Comprensió lectora 2-Els gitanos de Perpinyà i la llengua catalana.

Text

EL COR DE PERPINYÀ PARLA GITANO CATALÀ

El cèntric barri de Sant Jaume és un microcosmos que manté
intacta la seva cultura malgrat la francesització de l’entorn.

El més xocant del barri de Sant Jaume, al centre de Perpinyà 1, és la

constatació que existeixen guetos on l'idioma dominant no és el castellà o
l'àrab, sinó el català. Els seus panxuts carrerons de llambordes, llardosos i
estrets, les seves façanes escrostonades i atapeïdes de grafits, la cridòria i
les olors que s'escolen de les finestres constitueixen un típic paisatge de
suburbi. Però de seguida que parem l'orella, apareix la sorpresa: parlen
català! I no són quatre gats; és un barri sencer. Prop de 2.500 ànimes
concentrades en una desena de carrers tenen el català com a llengua
pròpia de comunicació. Es tracta d'un català amb influències del caló -la
llengua antiga dels gitanos-, el francès o el castellà, però amb una fonètica
que l'acosta al català de Girona, el fa molt entenedor i el diferencia
clarament del català d'accent afrancesat de la resta de catalanoparlants
del Rosselló.
El barri gitano és un microcosmos
regit per regles pròpies. De bon
matí, els carrers comercials de
Perpinyà bullen d'activitat, però a
Sant Jaume tot just es comencen
a espolsar la mandra.
Els gitanos no persegueixen el
temps, és el temps qui els busca a
ells. Quan el sol comença a escalfar les terrasses dels bars de la Plaça
Cassanyes, uns quants oncles -els ancians més respectats del barri- es
troben al voltant d'una taula per prendre's un Pastis rebaixat amb aigua.
És com si cada dia fos diumenge. Els oncles de la plaça Cassanyes tenen
molt clares les qualitats dels gitanos catalans. "Nosaltres som més

1 1Perpinyà, amb uns 130 mil habitants, és la ciutat capital de la comarca del Rosselló i de la Catalunya
deñ Nord (també dita Catalunya francesa). La Catalunya del Nord inclou les comarques històriques de
Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i l’Alta Cerdanya (alguns hi afegeixen la Fenolleda). Són les
comarques que el rei Felip IV va cedir a França pel tractat dels Pirineus, l’any 1659), que posava fi a la
Guerra dels Trenta Anys. A canvi, Espanya va conservar Flandes i va aconseguir el compromís del
casament de Lluís XIV de França i Maria Teresa d’Àustria, filla de Felip IV de Castella.
Comprensió lectora 2-Els gitanos de Perpinyà i la llengua catalana. Text

educats, més senyors, ens agrada la bona taula i el bon vestir i no anem
descamisats ensenyant els penjolls", explica l'oncle Xino , un avi amb fama
de fester que fa anys que promet retirar-se de la vida noctàmbula.

Al barri de Sant Jaume no s'hi pot anar amb la vara de mesurar la correcció
política. La canalla campa pel carrer a totes hores, incloses les hores
d'escola. N'hi ha uns quants enganxats a les màquines escurabutxaques
dels bars i d'altres que escalfen el canell jugant a les botxes en un
descampat. Com els avis de tot arreu, els gitanos lamenten que s'hagi
perdut el respecte per la gent gran. Però en el seu cas, sembla més greu:
els oncles són els jutges dels conflictes. "Ara un nen de 8 anys s'atreveix a
demanar-me un cigarro pel carrer, abans era impossible", lamenta un dels
avis. "Ja no volem fer de jutges, no ens escolten", afegeix un altre. Entre
els gitanos de Sant Jaume hi ha paletes, ferrovellers, gent que fa mercats i
algun funcionari.

Bona part dels gitanos de Perpinyà no són conscients que parlen la llengua
pròpia d'un territori que abasta de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
Ells, asseguren, parlen gitano. És la llengua del clan, la que els permet
parlar dels seus assumptes sense que els paios n'entenguin ni un borrall.
Molts gitanos joves, quan surten del seu clos perpinyanès i baixen a
Catalunya per primer cop, se sorprenen de trobar tanta gent que "parla
gitano”. Jean-Paul Escudero, estudiós del català gitano, explica que durant
el segle XIX la llengua pròpia -el caló- va perdre la morfologia interna, la
flexió dels verbs i els adjectius, mentre s'anava empeltant amb el català,
que en aquell moment era la llengua de comunicació amb els paios. A la
llarga, s'acaba imposant la llengua dels paios; amb la paradoxa que quan
aquests paios adopten el francès, els gitanos continuen fidels al seu català
gitano.

Amb els anys, explica el lingüista, Perpinyà es converteix en el tronc del

català gitano, que té les arrels al Principat i les fulles a tot l'Estat francès,
amb petites comunitats escampades a Montpeller, Carcassona, Narbona,
Bezièrs i, segons diuen els propis gitanos, fins i tot als afores de París. "El
català gitano no podia estar arrelat a un territori concret, per això és una
barreja tan original: un poti-poti tan admirable i únic com la seva música"
Comprensió lectora 2-Els gitanos de Perpinyà i la llengua catalana. Text