multitude incapable de contenir à l'intérieur du grand temple. ring the preacher. In those days,
C'est, donc, avec raison, que l'on retrouve dans l'historique temple, une statue the church had a community of
et un vitrail nous rappelant le saint missionnaire et archevêque Claret. canons who conducted edifying
Les bons résultats de la mission prêchée à sainte Marie de la Mer, fait en sor­ liturgical services, and was well
te que le séjour de Claret à Barcelone se prolonge jusqu'à la mi-juin. C'est à ce attended by the people.
moment sans doute, que l'évêque de Barcelone, M artinez de San M artin, concré­ Records show th a t Mosen
tise avec l'assentim ent de celui de Vie, la campagne missionnaire clarétaine de Anton Claret's first sermons at
1844-1845, à travers différentes villes et villages barcelonaises des régions du Santa Maria's take place in 1848
Vallès et le Maresme, après les prédications estivales, déjà programmées pour Vie during the month of May, after
et Olot. the religiously turbulent years of
Ainsi, donc, « mossen Antoine » laisse la capitale de la principauté, après la the 19th century. It is still not qui­
grande mission à Sainte Marie de la Mer, emmenant, dans son baluchon, tout un te the right time yet, politically or
programme de campagne missionnaire au diocèse de Barcelone qui débutera au socially, to preach anything out
Vallès Oriental avec la mission à Granollers en septembre du 44 et elle se prolon­ the ordinary.
gera jusqu'à l'été du 45. It s true that the city has reco-
1“ red its normal order after the
Summer Revolution, and
l l( torching of religious houses

(62) ( 63)
with the support of Carlist troops. But the workers are restless and dissatisfied on

«Els carrers estrets que envolten Santa Maria»

the traditional May devotion
account of the changes, which the city's capitalist industrial growth presupposes. The into a general mission fo r
situation is explosive, and any incident raises the possibility of a popular outbreak, the city of Barcelona «with
such as that of November 19th, 1841, and that of 1843 known as the «Jamancia» that the missionaries of Villa of
filled the city with barricades. W ith the support of property-owners, General Prim Gracia in charge» according
restores order to the streets and, as a consequence, the great social divide between to the house chronicle.
two kinds of citizen -w orker and property-owner- is exposed. The acrostic verses at the
In such circumstances, as the church of Santa Maria overflows with worshippers end of the document by the
during these days, we should remember Claret's own words, same anonymous author J. S.
referred to above describe,
«The rulers... were worried at the crowds that gathered from all over whenever I
preached. Furthermore were afraid that, because of the immense prestige in which
w ith more d eterm in atio n
I was held, my least insinuation might cause a general uprising» (Aut.458) than sk ill, the ad m iratio n
people have for the holy mis­
sionary.
This is certainly true above all in Barcelona where social-political conditions are As archbishop, Anthony
so explosive. But it is here that Fr. Claret preaches the whole of May, turning the Mary Claret w ill come back
month of Mary into a veritable mission. The parish priest Fr. Pere Naudo i Cassi, a to preach in this church on
great friend of our missionary, has invited him on behalf of the Confraternity of May 30th, 1859, when he re­
the Court of Mary that was established some years ago in the parish church of turns from Cuba. He will pre­
Santa Maria del Mar. ach w ith the same success,
There is an interesting historical record of this special month-long mission. It and w ith crow ds so large
is an 82-page booklet, printed by Joan Gaspar, titled Poems dedicated to the that the spacious church is
happy memory o f the great apostolic Catalan preacher Mosen Anthon Claret by incapable of accommodating
J.S. a fan o f his. The anthology is hardly a poetic masterpiece, but it is an inte­ the fervent multitude eager
resting popular chronicle documenting the deeds of Mosen Claret, as he calls to hear its «Mosen Claret».
him, and the content of his preaching during this month of May in Santa Maria It is f it t in g t h a t th is
del Mar. church has a statue, and a
The document mentioned summarizes the content of the 36 sermons preached stained-glass window, to re­
by the saint, and asserts the fact that the church was overflowing w ith people two mind us of the holy missio­
or three hours before the service. It speaks of the great harvest gathered in the con­ nary archbishop.
fessional where the missionary spends the entire day, morning and evening, in ad­ Because the popular mis­
dition to the confessions he hears in his room at the home of Mr. Antoni Nadal, whe­ sion in Santa Maria del Mar
re he was staying as guest. is so fruitful, Claret prolongs
His stay in Barcelona is extended to June 14th. We suppose it is during these ad­ his stay in Barcelona until the middle of June. That's because during these days, with
ded weeks that the priests of Santa Maria play a little joke on him. Seeing that the
consent of the bishop of Vic on whom the missionary depends. Bishop Martinez
preacher's clerical hat is worn out, they buy him a new one, and exchange it w it­ San Martin of Barcelona finalizes a Claretian campaign for the year 1844-1845
hout telling him anything, all the while watching for his reaction. Not finding his 'n various towns of Vallès and the Maresme, in addition to the missions already
old hat, Claret waits patiently to ask whoever carried it away by mistake to return agreed upon for Vic and Olot.
it. A fter waiting a long time to recover his own, he humbly resigns himself and puts Thus, at the end of his great mission in Santa Maria del Mar, «Mosen Anton»
on the substitute, which will serve him as a useful souvenir of Barcelona during his eaves the capital of the principality, carrying in a small bag, along with his bible
missionary journeys through Catalonia.
R Pers°n a l belongings, a tight program of evangelization in the diocese of
Here we must add that Esteve Sala, Pere Mulleras, Diego Gavin and other mem­ arcelona, which he w ill begin in the September of 1844 w ith the mission of
bers of his Cordimarian missionaries w ill fo llo w his lead to preach the popular ranollers, at the east end of Vallès, and continue until the end of the summer of
Month of Mary Devotion in this maritime sanctuary. And in 1862, the diocese turns

(64) (65)
 Ja hem anotat que a Barcelona l'allotjava a casa seva el caritatiu senyor Antoni
11 LA CASA ON S'ALLOTJA Nadal i Vicent, comerciant i personatge molt conegut a Barcelona. Morirà als 75 anys,
als dos anys d'haver hostatjat el predicador del mes de maig. I mor amb el califica-
tiu «d'home just». La seva mort, segons el Diari de Barcelona (23 de desembre de
1846), «va ser plorada per tothom».
La casa és a la Plaça del Born

La casa on vivia el caritatiu Antoni Nadal, era com un palauet a la plaça del
Born. Hi havia un oratori particular, on Mossèn Claret podia celebrar i confessar, com
consta que feia amb els qui no podien anar a Santa Maria del Mar. Hi havia a la casa
un criat, de nom Antoni Vivó, servicial i observador, que ens ha fet arribar detalls
de l'estada de Claret a casa del senyor Nadal.
Sabem per ell que, a l'habitació, Claret no tenia més llibres que el breviari; que
no dormia al llit ja que el trobava fet cada matí, sense senyals d'haver-lo fet servir.
Ens diu també que tots els dies, de dotze a una, rebia visites, de gent de prestigi a
la ciutat, però que aviat les acomiadava deixant-les molt complagudes. Diu també
que sempre el veia «modest i alegre», i que havia sentit dir del predicador al se­
nyor Nadal: «M alaguanyat com no fa algun miracle, perquè seria un segon Sant
Antoni de Padua».
El criat Vivó recorda també que va acompanyar mossèn Claret diverses vegades
a pred icar a co m unitats religio ses de la ciu ta t d u ran t aq uell mes de m aig.
Probablement foren la de les Magdalenes, com també la de les Germanes Carmelites
de la Caritat. I s'arribà, segons consta, fins a Sant Andreu de Palomar a predicar el
sermó de sant Isidre en la seva festa de maig, convidat pels pagesos d'allà.
I per acabar, ens diu Vivó haver sentit dir al canonge Dr. Palau, catedràtic molts
anys de Sagrada Escriptura al seminari, després d'escoltar el primer sermó de Claret:
«Aquest, amb la seva predicació, farà més fruit que no pas tots els predicadors de
Barcelona junts».

LA CASA DONDE SE HOSPEDABA

Ya hemos indicado que al misionero Claret le hospeda en su casa el caritativo

señor D. A nto nio Nadal i V icent, com erciante y personaje muy conocido en
Barcelona. Morirá a los 75 años, dos años después de haber hospedado al predi­
cador del mes de mayo. Y muere con el reconocimiento popular de «hombre jus­
to». Su muerte, según el Diario de Barcelona (23 de diciembre de 1846), «fue llo­
rada por todos».
La casa del caritativo señor Antonio era como un palacete situado en la plaza
del Born. En esta casa señorial había un oratorio particular, donde el misionero
Podía celebrar y confesar, como consta que lo hacía con las personas impedidas de
acudir a Santa María del Mar.
Había en la casa un criado, de nombre Antonio Vivó. Muchacho servicial y ob­
servador nos ha transmitido los detalles de la estancia de Claret en casa del señor
Nadal.

(66) (67)
 Sabemos por él que en su habitación Claret no tenía más libros que el brevia­
rio; que no dormía en la cama, ya que la encontraba intacta cada mañana, sin se­
ñal alguna de que la usara el austero misionero.
Nos dice también que todos los días, de doce a una, recibía visitas de personas
de prestigio en la ciudad, pero que las despedía pronto, dejándolas siempre com­
placidas. Añade que siempre le veía «modesto y alegre», y que había oído a su
amo decir del predicador: «Lástima que no haga ningún milagro, pues sería un se­
gundo san Antonio de Padua».
Antonio Vivó recuerda, también que, durante aquel mes de mayo, acompañó
a mosén Claret varias veces a predicar a comunidades religiosas de la ciudad.
Probablemente fueron la de las Magdalenas, como también las Hermanas Carmelitas
de la Caridad. Y, hospedado en casa del señor Nadal, se llegó Claret hasta San
Andrés de Palomar a predicar el sermón de san Isidro, en su fiesta de mayo, invi­
tado por los campesinos de allá.
Y para terminar su informe, nos dice Vivó que al canónigo Dr. José Palau, cate­
drático muchos años de Sagrada Escritura en el seminario, le había oído decir, des­
pués de escuchar el primer sermón de Claret: «Éste, con su predicación, hará más
fruto que todos los predicadores de Barcelona juntos».
11. LA MAISON OÙ IL LOGEA
Nous avons déjà dit qu'à Barcelone il logeait chez le charitable monsieur Antoni
Nadal i Vicent, commerçant et personnage très en vue à Barcelone. Il va mourir à
75 ans, deux ans après avoir logé le prédicateur du Mois de Mai. Et il meurt avec
le surnom « d'homme juste ». Sa mort, d'après le journal Diari de Barcelona (23 dé­
cembre, 1846) « a été ressentie par tout le monde ».
La maison où résidait le charitable Antoine Nadal, était comme une sorte de pe­
tit palais à la place du Born... Il y avait un oratoire particulier, où Mossen Claret pou­
vait célébrer et confesser, tel que nous l'apprenons, pour ceux e à ceux qui ne pou­
vaient pas assister à Sainte Marie de la Mer. À la maison il y avait un valet, Antoine
Vivo, serviable et observateur, qui nous a fa it parvenir des détails du séjour de
Claret chez monsieur Antoni Nadal.
Par lui, nous apprenons qu'à la chambre, Claret n'avait d'autres livres que le bré­
viaire ; qu'il ne couchait pas dans son lit puisqu'il le trouvait fait chaque matin, sans
indices de l'avoir fait servir. Il nous affirm e aussi que tous les jours, de midi à une
heure, recevait de visites de gens prestigieuses de la ville, cependant il les renvo­
yait assez vite, tout en les laissant très satisfaits. Il avoue aussi qu'il le voyait tou­
jours « modeste et joyeux », et qu'il avait entendu dire à Monsieur Nadal parlant
du prédicateur : « C'est dommage qu'il ne fasse aucun miracle, car il deviendrait un
deuxième Saint Antoine de Padoue ».
Le valet se souvient, également d'avoir accompagné mossen Claret plusieurs
fois prêcher aux communautés religieuses de la ville au cours de ce mois de mai-
(68)
là. Probablement c'étaient les Madeleines, tout comme celle des Sœurs Carmélites
de la Charité. Et il arrive, d'après ce que l'on sait, jusqu'à Sant Andreu de Palomar,
pour y prêcher le sermon de Saint Isidre le jour de sa fête du mois de mai, invité
par les cultivateurs de la place.
Finalement, Vivo, nous affirm e avoir entendu dire au chanoine Dr Palau, pro­
fesseur, très longtemps de Sainte Écriture au séminaire, après avoir entendu le pre­
mier sermon de Claret : « Celui-ci avec sa prédication, portera plus de fruit, que tous
les prédicateurs de Barcelone mis ensemble. »
. WHERE HE STAYED AS GUEST
We have already indicated that Antoni Nadal i Vicente, a businessman and
philanthropist well known in Barcelona, provided Claret, the missionary, a place
to stay in his home. Two years after entertaining the preacher as his guest fo r the
month of May, he will die as a widely recognized «just man» at the age of 75. The
Barcelona Daily News of December 23rd, 1846 reports that his death «was mour­
ned by all».
The house of the good gentleman Antoni on Born Square was like a little pa­
lace. There was a private chapel in this stately house where the missionary could
celebrate mass and hear confessions, as he was clearly in the habit of doing for tho­
se who did not have access to Santa Maria del Mar.
There was a servant in the house, called Antoni Vivo. His attention to duty
is w hy the details of Claret's stay in the home of Mr. Nadal have come down to
us.
From him we come know that Claret kept no other books in his room but the
breviary. That he did not sleep in the bed which was found each morning undis­
turbed, w ith no sign that the austere missionary had used it. He tells us too that
he would receive people of high standing in the city every day from twelve to one
o'clock, and quickly send each one of them off satisfied. He adds that the prea­
cher always appeared «modest and cheerful» and that he had heard his owner sa­
ying: «Too bad he's worked no miracle, because he would be a second Anthony
of Padua.»
Antoni Vivo also remembers how he would accompany Fr. Claret many times that
May to preach to the Religious communities of the city. These were probably the
Magdalenes, as well as the Carmelite Sisters of Charity.
While staying at the house of Mr. Nadal, Claret went to Sant Andreu de Palomar,
at the invitation of the farmers there, to preach the sermon in honor of St. Isidore
on his feast day in May.
Vivo ends his report by telling w hat he heard from the canon, Dr. Josep Palau,
who taught Sacred Scripture for many years in the seminary, and who, after hea­
ring the first sermon of Claret, commented that this man would produce more
fruit with his preaching than all the preachers of the whole of Barcelona.
(69)

12 e l PORT DE BARCELONA
Gravat antic del port
Abans de pujar i d'endinsar-nos per la gran ciutat, acostem-nos fins al port i el
mar que configuren aquesta metròpoli i que representen molt en la història mis­
sionera de sant Antoni M. Claret.
Era un port molt diferent del d'ara, com podem suposar, amb el seu barri de pes­
cadors a la Barceloneta, i les seves històriques Drassanes, a peu del Montjuïc. Aquest
port internacional va ser porta de sortida i d'entrada del nostre fill de Sallent els
seus anys de missioner i d'arquebisbe. Ens podem imaginar aquest port al segle xix,
amb les descripcions que han arribat fins a nosaltres i els gravats d'aquells temps.
El port barceloní, molt abandonat durant la invasió francesa, aquells anys
d'estada d'Anton Claret a Barcelona havia entrat des del 1821 en un ritme molt im­
portant de recuperació material i d'activitat comercial. Les costoses ampliacions
havien fet possible un port tancat i resguardat. Des de l'any 1830 consta un movi­
ment portuari comercial extraordinari, recuperant-se la comunicació per mar amb
les independitzades repúbliques americanes.
Les drassanes de la Barceloneta treballaven també sense parar construint em­
barcacions noves i acreditades per la ingeniería naval, construint-hi, fins i tot, el pri­
mer submarí conegut, ideat pel barceloní d'adopció Narcís Monturiol.
(70)
El jove teixidor de Sallent, en les seves sortides festives, va poder seguir, tot
passejant vora mar, aquestes obres i millores del port de Barcelona.
***
Aquí es volia embarcar mossèn Claret per anar a Roma a oferir-se per anar a mis­
sions d'infidels. Però no aconseguí «passi per a l'estranger». Amb «passi per a
l'interior», aconseguit a Olost, sortí a peu cap a França i s'embarcà a Marsella per
desembarcar a Civitavecchia i acostar-se a Roma.
Però aquí, en aquest port barceloní, desembarca en tornar de la Ciutat dels
Papes, havent embarcat a Civitavecchia el 19 de març de 1840, després de la seva
curta experiència de cinc mesos al noviciat dels jesuïtes.
I aquí, el 28 de desembre de 1850, consagrat bisbe, embarca per anar a Cuba
amb la fragata «Nueva Teresa Cubana», de la qual és capità D. Manuel Bolívar, i pro­
pietari D. Rafael Masó, bon amic de l'arquebisbe que hi embarca amb tots els seus
acompanyants.
Retornat de Cuba, i nomenat confessor de la reina Isabel II, surt de Madrid per
embarcar-se a Alacant i desembarcar a Barcelona el 23 de maig de 1859. L'any se­
güent, 1860, hi desembarca el 22 de setembre acompanyant la reina, procedent de
Mallorca.
D'aquests viatges reials, ens diu l'arquebisbe confessor:
«La reina aplega la gent i jo els predico...» «Llavors se'm proporciona el poder pre­
dicar al poble al matí abans que SS.MM. surtin de casa; després vaig predicant en els
convents a les monges, germanes, sacerdots, estudiants, senyors i senyores... tret del
temps més precís que haig de ser a Palau amb la família reial.» (Auto. 639)
L'arquebisbe confessor, deixarà Madrid, després del reconeixement per part
d'Isabel II del regne d'Itàlia, i es retirarà a Barcelona i Vic, convivint com un missio­
ner més entre els seus de Gràcia í Vic, durant tres mesos, tot edificant-los amb el
seu exemple i fervor.
12. EL PUERTO DE BARCELONA
Antes de adentrarnos en la parte más moderna de la gran ciudad, acerquémo­
nos al puerto y al mar, que configuran esta metrópoli y que cuentan mucho en la
historia misionera de nuestro santo.
El puerto del siglo xix era muy diferente del actual, como podemos suponer,
con su barrio de pescadores en la Barceloneta y sus históricas Atarazanas, al pie
de M ontjuic. Este puerto internacional fue puerta de entrada y de salida para
nuestro joven de Sallent, cuando misionero y arzobispo. Con los grabados y des­
cripciones de aquellos tiempos, nos podemos imaginar qué aspecto tenía en esa
época.
( 71)
 Superado el abandono, provocado por la invasión francesa, desde 1821 y en los 12. LE PORT DE BARCELONE
días barceloneses del joven Claret, el puerto había entrado en un ritmo intenso de
recuperación material y de actividad comercial. Las costosas ampliaciones lograron

Gravat antic del port

un puerto cerrado y resguardado. Des del año 1830 consta un movimiento portua­
rio comercial extraordinario, recuperado el servicio marítimo con las recién form a­
das repúblicas americanas. Los astilleros de la Barceloneta y los ingenieros navales
trabajan sin parar para dotar al puerto de nuevas y sólidas embarcaciones. Aquí se
construyó el primer submarino conocido, ideado por Narciso Monturiol, barcelo­
nés de adopción.
El joven tejedor de Sallent, en sus ocios y salidas festivas, podía pasear por ese
puerto junto al mar y constatar las mejoras de esta gran ciudad que seguía creciendo.
★★★

Aquí, en este puerto, quiere embarcar mosén Claret para ir a Roma, a ofrecer­
se para misiones de infieles. Pero no consigue el pase necesario o «pase para el ex­
tranjero». Obtiene tan sólo el «pase para el interior» que le entregan en Olost. Y
a pie por la frontera de Francia pasa a embarcarse en Marsella y desembarcar en
Civitavecchia y así llegar hasta Roma.
Pero aquí, en este puerto de Barcelona, desembarca Claret, a su regreso de la
Ciudad de los Papas. Después de su corta experiencia de cinco meses en el novicia­
do de los jesuítas en Roma, embarca en Civitavecchia el 19 de marzo de 1840.
Y aquí, el 28 de diciembre de 1850, consagrado obispo, embarca para su desti­
no de Santiago de Cuba en la fragata «Nueva Teresa Cubana», de la cual es capitán
D. Manuel Bolívar, y propietario D. Rafael Masó, muy amigo del nuevo arzobispo que
embarca con todos sus familiares, después de ir acompañado de un gran gentío
hasta la catedral a despedirse de santa Eulalia y pedir al cielo una feliz travesía.
A su regreso de Cuba y nombrado confesor de la reina Isabel II, sale de Madrid
para embarcarse en Alicante y desembarcar en Barcelona el 23 de mayo de 1859.
En Catalunya se encontrará con sus misioneros de Gracia y Vic con motivo del ca­
pítulo general.
Desembarcará de nuevo en nuestro puerto el 22 de septiembre de 1860, acom­
pañando la fam ilia real, procedente de Mallorca.
De esos sus viajes acompañando la real fam ilia, nos dice el arzobispo confesor:
«La reina reúne la gente y yo les p r e d i c o . e n t o n c e s se me proporciona el poder
predicar al pueblo por la mañana, antes que SS. MM. salgan de casa... después voy
predicando en los conventos a las Monjas, Hermanas, sacerdotes, estudiantes, seño­
res y señoras de las Conferencias... a excepción del tiempo más preciso que tengo que
estaren palacio con la real familia.» (Auto. n. 639).
El arzobispo confesor real, dejará Madrid, después del reconocimiento por par­
te de Isabel II del reino de Italia, y se retirará a Barcelona y Vic, conviviendo duran­
te tres meses, como un misionero más entre los suyos de las dos comunidades mi­
sioneras y edificándoles con su ejemplo y fervor.
Avant de monter et pénétrer dans la grande ville, approchons-nous du port et
de la mer qui configurent cette métropole et qui ont une grande valeur concernant
l'histoire missionnaire de Saint Antoine M. Claret.
C'était un port très différent de l'actuel, comme nous pouvons le supposer, avec
son quartier de pêcheurs à la Barceloneta, et ses historiques «Drassanes» (Arsenal),
au pied du Montjuïc. Ce port international a été la porte de sortie et d'entrée de
notre fils de Sallent au cours de ses années en tant que missionnaire et archevêque.
Nous pouvons nous imaginer ce port au XIXème siècle, par les descriptions qui
nous sont parvenues et les gravures de ce temps-là.
Le port barcelonais, très abandonné pendant l'invasion française, au cours du
séjour d'Antoine Claret à Barcelone, dès 1821 avait pris un rythme très important
de récupération m atérielle et d'activité commerciale. Les onéreuses ampliations
avaient rendu possible de devenir un port fermé et à l'abri. Depuis 1830 on cons­
tate un mouvement portuaire commercial extraordinaire, récupérant la communi­
cation par mer avec les républiques sud- américaines devenues indépendantes.
Les arsenaux de la Barceloneta travaillaient également sans arrêt construisant des
nouvelles embarcations et accréditées par l'ingénierie navale, en y construisant même
le premier sous-marin connu, inventé par le barcelonais d'adoption Nards Monturiol.
Le jeune tisserand de Sallent, lors des ses sorties les jours de fête, a pu suivre,
tout en se prom enant près de la mer, ces travaux et am éliorations du port de
Barcelone.

(72) (73)
 C'est ici que mossen Claret voulait s'embarquer pour se rendre à Rome s'offrir
pour aller aux missions d'infidèles. Mais il n'avait pas pu obtenir une « passe pour
l'étranger ». Avec une « passe pour l'intérieur », d'Olost il a réussi sortir vers la
France et il embarqua à Marseille pour débarquer à Civitavecchia et se rendre à Rome.
Mais ici, dans ce port barcelonais, il débarque à son retour de la Ville des Papes,
ayant embarqué à Civitavecchia le 19 mars, 1840, après sa courte expérience de cinq
mois au noviciat des jésuites.
Ici débarque, également. Mossen Claret au moment de revenir d'évangéliser les
gens des îles Canaries, pour se réintégrer en tant que missionnaire itinérant de
Catalogne. C'était le 11 mai, 1849.
Et, c'est ici, le 28 décembre, 1850, consacré évêque, qu'il embarque pour se ren­
dre à Cuba sur la frégate « Nueva Teresa Cubana », dont le capitaine est D. Manuel
Bolivar, et le propriétaire D. Rafael Masó, bon ami de l'archevêque qui embarque
avec tous ses accompagnants.
Revenu de Cuba, et nommé confesseur de la reine Isabelle II, il sort de Madrid pour
embarquer à Alicante et débarquer à Barcelone le 23 mai, 1859. L'année suivante, 1860,
il y débarque le 22 septembre accompagnant la reine, arrivant de Majorque.
L'archevêque confesseur nous parle des ces voyages royaux :
« La reine réunit les gens et moi je leur prêche... Alors j'a i l'occasion de pouvoir prêcher
au peuple le matin avant que SS. MM sortent de la maison ; après je prêche dans les cou­
vents aux soeurs, sœurs cloîtrées, prêtres, étudiants, messieurs et mesdames... à part le
temps plus précis où je dois me trouver au Palais avec la famille royale. » (Aut. 639)
L'archevêque confesseur abandonnera Madrid, après la reconnaissance de la
part d'Isabelle II du royaume d'Italie, et il va se retirer à Barcelone et à Vie, vivant
comme un tout autre missionnaire parmi les siens à Gracia et à Vie, pendant trois
mois, tout en les édifiant avec son exemple et ferveur.
Before we enter the most modem part of the larger city, let us pass by the har­
bour and sea that give this city its metropolitan character. They have much to tell
about the missionary history of our Saint.
We can imagine how different the 19th century harbour, with its fishermen's quar­
ters in Barceloneta and its historic terraces at the foot of Montjuic, is from the one
of today. This international harbour was the port of entry and departure for our
young man from Salient when he became missionary and archbishop. We can ima­
gine what this harbour was like in those days based on information from the press
of that tim e and other contemporary descriptions.
The harbour was very much abandoned during the French invasion, in the days
of the young Claret. From 1821 on, a very intense effort was launched to recover
(74)
its physical and commercial activity. Costly expansions made possible a well-protec­
ted harbour. From 1830 on, we clearly notice a recovery of marine activity in the
harbour, and an extraordinary amount of commercial traffic with the independent
American republics.
Barceloneta’s shipyards work day and night to add to the port solid, new loa­
ding docks that are acclaimed for their naval engineering. The first known subma­
rine, designed by Narcís Monturiol, a Barcelonan by adoption, is also built here.
During his time off and holiday outings, the young weaver from Salient can stroll
along the harbour's w aterfront and witness these improvements that benefit this
great city as it continues to grow.
Here from this habor, Mosen Claret wants to embark fo r Rome to offer him­
self for the foreign missions. But he does not succeed in getting the needed «per­
mit to travel abroad». So, carrying only an «internal passport» issued in Olost, he
crosses into France on foot to sail from Marseilles to Civitavecchia, and thus reach
Rome.
But it is here, in this harbour of Barcelona, that Claret lands again upon his re­
turn from the Papal City. A fter his short, five-month experience in the Jesuit novi­
tiate of Rome, he departs from Civitavecchia on March 19th, 1840.
Claret the missionary also lands here on March 11th, 1849, on his way back from
his mission campaign in the Canary Islands, to organize himself as an itinerant mis­
sionary to Catalonia.
And here on December 28th, 1850, having just been made bishop, he embarks
for his post in Santiago de Cuba on the ship «Nueva Teresa Cubana» whose cap­
tain is Don Manuel Bolivar.
Don Rafael Masó is the owner of the ship and a very good friend of the new
archbishop, who is traveling with his staff.
Back home from Cuba as the newly appointed confessor to Isabel II, he leaves
Madrid for the port of Alicante, and lands in Barcelona on May 23rd, 1859 to meet
his missionaries from Gràcia and Vic. He w ill land here in our harbour once again
on September 22nd, 1860, accompanying the royal fam ily from Majorca.
About these journeys with the royal family as their confessor, the archbishop tells
us,
«When I go on tour with Their Majesties and Highnesses, I get to preach to the peo­
ple in the morning, before Their Majesties leave the house. Afterward I go around pre­
aching in convents to nuns, sisters, priests, seminarians, members o f the St. Vincent
de Paul Society, etc., so that my whole day is spent in preaching, except for the exact
period of time I have to spend in the palace with the royal family» (Aut. 639).
Once Isabel II has officially recognized the Kingdom of Italy, his excellency the
royal confessor w ill leave Madrid, and w ithdraw to Barcelona and Vic, living for
three months as just one more missionary among the others in these two missio­
nary communities, edifying them with his exemplary life of fervor.
(75)

13 SANTA MARIA DEL PI
«Santa Maria del Pi, prop de les Rambles»
Abans d'allunyar-nos del barris antics barcelonins, no podem deixar de visitar
la basílica de Santa Maria del Pi, un dels temples més emblemàtics de la Barcelona
vella, d'un gòtic auster molt català. Està situat prop de les Rambles, pujant a mà
dreta i a la plaça del Pi, per sobre de pocs carrerons del carrer Ferran, i a tocar la
Boqueria. Segurament el jove Claret hi devia fer les seves visites marianes fervoro­
ses, el mes de maig sobretot, després de la seva conversió, i mentre estudiava llatí
a l'escola del mestre «Francesc el cec». No ens consten predicacions d'ell en aquest
temple, però no vol dir que no n'hi fes, essent tan cèntric, i essent tan amic del rec­
tor, mossèn Pau Sanmartí.
L'actual església del Pi ens ve documentada des de l'any 1319 i a través de tot
el segle xiv, quan s'enderroquen algunes cases a tocar l'església vella per donar es­
pai al nou recinte religiós, consagrat l'any 1453, i amb jurisdicció parroquial. Tots
els carrers del barri són comercials, influència sens dubte del Call jueu tan proper
al barri del temple gòtic.
En aquest temple marià del Pi, on hi ha un rector molt amic, hi trobem també
un vicari que acom panyarà Claret a Cuba, mossèn Francesc Coca. D'ell escriu
l'arquebisbe:
(76)
«Era un sacerdot molt zelós i fervorós.» (Auto. n. 594)
El rector acompanyarà el vicari quan aquest baixi al port, el 28 de desembre de
1850, per embarcar amb el nou arquebisbe a qui s'ha ofert per missioner de Cuba.
Abans d'embarcar, però, tots plegats van a la catedral a pregar a santa Eulàlia per
un viatge feliç.
3. SANTA MARIA DEL PI
Antes de alejarnos de los viejos barrios de la Barcelona del xix, no podemos de­
jar de visitar la basílica de Santa María del Pi, uno de los templos emblemáticos de
la Barcelona histórica, muestra de un gótico catalán austero. No dudamos de que
el joven Claret, en sus tiempos fervorosos, haría sus visitas marianas a este templo,
especialmente durante el mes de mayo, después de su conversión, y mientras es­
tudiaba latín en la escuela de «Francisco, el ciego».
Esta iglesia gótica del Pi está ya documentada desde 1319 y tenemos noticias
de ella durante todo el siglo xiv, con motivo del derribo de las casas contiguas y la
consiguiente ampliación del recinto religioso, consagrado en 1453, y dotado de
jurisdicción parroquial. Las calles del barrio son muy comerciales, influencia sin
duda del barrio judío próximo.
En este templo mariano y marinero del Pi, tendrá nuestro santo un párroco
muy amigo, mosén Pau Sanmartí y un vicario muy celoso, mosén Francesc Coca, que
se ofrecerá voluntario para acompañarle a Cuba como misionero. De éste, escribi­
rá el arzobispo Claret:
«Era un sacerdote muy bueno... muy celoso y fervoroso.» (Auto. n. 594)
Y el párroco, mosén Pau, acompañará a su vicario a la catedral con toda la co­
mitiva y al puerto cercano, el 28 de diciembre de 1850, cuando llegue la hora de
embarcarse con el nuevo arzobispo de Cuba y sus acompañantes, todos muy jóve­
nes.
3. SAINTE MARIE « DEL PI »
Avant de nous éloigner du quartier marin, nous ne pouvons ne pas visiter la
basilique de Sainte Marie del Pi, un des temples les plus emblématiques de la
Barcelone ancienne, gothique austère très catalan. Sûrement le jeune Claret de­
vait y réaliser ses ferventes visites mariales, au, mois de mai surtout, après sa con­
version et au moment où il étudiait le latin à l'école du maître « Francesc le cec »
(François l'aveugle).
77)
I

. el jove Claret hi faria les seves visites... »

Il e x is te des d o c u m e n ts de At this maritime Marian church of the Pi, our Saint w ill count the parish priest,
l'actuelle église del Pi, depuis l'an Fr. Pau Sanmarti, and his very zealous vicar, Fr. Francesc Coca, as very good friends.
1319 et au cours de tout le XlVème The latter w ill offer to accompany Claret to Cuba as missionary. About this priest,
siècle, au moment où l'on jette à te­ Claret the archbishop will w rite,
rre quelques maisons touchant la viei­
«He was a very good... very zealous and ferverous priest» (Aut. 594).
lle église afin de créer un espace à
la nouvelle enceinte religieuse, con­
sacrée en 1453, et ayant juridiction The parish priest, Fr. Pau, w ill accompany his vicar to the neighboring harbour
paroissiale. Toutes les rues du quar­ on December 28th, 1850 when the time comes for him to embark with the new arch­
tier sont commerciales, influence sans bishop of Cuba and his staff.
doute du « Call » (Ghetto) ju if si pro­
che du quartier du temple gothique.
Dans ce temple marial del Pi, no­
tre saint y trouvera un très bon ami
en la personne du curé mossen Pau

Interior de l'església del Pi

S a n m a rti et un v ic a ir e qui va
l'a c c o m p a g n e r à C u b a , M ossen
Francesc Coca, dont Claret écrit à son
sujet :

« II était un prêtre très zélé et fer­

vent. » (Aut. n. 594).

Le curé va accompagner le vicai­

re lorsque celui-ci descendra au port, si proche, le 28 décembre, 1850, pour embar­
quer avec le nouvel archevêque à qui s'est offert pour devenir missionnaire de
Cuba.

Before leaving the harbour area, we must visit the basilica of Santa Maria del
Pi, one of the characteristic churches of historic Barcelona, a model of the auste­
re Catalan Gothic style. The young Claret would no doubt make visits to this
church during his w aterfront walks, especially in the month of May, in the fervent
days after his conversion, and during his Latin studies in the school of Francesc the
Blind.
The present church of the Pi is well documented throughout the whole of the
14th century from 1319 on, due to the demolition of buildings adjacent to the old
church to make room for the new compound, which was consecrated and granted
parochial status in 1453. The streets around the Gothic church are very commercial
because of the strong influence of the nearby Jewish Quarter.

(78) (79)
 «És el llibre d’autor català que més edicions ha tingut -més de 70- i de més gran

14 LA LLIBRERIA RELIGIOSA nombre d'exemplars en total.»

I l'anarquista Jaume Brossa va arribar a confessar:

Durant els seus anys de missioner «Nosaltres, no hem sabut fer cap Camí Dret».
itinerant per Catalunya, són innombra­
bles les visites i estades de C laret a Sumen 400.000 exemplars en català i castellà en vida del seu autor. S'explica que
Barcelona. D'algunes en tenim constàn­ Claret sovintegés les visites a la Llibreria Religiosa del carrer d'Aviyó.
cia, i d'altres no. Però sí que sabem cer­ El nostre sant missioner, a més de predicar a Barcelona des de la trona i des
tament que un dels carrers més fressats dels seus llibres, és evangelitzador de tu a tu, amb converses al carrer:
per ell és el carrer Avinyó, on al núme­
ro 20 s'instal·len definitivament el ge­ «Un altre dels mitjans que fa molt de bé és tenir converses familiars. ¡Oh, quin bé tan
ner de l'any 1850 la impremta i la famo­ gran no produeixen!... Sempre que podia ho posava per obra segons les circumstàn­
sa Llibreria Religiosa, fundada pel sant cies que es presentaven.» (Auto. n. 334)
missioner l'any 1847. Escriu ell mateix:
I eren moltes les circumstàncies que convertia en oportunitat per deixar anar un
«Un dels mitjans que l'experiència
bon consell, no tan sols quan seguia a peu els camins de Catalunya, sí que també,
m'ha ensenyat ser més poderós per
al bé és la impremta... No tothom pels carrers de Barcelona. Començava preguntant la condició í l'ofíci del vianant que
vol o pot escoltar la paraula divina trobava, i com que «tenia sempre una conversa jovial, agradable i amena», com as­
però tothom pot llegir o sentir lle­ segura un testimoni, i coneixia molts pobles i moltes feines, començant per aquí,
gir. No tothom pot anar a l'església acabava amb un bon consell de l'Evangeli, que sempre el tenia a punt, i feia el seu
per sentir-hi la paraula divina, però bon efecte.
el llibre anirà a casa seva. El predi­
cador no sempre podrà estar predi­
cant, però el llibre sempre diu el ma­
4. LA LIBRERIA RELIGIOSA
teix, mai no es cansa...» (Auto. n.
310)

Durante los años de misionero itinerante por Catalunya, son innumerables

I creu que el lloc millor per realitzar el seu projecte de La Llibreria Religiosa és
Barcelona, contra el parer del seu amic, Dr. Josep Caixal í Estradé, canonge de
Tarragona, í més tard bisbe d'Urgell:
«Convé que surtin llibres bons, molts i a baix preu, i que es difonguin per tot Espanya...
El centre de tot això convé que sigui Barcelona.» (Carta a Caixal)
Tan sols l'àngel custodi de Mossèn Claret ens podria dir les vegades que el sant
va fer visita per raons de feina apostòlica al carrer Avinyó de la Ciutat Comtal.
Fundada la Llibreria Religiosa per Claret, sota el patrocini de la Mare de Déu de
Montserrat, en vida del sant edità uns 10.000.000 d'impresos. I la seva obra edito­
rial ha arribat fins a nosaltres.
Un dels seus llibres que es trobava a totes les cases és El camí dret i segur per arri­
bar al cel. Segons A. Ferret en el seu Compendi d'història de Catalunya (Barcelona, 1976):
las visitas y estancias de Claret en Barcelona. De algunas nos queda constancia,
pero ignoramos otras. Ciertam ente, una de las calles más visitadas por él es la de
Avinyó, en cuyo número 20 se instala definitivam ente la Librería Religiosa, ide­
ada por nuestro santo, e inicialmente situada en Tarragona en 1847. Escribe él mis­
mo:
«Uno de los medios que la experiencia me ha enseñado ser más poderoso para el
bien es la imprenta... No todos quieren o pueden oír la divina palabra, pero todos pue­
den leer un buen libro. No todos pueden ir a la iglesia para oír la divina palabra, pero
el libro irá a su casa. El predicador no podrá estar siempre predicando, pero el libro
siempre está diciendo lo mismo, nunca se cansa...» (Auto. n. 310)
Más tarde, prescindiendo de otras consideraciones, buscando sólo el bien
del público devoto, cree que el lugar ideal para realizar su proyecto misionero

(80) (81)
de imprenta y Librería Religiosa, es Barcelona, contra el parecer de su amigo y
colaborador, José Caixal i Estradé, canónigo de Tarragona y más tarde obispo de
Urgell:
«Conviene que salgan libros buenos, muchos y a bajo precio, y que se difundan por
toda España... El centro de todo eso conviene que esté en Barcelona.» (Carta a Caixal)
Sólo el ángel custodio del P. Claret nos podría decir las veces que el santo fun­
dador de la Librería Religiosa visita por razones de apostolado la calle Avinyó de
la ciudad condal.
Fundada la Librería Religiosa bajo el patrocinio de nuestra Señora de Montserrat,
en vida del santo edita, con asombro de sus colaboradores, unos 10.000.000 de im­
presos. Su producción editorial ha llegado hasta nosotros.
Uno de sus libros que se hallaba en todas las casas es El camino derecho y se­
guro para llegar al cielo, en castellano y El camí dret i segur per arribar al cel, en
catalán. Según A . Ferret en su Com pendi d'història de Catalunya (Barcelona,
1976):
«Es el libro de autor catalán que más ediciones ha tenido... más de 70, y de mayor nú­
mero de ejemplares en total.»
Y el anarquista Jaume Brossa llegó a confesar:
«Nosotros, no hemos sabido hacer ningún Camí Dret».
Suman 400.000 ejemplares en catalán y castellano en vida del autor. Se expli­
ca, pues, que Claret frecuentara sus visitas a la Librería Religiosa de la calle Avinyó.
Nuestro incansable misionero, además de predicar en Barcelona desde los púl-
pitos, y desde sus libros, es evangelizador de tú a tú, con sus apostólicas conversa­
ciones por la calle y los caminos:
«Otro de los medios que hace mucho bien es el tener conversaciones familiares. ¡Oh,
qué bien tan grande producen! Siempre que podía lo ponía por obra, según las cir­
cunstancias que se presentaban.» (Auto. n. 334)
Y eran muchas las circunstancias que convertía en oportunidad para soltar un
buen consejo, cuando seguía a pie los caminos de Catalunya y las calles de Barcelona.
Iniciaba su conversación preguntando la condición y trabajo del caminante con
quien se encontraba, y, según asegura un testigo, «como tenía siempre un trato jo ­
vial, agradable y ameno» y como conocía muchos pueblos y lugares, empezando
por ahí, acababa con un buen consejo del Evangelio, que siempre se le ocurría y pro­
ducía su fruto.
(82)
14. LA LIBRAIRIE RELIGIEUSE
Les visites et séjours de Claret à Barcelone au cours de ses années de mission­
naire itinérant à travers la Catalogne sont innombrables. Nous avons des docu­
ments de certaines d'entre elle, d'autres pas. Mais nous savons très certainement
qu'une des rues la plus fréquentée par lui est la rue Avinyó, où au n. 20 s'installent
définitivem ent, en janvier, 1850 l'imprimerie et la fameuse Librairie Religieuse,
fondée par le saint missionnaire en 1847. Lui-même écrit :
« L'expérience m'a montré qu'un des moyens le plus puissants pour faire le bien c'est
l'imprimerie... Pas tout le monde veut ou peut entendre la parole divine mais tout le
monde peut lire ou entendre lire. Pas tout le monde peut aller à l'église pour y en­
tendre la parole divine, mais le livre peut aller chez lui. Le prédicateur ne peut pas tou­
jours prêcher, mais le libre dit toujours la même chose, il ne se fatigue jam ais... »
(Aut. n. 310).
Et il croit que la meilleure place pour réaliser son projet de La Librairie Religieuse
c'est Barcelone, contrairement à l'avis de son ami, Dr Josep Caixal i Estradé, chanoi­
ne de Tarragone et plus tard évêque de Urgell :
« Il faut qu'on sorte de bons livres, en grande quantité et à très bas prix, et qu'ils soient
diffusés par tout en Espagne... Le centre de cette affaire doit être Barcelone. » (Lettre
à Caixal).
Seulement l'ange gardien de Mossen Claret pourrait nous dire les fois que le saint
a rendu visite pour des raisons de travail apostolique à la rue Avinyó de la Ville
Comtale.
La Librairie Religieuse fondée par Claret, sous le parrainage de la Vierge de
Montserrat, étant en vie le saint, publia environs 10.000.000 d'imprimés, et son
œuvre éditoriale nous est parvenu jusqu'à nous.
Un de ses livres que l'on retrouvait dans toutes les maisons c'est El Camí dret i
segurper arribar al cel (Le chemin droit et sûr pour parvenir au ciel). D'après A. Ferret
dans son Compendi d'Història de Catalunya (Abrégé d'Histoire de la Catalogne,
Barcelone, 1976) :
« C'est le livre d'un auteur catalan qu’a eu plus d'éditions - plus de 70- et d'un plus
grand nombre d'exemplaires en tout. »
Et l'anarchiste Jaume Brossa a, même, avoué :
« Nous, nous n’avons pas su faire aucun « Cami Dret».
(83)
 God's Word, but a book can go to a person's house. The preacher can't always be pre­

Primer segell, dissenyat pel P. Claret

Étant son auteur en vie, aching, but a book is always delivering the same message tirelessly» (Aut. 310).
on compte 400.000 exem­
plaires en catalan et casti­
llan. C'est ce qui explique Only Fr. Claret's guardian angel could tell us how many times the holy foun­
que Claret m ultipliait les vi­ der of the Religious Library visits the capital city's Avinyó Street due to his apos-
sites à la Librairie Religieuse tolate.
de la rue Avinyô. The Religious Library is founded under the patronage of our Lady of Montserrat.
Notre saint missionnaire, During the lifetime of the saint, to the surprise of his collaborators, it edits some
outre prêcher à Barcelone 10.000.000 books. Its editorial production has continued till today.
dès la chaire et à partir de The one book of his, printed in Catalan and Spanish, that is found in every
ses liv re s , il est l'é v a n - home is El camí dret i segur per arribar al cel (Right Road to Heaven), edited in Catalan
g élisateu r de personne à and Spanish languages.
personne, par les conversa­ According to Antoni Ferret in his Compendi d'Història de Catalunya (Barcelona,
tions dans la rue. 1976),

« Un autre des moyens «It is the book o f the Catalan author who had more editions... more than 70, and a
qui fait beaucoup de greater number of copies made, all told».
bien est d 'a v o ir des
conversations familia­
In the end, the anarchist Jaume Brossa had to confess,
les Ah ! Quel bien ne font-elles pas ! Chaque fois que je le pouvais je la pratiquais se­
lon les circonstances que se présentaient. » (Aut. n. 334)
«We have not known to make any Cami dret».

Et ces circonstances étaient nombreuses au cours des quelles il avait l'occasion
de donner un bon conseil, lorsqu'il marchait à pied sur les chemins de Catalogne
ou les rues de Barcelone. Il commençait pour s'informer su la condition et le mé­
tier du voyageur à pied qu'il rencontrait, et étant donné « qu'il avait toujours une
conversation joviale, agréable et plaisante », comme nous l'assure un témoin, et il
connaissait bien de villages et bien de travaux, en commençant par là, il finissait
avec un bon conseil de l'Évangile, qu'il avait toujours à point, et il produisait son
bon effet.
A total of 400.000 copies are printed in Catalan and Spanish during the lifeti­
me of the author. That explains Claret's repeated visits to the Religious Library on
Avinyó Street.
Apart from preaching from its pulpits, and from his books, our tireless missionary
evangelizes the city, one to one, with his apostolic conversations in the streets and
byways of Barcelona,
«Another very effective way of doing good is taking part in familiar conversations
with people. A great deal can be accomplished by this means. I have followed the same
practice as often as circumstances have permitted» (Aut. 334).

As he traveled the roads of Catalonia and the streets of Barcelona, he could

During the years of his itinerant missionary life in Catalonia, Claret visits and
stays in Barcelona innumerable times. Some are recorded, but not all. We do know
for certain that Avinyo Street (no. 20) where he was finally able to install the
Religious Library he founded in 1847, is one of the streets Claret visited most. He
himself writes,
turn any situation into a perfect opportunity to provide a piece of advice. He
would begin a conversation with those he met along the way by asking about their
day and their w o rk. And, as one witness testifies, he «always took a cheerful,
pleasant, easy approach». And, since he knew every town and place, he could be­
gin from there and finish with some profitable advice from the gospel which came
to mind.

«Experience has taught me that one of the most powerful forces for good is the
press... Not everyone wishes to or is able to hear the Word of God, but everyone can
read or listen to the reading of a good book. Not everyone can go to church to hear

(84) (85)
 Imatge del Cor de Maria que ha presidit molts anys els cultes de l'Arxiconfraria, fundada per Claret a l'església de sant Miquel
1 5 ALTRES VISITES A BARCELONA

Sabem de cert, per exemple, com ja hem dit, que

l'estiu de 1839 ve Claret a Barcelona pel passaport abans
del seu viatge a Roma per oferir-se a Propaganda Fide
per anar a missions. Com també retornant de Roma
quan, per malaltia, deixa el noviciat de la Companyia de
Jesús.
Hi torna a passar durant les seves missions pel bisbat
de Barcelona, venint de Mataró i anant a Vilanova i la
Geltrú. Hi arriba també el 23 de desembre de 1847 pro­
cedent de Manresa, i s'hi queda tot el mes de gener de
1848 fins anar a Vic.
Durant aquesta estada llarga d'hivern a Barcelona,
des del dia 1 de gener de 1848, predica una novena del
Cor de Maria a l'església de sant Miquel, on estableix
l'arxiconfraria del Cor de Maria, i dóna exercicis espiri­
tuals a diverses comunitats religioses, com és ara a les
de l'Ensenyança, Jerònimes, i Magdalenes, com també
a sacerdots.
Encetat febrer de 1848, surt de Barcelona el nostre missioner, camí de Canàries,
passant per Madrid i embarcant a Cadis, com acompanyant del bisbe electe d'aquelles
illes, Dr. Bonaventura Codina.
A començaments de maig de 1849, el nostre missioner, amb cinc esquinçades al
capot, esquinçada la salut per la desgana, i molt enyoradís «perquè aquests cana­
ris m'han robat el cor», amb el vaixell «Magdalena», retorna de les Canàries cap a
la seva Catalunya. Però no desembarca a Barcelona, sinó a Tarragona el dia 11 de
maig. Vol entrevistar-se amb el seu gran amic el canonge Caixal, i parlar amb ell,
sobretot, dels problemes de la Llibreria Religiosa, abans de seguir camí cap a
Barcelona i Vic.
A plena tardor, el 19 de novembre de 1849, retrobem el nostre missioner apostò­
lic a la capital del Principat. S'hostatja, com té per costum, al monestir de les
Magdalenes, al carrer Riera de sant Joan número 35, al pis del capellà, Mossèn
Francesc Bofill, bon amic que l'acull sempre fraternalm ent. Era aquest monestir bai­
xant cap a mar, a mà dreta de l'actual Via Laietana, on ara hi ha la policia nacional.
Ara, però, no ve a predicar. Ve a curar la seva cama malalta, de tant d'anar pels
camins de Déu. ¿Una reaparició del furóncol que havia tingut a Canàries? No sa­
bem cert el diagnòstic, tan sols que era greu la seva situació. El visita i atén el «met­
ge cirurgià», doctor Josep Bofill, germà del capellà de les religioses. Considera ur­
gent l'operació que li fa a casa mateix on s'hostatja, recomanant a l'incansable
missioner, un repòs absolut.

(86)
 La recuperació és llarga. Hi celebra el Nadal, amb una fervorosa vigília de pre­
paració a l'església de les religioses amb predicació del m alalt i acabant amb el
cant dels goigs del Nen Jesús, cantats per les monges, a més de la missa solemne
pròpia de la festa.
I aquí Claret passa tot el mes de gener de 1850. No està, però, inactiu. Durant
aquest mes es fa la instal·lació de la nova i moderna maquinària per a l'impremta
de la Llibreria Religiosa, arribada de París. I el fundador no es pot resistir d'anar «dià­
riament», com diu ell mateix, i arrossegant la cama convalescent, a inspeccionar la
instal·lació i donar, si cal, un cop de mà a la feina, aplicant els seus coneixements
tècnics, que en altre temps tant li havien servit. Tots aquests dies es troba amb el
canonge Caixal, amb qui comparteix projectes i problemes.
Després d'uns dies a Vic, torna Claret a Barcelona, el 21 de maig, per donar
exercicis al clergat, fins el 3 de juny.
El 9 d'octubre de 1850, ja consagrat bisbe, passa per Barcelona, camí de Madrid,
on rep el pal·li d'arquebisbe de mans del nunci. D'allà retorna per acomiadar-se de
Catalunya. Puja a Montserrat i baixa fins a Sallent, per tornar a Barcelona a mig no­
vembre. I a la capital del Principat s'embarca per anar a Cuba el 28 de desembre
d'aquest m ateix any.
Cridat com a confessor per la reina Isabel II, torna de Cuba a Madrid. I d'allà ve
a Barcelona, on arriba per mar el 23 de maig del 1859. Fa una escapada a Vic per
acompanyar els seus missioners en el primer capítol general el dia 28. Però retor­
na a la gran ciutat el dia 30 per predicar a la seva enyorada església de Santa Maria
15. OTRAS VISITAS A BARCELONA
Ya hemos dicho que, en el verano de 1839, viene a Barcelona para lograr de las
autoridades pasaporte para Roma. Pero fracasa en su intento de viajar por mar. Ha
de cruzar a píe la frontera con pase para el interiror y embarcarse en Marsella.
Estará en la ciudad condal también a su regreso de Roma, cuando por enferme­
dad ha de dejar, a los cinco meses, el noviciado de la Compañía de Jesús.
Le vemos en Barcelona durante sus misiones en la diócesis, viniendo de Mataró
y camino de Vilanova y la Geltrú. Llega también el 23 de diciembre de 1847 proce­
dente de Manresa y permanece ahí todo el mes de enero de 1848 hasta ir a Vic, ya
pasados los fríos y las nieblas de la Plana. Durante esa larga estancia invernal pre­
dica una novena del Corazón de María en la ahora desaparecida iglesia de san
Miguel y funda la archicofradía del Corazón de María; predica también a los sacer­
dotes y da ejercicios espirituales a comunidades religiosas: las de la Enseñanza, las
Jerónimas, las Magdalenas.
Iniciado febrero de 1848, sale nuestro misionero de Barcelona, camino de
Canarias, pasando por Madrid y embarcando en Cádiz para acompañar al obispo
electo de aquellas islas, Dr. Buenaventura Codina, que lo ha solicitado al obispo de
Vic para predicar misiones a sus diocesanos isleños.
En el mes de mayo de 1849, nuestro
m isionero, con cinco rasguños en el

Lloc on era l'església de Sant Miquel

del Mar, on manifesta: manteo, resentida su salud por la ina­
petencia, y muy añoradizo «porque
«Amb aquest viatge a Catalunya, on no he estat des de la meva anada a Cuba, he acom­
esos canarios me han robado el cora­
plert un dels desigs més grats del meu cor.»
zón», en el «M agdalena» regresa de
las Canarias a Catalunya. Pero no de­
Procedent de Mallorca, i acompanyant la reina, desembarca també el 22 de se­ se m b a rca en B a rc e lo n a , sin o en
tembre de 1860 a Barcelona. D'aquí, acompanyant el seguici reial, anirà a Montserrat, T arra g o n a y es el día 11 de m ayo.
Mataró, Tarragona i Reus. Quiere entrevistarse, antes de llegar a
No podem silenciar l'estada posterior de l'arquebisbe Claret a Barcelona, el ju ­ la capital del Principado, con su gran
liol de 1862 amb els seus missioners de Gràcia, que celebren capítol general. És amigo canónigo, el Dr. José Caíxal, y
aquest el principal motiu de la seva vinguda a Catalunya. Però fa una escapada a hablar con él largo y tendido sobre los
Vic per celebrar la recent canonització de sant Miquel dels Sants. problemas de la Líbrería Religiosa, y el
Aquests dies precisament esdevé la mort del seu amic i col·laborador, Dr. Antoni proyecto de fundación de sus misione­
Palau i Térmens, bisbe de Barcelona. Havent-li demanat el capítol catedralici de pre­ ros. Después, prosigue su camino ha­
sidir, revestit de pontifical, les exèquies, l'arquebisbe confessor de la reina, accedeix cia Barcelona y Vic.
gustosament. El matí del dia 12 de juliol, dissabte, presideix el funeral a la catedral En pleno otoño, el 19 de noviembre
i acompanya la fúnebre comitiva en el llarg recorregut pels principals carrers de la de 1849 volvemos a encontrar a nues­
ciutat. L'endemà, diumenge, a la catedral, presideix un solemne respons pel pre­ tro incansable misionero apostólico en
lat difunt, acompanyat del capítol i d'altres bisbes vinguts de fora, els de Guadix, la capital del Principado. Se hospeda,
Menorca, Sant Lluís de Potosí i Guadalajara de Mèxic. como ya tiene ahora por costumbre en
el monasterio de las Magdalenas, en
la calle Riera de sant Joan, número 35,

(88) (89)
en el piso de su capellán, D. Francisco Bofill, viejo amigo que le acoge siempre fra ­
ternalm ente. Estaba emplazado este monasterio en la actual Via Layetana, bajan­
do hacia mar a mano derecha, en donde actualmente está emplazada la policía na­
cional.
Pero ahora no viene a predicar. Viene a curar su pierna enferma, de tanto an­
dar por esos caminos de Dios. ¿Una reaparición del divieso habido en Canarias? No
sabemos cierto el diagnóstico completo, sólo que era grave su situación. Le visita
y atiende el médico cirujano, Dr. José Bofill, hermano del capellán de las religiosas.
Considera urgente la operación que le hace en casa del capellán, imponiéndole re­
poso absoluto. Sólo nos consta que la recuperación es larga.
Eso motiva que celebre la Navidad de 1849 en el monasterio de las Magdalenas,
con una fervorosa vigilia, con predicación del misionero convaleciente y el canto
de los gozos del Niño Jesús por las religiosas, además de la misa propia de la festi­
vidad.
Y aquí queda Claret todo el mes de enero de 1850. Pero no inactivo. Durante
este mes se instala la nueva y luciente maquinaria, llegada de París, de lo más mo­
derno en artes gráficas, para la imprenta de la Librería religiosa. Y el fundador no
puede resistirse a ir «diariamente», según carta suya, aunque arrastre algo su pier­
na convaleciente, a inspeccionar la instalación y aplicar sus conocimientos de me­
cánica «que en tiempos lejanos ya tanto le habían servido». Acaricia la nueva ma­
quinaria, pensando en los muchos y excelentes libros que saldrán de esos nuevos
talleres. Se encuentra todos esos días con su amigo el Dr. Caixal, con quien compar­
te proyectos y problemas.
Volvemos a encontrarle en Barcelona el 21 de mayo de ese mismo año, des­
pués de una estancia en Vic, para dar ejercicios a los sacerdotes, hasta el 3 de ju ­
nio.
El 9 de octubre de 1850, ya consagrado obispo, pasa por Barcelona camino de
Madrid. Allí, recibe el palio arzobispal de manos del nuncio. De allí regresa para des­
pedirse de su tierra catalana, subiendo a Montserrat, y bajando hasta Sallent, para
embarcarse en Barcelona y salir para Cuba el 28 de diciembre de ese mismo año.
Pasados los años de servicio episcopal en la archidiócesis cubana, y nombrado
confesor de la fam ilia real, regresa de Cuba a Madrid para cumplir con sus nuevas
responsabilidades. De Madrid pasa a Alicante donde embarca rumbo a Barcelona.
Y desembarca en la capital del Principado el 23 de mayo de 1859. Se llega hasta Vic
para acompañar a sus misioneros en el primer capítulo general de la joven congre­
gación. Y regresa a la gran ciudad el día 30 para predicar en su recordada iglesia
de Santa María del Mar, donde manifiesta:
«Con este viaje a Cataluña, donde no he estado desde mi destino a Cuba, he cumpli­
do uno de los deseos más gratos para mi corazón.»
Procedente de Mallorca, en compañía de la familia real, desembarca en Barcelona
el 22 de septiembre de 1860 y la acompaña a Montserrat, Mataró, Tarragona y
Reus.
(90)
No podemos silenciar la posterior visita del arzobispo a Barcelona, en julio de
1862, para acompañar a sus misioneros que celebran capítulo general en la Casa-
Misión de Gracia, pero con una breve visita a Vic para celebrar la reciente canoni­
zación de «Sant Miquel deis Sants», patrón de la capital de la Plana.
Durante esos días de estancia en Barcelona, sobreviene el fallecim iento de su
amigo el Dr. Antonio Palau i Térmens, obispo de Barcelona. Habiéndole pedido el
cabildo catedralicio presidir de pontifical las exequias por el prelado difunto, ac­
cede benévolo el confesor de la reina. Por la mañana del día 12 de julio, sábado,
preside el funeral en la catedral y acompaña la comitiva fúnebre en su largo reco­
rrido por las calles de la ciudad. Al día siguiente, domingo, el arzobispo Claret pre­
side también en la catedral el solemne responso por el obispo difunto, acompaña­
do del cabildo, y algunos obispos llegados de fuera de Barcelona, como los de
Guadix, Menorca, San Luis de Potosí y Guadalajara de México.
15. D'AUTRES VISITES À BARCELONE
Par exemple, nous avons la certitude qu'au cours de l'été 1839 il vient à Barcelone
pour son passeport avant son voyage à Rome et s'offrir à la Propagation de la Foi
pour aller aux missions. Et aussi lors de son retour de Rome, lorsque pour cause de
maladie, abandonne le noviciat de la Compagnie de Jésus.
Il y passe de nouveau au cours de ses missions au diocèse de Barcelone, arrivant
de Mataro et se rendant à Vilanova i la Geltrù. Il s'y rend aussi le 23 décembre, 1847
arrivant de Manrèse, et il y reste tout le mois de janvier, 1848 jusqu'à son départ
pour Vic.
Au cours de ce long séjour d'hiver à Barcelone. À partir du 1er janvier, 1848, il
prêche une neuvaine du Cœur de Marie à l'église de saint Michel, où il érige
l'archiconfrérie du Cœur de Marie, et il prêcha des exercices spirituels à plusieurs
com m unautés religieuses, telle s celles de L'Enseignem ent, H iéronym ites, et
Madeleines, et aussi à des prêtres.
Après le 1er février, 1848 i notre missionnaire s'en va de Barcelone, pour se ren­
dre aux Canaries, passant par Madrid et embarquant à Cadix, en accompagnant
l'évêque élu de ces îles, Dr Bonaventure Codina.
Au début mai, 1849, notre missionnaire, ayant cinq déchirures sur sa cape, égra­
tignée sa santé par l'inappétence, et très nostalgique « car ces canariens m'ont pris
le cœ ur», sur le bateau « M agdalena», revient des Canaries, vers sa Catalogne.
Mais il ne débarque pas à Barcelone, il débarque à Tarragone le 11 mai. Il veut
avoir un entretient avec son grand ami le chanoine Caixal, et lui parler, surtout, des
problèmes de la Librairie Religieuse, avant de continuer son chemin vers Barcelone
et Vic.
En plein automne, le 19 novembre, 1849, nous le retrouvons à la capitale de la
Principauté pour y être opéré du genou. Il y célèbre Noël, lors d'une fervente vigi­
le de préparation à l'église des religieuses Madeleines comportant une prédica­
(91)
I

Claret passa tot el mes de gener de 1850 a Barcelona»

tion et concluant avec le chant des pagné du chapitre et d'autres évêques arrivés de l'extérieur, ceux de Guadix,
« goigs » (cantiques populaires reli­ Minorque, Saint Louis de Potosí et de Guadalajara au Mexique.
gieux en honeur du Seigneur, de la
Vierge ou des Saints) à l'Enfant Jésus,
chantés par les sœurs.
On le retrouve de nouveau à la
ville comtale au cours de tout le mois
de janvier, 1850, avec le Dr Caixal, We know for certain that he comes to Barcelona in the summer of 1839 to ob­
p o u r des a ffa ire s c o n c e rn a n t la tain a passport for Rome from the authorities. He wants to offer himself to Propaganda
Librairie Religieuse : installation de Fidei for the foreign missions. But he fails in his effort, and has to cross the border
nouvelles machines et d'autres amé­ on foot with an internal
liorations. travel permit, and set sail
Et il revient à Barcelone, arrivant from Marseilles.
de Vie, le 21 mai, pour prêcher des He w ill be in the re­
exercices au clergé, jusque le 3 juin. gional capital again on
Le 9 octobre, 1850, déjà consacré his re tu rn fro m Rome
évêque, y est de passage se rendant when he must leave the
à Madrid. À la mi-novembre, il y re­ novitiate of the Society
tourne pour embarquer vers Cuba, of Jesus after five months
le 28 décembre. due to sickness.
Appelé par la reine Isabelle II pour W e see him in
être son confesseur, il revient de Cuba Barcelona, when he co­
pour se rendre à Madrid. Et de là il se mes from M ataro , and
rend à Barcelone, où il arrive par mer le 23 mai, 1859. Il fait une visite rapide à Vie on his way to Vilanova i
afin d'accom pagner ses m issionnaires lors du prem ier chapitre général le 28. la Geltru during his mis­
Cependant il revient en ville le 30 pour prêcher à l'église de Sainte Marie de la sions in the dioceses. He
Mer, au doux souvenir, où il déclare : « Avec ce voyage en Catalogne d'où j'a i été also comes from Manresa
absent depuis mon départ pour Cuba, j ’ai réalisé un des souhaits les plus heureux on December 23rd, 1847
de mon cœur. » and remains here throug­
A rrivant de Majorque, et accompagnant la reine, il va débarquer le 22 septem­ hout January 1848 until
bre, 1860 à Barcelone. D'ici, accompagnant la suite royale, il se rendra à Montserrat, he goes on to V ic t h ­
Mataro, Tarragone et Reus. rough the cold mists of
Nous ne pouvons pas passer sous silence le postérieur séjour de l'archevêque La Plana. During this long
Claret à Barcelone, en juillet, 1862, chez ses missionnaires de Gracia, célébrant le w inter sojourn he prea­
chapitre général. C'est celui-ci le principal motif de sa venue en Catalogne. Mais il ches a n o v e n a o f th e
fait une courte visite à Vie pour célébrer la récente canonisation de saint Michel des H e a rt o f M ary in th e
Saints. church o f St. M ichael,
C'est précisément pendant ces jours-ci que survient le décès de son ami et co­ which no longer stands,
llaborateur, Dr Antoni Palau i Térmens, évêque de Barcelone. Le chapitre de la cat­ and founds the Archcon­
hédrale lui ayant demandé de présider les funérailles, habillé avec les atours pon­ fraternity of the Heart of
tificaux, l'archevêque confesseur de la reine, accepte avec plaisir. Le matin du 12 Mary. He gives retreats
juillet, samedi, il préside les funérailles à la cathédrale et accompagne la funèbre to com m unities o f w o ­
suite lors du long parcours dans les principales rues de la ville. Le jour suivant, di­ men such as the Sisters
manche, il préside à la cathédrale un solennel répons pour le prélat défunt, accom­ of Christian Doctrine, t h e ____________________________________

(92) (93)
Jeronimites, and the Magdalenes, and preaches to the priests as well.
At the beginning of February 1848, our missionary leaves Barcelona on his way
to the Canary Islands, passing through Madrid, and embarking in Cadiz in the com­
pany of the bishop elect of those islands. Dr. Bonaventura Codina, who had re­
quested the bishop of Vic to have him preach missions to his diocesan clergy.
At the beginning of May 1849, our missionary returns to Catalonia from the
Canary Islands, and stays in Magdalena with some small injuries, in poor health due
to loss of appetite, and still very homesick because «these Canary Islanders have sto­
len my heart». He lands in Tarragona, however, not Barcelona; and it is May 11th.
Before reaching the capital of the principality, he wants to meet w ith his good
friend, the canon, Dr. Josep Caixal, and speak seriously with him at length about
the serious problems of the Religious Library, and the plan for the foundation of
his missionaries. Afterwards he continues his journey towards Barcelona and Vic.
November 19th, 1849, well into autumn, we find our tireless apostolic missionary
in the capital of the principality again. He stays, as he is now accustomed to, in the
monastery of the Magdalenes, whose chaplain, Don Francesc Bofill, an old friend,
always receives him as a brother. He does not come to preach this time, however, but
to cure the leg that he has injured with so much walking on these highways of God.
Is this a recurrence of the boil he had in the Canary Islands? We don't really know
the complete diagnosis. Only that the condition was serious. The medical surgeon,
Dr. Josep Bofill, the brother of the chaplain of the nuns, visits and treats him. He con­
Vic to join his missionaries in the young congregation's first general chapter. On the
30th he returns to the regional capital to preach in the unforgettable church of Santa
Maria del Mar, where he declares: «With this visit to Catalonia, which I've not seen
since my appointment to Cuba, I have fulfilled one of my heart's fondest wishes.»
Coming from Majorca in the company of the royal family, he lands in Barcelona
on the 22nd of September 1860, and accompanies them to Montserrat, Mataró,
Tarragona and Reus.
We cannot fail to mention the archbishop's subsequent visit to Barcelona in
July 1862 when he joins his missionaries in celebrating the general chapter in the
Mission House of Gràcia, and makes a side trip to Vic to celebrate the recent cano­
nization of St. Miquel dels Sants, the patron saint of the capital of La Plana.
The death of his friend, the Most Reverend Antoni Palau i Térmens, occurs pre­
cisely during the time the royal confessor is staying in Barcelona, and he kindly ac­
cepts the Cathedral chapter's invitation to preside over the pontifical mass for the
dead prelate. On July 12th, Saturday morning, he presides at the funeral in the
Cathedral and accompanies the funeral cortege in the long procession through
the streets of Barcelona. Archbishop Claret conducts the responsory for the dead
bishop too, on the following day, Sunday, in the Cathedral, accompanied by the ca­
nons and some bishops from outside Barcelona, from Guadix, Minorca, San Luis de
Potosí and Guadalajara of Mexico.

Església de Betlem. Gravat antic

siders the operation which he carries out in the chaplain's house urgent, and orders
a complete rest. All we know for sure is that his recovery took a long time.
As a result of this illness, the convalescing missionary celebrates the Christmas
of 1849 in the monastery of the Magdalenes with a fervent vigil, his sermon, and
the nuns' joyful song for the Baby Jesus, in addition to the mass of the feast itself.
And here Claret remains for all of January 1850 -but not quietly. During this
month the shiny new printing press of the Religious Library is installed. And the foun­
der cannot resist going «daily», as he says, even though it irritates his convalescing
leg somewhat, to check on the installation and put the mechanical skills «which had
served him so well in the past» to use. He has ordered the most modern kind of grap­
hic printing machine from Paris. Handling it, he thinks of all the excellent books that
will come out of these new workshops. Dr. Caixal, the friend with whom he shares
these plans and problems, is with him the whole time.
On May 21st of the same year, he returns from Vic to Barcelona to preach retre­
ats to the priests until the 3rd of June.
On October 9th, 1850, as a newly ordained bishop, he passes through Barcelona
on his way to Madrid. There, he receives the archbishop's pallium from the hands
of the nuncio. From there, he returns to bid farew ell to his Catalonian homeland.
Going up to Montserrat and coming down through Salient, he finally embarks
from Barcelona and sets sail for Cuba on the 28th of December of the same year.
A fter eight years of pastoral service to the Cuban archdiocese, he returns to
Madrid to take up his new responsibilities as confessor to the royal family. He tra­
vels from Madrid to Barcelona where he disembarks May 23rd, 1859. He goes on to

(94) (95)
I

16 CATEDRAL I PALAU EPISCOPAL
Catedral basílicaI actual
Aprofitant que som a la plaça de la catedral, i abans d'entrar a visitar-la, cal re­
cordar que ens trobem en el nomenat «barri gòtic», el nucli més antic d'aquesta
ciutat de Barcelona, centre cívic, social i polític, que encara conserva restes roma­
nes i un conjunt d'edificis artístics i històrics, vinculats també al nostre sant arque­
bisbe.

I, en primer lloc, la catedral-basílíca, gòtica, que ens recorda la primera, la del

s. iv, dels temps del bisbe sant Pacià, i la segona iniciada l'any 1046 pel bisbe
Guislabert.
Aquesta segona de les nostres catedrals persistí fins que, durant els darrers anys
del segle xm, essent bisbe Bernat Pelegrí, s'inicià la construcció de la tercera cate­
dral, la que és encara avui dia el millor dels monuments antics de Barcelona, en el
cor del barri gòtic. A la façana els campanars s'eleven damunt les portes del creuer
i apareixen entre el cimbori i els pínacles laterals, donant una major grandiositat
a la Seu.
Podem imaginar les vegades que l'estudiant de Sallent devia entrar a visitar la
catedral barcelonina durant els anys d'estada a Barcelona i encomanar-se a santa
Eulàlia, la patrona de la ciutat, pregant en la cripta-capella, tan recollida, que li està
dedicada. I això, més encara quan, ja missioner itinerant, venint com va venir tan­
tes vegades a la capital del Principat. Ens consta cert, com ja hem dit, que l'arquebisbe
Claret, en aquesta catedral va presidir
i oficiar les exéquies pel seu amic, Dr.

Part més antiga de la catedral

A n to n i P alau i T é rm e n s, b isbe de
Barcelona. I el 8 de desembre del 1865
hi celebrà tam bé de pontifical en la
festa de la Immaculada Concepció.
** *

Al carrer del Bisbe, tocant a la cate­

dral, trobem el palau episcopal. Hem de
pensar que sovint, durant les seves es­
tades a Barcelona, mossèn Claret hi de­
via entrar per diferents assumptes i
llicències ministerials. Però documen­
talm ent tan sols ens consta que s'hi
allotjà i per primera vegada, a finals
del mes de m aig de l'a n y 1859.
Retornat ja de Cuba, nomenat confes­
sor de la re in a Isabel II, v in g u é a
Barcelona i fou, no cal dir, molt frater-
nalment acollit pel Dr. Antoni Palau i
T é rm e n s, el seu g ra n am ic i
co l·la b o ra d o r quan era cano ng e a
T a rra g o n a , i a le s h o re s b isb e de
Barcelona.

(96) (97)
 Palau episcopal, on l'hostatjava el bisbe Antoni Palau
16. CATEDRAL Y PALACIO EPISCOPAL

Aprovechando que estamos en la plaza de la catedral, y antes de entrar a visi­

tarla, vamos a recordar que nos hallamos en el llamado «barrio gótico», el núcleo
más antiguo de esta ciudad de Barcelona, centro cívico, social y político, que aún
conserva restos romanos y un conjunto de edificios artísticos e históricos, vincula­
dos también a nuestro santo arzobispo.
Comenzamos por la catedral-basílica, gótica. Nos recuerda la primera, la del si­
glo iv, de la época del obispo san Paciano, y la segunda iniciada el año 1046 por el
obispo Guislabert. Esta última persistió hasta que a finales del siglo xm, cuando
siendo obispo Bernat Pelegrí, se inició la construcción de la tercera catedral, la que
es todavía hoy el mejor de los monumentos antiguos de Barcelona. En la fachada
los campanarios se elevan por encima de las puertas del crucero y aparecen entre
el cimborio y los pináculos laterales, dando una mayor grandiosidad al templo ca­
tedralicio.
Podemos imaginar las muchas veces que entraría el estudiante y después inge­
niero textil, a visitar esta catedral durante sus largos años de estancia en esta ciu­
dad y, en la cripta-capilla, oraría ante el sepulcro de santa Eulalia, patrona de
Barcelona. Y con más razón durante sus ministerios sacerdotales y misioneros en esta
capital del Principado.
Consagrado ya arzobispo, y antes de embarcarse para Cuba aquí acude con sus
acompañantes a pedir la ayuda del cielo. Aquí, ya hemos visto cómo presidió las exe­
quias de su amigo obispo, Dr. Antonio Palau i Térmens, obispo de Barcelona. Y aquí
el 8 de diciembre de 1865, preside también el pontifical de la fiesta de la Inmaculada.
** *

Tocando a la catedral, en la calle del «Bisbe», hallamos el palacio episcopal.

Creemos que con frecuencia, durante sus estancias en la ciudad, mosén Claret en­
traría en ese palacete, de reminiscencias góticas, para solucionar asuntos y agen­
ciar las debidas licencias ministeriales. Pero documentalmente tan solo nos consta
que se hospedara aquí, y por primera vez, a finales de mayo de 1859, recién llega­
do de Cuba y nombrado confesor de la fam ilia real. Fue, huelga decirlo, muy bien
acogido por su amigo y colaborador el obispo de Barcelona, Dr. Antonio Palau i
Térmens, cuyas exequias presidiría.

Et tout d'abord, la cathédrale-basilique actuelle, gothique, qui nous rappelle la

16. CATHÉDRALE ET PALAIS ÉPISCOPAL
Dans le noyau plus ancien de la ville de Barcelone, centre civique, social et po­
litique, appelé « barri gôtic » (quartier gothique), plein encore de vestiges romains,
nous rencontrons des édifices artistiques et historiques, ayant, également, un rap­
port avec la vie de notre saint.
première, celle du IVème siècle, du temps de l'évèque Patien, et la deuxième ini­
tiée en 1046 par l'évèque Guislabert. Cette deuxième de nos cathédrales, est en pied
jusqu'à ce que au cours des dernières années du Xlllème siècle, étant évêque Bernat
Pelegrí, on commence la construction de la troisième cathédrale, celle qui est en­
core aujourd'hui le meilleur des monuments anciens de Barcelone, au cœur du
quartier gothique. Sur la façade les clochers s'élèvent par-dessus les portes du tran­
sept et apparaissent entre le ciborium et les pinacles latéraux, perm ettant une

(98)
I
Claustre de la catedral

-------------------------------
grandeur plus rem arquable à la
Cathédrale.
Nous pouvons im ag in e r les
fois que l'étudiant de Sallent a
dû entrer visiter la cathédrale bar­
celonaise au cours des années de
séjour à Barcelone et se recom­
m ander à sainte Eulalie , la pa­
tronne de la ville, tout en priant
à la crypte-chapelle, si intime, que
lui est dédiée. Et, encore plus lors­
que déjà missionnaire itinérant,
a r r iv a n t co m m e il l'a f a it si
souvent à la capitale de la Princi­
pauté. Nous savons avec certitu­
de, comme nous l'avons dit, que
l'archevêq ue C laret dans cette
cathédrale a présidé et célébré
les fu n é r a ille s de son am i Dr
Antoni Palau i Térmens, évêque
de Barcelone. Et le 8 décembre,
1865 y a célébré en pontifical la
fête de l'immaculée.
Dans la rue del « Bisbe » (Évê-
que), à côté de la cathédrale, nous
voyons le palais épiscopal. Nous
First of all, there is the Cathedral's gothic basilica, which reminds us of the first
Cathedral of the 4th century, in the time of the bishop St. Pacià and the second
one began in 1046 by the bishop Guislabert.
The second Cathedral stood until the end of the 13th century when Bishop
Bernat Pelegrí began the construction of the third Cathedral, which is still the best
of Barcelona's old monuments. Rising above the doors of the transept, the bell to­
wers in the façade appear between the dome and the lateral steeples, and lend an
additional splendor to the Cathedral.
We can imagine how Claret would enter here to visit this Cathedral many times
during his long stay in the city as a student, and later as a textile engineer, quietly
praying in the special crypt dedicated to St. Eulàlia, the patroness of Barcelona. He
visits this Cathedral even more intently during his priestly and missionary ministry
in this capital of the principality. We have already seen how, as archbishop, he pre­
sided over the funeral mass of his friend, the bishop of Barcelona, Dr. Antoni Palau.
And here on the 8th of December 1865, he celebrates the pontifical mass of the
feast of the Immaculate Conception.
The bishop's palace is next to the Cathedral in «Bisbe» Street. We imagine that
Fr. Claret often entered this little neo-Gothic palace during his stays in the city to
secure the licences and other things needed for his ministry. Records only show
that he stayed here, for the first time, at the end of May 1859, as the appointed
royal confessor, recently arrived from Cuba. We should say that he was very well
received by his friend and collaborator Dr. Antoni Palau, the bishop of Barcelona,
who was still alive then.

Volta interior de la catedral

croyons, que souvent, au cours de ses séjours à Barcelone, mossen Claret y devait
entre pour différentes affaires et licences ministérielles. Mais du point de vue do­
cumentation, on apprend qu'il y a logé pour la première fois vers la fin du mois de
mai, 1859. De retour, déjà de Cuba, nommé confesseur de la reine Isabelle II, est venu
à Barcelone et il a été, bien sûr accueilli fraternellem ent par le Dr Antoni Palau i
Térmens, son grand ami et collaborateur lorsqu'il était chanoine à Tarragone, et en
ce temps-là évêque de Barcelone.

Making use of our presence in the Cathedral square, and before entering to vi­
sit it, let us remember that we are in the so called the gothic quarter, the ancient
nucleus of this city. Barcelona's civic, social and political heart, with its roman ruins
still standing is a collection of artistic and historic buildings that are linked to our
holy archbishop Claret as well.

( 100) ( 101)
 Imatge del Cor de Maria que presideix el temple
17 ELS MISSIONERS CLARETIANS A BARCELONA
Per aquells anys de mig segle xix. Gràcia era una vila amb personalitat pròpia,
separada de Barcelona per la pau de camps i hortes, que equipaven els mercats, i
que la separaven del brogit de les rambles.
A Gràcia, i l'any 1859, els Missioners Fills del Cor Immaculat de Maria, «els del
Pare Claret», als deu anys tan sols de fundada la congregació, ja han establert una
Casa-Missió, a l'abandonat i nomenat «Convent Nou». Barcelona no s'ha estirat
encara cap al Tibidabo amb el «Pla Cerdà».
En aquest lloc de pau, el nostre sant arquebisbe retroba els seus missioners, per
raó del primer capítol general, que celebren a Gràcia el mateix any 1859.
Tornarà a Gràcia a presidir dos capítols generals més dels seus missioners, el de
1862 i 1864, del qual ens diu:

«Jo considero que és de molta trascendència per al futur.» (Carta particular de Claret)

Hi és, també l'arquebisbe Claret el 1865, després de reconèixer la reina Isabel

II el regne d'Itàlia. S'acull aquí, a l'espera d'anar a Roma a consultar amb el Papa
Pius IX. I això, tot i que les condicions de la casa en obres, no eren gaire favorables.
Podem afegir ara que, si el 1860 ja està consolidada la fundació de Gràcia, és
gràcies a l'interès personal de l'arquebisbe Claret amb cartes a la baronessa de
Rocafort, i amb la pròpia aportació de 6.000 duros. I gràcies, sobretot, al bisbe
d'aleshores de Barcelona, Antoni Palau, amic i col·laborador de Claret, que havia
facilitat el «Convent Nou» per convertir-lo en «casa d'exercicis i de missions», i on
instal·lar-se la primera comunitat claretiana a Barcelona. Des del Cap i Casal es de­
dicaran els missioners de Claret a aquests m inisteris, tan propis seus, per tot
Catalunya.
Quan la revolta de 1868, per a la pròpia seguretat personal segueixen els mis­
sioners en com unitat clandestina vetllant des de fora per la seva Casa-Missió i
traient de l'edifici el que necessiten, entrant i sortint discretament dos germans co­
adjutors. Tenen encara molt viu el record de crema de convents i morts de frares
en les revoltes de 1835 i 1839. A la revolta de 1868, i a la Selva del Camp, mor el
primer màrtir de la Congregació, el P. Francesc Crusats.

***

Restaurada la presència dels missioners a Gràcia, després del forçat exili a França
de la majoria d'ells, amb motiu de la revolta de 1868, el Convent Nou recupera la
vida i norm alitat d'abans.

Cal, doncs que parlem ara de la presència i activitat apostòlica dels continua­
dors de la missió del Fundador, que han mantingut el seu esperit a la capital del

( 102) ( 103)
I

Primitiva Casa-Missió de Gracia

17. LOS MISIONEROS DE CLARET EN BARCELONA

En aquellos años, mediado el siglo xix, Gracia era una villa con personalidad pro­
pia, independiente y distanciada de Barcelona por la paz y silencio de sus huertas
y campos que nutrían los mercados de la capital, pero lejos del ruido de sus ram­
blas.
En Gracia y en el año 1859, los Misioneros Hijos del Inmaculado Corazón de
María, «los del P. Claret», han establecido una Casa-Misión y lo han hecho tan sólo
diez años después de la fundación de la congregación misionera en Vic. Al regre­
sar de Cuba el arzobispo fundador, ya confesor de la reina, anhela encontrarse con
sus hermanos misioneros. Y el 3 de julio de 1859 le hallamos en Barcelona, proce­
dente de Madrid, a donde ha llegado vía marítima, desde Alicante. Viene a acom­
pañarles en su primer capítulo general que celebran en la «Ciudad de los Santos»,
y con la excusa de predicar en Vic el sermón de la fiesta del todavía beato San
Miguel de los Santos.
Volverá a Gracia para presidir en la Casa Misión dos capítulos generales más de
sus misioneros, el de 1862 y 1864, del cual afirma:

Principat, malgrat revoltes populars i persecucions, que han donat a l'Església triom­ «Queyo considero de mucha trascendencia para el futuro.» (Carta particu­
fant un catàleg de 26 heroics màrtirs de les dues comunitats barcelonines, i malgrat lar de Claret)
les flames que el 1936 consumien església i casa de Gràcia.

Edificis actuals dels Missioners

Els missioners Fills del Cor Immaculat de Maria, fent honor al seu nom, han es­ Y en Barcelona le encon­
tat sempre al servei de la comunitat cristiana que omple el gran temple, santuari tram o s de nuevo en 1865.
primer i ara parròquia, dedicat a l'advocació mariana del «Cor Immaculat de Maria», Alterna su estancia con sus mi­
tan estimada i propagada per sant Antoni M. Claret. I amb l'adjunt «col·legi del Cor sioneros de Vic, con motivo
de Maria», ara «Col·legi Claret», han tingut un camp missioner per sembrar l'Evangeli del reconocimiento del Reino
de la Bona Nova en el cor de nois i joves barcelonins, a més dels altres ministeris de Italia por parte de Isabel II,
de sempre. pero con la excusa de recupe­
L'església, com la resta d'edificis de la residència missionera, casa d'exercicis i rarse con los aires y las aguas
col·legi, eren abans camps i hortes. Ara, i amb construcció moderna, es troben a la de la Plana. La verdad es que
part alta de l'Eixample, prop del final del passeig de St. Joan, i en el carrer que por­ está esperando respuesta de
ta el nom del nostre sant. Roma para ir a consultar con
De l'església actual, s'havia posat la primera pedra el 7 d'abril de 1904, segons el papa Pío IX.
plànols de l'arquitecte Joan Martorell i Montells. Recuperada de les cendres i dels Muy preocupado, el arzo­
estralls del 1936, fou consagrada solemnement el 17 d'octubre de 1941. Corona el bispo Claret, sale de Barcelona,
temple una gran cúpula amb la imatge del Cor de Maria. Ha estat sempre un cen­ camino de Roma, el 25 de oc­
tre d'espiritualitat, molt freqüentat pels barcelonins. tu b re de 1866. Lle g a a la
Dins el temple, darrera del presbiteri, hi ha una capella, dedicada a sant Antoni Ciudad Eterna el 5 de noviem­
M. Claret, molt concorreguda pels seus devots. Entrant a l'església, i seguint per la bre. Por imposición del mismo
dreta fins al creuer, a l'altar de sant Josep, hi trobem la sepultura del venerable P. Papa, regresa, pasado un mes,
Jaume Clotet i Fabrés, company de Claret i cofundador de la congregació de mis­ el día 1 de d ic ie m b re a
sioners, que visqué i morí santament en aquesta casa-missió de Gràcia el 4 de fe ­ Barcelona, camino de Madrid,
brer de 1898. para reintegrarse al servicio de
la familia real.

( 104) ( 105)
 Hemos hablado de una primera comunidad de los misioneros del arzobispo
Claret en Gracia en el año 1859, cuando Barcelona todavía no había crecido hacia
el Tibidabo con el «Plan Cerdá», y cómo el arzobispo había convivido con ellos, sí
bien las condiciones de la casa, en obras todavía, no eran muy favorables.
Podemos añadir ahora que en 1860 ya está consolidada esa fundación prime­
ra. Y ello gracias al interés personal del arzobispo Claret con sus cartas a la baro­
nesa de Rocafort, bienhechora, y con la aportación personal de 6.000 duros del ar­
zobispo. G racias tam bién al obispo de entonces, Dr. A nto ni Palau, am igo y
colaborador de Claret y que ha facilitado el «Convent Nou» con los espacios nece­
sarios para convertirlo en «Casa de ejercicios y misiones» y comunidad de los mi­
sioneros. Desde aquí podrán dedicarse a sus ministerios propios por toda Catalunya,
desde su «Cap i Casal» que es Barcelona.
Durante la revolución de 1868, para garantizar la seguridad personal, viven los
misioneros clandestinamente, velando desde fuera por la Casa Misión, y sacando
los dos hermanos coadjutores del edificio lo necesario. Está muy vivo todavía el re­
cuerdo de las revueltas de 1835 y 1839. En la revolución de 1868, y en la Selva del
Camp, muere precisamente el primer mártir de la congregación claretiana, el P.
Francisco Crusats.
***
Restaurada la presencia de los misioneros en Gracia, después del destierro obli­
gado a Francia de la mayoría de ellos, el «Convent Nou» recupera la vida y norma­
lidad de antes.
Este es el momento de recordar la presencia y actividad apostólicas de los con­
tinuadores de la misión del Fundador, que han mantenido su espíritu misionero y
mariano en la capital del Principado, a pesar de revueltas populares y persecucio­
nes, y a pesar del incendio sacrilego que en 1936 consumió iglesia y casa.
Los Misioneros Hijos del Inmaculado Corazón de María, han hecho honor a su
nombre, estando siempre al servicio de la comunidad cristiana que llena el gran tem­
plo, santuario primero, y ahora parroquia, dedicado a la advocación mariana del
«Corazón Inmaculado de María», tan querida de san Antonio M. Claret. Y tam ­
bién con el anejo «Colegio del Corazón de María», ahora «Colegio Claret», en el
cual han tenido un ancho campo misionero para sembrar el Evangelio en los cora­
zones juveniles de muchos barceloneses, que recuerdan con cariño ese centro edu­
cativo.
Actualm ente todo el complejo de edificios de los misioneros claretianos, de
construcción moderna, se encuentran en la parte alta del «Eixample», cerca del fi­
nal del paseo de San Juan y en la calle que lleva el nombre de nuestro santo.
La iglesia actual, recuperada de las cenizas y destrozos del 1936, se había cons­
truido con planos del conocido arquitecto Juan Martorell i Montells, que coronó
el templo con una airosa cúpula rematada por la imagen del Corazón de María. Ha
sido siempre esa iglesia un centro de espiritualidad muy frecuentado por los devo­
tos ciudadanos.
( 106)
En el interior del templo, detrás del presbiterio encontramos una acogedora ca­
pilla dedicada a san Antonio M. Claret. Y en la parte derecha del crucero, bajo el
altar de san José, se halla el sepulcro del siervo de Dios, P. Jaime Clotet i Fabrés, com­
pañero de Claret y cofundador de la congregación de misioneros, que murió en esta
Casa-Misión de Gracia el 4 de febrero de 1898.
17. LES CLARÉTAINS À BARCELONE
Au cours des années de la moitié du XIXème siècle, Gràcia était une ville ayant
une personnalité propre, séparée de Barcelone par la paix des champs et des ver­
gers, qui alim entaient les marchés, et qui la séparait du bruit des ramblas (rues pé­
riphériques).
Les missionnaires du P. Claret, en 1859, dix ans seulement après la fondation de
la Congrégation, ont établi à Gràcia une Maison-Mission, dans ce qu'on appelait
le « Convent Nou » (Nouveau Couvent). Barcelone ne s'est pas encore prolongée
vers le Tibidabo avec le « plan Cerdà ». Et dans ce lieu de paix notre saint archevê­
que retrouve ses missionnaires, à cause du prem ier chapitre général, réalisé à
Gràcia, en 1859.
On l'y retrouve, également, après que la reine Isabelle II ait reconnu le royau­
me d'Italie, et en attendant de se rendre à Rome pour consulter le Pape Pie IX. Et
tout ça malgré que les conditions de la maison en construction n'étaient guère fa ­
vorables.
On peut également ajouter que si en 1860 la fondation de Gràcia était déjà, con­
solidée, ce fut grâce à l'intérêt personnel de l'archevêque Claret manifesté par des
lettres à la baronne de Rocafort, et avec sa propre apport de 6.000 « duros » (mon­
naie en cours à cette époque-là. Un duro équivalait à 5 pessetas -unité monétai­
re). Et surtout, grâce, à l'évêque de l'époque de
Barcelone, Antoni Palau, ami et collaborateur de
Sepulcre del P. Clotet
Claret qui avait facilité le « Convent Nou », pour
en faire une « maison d'exercices et de missions »,
et où installer la première communauté clarétai-
ne à Barcelone. À partir de la Capitale les mis­
sionnaires de Claret vont se consacrer à ces mi­
nistères, si propres à leur charisme, par toute la
Catalogne.
Lors de la révolution de 1868, pour leur pro­
pre sécurité les missionnaires continuent à viv­
re en communauté clandestine en prenant soin
de l'extérieur de leur Maison-Mission et sortant
de l'édifice ce dont ils ont besoin, entrant et
sortant discrètement deux frères coadjuteurs.
Ils ont encore le vif souvenir des incendies de
( 107)
 Església, abans del 1936
couvents et des assassinats de moines lors des révolutions de 1835 et 1839. Lors de established a mission house
la ré vo lu tio n de 1868, à la Selva del Cam p, m eurt le p rem ier m artyr de la in Gràcia. On his return from
Congrégation, le P. Francesc Crusats. Cuba, the archbishop-foun-
Restauré la présence des missionnaires à Gràcia, après l'exil forcé en France de der and confessor to the ro­
la plupart à cause de la révolution de 1868, le « Convent Nou » récupère la vie et yal fam ily is eager to meet
la normalité d'antan. his missionary brothers. And
Il faut, donc, parler m aintenant de la présence et activité apostolique des dis­ on July 3rd, 1859, we see him
ciples de la mission du Fondateur, qui ont gardé son esprit dans la capitale de la arriving in Barcelona by sea
Principauté, malgré des révolutions populaires et persécutions et malgré les flam ­ from M adrid via Valencia.
mes qu'en 1936 consommaient l'église et la maison. Mais présentement depuis He comes to jo in them in
«l'Eixample» moderne de la nouvelle Barcelone. their general chapter, which
Les missionnaires Fils du Cœur Immaculé de Marie, font honneur à leur nom, ils they celebrate in the «city
ont toujours été au service de la communauté chrétienne qui remplit le grand tem­ of the saints». It is also an
ple, sanctuaire tout d'abord et aujourd'hui paroisse, dédié au vocable marial du excuse to preach the sermon
«Cœur Immaculé de Marie», si apprécié et propagé par saint Antoine M. Claret. Et for the feast of the ever-po-
avec l'adjoint « Collège du Cœur de Marie », aujourd'hui « Collège Claret », ont eu pular St. Miquel dels Sants
un champ missionnaire pour semer l'Évangile de la Bonne Nouvelle dans le cœur in Vic.
des enfants et jeunes barcelonais, outre les autres ministères ordinaires. He w ill come back to the
L'église, tout comme le reste d'édifices de la résidence missionnaire, maison mission house in Gràcia to
d'exercices et collège, au p aravant n 'é ta ien t que des champs et des vergers. preside over tw o more ge­
A u jo u rd 'h u i, et avec une construction m oderne, on les retrouve en haut de neral chapters of his missio­
« l'Eixample », près de la fin de la promenade de St. Joan, et sur la rue qui porte n a rie s in 1862 and 1864.
le nom de notre saint. Referring to these chapters,
On avait mis la première pierre de l'église actuelle, le 7 avril, 1904, d'après les he declares,
plans de l'architecte Joan Martorell i Montells. Récupéré des cendres et des ruines
«I consider with much
de 1936, elle fut consacrée solennellement le 17 octobre, 1941. Le temple est cou­
hope for the future»
ronné par une grande coupole avec l'image du Cœur de Marie. Il a toujours été un
(Personal letter of Claret).
centre de spiritualité, très fréquenté par les barcelonais.
À l'intérieur du temple, en arrière du sanctuaire, on y trouve une chapelle, dé­
diée à saint Antoine M. Claret, très fréquentée par ses dévots. Entrant à l'église, et We find him in Barcelona once again in 1865, in connection with the recogni­
continuant à droite jusqu'au transept, devant l'autel de saint Joseph, se trouve la tion of the Kingdom of Italy by Queen Isabel II. He uses a cure in the air and w a­
tombe du vénérable P. Jaume Clotet i Fabrés, compagnon de Claret et co-fondateur ters of La Plana as an excuse to alter his stay with the missionaries of Vic. The truth
de la congrégation des missionnaires, qui est mort en cette Maison-Mission de is that he is waiting on a reply from Rome to go and consult with Pope Pius IX.
Gràcia le 4 février, 1898. Extremely worried, Archbishop Claret leaves for Rome on October 25th, 1866.
He reaches the Eternal City on November 5th. A fter one month, at the pope's insis­
tence, he returns December 1st to Barcelona on his way to Madrid, to put himself
once again at the service of the royal fam ily as the pope has asked.

In the middle years of the 19th century, Gràcia was an independent village far from
Barcelona with a personality of its own in the quiet tranquillity of its gardens and
fields, which supplied the markets of the capital, far from the noise of its traffic.
In the year 1859, only ten years after the founding of the missionary congre­
gation in Vic, Fr. Claret's Missionary Sons of the Immaculate Heart of Mary have
***
We have described a primitive community of Archbishop Claret's missionaries
at Gràcia in 1859, long before Cerdà's planned expansion of Barcelona had rea­
ched Tibidabo, and how the archbishop lived there w ith them, even though the
living conditions were not very favourable w hile the house was still under cons­
truction.

( 108) ( 109)
 We can now add that this primitive foundation was consolidated in 1860 becau­
se of Claret's personal correspondence with the wife of the nobleman Rocafort, the
benefactor, and because of the archbishop's own personal contribution of 6.000 du-
ros. Thanks, too, to the bishop of that time. Dr. Antoni Palau, a friend and colla­
borator of Claret, who sponsored the «new convent» w ith everything needed to
convert it into a home for the missionaries and a retreat house for popular missions.
From here, their headquarters in Barcelona, they were able to devote themselves
to their specific apostolates throughout Catalonia.
During the revolution of 1868, the missionaries live in hiding for the personal
security of the members of the community. They look after the Mission House from
outside, with two co-adjutor brothers, coming and going, taking from the building
w hat is needed. Their memories of the revolution of 1835 and 1839 are still very
much alive. It is precisely during this revolution of 1868 that Fr. Francesc Crusats,
the first martyr of the Claretian congregation, dies in la Selva del Camp.
****
Once the presence of the missionaries in Gracia is restored after the forced exi­
18 TEMPLE DE LA SAGRADA FAMILIA
Enguany, 2007, fa 125 anys de la col·locació de la primera pedra d'aquest edi­
fici religiós, que ha esdevingut el principal monument emblemàtic del Cap i Casal
de Catalunya.
Els darrers anys de la vida del nostre sant, l'Associació Josefina, fundada el
1866 i presidida per Josep M. Bocabella i Verdaguer, ja projectava la construcció
d'un gran temple dedicat a la Sagrada Família. Impulsor efectiu de l'obra fou, en
primer lloc, el gran amic del nostre sant, senyor Josep M. Bocabella, impressor
que era, com hereu de Vda. Pla, de la Llibreria Religiosa, fundada per Claret. Ell
fou quí comprà els terrenys. I també des dels començaments, el P. Josep Manyanet
i Vives, fundador dels religiosos de la Sagrada Famílía, li feu costat amb el seu
entusiasme i col·laboració.
S'hi col·locava la prime­

Façana de ponent del temple

le of the majority of them to France, the «new convent» comes to life again and ra pedra en la festa de sant
returns to normal. Here we must recognize w ith gratitude the uninterrupted pre­ Josep del 1882, segons pro­
sence and apostolic activity of those who continued the Founder's mission, by ke­ jecte inicial de Francesc de P.
eping his missionary and Marian spirit alive in the capital of the principality in spi­ del Villar. Aquest arquitecte
te of the popular uprisings, the persecution, and the fire that destroyed both a v ia t re n u n c ià a d ir ig ir
church and house in 1936. l'obra, i n'acceptà la direc­
The Missionary Sons of the Immaculate Heart of Mary have honored her name ció el genial Antoni Gaudí,
by remaining always at the service of the Christian community that fills the large acompanyat espiritualment
church (first a shrine, now a parish) dedicated to Mary, under the title of the p er Jo se p M . B o c a b e lla .
Immaculate Heart of Mary so dear to St. Anthony Mary Claret. They do the same Gaudí modificà el projecte
in the adjacent Heart of Mary College (now Claret College), a vast missionary field prim itiu amb l'o rig in alita t
where they have labored to sow the Gospel’s seed of good news in the hearts of pròpia seva i que l'ha fet fa ­
young Barcelonans, who fondly remember this primary-secondary school. mós a tot el món, sobretot
Currently, the whole modern Claretian Missionary complex is located on Claret per les seves to rres, neta­
Street in the upper part of Eixample near the end of the Passeig de Sant Joan. ment gaudinianes.
The present church, rebuilt from the ashes of the 1936 fire, was restored ac­ M o rt G a u d í el 1926,
cording to the plans of the well-known architect Joan Martorell i Montells, who d'altres arquitectes han as­
crowned it with a spacious dome, complete w ith a statue of the Heart of Mary on sumit la direcció de l'obra se­
top. gons plànols ideats per ell,
This church is a center of spirituality that has always been very well attended amb una llarga interrupció,
by the devout citizens of the city. de 1935 a 1952, per raons
Inside the church, behind the prebyterium, we find a pleasant chapel dedica­ històriques.
ted to St. Anthony Mary Claret. And in the right transept, next to the altar of St. L'obra gaudiniana passa
Joseph, we find the tomb of the Servant of God Fr. Jaume Clotet i Fabres, a com­ d'una imaginativa interpreta­
panion of Claret and cofounder of the Congregation of Missionaries, who died in ció del gòtic, al modernisme
this mission house of Gracia on the 4th of February 1898. de la façana del Naixement i
a l'expressionisme de torres í

( 110) ( 111)
 Imatge del P. Claret a la façana
pinacles. La façana de la Passió s'ha bastit posteriorment segons dibuixos del mateix La obra gaudiniana pasa de una
Gaudí. imaginativa interpretación del gó­
Val a dir que aquest temple és l'edifici català més conegut arreu del món. I és tico, al modernismo de la fachada
un bon punt per acabar el nostre itinerari claretià per Barcelona, seguint els pas­ del Nacimiento y al expresionismo
sos de sant Antoni M. Claret, perquè aquí, en aquest monumental temple, hi té el de torres y pináculos. La fachada
nostre sant una merescuda escultura en pedra, que recorda el gran MISSIONER de la Pasión, construida últimamen­
amb la Bíblia i el seu farcellet. te, se ha realizado según dibujos
La imatge, emplaçada a la façana de ponent és obra de l'artista gironí, Domènec del mismo Gaudí.
Fita. Fa tres metres d'alçada i fou la primera escultura que es posà al temple, per Ese edificio catalán, el más co­
iniciativa de l'equip d'arquitectes de la Sagrada Família, responent a la voluntat ex­ nocido en todo el mundo, es el lu­
pressament manifestada pel mateix Antoni Gaudí, reconegut admirador de sant gar más adecuado para term inar
Antoni M. Claret, que tant va seguir a peu els carrers de la nostra ciutat comtal, BAR­ nuestro recorrido por Barcelona,
CELONA. siguiendo los pasos de san Antonio
Aquest TEMPLE, com «una flor gegant» enmig de la ciutat, és la veu missione­ M. Claret, porque aquí, en este gi­
ra que segueix anunciant amb el llenguatge universal de l'art en pedra, i en totes gantesco templo, tiene nuestro san­
les llengües, la Bona Nova de l'Evangeli, predicada per sant Antoni M. Claret, i els to una monumental y merecida es­
seus missioners claretians arreu del món. cultura en piedra, que recuerda al
gran M ISION ERO itin e ra n te de
Catalunya, Canarias y toda España,
18. EL TEMPLO DE LA SAGRADA FAMILIA con la Biblia y su hatillo.
Dicha imagen, emplazada en la
fachada de poniente, es obra del
Este año de 2007, Bicentenario del nacimiento de san Antonio M. Claret, se artista gerundense, Domènec Fita.
cumplen los 125 años de la colocación de la primera piedra de este edificio religio­ Mide tres metros de altura, y es la
so, que ha llegado a ser el principal monumento emblemático del «Cap i Casal» de primera estatua colocada en el ex­
Catalunya. terior del templo, y eso por inicia­
Durante los últimos años, en vida de nuestro santo, la «Asociación de Devotos tiva del equipo de arquitectos del
de San José», fundada en 1866 por D. José Ma Bocabella i Verdaguer, y siendo él templo de la Sagrada Familia, te­
mismo presidente, ya proyectaba la construcción de un gran templo dedicado a la niendo presente la expresa volun­
Sagrada Familia. tad de Gaudí, reconocido admirador
Uno de los impulsores efectivos de esa obra gigantesca, fue ese fiel amigo de de nuestro santo, que tanto anduvo por las calles de nuestra ciudad Condal, BAR­
Claret, José Ma Bocabella, impresor que era, como heredero de Vda. Pía, de la CELONA.
Librería Religiosa, fundada por nuestro santo. Él compró los terrenos destinados al Este maravilloso TEMPLO, como «una flor gigante» es la voz misionera que si­
grandioso tem plo. Y el P. M anyanet, fundador de los religiosos de la Sagrada gue anunciando con el lenguaje universal del arte en piedra, y en todas las lenguas,
Familia y de las misioneras de Nazaret, le apoyó con su entusiasmo y colaboración. la BUENA NUEVA del Evangelio de Jesús, predicada por san Antonio Ma Claret y sus
Se colocó la primera piedra el 19 de marzo de 1882, según proyecto inicial de misioneros claretianos, por todo el mundo.
Francisco de P. del Villar. Habiendo renunciado éste a dirigir la obra, aceptó el en­
cargo el genial arquitecto Antonio Gaudí, acompañado espiritualmente por José
Ma Bocabella. Gaudí modificó el proyecto primitivo con la originalidad que le era 18. TEMPLE DE LA SAINTE FAMILLE
propia y que le ha hecho famoso en todo el mundo, sobre todo por sus atrevidas
torres, netamente gaudinianas.
Muere Gaudí en 1926, y otros arquitectos asumen la dirección de la obra según Cette année-ci, 2007, on célèbre les 125 ans de la collocation de la première pier­
planos ideados por él. De 1935 a 1952, se produce una larga interrupción por ra­ re de cet édifice religieux, qui est devenu le principal monument emblématique de
zones históricas. la Capitale de la Catalogne.

( 112) ( 113)
I
«Antoni Gaudí, el genial arquitecte»

Au cours des dernières années de

la vie de no tre sa in t, l'A sso ciatio n
«Josefina» fondée en 1866 et présidée
par Josep M. Bocabella i Verdaguer,
avait déjà le projet de la construction
d'un grand temple dédié à la Sainte
Famille. Le premier promoteur effec­
tif de l'œuvre fut le grand ami de no­
tre saint, monsieur Josep M. Bocabella,
imprimeur, en tant qu'héritier de Vda
Pla, de la Librairie Religieuse, fondée
par Claret. Il acheta les terrains. Et dès
les d é b u ts é g a le m e n t le P. Jo se p
Manyanet i Vives, fondateur des reli­
gieux de la Sainte Famille, l'appuya par
son enthousiasme et collaboration.
On posait la première pierre le jour
de la fê te de saint Joseph en 1882,
d'après le projet initial de Francesc de
P. del V illar. Cet architecte renonça
bientôt à diriger l'œuvre et il accepta
la direction le génial Antoni Gaudi, ac­
compagné spirituellem ent par Josep
Bocabella. Gaudi modifia l'ancien pro­
jet par sa propre originalité qui l'a rendu fam eux par tout dans le monde, surtout
à cause de ses tours, nettement au style de Gaudi.
Gaudi meurt en 1926, d'autres architectes ont assumé la direction de l'œuvre
d'après les plans inventés par lui, comportant une longue interruption, de 1935 à
1952, pour des raisons historiques.
L'œuvre de Gaudi passe d'une imaginative interprétation du gothique, au mo­
dernisme de la façade de la Naissance et à l'expressionnisme des tours et pinacles.
La façade de la Passion a été construite plus tard d'après les mêmes dessins de
Gaudi.
Il faut dire que ce temple est l'édifice catalan le plus connu partout dans le
monde. Et c'est un point excellent pour finir notre itinéraire clarétain par Barcelone,
tout en suivant les pas de saint Antoine M. Claret, car ici, dans ce temple monumen­
tal notre saint a une sculpture en pierre, bien méritée, qui rappelle le grand MIS­
SIONNAIRE de Catalogne avec la Bible et son petit baluchon.
L'image placée sur la façade du couchant est l'œuvre de l'artiste de Gérone
Domènec Fita. Elle a trois mètres de hauteur et ce fut la première sculpture que l'on
a mise au temple, par initiative de l'équipe d'architectes de la Sainte Famille, en ré­
ponse à la volonté expressément manifestée par Antoine Gaudi, lui-même, admi­
rateur reconnu de saint Antoine Marie Claret qui a suivi si souvent à pied les rues
de notre ville comtale, BARCELONE.

( 114) ( 115)
 Ce TEMPLE, comme «une fleur géante» au milieu de la ville, est la voix mission­
naire qui continue d'annoncer avec le langage universel de l'art en pierre, et dans
toutes les langues, la Bonne Nouvelle de l'Évangile, prêchée par saint Antoine M.
Claret, et ses missionnaires clarétains partout dans le monde.
This year, 2007, marks the 125th year
This Catalan building, so well known throughout the world, is the most fitting
place to end our journey through Barcelona in the footsteps of St. Anthony Mary
Claret because, here in this gigantic church, our Saint has a well-deserved monu­
mental stone sculpture of himself with his bible and little bag that memorializes
the great itinerant missionary of Catalonia, the Canary Islands, and the whole of
Spain.
The statue we are talking about, set in the western facade, is the work of the
Geronine artist Domènec Fita. It is three meters high, and the first statue to be
placed on the exterior of the church on the initiative of the architectural team of
the church of the Holy Family, who had in mind the express will of Gaudí, a known
adm irer of our Saint who so often travelled the streets of our princely city of

Josep M. Bocabella, impulsor del temple

since the first stone was laid for this reli­ Barcelona.
gious ediface which has come to be the Like a gigantic living flow er speaking the language of sculpture which everyo­
most c h a ra te ris tic m o n um ent o f the ne understands, this marvellous temple is a missionary voice that continues to an­
«Head and Home» of Catalonia. nounce the good news of the Gospel of Jesus, which St. Anthony Mary Claret and
In the last years of our founder, the his Claretian Missionaries have preached throughout the world.
Society Devoted to Saint Joseph was foun­
ded in 1866 by Mr. Josep M. Bocabella i
Verdaguer who, as president, was alrea­
dy planning the construction of a great
church dedicated to the Holy Family. The
main force behind this gigantic work was
Claret's faithful friend Josep M. Bocabella
who, as heir of the widow Pla, was the
printer of the Religious Library founded by
our Saint. He bought the land destined
for the splendid sanctuary. Fr. Manyanet,
the founder of the Sons of the Holy Family
and of the Missionary Sisters of Nazareth,
also helped with his enthusiasm and sup­
port.
The fo u n d atio n stone w as laid on
March 19th, 1882 according to the initial
building plans of Francisco de P. del Villar.
Since he declined to supervise the construction, it was accepted by the architectu­
ral genius Antoni Gaudí, under the spiritual guidance of Josep M. Bocabella. Gaudí
modified the initial plan w ith the peculiar originality that has made him famous
the world over, above all with the daring towers that are purely Gaudian.
He dies in 1926 and other architects take up the direction of the work according
to the plan envisioned by Gaudí. There is a long gap in the w ork from 1935 to
1952, when it is suspended for historical reasons.
In the Nativity façade, Gaudi's art passes from an imaginative interpretation of Gothic
to modernism, and then on to expressionism in the towers and pinnacles. The Passion
façade, finished only recently, was realized according to Gaudi's own drawings.

( 116) ( 117)

ÍNDEX DELS LLOCS
1. BARCELONA, «CAP I CASAL» DE CATALUNYA
2. BARCELONA AL SEGLE XIX
3. LA LLOTJA DE MAR
4. LA FÀBRICA DELS «VIGATANS»
5. ELS COMPANYS DE LA PENSIÓ
6. ELS FAMILIARS DE BARCELONA
7. LA PLATJA DE LA «MAR VELLA»
8. ESGLÉSIA DELS SANTS JUST I PASTOR
9. L'ORATORI DE SANT FELIP NERI
10. SANTA MARIA DEL MAR
11. LA CASA ON S'HOSTATJÀ
12. EL PORT DE BARCELONA
13. SANTA MARIA DEL PI
14. LA LLIBRERIA RELIGIOSA
15. ALTRES VISITES A BARCELONA
16. CATEDRAL I PALAU EPISCOPAL
17. ELS MISSIONERS DE CLARET A BARCELONA
18. EL TEMPLE DE LA SAGRADA FAMÍLIA
ÍNDICE DE LOS LUGARES
1. BARCELONA, «CAP I CASAL» DE CATALUNYA
2. BARCELONA EN EL SIGLO XIX
3. LA LONJA DE MAR
4. LA FÁBRICA DE LOS «VIGATANS»
5. LOS COMPAÑEROS DE LA PENSIÓN
6. LOS FAMILIARES DE BARCELONA
7. LA PLAYA DE «LA MAR VELLA»
8. IGLESIA DE LOS SANTOS JUSTO Y PASTOR
9. EL ORATORIO DE SAN FELIPE NERI
10. IGLESIA DE SANTA MARÍA DEL MAR
11. LA CASA DONDE SE HOSPEDÓ
12. EL PUERTO DE BARCELONA
13. IGLESIA DE SANTA MARÍA DEL PINO
14. LA LIBRERÍA RELIGIOSA
15. OTRAS ESTANCIAS EN BARCELONA
16. CATEDRAL Y PALACIO EPISCOPAL
17. LOS MISIONEROS DE CLARET EN BARCELONA
18. EL TEMPLO DE LA SAGRADA FAMILIA
( 118)
INDEX DES LIEUX
1. BARCELONE : CAPITALE DE LA CATALOGNE
2. BARCELONE AU XIXème SIÈCLE
3. LA « LA LLOTJA » DE LA MER
4. L'USINE DES « VIGATANS »
5. LES COMPAGNONS DE PENSION
6. LA PARENTÉ DE BARCELONE
7. LA PLAGE DE LA « MAR VELLA »
8. ÉGLISE DES SAINTS JUSTE ET PASTEUR
9. L'ORATOIRE DE SAINT PHILIPPE NÉRI
10. SAINTE MARIE DE LA MER
11. LA MAISON OÙ IL LOGEA
12. LE PORT DE BARCELONE
13. SAINTE MARIE « DEL PI »
14. LA LIBRAIRIE RELIGIEUSE
15. D'AUTRES VISITES À BARCELONE
16. CATHÉDRALE ET PALAIS ÉPISCOPAL
17. LES CLARÉTAINS À BARCELONE
18. TEMPLE DE LA SAINTE FAMILLE
1. BARCELONA: THE CAPITAL OF CATALONIA
2. BARCELONA IN THE 19™ CENTURY
3. THE «LLOTJA» OF SEA
4. THE COMPANY «DELS VIGATANS»
5. HIS ROOMMATES
6. RELATIVES IN BARCELONA
7. THE OLD SEA BEACH
8. CHURCH OF THE SAINTS JUST AND PASTOR
9. THE ORATORY OF SAINT PHILIP NERI
10. SANTA MARIA DEL MAR
11. WHERE HE STAYED AS GUEST
12. THE HARBOUR OF BARCELONA
13. SANTA MARIA DEL PI
14. THE RELIGIOUS LIBRARY
15. OTHER VISITS TO BARCELONA
16. CATHEDRAL AND BISHOP'S PALACE
17. CLARET'S MISSIONARIES IN BARCELONA
18. THE HOLY FAMILY CHURCH
( 119)
 ■ \
<
fc
o a ni
QJ a
c
a»
O O
\ / CL

/
r i
’c
o

R V
c.
< \

1
ü Ü
/

O) ~
= E
o «
u-
— 03

03
Cl
LO
g> O
"03 03
> "O o» Q.
’ cj>
i/ i ,
—
03 O
+-* "ÖJ 03 O
<D a: L .
c 0J 03 HZQ . .— <u
"O
03 "O
QJ
< "O
— 03 3
tn 2 Q_
QJ LU 2 c « _QJ
.5^ 03 03 cD 03 3 “O =3 V
-t-' £ JO a ¡ E J £ Q.
br■ ZT ■ *-* 03 C E
-Q
-03 —o 03 C ,03
m O ro 03 03 03 O QJ
Li_ __I l / l U cú tn Q_ i_n —i i / i l/l Û. U U TI
o » —rsinn^rLn«x)r^oocr>o»—rsi