LA CASA DE CADAQUÉS.

La Neus Palau és una pintora que està Rubèn Mettini

cansada de viure a Barcelona. Lloga una caseta a Cadaqués, ..,
prop del mar. S'hi trasllada i hi instal-la un taller de pintura.
A la vila, la Neus coneix una model, un marxant de quadres
i un noi que toca el saxo.
La Neus et convida a assistir a la festa d'inauguració de la
nova casa. Hi trobaràs tots aquests personatges ben especials. /

LA CASA DE CADAQUES
Il·lustracions d'Alícia Gallego

Llegir en català, 11

••••
EDICIONS DE LA MAGRANA

"' Servei de Llengua Catalana

Universitat de Barcelona
 Era un dissabte del mes d'octubre. A la vila de
Cadaqués quedaven pocs turistes: alguns estrangers
que passaven el cap de setmana gaudint del sol de
tardor. La Neus Palau va pensar que era un bon
moment per trobar una caseta. Hi volia viure una
temporada llarga. Va seguir els revolts de la costa.
Era l'hora de la migdiada. El poble semblava
adormit. Es va aturar a mirar l'aparador d'una botiga
d'antiguitats tancada. Va veure un rellotge de
cucut. Li va agradar molt. Si s'hi quedava a viure,
Primera edició: de 1994
el compraria. Un capritx seu.
Caminant ran del mar, va veure un rètol de fus-
ta enganxat en una paret.
Disseny de la col·lecció: Pep Montserrat
ES LLOGA CASA
© pel text, Rubèn Mettini, 1994 ADRECEU-VOS AL CARRER
© per la didàctica, Servei de Llengua Catalana - Universitat de
DEL DR. BARTOMEUS NÚM. 36
Barcelona, 1994
© per les il·lustracions, Alícia Gallego, 1994
Drets exclusius d'aquesta edició: L'adreça que indicava el rètol no era gaire lluny.
Edicions de la Magrana, SA Hi va anar. Va picar a la porta. Va obrir una noia
Apartat de Correus 9487 - 08080 Barcelona
amb una bufanda al coll.
Imprès a Nova-Gràfik, Puigcerdà, 127 - 08019 Barcelona -Hola, què volies?
ISBN: 84-7410-755-5 -He vist el rètol. Llogueu una casa, oi?
Dipòsit legal: B. 26.448 1994
-Els meus pares no hi són ara.
s
 -Bé, almenys podries dir-me cap on cau la casa?
-va preguntar la Neus.
-És aquí a prop. Mira, aquella de la platja. -La
~~~\~~\;,~
-~
~~
s,',;_:§
~
~l
~-
®:"
~
Carrer
,,,~~~,
-~
li~
~
~
i
noia va assenyalar una casa amb un portaló poste-
rior que donava al mar.
~
-~
'~
~
Menjador l'
~'-- f Dormitori
l
~
-Sembla maca. M'agradaria veure-la. l_\~ ~ cr_¡
, ..... ~ ~
,~~~ J. '"'d ~ ~
~
-Saps què? Te l'ensenyaré jo mateixa. Passa un ~~~ ro •',
""'; ~
~
cr_¡
-~ cr_¡ ~--
momentet, que agafo les daus. l\~
\~ ro ~-"
'~;
~
~
La Neus va entrar i va fer unes quantes passes pel ~ H
~\i i
saló. La noia va escriure un missatge per als pares. ~-- ·•·'"º ºº""-'-{-;:,...".~~,-:,ò''"<"<':?_~'I
,,.__~~(,,~~~~"'"'::g ~
~
Després va buscar les daus. Abans de sortir, es va ~ ~ \
~~""\~~~~
'

-~~ i,

~
posar a tossir. ~~ ~ ~
-No em trobo gaire bé -va dir. ~ Cuina Bany ~-
-Ja ho veig. Estàs una mica afònica. Què et
passa? ll , $
/
~
~
~
-Tinc mal de coll. La mare m'ha dit: «fes ~~~~~ ~~~~~~
~
bondat, nena, i no surtis de casa». Uf, em fa nosa ~
11 ~
~
la bufanda. :;2.~"'i.
~
-T'has de preparar llet ben calenta amb una ~-
~
~:;Z
~
~
mica de conyac. És un remei boníssim per al mal de
ci§
l -i~
coll. ~ ~J
~ l
-La veritat és que ahir al vespre vam anar a un
bar amb les companyes de l'institut, faig COU 1 a
l
~
~
Celler ~
i
Figueres, saps?, i -la noia va abaixar la veu- vam ~ ~
~
estar fumant. No ho diguis a ningú, sisplau. l~ ~
-Ah, trapella! És millor que no t'hi acostumis. l il
Després et costarà deixar-ho. T'ho dic per ex-
periència. Au, anem a veure la casa. Potser acabarem
l
~
~
í~
sent veïnes. ~
~ r ~~~
• ~~~'--'--~~~,-,~~IWt////f'////_ç/,,:1//~.S--' -~

6 Platja
 La casa no era gaire gran. La noia va obrir i la hi
va ensenyar.
-Entra. Mira, aquí, a la dreta hi ha el menjador
i, a l'esquerra, el dormitori ...
-Ui, és tot molt petit.
-Aquí hi ha la cuina i, davant per davant, el
bany. Però, ara, mira això.
Per darrere d'aquelles habitacions, la noia va dur
la Neus a un celler espaiós, una mena de magatzem
que havia servit per desar una barca, estris de pesca
o de navegació. Encara hi quedaven algunes coses.
A través d'un portaló, el celler donava a la platja
del Llaner Gran.
-Vindràs a viure-hi sola?
-Sí, almenys, per ara. No se sap mai ...
-Com et dius? -va preguntar la noia.
-Neus ... Neus Palau. I tu?
-Meritxell. Què et sembla la casa?
-M'encanta aquest espai tan gran. M'anirà com
l'anell al dit.
-A què et dediques?
-Pinto. Aquest espai serà el taller. Hi exposaré
els quadres, però no vull fer-me il·lusions abans
d'hora.

9
 -Faré tots els possibles perquè el meu pare te
la llogui, però amb una condició ...
-Quina?
-Que pugui venir a posar per a un quadre.
Sempre he somiat a fer de model. Puc posar des-
pullada, no em fa cap vergonya.
-Durant molt de temps vaig fer retrats. De bona
gana pintaria nus, però ara ja fa tant temps que no
ho faig. Podria intentar-ho.
-Creus que puc servir corn a model?
-Vejam. Seu aquí.
La Meritxell va seure damunt d'una àncora
rovellada. La Neus va fer una volta contemplant la
noia. La Meritxell tenia els ulls ben negres i la pell
bruna, les pestanyes espesses li donaven una singu -
lar expressió a la mirada. Els cabells, llargs i more-
nos, els duia recollits en una trena gruixuda que li
arribava al mig de l'esquena. Tenia el cos de formes
arrodonides, plenes; amb els malucs amples, i les
cuixes ben formades. Tota ella irradiava una enor-
me vitalitat.
-Em sembla molt que sí -va dir a la fi-. Tens
un cos ideal per pintar. Deixa'm que m'instal-li aquí
i comencem el quadre.
-Què feu? -va preguntar una veu des de la
platja.
Totes dues es van quedar sorpreses i es van girar
cap al lloc d'on venïa la veu. Pel portaló obert va
entrar un home amb una barbeta molt curta, ben
retallada, i uns ulls vius.
10
-És l'Agustí -va explicar la Meritxell i va
afegir-: Papa, aquesta és la Neus.
L'Agustí i la Neus van encaixar amb energia. La
Meritxell va continuar parlant:
-Li has de llogar la casa, papa. M'ha dit que em
pintaria un retrat.
-Caram, ets pintora, tu? -va preguntar l'Agustí.
-Sí -va respondre la Meritxell per la Neus-:
Ho és, i transformarà aquest celler en una exposició
permanent de pintura.
-Aquesta xerraire t'ha dit que sóc marxant?
-va preguntar l'Agustí.
-No li ho he dit encara. Segur que podreu fer
bons negocis, però vés amb compte, Neus, el papa
és massa llest. Oi que és cert, papa? -La noia li va
estirar un pèl de la barba i li va picar l'ullet. La
Neus es va quedar callada, mirant l'Agustí, res-
ponent a tot amb un lleu moviment de cap.
-Meritxell, hauries de tornar a casa. Has de
començar a fer el dinar. La mare tornarà cap a dos
quarts de tres.
-Una cosa que odio dels dissabtes és haver de
fer el dinar.
-Au, no remuguis i vés. Fes cas al pare -va
dir la Neus.
-A més, m'agradaria poder parlar en privat amb
la Neus -va afegir l'Agustí.
La Meritxell va sortir:
-Adéu, Neus. Aviat ens tornarem a veure.
11
 vegada sols, l'Agustí va donar indicacions
precises sobre les condicions de la caseta. Van
recórrer les habitacions. No calia fer obres enlloc.
Potser una mà de pintura a les parets exteriors. La
sal marina es menja molt les façanes.
-Per quant de temps la penses llogar?
-Per ara, un any. Potser després m'hi quedaré
més temps ... , per sempre. M'agrada la vila.
-Vius a Barcelona?
-Sí, des de fa molt de temps. Necessito un lloc
més tranquil per pintar, per llegir...
-La gent de ciutat -va dir l'Agustí- creu que
un poble és el paradís. No t'ho creguis pas. Això és
força avorrit a l'hivern.
-Amb el mar tan a prop?
-Quan el veus sempre, el mar també resulta avorrit.
-Em fa l'efecte que no vols que la llogui.
-Tot al contrari. Simplement, sóc realista.
Encara no havien parlat de preus. L'Agustí li va
dir el lloguer. A la Neus li va semblar excessiu.
-Això complica les coses. Vinc a viure sola, jo.
No crec que pugui pagar tant.
-T'estic oferint una casa a la platja. Si la deixo
tancada durant l'any i la llogo els tres mesos d'estiu,
en trauré molt més. Pensa-hi, Neus.

13
 -Potser sí, hi hauré de pensar. La teva filla m'ha
fet pensar, per un moment, que em seria fàcil de
viure aquí.
La Neus va recordar el que havia dit la Meritxell:
l'Agustí era molt llest per fer negocis. La seva ima-
ginació li va fer veure un castell de sorra a la platja i
una onada que l'enderroca.va. Després d'una estona
de silenci, en què l'Agustí la va mirar fixament, va dir:
-Potser podem arribar a un acord.
-Digue'm.
-La Meritxell m'ha dit que pintaves. Tal vegada
podrem fer negocis. Em portes uns quants quadres ...
No ho sé, primer hauria de veure'ls.
-Encara he de fer-los. L'obra passada no m'a-
grada gaire. Fa temps que només «sobrevisc» amb
la pintura. No he pintat seriosament els últims anys.
Les últimes coses vàlides són de final dels 70. N ornés
sóc una retratista.
-Mira, farem una cosa. La setmana que ve em
portes alguns olis. La pintura de la dècada dels 70
torna a revaloritzar-se vint anys després. Ja veurem
si podem arribar a un acord.
La Neus es va mirar la barbeta ben retallada de
l'Agustí; va observar el seu posat assenyat i segur.
Li donava confiança. Per a ella era important que
sortís bé aquest afer de la casa. Li va donar les gràcies.
Van quedar per al dissabte següent a les cinc de la
tarda. Tornarien a trobar-se en aquella caseta.
L'Agustí va sostenir entre les seves mans, durant
uns instants, les mans de la Neus.
14
Dissabte següent, la Neus va baixar del cotxe de
línia i va retirar del maleter quatre quadres
embolicats amb cartró. No podia anar tan carregada
fins a la casa; va decidir d'agafar un taxi. En va veure
un d'aturat a prop de la riera; va obrir la porta,
sense adonar-se que era un taxi de Barcelona.
-Puc posar els quadres al darrere?
-Perdoni, però no estic de servei -va dir el
taxista-. No sóc d'aquí. A Cadaqués només faig
vacances.
-Quina llàstima! Vaig tan carregada!
-Dona, a tu et conec. Ets la Neus.
- S1.
, I tu, qm. ets.>
-El Xavier, el del pis de Sants. Tu pintaves, oi?
Te'n recordes?, jo estudiava Veterinària.
-El Xavier! Aquell que estava boig pels cavalls!
-A la fi, la Neus el va reconèixer-. Quants anys!
- I encara continuo estant boig pels cavalls. On
volies anar?
-Sí, fes-me un favor, porta'm amb el cotxe, que
arribo tard. Vaig a veure una caseta que vull llogar.
Tinc pensat de venir a viure a Cadaqués.
El Xavier va col-locar els quadres al seient del
darrere del cotxe. La Neus va pujar al davant.
15
 -Vols que entri amb tu a veure la casa?
~-L'amo és un marxant. Sembla que farem un
contracte ben singular. Me la llogarà si li agraden
els meus quadres.
-Au, vinc amb tu. Deixa'm acompanyar-te.
--No, prefereixo anar-hi sola. Ja ens trobarem
després, si vols.
-D'acord. Quedem al bar Marítim a les set del
vespre.
-És aquesta -va dir la Neus-. Atura't!
-Quina caseta més maca! Vindré a viure amb
tu.
-Sí, creu-t'ho. -La Neus va riure-. Ajuda'm
a baixar els quadres.
16
L'Agustí l'esperava assegut en una gandula, vestit
amb un xandall gruixut. Prenia el sol; els ulls coberts
amb unes ulleres negres. La Neus va pensar que
tenia l'aspecte de l'home de negocis que fa esport
els caps de setmana. Sentia una feblesa especial per
aquesta mena d'homes, amb una vida tan diferent
de seva.
-T'estava esperant. Arribes tard. Mitja hora tard.
-L'Agustí va assenyalar el seu rellotge.
La Neus es va sentir com una nena davant el pare
i es va justificar.
-L'autocar ha arribat amb retard.
-No té importància-va dir somrient-. Prenia
el sol. Véns carregada, veig.
-Vols veure els quadres?
-Vejam aquestes obres d'art -va ironitzar.
Van entrar al celler. La Neus va desembolicar
els quadres, nerviosa. Li semblava que era un exa-
men. L'Agustí els va observar detingudament,
sense cap expressió a la cara, sense dir res.
-Bé, què et semblen? -va preguntar ella.
-La veritat: no és cap pintura extraordinària.
-Això vol dir que puc dir adéu a la casa?
17
 -Els quadres potser no, però trobo que la pin-
tora sí que és una persona extraordinària.
-Va, no bromegis, que m'hi va molt. Durant la
setmana m'he creat moltes expectatives amb aquesta
casa.
-No et faré patir més. Si no et llogués la casa, la
meva filla no m'ho perdonaria. Li has caigut molt
bé.
-Me n'alegro.
-Al seu pare també ... Ja arreglarem la qüestió
del lloguer i signarem el contracte.
-T'ho agraeixo tant!
-L'àncora aquesta, el llum d'oli, les cordes:
tot això era dels altres llogaters. Pots llençar-ho. A
mi no em fa cap servei.
-Potser aquestes coses seran elements decoratius
de la nova casa. Puc deixar els quadres aquí? No em
veig amb cor de tornar a Barcelona amb tant de
pes.
---Com et vagi millor. Ara, la casa és teva.
L'Agustí va agafar la mà de la Neus, hi va posar
les claus i la va tancar, dient:
-~Són teves. Què més puc fer per tu?
--Per ara, res més. Gràcies, de debò.
18
A les set era gairebé de nit i s'encenien els llums de
la costa. Al Marítim, la gent es refugiava del fred a les
taules de dins. A la terrassa, en una taula arraconada a
la barana, prop del mar, el Xavier esperava amb un
llibre a les mans. Feia mitja hora que esperava. Li
agradava arribar abans a les cites pel plaer d'esperar.
La Neus va acostar-s'hi de molt bon humor.
-Ja tinc la casa. Ara començaré una nova vida.
-Només et falta afegir: «em sento una dona
diferent» per fer un espot publicitari.
-Envejós! Estic realment contenta, fins i tot diria
que sóc feliç.
-Vols fer-me dentetes. Jo ja fa temps que tinc
ganes de marxar de Barcelona i no ho faig mai.
-No t'hi has de pensar gaire. Ho has de fer, i prou.
-És fàcil de dir. A aquesta edat, els canvis
radicals ...
-Quina pila d'anys des que ens vam conèixer
-va dir la Neus.
-Hi va passar tanta gent, per aquell pis de
Sants ... Escoltàvem sempre les cassets de la Maria
del Mar2 i del Llach3 • Ens posàvem a fer macarrons
a les tres de la matinada. Te'n recordes?
-No gaire. Sempre he preferit oblidar el passat
-va dir la Neus, de sobte, trista.
19
 -J o em vaig casar amb la Iolanda -va explicar
el Xavier-. Vam estar molt poc temps junts. Érem
massa progres< per formar una família. Al cap de dos
anys, ens vam separar. Tu no hi vas estar gaire temps,
en aquella casa. Vas arribar l'estiu del 78 ...
-Tens una memòria infal·lible, trobo.
-Ui, sí. Hi vas estar uns quants mesos i, després,
vas marxar. La Iolanda em va dir que te n'havies
anat a l'Índia amb un home casat.
-Ah! -va sospirar la Neus-. Els homes casats!
Sempre hi ensopego. Quina creu! Més val no par-
lar-ne.
-Ara que estàs a punt de començar una nova
vida, en podries escollir un de separat. Com jo, sense
anar més lluny.
-Xavier, que ja no tenim vint-i-dos anys. Som
persones madures.
-La veritat és que no sé què és la maduresa. Con-
tinuo tenint els mateixos ideals que en aquella època.
-Beneït siguis.
-Beneit, voldràs dir.
-Parlant d'una altra cosa. He de fer la mudança.
Saps d'algú que tingui una furgoneta?
-El meu pare. La hi demanaré i t'ajudaré jo
mateix. Per això són els amics: per donar un cop
de mà quan cal.
-Ets la persona més bona del món -va dir la
Neus en un rampell d'alegria.
-Gràcies, Neus. De tant en tant, va bé que algú
em digui aquestes coses.
20
Una setmana més tard, la Neus va anar a arre-
glar la nova casa. El Xavier la va ajudar. Van pintar
de blanc les parets interiors i van emblanquinar
amb calç la façana. El Xavier li va recomanar un
verd setinat resistent a la humitat per al portaló
que donava al mar. La caseta va adquirir un aire de-
liciós. Pocs dies després, junts, van fer la mudança.
Van carregar els pocs mobles i les moltes caixes de
la Neus a la furgoneta. Ho van dur tot a Cadaqués.
La Neus es va comprar el rellotge de cucut que
havia vist a la casa d'antiguitats el primer dia. Tal
com havia dit a l'Agustí, el llum d'oli, les cordes i
l'àncora van decorar el celler, donant un ambient
mariner al nou taller de pintura.
Acabada la feina, el Xavier va tornar a Barcelona
amb la furgoneta. La Neus es va instal·lar a la casa i
hi va donar els últims retocs, disposada a posar-se a
pintar. La Meritxell va anar a visitar-la una tarda.
-La casa sembla una altra. Mai l'havia vista tan
bonica!
- I el taller, com el trobes?
La Meritxell es va posar la mà al clatell, amb el
braç alçat, tal com fan les models i va dir:
-Estic impacient per posar.
21
 -Mira, he comprat teles i bastidors. Quan
vulguis, podem començar.
-Ara mateix, doncs.
La noia va començar a despullar-se, mentre la
Neus col·locava coixins damunt d'un llit plegable,
amb un matalàs i un cobrellit vell. La Meritxell es
va estirar sobre els coixins i la Neus li va cobrir el
cos amb un vel. Feia l'efecte de ser una nereida5
sorgint de les aigües velada pel vapor de l'onada.
Quan ho va tenir tot enllestit, va començar la feina.
-Queda't així. No et moguis.
-No em diguis «no et moguis» que tinc picor a
tot el cos.
-Aquest és el problema principal quan fas de
model: la immobilitat. Has de pensar en una altra
cosa. Com si haguessis deixat el cos oblidat damunt
dels coixins i te n'haguessis anat a passejar.
-Potser és millor que parli.
-Calla i estigue't quieta.
A la Neus li produïa un enorme plaer tornar a
traçar les línies arrodonides d'un cos damunt la tela.
Era un plaer que havia oblidat. Amb el carbonet,
perfilava la cuixa, dibuixava l'oval de la cara,
ombrejava la cabellera, que la Meritxell havia deixat
caure damunt les espatlles. La nereida naixia de les
seves mans.
Al cap d'una hora, la Meritxell va dir:
-M'he quedat adormida amb els ulls oberts.
Que és estrany!
-Per avui ja n'hi ha prou.

22
 -Deixa'm veure el que has fet. Ai, no puc cami-
nar! Sento un formigueig a les cames.
-És d'estar tanta estona quieta -va explicar la
Neus.
La noia es va cobrir el cos amb el vel. El teixit es
va arrapar a la suor del pit i l'esquena. Va caminar
fins al cavallet.
-Aquesta sóc jo? -va preguntar.
-És només un esbós. La cara és una rodona,
per ara. Demà hi tornarem. Vesteix-te.
24
Aquella nit, la Neus es va sentir contenta, gairebé
feliç. La frase que havia dit al Xavier «començo una
nova vida», d'una forma senzilla s'anava fent certa.
Es va posar una samarreta que, temps enrere, havia
tenyit de colors i on hi havia escrit el seu nom. Va
sortir a caminar seguint la línia de la costa. Estava
satisfeta amb el dibuix de la tarda. El temps que
havia «perdut» fent retrats no havia estat en va.
Havia adquirit tècnica i ara se n'adonava. Es trobava
en pau amb si mateixa, sobretot, perquè no vivia
confuses històries afectives. No hi havia cap home a
la vista que li fes perdre el cap.
Es va allunyar passejant per la foscor fins a Caials.
Allà, sota una morera, li va semblar distingir una
ombra que es movia. De més a prop, va sentir com
uns sospirs profunds o uns gemecs. Al voltant no
hi havia ni una ànima.
Es tractava d'un cos que es bellugava estirat a
terra. S'hi va acostar i es va agenollar. Era un jove
vestit amb texans, caçadora de cuiro i botes.
Mormolava paraules en veu molt baixa. La Neus
va apropar-hi l'orella.
-Ajuda'm -va dir el noi-. No em deixis aquí,
sisplau.
25
 -Què et passa? -va preguntar la Neus. -El duus escrit a la samarreta.
-Tinc fred. -Que sóc bleda! Què volies?
Va passar una mà pel coll del noi i va fer un esforç -A butxaca de la caçadora hi ha una capseta,
per incorporar-lo. Era un pes mort. porta-me-la.
-Espera'm un moment. Ara torno. -Fa mitja hora estaves quasi inconscient i ja vols
La Neus va anar fins a la cabina telefònica més tornar-hi?
pròxima. Va trucar a un taxi. Va deixar les indicacions -Sigues bona noia. Així podré dormir bé. Demà
d'on es trobava i va tornar al costat del cos per hauré d'anar a buscar la moto. Ha quedat a Caials.
abraçar-lo, donar-li escalfor. Al cap d'un moment Al cap de poc, el Xesco dormia com una soca.
va arribar el taxi. El taxista i ella van entrar el cos al La Neus va posar un matalàs al costat del llit i va
cotxe. dormir a terra.
-Vol portar-lo a un metge d'urgències?
-Sí. .. no -va dubtar la Neus-; val més que el
porti a casa - i va donar la seva adreça.
Poc després, tots dos van portar el noi al dor-
mitori i el van deixar estirat al llit. El taxista va co-
brar l'import del viatge i va marxar. La Neus va
tapar el noi amb mantes gruixudes i va anar a la
cuina a fer cafè.
-Té. T'anirà bé.
El noi va obrir els ulls i va dir en veu baixa:
-Em trobo una mica més bé. Gràcies.
-Què t'has ficat al cos per estar així?
Ell semblava reanimat.
-El Xesco es pren tot el que troba. És així, què
hi podem fer? -va dir.
-M'has ben espantat! Pren-te aquest cafè i,
després, dorm.
-Fes-me un favor, Neus.
-Com saps el meu nom? Em coneixies?

26 27
 La Meritxell va anar a veure-la l'endemà, després
de dinar. Estava entusiasmada amb el projecte del
quadre i volia continuar-lo. El Xesco encara dormia
profundament. Quan la noia va arribar, la Neus feia
estona que es mirava la tela, feia el retoc d'una
ombra o corregia algunes línies.
-Em poso com ahir?
-Sí, exactament igual -va dir la Neus-. Té,
els coixins.
-He portat unes cassets. Les puc posar? Si sento
música, serà més fàcil.
-Sí, sí. L'aparell és al prestatge de baix.
La música es va escampar pel taller. La noia, des-
prés de despullar-se, va adoptar la mateixa posició
del dia anterior. Ja no li costava tant mantenir-se
immòbil.
Malgrat que no havia dormit bé, la Neus se sentia
energia per continuar el dibuix. Va fer traços
ràpids. A l'oval de la cara van aparèixer els trets de
Meritxell. El cos guanyava volum.
U na hora després, el Xesco es va despertar molt
animat. Es va dutxar i es va vestir. Va buscar a la ne-
vera alguna cosa per menjar. Les dues dones con-

29
centrades en la feina i amb la música forta, no el -Mira no En començaré
van sentir. un altre.
De cop i volta, el Xesco va entrar al taller. - I d'aquest, què en faràs?
-Com és que entres així? Estic treballant! -va -L'estriparé ara mateix.
exclamar la Neus empipada. -Me'l regales? El penjaré a la meva habitació.
-No et posis així, Neus. Només venia a salu- Només hi falta una cosa.
dar-vos. -Quina?
-Qui és aquest noi? -va preguntar la Meritxell. -La teva signatura. Me la fas? -La Neus va
-Un amic, però no m'esperava ... -La Neus no posar seu nom i cognom amb trets oberts, nítids,
va acabar la frase. una signatura que la identificava-. És molt dara.
-Caram, quin cos més maco ... per pintar. No et podrien falsificar mai un quadre.
El Xesco es va acostar a la Meritxell i li va passar -Ningú pot tenir interès a falsificar un quadre
dos dits pels pits. La noia va riure nerviosa. Fora de meu.
si, la Neus va fer una línia gruixuda, que va travessar La Meritxell es va posar el quadre sota el braç, va
el dibuix de dalt a baix, i va deixar el carbonet. un petó a la Neus i va anar fins al portaló.
-Xesco, vull que te'n vagis, ara mateix. -Gràcies, Neus. Ets meravellosa.
-D'acord, d'acord. Adéu, maca -va dir a la -No diguis beneiteries.
Meritxell, que va tornar a riure.
El Xesco va agafar la caçadora i va sortir pel
portaló.
-El dibuix s'ha fet malbé. Avui no podrem con-
tinuar.
-Per què t'has posat així, Neus?
-És un poca-vergonya. Mira que venir a tocar-te.
-Jo el trobo molt simpàtic, el Xesco. No sé per
què t'ho prens tan a la valenta.
Mentre es vestia, la Meritxell va contemplar el
dibuix.
-Ara sí que s'assembla a mi. Té la meva cara.
T'està quedant preciós.

30 31
 -T'he portat el rebut del lloguer. Ja me'l pagaràs
quan pugms.
-A partir del mes que ve, ho farem a través del
banc.
-Em negaràs la possibilitat de visitar-te? -va
l'Agustí-, de trobar-nos tots dos sols?
-Sí, vull evitar de trobar-me tota sola amb tu.
-Per què? Et faig por?
La Neus es va mantenir en silenci. L'Agustí la va
portar fins al llit plegable, cobert de coixins. La va
fer seure i va seure a prop d'ella, passant-li el braç
per les espatlles.
-Així, al teu costat, et faig por encara?
-Ahir, en aquest lloc, hi havia la teva filla. Posava
per a m1.
-No tinc problemes morals d'aquest tipus-va
afirmar l'Agustí.
-Doncs, jo sí.
-Això és fals. És evident que t'agraden els homes
casats, com jo. T'ho llegeixo a la cara.
-Tal com ho dius, sembla una maledicció.
-El plaer de les coses prohibides -va aclarir
l'Agustí-. Com la dona grassa que passa davant
d'una pastisseria i no pot evitar de menjar-se un pastís.

33
 -Va, deixa'm -va dir la Neus, poc convençuda.
Ell li va agafar la cara i li va fer un petó.
-Veus com ja no tens por?
L'Agustí la va estirar damunt dels coixins. La
Neus es preguntava si el que ell havia dit era cert.
No podia negar que se sentia molt atreta per
l'Agustí. Era possible que això se li notés a la cara.
Va deixar el cos abandonat a les mans hàbils d'ell.
Va tancar els ulls. Una estona després, s'hi va abraçar
amb força i va començar a sentir que el plaer
l'envaïa.
L'Agustí es va aixecar de pressa.
-Queda't una mica aquí amb m1 -va
mormolar la Neus.
-Aquestes coses no es poden demanar als homes
casats. No et ve de nou, oi? -Amb una certa ironia,
va afegir-: La família m'espera.
Es va arreglar la roba. Abans de sortir, va dir:
-Ja ens tornarem a veure. Tant com vulguis,
Neus. Visc a prop; et vindré a veure sempre. Adéu.
La Neus es va tapar el cos amb el vel que la
Meritxell feia servir per al quadre. Es va sentir sola.
Va pensar que la pau havia durat poc. J a tornava a
ficar-se en embolics. Era inevitable. Es va fer de
nit. La tramuntana va començar a bufar.
34
Tenia ganes d'organitzar una festa d'inauguració.
Ja tenia la casa muntada i, també, el taller. Només
calia penjar alguns quadres i trucar a alguns amics.
Molt animada, la Neus es va posar a dissenyar la
targeta d'invitació. Va provar diversos models.
«La Neus et convida a una festa d'inauguració
de la seva nova caseta de Cadaqués.»
«Vols descobrir la nova sala d'exposicions de la
famosa Neus Palau?
Vine, doncs, a la festa.»
«Et convido a una gran festa d'inauguració, ran
del mar, a Cadaqués.»
Cap la convencia. Va sorgir un altre problema
amb la imatge que volia dibuixar a la invitació. En
va provar unes quantes. A la fi, en va triar una d'una
dona que saludava des d'una barca. El text va que-
dar així:
«Faig una petita reunió d'inauguració de la nova
casa.
Serà l'u de novembre. Hi haurà castanyes ... i
panellets.
M'agradaria que vinguessis a la Nit de Walpurgis.
Hi estàs convidat,
Neus».
35
 Mentre estava entretinguda amb la feina, la va
anar a veure el Xesco.
-Ei, hola.
-Ja tornes a aparèixer?
-Som amics o no sorn amics?
-No ho tinc clar. No crec que et mereixis la
meva amistat -va dir la Neus.
-Què estàs fent? -va preguntar ell i li va agafar
la targeta.
-Dóna'm això, Xesco.
-Una festa d'inauguració; i hi estic convidat! ~ rl'-1"- ~

-Qui t'ho ha dit, això? ~ •MJV

✓
~
-Ho acabo de llegir. Aquí hi diu: «m'agradaria ~J),( ~ V 5 , y ~ ~ , ~

convidat». ~~
-Prens confiança massa ràpid, tu. Mira, deixaré /
• ~?~ ...
que vinguessis a la Nit de Walpurgis. Hi estàs fY:_vQJY e""'~ 0"" • • - ~
~»-'.
·'>< ¿,..., ~'
clares algunes coses. Si sóc aquí, amb una altra perso- . ~ \
na, treballant, pintant o xerrant, no hi has de venir.
0Y~ " ' ~ ~ /rf'
- A la nena aquesta la tinc molt vista. Està boja fY ~
~'J

per mi! Davant teu, va dissimular, però quan passo

amb la moto pel poble, no em treu els ulls de sobre.
-Mira, això són qüestions teves ... o vostres. Si
vols venir-me a veure, primer has de trucar. No te
n'oblidis, eh? Té, el meu número de telèfon.
La Neus l'hi va apuntar en una de les targetes.
-Ja li trucaré, senyora Neus. -El Xesco se'n
reia-. Només volia dir-te que dissabte que ve
toquem a L'Hostal. Tenim un grup de jazz amb ·
dos amics. M'agradaria que hi vinguessis, com diu
la teva invitació.

36
 -Ja m'ho pensaré.
-Va, sigues bona noia. No t'obligaré pas a
prendre droga.
-Dissabte em ve a veure un amic de Barcelona.
Potser vindrem junts. Ara vés, Xesco, que vull fer
les invitacions i enviar-les al més aviat possible. El Xavier va pujar a Cadaqués dissabte, pel pont6
de Tots Sants7 • La Neus l'havia convidat a la festa
de dilluns i ell es va oferir a ajudar-la.
Aquella nit, van anar junts a L'Hostal. Malgrat
la tardor, la vila s'havia omplert de turistes que
aprofitaven per fer unes curtes vacances.
La Neus i el Xavier van ocupar una taula baixa,
no gaire lluny de l'escenari que encara era buit.
-Has convidat molta gent a la festa?
-No gaire. Alguns nous amics d'aquí. Uns
quants de Barcelona, però no crec que vinguin.
-Farem panellets?
-No. Els he encarregat en una pastisseria.
També he encarregat taps 8 , que són una especialitat
d'aquí. Dilluns hem de passar a buscar-los. No te
n'oblidis. Jo tinc tantes coses al cap!
-No me'n descuidaré pas.
-Mira, el meu amic.
El Xesco anava cap a la taula amb dos nois més.
-Quina fila fa! Vaig al lavabo. Et deixo sola amb
ell.
-Hola, Neus.
-Hola.
-Volia presentar-te els meus amics. El Lolo, és
el bateria, i el Pilós, el guitarra.

38 39
 El primer era un noi baixet i gros, de pell molt -La Neus! -va exclamar el Francesco-. És
blanca i mans rabassudes. El Pilós, en canvi, era pintora. La vaig conèixer fa uns quants mesos.
prim com un secall, tenia les cames llargues, el -Doncs, vine. Inaugura la casa.
rostre cadavèric i una cabellera molt arrissada que -Perdona'm, Xavier, però no puc. Demà al matí
triplicava les dimensions del seu cap. arriba. la meva xicota.
-Ei, hola -va dir la Neus als amics. -Vine a la festa amb ella.
-Jo toco el saxo. -El Xesco es va dirigir als -Val més que no. L'Elisabet, la meva xicota, va
dos amics-: Aquesta és la dona que em va salvar conèixer la Neus fa molts anys ... Bé, em sembla que
la vida aquella nit a Caials. -Després, va dir a la no hi ha bona relació entre elles dues.
Neus-: Vindran tots dos amb mi a la festa de -Em sap greu.
dilluns a casa teva. Cap problema, oi? Ara anem a -Ara estic molt bé amb ella. La cosa marxa. No
preparar-nos. voldria que en un no res ... Tu ja m'entens.
En sortir del lavabo, el Xavier es va quedar -Algun dia m'explicaràs aquesta història. Ara
recolzat al taulell. Entre la gentada jove va descobrir està a punt de començar el concert.
una cara coneguda. -Adéu, Xavier. Ja ens tornarem a veure.
-A tu et tinc vist, segur.
-De Barcelona, potser -va dir el noi-. No
me'n recordo.
-Tu ets italià. Jo sóc el taxista veterinari.
--Ah, sí! Ara hi caic.
-No m'oblido mai dels meus clients. Et dius
Francesco i, aquell dia, vam perseguir un Bugatti
per la Barceloneta.
-Home, quina memòria!
-Què hi fas, a Cadaqués?
-He vingut a passar el pont. Hi vinc sovint.
M'agrada tant aquest lloc!
-Estàs sol? - I sense que el Francesco pogués
respondre, va afegir-: Dilluns fem una castanyada
a casa d'una amiga. Mira, és la d'aquella taula.

40 41
 -Posem la taula al mig o arrambada a la paret?
-Arrambada i traiem les cadires, així queda més
espai lliure. Posarem les copes i tot el menjar a la
taula. La gent ja s'anirà servint.
La Neus i el Xavier preparaven la casa per a la
festa de la nit.
-A la una haurem d'anar al poble a buscar els
panellets i els taps, te'n recordaves?
~
J';
-Sí, Xavier. També carregarem la beguda.
-Parlant d'una altra cosa. T'he de dir que el
-(~

J Xesco aquest no m'agrada gens.

-Va, no siguis desconfiat. Viu d'una manera una
mica «singular», però és un bon noi.
-Tu ets massa confiada, Neus. Després, t'acabes
ficant en uns embolics.
-Sí, potser tens raó, però no puc evitar-ho. És
la meva manera de ser. Jo també sóc «singular».
Ah, hem d'anar a buscar un feix de palla.
- I això, per a què serveix?
-Per fer una foguera. La típica foguera de Tots
Sants que porta sort als vius.
-Tens unes coses, Neus. Sí, ets realment molt
«singular», i molt maca. Per això m'agrades.
-Sí, ja pots comptar.

43
,✓

,,, -Nosaltres dos ens entenem bé, oi?

:. La Neus li va posar un dit als llavis.
~"'::: -No diguis res més, Xavier. Anem al poble.

i
s,¡

A la tarda, el Xavier havia ajudat la Neus a penjar

~ els quadres. El taller semblava una exposició i la
( festa, un vernissatge. Els convidats van anar arribant
a partir de les deu. Amb un cotxe hi van arribar tres
-~
~
amics de Barcelona. També hi havia alguns coneguts
.J,
de Cadaqués. L'Agustí va anar-hi amb la Pilar, la
r seva dona, i amb la Meritxell. La Pilar va recórrer el
nou taller, mirant els objectes de decoració que hi
/
havia posat la Neus.
( -M'agrada corn l'has decorat. Aquesta casa
estava tan abandonada! Ara torna a tenir vida.
-La Neus té molt bon gust -va fer l'Agustí.
La Neus es va posar vermella. Afortunadament,
)\ la Meritxell va dir:
-Neus, digue-li a la mare que sóc molt bona model.
:1 -Sí, Pilar, la teva filla és magnífica.
~ -M'agraden els teus quadres -va observar la
Meritxell-. Espero que el meu quedi tan bé com
"
aquests.
El Xavier va passar amb una safata oferint als
convidats vi blanc i daus de pernil.
-Agafeu-ne una copeta -va dir.
-El vi blanc no va bé amb el pernil -va asse-
gurar l'Agustí.
44 45
7
 -Un caprici de la Neus -va respondre el Xavier.
-No hi estic gens d'acord. No és un caprici meu.
El vi blanc forma part de la tradició de Tots Sants.
-També m'ha fet carregar amb un feix de palla.
-Un feix de palla? -La Pilar es va quedar des-
concertada.
-N o diguis res, Xavier. És una sorpresa per a la
mitjanit.
La Neus va mormolar a l'orella del Xavier que
anés preparant la foguera de palla damunt dels
còdols de la platja.
Poc abans de les dotze va arribar el Xesco amb el
Lolo i el Pilós. La Neus anava traient del forn de la
cuina castanyes torrades i moniatos calents, els
posava en paperines i els repartia entre els convidats.
-Voleu castanyes? -va preguntar a la colla del
Xesco.
-N o -va respondre el Xesco-. Preferim
començar pels formatges i els patés.
Les campanes de l'església feia estona que
repicaven. La gent va formar una rotllana al voltant '
de la foguera. El Xavier la va encendre. La Neus va
dir unes paraules, tot i que el fum de la foguera,
atret pel vent, la feia tossir:
«En aquest dia de Tots Sants celebro la inau-
guració de la meva nova casa que, a partir d'ara,
podeu considerar vostra. El fum de la foguera
afavoreix el camí de les ànimes cap al cel, però també _,
porta fortuna i abundor als vius. Que tots vosaltres, ? ;~:;.;

i també jo, siguem afortunats». >;

~ -/~.

~;-
_,,//:; . - -
 La gent va aplaudir... i va tossir. La Meritxell va
iniciar un petit discurs:
-Jo li desitjo molta sort a la Neus. I que el
quadre que estem fent juntes es pugui vendre, així
em faré famosa.
-He de dir-vos a tots que, en la Meritxell, he
descobert una magnífica model.
-N'estic orgullosa! -va exclamar la Pilar.
L'Agustí també va parlar:
-Per confirmar que aquesta foguera porta sort,
t'he de dir, Neus, que he venut un dels teus quadres.
Dimecres vindré a veure't per passar comptes.
Contenta, la Neus va estar a punt de fer un
petó a l'Agustí, però en notar que la Pilar els
observava, només li va estrènyer les mans en senyal
d'agraïment.
Brillava una lluna tan dara que es podien veure
nítides les ombres de tots. Les campanes conti-
nuaven tocant. Els convidats es van anar allunyant
de la foguera. El Xesco i els amics s'havien quedat
sols al taller, menjant canapès i entrepans, patés i
formatges. La Meritxell s'hi va acostar i es va servir
un got de taronjada.
-Tanca els ulls-li va dir el Xesco, amagant una
cosa a la mà.
-Què és? -va preguntar la Meritxell.
-Tu tanca els ulls i obre la boca. -La noia li va
fer cas; el Xesco li va posar un panellet de coco a la
boca i va afegir-: Quina boqueta més maca.
-Ummm, és molt bo. Té un gust exquisit. -La
48
Meritxell va mastegar la massa tendra amb delit,
després va tornar a obrir els ulls-. Les noies de
l'institut diuen que ets un fatxenda. Passes amb la
moto i no mires ningú.
-Això no és cert.
-Sí, ets més simpàtic del que em pensava.
-A tu et podria portar amb moto. T'agradaria
fer-hi un volt, un dia d'aquests?
- I tant! -La noia estava encantada-. Dimecres
no tinc classes a la tarda. Què et sembla?
-D'acord. Quedem a les sis, a la sortida del
poble, perquè la gent no ho sàpiga. No diguis res
als pares, ni a ningú. Que sigui un secret entre tots
dos.
-A la parada de la Sarfa9, d'acord, Xesco?
-Et portaré a Roses.
La festa va durar fins a la matinada. Els últims
van marxar quan el sol ja il·luminava amb claredat
les barques de pesca ancorades al mar. La Neus no
va voler posar-se a endreçar. Es va ficar al llit feliç
que tot hagués anat tan bé.
49
 Dimecres a la tarda, quan la Neus intentava
desembussar l'aigüera, el Xesco va aparèixer per casa
seva.
-Ecs, quina pudor que fa la cuina.
-Xesco, saps desembussar això?
-La canonades d'aquestes cases velles són un
desastre. Deixa'm, ja ho faré jo.
-T'ho agraeixo. Jo no me'n surto.
El Xesco es va posar a la feina. Va passar un filferro
pel forat de l'aigüera i el va enfonsar a la canonada.
-Tinc molt bones mans, jo -va fer ell.
-Però avui et tremolen, les mans. Xesco, què
et passa?
-Sempre em tremolen les mans.
-Sí, sempre que no prens droga. Anant amb
moto, ets un perill!
-Sí, mama, què més?
-Francament, no m'hauria agradat tenir-te com
a fill. A vegades, penso que és una sort haver-me
quedat soltera.
-En el fons, ets una moralista. Vés-te'n al taller
i deixa'm que arregli aquesta aigüera.
-Podries pensar a deixar la droga ... , aquesta
mena de vida, Xesco.

51
 -Au, vés, mareta, ja et passaré la factura. Ja saps
que tinc uns vicis cars.
-Si és així, deixa-ho. Cridaré el lampista.
-Au, va.
-Tanco la porta, si no el taller s'omplirà d'a-
questa pudor.
Mitja hora més tard, pel portaló, va entrar
l'Agustí.
-No t'esperava -li va dir la Neus.
-El dia de Tots Sants et vaig dir que vindria
dimecres. Acostumo a complir les meves promeses.
Com estàs?
-Força bé. -Però l'Agustí la notava intran-
quil-la.
-Ara estaràs contenta. Vaig vendre el teu oli
Nenúfars a Festany. Podries continuar fent coses així.
Sempre hi ha gent que compra pintura impres-
sionista.
-Ja ho tinc molt superat. No m'hi veig amb
cor. Diguem-ne que estic en una altra línia.
-Tu mateixa. Aquí tens els diners. -L'Agustí
li va donar un feix de bitllets-. He pensat que
preferiries efectiu en lloc d'un xec.
-Ja m'està bé així. -La Neus va desar els diners
al calaix de la taula.
-Ho veus? Els nostres negocis rutllen. No
t'agradaria fer alguna falsificació?
-Ui, Agustí, no m'emboliquis. Si em puc
guanyar la vida honestament, ho prefereixo.
-Pobra però honrada. -L'Agustí la va abraçar
52
53
per darrere i li va fer un petó al clatell-. Ja no hi ha
gent com tu.
-Ai, deixa'm, Agustí.
- I ara, què tens, dona? Per què no ho vols? Que
hi ha algú?
-Hi ha el Xesco, a la cuina.
-Què fa? -L'aigüera ja està arreglada. Necessites alguna
-Desembussa l'aigüera. Res més. altra reparació?
-No cal que et justifiquis. Sé que no t'agraden -Gràcies, Xesco. No necessito res més.
els nois joves. -Si ets una bona noia, m 'has de donar una
-Ja parlarem un altre moment, què et sembla? retribució «simbòlica».
La Neus el va acompanyar fins al portaló i el va La Neus va notar que la tremolor del Xesco havia
abraçar amb força. anat creixent. El veia amb un estrany neguit,
L'Agustí va sortir. nerviós. Va agafar un bitllet del portamonedes i l'hi
va donar.
-Té. En tens prou?
-Que n'ets de garrepa. Mil peles. He dit una
retribució simbòlica, no una almoina.
-Ara no tinc peles. Vés-te'n, Xesco, sisplau.
El Xesco va obrir el calaix de la taula.
-Que ets falsa. Fas negocis amb peixos grossos
com l'Agustí i em dius: «no tinc peles». Me les
hauria d'emportar totes. No entens que quan estic
així, quan tinc el mono10 , em poso violent, m'oblido
de qui sóc?
La Neus se'n va allunyar. Es va col·locar vora el
portaló perquè, en aquell moment, el Xesco podia
resultar perillós.
-Si te les emportes, m'enfonses. És tot el que
tinc per viure.

54 55
 -Agafaré un bitllet d'aquests. -En va agafar
un de deu mil pessetes.
La Neus tenia por però, al mateix temps, l'actitud
del Xesco li semblava tan injusta que volia fer-lo
fora al més aviat possible. Tanmateix, se sentia feble
per enfrontar-s'hi en aquelles condicions.
-Bé, agafa el bitllet i vés-te'n. No tornis més.
Maleït el dia que vaig ajudar-te.
El Xesco li va fer cas. Es va allunyar, ficant-se el
bitllet a la butxaca dels texans. Va pujar a la moto,
la va engegar i va sortir disparat.
Quan el Xesco va ser lluny, la Neus va agafar el
feix de bitllets del calaix i va buscar algun lloc on
amagar-lo. Va caminar per la casa sense saber què
fer. Per fi, els va ficar en un angle del sofà, al plec
que formava el seient amb el respatller.
56
A dos quarts de sis d'aquell dia, va arribar la
Meritxell.
-Quina alegria, noia! Tenia ganes de veure't.
En molt poc temps, la Neus havia arribat a sen-
tir una veritable estima per aquella noia de divuit
anys.
-Tu ets l'única que està contenta de veure'm.
A casa, l'Agustí i la Pilar sempre estan de morros.
Voldria que fossis la meva mare. Em quedaria a viure
amb tu.
-Sí, ara queda't una estona amb mi. Podem
començar el nou quadre. Em faràs companyia.
-Et trobo estranya, Neus. Que et passa alguna
cosa?
-No, només em sento una mica sola. -La Neus
va fer un esforç per somriure.
-Si vols vindré demà, però avui no em puc
quedar.
-Què has de fer?
-És un secret, eh? Tinc una cita amb un noi.
-És del poble? Qui és? El conec?
La Meritxell va dubtar un moment.
-No, no, no el coneixes. - I va mentir-: És el
germà d'una companya de l'institut.
57
 -Que tinguis sort! Vés amb compte, eh? I demà
m'explicaràs tot el que ha passat.
-Saps que t'estimo molt, Neus
-Ets una joia, Meritxell. Jo també t'estimo.

La Pilar va dir que tenia mal de cap i es va ficar al

llit. Com que no tenia res a fer, l'Agustí va sortir al
balcó de casa seva i va recórrer amb els prismàtics la
badia. Va observar molta estona un vaixell que feia
maniobres prop del Cucurucuc 11 • Feia fred. Per la
llum que hi havia va calcular que devien ser les sis
de la tarda.
La Meritxell va seure damunt d'un mur baix, a
la sortida del poble. Esperava que el Xesco la passés
a buscar amb la moto. Va agafar un trèvol que no
tenia quatre fulles. S'havia posat un mallot negre,
ben ajustat, i un jersei gruixut que li arribava a les
cuixes. Va mirar el rellotge que duia penjat d'una
cadeneta. Eren les sis de la tarda. Li feia il-lusió es-
perar aquell noi. Les companyes de l'institut
l'envejarien. Els minuts passaven lents.
El cucut del rellotge va sortir i van tocar les sis.
Tot i que encara era de dia, la Neus va veure el disc
de la lluna plena retallar-se al cel. Va pensar que era
un bon senyal. Va decidir d'anar a fer un volt pel
poble. Es canviaria de roba. Es posaria unes faldilles
llargues i un abric ample, ben gruixut, perquè ja
començava a fer fred a la vila.
Es van sentir sis campanades. Estirats a la paret

58 59
baixa, davant la porta de l'església, el Xesco i els
seus dos amics es preguntaven com podrien
aconseguir diners per comprar una mica de droga
per ficar-se al cos. A Figueres, hi havia un traficant ,,.,.-- - -
que els la subministrava però no podien presentar- ..:.- - t... ç.. ~,:,"~C:..~>-,
s'hi amb les mans buides. El Xesco es va recordar (_~ '.· c.: -. . __
de la suma de diners que havia rebut la Neus per la
venda del quadre. Era arriscat ficar-se amb una
amant de l'Agustí però, en aquell moment, la
necessitat li feia perdre la raó.
-A la Neus, avui, li han donat una pila de bitllets
-els va dir-. Els té al taller. Està sola.
-Si no hi ha cap perill -va dir el Pilós-, què
esperemr
-Sou bojos! -va intervenir el Lolo-. Sou
completament bojos. Si fem una cosa així, aquí se
sabrà en un no res.
-Vinga, ruc. No siguis caganer-el va insultar
el Pilós.
El Xesco va pujar a la moto i la va engegar.
-Puja a la moto, Lolo, i que no se'n parli més.
El Pilós va agafar la seva. Les dues motos van
sortir rabents cap a la casa de la platja.

60
 -Ha de ser una acció ràpida -anava dient el
Xesco, mentre s'hi acostaven.
-Jo em quedo aquí. -El Lolo es va aturar a
prop del portaló i va abaixar la veu-: Entreu
vosaltres.
-Ara surts amb això, cabró!
El Xesco i el Pilós van entrar pel portaló. La Neus
era al dormitori canviant-se de roba. El taller era buit.
-Silenci -va xiuxiuejar el Xesco-. Ella és al
darrere. Acabem de seguida.
De puntetes, el Xesco va anar fins a la taula. Va
obrir el calaix, disposat a agafar el feix de bitllets.
No va trobar els diners i es va posar nerviós.
-No hi són!
Va tancar el calaix amb un cop sec. La Neus va
sentir soroll i es va acostar al taller.
-Què hi veniu a fer, aquí? -La veu li tremolava.
-Volem les peles. No ens ho posis difkil perquè
serà pitjor per a tu. Sóc capaç de qualsevol barbaritat.
-No les tinc.
-Si fa dues hores les tenies aquí. No siguis falsa.
-Doncs ja no les tinc. Marxeu.
El Pilós recorria el taller, aixecava les teles de terra,
remenava caixes, buidava calaixos.
63
 - I d'aquesta visita, ni una paraula -la va
amenaçar el Xesco-. Si no, el poble podria assa-
bentar-se que mantens relacions poc decents amb
l'Agustí.
- I tu véns a parlar de decència, fill de puta!
-La Neus tenia una por terrible però, al mateix
temps, estava realment indignada.
-Vinga, digue'm on has ficat els diners, així
evitarem problemes.
-Au, us n'aneu vosaltres o me'n vaig jo. Ja no
us suporto.
A poc a poc, la Neus es va anar acostant al portaló
per sortir corrents. El Xesco la va agafar d'un braç i
la va estirar cap al sofà.
-Tu no te'n vas ... i nosaltres, tampoc, sense els
diners. -El Xesco es va agafar el cap amb les mans-.
Que no veus que estic molt boig i no sé el que em
faig.
-Deixa'm, Xesco. No tens escapatòria, i ho saps.
-Pilós -va cridar el Xesco amb els ulls tancats-,
fes-la callar, que tanqui la boca d'una vegada.
Li va donar una empenta. La Neus va caure fora
del sofà. Es va quedar atordida pel cop. La mà del
Xesco tocava el feix de bitllets, que havia aparegut
per l'angle del sofà, però ell no se n'adonava.
Des del balcó, l'Agustí s'havia quedat mirant els
tres homes que havien anat a veure la Neus. Els
coneixia bé. En aquell moment, els prismàtics
retallaven la figura grossa i rodona del Lolo, ajupit
contra la paret exterior del taller. Va deixar els pris-
64
màtics, va caminar en silenci per no despertar la
Pilar i va sortir de casa.
Pilós va aixecar la Neus de terra i li va tapar la
boca.
-Deixa'm, imbècil. -La noia va reaccionar.
Xesco continuava amb els ulls tancats, tocava
amb la punta dels dits els diners, sense ser-ne
conscient.
En aquell moment, va entrar el Lolo.
-L'Agustí ve cap aquí. Què esperem per esca-
par-nos? Ja deia jo que això acabaria ...
L'Agustí va entrar amb passos llargs. La Neus va
cridar:
-Volen robar-me els diners del quadre.
-Nosaltres?! -va dir el Xesco-. Si només
havíem vingut a veure't.
-A veure'm, sí. Tens els diners aquí.
El Xesco es va mirar la mà dreta; al costat mateix
hi havia el feix. Va plorar de ràbia.
-Aquesta la deixaré passar. Prefereixo no de-
nunciar-vos -va dir l'Agustí i va afegir-: És millor
que desaparegueu del poble. Marxeu de Cadaqués.
N o us vull veure mai més per aquí.
Tots dos van sortir capbaixos. El Lolo, al costat
de la moto, els veia venir, arrossegant els peus sense
dir piu.
La Neus es va sentir més tranquil-la. Es va arre-
glar els cabells, es va posar en ordre la roba.
-Que car que m'ha costat aquest primer quadre.
L'Agustí va agafar els diners.
65
~í
l
!
-Té, desa'ls en algun lloc segur. I demà els fiques
en un compte bancari.
-Agustí, quina sort que vius a prop. -La Neus
el va abraçar.
- I que tinc uns prismàtics.
-El Xesco m'hauria matat per aquests diners.
M'agradaria sortir. Necessito respirar aire fresc. Per
què no prenem un cafè al Marítim?
-Ui, al Marítim val més que no.
-Tu, sempre igual. Au, sigues bo, porta'm en
algun lloc.
-D'acord. Però no a Cada9-ués. Soparem en un
restaurant de Port de la Selva. Es un lloc petit, càlid,
amb quadres a les parets. T'agradarà. N'estic segur.
Sopant i xerrant amb l'Agustí, la Neus va oblidar
els moments desagradables que havia viscut unes
hores abans.
l
Van tornar a Cadaqués prop de la mitjanit.
L'Agustí la va acomiadar a la porta de casa. La Neus
va entrar. Ja no tenia por i se sentia feliç. Va posar
un disc de música suau. Es va quedar estirada al
sofà. Escoltava la música i sentia la remor metàl·lica
l dels pals de les barques fondejades al mar. El vent
les bressolava suaument.
66
NOTES
l. COU: curs d'orientació universitària. És
l'últim curs dels estudiants abans d'entrar a la
universitat o d'iniciar estudis superiors.
2. Maria del Mar Bonet: cantant i autora de
cançons catalanes. Va néixer a Palma de Ma-
llorca l'any 1947. Va formar part dels Setze
jutges, que era un grup de músics i
intel·lectuals creat els anys seixanta per
promoure la cançó catalana. Va incorporar al
moviment de la Nova Cançó melodies
tradicionals de les Illes Balears. Els estius, dins
del marc del Festival del Teatre Grec de Bar-
celona actua a la plaça del Rei. Molt interessada
en la música mediterrània, ha col-laborat amb
grups d'aquesta zona.
3. Lluís Llach: és un dels cantants i autors més
importants de Catalunya. Va néixer a Verges,
comarca de l'Empordà, l'any 1948. Una de
les seves primeres cançons, L)estaca, es va con-
vertir en un símbol de la lluita contra el
franquisme. Lluís Llach, igual que M. del Mar
Bonet va formar part dels Setze jutges a par-
67
 tir de 1967. Sempre diu que aquesta va ser la una relació entre la intensitat de la foguera, el
seva universitat. fum que feia i l'abundor de la collita vinent.

4. Progre: abreviació de la paraula «progres- 8. Taps: pastissos típics de Cadaqués en for-

sista». Aquesta expressió va néixer als anys
setanta. El perfil del progre era: persona d'es-
querres, il -lusionada amb les experiències
revolucionàries, contrària a moltes conven-
cions socials, vestida de manera informal, etc.
5. Nereida: en la mitologia grega, cadascuna
de les filles de Nereu. Divinitats favorables a
les persones i protectores de la mar en calma.
6. Pont: dia o dies entre setmana que solen
considerar-se festius perquè estan entre dos
dies de festa.
ma de tap de suro.
9. Sarfa: empresa de cotxes de línia de la Cos-
ta Brava.
10. Mono: síndrome d'abstinència de dro-
gues.
11. Cucurucuc: illa situada al davant de la
badia de Cadaqués de forma aproximadament
cònica.

7. Tots Sants: la festa de Tots Sants se celebra

el dia l de novembre. És la celebració més
important de la tardor. La castanyada és l'àpat
ritual consistent a menjar castanyes torrades,
panellets, moniatos i vi dolç. Els panellets són
'
pastissos fets amb ametlles i pinyons.
Antigament, hi havia el costum d'encendre
fogueres la vigília de Tots Sants. Les fogueres
eren fetes exclusivament amb palla i no s'hi
admetia fusta, ni objectes vells. Es creia que
el fum de la foguera purificava l'espai i afavoria
el trànsit de les ànimes cap al cel. S'establia

68 69
 carbonet embolicar
VOCABULARI carboncillo envolver
CATALÀ, CASTELLÀ, ANGLÈS drawing charcoal to wrap

caure ( estar situat) embolics (problemes)

caer líos, enredos
to lie, to be located confusion
almoina beneit, beneita
bobo,boba cavallet encaixar (les mans)
limosna
fool caballete darse la mano
alms, chari-ty painter)s easel to shake hands
àncora beneït, beneïda
celler enderrocar
anda bendito, bendita
bodega derribar
anchor blessed
cellar, vault to pull down
ancorar bleda (beneita) enfonsar
còdol
andar boba hundir
gmJarro
to anchor, to drop anchor silly pebble, stone to drive in
aprofitar caganer (insult) compte bancari ensopegar
aprovechar cagueta cuenta bancaria tropezar
to seize coward bank account to trip over, to stumble over

arrossegar calç dau ( de pemil) esbós

arrastrar cal taco ( de jamón) esbozo
to drag lime pieces (of ham) sketch, outline

atordit, atordida campanades desembolicar escalfor

aturdido, aturdida campanadas desenvolver calor
dazed, bewildered bell ringing to unwrap, to undo heat, warmth

bastidor ( d'un quadre) canonada detingudament estris ( de pesca)

bastidor tubería detenidamente útiles
frame pipe, tube carefully, thoroughly fishing tackle

bateria capritx emblanquinar fatxenda (presumit)

bateria capricho blanquear fanfarrón
percussionist whim to whitewash swank, conceit

70 71
feix ( de bitllets) Hum d'oli peix gros (persona rampell
fajo candil important) arranque, impulso
bank notes oil lamp pez gordo whim, wild idea
big shot, VIP
feix ( de palla) maleït, maleïda
haz maldito, maldita peles (diners) rellotge de cucut
truss damned pelas (dinero) reloj de cuco
pesetas (money) cuckoo clock
fila (aspecte) maleter perfilar remor
pinta maletero perfilar rumor
appearance (look) suitcase maker to outline, to round off murmur, mutter
fondejar marxant ( d'obres d'art) pila (molta quantitat) remugar
fondear marchante pila, montón refunfuñar
to anchor, to drap anchor art dealer heap, pile, stack togrumble

formigueig mormolar plaer respatller

hormigueo murmurar placer respaldo
itching, swarming whisper pleasure back

gandula neguit plec retoc

tumbona inquietud pliegue retoque
deck chair annoyance crease finishing touch

gaudir nítid, nítida posar (un/a model) revolt

disfrutar nítido, nítida posar curva
to enjoy bright, clean to pose, to sit bend, turn

institut ( d'ensenyament nu posat riera

mitjà) desnudo ademan, actitud rambla, torrente
instituta naked, nude pose torrent
secondary scool
prismàtics rotllana
joia (persona digna de paradís prismaticos corro, círculo
gran estima) paraíso binoculars circle, ring
JºYª paradise
treasure (person) rabassut, rabassuda rovellar
rechoncho, rechoncha oxidar
plump, stocky, squat to get rusty

72 73
ruc, ruca (insult) traç esta.r a punt de estar de morros
burro, burra trazo estar a punto de estar de morros
ass, idiot line, pencil mark to be about to to be cross

rutllar fe.r cas fer dentetes

marchar trapacero, travieso hacer caso dar dentera
to go, to run, to work cheat to take notice of someone to make someone jealous

safata tremola.r fer l'efecte

temblar tener la impresión de que
tray to tremble, to shake to have the impression that

setinat tremolo.r fer fora fer nosa

satinado temblor echar molestar
trembling, shaking to turn someone out to hinder

sortir-se'n vel fer tots els possibles

salir adelante velo hacer todo cuanto sea posible
to manage veil to do one's best

suo.r no haver-hi ni una ànima

sudor no haber ni un alma
sweat there wasn't a soul

no treure els ulls de sobre

~~"" H.V i frases fetes
anar com l'anell al dit de puntetes
venir como anillo al dedo de puntillas
to fit like on tiptoe
donar un cop de mà dormi.r com una soca
echar una mano dormir como un tronco
a ,,,,,,,,,,v.,,, hand to sleep like a fog
no quitar los ojos de encima
not to loose sight of someone
picar l'ullet
guiñar el ojo
to whink one's eye
prendre-s'ho a la valenta
tomarselo a pecho
to take something too much at heart

en va en un no res ran de sense anar més lluny

en vano en un santiamén junto a sin ir mas lejos
in vatn in no time at all level with withoutgoing any further

74 75
ser com un secall venir de nou TREBALL DIDÀCTIC
estar seco como
to be as as a to surprise

tenir bones mans veure's amb cor

tener buenas manos verse capaz
to with one)s hands to feel capable
l. Quin remei suggereix la Neus Palau a la
Meritxell per curar-se el mal de coll?

2. Quines recomanacions donaríeu a una per-

sona que té mal de coll?

3. La casa que lloga la Neus té un celler. Per a

què servia abans aquest espai? Quin ús li dóna
la Neus?

4. Si tinguéssiu una casa com la del plànol,

com la decoraríeu? Quins mobles posaríeu a
cada habitació?

S. Com és fisicament la Meritxell? Intenteu

descriure algun amic o amiga, prenent com a
referència aquesta descripció.

6. Quin tracte fan l'Agustí i la Neus per llogar

la casa?

7. Com era la vida que feien al pis de Sants, el

Xavier i la Neus al final dels setanta? Quines
semblances i diferències hi ha entre el jovent
d'aleshores i el d'ara?

76 77
 ÍNDEX
8. La Neus comença a pintar un quadre amb
la Meritxell de model. Per quin motiu aban-
dona l'obra?

9. Quins instruments musicals toquen els

components del grup de jazz del Xesco?
La casa de Cadaqués . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 5
Notes......................................................... 67
10. Imagineu-vos que decidiu fer una festa
Vocabulari català, castellà, anglès................. 70
d'aniversari, d'inauguració d'un pis, de final
Locucions i frases fetes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . .. . . . . .. . 74
de carrera, de noces ... Com l'organitzaríeu?
Treball didàctic........................................... 77
Quin moment de l'any? Qui hi convidaríeu?
Què faríeu per menjar i per beure? Què
hauríeu de comprar? Escriviu una targeta
d'invitació.

11. Segons la Neus, com s'ha de fer la foguera

de Tots Sants?

12. Quin problema ha tingut la Neus amb

l'aigüera? Què fa el Xesco per reparar l'avaria?

13. Quina roba es posa la MeritxeH el dia que

s'ha de trobar amb el Xesco? El mateix dia,
com pensa vestir-se la Neus per anar a fer un
volt pel poble?

78