Sigillografía Catalana: Inventari, Descripcío I Estudi Dels Segells de Catalunya - I

!
XXYIJi-^ 70-h %o -
V./
l
\h
U\*
*
r" 4

-

*
i
%
*
-r
\
fc
* ik
*<
* .
,
>>
1 #
*
1
4
' *
*.
t
>
SIGILLOGRAFA CATALANA
*
w
*
*
Digitized by the Internet Archive

in 2016 with funding from
Getty Research Institute
https ://arch ve org/detai Is/siglllog raf iacatOl

i . saga
SIGILLOGRAFA CATALANA
INVENTARI, DESCRIPCI I ESTUDI
DELS SEGELLS DE CATALUNYA
PER
FERRAN DE SAGARRA
de la R. Acadmia de Bones Lletres de Barcelona,
Corresponent de la R. Acadmia de la Historia i de la R. Societat Arqueolgica tarraconense.
Llicenciat en Dret Civil i Cannic
Obra premiada en el concrs MARTORELL de 1912

I PUBLICADA PER AJUNTAMENT DE BARCELONA, PER ACORD DE
L EXCELLENTSSIM 1 3 DAGOST DE 1914.
I
VOLM I
BARCELONA
ESTAMPA DHENRICH I Cf
1915
A LA BONA MEMRIA
DELS MEUS PARES DON
RAMON M^ DE SAQARRA
I DE LESPAGNOL I DO-
NA MARIA ANTNIA DE
SISCAR I DE MONTOLIU
'
V
ft
PRLEG
La Sigillografa, o descripci i estudi dels segells, especialment mig-

evals, pot considerar-se com part importantssima de lArqueologia
1
,
ensems que s element de gran valua per a la Diplomtica i lArt, en

general. La seva importncia lhan consignat en llurs obres, erudits
historiaires i arquelegs. Cliassant afirma que tot historiador que a
lexaminar els documents oblida o menyspreua els segells, fa un treball
incomplet 2 . Millin, la considera com font abundosssima de instruc-
3
ci . Escudero de la Pena. diu que s un dels filons ms recents oberts a
4
lexploraci arqueolgica . El comte de Laborde, Director general que
fou, dels Arxius Nacionals de Pars, consigna en el Proemi de la impor-
tantssima obra de Dout dArcq, que sha de convenir en qu la Sigillo-
grafa no s una cincia intil, ni una ocupaci estril, ans pel contrari,
s la ms autoritzada de les branques de lArqueologia 5 Charvet ha .
dit: els erudits no trigarn en adonar-se de cm els segells sn rics en
noves de tota mena 6 Finalment, merixen transcriures les paraules

.
eloqents que en corroboraci de la importncia arqueolgica de la Sigil-

lografa, consigna Lecoy de la Marche: Lestudi dels segells (diu), fins fa
poc temps quasi del tot oblidat, ha conseguit des dalguns anys en, un
1 Schlumberger, Sigilbgraphie de l'Empire Byzantin. Pars, 1884.

2 Chassant, Palographie des Chartes et des Manuscrits. Pars, 1885.
3 Millin, Magazin encyclopdique, vol. IV, 1811.
4 Escudero de la Pena, Museo espanol de antigedades, II, 543.
5 Dout dArcq, Collection des Sceaux. Pars, 1863-1868, I, 8.
6 Charvet, Description des collections des sceaux matrices de M. E. Dong. Pars, 1880. p. 18.
Volm I 2
rpit desenrotllament. Sha comprs que constitueu no sols una serie de
documents histrics, sin, tamb, una mena de monuments artstics del
major inters. Les poques dotades del sentiment de lart, comuniquen a
tot o que elles alcancen, fins an aquells obgectes ms comuns, una senyal
inimitable. Aix mateix lEdat mitjana ha estampat en aquests milers
demblemes que servien per a donar major autenticitat als documents
pblics i privats, la emprempta de son esperit i de son gust original. El
llenguatge figurat era, aleshores, ms familiar al poble que lidioma
escrit; veus ac perqu les arts de dit perode sn superiors a sa literatura,
i veus ac, tamb, perqu aquest llenguatge de les imatges ha fet del gra-
vat sobre metall, del gravat sigillar, una especialitat tan resplandent 1 .
Daix que amb tanta justesa consigna Lecoy de la Marche, sen

dedueix que lestudi dels segells no sols s interessant sotal punt de
vista artstic, sino que s, ensems, un poders auxiliar de la historia,
i avui quels treballs dinvestigaci histrica tenen com obgectiu primor-
dial lEdat mitjana, tan desconeguda com injustament vilipendiada, ve
a acrixer la importncia de la Sigillografa, aquesta branca feconda de
larbre de la cincia arqueolgica, el fet de que tan comunes esdevingue-
ren en aquella poca, aquestes empremptes crees i metlliques adheri-
des als documents.
La importncia de la Sigillografa, com a cincia auxiliar de la histo-
ria, la indica tamb Millin, a lafirmar, que amb ella shan resolt infinitat
de punts dubtosos i fets que apareixien obscurs, particularment en les
cronologies i genealogies. I tant s aix, que moltes vegades, els noms

autntics, ttols, atributs i dignitats de bon nombre de personatges, han
pogut comprovar-se i fins rectificar-se, mitjanant les llegendes o ins-
cripcions sigillars.
Els successos culminants dun regnat, les conquestes de pobles i la
agregaci de nous reialmes i territoris a la corona, se manifesten en les
variants daquestes llegendes sigillars, com es pot observar en la serie dels

segells dels comtes-reis d Arag; i s major aital importncia i fins prefe-
rencia de la Sigillografa sobre ls dems obgectes arqueolgics, com

element dinvestigaci i estudi per a laven de la historia, perquels
segells, apart de llur generalitat, sobre tot en els segles xm
,
xiv i
xv contenen una circumstancia verament estimable, que

,
s, la danar
1 Lecoy de la Marche, Les Sceaux. Pars, 1890, p. 5.

PRLEG XI
adherits, gaireb sempre, a un document que porta una data certa i
determinada.
Les dems ciencies auxiliars de la historia, relacionades amb la Sigil-
lografa, en reben gran part dels elements de qu disposen. Aix per

exemple, la Paleografia i lEpigrafa, troben en les llegendes sigillars,
nombroses noticies i material abundant per a llurs estudis. Apareixen
en aitals llegendes, les lletres romanes, les del perode de transici del
romnic al gtic, seguidament venen les lletres majscules gtiques amb
tota llur esplendidesa, les minscules, i per ltim decauen, per a reapa-
rixer les romanes, en lpoca del Renaixement.
f
Es curiosssim lestudi de les sigles, nexes i abreviatures que en nom-

bre considerable i amb diversitat de formes se troben en els segells; tant
s aix, que sols per a la reproducci de les llegendes que cont lobra de
Dout dArcq, es varen haver de fondre expressament, fins a 7 series
dalfabets, i amb tot que aquests no havien de compendre ms de vint i dos

tipus, confonent-se la I amb la J i la U amb la V, no obstant, amb les
variants, resulta que una de aquestes series, tan sols, cont la respectable
xifra de cent vint i un tipus distints, com aix se consigna en el prleg
de lesmentada obra.
LHerldica descobreix en lestudi dels segells gran nombre de ele-
ments, per mor desser ben considerables els escuts i divises que hi apa-
reixen, sobre tot des iels segles xm
i xiv

,
escuts verdics i duna fixesa
extraordinria, si els comparem ambque molt sovint inventen la els
vanitat i la fantasia. Les divises dels comtes dUrgell i dEmpuries, dels

vescomtes de Castellb i dAger, dels Cardona, Montcada, Cervera,
Alemany, Pins, Puigvert, Castellol i daltres representants de lantiga
noblesa catalana, en quins documents poden estudiar-se millor, com no
sigui en aqueixos rarssims exemplars, que sortosament se conserven
encara de llurs segells del segle xm
?
La Numismtica, considerada pels arquelegs com a germana de la

Sigillografa, tl seu camp destudi ms limitat quel dels segells. En
efecte; el dret dencunyar moneda, ha sigut i s, per regla general, una
de les regales de la corona, que per excepci i privilegi, se concedia a
alguns prnceps feudals i municipis importants; en canvi el dret de tenir
segell propri, se generalitz de tal manera, quel seu s servia de firma,
essent molts els particulars, sobre tot en els temps mig-evals, que no
sabent descriure, estampaven llur segell, per fer constar llur interven-
XII SIGILLOGR AF A CATALANA
ci, en els documents. Per consegent, s major lextensi i la impor-
tncia que per a la historia ofereix lestudi dels segells, comparat amb el
de les monedes que, com havem dit, sols encunyaven els reis i per excep-
ci alguns feudataris i municipalitats.
A
ms daix, el gravador dencunys de monedes shava de circuns-
criure a una superfcie molt reduda, i no podia innovar gran cosa dels
tipus coneguts, per no anar contra la rutina del pblic, refractari per
naturalesa, a tota novetat. En canvi, el major dimetre dels segells i
lideal desplendidesa i pot ser fins de vanitat del personatge o corporaci

quels feia gravar, permetien a lartista desplegar son ingeni, i produir
aquestes belleses i obres dart que admirem en moltssims segells
mig-evals.
La Hagiologa i la Iconografia sagrada, de quants i quants elements
r
no li sn deutores a la Sigillografa? Es infinit el nombre de segells de

bisbes, abats, priors, esglesies, captols, ciutats, viles i corporacions di-
verses, en els quals apareixen les imatges de llurs sants patrons i titolars,
amb llurs atributs i manera que desprs que aquestes cin-

insgnies; de
cies histriques han acabat els recursos quels hi poden proporcionar els
manuscrits, les vidrieres dels temples i les esculptures dels monuments
relligiosos, encara troben en els segells, una du inestroncable de detalls
i noves per a llurs estudis. Aix bo regoneix Schlumberger en la seva
Sigillografa de limperi dOrient, quan diu que lestudi dels segells bizan-
tins, s importantssim per a la coneixena de la Iconografia relligiosa
daquell imperi, perque en moltssims daquests segells figuren les imatges
de Jesucrist, de la Verge i de bon nombre de Sants, amb les vestidures i
atributs tradicionals i propris de cada hu.

Finalment, la Indumentria, en sos distints aspectes, de poca utilitat
pot servir per a laven de la historia, si no compta amb lauxili de la

Sigillografa. Bon nombre de materials proporcionen a la Indumentria,
la estatuaria, les esculptures dels edificis, les vidrieres dels temples, les
miniatures dels manuscrits, la pintura i el brodat, mes, per regla general,
en tots aquests elements, hi manca, com diu Dout dArcq, un detall
indispensable i de gran valua, o s, la data fixa en que han sigut execu-
tats, i aquest detall se troba, gaireb sempre, als segells, per medi del
document al qual van adherits. Per consegent, podem dir, que la Sigil-
lografa ve a esser la base slida i certa de la Indumentria.

I no s tan sols la historia del trajo o que apareix ostensible en els
PRLEG xm
segells, puig shi veuen tamb, slis i cadires reials, insignies i atributs
de la majestat, armadures i arneses dels cavalls, espases i llances; mitres i
bculs i dems ornaments que constitueixen eltrajo sacerdotal, obgectes

i utensilis ds domstic, instruments de treball, etc., etc., amb diversi-
tat de formes i estils, segons lpoca a la qual corresponen. Aix s com
Demay ha pogut publicar una de les millors i ms erudites obres dIn-
dumentaria, Le Costume au moyen ge d'aprs les sceaux, en la qual, com
nics comprobants i pesses justificatives, se citen els segells mig-evals.
Per tot lo allegat, se fa avinent lo molt que contribueix lestudi dels
segells, al major aven de les dems ciencies arqueolgiques i auxiliars
de la historia, ajudant-les, poderosament, en la obra llur de fer resplan-
dir en son ms alt grau de puresa, la veritat histrica. I aix no s sols
en lo que atany a sa part grfica, quels hi proporciona aquesta ajuda
i valiment, sin quels segells, en s mateixos, ja contribueixen, molt i
molt, a lesclariment daquesta veritat, en quant van units als documents,

servint per a autenticar-los i distingir-los dels falsos. Aix, en la lley I,
ttol XX, de la Partida III, se diu del segell, que es puesto en las cartas
como testigo de las cosas que son escriptas en ellas et face prueba en juicio
y que las cosas que omme ha de librar libranse mejor et son mas creidas
quando su seello es puesto en testimonio dellas.
Llur presencia en els documents se fa constar amb paraules quen
confirmen la llegitimitat. Se diu en alguns, sigillo nostro jussimus roborari,
i tamb, sigillo nostro muniri, expressions que manifesten esser el segell,
formalitat molt principal del document, per la qual cosa era axioma
1
entrels diplomtics, litterai non dicantur expeditce nisi sint plumbatce .
Si fos possible, que no ho s, desposseir la Sigillografa de sa impor-

tncia com a cincia auxiliar de la historia, encara li restarien qalitats,
ms que suficients, per a fer-la mereixedora de la consideraci de lerudit.
En efecte: lArt sots distints aspectes, troba en els segells, un element
valiosssim, ja pels detalls que li proporcionen per a la coneixena de la
arquitectura de la Edat mitja, ja, tamb, perque assenyalen laven i
perfeccionament del gravat. En aquest concepte t importncia una bolla

dor de lemperador Frederic II, la qual es conserva als Arxius Nacionals
de Pars, perque cont en son revers un model darquitectura del segle xm
;
1 Heineccius, De veteribus Germanorum aliarumque nationum sigillis eorumque usu et praestantia

syntagma historicum cum sigillorum iconibus. Francfort i Leipzig, 1709. Captol I, nombre 1.
XIV SIGILLOGR AFA CATALANA
i la tenen, en general, els segells mig-evals, sobre tot els grands mdols
dels1 reis i prnceps per sa riquesa dornamentaci, on shi troben detalls
molt notables per a lestudi de lestil gtic en sos diversos perodes.
Sn, tamb, interessants, els que porten la imatge o representaci
dalguna ciutat, esglesia, castell o monestir, o altres monuments, essent
mereixedor desmentar-se entrels daquest genre, una hulla o bolla, dels
clergues de Santa Sofia, de Constantinoble, que representa la cpula
daquell fams temple; entrels de la collecci Dong, descrits per Char-
vet un de la municipalitat dArles i altre de Padua, que representen
,
ambdues ciutats, i per ltim un curiosssim segell del segle xm perta-

,
nyent al concell de Segvia, el qual porta en lanvers, son Alcar, i son

maravells aqeducte, en el revers \
Per quan se fa avinent tota la importncia artstica dels segells, s
considerant-los en relaci amb lart del gravat, puig nhi ha de tan nota-
bles que ja no s possible major perfecci. Aix ho demostren, aquests
magnfics segells, cisellats amb finor, dels comtes de Flandes i dels
ducs de Borgonya, els dalguns reis i prnceps d Anglaterra i dAlemanya,
i segons veurem, els dels comtes-reis del casal d Arag, particularment
des de Pere III a Alfons IV, i finalment, els dels cardenals i altres digna-
taris de lEsglesia, els dels senyors feudals i en un mot, tants i tants pre-

ciosos exemplars dels segles xiv

i xv ,
deguts a ladmirable cisell, i ms
ben dit encara, al sentiment artstic, del qual ja neixen dotats aquells
habilssims gravadors de segells, entrels quals shi contava un Benvenuto
3
Cellini .

Ja en el segle xvn se comenaren a fer estudis sobrels segells, i satri-
4
bueix als Benedictins un curis manuscrit recomanant als que viatjaven
per acoblar documents per a la Historia, la necessitat de copiar els segells
o al menys, fer-ne menci i descriurels; essent tamb, atribuda als
mateixos relligiosos, que amb tant entussiasme iniciaren els treballs de
investigaci histrica, una Memria 5 ques creu del mateix segle xvn
, ,
la qual tracta del millor sistema per a treure im promptes dels segells
antics ques troben collocats en els documents dels monestirs, sens perju-
1 Charvet, op. cit-, p. 18.

2 Aquest segell el vegrem a lArxiu del Captol de la Su de Segvia.
3 Revue de VArt Chrtien, quadern de Juliol de 1887, p. 321.
4 Dottt dArcq, op. cit prface, p. 10.
,
5 Ha sigut publicada en Bibliotlique de l'cole des Chartes, 5. a serie, I, 480.

PRLEG xv
dicar, per res, als originals. El mtode ques descriu minuciosament i
aconcella en aquesta Memria, consisteix en amotllar els originals amb

argila fina i fer les impromptes mitjanant sofre fs, donant-li la color
de la cera del segell o del metall de la bolla.
A lensems quels monjos Benedictins se dedicaven a aquests treballs
grfics dinvestigaci histrica en els arxius, aparegueren ja algunes obres
de Sigillografa, com les de Wredius 1 Hopingk 2 ,
i Thulemarius 3 .
Succesivament, i ja entrat el segle xvm

,
se publicaren els tractats de
8
Heineccius 4
,
De Migieu 5
,
Muratori ,
Mabillon 7 ,
i els dels benedictins
Calmet De Vaines Vaissette
8
,
9
Toustain ,
Tassin Lobineau 12 i
10
,
11
,
11
, ,
Morice 13 Per en aquestes poques era impossible donar una idea exacta
.
dels segells, per la dificultat de reproduir-los fidelment. Es cert que no

hi mancaven hbils gravadors, mes, apart de lo molt costosos que venien
a esser aquests gravats, sempre resultaven ms o menys convencionals i
per consegent molt imperfectes, si es confrontaven amb els originals.
A limpuls que en el segle xix han rebut les dems ciencies histri-
ques, ha correspost, tamb, la Sigillografa, i des de mitjans de dit segle,
sn freqents i importantssims els treballs realitzats per aquest obgecte.
Daunou, Letronne i De Chabrier, directors, consecutivament, dels Arxius
Nacionals de Pars, idearen la creaci dun Museu Sigillogrfic en aquell
establiment, servint-se de impromptes o reproduccions en guix i sofre,
dels originals adherits als documents. Aquesta collecci va atnyer tal
importncia, que en 1857, a lencarregar-se de la direcci dels Arxius,
el comte de Laborde, ja hi trob existents 15,547 fac-smils, que man
classificar, inventariar i descriure, i no satisfet, encara, amb haver donat
compliment a la obra dels quel precediren en lexercici del crrec, va
1 Wredius, Sigilla comitum Flandriae ac inscriptiones diplomatum. Bruges, 1639. In fol.

2 Hopingk, De sigillorum prisco et novo jure tractatus practicus. Nuremberg, 1642. In 4
3 Thulemarius, De Bulla aurea, argentea, plumbea. Heidelberg, 1682. In 4. Altra edici de
Francfort, 1693. In fol.
4 Heineccius, op. cit.

5 De Migieu, Recueil des sceaux du moyen ge, dits sceaux gothiques. Pars, 1779. In 4.
6 Muratori, Dissertatio de sigillis medi aevi, en Antiquitates Italicae, III (1740), col. 83-140.
7 Mabillon, De re diplomtica. Pars, 1709-1714. In fol, 2 vol.
8 Calmet, Histoire gnalogique de la maison du Chtelet. Nancy, 1741.
9 De Vaines, Dictionnaire raisonn de Diplomatique. Pars, 1774. 2 vol. in 4.
10 Vaissette, Histoire gnrale du Languedoc. Pars, 1730-45. 5 vol. in fol.
11 Toustain et Tassin, Nouveau trait de diplomatique. Pars, 1750-65. 6 vol. in 4.
12 Lobineau, Histoire de Bretagne. Pars, 1707. 2 vol. in fol.
13 Morice, Mmoires pour servir de pyreuves l'histoire de Bretagne. Pars, 1742. 2 vol. in fol.
XVI SIGILLOGR AFlA CATALANA
empendre un nou treball, recollint impromptes dels segells conservats en
els Arxius dels Departaments, i mentres que aix sanava realitzant,
es public sots els seus auspicis,
en 1863, linventari o catleg de lesmen-
tada collecci, obra monumental, redactada per Dout dArcq i en la qual
es descriuen 11,840 segells. Actualment la collecci sigillogrfica dels
Arxius Nacionals de Pars, compta amb ms de 150,000 motllos, que
corresponen als segells conservats en dits Arxius i als dels Departaments
compresos en les regions de la Flandes, Artois, Normanda, Picardia i
Borgonya. A ms daquesta collecci notabilssima, mereixen esmen-
tar-se: la dels Arxius generals del Pegne, a Brusseles; la dels Arxius
imperials, a Viena; la del Museu Britnic, a Londres; la del Museu Reial
Nacional, de Florncia, i lanomenada de Clairambault a la Biblioteca
1
Nacional, de Pars .
En el mateix segle xix se public ,

la Paleografia de Wailly 2 que con-
sagra a lestudi dels segells, son segn i volumins llibre; el Tresor de
numismatique et de gliptique pels anys de 1834 a 37, tamb dedicat a dit
,
estudi; i finalment en 1851, i per a fomentar aquest estudi dels segells mig-
evals, se constitu a Pars la Socit de Sphragistique 3 ,
sots la direcci
1 La Collecci del Museu Britnic s important per consistir en segells originals i compendre, no sols
els dels reis d Anglaterra i Esccia, sin tamb molts de Frana i alguns dEspanya, Alemanya, etc. Consta,
a ms, de bon nombre de segells de bisbes, abats, municipis i noblesa de la Gran Bretanya. Al Museu Reial
Nacional, de Florncia, installat en lantic palau del Podest, existeix una sala especial, anomenada dels
segells, que cont un veritable tresor sigillogrfic. Quan en 1888 tingurem la satisfacci de visitar -la, cons-
tava aquesta collecci de 2,387 matrius, de les quals, exceptuades 33 pertanyents a lpoca romana, les
dems corresponien als segles del xm al xvn . Fou ordenada mercs al zel i laboriositat del P. Pelegr To-
nini, servita, qui els divid en segells civils i eclesistics, classificant-los, dintre daquesta divisi, per digni-
tats, corporacions, municipis, etc., i collocant al costat de la corresponent matriu una emprempta perfec-
tament executada, que facilita en gran manera llur estudi.
Referent a la collecci dels Arxius generals del regne de Blgica, diu Mesdagh ( Revue des Biblioth-
ques et Archives de Belgique, vol. V, 1907.) que per lany de 1862 la comissi directora del Museu danti-
getats de Brusseles encarreg a M. Pinchart, quefe de secci dels dits Arxius, que forms una collecci
de segells a exemple de lo que shavia fet a Pars. Aquesta collecci, installada primer en les dependencies
del Museu dantigetats, fou treslladada en 1890 als Museus reials de les arts decoratives i industrials, i
anexionada definitivament als Arxius Generals del regne en 1895. Dita collecci comprn ms de 24,000
motllos, que han sigut recullits en els dipsits de Brusseles, de Gand, de Mons, de Lige, de Bruges, de
Namur, dAnvers, dHasselt i dArlon.
En quant a la dels Arxius imperials de Viena, sha format des de darrers del segle xvm amb la col-
lecci de 15,000 segells reunida pel canonge del Captol de Sant Esteve, de dita ciutat, Pau de Smitmer,
adquirida posteriorment, o sigui en 1818, per lEstat. Aquesta fou la base de la que avui es troba anexa
als esmentats Arxius imperials.
s tamb importantssima la collecci de segells del Germanisches Museum, de Nrnberg.
2 Vailly Elements de Palographie. Pars, 1838.
,
3 Del grec cjtppayt;, que significa segell.

PRLEG XVII
de Lluci Constant, i Chabouill, la qual va publicar fins quatre volums

de son Butllet especial, amb nombrosos gravats, la major part indits
o poc coneguts, contribuint molt i molt a propagar lafici a aitals es-
tudis, en la naci vena.
Amb tot, quan la Sigillografa lia adquirit aquest rpid desenrotlla-
ment del qual ens parla Lecoy de la Marche, ha sigut des del moment en
qu per la fotografia, pel fotogravat, per la fototipia i per tots els aven-
os que en lart de Daguerre shan anat fent, ha sigut possible reproduir 4
amb tota exactitut i fidelitat, aquests preciosos exemplars de segells mig-

evals. Daleshores en, daten els interessants i erudits estudis de Demay,
Raymond, Gauthier, La Plagne Barris, Bosredon, Roman i dAugust Cou-
lon, a Frana; de Wyon, Birck (Walter de Gray), i Bloom (J. Harvey), a
Anglaterra; del Dr. von Weech, den Posse, den Ilgen, del Dr. H. Bres-
slau, de Ewald, i de Grotefend, a Alemanya; de Serafini, den Manni, del
marqus de Strozzi 1
i del P. Tonini, servita, a Italia; aquest darrer, com
ja hem dit, per haver sigut un dels principals creadors i ordenadors
de la notable collecci de segells mig-evals del Museu arqueolgic de
Florncia 2 .
Espanya tamb ha cooperat en aquest moviment general, si b que-

dant-se quelcom a la reraaga3 Amb tot, encara que no hi ha una .
Sigillografa completa, existeixen estudis i shan fet treballs que deuen

esmentar-se. En les Paleografies de Terreros ,
Merino 6 i Rodrguez 6 del ,
segle xvm
,
shi troben algunes indicacions sobrels segells i fins shi
reprodueix algn exemplar. Al ensems, fams calgraf D. Francisco el
Palomares, i dos catalans illustres, D. Francisco Xavier de Garma i

Durn i el P. Jaume Pascual, canonge premonstratense de Bellpuig de
les Avellanes, varen ocupar-se amb perseverancia en aquest estudi. Den
Palomares se conserva en la Biblioteca Nacional de Madrid, en el depar-

tament de manuscrits, un de molt curis que cont 66 folis en vitela i
1 Director del Periodico di Numismtica e Sfragistica per la Storia d' Italia.
2 M. Adrien Blanchet ha publicat en 1902 la Bibliographie critique de la Sigillographie Franaise,

erudita recopilaci bibliogrfica que v a corroborar aquest inters creixent en les nacions estrangeres per
lestudi dels segells, car sols per lo referent als de Frana ascendeixen fins a 528 els treballs publicats
fins a la data de lopscol de M. Blanchet, i dels quals eh dna compte.
3 Vrem publicar un ensaig de Bibliografia sigilogrfica espanola en la Revue Internationale de Sigil-
lographie. Pars, 1910. Primer i nic nmero sortit, p. 45.
4 Terreros y Pando, Paleografia Espanola. Madrid, 1758.

5 Merino, Escuela de leer letras cursivas antiguas y modernas. Madrid, 1780.
6 Rodrguez, Biblioteca Universal de la Polygrafa Espanola. Madrid, 1738.
Volm I 3
XVIII SIGILLOGRAF A CATALANA
reprodueix, dibuixats a la ploma amb tinta negra, bastants segells dels
1
reis de Castella .
Garma, a ms de sa Adarga Catalana sembla indicar Torres Amat 2 ,
que public un tractat de segells; amb tot, no diu quan, ni on, ni fa

menci de cap exemplar ni tenim noticia de que existeixi. Creiem per
consegent, que o que feu en Garma fou treballar en lestudi dels
segells, per la qual cosa reprodu i ne feu gravar diversos dels reis
dArag, per a illustrar, amb ells, lobra que preparava i es proposava
3
publicar .
Del P. Pascual sabem que havia format una collecci de segells, com
aix consta en la carta que escrigu al marqus de Capmany, ocupant-se
dun, molt notable, de Bernat dAger.
En el darrer segle, D. Toms Munoz
Romero, acadmic de la His- i
toria i catedrtic de lEscola de Diplomtica, ha sigut un dels que ms

treballaren en pro de la Sigillografa a Espanya. A lefecte emprengu
viatges, visitant bon nombre darxius i recollint un aplec de materials
per a ulteriors estudis, amb les empremptes en guix, que tragu dels
originals, particularment de segells reials, i formant una collecci de
fac-smils ben interessant.
Apart daix, public, entre altres, un notable treball sobre dos segells
indits del comte de Barcelona, Ramn Berenguer IV, reproduint-los
amb gran fidelitat i illustran t-los amb erudits i curiosos comentaris 4 .
Altres diversos estudis, referents als nostres segells, shan publicat fins
1 En aquest manuscrit, a ms dels dibuixos de segells de cera i metllics dels reis de Castella i de
Lle, nhi ha un de D. Jaume I, diversos de reines i dinfants i un bon nombre de signes rodats i autgrafs.
No sabem si ser un segn exemplar daquest manuscrit, o un altre divers, el segent que descriu el Catleg
de la Biblioteca Salv amb aquests termes: Miscelnea histrica de papeles manuscritos pertenecientes
a la Historia de Espana, recogidos en su mayor parte por D. Gregorio Llaguno y Amirola. Consta de varios
volmenes, cuadernos y pliegos sueltos en folio, reunidos en cinco grandes estuches, y entre ellos hay el
siguiente: Coleccin de mas de 150 sellos de los Reyes e infantes de Castilla, copiados de los originales que
existen en varios archivos, perfectamente dibujados por D. Santiago de Palomares, e iluminados algunos
de ellos. (Catalogo de la Biblioteca de Salv, II, 510, n. 3,060.)
2 Torbes Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los Escritores Catalanes.
Barcelona, 1836. p. 274.
3 El P. Pascual, amb carta al marqus de Capmany, referint-se a un segell de Bernat dAger, diu:
examinndolo por s mismo, el Sr. D. Francisco Javier de Garma, Archivero Real de Barcelona, en una
visita que hizo a este Monasterio (Bellpuig de les Avellanes), anos atrs, me asegur ser el sello original
ms antiguo que haba visto, siendo no pocos los que haba manejado con la idea de trabajar sobre
ellos una obra que tena a punto de ver la pblica luz. (Carta del P. D. Jaime Pascual, Cannigo
premonstratense de Bellpuig de las Avellanas, al M. I. Sr. Marqus de Capmany. Barcelona, 1837.)
4 Va publicar-se en la revista El Arte en Espana, IV, 169 i ss.
PRLEG XIX
al dia, essent molt digne de lloana i de gran utilitat, la creaci de un

museu o secci sigillogrfica que per disposici del Director Sr. Yignau,
sencarreg dorganitzar D. Jon Menndez Pidal, en lArxiu Histric
Nacional.
No acabarem aquesta ressenya, sens esmentar un fet pertanyent a
una illustre corporaci catalana.
Quan en 1811, Millin se planyia de la poca importncia que a lestudi
dels segells shi donava, la Reial Acadmia de Bones Lletres, de Barce-
lona, havia fet treballs sobre Sigillografa, reunint materials per a un
tractat de segells per a illustrar la historia de Catalunya (tractat que
potser sigui el que en Torres Amat atribueix a lacadmic Garma), i
pagant les despeses de les lmines que lhavien dacompanyar, un altre

acadmic, D. Jon de agarriga i Reart, comte de Creixell.
Aix consta en les actes de la Corporaci, corresponents a 20 de Juny
1
i 11 de Juliol de 1804 .
. Nostra afici a lArqueologia i als treballs d investigaci histrica,

feu que a lexaminar en els Arxius bon nombre de pergamins, parssim
esment en els segells que hi penjaven i al considerar la importncia que
per a les ciencies histriques i arqueolgiques tenien, tot seguit conceb-
rem el progecte dempendre lestudi dels pertanyents a Catalunya, estudi
que hem practicat durant una llarga serie danys.
Per portar a terme aquesta obra, emprengurem la tasca de practicar
investigacions histrico-arqueolgiques en tots els Arxius on creiem que
hi podia haver documentaci catalana, i per consegent, segells de la
nostra terra. Aix ho hem fet, com es pot veure en la llista que publi-
quem ms endevant.
Hem investigat els ms importants i rics Arxius de Catalunya; els
1 Acta de 20 de Junio de 1804. En atencin a que el difunto D. Juan de Zagarriga y Reart, Conde
de Creixell y socio de este Cuerpo, coste las lminas del tratado de sellos para la Historia de Cataluna,
que debe escribir la Acadmia y que paran en poder de su hijo el Sr. D. Francisco Ramn de Zagarriga,
Conde de Creixell, se comisiona a los senores socios D. Juan de Sans y Barutell y D. Ramn de Sans y
Rius a fin de que hagan presente a dicho senor que lleg el caso de necesitarse dichas lminas y que espera
la Acadmia se servir entregarlas.
Acta de 11 de Junio de 1804. Los socios D. Juan Sans y D. Ramn Sans hicieron presente que haban
hablado con el Conde de Creixell solicitando las lminas y los moldes de los sellos y que el Conde les haba
contestado que al cabo de algn tiempo de la muerte de su padre haba entregado las lminas al Marqus
de Li como Secretario de la Acadmia, que los moldes no haban estado jams en su poder y que acaso
daran razn los herederos del grabador N. Boix, y que los borradores que tenia el dicho Conde con lo dems
que hallase lo entregara a la Acadmia.
XX SIGILLOGRAF A CATALANA
dels dems regnes que constituiren la confederaci Catalano-Aragonesa
(Arag, Mallorca i Valncia), els de Castella i Navarra i els del Mig-da
de Frana, per les relacions qne hi hagu entre aquelles terres i Cata-
lunya, i encara, a Italia els de Roma i Npols, a ms dhaver vist i estu-
diat catlegs i ressenyes amplssimes dels Arxius de Sicili i Sardenya.
Aquestes investigacions les hem practicades personalment o sigui en
els mateixos Arxius, estudiant-hi els segells i pergamins dels quals penja-
ven, prenent notes, acoblant datos i procedint a reproduir dits segells
mitjanant l emmotllat.
Aital estudi se fa cada dia ms difcil, perque les vicissituts del temps,
les revoltes, la ignorncia i la deixadesa, han contribuit moltssim, a
qu es perdessin gran nombre dexemplars. Per altra part, llur mateixa
naturalesa, puig molt sovint la constitueix una matria tan trencadissa i
susceptible de malmetres com s la cra, contribueix, tamb, a dificultar

llur conservaci.
La destrucci dels Arxius dels nostres grans monastirs i priorats
que com glorioses fites de nostra reconquesta, salsaven per tots els
indrets de Catalunya; destrucci que esdevingu en aquells dies terri-

bles i quasi apocalptics (diu molt b un erudit historiaire) 1 en qu ,
el
furor sectari, portat fins al paroxisme, enrun joies arquitectniques de

gran preu de la nostra terra, avent la cendra gloriosa dels nostres reis i
destru o esparg dac enll centenars de manuscrits i llibres venerables

que contenien molts tresors del pensament i de la cincia catalanes, fou
tamb ben malestruga per als nostres estudis arqueolgics en la especia-
litat a la qual ens hem consagrat.
iQuantes voltes ens ha vingut a la pensa, la idea de lo fruits quens
hauria sigut per aitals estudis, una investigaci reposada, en aquells

dipsits immensos de documentaci histrica, que contenien els Arxius
de Ripoll, Poblet, Sant Cugat del Valls, Sant Pere de Roda, Santes
Creus i tants i tants daltres, que venien a esser vertaderes dus inestron-
cables, per a la historia de la nacionalitat catalana!
En aquests Arxius es custodiaven nombrosos diplomes i cartes reials,
i privilegis i donacions dels grans feudataris, en un mot, centenars de
pergamins dels quals penjaven infinitat de segells de monarcas i prnceps,
comtes i barons, bisbes, abats i priors, captols eclesistics, ciutats i
1 Rubi i Lluch, Documents fer l'historia de la cultura catalana mig-eval. Barcelona, MCMVIII- I, xvii.
PRLEG XXI
municipis, ordes relligioses i militars, tribunals de justicia, etc., etc., bon

aplec de materials preciosos per a la nostra Sigillografa. Tant s aix,
que sols en les despulles del que degu esser importantssim Arxiu de
Poblet i que per sort se conserven, encara, en lArxiu Histric Nacional,
de Madrid, hi hem trobat, quasi completa, la serie dels segells que usaren
els comtes dUrgell, segells que per correspondre a una poca llunyana
(segles xm
i xiv

), i pels valiosos datos que per a la historia contenen,
se fan ms estimables. Aix, doncs, hem hagut de aprofitar lo poc quens
resta, i per espai de ms de trenta anys hem anat fent investigacions,
escorcollant Arxius i acoblant materials per a bastir ledifici quens

proposvem.
A lempendre la nostra tasca, apart dels naturals obstacles i dificul-
tats per penetrar en alguns Arxius, sens present, tot seguit, un incon-
venient. No nhi havia prou en desfer lligalls de pergamins i pendre nota
dels seus segells document al qual anaven adherits; era menester te-
i del
nir-los a la vista, no sols en els moments, relativament breus, en els quals
en aquell arxiu podem examinar-los, sin sempre i a totes hores, ja per
a estudiar-los detingudament i confrontar-los amb altres, ja tamb per
a publicar-los grficament, a fi de ques poguessin utilitzar en ulteriors
estudis de carcter histric o artstic. Per atnyer aix era precs
reproduir-los. An aquest fi vrem recrrer a lemmotllat mitjanant em-
premptes o fac-smils dels originals, procurant reproduir-los amb tota
fidelitat.
A la primeria i seguint el mtode usat ja pels Benedictins al segle xvn ,
adoptrem el procediment de fer els motllos amb argila fina i els positius
amb cera o sofre. Aquest sistema tenia alguns inconvenients: a) era molt
complicat poc prctic, per mor de la serie de manipulacions que exigia.
i
b) no sempre i en tot lloc era possible disposar dargila apropsit per al

modelatge, i c) alguns segells, com per exemple, els de placa o estam-
pats en paper, no podien reproduir-se, perque la humitat de largila els
malmetia. Per consegent vrem rebutjar aquest mtode per imperfecte,
adoptant un nou procediment quens indic un malhaurat amic belga, '
Armand dHerbomez, pertanyent al Cos dArxivers de Frana, i que con-

sisteix en formar el motllo amb un full de paper destany, mitjanant
la pressi de un respallet, conseguint reproduir els originals amb els
ms petits detalls. En aquest motllo shi tira guix dalabastre, ben deixa-
tat, i amb noca estona sobt una copia exactssima, ja sigui de matrius
XXII SIGILLOGRAFA CATALANA
originals, o ja, tamb, dexemplars de cera, metllics o de placa, fins
daquells que presenten menys relleu.
Altre procediment hem adoptat i s el de servir-nos per a fer els
negatius o motllos, de la pastalina o cera de emmotllar, de la casa
Lefranc, de Pars.
Ambds mtodes encara que molt tils, presentaven algunes dificul-
no obstant, la prctica i la mateixa necessitat dhaver de lluitar
tats:
amb elles, ens han sugerit diverses modificacions, que les han venudes
fins atnyer el nostre propsit de reproduir els segells amb la perfecci
possible. Aix s com hem arribat a acoblar les nombroses empremptes o
fac-smils que constitueixen la base del nostre treball.
Ara b; referent al plan que anem a desenrotllar, la Sigillografa
Catalana comprn la descripci dels segells que shan usat a Catalunya
des del segle xn als comenos del xix inclouenthi el Rossell, consi-

,
derant-lo com a terra catalana, mentres constitu polticament part de

la mateixa, o sigui fins a les darreries del segle xvii .

Prenem com a punt de partida el segle xn ,
perque fins al present, ni
de Catalunya, ni de cap altra terra dEspanya, se coneixen segells ante-

riors a dit segle; puig els anells signatoris, que pot-ser susaren, un
dels quals, satribueix a la comtesa Ermessindis, amb tot rigor no per-
tanyen a la Sigillografa, essent ms b, pedres gravades o camafeus,
i corresponent, llur estudi, amb ms proprietat, a la Glyptica antigua,
que no pas al dels segells mig-evals.
Per a procedir amb mtode, desprs daquest Prleg i de la indicaci
dels Arxius que hem investigat i quens han servit de fonts niques i
abundoses, per a compondre aquest treball, v una Introducci aon se

tracta de tot o que fa referencia al segell (matria, forma, llegendes,
sistemes daposici en els documents, frmules de cancelleria, matrius i
gravadors daquestes, etc., etc.). A continuaci fem un estudi dels segells

de la casa comtal de Barcelona, que s com la sntesi de les noticies
histrico-arqueolgiques que contenen dits segells. Un apndix de docu-

ments serveix de complement a Seguidament i constituint el
dit estudi.
cos de lobra, comencem la descripci dels segells en forma dInventari.

Per aquesta descripci hem adoptat el mtode de Dout dArcq, en la
monumental obra, dInventari dels segells dels Arxius Nacionals, de
Pars, aplicant a Catalunya lordre i classificaci ideats per aquell erudit
arqueleg i peritssim sigillgraf.

PRLEG xxiii
Segons aix presentem els segells catalans, dividits en dos grans

seccions; laics i eclesistics. La primera o sigui la dels segells laics, com-
prn les segents series i agrupacions:
Primera serie: Comtat de Barcelona, amb les segents agrupacions:
Comtes, Comtes-reis dArag, Comteses-reines dArag, Infants i prn-
ceps de la casa comtal de Barcelona. Aquesta serie va inclosa en el
primer volum.
La segona serie i les dems, fins a terminar la secci dels laics, cons-
titueixen el segn volum i comprenen els segells dels comtes dEmpuries,
de Pallars, de Rossell i Cerdanya, i dUrgell, els de la Procuraci reial
i Govern general de Catalunya, de la Lloc- tinncia i Yirreinat, de la
Batlla general, de les Vegueries, Batlles i Corts reials, del Mestre
Racional, de les Cries civils, Tribunals de justicia i Concell reial de
Catalunya, de la Diputaci general de Catalunya, dels Municipis, dels
senyors feudals i cavallers catalans, dels Estudis generals, Universitats i
Escoles, dels doctors, jurisperits, notaris, jutges, etc.; dels Gremis, arte-
sans i diferents particulars, de les entitats mercantils, Consolat de Mar i
Consolats de catalans en els ports del Mediterrani i de les aljames dels

moros de Flix.
La segona secci que v a constituir el ter volum, comprn els
segells eclesistics, i es divideix en altres diverses series i agrupacions,

que comprenen els segells dels Arquebisbes de Tarragona, dels Bisbes de
Barcelona, Elna, Girona, Lleida, Solsona, Tortosa, Urgell i Vich; dels
Oficialats i Cries eclesistiques, dels Oficials i Vicaris generals, dels
Captols de les Sus, dels Ardiaques, Degns, altres dignitats capitulars i
canonges, de les parrquies, rectors i comunitats de preveres, dels preve-

res, beneficiats i capellans, dels seminaris i collegis eclesistics, del
Tribunal de Creuada i del de la Inquisici, de les Abadies i Priorats, dels
convents i ordes monstiques, de les ordes relligioso-militars (Tem-
plers, Sant-Jon de Jerusalem, i Sant Sepulcre), i per ltim, dels Hospi-
tals i Cases de beneficencia.
Finalment, dintre de cada volum, linventari de segells va seguit de
les corresponents taules a fi de facilitar la consulta i maneig de lobra.
Acabarem aquest Prleg fent constar el nostre agraiment envers les

persones quens han facilitat el portar a terme la tasca quens proposrem.
Entre elles mereix una menci especialssima i que de molt bon grat li
XXIV SIGILLOGRAFlA CATALANA
acordem, el malaurat i dignssim arxiver de la Corona d Arag, D. Ma-
nuel de Bofarull i Sartorio, per haver sigut ell lamic i el mestre quens
inici en el coneixement de la cincia paleogrfica i ens proporcion
tots els medis de treball, al comenar-lo; facilitats i benvolena que vrem
trobar tamb en son fill i successor en el crrec, D. Francisco de Bofa-
rull i Sans, aix com en lactual arxiver D. Eduard Gonzlez Hurtebise.
Llarga fra la llista, si tingussim de consignar aqu els noms de totes
les persones que en el transcurs de tants anys de fer recerques en els
Arxius, hi han cooperat, facilitant-nos les investigacions. En la impossi-
bilitat de recordar-los a tots, farem esment dels que recordem, alguns
dels quals ja han mort: Monsenyor Ugolini, dels Arxius del Vatic, a
Roma; el Comte Filangieri, de lArxiu dEstat, a Npols; Mr. Armand
dHerbomez, del Cs dArxivers, de Frana; Mr. Lecoy de la Marche,
Mr. Langlois i Mr. Coulon, dels Arxius Nacionals, de Pars; Mr. Bru-
tails i Mr. Robin, directors, que fou el primer i s el segn de lArxiu
departamental dels Pirineus Orientals; Mr. P. Vidal, bibliotecari de
Perpiny; Mr. Fleurac, director de lArxiu departamental dels Baixos
Pirineus; Mr. Berthel, arxiver del Herault i director dels Arxius de la
ciutat de Montpeller; Mr. Blancard i Mr. Busquet, directors dels Arxius
departamentals de Marsella; Mr. Pasquier, director dels Arxius departa-
mentals de lAlt Garona; D. Francisco Navarro i Santn i D. Jon Menn-
dez Pidal, de lArxiu Histric Nacional, a Madrit; D. Antoni Paz i Melia,
en el departament de Mss. de la Biblioteca Nacional; D. Miquel Velazco i
Santos i D. Enric Ballesteros, de lArxiu d Alcal de Henares; D. Lean-

dre Olivier D. Gervasi Etayo, arxivers de lArxiu municipal i del de
i
la Diputaci Foral de Navarra, a Pamplona, respectivament. D. Marc

Antoni, Doctoral i arxiver del Captol de la Su de Jaca; D. Flix
Miguel i Martn, secretari i arxiver municipal de Terol; D. Antoni Buj,
Arxipreste i arxiver capitolar de la Su de Terol; D. Sime Bernard,
arxiver municipal dOsca; D. Igini Lasala, arxiver del Captol de la Su
dOsca; D. Toms Ximenez de Embun, arxiver municipal de Saragoa;
D. Pere Sancho, director de lArxiu general del regne de Mallorca;
D. Josep Miralles, Canonge arxiver, del Captol de la Su de Mallorca
(actualment bisbe de Lleida); D. Vicens Vives i Liern, arxiver munici-
pal de Valncia; D. Antoni deia Torre i del Cerro, arxiver provincial
Roc Chabs,
dHisenda, de Valncia; D. arxiver capitular de Valncia;
D. Ramn OCallagan, Canonge doctoral i arxiver de Tortosa; Dr. Mart,
PRLEG XXV
Canonge arxiver de la Su d IJrgell; D. Jaume Collell, Canonge i arxiver

del Captol de la Su de Vich; D. Josep Gudiol, director del Museu
Arqueolgic artstico-episcopal de Vich; D. Josep Serra i Campdela-
creu, que va esser arxiver municipal de Vich; D. Rafel Gras, arxiver
municipal de Lleida; D. Ramn Llobet, Canonge arxiver del Captol de
la Su de Lleida; D. Ramn Font i Miquel, Arxipreste de la Su
de Girona i arxiver capitular; D. Bonaventura Hernndez Sanahuja i
D. Angel del Arco, directors, que fou el primer, i s el segn, del Museu
Arqueolgic de Tarragona; el P. Caballero, director de la Biblioteca
Provincial, de la mateixa ciutat; D. Bonaventura Ribas, Dr. D. Josep
Gasa i D. Josep Mas, Canonges els dos primers i beneficiat el darrer,
que tenen o han tingut a son crrec lArxiu Capitular de Barcelona;
D. Lluis Gaspar i D. Josep Puiggar, arxivers que foren, i D. Alfons
Damians, arxiver actual de lArxiu municipal, de Barcelona; D. Pl-
cid Aguil, director de la Biblioteca provincial Universitria; D. Joa-
quim Deleito, arxiver de lArxiu provincial dHisenda, de Barcelona;
D. Josep de Peray, arxiver de la Curia Eclesistica; el Dr. D. Ildefons
Gatell, Rector de Santa-Anna i custodi de lArxiu daquell antic Prio-
rat, i les Revdes. Relligioses de Sant-Jon de Jerusalem, de Sant-Pere
de les Puelles, de Santa-Mara de Pedralbes, de Santa-Clara i de Vall-
donzella.
Aix als que hem anomenat, com als dems dels quals per oblit
involuntari, no fem esment, a tots els hi oferim lhomenatge del nostre
agrament i bon record.
Ferran de Sagarra
VoiXM J
4
PRINCIPALS ARXIUS, BIBLIOTEQUES, MUSEUS
I COLLECCIONS PARTICULARS QUE HEM CONSULTAT PER A LA PUBLICACI
DAQUESTA OBRA
Barcelona Arx. del Captol de la Su.

Arx. de la Corona d Arag. Arx. Episcopal.
Arx. Municipal. Arx. de la Curia Eclesistica.
Arx. del Captol de la Su. Arx. del Seminari.
Arx. del Reial Patrimoni.
Tarragona
Arx. Provincial dHisenda.
Arx. de la Curia Eclesistica. Arx. Municipal.
Arx. Episcopal. Arx. del Captol de la Su.
Arx. Arquebisbal.
Arx. de la Cort del Veguer.
Arx. del Palau.
Arx. de la Curia Eclesistica.
Biblioteca Provincial.
Arx. del Gran Priorat de Catalunya de
lOrde de Sant-Jon de Jerusalem. Museu Arqueolgic.
Arx. del Priorat de Santa-Anna.
Collecci del Marqus de Vallgornera.
Arx. de la Parrquia de Sta. -Maria del Pi.
Tortosa
Arx. del Collegi de Sant-Sever.
Arx. del Monestir de Santa-Clara.
Arx. Municipal.
Arx. del Monestir de Valldonzella.

Arx. del Captol de la Su.
Arx. del Monestir de Santa-Mara de Pe-

dralbes.
Arx. Episcopal.
Arx. del Monestir de Sant-Pere de les Pue-

Vich
lles.
Biblioteca Provincial.
Arx. Municipal.
Museu Provincial dAntigetats. Arx. del Captol de la Su.

Museu Artstic Arqueolgic.
Collecci den Juli Yintr.
Arx. de casa Clariana (antic del Veguer).
Collecci del Marqus de Dou. Museu Episcopal.
Museu del Crculo Literario.
Girona
Arx. Municipal. Arx. del Monestir de Montserrat, molts
i
i de
altres arxius municipals, parroquials
Arx. de la Curia Eclesistica. comunitats eclesistiques de Catalunya.
Arx. de la Delegaci dHisenda.
Museu Arqueolgic. Jaca
Arx. Municipal.
Lleida
Arx. Municipal. Arx. de Protocols.
Arx. de la Collegiata de Roda.
Mallorca
Arx. Municipal.
Su dUrgell Arx. General del Regne.
Arx. Municipal. Arx. del Captol de la Su.
XXVIII SIGILLOGRAFA CATALANA
Osca Museu Arqueolgic.
Arx. Municipal. Segvia
Arx. Municipal.
Arx. de lEpiscopat.
Arx. de la Baslica reial i parroquial de
Sant-Lloren.
Carcassona
Saragoa Arxs. Departamentals de lAude.
Arx. Municipal.
Marsella
Arx. del Captol del Pilar. Arxs. Departamentals.
Arx. de lArquebisbat.
Montpeller
Arx. del Convent de Santa-Agns.
Arx. del Convent del Sant-Sepulcre. Arxs. de la municipalitat.
Terol Npols
Arx. Municipal. Arxs. dEstat.
Arx. Episcopal. Narbona
Arx. de Racioneros. Arxs. de la municipalitat.
Valncia
Pars
Arx. Municipal.
Arxs. Nacionals.
Arx. General del Regne.
Biblioteca Nacional.
Pau
Alcal de Henares
Arxs. Departamentals dels Baixos -Piri-
Arx. General Central.
neus.
Madrid
Perpiny
Arx. Histric Nacional.
Arxs. Departamentals dels Pirineus Orien-
Museu Arqueolgic.
tals.
Biblioteca Nacional.
Collecci Munoz i Romero.
Roma
Biblioteca de lAcademia de la Historia.
Arxs. del Vatic.
Pamplona
Tolosa
Arx. Municipal.
Arx. de la Diputaci General de Navarra. Arxs. Departamentals del Alt-Garona.
A ms, shan tingut en compte les segents obres, per o que fa referencia a arxius
de Sardenya: Pinna, LArchivio Comunale di Iglesias Cagliari-Sassari, 1898; Id., LArchi-
,
vio del Duomo di Cagliari Cagliari-Sassari, 1899; Id., Indice dei documenti Cagliaritani
,
del regio Archivio di Stato dal 1323 al 1720 Cagliari, 1903, i Lippi, Inventario del E. Ar-
chivio di Stato di Cagliari e notizie delle carte conservate nei piu notevoli archivi comunali ,
vescovili e capitolari delia Sardegna, Cagliari, 1902.

INTRODUCCI
1. Segell: Significal i varianls daqueslci paraula; Malriu, empremples. 2. Origen dels segells; Anells
sigillars. 3. Segell propriament dit.
1. La paraula segell del llat sigillum, susa per designar un instrument o

utensili, generalment de metall, en el qual estan gravades les armes, divises o em-
blemes, amb la corresponent llegenda, de la persona o corporaci a la qual per-
tany; i serveix per estampar-lo a fi de testificar i donar major autoritat als docu-
ments. Amb el mateix nom s designat, tamb, lo que queda imprs o estampat i
fins les reproduccions en relleu, de les empremptes crees o metlliques.

Aix, doncs, la paraula segell pot tenir tres diversos significats i per distingir-los
adoptarem la classificaci de Lecoy de la Marche, donant el nom de matriu a
lencuny de metall que constitueix el motllo o planxa del gravat; emprempta 1
a la cera o metall que cont lo que est gravat en la matriu; les empremptes
en metall sanomenen, generalment, bullae o bolles; i motllo
finalment o fac-
smil, a tota reproducci, en guix, sofre, &c. de lemprempta.
Les primeres matrius han sigut generalment anells i per aix encara que, com
hem dit, lestudi daquests anells sigillars, pertany ms a la Glyptica que no pas
a la Sigillografa, per tal que els seus emblemes gaireb sempre estn gravats en
pedres dures i precioses, amb tot, considerant-los com a precursors dels segells, ne
direm quelcom.
2 . Lorigen daquests anells s tan lluny que ja en les Sagrades Escriptures
trobem diferents passatges on sen fa menci. Aix, per exemple, Fara entrega
el seu a Josep com a senyal i atributs dautoritat 2 . Se diu en el llibre dels Reis 3 ,
1 El mot emprempta s tan catal i apropiat a la significaci que li donem, que jal veiem usat
per Pere III, en 1369, al dirigir-se a Romeu Feu, argenter de Barcelona, encomanant-li que renovells les
matrius o motllos dels segells reials, perque per sa antigetat eren tan usats que les empremptes daquells
diu el rei, en especial del segell maior, nos poden flixar (Apndix nm. LXI).
2 Gen XI I, 42.
,
3 3 Beg, XXI, 8.
2 SIGILLOGRAF A CATALANA
que Jetzabel feu s del segell o anell signatori dAcab, estampant-lo en les falses
que escrigu en nom daquest; i en el llibre de Daniel 1 trobem que Darius
lletres ,
feu segellar amb son anell, les portes del temple de Bel.
Generalment aquests anells sigillars o signatoris contenien en llur encast
una pedra gravada en buit i disposta apropsit per fer empremptes sigillars. Les
pedres que a lefecte sutilitzaven solien esser, com ja hem dit, les precioses, tals com
la cornalina, gata, nix, safir, calcedonia i altres, donant-se preferencia a aquelles
que per llur grau de duresa eren ms resistents. Perrot i Chipiez 2 atribueixen als
Fenicis, la idea dencastar en els anells, aquestes pedres gravades, per el cert s
que eren conegudes i estaven en s entrels Assiris, Babilonis, Caldeus, Perses, Egip-
cians i altres pobles de ledat antigua; essent de notar que molt sovint sels donava
la forma cnica o cilndrica. De lEgipte dels Faraons shan conservat papirus
amb senyals evidents dhaver contingut impressions sigillars; i Menant 3 ha publi-
cat una curiosa memria sobre les empremptes de segells Assirio-Caldeus,
i erudita
ques conserven al Museu Britnic, treball ben interessant, que a lestudiar les
pedres gravades daquells temps tan llunyans, posa de manifest la historia de lart
a lAssia occidental, en una poca que correspon a les civilitzacions primitives
daquells pobles que podem considerar com el breol del llinatge hum.
Lecoy de la Marche 4 fa esment dalgunes daquestes pedres gravades proce-
dents de lEgipte i de lAssiria i Babilonia ques conserven en els principals Museus
dEuropa. Aix, per exemple, ne cita una constituint, com moltes daltres, lencast
dun anell, la qual porta el nom del rei Tutmes II i representa una mena dalegora
de la fora victoriosa. Sha trobat tamb, en 1843, un anell dor ple de geroglfics,
el qual ha sigut reconegut com el segell dun elevat funcionari del rei Schufu, fun-
dador de la gran pirmide. El Museu del Louvre ne posseeix bon aplec que han
sigut trobades a Khorsabad i que porten, amb inscripcions cuneiformes, gravades
en buit, lefigie dun rei dAssiria.
La costum de segellar amb anells signatoris pass de lOrient a Grcia i daquesta
a Roma. Els Grecs, que tan aimants foren de la bellesa, varen transformar aquest
utensili en veritable obra dart. No conegueren encara els segells propriament dits,
per encastaren en els seus anells pedres fines molt ben cisellades, portant, sovint,
els noms del proprietari o de lartista que les havia gravat, posats en el revers, lo
qual demostra que sen servien per segellar. Empremptaven aquestes pedres sobre
bossins de cera o greda dAssia, per segellar els lligams que envolcallaven i cloen
llurs lletres. Les impressions sigillars dels grecs representaven figures mitol-
giques, busts, personatges de cos enter i fins escenes de la faula grega, com el rapte
de Prosserpina, la lluita dun persa amb un xipriota i altres fets semblants, lexe-
cuci dels quals es pot admirar als Museus de Pars, Londres i Nova-York. La
1 Daniel,XIV, 13.
2 Perrot i Chipiez, Histoire de lart dans V antiquit, vol. III, 1885.
3 J. Menant, Empreintes de cachets Assyro-Chaldens, releves au Muse Britannique sur des contrats
dintrt priv. Pars, 1882.
4 Lecoy de la Marche, Les Sceaux. Pars, 1889, p. 11.

INTRODUCCI 3
Biblioteca Nacional de Pars, ne posseeix alguns que poden qualificar-se de joies de

lart, i el Museu Nacional de Npols, en la sala anomenada dels camei, cont ms
de mil exemplars de pedres gravades, per en gran part ho sn en relleu o siguin
camafeus.
Els Romans feren s daquests anells signatoris, anomenant-los annuli sigillarii,
per segellar llurs cartes i testaments. Aix, Cicer escriu a son germ Quintus,
governador de lAssia i li diu: Sit annulus tuus non ut vas aliquod sed tanquam ipse
tu, non minister alienae voluntatis, sed testis tuae; i Plini en sa carta XVI a lempe-
rador Traj, diu, referint-se a un objecte que li envia, signata est annulo meo cujus
est aposphragisma quadriga. Aquests anells romans, comunment procuraren imitar
la factura grega i representen escenes mitolgiques i paganes o busts de personat-
ges; els dels primitius cristians, probablement dels segles iv i v, porten les imatges
de Crist, la Verge, els ngels i els apstols, o b frmules relligioses com: in Dei
nomine o vivas in Deo, i emblemes com la palma, el peix, la coloma i lancla.
Aquesta costum de servir-se de pedres gravades per segellar, pass directa-
ment dels romans, als pobles quels succeiren. Segons Lecoy de la Marche, una
gran quantitat de pedres cisellades antigues, va anar a raure a mans dels capdills
barbres, desprs de les grans invasions, els quals les reculliren amb gran admiraci,
per no les usaren tot seguit sin excepcionalment. A la Galia, particularment els
reis Merovingis, donaren preferencia als anells dor, amb plaques del mateix metall,
gravades de diverses maneres, i llurs sbdits se contentaren, molt sovint, amb anells
de la mateixa mena, per dargent o d bronzo. Amb tot, tamb trobem pedres
antigues per segellar, usades pels prnceps daquesta dinastia.
Dels anells sigillars de la Galia hi ha un estudi molt erudit den Deloche 1
que comprn el perode que va des de lany 312 (data de la conversi de lempera-
dor Constant, que tanca la antigetat clssica) al de 752 en el qual tingu lloc
ladveniment al govern del reialme, del cap de la dinastia carolngia.
En Deloche descriu, en aquest treball, 315 anells, trobats, molts de ells, en
les sepultures dels galo-francs, car, segons sembla, aquests, observaven tamb la
prctica de deixar als morts llurs anells, seguint la costum dels romans, que si els
treien de la ma dels morents, els hi tornaven per a posar desprs de morts. Entre
aquests anells nhi ha de curiosssims, essent dignes desmentar-se com pertanyents
als prnceps reials, el de Xilderich I, de sa muller Basina (?), el de la reina Berteil-
dis, muller de Dagobert I, el de Nona, filla o germana del rei, i el dHunila, prin-
cesa goda.
Els segells usats pels reis francs, de les dues primeres races, solen tenir la forma
danells. Els Merovingis, aimants i seguidors de les costums romanes, adoptaren
tamb, en els anells sigillars, les formes i representacions de limperi, a fi de que
tinguessin major autoritat devant dels pobles conquerits, i usaren, generalment,
lencast rod, com els carolingis el construiren ovalat. Uns i altres per fer constar
1 Deloche tude historique et archologique sur les anneaux sigillaires et autres des premiers sicles
du moyen-dge. Pars, 1900.
laposici del signe de validaci en els documents, adoptaren, gaireb sempre, la
paraula annulus.
Es molt probable quels nostres primers comtes, a semblana dels reis francs,
usessin, tamb, anells sigillars. A la Catedral de Girona, es conserva una calce-
nom, abreviat, dErmesindis i sota
donia, de figura oval, en la qual es llegeix, el
uns caracters arabs. Êstigu encastada aquesta pedra, en un anell de la muller
del comte de Barcelona, Ramn Borrell? Aix ho creuen diferents autors, entre
altres en Girbal 1 , el qual la judica procedent del frontal de laltar major o tabula
aurea de dita Catedral, exemplar riqussim de orfevrera, que man comenar
lesmentada comtesa. Aquesta pedra amida 18X15 mm. i segons un calc o facsmil
tret per lesmentat Sr. Girbal 2 t aquesta representaci.
A ms daquesta pedra mateixa Catedral de

sen conserva una altra en la
Girona, formant part del tresor de Es una cornalina, tamb de forma
la custodia.
oval, per de dimensions quelcom majors que la primera (22X17 mm.) La llegenda
escrita en dues ratlles paralleles, s en arab. En Girbal creu que tal volta va
pertnyer a lanell dalgn bisbe i potser de Pere Roger, qui ho fou de la Su de
Girona (1010-1051), germ dErmesindis, qui comen les obres del temple, con-
sagrat en 1038. El mateix autor fonamenta sa hiptesi en el carcter relligis de
3
la llegenda . Veusaqu el dibuix daquesta segona pedra.
En Villanueva 4 diu haver trobat en larxiu de la Su dUrgell un document

original, en el qual el comte de Pallars, Fridelo, posa sots sa protecci el monestir
que vocatur Villanova, qui est situs super fluvium Nocaria. Llamo original este diplo-
ma, diu lesmentat autor, aunque est sin fecha de dia ni de aho; pero est sellado con
el anillo del conde, que es lo que l dijo : de annulo nostro subter jussimus sigillari.
Con el tiempo ha saltado la cera o lacre sobre que se estampo; solo se conserva su lugar y
aun algunos vestigios de l. Aix es tot el que sabem referent a aquest anell sigillar
1 Girbal, Sellos rbes de la catedral de Gerona ( Revista de Ciencias histricas, I, 388).
2 Aquest calc i el segent foren trets per a D. Antoni de Bofarull, el qual els va publicar en la seva
Historia de Cataluna, II, 348.
3 Girbal, art. cit.
4 Villanueva, Viaje literario a las Iglesias de Espana, XII, 37.

INTRODUCCI 5
dun dels comtes primitius del Pallars, segons un document quel mateix autor
creu de lany 876, aproximadament.
Com a curiositat, car no sabem si es tracta danells signatoris, treslladarem
aqu que disposa sobre diversos annuli que possea, el bisbe de la Su dUrgell,
lo
Eribal, en son testament datat a 22 doctubre de 1040 Annulum quidem qui

juit comitis Ermengaudi iussit dare episcopo suo successors, ut remuneret orationi
eius, vel comitis Ermengaudi, annulus autem, qui juit Arnalli Mironis, iussit dare
Oliv episcopo sedis Ausonensis. Annulum namque cum petra alba, qui juit comitis
Ermengaudi dimissit episcopo Gerundae. \ Annulus ] habens petram rubeam, episcopo
Barchinonensi. Annulus insuper, in quo est caput hominis signatum, episcopo Ripa-
1
curcensi .
Els anells signatoris, com a instruments per segellar, susaren fins les darreries
del segle x o principis del xi , poca en qu comencen a segellar-se amb matrius

sigillars, els documents de major importncia.
Augmentant-se les dimensions de les xapes o plaques en les quals es gravaven
els emblemes dels anells, aquests es van anar convertint en vertaders segells, a
lensems que la major ornamentaci i detalls del dibuix, feu que en els segles xiv
i xv adquirissin proporcions considerables. Els Benedictins 2 ho han expressat amb
aquestes paraules: A copia daugmentar el volum dels anells, shan convertit en
segells, i a copia de disminuir el daquests, shan fet els timbres o segells ms petits.
3 A laparixer les matrius sigillars, cap a les darreries del segle x o comena-
.
ment del xi aparegueren, tamb, els segells propriament dits. Els emperadors
,
dAlemanya, Carles el Gros (any 878) i Llus III (899-911) encara usaren per sege-
llar els documents, pedres gravades, amb busts de carcter rom; per en Ot II
(980) ja shi veu aparixer el tipus magesttic ms o menys rudimentari.

Els segells dels reis d Anglaterra comencen a tenir factura de tals, apareixent-hi,
tamb, la representaci magesttica, en temps dEduard el Confessor (1043-1066).
Abans daquest monarca sols tenim noticia dels segells dOffa, rei de Mercia (790);
de Coenwulf, rei de Mercia tamb, (800-810) i dEdgar, rei dAnglia (960) 3 Els del .
primer i darrer sn busts romans, empremptats en cera, probablement mitjanant

pedres gravades; el del segn, s una bolla de plom ques conserva en el Museu
Britnic i el dibuix de la qual consisteix en unes lletres, molt primitives, que formen
la llegenda: + coenvvlfi regs + merciorvm.
Beferent a Frana, fins al rei Robert (997) els segells de les dues primeres races
consistiren, generalment, en busts demperadors i personatges de limperi rom;
per a larrivar el regnat de Robert, apareix la matriu sigillar en una emprempta
en la qual el monarca hi ve representat de mig cos, tenint en les mans els atributs
de la reialesa, representaci que atany son complement, en temps dEnric I (1035),

quan aparegu el primer exemple, a Frana, del segell anomenat de magestat.
1 Villanueva, op. cit., X, 330.

2 Nouveau trait de Diplomatique, IV, 9.
3 VVyon, 1 de great seals of England. London, 1887, p. 1.
VOLM I i
6 SIGILLOGRAE A CATALANA
El segell ms antic ques coneix dels reis de Castella, s el d Alfons VII
(1126-1157) puix encara que Ambrs de Morales afirma haver 1
tingut noticia dun
d Alfons VI ques guardava en larxiu de Toledo, el cert s que ni ell el va veure,
ni tenim coneixement de que existeixi.
De lorigen dels segells dels comtes de Barcelona i reis d Arag, jan tractarem
tot seguit, al fer lestudi histric i arqueolgic dels exemplars ques descriuen en
2
llur Inventari.
A laparixer el segell propriament dit, tamb va canviar la paraula amb

qus feia constar sa presencia en els documents, substituint-se el mot annulus pel
de sigillum; si la als segells de metall, ha servit no
paraula hulla aplicada sols per
designar aquests, sin document 5 que la contenia, amb la paraula sigil-
tamb el
lum, principalment durant la edat mitja, ha succeit el mateix. Aix, per exemple,
se deia sigillum regis, sigillum episcopi, per designar un document del rei o dun
bisbe. Dout dArcq, cita dos casos en qu sobserva aquesta prctica; s el primer,
un document de Llus el Jove, a favor de lAbadia de Sant-Victor, llegint-se al dors
de dit document: Sigillum regis, de Hugone qui cognomine dicitur Cadaver; laltre
cas se troba en un document del segle xn atorgat per Teobald, bisbe de Pars,,
i diu aix: Sigillum episcopi Parisiensis pro vineis Ohizonis . En lArxiu de la

Corona d Arag hem trobat, tamb, un exemplar daital significat, en una escrip-
tura de 1219 que diu: quos quingentos moabetinos accepimus in parte ipsorum decem
mille solidorum quos dominus rex per sigillum mandavit et statuit z .
El mot llat sigillum ha donat en catal el de segell 4 Aix mateix veiem .
usar el verb dessegellar, en una carta de Pere III, al Prior de Montserrat, amb data
de 21 de gener de 1380, dient-li que per tal que son escriv P. a Plana, atenent-se
a les instruccions que li havia donat, havia tancades e segellades alcunes joyes
e meses en enventari, s sa voluntat i mana al Prior que vos prengats a mans
vostres les dites joyes e les dessegellets .
1 Morales. Crnica general de Espana, VIII, 30.
2 Dout dArcq, Collection de Sceaux, I, xvm.

3 Arxiu de la Corona d Arag, pergam 131 de Jaurre I.
4 En documents mig-evals apareix aquesta paraula escrita de diferents maneres, com sagell,
els
segell, segeyl, satgell, seegell, sigell, etc.

6 Arx. Cor. Arag, reg. 1.267, f. 6.
INTRODUCCI 7
II
1. Matria de les empremples: Cera i metalls. 2. Colors de la cera. 3. Bolles de plom i dor.
4. Forma de les empremptes. 5. Dimensions o mdols. 6. Segells penjanls i segells de placa.
7. Lligams. 8. Conservaci dels segells.
1. Lemprempta ques produeix amb la matriu, que ve a constituir el segell,

sacostumava a fer en cera o b en metall. Quant a
empremptes en cera, les
sobserva la particularitat de que com ms antigues, sn mes dures, i s que pro-

priament aleshores, com diu Giry 1 aquesta matria venia a esser una composici ,
en la qual tot dominant-hi la cera, hi entraven tamb, en proporci variable, altres

ingredients, com la pega, la greda, la goma i la resina, als quals safegia, devegades,
certa quantitat de cnem, per donar-li ms cohesi. Si en aquesta barreja dominava
la greda, la cera resultava ms blanca, per en canvi era molt trencadia. En el
segle xn i comenaments del xm fou molt freqent fer les empremptes amb
aquesta major quantitat de greda, com es pot observar en alguns dels segells dels
comtes-reis, Alfons I i Pere I, i daltres personatges coetanis seus.
2. Tocant les colors de la cera, encara que en els primers segles, era de color
natural, desprs shi afegiren diverses materies colorants, esdevenint vermella,
verda, bruna, groga, blava o negra, encara que aquestes dues colors sn molt rares.
La vermella o roja no apareix fins al segle xn ,
per entre nosaltres, com a matria
de segells, no la coneixem anterior a les darreries del segle segent.
Les empremptes crees dels comtes-reis d Arag, des de Ramn Berenguer IV,
fins a Jaume II, tenen la color natural, ms o menys bruna, pel transcurs del temps
i tamb per la cocci de la cera al fer-les.
Des de Jaume II susa la cera vermella, que segueix usant-se pels seus succe-
sors, i Pere III en les Ordenacions sobra lo regiment de tots los ofhcials de la
sua Cort ho estatueix, amb carcter fixo i permanent, amb aquestes paraules: la
cera emper dels segells faedors vermeyla statuim deure esser e si aytal no era en
aquelles haguda 2 Referent a la introducci de la cera vermella

neguna fe no sia .
en els segells dels nostres comtes-reis, sense que poguem afirmar-ho com a cert,
creiem que va comenar amb Constana de Sicili, muller de Pere II el Gran, i
fonamentem aquesta opini, amb el fet de quel segell de Dona Constana apareix
imprs en cera vermella, essent tamb daquesta color el del seu avi Frederic II,
emperador dAlemanya, ques conserva en els arxius de Baden, penjant dun docu-
ment de lany 1210 3 i essent aix mateix de color vermella, la cera del segell de
1 A. Giry, Manuel de Diplomatique, Pars, 1894, p. 625.

2 Coleccin de Documentos inditos del Archivo general de la Corona de Aragn, V, 211.
3 Von Weech, Siegel von Urkunden aus dem Grossherzoglich badischen Genera l-Landesarchiv zu Karls
ruhe, p. 4.
Venen a corroborar la nostra creena les segents claricies sobrels segells de Manfret i Frederic II
I
8 SIGILLOGRAFA CATALANA
lInfant en Jaume, fill de Dona Constana, com a rei de Sicili, duc dApulia i
prncep de Capua, el qual adopt aqueixa color en els seus segells com a comte-rei
dArag, quan en 1291, succe a son germ, Alfons II, en el govern daquest regne.
Una particularitat hem observat en el segell de Dona Leonor de Castella, esposa
d Alfons III. Aquesta comtesa-reina, a lensems que les altres del casal dArag,
des de Dona Constana de Sicili, us en son segell, la cera vermella, per exis-
teix a lArxiu de la Corona dArag, un fragment daquest mateix segell, en cera
negra, del qual no podem precisar la data perque es troba desprs del document,
i en la collecci de cartes reials de dit Arxiu nhi ha tres de la susdita Dona Leonor,
datada la primera a Albarrac, a 30 de juliol de 1337, la segona el dia 31 de maig

de 1339 i en abril de 1350, amb senyals, en totes elles, dhaver contingut
la tercera
el susdit segell, tamb empremptat en cera negra. Es una raresa que siguin daquesta
color. ;La usaria Dona Leonor, en senyal de dol, desprs de la mort de son marit
Alfons III, ocorreguda en 1336? La circumstancia de que les dates de les tres
cartes sn posteriors a aquest any, apar confirmar-ho.

Com a noves curioses referents a la cera per a fer empremptes, usada en la can-
celleria reial, esmentarem una carta del rei en Jon I, datada a 21 de maig de 1388,
manant ques pagui a son falconer, Salvador a Riba, dos florins per rao de cera
vermella quens apporta de Mallorques 1 i daltra carta del mateix rei endreada
a Galcern Llobet, de officio magistri racionalis, datada a Perpiny, a 9 de mar
de 1396, remembrant-li que li ha demanat ja, entre altres coses, dues dotzenes
de pans de cera vermella gomada, per segellar)) 2 El rei en Mart, amb data de .
15 de desembre de 1408, escriu al Procurador reial del regne de Mallorca, i li diu:

e trametets-nos com pus prestament porets cera vermella per a segellar. E hagen-
hi per a hivern e estiu quar ja havem despesa tota aquella quens haviets tramesa 3 .
Ja abans daquestes dates, trobem en el compte den Berenguer de Maguerola,

procurador reial i feudal en els comtats de Rossell i Cerdanya de lany 1371
a 1372, les segents indicacions referents a cera vermella gomada: tem pague
an Guillem Claustres especiayre de Perpenya per cera gomada quen compra ops
de loffici i. sou. tem pague an Barthomeu dArques especiayre de Perpenya
4
per .i. lliura de cera vermella gomada quen compre ops de loffici iii. sous .vi.
pare i avi, respectivament, de Dona Constana, quens va comunicar lerudit historiador de Palerm, en Josep
La Mantia: Riguardo alle notizie da Lei desiderate sui sigilli del secolo XIII esistenti negli Archivi di Palermo
posso manifestarle che un sigilo maiestatis (rotto in varie parti) del Re Manfredi si conserva nell' Archivio di
Stato. E in cera rossa e vi si legge soltanto: Manfr Sicilie Una riproduzione

di un sigillo di Manfredi trovasi in una tavola in fme del opera di Capasso, Historia diplomtica Regni Si-
ciliae inde ab anno 1250 ad annum 1266>> (Neapoli, 1874). Pel tempo anteriore di Federico Svevo, Re di Sicili,
trovasi nella Catedrale di Palermo un suggello in cera rossa, pendente da un diploma del 1210, del quale da
notizia Vincenzo Mortillazo, Opere (Palermo, 1843), I. 199.
1 Arx. Cor. Arag, reg. 1.954, f. 97 v.

4 Arx. del Reial Patrimoni, Compte de Berenguer de Maguerola procurador reial e feudal en los Com
tals de Rossello e de Cerdanya. Juliol 1371 -Juny 1372, ff. 120 i 120 v.
INTRODUCCI 9
Els comtes de Rossell i Cerdanya, reis de Mallorca, usaren la cera verge, ms

o menys bruna; els dUrgell, durant el segle xm
,
bruna o natural, i en el xiv ,
vermella. Els Infants de la casa comtal de Barcelona seguiren lexemple dels seus
pares, i aix, fins a Jaume II usaren la cera natural bruna, i des daquest monarca,
amb rares excepcions, la usaren vermella.
Daquesta mateixa color foren els segells de les vegueries, dels municipis i
dels batlles reials, des del segle xiv

,
amb algunes variants, com per exem-
ple els veguers de Montblanch, en els segles xiv i xv ,
el veguer de Vilafranca
del Peneds, Riambau de Far, en 1311, la sots- vegueria de Manresa i Bages,
en 1326, i la vegueria de Cervera en 1458, que la usaren verda. Tamb la van
usar daquesta color i en alguns casos negra, els mestres racionals i altres ofi-
cials de la Cort reial.
Els segells dels cavallers, jurisperits i burgesos, durant la xm a

centria,
sempremptaren en cera natural o bruna. Des de les darreries daquest mateix
segle i els dos segents ho foren, comunment, en cera vermella, veient-se alguns
exemplars en altres colors. Aix, hem trobat segells en cera verda, den Ramn
de Ribelles, lany 1290; Berenguer de Puigvert, any 1290; Jaspert, vescomte de
Castellnou, 1304; Pere Coll, notari, 1352; Jon Carnicer, 1441; Bernat Canet, ciu-
tad de Barcelona, el 1390; Bartomeu Plana, advocat, el 1338, etc. En cera negra,
den G. de Sobirats, any 1301; Berenguer de Montbuy, 1298; Guillem dEntena,
el
el 1288;Arnau de Mills, notari de Barcelona, el 1418; Francesc Forms, notari,

1369; Arnau de Sagarriga, batlle de Puigcerd, 1320, i en cera groga, den Miquel
Brescha, de 1314.
Els Arquebisbes de Tarragona dems prelats de Catalunya, durant el se-
i
gle xm

gaireb sempre feren les empremptes de llurs segells en cera natural,
,
bruna. A les darreries daquest segle comen a aparixer algn segell episcopal
format per una massa de cera verge o natural, amb una capa molt prima de cera
vermella, on es feia lemprempta, restant dit segell, en el revers, enterament con-
vexe, excepte en el centre, quan shi empremptava el contra-segell. Com a exemple
daquestes variants, podem citar el d Arnau de Gurb i el de Fra Bernat Peregr,
bisbes de Barcelona, corresponent, el del primer, a lany 1271
i a 1299 el del segn;
Pere dUrg, bisbe de Su dUrgell, any 1291, i Guerau dAndria, bisbe de Lleida,
la
any 1297. Arnau de Jard, bisbe de Tortosa, any 1282, feu lemprempta del seu
segell en cera verda.
Des del segle xiv fou ds constant empremptar llurs segells, els bisbes de
Catalunya, en una capa de cera vermella, estesa sobre cera natural.
Els Captols de les Sus, els Oficialats i Vicariats eclesistics, usaren la cera
vermella, tamb des del xiv n segle, per fer les empremptes de llurs segells. El
del Captol de Tortosa, de 1248, s de cera bruna, el del dUrgell, de 1301, en cera
negra, i daquesta mateixa color els ms antics que coneixem, del Captol de la
Su de Barcelona. Les dignitats capitulars, en el segle xm
,
usaren la cera natural
o bruna. Els abats i priors de les Ordes regulars, en la mateixa centria, usaren en
llurs segells la cera natural o bruna. Des del xiv n segle es generalitza la vermella,
10 SIGILLOGR AFlA CATALANA
excepte en els del monestir de Santa-Mara de Poblet, que ordinriament usaren
la verda, essent negra la de la Preceptora dels Templers, de lany 1224.
3 . Les empremptes metlliques que, com hem dit, sanomenen bullae o bolles,
foren a Catalunya de dues menes; dor i de plom. Non coneixem cap de plata,
ni sabem quels comtes-reis d Arag nhagin usat 1 . Encara ms: Pere III, en ses
manera de segellar ab segells de cera e ab bulla 2
Ordinacions, al tractar de la ,
diu: Emperamor dao ordonam en la cancellaria nostra tres maneres de segellar,

o es que a vegades ab bulla de plom o de aur... i no fa esment per res de bolles
de plata.
Les ms comunes han sigut les de plom. El preu mdic daquest metall, sa
naturalesa maleable i la seguritat de sa durada, han contribuit a expendir el seu
s, sobre tot en els pasos meridionals on les condicions climatolgiques podien
comprometre lexistencia dels segells de cera. Una daquestes regions on es genera-
litz, en gran manera, ls de bolles de plom, fou limperi dOrient, on, segons
Schlumberger 3 durant ms de deu segles, o sigui des de sa fundaci fins a sa

,
caiguda en poder dels turcs, els bizantins han segellat amb empremptes o bolles
de plom, de cada cent vegades les noranta nou, llur correspondncia pblica i
privada, essent sols excepcions les dems maneres de segellar.

Els Papes, des de mitjans del segle vn ,
varen fer s de les bolles de plom,
seguint llur exemple els reis de Xipre, de Sicili, de Portugal, d Arag i de Cas-
tella, els duxs de Veneci,
comtes de Tolosa, els Hospitalers de Sant-Jon de
els
Jerusalem, alguns bisbes i abats dItalia i de Provena i, en general, en les regions

meridionals dEuropa, on, com hem dit, les condicions climatolgiques eren poc
favorables a la conservaci de les empremptes crees. Tant s aix, que, com afirma
Menndez Pidal 4 en ,
les confirmacions de privilegis anteriors, atorgades pel rei
de Lle i Galicia Alfons IX (1188-1230), se fa s de la bolla de plom, a precs dels

interessats en conservar els susdits privilegis, autoritzats amb segells de cera, menys
resistents a lacci del temps quels daquell metall, expresant-ho el rei al comena-
ment de dites confirmacions amb clusules molt semblants an aquesta: Quoniam
cera res est tam fragilis quam putribilis idcirco ego Adefonsus et ut donacio ipsa
robur obtineat perpetua firmitatis et confirmationis, sub bulla plumbea de verbo ad
verbum jussi praesentibus annotari.
A Catalunya han segellat amb plom els comtes-reis d Arag, essent de Pere I
la bolla ms antigua que coneixem fins avui. Tamb es coneixen bolles de plom,
1 El Dr. Enric Finke, en el vol. I, p. lxxxix de sa important obra Acta Aragonensia, al parlar
de les bulles o bolles, en una nota diu: Sigilla de plata Vgl. Reg. 2241 fol. 95, creient equivocadament que
on de plata o bolla daquest metall, referent als comtes-reis dArag,
aital registre se parla dalgn segell
essent aix quel document contingut en dits registre i foli tracta duna matriu de segell, de plata, de
lescrivania de la Governaci de Rossell i Cerdanya, que havia tingut amagada i retingut indegudament
en P. Roure, notari de dita escrivania: un segell dargent ab sa cadena (vide Apndix n. LXXXII).
2 Documentos inditos..., V, 208.
3 Schlumberger, Sigillographie de l'Empire Bizantin. Pars, 1884, p. 8.
4 J. Menndez Pidal, Sellos espanoles de la Edad Media ( Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos
nov. i des. de 1907).
INTRODUCCI 11
de Pons Huch, comte dEmpuries, any 1200, i dels comtes de Rossell i de Cerdanya,
reisde Mallorca. Apart daquestes, existeix una bolla de plom del concell municipal
de Barcelona, pendent dun pergam datat en 1416, de la qual en son lloc correspo-
nent ens ocuparem.
De bolles dor sols coneixem dues d Alfons IV. Amb tot, a ms daquests
exemplars, hem trobat les segents noves referents a altres bolles dor usades pels
nostres comtes-reis. Jaume II, amb data de 27 doctubre de 1305, reconeix a son
tresorer Pere Boyl, que ha pagat per son compte, entre altres quantitats, quatre-
cents-trenta-dos sous barcelonesos, per preu de quatre unces dor de les quals fou
feta una bolla daquest metall, posada en un document enviat pel rei al Sant Pare,
sobre lafer dels regnes de Sardenya i Crcega, a ra de cent-vuit sous per quiscuna
1
una . Pere III, en les Ordinacions esmentades, estatueix que les concessions o
altres privilegis, de gran honor o de pes axi com de duchat, marquesat, comtat
2
0 vescomtat, per nos creador ab bulla daur sien segellades El mateix comte-rei, .
en carta datada a Calatayub a 17 dabril de 1366, mana a son protonotari i tinent-

els-segells, Jaume Conesa, que expedeixi amb bolla dor la donaci del comtat de
Borja, atorgada an en Bertran de Claqu 3 Al crear el rei el ducat de Girona, .
donant-lo en fu a son primognit lInfant en Jon, se fa esment de la bulla nostra

aurea, al final del document, datat al castell de Perpiny a 21 de gener de 1351.
Aix mateix, consta en la concessi del vescomtat de Bas atorgada a favor den
Bernat de Cabrera, a Valncia, als 8 de febrer de 1341; i en un document de 1370
4
sindica tamb la bolla nostra daur .
Dona Leonor de Sicili, muller de Pere III, tutora i administradora de la

persona i bens de lInfant en Mart, mana, amb data de Valldonzella, 11 dabril
de 1369, a Bartomeu de Bonany, que dels diners de la curia del susdit Infant
pagui a Jaume Conesa, protonotari del senyor rei, cinc-cents sous barcelonesos
per comprar unes bolles dor que shavien de posar en certs privilegis i donacions,
5
atorgats pel rei al seu fill .
4 Quant a la forma de les empremptes propriament no nhi ha ms que dues,

.
la rodona i logival o gtica, servint principalment la primera per als segells laics,
1 la segona per als eclesistics. Entre les dues formes susdites hi ha la oval. A ms
daquestes tres, que sn les ds general, com excepci podem citar les en forma
descut, poligonals, en losange o cair, i piriformes. Els comtes-reis, les vegueries
i municipis, a Catalunya, gaireb sempre adoptaren la forma rodona. Els bisbes,
abats, priors, monestirs, captols, oficials i vicaris eclesistics, etc., per regla general
adoptaren logival, sobretot durant els segles xm
al xv Des daquest
. darrer
en, han fet s de la oval o rodona, amb preferencia a logival. Els segells dels
particulars durant els segles xm
i xiv tingueren la forma rodona; a lltim ter
1 Apndix n. XIII.
3 Apndix n. LIII.
4 Arx. Cor. Arag, reg. 1.229, f. 79.
6 Apndix n. LX.
del xiv , fins a mitjans del segent, usaren la forma octogonal i algunes vegades
n
exagonal, forma ques convert en oval, sobretot des del xvi segle. No vol dir

aix que nos trobi algn segell ovalat en el xiv i ms encara en el xv ,
aix com
tamb nhi ha de rodons en aquest ltim i en el segent.
Els mestres racionals adoptaren la forma descut. La Diputaci catalana o
n
Generalitat t un segell del xiv segle, que pertany als diputats oidors de comp-
tes, el qual t la forma dun quadrilobat, i altres en losange. Daquesta darrera
forma sn tamb els de lOfici dels racionals de la ciutat de Barcelona, any 1618,
i el de 1 Administrador de les obres dels murs i valls de la ciutat, any 1376.
Al major o menor dimetre o alada del segell sels anomena amb la paraula
5.
mdol; i aix direm que sn de petit mdol els que tenen de 15 a 20 mm. de
dimetre; de mdol mitj els de 40 a 50 mm. de dimetre, o de 60 a 70 mm.
dalada; i de gran mdol, els de 80 a 100 o ms mm. de dimetre.
Per regla general, la grandaria est en relaci directa amb la importncia del
personatge al qual correspon el segell; aix, els reis foren els quels tingueren ms
grans: sn de gran mdol, havent-nhi alguns, com per exemple els de Pere III
i Jon I, que tenen ms de 120 mm. de dimetre.
Els dels grans feudataris eren majors quels dels particulars. Aix, els dels
comtes dUrgell, dels Montcada, dels Cardona, Queralt, Puigvert, etc., flucten
entre 40 i 50 mm. de dimetre i, per consegent, sn de mdol mitj, excepte
alguns que tenen de 30 a 40 mm.; i altres, com diversos dels comtes dUrgell, que
passen de 50 mm., de Guillem de Cervera, de lany 1220, que mideix 90 mm.
i el
Els dels bisbes sn generalment de mdol mitj, essent quelcom majors els
dels arquebisbes. Tamb sn de mdol mitj els de les vegueries i municipis, en
els segles xm
i xiv
.
Els dels particulars, sobre tot en el segle xiv solen esser de mdol
, petit,
fluctuant entre 18 i 20 mm., i tamb entre 12 a 18 mm. de dimetre. Amb tot,
nhem trobat alguns de 10, 9 i 8 mm.

6 En els primers temps de ls dels
. segells, les empremptes se feien en els
mateixos documents, que eren, generalment, papirus o pergamins, collocant-se

placades dessota de les frmules Encara que no posseim cap descripci del
finals.
procediment per a fer dites empremptes, creu Lecoy de la Marche 1 deduint-ho de ,
lexmen de les ceres i de lestat en qu es troben els mateixos segells, que lope-
raci sexecutava de la manera segent: Se feien dos talls en creu al pergam, se
doblegaven endins els quatre cantons de la creu, quedant un forat en forma de
losange o cair, en el qual sintrodua una quantitat de cera suficient per a
estendres pels dos costats del document. Pel costat del revers la cera restava
aplanada formant una placa rodona i prima, ms ampla quel forat, la qual placa
venia a reblar el segell pel dors. Damunt de la cera de lanvers shi afegia una
segona capa, la qual agafava ms amplada que la primera, desprs salava i
regularitzava amb els dits el contorn de la pasta, la qual si no quedava del tot
1 Lecoy de la Marche, op. cit., p. 88.

INTRODUCCI 13
adherida al pergam, al menys ho era pel centre. Sobre aquesta pasta de cera, dis-
posada en tal forma, shi aplicava la matriu i quedava feta lemprempta, amb tal
consistncia, que la major part dels segells collocats aix en els documents, shi
conserven encara. Com a exemple, mereix esmentar-se el segell del rei de Frana
Llus el Gros, de lany 1118 ques guarda als Arxius Nacionals de Pars i repro-
,
dueix en Lecoy de la Marche, en la seva obra.

Aquesta forma daposici dels segells es va haver de variar radicalment, quan
els anells sigillars i les primeres matrius, foren substituits per segells de grans
dimensions major relleu, car amb aital forma, corrien el perill de malmetres
i
les empremptes, collocades entre dos pergamins, o b de despendres del pergam
al qual anaven adherides. Aleshores fou quan comen a usar-se una nova forma
daposici o sigui la dels segells penjants, aix es, penjades les empremptes
a baix dels documents, mitjanant un lligam adherit a la cera per un extrem, i per
laltre al pergam.
Aital forma es va comenar a usar en el segle xi , i des del segent se feu gene-
ral, sobre tot en els documents de pergam, reservant-se els segells de placa per a
les lletres closes, particularment des del xm n
segle.
A lensems quel paper an substituint al pergam, desaparegueren, tamb,
els segells penjants, retornant als segells de placa, de distinta forma, per, quels
primitius.
Referent a Catalunya, hem observat quels segells penjants estigueren en s
des del segle xn
fins al xvi En les lletres closes, albarans i altres documents en
.
paper, les empremptes se feien en forma de placa, primerament fent lemprempta

directament sobre la cera adherida al paper, desprs, collocant sobre la cera un
petit fragment de paper sobrel qual se feia lemprempta, i en aquest cas la cera
sols servia de coix, per a produir el relleu de la matriu; i finalment substituint la
cera, des de darrers del segle xvi per ,
la pasta de farina o pain cacheter, que
diuen els francesos, i que entre nosaltres sanomena ostia, comunment de color
vermella.
7 . Els ms antics lligams dels segells als pergamins, han sigut corretges de bada-
na o cuir blanc, i tamb llenques de pergam. Aix apareixen units als documents
els segells dels nostres primers comtes-reis, excepte les bolles, que ja en temps
de Pere I ho eren mitjanant fils de seda groga i vermella. Des de Jaume I es
comencen a veure algunes empremptes de cera, penjades per cintes de les colors
groga i vermella, seguint aquesta forma els seus successors Pere II, Alfons II,
Jaume II i Alfons III, i estatuint-ho amb carcter oficial, el comte-rei en Pere III,
el qual en les Ordinacions de la casa reial ho consigna amb les segents paraules:
En apres la corda aquesta en la qual lo segell penjara de diverses colors, deura
esser de seda o es groga e vermeyla axi que sia lata e prima e sia tota en locli
quaix de nostres armes reyals feta, contenents, o es, sinch faxes o vies en loncli
perque les tres foranes, o es dos e una mijana, sien de color groga, les altres, pero
dos, les quals seran o es assaber entre cascuna forana e mijana, seran de color
vermeyla. Mas en cascuna de les dues foranes set fils de seda groga e no mes ne
V OLM I 6
menys se contendra: les tres, pero, o es assaber dos vermeyles e una groga con-
tendran cascuna sinch e no mes ne menys. Aquesta disposici era per a les
fils
empremptes en en quant a les bolles, Pere III ordena lo segent: En aquell

cera;
encara cas appensio de bulla nostra, no en corda, mas en fils de seda divises
e separats divisidament adhibem, o es vint fils de seda vermeyla e trenta fils de
seda groga qui sajustaran en la part jusana de la letra e seran doblades dejus, e
seran en nombre cent fils e en aquella la bulla daur o de plom se penjara: lo qual
nombre de fils res no ajustan ne diminuen per tots temps volem en semblants
coses esser observat 1 .
Desprs de Pere III, els dems comtes-reis del casal d Arag seguiren usant,
com a lligams de llurs segells, que penjaven dels pergamins, les cintes amb les
colors herldiques de la divisa reial, groga i vermella. El mateix sobserva en els

segells dels Infants, dels batlles reials, veguers i fins en alguns municipis, princi-
palment els que pertanyien a la corona.
Els comtes dUrgell, per ms que en el primer perode, o sigui durant el segle
xm
,
usaren com a lligams de llurs segells penjants, corretjes de luda o pergam
blanc, en el segle xiv els comtes Jaume I, Pere i Jaume II, usaren cintes teixides
amb fils de seda, de les colors herldiques de Arag i dUrgell, o sigui les barres
grogues i vermelles i els escacs negres i grocs.
Els segells dels bisbes de Catalunya solien penjar dels pergamins, durant el
xm n
segle, per medi de llenques de pergam o corretjes de luda o badana, i des de
darrers daquest segle i en els dos segents, per cintes o cordons de cnem o seda
amb les colors vermella i groga.
Encara que aquests detalls constitueixen la regla general, hem observat al-
gunes particularitats; aix, Jaume I, penjant

per exemple, recordem un segell de
del pergam per una cinta de seda carmesina, amb data de 1272, i un altre del
mateix rei, penjant lemprempta, per una cinta de seda negra, dun pergam que
cont una concessi feta als habitants de Puigcerd i datada a Barcelona, en 19 de
juliol de 1264. En canvi, hem observat tamb que, fins en el segle xvi

alguns ,
bisbes collocaven llurs segells penjants, sobre tot en collacions de benifets, fent
lemprempta sobre paper i cera, i adherint-la al document, mitjanant una llenca
de pergam.
8 . Tenint en compte per una part, la importncia dels segells com a signe de
validesa dels documents, i per altra, la fragilitat de les empremptes de cera, se
comprn que ja des de temps antics, shagi procurat resguardar-los tot lo possi-
ble, a fi dassegurar llur conservaci. Primerament se procurava que la capa de
cera destinada a rebre lemprempta, fos ben espessa a fi de que amb la pressi
de la matriu, se forms un contorn que servia per resguard de la mateixa em-

prempta. Desprs, sobre tot des del segle xiv ,
se feia lemprempta en cera de
1 Documentos inditos..., V, 210 i 211. Referent al nombre de fils de seda dels quals havien de
penjar les bolles de plom, ja Pere II estatu a 28 dagost de 1279 que en avant en cada una de dites
bolles shi posessin vint fils, o s, deu de color vermella i deu de groga (Apndix n. VI).
INTRODUCCI 15
color, adherida a una cassolcta de cera verge, la qual protegia la susdita em-
prempta. En aquesta forma veiem la ms gran partida dels segells dels nostres
bisbes, abats, priors i dignitats eclesistiques i fins alguns de les vegueries, mu-
nicipis i particulars.
Tamb fou costum embolcallar els segells amb estopa bosses de pergam o i
de roba. En Demay, que tracta especialment daquest punt 2 esmenta que en ,
labada de Froidmont de Beauvais els segells eren revestits duna bossa de fel-
tre, i que en labadia del Gard, a Amiens, aquestes bosses eren senzillament de
drap. Esmenta tamb quels relligiosos de Vaucelles embolcallaven els segells

en teles de preu, en les quals eren reproduits mitjantant el teixit o la pintura,
figures herldiques omotius ornamentals trets de la indstria oriental. Per part
nostra recordem haver vist no fa gaires anys entre la documentaci de lArxiu
Municipal de Terol bastants segells penjants de llurs pergamins respectius, els
quals encare es conservaven en bosses de roba, completament cusides, amb estopa
en llur interior. Ms tard i principalment des del xv n segle, aparegueren a Cata-
lunya, els segells pendents, collocant la emprempta de cera, en capses de fusta o
de llauna.
Referent als de placa, hem observat que ja de bon principi, en els documents
en paper, els nostres comtes-reis collocaven lemprempta al dors, en una capa molt
prima de cera vermella, i per resguardar-la la tapaven amb una coberta de paper,
rodona, o sigui del tamany i forma de la matriu, la qual trobant la cera, encara
calenta i flonja, shi adheria fortament. Aix ho consigna, tamb, en Pere III en ses
Ordinacions, quan al tractar del calfador de la cera per als segells pendents, entre
les obligacions que tenia, hi posa aquesta: Encara cubertes faa als segells qui
en les letres de paper seran posadors 1 .
Ja entrada la xiv a centria sobserva que alguns particulars i corporacions

posen, aix mateix, cobertes de paper en llurs segells de placa, i ms endevant,
en lloc de fer-se lemprempta sobre la cera, se fa directament sobrel paper que li
serveix de coberta.
I s curis anotar el que molt sovint, sobre tot quan se tracta de
detall
segells de dignitats eclesistiques comunitats relligioses aquests papers que ser-
i
vien de cobertes, es retallaven prviament formant-se diversos dibuixos alguns

dels quals ofereixen certa originalitat i fins tenen algun inters per fer veure el
gust de lpoca.

2 G- Demay, Le costume au moyen dge daprs les sceaux. Pars, 1880, p. 15
III
1. Diversitat de segells. Signes de validesa dels documents.

2.
3. Segell en lloc de firma. 4. Frmu-
les d indicaci de la presencia del segell.
5. Segell ag en defecte del propri i canvi de segell. 6. Au-
tenticitat. 7. Cancelleria reial: camarlenc, protonolari-tinent els segells i altres oficials. 8. Dret
de segell.
1. A ms de la classificaci que hem establert, dempremptes de cera i empremp-

tes de metall, o bolles, i dels segells de gran, mitj i petit mdol, nhi ha una
varietat provenient dels diversos documents on se collocaven. Aix i referent als
dels comtes-reis, ja en temps de Jaume I, en una constituci contrals heretges,
datada a Tarragona el 7 de febrer de 1235 se diu: tem, statuimus quod non co-
mittamus alicui infra terram nostram nec extra, sigillum nostrum mi nus vel mai us
preterquam in curia nostra 1 El mateix . rei, amb data de l.
er
dagost de 1270, atorg
albar a favor de Jahuda de la Cavalleria, batlle reial de Saragoa, de diverses
lletres que aquest li retorn, les unes segellades, diu, amb el segell major (
sigillo
maiori) i les altres, amb el segell petit (

sigillo par vi) 2
.
De Pere II, consta que a 9 de desembre de 1276, li fou fet el segell minus re-
gale, que des daleshores shi comen a segellar

i
3
.
Per haver mort en G. de Solanes, escriv i tinent-els-segells de Jaume II, el

dissapte 16 de setembre de 1301, Bernat dAvers, escriv, per manament del rei
i per comissi del canceller, Era Ramn, bisbe de Valncia, va rebre, del dit can-
comune et tabularum et bulle, i den daquest
celler, els tres segells reials, sigillum
dia en avant, desprs dhaver jurat en mans del susdit canceller, essent-hi present
el rei, en la casa dels frares Predicadors de Saragoa, comen a regir lofici de
4
segellador i de rebre els drets dels segells . El mot tabularum se refereix al segell
major o taules de la magestat ( tabularum magestatis) Ms avant dispos 5

.
el rei, amb data dEix, 26 de novembre de 1312, que havent mort el susdit can-
celler, bisbe de Valncia, sencarregus definitivament, en Bernat dAvers, dels
maius et minus et bullatorium bulle plumbee 6

segells reials: .
Pere III, en les Ordinacions de la casa reial, fa esment de la bolla dor,

de la de plom, del gran segell, anomenat flahon o de la magestat,
del segell menor o com, del contra-segell, dels segells secrets i del
segell de lanell.
1 Arx. municipal de Barcelona, Llibre verd, f. 80, col. 2.

2 Apndix n. II.
3 Apndix n. IV.
4 Apndix n. X.
5 Apndix n. XII.
6 Apndix n. XV.
INTRODUCCI 17
La bolla dor se posava en les concessions o privilegis de gran honor, aix com
de ducat, marquesat, comtat o vescomtat.
La de plom, diu el rei, shava de posar en les cartes faedores sobre promul-
gaci de ley fur o constitucions, en cort general a alcun regne o regnes o comtats
nostres o privilegis o concessions de atorgament de baronia o si a alcuna univer-
sitat alcun privilegi de gran pes consintriem per tots temps, axi com inmunitat
de talles o de contribucions o de declinacio de fur contra dret comu o altre cosa
la qual se esgardaria universalment o encara particularment tots los ciutadans o
altre cosa semblant de la qual nos arbitrarem.
Elnom de gran segell o de la magestat, t origen en la representaci del prn-
cep, amb tots els atributs i smbols de la sobirania. Ja el rei dels Francs, Robert
(any 996), anomen a son nou segell, lanell o segell de magestat annulus magestatis.
Per, quan comenaren els segells magesttics, propriament dits, fou a Alemanya,
amb Frederic II; a Frana, amb Enric I; a Anglaterra, amb Eduard el Confessor;
a Castella, amb Alfons VII i a Arag amb Alfons II, I.
er
com a comte de Barcelona.
Pere III orden que aquest segell de la magestat o flahon, penjs dels perga-
mins en els quals otorgus grcies perpetuals axi com si consintriem privilegis mili-
tars a alcuna persona o altre cosa semblant en privilegi e gracia perpetual a alcuna
universitat o persona a la qual fer volrem per si e son succeidor gracia special o
si alcun procurador per qualque causa constituirem.
El segell menor o com, segons les mateixes Ordinacions del comte-rei en Pere,
shava de collocar en les letres de comuna justcia, o comissions de causes o altres
negocis havents encara alcunes clusules especials o altres qualsque quals en paper
escrites closes o ubertes en lo dors o sobre la apertura de la letra quis tan-
cara. Si emper alcuna gracia per nos se fara per a vida o a beneplcit a alcuna per-
sona o altra cosa semblant axi que les cartes sien en pergami scriviclores, lavors
sien segellades, aytals letres, ab aquest mateix segell en pendent. Mas el segell
aquell pendent en altre part del dors empressio haja de contra segell.
Aquest contra-segell no sha de confondre amb lemprempta del revers que
tenen alguns segells, car aital emprempta forma part del mateix segell, essent,
moltes vegades, el complement de la llegenda, i res t que veure amb el contra-
segell. Els contra-segells no solament els usaren els nostres comtes-reis, sin quels
veiem, tamb, en diversos segells de bisbes catalans.

Els segells secrets, eren els que el rei confiava al Camarlenc. Generalment
susaven per autenticar les lletres i documents ques referien a diversos assumptes,
i moltes vegades, particularment en les lletres closes,
collocant-se al dors daquells,
en punt de tanca, i per aix sen conserven pocs, perque a lobrir les lletres, que-
el
daven molt fracturats, o b destruits del tot. Consta que foren alguns i distints
els segells secrets usats pel comte-rei en Pere III. Amb carta dirigida a son cos, el
comte de Denia, li diu, que li envia son escriv en Toms de Canelles, amb un de sos
segells secrets
1
; i amb altra carta, datada a Burriana, als 19 de juliol de 1363, fa
1 Apndii n. L.
avinent a Bernat de Bonastre, que li tramet son segell secret menor 1
. En altres
se parla del major, i finalment tambs troben diferents lletres, en les quals con-
signa el monarca, que les ha segellades amb el secreciori sigillo, i tamb, amb
nostre segell pus secret 2 .
Del segell en temps de Perel Gran, sen fa menci en la lletra del

de lanell,
rei al comte dArmanyac, datada a Valncia, a 11 de mar de 1282, cum anulo
sigillatam 3 .
Jaume II, escriu a son germ Frederic de Sicili, sub sigillo anuli nostri, amb
4
data de Barcelona, el 15 dagost de 1318 .
De Pere III se troben diverses lletres on es diu: loco signi fuit sigillata annuli
domini regis 5 ; segellada ab lo nostre anell major 6 ;
segellat ab lo nostre anellet 7 ,
8 9
segellada ab lo nostre anell ;
sots nostre segell de lanell maior ; i altres frmules
anlogues. En les Ordinacions diu aquest monarca, referint-se als Camarlencs,
ab lo segell nostre secret, lo qual a ells comanam, no sagellaran en alcun loch si
donchs aqui no vesien la impressi de nostre anell o altre senyal nostre del qual
lavors en semblants coses usassem 10 Amb data dOsca, 9 dagost de 1352, el mateix .
Pere dna instruccions a son Procurador general, en el regne de Valncia, Garca de

Lori, sobre la creena que shava de donar a les lletres i documents que sexpe-
11
dien sense el segell de lanell ;
i en 25 de juny de 1358 se fa constar el motiu perqu
diverses lletres foren expedides amb el segell de lanell, en lloc de ser-ho amb el
secret o b amb el com 12

.
Jon I escriu des de St.-Vicents dels Orts, amb data de 19 dabril de 1392 i
segella la lletra sots nostre anell 13 .
El reien Mart va segellar amb el segell del seu anell, un albar, datat a Va-
lncia, el 25 de setembre de 1402 14 .
Dels dems comtes-reis fins a Ferrn II, ja veurem, al fer lestudi de llurs
segells, com tamb segellaren amb els respectius anells.

Tambls bisbes i fins els particulars segellaren amb anells. Aix, per exemple,
hem de la Su de Barcelona, un albar atorgat per en G. dOrta,
vist a lArxiu
notari, lany 1389 segellat ab mon anell, com diu el document.
Els diversos segells dels quals fa menci en Pere III, els usaren tamb els seus
1 Arx. Cor. Arag, reg. 1.190, f. 381.

2 Arx. Cor. Arag, reg. 1.182, f. 32 i
3 Arx. Cor. Arag, rog. 44. f. 216.

4 Arx. Cor. Arag, reg. 338, f. 11 V.
5 Arx. Cor. Arag, reg. 1.219, f. 31.
6 Arx. Cor. Arag, reg. 1.224, f.' 44.
7 Arx. Cor. Arag, reg. 1.268, f. 96.
8 Arx. Cor. Arag, reg. 1.239, f. 42.
11 Apndix n. XLI.
12 Apndix n. XLIV.
13 Apndix n. LXXVII.
14 Arx. Cor. Arag, reg. 2.701, f. 154
INTRODUCCI 19
successors;en efecte trobem que Alfons IV, amb data de Valncia, 2 dagost de 1417,
mana a Ramn Cescomes, protonotari de la reina i que tamb ho havia sigut de son
pare i antecessor, Ferran d Antequera, que pagui a largenter de Valncia, Bar-
tomeu Coscolla, certa quantitat, per les obradures e fayons dels segells reyals,
o es de magestat, bulles daur e de plom, comu, contra-segell, menor e secret 1 .
Les comteses-reines i els Infants, usaren tamb segells menors i secrets. Els
bisbes, feren s del segell major, del menor i tamb del secret.
La Generalitat de Catalunya tingu diversos segells. En 1417, els diputats
encarregaren a mestre Hans Tramer la confecci de tres segells, major, mitj i
menor 2 .
Les ciutats i viles ms importants solien tenir tamb segell major i menor,
i de la mateixa manera els tenien, els Captols de les Sus i les Ordes relligioses.
2 . Per garantir i roborar lelement dautenticitat dels documents, element que

constitueix la condici essencial dels mateixos, sels hihan agregat, en totes po-
ques, diversos signes de validesa.
Aquests signes, com diu Giry 3 han canviat segons els temps, els pasos i
,
lespecialitat i origen dels documents; i han consistit en sotscripcions, signatures,

segells o timbres, dels atorgants, dels contractants, de les persones que hi enter-
venen, dels testimonis, aix com dels cancellers, dels notaris i dels escrivents del
document.
En temps de limperi rom, segons lesmentat autor, els documents
els darrers
eren validats per les sotscripcions ( subscriptiones comunament acompanyades

dels signa dels atorgants o dels testimonis; entenent-se, aleshores, per sotscripci,
la consignaci autgrafa dels noms, ttols, i qualitats del qui la traava, i per
signum (alguna vegada signaculum i molt excepcionalment sigillum lemprempta )
de son segell o anell sigil lar.
Aquesta forma se conserv fins a lpoca brbara. Des daleshores les perso-
nes que no podien escriure, per ignorncia o per impediment fsic, se limitaven a
traar una creu i feien escriure el seu nom per un dels testimonis, el qual al sots-
criure, certificava la intervenci de la persona ignorant o impedida. La creu aix
traada, que era un emblema molt sovint gravat en els anells sigillars, fou anome-
nada signum crucis o senzillament signum, i per distingir aquest novell signum, del
signe de lanell, se lanomen signum manus, signum manuale i fins devegades,
simplificant lexpressi, manus.
Quan les sotscripcions sn autgrafes, di Giry, generalment se consignen
aix: + N subscripsi, el nom de la persona en nominatiu, acompanyat dels seus
ttols i qualitats, seguit duna menci, ms o menys extensa, indicant la intervenci
que tenia en lacte, terminant amb la paraula subscri'psi, i una rbrica, traada,
generalment en forma de lo quels diplomtics ne diuen rusc (
ruche ) i que consti-
tueix el signum.
1 Apndix n. XCIV.
2 Apndix n. XCII-
3 Giby, op. cit., p. 592.
no sn autgrafes, en aquest cas solen sser en forma imper-
Si les sotseripcions
sonal, Signum + N. La paraula signum, molt sovint no s ms que la sigla S, i la
creu s, de vegades, ms o menys adornada, amb punts en els angles, patada, ins-
crita en un cercle &c.; devegades tamb, per rarament, se troba substituda per
un monogram.
Les sotseripcions autgrafes les trobem, sobre tot, entrels eclesistics, aix
com no autgrafes corresponen, generalment, als laics.
les
Aix fou lo corrent en aquella poca, fins al punt de que encara que veiem
consignades, en els actes, les frmules: manu propria, manu nostra, manbus pro-
priis roborare, &c., aquestes frmules i altres semblants, no significaven que les
1
sotseripcions i les signatures fossin autgrafes .
Desprs del segle x

se troben series de sotseripcions escrites per la mateixa
m i generalment de la de lescriptor del document. En aquest cas, sobserva algu-
nes vegades, que o que constitua el signum, o al menys algn detall seu o particu-
laritat, est traat per la m de la persona, en nom de la qual la sotscripci era
posada. Des de les darreries del mateix segle x
, les sotseripcions que traaven els
escrivents, pels testimonis que intervenien en lacte, no solien anar acompanyades
del signe.
El mot signum se troba, sovint, escrit abreviat i termenat per la creu: sign +
o b aquestes dues slabes estn separades per la creu: sig + num, o tamb la creu
est disposada de tal manera que la barra vertical constitueix la i del mot signum:
s + gnum. Algunes vegades sobserva que la creu, incorrectament traada i duna
tinta diferent de la dels mots que lacompanyen, ha degut sser posada desprs,
pel que sotseriu, en un espai, massa ample o massa estret, deixat lliure entre les
dues sllabes del mot signum. Aix mateix sobserva, en aquestes sotseripcions
fetes pel que escrivia lacte, que la persona a la qual pertanyen, hi ha afegit, de la
seva m, un o diversos traos al signum.
Des del segle xi sespand la costum, entrels atorgants de les escriptures i
,
els personatges importants que hi intervenien com a testimonis, de sotseriure tra-
ant a manera de signum, ja al costat o b dessota de la menci signum N, grans

creus 2 , el qual carcter autgraf se coneix per ses dimensions, com tamb per la
fais tosca i amb que, generalment, han sigut traades, i que revelen una
grollera,
m poc familiaritzada amb la ploma. Aquestes signatures per la creu, sn sovint
anunciades amb termes propris, en les clusules finals 3 En aquesta poca i gaireb .
sempre en els mateixos documents on figuren les creus autgrafes, els escrivans
1 Gery, op. cit., f. 595.

2 Giry cita un document de lany 960 atorgat per Godofret Grisegor.elle, comte dAnjou, en el qual
aquest sotseriu Sign+Gauzfredi comitis acompanyant la sotscripci amb una gran creu autgrafa.
aix:
3 Un gran nombre de documents del xin segle, diu Giry, reunits en el Cartulaire de Vdbbaye de
Saint-Jean d'Angely, porten, en lanunci dels signes de validaci, que han sigut corroborats per les parts,
factis crucibus sus, propriis crucibus ab ipsis in carta depictis (Bibl. Nat., ms. lat. 5,451). La manumissi
dun esclau per un senyor angev, en 1093, termina amb aquesta clusula: Ut autem carta sive libertas fir-
mior semper maneat propria manu signum crucis hic me fecisse, quicumque legerit vel viderit eam sciat.
(L. Delisle, Ml. de palogr., p. 362.)
INTRODUCCI 21
segueixen traant de sa m, els signa, de la major part dels testimonis, ensems que
les mencions de les sotscripcions. Devegades fan seguir el mot signum de tantes
creus com ms avant formen diverses creus amb una sola ratlla
testimonis hi ha, i
horitzontal, tallada amb igual nombre de ratlles verticals, quel de testimonis. Amb

tot, lo ms com des de les darreries del segle x s quels escrivans posen les sots- ,
cripcions amb les paraules: signum N., amb el nom, generalment, en genitiu, escrit
per ells mateixos. Ben prompte les sotscripcions seran substitudes per senzilles
llistes de testimonis.
Desprs del segle xi encaras troben sotscripcions
,
amb les formes que hem
descrit; amb tot, desprs es fan menys freqents, ensems que ls dels segells, fins
aleshores molt restringit, sespandeix poc a poc en el decurs del xiiQ segle per a
generalitzar-se en el xiii4 .
Veiem ara, referent a Catalunya, lo que un estudi dinvestigaci practicat en

els documents originals, ens ensenya sobre aquests signes de validesa i frmules
de sotscripci, que, en tesi general, hem exposat seguint les regles de lautor del
Manuel de Diplomatique.
Tamb a Catalunya, segons les poques, han variat els signes de validesa dels

documents. Ja des del segle x ,
sobserva que les sotscripcions autgrafes que apa-
reixen en els pergamins, pertanyen, generalment, als eclesistics, corresponent als
laics lesno autgrafes. Entre les autgrafes podem citar per exemple la dAt, bisbe
de Vich, el qual sotscriu un document de lany 960, amb aquesta frmula: Ato sancte
1
sedis Ausonensis umilis episcopus la dun altre Atto, abat de St.-Pau del Maresma,
;
la firma del qual juntament amb les dels dems monjos que intervenen en lacte
semblen autgrafes, corroborant-ho, en certa manera, una que ve consignada amb
aquests mots: S + n Sendereredus monachus que non potuit suum nomen scribere per
cecitatem occulis suis, i apar escrita amb lletra de lescriv del document 2 la de ;
Geltredus levita, corresponent a un pergam de lany 989 3 les d Ervigius presbiter ;
cognomento marco judex, i de Teofredus levita, dun document del mateix any 4 ,
i entre altres que podrien citar-se la dAdalee que vocant bonafilia, abadesa de
St.-Pere de les Puelles, i les de Bonaricus presbiter i Atto, diaca, que apareixen en
5
una permuta del susdit any 989 .
Devegades, quan les firmes no eren autgrafes, solia expressar-se en el docu-

ment,com en el cas que hem citat del monjo Sendereredus, de St.-Pau del Mares-
ma. En una sentencia dictada a favor del monestir d Arles, lany 876, susa la fr-
mula alia manu, en les firmes que no sn autgrafes; Sig + num Warnebertus, alia
manu, Sig + num Americus, alia manu &c. 6 Tamb succea, devegades, quel
que intervenia en lescriptura, sabia de llegir, per no descriure, i en aquest cas
1 ArX. Cor. Arag, pergs. de Seniofret, ns. 57 i 59.

2 ArX. Cor. Arag, pergs. de Borrell, n. 16.
3 Arx. Cor. Arag, pergs. de Borrell, n. 43.

5 ArX. Coi Arag, pergs. de Borrell, n. 44.
6 Marca Hispanica, n. 35 de lApndix.
Voltm I 7
shi consignava aital particularitat. Un document de lany 987 diu: Joanne qui
non novit En la permuta atorgada per labadesa i monges
litteras docuit scribere 1
.
de St.-Pere, lany 989, de la qual hem fet esment, shi llegeix al final: Sig + num
Argudamia, Sig + num Chintelo, Sig 3+ num Ermlde, Sig + num Ermetrute, nos deo-
dicatas litteras scimus et legimus sed scribere nescimus, sed manibus nostri digiti
firmauimus.
Aquesta costum dimprimir el dit en el document com a signe de validesa,
apareix, tamb, en un acte atorgat pel comte Borrell, lany 989, amb aquesta fr-
mula: + borrellus grada dei comes et marchio qui anc vindicione fecit et digito suo
2
signum inpresit
Durant el segle xi segueixen essent autgrafes, en llur majoria, les sotscrip-
cions dels eclessistics. En un document de lany 1009 trobem la segent S t}t :
Oliba gra dei sedis elenensis episcopi En un altre del mateix any: S +aetius gra.
K
dei eps En un del 1017 S reimundus presbiter, + Johannes pbr cognomento
. :
hendalecus. S Poncius cognomento bonus filius els (clericus) et iudex 5 . Aix

mateix son les de: Berengarius episcopus, + Petrus episcopus, + Ermengaudus
ac si indignus gra dei ps, posades en un document de lany 1022 6 ; de Oliba sce
ausonesis ecle eps, en un altre de 1023 7 ; la de Wilielmus gra dei ps ausonensi
ecle, de lany 1048 8
; amb la particularitat de que en una escriptura de 1065,
desprs del nom i ttol de lautgraf, shi afegeix: qui hanc chartam me presente
9
scribere iussi et firmaui per me metipsum .
Moltes daltres ne podrem citar, mereixent esmentar-se alguns pergamins,

com elements valiosos per a un museu paleogrfic, pel nombre i diversitat de sots-
cripcions autgrafes que contenen, fins amb tintes diferents; com per exemple, la
er
venda atorgada per Guislabert, bisbe de Barcelona, el l. de desembre de 1044,
dun casal situat dintre dels murs de la ciutat, per comprar amb son preu, una
gramtica de Prisci, el qual document cont les firmes autgrafes de bisbes, ca-
nonges i altres eclessistics 10 Un pergam amb les firmes autgrafes de Guillem,
.
abat de Ripoll, i quaranta-tres monjos de son monestir, que sotseriuen la venda

atorgada a favor dels comtes de Barcelona, de la meitat del castell de Malla, en
24 de febrer de 1067, apareixent, tamb, escrites amb diversitat de tintes, que segu-
rament foren posadas pels firmants en llurs respectives celdes, servint-se del propri
11
tinter .
1 Arx. Cor. Arag, Cartulari de Sant Cugat del Valls, n. 807.

3 Arx. Cor. Arag, pergs. de Ramn Borrell, n. 92.
4 ArX. Cor. Arag, pergs. de Ramn Borrell, n. 92.
5 Arx. Cor. Arag, pergs. de Berenguer Ramn I, n. 4.
6 Arx. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer I, n. 41.
8 Arx. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer I, n. 97 i altres.

INTRODUCCI 23
Un altre pergam, gaireb de la mateixa data quel precedent, en el qual Guillem,

bisbe de Vich, amb sos canonges, vnen als susdits comtes, llur corresponent meitat
del mateix castell de Malla 1
;
i podem esmentar, tamb entre altres, un document
que cont trenta-dues firmes, major part autgrafes i amb varietat de tintes,
la
atorgat en dit any 1067, pel bisbe de Barcelona Berenguer i sos canonges, que fan
una permuta amb el jueu Bonavida, afegint-se al final de les firmes dels canonges,
la segent frmula: Isti omnis banc conmutationem jecerunt et signis atque subscrip-
tionibus roborauerunt 2 .
En quant a les sotscripcions dels laics, en el segle xi sn autgrafes rares

,
vegades. Apar que ho sn les segents: de Ramn Berenguer I (Reimundus comes) i
3
de bernardus, alamanno, suniario, posades en un document de 1039 ,
Udalardus
vice chomes, any 1058 4 Pons ,
Giralt vescomte (
Poncius ), any 1061 i algunes altres.
De la impressi del dit, com a signe de validaci, podem citar una escriptura
en pergam, que cont el testament de Trasoarius, de lany 1017, en la qual des-
prs dels noms dalguns que intervenen com a testimonis, lii ha aquesta frmula:
Nos qui ad presens fuimus et signa puncta digita inpressimus 5 . En una donaci
de lany 1033, shi llegeix: S + m Maria femina qui in ista donacione conscia fui
promto animo bonaque voluntate et nmina mea signa digita pungta inpresi 6 .
A ms daquesta frmula de en empremptar la punta del

validaci, consistent
dit, sobrel nom o signe dels atorgants, que lescriv havia traat en el pergam,
nhi havia una altra que veiem molt usada pels laics, durant els segles xi i xn

,
i consistia en posar un punt en un dels quatre angles de la creu, que era el signe
ms com en les sotscripcions dels que intervenien en latorgaci de lescriptura.
Lescriv o notari autoritzant escrivia els noms dels atorgants i testimonis, pre-
cedits per la creu, en aquesta forma: S^\rn Bernardi guilelmi, Berengarii
raimundi &c. ipunts en tres dels quatre angles de la creu, deixant-ne un
posava els
en blanc, traant-hi punt latorgant o testimoni de lacte. En diferents escrip-

el
tures shi consigna aquesta particularitat i en general shi veu ben marcada la dife-
rencia entrels punts posats pel notari i els que han afegit els atorgants o testimonis,
essent divers langle en el qual aquests el collocaven, puix a voltes era en el primer
angle i altres en el segn, tercer o quart 7 En el testament de Berenguer Ramn I,
.
atorgat el 30 doctubre de 1032, se diu, referint-se als testimonis, isti predicti

firmauerunt supra dictum testamentum, aliqui subscriptionibus, aliqui signis solitis
8
punciatim .

4 Arx. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer I, ns. 220, 236, 297 i 298.

7 Arx. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer I, ns. 14, 34, 120, 143, 152, 156, 157, 167, 172,
191, 193, 236, 268, 297, 316, 325, 330, 416; de Ramn Berenguer II, ns. 7, 18 i 35; de Berenguer Ra-
mn II, ns. 1, 2", 27, 60 i 61.
8 Bofarull, Los Condes de Barcelona vindicados, I, 254.

En26 doctubre de 1021, els comtes Berenguer Ramn I i Sanxa, atorguen
escriptura de regoneixement de justcia a favor de Dot, i el 24 de mar de 1035,
el mateix comte confirma dit regoneixement, al peu de lescriptura, amb aquesta
frmula: Ego berengarius recognoscens firmaui hanc scripturam iustitie signo supra
signato punciati manu propria confirmo hanc eandem scripturam, i en la creu que
precedeix al nom del comte, en els quatre angles hi ha els punts 1
.
En algunes escriptures nos fa menci de haver-shi posat els punts, en altres

shi consigna amb frmules com aquesta: Reimundi bernardi qui hanc convenien-
tiam fecit et signo puncti firmauit 2 . En la venda duna casa i una mojada de
terra, del territori de Barcelona i parrquia de St.-Jon de Cornell, atorgada
per Riquilda i altres, a favor de Bonfill Guilmn, el 9 de gener de 1066, desprs
dels signes i noms dels atorgants, se diu: qui hanc vendicionem fecerunt et punctis
firmauerunt 3
. En altra escriptura de 12 de juliol del mateix any 1066, consta
aquesta frmula: S+n lobeti prolis lobatonis qui hoc ut fieret atque scriberetur
rogauit et manu propria puncti firmauit 4 . En un pergam de lArxiu episcopal
de Barcelona, atorgat el 3 de gener de 1067, shi llegeix al final: Facta scrip-
tum dimissionis siue firmationis .nu. nonas ianuarii anno .ni. Regnante regis
philippi. ermengaudi iohannis qui hanc dimissionem atque deliberationem fecit
et punctis solitis roborauit, et testibus eam roborari rogauit. Aqu el punt serveix per
a roborar, confirmar, el document; desprs aquests punts, ja entrat el segle xm
,
sn substituits pel segell, que, aix mateix, serveix per a roborar el document:
sigilli nostri munimine ducimus roborandas, o be, fecimus roborari. El punt ve a
esser el precursor del segell.
Als 10 de gener de 1068, Ermengol, comte dUrgell, dna carta de privilegis
i franqueses a tot comarca de Lord. La sotscripci del comte, apareix
el pago i
en aquesta forma: Ermengaudus, gratia dei comes + Qui hanc scripturam feci scri-
5
bere et testibus tradidi ad consignandum et dextra mea punctum signum impresi .
En una venda atorgada a 8 dabril de 1068, trobem els punts consignats

amb aquesta frmula: Guilelmi atonis, Bonafuisset femine hanc vendi-
tionem pariter facientium et punctis roborantium 6
. En altra escriptura del mateix
any, se diu: et punctis solitis roborauit 7
. En una de lany 1075, et manu propria
punctu firmaui 8
. En una venda daquest mateix any, diuen els atorgants: qui ista
carta vindiccione fecimus scrbere et a testes manus suas punctos rogavimus firmar9 .
En un testament de 1076, diu latorgant: qui istum testamentum fieri iussi et ipsos

2 Arx. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer I, n. 279-

5 J. Serra i Vilar, Senyoriu de la vescomtal famlia Mir (Butllet del Centre Excursionista de
Catalunya, 1909, XIX, 140).
6 Arx. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer I, n. 397-

INTRODUCCI 26
punctos manu mea feci et firmaui 1 . Tamb en 1076, el 4 de desembre, el clergue

Ramn, fa donaci dell mateix a lesglesia dArrahona, i firma lacte amb
3 aquests
mots: $t}t7 raimundus sacerdos nesciens scribere set puncti soliti hanc prescriptionem
animo firmo 2
ilarici .
Es molt interessant la frmula que apareix en una escriptura atorgada a 13

de desembre de 1077, perque confirma lo que lexamen dels documents ens ensenya,
0 sigui que aquesta prctica de firmar els actes mitjanant els punts, era, general-
ment, propria dels laics; els testimonis del testament sacramental de Eolc Ermen-
gol, jurat devant laltar de St. -Hilari, en la data susdita, consignen llur intervenci,
amb aquesta frmula: huius rei testes sumus et recipiente iudice iurando confirmamus
ac per propriis signis punctatim, sicut mos laichorum est chorroboramus .
Guillem Amalrich i altres, al vendre a Ricart Guillem uns alous que posseen
en el comtat d Ausona, amb data de 12 de mar de 1083, signen lacte, amb aquesta
frmula: Nos pariter qui hoc puncto nostris manibus sicut mos est huius patrie con-
firmamus et laudamus i Una dna, Ermengards, ven una pessa de terra, en el ma-
.
teix any 1083, i signa lescriptura aix: ermengards qui ista charta vindicione rogaui
scribere et manu mea punctis firmaui 5 .
Comprova aquesta prctica, una escriptura en pergam que cont un conveni

entre Berenguer Ramn de Montcada, Bernat Guillem, ardiaca, i Bernat Guillem
de la Roca; desprs de la data (3 febrer de 1085) apareixen escrits els noms dels
atorgants i testimonis precedits del S + n, sense punts en la creu ni firma del notari
autoritzant a lacabament. Se veu que aquest acte fou escrit i preparat perque hi
posessin els punts els que hi tenien intervenci i el notari que lhava de firmar,
1 nos va arriv a concloure 6 .
A 13 de gener de 1093, Bernat Jon atorga testament i el signa amb aquesta

frmula: signo puncto firmaui 7
. Nou dies desprs, el 22 de gener, dit Bernat Jon
fa una donaci a St. -Mart d Ogassa i la sotscriu aix: qui hanc cartam donationis
sua propria manu punctatim firmaui et aliis testibus firmatores rogauit. Tot s lletra
del Petrus levita que escrigu el document, menys el punt quart de la creu del
signe, essent la diferencia marcadssima8 . Una tal Disposia atorga testament sacra-
mental, en 17 de setembre de 1095, i es fa constar sa firma, amb aquesta frmula:
9
firmatum fuit a supradicta conditrice disposia signo puncti et a reliquis firmatoribus .
Del setembre de 1097, hem vist una altra escriptura, tamb amb els signes dels
atorgants i testimonis, sens els punts i sense sotscripci de notari 10 lo qual sembla

2 Arx. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer II, n. 10.
6 Arx. Cor. Arag, pergs. de Berenguer Ramn II, n. 19.
7 Arx. Cor. Arag, pergs. de Berenguer Ramn III, n. 2.
8 Arx. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer III, n. 4.
10 ArX. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer III, n. 49.

26 SIGI LLOGRAFA CATALANA
indicar que aitals punts hi eren posats per dits atorgants i testimonis, devant del
notari autoritzant, i quan quedava perfecte.
lacte
Devegades era autgrafa la creu que apareix posada a continuaci del nom
de latorgant, en el qual cas, aquest la traava com a signe de validaci. En un con-
veni entrel comte dUrgell, Ermengol, i Ramn, comte de Pallars, datat a 30 de
novembre de 1040, totes les lletres sn de lescriv Vitalis, excepte les creus traa-
des a continuaci del nom6 dambds comtes, que apar foren traades per aquests 1 .
Aix mateix sn autgrafes les creus posades pels comtes dUrgell, Ermengol i
Adaleizis en un conveni amb el 20 de novembre de 1050

de Barcelona, atorgat el
2
.
Tamb
podria ser-ho la que ve desprs del nom del comte Ramn Berenguer I,
en un document de lany 1048 3 la posada dessota del nom del comte Guillem de
,
Besal, en escriptura de 1057 4 i altres que hem trobat en diverses escriptures de la

mateixa poca. En algunes shi fa constar haver-se firmat per una creu. Aix es
troba en una donaci atorgada pel comte dUrgell, Ermengol de Barbastre, a favor
d Arnau Mir de Tost, amb data de 31 de maig de 1055, on al sotscriure-la diu:
per crucem domini solito signo firmaui 5 En una donaci atorgada pel comte dUr-
.
gell, al de Barcelona, lany 1078, aquell sotseriu el document aix: Ermengaudus
comes et marchio + qui ista carta donacionis iussi scribere et per crucem sicut soleo
meam manum eam firmaui . El comte dUrgell Ermengol de Mollerusa posa, tamb,
la creu en lloc de firma, en una donaci del castell de Gerp, atorgada en 1094,
amb aquests mots: manu propria per signum crucis firmaui 1 .
En el segle xn
sn, tamb, comunes les firmes autgrafes dels eclesistics
i sen troben poques dels laics, que continen usant la frmula dels punts. Un Gui-
llem fa una donaci propter nupcias, a Beatriu, en 17 de setembre de 1104 i la firma
amb aquests termes: et manu mea signo punctis firmaui 8 . Tant ell, com els dems
que intervenen en lacte posen el punt en el quart angle de la creu, i el tra i fins
la tinta sn ben diferents.

El 14 de gener de 1107, Berenguer Folch feu donaci dun alou a Sta. -Maria
de lEstany i son germ Bernat Folch confirm dita donaci, renunciant a lo que
li pogus correspondre per herencia en dit alou, i en el document ho expressa amb
aquesta frmula: et laudo et manu propria per hos punctos t}t confirmo 9 .
^wfpcto/ \<x>hrrnO'

4 Arx. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer I, ns. 210 i 211.

7 Arx. Capitolar de la Su dUrgell, Cartulari de la Su dUrgell, I, n. 31, f. 24 v., col. 1.
8 Arx. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer III, n. 85. En el n. 98 de la mateixa collecci es
poden veure, tamb, els punts ben diferenciats en el segn angle de les creus.

INTRODUCCI 27
En el jurament de fidelitat que presta Pons Huc, comte dEmpuries, al de Bar-

celona Ramn Berenguer III, en 13 doctubre de 1122, firma aquell amb el punt
posat en el segn angle de la creu, consignant-ho amb aquesta frmula: Sig-^n
Pontii ugonis comitis qui hoc sacramentum manu propria iuraui et signo puncti fir-
maui 1
. El comte dUrgell, Ermengol de Castella, el 19 doctubre de 1132, fa donaci
als Templers, del castell de Barber, i firma aix el document: Ermengaudus
comes qui hoc donum punctatim firmaui Guillem Ramn de Berga, jura fidelitat
2
.
al comte de Barcelona Ramn Berenguer IV, amb data de 12 de gener de 1135, i

sotscriu lacte daquesta manera: S^n Guilelmi reimundi de berga qui hoc propria
manu jurauit et suo puncto firmauit. El punt es el segn de la creu
3
. Al peu duna
sentencia datada el 23 dagost de 1151 4 hi ha ,
una firma dun Berengarii de turre
rubea el qual en el segn angle de la creu del signe, en lloc de punt, hi posa una C.
La collecci de pergamins de lArxiu de la Corona
d Arag, pertanyents als
comtes Ramn i Ramn Berenguer

Berenguer III IV, cont a mes dels ja esmen-
tats altres diversos exemplars en els quals apareixen ben marcats els punts de les
sotscripcions 5 .
Durant la segona meitat del segle xn ,

segueix encara la mateixa prctica.
Pere de Sant-Vicens, dna als Templers, un
Maresma, en la parrquia mas en el
de St.- Juli d Argentona, amb data de 26 de gener de 1170; tots els que intervenen
en lescriptura, tenen els punts en la creu del signe, excepte un Guillem, fill del
donador, al qual li manca el quart punt en la creu, consignant-sel motiu en la
sotscripci, amb aquests mots: Sig^-n Guilelmi filii mei sed quare parvo etate modo
tenetur non potest firmar sed ego iam dictus Petrus pater eius conuenio ut ei hanc
cartam firmar facere et concedere iam dicte domui ad tempus sue recognicionis 6 .
Aquest document ve a corroborar quel traat del punt equivalia a la firma. Una
escriptura de 28 de maig de 1173, atorgada per Beatriu, filla de Guillem Umbert,
porta les creus dels signes, sense els punts i fins sense els noms dels testimonis,
mancant-hi, tamb, la firma del notari. Aix demostra, com ja hem indicat en
altres casos semblants, que aital escriptura nos va arrivar a autoritzar, car la firma
de la mateixa consistia en traar-hi els punts 7 .
En aquesta poca ja no s tan com consignar en el document que sha firmat

mitjanant els punts, per aquests segueixen posant-shi i fins se substitueixen per
lletres inicials, del nom dels atorgants o testimonis. Una concordia entrels comtes
dUrgell, Ermengol i Dola i Ramn de Peramola, del 28 de desembre de 1173,
porta en les creus dels signes, diverses lletres inicials 8 .

2 Arx. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer IV, n. 14.
5 Podem citar, entre altres, de Ramn Berenguer III els ns. 103, 113 141, 203, 222 i 304; i de
Ramn Berenguer IV, els ns. 15, 19, 42, 73, 173 i 232.
6 Arx. Cor. Arag, pergs. d Alfons I, n. 76.
8 Arx. Cor. Arag, pergs. d Alfons I, n. 145. Aix mateix es pot observar en els ns. 260, 277, 472
28 SIGILLOGRAF IJA C A|T ALANA
Encara al comenar el xm n
segle, se troben escriptures amb els punts en els
signes, posats pels atorgants
1
; amb tot, ja no hi apareix, consignant-ho, la frmula
que hem trobat en els dos segles anteriors. Els notaris segueixen la prctica des-
criure els noms dels testimonis, collocats en varies columnes, al peu del document,
i precedits daquestes o semblants paraules: huius rei testes ,
i tamb, huius rei testes
sunt.
La creu com a signe de validaci i firma, la trobem tamb en el segle xn .
Una donaci que fa Bernat, comte de Besal, al comte de Barcelona, en 10 doctu-

bre de 1107, de tots els seus drets i possessions en els comtats de Besal, Ripoll,
Fenollet i Perapertusa, la sotscriu amb aquesta frmula: + Bernardus bisillunensis
comes qui hanc scripturam fieri jussi signoque crucis firmavi En una sentencia do- 2
.
nada pel bisbe de Barbastre, Pere, lany 1134, sotscriu el prelat en aquesta forma:
Ego Petrus barbastrensis sive rotensis episcopus hoc iudicium laudo et confirmo et
auctorizo et hoc sig+num sancte crucis confirmo 3 . Al final duna escriptura de 1170
que cont un jurament de fidelitat den Bernat de Torenna, al comte de Pallars,
hi ha tres creus autgraf es
4
En una sotscripci dErmengol de Valncia, comte
.
5
dUrgell corresponent a 1188, se veu ben clar ques va deixar un espai perquel
,
comte hi tracs la creu, apareixent aquesta, autgrafa. ha creus aut- Tamb hi

6
grafes, en altres documents del mateix regnat d Alfons I, monarca que signava
de la mateixa manera amb la creu. Aix ho hem pogut comprovar en diverses es-
criptures per ell atorgades 7 El notari o escrivent hi posava la frmula, Signum
.
Ildefonsi + Regis aragonensis et comitis barchinonensis, i entre les paraules Ilde-

fonsi i Regis hi traava un quadrat, dintre del qual el rei feia la creu. Per aix
sobserva que la tinta daquesta creu s diversa de la del text del document i fins
de les paraules Signum Ildefonsi &c. i del quadrat. Hem vist algunes escriptures 8
en que hi
les ha redactada la frmula de la signatura del rei, i hi manca la creu en
el quadrat. Aix sembla indicar que aquell no degu atorgar-les, corroborant-ho
lausencia de testimonis i del notari autoritzant. Se veu ben palesament quel rei
les confirmava i roboraba, traant-hi la creu, essent aquesta el seu signe propri,
com aix ho fa constar en una escriptura de lany 1191: qui predicta promitto atten-
9
dere et proprio signo confirmo et corroboro .
i 558. Sn tamb dignes desmentar-se, per tenir els punts de les creus molt ben marcats, els ns. 67, 104,
116, 139, 144, 252, 405, 432 i 436.

1 Arx. Cor. Arag, pergs. de Pere I, ns. 303, 333, 336, 343, etc.
2 Arx. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer III, n. 104. Tamb semblen autgrafes les creus
que acompanyen el nom del comte Ermengol dUrgell, en els ns. 221 i 222 de la mateixa collecci de
pergamins.

6 Arx. Cor. Arag, pergs. d Alfons I, ns. 233, 627, etc.
7 Arx. Cor. Arag, pergs. d Alfons I, ns. 104, 107, 138, 173, 178, 235, 341, 636 i 639.
8 Arx. Cor. Arag, pergs. d Alfons I, ns. 102, 103, 243, 258, 404 i 692.

INTRODUCCI 29
No hem trobat cap tra propri, en la .signatura dels successors d Alfons I;
creiem, doncs, que la posava el notari que redactava lacte. Des del xm n
segle,
com ja hem dit, el segell substitueix a la firma, i per aix esdevenen rars els
autgrafs, en les escriptures, fins de reis i grans personatges. Coneixem pergamins

atorgats per Jaume I, Pere II i fins Alfons II, en els quals no hi ha expressi de
testimonis, ni la firma del notari autoritzant, apareixent, com nic signe de vali-
daci el segell que hi penja.
En el segle xii se generalitz la prctica de partir els actes o documents per
A. B. C., tamb com a signe de validesa i major autenticitat. Lescriptura ms
antiga que hem trobat, amb aquesta frmula, pertanyent a lpoca de Ramn
Berenguer IV, s un conveni atorgat per aquest comte, i el dUrgell, Ermengol,
amb data de 1148. Hi ha els dos exemplars dividits per les lletres A. B. C. &C. 1
Primerament les lletres eren majscules, desprs susaren les minscules 2 . De ve-
gades posaven agrupades de dues en dues, com per exemple, en un
les lletres shi
pergam de lany 1188, en el qual estn collocades en aital forma: AB, CD, EF,
GH, &c. 3 o b de tres en tres: ABC, DEF, GHI, &c. 4 En una escriptura de con-
crdia entrel comte-rei Alfons I i en Berenguer de Fluvi, atorgada lany 1178,
en comptes de les lletres del alfabet, est partida amb aquests mots: cirografvm
recordacionis 5 . Lo mateix se troba en altres dos escriptures atorgades pel susdit
comte-rei, amb dates de 1178 i 1183 6 Finalment, un altre pergam, de lany 1199,
.
corresponent a lpoca de Pere I, apareix partit amb aquesta invocaci: benedictvs

7
dns Deus
Acabarem aquestes claricies sobre la validaci de documents, fent esment duna
curiositat que hem observat en algunes sotscripcions autgrafes, declesistics,
en els segles xi ixn les quals estn redactades en vers. En una
,
escriptura de
8
lany 1083, es llegeix: Berengarius sacerdos et paraphonista, hic adsunt sua scripta .
Un testimoni dun acte datat lany 1126, firma aix: hec signauit ita, bernardus et
archileuita9 . Pons que autoritza una escriptura de lany 1132, sotscriu

Lescriv
en aquesta forma: Ut res monstrauit sic Poncius ita notauit 10 En un pergam de .
1133 hi ha aquesta firma: Ista supscripta bernardus firmo sacrista 11 Ramn Ber- .
nard atorga acte de fidelitat al comte Ramn Berenguer IV i sotscriu lescriptura

amb aquesta frmula: S +n Raimundi bernardi qui propria manu iurauit et puncta-
tim firmauit 12 . Una escriptura de 1138 cont aquesta: hec ea que laudat Guilelmus

2 Arx. Cor. Arag, pergs. d Alfons I, ns. 104, 105 i altres.
3 Arx. Cor. Arag, pergs. d Alfons I, ns. 500, 540, 560, 686, 692 i 708.
4 Arx. Cor. Arag, pergs. de Pere I, ns. 88 i 194.
6 Arx. Cor. Arag, pergs. d Alfons I, ns. 261 i 362.
7 Arx. Cor. Arag, pergs. de Pere I, n. 71.
8 Arx. Cor. Arag, pergs. de Berenguer Ramn II, n. 9.
11 Arx. Cor. .mag, pergs. de Ramn Berenguer IV, n. 20.

V OLTjM I 8
carmine firmat 1 En una
. concordia entre Arnau dOl i el Prior de Sta.-Mara
de lEstany, firmen com a testimonis: Scripta libens ista petrus confirma sacrista
i Petrus ad est testis, confirmans scripta fidelis
2
. No sabem si aquest Petrus sacrista
s el mateix Pere de Centelles, sacrist de Barcelona, que tamb firmava aix, en
temps de Jaume I 3 .
En un pergam de lany 1160, hi ha aquesta firma: hec primicherius firmauit

nomine petrus 4 Una donaci que fa Alfons I a Arnau de Monseren, dun mol
.
de Cervera, lany 1173, cont aquesta firma: his guilelmus ita, scriptis fauet archi-
5
leuita . Guillem, abat de St. -Cugat, atorga una permuta amb els Templers, lany
1191 i document hi ha aquest autgraf: hec Raimundus ita
entrels firmants del
scripsit scripta leuita
6
Del temps de Pere I hem trobat les segents: his bernardus
.
ita scriptis fauet archilevita Non est indignum berengarium ponere signum8 A de
1
. .
tolone subscribo cum salmone9 i entre el cum i el mot salomone hi ha un signe que
solien usar els hebreus, format per dos triangles sobreposats.
Fins els notaris, al consignar el seu signum, se deixaren portar per aquesta
corrent versificadora. Aix, per exemple, podem citar en Pere de Blanes, el qual
en un acte de 1209 firma: Sig+num Petri de Blandis qui supradicta scripsit et
per abecedarium diuisit
10
i en Xe meno dOlit, el qual autoritza una escriptura el
8 doctubre de 1270 i firma amb aquesta frmula: Signo de Xemeno de Olit publico
scrivano de pina, qui esto scrivi, por a. b. c. la parti n .
3 .Des del segle xnP ques va comenar a estendre ls de segell, aparegu, tamb,
la costum de segellar i no firmar. Hem vist diverses escriptures atorgades pels
comtes-reis, sens cap sotscripci, amb el segell penjant per tot signe o firma.
Aquesta costum la seguiren fins els particulars; sobre tot en el segle xiv durant el
qual ls de segell esdevingu general. Ja en temps de Pere II, trobem que aquest
se dirigeix a Aar Abinaffia, data de 21 desembre de 1279, notificant-li que amb
no shavia complert lo ordenat a Alamany de Jassa, referent a que entregus al
Justcia de Terol quantum continebatur in quodam scripto sigillato sigillo Sancii
12
de Salada quintarii .
En el conveni atorgat entre aquest rei i Alfons de Castella, en el Campiello,

entre Agreda i Taraona, a 27 de mar de 1281, se diu al final: E nos los sbredichos
don Alfonso Rey de Castiella et de Leon et don Pedro Rey de Aragn por que todas
3 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, ns. 186, 679, 817 i 850.
11 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, n. 2,048.
12 Arx. Cor. Arag, reg. 46, f. 27.

INTRODUCCI 31
estas cosas et cada una dellas sean mas firmes et estables para siempre. Mandamos
fazer ende dos cartas partidas por A. B. C. seelladas con nuestros seellos de plomo.
E rogamos a los prelados et Ricos omnes et omnes bonos que fueron presentes en estas
conveniencias que pusiessen en esta carta sus seellos los que los toviessen et los otros
que sopiessen escrivir que escriuiessen y sus nombres con sus manos. Venen, desprs,
els noms de bisbes i altres dignitats eclessistiques, ensems quels de cavallers,
posats en varies columnes i escrits per la mateixa m, i al final de cada columna

de noms, hi ha aquesta frmula: fuemos presentes en todas estas cosas que sobredichas
son, et pusiemos en esta carta nuestros seellos en testimonio. Ms de cinquanta segells,
penjaven del document, havent-hi no ms dos autgrafs: el de lescriv Jon Pere
i el dun cavaller, que firma aix: Yo don Jordan porque no tenia mi selo escrivi
aqui mi nombre con mi mano 1 En aquesta darrera frmula

. shi veu ben patent la
prctica de posar el segell, preferentment, i en lloc de la firma.
El comte-rei en Pere III, amb data de Saragoa, 23 de juliol de 1381, escriu a
sa nora, la duquesa de Girona, i diu al final: et hajats aquesta letra, axi com si era
signada de nostra ma, com per la necessitat de nostra persona no la hajam poguda
signar mas en loch de nostre signe hauem hic fet posar lo segell de nostre anellet
2
.
En altra lletra, de maig de 1375, dirigida a Arnau de Torrelles, se diu: loco signi
3
fuit intus sigillata anulo domini regis .
En aquest mateix segle xiv ,

com hem dit, se feu tan general ls de segell,
que fins els mercaders, artesans, &c. tenien el seu propri, i aleshores esdevingu que
la costum de segellar i no firmar se feu tamb general. En prova daix hem vist

centenars dalbarans pertanyents a lesmentat segle xiv ,
en els quals es diu: escrit
e segellat de la mia ma; scrit de la mia ma e segellat ab mon manu mea
segel;
scriptum et sigillo proprio sigillatum; i altres frmules semblants. De manera quel
que atorgava el rebut o albar, sabia escriure, i de fet escrivia el document, per
al peu daquest, en lloc de firma o sotscripci, hi posava el seu segell.
Fou tan com, aleshores, posar el segell en els documents en lloc de firmar,
que si no sen tenia propri, senmatllevava, i fins sinventava, com hem observat
en un albar existent a lArxiu Capitolar de Barcelona, atorgat per en Francesc
llufes, prevere beneficiat de la capella den Marcs, amb data de 12 de desembre
de 1393, el qual diu: e a major fermetat fas-vos aquest present albara escrit de ma
mia, segelat ab mon segel de tinta negra. No hi ha cap firma i apareix un dibuix a
semblana de segell, fet amb tinta i a la m. En altre albar, existent en el mateix
arxiu, atorgat per en Guillem Carbonell, en 24 mar de 1399, tamb hi manca el
segell, i en son lloc se diu: Guilelmus Carbonelli, manus pro sigillo.

Conseqncia daquesta generalitat de ls de segell, fou que en diversos docu-
ments aparegueren, penjant, bon nombre dempremptes sigillars. Aix, com exem-
ple, podem citar la concessi d indulgncies a la capella de Sta. -Llcia, atorgada
1 Arx. Cor. Arag, pergs. de Pere II, n. 241.

2 ArX. Cor. Aâg, reg. 1,271, f. 21 v.
3 Arx. Cor. Arag, reg. 1,251, f. 1.
per molts prelats, en temps del bisbe Arnau de Gurb (segle xm
), del qual per-
gam, ques conserva en lArxiu de la Su de Barcelona, penjaven els seus segells.
En lArxiu Capitolar de Valncia, hi ha un pergam, signat de n. 0567, el qual
cont les treves atorgades, entre Jaume
II d Arag i lInfant en Jon Manuel, de
Castella, en el setge dEix, el 27 de juliol de 1296, del qual document penjen ms
de 20 segells de cavallers catalans i aragonesos, que intervingueren en dites treves.
Recordem haver vist en lArxiu d Alcal de Henares, en 1889, un altre pergam con-
tenint la concessi dindulgencies als fidels que amb llurs almoines contribussin
a lobra del monestir de monges de St.-Marc, de Calatayub, Orde del St. Sepulcre,
datada 28 de maig de 1322, del qual havien penjat, trenta segells daltres tants
el
bisbes, de diverses dicesis, principalment de Castella i Portugal.

Quan del costat inferior del pergam, on comunament venen
la llargaria
no podia contenir-los tots, se collocaven en rengleres paral-
collocats els segells,
1
leles. Aix ho esmenta en Lecoy de la Marche citant el cas de que quan Felip,
duc de Borgonya, se declar, ell mateix, hereu i governador de Hainaut, se feu
regonixer, per ms seguretat, per cent-setanta-dos senyors i personatges impor-
tants, ratificant, tots ells, aital regoneixement; i essent insuficient la part inferior
del pergam per a contenir tan gran nombre de segells, foren collocats en onze
rengleres paralleles. Altres vegades anaven adherits, als tres o quatre costats del
pergam, com en el cas del decret contra en Pere Mauclerc, duc de Borgonya, per
2
trenta pars i barons de Frana, que tots segellen lacte .
Es un exemplar notable, que cont, un pergam

pel gran nombre de segells
procedent de lArxiu Capitolar de Pamplona, que vrem veure en lExposici
Hispano -Francesa celebrada a Saragoa, en 1908, amb motiu del Centenari dels
Setges. Dit pergam cont les actes de les Corts generals del regne de Navarra,
reunides a Olite, amb
data de 15 de maig de 1329, en el qual document hi ha senyals
de haver contingut 90 segells penjants, dels quals avui encara nhi existeixen 75,
pertanyents als prelats, rics-homens, cavallers, i sndics de les ciutats i viles del
regne, que constituren aquella Assamblea.

Fou tanta la importncia ques conced en aquells segles, a la presencia del
segell, en els documents, que aix com abans, per donar major fora i valiment a
les escriptures atorgades pels particulars, se feien redactar en les cancelleries dels
senyors o dels bisbes, sots la garantia de les sotscripcions daquests, aleshores se feu
amb la de llurs segells. Un exemple en tenim en un document existent en lArxiu

municipal de Montpeller, signat de n. 4195, en el qual els ciutadans de Barce-
lona, Pon Bernat Aymerich, Guillem de Lacera, Ramn Romeu, Arnau
dAlest,
Lull i Bernat Torsa, en nom propri i en el daltres conciutadans llurs, amb data
de 18 dagost de 1261, designen com a llur procurador en Pere de Mirambell, en
substituci de Ramn de Girona, per a exigir i cobrar dels cnsols de Montpeller
6,400 sous melgoresos, que restaven a satisfer daquells 15,000 que per manament
1 Op. cit., p. 98.
2 ArXius Nacionals de Pars, J. 241, n. 5.

INTRODUCCI 33
del rei en Jaume, shaven comproms a pagar a Ramn Ricart, de qui eren causa-
havents Doncs b; per a donar major autoritat al document,
els susdits ciutadans.
el roboraren amb cl segell del Veguer de la Cort de Barcelona, fent-ho constar,
amb aquestes paraules: Et ut presens instrumentum maiorem obtineat firmitatem,

ipsurn munimine sigili nostre curie fecirrms communiri.
3
4 En els documents atorgats pels nostres comtes-reis, des de darrers del segle xn
. ,

fins al comenament del xiv s molt freqent trobar-hi el segell sens cap frmula
,
dindicaci de sa presencia. Sols com excepci, shi consigna. De Ramn Beren-

guer IV, no coneixem cap acte en que hi consti. Alfons I, en una concordia amb
el rei de Castella, atorgada a 5 doctubre de 1186, diu: Ildefonsus rex aragonis,
comes barchinone, et marchio provincie, hanc cartam propria manu roboro et con-
firmo et signo proprio et sigillo munio 1
. El mateix comte-rei, en un tractat de pau,
atorgat amb Umbert, arquebisbe d Arles, en febrer de 1190, fa constar la presencia
del segell amb aquests mots: et ad maiorem firmitatem habendam tam rex quam
2
archiepiscopus, hoc instrumentum sigillis suis muniri preceperunt .
Pere I, en la confirmaci de privilegis i franqueses al bisbe i Captol de la Su

de Vich, atorgada en mar de 1196, diu: mea auctoritate corroborata est hec presens
pagina mei impressione obnixe confirmata i en la concessi atorgada pel
et sigilli ;
mateix rei, al bisbe i Captol de la Su dUrgell, de la facultat de construir fora

en el lloc de Montell, datada a Cervera als 26 de novembre de 1207, hi consta la
presencia del segell amb aquestes paraules: cum hoc publico instrumento perpetuo
valituro signi et sigilli nostri munimine insignitol. En altre document que cont una
donaci Templers, datada a 19 setembre de 1210, es fa constar que ad maiorem
als
autem hujus donationis corroborationem et perpetuam firmitatem, presentem cartam

subscriptione nostra ac bulla regia fecimus insigniri 5 .
Hem vist diverses escriptures, en pergam, atorgades pels comte-reis en

Jaume I, Pere II i Alfons II en les quals com nic signe de validaci, com ja
hem dit, shi troba el segell, car no hi ha les firmes de latorgant, ni hi consten
testimonis, ni sisquera la signatura o nom del notari autoritzant. Aquest fet cons-
titueix una prova ms, en demostraci de la importncia que t lestudi dels segells
per a la diplomtica, car en aitals casos el segell dna autenticitat al document
mancat de tot altre signe de validaci, i que sens dit segell, t la apariencia duna
Copia feta per qualsevol escrivent, tal volta no autoritzat per a fer-ho.
fet aleshores, com hem dit, deixar de consignar la presencia del segell,
Es un
en eldocument. Recordem haver-la trobat en un pergam de Jaume I, corres-
ponent a lany 1272, que cont una concordia entrel rei i el bisbe i Captol de la
Su de Barcelona, amb aquesta frmula: Ego Jacobus de Rocha sacrista Ilerde

2 Arxius Departamentals, de Marsella. B, n. 294.
4 Arxiu Capito.ar de la Seu dUrgell. Armari N. O. P. Q, , caix Montell.

decanus Valencie notarius domini Regis subscribo et mandato dicti domini Regis,
hanc cartam feci, bulla plumbee bullavi 1 .
Pere II, en un document datat el 14 de juliol de 1283, diu: esta nuestra carta
2
seellada con el nuestro seyello pendieni ,
i en una carta de 30 de novembre de 1284,
3
se diu: seellada con nuestro siello .
En els documents atorgats per Jaume II, ja s ms freqent consignar-hi la

presencia del segell. Daquest comte-rei hem trobat les segents frmules en diver-
ses escriptures: nostra bulla plumbea appendicia comunita; nostro sigillo appendicio
comunitam; et sigillo nostro pendenti jussimus communiri; et sigillo nostro appen-
dicio jussimus sigillari.
Per quan es va generalitzar la prctica de fer esment del segell, en les clusu-
les finals dels documents, fou en temps de Pere III, establint-se, aleshores, frmules
de cancelleria les quals variaven segons la classe del segell. Aix, quan el document
porta bolla dor se diu: et nostre bulle auree munimine insigniri (Erecci del ducat
4
de Girona, 21 de gener de 1351 ) . Si s bolla de plom, sigilli bulle nostre plumbee
munimine insignitam (maig de 1342). Si s el gran segell flah o magesttic,
5
et sigillo majestatis nostre pendenti jussimus comuniri (9 de febrer de 1354) et
nostre majestatis in pendenti sigillo jussimus comuniri (17 desembre de 1372) 6 .
En el segell com hem trobat aquestes frmules: et sigillo nostro appendicio jus-
simus comuniri (quan se collocava penjant), i sigillo nostro sigillata; nostro si-
gillo munita (quan sempremptava al dors dels documents, escrits en paper) 7 .
Quan el document s segellat amb segell secret, shi diu: sub sigillo nostro secreto
sigllatarrd , sots nostre segell secret (18 de maig de 1369) 9 , ab nostre sagell
secret sagellada e de nostra propria ma signada (16 de gener de 1381 )
10
Final- .
ment, quan ho s amb el segell de lanell, se diu: sots nostre segell de lanell
11
maior (26 de gener de 1360) i tamb sots lo segell del nostre anell (16 de
12
desembre de 1377) .
Els dems comtes-reis quel succeren, usaren amb lleugeres variants, les
mateixes frmules per fer constar la presencia del segell en els documents que
atorgaven.
5. Dout dArcq 13 afirma que en els segles xm
i xiv ,
les matrius dels segells
1 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I n. 2.145.

2 Arx. Cor. Arag, reg. 46, f. 95 v.
5 ArX. Cor. Arag, reg. 1.540, f. 1.
6 Arx. de la Collegiata de Santa Anna, Barcelona. Concessi atorgada al Prior i monastir de Santa
Anna, de la jurisdicci civil sobre Poliny.
7 Arx. Cor. Arag, cartes reials, lligall 76 (any 1336).
8 Arx. Cor. Arag, reg. 1.111, f. 21.
10 Arx. Cor. Arag, reg. 1.270, f. 48-
11 Arx. Cor. Arag, reg. 1.170, f. 3.
12 Arx. Cor. Arag, reg. 1.586, f. 2.
13 Op. cit., I, xxix.

INTRODUCCI 35
tenien un volum tan gran, que no era fcil portar-les al demunt, i per altra part,
eren prou importants perque se les poss en perill de perdres en freqents viatges.
Per aquesta ra els reis, prnceps i senyors, se trobaven en el cas dhaver denmat-
llevar un segell per a validar un acte, fent-ho aix mateix els particulars quan nol
posseen propri. Dit autor cita diversos exemples en corroboraci daquest fet, entre
altres el cas del senescal de Borgonya, Enric de Vergy, qui, amb data de 1242,
usa el segell de sa mare, fent-ho constar amb aquestes paraules: Quia sigillum non
habeo, sigillo matris mee usus sum.
Aix mateix hem observat a Catalunya, amb els segells dels nostres comtcs-
reis i daltres, fent-ho constar, quasi sempre, en el document.
Referent als dels comtes-reis, succea, com ja veurem, que al comenament

de cada regnat, per tal que no eren fets els nous segells, el rei usava els mateixos
de son antecessor o be el propri que tenia com a prncep hereu, consignant-ho,
tamb, en les clusules finals del document.
El Prior del monestir de Stes. Creus, en un acte 1 datat a 3 dagost de 1260,
diu: et quia sigillum autenticum non habeo, sigillum Raimundi de Villafrancha offi-
cialis venerabilis Patris domini Terrachone Archiepiscopi duxi presentibus appo-
nendum.
Pere II, en un document datat a Tortosa, el 4 de desembre de 1283, consignal
canvi de segell, amb aquests mots: Et quod sigillum nostrum non habeamus nobiscum,
presentes sigillo nostro secreto fecimus sigillari 2 .
En el regnat de Pere III, en son comenament, per no haver-se construit en-
cara els segells novells, segueix usant-se el que tenia acostumat o sigui el dInfant
i Procurador general del regne. Aix consta en carta del rei, datada a Saragoa,
3
el 3 de febrer de 1335 , consignant-se: Et quia sigilla nostra Regia nondum fieri
feceramus presentem sigillo nostro solito jussimus sigillari.
Ms avant, en el mateix regnat, es van haver de variar els segells, amb motiu
de la reincorporaci de Mallorca, Rossell i Cerdanya, a la Corona Aragonesa, i
aleshores ls dels antics, en defecte dels nous, se feu constar, en els documents,
amb aquestes frmules: Et quia sigilla nova nondum fieri feceramus presentem
4
sigillo antiquo jussimus sigillari (4 de juny de 1342) E per tal com los nostres ;
segells novells no havem fets fer encara, la present ab lo segell antich nostre havem
fet segellar (3 juny de 1342) . En altres documents, en lloc de sigillo antiquo, se
5
diu: sigillo nostro solito, i en els de llengua catalana: sots nostre segell acostumat.
Devegades succea que en el lloc on satorgava el document no hi havia els
segells corresponents, i en aquest cas se feia s del ques tenia a m, encara que
no fos el propri, fent-se constar en el document. Aix, per exemple, en un datorgat
1 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I n. 1.621.
3 Arx. Cor. Arag, cartes reials, lligall 76.
5 Arx. Capito.rr de Barcelona, cartes i documents del segle xiv . Carta del rei en Pere a Nasalt de
Galiana, cari del castell Dalar (Mallorca).
a St. -Mateu, el 9 de febrer de 1354, se diu expedir-se amb el segell de la magestat,
per haver quedat a Barcelona el com, consignant-se el motiu amb aquesta fr-
mula: et sigillo maiestatis nostre pendenti jussimus comuniri ex eo quod sigillum
nostrum comune barchinone dimisimus pro nostris negotiis in ibi expediendis 1 En .
altre document de 12 de gener de 1360, es diu: sub sigillo nostri anuli maioris eo
quia alia que ad presens non sunt in nostra curia 2 .
Tambs troba usat el segell secret, penjant, en defecte daltres segells majors.
Diu un document atorgat pel comte-rei Pere III en 1359: et sigillo nostro secreto
eo quia sigillum nostrum comune in nostra curia ad presens non existit 3 i en altre, ;
tamb del mateix rei, amb data de 1361, shi consigna aix: E en testimonio daquesto,
mandamos seer feyta esta present carta seellada con el nuestro siello secreto empendient
porque no tenemos aqui los otros nuestros siellos mayores 4 .
En una carta del mateix monarca, dirigida a la reina, el 21 de novembre

de 1371, es Dada en Casp sots nostre contra-segell 5 En un document que
llegeix: .
ja hem esmentat, se fa constar que desprs dhaver-se retirat el rei a Barcelona,

el dia segent de la festivitat de St.-Jon Baptista, o sigui el 25 de juny de 1358, el
segell secret rest en dita ciutat i en poder de son secretari Jaume Conesa; que en
Bernat de Bonastre an amb el rei a Girona i Perpiny, i que per haver quedat el
segell com a Girona i el secret a Barcelona, foren expedits diversos documents

amb el segell de lanell
6
. En el registre on es troba aquest document en segueixen
altres catorze, en els quals susa la frmula sots nostre segell de lanell)).
Mart lHum, en la cessi atorgada a Fra Jon de Thaust, son confessor, amb
data de 26 de juny de 1401, diu: et sigillo nostro minori cum alia sigilla in promptu
7
non habeamus .
La comtesa-reina Dona Joana, tutora de lInfant en Ferrn, primognit, con-

firma els privilegis de la ciutat de Barcelona, amb data de 9 febrer de 1462, i al
final deldocument diu: regio sigillo , cum sigilla primogeniture nondum facte sint,
impendenti munitum8 .

Entrels particulars, principalment en el segle xiv ,
tamb hi trobem ls del
en defecte del propri. Francesc Portell, atorga albar a favor den

segell daltri,
Pere Feliu, amb data de 3 de gener de 1352, i consigna en el document: E per so
com no he mon sagell pos-hi lo segell den Ffrancesch Ffarrer; i un altre albar,
atorgat per en Berenguer, amb data de 19 de maig de 1366, s segellat ab lo segell
de mi Pere de Floreats, com io dit Berenguer non haia 9 .
2 ArX. Cor. Arag, reg. 1.169, f. 72 v.
3 ArX. General del Regne de Mallorca, perg. 141.

4 ArX. Cor. Arag, reg. 1.179, f. 12 v.
5 Arx. Cor. Arag, reg. 1.231, f. 31.
6 Apndix n. XLIV. Arx. Cor. Arag, reg. 1.160, f. 64. El foli 68 es el darrer en qv.e hi ha docu-
ments segellats amb lanell i, segurament per tenir ja el propri, shi diu, usque hic cum anulo.
7 Arx. General del Regne de Mallorca, perg. n. 276.

8 ArX. Cor. Arag, pergamins de Jon II.
9 Arx. Capitolar de Barcelona, albarans.

INTRODUCCI 37
Pere de Montcada, almirall de Pere III, escriu en 4 de febrer, sense expressar

any, des de Valncia, consignant en la carta: e com lo meu segell no fos en avi-
nent fiu segellar la present ab lo segell de lhonrat n Andreu Guillem scriva 1 .
G. Lorens prevere beneficiat de St. -Mart de Pertegs, atorga un albar, amb

data de 6 dagost de 1394, i diu: scrit de man mia propria e sagellat ab .i. diner
2
menut en defalliment de sagell propri .
La condici essencialment personal del segell feu que devegades son posseidor,
es veis obligat a canviar-lo, al Aix esdevingu amb els Infants
mudar destat.
del casal d Arag, quan se coronaven reis, i amb aquests quan adquirien nous domi-
nis, com hem vist amb les frmules usades per en Pere III, al reincorporar, suc-
cessivament, a la corona aragonesa, el regne de Mallorca i els comtats de Rossell

i de Cerdanya.
6 . Devegades, les matrius dels segells no eren en lloc en el qual es trobava el
rei, i aleshores aquest ordenava que li fossin trameses amb certs requisits i precau-
cions. Amb data de 17 de maig de 1343, in stolio nostro apud plagiam Castri de ffelts,
man en Pere III a son protonotari tinent los segells Gil Perez de Buysan, quels
hi tramets 3 . Lany segent, 1344, i des de Perpiny, demana a son escriv Bernat
de Puig el segell com, essent curiosos els detalls amb que indica la manera com
se li havia denviar 4 .
El mateix rei, 22 dabril de 1357, escriu a sa muller Dona

des de Calatayub, el
Leonor fent-li avinent que per en Berenguer de Palau, li tramet els segells de lIn-
fant en Jon exceptat lo sagell secret lo qual no havem pogut trobar, els quals se-
gells, diu, van collocats en una bossa de cuir segellade ab lo nostre segell de lanell 5 .
A 19 de juny de 1359 dispos el rei que quedessin amb la reina, la Cancelleria i

els segells, mentres ell estaria ausent per causa de la guerra amb Castella 6 , i en
carta de 19 de juliol de 1363, manifesta a Bernat de Bonastre, que per son escriv,
Jon Daliaga, li remet el segell secret menor 7 i en altra lletra endreada a la ,
reina, el 5 de novembre de 1367, li diu que per son escriv en Berenguer Segarra,
8
li tramet dins una bosseta, el segell que li havia demanat .
No obstant aquestes precaucions, encaras cometeren furts i falsificacions

amb els segells reials.
Les falsificacions Dout dArcq9 podien esser de tres

dels segells, segons ,
maneres: a) posant en un document fals, un segell llegtim tret dun document

autntic; b) fent s duna matriu furtada; c) fent construir una matriu. Dels tres
casos cita exemples lesmentat autor.
1 ArX. Cor. Arag, cartes reials, lligall 93.
2 Arx. Capitolar de Barcelona, albarans.

3 Apndix n. XXX.
4 Apndix n. XXXIV.
5 Apndix n. XLIII.
7 Apndix n. LI
8 Apndix n. LVII.
9 Op. cit., I, XXXV.
VOLfrM I 9
38 SIGILLO GRAFA CATALANA
En quant a les penes amb que eren castigats els falsaris, diu que en 1356, un
cavaller, anomenat Bouchard de Poissy, fou condemnat per haver fet construir
un segell fals, a desterro de la vila i paborda de Pars, i a pagar una penyora de
4,000 lliures, suma considerable, diu Dout dArcq, que representaria avui, ben
prop de 40,000 francs. Ernoul van den Damme fou penjat, en 1438, per haver
estrafet el segell del ducat de Brabant 1 .
Entre nosaltres podem esmentar els fets segents: En 10 de juliol de 1270, el

comte-rei en Jaume absolt a P. Lop, de Belchit, mitjanant 7,000 sous de reials
de Valncia, de la causa que contra ell podia entaular per ra dels falsos testimonis
que havia produit en el plet que tenia amb Domnec de la Cambra, i per ra del
segell fals, de que sel acusava haver fet 2 El mateix Don Jaume, amb data de .
2 de maig de 1271, absolt i perdona a Sim de Montbr, ciutad de Valncia, de

la pena que mereixia per haver fet un document fals, segellat amb el segell reial
penjant, en el qual document feia constar quel rei li havia concedit la meitat duna
alquera, i resultava evident la falsetat, ex formam literarum et dictaminis signorum
3
et sigilli .
Trobant-se Pere II, en el setge de Balaguer, el 27 de juny de 1280, se dirigeix

a en Ramn de Sales, assessor de la Cort de Valncia, i li diu, que havent sapigut
per lletres que havia dirigit a P. de Llivi, Justcia de Valncia, que tenia pres a
P. Mari, per la falsificaci que aquest havia coms, segons se deia, del segell reial,
li encomana que procuri averiguar la veritat, i procedeixi contra ell, encara que
shagi tonsurat desprs de la captura, si resulta que abans daquesta, anava amb
4
trajo laic no portava tonsura
i .
Un altre cas semblant ocorregu en temps de Jaume II. Aquest, amb data de
11 de febrer de 1303, mitjanant lentrega de 2,000 morabatins dor, concedeix
llibertat a Jon Gil, ve de Xtiva, qui estava pres, acusat de falsificador de segells,
i li concedeix amb condici de que en el mat del diumenge de quasimodo, prxim
5
venider, comparegui devant dell all on sigui, a respondre de dita causa .
Alfons III, el 7 de desembre de 1330, absolt a Salsona Arguilaguer, ve dOnda,

acusat dhaver posat un segell fals ( sigillum adulterinum) en un acte atorgat a nom
del Procurador del regne de Valncia, pel qual motiu havia sigut condemnat a
desterro i prdua de bns 6
. Pere III, a 6 doctubre de 1339, recomana la busca i
captura de Ramn dErill, escuder de Pere de Calder, per haver falsificat el segell
daquest, i cobrat, amb ell, indegudament, posant-lo en una carta falsa, setcents
7
sous barcelonesos .
Lany 1361, un jove anomenat Jon Castiello, comet un furt en lescrivania
2 Arx. Cor- Arag, reg. 16, f. 102.

3 Arx. Cor. Arag, reg. 16, f. 262-
4 Apndix n. VIII.
5 ArX. Cor. Arag, reg. 126, f. 282 v.
6 Apndix n. XXVI.
7 Apndix n. XXIX.
INTRODUCCI 39
reial e del cofre dels segells; per lo qual, diu el rei, mereixia pena de mort, mes
en consideraci als seus pocs anys, a la sua fadrinea, li fou commutada per esscr
exilat perpetuament a illa de Sardenya, i si en torns que
l Alguer, en la fos penjat
e moris 1 . Es tamb en temps de Pere III, el procs contra la Infanta de
curis,
Portugal, a la qual acusava aquell, dhaver-sen anat furladamente de nuestra tierra,
e fizo fabricar carta de guiage en 'persona nuestra e con seello e signo nuestro ficticio
2
e falso .
El comte-rei Don Mart, en 14 de juny de 1400, se dirigeix a Ramn agarriga,

Governador de Rossell i Cerdanya i li prev, que per tal com en P. Roure, notari,
el qual regentava lescrivania de dita Governaci, ha tingut amagat, vers s, un
segell dargent ab sa cadena, de dita escrivania, 7
i havent-se-li demanat diverses
vegades, sin tenia cap ms, apart dels dos que havia restituit ab lo qual segell
que ha tengut amagat pot haver comeses moltes fraus, li encomana quel forsi a
retornar-lo an Antoni Deuslofeu, ara regent la dita escrivania, i el castigui per la
retenci i amagament del dit segell, i de la frau, si alguna haur comesa amb ell 3 .
Alfons IV, amb lletra datada a Murvedre, 18 doctubre de 1428, mana fer una
enquesta referent a la falsificaci del segell del seu secretari, Francisco dArinyo,
les persones que lhavien fet fer per un argenter de Saragoa, i la grandaria o forma,
lletres, senyals i armes, i dems particularitats del dit segell 4 .
7 . No creiem que tingus cap organitzaci, o tot lo ms seria molt rudimentria,

la Cancelleria, en temps dels primers comtes. Les escriptures que aquests atorgaven
eren redactades per diversos eclesistics, com, per exemple, en lpoca de Ramn
Berenguer I, en la qual apareixen com escriptors dels actes atorgats per aquest,
entre altres, Seniofredus sacer, Ermengaudus sacer, Mir presbiter, Arnalli sacer et
5
scriba i Vivani levite .
Una escriptura atorgada per Ramn Berenguer II, la redacta un Berengarius

6
subdiaconus . Segurament aquest mateix Berenguer subdiaca, s el que apareix
com escriv dun acte atorgat per Ramn Berenguer III, lany 1105, titolant-se
Berengarii subdiaconi atque canonici .
Daquest comte hem trobat escriptures, en les quals figuren com escrivans els
noms de: Renalli doctoris barchinonensis 9 , Petri presbiteri et monachi 9 ,
i Salomonis
capellanus et iudex 10
. Amb tot, en un acte del 5 dagost de 1126 11
apareix com escrip-
tor un Poncius subdiaconus, el qual en un altre acte, del 8 de juliol de 1127, sinti-
1 Apndix n. XLVII.
2 ArX. Cor. Arag, reg. 1.198, f. 194.
3 Apndix n. LXXXII.
4 Apndix n. XCVI.
5 ArX. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer I, ns. 14, 34, 99, 143, 298.
6 ArX. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer II, n. 3.
7 ArX. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer III, n. 8S.
10 Arx. Cor. L ag, pergs. de Ramn Berenguer III, n. 229

tula Poncii scriptoris comitis 1 i en 1129 Poncii notarii comitis 2 . Aquest Pons s el
notari, quasi constant de Ramn Berenguer IV. Jal trobem en el comenament de
son govern, autoritzant el tresllat del testament del rei d Arag, Alfons I el bata-
on consta que Sancius de petra rubea, scriptor regis, el va escriure, sed ponci
llador,
hanc translatavii 3
scriptor comitis barchinonensis .
Des de 1131 fins a 1161, hem trobat escriptures de diverses dates, atorgades
pel comte i autoritzades per aquest mateix notari. Devegades sintitula Poncii
notarii comitis (anys 1132 a 1134) 4 . Altres, Poncii scriptoris comitis (anys 1135 a
1137, 1139, 1140, 1144, 1145, 1147 i 1157)
5
i tamb Poncii scriptoris (any 1148) 6 i
Poncii scribe (anys 1146, 1151 a 1153, 1157, 1160) 7 .
En una escriptura atorgada a 24 dagost de 1153, pel comte Ramn Beren-

guer IV, concedint als Templers, el castell de Mirabet, en Pons, que lautoritza,
sotscriu amb aquesta frmula: S +n Poncii scribe barchinonensis Ecclesie, scrip-
toris comitis barchinonensis, qui hoc scripsit ex mandato domini comitis die annoque
prescripto 8 . Se veu que a ms de notari del comte, era scriba de lesglesia barce-
lonesa.
All dagost de 1137, el rei d Arag, Ramir, atorga un acte de donaci de sa
filla per esposa, al comte en Ramn Berenguer IV, i autoritza dit acte el mateix
Pons, per domini regis precepto 9 En altra escriptura
. atorgada perDona Peronella,
regina aragonensis, el 4 dabril de 1152, tamb hi trobem en Pons com a notari
autoritzant 10
. Es evident que aquest fou el notari permanent de Ramn Beren-
guer IV, qui no sols redactava ses escriptures, sin que s de suposar seria el cap
de sa rudimentria Cancelleria, i el que segellava els escassos pergamins del comte,

que portaven segell.
A
ms daquest Pons, hem trobat com a notari autoritzant de les escriptures
atorgades per Ramn Berenguer IV, a Pere, prevere, en un acte datat a 4 de gener
de 1137 11 i en un altre de 30 doctubre de 1151 12 amb la particularitat de que en
tots dos hi ha la sotscripci den Pons, com a testimoni ( Poncii scriptoris i Poncii
scribe).
Una escriptura atorgada pel comte, al mes de desembre de 1140, a Barbastre,

est autoritzada per lesmentat Sanxo de Petra rubea, amb aquests termes: Ego
4 ArX. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer IV, ns. 15, 20 i 28.
5 Arx. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer IV, ns. 40, 41, 50, 60, 62, 63, 66, 73, 80, 106,
116, 167, 173, 181, 191 i 302.
7 Arx. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer IV, ns. 189, 236, 237, 241, 250, 261, 289, 305
i 351.
1 1 Arx. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer IV, n. 74.

INTRODUCCI 41
Sancius de petra rubea jussu domini mei comiti hanc cartam scrip.si et hoc signum
feci+et pincxi 1
Andreu dAgierb, redacta una escriptura atorgada pel comte
.
en 1149 2
i una altra de 1151 3 un Raimundus sacerdos s lescriv dun acte
;
de 1152 4 ,
i Guilelmus Petri, que en un acte sintitula scriptoris domini regis ara-
gonensis 5 autoritza dos escriptures atorgades per Ramn Berenguer IV, en 11 59 6
i 1160 7 ,
respectivament, expressant que ho fa sub iussione domini mei comitis.
Finalment, dos actes, del comte, de 1158 i 1159, porten autoritzaci de Petri de
8
Corron, scriptoris .
En lpoca d Alfons I creiem que la Cancelleria reial estigu ja ms organit-

zada, essent diversos els escrivans que la formaven. Pons dOsor, titulant-se scriba
domini Regis, scriptor domini Regis i tamb scriba Regis, figura com un dels primers
notaris daquest comte-rei. Lhem trobat autoritzant els seus actes, des de 1163 a
1169 9 i posteriorment en 1184 10 .
En lany 1188, en una donaci del castell dArandega que atorga Alfons I a
Petro Ximiniz de Oria, trobem la intervenci den Pons dOsor, amb una nova
frmula de Cancelleria, la qual revela major importncia en aquest personatge,
no essent ja ell el que redacta lacte, sino qui dna lorde perques faci per un es-
criv seu, amb aquests termes: Data per manum Poncii de Osor et scripta mandato
eius,a Oarsia de cesaraugusta, scriptore ipsius Poncii 11 Aquesta mateixa frmula se .
troba en altre document datat al mes dabril de 1190, encara que lescriv que re-
dacta el document, a les ordes den Pons dOsor, s en Bernat Vives, i es fa cons-
tar que lesmentat Pons era precentoris Barchinone 12 Lhem trobat aix mateix en .
altredocument datat a Tortosa, lagost digual any, en el qual sotscriu com a testi-
moni, i hi fa descriv un Vitalis qui mandato Poncii de Osore notarii domini Regis
13
et barchinonensis primicherii hanc cartam scripsi .
Altre dels notaris d Alfons I, fou en Bernat de Caldes, que, titulant-se scriba
Regis i tamb scriba domini Regis, autoritza diversos documents, atorgats pel mo-
narca, en els anys de 1168 a 1186 14 .
En la donaci que fa elmateix Alfons I a favor de Guillem Adalger, del tal,

siue cunnum, amb que eren amonedats els diners de tota la moneda del comtat de
1 ArX. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer IV, n. 121.

8 Arx. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer IV, ns. 323 i 324.
9 Arx. Cor. Arag, pergs. d Alfons I, ns. 5, 13, 25, 31, 42, 58 i 67.

11 Arx. Cor. Arag, pergs. dAlfons I, n. 493.
14 Arx. Cor. Aiag, pergs. dAlfons I, ns. 60, 62, 72, 75, 81, 94, 104, 105, 107, 110, 121, 123,
130, 136, 139, 146, 187, 192, 196, 246, 308 i 433.
Provena, amb data de 31 octubre de 1173, hi interv com a testimoni, en Bernat
de Caldes, essent lescriv en Guillem de Bassa Aix mateix hem observat en un 1
.
acte datat a Osca el mes dabril de 1179 2 En una escriptura de 1178, sotscriu .
en Caldes amb aquesta frmula: Ego bernardus de calidis scriba domini Regis jussi
scribere banc cartam et feci hoc sig +num. Corrobora, tamb, la nostra opini de que
aquests notaris tenien major importncia que la dun senzill escriv o redactor dels
actes, venint a esser com a caps de la Cancelleria reial, la segent nova, treta duna
escriptura de setembre de 1172, de lArxiu dAlcal de Henares 3 : Ego Bernardus
de Calidis, scriba regis, hoc translatum feci, et hanc cartam mandato regis sigillo novo
sigillari feci, et hoc signum meum apposui.
Tamb figura entrels notaris d Alfons I, Guillem de Bassa, quis troba auto-
ritzant escriptures atorgades per aquest comte-rei, des de lany 1173 a 1195 4
anomenant-se notarius domini Regis i tamb regius notarius. En algunes daquestes
escriptures hi interv com testimoni, i un escriv redacta lacte per manament seu.
Aquests escrivans que t a les seves ordes, son Bertrandus 5 Vitalis diachoni 6 , ,
Pere de Corr 7 Poncius rotbaldP i Berengarii sicfredi, subdiachonP.

,
Berenguer de Parets, s altre dels notaris d Alfons I, qui autoritza els actes
del rei en els anys de 1178 a 1192 10 .
Daltre notari reial, de Pere de Blanes litteratoris domini Regis i notarii domini
Regis, hem trobat actes autoritzats per ell, corresponents als anys 1186 a 1194 n .
Fou, tamb, un dels notaris d Alfons I, Jon de Berax o de Berache. Lhem

trobat per primera vegada, en una escriptura de 1187, titulant-se scriptor domini
Regis 12 i aix mateix en altres de 1188 i 1189 13 . En escriptures de 1191, 1195
14
i 1196 sanomena domini Regis aragoh. notarius i en una de 1191 domini Regis
15
litteratoris .
A ms daquests, varen autoritzar escriptures d Alfons I, Bernardus de valle

16
i Columbi 17 ;
i ambds se titulen notaris del rei, el primer en 1187 i aquest ltim
en 1194.

3 Delaville le Roulx, Les Archives de l'Ordre de l'Hpital. Pars, 1893, p. 258.
4 Arx. Cor. Arag, pergs. d Alfons I, ns. 139, 161, 199, 200, 231, 253, 257, 264, 271, 641, 705 i altres.

7 ArX. Cor. Arag, pergs. d Alfons I, n. 344.


10 Arx. Cor. Arag, pergs. d Alfons I, ns. 242, 245, 260, 278, 302, 306, 309, 320, 321, 394 i 614.
11 Arx. Cor. Arag, pergs. d Alfons J, ns. 426, 431, 434, 454, 455, 515, 516, 525, 540, 685 i 686.

13 Arx. Cor. Arag, pergs. d Alfons I, ns. 500, 501 i 506.

16 Arx. Cor. Arag, pergs. dAlfons I, ns. 458 i 468.

INTRODUCCI 43
Pere de Corr junioris en 1173 1 ,

Kardellus 2 en 1174, Bartolomeus 3 en 1175,
Guillem de Aluge, capellanus 4 en 1175, Jon de Capella, scriba
r>
en 1177, Pere de
6 7
Guarnali en 1179, Sanxo de Petra rubea en 1182, i Petrus de ponte, notarius*
en 1196, tots aquests apareixen com escrivans dactes atorgats pel rei Alfons, per
no en qualitat de notaris reials, sin per precepto, jussu o mandato domini Regis.
En temps d Alfons I, a ms dels notaris del rei, hi havia els de la reina. Guillem
de Bonastre, en un document de 1178, apareix com a redactor o escriv, amb aquesta
frmula: Ego Guilelmus de Bonastre domine Regine scriptor9 i en altre document,
de 1180, sintitula domine Sancie Regine Aragonis, scriptor 10 A ms den Bonastre, .
hem trobat com a notaris de la reina, els noms de W. de Cortey litterator domine
Regine, lany 1188 n , Bernat de Parets, notarius domine Regine, en 1190 12 i Boneti
domine Regine notarii, en 1198 13 .
LInfant en Pere (desprs Pere I) tingu com a notari en Guillem de Corr,

a qui hem trobat autoritzant com a tal escriptures de 1184 i 1191, que sotseriu aix:
Guilelmi de corron scriptori infantis Petri, filii domini Regis u .
La frmula que hem esmentat, al parlar del notari Pons dOsor, data per
manum &c. queda establerta amb carcter permanent ms avant, en temps ja
d Alfons, i sobre tot, des del regnat de Pere I. Una concordia entrel comte-rei Al-
fons, i G. dAnglerola, Ramn Berenguer dAger P. de Belvis, acaba amb aquests
i
termes: Data ylerde per manum Johannis beraxensis domini Regis notarii, mense
augusti et mandato eius scripta sub anno domini .mcxcv. Seguidament vel signe
del rei, i al final, desprs dels testimonis, diu: Signum + Johannis beraxensis domini
15
Regis notarii . Lescrivent redact i tra el text de lescriptura, i el notari, en Jon
de Berax, feu el signe del rei i pos el seu al final del document. Aix es comprova
examinant les lletres i fins les tintes de lescrit.
Aquesta frmula, propria ja de Cancelleria, i el fet de que el notari o notaris
reials residien prop del monarca, com ho demostren les dates dels documents,
posades en diversos llocs, fins trobant-se el rei en la guerra, ens confirmen, ms i
ms, en la nostra opini de que aitals notaris, venien a esser com cancellers reials;
i que aquests mots cancellarius i notarius, eren aleshores semblants, apar indicar-ho

14 Arx. Cor. Ara^, pergs. dAlfons I, ns. 377, 596 i 602.

15 Arx. Cor. Arag, pergs. dAlfons I, ns. 708 i 726.
44 SIGIL L'O GRAFIA CATALANA
una escriptura que cont un tractat entre Alfons, rei de Castella, i nostre Alfons I,
de 4 de juny de 1170, el qual notari autoritzant, pel rei de Castella, sotscriu amb
aquesta frmula: Raimundus cancellarius regis
2 scripsit hanc cartam
1
.
Amb tot, la Cancelleria dels comtes-reis d Arag, en el sentit propri i peculiar

de la paraula, no comena a organitzar-se fins en temps de Jaume I, com ms en-
devant veurem.
En el regnat de Pere I trobem com a notari reial en Jon de Berax o Berix i
tamb Berache i Beraxensis, que ja figura en el de son pare i antecessor Alfons I

com hem vist. En quasi totes les escriptures que hem examinat, atorgades per
Pere I des de 1196 fins a 1205, apareix el data per manum Johannis beraxensis
(o de Berax o Berix) domini Regis notarii .
Devegades shi afegeix: mandato eius scripta a Petro scriptore 3 o tan sols:
et
et mandato eius scripta 4 En el pergam n. 88 de la collecci de Pere I, se diu:

.
Sig + num Petri scriptoris qui hoc scripsit mandato domini Regis et Johannis de Berix,
frmula molt semblant amb la del cancellarius que veurem en el regnat de Jaume I,
el qual nom apareix tamb, desprs del rei, manant escriure el document.
En els anys de 1206 a 1208 autoritzava les escriptures atorgades pel mateix
monarca, com a notari seu, en Pere de Blanes. Amb tot, el trobem, tamb, auto-
ritzant i redactant un acte reial, en mar de 1197, en el qual en Jon de Berax
interv i firma com a testimoni 5 ;
i en altre acte de 1198, se diu: data per manum
6
Petri de blandis notarii domini Regis et mandato eius scripta a Guilelmo .
A ms daquests dos, hem trobat com a notaris reials de Pere I, en Guillem de

Corr, any 1201 7 en Colom o Columbus, anys 1206, 1207, 1209
,
i 1210 8 i en Ferrer
9
0 Ferrarius, anys 1207 a 1213 .
Les segents frmules venen a corroborar lo que ja hem dit abans, aix es,
que aitals notaris, tenien molta semblana amb els cancellers: Data barchinone
En el ordenamiento de Cortes de Valladolid de 1312, cap. XLII, se lee: Otrossi tengo por bien que los que
estudieren la iabla de los mios sellos que non den ninguna carta blanca sellada con el mio sello.<>
Los funcionarios que estaban d y en su nombre los notariosque ste

la tdbla de los sellos eran el canciller
nombraba, los cuales sellaban las cartas que se expedan por la cancillera y cobraban los derechos de expedi-
cin. Bien se comprende que desempenado el cargo de canciller por personas de alta categoria social y poltica
y vinculada mas tarde esta dignidad en los arzobispos de Toledo no podan siempre los cancilleres descender
estos detalles, ni estar de continuo la tdbla de los sellos y que los notarios prestaban generalmente este servicio,
por ms que en un arancel de los derechos que se pagaban por la expedicion de cartas del aho 1371 se lee: E
fue declarado por el chanceler e notarios que estavan la tdbla de los sellos>> (Revista de Archivos, Bibliotecas
y Museos , 1872, p. 31).
2 Arx. Cor. Arag, pergs. de Pere I, ns. 4, 7, 26, 47, 59, 60, 75, 88, 92, 98, 99, 104, etc., fins a 214.
3 ArX. Cor. Arag, pergs. de Pere I, ns. 75, 88, 92, 98, 99, 104, 145, 201, etc.
4 ArX. Cor. Arag, pergs. de Pere I, ns. 4, 47, 59, 60, etc.
5 Arx. Cor. Arag, pergs. de Pere I, n. 26. <
6 ArX. Cor. Arag, pergs. de Pere I, n. 42.
7 Arx. Cor. Arag, pergs. de Pere I, n. 121. i
8 Arx. Cor. Arag, pergs. de Pere I, ns. 255, 265, 266, 334, 370, 373, 374 i 377.
9 Arx. Cor. Arag, pergs. de Pere I, ns. 271, 272, 275, 2^9, 298, 301, 308, 309, 310, 314, 315, 328
1 molts daltres.
I N T R O D UC C I 45
.xii. Kal. junii Anno dominice incarnacionis .mcc. nono. per manum ferrarii notarii
nostri et mandato nostro et ipsius scripta a Bononato; i ms avall: Sig + num Bononati
qui mandato domini Regis et Ferrarii Notarii sui hoc scripsit loco die et anno pre-
fixis. I aquesta: Data barchinone .nu. idus september .mcc. nono per manus Columbi
notarii nostri et mandato eius scripta a Berengario de parietibus, i ms avall:

1
Sig + num Columbi domini regis notarii qui mandato eiusdem hoc scribi feci .
En el regnat de Jaume I, sobre tot desprs de la conquesta de Valncia, la

introducci de ls del paper contribu molt al desenrotllament de la Cancelleria
reial, datant daleshores la formaci de registres de documents, que en nombre
de ms de 6,800 volums, se custodien a lArxiu de la Corona d Arag.

El document ms antic, que fins ara hem trobat, atorgat per Don Jaume, en el
qual es fa esment del cancellarius, s una concessi feta pel monarca, a Pere Durfort,
amb data de 25 de juliol de 1218 2 ,
en la qual es diu fer-se assensu consilio et vo-
luntate venerabili domini berengarii barchinonensis episcopi aule nostre cancellarii, &c.
Desprs del signe del rei, sotscriu el bisbe canceller, amb aquesta frmula: Ego be-
rengarius barchinonensis episcopus et aule regie cancellarius subscribo. Al final hi

ha la firma de lescriv, amb els segents termes: Blascus, Domini Regis Scriba,
eius mandato scribi feci, signum Regium supraponens et suum faciens manus signum,
loco, die etanno prefixis. El signe del rei, com aqu sexpressa, va esser fet pel
Blasc, i es pot comprovar amb la identitat de lletra; el document fou escrit per
altra m, com el mateix Blasc ja ho consigna ( scribi feci).
Aquest primer Canceller que trobem, corresponent al comte-rei en Jaume,
fou el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, qui interv, tamb, com a tal, en
documents atorgats pel monarca des de 1222 a 1241 3 havent conservat el crrec
durant sa vida, car consta que mor el dia 1 de setembre daquest mateix any 1241.
Desprs lexerceix el bisbe de Valncia, Era Andreu d Albalat, com consta en docu-
ments dels anys 1254 a 1258 4 Finalment,. hem trobat exercint dit crrec, al bisbe
de Lleida, Guillem de Moncada, en 1259 5 i 1260 6 .
Tamb, en aquest temps, apareix com Canceller de lInfant Alfons, fill de

Don Jaume, Mestre Mart, ardiaca de Valncia, com aix consta en dues escriptu-
res de 1254 7 .
No creiem, per, que la Cancelleria reial tingus aleshores, una organitzaci

perfecta, ni molt menys, car sn molts els documents atorgats pel comte-rei en els
quals no hi consta la intervenci del Canceller i s sols la del notari reial quels fa
1 Arx. Cor. Arag, pergs. de Pere I, ns. 323 i 334-

2 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, n. 110.
3 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, ns. 184, 204, 205, 211, 226, 661, 721, 727, 734, 740, 755,
758, 767, 809, 810, 813 i 867.
4 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, ns. 1.387, 1.416, 1.431, 1.435, 1.440, 1.442, 1.456, 1.471,
1.485, 1.512, 1.517, 1.518 i un pergam de lArxiu Histrich Nacional, fons Poblet, datat a Lleida
6 maig 1257.
5 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, n. 1.583.
6 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, ns. 1.589, 1.602, 1.609, 1.615 i 1.635.
7 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, ns. 1.386 i 1.400.
Volm I 10
escriure i interv amb una frmula molt semblant a la del Canceller. Aix, per
exemple, trobem un document de lany 1228, que diu: Sig+num Guilelmi scribe
qui mandato domini Regis pro Guilelmo Rabatie, notar io suo, hoc scribi fecit 1 i un ,
altrede 1235, en el qual interv el Canceller, i diu: Sig+num Guilelmi scribe qui
mandato domini Regis pro domino Berengario episcopo, cancellario suo, hanc cartam
2
scripsit .
6
Els principals notaris autoritzants descriptures atorgades per Don Jaume,

foren en Pere Sans (
Sancius ), en Guillem Rabaa, en Guillem de Sala i en Sim
de Santfeliu.
Pere Sans, autoritza un acte atorgat pel rei, apud exercitum de Balager, el 8
doctubre de 1228. En Guillem scriva, lescriu i consigna que ho fa per manament
del rei, pro Petro Santii notario suo 3 . A 22 de novembre de 1230 el mateix rei en
Jaume, confessa deure al dit Pere Sans, dilecto et fideli nostro, mil mazmodines
juifies
4
A 6 de maig de 1232, autoritza, juntament amb Guillem Rabaa, el
.
testament atorgat pel susdit rei, en la ciutat de Tarragona, in castro et camera

5
de larquebisbe . La darrera vegada que lhem trobat, intervenint com a notari
del rei, s en un privilegi atorgat per aquest, als habitants de Miranda, de data
16 de mar de 1235 .
En Guillem Rabaa interv com a testimoni, en un document atorgat pel rei,
a 27 dabril de 1224, sotscrivint aix: Ego Guilelmus Rabaza notar ius domini regis
subscrib 1
. Es aquest
document ms antic en que lhem trobat. Interv, tamb,
el
com notari, en altres tres documents reials del mateix any 8 Lany segent, 1225, .
autoritza un acte del rei, datat a Saragoa, el 15 de mar 9 i el trobem, tamb, ,
en altres actes de 1227 i 1228 10

En 22 de desembre de 1228, in palatio Barchinone,
.
per manament del rei, acta com a jutge i dna sentencia en el plet promogut
entre Arnau de Sant-Agust i fra Arnau de Bellveh Comanador de Barcelona,
dels Hospitalers de Sant-Jon de Jerusalem, i sotscriu dita sentencia amb aquesta
,
forma: Ego Guilelmus Rabaza canonicus ylerdensis et notarius domini regis 11 . En
dos altres documents de 1232 i 1234 12
en els quals interv com a notari, se titula,
tamb, canonge de Lleida; desprs ja no lhem trobat autoritzant cap altre docu-
ment reial.
Den Guillem asala o de Sala, ne tenim noves des de 1229, en quel trobem

8 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, ns. 231 a 233.

10 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume 1, ns. 242 i 244.
12 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, ns. 453 i 612.

INTRODUCCI 47
per primera vegada autoritzant un document com a notari del rei

1
. En aquest
mateix any, el l. de setembre, se trobava a Salou on autoritza un document
er
que porta aquesta data 2 i des dall acompanya al rei a la conquesta de Ma-
,
llorca, car hem vist alguns documents en que hi interv com a notari, atorgats en
la illa en 1230 3 . A 11 de juliol de 1231, se trobava tamb a Mallorca, atorgant-hi

venda a favor de Pere Urtella, dunes cases que possea molt aprop de lesglesia
de Sta.-Eulalia, en la ciutat de Mallorques 4 Durant . els anys de 1232 a 1236 auto-
5
ritza, en qualitat de notari, diversos actes atorgats pel rei Desprs ja nol trobem
.
intervenint com documents reials, per amb data de 25 dagost

a notari en els
de 1259, Jaume
I confessa deure-li 200 morabetins, que en aquell mateix dia li
havia deixat a Lleida, prometent retornar-los-hi in pace. En aquest document el
rei lanomena notario nostro 6 El mateix any, 1259, el l. er de setembre, sotscriu com
.
a testimoni, la promesa que fa lInfant en Pere, fill de Jaume I, a favor de sa ger-

mana la Infanta Maria, de entregar-li, desprs de la mort de llur pare, quatre mil
marcs de plata 7 A 20 de gener de 1260, altre cop deixa diners al monarca, 1,500 mo-
.
rabetins, per a redimir els castells de Lusia i Ahuro, en el qual document, Jaume I
que confessa deurels-hi, lanomena fideli notario nostro, i diu que s ciutad de
;
Lleida, lloc on satorga el document 8 Aix mateix consta com a ciutad de Lleida,
.
en altre regoneixement de deute, de 176 morabetins alfonsins, que li sn atorgats,

en 17 doctubre de 1260 9 .
No podem precisar, perqu no ho consigna lacte, si era en Guillem de Sala,

10
notari, o altre Guillem de Sala, jurista, coetani seu que fou nomenat rbitre
el
per a dirimir la discrdia esdevinguda entrel rei i en Pere de Montcada, senes-

cal, i que don sentencia resolutoria, el 2 de novembre de 1263 11 .
En Sim de Santfeliu, apareix com a notari del rei, en un acte de 1266 12 i

segueix autoritzant documents reials en els dems anys, fins a la mort del monarca.
En alguns no sanomena ms que scriptor domini regis 13 en altres nos dna cap ,
qualificatiu 14 i sols en el codicil de Don Jaume, atorgat el 20 de juliol de 1276 15 ,
en que intervingu, se diu: scriptor domini regis et publicus notarius. Havent

abdicat Jaume I, a favor de son fill lInfant en Pere, el dia 6 de juliol de 1276,

3 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, ns. 402 i 408.
4 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, n. 429-
5 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, ns. 422, 450, 486, 516, 624 i 659.

13 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, ns. 1.893 i 2.126.
14 Arx. Cor. A.ag, pergs. de Jaume I, ns. 1.840, 1.851, 1.883, 1.899, etc.
el 21, o sigui pocs dies abans de sa mort, esdevinguda als 27 de dit mes i any, en
Sim de Santfeliu va rebre els segells del senyor rei, per al dit Infant en Pere, com
aix consta en un dels registres de lArxiu de la Corona d Arag, corroborant-se
ms endevant en el mateix registre 1 .
A ms daquests notaris, ho foren, tamb, de'l rei en Jaume: en P. Vidal,

ardiaca de Taraona, qui autoritza un acte de 1220, anomenant-lol rei, notarii
nostri 2 ; en Bernat Vacce, del mateix any 1220 3 en Pon des Vilar, ardiaca de Bar-
;
celona, qui sotscriu un document reial, in exercitu apud Castilionem post capcio-
nem ipsius, el 16 dagost de 1222, intitulant-se notarii domini regis
4
;
en Gomi-
5 6
tius de Almoguera lany 1226 en Guillem Calvet, any 1246
; en Guillem de ;
Bell-lloch, que sel troba exercint de notari reial, els anys de 1246, 1249, 1250
i 1251 7 Trobem tamb el nom del Magistri B. de Solano, domini regis notarii,
.
any 1247 8 de Gonalo Petri o Pere, anys 1250 i 1251 9 i Jaume de Roca qui sots-
;
criu una concordia entrel rei i el bisbe de Valncia, fra Andreu d Albalat, datada
a l. er de mar de 1273, amb aquests termes: Ego Jacobus de Rocha dechanus Va-
10
lencie, sacrista ilerdensis et notarius domini regis subscribo .
En Bertran de Vilanova fou notari de la reina Dona Leonor de Castella, pri-

mera muller de Jaume I, com aix sintitula en un document de 1229 n .
Apart dels notaris, intervenien tamb en els documents reials, els escrivans
o scriptores, que eren els quels redactaven o feien redactar. El ms antic que hem
trobat del temps del Conqueridor, s en Blasc, Blascus, que en un document
de 1217 sanomena domini regis scriptor 12 i en altre de 1218, domini regis scriba 13
,
.
Un altre s Dalmau Rocheta, corresponent a lany 1222 u Un document de 1227 .
el fa escriure Arnaldus gramaticus, scriptor domini regis, per manament del rei,
pro Guilelmo Rabacie, notario suo 15 En Pere de Sto. Melione, apareix com scriptor
.
del rei, en documents de 1230 a 1232 16 . Aix mateix trobem en Pere Jon,
amb aquest crrec des de 1233 a 1237, exercint-lo o per manament directe del
rei, o mitjanant els seus notaris, en Pere San, en Rabaa i en Sala 17 En Pere .
1 Apndix n. III.
2 Arx. Cor. Arag, pergs. de

. Jaume I, n. 3 de lapndix.
. Jaume I, n. 151.
4 Arx. Cor, Arag, pergs. de

. Jaume I, n. 198.

. Jaume I, n. 290.

. Jaume I, n. 1.050.
7 Arx. Cor . Arag, pergs. de Jaume I, ns. 1.047, 1.178 i 1.187.
8 Arx. Cor . Arag, pergs. de Jaume I, ns. 1.083 i 1.243.
9 Arx. Cor . Arag, pergs. de Jaume I, ns. 1.195, 1.229 i 1.247.
10 Arx. Cor Arag, pergs. de Jaume I, n. 2.144.
11 Arx. Cor . Arag, pergs. de Jaume I, n. 368.

. Jaume I, n. 81.
16 Arx. Cor . Arag, pergs. de Jaume I, ns. 402, 453 i 449.
17 Arx. Cor . Arag, pergs. de Jaume I, ns. 498, 502, 617, 620, 659, 670, etc.
INTRODUCCI 49
7
Andreu lexerceix des de 1248 a 1255 1 . En Guillem de Roca en els anys 1259 a
4
1262 2
. En Pere de Capellades 3
, en Miquel de Alcoer ,
i en Bartomeu de Porta;
5
aquest darrer des de 1267 a 1275 .
Un dels que exerciren el crrec per espai de ms temps, fou en Guillem scriba
ja citat. Lhem trobat en els documents, des de lany 1228 fins al 1247, devegades
escrivint-lo ellmateix o fent-lo escriure per altre, per manament del Canceller o
dun notari Un daquests documents en que hi interv, est datat: in Reoafa,
6
.
in obsidione Valentie, el dia 28 de setembre de 1238 i el quel segueix porta la ,
data de 27 de novembre, ja in Valentie* deduint-sen que estigu present a tot el

setge de dita ciutat. Aquest escriv del rei obtingu la categoria de notari reial,
com se comproba per un document datat a Valncia, el 5 de maig de 1247, segons
el qual el rei li concedeix, alcheriam, villam et locum qui dicitur Foyos, en el terme
9
de dita ciutat, anomenant-lo Guilelmo scribe et notario nostro ;
i en els anys se-
gents, de 1248 a 1251, interv en diverses escriptures atorgades pel monarca, com
10
a notari seu .
Quasi coetani den Guillem scriba i potser fill o parent seu, fou en Guillem,
Guilelmoni scribe al qual trobem exercint el crrec descriv reial des de 1238 fins
11
a 1248 .
En Guillem Draper apareix com a scriptor domini infantis Jacobi, fill de Jaume I
12
i desprs rei de Mallorca, en un document de lany 1264 .
Amb totes aquestes notes ens podem formar una idea aproximada de com
estaria constituda la Cancelleria en temps de Jaume I. A ms del Canceller hi
havia els notaris i els escrivans reials. El Canceller, que com hem vist, ho foren,
consecutivament, els bisbes de Barcelona, Valncia i Lleida, interv en alguns
documents, amb la frmula: mandato domini regis pro N. cancellario suo, i quan
no s ell, ho fa amb la mateixa frmula un notari del rei, excepte algunes vegades
en quel manament el fa el monarca, directament, al seu escriv.
Aquests escrivans redactaven lescriptura personalment, o ms comunment
ho feien fer per un altre: Sig + num Guilelmi scribe qui mandato domini regis hec
scripsit o hanc cartam scripsit, o b hec scribi fecit. Generalment ells eren els que
posaven el signum del rei, al peu del document, com se comprova, en molts daquests,
al cotejar la lletra del text, que s de lescrivent annim al qual ho encarregaven,
1 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, ns. 1.139, 1.152, 1.183, 1.229, 1.285, 1.326, 1.369, 1.442, etc.
2 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, ns. 1.583, 1.609, 1.664 i 1.697.
3 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, ns. 1.416, 1.602 i 1.649.
4 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, ns. 1.016, 1.449, 1.471, 1.512, 1.517, 1.518.
5 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, ns. 1.916, 1.919, 1.955, 1.976, 2.077, 2.252, etc.
6 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, ns. 354, 371, 408, 422, 450, 486, 516, 755, 809, 1.050, etc.
8 ArX. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, n. 740.

10 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, ns. 1.139, 1.152, 1.165, 1.168, 1.183, 1.197, 1.244 i 1.264.
11 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, ns. 727, 776, 800, 829, 936, 1.024, 1.109, 1.110, etc.
amb la del signe reial. I la lletra daquest signe s idntica a la de lescriv que
signava i cloa lesmentat document.
Apart de que aix resulta de lexamen de bon nombre de pergamins, nhem

trobat alguns en que hi s consignat ben clarament. En un acte de 15 de maig de
1232, se diu: Sig+num Jacobi &c. apositum Terrachona per manum Guilelmi scribe
mandaio domini regis pro Guilelmo Rabatie notario suo 1
. En altre de 21 de mar
de 1234: Sig + num Jacobi &c appositum per manum Petri Jolnannis scriptoris,
pro G. Rabacia notario suo 2
. En una escriptura de 10 de febrer de 1241, shi
llegeix: Sig + num Jacobi &c apositum in Gerunda mandato domini Regis per
manum Guilelmoni scribe 3
. Un document de 3 de mar de 1252 diu: Sig + num Ja-
cobi, &c appositum eiusdem domini regis mandato, per manum Petri Andree
scriptori suP; i en un altre document datat el 17 de juny de 1260, se diu:
Sig + num Jacobi &c appositum mandato domini regis, pro domino Guilelmo dei
gratia ilerdensis episcopo, cancellario suo, per manum Guilelmi de Rocha, loco, die
et anno prefixis 5 .
Rares vegades hem trobat quel que poss el signe del rei fos el notari. En la
serie de ms de dos mil trescents pergamins del regnat de Don Jaume, sols ho hem
vist en dues escriptures; la una datada el 23 de maig de 1226, diu: Sig +num Jaco-
bi &c apositum per manum Guilelmi Rabaza notarii sui, mandato ipsius 6
. Laltre
er
es de l. de juny del mateix any, i encara no hi escriu ni fa escriure el document,
un escriv reial, sin un notari pblic de Barcelona, en Guillem d Olesa, lo qual
7
sembla justificar la intervenci del notari del rei per a posar el seu signe .
Es evident la importncia daquests escrivans no sols perqu moltes

reials,
vegades ni sisquera escrivien ells els documents sin que ho feien fer per un ama-
nuense, sin, especialment, per esser ells els encarregats de traar-hi el signe
del rei.
En un acte de 29 de mar de 1265, hem trobat el signe de lInfant en Jaume,

posat pel seu escriv, en Pere de Caldes, amb aquests termes: Sig + num Infan-
tis Jacobi illustris regis Aragonum fllii, heredis maioricarum et montis pessulani,
Rossilionis ac Confluenti appositum per manum Petri de Calidis domini inffantis
8
Jacobi scriptoris mandato dicti domini inffantis .
Pere II el Gran, tingu, tamb, diversos escrivans. Del temps en que era In-
fant hem un document de 30 de juny de 1256 9 en Guillem de Torra,
trobat, en ,
probablement germ o parent del que fou son Canceller, n Arnau de Torra. En altre
document atorgat a 17 dagost de 1262, hi interv, tamb, en qualitat dInfant,

6 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I. n. 295.


INTRODUCCI 51
trobant-shi el seu signe apositum per manum lupi de bolas nolarium suum 1 . Altre
escriv de lInfant, en Peric, apareix en un document de 27 de gener de 1269 2 .
En Jaume de Monjuic, que havia sigut escriv de Jaume I, en els anys 1255 a
1257 interv 3
com a notari de lInfant en Pere, en un acte atorgat a Terol, el 10 de
desembre de 1260 4 .
En Ramn Escorna, scriptor del dit Infant, autoritza un acte datat a 15 de sep-
5
tembre de 1276 Aquest mateix Escorna, el trobem titulant-se ja, domini Regis
.
scriptoris et notarii publici, en una escriptura de concordia entre Pere II i Roger

Bernat, comte de Foix, en 20 dagost de 1278 6 i en altres atorgades des daquest ;
any al de 1284 7 .
En Pere Marqus, que ja fou scriptor del rei Jaume I, lany 1235 8 el trobem ,
titulant-se notari pblic de Barcelona, en 1253 9 scriptor domini regis, en 1280 ,
10
i 1282 o sigui de Pere II i scriptor domini infantis, Alfons, fill de Pere el Gran
,
(desprs Alfons II), en 1285 11 .
Den Bernat scriva, altre dels escrivans de Pere II, coneixem un document
atorgat el 7 de novembre de 1282, en el qual en Bernat de Canadell, ciutad de
Barcelona, confessa i regoneix deure a dit Bernat scribe de domo et familia domini
Regis, vuitanta sous barcelonesos, quels hi havia deixat a ttol de prstec 12 . Se
refereix, tamb, a dit Bernat, escriv reial, un acte pel qual Blasc Peris de Azlor,
regoneix deure-li mil cinccents sous barcelonesos, amb data de 12 de febrer de 1283 13 ;
i un altre en que Astruga, viuda del jueu Juaf Ravaya, regoneix haver rebut den
Bernalt scrivan tresorer del sennor rey, una mora blanca, anomenada Ambrona,
lagost de 1284 u .
El mateix Pere el Gran, el 28 dagost de 1279 trobant-se a Valncia, va manar,

com ja hem dit al tractar dels lligams dels segells, a Pere de Santcliment, notari
seu, que en cada bolla de plom shi posessin determinat nombre de fils grocs i
15
vermells . Potser aquest notari al qual es feia lencrrec, era el que tenia sots sa
guarda els segells reials.
En un document de 11 de juny de 1280, consta que era Canceller del rei, Mestre

3 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, ns. 1.431, 1.435, 1.456 i 1.485.

7 Arx. Cor. Arag, pergs. de Pere II, ns. 97, 208, 380, 439 i apndix any 1279.
10 Arx. Cor. Arag, pergs. de Pere II, ns. 200 i 299.
14 Arx. Cor. Ara to , pergs. de Pere II, n. 431.
15 Apndix n. VI.
Arnau de Torra 1 ,
al qual trobem, tamb, sotscrivint com a testimoni, el tractat
o concordia entre en Pere i el rei de Castella, atorgat a Campillo el 27 de mar
de 1281, amb aquest ttol: Maestre Arnalt Chanceler del Rey de Aragn 2
.
Al comenar el regnat de Jaume II, era son tinent los segells, G. de Solanes,
per havent mort aquest, en 1301, per voluntat del rei i per comissi del Canceller
reial Fra Ramn Hespont, bisbe de Valncia, el dia 16 de setembre, Bernat dAver-
s, reb de dit Canceller, els tres segells reials, Comune et Tabularum et Bulle, i des
daquest dia en avant, desprs dhaver prestat jurament devant del rei, en el con-
vent de frares Predicadors de Saragoa, comen a regir lofici de segellar i de rebre
3
els drets dels segells .
Lany 1312, esdevingu la mort del Canceller, bisbe de Valncia, i aleshores el

rei dispos que Bernat dAvers que era tinent los segells reyals, pel susdit Can-
celler, els tingus per ell, personalment i molt especialment, segellant i bollant o
4
fent segellar i documents provinents de la seva Cancelleria
bollar, els .
Hem de suposar que en Bernat dAvers exerciria son ofici de tinent los
segells, durant tot el regnat de Jaume II, car amb data de 2 de novembre de 1327,
o s, el mateix dia quel rei mor, en va rebre lencrrec que seguidament a la

seva mort proceds a la ruptura dels segells reials 5 .
Alfons III, ja essent Infant i des de que fou comte dUrgell i vescomte dAger,
tingu per a la custodia de sos segells, al notari en Bonanat de Petra o a Pera.
Aix consta en unes cartes del dit Infant, datades a Tarragona a 3 de novem-
bre de 1319 6 en les quals confessa i regoneix al susdit notari, que fins al
,
9 dabril de 1316, li havia concedit que fossin seus tots els drets provinents dels
segells, i des daquesta data en avant, li assigna com a salari anyal, quatrecents sous
jaquesos, reservant-se el prncep, els dems productes del dret dels seus segells.
En 1328, essent ja rei, segueix exercint el crrec de tinent els segells el propri
notari, com consta en una carta que aquell li dirigeix el 9 de maig, encoma-
nant-li que pagui a Mino de la Seca, argenter, mil sous barcelonesos per preu de
fer els segells reials.
Pere III, en les Ordinacions ja esmentades, posa un captol que tracta He
loffici del Prothonotari tinent los segells, en el qual se consigna, que si per a
proveir i autoritzar els documents i privilegis emanats de la curia reial, ha dispost,
el rei, persones dignes i degudament instrudes, no ab menor sollicitut es per
nos perpensador que a custodia e guarda dels nostres segells en los quals la nostra
real magestat es presentada e per impressi dels quals les dites letres e cartes son
obeydes e segellades una bona persona de feeltat aprovada e almenys en scien-
cia gramatical be instruyda, per nos volem esser aordonada. Aquesta persona, a
1 ArX. Cor. Arag, reg. 48, f. 41.
3 Apndix n. X.
4 Apndix n. XV.
5 Apndix n. XXI.
6 Apndixs ns. XVI i XVII.
INTRODUCCI 53
la qual encomana el rei tots los nostres segells e la bulla, menys el segell secret,
que, com veurem tot seguit, estava confiat al Camarlenc, vol que sia anomenada
Protonotari-tinent los segells.
I no sols tenia sots sa guardaque a ms, havia de corretgir
els segells reials, sin
els documents procedents de la Cancelleria, de manera que estiguessin redactats
en bon llat e bella retrica, com diuen les Ordinacions; tamb, havia de cuidar
que fossin registrades pels oficials de lescrivania, totes les escriptures de privile-
gis, donacions i dems documents que passaven a aquesta, procedents del Cance-
ller o Vice-canceller, i comprovar-los, fer-los segellar, i expedir-los promptament als
interessats. Ell era qui recaudava el preu o tassa del dret de segell dacord amb
la taxa ordenada pel rei, i en cas de que no hi vingus consignat, regular-lo segons
sa conciencia; venint obligat a donar compte de sa administraci, anyalment, al
Mestre Racional.
Era, tamb, el cap dels scrivants de manament i dems oficials de lescriva-
na, els quals lhaven dobeir en tot lo pertinent a son crrec, podent castigar-los
amb la privaci de sou, pel mxim de cinc dies, cada cop que fossin negligents en el
compliment de llur dever.
Aix mateix, havia de procurar quels correus reials fessin llur coms amb tota
activitat, podent castigar-los, tamb, amb privaci de salari, per quinze dies o
menys, segons la naturalesa del mancament. E perque, a ell gran fe li es comesa
en tenir nostres segells e per rahon de son offici moltes vegades ab nos ha a contrac-
tar, volem que lo sagrament a nos faa lo qual lo vice-canceller a nos prestar es
tengut 1 .
Ajudaven al Protonotari en lexercici del seu crrec, els segelladors de les-
crivania, com ho expressa el rei, en el captol de ses Ordinacions intitulat: Offici

dels sagelladors de la scrivania, amb aquestes paraules: E com nos hajam ja
ordonat de tenir scrivans e sia necessari que per fer bulles de or e de plom e de segells
de majestat e altres segells, aptes persones hi sien deputades: per o ordonam que
dues persones dels pus sufficients del registre de la nostra scrivania sien per nos
deputades los quals segelladors de la nostra scrivania sien nomenats 2 .
Veusaqu ses principals obligacions. Tots els dies, al fer-se la comprovaci

dels documents, un dels dos, el ms antic en lexercici del crrec, i a falla daquest,
el segn, havia destar a lescrivania, al costat del Protonotari o de son lloc-
tinent, per a segellar les escriptures en pergam, que en dita escrivania hi hagus
per a expedir: i si ambds shi trobaven presents, aquell que no segellava, tenia
obligaci danotar les quantitats ques recaudaven per dret de segell, i fins, si fos
menester, havia dajudar a comprovar. Un dels dos, al menys, havia de dormir

en lescrivania, a la cambra on hi havia els registres, amb lo calfador de la cera,
a fi de que estigus prest per a exercir son ofici, si de nit sesdevenia haver de se-
gellar algn document. Noresmenys havien de passar comptes amb els correus de
1 Documentos inditos..., IV, 114 i ss.
2 Documentos inditos..., IV, 122.
Volm I li
lescrivania, procurar que aquests no manquessin en transmetrels documents, i si
convenia no estaven ocupats en son especial encrrec, ajudar a registrar als escri-
i
vans de registre. Devien obehir al Protonotari o a son lloc-tinent, els qui podien
castigar-los amb privaci de salari, fins per espai de quinze dies, en cas de negli-
gncia i segons la naturalesa del mancament coms.
Hem fet esment del crrec de calfador de la cera, com agregat als segelladors
de lescrivania, el qual, com indica son nom, era el que havia descalfar la cera
per als segells, tal com ho prev el rei en Pere en les Ordinacions, on diu 1 :
Per que impressi de segells pendents ab cera calent deu esser feta: per tal al appa-
rellament de aquella un hom bon e espert volem esser per nos ordenat qui calfador
de cera sia nomenat lo qual calfara e apparellara cera a ops dels segells pendents
qui en les cartes que en nostra scrivania sespatxaran son penjadors. Encara cuber-
tes faa als segells qui en les letres de paper seran posadors 2 .
Tamb, ell, havia destar sots lobediencia del Protonotari, qui podia casti-
gar-lo amb la supressi de deu dies de sou, i no li era lcit ausentar-se de lescri-
vania sense son perms, venint obligat a acompanyar les azembles que conduen
els segells i registres, quan el rei viatjava.
Aquests eren els oficials que tenien a llur crrec els segells reials majors. En
quant al secret, ja hem dit ques confiava al Camarlenc. En en el captol
efecte;
de les Ordinacions que tracta Dels Camarlenchs, se diu, quel primer dels dos,
havia de tenir el segell secret, i es prev a ambds que sabstinguin de segellar amb
ell cap document, que no hi vegessin la impressi de nostre anell o altre senyal
nostre del qual la en semblants coses usassem 3 . I a lensems disposa que dos
notaris bons e sufficients a loffici de secretaria sien deputats qui a nos letres secre-
tes escriven e totes escriptures les quals ab nostre secret segell deuen esser sege-
4
llades .
En quant al segell de lanell, s de suposar quel mateix rei era qui el cus-
todiava.
Referent als Protonotaris-tinents els segells, que exerciren dit crrec durant
el regnat de Pere III, hem pogut reunir les segents notes cronolgiques, mercs
a un estudi dinvestigaci practicat en els registres de sa Cancelleria. El 9 dagost
de 1331, havent mort a la ciutat de Jaca, Sanxo Lope de Olmeda, notari i tinent
els segells, del aleshores Infant en Pere, fou nomenat per exercir aquest crrec, en
Gil Prez de Buysan, qui ja era lloc-tinent del dit Lope de Olmeda 5 . Gil Prez de
1 Documentos inditos..., IV, 121.

2 En temps de Pere III fou calfador de la cera per a segellar, en Exemeno dUncastiello. Aix
consta en el segent albar: A lhonrat en Matheu Adria, &e., de part den P. des Bosch, &c. Ffas-vos
saber que an Exemeno de Uncastiello ordonat a escalfar la cera del segellar e fer les cubertes dels segells
de la scrivania del dit [el rei] es degut per provisio de son menjar
senyor Scrit en lo pla de terrer
derrerdia del mes anno a nativitate Domini .mccc. sexagesimo primo. (Arxiu del lleial Patrimoni.
davril
llibre X de albarans de lescriva de rasio Pere Desbosch fol. 39 v.)
5 Apndix n. XXVII.
INTRODUCCI 55
Buysan segu exercint el crrec encara desprs de proclamat rei, lInfant, car sel
troba citat com a tinent els segells, en diferents registres que corresponen als
anys de 1331 a 1345.

En juny
de 1349, ho era ja Francesc de Prohome 1 el qual en gener de 1338, ,
devia esser escriv del segell secret, puix consta que per haver tingut dausen-
tar-se de Saragoa dit Prohome, comen a expedir lletres de segell secret, Gil
2
Prez de Buysan Encara en juny de 1354, exercia de tinent els segells, Prohome,
.
com ho comprova una lletra de lArxiu del Captol de la Su, de Barcelona, datada
a Roses, als 11 de dits mes i any, escrita per P. des Bosch, scriva de raci, i di-
rigida a Francesch de Prohome, notari del senyor rey e tinent los seus segells.
Amb tot, poc temps ms exerciria son crrec, perqu consta que a 19 de gener
de 1355, lexercia ja Mateu Adri3 al qual el rei, que lanomena son fidel conce-
,
ller, protonotari i tinent els segells, concedeix llicencia, en 12 doctubre de 1358
per fer transportar des de Morella, unes fustes de les quals li havien fet donaci
els prohoms de dita vila, a fi de utilitzar-les per lesglesia parroquial que feia cons-
truir en honor de la Verge i St. Adri, prop duna casa que possea en la dicessis
de Barcelona 4 Mateu Adri mor en lintermig del 26 dagost de 1364, en que
.

encara exercial crrec 5 al 14 de desembre del mateix any, en la qual data, G. Ore-
,
lls, cerraller i ciutad de Barcelona, confessa i regoneix haver rebut dAntigona,
viuda de lhonrat e discret en Mateu Adria, protonotari del senyor rey, certa
quantitat, per jornals i materials del seu ofici, esmersats per orde del que fou son
marit 6 .
Una poca atorgada per en Berenguer de Codinachs, Mestre Racional, a favor

de lesmentada Antigona, i que com a exemple de lo consignat al tractar de lobli-
gaci dels Protonotaris, de donar compte de T administraci del dret de segell,

transcribim ntegra 7 ,
testimonia, tamb, la mort den Mateu Adri, i ho corro-
bora, aix mateix, el fet dexercir de tinent els segells, a 11 de mar de 1365, Jaume
Conesa 8 de qui consta que ja en 1343 era
,
oficial de la Cancelleria reial 9 i que ms
,
tard, en 1363, fou secretari del rei.

A Jaume Conesa com a Protonotari-tinent els segells, sel troba citat en els
registres, des de 1365 a 1375, essent probable, que mors en aquest darrer any, o lo
ms tard en el segent, perqu a 4 dagost de 1376 ja exercia el crrec Bernat de
Bonastre; ho comprova, tamb, que amb data de 25 de gener de 1378, el rei en

i
Pere, mana guardar treves per espai donze mesos, a Bertranet de Montoliu, fill
de Bertrn de Montoliu, i als seus partidaris, duna part, i daltra, amb els seus,
1 Arx. Cor. Arag, reg. 1.132, f. 20.
2 Arx. Cor. Arag, reg. 1.112, f 37-

3 Arx. Cor. Arag, cartes reials de Pere III, lligall 88.
4 Arx. Capitular de la Su de Barcelona. Cartes reials.
5 Arx. Cor. Arag, reg. 1.203, f. 123.

6 Arx. del Captol de la Su de Barcelona. Cartes i albarans del segle xiv .
7 Apndix n. LII.
8 Arx. Cor. Ai .g, reg. 1.210, f. 45.

a Gabriel Conesa, fill Jaume Conesa, quondam
de protonotari, a lobgecte devitar
la lluita ques temia entre ambds bndols 1
.
Encara el 7 de gener de 1375, era tinent els segells, Jaume Conesa, car en
aquesta data escriu el rei a Berenguer d Anglesola, reconvenint-lo per haver coms
cert atropell contrals naturals del lloc de Prexana, que era de lesmentat Conesa;
com aquest (diu el rei), sia nostre special e antich servidor e nostre prothonotari
e tinent los nostres segells e constituit personalment en nostre servey. E qui a ell
ne a les sues coses fahia ofena, la faria a nos 2 .
De son successor, en Bernat de Bonastre, que ja havia sigut escriv reial en

3
1352 i seguia essent-ho en 1361 4 ,
se sab que encara als 15 de gener de 1383,
5
creiem, per, que no fou lltim
exercia el crrec de Protonotari-tinent els segells ;
que tingu en Pere, perqu havent mort aquest en 1387, consta que el 3 de
el rei
gener de 1386 exercia dit crrec en Guillem de Pons 6 .
Auxiliava al Protonotari, son lloc-tinent, qui el suplia en ausencies i enfer-

metats. Hem vist que Gil Prez de Buysan ho havia sigut de son antecessor Sanxo
Lope de Olmeda, per no era condici precisa quel lloc-tinent hagus de succeir
a son principal, per tal com en 1361 Guillem de Bellveh ho era de Mateu Adri 7 ,
i desprs de la mort daquest, succeeix en el crrec de Protonotari, Jaume Conesa,
de qui, en 1366, era tamb lloc-tinent el mateix Guillem de Bellveh 8 .
Consta, tamb, en els registres de lArxiu de la Corona d Arag, que en 1373

era segellador de lescrivania reial, Ramn de Gaver 9 ,
i que als 15 de mar de 1375,
10 11
ho era en Pere Despl ,
qui segueix essent-ho en 1376 , 1379 (14 de desembre) 12 ,
1380 i 1383 (3 de desembre) 13 .
Respecte als tinents els segells de les reines, mullers que foren de Pere III,
consta en els registres lo segent: En 1338, ho era de Dona Maria de Navarra,
Bernat de Puig o Despuig 14 qui ho fou, tamb, de Dona Leonor de Portugal 15 i
finalment de la tercera muller del rei, Dona Leonor de Sicili, tal com se lanomena
er
en una carta datada a Murvedre, el dia l. doctubre de 1349, que li escriu Pere III,
donant-li instruccions sobre la divisa de la reina que shavia de collocar en les
1 Arx. Cor. Arag, reg. 1.261, f. 14.
2 Arx. Cor. Arag, reg. 1.246, f. 98.
3 ArX. Cor. Arag, reg. 1.139, f. 125.

4 Apndix n. XLVIII.
5 Arx. Cor. Arag, reg. 1.281, f. 68.
6 Arx. Cor. Arag, reg. 1.292, f. 15.
7 Apndix n. XLVIII.
9 Arx. Cor. Arag, reg. 1.238, f. 51.
10 Arx. Cor. Arag, reg. 1.253, f. 68.
11 Arx. Cor. Arag, reg. 1.257, f. 100.
12 Arx. Cor. Arag, reg. 1.587, f. 64.
13 Arx. Cor. Arag, reg. 1.281, f. 185.
14 Arx. Cor. Arag, reg. 1.112, f. 7.

INTRODUCCI 57
documents 1 Amb tot, consta tamb, que desprs del 8 de novembre de 1365, ja
.
no va exercir el crrec, per o que en aquesta data fou confiat a Ferrer Sayol 2 ,
a lensems que fou nomenat escriv del segell secret, de la propria Dona Leonor de
Sicili, Guillem Oliver
3
Per ltim i en 1378, era tinent els segells de Dona Sibila
.
de Forti, quarta muller de Pere III, Berenguer de Vallossera 4 .
No hem practicat una investigaci, respecte als tinents els segells dels monar-
ques que succeren a Pere III, en el casal d Arag, tan detinguda com amb els
segells daquest, per podem citar els segents, que apareixen en alguns registres
corresponents a llurs regnats.
Bartomeu ho era de lInfant en Jon, duc de Girona, a 26 de mar de
Deslor,
1352 5
,
per en 30 doctubre de 1357 ho era ja en Bertrn de Pins 6 el qual tro- ,
bem, encara, exercint el crrec de Protonotari-tinent els segells del susdit Infant,
en 1370 7 .
En
23 dabril de 1366, apareix exercint dit crrec, per lInfant en Mart,
Jaume de Castell 8 Jon I tenia per Protonotari a 11 dagost de 1395 en Barto-
.
meu Sirvent, tal com consta en una carta que li escriu el monarca des de Mallorca,
dient-li que havent fet proposit de aturans (all) per alcun lonch temps, vingats
ab vostre offici, o en cas per alcun empatxament venir no poguessets, aquell, ab
tots los segells e registres necessaris, per vostre loctinent o altra sufficient e idonea
persona trametets sens alguna triga 9 .
Bamn Cescomes fou Protonotari-tinent els segells, de Ferrn I d Antequera,
i de Dona Maria, muller d Alfons IV, aix com P. Pam ho fou daquest, el 2 dagost
de 1417 10 .
8 El
. segell, en lpoca mig-eval, a ms de servir per donar major autenticitat
als documents, representava, tamb, un arbitri del fisc, anomenat dret de segell.
Aital dret o impost, se cobrava daquells a favor dels quals era expedit el docu-
ment. Devegades aquest se donava franch del dret de segell, lo qual venia
a esser una nova merc que atorgava el monarca, consignant-se, generalment, en
el mateix document. Altres vegades en canvi se dona franc daquest dret perqu
amb aital condici shavia convingut. Aix, per exemple, a 13 doctubre de 1336,
escriu Pere III, a son tinent els segells, Gil Prez de Buysan, manant-li que per
ra de la carestia del temps, expedeixi franc de dret de segell, un privilegi conce-
11
dit a la vila de Tahust ;
i en altra carta del mateix any, dirigida a son Protonotari
1 Apndix n. XXXIX.
2 Arx. Cor. Arag, reg. 1.564, f. 24.
3 Arx. Cor. Arag, reg. 1.564, f. 24.
4 Arx. Cor. Arag, reg. 1.586, f. 14.
5 Arx. Cor. Arag, reg. 1.135, f. 51.
6 Arx. Cor. Arag, reg. 1.156, f. 43.
10 Apndix n. XCIV.
11 Arx. Cor. Arag, reg. 1.111, f. 11.
i tinent els segells, Mateu Adri, en 21 de
de 1358, disposa que sentreguin
juliol
als Concellers de Barcelona, francs del jus sigilli, certs documents contenint les
provisions quels hi havia atorgat, amb aquesta condici 1 .
Lerudit historiador en Josep La Mantia, autor dinteressantssims

sicili,
treballs dinvestigaci histrica en els Arxius de Sicili, ha donat a conixer unes
Ordenances sobrel dret de segell, en lpoca dels Angevins, en aquella illa 2 i ,
a lensems, esmenta la taxa normanda establerta pel Canceller Stefano, pels anys
de 1166 a 1168, taxa que, segons en Bresslau, haur sigut la ms antiga de ledat
mitja 3 .
Entre nosaltres, Pere II, en les Corts de Barcelona de lany 1283, va estatuir
el segent captol: XI. tem, quod de carta simplicis justicie et comissionis det qui-
libet singularis quinqu solidos et non amplius, t universitas decem solidos, et pro
citacione dentur duo solidos; et littere huiusmodi dentur Episcopis, prelatis et baro-
nibus de factis eorum propriis, si presentes in Curia fuerint, et pauperibus et ordi-
nibus qui proprium non habent, sine precio. Et de littera seu carta alongamenti, de
qua consueverant dari quinquaginta solidos per mille in anno, dentur viginti solidos.
Et ita secund.um magis et minus volumus observar i.
Alfons II, en les Corts celebrades a Mont, el 7 de novembre de 1289, va con-
firmar aquesta disposici de Pere II, i dispos que ning goss demanar ms de
lo taxat, i que si ho feia, perds lofici i fos castigat.
Jaume en
Corts de Barcelona, de 1292, va estatuir lo segent: VII.
II, les
tem quod nos vel successores nostri de cetero non vendamus vel obligemus sigilla nostra.
Et volumus et concedimus quod carte que exierint de curia nostra tradantur secundum
taxacionem factam in curia Barchinone, per dominum regem Petrum bone memorie
patrem nostrum, que taxaci talis est: VIII. tem quod de carta simplicis justi-
cie, etc.
LInfant Alfons, comte dUrgell i vescomte dAger, fill de Jaume II, en 3

de novembre de 1319 (com ja hem dit al tractar dels protonotaris), confessa i
regoneix a son notari Bonanat de Pedra, que des del principi de son regiment del
comtat, quan li foren entregats els seus segells i dit Bonanat comen a exercir
lescrivania del dit Infant, fins al 9 dabril de 1316, degueren esser dell, tots els
drets de dits segells, perqu el mateix Infant els hi havia concedits, de paraula; i
ensems declara que des de lesmentat dia 9 dabril de 1316, tot el dret dels seus
segells, per voluntat del rei, li pertanyia an ell, i que en Bonanat, per salari del
seu ofici, mentres lexercs, cobraria 400 sous jaquesos, que cada any se retindria
dels productes del susdit dret 4 .
En 23 dabril de 1352, Pere III, constitueix i nomena Jaume Conesa, escriv
1 Apndix n. XLV.
2 La Mantia, Capitoli Angiovini sul diritto di sigillo delia Cancelleria regia per la Siclia, posteriori
al 1272. Palermo, 1907.
3 A. Bresslau, Handbuch der Urkundlehre fr Deutschland und Italien. Leipzig, 1889, p. 430.
4 Apndixs ns. XVI i XVII.
INTRODUCCI 59
i receptor del dret de segell, assignant-li, en remuneraci de son treball, loctava

part de les quantitats que per aquest concepte ingresss 1 .
A 10 de juny del mateix any, se dict una pragmtica contrals que desprs
dhaver obtingut grcies, perdons o altre sort de privilegis, no curaven de fer treure
les corresponents escriptures, amb greu perjudici i en frau del dret de segell, la
er
qual pragmtica, el mateix Pere III, el dia l. de juliol de 1374, dispos ques
fes extensiva a lescrivania del seu primognit lInfant Jon 2 .
Des de Valncia, el 8 dabril de 1362, ordena Pere III, a Berenguer de Codi-

nachs, Mestre Racional, que rebi dels escrivans reials, lo que aquests recaudin
per ra del dret dels segells secrets ( sigillorum secreti seu anulorum nostrorum),
i consigna que en temps del seu pare Alfons III i de son avi Jaume II, els escri-
vans secretaris donaven compte de ladministraci de dits segells, detraient-se

del producte, una desena part, de la qual una meitat, sadjudicava al Canceller,
i laltre meitat al Vice-Canceller i als notaris-tinents els segells; aquesta prctica

vol que sigui observada contra la costum de no rendir comptes, dits escrivans, i la
pretensi que aquests tenien de fer-ho sens deduir la desena part, corresponent
al Canceller, al Vice-Canceller i al Protonotari, aquest com a ocupant el lloc dels
3
antics notaris-tinents els segells .
Es curiosa una ordinaci del mateix monarca, assignant als pobres, la quan-
titat de 10,000 sous barcelonesos anyals, dels productes del dret de segell, quanti-
tat que havia dentregar el Protonotari a lAlmoiner del rei, per mensualitats, a
er
prorata, o sigui 833 sous i 4 diners cada mes. Aix ho disposa el l. de novem-
4
bre de 1366 .
En les Ordinacions tantes voltes esmentades, al tractar del Protonotari-tinent

els segells, es diu: Volem encara e ordonam que de totes aquelles letres, cartes e
privilegis que de la nostra scrivania exiran reeba lo preu e salari lo qual sobre les
taxacions de les letres havem ordonat: e per tal que aquell pusca mils inviolable-
ment observar, volem que copia de aquell en si tinga e de la moneda que daqui
exira, cascun ayn volem ell compte retre al maestre nostre racional. E si alcunes
letres taxadores a rbitre seran qui en la dita taxaci declarades no sien, lo dit
protonotari nostre, observada moderacio e taxaci congruent, aquelles a arbitri
seu taxar pusca, cor la conscincia dell sobre ao de tot en tot carregam 5 .
En les mateixes Ordinacions hi ha un captol: De la taxaci de les cartes
e letres qui exiran de la nostra cort. Aquesta taxa del dret de segell, establerta
per Pere III, s tal com la publiquem en forma compendiada, en lapndix de
documents 6 .
1 Apndix n. XL.
2 Apndix n. LXIV.
3 Apndix n. XLIX.
4 Apndix n. LV.
6 Apndix n. XXXV.
IV
1 . Representaci grfica. 2 . Model o tipus. 3 Llegenda.

.
4 Gravadors de matrius.
. 5 . Fractura o
dest ulterior daquestes, desprs de la mort del personatge al qual pertanyien.
1. A en sos diversos aspectes i sobre tot si els considerem

lestudiar els segells
com obgectes artstics, hem de fixar-nos totseguit, en llur representaci grfica,
representaci formada amb dos elements; el model o tipus i la llegenda. El pri-
mer correspon a lart del dibuix; el segn a lescriptura i a lepigrafa.
2. Model o tipus que apareix gravat en la matriu (figures, smbols,
es tot o
emblemes, que no constitueix llegenda.
&c.),
Aquest element ofereix tanta varietat i sn tan diverses les representacions
grfiques dels segells, que dacord amb el mtode de Dout dArcq, les dividim en
vuit classes principals: tipus magesttic, feminal, eqestre, herldic, eclesistic,
iconogrfic sagrat, topogrfic, i arbitrari o de fantasia.
No sempre el tipus apareix ben definit, sin que devegades en un mateix segell
shi veu el tipus eclesistic, per exemple, combinat amb lherldic, i tamb pot
esser que un personatge eclesistic usi exclusivament un tipus herldic, i un muni-
cipi, que generalment usa el topogrfic, sigui representat per la iconografia sagrada.
El tipus magesttic se veu constantment usat pels comtes-reis de Arag,

des d Alfons I. El prncep apareix seient en la cadira reial, coronat i portant la
espasa o b la verga o ceptre i el pom, com insgnies dautoritat. Ja veurem, al
fer lestudi dels segells dels susdits comtes-reis, les variants i modificacions que
successivament esdevingueren.
El tipus feminal, segons Dout dArcq 1 aparegu en el segle xn essent un , ,
dels exemplars ms antics, que posseeixen els Arxius Nacionals de Pars, el de Sibila,
segona muller de Thierry dAlsacia, comte de Flandes, corresponent a lany 1157.
La representaci de la dna en els segells, s de tres maneres; dreta, que s la ms
comuna; asseguda, que s molt rara, i que tamb s rara. La forma eqes-
a cavall,
tre, apareix en el revers del segell de Dona Constana, segona muller de Ramn V,
comte de Tolosa. La comtesa va a cavall i porta el cap descobert i un ramell a
la m. Violant de Coucy, segona muller de Robert II, comte de Dreux, t un segell
de lany 1202, en el qual s representada tamb a cavall i porta un aucell a la m
esquerra.
Entre nosaltres hem trobat una representaci molt semblant a les esmentades,
en els segells de Dona Sanxa de Castella, muller d Alfons I, en els de les comteses
1 Dout dAbcq, op. cit., I, lv.

INTRODUCCI 61
dUrgell, Dona Aurembiax i Dona Ceclia de Foix, i en el de Dona Sanxa, ves-

comtesa de Cabrera. Amb tot, la representaci ms comuna, com ja hem dit, s la
dreta, que s la que constitueix propriament el tipus feminal. Aix sn representa-
des, en llurs respectius segells, les nostres comteses-reines del casal d Arag i aix
mateix ho hem observat en els segells de les reines de Frana i de les grans fam-
lies feudals de dita naci.
El tipus eqestre apareix en el revers de molts segells dels nostres comtes-
reis, i lusen, tamb, els Infants de la casa reial, els comtes, cavallers i nobles cata-
lans, sobre tot en els segles xm
xiv i xv Consisteix en representar el perso-
,

.
natge, a cavall, armat amb diverses pesses que varien segons les poques. Aix, en
son comenament el dibuix s molt rudimentari i larmadura molt incompleta, com
es pot veure en els segells del comte Ramn Berenguer IV. Un capell cnic, un
broquer llarc i estret, i una llana amb senyera, s lo que porta el cavaller. Des-
prs, aquestes pesses se perfeccionen i modifiquen; la llana s substituda per
lespasa, el capell canvia de forma i sornamenta amb llambrequins ms herldics
i amb les cimeres dels dracs alats, grius i altres animals fantstics; les gualdrapes
dels cavalls, els escuts armadures completes, tot contribueix a donar-los-hi ms
i

fastuositat i gust artstic, especialment en els segles xiv i xv .
Fins en els fragments dempremptes crees, escassos i devegades nics tes-

timonis grfics, amb data certa, quens resten daquells temps mig-evals, podem
observar-hi, com tindrem ocasi de veure al descriurels, lambent de lluita dels
segles xn
i xm
,
per la forma ruda i senzilla amb quel cavaller hi s representat;
a lensems que la sumptuositat i riquesa ornamental daquests mateixos tipus

eqestres, dels segles xiv i xv
una poca de major esplendidesa, en la
,
revelen
qual el cavaller apar ms disposat a entrar aparats en un torneig, que no a viure
en continua lluita amb lenemic.
El tipus herldic s aquell en el qual el camp del segell est ocupat per un
escut amb les divises del personatge o corporaci als quals pertany.
Ja en els segells de representaci eqestre, aparegueren en el xm n
segle, les
divises herldiques en els escuts dels cavallers. Ms endevant, aquests escuts se
convertiren en tipus nic, ocupant tot el camp del segell, en els segles xiv i xv .
Aix els usaren molts cavallers i fins alguns municipis, particularment aquells que
tenien divises propries o pertanyien a algn senyor feudal o jurisdiccional, en el
qual cas portaven un escut amb la divisa del senyor. Tamb els bisbes i fins priors
i abats dOrdes relligioses introduren els seus escuts en llurs segells de tipus ecle-
sistic, i des del segle xv adoptaren la representaci herldica, nica i exclusiva,
com els cavallers.
Els comtes-reis d Arag, sobre tot des del segle xiv usaren el tipus herldic,
en el contra-segell, en els segells secrets i en el revers de les bolles.

Per tipus eclesistic entenem aquell en el qual els segells representen algn
individuu de la clerecia secular: cardenal, arquebisbe, bisbe, deg, &c. o b del cler-
gue regular: abat, prior, &c.
La representaci primitiva en els segells dels bisbes, ha sigut la de llur imatge,
V olTjM X 12
de bust o mig cos. Aix sn els de Alain, bisbe de Rennes, any 1153 1 i d Arnau,
bisbe de Lisieux, any 1170 Amb tot, lii ha un exemple molt anterior a aques-
2
.
tes dates, de Ricard, arquebisbe de Sens, any 1067 3 que hi es representat

i s el ,
assegut. Aquest exemple, per, diu Dout dArcq, no desf lo que hem consignat
de que la representaci ms antiga sigui la de bust, perque ^qui podr assegurar que
en els segells de llurs antecessors, que desconeixem, no fos aquesta la que susava?
La representaci de la imatge del bisbe, assegut, que hem vist aparixer per
primera vegada en 1067, s substituda per la dreta, ja en el segle xm
,
per a
reaparixer en el xiv mes aleshores se troba, principalment, en els
, segells dels
arquebisbes. Un dels darrers quels representa asseguts, es el de Guifret, bisbe de
Meaux, any 1209 4 i un dels primers, al reaparixer, s el de Pere de Savoia,
5
arquebisbe de Li, 1312 Encara quels segells episcopals de Frana, Espanya,
.
Anglaterra, Italia i Alamanya, presenten grans analogies i segueixen en com, lestil

de cada poca, no obstant, shi noten, tamb, algunes particularitats: aix, per exem-
ple, en els dels bisbes de Constana, dels segles xn xm i xiv s permanent llur , ,
representaci asseguts.
Els segells episcopals de Catalunya, sn ben semblants als de les altres nacions
llatines. La representaci ms usual, fins al segle xiv , s la de la imatge del prelat,
dret, amb mitra, alba i casulla, sostenint el bcul amb la m esquerra, i la dreta
alada i beneint. Alguna vegada, per, apareix tamb la representaci asseguda.
Aix, en el de Berenguer dErill, bisbe de Lleida (1205-1236) shi veu aquesta re-
presentaci que desapareix en el mateix segle xm
,
per a reaparixer a principis
del xiv
,
mes aleshores i principalment, com ja hem dit, en els dels arquebisbes. I
aix se troba, entrels de Tarragona, en el de Roderic Tello (1290-1308), Guillem
de Rocabert (1309-1315) i Arnau Cescomes (1335-1346), i encara anterior al
segle xiv en el de Fra Bernat dOlivella (1272-1287).

,
Entre nosaltres foren els xiv i xv ,

els segles dor dels segells episcopals. A la
severitat de la forma ogival, usada fins llavors, quasi constantment, en aquests

segells, shi afegeix la grandiositat i correcci del dibuix. Ses dimensions saixam-
plen per donar cabuda a magestuosos altars gtics, notables per llur arquitectura
esbelta, riquesa de detalls i estructura artstica.
Comunment, llurs imatges son les dels sants Patrons de la Su del bisbat.
Aix, per exemple, en els dels arquebisbes de Tarragona, hi ha Santa Tecla; Santa
Eularia, en els dels bisbes de Barcelona, i St. Pere i St. Pau, en els dels de Vich.
Al peu de dits altars shi representa al bisbe, agenollat i pregant, i al seu costat
son escut nobiliari, repetit a dreta i esquerra.

Daquests segells, poden assenyalar-se, entre altres, el den Huc de Fenollet,
bisbe de Vich (1346-1348), de Miquel de Ricoma (1346-1361), Guillem de Torre-
1 Arxs. Nacionals de Pars, n. 6.828 de lInventari de Dout dArcq.

INTRODUCCI 63
lles (1361-1368) i Ramn Cescales (1386-1398), bisbes, tots tres, de Barcelona;

de Jaume de atria, bisbe de Girona (1369-1374) i de Ferrn Prez Calvillo, bisbe
de Vich (1387-1392), i en el segle xv els dels bisbes de Barcelona, Jaume Giralt,

Simn Salvador i Gonal Fernndez de Heredia; essent dignes de particular esment

per sa originalitat, car tots mostren altars del Renaixement, els dels arquebisbes
de Tarragona, Pere de Cardona, any 1519, Ferrn de Loazes (1560-1567), Jon
Ters, 1596, Jon de Vich i Manrique, 1611 i Jon de Montcada, 1616.
Es una raresa trobar escuts herldics en els segells dels bisbes de Catalunya,
abans del segle xiv Fins ara sols ne coneixem un i s el de Guillem de Montcada,
.
bisbe de Lleida (1257-1282), el qual t per contra-segell, tres lliris i les armes d Arag
n
i Montcada. En el xiv segle s quan els prelats comencen a fer gravar llurs divi-
ses herldiques en llurs respectius segells, consuetut que des del xvi se genera- ,
litza, perdent-se la forma ogival dels primitius, per a adoptar les ovalada i rodona,
amb les proporcions necessries per a incloure un escut darmes amb les insignies
episcopals. Des daleshores, aquest escut ocupa tot el camper del segell, i encar
que en els segles xvi
i xvn
, a ms dsser nobiliari, satempera a les regles de
lart herldic, ja en el xvni sintrodueix la mala costum del convencionalisme
en els emblemes, i els escuts de venen de formes barroques i antiherldiques i fins
ridcoles.
Lo que hem consignat referent als segells dels arquebisbes i bisbes de Cata-
lunya, s aplicable, tamb, amb algunes variants, als segells dels abats i priors
de les Ordes relligioses, com tindrem ocasi de veure, al descriurels, en el volum
corresponent, daquesta obra.
El tipus iconogrfic sagrat, comprn, no sols els segells que reprodueixen
passatges de la vida dels Sants, sin tots aquells en els quals s representada la
imatge de Deu, de Verge o dels mateixos Sants; aix s, tots els segells ecle-
la
sistics que no tenen un carcter i representaci personal, com hem vist en els dels
bisbes, en que hi apareix llur imatge. Ja veurem quan interessant s lestudi
dels segells sots aquest aspecte, per les nombroses representacions daital genre
que aparixen en les empremptes sigillars.
Com ja hem dit, sn molt freqents, en els segells dels bisbes dels segles xiv
i xv ,
les imatges dels sants. Tamb ho sn en els dels Captols de les Sus i fins
en alguns de municipis i corporacions civils. La Generalitat de Catalunya, t en

son segell, la imatge de St. Jordi, representada amb distinta indumentria, segons
les poques. Es, tamb, interessantssima, la iconografia de la Verge que apareix
en diversos segells catalans dels segles
xiv i xv xm ,
.
Diem en el prleg, que lart troba en els segells un element valiosssim pels
detalls que li proporcionen per al coneixement de larquitectura de ledat mitja,
i aquest element radica, sobre tot, en les empremptes sigillars que pertanyen al
tipus topogrfic, que sn aquelles que representen, o b una construcci o edifici

aillat o b un conjunt de monuments. En aquest tipus comprenem les representa-
cions grfiques duna ciutat o vila, castell, temple, torra, mur, portalada, pont, &c.
Les de les poblacions solen esser ms o menys completes, consistint, devegades,
tan sols en un castell o mur, o b en un acoblament dels edificis ms notables de
la localitat.
Aquestes representacions grfiques de monuments i edificis, les trobem en els
segells municipals, particularment en els segles xm
i xiv ,
i aix les hi dna
encara ms valor per correspondre a centries llunyanes. Tan importants se les
considera per a la arquitectnica mig-eval, que a ms dels treballs especials
que shan publicat 1 , estudiant-les sots aquest aspecte, ho ha expressat tamb en
Lecoy de la Marche, amb els segents termes 2 : Une autre catgorie, tout aussi
intressante et plus nombreuse peut-tre, jait revivre nos yeux les monuments de
la cit ou son aspect gnral. Cest l une des sources les plus prcieuses pour larcho-
logie du moyen ge, pour Vtude de V architecture en particulier; car, en admeiiant
gue ces vues d ensemble ou de d une exactitude minutieuse, ce qui
dtail ne soient pas
se comprend de reste, elles peuvent contenir tel trait, telle ligne, tel effet capables de
nous donner une explication longtemps cherche. Et pour combien de localits, pour
combien ddifices ne possedons-nous de Vancien tat de choses aucun autre vestige
que ces petits dessins gravs daprs nature surle bronze ou le cuivre! Aux yeux de
du savant, de lhomme amoureux de son pays, ne remplacent-ils pas, pour

lartiste,
Vtude du pass, les ressources infiniment plus sures mises notre disposition par
le gnie moderne? Les plaques de mtal qui les ont reproduits ne sont-elles pas les pla-
ques photographiques de lpoque?
Fra tasca llarga, descriure els molts exemplars que podrem citar, en corro-
boraci de lo dit per en Lecoy de la Marche. En el prleg fem esment duna
bolla de Frederic II dAlamanya, notable per sa representaci arquitectnica,
aix com duna altra bolla dels clergues de Santa-Sofa de Constantinoble, que
reprodueix la cpula daquell celebrat temple. Hi citem, tamb, els segells de les
municipalitats d Arles i de Padua, i un de molt notable del segle xm

,
pertanyent
al concell de Segvia, que porta en lanvers, son alcar, i en el revers son fams
aqeducte.
Un dels exemplars ms complets, en quant a la representaci de monuments,
correspon a Vienne, en el Delfinat, i s el revers del segell dUmbert II, delf del
3
Viennois, de lany 1342 . Shi representa la porta de la ciutat, collocada entre
dues torres; muralles amb marlets i forts, cases, esglesies i castells, a ms del pont
que indica la situaci de la ciutat sobrel Rose. Sn, tamb, interessants dintrel
tipus topogrfic, dos segells de la ciutat de Li, dels segles xm
i xiv respec-
,
tivament, un de Bayona, de 1351, amb sa esglesia catedral, i un de Montpeller

de lany 1255 4 .
Les representacions grfiques de castells i murs, sn molt freqents en els
1 E. Travers, Le Sceau de Loja et la sigillographie pittoresque principalement en Espagne. Toulou-

se, 1885.
3 Dotjt dArcq, op. cit-, n. 603.
4 Blancard, Iconographie des sceaux et hulles des Archives Departamentales des Bouches-du-Rhne.
Marseille, 1860.
INTRODUCCI 65
segells municipals. Aix es pot veure en el del veguer de Barcelona, any 1261;
del municipi de Saragoa, segle de Molina, 1262, del xm
,
dOsca, any 1287 x
,
2
burg de Sant-Nicolau de Pamplona, 1236 de San Sebastin, 1352, de Guadalajara, ,
segle
xm
que a ms dels murs amb marlets i finestrals, reprodueix una esgl-
,
sia romnica 3 de Burgos, any 1493, ques conserva als Arxius Nacionals de Pars,
;
i que en lInventari de Dout dArcq, amb el n. 11,324, se diu

al descriures
erradament que representa la fatxada de la catedral de dita ciutat.
Tamb sn molt interessants les representacions de ponts, que solen aparixer
en els segells de ciutats i viles quels posseeixen. Cahors t en son segell de 1309
un magnfic pont de sis arcs, amb cinc torres emmarletades, per a sa defensa, com
sestilava en aquells segles. La Grasse (Languedoc) en un segell de 1303, presenta
un pont de tres arcs, amb tres torres, i Puente la Reina, t, tamb, en son segell
de 1311, un pont molt tpic 4 .
En els segles xm
i xiv
, les poblacions martimes solien representar en llurs
segells, naus i escenes de pesca. Aix podem citar, com pertanyents a aquest
grupu, mateix de San Sebastin de lany 1352, del qual ja hem fet esment, que
el
en son anvers t una hermosa nau, amb dos mariners que remen, i altres dos,
enfilats en la arboradura; un segell de Biarritz, de lany 1351 que representa la
pesca de la ballena, un de Fuenterraba, de 1335, amb la mateixa representaci, i
un de Southampton, de lany 1495, que reprodueix un navili angls.

Com a prova i testimoni de la importncia que t lestudi dels segells topo-
grfics per alconeixement de larquitectura mig-eval, aduirem un exemplar molt
curis, pertanyent al concell municipal de Crdoba i corresponent a mitjn se-
gle xiv Aquest
. segell, publicat per n Adolf Herrera 5 representa la ciutat, veient- ,
shi, en primer terme, el riu Guadalquivir, el pont i la albolafa 6 , en segn

i
terme, el portal, els murs antics defensats per llurs torres, les parets de la mes-
quita aljama, sa porta i sa torra, sobressortint del fons les palmeres de lhort
de lalcar. Ara b, aquest segell, diu en Ramrez de Arellano 7 ,
ha prestat ser-
vei immens a lart arab, en general, i a la historia de les belles arts, de Crdoba,
perque reconstitueix lo que foren, la porta del pont, el mur exterior de la ciutat,
quelcom dels murs de la mesquita, i lo que s ms interessant de tot, la famosa
torra de la Catedral, antiga assuma, de laljama, construda en 958, pel califa,
Abdu-r-Rahman, de la que sols se tenien noves molt imperfectes, car un terra-
1 F. de Sagarra, Importncia de la Sigilografa como cincia auxiliar de la historia. Barcelona,

1902, pp. 14 i 15.
2 F. de Sagarra, Segells del temps de Jaume I. Barcelona, 1912, pp. 6, 10 i 17.
3 Boletn de la Sociedad Espahola de excursiones, 1894, II, 91.

4 F. de Sagarra, Segells del temps de Jaume I, p. 14.
5 Boletn de la Sociedad Espahola de excursiones, I, 182.
6 Lalbolafa era lenginy o aparell amb quels arabs treien laigua del riu i la conduen a la Torra
del bany.
7 Ramrez de A. ellano, Sello de Crdoba del siglo XIV ( Boletn de la Sociedad Espahola de ex-
cursiones, II, 8).
66 SIGILLOGR AF A CATALANA
trmol la destru en 1583. Veus-aqu, doncs, un monument desaparescut, recons-
tituit per una emprempta sigillar.
El tipus arbitrari o de fantasia, propriament no existeix o queda reduit

a ben pocs exemplars, perqu aital arbitrarietat, se fonamenta, quasi sempre, en
quelcom. Amb tot, lacceptem, seguint la classificaci den Dout dArcq, qui hi
comprn els segells que no tenen cabuda en els tipus precedents i que represen-
ten testes, mans, armes, instruments de treball, utensilis, animals, plantes i altres
objectes simblics.
Testes. En la serie de segells catalans ques descriuen en aquesta obra,
figuren, entre altres, amb aital representaci, un de Bernat de Cabrera, de lany
1358,amb una testa o bust de perfil, grec; i un altre d Arnau Roger de Pallars,
any 1354, amb un bust rom, tamb de perfil. Semblant representaci ostenten
els segellsde Francesc de Vilardell, mercader de Barcelona, any 1362, de Bernat
Montanyola, del segle xiv i de Sim de Fors, Pere Rovira i G. dHorta, tots
tres notaris de Barcelona, pertanyents al mateix segle xiv .
Mans. ms de diverses poblacions com Manresa, Masquefa, Mafet, &c.,

que ostenten aquest smbol, el tenen, tamb, en son segell, entre altres, Jaume
Mateu, any 1602.
Armes. Jon Colteller, jurisperit de Vilafranca de Penads, any 1417,
porta en son segell, tres coltells.
Instruments de treball. G. Orelles, ferrer i ciutad de Barcelona,

any 1364, t en son segell, com emblema de son ofici, unes tenalles; Jon Carnicer,
de Trrega, any 1441, un tallant de carnicer; Francesc Serra, sabi en dret i ciu-
tad de Barcelona, any 1370, una serra. Francesc Marquet, any 1394, un martell,
i Francesc afbregua, any 1351, una enclusa i un martell, alusi a son cognom,
fbregua, que equival a farga.
Utensilis i obgectes diversos.
Arnau Oller, any 1354, una olla; N. de
Calders, any 1359, una caldera; Pere de Sant Climent, any 1457, Geralda de Sent-
mart i Guillem de Santilari, notari de Barcelona, any 1366, una campana; un sol,
Bernat Regasol, any 1352; una mola, Bartomeu Sesmoles, any 1394; una conquilla
i un gaiato, Jaume Romeu, doctor en dret, de la vila de Puigcerd, any 1492; un
romeu o pelegr, Joan Pelegr, beneficiat de Sta. Maria de Corbera, any 1351.
Animals. Shi representen lleons, en diverses formes, en els segells de
Pere de Queralt, any 1252, Ramnde Ribelles, any 1290, Jaume Fiveler, 1298,
P. Selvatge, 1335, Ramn Despl, 1349, Berenguer de Bas, 1349, Marc Laurador,
jurisperit de Vilafranca, 1367, F. dErill, 1457, Guerau Juliol, 1565, Geroni Des-
prat, 1590, &c. Tenen crvols els segells de Guillem de Cervera, any 1220, Guillem
de Cervell, 1252, i els dels pobles de Cervi, Pontils i altres. Llops: Berenguer
Llobet, jurisperit de Barcelona, any 1338, i Francesc Llobet, 1366. Un s: Beren-
guer Frits, beneficiat de Sta.-Mara del Pi, any 1360. Un pi i un s, Pere Pins,
candeler de cera, any 1345. Un bou, Antoni Boules, any 1352; Francesc Bau-
cells, 1360; Bernat Arquibau, ciutad de Barcelona, 1364; Galcern Bou, 1367, &c.
Una vaca, Pere Vaquer, any 1340. Un senglar o porcell, Francesc Porcell, ciutad
INTRODUCCI 67
de Barcelona, 1353. Una cabra, Ramn de Cabrera, segle xiv Pere Deg, any 1351.
;
Un Nicolau Calada, 1339, Bernat Canet, ciutad de Barcelona, 1390, i Gal-

ca,
ceran Calaf, 1391. Una guila, Jaume Mijavila, any 1568, i Toms Antich, 1590.
Un corb, Jon de Corbera, 1433. Un pa, Jaume Pol, any 1370. Una au, Francesc
Folch, mercader, ciutad de Barcelona, any 1404, i Jon Besturs, 1568. Uns peixos,
Bartomeu Plana, advocat de Barcelona, any 1338, i Llus Dusay, 1564, etc.
Arbres i plantes.
Miquel Bresca, any 1314, G. Perayre, 1349, Jaume
Desbosch, 1371, Arnau de Busquets, ciutad de Barcelona, 1416 i Francesc Des-
pl, 1435, porten en llurs segells, arbres; Bernat Olivera, any 1377, una olivera;
Guillem Cellort, llancer i ciutad de Barcelona, 1394, i Bernat Deslor, 1448, un llor;
N. Ciprs, any 1352, un xipr; Joan Arbs, any 1577, un arbs; Bernat Olzinelles,
tresorer reial, any 1356, dues alzines, i Antoni Fontanet, batlle dEina, any 1549,
una branca; Ramn de Mater, any 1377, una mata; Galcern de Pins, 1244,
Sclaramunda de Pins, 1227, i Pere Galcern de Pins, 1344, una pinya. Pere
Bosc, ciutad de Tarragona, 1315, tres pins i un ca. Arnau de Celma, 1312, una
fulla; Pere Figuera, notari, any 1356, una fulla de figuera; Esteve Canyedel, 1344,
una canya; R. Rosell, 1351, una rosa; Bartomeu de Morlanes, jutge, 1282, Beren-
guer de Serchs, mercader de Ripoll, 1347 i Pere de Floreiats, 1366, una flor
de llir.
Lletres inicials imonogrames. En alguns segells hi ha per represen-

taci grfica la inicial del nom o cognom, o b el monograma de la persona a la
qual pertany. Podem citar, per exemple, els segells d Andreu Guillem, notari de
Barcelona, any 1399, que t la lletra A. Jon Bonet, 1352, Ramn Bertrn, hos-
taler i ciutad de Barcelona, 1373, i Pere Balaguer, notari, 1368, que tenen la
lletra B. Francesc Cisa, segle xiv una
,
C i una flor de llir, i, finalment, tenen
diverses sigles i monogrames Jon de Cananebas, any 1419, Francesc Boix, 1394,
Bernat Verdeguer, specier, 1374, Bernat Senbassar, 1603, Pere Travi, 1603 i An-
toni Bols, batlle dOlot, 1721.
3. Llegenda s la inscripci que rodeja la figura o tipus i que expressa el nom
de la corporaci Mereix esser estudiada,
o personatge al qual pertany el segell.
encara que propriament no forma part del dibuix, perqu sol tenir molt sovint
un carcter artstic i t sempre importncia capdal.
Regularment les llegendes estn gravades a lentorn del camp delsegell,
formant cercle, i sols per excepci hi apareixen en diferents disposicions i ms

generalment en diverses ratlles horitzontals i paralleles, com, per exemple, un
segell dels Oidors de comptes de la Generalitat de Catalunya, de lany 1364, la
llegenda del qual ocupa tot el camper, i diu aix: + segel dels depvtats de
CATALVNYA E DE MALLORCHES ORDONATS A REEBRE LOS COMPTES.
Les lletres de les llegendes solen esser, quasi sempre, les majscules, veient-
se tamb usades les minscules, encara que menys sovint. Al principi, aquestes
llegendes, atemperant-se a lescriptura propria del temps, estn formades per lle-
tres majscules romanes quelcom degenerades. Desprs, ja entrat el segle xm ,
shi barrejen algunes lletres gtiques, constituint el perode de transici del rom-
nic a logival, fms a esdevenir, com tipus nic, les majscules gtiques, en tota
sa puresa.
Des de mitjans del segle xiv fins a darrers del xv ,
susen tamb les minscu-
les gtiques; tornant a aparixer les lletres romanes en lpoca del Renaixement.
Comunment, la primera lletra de la llegenda sol anar precedida de la creu,
collocada en la part superior del camper del segell, lo qual, en certa manera, ve
a indicar per on du comenar la lectura. Des del segle xm
,
entre nosaltres,
es veuen en les llegendes un, dos i fins tres punts, collocats verticalment i sepa-
rant les paraules.
Les abreviatures, encara que no tan freqents com en els escrits daquells
segles, se troben ensems, en les llegendes sigillars per ra dhaver-se de transcriure,
ben sovint, molts mots en un espai relativament limitat. Aix, podem citar, entre
altres: s, per sigillum i segell; dni, per domini; di gra, per Dei gratia; reg, per
regis; comit, per comitis; sce, per sancte; epi, per episcopi; fr i frs, per frater
i fratris, &c., &c. A voltes, fins el nom del personatge al qual pertany el segell,
ve representat per una sigla o sigui la seva inicial tota sola; per exemple: i, per
Iacohi; p, per Petri; g, per Guilelmi; R, per Raimundi; bn, per Bernardi o Bernat.
A ms daquestes i altres abreviatures, els gravadors de matrius per a guanyar
espai, adoptaren signes convencionals, com 1 per et, i feren s dels nexes.
En quant a la llengua usada en aquestes llegendes, la ms usual s la llatina.
Aital regla sofreix ben poques excepcions per lo tocant als segells eclesistics;
en quant als laics, sen troben moltes en catal, principalment entrels segells
de particulars.
Les llegendes dels segells dels nostres comtes-reis, com ja veurem amb ms
amplitut, al fer llur estudi, presenten algunes variants. Ramn Berenguer IV, a
semblana dels primitius reis francs, posa son nom en nominatiu, Raimundus
Berengarii. Els seus successors, com quel fan precedir pel mot sigillum, el posen
en genitiu: Aljonsi, Petri, Iacobi, &c. Des d Alfons II, per, sobserven les dues
frmules, comenant algunes llegendes amb el nom en nominatiu, i altres, prece-
dides de la paraula sigillum, en genitiu.
Des de Pere I, el Catlic, apareix el Dei grada, no veient-se en les llegendes
dels segells que coneixem de Ramn Berenguer IV i Alfons I i mancant fins en

algunes del mateix Pere I.
Pere II, el Gran, en son segell magesttic, en lloc del Dei grada posa Divina
clemenda, i en el revers introdueix aquell versicle del llibre de la Sabidura:
1
Diligite iustidam qui iudicatis terram ; al qual, en el mateix segell dels seus suc-
2
cessors, shi afegeix, tret dels psalms de Davit: Et oculi vestri videant equitatem .
Hem trobat alguns segells de Mart lHum i d Alfons IV, en els quals el nom
del monarca va precedit pels mots serenissimi domini, i sn notables tamb la
llegenda dun contra-segell del mateix Alfons IV, que diu: alfonsvs + rex +
1 Sap. i, i.
2 Ps. XVI, 2.
INTRODUCCI 69
pacis; i la duna de ses bolles dor, que cont aquest versicle de la Biblia: Fortitudo
1
mea et laus mea Dominus et factus est michi in salutem .
En quant als carcters de lletra, fins a Jon I, sobre tot des de Jaume el Con-
queridor, s la majscula gtica, ms o menys pura, segons les poques. Jon I
introdueix en algn dels seus segells, les minscules gtiques, estil que segueixen
els seus successors, sense per aix rebutjar del tot les majscules que veiem en
algunes llegendes. Mereix esmentar-se un exemplar dels segells d Alfons IY, la
llegenda del qual apareix formada amb majscules romanes; mostra evident de
la influencia del Renaixement itali, en aquell monarca que tan llarga estada feu
en sos dominis de Npols.
La llegenda del segell de Dona Leonor de Castella, muller de Jaume I, est
gravada amb lletres romanes majscules. Diu aix: [S. Alienore ?] illvstris
REGIS CASTELLE FILIE REGINE ARAGONVM COMIT BAR
La de Dona Constana de Sicili, muller de Pere II, porta lletres majscules
gtiques, aix com la de la muller de Jaume II, Dona Blanca de Npols.
La llegenda del segell de Dona Leonor de Castella, esposa d Alfons III, ofereix
la particularitat desser escrita en castell, essent aquest, fins ara, lnic exemplar
que coneixem, car tots els segells dels comtes-reis d Arag les tenen redactades
en llat. Es com segueix: s dona leonor por la gracia de dios reyna de
ARAGN.
En les llegendes dels segells dels infants de la casa comtal de Barcelona, s
com trobar-hi, desprs del nom de lInfant, aquestes frmules: illustris regis Ara-
gonum filii, i tamb domini regis Aragonum, primogeniti.
Els segells de les ciutats mostren una gran varietat, en llurs llegendes,
i viles
apareixent les unes escrites en llat i altres en catal. Entre les primeres, po-
dem fer esment dun segell de Barcelona, de lany 1288, que diu: s vniversitatis
barchinone. El mateix mot universitatis usen les llegendes dels segells de Prades,
any 1294; de Montblanch, 1320; de Lleida, 1344; de Vilafranca del Penads, 1430;
de Tarragona, que hi afegeix la paraula civium, 1438; de Manresa, 1597; de Per-
piny, 1612, i altres. Tamb shi consignen els ttols de cnsols, concells, paheres,
corts o cries, juratsi prohoms, com, per exemple, en un segell de Manresa de
lany 1430, s consvlibvs civitatis minorise; de Barcelona, segle xiv s concili ,
civitatis barchinone; de Cervera, any 1288, s paciariorvm et vniversitatis

cervarie; de Trrega, 1433, s paciariorvm ville tarrege; de Balaguer, sigillvm
patiariae civitatis BALAGARii; de Tortosa, any 1297, SIGILLVM cvrie civitatis
dertvse; de Centelles, 1342, s cvrie castri de sentillis; dIgualada, 1416, s cvrie
BAIVLORVM DE ACVALATA; de Valls, 1591, S IVRATORVM VILLE DE VALLIBVS; de la
Su dUrgell, 1493, s proborvm ominvm civitatis sedis vrgelli.

Devegades shi consigna si el segell s magnum, minus o secretum, com, per
exemple, sigillvm minvs barchinone, any 1403; sigillvm secretvm civitatis
BARCHINONE, 1533; SIGILLVM MAGNVM A SECRETIS CIVITATIS BARCHINONE, 1699;
1 Ex. XV, 2. Ps. CXVII, 14. Isai. XII, 2.
VOLM I 13
SIGILLVM MAGNVM CIVITATIS ILLERDAE, segle XVII ; SIGILLVM MAGKVM CIVITATIS
minorisae, any 1704.
Hi ha exemples de llegendes en les quals, desprs del mot sigillum, ve seguida-
ment el nom de la ciutat o vila, sens expressar si s del concell, de la cort, &c.,
com en un segell de Girona de lany 1434, que diu: sigillvm civitatis gervnde, i
en un d Agramunt, de 1645, sigellvm vellae acremontis. La ciutat de Tarragona
t un segell de 1584, la llegenda del qual diu: tarraco civitas metrpolis.
Les llegendes de segells municipals, escrites en catal, sn no menys variades
que les llatines: Montblanch, en un segell de 1288, porta la segent: s dls pro
omes de moblac; Sabadell, 1432, sagel de la cort de sabadel; Igualada, 1433,
SEGELL DE LA VILA DE AGVALADA CARRER DE BARCHINONA; Vich, 1440, SEGELL DE
la civtat de vich; Piera, 1500, sagel de la cort del balle de piera; Lleida,
SAGEL DE LA CORT DE LEIDA; Matar, 1580, LO SAGEL DE LA VILA DE MATAR, &C
En molts segells de municipis, sobre tot des del segle xvn ,
en la llegenda no hi
ha ms quel nom del poble, i en alguns la data al costat del nom.
Entrels de particulars hi ha moltes llegendes escrites en catal, aix com
nhi ha daltres en llat. Aquestes darreres pertanyen especialment al segle
xm ,

esdevenint ms comunes les catalanes des del xiv . Galcern de Pins, any 1244,
galcerandi de pinos; Guillem de Montcada,
t en son segell aquesta llegenda: s
en 1258, s gvllelmi de montecatano; Ramn Folch, vescomte de Cardona, 1296,
s ralmvndi fvlconis dei gra vicecomitis cardone; Berenguer de Puigvert, 1290,
s berengar de podio viridi; Dona Sanxa, vescomtesa de Cabrera, 1299, s san-
cie di gra vicecomitisse caprarie; Pere March, 1301, s petri marc; Jaume
Monach, 1308, s iacobi monachi; Pere Borrell, notari de Barcelona, 1376, s petri
borrelli notarii; Pere Bosch, 1315, s pere boscha; Jaume Cardona, 1330,
s jacme cardona; Bernat Aderro, 1338, s bn aderro; Arnau de Cono mines, 1342,
s den arnav de conomines; Berenguer de Bas, 1349, s den Berenguer de bas;
Francesc Ferrer, 1352, s den erancesch ferrer; Pere Balaguer, 1373, s pere Ba-
laguer; Berenguer dOlms, 1435, brg dolms; Bernat de Pins, vescomte dIlla, 1435,
BERNAT DE PINOS VESCOMTE DILLA; Jon DeSCallar, 1447, s JOAN DEZ CALLAR, etc.
Les llegendes dels segells eclesistics sn gaireb sempre en llat. Referent
a les dels bisbes de Catalunya, hem observat les segents particularitats. Durant
el segle xin

sn gravades amb lletres gtiques majscules i regeixen aquestes
,
frmules. Primerament no hi ha el Dei gratia i savantposa el nom de la Su o

bisbat al ttol de archiepiscopi o episcopi. Per exemple: Sprech, arquebisbe de
Tarragona (1215-1233), sparagi teraconensis archiepiscopi; Pon de Torrella,
s
bisbe de Tortosa (1213-1254), s poncii dertvsensis epi.; Berenguer dErill, bisbe

de Lleida, any 1228, sig beregar yllerdensis episcopi.
Ms endavant sintrodueix la frmula Dei grada en les llegendes dels segells
episcopals, com es pot veure en els segents: Pere d Albalat, arquebisbe de Tarra-
gona, any 1239, s p dei gracia terrachonensis archiepiscopi. Fra Pere de
Centelles, bisbe de Barcelona, 1244, s fris p di gra barchn epi; Guillem de Ca-
banelles, bisbe de Girona, 1236, [S. Guilelmi ] dei gracia gervndensis episcopi;
INTRODUCCI 71
Ramn de Siscar, bisbe de Lleida -(1238-1247), dei gracia ilerden epi; s r
Guillem de Montcada, bisbe de Lleida, 1266, s g dei gracia ilerdensis episcopi;

St. Bernat Calv, bisbe de Vich (1237-1243), s bnardi dei gra vicn epi.
Arnau de Jard, bisbe de Tortosa, any 1282, en lloc de Dei gracia, usa la fr-
mula divina miseratione, i el mateix sobserva en el segell de larquebisbe de Tarra-
gona, Fra Sanxo Lpez de Ayerbe, any 1352. La llegenda del segell de Pere de
Clasquer, arquebisbe de Tarragona, any 1371, diu aix: petrvs dei et aposto-
LICE SEDIS GRATIA ARCHIEPISCOPI TERRACHONENSIS.
Des de darrers del xm n segle, en aquestes llegendes savantposa el ttol de
episcopi al nom del bisbat, estil que, amb rares excepcions, segueix usant-se des
daleshores. Els primers exemples que hem trobat daquest canvi sn els segells de
Bernat dOlivella, bisbe de Tortosa, any 1259; dAbril, bisbe dUrgell, any 1258,
la llegenda del qual diu: s aprilis dei gra epi vrgellensis. Guerau dAndria,
bisbe de Lleida, any 1297, s geraldi dei gra epi ilerdensis. Fra Bernat Peregr,
bisbe de Barcelona, any 1299, s fris bernardi [dei g ] ra epi barchinon. Bernat
de Vilamar, bisbe de Girona, any 1302, s bernardi di gra epi gervndensis; i
Berenguer a Costa, bisbe de Vich, any 1319, s berengarii dei gra epi vicen.
Les lletres de les llegendes, durant el segle xiv sn, quasi sempre,
,
les majs-
cules gtiques. En les darreries de lesmentat segle i comenaments del xv ne
,
trobem ja algunes amb minscules, com per exemple en la del segell de Ferran
Prez Calvillo, bisbe de Vich (1387-1392); Francesc Sapera, bisbe de Barcelona,
any 1415; Pere agarriga, arquebisbe de Tarragona, 1416; Francesc de To via,
bisbe dUrgell (1416-1436).
Des de darrers del xv comencen
,
a escriures les llegendes dels segells epis-
copals, amb majscules romanes, i mereix esmentar-se, tamb, que en els segles
xvi i xvn se suprimeix, en moltes, la frmula Dei gratia, que reapareix en

el xvm
.
Sn molts els segells de bisbes que porten contra-segell, i en aquest sol haver
una llegenda que, generalment, consisteix en una invocaci relligiosa. La de Gui-
llem de Montcada, bisbe de Lleida, any 1266, diu: exavdi devs orationem meam
cvm deprecor. Fra Bernat dOlivella, arquebisbe de Tarragona, any 1280, s san-
ta tecla ora pro nobis. Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona, any 1277, s ma-
: :
gestatis be evlalie barchn, i en altre del mateix bisbe shi llegeix: sit nomen
domini benedictvm. Bernat de Vilamar, bisbe de Girona, 1302: gratia dei svm
id qvod svm, i Fra Ramn Trebaylla, bisbe dUrgell, any 1326, cela secreta
R EPI VRGELLE.
Els Oficials o Vicaris dels prelats solien expressar en les llegendes de llurs
segells, el nom del bisbe del qual eren representants. El del bisbe de Barcelona,
Pere de Planella, any 1371, consigna en son segell aquesta llegenda: sigillvm
VICARIATVS DOMINI PETRI DEI GRATIA EPISCOPI BARCHINONE. El de larquebisbe
de Tarragona, Pere de Clasquer, any 1375, diu: sigillvm vicariatvs dni petri
ARCHIEPI TRACON ....
Els Captols de les Sus porten llegendes com aquestes: sigillvm capitvli
ECCLESIE BARCHINONE
S CAPITVLI SCE MARIE ECCLIE GERVNDENSIS. El del Cap-
tol de la Su de Lleida, de Pany 1262, diu: s capitvli sce marie sedis yler-
densis, i el seu contra-segell, dirige domine vias meas.
Fra un estudi curiosssim i fins interessant el de les llegendes dels segells

mig-evals, de les diverses nacions, sobre tot dels contra-segells, per la immensa
varietat de frmules i tipus de lletra que contenen. La obra de Dout dArc sobrels
segells dels Arxius Nacionals de Pars, tants cops esmentada, ns bona prova
i font abundosa. No pretenem fer-lo, contentant-nos amb aquestes senzilles no-
cions, referents a les de Catalunya; mes al termenar-les, i com apndix, trans-
criurem aqu algunes llegendes de segells forasters que mostren loriginalitat de
constituir-les un vers lleon.
Una bolla dor de Frederic II dAlamanya, que penja de la donaci del com-
tat Venaissin, atorgada per aquest emperador a Ramn VII, comte de Tolosa,
lany 1235 \ diu en son revers: roma capvt mvndi regit orbis frena rotvndi.
El segell del rei d Anglaterra, Guillem I el Conqueridor, porta aquesta llegen-
da: HOC NORMANNORVM WILLELMVM NOSCE PATRONVM HOC
ANGLIS REGEM
SI
signo fatearis evndem 2
. Un segell de la ciutat de Marsella que penja dun
pergam que cont lacte de jurament dels marsellesos, de complir el tractat de
pau, atorgat entre ells i el comte de Provena, Ramn Berenguer V, amb data
de 25 de juny de 1243, cont aquesta llegenda en lanvers, rodejant la imatge de
Sant Vctor: massiliam vere victor civesq tuere; al revers, entorn de la re-
presentaci topogrfica de la ciutat: actibvs immensis vrbs fvlget massi-
3
LIENSIS .
La ciutat d Arles, de la Provena, t un segell penjant duna donaci ator-

gada pel comte Ramn Berenguer V, al monestir de Silvacane, en 27 dabril
de 1221, la llegenda del qual diu aix: nobilis in primis dici solet ira leonis
VRBS ARELATENSIS EST HOSTIBVS HOSTIS ET ENSIS 4 .
En la collecci departament de manuscrits del Museu Britnic,

de segells, del
nhi ha alguns, les llegendes dels quals sn, tamb, en vers. Com a ms curioses,
citarem les segents: exvltabo in deo, jesv meo. pro rege et grege. vos
sancti dei, sitis amici mei. En el revers dun segell dEdimburg, de lany 1392, hi
ha la imatge de St. Egidi i aquesta llegenda: egidii signo credatis corde : : : :
benigno: i en el segell d Alexandre III, rei dEscocia, shi representa St. Andreu
amb andrea scotis, dvx esto compatriotis 5
la segent llegenda: .
Entre nosaltres podem esmentar una bolla de plom de Pere II el Gran, que
porta aquesta llegenda, a lentorn de lescut amb la creu i els quatre caps de
sarrah: serpens dapna tvlit crvs tamen hoc repvlit.
1 Arxius Nacionals de Pars, n. 10.886 de lInventari de Dout dArcq.

2 Wyon, The great seals of England London, 1887,
. p. 5.
3 Blancard, op. cit., p. 72.

4 Blancard, op. cit., p. 73.
5 Bibch (Walter de Gray), Catalogue of seals in the department of manuscrvpts in the British Mu -
seum London, 1887-1900,

. ns. 14.790, 15.242, i 15.516, etc.
INTRODUCCI 73
Hem vist en diversos segells de la ciutat de Terol, pertanyents als se-
gles xm
i xiv
,
la segent inscripci: sigillvm tvroli villa, fert talia ivre
1
SIGILLA .
4 . Lobratge de matrius de segell vingu a constituir un nou i molt important

art; art que, segons Lecoy de la Marche 2
,
aparegu al comenar el segle xi quan
,
el primitiu anell signatori fou substituit pel veritable sigillum. Els metalls gene-
ralment esmerats en la fabricaci de matrius foren el bronzo, el coure i el ferro,
reservant-se largent i lor, aquest per molt rares vegades, per als encunys de
segells de prnceps i alts dignataris civils i eclesistics.
Els avenos que feu lart del gravat, aplicat a les matrius de segells, apare-
gueren ben de manifest des de darrers de lesmentat segle xi ,
arrivant a llur
major esplendidesa en els xiv i xv .
Durant una de les branques de lart

ledat mitja, lorfebreria o argenteria fou
en general ms avenades i perfectes, essent els ms destres argenters els que
sencarregaven de gravar aquestes matrius, formant una categoria o especialitat
distincta, dintre de sa corporaci, i anomenant-se entaylladors o cisellayres de
segells (
tailiatores i algunes vegades sculptores, gravatores i incisores sigillorum.
Totes les parts de lobratge passaven per llurs mans, car dibuixaven el model,
fonien el metall i gravaven, en buit, els emblemes i lletres que constituen el
segell.
Malhauradament, diu Lecoy de la Marche, ens trobem impossibilitats de retre

homenatge al mrit individual daquests experts artistes. Llur vida, llur partici-
paci en el treball, se troben ocultes per un esps vel, com succeeix amb la major
part de llurs confrares de ledat mitja. Llur propri nom s ignorat, exceptuant
alguns pocs, dels quals mercs als estats de comptes i pels inventaris sha conser-
vat, al menys, un rastre, i encara shan de cercar aquests vestigis insignificants
entre la pols dels arxius i biblioteques, perqu ben poca cosa ens ha fet conixer
sobrel particular i fins al present, el zel dels arquelegs 3 .
Aquest desconeixement del qual es plany en Lecoy de la Marche, referint-se

a Frana, existeix, tamb, entre nosaltres, essent ben escasses les noves que posseim
dels nostres gravadors de segells mig-evals. Sols una investigaci constant i minu-
ciosa en els arxius pot remeiar quelcom, aquesta deficincia, acoblant lo poc ques
troba escampat en els registres i documents. Aix s lo que hem fet, i aquest tre-
ball dinvestigaci, encara que incomplet, ens ha proporcionat les segents noves
referents als gravadors de matrius de segells catalans.
Garca Arnau.
Ignorem qui fou el gravador de les matrius dels segells
de Jaume I, que podria haver sigut son argenter Garca Arnau, al qual concedeix,
a en 28 doctubre de 1248 4 eh crrec de gravador dels encunys de
vitalici, i , les
monedes ques batessin al regne de Valncia i a Barcelona.
1 F. de Sagarra, Segells del temps de Jaume I, p. 12 i 13.
2 Lecoy de la Marche, op. cit., f. 64.
3 Lecoy de la M..rche, op. cit., f. 77.

Bonensenya (any 1296). Jaume II, li escriu des de Lleida, amb data de
1 de gener de 1296, que havent determinat que sigui ell, qui li faa i gravi sos
segells, li ordena que tot seguit vingui a sa presencia, amb els aparells necessaris
per a obrar-los, i prev al batlle general del regne de Valncia, P. de Libiano,
quel proveeixi de tot lo necessari, de despeses i cabalgadures, per al viatge. Bes
ms sabem, de mestre Bonensenya, com lanomena el rei en sa lletra, deduint-
1
sen que devia residir a Valncia .
Tutx o Tuchio, argenter de Barcelona (1320-1323). LInfant Alfons,

Lloc-tinent i Procurador general de son pare, Jaume II, reconeix, amb data de
2 dabril de 1320, entre altres quantitats que ha satisfet son despenser Francesc
de Ferriol, la de 105 sous barcelonesos, an en Tutx, argenter de Barcelona, per
6 unces de plata, esmerada en obrar un segell reial, per set dies que per dita causa
sort de Barcelona i vingu a Tarragona, i pel salari de fer dit segell
2
A 23 de .
gener de 1323, Jaume II ordena a son tresorer, Pere March, que dels diners de la
Curia reial pagui al mateix Tuchio (o Tutx), argenter, 130 sous barcelonesos,
pel segell de la reina Dona Elisenda de Montcada 3 .
Durant el regnat de Jaume II succe ques trenc una part de les taules de
la magestat o segell major del rei, i aquest, en 5 de febrer de 1303, aprova lentrega
que havia fet, en nom seu, son secretari Bernat dAvers, a Vidal de Vilanova,
de 250 sous barcelonesos, per fer obrar, a Roma, dita part de les taules de la
magestat, aprofitant la circumstancia dhaver-hi danar, dit Vilanova, per diversos
4
afers del rei .
En 29 de setembre de 1305, el mateix Jaume II disposa que son tinent els

segells, en Bernat dAvers, pagui 221 sous barcelonesos, a Ramn Jon, mestre
major dels moneders reials, pel treball que havia esmerat in tripariorum bulle
nostre, que nunc in barchinona operate fuit 5 .
G. Venrell, argenter de Barcelona (1315). Consta en el compte divuit

del tresorer general, en Pere March, del mes de desembre de lany 1315, que se
li entregaren setantass sous i quatre diners, barcelonesos, per argent i faedures,
dun segell dargent per a la reina, segurament Maria de Xipre, tercera muller de
Jaume II, amb la qual es va casar el 27 de novembre de 1315; i, a ms, noran-
tacinc sous, quatre diners, per un segell dor per a lInfant Don Pere 6 .
1 Apndix n. IX. No sabem sis refereix a aquest argenter o b a un fill seu la segent nota de
lArxiu del Reial Patrimoni, Llibre dalbarans, 1352-56, f. 57- Barthomeu des Lor. A lhonrat micer
Bernat d Olsinelles, etc., fas-vos saber que an Barthomeu dez Lor, scriva seu, son deguts, los quals de ma-
nament del dit senyor [Pere III] feu metre per en Bonasenya, argenter de la ciutat de Valncia, en .i. bolla
que feu dor qual fou mesa en la carta de la donacio quel dit senyor feu a linfant don Johan primo-
la
gnit seu, del comdat de Cervera, viginti florins dor, scrit en Valncia .xx. dies del mes dagost anno a
nativitate Domini .mcccl. tercio.
2 Apndix n. XVIII.
3 Apndix n. XX.
4 Apndix n. XII.
5 Apndix n. XIV.
6 tem done an G. Venrell argenter de Barchinona ab albera de scriva de racio, per un segell
dargent que feu a ops de madona la regina, o es per argent e faedures, .Ixxvi. solidos .iiii. denarios.
INTRODUCCI 75
Salam, jueu de Lleida (1320). Amb data de maig daquest any, lInfant
Alfons (desprs Alfons III) regoneix a Francesc Ferriol, que entre altres quan-
titats de 67 sous jaquesos, a Sa-
que per son compte tenia pagades, hi havia la
lam, jueu de Lleida, per preu de cinc unces de plata, esmerades en el segell de
la Infanta, sa muller, Dona Teresa dEntena, i pel treball de fer-lo 1 .
Bino o Mino de la Seca, argenter de Barcelona (1320-1328). En 1320,

feu un segell secret per a la infanta Dona
Aquesta In-
Maria, filla de Jaume II.
fanta es cas amb lInfant en Pere de Castella, fill del rei en Sanxo IV, i qued
viuda en 1319, havent-se retirat al monestir de Xixena. Consta que en Bino cobr
per argent i faedures daquest segell, dotze sous barcelonesos, i consta tamb ques
pagaren cinc sous a P. Palomer, per una pedra entaylada probablement per a
aquest mateix segell 2 .
Al comenar a regnar Alfons III, desprs de la mort de son pare i antecessor,

Jaume II el Just, ocorreguda el dia 2 de novembre de 1327, va encarregar al
propri argenter Mino de la Seca, lobratge dels seus segells, com aix se dedueix
del document que seguidament esmentem i en el qual encomana que li siguin
pagats amb les pecunies procedents del dret de segell. Algn temps devia esmer-
ar en fer els dits segells, per tal que fins al maig de lany segent no disposa el
rei que li siguin pagats. En efecte, des de Saragoa, en 9 de maig de 1328,
ordena el rei a Bonanat de Pedra, notari i son tinent els segells, que pagui a
largenter Mino de la Seca, fideli domestico nostro, per ra de lobratge de dits
_
3
segells reials, Comunis, Maiestatis ac bulle, 1,000 sous barcelonesos .
El mateix Alfons III, essent a Lleida, en 24 de juny de 1328, ordena a les-

criv de raci, Arnau Balester, que faci fer per a son fill, lInfant en Jaume, comte
dUrgell, una espasa a senyal reyal e dUrgell, e un segell dargent daquell mateix
senyal 4
. No diu el rei qui lha de construir; ^fou tamb largenter Mino de la Seca
qui el va fer?
Jacme Gracia, argenter de Barcelona (1340), consta que feu uns motles
de ferre i unes bolles, a ops del decret de Valncia e d Arag 5 .
Itein per faedures dun segell poch daur que feu a ops del... dit don Pedro, .xix. solidos, E axi son...
.xcv. solidos .iiii. denarios barchinonenses.

Arx. del R. Patrimoni, compte devuyt de Pere March, tresorer general, any 1315, mes de desem-
bre, f. 95.
Apndix n. XIX.
1
tem done an P. Palomer per una pedra entaylada quen compre a obs de .i. segell de la infanta
2
dona Maria muller qui fo de linfant don Pedro de Castella .v. solidos barchinonenses
tem done an Bino argenter de Barchinona per argent e faedures de .i. segell secret quel senyor rey feu fer
a obs de la infanta dona Maria filla sua... .xii. solidos barchinonenses.
ArX. del R. Patrimoni, compte 27 de P. March, tresorer general, any 1320, mes de maig, ff. 85 v.
i 92 v.
3 Apndix n. XXIV.
4 Apndix n. XXIII.
5 tem done an Jacme Gracia, argenter de Barchelona, los quals lo senyor rey li mana donar per
rahon dalguns motles de 'erre que feu a ops del decret de Valncia e dArago. E havi acceptaci e apocha...
.cccvi. solidos. .viii. denarios barchinonenses. tem done an Jacme Gracia, argenter de
Pere Berns, argenter de Valncia (1345-1378). El primer artfex de qui
tenim coneixement, com a gravador de matrius de segells, en temps de Pere III,
s largenter valenci, Pere Berns. Amb data de primer de febrer de 1345, se
dirigeix el rei a son conceller i Mestre Racional, Jon Eernande Munyo, doctor
en lleis, fent-lo sabedor de que son notari i tinent els segells, en Gil Pre de Buy-
san, per manament seu havia fets fer novament els segells reials, o sigui el com,
lanomenat de las taulas i la bolla, amb motiu dhaver-hi dafegir els ttols dels
comtats de Rossell i Cerdanya, per la qual ra dit notari havia pagats a largenter
de casa del senyor rey, en Pere Berns, per nou marcs o marques, tres miliaresos de
plata, que pesaven dits segells, setcents onze sous i tres diners barcelonesos; pel
ferro de la bolla, in quo crux cum quatuor capitibus sarracenorum et figura nostra
regia, sculpte sunt, vint i tres sous barcelonesos; ms, per daurar dit segell com,
tres florins dor de Florncia; ms, pel salari o treball dobrar dits segells, com i
de les taules, vuitcents sous; per lobratge de la bolla, quatrecents sous, i per la
manutenci den Berns i despeses fetes seguint la curia reial, mentres obrava dits
segells i bolla, al Rossell i Barcelona, vuitcents sous. Per tant, disposa el rei i
mana al susdit Mestre Racional que aquestes quantitats, que en total eren dos mil
setcents trenta quatre sous i tres diners, i tres florins dor, les hi posi en compte 1 .
En un albar escrit a Valncia el 6 de maig de 1347 consta que en Pere Berns

feu una corretja i un anell per a Pere III, i a ms un segell dargent per a la
Infanta Dona Constana, filla del rei i casada amb Frederic II, de Sicili 2 .
Des de Mont, el primer dagost de 1347 escriu el Cerimonis al dit Berns,

donant-li instruccions sobrels escudets que havia de contenir el segell de la reina,
la Infanta compte de Ramn avall, tresorer
Dona Leonor de Portugal 3 ,
i en el
daquesta senyora, corresponent al mes de juny de 1348, consta haver-se donat

a P. Barnes argenter de casa del senyor rey, cent sous barcelonesos per un segell
secret dargent, amb cadeneta, quel dit Berns feu per a lesmentada reina 4 .
Barchelona en paga dao qui li es degut per les bolles e motles que fa del decret del senyor rey en Catha-
lunya. E havi acceptaci... .cc. solidos barchinonenses.
ArX. del R. Patrimoni, compte l. er de Ramn Boil, tresorer general, any 1340, mes de juny, folis
103 i 104 v.
1 Apndix n. XXXVI.
2 A lhonrat en Jacme Roig etc.... fas vos saber que an P. Barnes argenter de la ciutat de Valncia
es degut per lo garniment de .i. correga que feu en Valncia en lo mes de abril prop passat de lany deius
escrit, a ops del dit senyor rey, e pesa a march de Valncia* .i. march, la qual correga liura al dit senyor
rey e costa ab .Xvi. solidos de faedures .xcii. solidos barchinonenses... tem li es degut per .i. segell dargent
que feu per manament del dit senyor rey a ops de la infanta dona Constana filla sua, lo qual pesa .i. march
menys .i. quart ab .iii. quarts de minva ab .lxxxi. solidos quel dit senyor rey li mana donar de faedures,
e ab .v. solidos que costa miga dobla dor que entra en .i. anell a ops de .i. rubis del dit senyor, e ab .xviii.
diners que costa de hobrar lo dit anell, .clxviii. solidos .vi. denarios... scrit en Valncia .vi. dies del mes de
maig anno Domini, .mcccxl. septimo. >>
Arx. del R. Patrimoni, Llibre de albarans de 1345 a 1348, f. 20 v. (n. provisional 461).
Apndix n. XXXVII'.
3
4 tem done an P. Barnes argenter de casa del senyor rey ab albara de scriva de racio, los quals
la dita senyora li mana donar per raho de .i. sagell sacret dargent ab cadaneta que feu a la dita senyora
reyna... .c. solidos barchinonenses.
INTRODUCCI 77
Ms endevant, el 6 de gener de 1349, el rei li mana que en continent vingui

a sa presencia per dar acabament a les obres que sabets que son per vos co-
menades, i especialment per fer el segell de la reina Dona Leonor de Sicili,
en la lletra, lo
detallant-li que havia de gravar en dit segell. En Pere Berns se
trobava aleshores a Girona, ocupat en obrar el retaule de plata de la Catedral,
i s per aix que en la mateixa lletra li diu el rei, haver escrit al bisbe i captol
de dita ciutat, pregant-los que li donessin llicencia per anar amb ell
1
.
En el compte den Berenguer de Relat, tresorer i batlle de Dona Leonor,

comenat a doctubre de 1349, consta haver-se entregat an en Pere Berns
I
quatrecents sous barcelonesos per argent e fahedures del segell major de la dita
senyora reina, i a ms, cent sous per argent e fahedures del segell secret, que feu
per a la mateixa 2 .
Pere III, en 27 de mar de 1354, confessa i regoneix deure a son fideli argen-
terio Petro Bernes, civi Valencie, vint mil sous barcelonesos, que li restaven a pagar,
per ra de diversos obgectes dor i plata, lobratge dels quals li havia encarregat,
prometent-li satisfer dita quantitat, amb els rdits de la dcima quel Sant Pare li
3
havia concedit, en els bisbats de Valncia, Tortosa i Mallorca .
En
compte de mier Bernat dOlzinelles, tresorer del rei, corresponent de
el
gener a juny de 1358, consta haver-se entregat a Pere Berns siscents setze sous
i tres diners barcelonesos, per faedores e argent dun segell per a lInfant en
4
Jon, primognit de Pere III i duc de Girona .
Arx. del R. Patrimoni, Compte de Ramn avall, conceller y tresorer de la molt alta senyora dona
Elianor per la graeia de Deu reyna d Aragn, juny de 1348, f. 6 (n. prov. 367).
1 Apndix n. XXXVIII.
2 Kalendas octobris anno Domini millessimo .cccxl. no no.
Aquestes son en Berenguer de Relat, tresorer e batle general de la senyora reyna

les dates les quals io
dona Alionor, he fetes del primer dia del dit mes de octobre que comene a usar dels dits officiis tro per
tot lo mes de deembre del dit any, dins lo qual temps son encloses iii. meses complits. .
Primerament done an P. Bernes argenter de casa del senyor rey ab albara de scriva de racio los quals
la senyora regina li mana donar per argent e fahedures del segell major deia dita senyora regina, que feu en
Valncia, lo qual liura an Bernat Despuig notari e tenent los segells deia dita senyora reyna... .cccc. solidos
barchinonenses tem an P. Bernes argenter de casa del senyor rey ab albara de scriva de
racio, los quals la senyora reyna li mana donar per argent e fahedures del segell secret que feu deia dita
senyora regina... .c. solidos barchinonenses.

Arx. del R. Patrimoni, Compte L er de Berenguer Relat, tresorer general, ff. 25 i 26 v., (n. prov. 522).
4 Notaments del compte XVIII de mier Bernat de Olzinelles Tresorer (gener-juny de 1358).
Misser Bernat de Olzinelles tresorer Pere Barnes argenter de casa del senyor rey.
tem appar per una apoclia cobrada en .xcviii. cartes del dit compte que per lo dit tresorer foren
donats e pagats al dit Pere Barnes per faedores e argent de .i. segell que havia fet al senyor infant don
Johan primognit del senyor rey e duch de Gerona .dcxvi. solidos .iii. denarios barchinonenses e en una letra
del senyor rey de manament fet al dit tresorer que pagas al dit Pere Barnes la dita quantitat cobrada
en la dita data, no es feta menci a qui fou lo dit sagell e axi a memria es ne fet ai lo present notament
quel dit tresorer o lo dit Pere Barnes restituhira al racional apocha de aquell a qui lo dit sagell sera estat
liurat e la donchs deu esser fet notament per lo racional a aquell qui reebut lo haura.
Dimarts a .xxvii. dk de juny de lany de la nativitat de Xostre Senyor .mccclxviii. en Barchinona,
i
,
en Bertran de Pinos ladoncs prothonotari del senyor duch dix e atorga devant lo racional que ell axi com
Voi.m I 11
El 22 de
de 1358, des de Girona, el mateix monarca escriu una lletra als
juliol
Bisbe i Captol de la Su de Valncia, disposant que dels quinze mil sous de reials,
de dita ciutat, que havien proms satisfer-li, nentreguin nou mil, ad fdelem argen-
terium nostrum Petrum Bernes, per preu dun retaule de plata 1 . Des de Taraona,
amb data de 11 de mar de 1360, escriu el rei al dit Berns, fent-li avinent son
desig de que li construeixi un
ensems li recorda que per altra carta
segell secret, i
ja li havia fet saber haver trams a Berenguer de Codinachs, 600 florins dor, per a
fer el guarniment de la espasa de la coronacio dels Reys darago, que ell havia
dobrar, segons da linformaria en Pere Boil2 .
Altra nova hem trobat referent a aquest argenter gravador de matrius de

segells, en una carta datada a Valncia, el 24 de juny de 1364 i endreada pel rei
als magistro, alcaldis et capitulo opperariorum et monetariorum monete que cuditur

Barchinone, i en que en consideraci a la fama de son fidel
la qual els hi diu,
domstic Pere Berns, argenterius Valencie, s son voler que sigui rebut i adms per
ells, in opperarium vel monetarium, perqu s, diu el rei, in tantum suficiens, atque
ciptus, quod speratur ex inde verisimiler sine difcultate praticam et exercicium mone-
3
tarii breviter obtinere .
Als 30 doctubre de 1366, el comte-rei ordena a son tresorer que entregui a

Berns certa quantitat per la qual aquest tenia en penyora diversos objectes de
4
plata, pertanyents al monarca .
Linfant Jon, primognit de Pere III, escriu des de Barcelona, el dia 11

dagost de 1376, a Bernat Gal, lloctinent scriptoris portionis, de casa sua, i a Pon
averts, notari de Valncia, i als dems Oficials i Comissaris, recordant-los-hi,
quel 16 de juliol de lany precedent, havia concedit a Pere Berns, argenter de
dita ciutat, cent florins dor d Arag, i com sigui sa voluntat que aquests se li
entreguin incontinent, per esser tanquam benemerito et condigno, disposa que dita
5
entrega es faci de qualsevols diners que a la Cort de lInfant pervinguin .
El mateix Primognit, el 10 de novembre de 1376, ordena a lesmentat Pon

averts, notari de Valncia, que dels diners e sdeveniments de la Cort de lIn-
fant, en dit regne de Valncia, entregui o que els s degut a Pere Bernes, argenter
6
e de casa del senyor Rey e a Berthomeu Coscolla, argenter e de casa nostra .
Des de Girona, en 22 dabril de lany segent, 1377, Don Jon escriu al bisbe
a prothonotari clessus dit, tenia lo dit sagell e fo acordat per lo racional que non calia fer notament al dit
prothonotari per o com es certa cosa e notoria quel dit prothonotari deu tenir e te lo dit segell, e axi fo
cancellat.
Arx. del R. Patrimoni, XIII libre de nota,ments comuns, f. 155.
1 Arx. Cor. Arag, reg. 1.159, f. 172.

2 Apndix n. XLVI. La carta dirigida a en Pere Boil, a la qual es refereix el rei, en aquesta,
i on se descriu minuciosament forma segons
la la qual shava de fer el guarniment de lespasa, la pu-
blic D. Antoni Rubi i Lluch, Documents per la Historia de la cultura catalana mig-eval, I, 191, docu-
ment CXCIII.
4 Apndix n. LIV.
5 Arx. Cor. Arag, reg. 1.764, f. 109.
6 Arx. Cor. Arag, reg. 1.765, f. 23.

INTRODUCCI 79
de Valncia escusant largenter Berns de tardana en obrar una image dar- la
gent de madona santa maria que deu posada en laltar de la Seu de dita esser
ciutat, perqu havia tingut de romandre amb ell per racabament dalgunes obres
1
,
i als 25 de dits mes i any ordena a son conceller i despenser Perpiny Blan, que
dels diners de la seva Cort entregui a Pere Berns, mil cent sous bareelonesos,
que graciosament li concedia 2 .
El 12 doctubre del mateix any 1377, Pere III disposa que Pere Marrades,
amb la moneda del jueu Jafuda Alatzar, pagui a Pere Berns, argenter nostre,
vuitcents florins dor, per complement del preu de la image de nostra dona Santa
3
Maria que ha feta per al nostre retaule .
El 28 dabril de 1378, escriu el rei an en Berns, dient-li que diverses vegades

vos havem escrit eus havem fet saber per mossn Ramn de Vilanova, nostre camar-
lench, quens portassets ons faessets portar la image de santa maria del nostre rera-
taula, e non havets res fet, de que sots digne de gran reprehensio; lhi demana
amb urgncia, i potser per esvair algn rezel, ms o menys fundat, que pogus
tenir, afegeix: car nos vos farem aci pagar o que us en es degut 4 .
En el testament de Dona Leonor de Sicili, tercera muller del rei Cerimonis,

atorgat en 1375, hi ha un llegat a favor de lInfant en Mart, son fill, on se fa
referencia al dit argenter, Pere Berns. Diu aix: Circulum rnoriscum in quo sunt
lpides preciosi, et fuit factus de quedam garlanda quam fecit Petrus Bernes ;
item reetabulum de argento quod operam fecit en Bernes, et sunt quinqu yma-
gina sanctorum in una tabula et in alia tabula sunt quinqu ymagina virginum de
argento 5 .
En Wyon 6 ,
al parlar dalguns gravadors de matrius de segells dels reis d An-
glaterra, fa esment dun Joan Bernes, argenter de Londres, corresponent al regnat

dEnric VI i el qual en 1423 grav un signe secret en el gran segell reial, i Quina
relaci tindria aquest Jon Bernes amb el Pere Berns del qual ens hem ocupat?
iFou un descendent seu, un fill, potser, que an a establir-se a la capital cl Angla-
terra?
Francesc de Comapregona, argenter de Barcelona (1351). En
juny
daquest any, se li entregaren 17 sous i 6 diners per un segell dargent que feu
per an Francesc Despuig, escriv de raci de lInfant en Jon 7 .
1 Arx. Cor. Axag, reg. 1.655, f. 117 v.
4 ArX. Cor. Arag, reg. 1.261, f. 83.
5 Dna aquesta curiosa noticia A. Rubi i Lluch, op. cit., I, 192, doc. CXCIII.
6 Wyon, The great seals of England, p. 189.
7 tem done an Francesch des Pug scrivan de racio del senyor infant ab albaran de son ofici es a
saber per les coses deius scrites que compra en lo present mes de juny a obs de son ofici segons la forma
ques segueix... item per .i. sagell dargent que feu fer ab senyal reyal a obs del dit seu ofici per a sagellar
los albarans lo qual pesa ab .i. cadeneta .i. unza . iii. argens, costa per tot den Francesch de Comapregona
argenter de Barchinona .xvii. solidos .vi. denarios... >>
Arx. del R. Patrimoni, Compte I de Berenguer Margarit, dispensor (de linfant en J> n), corres-
ponent a juny de 1351, f. 31 v.

Jon Baster, argenter de Perpiny (1351-1356).
Consta que feu un segell
major amb son contra-segell i un segell secret per a lInfant en Jon
1
i a ms,
en 1356, se lipagaren doscents sixanta sous barcelonesos per un segell dargent

que feu per al lloctinent del senyor rei, en el Cap de Lugador, del regne de Sar-
denya 2 .
Salam Barbut, jueu de Barcelona (1356-1358), feu un segell per a lofici de

conservador de Daraanes, segons consta en el llibre de notaments del compte
les
den Huguet de Cardona, scriva de la tresoreria del senyor Rey 3 .
1 Entrels notaments del compte sis de micer Bernat dOlzinelles, de la segona tresoreria de VI me-
ses de primer de gener a juny de 1351, hi ha el segent:
Berthomeu Dezlor Scriva del senyor rey e tinent los segells del senyor infant en Johan.
tem appar per un albara de scriva de racio, cobrat en .lxxv. cartes del dit compte .vie ., en la data
feta an Johan Baster argenter de la vila de Perpenya de .dccci. solidos .iiii. denarios barchinonenses, que
la dita quantitat li fo donada per raho de -i. marcli .iiii, ones .iii. vuytaves dargent que havia meses en
lo segell maior e en lo contra segell que havia fets a ops del senyor infant en Johan primognit del dit se-
nyor rey e duch de Gerona. tem per .ini. florins e obol pesant dor de que havia daurats los dits segells
e per faedures de .i. segell secret tot dor a cps del dit senyor infant, en lo qual segell havia el mig una tur-
quesa entallada que era en un anell ab verga dor, lo qual era del dit senyor rey, item per una onza
e una vuytava e obol pesant dargent de que havia feta una cadena daurada a ops del dit segell secret.
tem per seda e fil dor que entraren en los cordons dels dits segells e per faedures daquells los quals
segells lo dit en Berthomeu Dezlor atorga haver liauts e reebuts. E, axi a memria es lin fet lo present
notament quels deu conservar a la cort del dit senyor infant.

Arx. del R. Patrimoni, Libre X de notaments comuns fets en loffici de Maestre racional, comenat
en l.er de mar de 1348, f. 166 (n prov. 252).
2 Notaments del compte den Pere des Vall de la administraci del armament de les galeas les
quals... foren armades en 1356.
Mas deu del Orde del Espital e lochtinent del senyor rey
Frare Galeran de Fonollet comanador del
en Cap de Lugudor del regne de Sardenya.
lo
tem appar per un albara d escriv de racio cobrat en la dita carta [97] en la data de cclx solidos
barchinonenses feta an Johan Bester argenter de Perpenya per preu de .i. segell dargent ab figures a senyal
reyal e ab cadena dargent deurat dins e de fora, de pes de .i. march que de manament del senyor rey
feu a obs del dit lochtinent del senyor rey, quel dit lochtinent hac e reebe lo dit segell, E axi a memria
es lin fet ai lo present notament.
Arx. del R. Patrimoni, XIII libre de notaments comuns, f. 16.
En el f. XIV del llibre dalbarans de Pere des Bosch del mateix Arxiu, es donen nous detalls sobre
la confecci daquest segell. Diu aix: A lhonrat micer Bernat &c., fas- vos saber que an Johan Baster,
argenter de la vila de Perpenya son deguts per .i. march dargent de que per manament del senyor rey feu
i. segell ab figures a senyal reyal ab una cadena tot deurat dins e defora lo qual lo senyor rey mana donar
al noble frare Galceran de Fonolet lochtinent per lo dit senyor rey en lo cap de Lugador .lxxv. solidos.
item per or que mes en lo dit segell e cadena .xx. solidos. ite n li es degut per faedures del dit segell ab
v. solidos que li foren dats per loguer de .i. bstia de sella que cavalca de Perpenya a Cochliure hon aport
lo sagell del dit frara Galceran .clxv. solidos. e axi son en suma ducenti sexaginta solidos barchinonenses,
es cert emper que jo he no[at lo dit segell a frare Galceran de Fonolet al meu libre segon dels oficis en
son titol. Scrit en Perpenya .xviii. dies del mes de juny anno a nativitate Domini .mccclvi.
3 Notaments del compte de Huguet Cardona scriva de la tresoreria del senyor rey e deputat a
reebre e distribuir la moneda assignada al offici de conservador de les Daraanes del senyor rey (agost
1356-juny 1358).
Ferrer de Maguerola scriva del senyor rey.
Item appar per lo dit compte o es en .xliii. cartes del dit compte quel dit n Huguet dona e paga
an Salamo Barbut, juheu de Barchinona per .i. segell dargent que li feu fer obs del dit offici del conser-
vador de les Daraanes entre lo argent qui en lo dit segell entra qui foren dues unes e per daurarlo e per
INTRODUCCI 81
Francesc Coscoila, argenter de Valncia (1356-1358). En el mateix llibre
de notaments, shi consigna que se li pagaren dues lliures i quinze sous, per altre
segell dargent, que feu per a dit ofici de conservador de les Daraanes.
Francesc Bleda, argenter de Barcelona (1366). Pere III, en 18 de desem-
bre de 1366, li concedeix la categoria de familiar i domstic seu, pels serveis que
li havia prestat i seguia prestant-li, in faciendo et cudendo bullas aureas, i tamb
1
perqu en la confecci de dites bolles era docte fabrili arte et subtili ingenio figurar .
Romeu Feu, o des Feu, argenter de Barcelona (1369-1414). Des de Va-

lncia, amb data de 9 de juliol de 1369, Pere III li escriu manant-li, sots pena
de la nostra gracia e merce, que vingui a la de munt dita ciutat per renovellar los
segells reyals, qui per antiquitat son tan usats, que les empremptes daquells, en
especial del segell maior, nos poden flixar
2
. A lensems, escriu el rei a Pere Vicens,
de sa tresoreria, ordenant-li que pagui al dit des Feu la messio que haura a fer
3
vinent tro aci .
A 10 dabril de 1378, se li pagaren mil noucents noranta nou sous i deu diners
barcelonesos, per un segell secret dor, que feu per a la reina Dona Sibila de Forti,
darrera muller de Pere III, i per dos esmalts grans i rodons, per a dos jutglars de
4
la dita reina .
faeclures daquell, e liavi apocha del dit juheu ii. lliures .x. solidos barchinonenses. ite.n en .1. cartes del
dit compte appar quel dit n Huguet dona e paga daltre part an Francesch Coscoila argenter de Valncia
per .i. segell dargent poch, que feu fer obs del dit offici com laltre demunt dit fos massa gran a segellar al-
barans poehs, segons quel dit n Huguet affermava en la dita data, o es entre lo argent qui hi entra qui
fo dues unes e miga e .i. quart e mig millares dargent per o com hi ha cadena, e havi apocha del dit
maestre .ii. lliures e .xv. solidos barchinonenses, e per o com los dits .ii. segells dargeit son estats liurats
al demunt dit en Ferrer de Maguerola deputat e ordonat per lo senyor rey al dit offici de conservador que
sia scriva del dit offici segons que de la dita recepci appar per apocha del dit Ferrer cobrada en lo dit
compte, per o a memria es ne fet lo present notament al dit en Francesch de Maguerola, qui deu con-
servar los dits segells a la cort d< 1 dit senyor rey; lo senyor rey ab letra sua ab son segell segellada dada
en Barchelona a .xiiii. dies del mes de noembre de lany de la nativitat de Nostre Senyor .mccclxiii.
mana al maestre racional que cancellas lo present notament com os dits segells fossen estats en presencia
sua trencats e largent daquells fos e degues esser del dit en Ferrer per dret de son offici, la qual letra fo
enfilada en lo .vi e .comu den Berenguer de Codina chs e per la
fil dita raho fo lo present notament cancellat >>
Arx. del R. Patrimoni, XIII libre de notaments comuns, f. 96 v.
1 Apndix n. LVI.
2 Apndix LXI. n.
3 Apndix LXII. n.
4 tem pagui an Romeu de?; Feu argenter, los quals li eren deguts ab albara d escriv de racio escrit
en Barchinona a .x. dies del mes dabril de lany .mccclxxviii., per rao de faedures e de mim ves de -i- segell
secret dor que feu a ops de la dita senyora reyna, e per rao de .ii. asmalts grans redons quel dit argenter
feu a ops de ii juglars de la dita senyora, los quals eren dargent daurats e esmeltats. E los quals segell e
esmalts costaren segons que n lo dit albara se conten... .mdcccclxxxxviiii. solidos .x. denarios barchino-
nenses.
Al marge daquest notament es llegeix lo segent:
E del dit segell es fet notament an Berenguer de Vallosera secretari de la senyora regina qui aquell
ab albara escrit de sa ma e subsignat a la fi ab son signe de notari confea haver reebut el .xix. libre de
notaments comuns en .xviii. &c.
Arx. del R. Patrimoni, Compte de Jaspert de Camplonch, tresorer de la senyora regina, any 1378,
mes dabril, f. 69 v. (n. prov. 584).
En 1387 feu un segell per a ofici de Tresorer reial, que exercia en Pere Mar-
1
rades, com aix consta en el llibre de notaments del dit tresorer 1

.
A 6 de juny de 1392, el rei mana donar-li deu florins dor, per haver obrat un
segell descriv de raci 2 ,
i a 20 de gener de 1414, va cobrar vuitantavuit sous,
barcelonesos, per fer un segell de lofici de tresorer del senyor Infant n Alfons (des-
prs Alfons IV) per an Ramn Fiveller, que exercia aquest crrec 3
.
Antoni Baster, argenter de Perpiny (1376-1377). En el compte de Be-

renguer de Maguerola, Procurador reial i feudal dels comtats de Rossell i Cer-
danya, corresponent des de l. er de juliol de 1376 al darrer dia de juny de 1377,

consta que aquest argenter feu dos segells de llaut per al vectigal de Cerdanya4 .
Guillem dez Feu, argenter de Barcelona (1378). Probablement de la

familia de Romeu Feu. Consta, que en mar daquest any, li fou entregat un marc
El notament al qual es refereix diu aix:

Berenguer de Vallossera notari e secretari de la senyora reyna.
tem appar per .i. albara escrit per ma del dit en Berenguer de Vallossera en Barclielona a .xiii. dies
de maig de lany de la nativitat de Nostre Senyor .mccclxxix. e subsignat ab son signe de notari, cobrat
en .i. data de .mdccccxcix. solidos .x. denarios barchinonenses feta an Romeu dez Feu argenter, en .lxix. car-
tes del dit compte quel dit en Berenguer de Vallossera ab lo dit albara confessa que havia reebut e tenia
en son poder per la senyora reyna, lo segell secret de la dita senyora, lo qual segell ab sa cadena es tot daur
e de pes de .i. march e .i. quart. E axi a memria e lin ai fet lo present notament.
Arx. del R. Patrimoni, Llibre XIX de notaments comuns dels anys de octobre de 1377 a decembre
de 1379, de Gispert de Camplonch, conceller, tresorer e batle general de la senyora regina dona Sibilia, mu-
ller del senyor rey, f. 18 v.
1 Notaments trets del compte primer quen Pere Marrades tresorer del senyor rey, de .v. meses
ii dies que comenaren lo -xxix. dia del mes de janer de lany .mccclxxxvii. e finiren per tot lo mes de juny
apres siguent del dit any. Pere Marrades tresorer dessus dit.
Appar per lo dit compte en .lxv. cartes que per lo dit tresorer son posats en data an Romeu des Feu
argenter de Barchincna cx. solidos barchinonenses per preu de .i. segell dargent quel dit tresorer li feu
fer a ops de son ofici. E havi apocha feta e aclosa per en Johan de Fontcuberta notari per auctoritat reyal
a xx. de febrer de lany .mccclxxxvii. cobrada el dit compte etc. e axi a memria es lin fot lo present
notament o es quel dega conservar a la cort del senyor rey.
Arx. del R. Patrimoni, XXII notamentorum communium, f. 70 v.
2 tem tlone an Romeu dez Feu argenter de Barchinona, los quals lo senyor rey ab albara d escriv
de racio escrit en Barclielona a .vi. dies del mes de juny de lany .mcccxcii. li mana donar per .i. segell
que feu per offici d escriv de racio segons quen lo dit albara se conte que cobre... .x. florins dor.
Compte den Juli Garrius, tresorer del senyor rey, corresponent a l. er de

Arx. del R. Patrimoni,
gener de 1392 a juny del mateix any, f. 137 (n. prov. 430).
3 Dates fetes per en Ramon Fiveller tresorer del senyor infant don Alfonso primognit del senyor
rey, del primer dia del mes de janer de lany .mccccxiiii. tro per tot lo derrer dia del mes de juny apres
segent. tem do ne an Romeu dez Feu argenter de la ciutat de Barchinona, los quals li eren
deguts per ralio que ha sostenguts en obrar e fer lo sagell qui era necessari a mon offici.
de largent e treballs
E cobren apocha closa per en Johan de Fontcuberta notari a .xx. dies del mes de janer de lany .mccccxiiii ..
lxxxviii. solidos barchinonenses.

Arx. del R. Patrimoni, Compte tercer de Ramn Fiveller, tresorer de lInfant, f. 30 i 30 v. (n.
prov. 627).
4 tem pague an Antoni Baster argenter de Perpenya per .ii. sagels de la to que li fiu fer ops del
vectigual quis leva en Cerdanya per la veda del blat viii. sous -i.
Arx. del R. Patrimoni, Compte de Berenguer de Maguerola procurador reyal e feudal en los Comtats
de Rossell e de Cerdanya del any .mccclxxvi. qui comena lo primer dia de juliol del dit any e feni per
tot juny del any .mccclxxvii. f. 121.

INTRODUCCI 83
dor, de flor d Arag, per fer un segell secret amb cadena, per a la reina Dona
1
Sibilia de Forti .
Miquel Bleda, argenter de Barcelona (1383-1399). Era argenter i molt

destre en fer bolles dor, segons indica el privilegi de domstic de la casa reial, que
li fou atorgat per Pere III, des de Mont, el 22 de juny de 1383 2 ,
i confirmat
3
per son primognit i successor en Jon I, el 6 dagost de 1390 .
Beferent a aquest argenter, hem trobat una nova curiosa que demostra que
encara vivia en 1399, i punt de la ciutat, on tenia
fins assenyala, aproximadament, el
son alberc. Diu el Quadern del Quarter de la mar, de dit any 1399: Illa qui hix
al carrer de la mar e a la plaa del blat e al carrer de mix en la qual esta en Miquel
Bleda argenter. Al costat i amb lletra diferent o sigui afegit amb posterioritat,
shi llegeix mort es 4 .
Consoli, Cossolito i tamb Conquili Blanch, argenter (1373-1400).

Apar que era procedent dAlemanya. En 1373 se li entregaren setze marcs dargent
per a renovellar els segells de Pere III 5 .
1 tem per vigor de .i. manament del senyor rey cobrat atras en .Ixvii. cartes, ab lo qual lo
dit senyor mana al maestre racional de la sua cort que totes quantitats que jo haja pagades o pagar an
Gispert de Camplonch tresorer o an Francesch dez Blada, scriva de racio de casa de la senyora reyna dona
Sibilia axi per ralio de la messio de la casa e quitacio de les companyes com en aparellaments e arneses de
la dita senyora me reebe en compte.
Done al dit Francesch dez Blada les quantitats davall especificades les quals li eren degudes ab los
albarans de scriva de racio dejus contenguts per raho de diverses arneses que de manament del senyor rey
havia fets fer a ops de la dita senyora reyna. Es assaber tem los quals li eren deguts ab altra albara de
scriva de racio scrit en Barchelona lo dit dia (15 de mar de 1378) per raho de i. march dor de flori dArago
del segon punt lo qual era de ley de .xix. quirats e mig, lo qual compra den Guillem Colom cambiador
de Barchelona e aquell liura an Guillem dez Feu argenter de la dita ciutat qui daquells feu i. segell secret
ab cadena a ops de la dita senyora .dcccvi. solidos barchelonesos. tem los quals li eren deguts ab altre
albara de scriva de racio scrit en Barchelona a .x. dies del dessus dit mes de mar per raho de .i. segell
dargent, cofres, draps de senyals e altres coses que ha fetes fer necessries a son ofici de scriva de racio
cccxlv. solidos Barchinone...
Arx. del R. Patrimoni, Compte XI de Pere dez Vall Tresorer general, f. 77 v.
2 Apndix n. LXXI.
3 Arx. Cor. Arag, reg. 1.898, f. 57.
4 Arx. municipal de Barcelona, Quadern del Quarter de la mar 1399, f. 37 v.
5Jacme Conesa prothonotari del senyor rey.

Appar per lo compte quel dit en Jacme Conesa ha dat dels drets dels segells del senyor rey de .iiii.
meses que comenaren primer dia de janer de lany .mccclxxiii. e finiren per tot abril apres siguent que
de les rebudes per lo dit prothonotari fetes dins lo dit temps pertanyien an Ffrancesch Roma doctor en
leys conseller e vice canceller del senyor rey pertanyien al dit vice canceller per son dret de la meytat
de miya dcima .dccci. solidos .vii. denarios barchinonenses et ii. solidos. .ix. denarios jaccenses e com
on lespegament del dit compte lo dit prothonotari
tem Jacme Conesa prothonotari, Conquili Blanch maestre de fer segells.
tem appar per lo dit compte que per lo dit en Jacme Conesa foren comprats den Galceran Heros
cambiador de Barohinona .xvi. marchs dargent a rao de .lxxxvi. solidos barchinonenses per march a obs de
fer los segells de les taules o de la magestat del senyor rey, los quals segells novellament lo dit senyor
fa fer per lo dit Conquili Blanch que per lo dit prothonotari foren dats de manament del dit senyor al dit
Conquili Blanch per la dita rao los dits .xvi. marchs dargent e havem apocha cobrada, en lo dit compte
En lany 1378, el rei escriu a Bernat de Bonastre, des de Barcelona, el 5 de
juliol, manant-li que li trameti les taules de la magestat i el segell com que
lany anterior havia comenat a obrar, en Cossolito, al qual ell fa venir cuita-
dament de Saragoa, per acabar els dits segells 1 .
En el compte del tresorer reial, en Pere des Vall, consta que Pere III amb
data de 8 de maig de 1380, man donar cinquanta florins dor an en Concili
Blanch argenter dAlamanya, pels treballs de fer-li un segell secret 2 .
Als 2 dabril de 1382, en una lletra del rei se fa esment del feel argenter de
casa nostra Consoli Blanch de Alamanya, manifestant, aquell, sa voluntat de que
sigui ell qui executi lobra del tabernacle o custodia dargent que shavia dobrar
3
en Su de Tortosa
la .
El 14 doctubre de 1399, la reina (Dona Maria de Luna?) man pagar a Abraam

Maior, jueu de la ciutat de Saragoa, el preu convingut, de 32 unces, 1 quart i
1 argens de plata, que li havia comprat, per fer els seus segells, i s de creure quels
obraria en Conquili o Consoli Blanch, per o com amb altra lletra seva, de 5 de
novembre de 1400, mana ques donguin a aquest, tres florins dor, que havia com-
prats, per daurar els dits segells 4 .
Jucef Avinardut, jueu de Barcelona (1376). Encara que no shi parla

de segells, amb tot, per la relaci que amb aquests pogus tenir com anell sig-
natori, itamb per tractar-se dun obgecte de orfebreria, s curiosa i mereix
esser transcrita una carta dirigida per Pere III en 6 de mar de 1376, a dit jueu,
ordenant-li que li porti, lanell que li feia si s acabat i sin que lacabi de present
i vingui amb ell5 .
Jon Diona, argenter de Valncia (1371). Amb data de 11 de desembre

de 1371, se mana pagar a aquest argenter, cent sixanta sis sous i un diner, que li
e axi a memria es fefc ai lo present notament al dit protlionotari que procur e haja del dit maestre los dits
segells e al dit maestre quels do e liure al dit prothonotari.
Arx. del R. Patrimoni, Libre XVII de Notaments Comuns, f. 113 v. (n. prov. 228).
1 Apndix n. LXVII.
2 tem done an Concili Blanch argenter dAlamanya ab albara de scriva de racio scrit en Barche-
lona a .viii. dies del mes de maig de lany .mccclxxx. los quals lo senyor rey li mana donar graciosament
per raho dels treballs que ha sostenguts en .i. segell secret que ha fet al dit senyor segons quen lo dit
albara se conte que cobre... .1. florins dor.
Arx. del R. Patrimoni, Compte XVI de Pere dez Vall tresorer general, f. 145.
3 Apndix n. LXX.
4 tem done an Abraam Maior juheu corredor de la ciutat de Ceragoa los quals la senyora reyna
ab letra sua dada en la dita ciutat a .xiiii. dies doctobre de lany .mcccxcix. li mana donar per o com
aquells li eren deguts per .xxxii. unzes .i. quart .i. argen de argent que la dita senyora dell compra per
fer los seus segells segons quen la dita letra se conte que cobre ensemps ab apoca... .vii. solidos jaccenses...
.xxxv. florins dor. tem pos en data los quals meren deguts ab letra de la senyora reyna
dada en Barclielona a .v. dies de noembre de lany .mcccc. per preu de iii. florins de Florena que compri .
e aquells de manament de la dita senyora doni an Consoli Blanch argenter per daurar los segells de la dita
senyora, segons quen la dita letra se conte, la qual enfile, e ab la dita letra la dita senyora mana al maestre
racional de la cort reyal que la present quantitat me reebe en compte .1. solidos Barchinone. ..
Arx. del R. Patrimoni, Compte V de Jaume Pastor tresorer general, f. 44 v. i 71.

5 Apndix n. LXV.
INTRODUCCI 86
eren deguts axi per argent e or com per mans e faedures de un segell gran dargent,
el qual per ordenaci del concell de la dita ciutat de Valncia, havia obrat el susdit
Diona, a obs de loffici o cort de lhonrat Justicia civil 1 .
Bartomeu Coscolla, argenter de Valncia (1376-1417). Hem dit que als
10 de novembre de 1376, lInfant en Joan, havia ordenat que fos pagat a aquest
argenter, lo que li era degut, anomenant-lo Berthomeu Coscolla, argenter e de
casa nostra, o sigui de la casa del dit Infant, mentres que al parlar den Pere Berns,
lanomena argenter e de casa del senyor rey. Es probable, doncs, encar que nons
consta, que en Coscolla obrs els segells del dit Infant, al coronar-se rei amb el
ttol de Jon I.
Sabem que el 14 de maig de 1377, el Concell municipal de Valncia, man

que li fossin pagades cinc lliures i mitja, per aquells deu florins, els quals havia
acordat donar-li per senyal e paga a obs de comprar argent per fer los segells de
les corts e del consell de la dita ciutat
2
. No foren acabats aquests segells fins al
gener de 1379, perqu en 20 dels dits mes i any, se disposa que li siguin pagades,
a Bartomeu Coscolla, vint i dues lliures, tretze sous i tres diners, que li restaven a
pagar daquelles 32 lliures 19 sous i 3 diners, a les quals fet compte munten entre
argent e mans e faedures cinch sagells nous, dargent daurat, los quals nostres pre-
cessors per ordenacio del concell de la dita ciutat feren comenar per lo dit argenter
e ara son acabats, o es, .i. per a la cort criminal altre per a la cort civil, e altre
per a la cort de .ccc. sous, de la dita ciutat, e dos per a nostre offici es a saber
3
.i. gran e altre poch .
El mateix Concell municipal de Valncia, el 6 dabril de 1381, mana que siguin

pagades an en Coscolla, 89 lliures, romanents de aquelles 110 lliures i 5 sous, que
costava entre argent e faedures o mans un reliquiari dargent daurat, per guar-
dar un s del benaventurat St. Vicen martre 4 .
En
1387, cobr den Ramn de Soler, de la Claveria de la moneda de la Quema
ques cull en regne de Valncia, cent trenta una lliures, dotze sous i sis diners, per
haver obrat un segell secret ab anell e cadena daur per a la reina Dona Sibila
de Forti 5 .
1 Encara que aqu nos tracta dun segell catal, propriament dit, amb tot, liem fet esment daquest
argenter, perqu ve a aumentar la llista dels seus confrares valencians, ques dedicaren a construir segells.
Devem aquesta nova a lillustrat Arxiver municipal de Valncia, nostre bon amic, D. Vicens Vives i Liern,
qui ens la comunic amb el document que publiquem en lApndix n. LXIII.
2 Apndix n. LXVI.
3 Apndilx n. LXVIII.
4Apndix n. LXIX.
5Notaments trets del compte den Ramon de Soler, de la Claveria de la moneda de la quema ques
cull en regne de Valncia, lo qual compte es de .iiii. anys qui comenaren lo segon dia del mes de juny
de lany de la nativitat de Nostre Senyor .mccclxxxvii. que empera lo dit offici e finiren per tot lo primer
dia de juny de lany de la dita nativitat .mccclxxxxi. lo qual dit compte ha retut lo dit clavari en .ii. libres
de paper
Jacme Cartella cavaller e camarlench de la senyora reyna.
Appar per lo primer libre del dit compte en .iiii. cartes, que per lo dit en Ramon de Soler, clavari,
son posats en data an Berthomeu Coscolla, argenter de Valncia .cxxxi. lliures .xii. solidos .vi. diners per
preu de .i. segell secret ab anell e cadena daur de la senyora reyna quel dit argenter li feu. E donals-li lo
Volm I 15
El 9 de setembre de 1391, el comte-rei Jon I se dirigeix al Mestre Racio-
nal, referint-se a una divisa que shavia de gravar en les tases obrades i que en
avant se obrassin segons quel feel argenter de casa nostra en Berthomeu Coscolla
vos recomptara de part nostra largament 1 .
En 17 de juny de 1393, el mateix rei, concedeix a dit Coscolla, perpetualment,

a ell i als seus successors, el dret de construir un forn de coure pa, en el lloc de
2
Valncia que millor els hi aparegui ; i en 21 dels susdits mes i any, li concedeix, a
vitalici, la mateixa facultat en la vila de Murvedre, facultat que fa extensiva als
seus successors, amb carcter de perptua, amb data de 20 de mar de 1394 3

.
Consta, tamb, que Pere III, en 12 de juliol de 1379, conced a lesmentat

Coscolla, durant sa vida, offcia talliatoris sive sculptoris omniorum cuneorum secce
seu monetarie nostre, auri, civitatis et aliorum locorum regni Valencie, ac magistri
balancie, et sculptoris seu talliatoris cuneorum omnium secce seu monete argenti, quem
cuditur seu cudetur in dictis civitatis et aliis locis regni eiusdem, cuiscumque sit vel
4
fuerit tallie atque legis . Aquesta concessi fou confirmada, en 13 de mar de 1387,
pel rei Jon, el qual el 20 de desembre de 1393, a ms daquest crrec li conced
el de fusoris et dealbatoris sive fonedor et blanqueiador de dita moneda dargent, seu
5
cuiusvis billonis, que cudetur en la ciutat de Valncia i altres llocs del regne .
En atenci als mrits den Coscolla, el rei li concedeix el dret de construir

dues taules de carnicera, en les quals se pugui tallar i vendre carn, en data de
er
5 de mar de 1394 6 . Finalment, el l. de maig de 1395, el rei en Jon, li con-
cedeix, a ell i als seus, perpetualment, offcium mensuratoris sive de mesurador,
carbonis sive del carbo quo uenit, seu quem emunt aut emi faciunt intus dictam civi-
tatem (Valncia) seu eius rauallia aut in Gradum Valencie seu litore maris, termini
dicte ciuitatis, argenterii fabri sive ferrers, caldereris, et fornerii ciuitatis pr edicte1 .
Aquest privilegi li fou confirmat en 20 dabril de 1404 8

per Don Mart, el qual ja
a 20 de juliol de 1397, havia ordenat als mestres i alcadins de les seques dor i
plata de la ciutat i regne de Valncia que mantinguessin an Bartomeu Coscolla,

en la possessi dels crrecs de tallador i gravador dels cunys de les monedes,
crrecs que li havien concedit Pere III i Jon I 9 , aix com a 28 dels mateixos
dit clavari de manament de la dita senyora daquells .ii. mille .dclxvi. solidos .viii. denarios a ella per-
tanyents per la tera del mes doctubre de lany .mccclxxxvii. daquells .viii. mille solidos de violari que
la dita lo dret de la dita quema. E a memria
senyora per concessio del senyor rey reb cascun any sobre
es fet lo present notament al dit camerlench que deu tenir e conservar per la dita senyora reyna lo dit
i. segell ab anell e cadena daur.
Arx. del R. Patrimoni, Libre XXIII de notaments comuns (n. prov. 639).
2 Arx. Cor. Arag, reg. 1.909, f. 63.
3 Arx. Cor. Arag, reg. 1.906, f. 220.

4 Arx. Cor. Arag, reg. 1.921, f. 50.
5 Arx. Cor. Arag, reg. 1.921, f. 40.
6 Arx. Cor. Arag, reg. 2.009, f. 47.
7 Arx. Cor. Arag, reg. 2.009, f. 61.
8 Arx. Cor. Arag, reg. 2.316, f. 80.
9 Apndix n. LXXVIII.
INTRODUCCI 87
3
mes i any, el propri JDon Mart anomenant-lo feel argenter de casa nostra li
encarrega que faci cunys nous de i mig flor a lensems que a 25 dagost
flor
1
;
segent, li que vagus en dita seca de Valncia, podent

conced qualsevol ofici
2
exercir -lo per ell mateix o per mediaci del substitut que designs .
No sols feu els cunys de les monedes de Mart lHum, sin que aquest,
el dia 16 doctubre de 1398, li ordena que entregui a ell o a son Protonotari. les
matrius dels seus segells, que li havia encarregat obrs, i de les quals tenia noticia
que ja havia termenat, impressiones arcjentee sigillorum regie majestatis ac cunni
bullarum regalium qurum nostro mandato expresso vos fabricator fuistis .
Amb data de 11 de maig de 1399, regoneix el rei, esser deutor an en Coscolla,

de 1,505 sous i 6 diners barcelonesos, i daltres 546 sous i 4 diners que se li devien
per la cria del rei Jon; les quals quantitats li assigna in et super universis et
singulis pecunie quantitatibus que jam provenerunt aut provenient, ex demandis que
in regno Valencie ratione nostre felicis coronacionis jam facte sunt seu flend.
Trobant-se a Valncia el rei Mart, al mes dagost de 1405, se va perdre el
seu segell secret, i aleshores va ordenar que nhi fessin un altre, que fos de la forma
del dit segell perdut, sols que en lloc dels ngels, que tenien lescut de cascuna part,
hi posessin lleoparts. Lencarregat de fer-lo fou largenter Coscolla, perque si la
lletra, datada al monestir de Valldaura el 22 digual mes i any, i amb la qual el
rei fa lencrrec, no expressa a qui va endreada amb tot, una segona 5

,
lletra
dirigida an en Coscolla, 24 de setembre, segent, ho posa ben de manifest 6 .
El 28 de juliol de 1402, trobant-se el rei, en la demunt dita ciutat, certifica a

son conceller i Mestre Racional, Pere d Arts, haver rebut tres reliquiaris, dos
poms dor e dos ceptres, que havia obrats, per preu de cinccents florins, dor
d Arag, un altre argenter, mestre Jon de Palomar, probablement tamb va-
lenci 7 ; i en el susdit any 1405, se fa esment de largenter, Francisco de Vilar-

dell, encara que aquest era de Barcelona; al qual el rei disposa li siguin pagats
cinccents quinze sous barcelonesos, per preu duna copa dargent daurada 8 .
En Bartomeu Coscolla, constru tamb, els segells del rei en Ferrn d Ante-
quera, a qui escriu des de Valncia a 11 de juliol de 1412 (?) referint-se als segells
lobratge dels quals li havia encomanat. Aquesta lletra per considerar-la un curis
autgraf daquest argenter la reproduim en el lloc corresponent de lapndix de do-
cuments 9
. Tamb feu els d Alfons IV, puix aquest des de Barcelona, el 16 de juliol
de 1416, o s tres mesos desprs de la mort den Ferrn, escriu a largenter Cos-
1 Apndix n. LXXX.
2 Apndix n. LXXIX.
3 Apndix n. LXXXI.
5 Apndix n. LXXXVI.
6 Apndix n. LXXXVII.
7 Apndix n. LXXXIII.
8 Apndix n. LXXXV.
9 Apndix n. LXXXIX.
colla manant-li que prestament li adobs els segells que havia construit per a son
pare, en lo nom on diu Ferdinandus que diga Alfonsus 1
propri, o es alia .
Aquests segells adobats no deurien servir ms que interinament, perqu, amb

data de 6 de juny de lany segent 1417, Don Alfons se dirigeix a son feel en
Barthomeu Coscolla argenter vehi de la ciutat de Valncia, al qui eren degudes
337 lliures 11 sous i 11 diners, per haver fets e obrats, los nostres segells de
magestat e empremptes de ferre de nostres bolles daur e de plom; i es curiosa la
relaci ques fa en la lletra del rei, del cost detallat dels esmentats segells, resul-
tant: per les fayons e obradures 288 lliures, 15 sous; per 8 marcs i 4 unces
i un quart i mig dargent, que pesaven les dites majestats, a ra de 5 lliures 4 sous
el marc 44 liures 8 sous 11 diners; per lor esmerat per daurar les majestats,
3 lliures 17 sous, i finalment per el ferre per a fer les empremptes de les bolles
11 sous. Don Alfons regoneix an en Coscolla deure-li les dites 337 lliures 11 sous
i 11 diners, imana a son protonotari quels hi pagui de les pecunies e emoluments
provinents dels dits segells de maiestat e empremtes de nostres bolles daur e de
plom 2 .
Se veu que era costum daurar les matrius o taules del gran segell, o mages-
ttic, i fins daltres segells, com hem vist en notes precedents.
En 2 dagost del mateix any 1417, Alfons IV man a Ramn Cescomes,
protonotari de la reina Dona Maria, i abans del rei en Ferrn, que pagus an en
Coscolla, 121 lliures, 4 sous i 5 diners, que encara se li devien de les fayons e
3
obradures dels segells de dit rei en Ferrn .
Bertus Agustini, argenter de Perpiny (1384). En aquest any a 4 doc-

tubre, li foren entregats sis florins dor d Arag, per preu dun segell dargent amb
una cadena, que feu per an Ramn de Boxols, despenser de la duquesa Dona Vio-
4
lant, muller de lInfant en Jon, duc de Girona .
Francesc Roger, argenter de Mallorques (1385-1388). Per adobar el
segell de la Procuraci reial de aquell regne i per quatre unces i deu millareses
dargent, per fer la cadena de dit segell, li foren pagades sis lliures i deu sous 5 .
]Apndix n. XCI.
2Apndix n. XCIII.
3 Apndix n. XCIV.
4 tem done an Bertus Agustini argenter de Perpenya, los quals li eren daguts per preu de un sagell
dargent quem feu ab mon senyal ab una cadena a ops de mon offici segons ques conte per apocha quen
feu en poder den Andreu Granell notari a Perpenya a .iiii. doctubre de lany prop passat .mccclxxx.
quatre, la qual cobre .vi. florins dor dArago.
Arx. del R. Patrimoni, Compte de Ramon de Boxols, despenser de la duquesa dona Yolant muller
del senyor duch. Octubre de 1384-Abril 1385, f. 89 v.
5 Notaments que son procehits e trets dels comptes primer, segon e ter quen Berenguer Lobet
procurador reyal de Mallorques ha retuts de la segona administraci del dit offici. Es assaber lo .xiie . dia
del mes dabril de lany de la nativitat de Nostre Senyor .mccclxxxv. que empara lo dit offici... tro per tot
lo darrer dia del mes dabril de lany de la nativitat de Nostre Senyor .mccclxxxviii.
dem Berenguer Lobet.

tem appar per lo dit compte en .lxxx. cartes que per lo dit procurador reyal foren donades e paga-
des -vi. lliures .x. solidos an Francesch Roger argenter de Mallorques per iiii. onces .x. millereses dargent .
INTRODUCCI 89
Francesc Pon, argenter de Valncia (1404-1406). En el compte donat

per en Ramn escomes, protonotari del rei, de la recepci i administraci del
dret dels segells reials, corresponent de 1404 a 1406, consta que li foren pagats
an aquest argenter, cent disset sous i set diners barcelonesos, per un segell dargent
que feu per al lloc-tinent del regne de Valncia 1 .
Berenguer Bosch, argenter (1416-1417). Consta que se li pagaren 26 sous

i 6 diners per ra dun segell dargent que feu per an P. Becet, Batlle general de
Catalunya 2 .
Rigau Samer, argenter (1417). En 30 de setembre daquest any, Alfons IV,

escriu al seu conceller i Mestre Racional, Gilabert de Malla, i regoneix diverses
quantitats que aquest havia pagat per son compte, i, entre altres, la de 33 florins
an en Rigau Samer, argenter, per fahedures de hun segell e per largent quey ha
mes 3 .
Arman des Stapsnard, argenter (1416-1417). En els comptes de lad-
que mes en fer la cadena ab .i. tornet al segell de loffici de la procuracio reyal e adobar aquell. E havi
apocha cobrada el dit compte etc. E assi a memria, etc.
Arx. del R. Patrimoni, XXII notamentorum communium, f. 200 v.
1 Ramon es Comes prothonotari del senyor rey.

tem appar per lo dit compte en .xxx. cartes, que per lo dit prothonotari foren donats e pagats an
Francesch Pon, argenter de Valncia, .cxvii. solidos .vii. denarios barchinonenses per rao de i. segell dar-
gent que feu a ops del lochtinent de rey en Valncia, e havi apocha cobrada el dit compte &c. e axi a me-
mria &c.
Notaments trets del compte .iv. quen Ramon es Comes prothonotari del senyor rey e tinent los seus
segellsha retut de la recepci e administraci del dret dels dits segells de iii. anys qui comenaren lo pri- .
mer dia del mes de janer de lany de la nativitat de Nostre Senyor .mcccciiii. e finiren per tot lo derrer
dia del mes de deembre de lany .mccccvi. romanent lo dit offici en son poder.
Arx. del R. Patrimoni.
2 Notaments trets del compte primer e segon quen P. Basset liceniat en leys, conseller del senyor
rey e batle general de Cathalunya ha donat de la administraci dels officis de la dita batlia general e de
la procuracio dels feus que ha regida.
Es assaber del primer dia del mes de setembre de lany de la nativitat de Nostre Senyor .mccccxvi.
tro per tot lo derrer dia del mes de deembre de lany .mccccxvii
tem appar per lo propdit compte segon en .lxxxii. cartes &c. Que per lo dit batle general son posats
en data an Berenguer Bosch argenter .xxvi. solidos. .vi. per raho de .i. segell dargent que li feu fer per ops
de son offici. E axi a memria &c...
Apres en lany .mcccclviii. lo dit en Jacme Gener regent la dita batlia. E lo dit Jolian Sellent scriva de
la dita batlia en lo arxiu del racional han dit e confessat de paraula tenir lo dit segell dargent e que lo
dit Johan lo te en poder seu. E axi es estat mudat lo dit notament a ells.
Arx. del R. Patrimoni, Llibre XXIX de Notaments comuns (n. prov. 516).
En el Manuale Johannis Texera, clase 6, A, 48, f. 7 v. del mateix Arxiu, consta la poca atorgada a
31 de juliol de 1417, per dit argenter, Berenguer Bosch, a favor den Pere Becet. Diu aix: Die sabbati
tricesima prima juli anno predicto in civitate Barchinone.
Berengarius Bosch argentarius civis Barchinone ex certa sciencia confiteor et recognosco vobis hono-
rabili Petro Beet baiulo Cathalonie generali licet absentem in posse notarii etc. quod vos dedistis et sol-
vistis mihi illos viginti sex solidos et sex denarios Barchinone de terno, pro quibus seu qurum precio ego
de mandato et ordinacione vestris feci et vobis vendidi quoddam parvum regale sigillum argenteum quod
pro sigdlandis albaranis qui sunt de rebus prohibitis que a civitate predicta per mare et per
fieri fecistis
terram extrahuntur, unde renunciando etc. facio vobis apocam de soluto etc.
Testes Petrus Martini argentarius et Berengarius Codina mercator cives Barchinone.
3 Arx. Cor. Arag, reg. 2.702, f. 112.
ministraci i recepci del clret dels segells reials, corresponents de 2 dabril de 1416
a darrer de maig de 1417, consta haver-se pagat an Arman des Stapsnard, argenter
del senyor rey, tres mil trescents onze sous i sis diners barcelonesos, per preu de
1
tres segells dargent daurats, que feu per a lescrivania reial .
Mestre Hans Tramer, argenter (1417). Se sab que era nadiu de Cons-
tana, de limperi dAlemanya. En 2 dabril de 1417, els diputats de la Generalitat
de Catalunya, residents a Barcelona, li encarreguen la confecci de tres segells
(major, mitj i menor) per a lescrivania de la Diputaci, i li atorguen 20 florins
dor d Arag, en paga prorata del salari, que li seria tatxat per fer e obrar los
2
dits segells 10 de desembre del mateix any, havent sculptits e entay flats
,
i el
ja, els dits tres segells, li taxen setanta florins, en paga i salari del seu treball,
fent constar en el mateix document que, a ms dels 70 florins del treball den Hans
Tramer, shaven de satisfer an en Francesc Costa, argenter nadiu de Caules,
20 florins; o s, 14, quen pesava largent i cadenes dels tres segells, i els restants
6 florins, pel treball de donar-los-hi forma i fer-los tots plans i fer les cadenes 3 .
Pere Torralba, argenter (1430). Als 4 de mar daquest any, se comunica

als diputats de la Generalitat, residents a Barcelona, lacord de les Corts generals
del principat de Catalunya, reunides en la ciutat de Tortosa, de que siguin entre-
gats an en Pere Torralba, argenter, 65 florins dor d Arag, per largent necessari,
cadenes i treball de fer dos segells, lun mitj i laltre menor, per a segellar en
Corts iParlaments de Catalunya, cauteles i lletres, aix closes com patents 4 .
Bartomeu Faner, argenter de Barcelona (1424). En aquest any se li
pagaren vint i dos sous, per un segell que feu per al despaig dels negocis de lar-
mada quel rei man formar a Barcelona 5 .
1 Notaments trets del compte quels hereus de Jacme Tavescha olim secretari del senyor rey
han retut de la administraci e recepci que feu del dret dels segells del dit senyor axi com a regent Foffci
de prothonotari dins .i. any, .i. mes, .xxviii. dies de que es lo dit compte qui comenaren lo segon dia
del mes dabril de lany .mccccxvi. e finiren per tot lo derrer dia del mes de maig de lany apres siguent
mccccxvii. quen P. Ram, doctor en leys, comena a usar del dit offici axi com a prothonotari del senyor
rey. tem P. Ram doctor en leys e prothonotari del senyor rey. tem appar per lo dit
compte en .xv. cartes, del dit quern. E per lo dit en Jacme Tavescha son posats en data an Arman des
Stapsnard, argenter del senyor rey, . iii. mille .cccxi. solidos .vi. denarios barchinonenses per preu de
. ii. segells dargent daurats que feu a ops de la scrivania del dit senyor, o es .i. comu, altre menor e altre
contra-segell appellats. E havi apoques .vii- muntants a la dita quantitat cobrades el dit compte etc.
E com sia cert que los dits segells reyals e altres sien estats acomanats al dit prothonotari apres que fou
provehit del dit offici, per o li es fet ai lo present notament. E axi a memria etc...
Arx. del R. Patrimoni, Llibre XXIX de Notaments comuns, f. 139 i 142 (n. prov. 516).
2 Apndix n. XCII.
3 Apndix n. XCV-
4 Apndix n. XCVII.
5 Compte de despeses fetes specialment en correus per los fets de larmada quel senyor Rey feu en
Barchinona lany .mccccxxiiii. lo qual compte es stat format per en Pere Suau scriva de la dita armada
lo qual ministra les dites despeses, fol. 1.
Primo doni o pagui an Barthomeu Faner argenter de Barchinona per un segell que feu ab lo qual se
spatxaven los negocis de la dita armada, havi albara, .xxii. solidos.
Arx. del R. Patrimoni (n. prov. 486).

INTRODUCCI 91
Marc Dover, argenter de Perpiny (1457). Consta que feu un segell de

1
coure per a la Procuraci reial dels comtats de Rossell Cerdanya
i .
Pere Llor, argenter (1499). El 16 dabril daquest any els Diputats de

la Generalitat de Catalunya, prometen pagar-li 17 lliures, de les quals, 6 lliures
12 sous, eren per tallar lo senyal del general en 27 tanalles de ferro, per a em-
premptar la cera, pel dret de la canamassaria introduit en els comtats de Ros-
2
sell i Cerdanya .
N. Janer, argenter de Sant Celoni (?) (1590). En 10 de maig daquest any,

deliberen els diputats del General de Catalunya que sescrigui an en Maties Janer,
de Sant Celoni, per que retorni els libres originals de patrons de cunys y segells
del General, que lo quondam son paire, qui era argenter del General, tenia aco-
manats pera gravar y traure lo que ere de orde y voluntat de ses senyories y en fer
restituir tambe tot lo que de dits cunys y segells tinga o sie en casa de son pare o
altra part 3 .
Ramn Olivet (1638). Els deputats de la Generalitat, en 26 de juliol

de 1638, disposen que siguin pagades an en Ramn Olivet, gravador y fabri-
cador de segells, 70 lliures barceloneses, pel preu i valor de quatre segells, per al
servei de la Generalitat, juntament ab un segellador ab barre de asser 4 .
Vives i Rossell (1725). Daquest gravador consta que va esculpir una

matriu de segell de la cort reial de la ciutat de Matar en dit any 1725. Aquesta
matriu s de coure i mideix 50 mm. de dimetre. En son revers hi ha la segent
inscripci que ho comproba: Vives. et. Rossell. Scvlpsit. Matarone. 1725.
Francisco Boix, gravador.
Amb data de 21 de desembre de 1798, atorga
rebut de vuit pessetes a favor del canonge Roig, apoderat del Prior de Sta. Anna,
de Barcelona, pel treball dhaver retocat el segell de les armes del demunt dit
Prior 5 .
1 tem mes posa en data lo dit procurador real que per lo dit lochtinent seu foren pagats a .xv. de
octobre any dessus dit (1457) an March Dover argenter de Perpiny per un segell de coure que li feu fer
per segellar les letres de justcia e los albarans dels spatchaments e son dos o es a cascun cap lin e fou
necessari ferlo per tant com un altre que ni havia sera perdut e feta tota diligncia no sera trobat...
lliures .xiii. solidos .vi.
Arx. del R. Patrimoni, Sets compte de Mossn Carles Dolius procurador real e dels feus e amortit-
zador general dels condats de Rossello e de Cerdanya, f. 126.
2 Apndix n. C.
3 Arx. Cor. Arag, Generalitat de Catalunya. Deliberacions del trienni de 15S7 a 90. Part. 3.*,
foli 1.270.
4 Arx. Cor. Arag, Dietaris de la Generalitat, any 1638.

5 Encara que nos refereix a un segell catal, com a curiositat publiquem la segent nova, que
vrem trobar en lArxiu de la Diputaci General de Navarra, referent a un argenter de Tudela, anomenat
Martn Prez, el qual constru el segell de la reina Dona Joana II, mare de la Infanta Dona Maria de Na.
varra, qui cas amb el nostre comte-rei Pere III. El document que cont aquesta nova diu aix: Rolde de
las cuentas tomadas por Juan de Camioto y Roberto la Lore, comisarios diputados para ello en Pamplona, las
que se acabaron lunes 11 de Diciembre del ano 1346 y pueden ser correspondientes a este ano aunque no se puede
saver cierfamente por faltarle el principio
A Martin Perez platero de Tudela, quien hizo el sello y contra-sello de la corte por la Sra. Reyna, a quien se
le dieron con sesenta y quatro sueldos y un dinero de obulos, por seis onzas menos cinco esterlingos de plata,
5 . Els segells, sobre tot en ledat mitja, tenien un carcter enterament personal,
venint a esser la representaci del personatge o corporaci a qui pertanyien, i era
tanta la consideraci que sels hi atribua, que en Salazar de Mendoza reconta que
don Jon Tello de Sandobal, president de Valladolid i desprs del Concell dndies
i bisbe dOsma, havent observat que desprenent-se un segell reial del document al
qual anava adherit va caure a terra, lal amb molta reverencia, el bes i pos
damunt son cap dient: Es el cuerpo mstico y fgurativo del rey nuestro senyor 1 .
En prova daquest carcter importantssim, que com a signe dautoritat, satri-

bua als segells, recordarem tamb el segent passatge del Blanquerna: com
Evast e Aloma volgueren lexar lo crrec de lalberc a lur fill Blanquerna....
Evast prs lo segell e Aloma prs les claus de lalberc e volgren que Blan-
querna press lo segell e les claus 2 .
Aquesta condici tan personal i fins ntima que tenien els segells, feia que
sels rodejs de tota mena de garanties en vida del personatge al qual represen-
taven, i explica llur destrucci a lesdevenir sa mort. Hem dit, al tractar dels gra-
vadors de matrius, que aquests construen tamb les cadenes que les mantenien
unides, quan aquelles constaven de dues plaques, anvers i revers, o b amb contra-
segell. En Lecoy de la Marche reprodueix en aquesta forma les matrius de lAbadia
de St.-Denis (segle xn )
i dels Estats de Bretanya (segle xvi ) 3 .
Era costum, ensems, per evitar usurpacions, tenir-les ben guardades en cofres
i amb distintes tancadures i claus. Aix, per exemple, consta en el Lber Consiliorum,
de lArxiu municipal de Tarragona, aquest acord: Dijous a 26 del mes dagost 1378.
tem es determenat que los sagells de la ciutat stiguen en la casa del consell, dins
tres tancadures, e que cascun consol ne tinga una clau.

La prctica de trencar les matrius de segells desprs de la mort del personatge
al qual pertanyien, s una prova ms del carcter personalssim que sels hi atri-
bua, considerant-se que havien de desaparixer desprs daquella mort, no sols
per evitar falsificacions ulteriors, sin, tamb, per rendir un tribut de respecte al
mateix personatge al qual representaven.
Dout dArcq afirma que aquesta costum fou general, al menys en els monas-
tirs, i cita lexemple del de Sant-Alban, en el comtat dHerford, d Anglaterra. A
la mort de labat, la matriu de son gran segell va estar guardada i segellada, fins al
dia dels funerals. En aital dia, desprs de lofici, la varen portar davant de laltar
major, on la trencaren: Dejuncto abbate, prout mos exigit nostri monasterii, sigillum
ejus magnum in quodam loculo reponendum est cum sigillis suis minoribus; cum
compradas, y por las mermas una onza, y con seis sueldos quatro dineros pagados por medio florin, comprada
para dorar dichos sellos, y con sesenta sueldos que le dieron por su travajo de hacerlos, importa seis libras diez
sueldos cinco dineros de obulos.
Arx. de la Diputaci General de Navarra, calaix 10, n. 7.
1 Salazar de Mendoza, Origen de las dignidades seglares de Castilla y Len. Madrid, 1794, llib. II,
cap. VIII.
2 Blanquerna de R. Lull (1284), ed. 1914, p. 28.
3 Lecoy de la Marche, op. cit., p. 65 i 72.

INTRODUCCI 93
sigillo communi signabilur custodiendum usque ad diem sepulturce -suce. Quo quidem
die, coram omni populo, post missam majorem ante aliar projerendum est, cum
martello confringendum. In Prioris vero magni dispositione constat quod de aliis si-
gillis suis sit agendum 1 .
En ,1255, havent mort Margarida de Sargines, abadessa de Montivilliers, la
priora escriu al rei, demanant-li llicencia per elegir nova abadessa, i segella la lletra
amb el segell de la difunta, abans que fos trencat; Quia vero non consuevimus habere
sigillum, imo semper sigillo nostre abbatisse utimur; sigillum dicte M. antequam
2
fractum fuisset, una cum sigillo decani nostri preseniibus litteris apponi fecimus .
En un Inventari de Durham (Anglaterra) consta que, havent mort en 1345 el

bisbe Ricard Bury, la matriu del seu segell fou trencada i dels fragments sen feu
un clzer de plata per a laltar de St. Jon Baptista 3 .
Entre nosaltres podem citar, com un dels casos ms antics de fractura de

matriu de segell, de que tenim esment, el del Captol de la Su de Vich. Consta
que a 19 de juny de 1309, congregats a captol els canonges de dita Su i essent-hi
present tamb el senyor bisbe, Berenguer de Guardia, sestatu i orden que les
escriptures ques tinguessin de segellar amb el segell del Captol ho fossin amb el
rod que shava construit de nou, et quod alliud sigillum anticum eiusdem capituli,
quod erat de forma longa et in quo erat sculpta in medio imago beati Petri tenens
clavem in manu, frangatuP. Altre cop fou trencat el segell del Captol de la Su
de Vich, en 1404, amb les mateixes solempnitats i en presencia del bisbe, que era
aleshores Diego de Heredia 5 .
El P. Villanueva, al tractar del bisbe de Mallorca, Antoni de Galiana, diu

que al dia segent de sa mort, ocorreguda el 9 dabril de 1375, son secretari, Jon
Vilanova, present els seus dos segells de plata al Captol i que all mateix foren
trencats 6 .
Els nostres comtes-reis tamb disposaren que fossin fracturats llurs segells a
lesdevenir sa mort. Jaume II, amb data del mateix dia en qu ocorregu la seva,
2 de novembre de 1327, orden a son notari i tinent els segells, en Bernat dAvers,
1 Monasticon Anglicanum. Londres, 1819, in fol., II, 236.
2 Dout dAecq, op. cit., I, xxxiv.

3 Bloom, English Seals. London, 1906, f. 111. Aquest mateix autor diu que abans de comenar a
usar el nou bisbe el seu segell, aquest era objecte duna interessant cerimnia, que consistia en beneir -lo,
amb la segent frmula:
Benedicci Novi Sigilli Episcopalis.
Vers. Adjutorium nostrum in nomine Domini.

Resp. Qui jecit.
Oremus. Benedic Domine Jesu Christe, istud sigillum in tcstimonium veritatis paratum, et concede per
intercessionem beatae Mariae Virginis et matris tuae et sanctorum apostolorum tuorum Petri et Pauli, ut et
ipse in cujus officium et usum exercebitur et qui ejus nomine eodem utentur, sic justiciae et veritatis regulam
teneunt, et turpis mori nemini resperant, ut pro temporati labore perpetuam a te purcedem consegui mereantur.
Qui vivis etc.
4 Arx. Capitular de Vich. Ex libro primo vite, f. 34.
5 Arx. Capitular de Vich. Ex libro Primo Porterii. Capituli Vicensis, f. 84 v.
6 Villanueva, op. cit., XXII, 14.
VOLM I 16
que incontinenti post decessum nostrum vocatis aliquibus notabilibus per sonis, dicta
sigilla nostra, videlicet bulla, tabularum seu majestatis et comune, frangi faciatis per
frustra taliter, ne possit de eis aliquatenus sigillari, et ipsa tria sigilla sic confracta
tradatis personaliter inclito infanti Alfonso, karissimo primogenito et heredi nostro
Que aquest manament i darrera voluntat del rei se compliment, ho
universali 1 .
demostra un altre document datat a Barcelona el 13 dels susdits mes i any, segons
el qual Alfons III ho regoneix an en Bernat dAvers: et tradidistis nobis predicta
tria sigilla confracta, videlicet, comune in quatuor pecias et tabularum in octo pe-
cias et sigillum bulle destructum seu malleatum, sic quod de eis ullo modo poterat
2
sigillari .
Al fer-se la relaci de la sepultura de la senyora reina Dona Violant de Bar,

muller que fou del rei en Jon I, en el mes de juliol de 1431, shi troba, tamb, la
segent curiosa ressenya de lacte de trencament dels seus segells. Diu aix: E com
la ordinacio de totes les dites coses fou feta per los dits honorables consellers, ans
quel dit cors partis de la dita sala lo honorable mossn Galceran de Sentmanat,
cavaller, lo qual ere camarlench de la dita senyora dona Yoland levantse en peus
en presencia del dit senyor rey, e del dit rey de Navarra, arcabisbe, bisbes, pre-
lats, barons, nobles, cavallers, e honorables ciutadans dessus ordonats, e altres aqui
aiustats en multitud copiosa mostra a uyll en publich los segells dargent de la dita
senyora, ab los quals se segellaven les gratias e provisions que la dita senyora feye.
E apres, promeses algunes paraules molt pertinents e provocants a plors, trenca los
dits segells, e aquells sclafa ab multiplicats colps de martell, los quals colps durants
foren aqui, scampats grans crits, plors, lamentacions, e senglots per la nobla dona
Alienor de Cervell, e per los domestichs, e servidors de la dita senyora reyna. 3
Una cerimnia semblant se feu a la mort del mes de gener rei Jon II, en el
de 1479. Veus-aqu la relaci quen fa en Pere Miquel Carbonell en el captol LI de

son tractat De Exequiis, sepultura et infrmitate Regis Joannis secundi4 E axi :
stants totes les dites persones e sobrevengudes en la dita sala real totes les creus
e totes les processons axi de la Seu com de les parrquies e monastirs de homens
de tota la ciutat e acabades les misses qui en dita sala se celebraven e venguda
ja la hora destinada e ordenada per levar del dit real lo cors del dit senyor rey
e mettrel en la processo e portar aquell per la ciutat segons es acostumat en la
dita ciutat portar lo senyor rey a la sepultura, stant tota la multitut de la dita
gent en la dita sala molt attentament e ab gran silenci per veure e oir les seri-
monies e coses segents, llavos lo dit noble mossn Rodrigo de Rebolledo qui era
aqui present e stava de peus en lo gran cadafal en lo qual era la littera sobre la
qual stava lo cors mort de dit senyor rey don Joan, o es als peus de la dita lit-
tera a la part dreta com a carner lench major qui era del dit senyor rey, pres en
la sua ma lo segell secret del senyor rey, e alant lo bra dret devant los peus del
1 Apndix n. XXI.
2 Apndix n. XXII.
3 Arx. Municipal de Barcelona. Ceremonial de coses antigues notables, I, f. 30.
4 Documentos inditos..., XXVII, f. 217.

INTRODUCCI 96
senyor rey e girant la cara devant la gent, dix per tres vegades ab alta veu que
tots los circunstants entenien lo que dehia clarament 0 cavallers e gentils homens
e vosaltres tots qui sou aci presents veus ai lo segell del rey nostre senyor. Aquest
es lo segell secret del senyor rey, veus ai lo segell del senyor rey e comenant
fortment plorar dix ab grans plants e suspirs Lo rey nostre senyor es mort,
mort es lo rey nostre senyor, plorem donchs tots pus es mort lo senyor rey e los
seus segells sien ai romputs pus lo dit senyor rey no sen post servir e prenent
en la ma esquerra lo dit segell e en la ma dreta un gros martell, posa lo dit segell
sobre una enclusa que fou aqui presta e donant grans colps ab dit martell sobre lo
dit segell romp aquell. E apres prenent en la ma esquerra los grans segells comuns
de Arago e lo segell de Sicili e en la ma dreta lo dit martell ab grans colps romp
aquells fahent hi semblant serimonia que fou en rompre lo dit segell secret.
Els reis de Frana tamb feien trencar les matrius de llurs segells, i es curis
el privilegi de que gaudien les relligioses del Priorat de la Saussaie, prop de Ville-
juif, les quals, a la mort del rei, heretaven aquestes matrius trencades. Duchesne,
en sa Histoire des Chanceliers, esmenta un document que, a ms desser una prova
daital privilegi, s notable perqu nomena tots els segells reials que estaven en s
aleshores. Es un albar atorgat per la Priora de la Saussaie a la Cambra de comp-
tes, per les sceaux dor et dargent avec les chaisnes, tous casss, demours du tres-
passement du roy Charles nostre sire, derrenirement trespass. Ce est assavoir: les
deux sceaux du secret, Vun dor et Vautre dargent, avec les chaisnes. tem, le gran
seel de la chancellerie, avecques le contre-seel, les chaisnes et le coffre en quoy on le
mettoit. tem, le seel et contre-seel des Grands jours de Troyes, avecques la chaisne.
tem, le seel, contre-seel, tout la chaisne, de V Ecliiquier de Rouen, tous d argent.
Lesquelles choses nous appartiennent cause des droits que nous avons acoustum de
prendre en la cour du roy nostre sire, cause de nostre fondation royale1 .
De vegades les matrius de segells eren depositades en la tomba del personatge

al qual pertanyien. La violaci de les sepultures reials de St. Denis feu descobrir
en la tomba de Constana de Castella, muller de Llus VII de Frana, la matriu
dargent del segell daquella reina, que per correspondre al segle xn
i per son per-
fecte estat de conservaci constitueix una veritable joia arqueolgica.
Altres matrius de segells de corporacions i particulars, de menys importncia,
si b no eren fracturades, tampoc shan conservat fins a nostres dies, perqu han
sigut foses per a aprofitar els metalls preciosos amb qus construen.
iQun tresor arqueolgic representaria avui la possessi daquestes matrius!
[Qu interessant fra per lartista i arqueleg poder estudiar en sos ms petits
detalls aqueixes obres capdals del gravat en buit, executades en els segles xiv

i xv pels Berns, Bleda i Coscolla i altres artfexs encara desconeguts!
Vegis, doncs, si s convenient la conservaci i estudi de les empremptes c-
rees, niques, frgils i fins molt sovint incorrectes i mutilades copies daquells
interessantssimn motllos de la prdua dels quals ens planyem!
1 Dout dArcq, op. cit., I, XXXV-

*
ESTUDI HISTORICO -ARQUEOLGIC DELS SEGELLS
DE LA CASA COMTAL DE RARCELONA
RAMN BERENGUER IV
Malgrat les minucioses investigacions que hem practicat en diversos arxius,

examinant bon aplec de pergamins, atorgats pels comtes de Barcelona anteriors
a Ramn Berenguer IV, en cap de dits pergamins hem trobat segells, ni encara
rastre o senyal de haver-los contingut. Creiem, per consegent, que non varen
usar, com tampoc nhem trobat dels reis d Arag, anteriors a Alfons II (I com a
comte de Barcelona); i referent a Castella, non coneixem, fins ara, de ms antics
quel d Alfons VII, que correspon, tamb, al xnn segle.
Podem gaireb afirmar, doncs, que Ramn Berenguer IV fou el primer dels
nostres comtes, quels us per roborar ses escriptures, i encara aix rares vegades,
perqu sn molts ms, en nombre, els documents atorgats per ell que non
porten, que no pas els quel contenen. Fins avui sols coneixem els segents
exemplars: tres a lArxiu Histric Nacional, de Madrid; i altres tres als Arxius
departamentals de Marsella.
Entre aquests exemplars hi ha un tipus i una variant. El primer, correspon
als nmeros 1 i la del nostre Inventari. Un dells se troba als Arxius depar-
tamentals de Marsella, penjant dun document de lany 1157; laltre, en lArxiu
Histric Nacional, i penja dun document datat a 6 de maig de 1160. Ambds
sn de cera bruna o natural i van adherits al pergam mitjanant fils de cnem o
corretges de luda.
La representaci de lanvers i revers, com ja consignem al descriurels en
lInventari, s la mateixa. Imatge del comte a cavall corrent cap a la part dreta
del segell. Ve armat de llana amb bandereta collocada cap avall. Lescut amb
qus defena el cavaller, s molt perllongat, arrodonit en sa part superior i
n
punxagut en la conforme venen representats en
inferior, els segells dels xi
i xn n
segles. La part externa de lescut s molt convexa i mostra unes ratlles
verticals o barres molt rudimentries, sobre de les quals porta en el centre, un
punt rod i sortint, ben marcat, o umbo, del qual parteixen sis ratlles o raigs,
formant estela.
Uumbo s caracterstic en els escuts dels segells del segle xn com
, es pot
veure en de Robert de Vitr (1158-1161) i de Jord de Tesson (segle xn ),
els
apareixent, per darrera vegada, en els de Ricard, Cor de Lle, i de Ricard de
Vernon, en 1195, i ja no va acompanyat dels raigs habituals que sn substituits
pel lleopart d Anglaterra i laspa dels Vernon 1 .
Nos pot precisar, per consegent, si aquestes ratlles, constitueixen divisa o

sn tan sols un motiu dornamentaci de lescut; majorment tenint en compte
que aleshores, les divises herldiques, encara no shavien generalitzat. Aix, per
exemple, ens cita Demay, que en els segells dels comtes de Flandes, shi troba
el lle, per primera vegada, en el tipus de Felip dAlsacia, any 1170; en el seu
segell de 1164 encara nos troba, i s intil cercar-lo en els dels antecessors
de Felip. La ms antigua divisa herldica dels Montmorency, la creu cantonada
de quatre falsiots, data de 1177, i es troba en lescut de Mateu II; ensems
Mateu
quel segell de I, anterior a 1160, no porta cap emblema herldic. Lescut
de Conon, comte de Soissons, porta, de 1178 a 1180, el lle passant, i no shi
veuen divises ostensibles en el tipus del segell del susdit Conon, de 1172. Aix
mateix, en Demay cita diversos segells pertanyents als grans feudataris de Frana,
els quals demostren palesament que, fins a les darreries del segle xn no
,
apareixen
2
divises en llurs escuts .
No podem admetre, doncs, la afirmaci concreta i terminant que fa en

Munoz i Romero, que los sellos del conde D. Ramn Berenguer IV son los monu-
mentos mas antiguos que ostentan las barras de Cataluna, ni molt menys la de
Blancard, que diu que en dits segells hi ha un escut, aux armes superposes
d Aragn et de Navarre 3 .
Quant a la llegenda del segell de Ramn Berenguer IV, les lletres sn ro-
1 Demay, Le costume au moyen ge d'aprs les sceaux. Pars, 1880, ps. 140 i 141.
2 Demay, op. cit., p. 189 i segents.
3 D. Toms Munoz i Romero fou el primer que en la revista El Arte en Espana (1866; IV, 169 i ss.),
don a conixer dos dels exemplars del segell de Ramn Berenguer IV, que trob en lArxiu Histric Na-
cional, entre ls documents procedents del Monastir de Santa-Mara de Poblet. Apart daquesta afirmaci
que no considerem prou exacta i dalgn petit error en la interpretaci de la llegenda, del qual ja fem
esment, el treball del Sr. Munoz i Romero s molt digne de consideraci, no sols pels erudits i curiosos
comentaris que acompanyen la descripci dels segells, sin, tamb, per la fidelitat amb quls reprodueix,
mitjanant el gravat.
Mr. Blancard, honorable Arxiver, que fou, dels Arxius departamentals de Marsella, en sa importan-
tssima obra, Iconographie des sceaux et hulles des Archives des Bouches-du-Rhne, publicada en 1860, al
descriure (p. 6) els segells de Ramn Berenguer IV, fa l afirmaci que hem transcrit, referent a la divisa
herldica de lescut, i, equivocadament, els atribueix a un Raymond Brenger, le vieux, marquis de
Provence, i a un Raymond Brenger III, comte de Provence, essent aix que tots pertanyen al mateix comte
Ramn Berenguer IV, de Barcelona. Tampoc s exacte en la transcripci de les llegendes. Lany 1900
vrem tenir ocasi de comp robar-ho a lestudiar dits segells en aquells Arxius, traient-ne empremptes,
i posteriorment hem volgut c nmprobar-ho altra vegada, de nanant les mateixes empremptes al digne Ar-
xiver Mr. Busquet, a qui remerciem coralment per lamabilitat amb que ha correspost a nostre prec.
1
ESTUDI HISTRICO-ARQUEOLGIC 99
manes, vegent-shi barrejats alguns carcters gtics o monacals, com la E i la G.

Diu en lanvers raimvndvs berengarii comes barchinonensis, i al revers, et
:
prnceps regni aragonensis . En la variant diu princebs, en lloc de princeps. A

ms sha de notar que la R, la D i la N solen esser posades a linrevs.
Els PP. Maurins 2 diuen que Berenguer IY, havent vingut a Pro- Ramn
vena, va rebre a Tarasc, en febrer de 1146, a nom de son nebot, el jurament
de fidelitat de sos estats, que li donaren el ttol de marqus de Provena, que
va conservar tota sa vida. Hem examinat la collecci de ms de 300 pergamins
de lpoca daquest comte, que posseeix lArxiu de la Corona d Arag, i sols rares
vegades trobem que sintituls marchio Provincie, o ducis Provincie 3 . Qui lus
constantment, des de 1167, fou son fill i successor Alfons I.
Amb data 1 dabril de 1133, atorg una escriptura, titulant-se Raimundus

berengarii barchinonensium ac bisullunensium comitemA En altra escriptura de 1134,
sanomena: barchinonensium, bisullunensium ac ceritanensium comes et marchio 5 .
En 11 doctubre de 1135 i 28 de desembre de 1136, usa tan sols el ttol de

comitem barchinonensem 6 .
A conseqncia del matrimoni del comte, amb Peronella, filla del rei Ramir II
d Arag, desprs de labdicaci daquest, Ramn Berenguer IV prengu el ttol de
princeps Aragonis, i tamb, princeps regni Aragonensis, que porta en son segell.
Aix, amb
data de 27 doctubre de 1139, se llegeix en una escriptura, Raimundus
berengarii barchinonensis comes et marchio ac princebs aragonensis"1 en altre de ;
8
juliol de 1144, comes barchinonensis et princeps aragonis en altre de juliol de 1145,
;
comes barchinonensis et princeps regni aragonensis 3 . Aquest ttol lusa constantment,

amb les variants de aragonensium princeps 10 , princeps aragonensis 11 i princeps regni
12
aragonensis .
Desprs de la conquesta de Tortosa, va afegir a aquests ttols el de marchio

Tortose, com es pot veure, entre altres, en un document atorgat en el setge de
13
Lleida, al mes de setembre de 1149 i ja presa aquesta ciutat, sintitula, comes
Barchinonensis, princeps Aragonensis, Tortose et Illerde marchio u .
1 Munoz i Romero al donar a conixer aquest segell, en la revista El Arte en Espana, va interpretar
equivocadament la llegenda consignant que deia Raimundus Berengarius en lloc de Raimundus Berengarii.
Amb el mateix error apareix interpretada en la Geografia general de Catalunya. Ciutat de Barcelona, p. 259.
2 L'Art de verifier les dates des faits histriques (Pars, 1818), X, 401.


10 Arx. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer IV, ns. 189, 191, 261 i 304.
11 Arx. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer IV, ns. 220, 241, 245, 249, 253 i 323.
14 Arx. Cor. Arag, pergs. de Ramn Berenguer IV, ns. 241, 261, 323 i 328.
Estudiats els segells de Ramn Berenguer IV, en llur aspecte artstic, ens
revelen, en tota sa plenitut, Fistil romnic que dominava en aquella poca; i a
semblana dels segells daltres prnceps i personatges, coetanis seus, no assenyalen
gran correcci en el dibuix, ni tampoc en les proporcions de les figures, essent
molt llunyans, encara, de laven i el bon gust, que ms endevant, en els segles xiv
i xv ,
ofereix lart del gravat aplicat a les matrius sigillars.
ALFONS I
Els dos exemplars de la variant del segell-tipus, de Ramn Berenguer IV

a b
(ns. 2 i 2 que hem trobat en lArxiu Histric Nacio-
de lInventari), aix el
nal, com els dels Arxius departamentals de Marsella, van adherits a documents
atorgats per son fill i successor Alfons I; i encara que el que pertany a lArxiu
Histric Nacional, per estar cosit al document, apar significar que degu despen-
dres dun altre pergam, i persona poc experta el va cosir al document d Alfons,
amb tot, pel fet daparixer la mateixa variant dels Arxius de Marsella, adherida,
tamb, a un document d Alfons, podria esser que aquest luss al comenament
de son regnat, en defecte de propri.
Ve a corroborar-ho, en certa manera, la clusula esmentada clun document
atorgat en setembre de 1172, o sigui amb data posterior a les de 1166 i 1170,
que corresponen a les escriptures d Alfons, que porten segell de son antecessor; en
Bernat de Caldes, escriv del rei, hi consign lo segent: Ego Bernardus de Calidis
scribaregis hoc translatum feci et hanc cartarn mandato regis sigillo novo sigillari
feci, et hoc signum meum apposui 1 .
Aquestes paraules sigillo novo, se referien
al segell propri del comte-rei Alfons, que potser fins aleshores no va comenar a
usar? Cert s, que tots els segells d Alfons I, que coneixem fins ara, corresponen
a dates posteriors a 1172.
Entre aquests segells hi ha cinc variants, que hem trobat entrels deu
exemplars nics de qu tenim noticia, que existeixen en els arxius segents: i
Municipal de Barcelona, Arxius departamentals de Marsella, Capitular de Girona,

Arxiu del convent de Santa Agns, de Saragoa, i Arxiu del Captol del Pilar, de
la mateixa ciutat.
En lArxiu de la Corona d Arag, no sen conserva cap, per entrels perga-
mins daquest comte-rei, nhi ha alguns que tenen senyals de haver-los contin-
gut. En un tractat de pau i amistat, entrel nostre comte i el rei de Castella,
Alfons VIII, atorgat a Saragoa, el mes de juliol de 1170, es poden veure en
el pergam, els talls per on devien penjar els segells
2
. En lescriptura darres o
1 Arx. d Alcal de Henares, llig. 34-41. J. Delaville le Roulx, Les Archives de V Ordre de l'Hpi-
tal, p. 258, nota.
ESTUDI HISTRICO -ARQUEOLGIC 101
donaci proter nuptias, que feu el susdit rei de Castella, Alfons VIII, a sa esposa
Alienor d Anglaterra, atorgada a Taraona en el mes de setembre de 1170, i en
la qual escriptura, tamb hi intervingu el nostre comte-rei Alfons I, shi llegeix
lo segent, expressat pel de Castella: In super quoque, ad maius munimentum
volui ut tolelanus Archiepiscopus el episcopi qui aderant quando desponsavi uxorem
meam, et predictus Ildefonsus Rex Aragn dilectissimus consanguineus meus, pro-
priis corroborent sigillis presentem cartam
1
. En el pergam hi ha els forats per on
passaven les betes de les quals penjaven els segells.
En altra escriptura atorgada pel mateix comte-rei, setze anys ms endevant, o
sigui el dia 5 doctubre de 1186, en la qual va establir un tractat de pau i damistat,
amb el rei de Castella, se diu: Ego similiter /[ldefonsus] Rex araj Comes bafch et
Marchio pro, Jianc cartam propria manu roboro et confirmo et signo proprio et sigillo
munio, i encara que tampoc shi conserven els segells, que penjaven daquest
document, no podem dubtar de que hi era el d Alfons I, no sols perqu aix es
dedueix de la clusula precisa i terminant que hem transcrit, sin tamb, per
existir en els angles inferiors del pergam, quatre foradets per on passaven, segu-
rament, els lligams del segells dels dos reis 2 . Tenen, tamb, aquesta senyal, una
donaci atorgada per Alfons, a sa muller la reina Dona Sanxa, amb data de 1187;
una promesa dajuda valiment a favor den B. de Bleda en 1190, i una con-
i
cessi de facultat de construir molins, atorgada a Pere de Tamarit i Esteve

Botger, del mateix any 3 .
Estudiats els segells d Alfons I sota llur aspecte artstico-arqueolgic, repre-

senten un aven, comparats amb els del seu antecessor Bamn Berenguer IV. Hi
ha major correcci en el dibuix i ms regularitat de proporcions en les figures.
Listil s encara el romnic. Per primera vegada hi apareix la representaci
magesttica. Se troba aquesta en lanvers, on hi ha la imatge del comte seient
en un banc amb coix. Vesteix una tnica curta, i mantell que per la part de
devant li cau fins a la cintura, i per derrera sextn en forma de dalmtica. Li
cenyeix el cap una corona amb tres florons i porta els cabells llargs. Amb la m
dreta empunya lespasa que mant alada i amb la esquerra sost una flor de
llir. En el revers, hi s representat el comte, a cavall; aquest marxa al pas cap a la
dreta del segell. El comte porta capell o casc cnic en algn exemplar, i en
altres ja ms arrodonit, amb llambrequins molt perllongats. En lescut i pen de
la llana, aix com en la coberta o gualdrapa del cavall, shi veuen, ja ms defi-
nides les barres, encara que sn molt estretes.
La llegenda en tots els exemplars quen coneixem, s la mateixa. En lanvers:
SIGILLVM ILDEFONSI REGS ARAGONENSIS. En el revers: COMITIS B ARCHIN ONENSIS ET
marchionis provincie. Les lletres sn romanes. Com que tots els exemplars
que descrivim en lInventari, sn posteriors a lany 1167, aquesta llegenda est

VOLM I 17
en consonncia amb els ttols que us Alfons I des daquesta data. Als primers
anys de son govern Rex Aragonensis et comes Barchinonensis
sintitula Ildefonsus
novembre 1164, 9 setembre 1165 i 10 febrer 1166) 1 Per en
(20 dabril 1164, 11 .
un document atorgat al mes dabril de 1167, ja sintitula: ducem provincie 2 i en ,
er
altre de l. de juliol de 1168, el substitueix pel de marchio provincie 3 ,
que segueix
usant, constantment, fins a la seva mort.
La cera daquests segells, s la natural, ms o menys bruna pel transcurs
del temps. No sabem si va usar tamb, la bolla de plom, perqu non coneixem
cap exemplar. Les lligadures consistiren en corretges de pell o luda i llenques de
pergam.
Respecte a frmules dindicaci de lexistencia del segell, en el document,
sols hem trobat un cas, del qual ja hem fet esment, i s el tractat de pau i
amistat amb el rei de Castella, de 5 doctubre de 1186, en qul comte-rei,

Alfons I, diu: hanc cartam propria manu roboro et confirmo et signo proprio et
sigillo munio.
Se nota certa analogia entrel segell d Alfons I i el de son coetani Lluis VII,
de Frana (1137-1180). Aquest fou el primer dels monarques de la Galia, que us
el revers amb quan li pervingu el ducat dAquitania,
la representaci eqestre,
per son casament amb Alienor, filla del duc Guillem X. En lanvers apareix amb
tipus de magestat, i aquesta llegenda: lvdovicus dei gratia erancorvm rex,
i en el revers: et dvx aqvitanorvm. El d Alfons I, com acabem de veure, t
tamb en lanvers, la representaci magesttica i el ttol de rei d Arag, i en el
revers, la representaci eqestre amb els ttols de comte de Barcelona i marqus
de Provena.
PERE I
En lInventari, descrivim vuit segells diferents, que corresponen a aquest

comte-rei. Entre aquests vuit exemplars, nhi ha quatre del segell major o mages-
ttic, dos del menor i dues bolles de plom. Els hem trobat en les investigacions
practicades en lArxiu Histric Nacional, Arxius Capitulars de les Sus, de Barce-
lona, Girona, Vich i Urgell; Arxiu de la antigua Collegiata de Santa Anna; Museu
Arqueolgic de Tarragona; Biblioteca provincial daquesta ciutat; Arxiu d Alcal
de Henares i Arxius departamentals de Marsella.
El segell major, t dues empremptes, anvers i revers. En lanvers shi repre-
senta el comte-rei, seient en un banc amb coix i apoiant els peus en un escam-
bell. Amb la ma dreta mant lespasa alada i amb lesquerra sost una flor de
1 ArX. Cor. Arag, pergs. d Alfons I, ns. 13, 20, 25 i 31.

ESTUDI HISTORICO ARQUEOLGIC - 103
llir. El revers representa al prncep a cavall que galopa cap a la dreta. Porta
escut i llana amb pen. En conjunt, aquest segell s molt semblant al del seu
antecessor Alfons I. Al descriurel, amb el n. 8 de lInventari, encar que no
podem fem cons-
precisar la data del ques troba en lArxiu Histric Nacional,
tar, nhem trobat altres dos exemplars, un
per, en la nota corresponent, que
en lArxiu Capitular de Girona, penjant dun document de 1197, i altre en la
Biblioteca provincial de Tarragona, en un pergam de 1203- Tenint en compte
que Pere I comen son regnat en 1196, s de creure que aquest fou el primer
tipus dels seus segells, corroborant-ho la llegenda, en la qual sols hi ha els ttols
de rei d Arag i comte de Barcelona, no consignant-shi el de senyor de Mont-
peller que adopt desprs del seu casament amb Maria de Montpeller, en 1204.
Una altra particularitat, molt interessant, ens revela aquest segell, comparat
amb els seus similars ques descriuen amb els ns. 9, 10 i 11 de lInventari. En
aquest exemplar, com suara hem dit, portal rei en ses mans lespasa i la flor de
llir, igual quel seu pare i antecessor Alfons I. En els altres tres exemplars, tots
de dates posteriors, porta en la ma dreta el ceptre i en lesquerra el pom amb la
creu, insgnies de la reialesa, i t lespasa reposant sobre les seves cuixes. Ara b;
al ms de novembre de 1204, el Sant Pare, Ignocent III, en lesglesia del monestir
de Sant-Pancrs de Roma, ung i coron solemnialment el nostre comte-rei,
donant-li les insgnies reials. Êou a conseqncia daix, que Pere I, adopt
aquesta nova representaci magesttica, en sos segells, ostentant dites insgnies?
De tota manera s cert que, com hem dit, tots els exemplars que la porten,
corresponen a dates posteriors a aquell important succs histric.

Les dues variants del segell menor (ns. 12 i 15 de lInventari) sn molt sem-
blants, no diferenciant-se ms que en petits detalls, que fem notar al descriurels.
Sols tenen anvers, apareixent en el lloc del revers, arrodonits i amb molta
convexitat. Llurs dimensions sn quasi les mateixes; 45 i 50 mm. de dimetre,
respectivament. Encara que ambdues variants pertanyen a documents de dates
posteriors a 1204, s molt possible que aquest segell fs usat per en Pere I des
del comenament de son regnat, puix en la llegenda sols shi consignen els ttols
de rei d Arag i comte de Barcelona, no apareixent-hi el de senyor de Montpeller,
que va adoptar des daquella data.
Les bolles de plom de Pere I, les hem trobades, totes, en documents de 1210
1211, posteriors a la data de sa coronaci a Roma, i la representaci magest-
tica que porten en lanvers, s molt semblant a la que apareix en els segells
majors, tamb posteriors a aquella data, o sigui amb les insgnies reials, el ceptre
i el pom amb la creu. Podria esser que abans daquell acte no lhagus usat
encara, adoptant-la desprs del seu viatge a la ciutat dels Papes i prenent exem-
ple daquests.
De les bolles ne coneixem, fins ara, dues variants, i existeixen als Arxius
Capitulars de Ics Sus de Barcelona i Girona. La diferencia entre una i altra, s
molt petita, notant-se, particularment al revers, en els llamb re quins del casc o
capell, que en un exemplar tenen la forma de cintes i en laltre de cordons.
La divisa de lescut, en els segells i bolles de Pere I, apareix ja ms determi-
nada. Un dels segells (n. 10 de lInventari) porta en lescut, cinc barres ben marca-
des, i la gualdrapa del cavall les t, tamb, ben senyalades. On se veu millor, s en
les bolles; en la una t en lescut, dues barres i en laltre, tres. A ms, aquestes
bolles anaven adherides als pergamins, mitjanant fils de seda amb les colors
herldiques, groga i vermella, com les bolles dels Papes.
Referent ala llegenda, ja hem
dit que al comenament de son govern, aquest
monarca prengu els ttols de rei d Arag i comte de Barcelona, i que desprs
de son matrimoni amb Maria de Montpeller adopt el de senyor daquesta ciutat.
En la comprobaci que hem fet, per medi dels pergamins atorgats pel susdit
comte-rei, ques conserven en lArxiu de la Corona clArag, resulta que shi
titula: Petrus d gra Rex Arag et comes bach, i aix des de 1196 al gener de 1204 1 .
En canvi en una escriptura atorgada en abril de 1205: Petri Regis Arag. Comit barch
et dm Montispesuli 2 . Aix segueix titulant-se, en diverses escriptures dels anys
3
1206 i 1207 ,
per en el mateix 1207, a 26 doctubre sols se titula Petrus cl
gra Rex Arag et Comes Barch 4 continuant , aix en avant 5 havent suprimit
,
el ttol
de senyor de Montpeller, potser a conseqncia de rebutjar la reina Dona

Maria. En
que corresponen a dates anteriors a 1204, diu la llegenda:
els segells
SIGILLVM PETRI REGIS ARAGONENSIS ET COMITIS BARCHINONENSIS amb les NN a ,
linrevs. En els posteriors, shi afegeix el senyoriu de Montpeller.

Estudiats aquests segells, sots laspecte paleogrfic, sobserva en alguns
exemplars, un perode de transici dels carcters romans als gtics. Aix en el
segell n. 10, les poques lletres ques conserven de la llegenda, sobre tot la E i la G
sn ja ms gtiques que romanes. En el mateix n. 10, en lanvers la M clc comitis
s romana, per la mateixa lletra, en el revers, ja t ms semblana amb la
gtica. Apareix, tamb, en el n. 11 un nexe en la paraula barch, amb la A i la R.

Les llegendes de les bolles sn formades amb lletres quasi enterament romanes;
hi ha el signe 2 per et. Sintrodueix, ensems, en alguns exemplars, no en tots,
el d ga, i el ttol d Arag segueix expressant-se amb la paraula Aragonensis,
com en els segells d Alfons I i de Ramn Berenguer IV.
No documents atorgats per Pere I porten segell. Diversos nhem
tots els
examinat en els quals no hi ha senyal de haver-hi estat adherit. Se veu que son
s era ja ms com que en els atorgats pels seus pare i avi, per no sempre shi
posava, i encara que hi fs, poques vegades se feia constar sa presencia en el
document.
Cercant frmules daquesta indicaci del segell, hem trobat les segents. En
la confirmaci de privilegis, a favor del Bisbe i Captol de Vich, amb data de
mar de 1197, diu el rei: mea auctoritate corroborata est hec presens pagina et
1 Arx. Cor. Arag, pergs. de Pere I, ns. 4, 26, 47, 88, 99, 118, 120, 145, 167, 172, 184 i 201.

3 Arx. Cor. Arag, pergs. de Pere I, ns. 214, 221, 223, 224 i 233.
4 Arx. Cor. Arag, pergs. de Pere I, n. 265-

5 Arx. Cor. Arag, pergs. de Pere I, ns. 266, 271, 272, 289, 298, 301, 306 i 310.
3
ESTUDI HISTRICO ARQUEOLGIC - 105
mei impressiona obnixe confirmata 1 Per labril clc 1204, el nostre comte-rci,
sigilli .
juntament amb el seu germ Alfons comte de Provena, i Ramn comte de Tolosa,
convenen i juren defensar-se mutuament, i en el document que atorguen, hi fan
constar la presencia de llurs Segells, amb aquesta frmula: et ad perhennem rei
memoriam presentem cartam sigillorum nostrorum munimus 2

. Finalment; en un
pergam de lArxiu Capitular de la Su dUrgell en cl qual el comtc-rei conce- ,
deix llicencia i facultat a Pere de Puigvert, Bisbe de dita Su i a la Cannica

Urgelitana, per a construir fora, en el lloc de Montell, amb data de 26 de novem-
bre de 1207, hi hem trobat aquesta frmula, indicant la presencia del segell: cum
hoc publico instrumento perpetuo valituro signi et sigilli nostri munimine insigniio.
En alguns trcsllats clescriptures, se fa la descripci del segell, que anava
adherit a loriginal, i encara que devegades, com en el cas present, aquestes des-
cripcions no estn fetes amb la deguda exactitut, amb tot, sempre sn una curiosi-
tat sigillogrfica i per aix publiquem la dun segell de Pere I, que penjava duna
carta de poblaci, atorgada al lloc dOuelua quem decetero Salvaterram volumus
nuncupari, amb data de l. or de juliol de 1208. La descripci se fa en un tresllat
de lany 1312, i s com segueix: in filo sirico sigillo Regi sigillatum seu bullatum,
in quo sigillo seu bulla est inmago Regis sedentis in Catedra tenentis in manu sinis-
tra Grucem et in manu dextera palmam, et in rbita sigilli dicciones que sequntur:
Sigillum Petri d gra Regis Aragn Comitis Barchn dn% monlispesolanw, et ex alia
parte est ymago Regis sedentis super Equus, tenentis lanceam in manu dextera et scutum
in brachio sinixtro et in rbita eiusdem sigilli dicciones que sequntur: $ Petri d gra
Regis Aragn Comitisq barchn
et dm MontispesolanP .
La empremptes dels segells de Pere I, fou la
cera ques va usar per a fer les
natural, sense color de cap mena, devenint ms o menys bruna pel transcurs
dels anys. Els lligams quels mantenien adherits al document, eren les corretges
de pell o lucla o les llenques de pergam.
Els segells de Pere I, ja sn de ms bon gust artstic quels precedents;
listil segueix essent el romnic. La representaci magesttica del comte-rei, sobre
tot en les bolles, constitueix un valis element destucli per a la indumentria
reial daquella poca.
En Garma, al qui satribueixen unes lmines 5 reproduint diversos segells dels

3 Arx. del Captol de la Su dUrgell. Armari N. O. P. Q ,
eaix Montell i Argall.
4 Arx. Cor. Arag, pergs. de Pere I, n. 294
5 Aquestes lmines, a les Pileg, sn 18, i fornien un quadorn o lbum do
quals fem referencia en el
52x35l/ 2 centmetres. Sols ne coneixem dos exemplars; un que pertany a la biblioteca de Arxiu de la l
Corona d Arag i altro que fou propietat de D. Joaquim Miret i Sans, el qual ne feu donaci a la biblio-
teca de lInstitut dEstudis Catalans, on avui es troba. Aquest segn exemplar s complet i en molt bon
estat de conservaci. El de lArxiu de la Corona d Arag cont, a ms, intercalats alguns dibuixos dal-
tres segells, fets, probablement, per larxiver D. Francisco Xavier de Garma
Durn, en canvi no est tan
i
ben conservat, t repetida la 1. lmina i li manca la 5- a En el mateix Arxiu es conserven les planxes
daquestes lmines, gravades al coure.
nostres comtes-reis, lii publica en la primera, una bolla de plom i un segell
major de Pere I, respecteTs quals hem dobservar, que quant a la bolla, el
dibuix sassembla bastant a loriginal i la llegenda est copiada amb prou exacti-
tut; en canvi no podem qualificar de la mateixa manera la reproducci del segell
major, loriginal del qual desconeixem per complet, no tenint cap analogia, ni
en el dibuix, ni en la llegenda, amb els altres exemplars del dit segell, dels
quals ens hem ocupat, essent quasi una reproducci de la bolla, en tamany
major, per lo qual arrivem a sospitar si aquest dibuix, ms que copia dun origi-
Entre les 18 lmines shi contenen els segents segells: I a , 2 de Pere I. II a

,
8 de Jaume I
III, 2 de Pere II. IV, 3 d Alfons II. V, 4 de Jaume II. VI, 3 d Alfons III. VII, 4 de
Pere III. VIII, 5 de Jon I. IX, 7 de Mart I. X, 4 de Ferran XI, 10
I. d Alfons IV.
XII, 5 de Jon II.
XIII, 7 de Ferrn II. XIV, 10 de Carles i de Felip II. Jcana. XV, 8
XVI, 16 de Felip III, Felip IV i Carles II.
XVII, 11 de Felip V, Lluis I i Ferrn VI. XVIII, 9 de-
reines d Arag (Sanxa de Castella, Leonor de Sicili, Violant de Bar, Maria de Lima, Lloctinencia
de Dona Maria &c.... Al comenament de lexemplar de lArxiu de la Corona d Arag, hi ha una declaraci
).
firmada per larxiver D. Prsper de Bofarull i Mascar, amb data de 30 dagost de 1817, qui certifica
que en el ano de 1816 encontre en este Real Archivo de mi cargo un rollo de papeles, que habindolos exami-
nado vi que eran una coleccin de lminas o estampas de varios sellos, que con el discurso del tiempo han ido
cayendo de los documentos originades que se custodian en este mismo Archivo, los que el laborioso Archivero
Don Francisco Xavier de Garma haba grdbado a fin de que quedase siempre memria de los sellos que usban
los antiguos Reyes de Aragn, i acaba fent constar que proced a la ordenaci de dites lmines, en la forma
en que estn relligades. En la darrera, o sigui la XVIII, shi consigna al peu, escrit a m, que don
F. X. de Garma delin. i I. Valls sculp. Aix sembla indicar quo en Garma fou el dibuixant i en I. Valls
el gravador. Ara b; 4 sn aquestes les lmines que segons lacta de 20 de juny de 1804, de la lleial Acad-
mia de Bones Lletres, que transcribim en una nota del Prleg, se gravaren a despeses de lacadmic Don
Jon de agarriga i Beart, comte de Creixell, i que havien dacompanyar al tractat de segells per a la His-
toria de Catalunya, ques proposava escriure l Acadmia?
s possible que en Garma, que tamb havia dibuixat els escuts darmes de sa Adarga Catalana,
dibuixs, ensems, els segells de lArxiu que tenia a son crrec i ques fessin els gravats a despeses del
comte de Creixell, com indica lacta esmentada.
(lligall 1 er n. 35), hem trobat uns quaderns
Referent a aquestes lmines, en larxiu de lAcademia ,
que consten de diversos plecs o de paper, de 30 l/ 2 X 21 V2 centmetres, i la lletra dels quals no s den
fulls
Garma, que semblen acoblament de materials per a un tractat de segells, potser el de qu fa esment lacta
de lAcademia. Els primers quaderns contenen varies notes sobrels segells, extretes de Las Siete Partidas,
de Gregori Lpez, del Cronic Gotwicense (segells dels reis teutnics,) i de les obres den Mabillon i de
Heineccius. Ve, seguidament, una Disertacin sobre los sellos, que consta de 16 plecs o fulls enters i es refe-
reix a generalitats sobrels segells dels reis d Arag i en particular dun de Pere II el Catlic. Finalment, hi
ha 7 quaderns, quiscn amb 10 plecs o fulls escrits, encar que el set sols t el primer full escrit i els de-
ms en blanc. Aquests quaderns sintitulen Explicacin de las lminas, essent aquestes les dels gravats atri-
buits an en Garma. En el De nuestros Condes y del Rey D. Alonso su sucesor no se ha
prembol se diu:
podido encontrar sello como se ha diclio, los usaron, i comena describint la bolla de plom
alguno si es que,
de Pere I, que cont la lmina I. En els quaderns segents se descriuen els segells de les lmines fins a
la X inclusiu, o s, la que cont els segells de Ferrn I, i aqu acaba quedant incomplet el treball per
mancar-hi la descripci dels altres segells fins a la lmina XVIII, que s lo ques proposava lautor an-
nim daquesta Memria, segons expressa al comenar-la, on diu: En las siguientes Laminas tiene V. E.
(I Acadmia?) una coleccion casi completa de los sellos que han usado nuestros soberanos desde el Sr. D. Pedro
el 2- de Aragn y primero de Cataluha, que empez a Reynar en 1196, hasta el Rey nuestro Sehor y Pro-
tector benignisimo de V. E-
Que aquesta Memria no Garma, ho comprcba, tamb, que en el quadern
s den 5. nt se diu: Dice
nuestro D. Francisco Xavier de Garma, i en la nota: Garma. Adarga Catalana. Lib. 2 cap. 8.
nal, fou producte de la inventiva del dibuixant, limitada a copiar la bolla, per
mor de desconixer el segell major.
JAUME I
er
Els segells del comte-rei en Jaume, poden agrupar-se en tres perodes: l. ,
des
del comenament del regnat (1213) fins a la conquesta de Mallorca (1230),
on er
2. , den daquesta data, fins a la presa de Valncia (1238), i 3. ,
des de la
incorporaci de Valncia, fins a lany de la mort del monarca (1276).
Corresponen al primer perode, sis tipus diferents; dos del segell major i qua-
tre del menor. Tres daquests darrers (ns. 16, 17 i 18 de lInventari) tenen el
dibuix molt arcaic, sobre tot, el 17, en el qual el comte-rei portal capell o elm
arrodonit, semblant al del seu pare i antecessor Pere I. Aquest exemplar, que
hem trobat en un document de lany 1218, podria molt b esser que hagus
sigut aquell del qual parla el comte-rei, en la seva Crnica 1 E hagueren altre :
conseyl que en nom de nos e ab segel novel quens faeren fer, que manas-
sem Cort a Leyda, de Cathalans e Daragoneses Aquestes Corts degueren
celebrar-se a les primeries de son regnat, perqu shi prengu lacord quel prn-
cep romangus en el castell de Mont, sots la protecci i guarda del Maestre dels
Templers.
Els segells majors tenen dues empremptes, anvers i revers. En lanvers es
representa el comte-rei, assegut en un setial de transici romnico-ogival; porta
una tnica que li arriva fins als peus, amb la m dreta empunya lespasa que
reposa sobre les seves cuixes, amb lesquerra sost un pom sense creu. La represen-
taci del revers que, seguint listil com, s eqestre, mostra la particularitat
de portar una estela precedint Aquesta estela que veiem aparixer

al cavall.
per primera vegada, en els segells dels comtes-reis d Arag, amb aquest exemplar
dels de Don Jaume, segueix mostrant-se, tamb, en els dels seus successors.
Els segells menors no tenen ms que una emprempta, essent, tres dells,
molt convexes en la part del revers. La representaci en tots quatre, s eqes-
tre. Els tres tipus ms arcics, de qu hem fet esment, no porten lestela, per
s el quart, el dibuix del qual s ms semblant al del segell major.
Aquests sis tipus del primer perode, els hem trobats (escepte el n. 16, la
procedncia del qual ignorem, per estar separat del document) en lArxiu de
la Corona d Arag, als Arxius Nacionals de Pars, en lHistric Nacional, en el
de la Diputaci Foral de Navarra, en el d Alcal de Henares i en els de les Sus de

Barcelona i Tortosa, tots penjant de documents amb dates anteriors a 1230.
Pertanyents al segn perode, fins avui coneixem tres segells majors i una
bolla (ns. 22, 23, 24 i 25 de lInventari). Els segells majors tenen bastant sem-
1 Ed. Aguil, paragraf 11, p. 19.

blana entre ells. Llur dimetre s, tamb, major, comparats amb llurs similars
del primer perode, segurament per exigir ms espai la inclusi del ttol, et regni
Maioricarum, en la llegenda. La representaci de lanvers s magesttica i la del
revers eqestre. s curis que aquests tres tipus diversos que hem trobat en
l Arxiu de la municipalitat de Montpeller, en el de la Diputaci foral de Navarra
i en el de la Corona d Arag, corresponen, respectivament, a les dates de 1231,
1232 i temps en s.
1233, lo qual sembla indicar quels dos primers estigueren poc
La plom en lanvers representa el comte-rei assegut en un banc
bolla de
molt senzill, amb coix, empunyant amb la m dreta lespasa que mant alada,
i sostenint, amb lesquerra, un pom que termena amb una creu. Al revers hi ha
la imatge del comte-rei, a cavall. No shi veu lestela precedint-lo. El prncep

porta el casc o capell propri de lpoca o sigui enterament pl, en sa part supe-
rior. En la llegenda shi introdueix el ttol de comte dUrgell, comitis Urgelli.
Segons Monfar 1 lInfant en Pere de Portugal, esps de la comtesa Aurembiax,

,
transfer el comtat dUrgell a Don Jaume, amb acte atorgat a Lleida, a 29 de

setembre de 1231, i des daleshores el comte-rei usl ttol del comtat, afirmant
dit autor, que le puso en todas las provisiones y despachos que salieron de su real
cancillera; afirmaci que hem comprobat a lexaminar la serie de pergamins i
documents atorgats pel rei Don Jaume, ques custodien en lArxiu de la Corona
d Arag. Com que aquest exemplar se troba separat del document del qual degu
penjar, no s possible fixar sa data, per de la llegendas dedueix, que s poste-

rior a la conquesta de Mallorca i adquisici del comtat dUrgell, i anterior a la
de Valncia, i per consegent, correspon al perode de 1231 a 1238 2 Aquesta .
bolla de plom fou publicada per Don Antoni de Bofarull3 .
Cinc sn les variants que corresponen al ter i darrer perode; dos del segell
major, dos del menor, i una bolla, si b en aquesta hi apareix un error que
motiva una nova variant.
Un dels exemplars ms notables major que us Don Jaume
s el primer segell
4
desprs de la conquesta de Valncia (n. 26 de lInventari). El soli o cadira reial
on sasseu el monarca, t ms riquesa de detalls arquitectnics, que en els exem-
plars anteriors, i tot el segell, tant en son anvers, com en el revers, indica major
1 Monfar, Historia de los condes de Urgel. Documentos inditos... IX, 508.

2 Un exemplar daquesta bolla devia penjar de la donaci atorgada per Jaume I a Don Blasc d Alag,
del Castell i vila de Cullar i de les Coves de Avenerom, amb data de 11 de maig de 1235, puix en un
document se diu esser fet de quadam carta pergamenia bullata hulla plumbea, Illustrissimi do-
tresllat del
mini Jacobi bone memorie Regis Aragonum, pendenli in corda cirici rubei et crocei coloris. (Arx. Cor. Arag,
pergs. do Jaume I, n. 644.) En altre tresllat de 1268, del conveni atorgat entrel rei d Arag i el de Valn-
cia, Ceyt Aboceyt, a 28 de maig de 1236, se diu, tamb, que era segellat amb el sigillo plumbeo pendenti
del comte-rei en Jaume. (Arx. Cor, Arag, pergs. de Jauma I, n. 678.)
3 Historia de Cataluna, III, 183.

4 En el nostre treball, Los segells del rey en Jaume I ( Boletn de la Real Acadmia de Buenas Letras,
de Barcelona, n. 29, any 1908), inclorem, equivocadament, aquest exemplar, entrels corresponents al
sogn perode. Havent trobat, posteriorment, un altre exemplar quelcom ms complet en sa llegenda,
quel que aleshores publicrem, rectifiquem aquest error.
magnificncia, com corresponia al prncep triomfador desprs de les seves glorioses

conquestes.
Sols quatre exemplars coneixem, fins ara, daquest segell; un als Arxius
Nacionals de Pars, altre departamentals de Marsella, altre en lHistric Na-
als
cional de Madrid, i finalment, un altre en lArxiu del Captol de la Su de Tor-

tosa. pergam i per consegent no sen pot
Aquests dos darrers, no van units al
precisar la data. Els dos primers corresponen a documents de 1241. No degu

estar molts anys en s aquest segell, per quant ja en un document de 5 de
febrer de 1253 1 hem vist un fragment del segn segell major, usat per Don
,
Jaume en aquest perode (n. 28 de lInventari), i que, segurament, us fins al

termini de son regnat, perqu trobem encara, en un document de 1272 2 s
el .
aquest, tamb, un exemplar verament regi i bastant correcte en el dibuix.

Els dos segells menors, tenen la particularitat de qu quiscun s copia del
revers dun dels dos segells majors. El primer (n. 27) apar que fou el ms antic
i ms proper a la conquesta de Valncia, puix s molt semblant al revers del
major (n. 26). No podem assenyalar sa data per no anar adherit al document
al qual va pertnyer. El segn (n. 31) s quasi idntic al revers del n. 28.
Daquest s que podem precisar la data, puix lhem trobat unit al seu respectiu
document, en els arxius segents: Municipal de Terol, Capitular de la Su cl Osca

i Arxiu municipal de Puigcerd, amb dates de 1253, 1258, 1264 i 1275; lo qual
v a corroborar la nostra opini, de qu aquest segell menor, estigu en s jun-
tament amb el segn major daquest perode.
La bolla de molta semblana amb el primer segell major, sobre tot
plom t
en el revers. Ne coneixem diversos exemplars en lArxiu de la Corona d Arag,
un dels quals s el que descrivim amb el n. 29 de lInventari, penjant dun
document datat el 6 de setembre de 1255, i un altre als Arxius Nacionals de
Pars (n. 11,224 de lInventari de Dout dArcq), que penja del tractat daliana,
atorgat entre Don Jaume i Sant Lluis rei de Frana, amb data de 16 de juliol
de 1258.
En la collecci de lmines atribuides an en Garma hi ha gravats 8 segells,
de Jaume I (5 majors, 1 menor i 2 bolles). Dels cinc majors, quatre corresponen

als ns. 19, 24 (?), 26 i 28, del nostre Inventari, per tenen poca semblana amb
els originals, sobre tot el que vol esser copia del 28. El quint major, nol conei-
xem; apar que sigui anterior a la conquesta de Valncia. En lanvers representa
al comte-rei assegut en un setial com el de n. 26, per la llegenda s diversa; diu
aix, segons Garma: + s iacobi dei gra reg arag at regni maioricarvm.

La representaci eqestre del revers t, tamb, semblana amb la del nostre

n. 26.La llegenda diu segons el mateix autor: + comitis barch at urgelli
doni mons pessvl. El segell menor que publica en Garma, s el n. 18 del nos-

tre Inventari. Quant a les bolles, publica els dos tipus que coneixem, per

2 Collecci de lautor.
Volm I 18
amb poca fidelitat en el dibuix, sobre tot en el revers de la ms antigua (n. 25
de Flnventari). La llegenda de la segona tampoc s exacta, puix posa comits en
lloc de comitis.
Les llegendes dels segells del comte-rei en Jaume, se modifiquen i varien, a
lensems que sagreguen nous reialmes a la corona Aragonesa. Al comenar son
govern, sintitula rei d Arag, comte de Barcelona i senyor de Montpeller, i aix
la llegenda dels segells del primer perode, diu, en uns: reg arag comit
s i
barch et dni montis pl; i en altres, en lanvers: s iacobi di gra reg arag
comit barch, domini montispesvlani. La interpretaci daques-
i en el revers: s
tes llegendes s clara llevat dels mots Arag. i Aragn, que veiem,
i senzilla,
constantment, en els segells de Don Jaume, exceptuant un sol, que s el 18 del
nostre Inventari, (on ben clarament se diu: regia Aragonis ); aquests mots, poden
sser abreviaci de Aragonum, Aragonis, Aragonie i Aragonensis.
En nostre treball sobre los segells del rey en Jaume I1, aceptrem la inter-
pretaci Aragonum i tamb Aragonensis, seguint en aquest darrer significat, la
tradici de les llegendes dels antecessors de Don Jaume: Pere I, Alfons I i
Ramn Berenguer IV; per avui, quasi obtem per la de Aragonis i encara tenim
per ms fundada la de Aragonum, que s constant en les llegendes dels segells
dels comtes-reis successors de . Don Jaume. A ms, en els documents atorgats per
aquest, si en molts hi ha com en els segells, amb els
el ttol d Arag, abreviat
mots: Arag. i Aragn., en altres shi llegeix, perfectament, Aragonum 2 .
Lo que no podem acceptar s la interpretaci que li dna Dout dArcq, amb

tot i la gran autoritat que regoneixem en aquest erudit arquelec i expert sigill-
graf. En son Inventaire des Sceaux, descriu quatre segells del rei en Jaume i en
tots interpreta el mot Arag. per Aragonie. No direm que en els documents nos
trobi alguna vegada fins nhem trobat un que diu: Guilelmus de Sala, notarius
i
domini Regis Aragone 3 ,

referint-se a Don Jaume, per en cap dels segells dels
comtes-reis d Arag, hi apareix, com no sigui en el segell de lanell de Pere III,
i en el segell de lintrs Carles de Valois, ques titula: Rex Aragonie, aquest dar-
rer descrit per lesmentat Dout dArcq i que pot-ser motiv lerror en el qual
incorregu al descriure els de Don Jaume 4
.
En el segn perode, s a dir, desprs de la conquesta de Mallorca, se modifica

la llegenda dels nous segells de Don Jaume, afegint-shi el ttol del regne de Mallor-
ques, a seguit del d Arag, amb les paraules et regni Maioricarum, suprimint-se
ms avant Vet regni, i quedant tansols el Maioricarum.
El segell ms antic que coneixem, amb els mots, et regni Maioricarum, en la
llegenda, s de 27 de mar de 1231, per hem trobat un document atorgat per
1 Loc. cit.
2 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, ns. 66, 453, 644, 831, 936, 1.050, 1.053, 1.168, 1.285, 1.291,
1.348, 1.351, 1.352, 1.354 i 1.377.

4 Dout dAecq, op. cit., ns. 11.222 a 11.226.
3
ESTUDI HISTORICO -ARQUEOLGIC 111
Don Jaume, a 23 doctubre de 1229, en el qual en el signe del rei, ja shi afegeix
1
aquest nou ttol .
La donaci del comtat dUrgell, atorgada per lInfant en Pere de Portugal, a

2
favor de Don Jaume, se feu, com ja hem dit, a 29 de setembre de 1231 i en ,
un document atorgat pel comte-rei a 9 doctubre del mateix any, ja usa aquest
nou ttol, desprs del de comte de Barcelona No sabem si en el fragment de .
segell que descrivim amb el n. 23 de lInventari i que correspon al mes de mar

de 1232, hi havia en la llegenda aital ttol de comte dUrgell, perque est quasi
del tot destruda, per en el nou tipus de 1233 (n. 24), per la descripci que
tot seguit publicarem, copiada dun tresllat de lany 1313, se veu que ja shi
consignava.
La conquesta de Valncia origin el tercer perode, i aleshores safeg a la
llegenda el ttol daquest reialme. En un document atorgat per Jaume I, a 27 de
novembre de 1238, ja hi trobem els mots: et Valencie, desprs de: et regni Maiori-
carum El segell ms antic, que apareix amb el ttol del regne de Valncia, en
la llegenda, va unit a un document de 18 dabril de 1241 (n. 26 de lInventari).
Lestudi paleogrfic daquestes llegendes, ens dna per resultat, molta sem-
blana amb les de son pare i antecessor Pere I; amb tot, shi nota ja ms ten-
dncia a la lletra gtica, particularment en el segell en qu apareix per primera
vegada el ttol del regne de Mallorques. En general, domina encara la barreja
en una mateixa llegenda, de carcters romans i gtics, propria dels perodes de
transici. Mereix consignar-se lerror que hi ha en la bolla del tercer perode
(n. 29) en la abreviatura de domini, que diu ddmi, posant-hi dues dd, en
5
lloc de do
Aquest error de posar dd, en lloc de do, apar que fou corretgit
.
ms avant, perqu hem trobat un pergam datat en 1273, que porta aquesta
mateixa bolla i la llegenda diu: domi. (n. 30 de lInventari).
Les empremptes en cera, dels segells daquest regnat, segueixen fent-se amb
la natural, o s sense barreja de color.
Els lligams que unien els segells de Don Jaume al respectiu document, eren
lemniscs o llenques de pergam (rares vegades), corretges de luda, betes teixides
amb fils de cot o de cnem, de diverses colors, i tamb cintes de seda vermella,
o mesclada amb les colors herldiques groga i vermella o rosada. En les bolles de
plom eren fils de seda daquestes mateixes colors.
Hem
de rectificar aqu, un altre error en el qual incorreguerem en el nostre
treball esmentat sobrels segells de Jaume I, al dir que no hi apareixen encara
dites colors herldiques en els lligams, essent aix que un estudi ms detingut i
noves investigacions, ens han demostrat que no sols els va usar Don Jaume, sin
tamb, son antecessor Pere I, com ja hem dit al tractar dels segells daquest.

5 Dout dArcq, en el n. 11.224 del seu Inventari, la descriu i llegeix, equivocadament, ddni.
Lo que hem consignat temps de Pere I, ho hem
referent a ls de segell, en
de referir, tamb, al de son fill i successor en Jaume. Tampoc fou constant
aquest s, i per ms que ja sn en major nombre els pergamins atorgats pel
comte-rei, quel contenen, nhi ha encara molts que nol porten. Aix feu que en
temps de Mart FHum, se dubts de la validesa duna escriptura lloada i confir-
mada per Jaume I, perqu no contenia segell, declarant-se, per aquell monarca,
amb data de 22 doctubre de 1408, que era vlida, encara que nol contingus,
tenint en compte que en aquell temps no era molt acostumat posar-lo 1 .
Quant a les frmules dindicaci del segell, sn, tamb, rares. En la Intro-
ducci hem citat la de la bolla de plom, en un document de 1272. En 22 de
mar de 1233, concedeix Don Jaume franqueses i immunitats als habitants de
Mallorques i dems illes, indicant-se la presencia del segell, amb aquesta frmula:
cum hac 'presenti scriptura munimine nostri sigilli corroborata 2 En un acte de 18 de .
mar de 1251, se diu: Et nos predictus rex promitimus et sigilli nostri munimine
roborabimus 3 . En altre acte atorgat pel rei el 24 de setembre de 1253, es diu:

Noverint universi quod cum nos Jacobus dederimus et concesserimus cum publico
instrumento sigilli nostri munimine roborato 4
. En una promesa feta per Don Jaume,
al seu fill lInfant Alfons, datada a Biar, a 15 de juny de 1254, hi ha aquesta
declaraci: E por que esta carta nos sea mas firme nos sobredito don Jayme Rey de
6
Aragn et nos.... femos la seyellar con nuestros seyellos .
Aquests i ben pocs ms, sn els documents atorgats per Don Jaume, que
hem trobat entre ms de dos mil pergamins, corresponents al seu regnat, en els
quals shi faci constar la presencia del segell reial.
En els tresllats descriptures que feien els notaris en aqueix temps, no sols
acostumaven fer-hi constar lexistencia del segell o bolla, quan penjaven del
original que treslladaven, sin que a ms, moltes vegades, els descrivien minucio-
sament. Aix, per exemple, en un tresllat dun acte atorgat pel comte-rei en 1217,
se diu: hoc est translatum fdeliter sumptum sigillo minori domini Regis pendenti
6
munimine roborato I en altre tresllat de 1228, referent a una escriptura de 1222:
.
a quodam instrumento sigillo domini Regis cum cera sigillato 7 Dun acte de 1235, .
diu el tresllat, hoc est translatum sumptum a quadam carta pergamenia bidlata bulla
plumbea Illustrissimi domini Jacobi bone memorie Regis Aragonum, pendenti in
corda cirici rubei et crocei coloris
,
8
En un tresllat dun document de lany 1263,
.
shi llegeix: hoc est translatum a quodam instrumento sigillo maiori pendenti do-
mini Regis munito 9 .
1 Apndix n. LXXXVIII.

Fins, devegad.es, si el segell havia sigut arrencat del pergam, se feia constar
en el tresllat: aix es troba en el dun acte atorgat a Osca el 30 de juliol de 1247,
que diu: hoc est translatum a quodam instrumento originali cum sigillo pendenti
1
abstractum .
Quant a les descripcions dels segells del comte-rei en Jaume, consignades

en els tresllats, hem vist les segents. En el de la concessi atorgada a favor de
Berenguer de Rub, per a construir domum sive casam planam, en el terme del
castell daquest nom, amb data de 9 dagost de 1233, es llegeix: sigillato sigillo
cereo pendenti in filo cerico, illustris domini Jacobi in quo quidem sigillo ex una
parte est ymago Regis equitantis in equo armato seu falarato, tenentis in capite
diadema et in manu dextera lanceam cum panono, et in parte sinistra scutum, coram
cuius facie est forma stelle et littere ex hac parte circumscripte tales sunt : +
S Ja ;
Reg Arag ; ;
et \
Regni i
Maioricarum j
Ex alia vero parte dicti sigilli est ymago
Regis sedentis in Catedra et tenentis in capite diadema, et ensem in manu dextera
supra gremium suum et in sinistra manu ceptrum et littere ex hac parte circumscripte
2
talis sunt: + comitis \
barch \ et \
urgell \
z dn motispli j

Altra descripci de segell, tamb de cera, encar que dun tipus diferent, hi
ha en un tresllat duna donaci atorgada pel comte-rei, a Dona Teresa Gil de
Vidaure, amb data de 10 dabril de 1257, Diu aix: in pergameno scripto eiusdem-
que domini regis sigillo cereo, albi coloris inpresso in ffiliis siricis rubei, nigri cro-
ceique coloris pendenti, in aliqua sui parte alicantulum ffracto, tamen tota ffigura ex
utraque parte integre apparebat, ex huna parte erat signum Regis videlicet Armati,
sedentis in quodam equo armato, cum scuto videlicet adque lancea, capite dumtaxa
inhermi set tamen cum corona Regali. Ex altera parte erat imago dicti Regis sedentis
in solio Regie magestatis cum ensse in manu et in altera quoddam pomum supra
quod erat quedam crux parvulaA
En altre document de la mateixa
collecci se transcriu el text duna lletra
en paper, datada a Barcelona, 24 dagost de 1263, i diu que era sigillata sigillo
suo minori cereo fixo in dorsso i En el tresllat dun document atorgat pel . rei, a
l.
er
de gener de 1273, s descrit el segell amb aquests termes: in quo quidem
sigillo erat ephigies videlicet de una parte militis equitantis, et de alia parte hominis
sedentis in Catedra, littere autem ipsius sigilli propter corrupcionem cere non potte-
5
rant bene legi .
La bolla de plom la trobem, tamb, descrita en diversos documents. En el

tresllat de una donaci, atorgada pel comte-rei a 9 de maig de 1255, es llegeix:
in pergameno scripto eiusdemque domini Regis bulla plumbea in filis siricis rubei
croceique coloris pendenti, in cuius bulle una parte erat signum Regis videlicet
armati, sedentis in quodam equo armato, cum scuto videlicet atque lancea, capite

2 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, n. 497-

dumtaxat inhermi, set tamen cum corona regali. Et ex altera parte erat ymacjo dicti
Regis sedeniis in solio Regie magestatis, cum ense in manu, et in altera quoddam
pomum supra quod erat quedam crux parvula 1
.
Altre tresllat dun document de 1262, la descriu aix: in quo sicjillo apparebat
ex una parte Magestas Regia sedens in solio, tenens in manu sinistra pomum cum
cruce desuper, et in dextera ensem, et in capite coronam regiam, et ex altera parte
dicti sigilli erat ipsa regia magestas equitans in suo equo armatum, tenens in dextera
3
manu lanceam, et sinistra scutum barratum ad signum regium, cum corona de-
2
super .
En altre tresllat de 25 dagost de 1306, dun conveni entre Jaume I i els

seus fills els Infants Pere i Jaume, atorgat a 21 cl agost de 1262, hi ha una des-
cripci ms completa que s com segueix: in parte altera cuius erat impressa seu
imbuta imago Regis in tribuno sedeniis tenentisque coronam in capite, et in manu
dextera ensem transuersum in fabula, et tenentis in manu sinistra quoddam pomum
habens crucem desuper et in circumferncia huius partis, precedente signo crucis con-
tinebantur littere que sequntur + S Ja- Rg Arag Maioricarium
? valncie.
Et in alia parte eiusdem sigilli erat impressa seu imbuta, imago militantis cum
scuto et lancea cum penone et cum equo munito. In circumferncia cuius partis pre-
posito signo crucis declarabantur littere subsequentes + comitis brch i urglli i
doni ntispli .
Finalment, tamb hem trobat aquesta descripci de la bolla que penjava

dun document atorgat pel comte-rei, el 21 de mar de 1271: In altera parte
cuius bulle erat sculpta ymago Regis sedeniis super solio suo cum diademate in
Et in manu dextera ensem coram se euaginatam. In sinistra quoque quod-
Capite.
dam pomum in cuius parte superiori Crucem fxam tenbat erectam. Ex altera
parte ipsius Bulle erat quodam figura militis in equo armato equitantis
Clipeum in
latere sinistro et lanceam in manu dextera ac Coronam in Capite portantis. Et inter
arnbas partes pertacte bulle erat totum prohemium Regium supra et infrascriptum
contentumi .
Sn tan interessants els segells del comte-rei en Jaume, considerats en llur
aspecte artstic i arqueolgic, i tan nombrosos els elements clestudi que contenen
per a lindumentaria que representen un veritable aven, compa-
i lart decoratiu,
rats amb els dels seus antecessors Pere I i Alfons I. Encara que segueix el perode
de transici entre listil romnic i el gtic, amb tot, aquest darrer, se va acen-
tuant cada vegada ms.
1 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, n. 1.416. En els ns. 1.602, 1.618 i 2.239 hi ha una des-
cripci igual o molt semblant.
3 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, n. 1.720 duplicat.

4 Arx. Cor. Arag, pergs. de Jaume I, apndix n. 35.
PERE II
Tres sn els tipns dels segells que coneixem, daquest comte-rei; el major, el
menor i la bolla. Del major hem trobat dos exemplars; un de complet, en lArxiu
municipal de Terol, en un document datat lany 1281, un de fragmentari, en i
lArxiu dAlcal dHenares, amb data de 1285. En lanvers hi ha representat el

comte-rei, seient en un banc esculturat, molt semblant al darrer dels segells ma-
jors de son pare i antecessor Jaume I. Porta corona reial, amb cinc florons, els
cabells llarcs, en forma de rnxols. Vesteix tnica i mantell ques recull, i penja
del setial. A la m dreta t la verga o ceptre, i amb lesquerra sost un pom
amb creu. Al revers, imatge del prncep a cavall, amb lespasa alada en actitut
de combatre, i lescut al bras esquer. Lhi precedeix una estela.
Segurament aquest tipus fou lnic que us Pere II, com a major, puix en-
cara quels exemplars que coneixem, particularment el dAlcal de Henares, per-
tanyen als darrers anys de la seva vida, en un privilegi atorgat per aquest comte-
1
rei en 1278, se descriu minuciosament el segell, que resulta esser igual als de 1281
i 1285, i sha de tenir en compte, tamb, que aquest segell no fou fet fins lany
1277, car Pere I comen son regnat a 16 de novembre de 1276, i en els pri-
mers documents usava el segell antic, s a dir, el de quan era Infant, perqu
encara no havia fet fer els segells reials, com consigna en els susdits documents 2 .
Del segell menor nhem trobats, tamb, dos exemplars, i en els susdits ar-
xius de Terol i d Alcal de Henares, essent el de Terol el ms complet. Ja hem

dit, al tractar de la diversitat de segells, que aquest segell menor reial, segons
una nota de Cancelleria estigu fet a 12 de desembre de 1276, o s, prop dun
mes des de la data en la qual va comenar a regnar Don Pere, i que den
daquell dia, diu la esmentada nota, incepimus sigillare cum eo. Els exemplars
que coneixem, pertanyen a documents de 13 de juliol de 1279 i de 26 dagost
de 1285 i sn exactament iguals. s de creure, doncs, que sempre va usar aquest
mateix tipus com a segell menor.
De la bolla, sols coneixem un tipus, del qual ne possem un exemplar unit a
un document de 1281, i nhem vist un altre en lArxiu episcopal de Barcelona,
penjant dun pergam datat a 26 de desembre de 1283. Aquesta bolla t la espe-
cialitat desser el primer segell conegut dels comtes-reis d Arag, en qu apareix
lescut amb la creu i en cada quarter, un cap de sarra, que segons digu Pere III,
en armes d Arag.
ses Ordinacions, sn les
Ignorem lorigen daital divisa, que molt b podria esser daquesta mateixa
poca, puix no lhem vista en cap dels segells dels antecessors de Pere II. No
creiem en el que li dna Zurita, dient que prov de la batalla dAlcora, gua-
1 Apndix n. V.
2 Arx. Cor. Arag, registres de Pere II.
nyada per Pere I d Arag, el 25 de novembre de 1096: y escriben los autores mo-
dernos que entonces tom rey por sus armas y divisas la cruz de San Jorge en
el
campo de plata, y en los cuadros del escudo cuatro cabezas rojas por cuatro reyes y
principales caudillos que en esta batalla murieron, y estas armas quedaron de all
adelante a los reyes de Aragn 1 .
Apart de que en 1096 no se sab que usessin, encara, divises els monarques
Aragonesos, nis coneixen segells daquell rei en Pere que guany la susdita
batalla, hi ha la particularitat verament curiosa, que mentres aquesta que con-
siderem llegenda, s atribuida per Zurita, a Pere I, referint-la a lesmentada ba-
talla dAlcora; en Pere Miquel Carbonell que va escriure sa Crnica entre les
darreries de la xv a comenament de la xvi a latribueix al comte

centria i el ,
Ramn Berenguer IV: Aquest victorios comte de Barcelona no solament com

havem scrit pres tortosa, miravet e fraga mes encara Itona en les quals quatre
provincies o regions, regnaven quatre reys moros o es en cascuna hun rey e a
tots quatre leva los caps de les espalles. Y
que per tanta victori peres de notar
aquest comte de Barcelona haguda daquests quatre reys moros estatui e ordena
lo predit comte que daqui avant lo regne d Arag fes per insignies o armes quatre
caps de reys qui signifiquen aquests quatre reys moros entre les quals armes
hi sta la creu vermella de sanct Gordi 2 . Aquesta diversitat de opinions entre
dos cronistes per altra part tan respectables, ens confirma ms i ms, en la nostra
opini que lorigen, que suposen, daital divisa, no t cap fonament histric.
Tenint en compte que en el segle xm
,
fou quan comenaren a generalitzar-se
les divises herldiques, entre nosaltres, no fra inverossmil suposar, que ladopt
Pere II, seguint la corrent del temps i fins amb un carcter ms mstic, que
guerrer, si considerem la llegenda que rodeja la divisa; i si preferim donar-li
aquest segn aspecte, podrem suposar que ho feu amb motiu de la victori de
Muntesa en 1277, que coincideix amb el primer any del seu regnat. Los serrains
de Valncia que shavien envalentonat a la mort del Conquistador, com diu

lAulestia, anaven aumentant cada dia en sa revolta; per aix En Pere deslliber
3
atacarlos en sa principal fora, que era lo castell y vila de Muntesa Trenta .
mil homes sostenien el setge i desprs de grans esforos, consegu el comte-

rei sotsmetrels a tots, alcanant completa victori. Lesser de sarra els caps que
hi ha en la divisa, dna cert fonament a nostra suposici, que com atal les-
mentem, sens afirmar res, ni donar-li ms valor del que en realitat pugui tenir.
A ms daquests tres tipus de segells, encara quens s desconegut, sabem
que tingu Pere II, segell secret, puix en un document datat a Tortosa, de 4 de
desembre de 1283, diu que lusa en defecte de lacostumat, com ja nhem fet
esment, al tractar de la diversitat de segells, en la part corresponent de la Intro-
ducci. Aix mateix consta que feu s del segell de lanell.
1 Zurita, Anales de la Corona de Aragn, lib. I, cap. XXXI.

2 Pere Miquel Carbonell, Chronica hystoria de Espanya. Barcelona, 1546, f. 53 v.
3 Aulestia, Historia de Catalunya, II, 10.

1
Les llegendes dels segells daquest comte-rei sn verament interessants. Pri-

merament, en lloc del dei gratia, diu en el segell major, divina clemencia , i en el
revers daquest mateix segell, apareix per primera vegada, aquella hermosa sen-
tencia del llibre de la Sabidura, diligite justitiam qui iudicatis terram, que desprs
consignen, tamb, en llurs segells majors, els comtes-rcis d Arag que succeren a
Pere II, des de Jaume II. s tamb molt interessant, la llegenda que rodeja la
divisa de la creu i els quatre caps de sarra, en la bolla. Diu aix: serpens dapna
tulit crus tamen hoc repulit, es dir, La serpent port danys, per la soca de larbre
els ha rebutjat .
En les ha ms
llegendes de tots els segells que coneixem de Pere II, no hi
quel ttol de rei d Arag, regis Aragonum, sens consignar-shi el del comtat de
Barcelona. En les Corts generals celebrades en aquesta ciutat, a 26 de desembre
de 1283, se estatu, per part del comte-rei, lo segent: tem volumus et concedi-
mus quod deinceps tam in litteris quam cartis et sigillis nostris scribamus nos et
successores nostri Gomitem barchinone 3

. Amb tot, com ja hem dit, no coneixem cap
segell reial de Pere II, en el qual es consigni aquest ttol de comte de Barce-
lona, sols veiem observada aquesta ordinaci en els documents.
Les lletres daquestes llegendes, sn barrejades, romanes i gtiques majscu-
les. Hi ha alguns nexes i abreviatures com, per exemple, les ll de sigillum, en
lanvers del segell major, i les rr de terram, en el revers, i el tamen del revers de
la bolla, on es forma la m amb els pals de la a i la e; i per falla despai la n, s
de tamany ms petit.
La cera per a fer les empremptes, s, encara, la natural, sense color, i
quant als fils de seda, dels quals penjava la bolla, ja hem dit que amb data de
28 dagost de 1279, va manar el rei, que fossin vint, o s, deu de la color groga
i altres deu de la vermella.
Considerats artsticament, els segells de Pere II, no ofereixen cap particula-

ritat, ni representen cap aven, i fins, potser, la bolla no s tan correcte de di-
buix com la del seu pare Jaume I.
ALFONS II
Dels segells major i menor i de la bolla de plom d Alfons II ne coneixem

molt pocs exemplars, i del primer sols dos petits fragments, ques conserven en
1Arxiu de la Corona d Arag. Aquests fragments quasi no donen idea del segell,
1 Podria molt ben esser, que aquest canvi tingus origen en la uni de Pere II amb Constana de
Sicili, puix ja Frederic I, en un document de 1210, sintitula divina favente clemencia Rex Sicilie, ducatus
Apulie et principatus Gapue. (Arx. Cor. Arag, pergs. de Pere I, n. 371.)
2 Lautor de la Memria ques conserva en Bones Lletres, i de la qual ja

lArxiu de lAcademia de
hem fet esment, interpi >ta aqaesta llegenda aix: Serpens dampna
tamen repulit. La interpre-tulit Cliristus
taci del mot Crvs, que apareix ben clar en la llegenda, per Christvs, ens sembla bon xic forada. Creiem
ms probable quel crus arboris, el peu o soca de larbre, en sentit figurat, pot significar larbre de la Creu.
3 Cortes de... Aragn... Valncia y... Catalana... (Madrid, MDCCCXCVI). I, 149.
VOLM I 19
car els hi manca gran part de la figura i de la llegenda. Apareix, per, dibuixat
en les lmines dites den Garma, i creiem que aquest dibuix s bastant fidel per-
qu est dacord amb una descripci que hem trobat daital segell major, en un
4 de maig de 1308, dun document atorgat a 26 de juny de 1286
tresllat fet el
per Alfons II, fixant a Arnau de Tamarit, de Puigdelf, el servei que devia
prestar-li pel feu de Tamarit. Veusaqu com se descriu el segell, en dit tresllat:
quadam carta sigillata eiusdem domini Regis sigillo appendicio in quadam veta
de sirico, in quo quidem sigillo erat ex una
quedam imago Regis sedentis in parte
slio et tenentis in manu quandam ramum et in alia manu quendam pomum, et ex ,
alia parte quedam imago regis muniti supra equm, tenentis ensem in manu, in quo
sigillo erant impresse ex .i. parte iste littere: Signu Alfon dei grada Regis Arago-
num et ex alia parte: Maioricaru et Valncie ac comitis barchn *.

El segell menor t una sola emprempta, essent de forma molt convexa al
dors. El tipus s eqestre. Ne coneixem quatre exemplars; un, el ms complet,

al Museu Arqueolgic de Tarragona, que s el que descrivim amb el n. 36 de
nostre Inventari, encara que, per estar separat del document, no podem preci-
sarne la data; altre, que posseim amb
pergam del qual penja, datat a Tarra-el
gona el 13 de desembre de 1287; altre, en lArxiu del Captol de la Su de

Barcelona, unit a un document amb el qual el comte-rei, a precs de Guillem
cl Anglesola, fa franca i lliure Dona Berenguera, muller que fou den Felip de
Sol, de tota quistia, cena, subsidi i de tot ahre servei reial, excepte de exer-
citu et cavalcate, datat a Barcelona a 29 de mar de 1286; i finalment altre, en
lArxiu del Captol de la Su de Valncia, pendent dun pergam que cont la con-
firmaci dun privilegi de Pere II, per qu Astruga, viuda de Josep Ravaya,
pugui vendre lAlquera de Benimaclet, amb llurs censos &c s del 20 de se-
tembre de 1286.
De la bolla de plom sols hem vist un exemplar, existent en lArxiu Histric
Nacional. Penja dun pergam que cont la concessi que fa el comte-rei, al seu
germ, lInfant en Pere, a ttol de heretament i seguint la indicaci de llur pare,
Pere II, de diversos castells i viles de la dicesi de Girona i del regne d Arag,
amb data de 18 de gener de 1291. Aquesta bolla representa, en lanvers, la imatge
del comte-rei, coronat i vestit amb tnica i mantell, seient en un banc cobert per
un tapi; porta a la ma dreta el ceptre o verga, i a lesquerra el pom termenat
amb una creu. Al revers, lescut amb la creu i els quatre caps clc sarra.
Alfons II feu s, tamb, del segell de lanell. Una carta seva, datada a 25 de
2
maig de 1291, diu: fuit sigillata cum sigillo anuli .
La llegenda daquests segells se redueix a consignar els ttols de rei d Arag,

de Mallorca icomte de Barcelona. Diu aix: Sigillum Alfonsi dei
de Valncia i
grada regis Aragonum, Maioricarum et Valende ac Comitis Barchinone.

Les lletres sn majscules romanes i gtiques. La cera de les empremptes
2 Arx. Cor. Arag, reg. 83, f. 131.

segueix essent natural, sense color. Els lligams sn beta de seda, carmina, o groga
i i en la bolla fils de seda, groga i vermella.
vermella,
Frmules de indicaci del segell non podem citar cap, car de tots els que
hem vist no sen fa menci en el text del document.
Lo que diem dels segells de Pere II podem aplicar-ho an els del seu suc-
cessor; considerats en llur aspecte artstic els d Alfons II, res de notable lii hem
trobat, servant molta analogia amb els daquell.
JAUME II
En tres perodes podem acoblar els segells daquest comte-rei. Durant el
primer, que comprn des del comenament de son regnat (1291) fins al tractat
dAgnani (1295), va usar el ttol dels reialmes d Arag, Sicili, Mallorca i Valncia
i comtat de Barcelona. En el segn, i a conseqncia daquell tractat, deixa els
ttols de Sicili i de Mallorca, i amb la conquesta de Mrcia, en 2 dagost de 1296,
pren el daquest reialme; i finalment, el tercer perode, en el qual, en les lle-
gendes dels segells se suprimeix el ttol de Mrcia, per renunciament a favor del
rei de Castella (1305) i shi afegeixen els de les illes de Crcega i de Sardenya,
cedides pel Sant Pare al casal d Arag, a canvi de la Sicili, en 4 dabril de 1297,
i la qual conquesta emprengu lInfant Alfons, hereu i successor de Jaume II, en
1 de juny de 1323.
Hem trobat, fins ara, del primer perode, una
un segell major
bolla de plom,
i un de menor. De la bolla de plom ne coneixem dos exemplars, un en lArxiu
Histric Nacional, i un altre en el municipal de Tortosa; el primer penjant del
document i el segn isolat.
Del segell major sols hem trobat un fragment en el mateix Arxiu municipal
de Tortosa, i altre en el de la Corona d Arag. Del menor nhem vist tres
exemplars, un en el Museu Arqueolgic de Tarragona, altre en lArxiu de la
Corona d Arag i altre en lArxiu del Captol del Pilar, de Saragoa.
Corresponents al segn perode, coneixem dos tipus del segell major, tres del
menor, dos de la bolla i un
Del primer tipus del segell major (n. 41
segell secret.
de lInventari), hem trobat dos exemplars; un que formava part de la collecci
numismtica del Marqus de Vallgornera, de Tarragona, i altre de lArxiu de la
Corona d Arag, ambds separats dels documents dels quals penjaven. Del segn
tipus (n. 42) sols hem vist un exemplar, que s el que reproduim, en lArxiu
Capitular de Valncia; als Arxius Nacionals de Pars, per, nhi ha un altre que
penja dun document datat en 1299.
Dels tres tip^s del segell menor, el primer lhem trobat en lArxiu de la
Corona d Arag, penjant dun pergam de 1295; laltre s al mateix fons sepa-
rat del pergam, i un segn exemplar en lArxiu del Captol del Pilar, de Sara-
goa, en un pergam cle 1302. El ter tipus s una petita variant del segn. En
coneixem dos exemplars, ambds separats del document, que hem vist en lArxiu
de la Corona d Arag.
De les dues bolles, varem veure un exemplar de cada una, existents als ar-
xius, Histric Nacional i de la Corona d Arag. Del segell secret sols hem trobat un
exemplar, en aquest mateix Arxiu.
Correspon al tercer un segell major, un de menor i una bolla. Del
perode
major nhem vist dos exemplars, un de lArxiu de la Corona d Arag i un altre
del Capitular de la Su de Saragoa, ambds separats del respectiu document.
Del menor sen coneixen alguns exemplars, en diversos arxius, entre altres, dos
en el del Captol de la Su de Barcelona, amb les dates de 1317 i 1326; un altre
en lArxiu d Alcal de Henares, penjant dun document de 1323; altre s de lAr-
xiu de la Corona d Arag, separat del document, i en posseim un doriginal, tam-
b isolat, en la nostra collecci. Quant a la bolla, en tenim una de original, i
en coneixem dos exemplars ms, un de lArxiu de la Corona d Arag i altre
existent en lArxiu del Captol de la Su de Girona, penjant dun pergam, datat
a 7 doctubre de 1321.
Resumint, podem dir que hem trobat quatorze variants de segells i bolles de
Jaume II; lautor de les lmines ja citades, sols ne publica quatre. Nons detindrem
en descriurels, perqu ja ho fem en lInventari, i per consegent haurem de dir
aqu, lo que desprs amb ms amplitut direm; sols farem notar, les diferencies
ms essencials que hem observat entrels segells dun i altre perode.

En el primer, el comte-rei porta lescut partit en quatre quarters, amb aques-
tes divises; 1 i 4 Arag, 2 i 3 Sicili. Aix mateix sobserva en la gualdrapa del
cavall. Al succeir Jaume II a son germ Alfons II, se trobava essent rei de Sicili,
i al venir a possessionar-se del reialme d Arag, no per aix deix la corona de
Sicili al seu altre germ Frederic, sin que solzament lanomen governador
de la illa. Per o segueix usant la divisa herldica- daquesta, fins que pel tractat
dAgnani fa renuncia del reialme.
La creu del pom, que sostl rei, s senzilla, s dir amb un sol travesser,
mentres que en els segells del segn i tercer perode, s creu patriarcal o de do-
ble travesser. Abans de Jaume II, sos predecessors Pere I, Jaume I, Pere II i
Alfons II, tots porten la creu senzilla, per des de 1296 o sigui al comenar el
segn perode dels segells deJaume II, sobserva aquest canvi, que coincideix
amb el viatje del rei a Roma, i els ttols que li atorg el Sant Pare, dAlmirall,
Gonfaloner i Capit General de lEsglesia Romana, per a la projectada expedici
a Terra Santa. Potser fou aquest lorigen dusar la creu patriarcal, anomenada,
tamb, creu de Jerusalem, que seguiren portant els seus successors, Alfons III,
Pere III, Jon I, Mart, Ferrn I, fins a Alfons IV, en lpoca del qual tendeix
a desaparixer, essent substituida, en algn dels seus segells, per la creu llatina
senzilla.
Les llegendes dels segells de Jaume II tingueren de variar forosament, per
ra dels canvis de reialmes que en son regnat esdevingueren. Aix, en els del
primer perode, sintitula: regis Aragonum, Sicilie, Maioricarum et Valencie ac

comitis Barcliinone.
Del segn perode, hi ha una bolla (n. 46 de lInventari) la qual penja dun
pergam, datat a Barcelona a 18 dabril de 1295, o sigui abans del tractat
dAgnani, que fou a 5 de juny del mateix any, i en la seva llegenda ja no hi
apareix el ttol de rei de Sicili. El dibuix, aix en lanvers com en el revers, s
exactament igual al de la bolla del primer perode, de manera que fins la lle-
genda del revers s, tamb, idntica, perqu no shi ha tingut de variar res, i en
la de lanvers, suprimit el mot Sicilie, queda ms espai i les lletres resulten ms
grosses comparades amb les del revers.
La segona bolla daquest perode, canvia per complet el dibuix de lanvers,

car el comte-rei en lloc de seure en un banc, ocupa el soli o seti reial. La lle-
genda diu: regis Murcie ac comitis Barcliinone. Els segells

Aragonum, Valencie et
major i menor, daquest perode, porten la mateixa llegenda, i en el major, al

diligite justiciam qui judicatis terram, que hem vist aparixer en el segell de
Pere II, shi afegeix: et occuli vestri videant equitatem.
Les llegendes dels segells del tercer perode, diuen: Sigillum Jacobi dei gra-
da regis Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice ac comitis Barcliinone. Les lle-
tres daquestes llegendes segueixen essent majscules gtiques i romanes, i si b

nhi ha ms de les primeres, amb tot, ens trobem encara, en el perode de tran-
sici.
En el regnat de Jaume II, esdevenen ja ms comunes, les frmules dindica-

ci del segell, en els documents. Aix trobem indicada la bolla (n. 39 de lInven-
tari) amb aquestes paraules: et ut predictam maiori gaudeant firmitate presens
instrumentum fecimus sigillo nostro plumbeo comuniri; o amb aquestes altres: nos-
tra bulla plumbea appendicia communita. La del n. 50, sindica en el document,
aix: nuestro seyello de plomo colgado.
El segell menor (n. 51 de lInventari) consta en un document de lany 1323,
de lArxiu d Alcal de Henares, amb aquesta frmula: nostro sigillo appendicio
comunitam, i en altre document, de lArxiu del Captol de la Su de Barcelona,
datat en 1326, amb la segent: et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri. El
segell secret (n. 48 de lInventari) sindica aix: sub sigillo nostro secreto, i ja hem
dit, en la Introducci, que Jaume II escrigu a son germ Frederic de Sicili,
segellant la carta amb el segell anular, i fent-ho constar amb aquests mots: sub
sigillo anuli nostri.
Feta excepci del segell de la comtesa-reina, Dona Constana de Sicili, s
Jaume II el primer dels sobirans d Arag que fa les empremptes dels seus se-
gells amb cera vermella, seguint usant-se, invariablement, daquesta color, en les
dels seus successors.
Quant als lligams, com a regla general, sn cintes de seda, vermella i groga,
per als de cera, tamb de seda, de les mateixes colors, per a les bolles.
i fils,
Estudiats els segells de Jaume II sots laspecte artstic, mostren una major
perfecci, perqu son ms correctes en quant al dibuix, ensems que ostenten
ms sumptuositat major riquesa ornamental. El soli reial dels segells majors,
i
on apareix assegut el monarca, s una joia dart per son delicadissim treball
desculptura.
ALFONS III
Daquest comte-rei se coneixen un segell major, un de menor i una bolla de

plom. Del segell major solzament ne coneixem un exemplar, ques troba als Ar-
xius Nacionals de Paris, i s el que publiquem en nostre Inventari. La composi-
ci del dibuix s molt semblant a la del segell major del seu pare i antecessor
Jaume II, corresponent al tercer perode. El soli reial t tamb el respatller sem-
brat de petits escudets amb la divisa de les barres. Lescut que porta el cavaller
que ve representat, al revers, en el segell de Jaume II, t cinc pals o barres, i
en el cl Alfons III, tres.

El segell menor s copia exacta del revers del major. Lhem trobat en lAr-
xiu de la Corona d Arag, i altres exemplars els posseim en la nostra collecci,
un dells amb data de 1328.
La bolla de plom s interessantssima per a la indumentria, car mostra
amb tots els seus detalls les vestidures del comte-rei. Nhem vist tres exemplars,
el ms perfecte correspon a lArxiu municipal de Vich, penjant dun document
er
datat el l. de mar de 1329. Els altres dos exemplars se troben, lun en lArxiu
de la Corona d Arag i laltre en el del Captol de la Su de Terol, en un docu-
ment de 26 dabril de 1328.
Les llegendes daquests segells, diuen: Sigillum Aljonsi dei grada regis Ara-
gonum, Valende, Sardinie et Corsice ac comitis Barchinone. En el major, en lloc
de ac diu at.
En les lmines dites den Garma shi publica un segell major, igual al que
hem trobat als Arxius Nacionals de Pars, per equivoca la llegenda, puix canvia
els mots at comitis, per comitisque, i en comptes de occuli vestri videant equitate,
com diu el segell, posa videat equitate.

Les lletres sn molt semblants a les dels segells de Jaume II, s a dir ma-
jscules gtiques i romanes.
La cera de les empremptes s de color vermella, i les cintes que les uneixen
als pergamins sn de seda de les colors herldiques de la casa reial d Arag,
groga i vermella, excepte en les bolles que, en lloc de cintes, sn fils de seda de
les mateixes colors.
Quant a frmules dindicaci del segell en els documents, la bolla de plom
se fa constar en una escriptura, amb aquests termes: ad majorem roboris firmitate
sigillo bulle nostre plumbee jussimus communiri 1 .
] Arx. Cor. Arag, pergs. d Alfons III, n. 689.

Els segells d Alfons III, com ja hem dit, sn molt semblants als de Jaume II,
i per tant, considerats sots laspecte de lart, els hi s aplicable lo que daquests
darrers hem consignat.
PERE III
Tres perodes, principalment, sobserven en la part histrica de la sigillogra-

fa daquest comte-rei. Primer, que comprn des del comenament de son regnat,
fins a la reincorporaci de Mallorca a la corona aragonesa (1336-1343). Segn, o
s el perode comprs entre aquesta reincorporaci i la dels comtats de Rossell
i Cerdanya (1343-1344). I tercer, des daquesta ltima data, fins lacabament del
regnat (1344-1387).
En el primer perode, desprs de la mort d Alfons III, ocorreguda a Barce-
lona el 24 de gener de 1336, encara trig algn temps Pere III, a usar els segells
reials, puix amb carta datada a Saragoa en 17 de febrer i dirigida a Don Jon,
fill de lInfant en Manuel, diu: Et porqu nuestros sellos reales aun no haviamos
feyto fazer, mandamos seellar esta nuestra letra con nuestro sello acostumbrado 1 ,
que
era el que usava essent Infant i com a Procurador general del regne. Idntica
frmula de Cancelleria apareix en altra carta posterior, o sigui, de 24 del propri
mes de febrer, per en un document de I de mar, susa ja i es fa esment del
2
segell reial .
Corresponen a aquest primer perode, un segell major, un de menor o com,

i una bolla de plom.
Del segell major nhem trobat dos exemplars i tots dos en lArxiu de la
Diputaci foral de Navarra, antiguament, de la Camara de Comptos, a Pamplona,
penjant la hu, que s que publiquem en lInventari, duna concordia o aclara-
el
ci a les capitulacions matrimonials del comte-rei en Pere III amb la Infanta

Dona Maria de Navarra, atorgada per Don Pere i el rei de Navarra, Eelip III,
sobre les pagues de la dot de seixanta mil lliures de sanxetes, assenyalada a dita
Infanta; porta la data dAlag, 27 de juliol de 1338. Laltre, penja de lacte
de jurament dobservar i fer complir dites capitulacions, prestat en 1337, per
Pere III, davant del rei de Navarra. Aquest segell s una copia exacta del de
son pare Alfons III, el mateix dibuix i els mateixos motius dornamentaci.
Elmenor o com se troba en diversos Arxius. En el de la Corona
segell
d Aragnhem vist un exemplar, separat per del pergam, i a ms, en bon

nombre de cartes reials, corresponents als anys de 1336 a 1343, shi troba em-
premptat al dors llur. Al Museu Arqueolgic de Tarragona, nhi ha un altre,
tamb separat del document; i aix mateix nhem vist exemplars, en lArxiu
2 Cartes reials, llig. 76-

Histric Nacional, en el del Captol de la Su de Barcelona i en el Municipal de
Vich. El dibuix daquest segell, s igual al del revers del segell major.
De de plom, daquest perode, ne coneixem dos exemplars; un que
la bolla
hi ha en lArxiu del Captol de la Su de Lleida, penjant dun privilegi atorgat

pel comte-rei, a Pere de Sanahuja, amb data de 1 de mar de 1338, i altre en
lArxiu de la Corona d Arag, en un pergam de 1 de maig de 1343.
Desprs de la reincorporaci del reialme de Mallorca, el comte-rei va manar
gravar nous segells, com ell ho manifesta en sa Crnica, amb aques-
mateix aix
tes paraules: E lo diumenge apres segent, primer de Juny que fou festa de
Cinquagesma, oym nostre
offici solemnial en la Seu de la ciutat de Mallorques
E manam nous en que fos intitulat e nomenat lo regne de Mallorques

fer segells
ab lo ttol dels altres regnes. Lo qual ordenam en aquesta forma: En Pere, per
la gracia de Deu, rey de Arag, de Valncia, de Mallorques, de Sardenya e de
Corcega e comte de Barcelona 1 .
En efecte, en un document datat en lo nostre Castell de Mallorches a

2
1 de juny de 1343 ,
pel qual ordena en Pere als prohoms i universitats de les
viles i llocs de la illa, que envin sndics, amb poder suficient, per a prestar
jurament de fidelitat i vassallatge, shi consigna aquesta frmula: E com los
segells nostres novells, encara no havem feyts fer, les presents ab lo nostre segell
antich havem fetes segellar. Aquesta mateixa frmula se troba en documents
posteriors, per en un de 14 de juliol, se diu: et sigillo nostro pendenti jussimus
comuniri, amb lo qual v a significar-se que ja estava en s, el nou segell, inau-
gurant-se el segn perode de la historia sigillogrfiea del comte-rei en Pere III,
perode que fou de curta durada, per tal com lany segent, 1344, i a conseqn-
cia de la incorporaci dels comtats de Rossell i de Cerdanya, es van haver
dafegir aquests ttols a les llegendes dels segells i amb aital motiu sen gravaren
altres de nous.
Pere III eix de Eigueres amb son de maig de 1344, i el 16 de
exrcit, el 7
juliol entr victoris a Perpiny, i consta en diferents registres de lArxiu de la
3
Corona d Arag
que trobant-shi, acabada lexecuci que practicava contral
,
rei de Mallorca, en Jaume; havent ordenat intitular-se comte de Barcelona i de
Rossell, son vice-canceller, Arnau de Morera, notific a Bernat de Puig, escriv

reial, el qual shava quedat a Barcelona amb el segell com, quel rei volia i
manava que en tots els documents que expeds sexpresss dit ttol: Comitis Bar
cliinone et Rossilionis, i que shi fes menci del segell, amb aquesta frmula:
Et quia sigilla nova nondum feri feceramus, presentem sigillo nostro assueto jussi-
mus sigillari En un document datat a Barcelona, a 13
4
. dagost, veiem que ja
susa dita frmula 5 En altre expedit, tamb, a Barcelona,
. el 7 doctubre, se diu:
1 Crnica del rey en Pere (ed. Bofarull), p. 149.
2 Arx. Cor. Arag, reg. 1.406, f. 25.
3 Arx. Cor. Arag, rog. 953, f. 63; reg. 954, f. 161, i reg. 1,059, f. 134.
4 Apndix n. XXXII.
6 Arx. Cor. Arag, reg. 1.059, f. 134.
E car los segells nous encara no son acabats, havem fete segellar la present ab
lo segell nostre acostumat 1
. Encaras troba aix consignat, el segell, en un docu-
2
ment de 17 del mateix mes ;
per en altre de 3 de novembre, jas diu: et sigilli
nostri munimine roborata3 .
Per consegent, podem fixar aquest segn perode, o sigui el temps durant
el qual estigueren en s els segells amb el ttol de Mallorca en la llegenda, des de
mitjans de de 1343 a darrers doctubre o primers de novembre de 1344.
juliol
Corresponents a aquest perode hem trobat el segell major o magesttic i el

menor o com. Del primer, hem vist un exemplar i encara ms ben dit un
sols
fac-smil, quens facilit Don Jess Munoz Rivero, pertanyent a la collecci de
i
son pare don Toms, manifestant-nos quel creia procedent dun original de Ma-
llorca.
Del segell com, ne coneixem dos exemplars, un ques conserva en

menor o
lArxiu del Captol de la Su de Barcelona, penjant dun pergam que cont una
llicencia atorgada pel rei Pere, el l. er de juny de 1344, als ciutadans de Barce-
lona, Pere de Mitjavila i Arnau Llorens, per a transportar mercaderies, amb llur
nau, a les terres del Sold de Babilonia; laltre existeix en lArxiu de la Corona
d Arag, unit a un document de 12 dabril de 1344, atorgat per Don Pere, in
civitate Barchinone videlicet in camera superiori Palatii Regii.
Aquests segells pertanyents al segn perode, apart de llur raresa, car sols
estigueren en s un espai de temps relativament curt, o s entre la reincorpora-

ci de Mallorca i la dels comtats de Rossell i Cerdanya, ofereixen algunes parti-
cularitats dignes destudi. Shi observa el predomini i desenrotllament de lart
gtic amb tot son esplendor i riquesa. Sintrodueix el casc o capell amb la cimera
del griu o drac alat, falsament atribuda a Don Jaume el Conqueridor, com ho
demostr lerudit arquelec don Francesc Barado 4 .
De lexamen dels segells dels comtes-reis d Arag, anteriors a Pere III, resulta
que cap dells us dita cimera ni cap daltra. s ms, el propri comte-rei en
Pere, en el primer perode de son regnat, tampoc la va usar, com hem vist al parlar
dels segells corresponents a dit perode. Precisament en lpoca de Don Jaume,
susava el morri aplanat en sa part superior, amb el qual sel representa en
alguns de sos segells, i es pot veure, tamb, en altres de reis, prnceps i grans
feudataris, coetanis seus. En canvi, les cimeres nos generalitzaren fins a mitjn
segle xiv . ^Va adoptar-la Pere III, com indica Munoz i Romero 5 prenent per
model el segell de son sogre Felip III de Navarra, comte dEvreux, que en el
revers se representa com a guerrer, portant un casc amb aquesta cimera? Cert
s, que aleshores apareix sovintment en els segells dels prnceps i nobles, essent
1 Arx. Cor. Arag, reg. 1.059, f. 146.
2 Arx. Cor. AragA reg. 1.408, f. 125.

6 Arx. Cor. Arag, reg. 1.408, f. 130.
1 Barado, Museo Militar, II, 258 i 262.

2 Munoz y Romero, El Arte en Espana, IV, 169.
Voi-m I 20
126 SIGILLOGRAFlA CATALANA
molt semblant la del comte-rei en Pere, amb la de Felip de Rouvre, duc de
Borgonya.
El contra-segell s, tamb, altra particularitat que mostren els segells de
Pere III, en aquest segn perode, puix nol veiem usat entre els del primer.
Segons Lecoy de la Marche, sintroduiren els contra-segells, a Frana, per la Can-
celleria de Lluis el Jove, per a impedir quels' falsaris treguessin la cera pel dors,
per a separar lemprempta, del pergam, i cita lexemple dun bisbe de Winches-
ter que feu gravar en son contra-segell aquesta inscripci molt apropriada: Sum
custos et testes sigilli 1 .
La total i definitiva reincorporaci dels estats del rei de Mallorca a la

Corona Aragonesa, motiv un nou canvi de segells, coincidint amb la promulgaci
de les Ordinacions de la casa reial, en les quals sestabliren regles per a segellar
els documents de Cancelleria, segons hem vist en la Introducci.
Daquest canvi de segells, produit per haver-se dagregar a les llegendes els
ttols dels comtats de Rossell i Cerdanya, resulta el tercer perode, que comena
en 1344 i fineix amb la mort del rei, en 1387.

Tres sn els segells, que coneixem, corresponents a aquest perode; el major
o magesttic, el menor o com i la bolla de plom. Ja hem dit, al tractar dels
gravadors de matrius, quel rei en Pere, amb data de l. er de febrer de 1345, con-
signa el cost dobrar aquests segells, que tingu a son encrrec largenter valenci,
Pere Berns.
Del segell major, lexemplar ms complet existeix en lArxiu del Captol de
la Su de Mallorca, i s el que publiquem en nostre Inventari. A ms daquest
nhem trobat daltres a lArxiu Histric Nacional i al de la Corona d Arag. Un
de molt ben conservat s el de lArxiu del plat de pobres vergonyants de la
parrquia de Santa-Mara del Pi, de Barcelona, que vrem publicar en 1895 2 i
que penja dun pergam contenint el privilegi atorgat per Don Pere, als tres pro-
homs de dita parrquia, que captaven pels seus pobres vergonyants, fent-los
francs i lliures b omni exercitu hoste et cavalcata, excepte en els casos en quel
rei o el seu primognit anessin, personalment, amb la armada, datat a Barcelona
a 11 dabril de 1380. Als Arxius Nacionals de Pars, nhi ha un que penja de
lescriptura de permuta atorgada entrel comte-rei i el bisbe de Narbona, als
18 dagost de 1353. Finalment, en lArxiu municipal de Vich, existeix un altre
exemplar, partit per en dos meitats, penjant de la confirmaci de privilegis,
atorgada a favor de aquella ciutat, el 28 dagost de 1366.
En Bofarull3 va publicar una reproducci daquest segell, valentse, segura-
ment, dels fragments ques conserven en lArxiu de la Corona d Arag. Aquesta
reproducci per resulta bastant incorrecte i, per altra part, cont algunes
inexactituts en la llegenda.
1 Lecoy de la Marche, op. cit., p. 57-

2 de Saqarra, Apuntes para un estudio de los sellos del rey D. Pedro IV
F. de Aragn. Barce-
lona, 1895. Forma part de les Memorias de la R. Acadmia de Buenas Letras, t. VI.
3 Antoni de Bofarull, op. cit., IV, 330.
Del segell menor o com, ensems que de de plom, sn diversos els la bolla
exemplars quen coneixem, havent-ne trobat en lArxiu Histric Nacional, en el
de la Corona d Arag, en els dels Captols de les Sus de Barcelona i de Lleida,
i municipals, de Vich i de Manresa. Com
que estigueren en s per espai de ms
de quaranta anys, res t destrany que siguin nombrosos els exemplars, ms o
menys complets, que encara ens resten.
Coneixem, tamb, de Pere III, un segell de lanell i quatre tipus de segell
secret. El ms antic de tots pertany a lany 1339, i per ses reduides proporcions
potser fou un segell anular, per ms quel rei consigna en el document, que lex-
pedeix sub nostro sigillo secreto. Daquest tipus nhem trobat dos exemplars,
ambds en lArxiu de la Corona d Arag 1 .
En
el mateix Arxiu, hi ha altres dos exemplars del segn tipus de segell
secretque correspon a lany 1341.

Del tercer tipus hem vist exemplars en lArxiu de la Corona d Arag, en el
del Captol de la Su de Barcelona, i general del Regne de Mallorca. El ms
antic s de 1353 i el ms modern de 1359.
Finalment, del quart tipus nhem vist exemplars, en lArxiu del Captol de
la Su de Valncia, Municipal de Barcelona i Capitular daquesta ciutat.
Del segell de lanell hem trobat dos exemplars, molt ben conservats, en lAr-
xiu del Reial Patrimoni, la hu imprs en cera vermella, al dors duna carta da-
tada a Mont, 20 de juliol de 1376, i un fragment del mateix tipus, en lArxiu
del Captol de la Su de Barcelona, imprs, tamb, en cera vermella, al dors
duna lletra dirigida pel comte-rei a Berenguer Morey, manant-li que amb sa
companyia de ballesters i altres soldats, se retiri per tal com la seva presencia
jano s necessria. s datada a Lleida sots lo segell del nostre anell a 11 de
juny de 1375.
Entre tots aquests segells i bolles, hi ha tretze tipus diversos. En les lmines
que satribueixen an en Garma sols se nhi publiquen els tres corresponents al
tercer perode i un dels segells secrets.
En quant a les llegendes dels segells de Pere III, en el primer perode diuen:
Sigillum Petri dei grada regia Aragonum, Valende, Sardine et Corsice, comitisque
Barchinone, o b, ac comitis Barchinone, ques troba en la bolla. En el segn i
tercer perode no shi posa el mot sigillum, i el nom del comte-rei apareix en
nominatiu: Petrus dei grada rex &c. agregant-shi el ttol Maioricarum, desprs
del de Valende, en el segn perode; i en el tercer, els de Rossilionis et Ceritanie,
ambds abreviats. En els segells secrets, se diu: Petrus dei grada Aragonum rex
o b, rex Aragonum, i en altre, secreti Petri dei grada regis Aragonum. En el de
lanell hi trobem, com excepci rarssima, el mot Aragonie.
Les lletres daquestes llegendes sn capitals gtiques molt elegants, restant
completament unificats dits carcters, amb exclusi de tota lletra romana.
En les Ordinacions promulgades per Pere III, i a les quals ens hem referit
1 Arx. Cor. Arag, reg. 1.111, f. 16 i 23.

altres vegades, a lindicar a quins documents devien posar-se els diferents segells
de que hem fet esment, shi consignen tamb curioses noves sobre aquest particu-
lar, i aix no les repetirem, com tampoc repetirem les frmules dindicaci da-
quests segells, ques troben en els documents, per haver-ho fet ja, en la Intro-
ducci.
Els segells de Pere III, sobre tot en el tercer perode, assenyalen el predomini
de lart gtic, essent de gran valua per a lestudi de la indumentria reial. Per a
la herldica ens fixen en quatre el nombre de barres que apareixen en els escuts.
En una paraula, sn du abundosa per a larqueologia en ses diverses branques i
especialitats.
JOAN I
Daquest comte-rei coneixem major o magesttic, el menor, la bolla

el segell
de plom, un segell secret i el de lanell. Del major nhem vist un exemplar, incomplet
per, en lArxiu Histric Nacional; altre exemplar existeix en lArxiu municipal
de Barcelona, altre en el Capitular de la Su de Valncia, i altre en lArxiu gene-
ral del regne de Mallorca.
Del com, a ms del que publiquem, ques troba en lArxiu Histric Nacional,
hem vist un fragment dun altre exemplar, en lArxiu Capitular de Barcelona,
unit a un pergam datat a 7 de setembre de 1394, amb el qual el comte-rei aproba
les clusules de conveni entre Cervera i els pobles de Copons, Montfalc el Gros,
Biure i altres, per a esser considerats vens i carrer de la primera. A ms daquest
exemplar, en el mateix Arxiu nhem vist un altre, separat del document.
De la bolla de plom, sols ne coneixem un exemplar que hem vist en lArxiu
municipal de Berga.
El segell secret lhem trobat en lArxiu de la Corona d Arag, imprs en cera
vermella, al dors duna carta dirigida als concellers de Barcelona, i datada a Sara-
goa, 15 de setembre de 1397, que s lexemplar que publiquem; a ms daquest,
en el mateix arxiu hi ha un altre exemplar, en una carta dirigida pel comte-rei
a micer Miquel de Sent John, llicenciat en drets i ardiaca de la Selva, en la Su
de Girona, a mossn Jaume March i a Bernat Gralla, ciutad de Lleida, diputats
del General de Catalunya, manant-los que entreguin les armes o exarcies del dit
General, que tenien en llur poder i li havien proms deixar-li per a les galeres que
havia fet construir a Barcelona, a fi danar a Port-fangs; la seva data s de 14 de
setembre de 1393.
El segell de en lArxiu del Reial Patrimoni, imprs en cera
lanell existeix
vermella, al dors duna carta datada a Barcelona, el 14 de mar de 1387, i dirigida

pel rei al Mestre Racional, manant-li que rebs en compte an Bernat Ferrer, sots-
veguer de Girona, cent florins dor. A ms daquest exemplar, hem trobat un
altre que apar sigui una variant, al mateix Arxiu del Reial Patrimoni, en una
carta datada a Girona a 15 de juny de 1390, i daquesta variant nhem vist un

altre exemplar, en el de la Corona d Arag, imprs, tamb, en cera vermella, al
dors duna carta del 17 de setembre de 1392.
En les llegendes, el monarca usa els ttols dels reialmes d Arag, Valncia,
Mallorca, Sardenya i Crcega i dels comtats de Barcelona, Rossell i Cerdanya.
En el segell major i en la bolla, desprs de la creu hi ha el nom Iohannes, en nomi-
natiu; en el menor, desprs de la S de sigillum, vel nom Iohannis (abreviat), en
genitiu. En la bolla, el ttol de Mallorca sexpressa aix: Maiorie, que sembla du
interpretar-se per Maiorice.
En els segells major i menor, veiem, per primera vegada, que les llegendes
estan formades per lletres gtiques minscules.

Quant a les formes de consignaci del segell en els documents, hem trobat la
del segell major o magesttic, en un de 8 de mar de 1387, que diu: nostre majes-
tatis sigillo in penclenti munita; i en un altre document de 7 de setembre de 1394,
la del segell com, amb aquests mots: sigillo nostro pendenti jussimus comuniri.
A ms, per al segell secret, sots nostre segell secret, i per al de lanell, sots lo
segell de nostre anell.

La cera de les empremptes s sempre de color vermella, i els lligams, cintes o
fils de seda groga i vermella.

Considerats els segells de Jon I, en llur aspecte artstic, segueixen la tradi-
ci dels de son pare i antecessor Pere III. Lart gtic shi manifesta amb tota
sa esplendidesa, particularment en el gran segell i en el com, amb els elegan-
tssims templets que cobricelen la figura del monarca i les de guerrers i ngels
que lacompanyen. El dibuix del templet de la bolla potser no s tan artstic com
el de la de Pere III.
En els escuts shi fixen, tamb, en quatre el nombre de barres que constitueixen
la divisa reial. La forma de dit escut deixa desser gtica en el segell secret i en el
magesttic, en el que porta el comte-rei a cavall, adoptant la de cartela. Amb

tot, en i en els escudets que t a sos peus el monarca, en lanvers
el contra-segell
del major i com, s gtica.

del
Malhauradament la cera de les empremptes, ja des de Pere III, s molt trenca-
dia, contribuint-hi, tamb, el major mdol o dimetre dels segells, lo qual fa que
sigui molt difcil trobar un exemplar complet, per a estudiar les belleses arqui-
tectniques que contenen.
MART I
Del comte-rei en Mart, coneixem el major o magesttic, el com, la segell

bolla de plom, el menor i dos de secrets, i a ms tenim noticia del de lanell.
Del segell major nhem vist dos exemplars en lArxiu Histric Nacional, i un
tercer en lArxiu general del regne de Mallorca. Un dels ms complets del segell
com, lhem trobat, tamb, en lArxiu Histric Nacional, penjant dun pergam
que cont laprobaci del comte-rei, amb data de 10 dagost de 1404, dun con-
veni atorgat entrel Prior de la Cartoixa de Scala-Dei i en Jon, comte de Pra-
des, fill de lInfant en Pere. Altre exemplar hem vist en lArxiu de la Corona
separat per del document, i altre, al Museu Arqueolgic de Tarragona,
d Arag,
pendent dun pergam datat a Valldaura, als 17 de setembre de 1405.

De la bolla de plom sols nhem trobat un exemplar, en lArxiu municipal de
Valncia.
El segell menor el vam trobar en lArxiu general del regne de Mallorca, pen-
jant del pergam n. 276, que porta la data de 26 de juny de 1401, i els dos secrets,
en lArxiu del Reial Patrimoni.
Quant al segell de lanell, ja hem dit, al tractar de la varietat de segells, en
la Introducci, quel comte-rei en Mart va segellar amb el seu segell
anular, un albar datat a Valncia als 25 de setembre de 1402. En
llbum de gravats de segells, ja esmentat, es publica aquest dibuix,
atribuint-lo a un segell del susdit comte-rei, que creiem du esser el
de lanell.
Les llegendes dels segells de Mart lHum porten els ttols dels reialmes
d Arag, Valncia, Mallorca, Sardenya i Crcega i dels comtats de Barcelona,
Rossell i Cerdanya. En la del magesttic, ques publica en el mateix lbum, lii
ha algunes petites errades, com, per exemple, oculi, en lloc dCocculi i martinug,
per marting. En la bolla, les lletres sn gtiques majscules, en els dems, mi-
nscules. La paleografia pot estudiar-hi alguns nexes i abreviatures.
La cera de les empremptes segueix essent vermella, i els lligams sn, tamb,
amb les colors herldiques de la casa reial d Arag.
Les frmules dindicaci del document, sn molt semblants a les

segell, en el
dels precedents. La bolla del document de lArxiu municipal de Valncia se con-

signa aix: sigillo sive hulla plumhea impendenti munita. El segell major o mages-
tticque penja dun document de lArxiu Histric Nacional contenint la confir-
maci de privilegis al monestir de Valldigna, amb data de 8 dagost de 1402,
ve consignat amb aquesta frmula: et sigillo maiestatis nostre appendicio jussimus
comuniri. El segell menor, adherit a un document de lArxiu general de Ma-
llorca, s indicat amb aquests termes: et sigillo nostro minori , cum alia sigilla in
promptu non haheamus. En una carta datada a Saragoa, a 30 de juliol de 1398,
diu el comte-rei: sots nostre segell menor
1
. En altra carta de 30 de juny del
mateix any, segellada amb el segell com, se diu: Dada en aragoa dius nues-
tro siello comun 2 .
Al comenament de son regnat, Don Mart, com encara no tenia fets els segells
reials, usava els duc de Montblanch, consignant-ho en els documents,

dInfant i
amb aquestes frmules: sots nostre segell que usvem en temps quens intitulvem
1 Arx. Cor. Arag, reg. 2. 317, f. 67.
2 Arx. Cor. Arag, reg. 2 210, f. 47 v.

duc de muntblano); lletra de 22 de juny de 1396 h En altra lletra dirigida a

Francesc de Montbuy, lloctinent de Governador general del regne de Sardenya
i Crcega, datada a 12 de febrer de 1397, se diu: in cuius rei testimonium 'presen-
tem fieri et sigillo nostro assueto ducali, in dorso, cum sigilla nostri novi regiminis
nondum perfecta sint y jussimus comuniri 2 .
Si els grans segells, anomenats flahons o magesttics de Pere III i Jon I,

sn verament artstics, nols hi va a la reraaga el del comte-rei en Mart, mo-
del de bon gust i esplendidesa, i treball delicat i meritssim de largenter valen-
ci en Bartomeu Coscolla, com ja hem dit al tractar dels gravadors de matrius
de segells.
FERRAN I
De Ferran coneixem el segell com, un de secret, i el de la

d Antequera
empresa de la Jerra. Lexemplar ms complet del segell com, s el que des-

crivim en lInventari; lhem trobat en lArxiu Histric Nacional, penjant de la
concessi que fa el comte-rei als prohoms de la vila de Menargues, de que puguin
tenir barca en el riu Segre; s datat a Lleida el 20 de desembre de 1413. Altres
dos exemplars sn de lArxiu de la Corona d Arag, el primer separat del per-
gam, i el segn penjant dun document datat a l. er de juny de 1413.
En la llegenda daquest segell, el rei porta els ttols dels reialmes d Arag,
Sicili, Valncia, Mallorca, Sardenya i Crcega, comte de Barcelona, duc d Atenes
i de Neopatria i tamb comte de Rossell i de Cerdanya.
Del segell secret hem trobat un sol exemplar en lArxiu del Reial Patrimoni,
imprs en cera vermella, al dors duna carta datada a 4 doctubre de 1414. La
representaci s molt semblant a la del segell secret de son antecessor, Mart
lHum, sols que en lloc dels ngels i lleons que sostenen lelm, hi ha dos grius
o dracs alats.
El tercer segell, que coneixem, del comte-rei en Ferrn, s molt curis, puix
ell mateix lanomena segell petit de la nostra Empresa de la
Jerra, i porta un gerret o pitxer, amb tres lliris o sigui la divi-
sa de la gerra o gerrella, instituda per Ferrn I en 1403, abans
desser rei d Arag 3 . Lemprempta daquest segell que publi-
quem en lInventari (n. 82) s tan borrosa, que ni la llegenda,
ni les divises dels escuts hi apareixen, mes en llbum de gravats
atribuit an Garma hi s dibuixat aital com
reproduim aqu.
el
A ms daquests segells, en el susdit lbum nhi ha un quart, que s el segell
menor, quasi idntic al del seu antecessor, el rei Mart (n. 75 de lInventari).
1 Arx. Cor. Arag, -eg. 2.209, f. 7.
2 Arx. Cor. Arag, reg. 2.209, f. 73.

3 G. J. de Osma, Las divisas del Rey en los pavimentos de obra de Manises del >> castillo de Npoles.
Madrid, 1909, p. 64 i ss.
ALFONS IY
Els diversos segells que coneixem, fins avui dia, d Alfons el Magnnim,
IV com a comte de Barcelona i V com a rei d Arag, es poden classificar aix:
Del gran segell o flah hi ha dos tipus. El primer (n. 83 de lInventari) s
molt semblant al dels seus antecessors Don Mart i Don Jon I. Sols nhem trobat
tres exemplars, tots tres a lArxiu de la Corona d Arag. El segn gran segell
(n.84) del qualmalhauradament sols sen conserva un fragment, existeix en
FArxiu Histric Nacional. Del primer non podem precisar la data, perqu no
va unit al document, amb tot creiem que son s fou anterior al segn, que ve
datat a Npols, a 15 doctubre de 1457.
Del segell com ne coneixem tres tipus. El ms antic (n. 85) lhem vist usat
en documents dels anys de 1423 a 1430. Lexemplar ms complet, que s el que
descrivim en son lloc corresponent de lInventari, se troba en lArxiu general del
regne de Mallorca, penjant dun document datat als 10 de febrer de 1423; altre
exemplar, bastant ben conservat, i que hem vist en lArxiu municipal de Tarra-
gona, penja dun pergam que cont la confirmaci reial duna sentencia donada
per la Lloc-tinencia del regne, ambdata de 20 de gener de 1424; altre exemplar,
unit a un pergam de la mateixa data, s de lArxiu de la Corona d Arag, i
finalment hem vist un exemplar en un pergam que posseim, datat a Va-
igual,
lncia, als 7 doctubre de lany 1430. El segn tipus de segell com (n. 86 de lIn-
ventari) lhem trobat en lArxiu de la Corona d Arag i al general del regne de
Mallorca. En aquest darrer, penjant dun document de 1443. El tercer tipus
documents de lArxiu de la Corona d Arag,
del mateix segell (n. 87) lhem vist en
corresponents al perode de 1444 a 1457. A ms, nhi ha un exemplar en FArxiu
municipal de Valncia, penjant dun pergam de 1444, i un altre exemplar, molt
incomplet, als Arxius Nacionals de Pars, descrit amb el nmero 11,234 de lIn-
ventari de Dout dArcq, i que penja duna restituci que fa el rei a Gast,
comte de Foix, de certes terres o possessions que li havia prs en cstic dhaver-
lo desobeit, datat a 25 de setembre de 1455.
Quant a les bolles d Alfons IV, ne coneixem dues dor i dues de plom. La
primera i ms antigua de les de plom lhem trobada en FArxiu del Captol de la
Su de Valncia (n. 88), penjant dun pergam datat a 19 de novembre de 1428.
Nhem vist un altre exemplar en FArxiu, de la Corona d Arag, s b separat
del document al qual anava adherit. El dibuix daquesta bolla s molt semblant
al de la bolla del comte-rei en Mart. Del segn tipus de les bolles de plom (n. 91)
ne coneixem tres exemplars, dos de FArxiu de la Corona d Arag i un altre del

general del regne de Mallorca, aquest unit a un pergam datat al Castell Nou de
Npols, a 20 de maig de 1454.
Amb aquest mateix segn tipus de la bolla de plom, est gravada una de les
bolles dor d Alfons IV (n. 90 de lInventari) que vam trobar en FArxiu del
Captol de la Su de Valncia, penjant dun pergam datat a Npols, 6 de gener

de 1451. El tipus de completament distint. La vam
laltra bolla dor (n. 89) s
veure als Arxius del Vatic, penjant dun document, datat, tamb, a Npols apud
Maiorem ecclesiam, a 2 de juny de 1445.
Del segell menor (n. 92 de lInventari) nhem vist diversos exemplars en lAr-
xiu de la Corona d Arag, i un en el municipal de Tarragona, adherit a un pri-
vilegi concedint a la ciutat les imposicions per vint anys, imposiciones sive sisas
in omnbus victualibus, rbus et mercibus datat in Castro Novo Regali Neapolis a
15 de gener de 1423. En lArxiu del monastir de Sant-Pere de les Puelles, nhem
trobat tres exemplars, penjant de documents datats, respectivament, a 13 de
juny de 1431, 8 dabril de 1432 i 10 de desembre de 1433.
Del segell secret d Alfons IV coneixem cinc tipus; el ms antic (n. 93 de lIn-
ventari), lhem vist en lArxiu del Reial Patrimoni en una escriptura de 1416 i
altre exemplar en el municipal de Barcelona, en un document de 1417.
Altre tipus de segell secret (n. 94) es troba en lArxiu del Reial Patrimoni,
en un document datat a Valncia, a 3 de maig de 1427, i en altre document de
25 dagost de 1429. Aquest segn tipus s molt semblant al primer, consistint
la principal diferencia, en qu en la llegenda shi afegeix el ttol de Sicilie. El
tercer tipus (n. 95) lhem vist tamb en lArxiu del Reial Patrimoni en un docu-
ment de 1448.
El quart tipus (n. 96) existeix en lArxiu municipal de Valncia, imprs en
una carta del comte-rei, dirigida a Pere Mercader, tresorer i conceller reial, da-
tada a 10 de setembre de 1453. Finalment, el quint tipus (n. 97) encara que
no ho consigna la llegenda, creiem que correspon, tamb, al segell secret. Nhem
trobatun exemplar, molt ben conservat, en lArxiu del Reial Patrimoni, en
un document de 1444, i altre al municipal de Tarragona, en un acte de 1445.
Pertany, tamb, als segells de Don Alfons, lanomenat sigillum regium (n. 98)
que hem trobat en lArxiu de la Corona d Arag, penjant dun pergam que
cont una sentencia donada per la Lloc-tinent del Regne, Dona Maria, amb
data de 28 de maig de 1448. No sabem del cert si els ns. 99 i 100 de lInventari,
sn segells de lanell, del comte-rei Alfons, car els documents no ho expressen;
amb tot, tenen molta analogia amb els daquesta classe de son predecessor Jon I
i del qui li succe Jon II.
Estudiant les llegendes dels segells d Alfons IV, hem notat les segents par-
ticularitats. En els de la primera poca, s a dir, abans de la conquesta de Npols,
porta els ttols de rei d Arag, Sicili, Valncia, Mallorca, Sardenya i Crcega,
duc d Atenes i comte de Barcelona, de Rossell i de Cerdanya;
de Neopatria i
desprs hi afegeix et Hierusalem, Hungarie, en el segell com,

utriusque Sicilie...
i Sicilie citra et ultra farum, en el gran segell. El contra-segell del com, porta
aquesta llegenda: Aljonsus Rex Facis.

Encara que en alguns dels segells hi ha la inicial S de sigillum, i el nom del
comte-rei en genitiu, Alfonsi, i tamb serenissimi domini Aljonsi, en altres apa-
reix la llegenda comenant pel mot Aljonsus en nominatiu.
VOLM I 21
134 SIGILLO GRAFlA CATALANA
Quant al carcter de lletra, s en quasi tots, el gtic minscul, no man-
cant-hi per, llegendes escrites en capitals gtiques, excepte en el segell com de
la segona poca o sigui desprs de la conquesta de Npols, en qu apareix la lle-
genda en capitals romanes, seguint la influencia del Renaixement itali. Sn molt

freqents els nexes i abreviatures.
La color de la cera, s com la dels segells dels seus antecessors, vermella; esde-
venint ms ms trencadia, per
i lo qual sn ben poques les empremptes ques
conserven en bon estat.
En les indicacions del segell, hem trobat, entre altres, les segents frmules:
ab nostre segell comu en pendent segellada; nostro sigillo comuni in pendenti
munitam; sigillum Regium apponi jussimus inpendenti; nostro sigillo minori in-
pendenti munitam; sub nostro sigillo secreto; et magno pendenti Majestatis nostre
sigillo comuniri jussimus. El segell menor ques conserva en l Arxiu del monastir
de Sant-Pere de les Puelles, penjant dun pergam datat a 10 de desembre de 1433,

ve indicat en el document amb la frmula segent: Et ad maiorem omnium et
singulorum promissorum corroborationem, sigillum minus dicti domini Regis huic
instrumento apponi jussimus in pendenti. Del que descrivim en lInventari (n. 92)
sen fa esment en el document amb aquests termes: In cuius rei testimonium pre-
sentem fieri jussimus sigillo nostro minori impendenti munite.
Lestil gtic perdura encara en els segells del comte-rei Alfons, particular-
ment en els dels primers anys de son regnat; amb tot, ja sinicien en alguns,
els traos del Renaixement, com es pot veure en els exemplars posteriors a la
conquesta de Npols, sobre tot en el segell com (n. 87 de lInventari). En aquest
segell hi ha, tamb, algunes de les divises que us aquest monarca 1
. La de la
gerra o gerrella instituda, com ja sha dit, per Ferrn d Antequera, la veiem en
el segell de Don Alfons, essent Infant, i tamb figura en el respatller de la cadira
reial, en els segells comuns, on, a ms, en el posterior a la conquesta de Npols,
hi ha la del siti perills, repetida a ambds costats, dret i esquer, en la part
inferior del segell, i la del llibre,, tamb repetida a ambds costats del templet,
en la part superior.
Molt hi ha per estudiar en aquests segells del comte-rei Alfons, en relaci
amb la indumentria i atributs de la reialesa.
JOAN II
De Jon II, coneixem, fins al present, els segents segells: dos comuns, dues
bolles de plom i tres secrets.
Dels segells comuns nhi ha un amb la imatge del comte-rei, seient en el seti
reial, i altre en el qual ocupa tot el camp del segell un escut amb la divisa de les
barres. Ambds els hem trobat en lArxiu de la Corona d Arag, on nhi ha diversos
1 Osma, op. cit., p. 67 i ss.

exemplars, ms o menys complets. Del primer tipus nexisteix, tamb, un exem-

plar als Arxius Nacionals de Pars, penjant dun document de 1462.
Una de les bolles de plom (n. 101 de lInventari) lhem vist en lArxiu general
del regne de Mallorca; de laltre non tenim ms noticia quel dibuix de llbum
atribuit an en Garma i que reproduim aqu.
Dels segells secrets nhem trobat tres variants; de la primera (n. 105) exis-
teix un exemplar en lArxiu de la Corona d Arag, en una carta del comte-rei
datada a Barcelona, a 14 doctubre de 1474, altre exemplar del mateix any, en
el municipal daquesta ciutat i un altre en el municipal de Valncia, en carta
datada a 3 de novembre de 1477. Les segona i tercera variants (ns. 106 i 107) les
hem trobades en lArxiu del Reial Patrimoni. Els segells ns. 104 i 108 podrien
esser anulars.
En les llegendes dels segells de Jon II shi afegeix el ttol de Navarra. En
la bolla, els carcters sn capitals gtiques, se suprimeix el mot sigillum, i el nom
del monarca est posat en nominatiu. En els dems segells, les llegendes estn es-
crites amb lletres gtiques minscules, hi ha la S inicial de sigillum i per conse-
gent el nom del comte-rei en genitiu. No hi manquen abreviatures i nexes.
La cera de les empremptes segueix essent vermella, i les cintes i fils de seda
que uneixen els segells i document, sn, com sempre,
les bolles al amb les colors
herldiques del reialme d Arag, o sigui groga i vermella.

Les indicacions dels segells sn amb frmules semblants a les dels regnats
anteriors. La presencia del segell n. 101 de lInventari, se fa constar en el docu-
ment, amb aquesta frmula: In qurum testimonium 'presentem cartam fieri iussimus
regio sigillo, cum sigilla primogeniture prefati incliti primogeniti (lInfant en Ferrn)
gnati regii et nostri nondum fada sint, impendenti munitam.
En de Jon II no ofereixen cap particularitat.
llur aspecte artstic els segells
Lestil gtic que encara hi domina, va degenerant per a transformar-se en Re-

naixement.
FERRAN II
Els segells del comte-rei en Ferrn II, podem dividir-los en dos perodes: els
anteriors a la conquesta de Granada i els posteriors a aquest succs histric. En
aquells, la magrana, com a smbol herldic del regne de Granada, no figura en
lescut reial. En cabuda.
els altres ja hi t
Del primer perode coneixem dos segells comuns, tres bolles de plom i quinze
segells entre menors i secrets.
Pertanyents al segn perode, hem trobat un segell com, una bolla de plom
i quatorze entre menors o de cmara i secrets.
Els segells comuns del primer perode, lun (n. 109 de lInventari) representa
el comte-rei, seient, amb els atributs de la magestat; laltre (n. 110) ostenta un
gran escut, amb les divises de Castella, Lle i Arag; rodejen lescut dues bran-
ques de magraner amb tres magranes a cada costat. Eou allusi simblica del
regne de Granada, abans de sa conquesta?
Del primer nhem trobat dos exemplars, un en lArxiu de la Corona d Arag
i altre en lHistric Nacional, ambds separats del document del qual penjaven.
El tipus de lescut, lhem trobat en lArxiu municipal de Tortosa, i en el de la

Corona d Arag, els dos sens data, per no estar adherits al pergam.
De les tres bolles de plom tampoc ne podem precisar la data perque no van
unides document. La una (n. 111 de lInventari) en la qual sols hi ha la imatge
al
del comte-rei, lhem vist en lArxiu Histric Nacional, les altres dues tenen a lan-
vers, la imatge del comte-rei, i al revers la de la comtesa-reina Isabel de Castella.
Pertanyen, una (n. 113) a la collecci de Don Juli Vintr, i laltra (n. 112) a la
nostra.
Dels segells menors i secrets ne coneixem quinze tipus diferents, tots amb
escuts de diversos tamanys i formes, i amb les divises de Castella, Lle, Arag
i Sicili. Els hem trobats en lArxiu del Reial Patrimoni, en lHistric Nacional,
al municipal de Valncia, i al de la Corona d Arag.
Del segell com del segn perode, nexisteix un exemplar en lArxiu Histric
Nacional i ne tenim un altre en nostra collecci. Ambds estan separats del per-
gam i per consegent desconeixem llurs dates.
La plom (n. 131 de lInventari) la posseeix Don Enric Olalde i Satrs-
bolla de
tegui, malhauradament separada del document del qual penjava, no poguent-sen
precisar la data.
Els segells secrets i menors o de camara daquest perode, els hem trobats
principalment a lArxiu del Reial Patrimoni, al municipal de Barcelona i al de la
Corona d Arag.
Les llegendes de tots aquests segells estan escrites amb diversitat de lletres.
Les unes amb capitals romanes, altres amb gtiques majscules i altres amb mi-
nscules.
La cera de les empremptes s, tamb, vermella, si b en alguns exemplars la
color s menys intensa.

marquen un retrocs. Ja
Considerats en llur aspecte artstic, aquests segells
no shi veu la puresa distil, sin quel Renaixement se combina amb el gtic,
i el dibuix, en general, s menys correcte, sobre tot en les bolles, sils comparem
amb els grans segells de Pere III, Jon I i Mart lHum.

Mereixen esmentar-se algunes particularitats; en primer lloc, la divisa lanto
monta, que apareix en el segell com (ns. 109 i 129 de lInventari); i tamb la
modificaci que sobserva en la bolla (n. 111) substituint els quatre caps de sar-
ra, de la creu del revers, per quatre caps de reis, trencant, amb aix, la tradici
constant dels seus predecessors, i coincidint, aquest canvi, introduit pel comte-
rei en Ferran II, amb la divulgaci de la llegenda dels quatre caps de reis moros,
que aparegueren, segons uns, en la batalla dAlcora en temps de Pere I, i se-
gons altres, en una victori guanyada pel comte Ramn Berenguer IV, llegenda
que, com hem dit, segurament inventaren els cronistes catalans i aragonesos, de
les xva i xvia centries.
Encara que no correspon a la cronologia dels comtes-reis d Arag, publiquem,

tamb, com a curiositat, un segell de Carles de Valois, el contrincant de Pere II,
quis feu coronar a Llers i man gravar aquest segell (n. 145 de lInventari) inti-
tulant-se rei d Arag i de Valncia i comte de Barcelona; tres distints segells

menors o secrets de Don Pere el conestable de Portugal que en temps de Jon II
fou proclamat rei d Arag i comte de Barcelona, amb el nom de Pere IV, en 21 de
gener de 1464 i mor en la vila de Granollers del Valls, a 29 de juny de 1466; i
un segell de Renat dAnjou, qui tamb fou proclamat rei d Arag, desprs de la
mort de Don Pere de Portugal. Aquest segell lhem trobat en lArxiu del Reial
Patrimoni, en un document de 11 de desembre de 1471, en el qual Renat sintitula
rei d Arag, de Valncia i de Mallorca i comte de Barcelona.
En lArxiu municipal de nostra ciutat, hi ha una serie, bastant nombrosa, de

cartes de Don Pere de Portugal, la major part de les quals foren segellades amb
son segell anular. Malhauradament no sen conserva cap, havent-se desprs la
cera de les empremptes. Entre aquesta serie de cartes hi han vestigis dun segell
de 52 mm. de dimetre, en una lletra del Conestable datada a Martorell a 16 de
juliol de 1464, i dun altre de 90 mm., en una lletra datada a La Bisbal a
28 de maig de 1465 1 .
1 Arx. Mun de Barcelona, cartes reials , any 1403 fins 1469.

138 SIGILLOGRAFl A CATALANA
COMTESES-REINES DARAG
Sanxa de Castella, muller d Alfons I. El segell ms antic que fins ara
hem trobat, daquesta serie, s el de Dona Sanxa de Castella, filla del rei de Cas-
tella i de Lle, Alfons VII i de Dona Rica, sa segona muller; cas amb Alfons I,
als 18 de gener de 1174, en la ciutat de Saragoa. Havent enviudat, a 25 dabril
de 1196, se retir al monastir de Xixena, que havia fundat, on profess, i mor
en el mes de novembre de 1208.
El segell quen coneixem (n. 150 de lInventari) s rarssim, i sols ne sabem
un exemplar i encara en fragment, ques conserva a lArxiu de la Corona d Arag,
penjant del pergam n. 121 de la collecci de Pere I. En lanvers es representa la

reina, en tipus de magestat; al revers, a cavall, com sestilava en alguns segells de
les dnes, al segle xn
i fins al xin Nos conserva
. la llegenda, ni es fa indica-
ci del segell document. La cera s bruna, i els lligams, corretges de luda.
en el
Leonor de Castella, muller de Jaume I 1 Sols hem trobat un exemplar .

de son segell (n. 151) en l Arxiu del Pilar de Saragoa, penjant dun document
datat en lany 1224. La llegenda daquest segell consigna que Dona Alienor o
Leonor, s filla del rei de Castella, reina d Arag, comtesa de Barcelona i senyora
de Montpeller, b aquest darrer ttol nos conserva en el segell. Les lletres
si
de la llegenda sn capitals romanes, la cera de lemprempta, bruna, i els lli-

gams, corretges de luda.
Es un segell molt interessant per a la herldica, puix shi veuen, ben mar-
cades, les divises de Castella i d Arag, corresponents al primer ter del segle xm
.
Constana de Siclia, muller de Pere II. coneixem Dos diferents segells

daquesta reina. El primer (n. 152) del qual sols hem trobat un exemplar, en
l Arxiu de la Corona d Arag, s major i t contra-segell. El segn s menor i
lhem vist en lArxiu Histric Nacional, penjant dun document datat a Palerm,
er
el l dabril de 1288 (n. 153). La llegenda, quasi del tot destruida en el primer
per ben conservada en el segn, est formada per capitals gtiques. Diu aix:,
[S] Constancie dei grada regine Aragonum.
En el de major mdol, s la primera vegada que veiem usada la cera vermella
en els segells dels prnceps del casal d Arag, com ja hem dit al tractar de la co-
lor de empremptes. Lestudi daquest segell, en son aspecte artstic,

les ceres de les
s interessant car ofereix una encertada combinaci del templet gtic amb els
escuts herldics, amb les divises d Arag i Sicili que apareixen a ambds costats
1 Dona Leonor cas amb Jaume I, celebrant-se les bodes en la vila d Agreda, en febrer de 1221 . Pocs
anys dur aquest matrimoni, puix en abril de 1229, segons Zurita (b. III, cap. III), vingu el Cardenal de
Santa Sabina, com a Llegat extraordinari de Gregori IX, i congregant-se diversos prelats i persones ecle-
sistiques a Taraona, se dict sentencia anulant el vincle matri nonial, fundant-se, principalment, en el
grau de parentiu que hi havia entre dels de contraients. Dona Leonor se retir al monastir de las Huel-
gas de Burgos, i mor, segons diu Bofarull ( Los Condes de Barcelona vindicados, I, 234), cap a lany 1251 .
de la imatge de la reina, la indumentria de la qual s, tamb, fora interessant.

Isabel de Castella, primera muller de Jaume II. Un sol segell coneixem,
daquesta comtesa-reina, i lhem trobat en lArxiu Histric Nacional, penjant dun
pergam datat a Tortosa, a 16 de setembre de 1294, amb el qual Dona Isabel,

titulant-se regina d Arag i de Sicili, se dirigeix als Batlle i Justicia de Calatayub
prevenint-los que compleixin i facin complir un privilegi, confirmat pel comte-rei,
al Comanador del St.-Sepulcre.
Aquest segell constitueix una vertadera curiositat sigillogrfica, perqu de la
princesa Dona Isabel de Castella com a reina d Arag, non diuen res els historia-
dors i cronistes, per tal com sols dinant el curt espai de quatre anys pogu gaudir
daital ttol. En efecte, la mort d Alfons II, esdevinguda en 1291, i ladveniment
al casal d Arag de son germ Jaume II, canviaren les relacions poc cordials,
que fins aleshores existien entre les monarquies castellana i aragonesa; se celebraren
vistes a Soria,on se fu la aliana entrel rei de Castella, Don Sanxo, i Jaume II,
i qued concertada la boda daquest amb la Infanta Isabel, filla de Don Sanxo.
Tenia, aleshores, la Infanta, vuit anys, per son matrimoni, que no arrib a
consumar-se, fou disolt per Bonifaci VIII, disposant-se, pel tractat dAgnani, a 20
de juny de 1295, que Jaume II contragus matrimoni amb Blanca de Npols.
Dit segell, doncs, s interessant perqu demostra que la princesa Isabel,
malgrat tant curt espai de temps, prengul ttol de reina d Arag i de Sicili, i
exerc jurisdicci.
Blanca de Npols, segona muller de Jaume II. Del segell daquesta reina,
en coneixem dos exemplars, un en l Arxiu Histric Nacional, procedent del fons
del St.-Sepulcre de Calatayub, i laltre al Museu Arqueolgic de Tarragona. El
primer va unit a un document de 27 juliol de 1300; el segn no porta data, per
estar separat del pergam. La llegenda est formada amb capitals gtiques.
La cera de lemprempta s vermella, i en el document nos fa menci del
segell. La composici daquest, s purament herldica; en el centre lescut, amb la
divisa d Arag, rodejat de lbuls, i a lentorn de la llegenda altres deu escudets,

alternant les divises de Npols i d Arag.
Elisenda de Montcada, quarta muller de Jaume II A ms de lexem-
plar que publiquem en lInventari, nic que coneixem, podem donar altra indica-
ci del seu segell perqu en lArxiu del monastir de Sta.-M. a de Pedralves, hem
trobat una carta daquesta sobirana, dirigida als fidels i prohoms i universitat
del castell de Casserres, amb data de 28 de desembre de 1339, la qual carta portava,
al dors, lemprempta del segell; la cera ha desaparegut, per, per esser molt ca-
lenta, va quedar marcat el dibuix al paper. Tenia 62 mm. de dimetre; en el centre
un escut amb la divisa reial d Arag, rodejat dun quadrilobat, i a ambds cos-
tats, dreta i esquerra, un escudet amb els besants de la casa de Montcada.
Altre exemplar, amb les mateixes condicions, se troba imprs al dors duna
lletra de la comtesa-reina, a son batlle de Berga i Bergad, Ramn Comes. Amb-
ds exemplars creiem que sn iguals que figura en nostre Inventari.
al
Hem trobat, tamb, en lArxiu del mateix monastir, un pergam, datat a
140 SIGrILLOGRAFA CATALANA
12 de juliol de 1327, amb el qual Dona Elisenda concedeix diversos privilegis
al dit monastir, i daquest pergam penjava el seu segell, que ve indicat en el
document, amb aquesta frmula: In cuius rei testimonium 'presentem cartam nos-
tram inde fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri. Consta en el mateix
document que era tinent-els-segells de la reina, en Domnec de Biscarra.
Una particularitat digna desmentar-se s, quels traos de cera que encara
resten en les cartes susdites, sn de la color negra. Aix ho veurem, tamb, en
altres segells de reines, com Leonor de Castella, muller d Alfons III i Violant de
Bar, que ho fou de Jon I; amb la circumstancia que ambdues usaren la cera
vermella en llurs segells, i usen la negra essent viudes; era costum i prctica de
Cancelleria que les reines, desprs de la mort de son esps, se servissin de la
cera negra, en senyal de dol, per a fer les empremptes dels seus segells?
Del segell secret de Dona Elisenda, hem trobat indicaci en una carta ques
conserva en lArxiu de la Corona d Arag, en el plec de les corresponents al regnat
er
de Pere III, datada a l de juny de 1346. Diu la comtesa-reina que lexpedeix sots
nostre segell secret i es firma Elysen Reyna darago comanam nos senyor en vos-
tra gracia. Va dirigida al comte-rei Don Pere, recomanant-li son nebot en Guillem
Ramn de Montcada, al qual pretenien seqestrar el castell de Sers. El dimetre
daquest segell era de 20 mm. i la color de la cera, negra.
Leonor de Castella, muller d Alfons III. De lnic segell que coneixem
daquesta sobirana (n. 157 de lInventari) nhem trobat quatre exemplars; un, el
ms complet de tots, al Museu Arqueolgic de Tarragona, encara que separat del

document; altre a lArxiu municipal de Trrega, penjant dun pergam que cont
la confirmaci atorgada per Dona Leonor, amb data de Tarragona, 19 de febrer
de 1330, dun privilegi de son esps Alfons III; un fragment daltre exemplar se
conserva en lArxiu de la Corona d Arag, i finalment, altre fragment, tamb ori-
ginal, el posseim en nostra collecci dempremptes.
La llegenda daquest segell est escrita en llengua castellana i formada per
capitals gtiques. En el document de lArxiu municipal de Trrega, shi consigna
la presencia del segell amb aquests termes: et sigillo nostro appendicio jussimus
roborari.
Lexemplar de lArxiu de Corona d Arag, est estampat amb cera negra.
la
No podem precisar la data daquest fragment perqu no va unit al pergam don
penjava, per en el mateix Arxiu, entre les cartes reials, nhi hem trobat tres,
datades, respectivament, en els anys 1337, 1339 i 1350, i portant totes tres traos
daquest mateix segell, amb emprempta de cera negra; havent quedat viuda la
comtesa-reina en 1336, ûsaria la cera negra en son segell, des daleshores, en
senyal de dol, durant els anys que va sobreviure al seu esps, com hem observat,
tamb, amb el segell dElisenda de Montcada i hem dit al tractar de la color de
les ceres dels segells?
El tipus daquest segell s herldic i resulta molt artstic amb els motius
dornamentaci, constituits per castells i lleons alternats, que rodejen lescut cen-
tral amb la divisa d Arag.

Mara de Navarra, primera que coneixem

muller de Pere III. El segell
daquesta sobirana, lhem trobat a lArxiu de la Diputaci foral de Navarra, pen-

jant dun document datat a la vila dAlag, a 28 de juliol de 1338. Les lletres
de la llegenda sn capitals gtiques i el tipus del segell s herldic, mostrant,
combinades, les divises de Navarra i Evreux, amb lescut reial d Arag.
Leonor de Siclia, tercera muller de Pere III. Ne coneixem dos segells,
el com i el secret. Del com hem vist dos exemplars, un en lArxiu de la Corona
d Arag, i laltre als Arxius Nacionals de Pars. Aquest darrer (n. 11,232 de lIn-
ventari de Dout dArcq) penja dun document de 25 dabril de 1369.
Del segell secret ne coneixem dos exemplars, un de lArxiu del Reial Patri-
moni, en un document de 1369, i altre del Capitular de Barcelona, al dors duna
carta dirigida al batlle de Montcada, amb data de 14 desembre de 1374.
Les llegendes daquests segells se componen de majscules gtiques.
A ms de les curioses dades herldiques que contenen els segells de Leonor
de Sicili, llur estudi s interessant per a la historia de la indumentria femenina.
La cera de les empremptes s vermella, i els lligams cintes de seda amb les
colors herldiques groga i vermella.

Violant de Bar, muller de Jon I.
Dos segells en coneixem, el com i el
secret; del primer nhem vist diversos exemplars ms o menys complets, en lAr-
xiu de la Corona d Arag i en el del Reial Patrimoni. Els de lArxiu de la Corona
d Arag, sn en cera vermella, per no podem precisar-ne la data, perqu no van
units al pergam. Els de lArxiu del Reial Patrimoni sn empremptats al dors de

diferents lletres de la sobirana, amb dates diverses, per totes de lany 1426, i
ofereixen la particularitat de qu la cera s negra. Aleshores era ja viuda Dona

Violant, i per consegent aquesta circumstancia ve a corroborar lo que hem dit,
referent als segells en cera negra, dElisenda de Montcada i de Leonor de Castella.

Les lletres de la llegenda sn gtiques minscules. Tamb s fora interessant
per a la Indumentria el segell daquesta comtesa-reina.
Del ha un exemplar en lArxiu del Reial Patrimoni.
segell secret, nhi
Mara de Luna, primera muller de Mart lHum. Del segell com, per-
tanyent a aquesta princesa, nhem trobat dos exemplars, un en lArxiu de la Co-
rona d Arag i altre al municipal de Valncia, ambds bastant ben conservats.
Les lletres de la llegenda sn tamb gtiques minscules. La composici de dibuix
daquest segell, s molt artstica, combinant-se la figura de la comtesa-reina, amb
els escuts herldics i diversos motius ornamentals, distil gtic ben pur. La Indu-
mentria hi t molt a estudiar.
Mara de Castella, muller d Alfons IV. Quatre segells diferents hem tro-
bat daquesta sobirana: el com, el menor, el secret i un que s el contra-segell
del com, i lhem vist usat en lletres de Dona Mara, com a segell secret.
Del segell com, vam veure un exemplar en lArxiu municipal de Tortosa,
el qual penja, mitjanant cintes de seda groga i vermella, duna sentencia do-
nada a favor de dita ciutat, amb data de 16 doctubre de 1433; i altre exemplar
existeix en lArxiu departamental dels Baixos Pirineus, a Pau, penjant dun per-
VOLM I 22
gam que cont els captols matrimonials atorgats entre Jon, comte de Foix i
Joana d Arag, amb data de Bziers, 7 de maig de 1435 1 .
Del segell menor (n. 165 de Flnventari) nhem trobat un exemplar en lAr-
xiu del Reial Patrimoni, imprs al dors duna carta datada a 4 de maig de 1433
i dirigida, per la comtesa-reina, an en Jacme de Casafrancha, mercader de Barce-
lona; i altre exemplar en lArxiu del monastir de St.-Pere de les Puelles, en una
lletra de Dona Maria a la Abadessa, amb data de l er de juny de 1443.
Del segell secret es troba un exemplar en 1Arxiu municipal de Tortosa, im-

prs en cera vermella, al dors duna carta dirigida als Procuradors de la ciutat,
i datada a Valncia als 10 de desembre de 1434.
Finalment, el contra-segell del segell com, lhem vist usat com a segell secret,
en una carta de la sobirana, dirigida tamb als Procuradors de Tortosa, i datada
a Saragoa, 4 dabril de 1457.
Les llegendes daquests segells estn formades amb minscules gtiques. La
del segell secret resulta illegible en lexemplar que hem trobat, per, en el dibuix
de llbum dit den Garma diu aix: s. secretu marie dei gratia regine aragonum et
sicilie, infantisse castelle.
La cera de les empremptes s vermella, i els lligams amb les colors herldiques
del reialme d Arag, groga i vermella.
Quant a llur importncia artstica, aquests segells mostren una decadncia,
particularment el segell com; lescut del contra-segell, ja pertany al Renai-
xement.
Correspon al temps de la reina Maria, el segell de la Lloc-tinencia que exerc
1 Paul Raymond, Sceaux des Archives du dpartement des Basses-Pyrnes. Pau, 1874 , p. 201 .
en nom Magnnim. Dos exemplars daquest segell, els hem vist

del sen esps, el
a lArxiu del Reial Patrimoni i al de la Corona d Arag, respectivament. El ms
artstic i grandis s el de lArxiu de la Corona d Arag (n. 169 de lInventari).
Malhauradament nhi manca una bona part; per o reproduim aqu el que pu-
blica llbum de gravats atribuit an en Garma.
Joana Manric o Enrquez, muller de Jon II. Cinc segells ne coneixem;
el com, tres de menors o secrets i un de lanell. Del primer nhi ha un exemplar
(n. 173 de lInventari) als Arxius Nacionals de Pars; dels segons hem trobat
exemplars en lArxiu municipal de Barcelona, i en lHistric Nacional, i el que

creiem de lanell (n. 172), tamb al municipal de Barcelona. Les lletres de la lle-
genda sn gtiques minscules.

Listil arquitectnic del Renaixement, barrejat amb el gtic, apar ben mani-
fest en el segell com de Dona Joana, accentuant-se ms i ms la decadncia,
que ja sinica en sa predecessora la comtesa-reina Maria de Castella.
Isabel de Castella, primera muller de Ferrn II. A ms dels segells que

us Dona Isabel, juntament amb els del seu esps el rei Eerrn, i que ja hem
esmentat a lestudiar els daquest, nhem trobat un exemplar a lArxiu Histric
Nacional, molt curis, perqu pertany a la poca en la qual Isabel la Catlica,
muller ja de Don Ferrn, era reina de Sicili i hereva (per son marit) del reialme
cl Arag. Per consegent, encara que, per estar separat aquest segell del document
al qual anava unit, no podem precisar sa data, s indubtable que correspon al
perode de 1469, en qu semmarid amb Eerrn (rei aleshores de Sicili), a 1479,
quan per mort del comte-rei, Jon II, aquell succe en la corona aragonesa.
Aquest segell, que s el com, porta sa llegenda formada amb minscules
gtiques, i Dona Isabel hi usa els ttols de reina de Sicili, de Castella i de Lle
i primognita d Arag.
Germana de Foix, segona muller de Ferrn II. Dos segells hem trobat,
usats per Dona Germana, ambds en lArxiu de la Corona d Arag, en documents
de 24 de gener i 12 dabril de 1516. Sn herldics i no porten llegenda; lun amb
les divises de Castella i Lle, i Arag i Sicili; laltre hi afegeix les de Navarra
i Foix.
La serie dels segells dels Infants i prnceps de la casa comtal de Barcelona

comprn els dels Infants, fills dels comtes-reis, que no succeiren en la corona ara-
gonesa, i els dels mateixos comtes-reis, que usaren quan eren Infants o sigui abans
de comenar a regnar.
La diversitat de representacions que shi observa fa que sigui difcil estudiar-
los en conjunt, i per aix preferim abstenir-nos de fer-ho aqu; els descriurem un
per un, en lInventari, completant-ne la descripci mitjanant algunes notes acla-
ratories, quan sigui necessari.
APNDIX DE DOCUMENTS
1264 Regoneixement de validesa, atorgat per Jaume I, a labat de Font-
FREDA, dun PERGAM DEL QUAL PENJAVA UN SEGELL DE CERA, DE PERE I,

AMB TOT I HAVER SIGUT ROMPUT EL PERGAM.
Recognoscimus et concedimus vobis fratri D. abbati monasterii Fontis Frigidi

quod die qua hoc instrumentum fuit factum coram presencia nostra, fuit scissa
carta pergameni in qua erat positum sigillum cere illustris regis Petri bone memorie
patris mei, cuiusdam instrumenti quod illustris Ildefonsus Dei gracia rex Aragonum,
comes Barchinone, marchius Provincie, comes Rosilionis fecerat monasterio vestro
predicto .xii. kalendas augusti anno incarnacionis Domini .mclxxii. confecti per
manum Guillelmi Peregrini levite cum literis suprapositis in secunda linea ubi
dicitur presentes, et ideo facimus vobis dicto abbati et monasterio vestro predicto
hoc instrumentum recognitionis ut dictum instrumentum suam perpetuo obtineat
firmitatem ac si dicta carta cissa non fuisset. Datum Barchinone .v. idus novembris
anno Domini .mcclx. quarto.
Arx. Cor. Arag, reg. 13, f. 237-
II
1270 Jaume I atorga albar a favor de Jahuda de la Cavalleria, batlle

REIAL DE SARAGOA, dHAVER-LI RETORNAT UNES LLETRES SEGELLADES AMB
EL SEGELL REIAL MAJOR I ALTRES AMB EL SEGELL PETIT.
Recognoscimus et conitemur vobis Jabudano de la Cavaleria baiulo nostro

Cesarauguste quod reddidistis nobis nec in reallo nostro Valencie, illas quinqu
cartas albas pergamini, sigillo maiori cereo nostro sigillatas, quas in Barchinona
vobis tradideramus in anno proximo preterito quando ad partes ultramarinas
credebamus transire. Et reddidistis nobis, similiter, viginti et unam literam de illis
triginta litteris, albis papiri, sigilli nostri parvi sigillatas, in dorsu
Datum Valencie kalendas augusti anno eodem [1270].
Arx. Cor. Arag, reg. 16, f. 203.
III
1276 Nota dhaver rebut eh Sim de Santfeliu, escriv reial, els segells
DEL REI, PER A LiNFANT EN PERE.
.xii. kalendas augusti recepi ego Simon de Sancto Felicio sigilla do min fregs i
pro domino infante P. et tradidi unam cartam quitacionis

Duodecimo kalendas augusti emparavit Simon de Sancto Felicio scriptor
domini regis, sigilla eiusdem domini regis pro domino infante et fuerunt postea
sigillati isti albarani subsequentes
Arx. Cor. Arag, reg. 22, f. 65 v. i 66.
IV
1276 Nota referent a haver-se fet a Cervera el segell menor reial,

AMB EL QUAL SllA COMENAT A SEGELLAR.
Die sabbati .v. die idus [decembris] anno Domini .mcclxx. sexto, in Cervaria
factum sigillum minus regale domini
fuit regis et eodem die mane incepit sigillare
cum eo, per Dei gratiam.
V
1278 Descripci dun segell de Pere II.
Hoc est transumptum bene et fideliter sumptum a quodam privilegio seu ins-
trumento publico domini Petri bone memorie regis Aragonum eiusque
illustrissimi
sigillo pendenti munito; quocl quidem sigillum erat de cera crocea sive alba et pen-
debat in quadam cordula ad signum regale texta. In altera parte cuius sigilli erat
ymago militis muniti super equm munitum sedentis, tenentis galeam in capite et
ensem in manu, cuius militis scutum et munimenta et etiam munimenta equi
erant ad signum regale. Et in circumfferencia huius partis erant scripta que secun-
tur: diligite justiciam qui judicatis terram. In altera vero parte dicti sigilli erat
ymago regia supra sedem sedens cum corona in capite et in una manuum tenebat
quandam virgulam, in capite cuius erat flos, et in altera manuum tenebat quoddam
pomum, in capite cuius erat crux in cuius partis circumferncia erant scripta hec
que secuntur: Sigillum Petri divina clemencia regis Aragonum. Cuius privilegii
tenor talis est
Arx. Cor. Arag, pergs. de Pere II, n. 75-
VI
1279 Ordinaci de Pere II, referent al nombre i color dels fils que
HAVIEN DE CONTENIR LES BOLLES QUE PENJAVEN DELS PERGAMINS.
Quinto kalendas septembris anno Domini .mcclxx. nono in Valncia bullavi-

mus de mandato domini regis in domo sua quandam cartam pergameni quam fieri
fecerat dictus dominus rex a Petro Marchesii scriptore suo.
APNDIX DE DOCUMENTS 147
Postmodum manclavit dictus dominus rex Petro de Sancto Clemente scriptori

suo quod in qualibet bulla plumbi quod de cetero fieret ponerentur .xx. fila, vide-
licet .x. de colore rubeo et de colore croco decem et non plus nec minus.
VII
1280 Pere II ordena als seus concellers, que no li remetin cartes sense
SEGELL, SIN QUE DEUEN CONTENIR EL DEL SEU CANCELLER, MESTRE ARNAU
de Torra.
Consiliariisdomini regis. Noveritis nos recepisse quasdam litteras absque

sigillo quas R. de Abeillo cecus nobis obtulit ex parte vestra; quibus intellectis
vobis respondemus quod incontinenti interrogavimus scriptores nostros qua de
causa non sigillaverant litteras quas vos fieri ecistis predicto seco, qui nobis res-
ponderunt quod dictus Abeillo iam alias conatus fuerat predictas literas optinere,
sed quia injuste erant eo quia secundum quod vos scitis nullus debet trahi in causam
extra jurisdictionem suam pro re que in ipsa jurisdictione est, fuit tunc contradicta
et cancellata per magistrum Arnaldum cle Turre cancellarium nostrum et ipsos
scriptores nostros, modo vero conatus fuit dictus cecus cum aliis de consilio nostro
qui tunc absentes erant predictas literas optinere. Quare volumus ac vobis mam
damus quatenus presente dicto magistro Arnaldo et habita deliberatione cum
ipso, faciatis fieri notam de litera quam dictus cecus debeat optinere; pretera
vobis mandamus quatenus cum per aliquos vestrum fuerint misse ad sigillandum
scriptoribus nostris litere contrarie omnes notas seu litteras quas de cetero mite-
tis ad sigillandum dictis scriptoribus nostris, mitatis sub sigillo predicti cancella-
rii nostri magistri Arnaldi de Turre ut littera contra litteram possit de nostra
curia emanare. Datum in obsidione Balagarii .iii. idus junii. Petrus Marchesii.
VIII
1280 Pere II mana procedir contra P. Mar, inculpat dhaver falsificat

EL SEGELL REIAL.
Petrus Bei gracia rex Aragonum. Fideli suo Raymundo de Salis assessori
curie Valencie, salutem et graciam. Intelleximus per quas misistis Petro
litteras
de Libiano, justicie Valencie, vos cepisse P. Marini racione falsitatis nobis comisse
ut dicitur de sigillo nostro, unde sciatis quod nos interrogavimus scriptores nostros
super predictis et dixerunt nobis quod nullus eorum fecerat dictam litteram nec
fieri mandaverat. Nos etiam non recolimus quod mandaverimus predictam litte-
ram nec fuimus rogati per uxorem A. de Armentera aut per aliquem alium prop-
ter quod firmiter presumimus quod dictus Petrus falsitatem comisit. Quare man-
damus vobis quatenus extorsigatis ab eo veritatem et contra eum procedatis
prout fuerit faciendum, non obstante quod idem Petrus, ut intelleximus fecit, sibi
tonsuram fieri postquam fuit captus, si ante dictam capcionem incedebat sub ha-
bitu laycali et non portabat tonsuram. Batum in obsidione Balagarii .v. kalen-
das julii anno Bomini .mcclxxx.
Arx. Cor. Arag, reg. 48, f. 60 v.
IX
1296 Jaume II ordena a mestre Bonensenya, que vingui a sa presencia,

AMB TOTS ELS APARELLS NECESSARIS PER PER ELS SEGELLS REIALS.
Fideli suo magistro Bonensenya. Cum nos sigilla nostra per vos sculpi et fieri
providerimus, dicimus et mandamus vobis, quatenus statim, receptis presentibus,
cum apparatibus vestris ad lioc necessariis, ad nostram presentiam, omni dilatione
postposita, veniatis. Nos, enim, fideli nostro Petro de Libiano, baiulo in regno
Valencie generali, quem per vos requiri volumus, per alias nostras litteras dedi-
mus in mandatis quod vobis in equitaturis et expensis pro itinere necessariis pro-
videat, prout sibi visum fuerit expedire. Datum Ilerde, kalendas januarii, anno
Domini .mccxc. quinto. Presentes, autem, sigillo nostro secreto jussimus sigillari.
ArX. Cor. Arag, reg. 263, f. 32.
X
1301 Bernat dAvers sencarrega dels segells reials (per comissi del
bisbe de Valncia, Canceller reial), per mort den G. de Solanes,
TINENT-ELS-SEGELLS DE JAUME II.
Die sabbati .xvi. kalendas octobris anno Domini .mccc. primo. Cum G. de
Solanis olim scriptor domini regis et tenens sigilla sua migrasset a seculo, Bernar-
dus de Aversone scriptor dicti domini regis, de voluntate domini regis, et ex comis-
sione venerabilis in Christo patris domini Baymundi Dei gracia Valentinensis epis-
copi cancellarii eiusdem domini regis, recepit ab ipso domino cancellario sigilla
tria dicti domini regis, scilicet sigillum comune et tabularum et bulle. Et ab hac
die in antea incepit, prestito per eum corporali juramento in posse dicti domini
cancelarii, presente domino rege predicto, in domo fratrum Preclicatorum Cesar-
auguste regere officium sigillandi et jura sigillorum recipiendi et alia ad officium
ipsum spectancia faciendi.
ArX. Cor. Arag, reg. 198, f. 347.
XI
1302 Manament de Jaume II sobre la eorma dels segells del Procurador

de Catalunya i dels Veguer i Batlle de Barcelona 1 .
Jacobus etc... Dilecto consiliario suo Bernardo de Fonollario gerentivices etc.,

salutem etc. Cum nos ordinaverimus et velimus quod omnes officiales nostri juris-
diccionem exercentes, non amodo cum sigillis privatis in quibus eorum nomen vel
signum etiam apponatur sed exceptis filiis nostris dumtaxat in hac ordinatione
nolumus comprehendi, sed cum sigillis sub nomine officii tamen et nostro intitulatis
litteras sub nomine officii que necesse fuerint debeant sigillare, volumus ac vobis
dicimus et mandamus quatenus faciatis fieri sigillum eius quantatis de qua vobis
1 Lm. I.
videbitur competentis sub forma et litteris quas vobis mittimus presentibus in-
terclusas. Datum Cesarauguste .iiii. nonas maii, anno quo supra [1302]. Est scien-
dum quod fuit missa interclusa talis forma (hi ha el dibuix del segell); item littere
sequentes S. Officii procuracionis Cathalonie pro domino Rege Aragonum Comit
barchinone.
Similis facta fuit vicario Barchinone sub data et mandato predictis cum
clausula sequenti ante datam. Preterea volumus quod vos in continenti frangatis
seu infrangi frustratim et destrui faciatis tam sigillum vestrum quod fieri feceratis
nunc sub nomine vestro ratione officii, quam omnia alia sigilla que sunt in scribania
curie vicarie Barchinone, vicariorum qui pro tempore fuerunt in officio predicto
cum clausula predicta. Sed sciendum est quod talis fuit forma sigilli vicarii Bar-
chinone (hi ha un dibuix del segell) S. vicarii Barchinone pro domino Rege Ara-
gonum comit Barchinone. Similis facta fuit baiulo Barchinone verbis compe-
tenter mutatis. Sed sciendum est quod talis fuit forma sigilli baiuli Barchinone
(hi ha un dibuix del segell) S. baiuli in Barchinona pro domino Rege Aragonum
comit Barchinone.
XII
1303 Jaume II aproba lentrega que hava fet, en nom seu, Bernat
dAvers, a Vidal de Vilanova, de 250 sous barcelonesos, per fer
COMPONDRE A ROMA, LA PART DE LES TAULES DE LA MAGESTAT O SEGELL
MAJOR, QUE S HAVA TRENCAT.
Nos Jacobus etc. Quia vos Bernardus de Aversone tra-

fidelis scriptor noster,
didistis et exhibuistis pro parte nostra de denariis jurium sigillorum nostrorum
que vos tenetis, dilecto scutifero nostro, Vitali de Villanova, quem ad partes
Romane curie de presenti pro quibusdam nostris negociis destinamus, ducentos
turonenses argenti qui computati ad racionem de quinzens, faciunt ducentos quin-
quaginta solidos barchinonenses, videlicet pro facienda fieri in partibus ipsis,
altera parte sigilli majoris tabularum magestatis nostre que fracta est, ideo exibi-
cionem et traditionem dictorum .ccl. solidorum barchinonensium, per vos, ut
dictum est, factam, acceptantes, mandamus per presentes cancellario ac magistro
racionali curie nostre, seu cuicumque alii a vobis pro parte nostra compotum
recepturo, quod ipsam quantitatem in nostro compoto recipiat et admitat, vobis,
tamen, presentem literam restituente et exibuente eidem. JDatum Dertuse nonas
februarii anno predicto [1303].
P. Lupeti, mandato Bernardi Boneti.
XIII
1305 Jaume II regoneix a son Tresorer, Pere Boyl, que iia pagat, per
SON COMPTE, ENTRE ALTRES QUANTITATS, 432 SOUS BARCELONESOS PER UNA
BOLLA DOR.
... tem in precio .iiii. unciarum auri de quo facta fuit quedam bulla nostra
posita in quadam carta per nos missa domino Pape super negocio regni nostri
VOLM I 23
150 SIGILLGRAF A CATALANA
Sardinie et Corsice, ad rationem de .cviii. solidos pro qualibet uncia .ccccxxxii.
solidos barchinoneses... Datum Perpiniani .vi. kalendas novembris anno pre-
dicto [1305].
XIV
1305 Jaume II mana al seu tinent-els-segells, Bernat dAvers, que

PAGUI 221 SOUS BARCELONESOS, A RAMN JoN PEL TREBALL DE EER ELS
SEGELLS REIALS.
Fideli scriptori suo Bernardo de Aversone tenenti sigilla nostra, salutem et

graciam. Dicimus et mandamus vobis quatenus de denariis jure sigillorum nos-
trorum predictorum, tribuatis et solvatis Raymundo Johannis magistro maiori
monetariarum nostrarum, ducentos viginti et umim solidos Barchinone quos sibi
pro labore suo sigillorum nostrorum in tripariorum bulle nostre que nunc in
Barchinona de mandato nostro operate fuit providimus.exibendos; quibus sibi
solutis, presentem recuperetis litteram, cum apocha de soluto. Batum Barchinone
.iii. kalendas octobris anno predicto [1305].
Petrus de Monello.
XV
1312 Bernat dAvers, sencarrega dels segells reials, per haver mort
ERA Ramon, BISBE DE VALNCIA CANCELLER DEL REI.
Xoverint universi, quod nos Jacobus Dei gracia etc. Attendentes vos dilec-
tum notarium nostrum Bernardum de Aversone de assensu et beneplacito nostro
tenuisse sigilla nostra pro venerabili quondam bone memorie fratre Raymundo
episcopo Valentino cancellario nostro, nuncque dictum episcopum prout Domino
placuit viam fuisse universe carnis ingressum, idcirco confidentes de fide, legalitate
et indstria vestri dicti Bernardi de Aversone notarii nostri, cum presenti carta
nostra tradimus, commitimus et comendamus vobis prefato Bernardo dicta sigilla
nostra videlicet maius et minus et bullatorium bulle plumbee. Volentes ut vos
dicta sigilla pro nobis personaliter et specialiter teneatis indeque sigilletis et bulletis
seu sigillari et bullari faciatis cartas et litteras regias que fuerint sigillande et bul-
lande. Ita tamen quod nullam cartam bulletis seu sigilletis seu sigillari aut bullari
faciatis cum aliquo de predictis sigillis nisi signata prius fuerit per nostrum can-
cellarium vel vices eius gerentem, nisi tamen hoc procederet de speciali mandato
nostro, per nos vobis oretenus vel per nostras litteras vobis facto. Vos autem proinde
recipiatis illa jura que vos tempore dicti episcopi recipere consuevistis et alii tem-
pore vostro qui dicta sigilla tenuerunt recipere consueverunt. Volentes et ordi-
nantes per presentem quod vos et quem seu quos volueritis loco vestri, exhigatis
et recipiatis omnesexitus, proventus et jura proveniencia ex dictis sigillis et deben-
cia provenire et inde computetis cum magistro racionali curie nostre vel cum quo
mandaverimus loco nostri. Mandantes per presentem cartam nostram scriptoribus
nostris ceterisque ministris et servitoribus scribanie nostre quod faciant pro vobis
ea que facere tenentur et consueverunt pro illo vel illis qui olim dictum officium
quod vobis dum bene et legaliter in eo vos habebitis comitimus tenuerunt. In
cuius rei testimonium presentem cartam nostram vobis dicto Bernardo de Aver-
sone notario nostro fieri mandamus atque tradi, nostre magestatis sigillo appcn-
dicio roboratam. Datum Exee sexto kalendas decembris anno Domini .mcccxii.
B. de Fonte mandato regis cui lecta fuit.
Signum + Jacobi Dei gracia regis Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice
comitisque Barchinone predicti qui hec laudamus, concedimus et firmamus.
Testes sunt qui predictis presentes fuerunt: Inclitus dominus infans Jacobus
domini regis primogenitus. Inclitus dominus infans Alfonsus eiusdem domini re-
gis filius. Eximinus Dei gracia Cesaraugustanus Episcopus. Michael Dei gracia
Tirasonensis episcopus et Petrus Martini de Luna.
Fuit clausa per dictum Bernardum de Fonte scriptorem domini regis.
Cf. document X-
XVI
1319 LInfant Alfons (desprs Alfons regoneix a son notari, Bona-

III),
nat de Pedra, que des del dia en que va encarregar-se dels seus
SEGELLS, FINS AL 9 DABRIL DE 1316, LI HAVIA CONCEDIT TOTES LES REN-
DES DE LLUR DRET.
Nos infans Alfonsus illustrissimi domini regis Aragonum filius, Dei gracia
comes Urgelli et vicecomes Agerensis. Cum presenti littera nostra confitemur
vobis Bonanato de Petra notario nostro quod ab inicio dominii nostri comitatus
Urgelli et vicecomitatus Agerensis quando sigilla nostra vobis tradita fuerunt, et
vos cepistis uti nostre officio scribanie, usque per totam nonam diem mensis aprilis
qua computabatur .v. idus aprilis anni Domini millessimi .cccxvi., fuerunt et
debuerunt esse vestra omnia jura dictorum sigillorum nostrorum, quia hoc verbo
totius vobis concessimus graciose. Qua propter cum presenti eadem littera man-
damus dilecto expensori nostro Francisco de Ferriol nunc recipienti a vobis com-
potum jurium sigillorum predictorum quatenus de perceptis per vos a dicta die
qua sigilla nostra, ut premititur, vobis comissa fuerunt, usque ad dictam nonam
diem mensis aprilis anni millesimi .cccxvi. predicti a vobis compotum non exhigat
de predictis juribus sigillorum. Datum Tarracone tercio nonas novembris anno
Domini millesimo .cccxix.
Ari. Cor. Arag, cartes reials de Jaume II, n. 6.282.
XVII
1319 LInfant Alfons declara que des del 10 dabril de 1316, se reserv
PER A DRET DELS SEUS SEGELLS I CONCED AN EN BoNANAT DE
ELL, TOT EL
Pedra 400 sous jaquesos, per salari de son ofici.
Nosinfans Alfonsus illustrissimi domini regis Aragonum filius, Dei gracia

comes Urgelli et vicecomes Agerensis. Cum presenti littera nostra confitemur
vobis dilecto notario nostro Bonanato de Petra quod dcima die mensis aprilis
qua computabatur .iiii. idus aprilis anni millessimi .cccxvi. qua die per nos ordi-
natnm de voluntate domini regis totum jus sigillorum nostrorum esse nostrum,
fnit
et vobis tribni pro salario vestro certam pecunie quantitatem, concessimus vobis
pro vestro salario dicti officii quadringentos solidos jaccenses habendos et perci-
piendos ac retinendos per vos anno quolibet ex jure dictorum sigillorum nostrorum
dum tenueritis officium antedictum. Verum quamvis hoc non constet per litteram,
quia tamen rei veritas sit se habefc, mandamus dilecto expensori nostro Francisco
de Ferriol vel cuicumque alii pro nobis vestrum compotum audituro, quatenus
quidquid ex jure predicto sigillorum nostrorum, penes vos ad racionem predictam
retinueritis ad in compotum vobis recipiat et admittat nunc et in posterum dum
oficium tenueritis ante dictum, vobis tamen transumptum publicum huius littere
sibi in reddicione vestri compoti exhibente. Datum Tarracone .iii. nonas novem-
bris anno Domini millesimo .cccxix.
Arx. Cor. Arag, cartes reials de Jaume II, n. 6-281.
Cf- doc. anterior.
XVIII
1320 Regoneixement atorgat per lInfant Alfons, de la quantitat esmer-

SADA PER A OBRAR SON SEGELL, AL SEU DESPENSER FRANCESC DE FERRIOL.
...tem an Tutxo argenterio Barchinone pro .vi. uncias et media argenti ad

opus sigilli nostri et pro .vii. diebus per quos predicta de causa stetit de Bar-
cliinona veniendo ad Terraclionam, et pro solario suo dicti sigilli, .cv. solidos bar-
chinonenses... Datum Barchinone quarto nonas aprilis anno Domini .mccc. vice-
simo Bonanatus de Petra mandato domini infantis cui lecta fuit.
XIX
1320 Regoneixement atorgat per lInfant Alfons, a son despenser
Francesc de Ferriol, de les quantitats, que per ell hava satisfe-
tes, PER lOBRATGE DEL SEGELL DE SA MULLER, DONA TERESA dEnTENA.
...tem... Salamoni judeo Ilerde pro precio quinqu unciarum argenti ad

opus sigilli karissime consortis nostre et pro construendo ipso sigillo sexaginta
septem solidos jaccenses... Datum in Montealbo nonas may anno Domini .mcccxx,
XX
1323 Jaume II mana ques pagui a Tuchio (o Tutx), argenter de Barce-
lona, 130 SOUS BARCELONESOS, PER HAVER OBRAT EL SEGELL DE LA REINA
Elisenda de Montcada.
Jacobus etc. ffideli thesaurario suo Petro Marci etc. Mandamus et dicimus
vobis quatenus de pecunia curie nostre tribuatis et solvatis Tuchio argenterio
civitatisBarchinone .cxxx. solidos barchinoneses quos pro sigillo illustris domine

Elissendis regineAragonum consortis nostre karissime, sibi providimus exsolvendos,
servata ordinacione per nos facta super nostris debitis et in iuriis exsolvendis. Et
facta solucione presentem ab co recuperetis litteram loco apoche retinendam.
Datum Barchinone .x. kalendas februarii anno Domini .mcccxx. secundo.
Dominicus de Biscarra mandato regio.
XXI
1327 Ordinaci de Jaume II, referent a la fractura dels seus segells
a lesdevenir sa mort.
Nos Jacobus etc. Dilecto notario nostro Bernardo de Aversone sigilla nostra
tenenti etc. Cumvos ex ordinacione et comissione nostris, tenueritis et teneatis
nunc sigilla nostra preclicta, ideo nos nunc gravi inirmitate detenti et instante
sicut placet Altissimo vite nostre inibilis exitu, velimus nt vos incontinenti post
decessum nostrum vocatis aliquibus notabilibus personis, dicta sigilla nostra vide-
licet bulle, tabularum seu majestatis et cornune, frangi faciatis per frustra, taliter
ne possit de eis aliquatenus sigillari; et ipsa tria sigilla sic confracta, tradatis per-
sonaliter, inclito infanti Alfonso, karissimo primogenito et heredi nostro univer-
sali. Nos enim sic hec fieri providimus et etiam ordinamus et per vos fieri manda-
mus et volumus totaliter adimperi, absolventes vos et vestros et bona vestra et
vestrorum perpetuo a comissione quam vobis feceramus de dictis sigillis ut supe-
rius continetur; vos, eos ac ea inde appellantes quitios et immunes sic quod inde a
dicto herede nostro vel nostris non possitis in aliquo demandari. In cuius rei testi-
monium et vestri cautelam mandamus vobis fieri presentem cartam, nostro sigillo
appendicio sigillatam. Datum Barchinone, quarto nonas novembris anno Domini
.mcccxx. septimo
G. Augustini mandato domini regis facto per dominum infantem Raimun-
dum Berengarii.
XXII
1327 Regoneixement atorgat per Alfons III, a Bernat dAvers, dha-

ver COMPLERT LA VOLUNTAT DE SON PARE, JAUME II, REFERENT A LA
FRACTURA DELS SEGELLS.
etc. Cum presenti carta recognoscimus et fatemur vobis dilecto

Nos Alfonsus,
consiliario nostroBernardo de Aversone, quod cum serenissimus dominus Jacobus
rex Aragonum pater noster memorie recolende, ordinasset in vita sua, et vobis
cum carta eius sigillo pendenti munita mandasset quod incontinenti post eius
obitum sigilla eiusdem domini regis videlicet, cornune, t-abularum et bulle que vos
pro eo tenebatis, frangerentur coram notabilibus personis, ita quod de eis sigillari
non posset et sic confracta nobis presencialiter ut eius primogenito et heredi
universali suo per vos traderentur, et secundum formam predicti mandati ad con-
cfrationem et destructionem sigillorum predictorum processum fuisset, ut nobis
constitit de predictis, tam per tenorem dicte carte quam ex quodam publico in-
strumento de dicta fractione confecto, vos comparuistis personaliter coram nobis
seriatim die presenti in nostro regio palatio civitatis Barchinone presencialiter
constitutis, qua die primo intravimus post obitum dicti domini patris nostri civi-
tatem predictam, et predictas carta et instrumento publico coram nobis seriatim
ac plene perlectis exhibuistis et tradidistis nobis predicta tria sigilla contracta
videlicetcomune in quatuor pecias et tabularum in octo pecias et sigillum bulle
destructum seu maleatum, sic quocl de eis ullo moclo poterat sigillari que nos ha-
buimus recepimus a vobis plenarie et complete, et eodem etiam instanti tradi-
et
distis nobis claves omnes coffrorum scribanie dicti domini regis et archivi seu
domus regie que est intus dictum palatium Barchinone in quo archivo seu domo
conservantur regia instrumenta, registra et alie scripture quamplures, ideo que
habentes et tenentes nos a vobis pro paccatis et plene contentis ac fatentes nos
predictum mandatum dicti domini genitoris nostri, vobis cum predicta carta factum
plenarie complevisse et formam ipsius mandati in omnibus observasse, vos et
vestros ac bona vestra et eorum de predictis omnibus et singulis absolvimus et
penitus liberamus et absolutos decernimus perpetuo et etiam appellamus. Et ad
cautelam vestrum et vestrorum presentem cartam nostram quia sigilla regalia
nondum fieri feceramus sigillo nostro antiquo et consueto vobis fieri et tracli jussi-
mus in testimonium premissorum. Datum Barchinone idus novembris anno Domini
.mcccxx. septimo.
Bonanatus de Petra mandato regio.
Cf. doc- anterior.
XXIII
1328 Alfons III mana a Arnau Ballester, escriv de raci de la casa

REIAL, QUE FACI FER UNA ESPASA I UN SEGELL, AMB SENYALS REIALS I
dUrgell, per a linfant en Jaume.
etc. Al ffeel scriva de ratio de casa nostra n Arnau Balester, salutem

NAnfos,
et graciam. Manam-vos que encontinent, vista la present, faats fer una spaa a
linfant don Jayme semblant daquella de linfant don Pedro, a senyal reyal, e
dUrgell, e un segell dargent daquell mateix senyal, de la forma que a vos mils
vist sera. E fets per guisa que li ho trametats ab laltre arners que li havets a tra-
metre, al pus tost que porets. Scrita en Leyda sots nostre segell secret, divendres
.xxiiii. dies anats del mes de juny, en lany de Nostre Senyor .mcccxxviii.
Clemens de Salaviridi mandato regio facto per G. Serram.
XXIV
1328 Alfons ordena a son notari i tinent-els-segells, Bonanat de
III
Pedra, que pagui a Mino de la Seca, argenter, 1000 sous barcelone-
SOS, PER PREU DE FER ELS SEGELLS REIALS.
Alfonsus, etc. Dilecto notario nostro sigillaque nostra tenenti Bonanato de

Petra, salutem, etc. Cum nos fideli domestico nostro Mino de la Seca argentario,
pro fabricatione sigillorum nostrorum que fecit videlicet comunis, maiestatis ac
barchinonenses taxaverimus ipsosque de peccunia juris sigil-

bulle, mille solidos
lorum ipsorum penes vos cum ex eisdem sigillis proveniat sibi per vos tribui et
dari velimus, ideo vobis dicimus et mandamus quatenus, de peccunia predicta,
ipsos mille solidos barchinonenses, jam dicto Mino vel cui loco suo voluerit ex-
solvatis. Et facta solucione presentem recuperetis litteram cum apocha de soluto.
Datum Cesarauguste .vii. idus madii anno Domini .mcccxxviii.
Bartholomeus de Podio mandato regio facto per Bonanatum de Petra.
XXV
1329 Alfons III manifesta que no far expedir amb lletra segellada amb
SON SEGELL SECRET, CAP COMISSI O MANAMENT DE CAUSES O PLETS.
Nos Alfonsus, etc. Attendentes quod interdum ex importunitate petencium

plures littere super causarum comissionibus vel decisione ipsarum sub sigillo
nostro secreto a nostra curia emanantur, idcirco cum dicto sigillo utamur ut plu-
rimum in itinere constituti et eo maximo tempore quo cancellaria et scribania
nostra in aliquo loco remanent et a nostra presencia sunt absentes, concedimus
ac sub virtute juramenti a nobis inferius prestiti, promittimus imperpetuum quod
nos non faciemus vel mandabimus expediri cum littera sigillo nostro secreto munita,
comissionem aliquam vel mandatum causas vel littes aut earum cognicionem seu
decisionem tangencia. Nos enim ex nunc pro tunc huiusmodi litteras si ex oblivione,
ignorantia vel negligncia aut alias quomodolibet a nostra curia emanaverint,
cessantes et irritantes et cassas et inanes nullas ac irritas nunciantes volumus
adque concedimus quod judices vel partes litigantes eas non servent nec teneantur
illas in aliquo observare seu eis aliqualiter obedire; jurantes per Deum et eius
sancta quatuor evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, quod premissa et
singula observabimus et faciemus inconcusse servari et non contraveniemus nec
contra faciemus vel etiam permittemus. In cuius rei testimonium presentem
fieri
cartam nostram fieri jussimus et sigillo majestatis nostre appendicio comunitam.
Datum Valencie nono kalendas novembris anno Domini millessimo .ccc. vicesimo
nono.
Signum + Alfonsi Dei gracia regis Aragonum, etc.
Testes sunt: Frater Arnaldus de Alosio prior. G. de Senesterra in Cathalonia
ordinis Hospitalis. Inclitus infans Petrus dicti domini regis germanus. Bernardus
de Serriano. Michael Petri apata.
Fuit clausum per predictum Bonanatum de Petra.
Arx. Cor. Arag, reg. 480 f. 47 v.
XXVI
1330 Alfons III atorga absoluci o remissi a Salsona Arguilaguer,
ve dOnda, de tota acci o demanda, civil o criminal, que contra
ELL PODIA EXERCIR, PER ESSER INCULPAT DHAVER POSAT UN SEGELL FALS,
EN UNA LLETRA FETA EN NOM DEL PROCURADOR DEL REGNE DE VALNCIA.
Nos Alfonsus, etc. Attendentes te Salsonam Arguilaguer vicinum de Unda

qui tonsuratum clericum esse asseris fuisse inculpatum quod fabricaveras seu
posueras sigillum aclulterinum in quadam littera sub nomine procuratoris regni
Valencie confecta, ex quo ad requisitionem procuratoris nostri fiscalis propter
tui absentiam, fuisti condepnatus per tenentem locum ultra rivum Uxonis ge-
rentis vices procuratoris ad exilium et amissionem bonorum, idcirco compatientes
tibi qui bona omnia occasione predicta ut asseris amisisti, tenore presentis carte
nostre absolvimus, diffinimus, remitimus et relaxamus tibi dicto Solsona Argui-
laguer et bonis tuis omnem accionem, qestionem, peticionem et demandam et
omnem penam civilem et criminalem et aliam quamlibet, quam adversus te seu
bona tua, possemus proponere seu movere aut tibi inligere, occasione fabricationis
seu predicti sigilli adulterini impositionis nec non condepnationem exilii et amis-
sionis bonorum contra te factam. Ita quod sive in predictis culpabilis fueris sive
non de inde nequeat adversus te seu bona tua per nos seu officiales nostros petito
aliquid fieri seu demanda, immo sis inde cum omnibus bonis tuis penitus et perpe-
tue absolutus, te tamen faciente querelantibus justicie complementum. Mandantes
procuratori nostro regni Valencie eiusque vices gerentibus ceterisque officialibus
nostris presentibus et futuris quod presentem remissionem tibi observent et ob-
servari faciant ut superius continetur et non contraveniant nec aliquem contra-
venire permitant aliqua ratione, immo bona tua et uxoris tue emparata occa-
sione predicta tibi faciant restitui sive tendi. In cuius rei testimonium presentem
cartam tibi fieri et sigilli nostri appendicii munimine jussimus roborari. Datum
Valencie .vii. idus decembris anno Domini millesimo .ccc. tricesimo.
Bertrandus de Vallo mandato regio facto per Andream Martini de Sorita
portarium maiorem domin e regine.
XXVII
1331 Acta de la presa de possessi del crrec de notari i tinent-els-

SEGELLS DE LINFANT PERE (DESPRS PERE III), PER EN GlL PEREZ DE
Buysan, per mort den Sanxo Lope de Olmeda, que hava ocupat dit
CRREC.
In civitate Jacce die veneris quinto idus augusti anno Domini millesimo
trecentesimo tricesimo primo. In crepusculo obiit Sancius Luppi de Olmeda nota-
rius et tenens sigillum incliti domini infantis Petri primogeniti illustrissimi domini
regis Aragonum ac eius generalis procuratoris. Et sequenti die sabbati hora vespe-
rorum Egidius Petri de Buysan scriptor prefati domini infantis qui tenebat dictum
sigillum pro Sanci Luppi predicto, traddidit sigillum ipsum dicto domino infanti
constituto in domibus fratrum Minorum civitatis eiusdem. Et in continenti idem
do min n s infans, traddidit sigillum predictum dompno Roderico Didaci ejus can-
cellario et mandavit eidem quod sigillum ipsum traderet Egidio Petri prefato,
quod ita factum est in presentia incliti domini infantis Jacobi comitis Urgelli
et vicecomitis Agerensis fratris dicti domini infantis Petri, dompni Michaelis de
Gorrea gerentis vices procuratoris pro dicto domino infante in regno Aragonum,
dompni Luppi Eximini de Luna consiliarii, Michaelis Sancii et Bernardi Urgel-
lensis, Johannis Petri de Acterceu (?) et Garsie de Mercuello de scribania domini
infantis Petri predicti.
XXVIII
1333 Alfons ordena als oficials reials, que havent disposat que
III,
TOTES LES LLETRES DE GRACIA I JUSTCIA, SE SEGELLESSIN AMB EL SEGELL
MAJOR I NO AMB EL SECRET, SI SELS EN PRESENTAVEN ALGUNES SEGELLADES
AMB EL SEGELL SECRET, NO LES COMPLEIXIN.
Alfonsus Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice ac comes

Barchinone. Universis et singulis officialibus nostris ad quos presentes pervenerint
vel locatenentibus eorundem, salutem et graciam. Cum nos ordinaverimus quod
deinde omnes littere graciarnm et justicie et alie a nostra curia impetrande sigil-
lentnr cum sigillo maiori nostro et non cum sigillo secreto, idcirco vobis dicimus
et mandamus quatenus deinde, si vobis presentate fuerint alique littere cum
sigillo secreto sigillate easdem minime observetis cum ex quibusdam causis dictas
maiori sigillari velimus: Volentes ac vobis et unicuique vestrum
litteras sigillo nostro
mandantes ut presentem litteram in libro curie officii vobis comissi faeiatis regi-
strari ut presens mandatum nostrum valeat apparere. Datum Cesarauguste quinto
kalendas novembris anno Domini millesimo .cccxxx. tercio.
Arx. Cor. Arag, cartes reials d Alfons III, any 1333.
Cf. doc. XXV.
XXIX
1339 Pere III recomana sigui cercat i capturat Ramn dErill, escuder
de Pere de Calder, per haver falsificat el segell daquest.
Petrus etc. Dilectis et fidelibus vicariis, baiulis, super vicariis, merinis, justi-
ciisceterisque officialibus nostris ad quos presentes pervenerint, salutem, etc. Ex
parte dilecti nostri Petri Calderoni alumpni incliti infantis Raymundi Berengarii
comitis Montanearum de Prades, patrui nostri, bonum fuit reverenter propositum
coram nobis, quod Raymundus dErill, scutifer suus, nuper diabolico spiritu
excitatus, fecit fabricari Valencie falso modo, quoddam sigillum simile forrne et
figure sigilli dicti Petri, et subsequenter fecitquandam litteram ex parte dicti
Petri directam Ffrancisco Bosqueti civi Barchinone, procuratori eiusdem Petri,
sigillatam dicto falso sigillo in qua continebatur quod traderet dicto Raymundo
septingentos solidos Barchinone, quos dictus Efranciscus inspectis ipsa littera et
impresione sigilli predicti incontinenti complevit, dictusque Raymundus recepta
pecunia ipsa affugit cum eadem, propter quod nobis fuit pro parte dicti Petri
Calderoni humiliter suplicatum ut sicut huiusmodi falsitate dignaremur eidem
salubriter providere, nos unde suplicacione ipsa benigne suscepta, volentes ut de
huiusmodi falsitate seu excessu debita justicia subsequatur, volumus propterea
vobisque et singulis vestrum dicimus et expresse mandamus quatenus dictum
Raymundum dErill infra jurisdiccionem vobis comisam invenire poteritis, capia-
tis eundem, remittendum ipsum sub fide, custodia justicie Valencie in crimmali
ut ipsum pro excessu huiusmodi puniri valeat justicia mediante. Datum Barchi-
none, pridie nonas octobris anno Domini .mcccxxx. nono.
VOLM 24
158 SIGILLOGrRAFA CATALANA
XXX
1343 Pere III ordena a son notari i tinent-els-segells Gil Pere de
Buysan, que porti els segells reials.
Rex Aragonum.
Mandamus vobis sub pena nostre gracie et mercede quatenus sigilla nostra
nobis, visis presentibus, transmittatis. Datum in stolio nostro apud plagiam Castri
de Ffelts .xvi. kalendas junii anno Domini .mcccxl. tercio. Arnaldns vicecancellarius.
Dilecto notario et sigilla nostra tenenti Egidio Petri de Buysan.
Arx. Cor. Arag, cartes reials de Pere III.
XXXI
1344 Canvi de segell secret de Pere III.
Anno Domini millessimo .cccxl. tercio in civitate Barchinone serenissimus

dominus rex predictus mutavit sigillum secretum et mandavit cum novo sigillo
litteras sigillare. Set littere alique sunt expediende quamdiu est erant sigil] ande.
Arx. Cor. Arag, reg. 1.120, f- 88
XXXII
1344 Ordinaci de Pere III referent a la frmula amb que deva indi-
car-se EL SEGELL, EN ELS DOCUMENTS, DESPRS DE LA PRESA DEL ROSSELL,
I MENTRES SE CONSTRUEN LES NOVES MATRIUS.
Cum Dominus rex, profecta executione quam

faciebat contra inclitum Jaco-
bum de Maioricis, existens in villa Perpiniani ordinasset se intitulari comitem
Barchinone et Rossilionis, propterea venerabilis Arnaldus de Moraria vicecancel-
larius eiusdem, certificavit cum littera sua Bernardum de Podio scriptorem ipsius
domini regis qui cum sigillo comuni remanserat in civitate Barchinone, quod
dominus rex volebat et mandabat ut de cetero in omnibus litteris per eum ex-
pediendis poneretur dictus titulus comitis Barchinone et Rossilionis. Et fieret men-
ci in eisdem de sigillo sub forma sequenti: Et quia sigilla nova nondum fieri fece-
ramus presentem sigillo nostro assueto jussimus sigillari. Sicque factum fuit.
Arx. Cor. Arag, reg. 953, f- 63 i reg. 954, f. 161.
XXXIII
1344 De la manera de segellar i descripci dels distints segells usats

per la Cancelleria reial, en temps de Pere III.
De la manera de sagellar ah segells de cera e ah hulla
Per tal com empressio de segell a pus plenera fe havedora de la cosa ques fa
majorment majorment per
es trobada per tal que fe a la letra o a la carta se reform
1 Ve desprs dun document de .xiii. kalendes febrer 1343 [1344] i li segueix altre de. iiii. kalendes
febrer del mateix any.
lo segellar; digna cosa e laudable repntam que per majoritat et varietat de coses
atorgadores per nos e encara per duraci pus longa sia induyta e estatuyda varietat
de segells: per tal encara que aquestes coses les quals ordenar havem disposat
engir la manera del segellar o del bullar sia coneguda la varietat o falsetat de les
letres. Emperamor dao ordonam en la cancellaria nostra tres maneres de segellar
o es que a vegades ab bulla de plom o de aur, a vegades o ab gran segell havent
dues empressions egualment de cascun costat empre ments jacsia que la empressio
sia no semblant e diversa lo qual segell vulgarment flahon es appellat o nomenat;
alcunes vegades emper ab altre menor segell lo qual comun es dit ab lo qual les
letres les quals de la nostra cancellaria ixen sien segellades segons la forma dejus
annotada. En apres declaram que en la bulla deu esser duna part ymage reyal la
qual sega sobre cadira en la man dreta sceptre e en la sinistra pom reyal tenga e
de mantell reyal vestida e de corona reyal en lo cap decorada e en torn letres, nostre
propri nom ab titol de nostre regne dArago e alcuns altres ab aquell contenens: e
de laltra part un escut en lo qual sien les armes dArago que son aytals: una creu
per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray. En torn emper sien letres
les quals esprimen tots altres titols de regnes e de comtats romanents. En lo fla-
hon volem esser servat que de la una part sia ymatge reyal en la manera de la
bulla e en torn letres qui diran axi: Dilicjite justitiam qui judicatis terram et occuli
vestri videant equitatem. De laltra part cavaller ab corona en lo cap armat sobre
cavall darmes de nostre senyal real espressada decentment e letres en torn qui
contenen tots nostres titols de regnes e de comtats. E en lo sagell pero comun
reyal ymage sia per la manera la qual en la primera part de la bulla havem dita:
mas les letres les quals en torn seran no tant solament regnes mas tots nostres
titols contenguen. En apres un poch contrasagell en lo qual sia escut de nostres
armes decorat ab corona la qual sia sobre lo dit escut, mas en torn letres no sien
espressades. E donchs con letres de comuna justicia o comissions de causes o al-
tres negocis havents encara alcunes clusules especials o altres quals que quals
en paper escrites de nostra scrivania exiran closes o ubertes lavors ab sol sagell
menor lo qual es dit comun sagell en lo dors o sobre la apertura de la letra quis
tancara sia segellada. Si emper alcuna gracia per nos se fara per temps a vida
o a beneplcit a alcuna persona o altra cosa semblant axi que les cartes sien en per-
gami scrividores lavors sien segellades aytals letres ab aquest mateix segell en
pendent ab corda de seda segons la manera devall determenada. Mas el sagell
aquell pendent en altre part del dors empressio haia de contrasegell lo qual a ao
havem duyt ordonador. En apres la corda aquesta en la qual lo sagell penjara de
diverses colors deura esser de seda o es groga e vermeyla axi que sia lata e prima
e sia tota en loch quaix de nostres armes reyals feta, contenents o es sinch faxes
o vies en lonch perque les tres foranes o es dos e una mijana sien de color groga
les altres pero dos les quals seran o es assaber entre cascuna forana e mijana
seran de color vermeyla. Mas en cascuna de les dues foranes set fils de seda groga
e no mes ne menys se contendra: les tres pero o es assaber dos vermeyles e
una groga contendran cascuna sinch fils e no mes ne menys. En apres si grcies
per nos faedores seran perpetuals axi con si consintriem privilegis militars a al-
cuna persona o altre cosa semblant en privilegi e gracia perpetual a alcuna uni-
versitat o persona a la qual fer volrem per si e son succeidor gracia special o si
alcun procurador per qualque causa constituirem; en aquell cas les cartes les
quals sobre ao se taran en pergami sien segellades en pendent ab gran segell
de cascuna part empressio egual havent jacsia no semblant lo qual segell vul-
garment flahon es nomenat peyng per lo dit segell en corda de seda de la color
e de la manera per totes coses daquella altre de la qual desus es ordonat. Si
pero les dites concessions o privilegis serien de gran honor o de pes axi com de
duchat, marquesat, comtat o ves-comtat per nos creador ab bulla daur sien sege-
llades. Emper si ley, fur o constitucions promulgariem en cort general a alcun
regne o regnes o comtats nostres o privilegis o concessions de atorgament de baro-
nia o si a alcuna universitat alcun privilegi de gran pes consintriem per tots temps
axi com inmunitat de talles o de contribucions o de declinacio de fur contra dret
comu o altre cosa la qual se esgardaria universalment o encara particularment tots
los ciutadans o altre cosa semblant de la qual nos arbitrarem: en aquell cas volem
que cartes sobre ao faedores ab bulla de plom sien unides. En aquell encara cas
appensio de bulla nostra no en corda mas en fils de seda divises e separats divisi-
dament aclhibem o es vint fils de seda vermeyla e trenta fils de seda groga qui
sajustaran en la part jusana de la letra e seran doblades dejus e seran en nombre
cent fils e en aquella la bulla daur o de plom se penjara: lo qual nombre de fils res
no ajustan ne diminuen per tots temps volem en semblants coses esser observat:
la cera emper dels sagells faedors vermeyla statuim deure esser e si aytal no era
en aquelles neguna fe no sia haguda.
Arx. Cor. Arag, Ordinacions fetes per lo molt alt Senor en Pere Ter, Rey d Arag, sobre lo Regi-
ment de tots los officis de la sua Cort... (copia de 1780), f. 141.
Documentos inditos..., V, 208 i ss.
XXXIV
1344 Pere dna instruccions a son escriv Bernat Despuig, refe-
III
rents A LA MANERA COM DEVIA REMETRE-LI EL SEGELL COM, QUE LI DEMANA
des de Perpiny.
Petrus etc. ffideli scripto[re] nostro Bernardo de Podio, salutem etc. Cum
sigillum nostrum comune quod de nostro mandato vobis tradidit fidelis scriptor
noster Egidius Petri de Buysan necessarium habeamus, ideo vobis dicimus et
mandamus expresse,quatenus incontinenti reponatis dictum sigillum in una
capsa linea quam circumligetis cum filo canapis circumquaque et in nodo ipsius
fili apponatis ceram in qua vestrum imprimatis sigillum, ut in talibus est fieri
assuetum eamque capsam sic clausam cum sigillo intercluso, tradatis Fferdinando
de Sarasa cursori nostro quem vobis mittimus hac de causa ad nos per eum ilico
deferendam. Et hoc nullatenus retardetis. Datum in villa Perpiniani sub nostro
sigillo secreto, .xvi. kalendas augusti anno Domini millesimo .cccxliiii. Arnaldus
vicecancelarius.
Rodericus de Altarriba mandato vicecancelarii.
Arx. Cor. Arag, reg. 1.118, f. 170 v.
XXXV
1344 De LA TAXACI DE LES CARTES E LETRES QUI IXIRAN DE LA NOSTRA
CORT.
Per letres de simple justicia dalcuna singular persona 5 solidos

Les metexes per una universitat o colegi 10
Les metexes per religiosos mendicants o altres persones miserables, res

Les metexes si contenen alguna dispensacio o clausula especial que no

sia de mera justicia 10 solidos
Per remissi de algun deute 2 solidos
per cada liura de remissi.
Per gracia de pena corporal:
Remissi de amissio de orella o de execuci de fustigaci 20 solidos
Remissi de amissio de ma, de peu o de lengua 40
Remissi de pena de mort 100
Aquestes tacses sils casos sesdevenen en persona que tinga bens per
valor de 100 liures tot lo mes, puix si era pus rich mes dell sia
exigit a proporcio dels bens que tinga.
Per remissi de exil perpetual la meytat
de lo que deuria pagar si fos remesa pena de mort.
Per remissi de exil fins 2 anys 20 solidos
Per remissi de exil de 2 a 4 anys 30
Per remissi de exil de 4 anys entro a quant que sia 40
tenint en compte la riquesa de aquell a qui sera reme-

sa la pena dexil com sha dit referent a pena corporal.
Per concessio de quantitat de moneda per una vegada 12 diners
per liura.
Per concessio de moneda a violari per alguns anys 2 solidos
per liura.
Per concessio de terres a tot temps o rendes 3 solidos
per liura.
Per sentencia en causa pecuniria 10 solidos
Per sentencia sobre alcun dret o privilegi entre universitats o entre
prelats y barons 750 liures
com a maxim.
Per letresde tudor o curador per persones o coses sils bens valen
com a maxim 50 liures 5 solidos
Si valen fins a 100 liures 10
Si valen ms de 100 liures 50
Per letres de segur conduyt per terres nostres per quiscuna persona ... 10
Per letres de segur conduyt de no esser pres per rahon de deute civil,
ja com a principal o com a fermansa per un temps determinat . . 12 diners
per liura.
Per un temps a beneplaci (si o del seu val de mil liures enjus) 50 solidos
Si pasa de 1.000 liures deura pagar de 50 a 500
solidos a conciencia del Protonotari.
Per gracia de talles o collectes o altres contribucionstemporalment. . 2 solidos
.
per liura (segons estimaci dels seus bens e de la gracia).

Per gracia de talles, &...., perpetualment 3 solidos
per liura.
Per gracia de exempcio de host y cavalcada (si o del seu valra 50
liures tot lo mes) 10 solidos
Si val de 50 a 100 liures 20
Si val 200 liures 40
Per gracia de trer alcunes coses vedades de les terres nostres (segons
la estima de aquestes) 4 diners
per liura.
J62 SIGILLOGRAF A CATALANA
Per creaci de notaris publichs especials per algunes terres nostres 50 solidos . .
Per creaci de notaris per totes les terres nostres 100

Per concessio de fira o mercat a algun lloch segons lo nombre de
cases o fochs que continga, pagara per cascun foch 2
Perllongament de deute si aquest no passa de 50 liures per quiscun

any de perllongament 15
Si es de 100 liures 30
Si passa de aquesta quantitat major quantitat sia pagada:

Atorgacio de ofici de regidor o benefici eclesiastich, si es per propri
nostre moviment res
Si a suplicacio del interessat o daltre 12 diners
per liura de o que rebe de salari per un any. Axo
la primera vegada, puix despres no deu pagar res.
Atorgacio a alguna universitat que pusca imposar talla o sisa, pera
sub venir a necessitats, exceptuant les persones estranyes y privi-
legiades 10 solidos
Si aquestes tambe hi deuran contribuir 12 diners
per liura.
Privilegis a persones relligioses o universitats o confirmaci de antichs
privilegis, si son segellats ab bulla daur, a mes de la quantitat
que deguen pagar per ralio del dit privilegi 20 liures a
la almoyna.
Si son segellats ab bolla de plom . 70 solidos
dels quals 3 liures a la almoyna.
Extret del vol. cit. de les Ordinacions... de Pere III, f. 143 v. i ss.
Cf- Documentos inditos... V, 211 i ss.
XXXVI
1345 Pere III ordena al Mestre Racional, que rebi en son compte, la
QUANTITAT DE 2,734 SOUS I 3 DINERS BARCELONESOS, I TRES FLORINS OR
DE FLORENA, QUL SEU TINENT-ELS-SEGELLS, EN GlL PERE DE BUYSAN,
HA VIA ENTREGAT A LARGENTER PERE BeRNS, PER A OBRAR ELS NOUS
SEGELLS REIALS.
Petrus, etc. Dilecto consiliario magistro racionali curie nostre Johanni

et
Ferdinandi Munionis, legum doctori, salutem et dilectionem. Scire vos volumus
quod dilectus notarius et sigilla nostra tenens Egidius Petri de Buyan ex nostro
speciali precepto oretenus facto sibi, fecit noviter sigilla nostra fieri, videlicet
sigillum vocatum comun et sigillum vocatum de las taulas ac bullam que mutari
proviclimus propter titulum comitatum Rossilionis et Ceritanie quos tanquam
vobis pro exequcione justicie acquisitos nostre corone regie duximus applicandos,
quia ratione idem noster notarius solvit fideli argenterio domus nostre Petro
Bernes pro novem marchis et tribus millaresis argenti ad pondus Barchinone
ad quas ascendit dictorum pondus sigillorum comunis scilicet et tabularum, et
pro una marcha argenti pro minva seu diminucione conflaccionis et sculpcionis
dictorum sigillorum ad racionem septuaginta. et unius solidi Barchinone, pro
qualibet marcha septigentos undecim solidos et tres denarios Barchinone et pro
ferro bullae predicte in quo crux cum quatuor capitibus sarracenorum et figura
nostra regia sculpte sunt, viginti tres solidos Barchinone. tem pro deaurando
dicto comuni sigillo tres florenos auri de Florncia ponderis recti. Solvit etiam
dicto Petro Bernes pro salario suo seu labore fabricacionis sigillorum predictorum
comunis scilicet et tabularum octingentos solidos Barchinone et pro salario et
fabricacione dicte bulle quadringentos solidos Barchinone. Solvit insuper memo-
rato Petro Bernes, quos eidem per eundem nostrum notarium dari mandavimus
pro sua provisione et expensis per eum factis sequendo curiam nostram dum
dicta fabricabat sigilla et bullam in partibus videlicet Rossilionis et Barchinone,
octingentos solidos dicte monete Barchinone. Quare vobis dicimus et mandamus
quatenus quantitates predictas duorum milium septingentorum triginta quatuor
solidorum et trium denariorum Barchinone ac trium florenorum auri de Florentia
attingunt eidem nostro sigilla tenenti in nostro compoto admitatis, ipso tamen
restituente vobis in reddicione dicti compoti presentem et apocham per quam
dictus Petrus Bernes confiteatur quantitates ab eodem recepisse predictas. Datum
Perpiniani kalendas februarii anno Domini .mcccxliiii.
Ffranciscus Fuxi mandato regio facto per Galcerandum de Bellopodio consi-
liarium.
XXXVII
1347 Pere III, dna instruccions a Pere Bernes sobrel segell de dona
Leonor de Portugal,
Lo Rey dArago.
En dunes letres a nos trameses de les parts de Portogal havem vist
lo segell
que en ha aytants punts com hi poden cabre, per que
los scudets del dit segell
us menam que en lo segell de la alta infanta de Portogal esposa nostra, en o quel
dit segell de Portogal tocara en los scudets faats aytants punts com comvinent-
ment e be departida hi poran cabre. Data en Montso sots nostre segell secret a
.i. dies del mes dagost en lany de Nostre Senyor .mcccxlvii.
Al fel de casa nostra en Pere Barnes argenter ciutada de Valncia.

Dominus rex mandavit Matheo Adriani.
Arx. Cor. Arag, reg. 1.128, f. 22.
XXXVIII
1349 Pere III mana a largenter Pere Bernes, que vingui a la seva
PRESENCIA PER FER EL SEGELL DE LA REINA DONA LEONOR DE SlCILIA.
Lo Rey dArago.
Dehim-vos e us manam que en continent, vista la present, vingats a nos sens
tardana per dar acabament a les obres que sabets que son per vos comenades
E no res menys volem que faats la forma del segell de la reyna, que deu venir
en la forma e en la granea dels segells de les altres reynes, a qui Deu perdo, e enan-
tats aytant com porets a fer la ymatge de la dita reyna e tots lals que bonament
fer se puga, lexan lo loch on san a ffer les letres eis dos escudets on haura esser
lo Nos emper per nostra letra pregam lo bisbe el capitol de Gerona,
seu senyal.
la qual lostrametem per lo portador de la present, que de venir a nos per la dita
raho vos donen licencia. Dat en Valncia sots nostre segell secret a .vi. dies anats
del mes de janer en lany de Nostre Senyor .mcccxlviii.
Dominus Rex mandavit Matheo Adriani.
Al feel de casa nostra Pere Bernes, argenter.
XXXIX
1349 Pere dna instruccions a Bernat Despuig, tinent-els-segells
III
DE LA REINA DONA LEONOR DE SlCILIA, REFERENTS A LA DIVISA DE DITA
REINA, QUE SHAVA DE POSAR ALS DOCUMENTS.
Lo Bey dArago.
Bernat Dezpuig, volem e manam-vos que en qualsque cartes o privilegis on lo
senyal de lalta reyna dona Leonor muller nostra daura esser posat sie fet ab .iiii.
guiles en torn e real en mig, segons en un procuratori per nos e ella fermat lo
qual ab lo segell de la dita regina devets segellar. Es de la nostra ma fet et as-
signat. Dada en Murvedre lo primer dia de ottobre anno Domini .mcccxlix.
Fuit missa Bernardo Dezpuig tenenti sigilla illustris Alienore regine Aragonum.
XL
1352 Ordinaci de Pere III, referent al dret de segell.
Pro jure sigilli ordinatio
Nos Petrus, etc. Ad nostram memoriam reducentes nuper nos quandam ordina-
tionem fecisse statuisse, quod juxta taxationes per predecessores nostros antiqui-
tus ordinatas, videlicet quod quicumque obtinens benefficium aut aliquam gratiam
ad nostri precum et suffragiorum instantiam si obtineret illud pro quo nostras
preees prorrigimus pro jure sigilli litterarum precum huiusmodi dare et solvere
tenetur decem solidos Barchinone, vel Jacce si littere in terra Jacce expedirentur
pro millenario volentes redditum benefficii vel rey obtente cuiuslibet de primis
denariis seu fructibus colligendis vel habendis de re obtenta regia intercessione,
et quod predicti obtinentes nostras precum litteras supradictas ad hec solvendum
si astringerent juramento; ideo volentes quod in uno libro per unum scriptorem
firmiter, huismodi recipiantur et jura sigilli predicta exigantur et habeantur, tenore
presentis constituimus et ordinamus vos fidelem scriptorem nostrum Jacobum
Conesa in scriptorem et receptorem in omni vita firmarum et obligacionum
predictarum ut diligentius vos in predictis et scribendis habere curetis damus
et assignamus vobis pro jure laboris vestri octavam partem jure sigilli per vos
habendi ratione predicta. Ita quod per vos vel substitutos vestros uno libro
scribatis vel faciatis scribi et notari et ab obtinen recuperetis vel exigi et re-
cepi faciatis et possitis et satisffacto vobis in octava parte predicta sigilla
nostra teneamini ficleliter respondere. In cuius rei testimonium presentem vobis

fiei jussimus sigillo nostro appendicio roboratam. Datum Uerde .xxiii. die aprilis
anno a nativitate Domini millessimo t.recentessimo quinquagesimo secundo.
Mandato per dominum regem facto Ffrancisco de Prohome.
XLI
1352 Notificaci de Pere III, al seu Procurador general del Regne

de Valncia, Garca de Lori, referent a la creena que siiava
DE DONAR A LES LLETRES I DOCUMENTS QUE sEXPEDIEN SENSE EL SEGELL
DE LANELL.
Petrus etc. Dilecto consiliario nostro Garcie de Lori, militi, procuratori regni
Valencie generali, salutem etc. Dubium per vos motum nobisque per literas intima-
tum videlicet quod in litteris que cum nostro sigillo secreto a modico citra tempore
sigillantur sigillum anuli nostri, contra morem solitum apponi omittitur in angulo
literarum, cuius pretextu vos eis fidem solitam non habetis nec eas admititis prout
antea solebatis, tenore presentium declarantes scire vos volumus quod amodo
litteris universis et singulis sigillatis dicto nostro sigillo secreto etiam si non appo-
natur sigillum nostri anuli in eisdem ut fieri consueverit ex quo fuerint subsignate
manu cancellarii vel vicecancellarii nostri aut alterius, facultatem inde habentis
fidem indubiam more solito prebeatis et etiam illis que fuerint signate ex quo anuli
ipsius sigillum in ipsis litteris sit affixum, cum nos nuper in loco de Casp de certa
sciencia et ex causa ita predicta duxerimus ordinandum. Datum Osce, nona die
augusti anno a nativitate Domini millesimo .cccl. secundo sub nostro sigillo
secreto.
Mandato domini regis, Ffranciscus Fuxi.
Arx. Cor. Arag, reg. 1.139, f 192 v.
XLII
1355 Pere III regoneix a Jaume de Besanta, tinent-els-segells de lIn-

fant en Pere, que ha entregat a son Protonotari i tinent-els-
segells, Mateu Adri, registres i escriptures corresponents al
TEMPS EN QU DIT INFANT FOU LLOCTINENT GENERAL.
Nos Petrus etc. Tenore presentis confitemur et recognoscimus vobis ffideli

scriptori nostro Jacobo de Besanta tenenti sigilla incliti infantis Petri, comitis
Rippacurcie et Montanearum de Prades patrui nostri carissimi quod omnia registra
penes vos existncia, numero decem octo, que facta fuerunt tempore quo idem
infans fuit noster generalis locum tenens, et scripturas et aliquas que hac de causa
ad scribaniam eiusdem infantis pervenerant, tradidistis nunc de nostro speciali
mandato dilecto consiliario et prothonotai io nostra tenenti Matheo Adriani.
sigilla
In qurum testimonium, presentem vobis jussimus nostro sigillo sigillata.
fieri
Datum Perpiniani .xxx. die novembris anno a nativitate Domini .mccc. quinqua-
gesimo quinto.
Petrus de Gostemps mandato regio facto per Matheum Adriani prothono-
tarium consiliarium.
V OLM 25
XLIII
1357 Pere III notifica a sa muller, Leonor de Siclia, que li enva els
SEGELLS DE LINFANT EN JoN, DUC DE GlRONA.
Lo rey dArago.
Cara companyona, nos havem ordonat que enviem a vos los sagells de lalt
infant en Johan car fill nostre duch de Gerona e comte de Cervera exceptat lo sagell
secret lo qual no havem pogut trobar car no sabem hon es. Per o aquells havem
liurat a lamat cavaller e conseyler nostre e porter maior nostre en Berenguer de
Palau lo qual procurara que sien liurats a vos en una bossa de cuir segellade ab lo
nostre segell de l anell.
Datum en Calatayut sots nostre segell secret a .xxii. dies de abril en lany de
la nativitat de Nostre Senyor .mccclvii. Rex Petrus.
Dominus rex mandavit Francischo de Miraveto. Fuit missa domine regine
Aragonum.
XLIV
1358 El rei expedeix, des de Perpiny, varies lletres, amb el segell de
lanell per trobar-se el segell com a Girona, i el secret a Bar-
celona.
Post recessum domini regis a civitate Barchinone a qua recessit in crastinum

festi sancti Johannis Baptiste scilicet .xxv. die junii anno a nativitate Domini
millesimo .ccclviii. sigillum secretum remansit Barchinone per aliquos dies penes
me Jacobum Conesa domini regis secretarium. Et Bernardus de Bonastre fuit cum
dicto domino rege apud Gerundam et consequenter Perpinianum. Et quia sigillum
comune erat Gerunde et sigillum secretum Barchinone, fuerunt expedite alique
littere cum anulo domini regis, per dictum Bernardum de Bonastre qui eas mihi
tradidit in cedulis et reposui ipsas hic et sunt tenore sequentis...
Arx. Cor. Arag, reg. 1.160, f. 64 L
XLV
1358 Pere III disposa que sentreguin, franques del dret de segell, unes
PROVISIONS ATORGADES A FAVOR DELS CONCELLERS I PROHOMS DE BAR-
CELONA.
Petrus etc. ffideli consiliario et protonotario, sigilla nostra tenenti, Matheo

Adriani, salutem et graciam. Intelleximus quod vos exigitis a consiliariis et probis
hominibus civitatis Barchinone jus sigilli pro cartis seu litteris per nos eis concessis
de quibusdam provisionibus per nos eis factis super capitulis nobis per ipsos obla-
tis ratione preferte quam nobis ratione guerre Castelle fecerunt ultimo de certis
equitibus, quodque dictas cartas seu litteras eisdem dare non vultis nisi predictum
vobis solverint jus sigilli, unde cum constet nobis quod juxta tenorem capitulorum
1 Segueixen 14 documents escrits sots nostre segell del anell, fins el fol. 68 v., usque hic cum anulo
predictorm provisionum per nos eisdem factarum, predicte carte et littere dictis
consiliariis et probis hominibus debent dari franche a jure sigilli, ideo vobis dicimus
et mandamus quatenus incontinenti, omni dificitate sublata, traclatis dictas
cartas et litteras absque aliquo jure sigilli dictis consiliariis et probis hominibus seu
Petro de Marginibus subthesaurario nostro qui eas tradet consiliaris et probis homi-
nibus supra dictis. Datum Gerunde sub nostro sigillo secreto .xxi. die julii anno
a nativitate Domini .mccclviii.
Dominus rex mandavit mihi Jacobo Conesa.
Arx. Cor. Arag, reg. 1.159, f 164 v.
XLVi
1360 Pere III fa avinent a Pere Berns, son voler de que li fes un segell
SECRET, I LI REITERA LA NOVA DHAVER TRAMS 60< FLORINS DOR, A Be-
'
RENGUER DE CODINACHS, PERQUL DIT BERNS ELS UTILITZI EN EL GUAR-

NIMENT DE LESPASA DE LA CORONACI DELS REIS dArAG 1
.
Lo rey dArago.
Ffem-vos saber que en Matheu Mercer nos ha dit quen Bamon de Vilanova
nous havia donat a fer lo nostre segell secret e que vos nos en fahiets .i. altre, per
que plau a nos que vos lo faats e sil dit en Ramon nol vos paga nos lous pendrem
en compte. Jaus havem fet saber per altra nostra letra que havem trameses an
Berenguer de Codinachs per en Johan dOlit .dc. florins daur per fer lo guarniment
de la espasa de la coronaci dels reys dArago lo qual manam per vos esser fet
segons que dao largament vos sots informat et en Pere Boil vos en deu informar
a qui navem escrit. Dada en Taraona sots nostre segell secret a .xi. dies de mar,
en lany de la nativitat de Nostre Senyor .mccclx.
Bernardus de Bonastre mandato regio facto...
An Pere Bernes argenter del senyor rey.
XLVII
1361 Pere III ordena a son Protonotari i tinent- els-seg ells, Mateu
Adri, que sigui exilat a l Alguer, Jon Castiello, per haver coms
UN FURT EN EL COFRE DELS SEGELLS REIALS.
Lo rey.
havem reebuda e entes o que si contenia, responem- vos que
Vostra letra
attesa la qualitat del fet, aquex malestruch fadri qui aytal furt ha comes en la
nostra escrivania e del cofre dels nostres segells, meresquera pendre mort, e fora
bon exemple. Emper esguarclada la sua fadrinea plau-nos que no muyra mas que
sia exellat a tots temps a F Alguer, e si tornava de a que fos penjat e moris. E
aytal sentencia volem que li sia donada e exequida. Dada en Leycla sots lo nostre
anell maior a .xxvi. dies de febrer de lany .mccclxi.
Fuit missa Matheo Adriani.
1 Sobre aquesta espasa, V. Rubi, op. cit., p. 191,

XLVIII
1361 Pere III, ordena a Guillem de Bellveiii, que faci segellar deu
PERGAMINS.
Lo rey.
Manam-vos que, vistes les presents, faats segellar .x. pergamins blanehs dels
.vi. ab bulla de plom e los quatre ab segell de la maiestat e aquells
quals ni liaia los
liurets an Fferrando dAltarriba lo qual trametem aqui per aquesta rao, al qual
manarn ab la present que com los haura, liure aquells an Bernat de Bonastre qui
aquells deu escriure de manament nostre Dada en Calataiu sots nostre segell
secret a .xxv. de maig de lany .mccclxi. Rex Petrus.
Fuit signata per dominum regem et ideo expedita.
Fuit missa Guillelmo de Pulcrovicino.
XLIX
1362 Provisi de Pere III, referent al dret dels segells secrets.
Provissio fctcta ratione jurium sigillorum secretorum
Petrus nostro Berengario de Codinachs magistro racionali

etc., ffideli consiliario
curie nostre vel qui pro tempore dicto preerit officio, salutem et graciam. Cum
alii
veridica vestri certificacione verbali fuerimus informati quod tempore illustrium

dominorum regum Jacobi avi et Alfonsi genitoris nostrorum memorie recolende,
et aliquamdiu nostro tempore, scriptores secretarii nostri et dictorum domino-
rum regum seu regentes officium secretarie, reddebant compotum et rationem
notariis sigilla tenentibus dictorum dominorum regum et nostris de receptis per
eos et habitis, racione jurium sigillorum secretorum et de datis et expensis quas
faciebant de juribus supradictis, ipsique notarii sigilla tenentes compota ipsorum
secretariorum seu secretarie officium regencium in eorum compotis mittebant et
incorporabant, tam in datis quam eciam in receptis, que compota dicti notarii et
sigilla tenentes una cum suis compotis jurium dictorum sigillorum reddebant ra-
cionalibus magistris et de tota quantitate pecunie quantacumque esset ad quam
ascendebant recepte facte per dictos notarios sigilla tenentes ac scriptores secreta-
rios vel ipsius secretarie officium exercentes deducebatur dcima pars competens
cancellariis, vice cancellariis ac notariis sigilla nostra tenentibus, queque dcima
pars dividebatur et de antiquo usu debet dividi in hunc modum, scilicet quod
cancellarii habent et habere debent inde medietatem, et vice-cancellarii et notarii
sigilla tenentes aliam medietatem equis partibus dividendam utrisque; et nostro
tempore ab aliquibus citra temporibus, nonnunlli de aclministracione dictorum
jurium sigillorum secreti reddiderint compotum et nunc recldere velint non cleducta
dcima supradicta in dictorum cancellariorum et vicecancellariorum, notariorumque
nostrique nunc prothonotarii perjudicium manifestum, et ob hoc a nobis per vos
relacione suplici fuerit postulatum ut nostram super hoc intencionem declarare
benignitate solitam deberemus eo potissime quare super expediendis quibusdam
compotis jurium sigilli secreti quedam eraerserant in vestro officio dubia, quibus
obstantibus dicta compota non poterant diffiniri; idcirco ne dicti cancellarii, vice-
cancellarii et notarii ac prothonotarii qui fuerunt et nunc sunt per quos nobis fue-
runt plurima utiliaque impensa servicia, et qui pro tempore fuerint a quibus Deo
duce similia speramus servicia exhiberi, indirecte frustemur jure partis decimc
jurium sigillorum secreti seu anulorum nostrorum, cum quibus aliquotiens officium
regitur secretarie predicte, huius serie de certa sciencia et consulte statuimus, decer-
nimus et etiam ordinamus, quod dicti scriptores, secretarii et ipsorum regentes
officium, tam preteriti et quos de eorum compotis difinicionem nondum obtinuc-
runt-, quam presentes et eciam futuri, dent et solvant decimam de omnibus receptis
quas fecerunt et facient racione secretarie officii, excepto de quantitatibus quas
dicto nostro prothonotario tradiderint cum jam in affinamento compotorum
ipsius protonotarii ipsa dcima deducatur. Queque dcima deducatur in recep-
cione et conclusione compotorum ipsorum, eo modo et forma quibus fit et est
fieri consuetum in compotis prothonotarii et sigilla nostra tenencium, excepto
de quantitatibus dicto prothonotario traditis ut superius continetur; quam deci-

mam habeant et recipiant cancellarii et vice cancellarii ac prothonotarii nostri
ipsamque decimam suis juribus aplicamus. Mandantes vobis quatenus provisionem
nostram huiusdem observetis et contra non veniatis aliqua ratione, cum predicta
sit ex causa justa et racionabilis ac de certa sciencia velimus fieri et compleri. Volu-
mus tamen quod dicti scriptores secretarii juxta ordinationem pridem factam per
nos vobis dicto magistro rationali et non alii cuicumque de receptis jurium dicti
sigilli secreti compotum et racionem reddere teneantur. In cuius rei testimonium
presentem fieri jussimus nostro sigillo munitam. Datum Valencie octava die aprilis
anno a nativitate Domini millesimo .ccclx. secundo. G. de Palou.
Dominus rex mandavit mihi Thome de Caneles. Vidit eam dominus rex.
Fuit duplicata, una quarum fuit tradita magistro rationali et alia fuit retenta
penes protlionotarium.
Arx. Cor. Arag, reg. 1.33G, f. 172.
1363 Pere III notifica a son cos el comte de Denia,

que, per son escriv
en Toms de Canelles, li tramet un dels seus segells secrets, i el
FACULTA PERQUL PUGUI USAR.
Lo rey.
Car cosi. Trametem-vos en Thomas de Canelles escriv nostre ab .i. dels segells
nostres secrets lo qual ja daquests dies vos fem saber queus trametrem per o
com mossn P. Bohil nos en havia parlat de part vostra; e confiants de la vostra
saviea plau-nos que usets del dit segell e del nostre signe axi com vos sera vijares
e los afers requerran, e havem dit e manat al dit Thomas que faa registre de totes
cartes e escriptures que seran espatxades ab lo dit segell. E jassia que nos acostu-
mem usar en nostres letres del dit segell dient segell secret menor, emper a vos
no calra dir en les letres quen farets si no segell secret, lexan a dir menor. Dada
en Muntso sots nostre segell secret a .iiii. dies de mar, en lany de la nativitat de
Nostre Senyor .mccclxiii. Rex Petrus.
Ffuit missa comiti Denie.
LI
1363 Pere III comunica a Bernat de Bonastre, que, per en Jon dAliaga,
ESCRIV REIAL, LI TRAMET EL SEGELL SECRET MENOR.
Lo rey.
Fem- vos saber queus trametem per Jolian dAliaga escriv de la nostra escri-
vania lo nostre segell secret menor, per tal car per aventura lo comte de Denia
haura a fer aqui alcunes provisions de part nostra. Per que volem que totes aquelles
provisions que ell vos manara esperguets ab lo dit segell. Dada en Castelho de
Burriana sots nostre segell secret, a .xix. dies de juliol de lany .mccclxiii.
Dominus rex manclavit mihi Jacob o Conesa.
Fuit missa B. de Bonastre.
LII
1365 Apoca atorgada per Berenguer de Codinachs, Mestre Racional, a

favor dAntigona, viuda den Mateu Adri, Protonotari, tinent-
ELS- SEGELLS DE PERE III, DE l ADMINISTRACI DEL DRET DE DITS
SEGELLS.
Jo en Berenguer de Codinachs, conseller del senyor rey e maestre racional

de la sua cort, atorch a vos, na Antigona muller anrrera den Matheu Adria con-
seller prothonotari e tinent los segells del dit senyor rey, que vos axi com a deteni-
clora del bens del dit en Matheu Adria per raho de us de fruyt lo qual en son tes-
tament vos ha lexat en los dits bens, havets pagats mille sexcentos quinquaginta
soliclos barchinonenses los quals deviets tornar a la dita cort per resta del compte
que mhavets retut de la aministracio del dret dels dits segells de tres anys qui
comenaren lo primer dia de janer de lany de la nativitat de Nostre Senyor
.mccclxi. e feniren lo derrer dia del mes de deembre de lany de la nativitat de
Nostre Senyor .mccclxiii. e los quals jo he destribuits en les quitacions e vestits
dalscuns scrivans de mon offici, segons ordinacio del dit senyor, per les quals
quantitats als dits scrivans pagades, han restituides cauteles dao quils era degut
per la dita cort, per lur quitacio e vestit en lo compte dessus dit, segons que en
aquell es contengut. E axi a instancia vostra e en testimoni de veritat per tal que
vos puxats mostrar com havets mesa e convertida la dita quantitat en e per la
heretat dessus dita, e fet a vos lo present albara segellat ab lo segell del dit meu
offici. Es cert emper que encara deuen donar compte del dret dels dits segells
los hereus del dit en Matheu Adria o vos com a detenidora dels dits bens seus dalgun
temps de que encara no lhan dat que comena la on fenexen los dits comptes
retuts segons que dit es e fenexen tro al dia quel dit en Matheu passa desta vida,
en lo qual compte ha dubtes e deffalliments alguns qui san a declarar e a suplir.
Scrit en Barchinona, a .iiii. dies del mes de noembre anno a nativitate Domini
.mccc. sexagesimo quinto.
Arx. Capitular de Barcelona- Documents del segle XIV e -
LIII
1366 Pere III mana al Protonotari, Jaume Conesa, que expedeixi

setj
AMB BOLLA DOR, EL PRIVILEGI DEL COMTAT DE BORJA, ATORGAT A BERTRAN
DE CL AQU.
Lo rey.
Denostra certa sciencia e expressament vos manam quencontinent faats
e espeeguets ab bulla daur a la qual vos bestragats la carta de la donacio que laltra
dia fermam en poder vostre a mossn Bertran de Claqui del comtat de Borja e com
la dita carta hajats feta bulla e espegada trametets-lans o lans aportats vos com
vingats, car nos per causa volem tenir en nostres estoigs la dita carta segons queus
direm com ab nos siats. Data en Calatayu sots nostre segell secret a .xvii. dies
dabril de lany .mccclxvi. Rex Petrus.
Dominus rex missit eam signatam. Fuit directa Jacobo Conesa prothonotario
domini regis.
Arx. Cor. Arag, rog. 1.214, f. 51.
LIV
1366 Pere III mana ques pagui a Pere Berns, certa quantitat per la
QUAL TENA EN PENYORA DIVERSOS OBGECTES DEL REI.
Lo rey.
Tresorer: com nos vullam cobrar la image e tot latre argent nostre lo qual
en Pere Bernes te en penyora, per ous deim e manam quel dit argent cobrets
e paguets al dit Pere Bernes la quantitat perquel te en penyora. E si vos devets
venir tantost portats-nos lo dit argent o aquell nos trametets per persona a quil
puxats fiar. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a .xxx. dies doctubre
de lany .mccclxvi. Rex Petrus.
Fuit signata manu domini regis et ideo expedita.
Fuit missa thesaurario domini regis.
LV
1366 Pere III disposa que dels productes del dret dels segells, se
ENTREGUIN, CADA ANY, DEU MIL SOUS BARCELONESOS, A SON ALMOINER,
PER A ESSER DISTRIBUTS ENTRELS POBRES.
Nos Petrus Dei gracia rex Aragonum etc, debita meditacione pensantes quod
elemosina inter alia opera pietatis locum obtinet pociorem quodque in elemosinarum
largicione omnia pietatis et caritatis opera adimplentur, etiam attendentes quod
dominus Jhesus Cristus qui sua mirifica bonitate ad tantum nos extulit gaudium
preheminentiam et honorem scilicet regie dignitatis quod merito possumus et
debemus de bonis perenni nobis collatis ipsius pauperibus subvenire dicit in evan-
gelio: date elemosinam et omnia munda sunt vobis, et alibi cantat alma mater
ecclesia: abscondite elemosinam in sinu pauperis et ipsa orabit pro vobis ante
Dominum quare sicut aqua extinguit ignem ita elemosina extinguit peccatum.
scientes quod ea indissolubiliter retinemus que Christi pauperibus elargimur, prop-
terea volentes inter alia assignacionem facere elemosinario nostro de certa peccunie
summa per eum Christi pauperibus eroganda, tenore presentis carte nostre firmiter
valiture, volumus, statuimus et ordinamus quod elemosinarius noster qui nunc est
et erit pro tempore recipiat super juribus sigillorum scribanie nostre annis singulis
decem mille solidos Barchinone habendos et recipiendos de manu nostri protho-
notarii de mense in mensem pro rata dictorum decem mille solidorum scilicet quo-
libet mense octingentos triginta tres solidos, quatuor denarios qui suficiunt in
anno ad dicta decem mille solidos que per eum Christi pauperibus erogentur. Cui
siquidem prothonotario per presentem mandamus quod de pecunia dictorum ju-
rium sigillorum tradat dicto nostro elemosinario, quolibet mense, octingentos
triginta tres solidos quatuor denarios supradictos, et recuperet inde apochas
oportunas, quoniam nos per hanc eandem injungimus magistro racionali curic
nostre vel eius locumtenenti quod dicto prothonotario exhibente sibi presentem et
dictas apochas quicquid vigoris huius nostre ordinacionis et mandati persolverit
dicto nostro elemosinario in eius compoto recipere teneatur. In cuius rei testimo-
nium hanc fieri jussimus nostro sigillo pendenti munitam. Datum Barchinone
prima die novembris anno a nativitate Domini millesimo .ccclx. sexto, regnique
nostri tricesimo primo. Bex Petrus.
Petrus de Beniure ex provisione facta per dominum regem.
LVI
1366 Ttol de domstic de la Casa reial, atorgat per, Pere III, a Fran-
cesc Bleda, argenter de Barcelona.
Nos Petrus etc. Attendentes quod vos noster Ffranciscus Bleda argen-
fidelis
terius Barchinone tam in faciendo et cudendo bullas aureas que in cartis negocio-
rum notabilium puta erecionum et promocionum que fiunt per nos de aliquibus
personis ad statum comitalem aut vicecomitalem et similia, vos nobis et nostre
curie servivistis et servitis prompto animo quociens venit casus ipsasque bullas
doctus estis fabrili arte et subtili ingenio figurar, pro tanto vos dictum Ffranciscum
in familiarem et domesticum nostrum admittimus vosque esse volumus bullatorem
specialem et figuratorem bullarum nostrarum, huismodi aliorumque familiarium
et clomesticorum nostrorum consorcio agregamus, sic quod ammodo gaudeatis tam
in defferendo arma prohibita quarn alia ubique terrarum illis omnibus et singulis
gratiis, favoribus et prerogativis, libertatibus et privilegis quibus ali nostri fami-
liares et domestici gaudeant et soliti sunt gaudere. Mandantes itaque per presentem
universis et singulis officialibus nostris presentibus et futuris, amicos et devotos
nostros affectuose rogantes quatenus vos pro familiari et domestico nostro habeant
et pertractent in omnibus et per omnia ac gaudere faciant et procurent, dictis gra-
ciis, favoribus, prerogativis, hbertatibus et privilegis quibus nostri familiares et
domestici gaudere consueverunt et possunt si nobis cupiunt complacere. In cuius
rei testimonium hanc fieri jussimus nostro sigillo appendicio comunitam. Datum
Barchinone .xviii. die decembris anno a nativitate Domini .mccclxvi. regnique
nostri tricessimo primo.
Dominus rex mandavit mihi Jacobo Conesa. Vidit eam dominus rex et
dimisit.
Arx. Cor Arag, reg. 913, f. 115 v.
LVII
1 367 Pere III notifica a sa muller Leonor de Siclia, que per en Beren-
guer Segarra, escriv reial, li tramet el segell que li hava
demanat.
Lo rey.
Molt cara companyona, vostra letra havem rebuda la qual entesa responem- vos
queus trametem lo segell que demanats dins una bosseta, per Berenguer Segarra
escriv nostre, per tal que ab aquell segell faats fer les provisions quens havets
fetes saber sobre lespatxament de les galees... Dada en Vilafrancha de Penedes
sots nostre segell secret a .v. dies de noembre de lany .mccclxvii. Rex Petrus.
Dominus rex mandavit mihi Ffrancisco Castilionis.
LVIII
1367 Pere III tramet un segell secret, per a eer letres de saulconduyt.
Littera subscripta fuit missa ambaxatoribus domini regis qui vacant circa
tractatus qui ducuntur inter dominum regem et principem de Gales.
Lo rey.
Trametem-vos per Johan Codonya escriv de la nostra scrivania .i. segell
secret per fer letres de saul conduyt e altres ques pertanguen als afers. E per ell
matex vos trametem .m. florins per vostra provisio. Ao ses trigat alguns dies
per tal com lo lochtinent de nostre tresorer cuydava trobar cambi dels dits .m. flo-
rins per anar mils en segur e no ses pogut trobar. Plaurans quens escriscats com
pus so ven porets de tots los affers, axi com sesdevendran. Dada en Barchinona a
.xx. dies de noembre en lany de la nativitat de Nostre Senyor .mccclxvii. Rex
Petrus.
ArX. Cor. Arag, reg. 1.079, f. 109 v. .
LIX
1368 Pere III disposa ques faci un nou segell per al sots-veguer de
Pallars.
Petrus etc., ffideli nostro Raymundo

Cadolla scriptori curie subvicarii Palla-
riensis vel eius locumtenenti, seu pro eo dictam scribaniam regenti, salutem et
graciam. Cum sicut percepimus vicarius Ilerde nuper existens in partibus Palla-
riensis, acceperit ad manus suas sigillum oficii subvicarii predicti et etiam aliqua
registra, processus et scripturas dicte curie que omnia secum apportavit dictumque
sigillum recuperare non potueritis, nec etiam ut dicitur reperiatur, et ob boc aliud
sigillum in dicta coria necessarium dinoscatur, propterea volentes super hiis debite
provideri vobis dicimus et mandamus ac etiam licenciam et facultatem plenariam
huius serie impertimur quatenus abud sigillum de novo pro dicto oficio fabricari
et fieri faciatis ad signum nostrum regale, cum literis in eius circumferncia sculptis,
quibus legatur ipsum sigillum forc dicti oficii, prout in similibus est fieri assuetum,
VOLtfM I 26
cum quo sigiletis et sigillari faciatis ea que fuerint sigillanda. Et ne similia dein-
ceps per dictum vicarium attemptentur. mandamus eidem vicario presenti et qui
pro tempore fuerit, sub pena quingentorum aureorum curie nostre applicandorum
totiens quotiens contra facturn fuerit, quod sigillum predictum vel scripturas ali-
quas a dicta curia pro apportando secum extra curiam dicti subvicarii et subvi-
cariam predictam abstrahere aliquatenus non presumat, nec vos sibi contrarium
attemptandi teneamini obedire. Si vero idem vicarius presens in villa Trempi fue-
rit et scripture dicte curie fuerint ei necessarie ipsis uti valeat in eadem curia sicut
decet. Datum Barchinone .xxviii. clie julii anno a nativitate Domini millesimo tre-
centesimo sexagesimo octavo. Visa R.
LX .
1369 La reina Leonor de Siclia, tutora i administradora dels bens de

lInfant Mart, mana an en Bartomeu Bonany, dispenser del ma-
teix Infant, que pagui a Jaume Conesa, protonotari reial, 500 sous
BARCELONESOS, PER UNES BOLLES OR POSADES EN UNS PRIVILEGIS I DO-
NACIONS, ATORGATS PEL REI A LINFANT.
Alienoraetc., tutrix etc. ffideli nostro Bartholomeo de Bonany expensori dicti

infantis, salutem et graciam. Vobis dicimus et mandamus quatenus de pecunia
curie dicti infantis que penes vos est vel erit tribuatis et solvatis fideli Jacobo
Conesa prothonotario domini regis vel cui voluerit quingentos solidos barchino-
nenses quos pro emenda quarundam bullarum de auro appositarum in quibusdam
privilegiis et donacionibus per dictum dominum regem factis dicto infanti, in eius
cancellaria restitutis, quasquidem bullas de auro penes nos retinuimus per vos
providimus sibi dari. Et in solucione recuperetis ab eo presentem cum apocha de
soluto. Datum in monasterio Vallis Donzelle .xi. die aprills, anno a nativitate Do-
mini .mccclx. nono.
Domina regina mandavit mihi Fferrano Sayolli.
Arx. Cor. Arag, reg. 1.578, f, 47.
LXI
1369 Pere III mana a Romeu Feu o Desfeu, argenter de Barcelona, que
vingui a Valncia per a renovellar els segells reials.
Lo rey.
Com nos vullam renovellar los nostres segells qui per antiquitat son tan usats,
que empremptes daquells en especial del segell maior nos poden lixar, per
les
ous debim eus manam, sots pena de la nostra gracia e merce, que vista la present
vingats ai a nos a la ciutat de Valncia e ao per res no muclets sabent que si
trigavets queus en puniriem, axi com a transgressor de nostre manament. Car
nos per nostra letra escrivim an P. Vicen, qui per part de la nostra tresoraria vos
deu pagar la messio, que haurets a fer tro ai. Dada en Valncia a .ix. dies de juliol
de lany .mccclxix. Rex Petrus.
Al feel nostre en Romeu Feu argenter de Barchinona.
LXII
1369 Pere III ordena a son tresorer en Pere Vicen, que pagui la messi
a Romeu Desfeu, argenter, que du anar a Valncia per a fer
NOUS SEGELLS AL REI.
Lo rey.
Ffem-vos saber que nos escrivim an Romeu dez Feu que encontinent vinga
aci, per queus manam que li paguets la messio que haura a fer vinent tro aci.
E fets-lo partir encontinent, e gardats-vos que en ao no haia falla, sabent que si
ao havia lagui que seria imputat a vostra culpa. Dada en Valncia a .ix. dies de
juliol de lany .mccclxix. Rex Petrus.
Al feel de la nostra tresoraria en P. Vicen.
Arx. Cor. Arag, reg. 1.081, f- 69.
Cf. doc anterior.

LXIII
1371 Jon Diona, argenter de Valncia, fa un segell per a lofici o cort

del Justcia civil, de dita ciutat.
De nos Pagats de la dita moneda an Johan Diona argenter cent sexanta

etc.
sis sous e ell deguts axi per argent e or com per mans e faedures de un
hun diner a
sagell gran dargent lo qual per ordenacio del consell de la dita ciutat feta a .xxi.
dies del mes de mar prop passat es estat fet fer per mans del dit en Johan a obs
de loffici o cort de lhonrat justicia civil de la dita ciutat com lo sagell qui solia
esser del dit offici e cort fos sotil e antich e esquimat e sia estat declarat segons
ordinacio del dit consell que la universitat de la dita ciutat pach la messio de fer
lo dit novell sagell segons que al peu de la dita ordenacio de consell es notat e es-
crit. E cobrats dell lo present, etc. fiat ut prox. Datum Valencie .xi. die decem-
bris anno ut prox. [1371]
Arx. municipal de Valncia, Llibre de Clavaria, com, 1371-1372, n. 5, sig. 1.
LXIV
1374 Pragmtica de Pere III contra aquells qui no procuraven treure
ESCRIPTURES DE GRCIES I REMISSIONS, PER NO PAGAR EL DRET DE
SEGELL.
Petrus etc. ffidelibus nostris cancellario et prothonotario ac secretariis nostri

carissimi primogeniti, et ipsorum locatenentibus, salutem et graciam. Dudiini super
juribus sigillorum scribanie nostre, ordinacionem fecimus infrascriptam: nos Pe-
trus dei gracia rex Aragonum etc. Quia plerumque contingit quod plures a nobis
gratias et remissiones obtinere quibus obtentis seu per nos verbo concessis litteras
reportare seu habere non curant, in frau dem jurium sigillorum nostrorum vo lentes
fraudi huiusmocli obviar, ac providere indempnitati jurium sigillorum nostrorum,
presenti edito perpetuo valituro statuimus, decernimus, sanccimus ac eciam pro-
videmus et ordinamus quod illi qui componendo, transigendo aut alias quomodo-
cumque nobiscum, aut cum nostro thesaurario, vel aliis officialibus et comissariis
nostris obtinuerunt guidatica, remissiones criminum aut penarum pecuniariarum
cuiuslibet, alterius rei quocumque nomine nuncirpentur aut comissiones officiorum
vel cartas eciam notarie aut alias, posito quod litteras inde non recipiant, dum
modo ipsis graciis, composicionibus vel concessionibus gaudeant seu utantur jus
sigilliintegrum nostre scribanie, seu sigilla nostra tenenti solvere teneantur. Nec
minus quare nonnulli in diminucionem juris sigilli, obtentis a nobis graciis asserunt
rem illam de qua fit eis gracia vel concessio, esse minoris precii vel valoris, quam re
vera existit eodem statuto decernimus et sanccimus ut constito de valore illius rei
de qua gracia vel concessio facta fuerit eam obtinentes et jus sigilli defraudantes
vel integre non solventes per assercionem vel expressionem minus veram ipsum
jus sigilli teneantur solvere ab integro quandocumque de ipso valore constiterit ut
est dictum. Contingit ulterius quod nonnulli procurant a nobis graciam vel remis-
sionem eis fieri de medietate juris sigilli facta obligacione per eos quod certo tem-
pore reliquam medietatem exsolvent quod minime curant omninimo habet inde fieri
execuci pro dicto jure habendo. Unde volumus et providemus modo quo supra
quod illis deficientibus solvere in termino comprehenso dicta gracia seu remissi
eis facta nullatenus observetur, sed quod jus sigilli ab integro solvant cum sumpti-
bus eciam ob eorum culpam seu moram inde quomodolibet faciendis. Ceterum
quandoque fiunt comissiones diversis personis de componendo cum delatis seu
inculpatis de criminibus seu excessibus et comisarii nostri non curant de jure sigilli
petendo et petendo ex ipsis diffinicionibus et compositionibus faciendis per eos.
Quare obrem volumus, decernimus et providemus ut supra dictisque comissariis
qui nunc sunt et erunt pro tempore districte mandamus quatenus attendant soli-
cite quod pro jure sigilli petant et habeant ad minus unum solidum pro libra eius
ad quod fuerit facta composicio vel si ipsa composicio encamerata facta fuerit de
acervo ipsius composicionis respondeatur sigilla nostra tenenti de dicto uno solido
pro libra qualibet eius ad quod fieri contigerit composicionem eandem. Et volu-
mus quod de hiis fiant quociescumque expedierit litere oportune. Datum Ilerde
dcima die junii, anno a nativitate Domini .mcccl. secundo. Rex Petrus. Et cum
nos velimus quod dicta ordinacio in scribania dicti nostri primogeniti observetur,
vobis et unicumque vestrum dicimus et mandamus expresse quatenus preinsertam
provisionem teneatis et observetis observarique faciatis juxta sui seriem et teno-
rem. Datum Barchinone prima die julii anno a nativitate Domini millesimo tre-
centesimo septuagesimo quarto.
Dominus rex mandavit michi Jacobo Conesa.
LXV
1376 Pere III ordena a Jucef Avinardut, jueu de Barcelona, que li
PORTI lanell QUE LI ESTAVA OBRANT.
Lo rey.
Con nos vos haiam necessari manam-vos quencontinent vingats a nos, tots
afers lexats, e portats lo anell quens fets es acabat, sino acabats-lo de present
si
e acabat aquell venits on pus iverosament puscats. Dada en Leyda sots nostre
segell secret a .vi. dies de mar de lanv .mccclxxvi.
Loco signi fuit sigillata anulo domini regis.
Efuit missa Juceffo Avinardut judeo Barchinone.
1377
LXVI
Pagament a Bartomeu Coscolla, argenter de Valncia, per a eer
ELS SEGELLS DE LES CORTS I DEL CONCELL DE DITA CIUTAT.
De nos Pagats an Berthomeu Coscolla argenter cinch liures e mija, per

etc.
aquells cleu florins los qualshavem acordat csser a aquell dats per senyal e paga
a obs de comprar argent per fer los segells de les corts e del consell de la dita ciutat
los quals per melloria deuen csser refets per aquell. E cobrats dell lo present etc.
fiat ut supra. [14 maig 1377]
Arx. Municipal de Valncia, Llibre de Clavaria, com, 1373-1377, n. 9, sig. 1.
LXVII
1378 Pere III mana a Bernat de Bonastre, que li trameti, amb tota
URGNCIA, ELS SEGELLS QUE HAVIA COMENAT A FER COSSOLITO, ARGENTER,
PERQU AQUEST PUGUI ACABAR-LOS.
Lo rey.
En Bernat de Bonastre. Nos fem venir cuytadament de aragoa Cossolito
argenter per acabar los segells que laltre any li fem comenar, los quals vos tenits.
Per queus manam fort espressament quen continent, sens tota triga, per persona
certa qui cuytadament venga, nos trametats los dits segells axi les taules de la
maiestat com lo comu. Datum en Barchinona a .v. dies de juliol de lany de la na-
tivitat de Nostre Senyor .mccclxxviii. Rex Petrus.
Dominus rex misit signatam.
LXVIII
1379 Pagament a Bartomeu Coscolla, argenter de Valncia, per haver
OBRAT DIVERSOS SEGELLS.
De nos etc. Pagats an Berthomeu Coscolla argenter vint e dues liures tretze
sous e tres diners a ell degudes e restants a pagar daquelles .xxxii. liures .xix. sous
.iii. diners a les quals fet compte munten entre argent e mans e faedures cinch sa-
gells nous dargent daurat los quals nostres precessors per ordenacio del consell de
la dita ciutat feren comenar per lo dit argenter e ara son acabats, o es .i. per a
la cort criminal, altre per a la cort civil e altre per a la cort de .ccc. sous de la dita
ciutat e dos per a nostre offici es a saber .i. gran e altre poch segons quel dit offici
ha acostumat haver aquells de la qual major quantitat li foren accorreguts e pagats
per nostres precessors .x. florins dor. tem li son compensats per largent vell dels
sagells de nostre offici e del sagell de la cort civil .xcvi. sous axi que li resten les
dites .xxii. liures .xiii. sous .iii. diners. E cobrats dell lo present albara tant sola-
ment, car restituin aquell la dita quantitat de la qual es rebuda apoca per Berthomeu
de Villalba notari escriba nostre, vos sera presa en compte de paga. Datum Valen-
cie .xx. clie januarii anno ut proxime [1379].
Arx. Municipal de Valncia, Llibre de Clavaria, com, 1378-1379, n. 9, sign. 1.
Cf. doc. LXVI.

178 SIGILLOGR AFA CATALANA
LXIX
1381 Pagament a Bartomeu Coscolla, argenter, per haver obrat un
RELIQUIARI DESTINAT A GUARDAR UN S DE SANT VlCEN.
De nos etc. Pagats an Berthomeu Coscolla argenter huytanta nou liures o li fets
compliment de paga a aquelles ab o si res es que accorregut li haiats per aquesta
rao sens albara nostre les quals .Ixxxix. liures son romanents daquelles cent e
deu liures e cinch solidos les quals costa entre argent e faedures ornans un reli-
quiari dargent daurat ab alcuns senyals lo qual haveu fet fer per lo dit argenter
a una preciosa reliquia o es a .i. os del dit benaventurat sent Vicent martre, del
qual cost a batudes .xxi. liures .v. solidos que munta largent trencat de la ciutat
que li liuram. Resten-li les dites .Ixxxix. liures les quals emper son encloses .v.
florins que costa lestoig de cuyr per al dit reliquiari, segons que de totes les dites
coses per lonrat en Miquel Aragons racional de la dita ciutat som estats certifi-
cats. E cobrats dell etc. fiat ut supra. Datum Valencie .vi. die aprilis anno a na-
tivitate Domini .mccclxxxi.
Arx. Municipal de Valncia, Llibre de Clavaria, com, 1380-1381, n, 11, sign. 1.
LXX
1382 Pere III ordena que Consoli Blanch, dAlamanya, argenter del
REI,SENCARREGUI DE FER LOBRA DEL TABERNACLE O CUSTODIA DARGENT,
de la Seu de Tortosa.
Lo rey.
Per tal car sabem quel de casa nostra Consoli Blanch de Ala-
feel argenter
manya es un en nostra senyoria segons
dels suptils maestres de la sua art qui sien
quens ha mostrat esperiencia de sa obra la qual ha feta a nos, volem en tot cas eus
manam que la obra del tabernacle o custodia dargent la qual per ordinacion nostra
se deu fer en la seu de Tortosa fassats fer e obrar per lo dit Consoli Blanch e no
per altre. Dada en Valncia sots nostre segell secret a dos dies dabril de lany
.mccclxxxii. Rex Petrus.
LXXI
1383 Ttol de domstic de la casa reial, atorgat per Pere III, a Miquel
Bleda, argenter de Barcelona.
Nos Petrus etc. Quoniam vos fidelis noster Michael Bleda argenterius Barchi-
none tam in f aciendo et cudendo bullas aureas que in cartis nostris super negociorum
exigenciam apponuntur nobis et nostre curie servivistis prompto animo quociens
venit casus, ipsasque bullas doctus estis fabri arte et subtili ingenio figurar, ideo
vos dictum Michaelem in familiarem et domesticum nostrum admittimus, vosque
volumus esse bullatorem specialem et figuratorem bullarum nostrarum, huiusmodi
aliorumque familiarium et domesticorum nostrorum consortio aggregamus sic quod
amodo gaudeatis in deferendo arma prohibita et alia ubique terrarum, illis omni-
bus et singulis favoribus, prerogativis, libertatibus et privilegiis quibus

graciis,
alii nostri familiares et domestici gaudent et soluti sunt gaudere. Mandantes itaque
per presentem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et
futuris, amicos et devotos nostros affectuose rogantes, quatenus vos pro familiari
et domestico nostro, habeant et pertractent in omnibus et per omnia, ac gaudere
faciant et procurent dictis graciis, favoribus, prerogativis, libertatibus et privi-
legis quibus nostri familiares et domestici gaudere consueverunt et possunt, si
nobis cupiunt complacere. Datum in villa Montissoni .xx. die junii anno a nati-
vitate Domini .mccclxxx. tercio, regnique nostri .xl. octavo. Guilelmus de Val-
lesica.
Dominus rex mandavit mihi, Bartholomeo de Avellaneda.
LXXII
1387 Lletra de Jon I, segellada amb el segell secret com encare no
SIA EET LO DE NOSTRE REGIMENT)).
Lo rey dArago.
Mossn Guerau, com nos stigam en gran ansia de saber la sanitat e stament de
nostre car frare lo rey de Castella pregam-vos que decontinent per vostres letres
nos en certiffiquets car sera cosa de que haurem gran pleer e vos nos en farets
assenyalat servey. Dada en lo loch de Hostalrich sots nostre segell secret acustu-
mat, com encare no sia fet lo de nostre regiment, a .v. dies de janer en lany de
la nativitat de Nostre Senyor .mccclxxx. set. Rex Johannes.
Dominus rex mandavit michi Bernardo de Jonquerio.
Arx. Cor. Arag, reg. 1.952. f. 15 v.
LXXIII
1387 Jon I concedeix facultat de fer un segell, per a lofici de

REBEDORS I COLECTORS DELS DRETS DE LA QUEMA, QUEs CULL EN LA
ciutat de Barcelona i altres llocs del principat de Catalunya.
Nos Johannes Dei gracia etc. De legalitate, suficiencia et abtitudine vestri

fidelium nostrorum Ffrancisci de Cumba et Ffrancisci Colomerii mercatorum
Barchinone plenarie confidentes, tenore presentis constituimus et ordinamus vos
dictum Ffranciscum de Cumba et Ffranciscum Colomerii et utrumque vestrum
insolum, ita quod non sit pocior condicio occupantis, sed quod per unum ex vo-
bis inceptum fuerit per alium mediari valeat et finiri in receptores et collectores
jurium queme que in civitate Barchinone et in alis civitatibus, villis atque locis
principatus Cathalonie tantummodo colligitur et levatur, de bonis, mercibus et
rebus que tam per Castellanos quam alios quoscumque cuiusvis status aut condi-
cionis existant a dicto principatu Cathalonie pro defferendo eas in regnum Cas-
telle, et ab ipso regno Castelle, pro defferendo eas ad dictum principatum Ca-
thalonie abstrahunt seu abstrahentur, quocumque titulo sive causa, seu jam
abstracte fuerint dicto jure persolutos pro satisfaciendo subditis nostris, tempore
pacis et guerre vel alias per eosdem castelliegenas dampnifficatis Dantes et
concedentes vobis serie cum presenti, quod possitis fieri facere quoddam sigillum
quadratum cum signo regio in medio et quadam aguila in dicto signo regali im-
pressa cum quo valeatis albarana per vos seu alterum vestrum racione dicti of-
ficii fienda sigillare Datum Barchinone sub nostro sigillo secreto .xxx. die mar-
cii anno a nativitate Domini .mccclxxx. septimo. Ffrancisco a Costa.
Dominus rex mandavit mihi Bernardo de Jonquerio.

LXXIY
1387 Lletra de Jon I, segellada sots nostre segell secret e ab nostre
PETIT ANELL SOBSIGNADA)).
Molt car pare, per tal com sabem quem haurets pler, vos certifficam que nos
som ben guarits e en bona convalecena de nostra persona e nostra cara compa-
nyona filla vostra la reyna e vostres nets vostres, nostres fills, son aximateix ben
sans. E cobeians de vos ao mateix saber, vos pregam que de vostra sanitat nos
vullats certifficar que gran pler nos en farets. E encara mes vos pregam quens
tramatats dels lebres de vostra terra. E si algunes coses vos plaen destes pertides
scrivits-nos-en que nos ho complirem de bon grat. Datum en Barchinona sots nos-
tre segell secret a .viii. dies de octobre en lany de la nativitat de Nostre Senyor
.mccclxxxvii. e ab nostre petit anell sobsignada.
Dominus rex mandavit mihi Bernardo de Jonquerio.
LXXV
1389 JOAN APROBA LA ORGANITZACI DEL BRA O COLLEGI DELS CAVALLERS
I
I HOMENS DE PARATGE DEL PRINCIFAT DE CATALUNYA I ELS HI CONCEDEIX
lS DE SEGELL AMB LA DIVISA REIAL (1).
In nomine quo auctore omnia prosperantur. Universis et singulis pateat

illius
presentibus et futuris, quod nos Johannes Dei gracia rex Aragonum, etc. Sedule
cogitantes quod ex quo pro qualitate temporum varietateque rerum hominum
disponuntur agenda, evenit ideo quod illorum mutabilitate mutantur unde id ip-
sum quo alias provide actum est per toleranciam ne sustentum aliquando postea
non improvide revocatur hinc quidem est quod nonnulla que nonnumquam pla-
cuerunt postmodum decursis temporibus suismet auctoribus displicent et inter-
dum illud idem valde dificile cernitur quod antea facile videbatur. Hoc autem
faciunt ipsius temporis atque rerum status instabilis qui successoribus variis circa
temporalia et terrena jugiter inmutantur et cum illis condicionem et necessitatem
regnorum et terrarum considerari oportet ac secundum ea ingruencia negocia
dirigi et disponi; dignum propterea nobisque ac toti rei publice regnorum et
terrarum nostrarum expediens et necessarium summe censemus hic de subscriptis
tractar et agere que inferius describuntur, qualia ergo et quanta malorum radix
et discordiarum mater propellenda comunio que in faciendo et representando
brachium unicum in curiis et parlamentis generalibus et particularibus et alias
fuit et est inter magnates, barones, nobiles et richos homines, milites quoque gene-
1 Lm. II.
rosos et homines de paratico Cathalonie principatus, licet ipsi milites generosi et

homines de paratico asseruerint et semper asserant se brachium per se facere et
habere turbacionum inconveniencium et malorum a quibusdam cifcra temporibus
et maxime hodiernis induxerit et inducat non solum ipsis omnibus supradictis
et signanter militibas generosis et hominibus de paratico, verum eciam nobis
et rei publice memorate gravissima genera hic longe narracionis stilo describi non
opportet cum facti evidencia ea sepe in notoriam duxerit nocionem. Causatur et
enim ex comunicatis et unitate huiusmodi inter omnes superius nominatos dum
unicum brachium faciunt ut prefertur agendorum inter se et per se vehemens
disparitas namque ipsis magnatibus, baronibus, nobilibus et richis hominibus et
eorum patrimoniis eciam in hiis que nobiscum agenda sunt in curiis antefatis con-
veniunt, militibus quoque generosis et hominibus de paratico et eorum patrimo-
niis atque bonis disconveniunt et econtra queque aliis expediunt aliis contrariari
videntur et que alii utile reputant alii sibi credunt inutile et nocivum. Ex quibus
et alias cum multis existentibus in una multitudine et uno quoque id quod sibi
forefc delectabile exigente, multitudo ipsa de facili spergatur et unitas subsistere
comode in eadem non possit fuit et est difficile nimium eos in unius volunta-
tis consonncia devenire nunc maxime in curia generali quam nostris subditis
omnibus celebramus imo frequencius dissident sibi ipsis et adeo sunt discordes
quod nedum exinde actus sui comunes indiscussi penitus remanent nostraque
et rei publice negocia turbacionem et tarditatem dispendiosam suscipiunt non
modicam, sed eciam inter eos nascuntur et odia materiam quod absit gravissimi
scandali atque dampni paritura de levi quoniam pace remota socialis vite perit uti-
litas et multitudo dissensiens sibi ipsi sit onerosa et per consequens nil habet
honesti, unde et alias liquet quod enorme rei publice induxit preiudicium ac
inducit solito forcius et induceret verisimiliter enormius graviusque comunio
supradicta nisi adibeatur remedium salutare cum ceciderit ad iniqum quod ut
equm per pacienciam tolerarunt predecessores nostri temporibus retrolapsis, cuius
equi et iniqui principis est extimacio; quocirca premissis omnibus et aliis justis
causis debite circumspectis ac partibus et eorum advocatis auditis solemniter in
nostro pleno consilio semel et pluries super eis ac veritate discussa ad plenum
cum nos suscepti regiminis cura solicitet ut que in regnis nostris et terris non
absque detrimentu nostri et rei publice servari videmus per apposicionem reme-
dii congrui in melius reformemus noxiam summovendo et augendo ut convenit
pro futura, tenore presentis milites generosos et homines de paratico omnes et
singulos supradicti Cathalonie principatus caiusvis condicionis et status existant
presentes pariter et futuros a brachio comunitate et unitate omnimoda magnatum
baronum, richorum hominum et nobilium principatus eiusdem, tamquam rex,
dominus et princeps de certa sciencia et cognicione super causarum veritate de-
bita preeuntis separamus, dividimus et segragamus omnino, disponentes, decernen-
tes, statuentes ac eciam providentes et dictis militibus generosis et hominibus de
paratico concedentes in privilegium cunctis temporibus valiturum ac volentes
expresse quod ipsi milites generosi et homines de paratico presentes pariter et
futuri perpetuo habeant et faciant per se in curiis et parlamentis generalibus et
particularibus presentibus et futuris et alias brachium corpus et collegium appro-
batum licitum et honestum a brachio dictorum magnatum, baronum, richorum
hominum et nobilium ac eius comunione et participacione totali separatum, divi-
sum penitus et distinctum. Quod siquidem brachium et collegium in vulgari lo
bra reyal dels cavallers generoses e homens de paratge del principat de Catha-
lunya censuimus de cetero appellari ipsumque brachium corpus et collegium
VOLM 27
approbamus et legitimamus et approbatum et legitimum, licitum et honestum sem-
per esse decernimus et volumus illudque nostris auctoritate, assensu et decreto
regalibus premunimus deliberate eciam et consulte; concedentes sibi expresse quod
quociens voluerint valeant se pro suis tractandis negociis congregar statuta et or-
dinaciones interse facere ad eorum comodum jurisque sui conservacionem regalia-
rum nostrarum augmentum pariter et honorem sigillum et archam habere comunem
in quo sigillo arma nostra ponantur videlicet signum regale tale ( hi ha la divisa
reial). Et circumferncia literarum dicti sigilli sit tenoris sequentis: Sigillum brachii
regii militum generosorum et hominum de paratico Cathalonie principatus, et alia
omnia et singula que similibus brachiis, collegiis et corporibus approbatis, licitis et
honestis de jure, consuetudine, usu seu alias competunt et possunt ac debent com-
petere ac que ad legitimacionem et approbacionem eorum quomodolibet requiruntur
queque hic volumus pro expressis haberi omnino, ac si de verbo ad verbum essent
hic posita et descripta singulariter et distincte; eisque omnibus possint iidem
milites generosi et homines de paratico gaudere et uti plene et libere omni obstaculo
quiescente. Et ut hec firmitate majori letentur promitimus in nostra bona fide
regia et juramus per dominum Deum et ejus sancta quatuor Evangelia corpora-
liter manibus nostris tacta, quod omnia et singula supradicta et eciam infrascripta
rata et firma semper habebimus, tenebimus atque servabimus inconcusse teneri
eciam et servari incomutabiliter faciemus et ad ea tenenda servandaque heredes
et successores nostros quoscumque unum post alium successive astringimus effi-
caciter et expresse eis ac gubernatori nostro generali ac eciam gubernatori et
brachiis prelatorum, magnatum, baronum, richorum hominum et nobilium nec non
civitatum, villarum et locorum regalium, dicti Cathalonie principatus et aliis uni-
versis et singulis officialibus nostris et subditis presentibus et futuris, de certa
sciencia firmiter injungentes quatenus disposicionem, statutum, provisionem, con-
cessionem, approbacionem, legitimacionem et decretum nostra hujusmodi et alia
omnia supradicta juxta sui continenciam pleniorem observent perpetuo tenaciter,
et nil in contrarium faciant vel attentent obstantibus minime juribus, constitu-
cionibus, usaticis nec aliis quibuslibet, que omnia tollimus et pro sublatis et nullis
quo ad hec volumus haberi omnino de plenitudine regie potestatis; per quam
supplemus omnem deffectum si quis forsan in concessione et privilegio presen-
tibus seu alias in premissis aliquatenus intervenit seu qui ad ea posset notari
ullatenus seu impingi. In cujus rei testimonium cartam nostram presentem jussi-
mus fien et pendentis bulle nostre plumbee munimine insigniri. Datum in villa
Montissoni prima die movembris anno a nativitate Domini .mccclxxx. nono
regnique nostri tercio.
Signum Johannis Dei gracia regis Aragonum, etc. Rex Johannes.
Testes sunt: Infans Martinus dux Montisalbi domini regis germanus. Hugo
Dertusensis episcopus. Alfonsus marchio Villene ac Rippacurcie et Denie comes.
Johannes comes Impuriarum et Bernardus de Capraria milites.
Signum mei Bartholomei Sirvent secretarii domini regis predicti qui de man-
dato ipsius hec scribi feci et clausi. Corrigitur autem in linea .xxix. de.
Dominus rex mandavit mihi Bartholomeo Sirvent in cujus posse juravit et
fuit visa et correcta per Bernardum de Ponte legum doctorem et Sperantem in
Deo Cardona jurisperitum...
Arx. Cor. Arag, reg. 1.970, f. 47-
Constitucions de Catalunya, ed. 1495, p. CCLXXII v.; 1588, II, 42; 1704, II, 53-
LXXVI
1391 Manament de Jon I sobre la forma que du tenir el segell de
LA CONSERVACI GENERAL DE LES AMORTITZACIONS DELS COMTATS DE RS-
sell i Cerdanya 1 .
Johannes, etc. Venerabilibus, nobilibus, dilectis et fidelibus, universis et sin-

gulis episcopis, abbatibus, prioribus, capitulis ecclesiarum, comitibus, vicecomi-
tibus, baronibus, militibus, gubernatoribus, vicariis, baiulis, consulibus, juratis et
probis hominibus necnon officialibus et personis singularibus quibuscumque infra
comitatus Rossilionis et Ceritanie constitutis presentibus et qui pro tempore
fuerint et dictorum officiorum locarum, salutem et dileccionem. Cum nos ordina-
verimus fierique fecerimus quoddam regale sigillum cum literis in eius circumfe-
rncia positis, et cum figuris et aliis in forma huiusmodi figuratis (hi ha el dibuix
del segell), cum quo sigillo omnes et singule carte, provisiones, licencie et remis-
siones fiende et concedende per generalem conservatorem amortitzacionum pre-
dictorum comitatuum sigillentur prout sigillantur ille que per nos conceduntur et
in cancellaria nostra expediuntur, vobis et vestrum unicuique dicimus et manda-
mus expresse quatenus omnes et singulas provisiones, concessiones et remissiones
in antea per dictum conservatorem generalem seu eius substitutum fiendas seu
concedendas dum tamen dicto sigillo cera vividi impresso fuerint sigillate et de
se iuste fuerint et pertineant ad officim dicti conservatoris et potestatis eius
limites non excedant teneatis et firmiter observetis tenerique et observari ab
omnibus faciatis et non contraveniatis aliqua racione, quoniam nos ipsas et ipsarum
quamlibet sic sigillatas obtinere firmitate et alias decetero concedendas preter-
quam in modum predictum expediendas carere volumus viribus et effectu. Et ut
de predictis aliquis ignoranciam nequeat allegare, mandamus vobis dictis officia-
libus nostris quod predicta per loca solita dictorum comitatuum publicari voce
preconia faciatis. Per hanc autem provisionem non intendimus neque volumus
preiudicium aliquos fieri juri sigilli nostre scribanie ex dictis provisionibus per-
tinenti primo nobis seu dicte nostre scribanie salvum remaneat sicut ante. Datum
Barchinone .xx. die decembris anno a nativitate Domini .mccclxxxx. primo. Rex
Johannes.
Dominus rex mandavit mihi Jacobo Cavasthani...
LXXVII
1392 Jon I mana que se li trameti el segell secret.
Lo Rey. Vezcomte, manam-vos que encontinent per algu de casa nostra

nos trametats lo segell nostre secret ol portats vos matex car mester es aci per
affers de la cort e altres que si fan a espatxar, ja sia que aytampoch lo dit segell
nos deuria partir de nos la hon son majorment pus nostre secretari hi es. Dada
en Sent Vicent dels Orts sots nostre anell a .xix. dabril de lany .mccclxxxxii.
Rex Johannes.
1 Lm. III-
LXXVIII
1397 El rei Mart ordena als Mestres i Alcadins de les seques dor i
PLATA DE LA CIUTAT I REGNE DE VALNCIA, QUE MANTINGUIN AN BaRTO-
MEU COSCOLLA EN LA POSSESSI DELS CRRECS DE TALLADOR I GRAVADOR
DELS CUNYS DE LES MONEDES, I ALTRES QUE LI HAVEN CONCEDIT ELS SEUS
PREDECESSORS PERE III I JoN I.
Bartholomei de Coscolla.
Martinus Dei gracia, rex Aragonum, etc. Ffidelibus nostris magistris et al-
caldis monetariarum et quibuscumque monetariis et officialibus seccarum
aliis
auri et argenti et alterius legis cuiusvis que in civitate et regno Valencie cudi-
tur seu cudetur decetero et aliis etiam ad quos spectet, salutem et gratiam.
Cum fidelis argenterius de domo nostra Bartholomeus Coscolla tam ex conces-
sione serenissimi domini Petri genitoris, que data fuit Barchinone .xii. die julii
anno a nativitate Domini .mccclxxix. quod ex confirmacione serenissimi domini
Johannis fratris nostrorum (sic) Aragonum regum memorie recolende, que data
fuit Barchinone .xiii. die marcii anno a nativitate Domini .mccclxxxvii. quod
etiam ex ampliacione ad vitam unius heredis post ipsius Bartholomei obitum,
que data fuit Valencie .xvii. die marcii anno a nativitate Domini .mcccxc. quarto,
necnon etiam ex re liqua concessione ipsius domini regis Johannis, data Dertuse
.xx. die decembris anno a nativitate Domini .mcccxciii. sigillisque dictorum domi-
norum regum in pendenti sigillatis coram nobis exhibitis et ostensis obtineat ad
sue vite currculum officium talliatoris sive sculptoris omnium cuneorum secce
seu monetarie nostre auri civitatis Valencie et aliorum quorumcumque locorum
regni Valencie, obtineat eciam officia balantie et sculptoris seu talliatoris cuneorum
secce seu monetarie argenti que cuditur seu cudetur in dicta civitate cuiuscumque
fuerit tallie atque fonedor et blanquejador
legis et officia fusoris et dealbatoris sive
dicte monete argenti seu cuiusvis billonis que cudetur in civitate et regno Valen-
cie cuiusvis sit aut fuerit tallie sive legis prout in dictis cartis hec et alia plenius
continetur, vobis idcirco et cuiuslibet vestrum dicimus et mandamus, de certa
sciencia et expresse, sub nostre ire et indignacionis incursu, quatenus dictum Bar-
tholomeum Coscolla in possessione seu gracia in qua est officiorum predictorum
manuteneatis et defendatis viriliter contra cunctos faciendo sibi de salariis et
juribus assuetis integre responderi hocque nullatenus differatis aliqua racione, cum
nos de certa sciencia duxerimus sic fiendum. Datum Barchinone .xx. die julii, anno
a nativitate Domini millesimo .cccxcvii. Matias vicecancellarius.
Dominus rex mandavit mihi Joanni de Tudela.
LXXIX
1397 El rei Mart concedeix a Bartomeu Coscolla, mestre tallador de
LA SECA DE VALNCIA, PODER EXERCIR PER ELL MATEIX O PEL SUBSTITUT
QUE DESIGNI, QUALSEVOL OFICI QUE HI VAGAR.
Bartholomei Coscolla.
Nos Martinus Dei gracia, etc. Quia regalis clemencia suis subditis graciam
est solita facere pocius illis qui periculis non vitatis dicte regali clemencie servi-
cia prestiterunt,nostrum profecto intuitum dirigentes ad grata raultum et accepta

servicia per vos fidelem argenterium nostrum Bartholomeum de Coscolla magis-
trum talli secce monete auri que cuditur in civitate et regno Valencie, tam domi-
nis Petro patri et Johanni fratri nostris illustribus Aragonum regibus memorie
gloriose, quod nobis assidue et diversimode impensa et que impenduntur animo
fervido propter que non solum graciam infra scriptam sed etiam ampliorem a
nobis meremini obtinere, tenore presentis non obstante dicto officio nec aliis
per nos vobis concessis quodcumque officium quod primo per cessum vel
decessum in secca monetarie dictorum civitatis et regni Valencie vacar conti-
gerit quocumque nomine censeatur quod vos duxeritis acceptandum vobis dicto
Bartholomeo de Coscolla dum nobis placuerit ducimus concedendum atque co-
mittendum ita quod vos quodcumque officium qualitercumque in dicta secca va-
car contigerit quodque vos acceptaveritis illud teneatis, regatis et exerceatis per
vos seu vestrum idoneum substitutum. Et habeatis et recipiatis illud salarium
et ea omnia jura que ad ipsum officium pertinere noscantur. Mandantes per ean-
dem magistro et aliis officialibus dicte secce presentibus et futuris quatenus vos
dictum Bartholomeum de Coscolla dicto casu adveniente velut unum ex dictis
officialibus dicte secce habeant et teneant dum nobis placuerit ut est dictum,
vosque illi ad quos pertineat in possessionem dicti officii primo vacaturi inducant
confestim sicuti nos serie huiusmodi nunc pro tunc inducimus inductumque manu-
teneant et defendant vobisque, seu cui volueritis loco vestri, respondeant et sa-
tisfaciant de juribus et salariis officio predicto pertinentibus, injungentes nichi-
lominus gubernatori regni Valencie ceterisque universis et singulis officialibus
nostris ad quos spectet, quatenus graciam et concessionem nostram huiusmodi
vobis dicto Bartholomeo teneant firmiter et observent tenerique et observari
faciant inconcusse et non contraveniant seu aliquem contravenire permittant
aliqua racione. In cuius rei testimonium presentem fieri, et quare sigilla regia
nondum sunt facta, sigillo nostro ducali quo fungebamur dum intitulabamur dux
Montisalbi in pendenti jussimus comuniri. Datum in loco Sancti Felicis de Lupri-
cato .xxv. die augusti, anno a nativitate Domini .mcccxcvii. regnique nostri se-
cundo. Rex Martinus.
Dominus rex mandavit mihi Johanni de Tudela.
Arx. Cor. Arag, reg. 2. 223, f. 23 v.
LXXX
1397 El rei Marti, ordena a Bartomeu Coscolla, que faci encunys nous
DE FLOR I MIG FLOR.
En Mart per la gracia de Deu etc. Al feel argenter de casa nostra en Barthomeu
Coscolla, salut e gracia. Necessria cosa es per raho del regiment de nostres regnes
e terres, al qual per gracia e disposici divinal som novellament promoguts, que en
la moneda daur argent qui daqui avant se batra es fabricara en la secca de
e cl
la ciutat de Valncia sia nostre propri nom scrit en lo cercle o circumferncia de les
letres dels flori e mig flori e de la altra moneda dargent pero que per expressi
e empremta de nostre propi nom sia hauda diferencia de la moneda quis batra
en nostre temps ab aquella qui es ja batuda en lo temps de nostres predecessors
dalta recordacio; per que volem, provehim e ordonam e a vos dehim e manam
que per vos sien fets cuyns nous de flori e mig flori e daltra moneda dargent sem-
blants en totes coses e per totes als cunys del temps de nostre ffrare el rey en Johan,
innovat emper, mudat e diversificat lo nom seu propris, o es que la on ell es
sculpit e scrit lo seu nom propri per dues letres semblants .10. sie esculpit entallat
e scrit lo nom nostre propri per letres semblans .me. pero en los cuyns del mig
flori pero com es de streta circumferncia e latitud basta quell dit nostre nom
lii sia sculpit tant solament per una letra semblant .m. E aquesta manera e forma
volem sia per vos tenguda e observade en la fabricaci dels dit cuyns. Manans
expressament e de certa sciencia als maestres guardes e monaders e altres officials
e ministres de la dita secca que daqui avant ab los dits cuyns baten, fabriquen
e informen les dites monedes daur e dargent e no en altra manera. Dada en Bar-
chinona a .xxviii. dies de juliol en lany de la nativitat de Nostre Senyor .mcccxc.
set. Rex Martinus.
Johannes de Riglos manclato regio facto per vicecancellarium.
LXXXI
1398 El rei Mart ordena a Bartomeu Coscolla, argenter, que li porti
LES MATRIUS DELS SEGELLS I ELS ENCUNYS DE LES BOLLES, QUE LI HAVA
ENCOMANAT.
Martinus etc. ffideli nostro Bartholomeo Coscolla argenterio domus nostre

vicino Valencie civitatis, salutem et graciam. Cum impressiones argentee sigil-
lorum regie majestatis ac cunni bullarum regalium qurum nostro mandato ex-
presso vos fabricator fuistis quibusque celeriter mirabiles ex vestro ingenio comen-
dando irrident penes vos adhuc existentes, quamplurium pro
sint curie nostre
expeditione cunctorum necessarie et necessari, vobis dicimus et mandamus ex-
presse quatenus, alio mandamento super istis minime expectato, impressiones et
cunnos predictos qui ut excerto jam scivimus perfeccionis totalis fine congaudent
quod cicius fieri possit, ad nos seu prothonotarii nostri infallibiler aportetis. Nos
enim serie cum presenti vos famulos, equitaturas, pecunias, raupas et omnia alia
bona vestra et sua que vobiscum feretis in mei regia bona fide guidamus et assi-
curamus plenarie. Sic quod dum ad nos seu curiam nostram predicta racione
preambula venietis stabitis in eadem et ad ipsam redibitis non possitis aliqualiter
impeti aggravari, demorari, marchari, pignorari, exacutari in personis vel bonis
pretextu seu causa quocumque marcharum execucionum, processum et enanta-
mentorum per justiciam regni Aragonum vel alios officiales nostros quoscumque
contra incolas atque civis civitatis et regni Valencie adjudicatarum inceptarum
facere seu fieri mandatorum ad instanciam seu requisicionem vicecomitis de Man-
anera alias de Vilanova seu aliarum quarumlibet personarum, cum nos contextu
huiusmodi ad superhabundantem cautelam auferimus omnimodam potestatem
contrarium peragendi universis et singulis officialibus regiis et aliis ad exequendum
seu execuciones ducendum marchas, processus et enantamenta predicta jam ordi-
natis vel decetero ordinandis. Datum Cesarauguste .xvi. die octobris anno a nati-
vitate Domini mcccxc viii. Matias vicecancellarius.
.
Jacobus Cavasthani mandato regio facto per vicecancelarium.

Arx. Cor. Arag, reg. 2.230, f. 118-
Cf. doc. anterior.

LXXXII
1400 El ordena al Governador dels comtats de Rossell r

rei Mart,
Cerdanya, que obligui a P. Roura, notari que fou de la escrivania
DE DITA GOVERNACI, A RESTITUIR UN SEGELL QUEn HAVIA SOSTRET.
Lo rey.
Governador. Entes havem que en P. Roure notari lo qual solia regir lescri-
vania de la dita governaci ha tengut amagat vers si un segell dargent ab sa cadena
qui es de la dita scrivania jatssie li fos stat dit diverses vegades si tenia altres segells,
sino los dos que restituits havia, ab lo qual segell que ha tengut amagat pot haver
comeses lo dit P. Roure moltes fraus, per queus manam expressament que encon-
tinent forcets e destrengats lo dit P. a donar e restituir lo dit segell an Anthoni
Deuslofeu notari, ara regent la dita scrivania e si axi es puniscats lo dit P. de
sa retenci e amagament del dit segell e de la frau si alguna haura comesa ab lo
dit segell, segons per justicia trobarets esser faedor. Dada en Barchinona sots
nostre segell secret a .xiiii. de juny de lany de Nostre Senyor .mcccc. Rex Martinus.
Dirigitur Raymundo a Garriga gubernatori Rossilionis et Ceritanie.
Dominus Rex mandavit michi Berengario Sarta.
LXXXIII
1402 El rei Mart escriu al Mestre Racional, P. dArts, sobre un

PAGAMENT FET A JoN DE PALOMAR, ARGENTER, PER OBRAR TRES RELI-
QUIARIS, DOS POMS DOR I DOS SCEPTRES.
En Mart etc. A lamat conseller e maestre racional de nostra cort mossn Pere
dArtes o a son lochtinent, salut e dileccio. Com lo feel conseller e tresorer nostre
micer Johan dez Pla haja donats a maestre Johan de Palomar argenter, cinchcents
florins dor dArago dels quals ha fets tres reliquiaris, dos poms dor e dos ceptres
los quals en nostres mans ha liurats, e per vos sia fet dubte en lo compte del dit
tresorer que deu mostrar a qui son stades liurades los dits reliquiaris, poms e cep-
tres, per ous manam quel dit nostre tresorer restituint a vos tansolament la
present, los dits .d. florins li admetats en son compte e si notament o dubte algun
lin havets fet aquell li cancellats. Dada en Valncia a .xxviii. dies de juliol, en
lany de la nativitat de Nostre Senyor .mccccii. Rex Martinus.
Berengarius Sarta mandato regio facto ad relationem Petri de Turrillis
militis consiliarii et camerarii.
Arx. Cor. Arag, reg. 2.257, f- 57 v.
LXXXIV
1402 Lletra del rei Mart, referent a la bestreta de 100 florins dor,
quel camarlenc del rei, mossn Olfo de Prxida, hava fet a lar-
genter Jon de Palomar.
En Mart etc. A lamat conseller e mestre racional de nostra cort mossn Pere
dArtes o a son lochtinent, salut e dileccio. Com lo feel conseller e tresorer nostre
micer Johan Dezpla haja pagats al noble e amat camarlench nostre mossn nOlfo
de Proxida cent florins clor dArago los quals lo dit noble havia bestrets a maestre
Johan de Palomar argenter per rao dalgunes obres e joyes per nos e per nostre
servey fabricades, e vos faats dubte en lo retiment del compte al dit nostre
tresorer o es en poder de qui son remases les dites joyes e encara que resti-
tuesca apoca del dit maestre Johan com ha reebuts los dits cent florins, pero
notificants-vos que les dites joyes son stacles per nos reebudes, los dits cent
florins admetats en compte del dit nostre tresorer no contrestant que nons
restituesca apoca del dit maestre Johan. E si dubte o notament algun havets
fet al dit nostre tresorer per rao de les dites coses aquell li cancellets enconti-
nent sens alguna contradicci. Dada en Valncia a .xxviii. dies de juliol, en lany
de la nativitat de Nostre Senyor .mccccii. Rex Martinus.
Berengarius Sarta mandato regio facto ad relacionem Pet-ri de Turrillis
militis consiliarii et camerarii.
Arx. Cor. Arag, reg. 2 257, f. 57 v.
Cf. cloc. anterior.
LXXXV
1405 El rei Mart mana al seu tresorer, Joan Despl, que pagui certa
QUANTITAT A FRANCESC DE VlLARDELL, ARGENTER DE BARCELONA.
Martinus thesaurario nostro Johanni de Plano legum

etc., ffideli conciliario et
doctori, salutem et graciam. et mandamus vobis quatenus de pecunia
Dicimus
curie nostre que est vel erit penes vos tribu atis et exsolvatis ffidelibus nostris
Ffrancisco de Vilardello argenterio civitatis Barchinone quingentos quindecim soli-
clos Barchinone pro precio cuiusdam cupe argentee deaurate ponderis trium mar-
chorum, unius uncie, trium quartorum ad rationem octo librarum Barchinone pro
marcho, quamquidem cupam religioso et dilecto nostro fratri Petro de Villatretens
in sacra pagina magistro nuncio ad nos per regem Castelle destinato graciose con-
tulimus Datum Barchinone sub nostro sigillo comuni .xxix. die julii anno a
nativitate Domini .mccccv. Rex Martinus.
Dominus rex mandavit michi G. Pontii.
LXXXVI
1405 El rei Mart encomana a Bartomeu Coscolla que li faci un segell
SECRET, EN SUBSTITUCI DALTRE QUE SHAVA PERDUT.
Lo rey.
Pertal quel nostre segell secret fon perdut ja nos estants aqui a Valncia
segons sabets havem ordonat e volem que per vos ne sie fet un altre prestament
e espatxada, posades apart totes et qualssivol obres que tingats de quis vulle
sien, per queus manam expressament que de continent, vista la present, hi metats
mans, e sie de la forma del dit segell perdut, del qual vos enviam una emprenta
dins la present. Emper volem quen lloch dels ngels qui tenen de cascuna part
lo timbre nostre i metats sengles lleoparts per tal que haia alguna diferencia del
primer. Certifficants-vos que[l] feel scriva nostre en Mart Gallart portador de la
present vos vistraura o que necessari haurets per fer lo dit segell lo qual havem
de gran necessari. Dada en Valldaura sots nostre segell secret a .xxii. dies dagost
de lany .mccccv. Rex Martinus.
Dirigitur
LXXXVII
1405 El rei Mart encomana an Coscolla, que li envi lencast del cap
de St. Mart, i tamb el segell secret que li hava encarregat.
Lo rey.
En Coscolla.Ja sabets com per nostre manament havets comenat obrar
lencast on devem metre lo cap de sen Marti, perqueus manam expressament que
axi blanch en argent sense daurar ne smaltar ne acabar nos lo trametats per per-
sona segura. Car nos manam per nostres letres al governador e a mossn G. Mar-
torell reebedors nostres en aquex regne queus paguen de largent que mes hi haurets,
e axi matex de les mans o que sera rahonable. Axi matex vos manam que si acabat
no es, acabets prestament lo nostre segell secret e aquell donats a aquell quius
fara saber en Johan de Tudela nostre secretari lo qual vos contentara de aquell.
Dada en Valldaura sots nostre segell secret a .xxiiii. dies de setembre de lany
mil .ccccv. Rex Martinus.
Dirigitur Bertholomeo Coscolla argenterio civitatis Valencie.
Arx. Cor. Arag, reg. 2.248, f. 166 v. 1
Cf. doc. anterior.
LXXXVIII
1408 Declaraci del rei Mart, sobre la validesa dun document del
rei Jaume I, que no contena segell.
Martinus etc Dilectis et fidelibus universis et singulis officialibus et subditis

ad quem seu quos presentes pervenerint et sub-
nostris, presentibus et futuris,
scripta quomodolibet pertinere dinoscantur et dictorum officium locatenencium,
salutem et dileccionem; pro parte nobilis et dilecti consiliarii camarlengi nostri,
Guilelmi Petri de Montecateno, militis, gubernatoris regni Valencie, fuit coram
nobis humiliter supplicatum, quod cum per aliquos vestrum hesitetur, quod quedant
vendicio facta per Guilelmum de Cervaria, Thome de Sancto Clemente, de castro
et villa de Miquinena cum omnibus juribus et pertinentiis suis, et per illustrem
regem Jacobum primum predecessorem nostrum laudata et confirmata, prout
in instrumento dicte vendicionis constat per scripturam ibi appositam manui
Petri de Sancto Melione, mandato dicti domini regis ex eo quare dictum instru-
mentum caret sigillo regio pendenti, prout nunc et a multo tempore citra moris
1 En altra document (11 doctubre), en el f. 180, el rei, que ha rebut lletra den Coscolla en-
semps ab les mostres deboxades del segell nostre secret >>, li dna pressa novament perqu lacabi. En 6
dabril de 1406 el torna a demanar, enviant a Francesc dArinyo perqu laporti, (reg. 2248, f. 202 v.)
Volm I 28
est per nos et predecessores nostros in regiis instrumentis sive in quibus signum
et decretum nostrum apponitur solitum est aponi, sit vere et legittime facta, obquod
non vultis eidem instrumento in judicio nec aliam fidem adhibere et hoc in magnum,
dicti nobilis cuius ut dicitur nunc sunt dicta castrum et villam de Miquinea,
damnum et evidens nocumentum, um dictum instrumentum sit legitimum et legi-
time factum, et tempore confectionis dicti instrumenti non erat assuetum per
dictum illustrem regem Jacobum in suis instrumentis nec in illis in quibus signum
et decretum suum apponebatur sigillum appendicium apponi, dignar mur sibi
de subscripto remedio providere. Nos itaque cerciorati per fidelem nostrum Ga-
brielem Sagarra tenentem claves archivi nostri civitatis Barchinone in quo regestra,
instrumenta et alie scripture nostre et predecessorum nostrorum reconduntur,
quod regestra aliqua dicti domini regis Jacobi, et signanter de tempore confeccionis
dicti vendicionis instrumenti fuerunt tempore destruccionis Templariorum, dona-
cionis nostre casualiter combuste, et quod dicto tempore signa seu decreta dicti
domini regis Jacobi, in registris regiis non recondebantur seu describebantur, et
quod dictum instrumentum satis apparet legitimum et dictum signum seu decretum
regium in eodem instrumento fore legitime appositum, hiis omnibus consideratis
instante et requirente dicto nobili, vos et quemlibet vestrum de predictis per nos
assertis harum serie reddimus cerciores. Datum Barchinone .xxii. die octobris
anno a nativitate Domini .mccccviii. Bernardus Michaelis.
Arx. Mun. de Barcelona, Diversorum IT,
,
f . 1 1
LXXXIX
1412 (?)
Lletra den Bartomeu Coscolla a Ferran I, referent als segells
lobratge dels quals li hava encomanat 1
.
+ ihs +
Molt molt excellent e poderos senyor.

alt e
De gran senyoria he reebut una letra per la qual, senyor, manavets
la vostra
a mi que en lo sagell secret de vos, senyor, posas dos grius qui son divisa de vos,
senyor, en la manera que eren posats leuparts en lo sagell secret del senyor rey
en Marti, de digna memria oncle vostre. E que espatxat aquell lo liuras an Ffran-
cesch Ferrer moneder, e manats mes a mi, senyor, que don acabament a tots los
sagells qui a la vostra cort se pertanguen segons que vostres predecessors los han
hauds. A la qual letra, senyor, ab aquella humil e subgecta reverencia de la vostra
senyoria que pusch, respon que per la gracia del Sperit Sant ja ans que reebes,
senyor, la dita vostra letra, lo dit en Ffrancesch Ferrer e yo sabent quels dits dos
grius eren divisa de vos, senyor, concordam abduy que los dits dos grius fossen
posats en lo dit sagell en la manera per vos, senyor, ordenada e manada; de que,
senyor, son estat e son molt consolat e n fa grcies a Nostre Senyor Deu com axi
ses avengut, e lo qual sagell, senyor, he liurat al dit en Ffrancesch axi com per
la dessus dita letra me es estat manat. E lo dit en Ffrancesch ha liurat aquell
dit sagell per dur a vostra senyoria an Domingo de Calat ayu qui ere aiudant de
la cambra del dit senyor rey en Marti. En los altres sagells, senyor, que los senyors
1 Lm. IV.
reys passats vostres han hauds, entendre, senyor, en lo espatxament de aquells

segons, senyor, per vos me es manat. Yo, senyor, he parlat sobre lo fet dels dits
sagells ab lo dit en Domingo. Suplich, senyor, a vostra gran senyoria Ton cregats
de o quen dira a vostra reyal senyoria la qual en longa sanitat e vida Nostre
Senyor Deu prsper e don victori de sos enemichs amen. Scrita en Valncia a
.xi. del mes de juliol.
Senyor, vostre humil subiect vassall e servidor qui besant vostres peus e
mans se comana en vostra gracia e merce, Berthomeu Coscolla.
(Al dors) Al molt alt e molt excellent e poderos senyor lo senyor rey.
Ari. Cor, Arag, Cartes reials de Ferran I, n. 1.306.
xc
1414 (?)
Bernal Centelinea, argenter, s recomanat per fer els segells
de linfant Alfons com a prncep de Girona.
Senor: 13 juliol.
Plega saber a vuestra exellencia que por quanto el senor principe ha nuevo
la
titolo del principado, ha nescesarios nuevos sellos e Bernal Centelinea portador
de la presente es argenter bien apto para fazer los dichos sellos, el qual va a la
vuestra senoria a la qual suplicamos que plega de le mandar dar la forma e ma-
nera que los deva fazer e que sean fechos al tiempo que vuestra real magestad
le asignara, la qual Dios Nuestro Senor dexe bien bevir e regnar por muchos tiem-
pos e buenos a su serviio. Escripta en aragoa a treze dias de julio.
V. B. M. F. episcopus Legionensis.
Senyor, vostre homil vassall e servidor Berenguer d Olius.
A nuestro senor el rey de Aragn e de Sicili.
Arx. Cor. Arag, Cartes reials, sense ordonar.
XCI
1416 Alfons IV encarrega a Bartomeu Coscolla, la reforma dels segells

DEL SEU PARE, FERRAN I, SUBSTITUINT EL NOM FERDINANDUS PER Al-
FONSUS .
Lo rey.
Comnos vullam que per vos los segells los quals faes per servir del senyor
rey pare nostre de gloriosa memria sien adobats en lo nom propri o es alia on diu
Ferdinandus que diga Alfonsus, vos dehim et manam que, vista la present, adobets
los dits noms en los dits segells per tal manera que prestament nos puxam haver
aquells. Certificant-vos que de continent vos farem satisfer per nostre prothono-
tari en tot o queus es stat taxat per aquells. Dada en Barchinona a .xvi. dies
de juliol de lany .mcccc. setze. Bex Alfonsus.
Dominus rex mandavit michi Paulo Nicholai.
Al feel nostre en Berthomeu Coscolla argenter de Valncia.
Arx. Cor. Arag,' reg. 2.408, f. 107 v.
XCII
1417 La Generalitat de Catalunya, encarrega a mestre Hans Tramer,

LA CONFECCI DE TRES SEGELLS PER A LA SEVA ESCRIVANIA.
Maestre Hans Tramer.

Nos n Andreu per la divinal miseracio bisbe de Barchinona, en Ramon de
Perellos, vescomte de Perellos e de Roda e en Ffrancesch Basset doctor en decrets
ciutada de Leyda deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona,
reebadors e distribuidors de les pecunies del dit general, en Narcis de Sent Dionis,
doctor en leys, ardiacha de Ribagora en la seu de Leyda, en Bertran de Vila-
francha donzell e en Johan dez Vall ciutada de Barchinona, oidors dels comptes
del general demunt dit; com nosaltres ab e de concell de micer Bonanat Pere e
de micer Vicens Padria advocats del dit general hajam deliberat que sien fets
e renovats los segells de la scrivania de la deputacio del dit general, en aquesta
manera que sia fet un segell intitulat lo segell major ab lo qual se puxa empremp-
tar e figurar la imatge de sant Jordi a cavall qui mata lo drach, ab letres entorn
del dit segell qui diguen segell dels deputats del principat de Cathalunya resi-
dents en Barchinona e aquest segell servesca a segellar totes letres patents quis
dressen a qualsevol persones de part dels dits deputats e totes letres closes quis
dressen a papa e cardenals e al senyor rey ea altres persones reyals qui sien fora
lo principat de Cathalunya e encara fora la senyoria del senyor rey dArago; e un
altre segell intitulat lo segell mitja ab lo qual se puxa empremptar e segellar,
lescut ab la creu de sent Jordi e un angell ab ales qui tengua lo dit scut ab letres
entorn qui diguan segell dels deputats del principat de Cathalunya residents en
Barchinona e aquest segell servesca a segellar totes letres closes quis dressaran
de part dels dits deputats a qualsevol arrendadors de les generalitats de Catha-
lunya e encara a tots e qualsevol officials e persones constituides dins lo dit prin-
cipat; e un altre segell intitulat segell menor ab lo qual se puxa segellar e empremp-
tar lescut ab la creu de sant Jordi ab letres entorn qui diguen segell dels depu-
tats del principat de Cathalunya residents en Barchinona e ab aquest segell sien
segellats tots alberans debitoris de cauteles faeents per lo dit general e quis co-
braran per los oydors dels comptes del dit general, e haiam axi mateix deliberat
que aquests dits tres segells sien fets e obrats per vos maestre Hans Tramer argen-
ter nadiu de Constana de limperi de Alamanya e que de continent vos sien acor-
reguts vint florins dor dArago valents onze lliures barchinonenses en paga prorata
del salari qui a vos sera tatxat per fer e obrar los dits segells: per o ab e de consell
dels dits advocats atorgam a vos dit maestre Hans Tramer que vos restituint-nos
lo present ensemps ab apoca, nosaltres dits deputats vos pagarem de les pecunies
del dit general en acorriment del dit salari a vos tatxador los dits vint florins
ntegrament e menor de loffici de nostra dita deputacio. Scrit en Barchinona a
dos dies dabril, en lany de la nativitat de Nostre Senyor .mccccxvii. Andreas
episcopus Barchinone.
Domini deputati et auditores compotorum de consilio advocatorum manda-
verunt mihi Petro Ramis.
Arx. Cor. Arag, albarar.s de la Generalitat, trienni de 1413, 1416 i 1419, f. 67-
XCIII
1417 Alfons IV mana ques paguin an en Bartomeu Coscolla, les quan-

titats QUE LI SON DEGUDES PER HAVER OBRAT ELS SEGELLS REIALS.
Nos Com vos feel nostre en Barthomeu Coscolla argenter vehi

n Alfons, etc.
de la ciutatde Valncia hajats fets e obrats los nostres segells de majestat e em-
premptes de ferre de nostres bolles claur e de plom e per les fayons e obradures
daquelles vos sien degudes doentes huytanta vuyt lliures quinze sous barchino-
nesos, e mes anant vos sien degudes per vuyt marchs, quatre onzes, un quart e
mig dargent que pesen les dites magestats a raho de .v. lliures quatre sous lo
march, quaranta quatre lliures, .viii. sous .xi. diners, e per lor que metes en
deurar les dites magestats, tres lliures .xvii. sous, e encara vos sien deguts per lo
ferre de les dites empremtes .xi. sous, les quals quantitats en univers munten
trecentes .xxxvii. lliures .xi. sous .xi. diners, confessam vos deure ab la present
la dita universal quantitat per la raho demunt dita, la qual quantitat vos assig-
nam en e sobre la meytat de les pecunies e emoluments provinents dels dits se-
gells de maiestat e empremptes de nostres bulles daur e de plom. Manants ab la
present de certa sciencia sots ira e indignaci nostra, a nostre prothonotari e loch-
tinent de aquell qui ara son o per temps seran que de la meytat de les dites pecu-
nies dels dits segells de magestat e empremptes de les dites bulles daur e de plom,
ara e per anant provinents, a vos dit Barthomeu Coscolla o aqui vos volrets donen
e paguen realment e de fet, altre manament de nos no sperat, les dites .cccxxxvii.
lliures .xi. sous .xi. diners, totes excepcions, dilacions o scusacions apart posa-
des, cobrant de vos la present ab apoca de paga. Emper si particulars pagues
se convendra a vos fer de la dita quantitat universal, volem aquelles en lo dos
de la present per deduydes esser posades, cobrant de aquella apoques de paga
en la primera de les quals volem la present esser inserta e en les altres sola-
ment de aquella esser feta menci spacial; car nos manam ab tenor de la pre-
sent al maestre racional de la nostra cort o a son lochtinent que en temps del
raciocinii del dit prothonotarii la universal quantitat demunt dita de tot o que
en virtud de la present pagat haura, ell restituint les cauteles e apoques sobre-
dites, li prenga en son compte com nos vullam de certa sciencia que aixis faa.
Manants ultra ao als dits prothonotari e son lochtinent que vos liurant a ell dit
prothonotari los dits segells de maiestat e empremptes de ferre, de continent altre
manement de nos no esperat, facen e presten en poder de un dels nostres alguat-
zirs sagrament e homenatge, sots privaci de lurs officis e encorriment de la dita
nostra ira e indignaci, de respondrens de la dita maytat fins siats entegrament
pagat e de complir e servar a la ungla les dites coses entant quant a eles se sguarde.
En testimoni de la qual cosa manam la present esser feta e ab nostre segell secret
segellada. Dada en Valncia a .vi. dies de juny en lany de la nativitat de Nostre
Senyor .mccccxvii. Rex Alfonsus.
Dominus rex mandavit michi Paulo Nicholai.
Cf. doc. XCI.
XCIV
1417 Alfons IV mana a Ramn escomes, Protonotari de la reina

Dona Mara, que pagui an en Bartomeu Coscolla, certa quantitat,
QUE LI ERA DEGUDA, PER HAVER OBRAT ELS SEGELLS DE FERRAN I.
Den Coscolla pro sigillis

N Alfonso rex etc. Al en Ramon escomes prothonotari do la
feel nostre
illustre reina cara muller nostra e olim prothonotari del molt excellent senyor
en Ferrando rey dArago de gloriosa memria pare nostre, salut e gracia. Com
en Barthomeu Coscolla argenter de Valncia per les obradures e fayons dels
segells reyals, o es de magestat, hulles daur e de plom, comu, contrasegell, menor
e secret, fossen degudes, tots abatiments deduhits, quatrecentes cinquanta uyt
lliures, setze sous, quatre diners, e nos ab nostre letra dada en Valncia a .vi. dies
de juny de lany present haiam manat a micer P. Ram prothonotari nostre, que
en paga prorata de la dita quantitat, per les fayons e obradures dels dits segells
de magestat e de bulles, qui son per venguts en poder seu a e per us de nostra
scrivania, pach al dit Barthomeu Coscolla trescentes trenta set lliures onze sous
onze diners, e per les fayons e obradures dels dits segells comu, contrasegell,
segell menor e secret, los quals vivent lo dit senyor rey son venguts en poder vostre,
e dels quals en vostre temps usas en la scrivania e cort del dit senyor rey, li resten
a pagar per vos cent vint e una liura, quatre sous e cinch diners, a vos a humil
supplicacio del dit Barthomeu Coscolla, expressament dehim e manam de nostra
certa sciencia que, tota excepci postposada, de les quantitats dels propdits segells
que a vostres mans son pervengudes o per avant pervendran, donets e paguets
realment e de fet al dit Barthomeu, o aqui ell volra, les dites cent vint una lliures,
quatre sous, .v. diners, cobrant de la present ab apoca de paga. Emper si perti-
calars pagues con vendr fer a vos de la dita quantitat, volem aquelles en lo dos
de la present per deduhides esser posades, cobrant daquella apoques de paga, en
la primera de las quals volem la present esser inserta e en les altres solament da-
quella esser feta menci special. Manants, ab tenor de la present al maestre ra-
cional de la nostra cort o a son lochtinent que en temps del vostre raciocinii la
dita quantitat e de tot o que en virtud de la present pagat haurets e vos resti-
tuint les cauteles sobredites prenguen en vostre compte, com nos de certa sciencia
vullam que aixis faa. Manants ultra ao a vos dit prothonotari sots incurriment
de la nostra ira e indignaci e pena de mil florins dor dArago, que de continent,
altre menament de nos no sperat, faats en poder de un de nostres alguatzirs sa-
grament e homenatge, de complir, tenir, eservar a la ungla, totes les coses dessus
dites, tro atant quel dit Barthomeu Coscolla, sia ntegrament satisfet per vos
e pagat de la quantitat demunt dita. Dada en Valncia sots nostre segell secret
a .ii. dies dagost de lany de la nativitat de Nostro Senyor mil .ccccxvii. Rex
Alfonsus.
Cf. doc. LXXXIX.

xcv
1417 La Generalitat de Catalunya, fixa en 70 florins, el preu del

TREBALL DE MESTRE HANS TRAMER, PER OBRAR ELS SEGELLS DE LA SEVA
ESCRIVANIA.
Maestre Ans.
Nos n Andreu per la divinal miseracio bisbe de Barchinona e en Ffrancesch
Basset doctor en decrets, ciutada de Leyda, deputats del general de Cathalunya
residents en Barchinona, reebadors e distribuidors de les pecunies del dit general,
ensemps ab lo noble mossn Ramon de Perellos, vescomte de Perellos e de Roda,
ara absent de la present ciutat de Barchinona, en Narcis de Sent Dionis doctor
en leys ardiacha de Ribagora en la Seu de Leyda, en Bertran de Vilafrancha
donzell e en Johan dez Vall ciutada de Barchinona, oydors dels comptes del dit
general e succehint jo dit en Bertran de Vilafrancha en loch del dit mossn lo
vescomte deputat e absent segons es dit, actenents que vos maestre Ans Tramer
argenter nadiu de Constana de limperi de Alamanya havets sculptits e entay-
llats aquells tres segells los quals nosaltres ab e de consell de micer Bonanat
Pere e de micer Vicens Padria advocats del dit general, havem deliberat que
sien stats fets e renovats en la scrivania de loffici de nostra deputacio, en lo
major dels quals segons es sculpida la imatge de sent Jordi a cavall qui mate
lo drach, ab lletres entorn del dit segell qui dien segell de loffici de la deputacio
del general de Cathalunya e en lo mitja es sculptit un angell qui te un scut ab
la creu de Sent Jordi ab letres entorn del dit segell qui dien, segell de la depu-
tacio del general de Cathalunya e en lo menor es sculptit un scut ab la creu de
Sent Jordi ab letres entorn del dit segell qui dien segell de la deputacio del general
de Cathalunya; per o ab tenor del present vos tatxam ab e de consell dels dits
advocats, setanta florins dor dArago en paga e salari del sculptir e entayllar los
tres segells demunt dits. E actenents encara que a vos en Ffrancesch Costa ar-
genter nadiu de Caules son deguts vint florins de la dita moneda es assaber qua-
torze florins que pesa largent e cadenes dels dits tres segells, lo qual argent vos
haurets bastret e mes en los dits segells, e los restant ssis florins que us havem
tatxats per dar fayo e forma e fer los dits tres segells tots plans e fer les cadenes
de aquells: per o ab aquest mateix ab e de consell dels dits advocats vos ator-
gam que vosaltres restituint-nos lo present ensemps ab apoca, nosaltres dits depu-
tats pagarem de les pecunies del dit general es assaber a vos dit maestre Hans
cinquanta florins dor dArago a compliment dels dits setanta florins a vos tat-
xats per la dita raho, com los restants vint florins vos sien ja stats pagats e acor-
reguts per nosaltres dits deputats ab altra albera o cautela nostra. Scrit en Bar-
chinona a dos dies del mes de abril prop-passat e a vos dit en Francesch Costa
los dits vint florins a vos tatxats per la dita rao ntegrament e complida. En tes-
timoni de la qual cosa manam a vosaltres lo present esser fet e segellat ab lo segell
menor de loffici de nostra dita deputacio. Scrite en Barchinona a .x. dies de de-
embre en lany de la nativitat de Nostre Senyor .mccccxvii. Narcis de Sent Denis.
Domini deputati et auditores compotorum in presenti nominati de consilio
advocatorum mandaverunt mihi Petro Ramis.
Arx. Cor. Arag, albarans de la Generalitat, trienni de 1413, 1416 i 1419, f. 74 v.
Cf. doc. XCII.

XCVI
1428 Alfons IV mana fer una enquesta referent a la falsificaci del
SEGELL DEL SEU SECRETARI, ERANCISCO dArINY.
Don Alfonso etc. A los amados consellero e fieles nuestros, el iusticia del
regno d Aragn e a sus lugartenientes e encara al almedina e otros officiales de
la ciudat de aragoa a los quales las presentes pervendran e seran presentadas,
salut e dilection. Entendido havemos nuevament que algunas personas haurian
feyto fazer a un argentero de la dita ciudat de aragoa, qui faze siellos, un seyello
del nombre e armas del fiel secretario nuestro en Ffrancisco dArinyo sin saber el
dito nuestro secretario cosa alguna de la factura o fabricacion del dito seyello.
E como aquesto sea cosa de mal exemplo e pueda redundar en gran deservicio
nuestro e danyo del dito secretario, a vosotros e a cada uno de vos dezimos e man-
damos de cierta scientia e expressament dius incorrimiento de nuestra ira e indig-
nation e pena de mil florines que, vista la present, vos informedes del dito argen-
tero e sepades de aquell, qui son las personas que le han feyto fazer o fabricar el
dito siello, e como e en que manera, e a que fin es stado feyto e assin mateix vos
informedes de la grandaria o forma e de las letras, senyales, armas e puntos e de
todas las particularidades clarament e distincta del dito siello; e havida la dita
information, aquella cerrada e seyellada remetades a nos de continent porque sobre
las dichas cosas podamos provedir. E aquesto por cosa alguna no mudedes o dila-
tedes si nos deseades servir e complazer, car nos en e sobre las dichas cosas e cada
una dellas, con los dependientes e emergentes cometemos a vosotros e a cada
uno de vos plenerament nuestras vozes. Dada en la villa de Murviedro dius nuestro
siello secreto a .xviii. dias de octubre, en el anyo de la natividat de Nuestro Senyor
mil .ccccxxviii. Rex Alfonsus.
Dominus rex mandavit michi Petro Perez.
XCVII
1430 Les Corts generals de Catalunya, reunides a Tortosa, acorden

QUE SIGUIN ENTREGATS AN EN PERE TORRALBA, ARGENTER, 65 FLORINS
dor, d Arag, per largent necessari, cadenes i treball, de fer dos
SEGELLS, PER A SEGELLAR EN CORTS I PARLAMENTS DE CATALUNYA, CAU-
TELES I LLETRES.
tem dicta Curia mandavit expediri pro conficiendis sigillis desuper mencionatis
et pro precio argenti illorum et aliis inde necessariis ut sequitur:
La cort general del principat de Cathalunya qui de present se celebre en la

ciutat de Tortosa per la molt alta senyora reyna dona Maria consort e conhavent
special poder del molt alt senyor rey don Alfonso vuy beneventuradament regnant,
ab acte de la dita cort, als reverents, nobles e honrats los diputats del general de
Cathalunya residents en Barchinona. Com la dita cort concordablament hage
ordonat que sien liurats an Pere Torralba argenter sexanta sinch florins dor dArago
per raho de fer dos segells, o es .i. miya e un menor, a on son sculpides les armes
del dit general de Cathalunya, o es en lo miya sent Jordi a cavall qui mata o onciu
lo drach, e en lo menor es esculpida la creu del dit mossn sent Jordi e en les circun-
ferencies de cascun dels dits senyals son sculpides les letres o mots segents Curia-
rum et parlamentorum generalium principatus Cathalonie; e axi mateix per lo
preu que conste lo argent dels dits dos segells ab sengles trossets de cadena de ar-
gent en cascun dels dits segells, los quals la dita cort ha fets fer a ops e per servey
de la dita cort e per segellar, com fets seran daqui avant en corts o parlaments
de Cathalunya cauteles e letres axi acloses com patents fahents e trametadores
per la present e altre qualsevol sdevenidores corts e parlaments de Cathalunya, per
o vol e mana la dita cort que de les pecunies del dit general do nets e liurets al dit
P. Torralba los dits sexanta sinch florins qui son preu axi de feedures com de argent
dels dits segells segons dit es. E cobrats de aquell la present ab apoca de paga. Car
la dita cort ab tenor de la present mana als honrats oydors de comptes del dit
general que vosaltres posants e dats los dits sexanta sinch florins e restituits la
present ab la dita apoca, aquells en vostre compte admetets, tota difficultat cessant.
Dada en la casa del capitol de la seu de la dita ciutat de Tortosa e segellada de
ordinacio de la dita cort ab los segells delr everent bisbe de Leyda, del noble baro
lo comte de Cardona e de lhonrat en Johan Ros ciutada e un dels sindichs de la
ciutat de Barchinona, a quatre dies de mars de lany de la nativitat de Nostre
Senyor .mccccxxx.
Arx. Cor. Arag, Colecci de Corts del bra militar de Catalunya, vol. 29.
Cortes de Aragn... Valncia y... Catalunya XIV (Madrid, 1910), 251-
XCVIII
1432 Alfons IV ordena al seu Protonotari tinent-els-segells, P. de

Ram, que li trameti el segell com.
Lo rey.
Prothonotari, molt som meravellats com no havets trames lo segell comu per
desempatxament dels affers de nostra cort, per queus manam que vista la pre-
sent, si trames nol havets, aquell trametats. Axi mateix vos manam quens
tra-
metats un translat de la concessio del justiciat del regne dArago feta a don Beren-
guer o a altre qualsevol justicia. Dada en Valncia sots nostre segell secret a .viii.
dies de abril de lany .mccccxxxii. Rex Alfonsus.
Dominus rex mandavit michi Johanni Olzina.
Al feel conseller e prothonotari nostre micer P. de Ram.
Arx. Cor. Arag, reg. 2. 7 93, f. 7.
XCIX
1434 La reina Mara, escriu a son esps Alfons IV, vindicant-se del
CRREC QUE SE LI FEIA DHAVER USAT SEGELLS NOVELLS, EN PERJUDICI
DELS ESCRIVANS REIALS, DURANT L EXERCICI DE LA LLOC-TINENCIA.
Molt excellent princep e victorios senyor, marit e senyor meu molt car
Senyor me desplau molt que algu vos vulla dar a entendre que yo haja fets segells
novells ne alcuna altra cosa que sia periudici dels capellans ne scrivans vostres:
es veritat, senyor, que pertal com fou dit a mi per part del vostre consell resident
ab mi, que en la mia lochtinencia nos devia segellar sino ab los vostres segells e
VOLM I 29
j
198 SIGILLOGRAFf A CATALANA
no hic hagus romas sino un sagell sol vostre car tots los altres hic son fora entre
los que sen porta vostra senyoria e la presidncia del rey de Navarra, nos ha con-
vengut fer sagell secret de la lochtinencia axi com lo dit rey de Navarra, ne ha fet
altre, car ab laltre sagell vostre tot sol nos pogueren desempatxar los fets maior-
ment com yo pertesc dun loch e la scrivania ha romandre alcuns dies en altre.
E aximateix les ores cuytades e incogitades es mester que tinga sagell prest ab
que desempatxe. En ao noy he cuydat fer periudici ans lo he cuydat tolre com
en les altres lochtinencies passades los fets de sagell secret se spatxassen ab lo meu
propi sens que negu non feu clamor. De que iniustament se clamen los qui ao
dien A ao quis diu quel dret de sagell va en diverses parts, responch que james
fou tan stretament guardat que entre les altres coses fiu fer sagrament e homenatge
als qui spatxen que be e leyalment lo culhran, e de cert en cert temps retran compte,
del qual trametrem a vostra altesa tots temps quel vulla fer regonexer copia
Scrita en Tortosa a .xxiiii. dies de maig de lany .mccccxxxiiii.
Senyor, vostra humil muller la reyna dArago e de Sicili qui humilment se
recomana en vostra gracia e merce. La reyna.
1499 Els Diputats de la Generalitat de Catalunya, prometen pagar a

Pere Lor, argenter, 6 lliures 12 sous, per tallar el senyal del
GENERAL EN 27 TANALLES DE FERRO, PER EMPREMTAR LA CERA, PEL DRET
DE LA CANAMASSARA INTRODUT EN ELS COMTATS DE ROSSELL I CER-
DANYA.
Per lo senyor en Pere Lor argenter per empremptes que ha fetes a obs del general.
Nosaltres frare Pere de Mendoa etc. Com a vos senyer

ut in proximo usque.
en Pere Lor argenter sien degudes .xvii. barchinonenses o es .vi. lliures
lliures
.xii. solidos per tallar lo senyal del general en .xxvii. tanalles de ferro per obs de
empremptar la cera per lo dret del general, liurades a lhonorat senyer en Johan
Steve mercader ajudant en lofici de racional de la casa de la deputacio, e mes
.iiii. lliures .x. solidos per .xviii. virolas de leuto encastades en manechs de fusts
en les quals es tallat lo senyal del general, liurades al dit Johan Steve, item tres
solidos per los manechs de fust en que stan encastades dites virolles, e mes. v.
lliures .xv. solidos per .xxii. de les dites tenalles de ferro fetes per nAloy Roca
ferrer, totes les quals coses foren fetes per obs del dret de la canamassaria intro-
duhit en los comclats de Rossello e Cerdanya, les quals quatre partides prenen
summa de les dites .xvii. lliures segons se conte en hun compte donat per vos
corregit, summat e soscrit per lo racional de la casa de la deputacio, e per so ab
e de consell dels honorables micer Galceran Alb anell e micer Luys Falgueda
doctors assessors e advocats ordinaris del general, vos atorgam que vos resti-
tuhint, nos lo present ensemps ab lo dit compte e apoca de rebut, nosaltres dits
cleputats, de pecunies del dit general vos pagarem les dues .xvii. lliures tots
duptes, delaci e dificultats cessants. En testimoni de les quals coses havem
manat expedir la present ab lo segell acostumat en cauteles en lo dors segellades.
Scrit en Barchinona a .xvi. de abril de lany mil .cccclxxxxviiii. El Abat de
Sanctes Creus.
Avx. Cor. Arag, Generalitat de Catalunya. Cauteles e albarans, 1.497, f- 19-
INVENTARI
DELS
SEG-ELLS CATALANS
X*,
SEGELLS LAICS
PRIMERA SERIE - COMTAT DE BARCELONA
que cont una sentencia donada pel comte Ramn Be-

COMTES renguer IV, assistit per diversos jutges, en el judici
celebrat entre Pon, abat de Montmajor i Guigo de
Galbert, senyor del castell de Stubulonis, amb data
RAMON BERENGUER IY sub Galberto, in pratis, super ripam Blesone, any de

lEncarnaci 1157.
1 1157
Rod, 70 (?) mm. Cera bruna. Marsella, Arxs. Departamentals;

B -284. CC 1 .
Anv. Imatge del comte, a cavall corrent cap l

a
1160
a la dreta del segell; empunya una llana amb Rod, 70 (?) mm. Cera bruna. Madrid, Arx. Histric Nacional;
fons Poblet.
bandereta i es defensa amb un escut molt per-
llongat. El dibuix daquest presenta unes ratlles Anv. Representaci igual al precedent, per
verticals, o barres molt rudimentries, sobre les la divisa de lescut no apareix tan marcada.
quals apareix, en el centre, un punt rod ben
MES BARCHINON
marcat o umbo, del qual surten sis ratlles o raigs
([+ Raimundus Berengarii co]mes Barchinon[ensis ].)
formant estrella.
S BEREN Rev. La mateixa representaci de lanvers.

([+ Raimundu]s Beren[garii comes Barchinonensis ].)
PRNCEPS R
Rev. La mateixa representaci de lanvers. ([+ et] Prnceps r[egni Aragonensis].)
RAGO Penja, mitjanant un cordill de cnem, dun pergam

([+ et prnceps regni A]rago[nensis ].) que cont lescriptura amb la qual el comte Ramn
Berenguer IV posa sots sa protecci les cases, heretats,
Penja, per una corretja de pell o luda, dun pergam
vassalls i remats de bestiar del monestir de Sta. -Maria
de Poblet, 6 de maig de 1 ICO i.
1. Hem de fer observar que, essent aquesta obra fruit de ms do
30 anys dinvestigacions, algunes de les 'gnatures que donem, po-
i
den esser canviades actualment. Aix, per exemple, una gran par- 1. Aquest exemplar s idntic al precedent n. 1; el publiquem
tida de la documentaci antiga que veirem en lArxiu General per por sa raresa, car sn els dos nics exemplars que liem trobat
Central dAlcal de Henares, ba passat a formar part, segons sem- fins ara, i a ms, perque encara que ambds sn fragments, servei-
bla, de lHistric Nacional de Madrid. xen un i altre per anar completant un dels segells daquest comte.
2 00 SIGILLO GRAFlA CATALANA
fons I, posant sots la seva protecci tutela monestir
2 i el
Rod, 68 mm. Cora bruna. Madrid, Arx. Histric Nacional; de Poblet, datat a 23 de maig de 1170 i.
V. 45-3.
Anv. El comte a cavall; porta capell molt

cnic i amb nassal; lescut no s tan perllongat,
com el del n. 1 cobreix tot el cs del prncep que
i COMTES-REIS
empunya llana amb senyera. El dibuix, en con-
junt, s molt semblant al del precedent.
. . . AIMVNDVS BERENGARII COMES ALFONS I

BARCHINONENSIS 3 1186
([+ Riaimundus Berengarii comes Barchinonensis.)
Rod, 80 mm. Cera bruna. Barcelona, Arx. Municipal; vitrines.
Rev. La mateixa representaci de lanvers.

El
Anv. comte-rei seient en un banc amb
+ ET PRINCEBS REGNI ARAGONENSIS coix, porta corona i mantell, empunya amb la
+
'
( et princbs regni Aragonensis.

dreta lespasa enlairada, i sost amb lesquerra
Penjava mitjanant llenques de pergam, mes no sa- una flor de llir.
bem de quin document, per estar-ne separat, i aix no

podem precisar sa data. + SIGILLVM ILDEFONSI REG AG SIS
(+ Sigillum Ildefonsi reg\is Ar]ag[oneri\sis.)
2
a
1166
Rev. El comte-rei a cavall, ,que marxa al ps
Rod, 68 mm. Cera bruna. Marsella, Arxs. Departamentals; cap a la dreta del segell. Porta capell cnic amb
B -286. CC. llambrequins molt perllongats, i empunya una
La llana amb senyera. Lescut que porta s molt alt
Anv. mateixa representaci del prece-
i acaba en punta en la part inferior. Tant en aquest
dent n. 2.
com en la senyera de la llana i en la gualdrapa
NDVS BE..NGA... OMES B que cobreix el cavall, es veuen ben definides les
([+ Raimu]ndus Be[re]nga[rii c]omes B[archinonensis'].)
barres, encar que estretes, a manera de ratlles
Rev. La mateixa representaci de lanvers. verticals.
I ARAGN EN. . . GOMITIS BARCHINONENSIS ET MARCHIO-

([+ et princbs regnll Aragonen[sis].)
NIS PROVI NCIE
Penja dun pergam atorgat lany 1166 pel comte-
EI pergam, del qual penja, cont la donaci atorgada
rei Alfons I, posant sots sa protecci i salvaguarda la
pel comte-rei Alfons I, a Pere de Tarragona, Pere de
casa de Silvacane.
Castell, Eamn de Camarasa, Guillem de Cardona i
altres, dunes parellades de terra i domini, quel prncep
possea a Cervera. Datat a Narbona en maig de 1186.
b
2 1170
Rod, 68 mm. Cera bruna. Madrid, Arx. Histric Nacional;
fons Poblet.
La mateixa representaci dels dos pre- 4 H89

Anv.
cedents.
Rod, 80 (?) mm. Cera bruna. Marsella, Arxs. Departamentals;
B. n. 293.
+ RAI MV NDVS B NENSIS Anv. La mateixa representaci del prece-

( + Raimundus B[erengarii comes Barchino]nensis .
dent, per la figura del comte-rei s un centmetre

Rev. La mateixa representaci de lanvers. ms curta i, proporcionalment, el banquet on su,
+ ET PRIN AGONENSIS s ms petit.

( + et prin[cebs regni Aragonensis.)
1. Aquest exemplar i els dos precedents n.' 2 i 2*, sn iguals. Els
Aquest segell se troba cosit per les llenquesde perga- publiquem tots per les mateixes raons que hem indicat respecte
m, per les quals penja, a un document atorgat per Al- al n. 1*.
INVENTARI 201
ONSI : COMITIS : BARC .ON ENSIS ET

. . M ARC II 10-
NIS PROVI NCIE
Rev. Igual quel revers del precedent, em- ( Comitis l>arc[hin]oncnsis el marchionis Prmincie.)
per lescut s molt menys perllongat i ms arro-

Penja dun tractat daliana, celebrat entrel prncep
donit en la part superior. i Guillem, comte de Porcalquer, a Aquis (Aix) en juliol
de 1193.
IS ET : MACHI
Penja dun pergam, que cont la donaci que fa el

comte-rei a Ramn
de Vilaseca, del castell de Roca, 7 1195
amb data de Aquis (Aix), febrer de 1189. Rod, 80 mm. Cera bruna.
Saragoa, Arx. del convent de Santa
Agns. Calaxe del n. 3. Bailia.
Anv. Representaci molt semblant als pre-

5 1190 cedents.
Rod, SO mm. Cera bruna. Marsella, Arxs. Departamentals; + SIGILLVM ILDEFONSI REGIS
B. n. 294.
ARA NENSIS . .
Anv. Com el precedent; el tamany, per, i les

Rev. Dibuix molt semblant al del n. 3, quel-
proporcions del dibuix sn quelcom ms grans.
com ms gros.
+S VM ILDEFONSI REG ENSIS COMITIS BARCHINONENSIS MARCHIONIS

( + S[igll]um Ildefonsi reglis Aragon]ensis.)
VI NCIE . . .
Rev. Molt semblant al precedent. En aquest Va penjat per unes corretges de luda, dun pergam
el comte-rei porta espasa a la cintura, i el capell que cont la donaci atorgada pel comte-rei Alfons, a
s ms arrodonit que el clel revers del segell n. 3. favor del monestir de Peramn, i a son Prior Guillem i
Dona Nilia, prioresa, i a tot el convent, de 900 sous. Fa-
COMITIS BARCHINO ...... CHIO NCIE da carta, a Saragoa, mes doctubre de lEra .mccxxxiii.
(1195)i.
(Comitis Barchino[nensis et mar]chio[nis Proviincie.)
Penja dun tractat de pau, atorgat entre el prncep i
Umbert, arquebisbe dArls, amb data de febrer de PERE I

11901. 8 1197 i 1203
Rod, 98 mm. Cera bruna. Madrid, Arx. Histric Nacional;

fons Poblet. V. 27-1.
6 1193
Anv. El comte-rei assegut en un banc amb
Rod, 80 mm. Cera bruna, Marsella, Arxs. Departamentals;
B. n. 295.
coix i descansant els peus sobre un tamboret,
porta una tnica curta i mantell; amb la m
Anv.- La mateixa representaci dels prece- dreta empunya una espasa que mant enlairada
dents; amb tot, les lletres de la llegenda sn ms i sost una flor de llir amb lesquerra.
grosses que les del segell n. 4.

+ SIGILLVM PETRI REGIS ARAGN EN SIS
+ SIGILLVM I . . EFONSI REGIS ARA NENSIS . .
Rev. Imatge que marxa

del sobir a cavall
( + Sigillum I[ld\efonsi regs Ara[go\nensis.)
al galop cap a la dreta. Porta elm cnic amb llam-
Rev. Semblant al precedent, els llambrequins

brequins o nfules, molt perllongats. Per armament
sn ms curts i lespasa, a la cintura, la porta po-

1. Un fragment daquest mateix tipus, tamb en cera bruna,
sada verticalment. penjant del document mitjanant tires de pergam, hem trobat a
lArxiu del Captol del Pilar, a Saragoa, unit a lacte amb cl qual
el comte-rei Alfons I, reb sota sa protecci i salvaguarda lesglesia
1. Un
fragment dun segell igual a aquest se troba en lArxiu de Santa-Mara, els sous canonges, frafres i vassalls i tot lo perta-
del Captol de la Su de Girona, penjant dun document atorgat a nyent a ella; datat a Saragoa, al mes de mar de lany de lEra
Lleida, octubre de 1194. .mccxxxiiii (1196).
202 SIGILLOGRAEA CATALANA
porta una llana amb senyera i a la cintura les-
10 1207
pasa. Lescut, que sost amb el bra esquer, s Bod, 110 (?) mm. C'era bruna. Barcelona, Arx. Capitular.
encara de forma bastant alta. Aquest, la senyera
de la llana i la gualdrapa del cavall, ostenten la
1
Anv. El fragment que resta daquest segell,
mateixa divisa, que els segells del seu antecessor sols permet precisar, quel prncep est assegut
Alfons I o sigui les ratlles verticals o barres molt en una cadira formada per dos grius. Descansa
estretes. lespasa sobre sa falda i t els brassos alats, pro-
bablement empunyant el ceptre o verga amb la
ET COMITIS BAR GH IN ON EN SIS
destra i sostenint el pom amb lesquerra. Porta
Penja dun pergam que cont un document atorgat tnica i mantell i apoia els peus en un coix.
a Barcelona el 27 de gener de 1346 (poca de Pere III),
en el qual es transcriu altre document de 1150 (poca COMIT B
de Ramn Berenguer IV). Segurament aquest segell es
([+ Sigillum Petri regis Aragonensis ] comitis B[archinonensis
va despendre dalgn pergam de Pere I i fou unit pos- et domini Montispessulani ])
teriorment i per equivocaci a aquest altre .
Rev. -
Representaci molt semblant als pre-
cedents del mateix comte-rei.
) 1206
M P REG A COMIT
Rod, 110 mm. Cera bruna.
Marsella, Arxs. Departamentals;
CC. K-14-7.
Aquesta llegenda s repetici de la de lanvers.
Anv. Se representa el prncep, assegut en una
cadira amb coix, formada per dos grius o animals Penja dun pergam pel qual el comte-rei disposa que
Arnau de Darro percibeixi dels bens dels seus pares 500
fantstics i descansant els peus en un tamboret o
aureos; datat a Barcelona, 16 de juny de 1207.
coix. Porta corona reial, tnica curta i mantell,
i sobre la falda descansa lespasa. Amb la m
una verga o ceptre i amb lesquerra un
dreta sost
pom que termena amb una creu. Mant alades 11 1207 i 1212
ambdues mans. Rod, 1 10 mm. Cera bruna. Tarragona, Museu Arqueolgic;

vitrines.
S P Dl GRA REG A OM1T T

PESSVL.
Anv. Representaci semblant als precedents.
( Sigillum Petri Dei gracia regis A[ragonensis c]omit[is Barchinonensis

La cadira en qu sasseu el comte-rei no est for-
et domini Mori]t[is]pessul[ani ]) mada per grius.
Rev. Representaci molt semblant al revers +S i P !Dl GRA REX ARAGONENSIS ...TIS
:
del n. 8.
BARCH 7 SSVLANI
(+ Sigillum Petri Dei gracia rcx Aragonensis [ comQtis Barchinonensis
La llegenda s repetici de la de lanvers. et [ domini Montispe]ssulani.)
Penja de la donaci en fu atorgada per Alfons, comte

i marqu.s de Proven a, a favor den Huch de Baucis, Rev. T molta semblana a la representaci
del castell de Moreriis (Morieres) de Mamu- la vila
i
del revers del segell n. 9; amb la diferencia que
zana (Malnmssane), amb data doctubre 1206 (apud San-
ctum Egidium, in domo Guilelmi de Montebeliardo hos-
el capell t la forma ms arrodonida i les nfules o
piti domini regis Aragonum, per manum berengarii de llambrequins sn ms curts.

parietibus 2.
S i P DI GRA TIS BARCH ... I MONT
1. Encara que, per o que diem, nos pot precisar la data en la PE SSVLANI
qual estigu en s aquest segell, amb tot, en el curs de nostres inves- ( Sigillum Petri Dei gracia [rex Aragonensis comi]lis Barchinonensis
tigacions nhem trobat altres dos exemplars; lun en lArxiu del Ca- [et domin]i Montispessulani L)
pitol de la Su de Girona, penjant dun document atorgat en 1197
i altre a la Biblioteca provincial de Tarragona, penjant duna dona-
ci atorgada pel comte-rei Pere, al Priorat de Scala-Dei, amb data 1. Malgrat estar separat del document del qual penjava, podrem
de Lleida, agost de 1203. determinar la seva data, aproximadament, per les dels tres frag-
2. Altres dos exemplars, daquest segell, ms o menys complots, ments de segsll iguals, que hem trobat en els segents arxius Un en :
hem trobat en lArxiu del Captol de la Su de Vich, ambds pen- el del Captol de la Su de Vich (lligall IV. A. 77, Privilegis i Esta-
jant de documents atorgats en el mes dabril de 1205. tuts), penjant dun pergam on el comte-rei fa avinent sa gratitut
,
INVENTARI 203
resguardant-li tota la cara i el clatell una cota de

12 1208
malla, que se li perllonga per tot el cs, fins als

Rod, 50 mm. Cera bruna, Alcal, de Henares, Arxiu General
Central; fons Orcle do Sant Jon de Jerusalem. sn
genolls. Les nfules o llambrequins del capell,
molt llargs i formen cord. Sost la llana amb

El comte-rei, a cavall que marxa al galop cap
a la clreta. Porta el cap cobert amb un capell ms
senyera, amb la m dreta i es defensa amb les
cut que porta ben marcades les barres, aix com

0 menys arrodonit en sa part superior, i amb llam-
les porten tamb la senyera i la gualdrapa del ca-
brequins bastant allargats. Llana amb senyera,
Aquest en sa part devantera t un
vall. pitral.
en la m dreta, i lescut en el bra esquer.
La llegenda s la mateixa de lanvers.
SIG PETRI REGIS ARAGN ENSIS ET COMITIS
BAR .... NENSIS Penja amb de seda, grocs
fils vermells, de la con- i
( Sigillum Peiri regs Aragonensis et comilis Bar[chino]nensis.)

cessi feta pel rei a Arnau, bisbe de Giiona i a sos suc-
cessors esglesia, de la facultat de construir un mol
Penja dun pergam contenint un privilegi de fran- i
quesa i immunitat concedit, pel comte-rei a favor de draper en el riu Teher en el terme de la vila de Domein,
lOrde ne St. Jon de Jerusalem, datat a Osca a l. er de amb data de febrer do 12101.
octubre de 1208.
13 1210 14 1211
Bolla de plom, 55 mm. Girona, Arx. del Captol de la Su; Bolla de plom, 54 mm. Barcelona, Arx. Capitular;
privilegis reials. pergami n. 145.
Anv. Representaci molt semblant a la del

Anv.
La representaci de lanvers s ente-
segell n. 9. El comte-rei apareix assegut en una
rament igual a la del precedent n. 13, sense que
cadira formada per dos caps i dos peus danimals hi aparegui la ms petita diferencia, aix en
. el
fantstics que sostenen un coix. Porta corona i

dibuix, com en la llegenda.
cabell llarg formant rinxos.Sa vestimenta con-

el
sisteix en una tnica bastant cenyida, amb la m-

Rev. Molt semblant al del n. 13; distingint-
se, nicament, en ser, tot el dibuix, de proporcions
niga curta, que no li passa del colze, i curta tamb
ms reduides i en llambrequins del capell, que
els
clalada la tnica, car no li arriva sin fins a
en aquest tenen la forma de cintes. La llegenda s
mitja cama, permetent distingir el calat alt. Sobre
tamb igual, sols que les lletres sn un milmetre
dita tnica porta un mantell, curt en la part de
ms petites.
devant i llarg, en forma de dalmtica, en la part
de detrs. T lespasa descansant sobre les cuixes Penja dun pergam, que cont la concessiatorgada
empunya una verga florida o ceptre amb la m pel comte-rei a Pere Moneder i als seus successors, d"
1
construir una fleca en el territori de Barcelona. 20 de-
dreta sost amb lesquerra un pom que termena
i
sembre de 1211.
amb una creu.
+ P Dl GRA REG ARAG COMIT -
BARCII 7 DNI MOTPESSVLI 15 1210 i 1213

( + Pelri Dei grada
et
regs Aragonensis comilis Barchinonensis
domini Montispessulani.)
Rod, 45 mm. Cera bruna. Madrid,
Arx. Histric Nacional;
Rev. El monarca a cavall, porta capell molt

El dibuix daquest segell s molt semblant al
alt i arrodonit en la part superior, amb nassal;
del n. 12; solzament els llambrequins del casc o
capell sn menys perllongats que els claquell i la
envers el bisbe Guillem de Tavertet, et universo conventui Vicensi,
per un donatiu que li havien fet, i promet defensar els privilegis i senyera de la llana s ms petita. Com que el
immunitats quels seus antecessors els hi havien concedit; datat a
Barcelona a 28 doctubre de 1207. Hem vist altre exemplar en lAr-
mdol daquest s menor, tamb resulten menors
xiu del Captol de la Su dUrgell, penjant dun pergam, en el qual les proporcions del dibuix i sobre tot les lletres de
el comte-rei concedeix llicencia i facultat a lesglesia de Santa-Mara
i a la cannica urgelitana i a Pere de Puigvert, bisbe de la dicessi,
la llegenda.
per a construir una fora al lloc de Montell, amb data de Cervera
26 de novembre de 1207; i finalment, nexisteix un altre en lArxiu 1. En el mateix arxiu hi ha uu altre exemplar daquest segell,
de lantiga Collegiata de Santa-Anna, de Barcelona, penjant dun penjant dun pergam atorgat pel comte-rei, a Lleida, 21 de mar
pergam atorgat en 1212. de 1211, confirmant els privilegis de lesglesia de Girona.
S PETRI REGIS ARAGONENSIS ET COMITIS
18
BARCONENSIS Rod, 53 mm. Cera bruna. Arx. Cor. Arag; vitrines.
(Sigillum Petri regs Aragonensis et comitis Barchinoncnsis.)
Penja duna salvaguarda i protecci, atorgada per Imatge clel comte-rei a cavall. Porta corona,
Pere I al monestir de Sta. -Maria do Poblet, amb data llana i escut amb la divisa de les barres.
de Perpiny 19 de febrer de 1213 b
SIGILLVM : IACOBI \ REGIS i ARAGNIS
No podem precisar la seva data per estar separat del
JAUME I
document del qual penjava; mes per sa factura i de sa
llegenda, es dedueix que degu esser un dels primers que
1G
us Don Jaume.
Rod, 47 mm. Cera bruna. Collecci de lautor.
Imatge del comte-rei, a cavall, que marxa galo-

pant cap a la dreta del segell. Porta capell de forma 19 1220 i 1226
plana o lleugerament cncava en sa part superior, Rod, 88 mm. Cera bruna. Pars, Arxs. Nacionals; J. 428, n. 4.
de la qual pea darmadura li penjen voleiant els
llambrequins. Amb la destra sost la llana amb Anv. El comte-rei assegut en un setial de
transici romnico-ogival; porta una tnica sense
senyera, i en el bra esquer porta lescut. Aix
en aquest, com en la senj-era de la llana i en
mnigues; amb la m dreta empunya lespasa
la gualdrapa del cavall, apareix ben marcada

que descansa sobre ses cuixes, i amb lesquerra
la
sost un pom.
divisa de les barres.
+ S I REG ARAG COMIT BARCH ET DNI + ISI IACOBI Dl GRA REG : l l l ARAG l
MONTIS PL COMIT BARCH l :
(+ Sigillum Iacobi Dei gracia regis Aragonum comitis Barehinone.)

( + Sigillum Iacobi regis Aragonum comitis Barehinone et domini
Montispessulani)2.
Rev. El comte-rei, a cavall que galopa cap

a la dreta, precedit duna estrella. Porta corona
Y 1218 molt alta, amb llambrequins; llana amb senyera
Rod, 48 mm. Cera bruna. Barcelona, Arx. del Captol de la Su; en la destra i escut en el bra esquer. La divisa de
pergam n. 142.
les barres apareix ben marcada en lescut, en la
Representaci molt semblant al precedent, sols senyera de la llana i en la gualdrapa del cavall.
que lelm o capell t la forma ms arrodonida, en
+ i S : DOMINI MONTISPESVLANI
lloc desser plana, en la part superior. ( + Sigillum domini Montispesulani.)
+ *9:7: REG ARAG COMIT BARCH i l \ ET \

Penja dun pergam que cont una disposici del mo-
DNI MONTIS PL \ narca proibint als barons i batlles del reialme, donar
(+ Sigillum Iacobi regis Aragonum comitis Barehinone et domini aculliment als heretges, datat a 15 dabril de 1226 b
Montispessulani.
Penja dun pergam que cont la confirmaci feta per

Jaume I, del privilegi atorgat pel seu pare i antecessor
20 1229 i 1231
Pere a favor den Pere Moneder, per a construir un
I,
forn de coure pa, en el territori de Barcelona. 20 de

Rod, 94 mm. Cera bruna. Pamplona, Arx. de la Diputaci
General de Navarra.
juliol de 1218.
1. En el mateix Arxiu Histric Nacional sen troben altres dos Anv. La representaci de lanvers s sem-
exemplars; lun penja dun pergam atorgat a Lleida el l.' r de juny blant al precedent, per per esser quelcom major
de 1213, en el qual el comte-rei declara haver concedit a son fidel
vassall P. de Sala, el castell vila de Vilosell;
i laltre, dun docu- i
ment atorgat pel monarca el 28 de mar de 1210. 1. En lArxiu dAlcal de Henares, fons del Sant Sepulcre, ve-
2. No s possible precisar la data daquest segell per no estar ierem un petit fragment daquest tipus, penjant amb corretges de
unit al document. De sa llegenda, per, es dedueix que fou anterior luda, dun pergam que cont lacte pel qual Don Jaume posa sota
a la conquesta de Mallorca, i per consegent ha de correspondre al sa protecci i salvaguarda, les cases de lOrde del Sant Sepulcre, exis-
perode de 1213 a 1230. tents en sos Estats. Datat a Saragoa, 14 novembre de 1220.
) \ .
INVENTARI 205
el mdol, les proporcions del dibuix sn tamb + i SIGIL I GRA REGIS

\ \ \ ARAGN \
majors. ET REGNI \ \
(
4- Sigil[lum Iacobi D]i grada regs Aragonum et regni.)
+ l Sl IACOBI l Dl % GRA % REG ARAG % %
COMIT BARCH l l Rev. Representaci del monarca a cavall,

(+ Sigillum Iacbi Dei grada regs Aragonum comitis Barchinone.) precedit duna estrella. Va amb corona, i t
llarga cabellera. Amb la m dreta empunya la
Rev. Es tamb semblant al revers del pre- llana que porta senyera, i es defensa amb les-
cedent, per la corona s de forma molt diversa.
cut. Aquest ostenta les quatre barres ben visibles.
+ l S l DOMINI MONT 18 PESVLANI + MAI ORI CAR V M \ COMIT IT IS ! BARCH \
M onlispesulani.
(+ Sigillum domini
SVLI
El pergam don penja cont lescriptura de conveni
(+ Maioricarum comitis Barchinone [et domini Montis pes]sulani.)
atorgada entrel comte-rei en Jaume i el rei de Na-

Penja dun pergam que cont la donaci atorgada
varra, Don Sanxo, que en cas de morir un dels dos, el
per Jaume I als ciutadans de Montpeller, dalgunes cases
sobrevivent hagus desser rei dels dos reialmes, i de
a Mallorca, perqu vagin a habitar-les; datada a 27 de
donar-se ajuda i valiment, mentres visquessin, contra
mar de 1231.
els dems reis, particularment contra el de Castella;
facta carta segundo dia de fehrero en la fiesta de Santa
Maria Candelera in Era .mcclxviiii. en el castiello de
Tudela (any 1231 )i.
23 1232
Rod, 103 (?) mm. Cera bruna. Pamplona, Arx. de la Diputaci

General de Navarra.
21
1229
Alcal de Henares, Arx. General Anv. Representaci magesttica molt sem-
Central; ions del Sant Sepulcre. blant a la del segell n. 22.
El comte-rei, a cavall, que marxa al galop cap ON ET I
a la dreta, precedit duna Porta corona,

amb llambrequins, i empunya una
estrella.
llana amb Rev. Tamb semblant al revers del n. 22.
bandereta. A lescut i a la gualdrapa del cavall Llegenda destruida.

apareixen ben marcades les barres.
amb corretges de luda, dun pergam que cont
Penja,
S IA G ARAG COMIT i BARCH i 7 DNI \ la donaci atorgada pel comte-rei en Jaume a Sanxo
MONTIS PL de Navarra, dels castells de Ferrellon, Ferrera, la Fa-
sina ca ve Moncayo, Pena redonda, i Zalatambor, amb
Sigillum Ia[cobi Dei grada re]gis
(. Aragonum comitis Barchinone et
data del mes de mar, any de lEra .mcclxx. (1232).
domini Montispessulani.)
Penja dun pergam datat a 23 de juliol de 1229.
24 1233
Fragment de segell. Cera bruna. Arx. Cor. Arag;
22 1231 pergamins de Jaume I, n. 503.
Rod, 100 mm. Cera bruna. Montpeller, Arx. de la Municipalitat;
pergam 4237, n. 1.
Penja amb corretges de luda de la concessi que fa
el comte-rei a Guillem Assallit, militi, dunes cases a
Anv. El comte-rei assegut en un artstic trono

Burriana; datada a Burriana, 15 de novembre de 1233 i.
gtic, porta corona i els cabells llargs en forma 1. Aquest fragment nons permet poder precisar la representaci
de rinxos. Vesteix una dalmtica sense mnigues; magesttica, ni la eqestre del segell, i molt menys les llegendes,
per hem trobat a lArxiu de la Corona dArag (pergamins de
t lespasa amb la m dreta, descansant sobrels Jaume I, n. 497), un tresllat fet en 1313, dun document atorgat a
genolls. 9 dagost de 1233, data molt propera a la del document del qual
penja el susdit fragment, i en aquest tresllat es fa una minuciosa
descripci del segell, que podria molt ben esser un exemplar igual a l
1. En lArxiu Histric Nacional, fons Poblet, nbem trobat un de lesmentat fragment. Vegis aquesta descripci a la pgina 113
altre exemplar menys complet, de data 12 doctubre de 1229. del present volum.
VolOm I 30
entre Jaume I i Ramn VII, comte de Tolosa, datat
25 a Montpeller, a 18 dabril de 1241 1.
Bolla de plom, 42 mm. Arx. Cor. Arag; vitrines.
Anv. El comte-rei assegut en un banc molt 27

senzill, amb coix. Amb la m dreta mant la Rod, 50 mm. Cera bruna. Tarragona, Museu Arqueolgic;
vitrines.
espasa alada, apoiant lempunyadura sobrel pit.
La m esquerra sost un pom que termena amb Representaci del monarca a cavall, molt sem-
una creu. blant al revers del segell n. 26.
+ IA REG ARAG \ \ 7 REGNI MAIORICAR VM \

8 : ia reg ara
: : : ma : 7 : val : co :
(+ Jacob regs Aragonum et regni Maioricarum.) BAR 7 VRG : : 7 DO : MONTP

( Sigillum Iacobi regis Aragonum Maioricarum et Valencie comitis
Barchinone Domini Montispessulani.)
Urgelli et
Rev. Representaci semblant als precedents-
et
El comte-rei a cavall; porta el cap enterament Es troba separat del document del qual penjava, de
manera que no podem fixar-ne la data, si b de la lle-
cobert per un capell o casc de forma plana en sa
genda es dedueix que s posterior a la conquesta de
part superior. No va precedit de lestrella. Valncia (any 1238).
COMIT BARCH
7 VRGL
7 DONI MOTISP LI
( comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispessulani.)
28
Rod, 105 mm. Cera bruna. Barcelona, Arx. Municipal; vitrines.
Es troba separat del document don penjava. De sa
llegenda es dedueix que s posterior a la conquesta de
Mallorca i adquisici del comtat dUrgell, anterior a la
Anv.
Imatge del comte-rei, assegut en un
de Valncia i, per consegent, correspn al perode en- banc esculturat, amb coix. Porta corona reial,
tre 1231 i 1238. els cabells llargs en forma de rinxos. Vesteix t-
nica i mantell. En la m destra t lespasa que

reposa sobre sa falda, i amb lesquerra alada,
26 1241 sost un pom.
Rod, 107 mm. Cera bruna. Pars, Arxs. Nacionals; J. 589, n. 3.
+ \ S i IACOBI DEI \ GRA REG ARAGN \ \ \
Anv. Dibuix molt semblant a lanvers dels ET MAIORICAR

;

ET VALENCIE
i \
n. os 19 i 120 de linventari, sols que les proporcions

i
+ Sigillum Iacobi Dei gracia regis Aragonum et Maioricarum
et Valencie.)
sn majors en aquest segell, perqu el mdol s
tamb ms gran. La cadira on su el comte-rei Rev. El monarca a cavall que galopa cap a
t ms riquesa de detalls arquitectnics, i el seu la dreta. Sa destra empunya la llana amb se-
estil s ms romnic que ogival. nyera i es defensa amb lescut que porta al bra
esquer. En el camp del segell apareix una estrella
8 IA Dl GRA REG ARAG 7 MAIORIC. precedint al prncep.
NC
( Sigillum Iacobi Dei grada regis Aragonum et Maioric[arum el COMITIS iBARCHI ET URGELLI ET : \ \ \
Vale]nc[ie])
DNI MONT IS PESSVL \
( comitis Barchinone et Urgelli et domini Monlis pessulani.)

Rev. Shi representa Don Jaume a cavall,
precedit duna estrella; porta a la destra la llana Aquest exemplar se troba separat del document don
amb senyera i es defensa amb un escut de forma
1. A lArxiu Histric Nacional de Madrid hi ha un altre exemplar,
arrodonida en sa part inferior. sense data, i nexisteix un altre als Arxius Departamentals de Mar-
sella (T. T. P. 15), penjant dun pergam que cont una donaci, per
+ ....MI VRGELLI 7 DNI ra desponsalici, atorgada per Ramn Berenguer, comte i marqus
de Provena i comte de Forchalquer, a favor de la comtesa Beatriu,
MONT IS PLANI del castell de Albarono, de la qual donaci, datada a Aix Aquis a (
+ ([ co\mi[tis Barchinone et] Urgelli et domini Montispesulani.) 13 dagost de 1241, se constitueix fiador el rei en Jaume. Altre exem-
plar, separat per del document don penjava, lhem trobat en lAr-
Penja dun pergam que cont un tractat daliana xiu del Captol de la Su de Tortosa.
INVENTARI 207
penjava, si b s indubtable que correspon al perode + S IA R : :

] VAL GOM BAR.. . . GEL
de 1238 a 1276 b D MOTIS P
7
(+ Sigillum Iacobi r[egis Aragonum Maioricarum] et Valencie comitis
Barchinone [et Vrlgelli et domini Montis vesulani.)
29 1255
Bolla de plom, 42 mm. Arx. Cor. Arag; pergamins de Jaume I,

Penja duna escriptura en pergam que s el mana-
n. 1427.
ment dirigit pel comte-rei al Veguer de Cerdanya i al
Anv. El comte-rei assegut en un banc, amb

Batlle de Puigcerd aclarint una disposici que havia
dictat referent a la creena que shavia de donar a les
coix. Porta corona i els cabells llargs, i vesteix declaracions dels saigs v reials; datat a Valncia, a 21 de
una tnica de mniga Empunya lespasa curta. mar de 1276 h
que descansa sobre sa falda i sost amb la m es-
querra el pom que termena amb una creu.
+
S IA REG ARAG 7 MAIORICARVM
PERE II
7 VALNCIE
(t Siaillum IacoM regs Aragonum et Maioricarum ct Valcncie.)
32 1281
Bolla dc plom, 45 mm. Arx. Cor. Arag; vitrines.
Rev. Representaci eqestre molt semblant

al revers dels precedents, sols que en aquest no hi Anv.
Imatge del comte-rei assegut en un
ha lestrella precedint al comte-rei.
banc esculpturat. Porta corona, i els cabells llargs,
i vesteix tnica i mantell. A la m dreta t la
+ COMIT1S - BARCH 7 VRGLLI 7 DDMI verga amb una flor de llir amb lesquerra sost i
MOTIS PLI el pom que termena amb una creu. A la dreta del
( + comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispessulani.)
prncep apareix lestrella.
El pergam del qual penja cont la promesa dajuda
i valiment que fa Don Jaume al senyor de Viscaia, en + S PETRI DEI GRACIA REGS
Llop Daz, atorgada a Estella a 6 de setembre de 1255 2 .
ARAGN VM
Rev. Escut dividit en quatre quarters per

30 1273
una creu gran i en cada quarter un cap de
Bolla de plom, 42 mm. Arx. Cor. Arag; pergamins de Jaume I,
n. 2144. sarra.
Representaci igual a la de la bolla precedent. + SERPENS DAPNA TVLIT CRVS

La llegenda s tamb la mateixa sols que en el TAE H REPVLIT
revers en lloc de DDMI diu DOMI. (+ Serpens dapna tulit crus tamen hoc repulit) (2)
Penja dun pergam contenint una concordia entre Jau- Aquest exemplar se troba separat del document al
me I d una part, i daltra, Fr. Andreu, bisbe de Valncia, qual degu anar adherit, i per aix no podem precisar
i els deg, precentor, sacrista i captol de la Seu de dita sa data; amb tot, podem
en qu estava en s
fixar lany
ciutat, datada a l. cr de mar de 1273. aquest segell, per un altre
exemplar quen posseim,
penjant amb fils de seda, grocs i vermells, dun pergam
datat a 16 dagost de 1281 i referent a lescrivania de
Cervera.
31 1253-1276
Rod, 55 mm. Cera bruna. Puigcerd, Arx. Municipal; pergamins.

1. Aquest segell menor estigu molt cn s. Nhem vist un exem-
plar a lArxiu municipal de Terol, penjant amb cintes de seda groga
El dibuix daquest segell sembla una reducci iblanca, dun pergam datat a 30 do mar de 1253. Altre exemplar,
en el mateix Arxiu, va unit a un pergam datat a Montpeller, a
del revers del n. 28.
V dias por ixir del mes de diciembre, de 1258. En el Capitular dOsca
nhi ha un altre, penjant dun pergam datat a Lleida a 9 de maig,
Aix es dedueix no sols de 1" llegenda en la qual apareix el ttol
1. sense expressar lany. Finalment, en lArxiu municipal de Puig-
del regne de Valncia, sin que a ms nhcm vist diversos exemplars cerd, a ms del que publiquem, nhem vist altres exemplars, un
en diferents Arxius, i tots corresponen a documents les dates dels dells penjant amb cintes de seda negra, duna concessi atorgada
quals se troben compreses dintre del perode expressat. pel comte-rei en Jaume, als habitants de la vila, fent-los francs de
2. Un altre exemplar igual an aquest penja del pergam 1431 de llusme i foriscapi, en les terres que tenien en domini reial. Datada
la collecci de Jaume X, a lArxiu de la Corona d Arag. a Barcelona, 19 juliol de 1264.
33 1281 i 1285 ALFONS II
Rod, 92 mm. Cera bruna. Terol, Arx. Municipal. 35
Rod, 95 (2) mm. Cera bruna. Arx. Cor. Arag; vitrines.
Anv. Imatge del comte-rei, assegut. Porta

tnica i mantell. A la m dreta la verga; el pom Anv. El prncep a cavall que marxa al galop
amb creu, a lesquerra. cap a la dreta del segell. Empunya lespasa amb
la destra i es defensa amb lescut. Va precedit de
+ * SIGILLV * PETRI * DIVINA * CLEMENGIA * una estrella.
REGIS * ARAGN VM *
GON
([+ Sigillum Alfonsi Dei gracia regs Ara]gon[um ])
Rev. El comte-rei, a cavall que galopa cap
(?)
a la dreta. Porta a la m destra lespasa alada i

Rev. Imatge del sobir que su en un banc
amb actitut de lluita. Lescut i la gualdrapa del esculpturat. Porta tnica i mantell. Amb la m
cavall mostren la divisa reial. Una estrella prece- dreta t el ceptre i amb lesquerra sost un pom
deix el prncep. que termena amb una creu.
+ * DILIGITE * IVSTICIAM * QVI * IVDICA- IORICARV

TIS * TERRAM * ([ Ma\ioricaru[m et Valencie ac comitis Barchinone ]) (2)
Penja, per cintes de seda groga i vermella, dun per-

gam, que s un privilegi concedit als habitants de Te-
rol, tant als que tenien cavall i armes, com als que no en 36 1286 i 1287
tenien, fent-los exempts de petges, si el concell acords Rod, 55 mm. Cera bruna. Tarragona, Museu Arqueolgic;
satisfer la quantitat que convindrien amb el comte-rei; vitrines.
datat a Sarrin [in Serrione a 7 de maig de 12811.

)
Representaci eqestre molt semblant als pre-
cedents.
34 1279 i 1285 + 8 ALFONSI Dl GRA REGIS ARAGN l } i i
Rod, 54 mm. Cera bruna. Terol, Arx. Municipal. MAIORIG 7 VALNC AC COMITIS BARCHN
i ;
( + Sigillum Alfonsi Dei gracia regis Aragonum Maioricarum el Va-

lencie ac comitis Barchinone.)
Representaci eqestre molt semblant al revers
del precedent n. 33.
Aquest segell est desprs del pergam al qual anava
adherit, per hem vist fragments daltres exemplars
.8... LLVM RET REGIS ARAGN V.
iguals, units a documents de 1286 i 1287.
([+] S\igllum Pet[ri Dei graci] regs Aragonu[m].) (2)

gam on el comte-rei, per a la concordia que shava de
37 1291
fer amb la universitat de la vila i aldees de Terol, sobre
la quinta ganatorum, tam minorum quam grossorum, els Bolla de plom, 44 mm. Madrid, Arx. Histric Nacional, fons
Poblet; V. 30-1.
hi exigeix que entreguin 130 mil sous jaqueses, apart
daquells 1,560 anyells que ja perciba de dita quinta,
que obtingu sa muller la comtesa-reina d Arag,
i
datat Anv. Imatge del comte-rei assegut en un banc

a Valncia a 13 de juliol de 1279 2 . cobert amb un tapi. Porta corona reial, tnica i
mantell, i sost la verga amb la flor de llir, i el pom.

1. A lArxiu d Alcal, de Henares, ions del Sant Sepulcre, veie-
rem un fragment daquest tipus, penjant dun privilegi atorgat per + S ALFONSI DEI GRACIA REGIS
.'
i !
Pere II a la casa de Calatayub, de dit Orde, de no pagar cenes sin

la de presencia. Datat a Saragoa a 4 febrer de 1285. ARAGN VM .'
2. Altre exemplar lhem vist a lArxiu d Alcal de Henares, fons

del Sant Sepulcre, penjant dun pergam en el qual el comte-rei
mana ques paguin al Prior i frares de la casa del Sant Sepulcre de Rev. - Escut amb una creu i en cada un dels
Calatayub, els censos, delmes i altres drets eclesistics. Datat a Bar-
celona a 26 dagost de 1285.
quatre quarters que forma, un cap de sarra.
INVENTARI 209
+ MAIORIC ET : : VALNGIE J AC COMITIS

: \ + 8 iacobi dei gragia regs
: : : : : :
BARGHN i ARAGN VM SIGILIE !

'.
(+ Maioricarum et Valncia ac comilis Barchinonc.)
Rev. Escut amb la creu i els quatre caps de

Penja, per fils de seda groga i vermella dun pergam, sarra.
que cont lheretament fet pel comte-rei a son germ
linfant en Pere, de de Vilamajor, Ar-
les viles i castells + ! MAIORICAR V M ET VALENCIE AC l i
bcies i Cambrils, amb

de Montroig, els castells i llocs COMITIS BARCHINONE :
Quart, Palau i Montalt (dicessi de Girona), i en el

regne dArag les viles i llocs dAlcovierre, Granyn,
Penja, per fils de seda groga i vermella, dun pergam
Pompin i Roures; datat a Barcelona a 18 de gener
que cont confirmaci a favor del monestir de Poblet,
la
de 1291.
de varies donacions que li havia atorgat Jaume I; datat
a Barcelona a 2 de juny de 1293.
JAUME II
38 1292 i 1294 40 1295
Rod, 70 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag, vitrines. Rod, 110 (2) mm. Cera vermella.- Arx. Cor. Arag; vitrines.
Imatge del monarca, a cavall que galopa cap

Anv. Imatge del comte-rei assegut en un
artstic setial molt esculpturat i el respatller del
a la dreta, precedit duna estrella. Porta casc amb
corona en actitut de combatre.
qual est tapiat descudets amb la divisa de les
i t lespasa alada
barres. Porta corona i els cabells molt llargs. Ves-
Lescut i la gualdrapa del cavall mostren les armes
teix una tnica cordada al devanter i mantell que
dArag i de Sicili, formant quatre quarters.
sarreplega sobre sos genolls. Amb la m dreta
+ S I DEI GRA AR I 7(77..

empunya la verga i amb laltre m sost el pom.
REGIS AC BARCHN COMITIS
VSTI
(+ Sigillum l[acob]iDei gracia Ar[agonum S]ici[lie Maioricarum ct ([+ Diligite i]usti[ciam etc )
Valencie ] regis ac Barchinone comilis 1 .)
Rev. Tipus eqestre semblant al del segell

n. 38.
39 1293 MITIS : B
Bolla de plom, 46 mm. Madrid, Arx. Histric Nacional; V. 31-5.
Est separat del document del qual penjava. En lArxiu
Anv. El comte-rei su en un banc molt municipal de Tortosa (privilegis reials) ne veirem un frag-
ment dun altre exemplar, penjant x>er cintes de seda,
esculpturat. La tnica que vesteix va cordada
groga i vermella, dun pergami que cont un privilegi
en el devanter; porta tamb corona reial i els ca- atorgat per Jaume II a la ciutat de Tortosa perqu pu-
bells en forma de rnxols molt perllongats. Amb gui celebrar fira, comenant en la diada de St. Bartomeu
la m dreta sost la verga i amb lesquerra el pom. i perllongant-se durant quinze dies; amb data de To-
rroella de Montgr a 29 de gener de 1295.
Ignorem la data daquest segell que es troba isolat, per

1.
nhem vist un altre exemplar en el mateix Arxiu, penjant dun

pergam atorgat a Barcelona a 23 de mar de 1292. En aquest do-
cument, Jaume II se titula: rei dArag, de Sicili, de Mallorca 41
i de Valncia. Altre exemplar igual s a lArxiu del Captol del Rod, 100 mm. Cera vermella. Tarragona, Collecci numismtica
Pilar, a Saragoa (alm. 1, cax. 5, leg. 2, n. 7), unit a un pergam del Marqus de Vallgornera.
que cont la confirmaci que fa el comte-rei dun privilegi con-
cedit als Prior i canonges de Santa-Maria la major, de Saragoa,
per son avi, Jaume I, de que ning per ra de deutes o per altre Anv. Jaume II apareix assegut en una ca-
qualsevol causa o motiu, satreveixi a pignorare panes et conductum
diurnum vel equitaturas, dels dits Prior i canonges; datada a Tortosa dira, amb el respatller sembrat descudets de la
a 17 doctubre de 1294. Finalment, nhem vist un altre exemplar, divisa reial dArag. Porta corona, tnica i man-
bastant ben conservat, al Museu Arqueolgic, de Tarragona (vi-
trines). tell. El cabell molt llarg i formant rnxols. A la
m dreta t la verga que termena amb un ram, un altre exemplar (on shi llegeix: AC COMITIS BAR-
CHE...), penjant dun document de lany 1295.
i en lesquerra porta el pom amb una creu de
doble travesser.
+ DlLIGITE IVSTICIAM QVI IVDICA- i \ :
44 1302
TIS TERRAM ET OCCVLI VESTRI
i : \ \
Rod, 75 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; vitrines.
V IDEANT EQVITATEM :
Dibuix molt semblant al del revers del segell

Rev. Representaci del prncep a cavall; va n. 41.
precedit duna estrella i porta casc amb corona.
Amb la dreta empunya lespasa que mant alada. + s iacobi dei gra reg
: : : : : vm
Lescut i la gualdrapa del cavall porten la divisa
V ALENCIE ET MVRCIE AC l i \ \ COMITIS
reial de les barres 1 .
BARCHN
(+ Sigillum Jacob Dei grada regis [Aragon]um Valcncie ct Murcic
ac comitis Barchinone.) 1
+ S IACOBI DEI GRA REGIS ! i : i \
ARAGN VM VALENCIE ET MVRCIE i \ \ \
AC COMITIS BARCH : : l
45
42 1299 Dibuix molt semblant al del precedent, n. 44;

Rod, 108 mm. Cera vermella. Valncia, Arx. Capitular; S. 40.
shi noten algunes variants, particularment en el
casc que s una mica ms gran i en els plecs que

Anv. La mateixa representaci del segell forma la gualdrapa del cavall.
n. 41, sols que essent quelcom major el dimetre
les proporcions sn tamb majors.
+ S IACOBI DEI GRA REGIS
: MITIS !
Rev. Igual que el revers del segell n. 41,

BARCHN
per de majors proporcions 2 .
(La llegenda sembla esser repetici de lante-

rior).
No es pot precisar la seva data, els dos exemplars que

43 1295 hem trobat a lArxiu de la Corona d Arag estant sepa-
rats dels respectius documents.
El comte-rei a cavall, precedit duna estrella.
Porta espasa i es defensa amb lescut, el qual lo

46 1295
mateix que la gualdrapa del cavall ostenta la di- Bolla de plom, 48 mm. Madrid, Arx. Histric Nacional;
fons Poblet.
visa reial d Arag.
. . ACOBI DEI GRACIA REGIS ....ON Anv. Representaci per listil de la bolla
([+ Sigillum J]acobi Dei grada Arag]on[um
regis [ ac comilis n. 39.
Barchinone ]
+ :s: iacobi : dei gra regis aragonvm
: : :
Per estar separat del document no pot fixar-se la

data daquest segell, per en el mateix Arxiu vam veure Rev. Escut amb la creu i els quatre caps de
sarra.
1. Tamb aquest exemplar se troba separat del document. En
lArxiu de la Corona d Arag nhi ha un altre de fragmentari, mes
tampoc sen pot precisar la data per no estar unit al document. 1. Es troba separat del seu document. En lArxiu del Captol del
2. Tamb an
aquest exemplar li manca la data per tal com no va Pilar de Saragoa (alm. 1, cax. 5, lig. 2, n. 9), hem vist un altre
unit al document. Als Arxius Nacionals de Pars (J. 164-9), nhi ha exemplar penjant dun pergam, amb qual
II constitueix
el Jaume
un altre exemplar igual, penjant dun pergam que cont la ratificaci sots sa protecci i guiatge el venerable e benvolgut clergue e capell
dun tractat amb el duc dAnjou, atorgada a 8 de desembre de 1299. nostre Pere Vincencii, Prior de lesglesia de Santa Maria la major, de
Dout dArcq, a linterpretar la llegenda daquest segell, posa equi- Saragoa, i a dita esglesia, amb sos bns i familiars seus. Datat a
vocadament Aragonie, per Aragonum. Saragoa, 19 de maig de 1302.
) M
INVENTARI 211
+ MAIORICARVM ET VALEN CIE AC '. '.

indumentria del prncep s molt semblant a la
COMITIS BARCHINON J dels altres seus segells. Porta, tamb, corona reial
i els cabells llargs en forma de rnxols. La verga i
Penja, per de seda groga i vermella, dun per-
fils
la creu patriarcal del pom sn molt ms perllon-
gam, amb Jaume II, atenent que son germ Al-
el qual
fons II havia renunciat a son favor i a sa jurisdicci, gades.
el castell vila de Piera, que Jaume I havia llegat al
i
monestir de Poblet, en compensaci li concedeix la casa + DILIGITE IVSTICIA. QVI IVD

i hospital de St. -Vicens, de Valncia, i els castells i OCCVLI VESTRI V IDEANT EQVITATEM
viles de Castell i de Quart, junt amb el domini i potestat
(
4- Diligite )usticia[m] qui jud[icalis terram et ] occuli vestri videant
del castell de Montorns; datat a Barcelona, 18 dabril cquitatem. )
de 1295.
Rev. Representaci eqestre semblant a la

del revers del segell n. 41.
Bolla de plom, 46 mm. Arx. Cor. Arag.
+ S IACOBI DEI GRA REGIS ARAGN V

,
Anv. Imatge del comte-rei assegut en una ca- \
E ET CORSICE AC COMITIS l
\ \
\ i :
dira reial; porta corona, ceptre o verga amb flor de

BARCIIN.
llir i sost amb la m esquerra el pom que termena
( + Sigillum Iacobi Dei gracia regis Aragonum [Valencie Sardini]e el
amb una creu patriarcal o de doble travesser. Corsice ac comilis Barchinone 1 .
+ s iacobi dei gratia regs

: : : : :
ARAGN VM
50
mm.
1308 i 1321
Arx. Cor. Arag; pergamins de Jaume

Bolla de plom, 50 II,
1
sarra .
n. 2599.
+ VALNG ET MVRC AC COMITIS '.

\
Imatge
!
BARCHN I
Anv. del comte-rei assegut en una
cadira reial el respatller de la qual est sembrat
destrelles. La indumentria del monarca es quasi
48 1312 igual a la del segell n. 49.
Rod, 20 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag;

cartes reials de Jaume II, n. 4527. + ! S IACOBI i DEI \ GRACIA REGIS ]
ARAGN VM
Escut amb la divisa de les barres.
+ S IACOBI DEI GRA R GONV Rev. Escut amb la creu i els quatre caps de
( + Sigillum Iacobi Dei grada r[egis Ara]gonum.) sarra.
Empremptat amb cera vermella en una carta del comte-

+ VALNC SARDIN ET CORSICE
l \ \ i AC \
seu notari Bernat dAvers, datada a Cal-
rei dirigida al
des dEstrac, 21 dagost de 1312. Es segell secret com COMITIS i BARCIIN i
consigna el monarca al dir sub sigillo nostro secrclo. (+ Valencie Sardinie et Corsice ac comitis Barchinone.)
Penja, per fils de seda groga i vermella, de la donaci

49 i assignaci de viles atorgada per
diferents
i ciutats
Rod, 115 mm. Cera vermella.
Saragoa, Arx. del Captol Jaume en qualitat darres, a la Infanta Dona Leonor,
II,
de la Su. filla dels reis de Castella Don Perrn i Dona Constana,
amb motiu del seu projectat matrimoni amb lInfant

Aiiv. Shi representa el comte-rei seient en Jaume, fill primognit del comte-rei d Arag; datada en
un setial ms magestus quels precedents. La
1. Aquest segell no va unit al document, i per consegent igno-
1.Aquesta bolla es troba separada del document al qual anava rem sa data. En les lmines atribudes an Garma, sen reprodueix
adherida, i per aix no sen pot precisar la data justa. s posterior, un exemplar, i amb ell hem completat la llegenda. A lArxiu de la
per, al 2 dagost de 1296, en la qual data Jaume II sapoder de Corona dArag nhem vist un altre de fragmentari, tamb separat
Mrcia don shi intitula rei. del pergam.
Montrreal aldea de fariza, el darrer dia de novembre gada per Alfons III als habitants de Vich, del bovatge, ter-
de 1308 b ratge i herbatge; datada a la Naia, 1 de mar de 1328 i.
51 1317 i 1326 53 1328
Rod, 80 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; vitrines. Rod, 85 mm. Cera vermella. Collecci de lautor.
Representaci del comte-rei a cavall, igual al El comte-rei a cavall, porta casc i corona, i em-
revers del n. 49. punya lespasa que mant alada. Lescut i la
gualdrapa del cavall porten la divisa de la casa
+ s i ag obi dei gra regs \aragonvm
: : : : :
reial d Arag. Va precedit duna estrella.

NCIE SARDINIE E CE AC
: \ \ \
COMITIS BARCHN : ! + s alfonsi

: ; : m
gra regs \aragon
\ \ \
(t Sigillum lacobi Dei grada regs Aragonum [Val]nre Sardinie e[t VALNC SARDIN i ET CORSIC AC COI-
1 i \ :
Corsiice ac comitis Barchinone 2

TIS BARCHN
.
( + Sigillum Alfonsi Dei grada regis Aragonum Valende Sardinie et

Corsice ac comitis Barchinone.)
ALFONS III
52 1328 Nos pot precisar la data, per no estar adherit al
Bolla de plom, 50 mm. Vich, Arx. municipal; privilegis.

pergam don penjava2.
Anv. El monarca su en un setial, molt sem-

blant al del segell del seu predecessor Jaume II, 54 1333
n. 50. Porta corona reial i vesteix una tnica, Rod, 110 mm. Cera vermella. Pars, Arxs. Nacionals; I. 589, n. 8.
de mnigues molt ajustades i cenyida a la cintura.

El mantell s de forma diferent dels anteriors, i Anv. Representaci magesttica semblant a
va cordat en el devanter amb un gran bot, sem- la de lanvers del segell n. 49. El respatller de
blant a una rosa. A la m dreta t la verga que la cadira reial est tapiat de petits escuts amb la
termena amb la flor de llir i a lesquerra el pom divisa d Arag.
amb la creu de doble travesser. IVSTICIAM QVI IVDICATIS

i \ \
+ : s \ ALFONSI DEI \ GRACIA \ REGIS i

TER LI \ VESTRI V IDEANT \ \
ARAGN VM \
EQVITATE :
([+ Diligite ] justiciam qui judicatis ter[ram et occuili vestri videant

equitatem.)
sarra.
Rev. Representaci eqestre igual a la del
+ VALNC SARDIN ET CORSICE AC
i \ \ \ \ segell n. 53.
COMITIS BARCHN i \
.... LFONSI DEI GRA REGIS i
i \ \
definici ator-
CIE !SARDIN ET CORSIC AT CO
i i \ \
El pergam don penja cont labsoluci i
([+ Sigillum AVfonsi Dei grada regis [Aragonum Valen]cie Sardinie

at Corsice at co[mitis Barchinone].)
1. En lArxiu del Captol de la Su de Girona, hem vist un altre
exemplar daquest segell, penjant duna conoordia atorgada entre el
comte-rei i el bisbe de Girona, sobre la jurisdicci que ambds pre- Penja dun pergam que cont un document datat a
tenien tenir en la vila i parrquia de Ull; datada a Barcelona Saragoa a 2 de novembre de 1333.
7 doctubre de 1321. Un altre de molt ben conservat, penja del per-
gam n. 3098 de lArxiu de la Corona d Arag. Datat a Osca, a
21 juliol de 1313. 1. Altre exemplar a lArxiu del Captol ds 1) Su de Terol (per-
2. En lArxiu dAlcal de Henares en veierem un altre exemplar gam 381) penjant, per fils de seda groga i vermella, duna concessi
penjant dun pergam que cont la protecci i salvaguarda atorgada que fa el comte-rei a son escriv i familiar en Lop de Concut, de
per Jaume II a Pere de Cambilla, Prior de lOrde del Sant Sepulcre, lescrivania de la Cort de Justcia de la vila de Morella i ses aldees.
a Arag, i als comanadors, fratres, sorores, vassallos, domos et omnia 2. A

lArxiu de la Corona dArag (vitrines), nhem vist un exem-
alia bona, de dita Orde, amb data de Tortosa, 4 de juny de P 3. plar molt ben conservat. En nostra collecci nhi tenim un, em-
Nhem vist altres dos exemplars en lArxiu del Captol de la Su de premptat amb cera vermella, al dors duna lletra datada a Barce-
Barcelona, en documents de 1317 i 1326, respectivament. lona a 26 doctubre de 1328.
)
INVENTARI 213
PERE III + i DILIGITE IV ST1CIAM QUI IV DICA-

:
\ \
55 1335 i 1344 TIS iTEIiRAM ET OCCVLI VESTIU VI- i \ \ i
Rod, 85 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; vitrines. DEAT EQUITATE i :
Dibuix igual al del segell n. 53. Rev. Es semblant al segell n. 55.
+ S PETRI DI GRA REGIS ARAGN

: : i
\ \ \
-I- i S PETRI i DEI i GRA REGIS ARAGO-
\ \
VALNC SARDINIE ET CORSIG COMI-

i \ \ \
NVM VALNC SARDIN ET
;
\ CORSIC C0- ; \
TISQ
BARGHN l
MITISQ i BARCIIN \
(+ Sioillum Pelri Dei grada regs Aragonum Valcncie Sardinie et
Corsice comilisque Barchinone.

( + Sigillum Pelri Dei grada regs Aragonum Valencie Sardinie et
Corsice comilisque Barchinone.)
Encara que nos pot precisar la data daquest exem-

plar, s evident que correspn al primer perode del
Penja duna concordia o aclaraci a les capitulacions
regnat de Pere III, o sigui abans de la reincorporaci matrimonials de Peie III amb la Infanta Maria de Na-
varra, atorgada i>er dit comte-rei i el rei de Navarra
de Mallorca a la corona aragonesa.
en Felip, sobre les pagues de la dot assenyalada a la
Infanta (la dot era de 60 mil lliures de sanchetes o tor-
neses), datada a Alag lunes vint e sicte dias andados de
julio en el ano de nuestro Senor 1338 i.
56 1339
Bolla de plom, 52 mm. Lleida, Arx.

- del Captol de la Su;
privilegis reials.
Anv. El comte-rei, assegut en un setial sem- 58 1344

blant al de la bolla de plom del seu pare Al- Rod, 92 mm. Cera vermella.
Barcelona, Arx. del Captol de la
Su; pergamins reials.
fons III, n. 52. Porta corona i els cabells molt
llargs. Vesteix una tnica cenyida i de mnigues
molt El mantell va cordat
Imatge del sobir, assegut, distingint-se perfecta-
estretes. al devant
amb un gros gafet en forma de rosa. T en les
ment sa indumentria (trajo, corona, ceptre i pom
mans els atributs de la reialesa, o sigui la verga
amb creu) i fins les faccions del rostre. La cadira,
est formada per dos selvatjes o esclaus que sapo-
o ceptre i el pom amb la creu de doble tra-
ien en dos lleons ageguts, i sobre aquests descansa
vesser.
els peus el monarca. El fons del segell est tapiat
+ S PETRI DEI GRACIA
i \ i \ REGIS f de petits escuts, amb la divisa reial d Arag. Ro-
ARAGN VM i
deja aquesta representaci, un cercle de lbuls
que en sa part superior termena amb un dosseret.
sarra. + PETR M VALENCIE MAIORICAR i \

+ VALNC SARDIN ET CORSICE SARDINIE ET CORSICE COMESQ B \ i
: \ \ \ AC \
\ i
Petr\us Dei grada rex Aragonu]m Valencie Maioricarum Sardinie

COMITIS BARCH \
(+
et Corsice comesque B\_archinon\.)
(t Valencie Sardinie et Corsice ac comitis Barchinone.)
Penja dun privilegi atorgat per Pere III a Pere de Contra -segell. Rod, 30 mm.
Sanahuja, amb el qual li concedeix el mer-imperi sobre
la vila de les Borges Blanques; datat a Valncia a l. er Escut amb quatre barres, timbrat amb una co-
de mar. de 1339.
rona reial. Sense llegenda.
Penja dun pergam que s la llicencia atorgada per

Pere III, als ciutadans de Barcelona, Pere de Mitjavila
57 1337
Rod, 115 mm. Cera vermella. amplona, Arx. de la Diputaci

general de Navarra. 1. Un altre exemplar igual ne veierem en la collecci dem-
premptes den Munoz i Romero, que segons nota de dit senyor, pro-
cedia de lArxiu de la Cmara de Comptos, i penjava de lacta de
Anv. Representaci magesttica molt sem- jurament dobservar i fer complir les capitulacions matrimonials
entre el comte rei i la Infanta Maria de Navarra, prestat per Pere III
blant a la del gran segell d Alfons III, n. 54. devant del rei de Navarra, en 1337.
V OLM I 31
2 14 SIGILLOGRAEA CATALANA
i Arnau Llorens, per a transportar mercaderies, amb el seient. El comte-rei porta un mantell llarg i
llur nau, a les terres del Sold de Babilonia. 1 de juny
molt obert del coll, la verga o ceptre a la m dreta
de 1344 b
i el pom amb creu de doble travesser a lesquerra.
+ PETR9 DEI GRA REX ARAGN V A-

i i \ \ \
LNC 31 AI 0 RIC SARI) IN ET CORSICE

i i \ \
59 1313 i 1344
COMESQ BARCHN ROSSILIOIS ET CE-
Madrid, Collecci de fac-smils de
\ ! i \
D. Toms Munoz i Romero. RITAN \
( + Petrus Dei gracia rex Aragonum Valencie, Maioricarum, Sardinie ,
Anv. Hi s representat el comte-rei, seient

et Corsice comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie.)
en un magestus setial gtic, quel formen dos Contra-segell. Rod, 30 mm.

lleons coberts amb una catifa. El monarca porta
corona, ceptre i el pom amb la creu de doble tra- Escut amb quatre barres, timbrat amb una
vesser. El mantell, molt obert de coll, li cau so- corona reial. Sense llegenda.
brels genolls formant plecs. Els cabells sn llargs.
Penja dun pergam que cont el privilegi atorgat per
+ DILIGITE IVST1CIAM QVI IV DIC A-
! \ \ i
Don Pere a son fidel Arnau Bertrn, ciutad de Barce-
TIS T M ET OCCVLI VESTRI VI-
: : : \
lona, fent-lo franc i lliure, durant tota sa vida, b omni
en remune-
exercitu hoste et caualcata, regali et vicinali,
DEANT EQUITATEM \ :
raci dels molts serveis que havia prestat, particular- li
ment en temps de la guerra de Castella; datat a Xtiva

Rev. El comte-rei a cavall; aquest va ente- a 18 de juliol de 1382 i.
rament cobert amb una gualdrapa i galopant cap
a lesquerra del segell, precedit duna estrella. El
monarca vesteix una mena de tnica curta, i porta 61 1345 i 1379
el cap cobert amb un elm que t per cimera un Bolla do plom, 54 mm. Girona, Arx. del Captol de la Su.
griu o drag alat. Empunya lespasa amb la destra

i es defensa amb lescut que t per divisa quatre Anv. Imatge de Pere III, assegut en un ma-
barres. gestus setial gtic. La indumentria del monarca
s molt semblant a la dels segells precedents.
PETRVS [ DEI i GRA REX ARAGN VA-
\ l i
LEN M \ SARDINIE ET CORSICE \ : i

+ PETR9 DEI \ GRA REX ARAGN \ \ \ V A-
COMESQ BARCHN i
LNC i MAIORIC SARDIN. \
( Petrus Dei gracia rex Aragonum Valencie [Maioricarutm Sardinie

et Corsice comesque Barchinone 2.
( + Petrus Dei gracia rex Aragonum Valencie Maioricarum Sardinie.)

sarra.
60 1360 i 1382
ET i CORSICE COMESQ' BARCHN i ! ROSSI
Barcelona, Arx. del Captol
LION ET CERITAN i \ \
de la Su.
(et Corsice, comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie.)
La cadira on apareix assegut el monarca, s

Penja dun pergam contenint el tresllat dun acord
gtica i molt artstica, formada per nombrosos prs en les Corts generals de Barcelona, referent a la
dosserets que fan de cobricel a diverses figuretes;
dos esclaus que tenen un genoll flectat en terra i
1. En el mateix Arxiu hi ha un altre exemplar molt ben conser-
vat, en un pergam que fa referencia al dit Arnau Bertrn, abso-
sapoien sobre laltre, aguanten sobre les espatlles lent-lo, Bon Pere, de tota acci i demanda que contra ell podia exer-
cir, per haver extret del regne de Mallorca i sense la corresponent
llicencia, cincents reials dor.Datat a Saragoa a 25 de gener de 1 360.
1. Un altre en molt mal estat de con-
exemplar daquest segell, Aquest exemplar el vam publicar en nostre treball Apuntes para
Corona d Arag (vitrines), pen-
servaci, lhem vist a lArxiu de la un estudio de los sellos del rey D. Pedro IV de Aragn. (Barcelona,
jant dun document datat in civifate barchinone videlicet in camera 1895). En lArxiu HistriNacional veierem un exemplar, tamb en
superiori Palatii Reyii, als 12 dabril de 1344. molt bon estat de conservaci, si b li manca part de la llegenda. El
2. Per la llegenda correspon al perode des de la reincorporaci contra-segell (n. 60*)pertany a un exemplar que hem vist a lArxiu
do Mallorca a la dels comtats de Rossell i Cerdanya, o s, de 1343 de la Corona d Arag (vitrines). El publiquem per son perfecte estat
a 1344. de conservaci.
) :
INVENTARI 215
venta quel comte-rei havia atorgat al Bisbe i Capitol Sant Pare, perqu pugui extraure del regne, dos
de Girona, del bovatge, rebovatge i herbatge; 8 de no-
cavalls; datada a Aviny sub nostro sigillo secreto,
vembre de 1379 b
a 16 de novembre de 1339.
62 1363

Mallorca, Arx. del Capitol de la
64 1341
Su; sala I, armari LVI, taula 4.*, n. 43. Rod, 30 mm. Cera vermella.
Arx. Cor. Arag;
Reg. 1115, fol. 50.
Anv. La representaci de lanvers s molt

Escudet amb la divisa reial, molt decantat cap
semblant a la del segell n. 60; per en aquest lii
a la dreta del segell i timbrat dun elm posat de
ha ms grandiositat i riquesa de detalls, contri-
front.
mdul ms gran. El seient, s
buint-hi lesser de
tamb ms artstic i magestus, particularment SECRET V PETRI DEI GRACIA REG IS
pels dos lleons ageguts sobrels quals el rei des-
ARAGN VM
cansa els peus.
Al dors duna carta dirigida al conceller reial Garca
Fernndez de Castro, Justcia d Arag, manant-li el so-
DIL1GITE : IVSTICIAM QVI IVDICATIS : : :
bir que obligui al justcia, jurats i homes del lloc de

TERRAM ET : OCVLI VESTRI V IDEANT
: : : :
Uncastiello a satisfer la quantitat de cinc cents sous ja-
EQ V1TATEM :
queses a Ximeno de Pueyo; datada a Morella, sub nostro
sigillo secreto, als 22 de setembre de 13411.
Rev. El dibuix s bastant semblant al del
n. 59, si b en el present es noten major correcci

i art. 65 1353 i 1359
Rod, 30 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; cartes reials.

PETR9 DEI GRA REX ARAGN VALNC
: : : : :
MAIORIC SARDIN ET CORSICE COMESQ

: : : : : Escut amb la divisa reial, molt decantat cap a
BARCHN ROSSILIOIS ET CERITAN : : : :
la dreta del segell i timbrat dun elm amb la cimera
( Pclrus Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinic del griu o drac alat.
et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie .
+ PETRVS DEI GRACIA : i \ ARAGN REX \ \
Penja, per cintes de seda, groga i vermella, dun per- (t Petrus Dei gracia Aragonum Rex.)
gam on hi ha la concessi que fa el comte-rei al Ca-
ptol de la Su de Mallorca, de dirigir-se directament Segell secret al dors dima lletra dirigida per Pere III
a aquest, fins en el cas en que ho faci al Bisbe i Captol als oficial reials, sobre execucions per ra de censals i
junts, sempre que hagi de tractar amb dit Captol, de violaris; datada a Barcelona a 29 de mar de 1353 2 .
subsidis; datat a Mont a 10 de mar de 1363.
66 1365 i 1386
63 1339
Rod, 40 mm. Cera vermella. Valncia, Arx. del Capitol de la
Oval, 16 x 14 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Su; O. 627.
Registre 1111, fol. 16.
Escut amb la divisa reial, decantat cap a la dreta

Un guerrer a cavall, precedit duna estrella.
Llegenda borrosa. 1. Nhem vist un
altre exemplar al fol. 124, del mateix registre,
al dors duna que porta igual data.
lletra
Al dors duna lletra del monarca, concedint 2. En lArxiu general del regne de Mallorca, penjant del pergam
perms a Bertrn de Verniola, magistro uxerio del n. 141, hem vist un altre exemplar daquest segell (65*), usat, com
en el document sexpressa, en defecte de segell com. El document
porta la data in civitate Maiorice, 23 de juliol de 1359. Nhi ha un
1. Els exemplars daquest segell sn bastant comuns, perqu altre exemplar a lArxiu del Captol de la Su de Barcelona, em-
estigu en s des de 1344 fins a lacabament del regnat de Pere III. premptat amb cera vermella, al dors duna comunicaci dirigida pel
Nhem vist, entre altres, a lArxiu del Captol de la Su de Lleida, comte-rei al seu tresorer Bernat dOlzinelles, manant-li que pagui a.
en un document de 1345; al de la Corona d Arag nhi ha un de solt, Mateu Adri, son protonotari i tinent els segells, quinze lliures bar-
i en el Capitular de Vich sen conserva un altre, penjant dun pergam celoneses, per preu dun mul, que el dit Adri havia comprat. Da-
de 9 dabril de 1380. tada a 2 de juny de 1359.
del segell. Elm amb la cimera del drac alat. A cs, el pom amb creu de doble travesser. En els
ambds costats de lelm un lle assegut sostenint dosserets laterals superiors, hi ha dos ngels to-
lescut. cant instruments musicals; en els inferiors, dos
+ PETRVS DEI GRACIA REX ARAGN VM

guerrers. En la basa del dosser, hi ha un escut
amb les quatre barres, sostingut per dos esclaus.
Segell secret. Penja, per cintes de seda groga i vermella,

t DILIGITE i IVSTICIAM : QUI IVDICAT IS \
duna escriptura en pergam, que cont la concessi que

fa el sobir a favor de l Almoina de la Seu de Valncia,
TERRAM
de lamortitzaci de 100 llimes de renda; data in obsi-
dione Muriveleris (Murvedre), als 8 de setembre de 13651. Rev. Representaci del comte-rei, a cavall
que marxa al galop cap a lesquerra del segell.
Dibuix molt semblant als del seu predecessor
Pere III.
6? 1376 i 1386
Octogonal, 18 x 14 mm. Cera vermella.

Barcelona, Arx. del Reial ARDINIE ET \ CORSICE \
Patrimoni; collecci sigillogrfica.

COMESQVE BARCHNE ROSS1LLIONIS i i \
Imatge del comte-rei, representat de mig cs i

ET i CERITANIE i
Johanncs Dci gracia rex Aragonum Valencic Maioricarum S]ar-

de front, amb corona i ceptre. ([+
dinie et Corsicc comesque Barchinone, Rossionis et Cerilanici.)
+ ARAGNIE REX Q VE DS A VG VMENTAT
( + Aragonie rex quem Dominus augumentat (2 ).
Empremptat amb cera vermella, al dors duna iletra

reial reconeixent a Jon Lppez de Gorrea, administrador
69 1387 i 1394
de les salines reials de Naval, que dels diners del guany Rod, 95 mm. Cera vermella. Madrid, Arx. Histric Nacional;
de les dites salines ba donat la quantitat de 27 florins
li V. 34-1.
dor, d Arag, i mana al Mestre Racional quels hi rebi
en el compte de les esmentades
sots lo segell del nostre anell a .xx. dies de juliol del
salines; dada en Mont
Anv. Tipus i dibuix molt semblants a lanvers
any de la nativitat de nostre Senyor .mccclxxvi2. del segell n. 68. Amb tot, es distingeix pels dos
lleons coberts amb un drap o tapi que serveixen
de setial al comte-rei, i en la figura de la part infe-
rior, que aguanta dos escuts amb la divisa reial.
JOAN I
GRA i REX ET ;
68 1387 i 1395
CORSICE COMITIS BARCI1N ROSSI
Madrid, Arx. Histric Nacional;
Contra-segell. Rod, 30 mm.
V. 34-5.
Anv. En el centre dun dosser gtic, apareix Escut amb quatre pals o barres, rodejat de pal-
la imatge del comte-rei assegut damunt dun mes i timbrat duna corona reial.
tapi. Porta corona, tnica de mniga ampla i el
mantell cordat sobre lespatlla dreta. Amb la m Penja, per cintes de seda groga i vermella, dun do-
destra sost el ceptre i amb lesquerra, acostada al cument atorgat per Jon I amb data de 24 maig 1387,
confirmant una sentencia donada per son predecessor
Pere III en 1380.
1. Aquest tipus de segell secret el trobem usat encara en 1381, en
una carta dirigida per Pere III als concellers de Barcelona (Arxiu
municipal de dita ciutat; Cartes reials), i un altre exemplar empremp- 1. En
nostre Arxiu municipal hi ha un altre exemplar daquest
tat en una carta del mateix comte-rei dirigida a Guillem Mulet, es- segell,penjant dun pergam que s la confirmaci als ciutadans de
criv de raci, assignant-li mil sous barcelonesos que per la cort reial Barcelona de tots llurs privilegis, franqueses i immunitats atorgada
se li devien. Datada a Barcelona a 25 doctubre de 1386. (Arxiu del per Jon I,al 8 de mar de 1387. Nhem vist altre exemplar en lAr-
l
Reial Patrimoni.) xiu del Captol de la Su de Valncia, i un altre en el General del
2. Altre exemplar, molt ben conservat, lhem vist al mateix Regne de Mallorca (pergam n. 244), penjant per medi de cintes del
Arxiu empremptat amb cera vermella al dors dnna carta del comte- seda groga i vermella, dun ordenament del comte-rei per qu el ps
rei datada a Barcelona a 15 dagost de 1386 sots lo segell del nostre del pa sigui igual en tota la illa, i que nos pugui pastar pa privile-
anell *. giat; amb data de Barcelona a 26 gener de 1395.
) ) )
INVENTARI 217
Empremptat, amb csra vermella rodejat dun cord i
70 1393
de cnem, al dors duna lletra de Jon I, que diu aix:
Bolla de plom, 55 mm. Berga, Arx. Municipal. Lo rey.
Mestre racional: manam-vos que reebats en
compte an Bernat Fferrer qui es estat sots veguer de
Anv. En un templet gtic, el comte-rei asse- Gerona lo trienni passat, cent florins dArago los quals
gut, porta corona, ceptre i pom amb la creu cle nos ba donats en nostres mans dels diners que ha ree-
buts de diverses comissions a ell fetes. E recobrats del
doble travesser.
dit Bernat lo present albara per manament e apocba.
Scrit en Barchinona sots lo segell de nostre anell a .xiiii.
+ IOANES DEI GRA REX ARAGN : ! \ \ \
dies de mar en lany .mccclxxxvii.

VALNC MAIORIC SARDIN : \
(
-f Ioanncs Dei gracia rex Aragonum Vlencie Maioricarum
Sardinic.
73 1390 1392
Rev. Escut amb la creu i els quatre caps de Octogonal, 14 X 10 mm. Cera vermella.
i

Barcelona, Arx. del Reial
sarra. Patrimoni; collecci sigillogrfica.
+ ET CORSICE COM ESQ BARCHN i \ \ R0S81- Imatge en miniatura del comte-rei coronat i
LION ET CERITAN assegut, sostenint amb la destra una verga que ter-
( + et Corsice comcsque Barchinonc Rossilionis el Ccrilanic.) mena amb una creu, i amb la m esquerra el pom.
En la part superior, a lesquerra del monarca, hi
Penja pergam contenint una concessi que fa el
clun
ha una estrella. No porta llegenda.
comte-rei Jon I als habitants de Berga, datada a Tor-
tosa a 14 doctubre de 1393.
Al dors de la segent carta del comte-rei a son batlle:
Lo rey.
Batle: manam-vos que dels emoluments de
nostra cort paguets an Berenguer abater, fuster de Ge-
rona, per un portal e una escala que li fem fer, o es, de-
71 1394 i 1397 ia nostra cambra al ort del monestir dels frares Menors,
Rod, 40 mm. Cera vermella. ;Arx. Cor. Arag; Cartes reials.

on ara posam, cinch florins dor d Arag. Car nos manani
al maestre racional de la nostra cort que us ho reeba en
compte uos restituent a ell solament lo present albara.
Escut, amb les quatre barres, decantat cap a la
Scrit en Gerona sots nostre anell a ,xv. de juny dc lany
dreta i timbrat dun elm amb el drac alat, tenint .m. .cccxc. 1 .
un lle a cada costat que sost lelm.
+ IOANNES DEI GRA ARAGONUM

( + Ioanncs Dei gra[cia rex ] Aragonum. MART
74 1401
Cera vermella. Mallorca, Arx. General

Al dors duna lletra dirigida pel comte-rei als arnats
Rod, 48 mm. del regne;
prohomens de Barcelona,
e feels nostres los concellers e pergam n. 276.
fent-los-hi avinent que ha resolt, abans de dirigir-se a
aquesta ciutat, anar a Lleida i a altres viles reials; da- Dintre dun templet gtic, lescut reial, portant
tada a Saragoa sots nostre segell secret, als 15 de
quatre barres, timbrat duna corona.
setembre de 1397 h
+ & SERENISSIMI DO REGIS ARAGN
( + Sigillum serenissimi do[mini Martini dei gracia] regis Aragonum .
72 1387 Penja, per cintes de seda groga i vermella, dun per-
Ouadrilateral, 14 x 10 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. gam on se cont la cessi atorgada pel comte-rei a
del Reial Patrimoni favor de fra Jon de Thaust, de lorde de Framenors
son confessor, de la tercera part daquells 36 mil flo-
rins, que devia percebre dAsbert de Roa ix i de Jon
Imatge, en miniatura, del comte-rei, assegut, co-
Celembe, ciutadans de Mallorca; datada a Burjasot als
ronat i sostenint el ceptre amb la dreta. 26 de juny de 1401.
1. Nhem un
altre exemplar en l'Arxiu del Reial Patrimoni,
vist 1.A lArxiu de la Corona dArag, cartes reials, hem vist un
empremptat duna carta del comte-rei, datada a Valncia a
al dors altre exemplar daquest segell, en una carta de Jon I a P. estrada,
8 dabril de 1394, ordenant que sentreguin cent florins dor, a la ciutad de Barcelona, datada a Sent Cugat del Valls, sots lo se-
abadessa i convent de Santa-Mara de Pedralbes. gell de nostre anell, a 17 setembre de 1392.
75 1401 77 1399
Bolla de plom, 55 mm. Valncia, Arx. Municipal; F. 2, u. 14. Rod, 125 mm. Cera vermella. Madrid, Arx.
Histric Nacional;
fons Scala-Dei, 6, privilegis reials.
Anv.
Representaci del monarca assegut en Representaci magesttica molt semblant a la
una cadira reial gtica. del segell precedent n. 76. En el centre dun afi-
ligranat dosser gtic apareix la imatge del rei,

+ MARTIN9 DEI GRA REX ARAGN VALNC
assegut en un banc cobert per un tapi, consti-
MAIORIC SARDIN
tuint un precis exemplar per a la indumentria.

( + Martinus Dei gracia rex Aragonum Valencie Maioricarum
Sardinie.) Les faccions del seu rostre son ben manifestes.
Porta corona reial de cinc florons i els cabells
Rev. Escut amb la creu i en cada un dels llargs formant rnxols. Vesteix tnica de mni-
quatre quarters el cap de sarra. gues amples i mantell que li deixa al descobert
+ ET CORSICE COMESQ BARCHN ROSSILIO-

:
tot el coll i va cordat sobrel pit. Sost amb la
NIS ET CERITAN m dreta la verga florida o ceptre i amb les-
querra el pom amb creu de doble travesser. Els
(+ ct Corsice comesgue Barchinone Rossilionis et Ceriianie.)
peus del monarca descansen sobre una banqueta
Aquest exemplar penja mitjanant fils de seda groga i on hi ha esculpturat lescut amb quatre barres,
vermella, duna escriptura en pergam que cont el ju-
sostingut per dues figures humanes. En les hor-
rament e loament de furs e privilegis, e lo jurament de
nacines del dosser hi ha diverses imatges dngels
feeltat per y al. senyor rei en Marti. Va esser atorgat
intus ecclesiam Ste. Marie civitatis Sugurbii, el dia 27 doc- i guerrers. Les principals apareixen a dreta i es-
tubre de 14.01. querra del rei, en el lloc ms immediat. La de la
dreta s un ngel que porta llana amb bandereta

i lescut reial, la de lesquerra un altre ngel que
sost lelm. El fons del dosser est tapiat des-
76 1404
cudets en cair amb la divisa de les barres.
Rodo, 100 mm. C'eia vermella.
fons Scala-Dei, V. 35-3.
La obra
llegenda daquest bell exemplar al
nostre parer, den Bartomeu Coscolla diu, amb

Representaci semblant a lanvers del segell lletres minscules gtiques a lentorn:
n. 68. El dosser gtic, aqu, t ms riquesa de + DILIGITE IVSTICIAM \QUI UVDICATIS \ \
detalls arquitectnics i la posici de la m es- TERRAM \ET \OCCVLI VESTRI \V IDEANT \ \
querra del monarca s diferent. EQVITATEM

S MARTI GRA REG ARAGN VALNC
: ~D : : : :
Rev. Dibuix molt semblant al revers del se-
gell de Jon I n. 68.
MAIORIC SARD ET CORSICE COMIT1SQ
: : :
BARCHN ROSS1LIOIS ET CERITAN : : : :

MART IN 9 DEI GRA REX ARAGN VA-
i \ i \ \
Sigillum Martini Dei gracia regis Aragonum Valencie Maioricarum

LENC MAIORIC SARDIN ET CORSICE
i I : \
Sardinie et Corsice comitisque Barchinone Rossilionis et Ceritanie.)

COMESQ BARCHNE ROSSILION ET . \ \
CERITAN
Martinus Dei gracia rex Aragonum Valencie Maioricarum Sardinie
Contra-segell. Rod, 30 mm. (
et Corsice comesgue Barchinone Rossilionis et Ceritanie.)

Escut amb la divisa reial dArag.
gam que cont la confirmaci de privilegis atorgada pel
comte-rei en Mart, al monestir de Scala-Dei, datada a
Penja mitjanant cintes de seda groga i vermella, dun Saragoa a 9 dabril de 13991.
pergam que cont la confirmaci que fa el comte-rei en
Mart, a Scala-Dei, amb data de 10 dagost de 1404, dun 1. En el mateix Arxiu nhi ha un altre exemplar molt deteriorat,
per que penja dun pergam amb el qual el comte-rei confirma tots
conveni atorgat entre el Prior daquella Cartoixa i en els privilegis i mercs concedits per sos antecessors al monestir de
Jon, fill de lInfant en Pere, i comte de les muntanyes Valldigna. Datat a Valncia a 8 dagost de 1402. Altre exemplar
de Prades, en mar de 1375. En el Museu Arqueolgic existeix a lArxiu general del regne de Mallorca, penjant del pergam
n. 268, que cont la disposici del rei Mart, que tots els extrangers
de Tarragona, vrem veure un altre exemplar del ma-
siguin tractats en el regne de Mallorques, segons que els vassalls del
teix segell, pendent dun pergam datat a Valldaura als senyor rei sn tractats en lurs ptries, exceptuats els sotsmesos
17 de setembre de 1405. del rei de Castella. Datat a 15 dc gener de 1401.
INVENTARI 219
78 1402
divisa reial. En les hornacines inferiors hi ha dos
Rod, 44 mm. Cera vermella. Arx. del Reial Patrimoni. grius.
.S FFERDINA
: GRA RE ILIE
Escut amb la divisa reial d Arag, decantat cap

amb cimera del
VALNC 2 CORSIC COMIT BARCHN
a la dreta i timbrat dun elm, la
drac alat. Dos ngels sostenen lelm. Al peu de DUC ..HEN Z NEOPRIE AC ET COMIT
! : \
lescut hi ha un c una guila (?).

i
ROSSILION Z CIT
([+] Sigillum Fferdina[ndi Dei] grada reg[is Aragonum Sic]ilie Va-
Maioricarum Sardinie] Corsice comitis Barchinone ducis
SSECRET V SERENISSIMI DOMINI
lencie
[Aflhenarum
[
et
el
Neopatrie ac eliam comitis Rossilionis el C'erilanie.)
MARTINI DEI GRA REGS ARAG~ON

(Sigillum secretum serenissimi domini Martini Dei grada regia

Aragonum.)
Escut en cair, amb la divisa de les quatre

Empremptat duna carta del comte-rei dirigida
al dors
barres, timbrat duna corona reial.
a Pere d Arts, mestre racional, manant-li que pagui a
Guillem de Mar-torell, promotor dels negocis de la curia
Penja per cintes de seda, groga i vermella, de la con-
reial, cent florins dor d Arag, que aquest li havia en-
cessi que fa Ferrn I als prohoms de sa vila de Menar-
tregat; datada a Valncia a l. er de desembre de 1402. El
gues, que puguin posar una barca en el riu Segre. Datada
segell sindica aix: sub nostro sigillo secreto.
a Lleida als 20 de desembre de 1413.
81 1414
79 1407
Rod, 45 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni.)

Rod, 48 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni
Dibuix molt semblant al precedent, sols que en

Escut amb la divisa de les barres, decantat cap
lloc dels ngels que sostenen lelm, hi ha dos lleo-

a la dreta; timbrat dun elm i amb la cimera del
pards i els cobricela un templet gtic.

drac alat. Dos grius sostenen lelm.
S. SECRET V SE SIMI DN MARTINI DEI .S: SECRET S EREN I SI MI DNI
GRACIA REGIS ARAGONV FFERDINADI DEI GRA REGIS ARAGN U

( Sigillum secretum sere[nis]simi domini Martini Dei grada regs ([ + ] Sigillum secretum serenisimi domini Ferdinandi Dei grada
Aragonum.) regis Aragonum.)
Emprmptat duna carta del comte-rei dirigida

al dors Al dors duna lletra dirigida pel comte-rei al Mestre
a son conceller Jon Despl, ordenant-li que
i tresorer Racional Ramn avall, perqu admeti al compte de
entregui tres mil florins dor d Arag, a Ramn de To- Diego de Puentsallida, bisbe de amora, les quantitats
rrelles, conceller del comte-rei; datada a Valncia a 11 que sindiquen i que ha desps en servei de la Cort. Da-
de gener de 1407. tada en la vila de Montblanch, sots nostre segell secret,
a 4 doctubre de 1414.
82 1416
FERRAN I
Rod. 27 mm., cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni
80 1413

Madrid, Arx. Histric Nacional; Un gerret amb tres flors, collocat entre dos
V. 36-1.
escuts.
Llegenda borrosa.
Representaci magesttica semblant al segell
del rei Mart, n. 76. En els dosserets laterals, a

Al dors duna lletra reial dirigida al Conceller i Mestre
ambds costats del monarca, es veuen dos ngels Racional de la Cort, en Bernat de Gualbes, amb la qual
portant lescut amb les quatre barres, s, la el rei li ordena que canceli i anuli els notaments fets an
en Jon Carrillo, Conceller i Camarlenc del senyor rei, de dreta i defensant-se amb lescut que porta al bra
la soma de cinc mil trenta tres florins, a que ascendien
esquer.
les diverses quantitats que ja en temps de la coronaci
de Ferrn I havia rebudes, per en nom daquest. Da-

i
COMES BARCHNE DUX AT
tada en la vila de Igualada, a 14 de mar de 1416 h
.. .CERITAN...
Penja, per cintes grogues amb dos faixes vermelles,

ALFONS IV dun pergam que cont lindult que el comte-rei Alfons
atorga a son conceller Francesc, de Baucio de Ursinis,
83
Rod, 130 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; vitrines. duc dAndria. Datat en el Castell Nou de Npols, 15 doc-
tubre, VI indicci, any 1457. La presencia del segell ve
Anv. Representaci magesttica semblant als consignada aix: in cuius rei testimonium presentes fieri
et magno pendenti Majestatis nostre sigillo communiri
ja descrits.
jussimus.
DILIGITE IUSTIC1AM QUI IUDICATIS

TERRAM ET OC CU LI VESTRI VIDEANT
EQUITATEM
Rev. Representaci eqestre tamb semblant Rod, 100 mm. Cera vermella.
Mallorca, Arx. General
del' Regne; pergam n. 347.
als precedents.
+ ALFONSUS Dl GRA REX ARG SICIL1E Representaci de magestat; el comte-rei porta
VALNC MAIORIC SARD Z CORSIC COMS corona i el cabell ms curt que els seus predeces-
BARCHNE DUX ATHEN Z NEOPRIE AC ET sors. La tnica t les mnigues molt amples i el
coll ms tancat. La cadira reial est constituda

COMS ROSSILIN Z CRT
per dossers gtics; en el de la dreta hi ha un
(+ Alfonsus Dei gratia rex Aragonum, Maiorica-
Sicilie, Valencie.
ngel que aguanta un elm amb el griu o drac
rum, Sardinie et Corsice, comes Barchinone, dux Athenarum el Neo-
patrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie.) alat per cimera, i en el de lesquerra un altre ngel
sost un escut, en forma de tarja, amb la divisa
Per trobar-se separat del document don penjava, no
reial. Sota de cada ngel hi ha un griu ajegut.
sen pot fixar la data.
El monarca porta ceptre i pom amb la creu, i
descansa els peus sobre un castell o forsa, amb

reixes, a semblana de pres.
84 1457
Rod, 112 mm.

Cera vermella. Madrid, Arx. Histric Nacional, 142! ALFONSI DEI GRA REG ARAG SICILIE
.

R. Montesa.
VALENC MAIORIC SARD Z CORSICE COMIT
Anv. Imatge del comte-rei, vestit amb tnica BARCHN DUC ATHEN Z NEOPRIE AC ET
i mantell. Porta el ceptre en la destra i sost el COMIT ROSSILION Z CHTANIE
pom ab lesquerra. El respatller de la cadira on
([ Sigillum ] Alfonsi Dei gratia regis Aragonum Sicilie, Valencie,
su, est sembrat de guiles. A ambds costats Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitis Barchinone, ducis Athena-
rum et Neopatrie ac etiam comitis Rossilionis et Ceritanie.)
del prncep hi ha un lle i un escut timbrat duna
corona.
.LFONSUS DEI GRA AC Z
ULTRA FARUM VALENCIE H
\ \
Escut en forma de cair amb les quatre barres,
timbrat amb una corona reial i rodejat per un
Rev. El monarca a cavall, amb lespasa a la
cercle de lbuls.
1. Aquest segell ve indicat en la carta del comte-rei amb aquests

termes: En testimoni deia qual cosa manam la present esser feta. Penja, per cintes de seda groga i veimella, dun per-
E per indisposicii de nostra persona tansolament ab lo segell petit gam que cont una disposici a que no pu-
reial referent
deia nostra Empresa deia gerra segellada*. Aquesta indisposici fou
guin esser venuts censals fora del regne de Mallorca.
sa darrera malaltia, perqu mor al cap de pocs dies, o sigui el 2
dabril.
Barcelona, 10 de febrer de 1423.
. . ;
INVENTARI 221

86 1143
Rod, 90 mm. Cera vermella. Ars. Cor. Arag; solt, vitrines.

Escut en cair amb la divisa reial, timbrat amb
una corona i rodejat de la segent inscripci en
El comte-rei a cavall, dirigint-se cap a les-
capitals romanes:
querra. Porta elm amb el drac alat. Espasa a la
m dreta i escut al bra esquer; lescut porta les ALFONSVS + REX + PACIS
divises reials d Arag i Sicili.
Aquest exemplar es troba isolat; nhem vist daltres
iguals al mateix Arxiu de la Corona dArag, amb data
S i G REG AR
ALFSI SICILIE : D : : : . . \
de 5 de maig 1444 i 8 de gener i 12 de abril de 1457.

VALN MAIORIC SARD CORS. COMIT BAR \
DUC ATE Z NEOPT AC COMT ROSI-

\ i : \
LIOI i C ,
88 1428
(Sigillum Alfonsi Dei gratia regis Ar[agonum], Sicilie, Valencie, Maio- Bolla de plom, 55 mm. Valncia, Arx. del Captol de la Su;
ricarum, Sardinie, Corsice, comitisque Barchinone, ducis Atenarum pergam n. 0,557.
et Neopatrie ac comitis Rosilionis, Ceritanie.)
Est separat del document al qual anava adherit, i

Anv. Dibuix molt semblant a lanvers de la
aix no podem precisar-ne la data. Nhem vist un altre bolla del rei Mart.
exemplar a lArxiu General del regne de Mallorca, per-
gam n. 3G1, penjant, amb cintes de seda vermella i
. . LFONSUS Dl GRA REX ARAG 7 SICI-
groga, de la concessi atorgada pel Magnnim a Jon LIE VALNC MAIORIC SARD Z CORSIC

Agust Rigo, de lofici ponderaloris seu pensi carbonis,

([ + A]lfonsus Dei gratia rex Aragonum, Sicilie, Valencie, Maiorica-
que vagava en la ciutat de Mallorca. Datat a Capua, 9 de rum, Sardinie et Corsice.)
maig de 1443.
Rev. Escut amb una creu, i en cada un dels
quatre quarters que forma, un cap de sarra.
87 1444 i 1457 .COMS BARCHN DUX ATHEN Z

i -.
Rod, 1 08 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag, solt. NEOPR AC Eff COMS ROSSILION
:
:

Z CIT
Imatge del sobir, assegut en una cadira reial
([+] comes Barchinone, dux Athenarum et Neopatrie ac eciam
gtica amb indicis del renaixement. Les faccions comes Rossilionis et Ceritanie.)
del rostre del monarca es destaquen molt b

porta una artstica corona i un mantell molt am- Penja, per fils de seda groga i vermella, dun pergam
que cont una disposici del comte-rei, referent a certs
ple i llarg, formant grans plecs. A la dreta del
greuges del bra eclesistic. Datada a 19 de novembre
prncep hi ha un ngel que sost lescut reial, i
de 1428 i.
un altre ngel a lesquerra portant un elm. Apa-
reixen en aquest segell les divises del siti perills
i del llibre. La llegenda ofereix la particularitat
destar formada per capitals romanes, mostra os- 89 1445
tensible de la influencia del renaixement itali. Bolla dor. 65 mm. Roma, Arx. del Vatic; Sant-Angel,
Arm. II, cap. V, n. 37.
ALFONSVS DEI GRA ARAGN

Anv. El sobir assegut en un setial format
E REX VALE HIR HVG MA SAR per pinacles i un dosser. Vesteix tnica i mantell
ET- COR CO. BARCIN DVX ATHE ET
. . molt ample, cordat sobre lespatlla dreta i caient
NEOP AC EC COMES RO ET CE ..
en forma de plecs sobrel bra esquer i els genolls.
Porta corona, i les faccions del rostre tenen molta

(Alfonsus Dei gratia Aragonum [et utriusque Sice rex Valencie,
Hierusalem, Hungarie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, co[mes]
Barchinone, dux Athenarum et Neopatrie ac eciam comes Rossilionis 1. A lArxiu de la Corona dArag (vitrines), sen conserven altres
et Ce[ritanie].) dos exemplars en bon estat dencunyaci.
Volm I 32
expressi. Amb la m dreta sost el ceptre i amb + ALFONSUS DEI GRA REX ARAGONUM
lesquerra un pom que termena ab una creu. ...ILIE VALENCIE MAIORICAR SARDINIE Z CO
+ ALFONSVS DEI GRATIA REX
Rev. Escut amb una creu grega i cuatre caps
ARAGONV SICILIE ClTRA ET ULTRA '.
de sarra.
Rev. Un gran escut, timbrat duna corona

+ RSICE COMES BARCHINE DUX ATHENARU
Z NEOPATRIE AC COMES ROSSILIONIS
reial i dividit en quatre quarters, amb les segents
divises: 1 i 4, Arag; 2 i 3, Hongria, Npols i ( + Alfonsus Dei gratia rex Aragonum, Sicilie, Valencie, Maiorica-
rum, Sardinie et Corsice, comes Barchinone, dux Athenarum et Neo-
Jerusalem. A ambds costats de lescut una garba patrie ac comes Rossilionis .)
de mill (?).
Penjava dun pergam contenint una concordia o pacte

+ FORTITVDO MEA ET LAVS MEA-
i !

entre Alfons IV i el Llegat pontifici cardenal Minorense,
DOMIN VS ET FACTVS EST MI CHI IN
. sobre exenci de drets o delmes pertanyents al fisc reial,
a favor de les esglesies, clergues, santuaris i confraries
SALVTE i
i altres instituts relligiosos, incls les Ordes de Montesa i
de St. Jordi, en els regnes de Valncia i Mallorca i com-
Penja, per fils de seda groga i vermella, dun quadern tats del Rossell i Cerdanya. Datada a Npols, in castel-
en pergam que comprn vuit fulls, contenint, lacte de ju- lo ville turris Octavi de districtus civitatis nostre, als 6 de
rament de fidelitat d Alfons IV al Sant Pare Eugeni IV, gener de 1451 1.
per la investidura de les ciutats de Benavent i Terracina.

Datada a Npols, apud Maiorem ecclesiam, a 2 de juny
de 14451.
91 1454
Bolla de plom. 63 mm. Arx. Cor. Arag; vitrines.
90 1451
Anv. Sembla enterament igual al precedent
Bolla dor. 63 mm. Valncia, Arx. del Captol de la Su.
n. 90, i s probable que fos fet amb la mateixa
matriu o b amb altre de igual.
Anv. Imatge del comte-rei, assegut en un se-
Rev. s tamb igual al precedent.
tial format per dos lleons ajeguts, els caps dels
quals apareixen a ambds costats del monarca.
Aquest exemplar no va unit al pergam. Un altre que
Porta tnica i mantell. El pom que sost amb la nhem vist a lArxiu General del regne de Mallorca, pen-
m esquerra t una creu dun sol travesser, i la jant per fils de seda, groga i vermella, duna concessi de
privilegis a la municipalitat i regne de Mallorca, s datat
corona s notable per sa extraordinria alsada.
al Castellnou de Npols, als 20 de maig de 1454.
1 El mateix Papa Eugeni IV, en 24 de setembre de 1443, havia

concedit a Don Alfons el vicariaus, regiminis, administrationis et gu-
bernationis dambdues ciutats. En
aquest acte de jurament de
fidelitat el comte-rei sintitula: Alfonsus Dei gratia Rex Aragonum>
Sicilie citra et ultra farum, Valencie, Hierusalem, Hungarie, Maiorica-
92 1423
rum, Sardinie et Corsice, Comes Barchinone, Dux Athenarum et Neo- Rod, 48 mm. Cera Vermella. Arx. Cor. Arag; vitrines.
patrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie. La presencia del segell
en el document sindica amb aquesta frmula: In qurum omnium
testimonium presentes noslras litteras exinde fieri et bulla aurea nostra Escut amb quatre barres, timbrat amb una co-
in pendenti iussimus communiri quas pro ipsarum validiori cautela
dedimus et propria nostra manu suscripsimus.
En dits Arxius del Vatic vam veure un altre exemplar igual 1 Aquesta bolla estigu a lArxiu General del regne de Valncia,
daquesta bolla, penjant, tamb per fils de seda groga i vermella, procedent de la incautaci de documents de lArxiu de la Su de
dun quadern senyalat amb el n. 36, i que cont lacte de jurament dita ciutat, mes avui retornats aquells documents al Captol, se
de fidelitat dAlfons IV al Papa, per la investidura de Sicili et Terre guarda novament en son arxiu.
citra pharum, amb data 2 juny de 1445. L. Cadier, Eludes sur la ( Est formada per dos plaques, molt primes, dor, pesant la de lan-
siglographie des rois de Sicile, I. Les bulles dor des Archives vers 23 grams i la del revers 750, entre les quals passen els fils de
du Vatican. Mlanges dArchologie et dHistoire, VIII anne. seda, groga i vermella, que lunien al pergam. Escudero de la Pena,
Mar 1888, pg. 147 i segents), dna compte deia primera daques- que don noticia daquesta bolla quan se trobava en lArxiu General
tes dues bolles, i al descriure-la diu equivocadament quel pom reial del regne, al transcriure i publicar-ne la llegenda incorregu en algu-
no s crucigre, essent aix que apareix ben marcada lacreu amb que nes inexactituts, posant ATHENARVM per ATHENAR, suprimint
termena; al transcriure la llegenda del revers, posa SALVTE, en lloc les lletres EZ (et) i transcribint AD per AC, amb algunes altres de
de SALVTE (salulem), tal com diu el verset de la Biblia. ms poca importncia.
INVENTARI 223
rona reial portant dosgrius, per tenants, que amb So SECRETUM o ALFONSI o D CIA . . . .
lala dreta creuada, formen dosser que cobricela .... ONUM o ET 0 SICILIE *
artsticament lescut. Arag\onum
( Siglum secretum Alfonsi D[ei grd\cia [regs ct Sicilie)
+ S SERENISSIMI + DOMINI + ALFONSI + Al dors duna lletra del rei al seu procurador en els
DEI + GRACIA + REGIS + ARAGONUM + comtats de Rossell i Cerdanya, En Bernat Albert, ca-
valler, o a son Uoc-tinent en la vila de Coplliure, En Jon
Bonet, sobre reparacions que shi havien fet en el castell,
Penja dun pergam datat a Npols als 20 de gener de
particularment en la cambra anomenada de la Reina.
1423, concedint a Barcelona el dret de barra o subsidi
Datada a Valncia, sub nostro sigillo secreto 3 de maig ,
per adobar i conservar els camins i vies del circuit de la
de 1427.
ciutat.
95 1448
93 1416 i 1417
Rod, 50 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Reial Patrimoni;
Rod, 50 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Reial Patrimoni; collecci sigillogrfica.
collecci sigillogrfica.
Composici de dibuix molt semblant al prece-

Un escut en forma de tarja, amb la divisa reial,
dent, sols que en lloc del dosseret gtic hi ha tres
quelcom decantat cap a la dreta i timbrat dun
cpules, una major i altres dues menors.
elm amb la cimera del griu o drac alat. Porta per
tenants altres dos grius i el cobricela un dosseret S SECRETUM DEI GRA \ '.RE...
gtic. ARAGN....
SECRETUM SERENISSIMI
S :
Al dors duna lletra del rei Alfons als abats de Santes
ALFONSI DEI GRACIA REGIS ARAGONUM
! \
Creus i de Valldigna, collectors receptors del subsidi,i
prevenint-los que al cobrar-lo del bisbe de Lleida, li abo-

( Sigilllum secretum sercnissimi [ domini ] Alfonsi Dei gracia nin la quantitat de trescents florins dor, que aquest va
regs Aragonum )
despendre de diners propis, per als funerals de lInfant
Don Enric, germ del comte-rei. Datada in nostris feli-
Al dors duna lletra del comte-rei al Mestre Racional cbus castris prope Abbatiam fangui, a 23 de maig de 1448.
Bn Bernat de Gualbes, datada en lo loch de Sent Boy,
sots nostre segelli secret, a 28 doctubre de 1416, ma-
nant-li que tingui per quiti i absolt, Ramn Batle, secre-
tari del monarca, de la quantitat de 180 florins dor 96 1453
d Arag,de qual
notainent b
la el dit Mestre Racional li havia fet
Valncia, Arx. Municipal;
cartes reials.
Escut amb quatre quarters: 1 i 4, Arag; 2 i 3,
Sicili (?), decantat cap a la dreta del segell, tim-

94 1427
amb cimera del drac
brat dun elm, la alat.
collecci sigillogrfica. Llegenda borrosa.
Un escut en forma de tarja, amb la divisa de Empremptat, al peu duna lletra dirigida a Pere Mer-
cader, tresorer i conceller reial; datada als 10 de setem-
les barres i les guiles, decantat cap a la dreta i
bre de 1453.
timbrat dun elm, amb la cimera del griu o drac
alat. Porta per tenants altres dos grius i en la
part superior un dosseret gtic.
97 1444
1. Altre exemplar daquest segell lhcm vist a lArxiu municipal Rod, 50 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Reial Patrimoni;
dc Barcelona (vitrines), empremptat amb cera vermella, al dors collecci sigillogrfica.
imprs lletra del monarca, ordenant que sobservi i es faci observar
la treva concordada amb el duc i el poble de Gnova; datada a Va-
loncia a 15 de juny de 1417. Escut amb la divisa de les barres i les guiles,
timbrat duna corona i rodejat per un cercle de
1433
lbuls.
Octogonal, 18 X 16 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Reial
Patrimoni.
S * ALFONSI * DEI * GRACIA * REGIS *
ARAGN UM * ET * SICILIE
Imatge del comte-rei, en un dosseret gtic. En
la part inferior un escut amb la divisa de les
Al dors duna lletra del comte-rei al seu conceller i
Mestre racional Pere de Sentcliment, referent a rebre barres.
compte de 1administraci a Gabriel Bonet, com a hereu
de Jon Bonet, que fou lloctinent de la procuradora ALF DEI GRA
>
REX ARAGN (?
dels comtats de Rossell i Cerdanya. Datada in Castro
novo, nostro, de Npols, a 3 de juny de 14441. En cera vermella i coberta de paper, en lletra reial
dirigida : Jacme de
Als feels nostres en Rafel ferrer,
casafrancha e francesc pujades , i que diu Lo Rey. ;
Manam vos que de continent donets o donar faats al

amat nostre mossn Galceran de muntsoriu patro de galea
lo qual tramatem aqui per affers nostres cent quintars
98 1448
de bescuyt a ops de la dita galera. E ao no haia falla
Rod, 85 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; vitrines. car seria gran destorb dels dit affers los quals tocan grant-
ment nostre servey. Dada en Iscla a xviii. dies de jener
de lany .mccccxxxiii. Alfonsus. Sembla esser un segell
Escut amb quatre barres, timbrat duna corona
de lanell.
reial i portant per tenants dos grius.
.ALFOSI REG ARG' SICILIE

i Dl \~G\
\ \
VALN MAOC SARD C0M1T BARCH DUC

\ i- \ 100 1430
ATE \ETNEOP C0M1T ROSILI ONIS ET . . \

Octogonal, 18 x 14 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Reial
Patrimoni.
CERITANIE
([ Sigillum ] Alfonsi Dci gratia rcgis Aragonum, Siclic, Valencic, Representaci molt semblant al precedent, sols
Maioricarum, Sardinie, comilis Barchinonc, ducis Aihcnarum et
Neop[atric ac eliattii comilis Rosilionis ct Ceritanie.) que la figura del comte-rei apar de proporcions
ms reduides.

gam contenint la sentencia donada per la Lloctinent
ALF DEI : GRA REX ARAGN
del regne, Dona Maria, en el plet entre la ciutat de Bar
celona i En Ramn de Cardona, datada a 28 de maig Segell de lanell, segons creiem. Empremptat amb cera
de 14482. vermella, al peu dun document que diu aix: en johan
safont; pagau a mossn franci deryll los doens florins que
jous e escrit per letra escrita deia mia ma e aso no aya
1. Encara que no ho consigna el document, creiem que aquest que ses penyors sien guidades. Rex Al-
falla car jo vull
segell pertany a la classe dels secrets; nhem trobat un altre exem-
plar a lArxiu municipal de Tarragona, empremptat tancant una lle-
fonsus. Al de nostra Tresoreria en Johan afont.
feel
Dada en Valncia a 20 dabril de 1430.
tra del comte-rei endreada als Cnsuls i prohoms de dita ciutat, no-
tificant-els-hi que el Papa havia proveit la vacant de larquebisbat
en la persona de Don Pere dUrrea. Npols, 8 de juny de 1445. La
carta va firmada aix: Lo Rey Darag e de les dues Sicilies.
2. En aquest document la reina Maria usa els segents ttols:
Nos Maria Dci grada Regina Aragonum, Sicie et ultra farum, Va-
lncia, Hicrusalem, Hungarie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, co- JOAN II
mitisse Barchinone, ducissa Athenarum et Neopatrie ac eciam comitiscc
Rossilionis et Ceritanie, locumtenente generalis domini Rcgis viri et
101 1461
domini noslri carissimi. Bolla de plom, 62 mm. Mallorca, Arx. General del Regne.
La sentencia es diu que fou donada en nom de la reina, pel fidel
conceller i regent de la seva Cancelleria, Gaufred dOrtigues,
doctor en lleis, et lecta de nostro seu ipsius mandato per fidelem scrip-
Anv. Efigie del comte-rei assegut en una ca-
lorem nostrum (do la reina) Raymundum Mora, loco et vice fidelis lo- dira gtica. Porta corona i vesteix una tnica o
cumtenentis Prothonolarii domini Regis, Raymundi baiuli dicte cause
scriptoris, in quadam aula domus bernardi terre, militis site in platea
toga molt llarga i ampla. T el ceptre a la m
Sancte Anne barchinonc. In qua Regia Audincia moro solito celbra- dreta, i a lesquerra el pom amb creu de doble
batur. La presencia del segell se consigna aix: sigillum Regium
apponi jussimus inpcndenti. travesser.
) .
INVENTARI 225
.IOANNES DEI GRA REX ARAGN NA- \ \ \ !

103 1462
VARRE SIGIL VALNC MAIORIC SAR
i i i .
Rod, 85 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag.
( [+] Joanncs Dei gratia rcx Aragonum, Navarro, Sicic, Valcncie,
Maioricarum, Sar[dinie] Escut amb la divisa reial, les quatre barres;
timbrat amb una corona i sostingut per un griu
a la dreta i un llebrer a lesquerra.
sarra.
+ ET CORSIG GOMES BARG DU X

! :
'.
S IOANIS D..REG ARAG NAVARRE SICIV
ATEN ET NEO AG ETIA COMES

l .' VALEN MAIORIC SARD 2 CORSIG COIT

ROSSI V. ET CERIT I BAR DUC ATH l NEOPR AG ET COMT

( + cl Corsicc, comes Barchinonc, dux Alcnarum el Neopatric ac ctiam ROSSID l CERITAN
comes Rossilionis el Ceritanic.)
( Sigillum Ioannis D[ci gratia ] regis Aragonum, Navarre, Sicilie, Va-
lcncie, Maioricarum, Sardinie cl Corsicc, comitis Barchinonc, ducis
Penja, per fils de seda, groga i vermella, dun document Athenarum et Neopatric ac ctiam comitis Rossilionis cl Ceritanic.)
que fa referencia a la seca de Mallorca, i s de 5 de no-
vembre de 1461.
Penja dun pergam amb el qual la comlesa-reina Joana
Enrquez, tutora de lInfant Ferrn, confirma els privi-
legis, concedits pels comtes-reis dArag a la ciutat de
Barcelona. Datat in palcdio regio itisignis civitatis barchi-
102 14:60 i 1462
none, 9 de febrer de 1462.
El seti reial, on su el monarca, t ms del re-

naixement que del gtic. A ambds costats del
104 1460 i 1468
prncep i sota un dosseret bi ha un ngel, portant Oval, 19 X 16 mm. Cera vermella. Madrid, Arx. Histric Nacional;
el de la dreta un elm amb la cimera del drac alat, ions Poblet.
i el de lesquerra lescut reial. A dessota dels n-

gels, a la dreta hi ha un griu i un ca.a lesquerra Imatge, en miniatura, del comte-rei, assegut en
El comte-rei descansa els peus sobre un mur o una cadira gtica; als seus peus t lescut amb la
pres amb reixes.

divisa reial. Llegenda en minscules gtiques,
illegible.
S lols DEI GRA REGIS ARAGN NAVARRE
SICILIE VALEN MA CARUM SAIID IN i
En una lletra dirigida a lAbat de Po-
Segell de lanell?
ET CORSIGE COMITIS BARCHIN DUCIS
i blet en 6 de novembre de 1460. Existeix un altre exem-
ATHENARUM ET NEOPATE AG ECIA COITIS plar en dit Arxiu, adherit a una carta endreada, tamb,
per Jon II a les monjes de Vallbona, el 2 de mar
ROSILION ET CERITANIE
de 1468L
(Sigillum lohannis Del gratia regis Aragonum, Navarre, Sicilie,
Valcncie, Ma[ior]carum, Sardinie
et Corsice, comitis Barchinonc, du-
cis Athenarum et Neopatric ac eciam comitis Rosilionis et Ceritanic.)
105 1474 1477

Contra-segell. Rod, 35 mm. i
Arx. Cor. Arag; cartes

Rod, 58 mm. Cera vermella. reials.
Escut en cair, amb les quatre barres, timbrat

Escut en forma de tarja, amb la divisa reial,
duna corona i sostingut per dos llebrers. Sense
timbrat amb un elm, amb la cimera del drac alat;
llegenda.
porta per tenants un griu i un llebrer. En la part
Aquest exemplar no va adherit al pergam i per con-

1. Hem vist altres dos exemplars daquest segell a lArxiu del
segent no enpodem precisar la data. Per en el mateix Reial Patrimoni i al Municipal de Barcelona; en aquest en una lletra
Arxiu nhem vist un altre, penjant dun pergam datat a de Jon II al Concell de Trenta dos, datada a Saragoa a l.er de juny
Barcelona a 28 de gener de 1460. Als Arxius Nacionals de 1461 (Arx. Municipal, Cartes reials originals, 1435 fins 1462,
fol. 227); lexemplar de lArxiu del Reial Patrimoni est empremptat
de Pars nexisteix tamb un exemplar, penjant del trac-
amb paper i cera vermella, tancant una lletra del monarca a Fran-
tat daliana atorgat entre Jon II i Llus Xl a 3 de maig
cesc Burgus, Procurador reial, en el regne de Mallorques, datada a
de 1462 (n. 11,235 de lInventari de Dout dArcq.) Sent Agosti de nostra ciutat de Leyda, 9 de juliol de 1464.
superior un dosser format amb tres cpules. Lle- Segell de lanell (?). Al dors duna lletra del monarca
als prohoms i concellers de Barcelona, notificant-els-hi
genda borrosa.
haver provet al seu cirurgi Melcior Rotlan, de la bar-
beria de la pres de la ciutat i pregant-los que ladme-
s segell secret que es troba al dors duna lletra diri- tin. Escrita a Saragoa a 4 dagost de 1458.
gida als amats concellers nostres mossn Joan arriera,
batlle general de Catalunya y mossn Galceran de Crui-
lles, datada a Barcelona, als 14 doctubre de 1474 1.
FERRAN II
109
106 1475 Rod, 105 mm. Cera vermella. Arx. Cor Arag; vitrines.

collecci sigillogrfloa.
El comte-rei est assegut en un setial format
per dossers i motius arquitectnics destils barre-
Escut amb la divisa reial, timbrat amb una co-
jats. Al seu costat dret, un ngel aguanta lescut
rona. No porta llegenda.
amb la creu i els quatre caps de sarra; a lesque-
rra, un altre ngel sost un escut amb les divises
Segell secret. Al peu dun edicte, datat a Barcelona a
10 de juliol de 1475, notificant a tots els prelats i altres de Castella, Lle, Arag i Sicili. Dessota del pri-
persones del bisbat de Girona i llurs vassalls, que dins un mer ngel es veu la llegenda ta-to mo-ta tanto
I
(
mes paguin certa quantitat que els hi corresponia per ra
monta) repetida a laltre costat.
de la coronaci del comte-rei Alfons IV 2
.
FERD' D G R CASTELLE AR.. ..GIOIS \
SIGILIE TOLETI VALCE G AIORIC !
107 1478 HISPALIS SAR

Rod, 20 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Reial Patrimoni; .NIS AEG Z C
. .
( Ferdinandus Dei gratia rex Castelle, Arlagonum L]gionis, Sicie,

M]aioricarum. Hispalis, Sar[dinie, Corsice,
Toleti, Valencie, G[allecie,
Escut amb la divisa reial, quelcom ms gran Cordubi, Murcie, Gie]nis, [Algarbii], Algecire, etc.
que el precedent. No porta llegenda. I

Segell secret. Al dors duna lletra de Jon II al veguer
de Barcelona, respecte el donar possessi de Moy i de
Escut en cair, amb la divisa de les quatre bar-
Sampedor, restituint als homes de les dites viles tot
o que els hagi pres. Datada a Barcelona a 10 de desem- res, timbrat duna corona i amb dos grius per
bre de 1478. tenants.
Encara que no es pot precisar la data daquest segell

per estar separat del document del qual penjava, del con-
108 1458
tingut de la llegenda es dedueix que s anterior a la con-
Oval, 13X11 mm. Cera vermella.
Barcelona, Arx. Municipal;
questa de Granada.
Cartes reials originals, 1455-1462, fol. 92.
Divises d Arag i Navarra (?). No porta lle-
genda. 110
Rod, 82 mm. Cera vermella. Tortosa, Arx. Municipal.
1. A lArxiu Municipal de Valncia nhem vistun altre exem-
plar, en un document datat a Barcelona a 3 de novembre de 1477,
Al Municipal de Barcelona (Cartes reals originals, 1470 fins 1475). Escut timbrat amb una corona reial i partit en
nhi ha un altre que si no s tan complet com el que publiquem, en
canvi shi llegeix quelcom de la llegenda: S. sec. dni. iohn dei gra reg.
la segent forma: Meitat de la dreta: 4 cuarters;
arag. navarre. sic. valn. maio. sard.... Aquest tercer exemplar est im- 1 i 4, Castella, 2 i 3, Lle. Meitat de lesquerra:
prs en paper i cera vermella al dors duna carta del monarca escrita
a Perelada a 2 doctubre de 1474.
Arag. A ambds costats de lescut branques de
2. A lArxiu Histric Nacional nhem vist un exemplar, imprs magraner amb fruit; âlusi simblica a Granada
amb paper i cera vermella, al dors duna lletra del monarca a labat
de Poblet, datada a Tudela a 6 dabril de 1476. abans de la conquesta daquest regne?
INVENTARI 227
S FERRATy D'I G REG CASTELLE LEGTS amb lesquerra. A la part esquerra del segell i
PATUS devant de la reina hi ha un escut gran dividit en

ET COTIS BARCHNE ET DNI

4 quarters: 1 i 4, Castella i Lle; 2 i 3, Arag i

CATHALOE AC ETIA COITIS SSILIOIS ET . .
Sicili,
CERITANIE
+HELISABET DEI GRA REGINA CASTEL- !
(Sigillum Ferrandi Dei gratia regis Castelle, Legionis, elc., comilis

Barclnnone et domini [Princiipalus Cathalonic ac etiam comilis [Ro]-
LE LEGIONIS ARAGN VM ET SECILIE !
ssilionis et Ceritunie.)
Per no anar adherit al document del qual penjava no

Per trobar-se separat del document don penjava, no sen pot precisar la data; de la llegenda, per, i tamb de
emper la composici les divises de lescut es dedueix sser anterior a la con-
es pot fixar la seva data exacta ;
del dibuix sembla indicar que s anterior a la presa de questa de Granada.

Granada.
113
Bolla de plom, 57 mm. Barcelona, Collecci de D. Juli Vintr.
111
Bolla de plom, 65 mm. Madrid, Arx. Histric Nacional.
Anv. Efigie del comte-rei a cavall que marxa
cap a la dreta. El prncep porta elm i sost les-
Anv. Imatge del comte-rei assegut.
pasa amb la destra. En lescut hi ha les divises
+ S F Dl G R CASTLLE ARAGO LEGIO de Castella, Lle, Arag i Sicili.
SIGIL TOLE V : IS SAR + FERNANDVS * DEI * GRACIA * REX *
( Sigillum Ferdinandi Dei gratia regis Castelle, Aragonum, Legionis CASTELLE * ET

Sicilie, Toleti V[alentie], Ispalis, Sardinie.)
Rev. Imatge de la comtesa-reina en un seti

Rev. Escut amb la creu i quatre caps co- o cadira reial. Escut amb les mateixes divises de
ronats. lanvers.
+ COMITIS BARC DNI VISCM ET MO DIS i l + HELISABET * DEI * GRACIA * REGINA *
ATE ET NEOPA COMITIS RO ET CER

: \ \
CASTELLE * E
(+ Comilis Barchinone, domini Viscaie et Moline, ducis Atenarum et
Neopalrie, comilis Rossilionis et Ceritanie.)

No podem precisar la data per no anar unit al docu-
ment respectiu, per sembla anterior a la conquesta de
Granada.
112
Bolla de plom, 78 mm. Collecci de lautor. 114
Rod, 48 mm. Cera vermella. Madrid, Arx. Histric Nacional;
Anv. Efigie del comte-rei a cavall que marxa v. 17-4.
al galop cap a la dreta del segell. El monarca

Escut que sost una guila nimbada, dividit en
porta elm amb corona i llargs llambrequins. T
quatre quarters: 1 i 4, amb les divises de Castella
lespasa a la m dreta i es defensa amb lescut
i Lle; 2 i 3, Arag i Sicili.
que porta al bra esquer. La gualdrapa del ca-
vall, que li arriva fins als peus, ostenta les divises FERNADVS ET HELISABET DEI GRA
reials de Castella, Lle, Arag i Sicili. REGES CASTELLE LEGIONIS ET C1CILIE

+ FERDINANDVS DEI GRACIA REX ! \ \ i
CASTELE LEGIONIS ARAGN VM ET SEC

! i
115 1483
Rod, 68 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; cartes

Rev. Imatge de la comtesa-reina, asseguda.
reials.
Porta corona i mantell formant grans plecs. Em- Escut timbrat amb un elm coronat i portant la
punya el ceptre amb la m dreta i sost un pom cimera del drac alat; dividit en 4 quarters: 1 i 4,
Castella i Lle; 2 i 3, Arag i Sicili. Rodeja les- quarters : 1 i 4, Castella i Lle ;
2 i 3, Sicili i
cut una cinta que cont la llegenda. Arag. No porta llegenda.
SECRET V FERDINANDI REGIS CASTELLE Al dors duna lletra del comte-rei, dirigida al Mestre Ra-
cional i referent a la confirmaci del lloc-tinent daquest,
Pere Vancells. Datada a Cceres a 31 de mar de 1479.
Segell secret. Amb cera vermella coberta de paper, al

dors duna lletra dirigida al batlle general de Catalunya,
prevenint-li que el dret del cinc per cent de recrrec que
com a
118 1479
sexigia, repressalies, sobre totes les robes i mer-
caderies de venecians, es prorrogus per un any ms, per Rod, 20 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Reial Patrimoni;
a veure si aixs deixarien de cobrar un dret sembl an
que havien imposat a les nostres, emper que durant
aquest any no se exigissen pecunies sin tansolament Escut timbrat amb una corona molt petita i di-
fermances, de pagar aquell dret. Datada a Crdoba als vidit verticalment en tres parts: Castella i Lle.
4 de juny de 1483. Sicili i Arag. Sense llegenda.
Sobre una carta dirigida pel monarca a Pere Vancells,

lloc-tinent de Mestre Racional, escrita a Cceres a 25
116 1488 i 1492 dabril de 1479.
Rodo, 65 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Reial Patrimoni;
Escut quelcom decantat cap a la dreta del se- 119 1479
gell, timbrat dun casc amb corona i cimera del Rod, 18 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Reial Patrimoni;
drac alat i dividit en quatre quarters : 1 i 4,
castells i lleons; 2 i 3, les barres d Arag i les ba- Escut amb la divisa reial dArag, molt sem-
rres flanquejades dguiles (Sicili). La llegenda blant al segell de Jon II, n. 107.
en una cinta collocada artsticament a lentorn de
lescut, diu aix: En una lletra del comte-rei al Mestre Racional, manant
ques tregui de la pres En Pau Badia, receptor reial en
SIGILLV FERDINANDI REGIS CASTELLE \
la ciutat de Tortosa, donant-li per carcer la seva habita-
ci. Cceres, 5 de maig de 1479.
ARAGONVM LEG10NIS SICILIE.
Al dors duna lletra del rei Catlic a Galcern Bertrn,
lloc-tinent de Mestre Racional de la cort reial de Bar- 120 1479
celona, encarregant-li que rebi els comptes de ladminis-
traci de limpost de maridatge recaudat en el Principat collecci sigillogrfica.
de Catalunya per ra del matrimoni de sa germana la In-
fanta Dona Joana amb el rei de Sicili Don Ferrn, el Escut amb una corona, dividit en quatre quar-
qual impost havien recaudat N Andreu de Peguera i En
Pere Bancells. Granada, 20 de mar de 1492 1.
ters: 1 i 4, Castella i Lle; 2 i 3, Arag i Sicili.
Sense llegenda.
Al dors duna comunicaci del comte-rei dirigida al

117 1479 Mestre Racional Andreu de Peguera i a son lloc-tiDent,
Rod, 20 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Reial Patrimoni; sobre lofici dEn Bordils. Cceres, 17 de maig de 1479.
Escut timbrat duna corona i dividit en quatre

121 1479
1. Altre exemplar a lArxiu de la Corona dArag (cartes reials)

en cera vermella, coberta de paper, al dors duna lletra dirigida a
Don Enric, duc de Segorb i comte dEmpuries, Lloc-tinent general
en el Principat de Catalunya, manant-li corretgir certs abusos que es Escut semblant al precedent, per de tamany
cometien amb els presos, exigint-los el pagament de quantitats inde-
gudes. Datada a Saragoa, als 25 de gener de 1488. ms petit.
INVENTARI 229
En una lletra del rei al Mestre Racional, Andreu de En una lletra del comte-rei al seu Mestre Racional
Peguera, referent al sobresement de les baronies noves. mossn Andreu de Peguera, manant li sien tramesos els
Cceres, 19 de maig de 1479. comptes que ha donats mossn Pere Mas, de labadiat de
Sant-Cugat. Sevilla, 16 de desembre de 1490.
122 1479
126 1491
Rod, 24 mm. Cera vermella. Valncia, Arx. Municipal;
cartes reials.
Escut amb les divises de Castella, Lle, Arag Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, Cas-
i Sicili. tella i Lle; 2 i 3, Arag i Sicili.
En lletra del rei al Mestre Racional NAndreu de Pe- En una lletra reial als Jurats i Racional de Valncia,
guera, sobre la pres den Pau Badia. Datada a Valncia, sobre el cequier de les marjals. Datada a Sevilla, a 6 dabril
a 11 doctubre de 1479. de 1491.
127 1493
123
1489
Barcelona, Rod, 27 mm. Cera vermella. Valncia, Arx. Municipal;

Rod, 25 mm. Cera vermella. Arx. Reial Patrimoni; cartes reials.
Escut amb les divises reials, timbrat duna co-

Aquest segell t molta semblana amb el pre-
rona.
cedent n. 122, i fins podria esser el mateix tipus.
El publiquem perqu shi veu b la corona, que En una lletra de Ferrn II als Jurats de Valncia, da-
en aquell resulta borrosa. tada a Barcelona el 28 dagost de 1493.
Sobre una lletra del monarca al receptor dels bens de

sa cambra, manant-li que pagui a Ferrn Rebolledo o 128 1493 i 1496
que li tenia assenyalat. Datada en nuestro real contra la Rod, 27 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Reial Patrimoni;
ciadad de loaa, a 7 doctubre de 1489. collecci sigillogrfica.
Escut timbrat duna corona i dividit en quatre

quarters: 1 i 4, Castella i Lle; 2 i 3, Arag i Si-
124 1490
cili.
En una lletra reial datada a Girona, a 26 de setembre
de 1496 i.
Escut semblant als precedents, amb les matei-

xes divises.
129
En una a Jaume Arenes, receptor del bens
lletra del rei
Rod, 107 mm. Cera vermella. Madrid, Arx. Histric Nacional.
a la cambra reial i fisc, confiscats en les dicesis de Tar-
ragona i Barcelona. Datada en el nuestro real contra la
ciudad de Granada a de juny de 1490.
, . .
Anv. Representaci de magestat semblant a
la del segell n. 109. A la dreta del prncep hi ha
1
. A lArxiu Municipal de Valncia en veirem altre exemplar, em-
premptat en una lletra de creena a favor del Tresorer general Ga-
125 1490 briel Snchez i datada a Saragoa a 23 de desembre de 1493. Un
Rod, 20 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Reial Patrimoni; altre digual nhem vist a lArxiu de la Corona dArag (cartes >
collecci sigillogrfica. reials), tamb en cera vermella, sobre una carta que Ferrn II diri-
geix als Diputats de la Generalitat de Catalunya, dient-els-lii que el
lloch de Stagell esta situat tant dins en lo lenguadoch quels havi-
Escut amb les mateixes divises que els prece- tants no han pogut fer sos conreus e lavors i no han collit res i
per consegent, si fer se pora donen orde que nols sigui exigit el
dents. dret de fogatge. Girona, 22 de setembre de 1496.
VOLM X 33
230 SIGIL LOGRAFA CATALANA
un ngel que porta un escut amb les divises de divises de Castella, Lle, Arag, Sicili i Granada.
Castella, Lle, Arag i Sicili, i en la part infe- s molt tpica la forma de la gualdrapa i altres
rior la magrana, representaci simblica del regne arreus del cavall.
de Granada. Lngel de lesquerra sost un altre
+ FE RD INAND' DEI GRATIA REX CAS-
-
escut, amb la creu i els quatre caps de sarra.

TELLE LEGIONIS ARAGONVM SICILIE

Als peus del monarca hi ha escrit en una cinta:

GRANATE
TANTO MONTA.
La llegenda apareix molt borrosa. Rev. La comtesa-reina Dona Isabel, asseguda
FER
SIGIL.. en una cadira ben original. Porta corona i man-
MAIO H1SPA SAR CORDV tell molt adornat. Amb la destra empunya el cep-
tre i sost el pom amb lesquerra. T al costat un

Contra-se geli gran escut amb les divises de Castella, Lle, Ara-
g, Sicili i Granada.
s igual al del segell n. 109.
+ HELISABET DEI GRATIA REGINA
CASTELLE LEGIONIS ARAGONVM

SICILIE GRANATE
130 1496 i 1505
Rod, 70 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Reial Patrimoni; Penjava per cordons de seda. de les colors groga, verda
collecci sigillogrfica. i morada. Per estar separat del document ignorem la
data daquest segell, per s posterior a la conquesta de
Representaci molt semblant a la del segell

Granada.
n. 116.
Dins de lescut, a ms de les divises reials acos-
tumades, hi ha la magrana. 132 1496
SIGILLVM FERDINANDI REGIS CASTELLE

ARAGONVM LEGIONIS SICILIE GRANATE Escut amb les divises de Castella, Lle, Arag,
TOLETI VALENCIE Sicili i Granada.
Segell secret. Al dors duna lletra del corute-rei endre- Al dors duna lletra dirigida als Diputats de Cata-
ada al magnficli amat con celler criat e coper nostre lunya. Datada a Almaan, als 10 de juny de 1496.
mossn guillem sanchez, cavaller, maestre racional de
nostra cort, perqu admeti en compte, mitjanant ju-
rament, a mossn Jon Sarriera, batlle general, les 24
lliuresque havia pagades, dorde del monarca, per les pe- 133 1496
cunies i ferratges per als cavalls que portava un caballe- Rod, 30 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag.
ri, Paulo de Vulpi, i un caador nostre de Sicili ab
felcons nostres. Datada a Tortosa, 18 de febrer de 1496 b

Escut amb les divises de Castella, Lle, Arag,
Sicili i Granada.
131 Al dors duna lletra dirigida als Diputats de Catalunya,

datada a Burgos, a 31 de novembre de 1496.
Bolla de plom, 80 mm. Barcelona, propietat de D. Enric Olalde
i
i Satrstegui.
Anv. Imatge del comte-rei a cavall, marxant

134 1499
al galop cap a lesquerra del segell. Porta lespasa Barcelona,
Rod, 28 mm. Cera vermella. Arx. Reial Patrimoni;
enlairada, i lescut amb que es defensa cont les collecci sigillogrfica.
1Al mateix Arxiu nhem vist altres dos exemplars, mitjanant

.
Escut timbrat duna corona reial i dividit en
elsquals hem pogut completar la llegenda, que en el que publiquem quarters amb les divises de Castella, Lle, Arag,
apareix quelcom borrosa. Es troben en lletres reials, datades a 7
dagost de 1496 i 16 de juny de 1505 respectivament. Sicili i Granada.
-
INVENTARI 231
Al peu dun ordenament del comte-rei datat en la vila + FERDINANDVS * D * G * R * CASTELLE *

de Madrid, 20 dabril de 1499. ARAGONVM* SICILIE *
Al dors duna lletra patent dEn Jon de La Nua, Vir-
rei en el regne dc Sicili, per an Pere de les Eres, falco-
135 1499
ner, que portava 71 falcons per al rei. Datada a Palerm,
el darrer de gener de 1504.
Escut amb les mateixes divises que el precedent.
En una carta del rei al seu escriv de raci, ordonant-li

139 1510
que inscrigui en els llibres de son ofici, per patje del rei, Rod, 29 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Reial Patrimoni;
En Jon Navarra, amb la quitaci que tenen els altres
patjes. Datada a Granada, a 10 de setembre de 1499.
Escut amb les divises reials de Castella, Lle,
Arag, Sicili, Jerusalem, Hongria i Granada.
136 1497 i 1504

Al dors dun ordre del rei al Mestre Racional, manant-
que admeti en compte a En Pere Badia, secretari reial,
li
Collecci sigillogrfiica.
o que pag por los frutos que se comprar on para los offi-
ciales y ministros del Sancto Officio de la dicha inquisi-
ci ny por mandado de los Inquisidores compro para las
Arag i Sicili i la magrana. exequias de la Serenissima Reyna dona Isabel nuestra muy
cara y muy amada mujer el Ilmo. Prncipe Pon Juan
Al dors duna lletra del rei a son escriv Pere Badia, re- nuestro fijo y de la Serenissima Reyna de Portugal nues-
ceptor dels bens confiscats en la Inquisici de Catalunya, tra jja i del Serenissimo Rey don felipe, en els quals pa-
prevenint-li que en tregui a son ballester de maa Jon gaments el susdit Mestre Racional posava dubtes i difi-
Roig, els ttols duna casa confiscada que havia comprat cultats. Datada a Mont a 31 de maig de 1510 h
i aquell no li entregava. Escrita a Medina del Campo, a
14 de maig de 1504 i.
140 1510
137 1500
Pau, Arx. del departament dels
Baixos Pirineus; E. 553.
Rod, G3 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
reials originals, 1500 fins 1512.
Escut dividit en quarters: l
er
i 4 rt quarter, 1 i 4,
Escut de gran tamany, amb les mateixes divi- Castella; 2, i 3, Lle; 2 n i 3.

er
quarter, Arag i
ses que els precedents. Llegenda borrosa. Sicili; en la part inferior la magrana. Lescut va
timbrat duna corona reial i per soports dos lleons
Al dors duna lletra del rei a son Lloc-tinent en el
coronats. Llegenda borrosa.
regne de Sardenya, micer Jon Dusay, manant- li que pa-
gui o faci pagar a la ciutat de Barcelona, deu mil sous
que restaven a deure daquells cinquanta mil, per la dita Al dors duna lletra del comte-rei endreada a Cate-
ciutat graciosament prestats al seu pare i predecessor
rina, reina de Navarra, i datada a Mont als 12 de maig
Jon II. Datada a Granada, a 9 de novembre de de 1510.
1500.
138 1504 141 1510
Rod, 55 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Reial Patrimoni; Rod, 5S mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Reial Patrimoni;
collecci sigillogrfica. collecci sigillogrfica.
Escut timbrat dima corona, amb les divises Escut amb les divises reials de Castella, Lle,
reials de Castella, Lle, Arag i Sicili. Arag, Sicili, Npols i Granada.
1 . En el mateix Arxiu nhem vist un altre exemplar en un mana- 1. A lArxiu de la Corona dArag (cartes reials) nhem vist un
ment del comte-rei, disposant que siguin pagades les dcimes que altre exemplar en una lletra dirigida a Antic Almugavar i a Marimon
i corresponen a En Ferrn Rebolledo. Escrita el 25 de novembre da de Vilamari, referent a assumptes dinters particular. Datada a.
de 1497. Madrid, als 26 de mar de 1510, sellada con nuestro seo de Cmara
+ FERDINANDVS D G R ARAGN VM Romans sempre August Rey de Alemanya, Dona Joana
VTRIVSQ
SICILIE samare e lo dit don Carlos per la gracia de Deu Reys
de Castella, de Arag, de lleo, de les dos Sicilies, de Hie-
rusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valn-
Al dors duna lletra patent de Don Huc de Montcada,
cia, etc., e per ses magestats lo Duc don fferrando de
Virrei del regne de Sicili, per al falconer reial Francisco
Arag loctinent Capita General en lo present Regne
i
Grugno, que portava 41 falcons pel rei. Datada a Palerm

de Valncia, i certifiquen que Llus Saydia, algutzir or-
el dia l.er de Dovembre de 1510.
dinari de ses Magestats en el regne de Valncia, ha servit
son crrec fent-hi continua residncia. El duc de Calabria,
que sotscriu el document a Valncia, a 15 de desembre
de 1452, consigna abans la presencia del segell amb aquests
142 1512 termes: les presents certificatories e testimonials lletres
Rod.. 23 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes de nostre ma fermades e del segell real en lo dors de aque-
reials originals, 1500 fins 1512. lles segellades. Hem denotar la particularitat de usar-se
aquest segell reial de Ferrn II en poca molt posterior
Escut amb les divises reials de Castella, Lle, a sa mort.
Arag, Sicili i Granada. No porta llegenda.
Al peu duna lletra del rei als Concellers de Barcelona,

recomanant que amparin N Antoni Matheu, com a ro- CARLES DE YALOIS
maner i tenint lofici del pes o romana de la farina de
145 1288
dita ciutat, contra N Antoni Ester que pretenia exercir
dit ofici. Datada a Burgos, a 14 de maig de 1512. Rod, 85 mm. Pars. Arxs. Nacionals; J. 587. n. 5.
Anv. El prncep assegut en un banc, format

per quatre llops (?) coberts per un tapi brodat
143 1512
ricament. Porta corona reial i els cabells llargs en
collecci sigillogrfica. forma de rnxols. Cobreix son cs una tnica ce-
nyida a la cintura, de mnigues curtes i amples,
Escut amb les divises de Castella, Lle, Arag, amb brodats. Mostra el coll n, rodejat pel man-
Sicili i Granada. Sense llegenda. tell, que li baixa amb plecs amples i creuant-se
sobre sa falda. Empunya amb la m dreta una
Al peu duna lletra del rei als seus escrivans de raci verga amb flor de llir, i sost amb lesquerra una
Jaume i Ferrn de Santngel, notificant-els-hi que reb
flor semblant.
com a capell seu En Jon Martnez de la Haya, beneficiat
de Viana, i que li donguin de raci o que obtenen els
KAROL GRACIA REX \ \ ARAGNIE \
altres capellans reials, i que li paguin tant si resideix com

si no en la Cort. Dada en Logrono, a 6 de novembre
ET VALENCIE
! \
de 1512.
( Karol[us Dei\ gracia rex Aragonie et Valencie)
Rev. Representaci del prncep a cavall que
144 1542 galopa cap a lesquerra. Li cobreix el cap un elm

Rod, 63 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Reial Patrimoni; que porta per cimera una corona. Empunya amb
la destra lespasa. Lescut, amb que es defensa,
i la gualdrapa del cavall, estn sembrats de flors
Escut amb les divises de Castella, Lle, Arag,
de llir.
Sicili i Granada, timbrat amb una corona reial.
FRDINADI D G RE CA. FILI VS : REGIS i FRANC IE i COMES

SIGIL' . L'
!
ARA LEG10IS SIGIL G&

NON
( Filius regis Francie comes [Barch]non[e].)
(Sigillum Ferdinandi Dei gratia regis Ca[slel]lc Aragonum, Legionis,
Sicilie, Granate.)
Penja dun nomenament de procuradors per a resoldre

Al dors dunes lletres certificatories, que comencen ax ;
una qesti promoguda entre el rei de Frana i Sanxo,
Don Carlos per la divina clemencia Emperador dels fill del rei de Castella. Datada a 9 de j uny de 1288.

INVENTARI 233
Al dors duna lletra de Renat, titolant-se rei dArag,

PERE DE PORTUGAL
de Valncia i de Mallorca i comte de Barcelona, datada
146 1465
a 11 de desembre de 1471 i dirigida al lloc-tinent de Mes-
tre Racional, fent-li avinent que, havent coms lofici de
collecei sigiliogrflca.
Mestre Racional a Ramn Planella, el qual per serveis
bllics ha destar ausent del seu crrec, li prev que el
Escut amb la divisa reial de les quatre barres. consideri com present per a la percepci de son salari.
No porta llegenda.
Al peu duna lletra que diu ax: Lo Rey.

Bn Joan
stela e en Jaume d espia feels nostres; manamuos que dels
diners que de nostres dtils son procehits doneu an beren-
guer ripoll trenta florins los quals li volem esser donats COMTESES- REINES DARAG
per una mula que dell havem feta comprar. B en la tra-
dici cobrareu la present ab apoqua per vostra cautela.
Dada en Manresa a .vi. dies de Mar any mil .cccclxv.
Rex Petrus. R. Vitalis protonotarius.
SANXA DE CASTELLA
(Muller dAlfons I)
150 1201
147 1465 Rod. Cera bruna. Arx. Cor. Arag; pergamins de Pere I, n. 3 121.
Forma descut, 25 x 20 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Reial
Patrimoni; collecci sigiliogrflca.
Anv. Imatge de la comtesa-reina, asseguda
Escut amb la divisa reial. Sense llegenda.

en un setial amb coix. Porta una flor de llir a la
m dreta.
Bn una lletra del Conestable titulant-se rei, dirigida a

Jon Stela i Pere Despl, manant- los que donguin trenta Rev. La princesa a cavall, que marxa al pas
florins al devot nostre en Loren de bellfort alias petit cap a lesquerra del segell. Llegenda destruda.
francs, per poder se metre a punt per anar ab nos al
socors de Cervera. Datada a Barcelona, a 12 dagost Penja, per corretges de luda, dun pergam que cont
de 1465. una concordia entre Pere I i sa mare, tesmentada Dona
Sanxa, atorgada a Daroca, en el mes de novembre de 1201.
148 1466
Rod, 20 mm. Cera vermella. Barcelona,

Arx. Reial Patrimoni;
LEONOR DE CASTELLA
(Muller de Jaume I)
Escut amb la divisa reial. No porta llegenda. 151 1224
Ogival, 100 x 70 mm. Cera bruna. Saragoa, Arx. del Captol

del Pilar; Alm. 1, cax. 5, lig. 2, n. 4.
Al peu duna lletra de Don Pere, manant al Mestre Ra-
cional i a son lloc-tinent, que admetin en els comptes del
difunt Jon Stela, regent de la tresoreria reial, tretze Anv. Escut amb la divisa de les barres.
lliures, per aquest distribuides. Datada a Vich, a 17 de
mar de 1466. ORIS REGINE ARAGN COMIT
BAR
[Sigillum Alien]oris regine Aragonum comilisse Bar[chinone et
domine M onlispessulani]
RENAT DANJOU
149 1471
Rev. Escut amb la divisa de Castella : un
castell amb tres torres.
ILLVSTRIS REGIS CASTELLE F
Escut amb diverses divises, i en el centre un
Penja, per corretges de luda, dun pergam, en el qual
escudet amb la divisa reial dArag. Llegenda bor- Dona Leonor, intitulant-se Alienor Dei gracia Regia
rosa. Aragonum comitissa Barclnone et domina Montispessu-
,
lani,reb sots sa protecci i salvaguarda el Prior i canon-
ges de Santa-Mara la Major, de Saragoa; datat a Cala-
ISABEL DE CASTELLA
(Muller de Jaume II)
tayub, a 16 dagost de 1224.
154 1294
Quadrilobat, 60 X 60 mm. Cera bruna.

Madrid, Arx. Histric Na-
cional; fons Sant Sepulcre de Calatayub, V. 41-7.
Un quadrat dividit en quatre quarters: 1 i 4,

CONSTANA DE SICLIA dues barres; 2 i 3, una guila. Rodeja al qua-
(Muller de Pere II) drat la llegenda i apareixen collocats en els quatre
152 punts cardinals, a la part exterior del quadrat,
castells i lleons alternats.
Imatge de la comtesa-reina, dreta i collocada

REGINE ARA
en un artstic i elegant templet gtic. Porta co-
Penja, per cintes de seda groga i vermella, dun perga-
rona, tnica i mantell. Amb la m dreta sost el m, en el qual Isabel, amb
de Regina Aragonum
els ttols
ceptre, que termena en una flor de llir, i amb les- et Sicilie, se dirigeix al Batlle de Calatayub,i al Justcia
querra un pom amb creu patriarcal o de doble manant que compleixin i facin complir el privilegi que
el comte-rei son marit havia confirmat al Comanador del
travesser. A ambds costats un escut de gran
Sant Sepulcre ae Calatayub, de no haver de donar cenes,
tamany, partit, amb les divises o senyals de Sici- els frares i homes de dita comanda, sin quan el comte-
li i Arag. rei hi fos present. Datat a Tortosa, a 16 de setembre
de 1294.
+ S : CONSTAN . . GRA REG
BLANCA DE NPOLS
(Segona muller de Jaume II)
Escut timbrat duna corona i partit vertical-
ment; a la dreta la divisa de Sicili, i a lesquerra
155 1300
les barres d Arag.

Rod, 64 mm. Cera vermella. Tarragona, Museu Arqueolgic;
n. 3,287 del Catleg.
Per estar separat del document no podem precisar la En el centre del segell lescut reial d Arag, ro-
data daquest segell. Dona Constana va regnar desde dejat per un cercle format per lbuls i la llegenda
1276 a 1285.
collocada entre dos cercles concntrics. Un altre
cercle de lbuls i deu escudets (cinc amb la divisa
d Arag i altres ciuc amb la de Npols) alternats,

153 1288
tanquen el camper del segell.
Rod, 45 mm. Cera bruna. Madrid, Arx. Histric Nacional. + i SIGILLVM BLANC HE DEI \ i \ GRACIA i
Benifas, 1288-62. R. REGINE ARAGN VM i
Per estar separat del document no podem fixar-ne la

Escut amb les quatre barres, rodejat dun cer-
data, per a lArxiu Histric Nacional en vrem veure un
cle de lbuls. altre exemplar, penjant dun pergam, en el qual la com-
tesa-reina reb sots sa protecci, defensa, custodia i espe-
. . CONS TAN Cl E DEI GRACIA REG1NE cial guiatge la casa del Sant Sepulcre, de Calatayub. Datat
ARAGO a 27 de juliol de 1300.
([ + Sigillum ] Constancie Dei gracia regine Arago[num\.)
Penja, per cintes de seda, de les colors groga i vermella,

ELISENDA DE MONTCADA
( Quarta muller de Jaume II
dun pergam que cont la concessi que fa Dona Cons-
tana a Pere Marini, notari, familiare et fidelis noster a
156 1357
iempore sue puericie citra, del castell, sive locum, voca- Rod, 62 mm. Cera negra. Barcelona, Arx. Reial Patrimoni.
tum Aldearum, situat prop del castell dEmposta. Datat
a Palerm, a l.er de abril de 1288. Escut gran amb la divisa de les barres, rode-
) ) .
INVENTARI 235
jat dun quadrilobat, i a ambds costats de lescut + SIGILLUM MARIE DEI GR . . .
un escudet amb vuit bessants, divisa dels Mont- ARAGONUM REGINE
cada.
Penja, per cintes de seda, grogues i vermelles, dun
pergam, on es cont el jurament prestat per la. comtesa-
+ SIGILLUM ELICSSENDIS DEI GRATIA reina, dobservar iguardar els seus contractes matrimo-
REGINE ARAGONU. nials, els pactes i convenis acordats entre els reis de Na-
varra i Pere III. Datat a la vila dAlag, dimars a 28 de
juliol de 1338.
Al dors duna lletra de Elisendis Dei gracia Regina Ara-
gonum, Serenissimi Prindpis et domini Domni Jacob re-
colende memorie Regis Aragonum relicte, dirigida a Pere
a Costa, conceller de rei i Batlle General de Catalunya,
fent-li avinent que, com En Bernat de
Merls, senyor del LEONOR DE SICLIA
castell i de Montmajor, en el Bergad, shagus con-
lloc ( Tercera muller de Pere III
vingut amb la reina, per tots els drets a ella pertinents 159
en dit castell, per ra de alguns teros que hi tenia; el Rod, 83 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; vitrines.
requireix i li prega que sempre que el dit Bernat de Mer-
ls pretengui confirmaci de dit castell, li faci sens per- Anv. Imatge de la comtesa-reina, collocada
judici dels drets del rei i della. Datada in Monasterio
dreta i un poc decantada cap al costat dret, en
nostro Sancte Marie de Pedralba, a 23 de juny de 1357.
un dosseret gtict apiat descuts petits amb se-
nyal de Sicili. Porta corona i mantell, i sost amb
la m esquerra el pom i amb la dreta el ceptre;
LEONOR DE CASTELL a ambds costats del dosser hi ha dos escuts: a

(Segona muller d 'Alfons III) la dreta el superior porta quatre barres, divisa
157 d Arag; linferior, les guiles i les barres, divisa
Rod, 78 mm. Cera vermella. Tarragona, Museu Arqueolgic. de Sicili; a lesquerra els mateixos, en colloca-
ci inversa.
En el centre del segell un escut amb la divisa
de les barres, rodejat de tres castells i tres lleons,
ALIENORA DEI GRA ARAGO-
alternats, dintre de un cercle format per sis lbuls.
NUM VALENCIE MAIORICARUM SARDINIE
ET CORSICE COMITISSAQ BARCHINONE
+S DONA LEONOR POR LA GRACIA
! \ \ \ \ ROSSILIONIS ET CERITANIE +
DE DIOS REYNA DE ARAGN
i \ i \
( Alienora Dei gra[cia regina ] Aragonum Valencie, Maioricarum, Sar-
,
dine et Corsici comitissaque Barchinone, Rossionis et Ceritanie )
Dona Leonor de Castella cas amb Alfons III, segons

Bofarull, a primers de febrer de 1329, i enviud en 1335; Contra-segell. Rod, 22 mm.
per consegent aquest segell correspon a aquest perode.
Escut partit, amb les divises reials de Arag i
Sicili.
No podem precisar la data daquest segell per trobar-se

MARA DE NAVARRA separat del document respectiu. Leonor de Sicili es va
Muller de Pere III
(
casar amb Pere III pel juliol de 1349 i mor el 20 dabril
158 1338 de 1375.
Pamplona, Arx. de la Diputaci
foral de Navarra.
Al mig del camp del segell, un escut en losan-

160 1369 i 1374
ja, amb la divisa de les barres, rodejat de quatre

escudets, amb senyals; el 1. -
y 4. rt
,
de Navarra, i
els 2. n i 3 er dEvreux. Un quadrilobat rodeja Escut partit, amb les divises d Arag
, el i de Sici-
conjunt, venint, desprs, la llegenda, entre dos li, sostingut per dos ngels; distingint-se, encara
cercles concntrics; diu aix: que confusament, en la part superior, un cap co-
ronat. La llegenda, quasi del tot destruda, s ille- .... ANDIS : DEI : GRACIA \ REGINE
gible, no apareixent ms que aquestes lletres: ARA
([ Sigillum Iol]andis Dei grada regine Ara[gonum].)
+ ALIONORA ARAGONU
Al dors duna lletra dirigida per la comtesa-reina a
(+ Alionora [Dei grada regina ] Aragonum.)
Pere de Arts, conceller i Mestre Racional de la Cort del
rei, notificant-li que havia concedit a son cambrer Mart
Al dors duna carta de Dona Leonor al feel procura-
de Laano, mer de Jaca i custodi dels ports de dit meri-
dor de les nostres rendes e drets en la ciutat de Tortosa,
nat, la tera part, que a ella i a la seva Cort pertanyia,
en Guillem Barbara, encomanant-li que dels drets que
dun roc de pel bru obscur, que havia sigut pres a Jon
tingui en son poder, faats fer una porta de fusta quj
de Novalles, en Port de Cafranch, qui ocultament i
el
es necessria en la escala per la qual hom puja en lo
sense-perms lextreia del regne d Arag, i li mana ques
palau nou del castell de Tortosa e comprats .i. lit de
complexi aquesta disposici. Dada a Saragoa, sub nostro
posts a obs del dit castell. Datada a Tortosa, sots nos-
sigillo secreto, a 29 de mar de 1391.
tre segell secret, a l.er de maig de 1369
MARIA DE LUNA
VIOLANT DE BAR ( Muller de Marti I
(Muller de Jon I) 163

161 Rod, 90 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; vitrines.
Anv. Efigie de la comtesa-reina, collocada a

Anv. Dintre dun dosser gtic, la comtesa- lenfront, en un bell dosser et gtic. Porta una
reina, dreta, portant corona, tnica i mantell; tnica escotada, i cenyida al cs, les mnigues
ceptre a la m dreta i pom amb creu de doble molt amples. Sost el ceptre amb la m dreta i el
travesser a lesquerra. Dos ngels, collocats en dos- pom amb lesquerra. Apareixen diversos ngels en
serets, sostenen dos escuts, un a la dreta i un altre les ornacines del dosser, tocant instruments musi-
a lesquerra, amb les divises d Arag i Bar. cals. A ambds costats de la reina un ngel sost
un escut, partit, amb dues barres i una mitja lluna
. . 0 ANDIS
DEI GRACIA
. :
i escacs.
ET CORSICE COMITISSEQ' BARCHN :
CERITANIE + S MARIE DEI GRA RE -
([ Sigillum I]o\l]andis Dei grada [ regine Aragonum, Valende, Maiori-

VALC MA10RIC SARD1N l CORSIC COMI-

carum, Sardinie] et Corsice, comitisseque Barchinone [Rossilionis et] TISSEQ BARCHN ROSSI LI ON ET CIT

. . .
Ceritanie.
(+ Sigillum Marie Dei grada re[gine Aragonum], Valende, Maiori-
carum, Sardinie et Corsice, comitisseque Barchinone, Rossilionis et Ce-
rit[anie]. )
Escut partit amb les divises d Arag i Bar. Contra-segell; Rod, 30 mm.
Per estar desprs del document del qual penjava, no
Escut partit. l. a meitat, dues barres; 2. a una mitja lluna,
podem fixar la seva data. ,
i a langle inferior, escacs. En la part superior, una co-

rona i un ngel amb les ales esteses. A ambds costats de
lescut, un aucell semblant a un fais amb cap de dna.
162 1391
Rod, 40 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Reial Patrimoni.

Escut partit amb les divises de Arag i Bar, MARIA DE CASTELLA
sostingut per tres ngels. En la part inferior un (Muller d Alfons IV)
lleonet. 164 1433
Rod, 95 mm. Cera vermella. Tortosa, Arx. Municipal; pergamins.

1. A
lArxiu del Captol de la Su de Barcelona nhem vist altre
exemplar, empremptat, tamb, amb cera vermella, al dors duna
carta dirigida per Dona Leonor al feel nostre en Bernat de Bonet,
Anv. Imatge de la comtesa-reina, en un dos-
batle de Muncada, amb data de Barcelona, 14 de desembre de 1374. ser o templet gtic. A ambds costats, escuts amb
INVENTARI 237
les divises de Arag i Castella (les barres i castells

167 1457
i lleons). Llegenda molt borrosa. Rod, 30 mm. Cera veimella. Tortosa, Arx. Mimi ipal.
Contra-segell. Rod, 30 mm. Escut partit: a la dreta, les quatre barres

d Arag; a lesquerra, castel s i lleons en quatre
Escut partit; a la dreta, les quatre barres de
quarters. Corona reial.
Arag; a lesquerra, castells i lleons en quatre quar-
ters. Corona reial.
Emp emntat en una lletra ah pr c radors d T rto a,
datada a Saragoa, 4 do abril de 1457.
Penjat, per cintes de seda groga i vermella, duna sen-
tencia donada a favor de Tortosa, sobre imp sici< ns entre
la ciutat i els clergues. Datada, a Barcelona, 16 doctubre
de 1433. LLOCTINENCIA DE DONA MARA
168 1449

165 1434
Rod, 47 mm. Cera vermella. Tortosa, Arx. Municipal.
Escut en forma de cair, amb la divisa reial
Escut partit; a la dreta, quatre barres, a les- (quatre barres).

querra, castells lleons alternats. Dos ngels sos-
+ SIGILLV M
i
S1CILIE CITRA
tenen dit escut, i en la part superior tenen creua-
ET VLTRA FARVM ETC
des les ales formant-li cobricel.
Al dors duna lletra de Dcna Maria, Lloctinent general
En una de la reina als feels nostres los procura-
lletra del regne, al Mestre Racional, encomanant-li que en les
dors de la ciutat de Tortosa. Datada a Valncia, 10 de provisions i nomenaments doficials reials, si no han pres-
desembre de 1434. tat el degut jurament, quel prestin sots pena de cinc mil
florins dor,abans de gaudir de les grcies que sels hi
hagin concedit. Datada a Perpiny, a 11 de juliol de 1449.
166 1433
169
Escut en cair amb quatre barres, rodejat per Rod, 84 (?) mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; vitrines.
un quadrilobat.
+ SIGILLVM i LT \ DNE \ MARIE >

Escut en cair, amb la divisa reial, sostingut
REG' -
per dos ngels i rodejat per testes dngel i flors.
( + Sigillum locumtenencie domine Marie [Aragonurri regine.)

. VALENC MAIORIC l .'
Al dors duna lletra de la reina, dirigida an Jacme de

Casafrancba, mercader de la ciutat de Barcelona, ma- Contra-segell. Rod, 30 mm.
nant-li que del forment del senyor rei que tingui en son
poder, entregui al amat conseller del dit senyor rei e Escut en cair, amb la divisa reial, rodejat de
nostre mossn Galcern de Requesens, batlle general de flors.
Catalunya, cent cinquanta quintars de bescuyt per obs
e provissi de la sua galea que te en servey de dit se- No podem precisar la data daquest segell perqu est
nyor. Barcelona, 4 de maig de 1433. Aquest segell, que separat del seu document.
havem considerat menor al fer lestudi de aquesta com'
tesa-reina, apar deduir-se de sa llegenda que degu usar-
lo, Dona Maria, com a lloctinent del regne 1 .
JOANA ENRQUEZ
1. Nhem
trobat altre exemplar en P Arxiu del monestir de Sant- (Segona muller de Jon II)
Pere de les Puelles, empremptat al dors duna lletra dirigida per la
comtesa-reina a labadesa, desde Val, icia, a l. er de juny de 1443, 170 1458
notificant-li haver rebut la copia de les ordinacions que labat de Rod, 30 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
Sant Pere de Galligans ha volgudes fer en aquest monestir. E aque- reials originals, 1455 fins 1462, fol. 114.
lles enteses vos responem quens desplauen molt, i li prev que escriu
a labat, per qui, amb concell dels Priors de Sant Llorens del Mont i
Sant Geroni, sien reduydes a degut estament. Escut timbrat duna corona i partit vertical-
VOLM I 34
ment en dos meitats: l. a , divisa reial d Arag; 174 1468
2. a ,
Castella i Lle. No porta llegenda. Rod, 17 mm. Cera vermella. Madrid, Arx. Histric Nacional;
fons Poblet.
Al dors duna carta de creena de Dona Joana als Con-

cellersde Barcelona, a favor de micer Gaspar Vilana, Escut partit; 1, Arag; 2, dos castells i un lle;
doctor en Lleis i con celler del rei, datada a Valncia, timbrat duna corona reial.
27 de desembre de 1458.
Empremptat en una carta de la comtesa reina, dirigida
a labat de Poblet i datada a Tarragona, als 31 de gener
de 1468.
171 1461
Rod, 34 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes

reials originals, 1455 fins 1462, fol. 218.
ISABEL DE CASTELLA
Escut amb la divisa reial d Arag i altres que ( Muller de FerrAn II
175
apareixen borroses. No porta llegenda.
Rod, 100 mm. Cera vermella. Madrid, Arx. Histric Nacional.
Al dors duna lletra de la reina als Concellers de Bar-

Imatge de la reina, asseguda en un templet
celona, pregant-los que permetin fer-hi estada a son criat
i cambrer Diego de Burgos, per guardar i tenir en orde darquitectura del renaixement. A ambds costats
son guardarroba. Datada a Vilafranca del Penads, a 31 un ngel, sostenint, el de la dreta de la reina,
de mar de 1461. lescut de Castella i de Lle, i el de la esquerra,
el de Sicili.
8 SERANISIME DOMINE YSABELE DEI

! '.
\
172 1461
GRACIA REGINE SICILIE CASTELLE\
Oval (?), 9x8 mm. (?). Cera verdosa. Barcelona, Arx. Municipal; LEGIONIS ET EC PRIMOGENITE i
cartes reials originals, 1455-1462, f. 197.
ARAGONUM
Un escudet amb dos castells i un lle. (Sigillum seranisime domine Isdbele Dei grada regine Sicie
Castelle Legionis et eciam primogenite Aragonum.)
Al dors duna lletra de la comtesa-reina als concellers

de Barcelona, recomanant a Lloren Rossell, perqu li
donguin una de les quatre balances que tenien per costum
donar al mustasaf de la ciutat. Datada en nostre palau
GERMANA DE FOIX
(Segona muller de FerrAn II)
de la Aliaferia de aragoa, a 11 de gener de 1461.
176 1516

Arx. Cor. Arag; cartes de Ferrn II,
sense catalogar.
173 1463
Escut amb les divises reials, timbrat duna co-
Rod, 90 mm. Cera vermella. Pars, Arxs. Nacionals; J. 594, n. 19.
En un templet, darquitectura gtica amb bar-

Empremptat al Dona Germana, por
dors duna carta de
reja de renaixement, la comtesa-reina, dreta, amb la gracia de Dios, reyna de Aragn, de Navarra, Condesa
corona, el ceptre i el pom amb la creu. de Barcelona, etc., a Jon Gralla, Mestre Racional, o a
son lloc-tinent, donant- li instruccions referents als comp-
S IOHANE DEI GRA REG tes del tresorer de la reina, Pere Ferriz, que havia dexa-
minar. Datada a Madrid, 12 dabril de 1516.
ROSILION ET CERITANIE

177 1516
Escut partit; a la dreta, quatre barres; a lesquerra, en
lapart superior, dos castells; en la inferior, un lle. Penja
duna escriptura, en pergami, per la qual la comtesa-reina
fa rbitre Lluis Xl de Frana, per a resoldre un litigi
entre els reis dArag i de Castella, 16 de abril de 1463. Arag, Sicili i Granada.

INVENTARI 239
Al dors duna lletra de la reina als Diputats de Cata-

lunya, participant-los-hi la mort del rei, i notificant que, FERRAN
referent als sufragis per la seva nima i algunes coses (Fill dAlfons I. Abat de Montarag)
que shan de fer, llargament larquebisbe,
els escriur 180 1244
nuestro muy amado fijo. Datada a Madrigalejo, a 24 de
gener de 1516.
Ogival, 62 x 40 mm. Cera bruna. Saragoa, Arx. de lArquebisbat;
pergamins.
Imatge de lInfant-abat, agenollat i en actitut

de pregar devant duna creu.
+ S1GILLVM FERRANDl SERVILLV (?)
INFANTS I PRNCEPS NASARENI
Penja, per corretges de luda, dun pergam que cont

la concessi atorgada per Ferrn, infans et procurator
Aragonum et Rector ecclesie Monsaragonis, a lesglesia
SANXO de ufaria (Zuera), de tot el dret que al monestir corres-
(Fill de Ramn-Berenguer IV. Comte de Provena) ponia en lesglesia i hospital de Sant-Juli del terme, sive
178 1182 territorio de Pererola, que est in vialata. Datat a 25 de
Rod. Cera bruna. Marsella, Arxs. departamentals; fons dels

gener de 1244.
Hospitalers.
Anv. Imatge del prncep a cavall, portant 181 1246

lescut en el bra esquer i una llana a la m Rod, 50 mm. Cera bruna. Madrid, Arx. Histric Nacional;
dreta. Manca tota la llegenda. fons del Sant Sepulcre.
Rev. El seu dibuix s molt semblant al de

lanvers. LInfant a cavall, que galopa cap a la dreta.
Porta llana amb senyera i escut al bra esquer.
Penja, per corretges de luda, dun pergam que cont Aix lescut com la gualdrapa del cavall, tenen la
un privilegi als pauperibus hospitalis Jherusalem, fent-los divisa de les barres.
exempts de peatges; Aix, 9 de desembre de 1182.
+ : s : domini ferrandi : : infantis :
ARAGONIS :
ALFONS Penja, amb corretges de luda, dun pergam que con-

(Fill dAlfons I. Comte i Marqus de Provena) firma la donaci feta a la casa del Sant Sepulcre de Ca-
latayub, de Torralba els seus termes; 3 del mes de gener
179 1204 i
de 12461.
Rod, 65 mm. (?) Cera bruna. Pars, Arxs. Nacionals; J. 589, n. 1.
Anv. LInfant a cavall. Porta llana i escut

molt allargat, amb la divisa de les barres.
SANXO
SI COMITIS ET (Fill de Jaume Abat de I. Valladolid)
182 1260
Rev. La mateixa representaci de lanvers.

Ogival, 70 x 42 mm. Cera bruna. Lleida, Arx. Municipal;
privilegis i cartes reials.
ET MA...
Imatge de lInfant amb hbits monacals, dret
Penja dun pergam, en el q lal el comte-rei d Arag i en un templet gtic. A sa dreta, un escudet amb
regoneix haver rebut del comte de Tolosa la quantitat tres barres; a sa esquerra, un castell.
de 100,000 sous melgoresos, per la qual li empenya Saint-
Emilion i molts castells, i li dna per cauci son germ, 1. En el document no es fa esment del segell. LInfant se titula:
el comte de Provena; abril de 1204. procurator Regni Aragonum.
+ S DNI SANCII ILLVSTRIS REGIS ARAGN Aragonum filius, heres Maioricarum et Montispessulani,
Rossilionis, Ceritanie ac Confluenti, reb sots sa protec-
FILII ABATIS VALLISOLETI
ci, comanda i guiatge en Bernat de Ponts, ciutad de
Barcelona. 12 de gener de 1264.
Penjant, amb cintes de seda groga i vermella, dun
pergam que s un privilegi sobre encunyaci de mone-
da jaquesa, concedit per Jaume I i roborat pels infants
Pere, Jaume i Sanxo, a la ciutat de Lleida i altres llocs
del regne d Arag. Lleida, 12 dagost de 1260.
YIOLANT
(Filla de Jaume I. Muller dAlfons X de Castella i Lle)
185 1255
Ogival, 95 X64 mm. Cera bruna. Pars, Arxs. Nacionals; J. 601,
PERE n. 25
(Fill de Jaume I, desprs Pere II)
183 1266
Anv. Escut amb les barres,
Rod, 38 mm. Cera bruna. Madrid, Arx. Histric Nacional; i- S. YOLIS RAGONVM I F . . .

(+ Sigillum lolandis [regis A]ragonum f[i\) (?)
Escut amb la divisa reial d Arag, tres barres.

Rev. Escut dividit en quatre quarters, amb
+ : S : INFANT :DO P CONDE DE BAR- castells i lleons.
CELONA + ..I\ GRACIA REG i E ET \
Penja, amb cintes de seda groga, vermella, negra i

LEGION1S i
blanca, dun pergam que cont lescriptura de confirma- (+ [Del gracia reg[ine, Castell ]e et Legionis )
ci aprobaci a favor de Guillem de Ratera, de la com-

i
pra que havia fet a Pere de Soses del castell i vila de Penja dun pergam, amb el qual Alfons X regula lor-
Montorns, i de la donaci i concessi que Jaume I li dre de successi a la corona. Datat a Palncia, 5 de maig
havia fet de dit castell. Datada a Montblanch, 23 de juliol de 1255.
de 1266L
JAUME
JAUME (Fill de Pere II, desprs Jaume II)
(Fill de Jaume I, desprs Rei de Mallorca)
186 1284
184 1264 Rod, 49 mm. Cera bruna. Valncia, Arx. del Captol de la Su;
Rod, 44 mm. Cera bruna. Barcelona, Arx. del Captol de la Su; S.-35.
pergamins.
Escut borrs dintre dun lobulat.

Escut amb tres barres.
. . GILLVM IACO . . FIL. . REGIS ARAGN V
+ S HEREDIS REGNI MAIORICARVM .. SI.ILI.
ET DNI MOTPLI ([ Si]gillum Iaco[bi ] fU[ii] regis Aragonu[m efl Si[c]i[e])
El pergam del qual penja cont lacta amb que lIn- Aquest segell se troba separat del pergam, per en el
fant en Jaume, titulant-se Infants Jacobus ilustris Regis mateix Arxiu hi ha un altre exemplar (0.713) que penja,
amb cintes de seda groga i vermella, duna escriptura '
1. En lArxiu Capitular de la Su de Girona hem trobat un altre

datada a Messina, a 22 de juny de 1284.
exemplar daquest segell, penjant de la confirmaci de privilegis a
dita esglesia, atorgada en Barbastre, el 14 doctubre de 1264.
Aquest
exemplar est bastant ben conservat i shi llegeix perfectament
S. INFANT DO. P..., que manca o apareix borrs en lexemplar
!
de lArxiu Histric Nacional. Altres dos fragments, ms o menys

complets, nhem vist, un a lArxiu del Captol de la Su de Barce-
JAUME
lona altre en el de la Su de Vich, penjant, el primer, dun pergam
i
(Fill de Pere II)
en el qual lInfant posa sots sa tutela protecci, lhospital que en i

187 1287
Guillem de Cervell havia fundat a Olesa amb data de Taraona,
26 d agost de 1270, el segn va adherit a un pergam que cont la
i
Rod, 70 mm. Cera vermella. Valncia, Arx. del Captol de la Su.
salvaguarda protecci atorgada pel mateix Infant a Bernat, bisbe

i
O. 719
de Vich, als canonges clergues de lesglesia viguetana i a llurs ter-
i i
vassalls, amb data de 7 de juny de 1261. Segons Zurita 11b. III,

resi (
Efigie de lInfant a cavall, porta casc amb co-
cap. XLVI) el rei en Jaume feu donaci del crmtat de Barcelona a
son fill, en les Corts velebra, es als catalans, a 26 de mar de 1251. rona reial, espasa a la m dreta i lescut al bra
INVENTARI 241
esquer, amb les divises dArag i Sicili. Va pre- dacionis Regis Aragonum, filius ac procuralor Aragonum,
gerensque vices Illustris domini Regis fr atris mei in Catha-
cedit duna estrella.
lonie et Regno maioricarum, elegeix sa sepultura en el
+ s : iacobi : dei : gra :r.. .s monestir de Santa Maria de Poblet; amb data de Prades,
APVL PAT9 CAP VE 8 doctubrs de 1290.
Penja dun pergam on lInfant en Jaume, rei de Sic-

lia,duc dApulia i prncep de Capua, declara haver rebut
els comptes den Roger de Lluria i els hi dna sa apro-
ISABEL
baci. Datat a Messina, a 29 de setembre de 1287 h (Santa Isabel. Filla de Pere II i muller de DionIs I, rei
de Portugal)
190
Rod, 80 mm. (?) Cera rossa. Barcelona, Arx. Cor. Arag
vitrines.
FREDERIC
(Fill de Pere IX, desprs rei de Siclia)
Anv. Un escut amb cinc barres.
188 1294
Rod, 50 mm. Cera bruna. Valncia, Arx. del Captol de la Su; Rev. Escut amb la divisa reial de Portugal;
n. 0.738.
al centre, una creu formada per cinc castells. En
Imatge de Tlnfant a cavall, que galopa cap a la bordura de lescut, dotze castells.
la dreta, precedit duna estrella. Lescut i la gual-

drapa amb les divises d Arag
No podem precisar la data daquest segell perqu est
i Sicili.
separat del document. Creiem que aquest fragment per-
+ 8 FRIDERICI FILII QND ILLUSTRIS
.'
tany a Santa Isabel, Infanta dArag i reina de Portugal,
REGIS ARAGN VM 7 SICILIE \
no sols perqu les divises dels escuts ho assenyalen, sin
tamb per la fais del segell, que correspon a darrers del
( + Sigillum Friderici filii quondam illustris regs Aragonum segle xm
i comenament del segent, poca de la santa
ei Sicilie)
reina, que cas en 1282 amb Dions I de Portugal i mor
Penja dun pergam en en 1336, essent canonisada en 1516. A ms daix, en les

el qual lInfant Frederic, titu-
lant-se Fredericus Infans Illustris Regis vitrines del susdit Arxiu es conserva el segell del rei Dio-
A ragonum et Si-
ns, la cera del qual s de la mateixa color i qualitat
cilie Domini in Regno Sicilie Generalis
fratri sui, ejus
del que atribuim a sa muller Santa Isabel, fins els lli- i
Locumtcnens, atorga definici de comptes, de les armades
de Italia, a favor de son almirall en Roger de Lluria; da- gams sn tamb iguals, essent probable que ambds se-
gells penjaven del mateix document.
tada a Messina, 7 de novembre de la indicci 7 (any 1294).
Aquest segell va empremptat amb cera, dintre duna
capsa de fusta, a ligual dun altre exemplar que bem vist
en lArxiu de la Corona d Arag.
JAUME
(Fill de Jaume II)
191 1311
PERE Rod, 60 mm. Cera vermella. Terol, Arx. Municipal.
(Fill de Pere II)
189 1290 Escut amb quatre barres, rodejat dun lobulat

Rod, 44 mm. Cera bruna. Madrid, Arx. Histric Nacional; gtic, adornat amb pmpols de vinya.
fons Poblet, V. 43-10.
. . . .IA ILLUST
Escut partit en forma de creu daspa.
En els quarters superior i inferior, cinc barres, Penja dun pergam que cont lacta de les Corts cele-
divisa d Arag; en els de dreta i esquerra, una brades a Saragoa, en lesglesia de Sant-Salvador, a 19
guila, divisa de Sicili.
de maig de 1311, en les quals lInfant jura observar i
guardar perpetuament els furs, usos i costums dels arago-
PETR? FIL19 REGIS ARAGN (?)
nesos i.
Penja dun pergam, amb el qual lInfant en Pere, titu- Aquest document s interessant, perqu hi consta que a 14 de
1.
leskalendes de juny (19 de maig) de 1311, lInfant en Jaume, fill

lant-se: Infans Petrus illustris domini petri inclite recor-
de Jaume II, era Procurador general del regne, pel seu pare, i que
aleshores, havent complert ledat de 14 anys, en presencia del rei son
1. En lArxiu de la Corona dArag nhem vist altres dos exem- pare, i dels prelats, barons i representants de les viles i llocs dArag,
plars, en fragment. Ribagora i dels del regne de Valncia que volgueren el fur dAra
ALFONS i immunes de pagar lleuda, -penso et pedagio, per tota la
terra domini del rei, de la qual llibertat fruen en temps
i
(Fill de Jaume II, desprs Alfons III)
de Bernat Guillem i Gombald dEntena, senyors de dit
192
lloc dAlcolea. Datada a Barcelona, a 7 de setembre
Rod, 64 mm. Cera vermella. Barcelona, Ars. Cor. Arag; vitrines.
de 1315. Un tercer exemplar lhem vist a lArxiu del
lleial Patrimoni, al dors duna lletra de lInfant, datada
Escut amb cinc barres, rodejat dun cercle de a Balaguer, a 24 de juny de 1319, manant a son procu-
lbuls i flors. rador Pere Guillem Do que servi lassignaci que tenia
concedida a Dona Joana Exemeni.
INFAT IS

i \ ALFON DNI \ REG \ ARAG \
POGEITI l i \ E9 GENV PGATOR \ \ : l \
COIT IS VRGLL i
([+ Sigillum] Infantis Alfonsi. domini regis Aragonum primogenili et

PERE
eius generalis procuratoris et comitis Urgell[i].) (Fill de Jaume II)
194 1332
Encara que aquest exemplar nons pot precisar la data Rod, 65 mm. Cera bruna. Madrid, Arx. Histric Nacional;
del segell perqu no va unit al document, nhem trobat fons Poblet, V. 43-13.
un altre, en el mateix Arxiu, empremptat amb cera ver-
mella, al dors dun manament al veguer i al batlle de Bar-
celona, datat a Osca, 21 dagost de 1320.
Representaci de lInfant a cavall. Empunya
lespasa amb la destra i es defensa amb lescut,
que a lensems que la gualdrapa del cavall, porta
les divises d Arag i Empries.
193 1315
Rod, 62 mm. Cera vermella. Tarragona, Museu Arqueolgic; + : S : 1NFATIS P DNI REG \ \ \ \ ARAG \
n. 3,295 del Catleg. FIL.. \ RIPACRC ET IMPUR i \ \ COIT1S

[+ Sigillum infantis Petri, domini Regis Aragonum filii], Ripacurcie
Representaci del comte a cavall, marxant al et Impuriarum comitis.
galop cap a la dreta. Empunya lespasa en acti-
tut de lluitar. Lescut i la gualdrapa dl cavall Penja, per cintes teixides amb fils de seda de les colors
porten les divises dUrgell d Arag, groga i vermella, dun pergam que cont la donaci que
i s, els
fa lInfant a Pons, abat de Poblet,
i a son monestir, de
escacs i les barres.
quoddam trocium domini nostri Jhesu-
fusti vere crucis
+ cristi et etiam unam spinam veram corone dicti domini

S. INFANTIS LFONSI COM.... .
Jhesucristi que omnia nobis dedit Illustrissimus dominus

ET VICE COMITIS AGEREN . .
Philipus Tiex Francie carissimus consanguineus noster in
( Sigillum infantis [ A]lfonsi com[itis Vrgellensis] et vice comitis civitate parisius in eius regalis palatii capella ubi presentes
Ageren[sis].) eramus vigilia Nativitatis Domini proxime nunc transacti.
Datada a Castell dEmpuries, a 15 de juny de 1332 h
Nos pot fixar la data daquest exemplar, perqu no
va unit al pergam don penjava. Amb tot, en lArxiu
municipal de Saragoa (Cartes reials, n. 11), nbem tro-
bat un altre, empremptat al dors duna carta que lInfant 195 1324
Alfons dirigeix al batlle i jurats dAlcolea, demanant- Rod, 60 mm. Cera bruna. Terol, Arx. Municipal; pergamins.
los-hi que li certifiquin per lletra que eren lliures, francs
LInfant a cavall, que marxa al galop cap a la

g, reunits en Corts a Saragoa, jur els furs aragonesos. El segell
amb aquesta frmula: nostroque sigillo appendicio jussi-
hi ve indicat
mus communiri. En l'Inventaire des sceaux de la collection Clairam- 1
. Hem vist altre exemplar daquest segell en lArxiu del Gran
baull la Bibliothque Nalionale, do G. Demay (Paris, 1885, I, 24), Priorat en lOrde de Sant-Jon de Jerusalem, penjant dun pergam,
amb el n. 228, sbi descriu un altre exemplar daquest segell cn la en el qual lInfant en Pere consigna al Gran Prior de Catalunya,
forma segent: Arnau dOms, cinc mil sous barceloncsos, sobre la lleuda i drets del
.ARAGN. castell de Cadaquers, per pacte i en estima del vescomtat de Bas i
(
ain de Jacques roi d)
Jacques , fils altres castells que dit Prior li havia cedit; datat in villa nostra de
Sceau rond, de 62 mill.
cu portant quatre pals, dans une rose Castell dEmpuries, 16 de setembre de 1332. En lArxiu del mo-
gothique orne de feuilles dc vigne. nestir de Santa-Mara de Pedralbes nhem trobat un altre exemplar
-f S INFANTI .A SIMI DNI IA RGIS ARAGN IS penjant per cintes de seda groga amb una faixa vermella, dun per
POGIT gam que cont la lloaci o aprobaci que fa lInfant, de la venda de
Reconnaissance des droits fodaux du roi de Majorque, Bar- lescrivania de Castell dEmpuries, feta per Guillem Resta a favor
celone, 9 juillet 1312. (Clair, r. 210, p. 9237.) de son germ Ramn, amb data de Castell, 7 de novembre de 1336.
INVENTARI 243
gualdrapa del cavall, lencia, penjant, per cintes de seda groga i vermella, dun
dreta del segell. Lescut i la
pergam, s datat a Gandia, a 5 dbril de 1350 h
amb la divisa de les barres i flors de llir.
Llegenda destruda.

gam, amb el qual lInfant, vice-gerent del comte-rei en BLANCA
tot el regne i procurador general del primognit, Alfons, muller de lInfant
(Filla df. Felip peInoep de Taranto, i
confirma els privilegis, furs i costums dels habitants de en Pere) 1

( )
Terol, en agraiment al donatiu de 10,000 sous jaquesos

198
que havien atorgat per al viatge del dit Infant Alfons, a
Crcega i Sardenya. Datat a Terol, 13 de gener de 1324.
Rod, 89 mm. Cera vermella sobre cera natural. Collecci
de lautor.
Escut partit: a la dreta, tres barres; a lesquer-

ra, una guila de dos caps.
196 1354-1355
Rod, 60 mm. Cera bruna groguenca.

Barcelona, Arx. Reial
+ i Si BLANCH E DEI GRA V IS {1) P
\ \ :
Patrimoni; collecci sigillogrfica.
.. AC COMI...SSE MONTANEARUM i \ DE
Escut quartejat en forma daspa. Als quarters PRATIS \
superior i inferior, cinc barres; els de la dreta i

esquerra sembrats de flors de llir. Llegenda bor- Per estar separat del document no podem precisar la
rosa. data daquest segell.
Al dors duna carta del Infant en P. del molt alt se-

nyor en Jacme de bona memria Rey darago fill. Comte
de Ribagora e de les Muntanyes de prades, e per lo J0N
molt excellent e molt poderos princep e senyor P. per la
(Fill de lInfant en Pere. Comte de Prades i senescal
gracia de deu Rey darago, senyor e nebot nostre molt
de Catalunya)
car, en los Regnes e terres sues de a mar, e en lo
Regne de Mallorques e en les Illes a aquell adjacents, 199 1362
general loctinent. Se dirigeix a en Guillem de avila, Rod, 67 mm. Cera bruna.

porter del rei, parlant-li de la preferta que fou feta a V. 45-32.
aquest, a Vilafranca de Penads, per ra de la guerra

dels genovesos i de Sardenya. Datada a Barcelona, a 22 Imatge de lInfant a cavall, que galopa cap a
de desembre de 1354 1 .
la dreta. Porta casc i espasa, i en lescut i la gual-

drapa del cavall t per divisa les barres i les flors
de llir.
197 1356
Rod, 66 mm. Cera bruna groguenca. Arx. Cor. Arag; vitrines.

+ S' IOHIS INCLITI DNI INFA
AR D PRADS
Imatge de lInfant a cavall, que marxa al galop
cap a la dreta del segell. Lescut i la gualdrapa Penja, per cintes de seda grogai vermella, dun perga-
del cavall amb les divises de les barres i flors de m, en qual lInfant, intitulant-se Johannes incliti do-
el
mini infantis Petri natus, comes montanearum de Prades

llir o sigui Arag i Prades.
et Cathalonie senescallus, aproba una concordia atorgada
entre el seu tutor Berenguer de Pau i labat de Poblet.

NTIS : P DNI REGIS
:
Datada in villa nostra de faleto, el dia primer de mar

de 1362 2.
Aquest exemplar est separat del document. Un altre

que nhem trobat a lArxiu del Captol de la Su de Va-
1. Aquest segell, aix com el precedent, tenen la particularitat de
que en lloc de la divisa dEmpuries hi ha la de Prades, combinada
1, Un altre exemplar daquest segell lhem vist a lArxiu muni- amb les barres d Arag. Aquest canvi s conseqncia dhaver per-
cipal de Girona, al dors duna carta dirigida per lInfant als jurats i mutat lInfant en Pere amb son germ Ramn Berenguer, el comtat
prohomens daquella pagament de la taxaci feta
ciutat, referent al dEmpuries, que el primer possea, pel de Prades.
pel port de Sant-Feliu de Guixols. Datada a Barcelona, a 15 de juliol 2. Aquest Infant Jon era fill de lInfant Pere i de Dona Blanca,
de 1355. filla de Felip, prncep de Taranto.
ALFONS S IACOBI DEI GRA PBRI . .. ADMINIS-
(Fill de lInfant Pere dArag i net de Jaume II. Mar- TRAT ORIS LEN
qus de Villena i comte de RibAgora i Denia)
( Sigillum Iacobi Dei gracia [Sancte romane ecclesie ]? presbiteri
200 1398 [ Cardinalis et] 1 administratoris [ecclesie Vailencie.)
Rod, 48 mm. Cera vermella. Valncia, collecci particular.

Escut partit verticalment: a la dreta, les divises gam, on es cont una constituci del bisbe i Captol,
perqu ni aquell ni son Vicari general, puguin conixer
dArag i Prades; a lesquerra, una m alada que
contra cap canonge de Valncia, per ra de crim o de-
sost una espasa, i en la part inferior, un lle. licte,acusant o visitant dofici, ni encare a instancia fis-
cal tan sols a instancia de part o b en cas de heret-
i s
+ 8 DO ALFO'SO MARC D BILA COTE

D
gia. Datat a Valncia, 28 febrer de 1388. Aquest segell
RIBAGORA E DE.IA lusa en Jaume dArag, com a Cardenal i com Adminis-
( + Sllo Don Aljonso, marques de Bilena, comte de Ribagora e Denia.) trador de la Su de Valncia.
No pot precisar la data daquest segell, per trobar-

es
se separat del document. En lArxiu de la Su de Va
lencia, nhi ha un altre exemplar, molt borrs, que pen-
(Oficialat de D. Jaume dArag
ja, per una cinta groga i vermella, dun document datat
203
als 27 de juliol de 1398.
Ogival, 65 X 41 mm. Cera vermella. Arx. dl Captol d la Su
de Valncia; S. 27.
En un templet gtic, la imatge de la Verge,

JAUME DARAG asseguda en un banc i portant a Jess-nen. En la
(Fill de lInfant Pere dArag i net de Jaume II. Bisbe
de Valncia) part inferior, o sia als peus de la Verge, un escut
201 1371 timbrat amb un capell de cardenal i partit verti-

Ogival, 68 X 40 mm. Cera vermella. Valncia, Arx. del Captol calment en dos meitats: l. a ,
dues barres; 2. a , tres
de la Su; O. 721.
flors de llir, o sien les divises dArag i Prades.
En un altar gtic, la Verge, dreta, amb corona

s : curie : offis : .... ia: epi :
i portant Jess- nen al bra, ensems que amb la

SABIN : CARD i Z ADMISTRA
ECCIE
I
'.
destra sost un ceptre. En la part inferior de lal- VALEN !
tar, el bisbe agenollat i en actitut de pregar. A ( Sigillum Curie Officialis domini Jacobi episcopi Sabinensis cardinalis
ambds costats, el su escut herldic amb les di- et administratoris ecclesie Valencie.)
vises dArag i Prades.
SIGILLUM IACOBI Dl GRACIA

i i \ \
EPISCOPI VALECIE 1
'.
RAMON BERENGUER
Penja, per cintes de seda groga i vermella, dun per- (Fill de Jaume II)
gam, que cont la concessi feta pel prelat al seu fami- 204 1335
liar Toms Castell, de dos benifets a Sant-Jon de lHos- Rod, 62 mm. Cera vermella.
pital; 9 de juliol de 1371. fons Poblet, V. 42-9.
LInfant a cavall, que marxa al galop cap a la

dreta. Porta espasa a la destra i les divises dArag
202 1388
i de Prades en la gualdrapa del cavall.
Ogival, 90 X 57 mm. Cera vermella.
Valncia, Arx. del Captol
de la Su; O. 434.
INFAT IS . AMDDl B \
En un templet gtic, la Verge amb Jess-nen ANEA PRADES

al bra. A la part inferior del templet, el prelat ([ Sigillum ] Infantis [Ra]imundi B[erengarii comitis Mont]anea[rum
agenollat i en actitut de pregar. A ambds cos- de] Prades.)
tats, el su escut herldic amb les divises dArag Penja, per cintes de seda groga i vermella, dun perga-
i Prades, timbrat dun capell de cardenal. m que cont una salvaguarda donada per lInfant Ramn
,
INVENTARI 245
Berenguer, comte de Prades, al monestir de Poblet, sobre + s infantis petri

: : i reg : : :
sos dominis de Fumata i Vilosell. 24 febrer de 1335 i.

ARAGN PRIMOGEITI ET EI9 GNERALIS I
PROCATORIS :
(+ Sigillum Infantis Petri [domin\i regis Aragonum primogeniti et
JOAN DARAG eius generalis procuratoris.)
(Fill de Jaume Arquebisbe de

IX. Toledo
Empremptat al dors duna lletra dirigida al seu des-
205 J 328
penser Pere Jordn de Urries, manant-li que de les pecu-
Ogival, 78
x 50 mm. Cera vermella. Barcelona. Arx. del nies que tingui del comtat dUrgell i vescomtat dAger,
Monestir de Santa Clara, pergam n. 773.
pagui al seu algutzir Esteve Rigau, 150 sous barcelonesos.
Datada a Montalbn, a 13 de juny de 1335 1 .
Efigie del prelat, de front, assegut en una cadira

formada per dos lleons. Porta mitra i pali, i sost,
amb la m esquerra, un bcul gtic, i t la dreta

alada i en actitut de beneir. JAUME
(Fill dAlfons III. Comte dUrgell)
S IOHIS DI GRA ARCHEPI TOLETAN 207 1339
ISPANIAR PMATIS AC REGNI CASTLLE

fons Poblet, V. 43, n. 1.
CACELLARU
JSigillum Iuhannis Dei graiia archiepiscopi Toletani (o Tolelanensis) LTnfant-comte a cavall. Porta lespasa alada
Ispaniarum primatis ac regni Castelle cancelarii.)
a la m dreta. Lescut i la gualdrapa amb les di-
vises dels escacs les barres, o sia Urgell Arag.

Contra -segell. Rod, 25 mm. i i
INFANS IACOB ..NI REGIS ARAGN FILS

:
Tant les imatges com la llegenda que cont, io Dl GRA COMES VR

! ET VICE \
es poden descriure, per trobar-se molt borroses i COMS AGEREN

en mal estat de conservaci.
( Infans lacob[us domiini regis Aragonum filius Dei grada comes
Vr[gellensis~i et vice comes Agerensis.)
Penja, mitjanant cintes de seda groga i rosa plit,

dun pergam, on es cont la concessi dindulgencies al Penja, per cintes de seda groga i vermella, dun per-
monestir. Datada a 15 de gener de 1328. gam que cont una sentencia donada per dit Infant-
comte, en un plet entre Guillem Almar, ecnom del mo-
nestir de Poblet i majoral de la Granja de Torreda, i el
com de Castell de Farfanya, sobre aiges. Datat de 13

dagost de 1339 2
PERE ,
(Fill dAlfons III, desprs Pere III)

1. A lArxiu de la Corona dArag (Cartes reials, n. 2,340), nhem
206 1334-1335 vist un exemplar, imprs, tamb amb cera vermella, al dors
altre
Rod, 70 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Reial Patrimoni; duna de lInfant Don Pere als oficials reials de Girona, Be-
lletra
collecci sigillogrflca. sal, Camprodn, Torroella de Montgr, Figueres i altres llocs i cas-
tells del vescomtat de Bas, prevenint-los que reconeguin com a dele-
gat especial seu, per a determinar els drets del eomte-rei, son pare,
Escut amb de en dits llocs, son procurador i conceller Garca Fernndez de Castro.
la divisa les barres, rodejat de
Datada a Montalbn, a 18 de juny de 1334.
cintes ondulades, que terminen en unes a sem- 2. El segell ve consignat en el document amb aquesta frmula:
et sigillo nostro appendido jussimus comuniri. En lArxiu municipal
blana de flors o estrelles, i tot el conjunt circuit
de Balaguer hem trobat altres tres exemplars daquest mateix segell:
de lbuls. el primer, penjant dun pergam atorgat pel comte, a 4 de juliol de
1334, confirmant llurs privilegis i concessions, als pahers, prohoms i
universitat de Balaguer; el segn, que porta la mateixa data, confir-
1. Hem vist altre exemplar daquest segell a lArxiu Municipal ma dos privilegis concedits pel comte Alfons, a 29 de maig de 1322,
de Tarragona (calaix 13, n. 12), penjant dun pergam amb el qual fent francs de lleuda, peatge, passatge de per tot el comtat dUrgell
aproba i confirma un privilegi atorgat pel seu pare, Jaume II, als i vescomtat dAger, als habitants de la ciutat; i en 20 de febrer de
jurats, prohomens i universitat, de Tarragona, fent-los francs i quitis 1327, referent al dret dels mostaars per a pesar el pa i exigir el ban
de Ueuda, pedatico, penso, mensuralico, portatico, passatico atque riba- als flaquers; i finalment, el ter penja dun pergam que cont un pri-
tico, amb data de Tarragona, 21 de desembre de 1322. La confirma- vilegi per a elegir dos obrers o veedors entre els prohoms, que vigiles-
ci la otorga lInfant, a Tortosa, en 18 doctubre de 1331. El segell sin les obres de la ciutat. Aquest document est datat a Trrega, a
ve consignat en el document amb aquesta frmula: Sigillo nostro 9 de maig de 1346, i cont la nova curiosa que Bernat de Corrons era
pendenti munitam. notari i tinent els segells de lInfant-comte.
Volm I 35
208 1340 210 1379 i 1380
Rod, 16 mm. Cera vermella. Girona, Arx. Municipal. Rod, 95 mm. (?) Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
vitrines.
El dibuix del camp del segell apareix borrs,

LInfant a cavall, marxant cap a la dreta. Porta
essent impossible descriurel.
un casc amb la cimera del drac alat; empunya
+ I 8 : INFANTIS . . COBI lespasa amb la destra i sost amb el bra es-
( + Sigllum Infantis [Ia]cbi) quer un escut en forma de tarja, la divisa del qual
sn dues barres. Tot el camp del segell se troba
Al dors duna lletra dirigida al Veguer de Girona i sembrat descudets amb la divisa reial dArag,
Besal, manant-li que la host no vagi a Tremp, per que alguns en forma de cair.
hi envii vinticinc homes de cavall. Barcelona, 22 de juny
de 1340.
En estat fragmentari, mancat de llegenda.
Contra-segell
Dintre duna losanja de 37 x37 mm., un escut-

JOAN
(Fill de Pere III, desprs Jon I)
en forma de tarja, decantat cap a la dreta del
209 1370
segell, portant per divisa dues barres i timbrat
Rod, 85 mm. Cera vermella. Pars, Arxs. Nacionals; J. 592, n. 5. dun elm amb el drac alat.
marxa al galop
Efgie de lInfant a cavall, que Penja, per medi de cintes amb les colors herldiques
dArag, dun pergam amb el qual lInfant constitueix
cap a lesquerra del segell. Porta una tnica llarga
procurador seu en Jon Miquel (fidelem de Expensoria de
i al cap un elm que t per cimera un griu o drac
sa muller Dona Violant), perqu en nom seu dongui pos-
alat. Sost lespasa amb la m dreta i es defensa sessi a Jon Gener, de la quistia de Cervera, que li
amb un escut que t per divisa les quatre barres. havia concedit a canvi del castell de Fors i els llocs de-
veylla i dez fonoyll. Perpiny a 9 dabril de 1380 4.
Tot el camp del segell est sembrat de flors i ro-
dejat de lbuls.
INF ANS IOHANNES DOMINI REGIS

211
ARAGN UM PRIMOGENIT9 NDE ET
COMES CERVARIE
Rod, 35 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Cor. Arag: vitrines-
( Infans Johannes [ ] domini regis Aragonum primogenitus Escut amb la divisa reial, decantat cap a la
[diix Geru]nde et comes Cervarie.)
dreta del segell i timbrat dun casc amb el drac
Contra-segell. Rod, 23 mm. alat. Un dosseret gtic amb figures dngels fa de
cobricel.
Escut amb dues barres.
UM : SECRET UM ] INFANTIS
IO...NIS : PMOGENITI i ARAGONU
El pergam del qual penja cont la renuncia que fa
lInfant en JoD, duc de Girona, a la successi del rei de ([ SigilBum secrelum infantis Io[han]nis primogeniti Aragonum )
Frana i del duc dOrleans, oncle de sa futura muller

Joana de Valois; datada als 28 de maig de 1370 J. 1. En aquest document lInfant sintitula: Infans Johannes Sere-
nissimi domini Regis primogenitus eiusque regnorum et terrarum ge-
neralis Gubernator, dux Gerunde comesque Cervarie. La presencia del
1. Dout dArcq (Collection de Sceaux, III, 450), descriu aquest segell shi fa constar amb aquesta frmula: In cuius rei testimonium
segell, que s el ms ben conservat que hem trobat fins al present, presens fieri fussimus nostro sigillo pendenti munitum. Aquest segn
per al transcriuren la llegenda no va advertir les lletres NDE., i tipus del segell com lus posteriorment al que abans hem descrit.
aix en la interpretaci va deixar de posar-hi el ttol de dux Gerunde. Als Arxius Nacionals de Pars (n. 11,283 de lInventari de Dout
Altre fragment daquest segell se troba als Arxius del departement dArcq), hi ha un altre exemplar penjant dun pergam, que cont-
dels Baixos Pirineus, a Pau, penjant dels captols matrimonials de una poca atorgada per lInfant, de trenta mil francs, rebuts a compte
lInfant amb Dona Matha dArmagnac, datats a Barcelona, in aula de la dot de sa muller Dona Violant de Bar, amb data de 6 de maig
parementorum palalii regii, a l.' r de juny de 1373. Paul Raymond, de 1380. Nhem vist altre fragment en un document datat a 7 de
(Sceaux des Archives du dparlement des Basses Pyrnes, pg. 200), maig de 1379.
al descriure aquest segell, diu equivocadament que lescut del contra- EI n. 210 a s el mateix contra-segell de lInfant, que reproduim
segell s surmont de la letlre S, puix no hi ha cap lletra i si tan sols dun exemplar de lArxiu de la Corona dArag (vitrines), per tal com
un senzill motiu ornamental. es troba en ms bon estat de conservaci.
INVENTARI 247
de sa cambra, les rendes de la vila de Berbegal, de les

212 1383
quals, amb
consentiment de la dita sa muller, havia pres
Octogonal (?), 11x9 mm. C'era vermella. Barcelona, Arx. Reial
i assignat ara a les monges del monestir de Sixena, tres
Patrimoni.
mil sous jaquesos, anyals, per cumplir el testament dar- i
rera voluntat de la comtesa reina, sa mare; en compen-

Un escut amb tres barres.
saci i esmena li concedeix dos mil sous jaquesos, anyals,
+ CORS SANS - PER sobre les rendes de la vila de Biel i les de lAljama dels
jueus de dita vila. Datat a Saragoa, a primer de setem-
Empremptafc amb cera rodejada duna cordeta de c- bre de 1376. La presencia del segell shi fa constar amb
nem, al dors duna lletra de lInfant dirigida an Jon aquests termes: en testimonio de la qual cosa mandamos
de Claramunt, ordonant-li que entregui cinquanta florins nos ende fazer la present carta con nuestro siello colgado
dor d Arag an Ramon de Gaver, de lescrivania del se- guarnida b

nyor rei. Datada a Mont, sots segell de nostre anell,
a 12 doctubre dc 1383 i.
214 3 397
MART Representaci molt semblant al precedent, sols

(Fill de Pere III, desprs Marti lHum)
que lescut i la gualdrapa del cavall porten, tamb,
213 1372-1376
la divisa de Sicili a ms de la d Arag.
Rod, 80 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol do la Su.
INFANS MART IN 9 ILLUSTRISSIMI DNI

i \ \
Imatge de lInfant, a cavall, que galopa cap a PETRI REC 1MORIE REGIS AR.. \ .
lesquerra del segell. T a la m dreta lespasa al- MONT/ISALBI COMESQ D \ \ I
ada, i un escut, en forma de tarja, li serveix de LUNA AC DNS MARCHIONAT9 ET

: : : \
defensa. Porta elm, amb la cimera del griu o drac CIVITAT i SUGBII :
alat. Lescut i la gualdrapa del cavall ostenten la ([+] Inians Martinus illustrissimi domini Peiri rec[olende me]morie
regisAr[agonum dux] Mont isalbi, comesque de Luna ac
divisa reial d Arag. La llegenda, entre dos cercles
dominus marchionatus et dvitatis Sugurbii.)
\
concntrics, diu aix:

Est separat del document, per lacompanya una nota
+ IN FANS MARTINUS ILLUSTRISSIMI i i i
que consigna haver estat adherit a una poca atorgada
DNI PETRI REGIS ARAGN FILI US
i i \ \ \ a 7 doctubre de 1397 2 .
ET DEI GRACIA COMES COMITATUUM

\ \ : \
/+ DE EXE RICHA ET DE LUNA ET

\ \ i
DOMI NUS CIUITATIS SUGURBY !

MARA DE LUNA
( -f- Infans Martinus illustrissimi domini Peiri regis Aragonum filius, (Muller de lInfant en Marti.
Comtesa dExrica i df.
et Dei grada comes comitatuum + de Exericha el de Luna et dominus Luna i senyora de la ciutat de Segorb)
civitatis Sugurby.)
215 1371
Contra-segell. Rod, 27 mm. Rod, 40 mm. Cera vermella.

Barcelona, Arx. del Captol
de la Su.
Escut en cair, amb dues barres i en aquestes Escut partit. A la dreta les barres i a les-
una aguileta; rodejen lescut flors a semblana
destrelles. 1. En el mateix Aixiu hem exemplars daquest
vist altres dos
segell; un que penja de lacte amb
qual lInfant constitueix pro-
el
curador seu en Guillem Tornet, porter de la comtesa-reina Dona Leo-
Penja, per cintes de seda groga i vermella, dun per- nor, sa mare, perqu entregui a sa muller la Infanta Maria de Luna,
gami, en el qual lInfant fa constar que havent assig- diversos llocs que se citen en el document, datat a Olot, 11 doctubre
de 1372; altre que va unit a un pergam, amb el qual lInfant don
nat a sa muller Dona Maria de Luna, per al sosteniment i
Martin del muy alto senyor don Pedro Rey daragon fillo e por la gracia
de dios Comte de Exerica et de luna e senyor de la dudat de Segorbe,
1. En el mateix Arxiu hem vist un
altre exemplar daquest curio- aumenta en quinze mil sous jaquesos, anyals, lassignaci que havia
sssim segell, en una
de Infant dirigida al dit Jon de Clara-
lletra concedit a sa muller. Datat a Saragoa, a 8 de juliol de 1375.
munt i datada a l Almnia, 23 doctubre del mateix any, ordenant-li 2. Les llegendes dels dos segells de lInfant Marti, ens comproben
que no demani res an en Guerau de Requesens, elet de leyda, per els ttols del comtat dExrica que li don son pare Pere III, i el de
ra de la recaudaci de la dcima trienal, per haver-li fet remissi Luna amb el senyoriu del marquesat i ciutat de Segorb, que li per-
dc la resta que li corresponia satisfer. Tamb en aquest document vingu per son matrimoni amb Dona Maria de Luna, aixi com en
consigna lInfant que s segellat ab lo segell de nostre anell. aquest segn segell usa el del ducat de Montblaneh, que li conced
Aquest segn exemplar el reproduim, per sa raresa, amb el n. 212. son germ Jon I.
querra la divisa apareix borrosa: probablement + INF ANS MART ON
lescut Luna. GUBERNATOR E9
FI LI 9 \ GNAL
I
TRIS SUIS LBI AC /
+ SEGEL : DE DE : XIRICA PAT ET : ADMSTRATOR MAR- 1
TINI COADIUTORQ MA...

: REGIS ET \ \
Al dors duna de la Infanta Dona Maria, dirigida

lletra REGINE SIC / ILIE D ! DUCISSE \
tal feel dispenser de casa nostra Ramon de Thous, i da-

ATHE.AR 7 NEOPATE
tada en lo loch nostre de Exielsa e segellada ab nostre

segell a xi dies del mes de juliol, en lany de la nativitat
( + Infans Mart[inus domini regs Arag]onum filius, gubernaior eius
de nostre senyor m.ccc.lxxiiii. generalis i[n omnibus regnis et] terris suis [du x Montis A]lbi ac pa- , \
tris et [matris eius ] administrator, Martini coadjutorque Ma[rie,] regis

et regine Sic ilie, d[ucis et] ducisse Athe[n]arum et Neopatrie.)
|
No podem precisar la data daquest segell perqu no

va unit al document, per nhem trobat un altre exem-
plar a lArxiu Capitular de Valncia, penjant dun peiga-
LEONOR m datat a Catania, 6 dabril de 1403 1 .
(Filla de Pere II i muller de Jon I, rei de Castella)
216 1377
Rod, 65 mm. Cera bruna. Barcelona, Arx. del Captol de la Su;

privilegis reials.
MARA DE SICLIA
En el centre, un escut dividit en quatre quar- (Muller de lInfant en Marti, fill del comte-rei don Mart)
ters: 1 i 4, Castella; 2 i 3, Lle. Rodejen aquest 218 1390
escut altres quatre escudets amb la divisa dArag,

collocats en els quatre punts cardinals.

Llegenda destruda. Escut que sostenen tres ngels i rodeja un qua-
drilobat. Apareix partit en dues meitats; la pri-
mera, amb la divisa reial dArag ;

la segona,
Penja, per cintes de cnem amb les colors blava, verda,
groga i vermella, dun pergam, amb el qual la Infanta amb la divisa de Sicili.
atorga definici de comptes a son tresorer Guillem Oliver, Hi manca la llegenda.

amb data de Medina del Campo, 18 de mar de 1377,
sellada con mi seello de cera pendiente h
Separat del document don penjava. Una nota adhe-
rida al dors de dit segell, diu que pertany a un acte datat
a Barcelona, 3 dagost de 1396.
MART
(Fill de Mart lHum)
RLANCA DE NAVARRA
(Segona muller de lInfant en Mart, fill
217 1403
DEL COMTE-REI MART)
Rod, 100 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag. 219
La representaci s molt semblant a la dels se-

gells de son pare, el comte-rei Mart, quan era
Representa un escut que sostenen tres ngels,
Infant. Apareix el prncep a cavall, que galopa

cobricelat per un dosseret gtic i partit en dues
cap a lesquerra, i aix lescut com la gualdrapa

1. Aquest interessant segell, tant en lexemplar de lArxiu de la
del cavall ostenten les divises dArag i de Si- Corona dArag com en el de la catedral de Valncia, va collocat en
cili. una capsa de fusta, que protegeix lemprempta de cera, a istil i prc-
tica dels reis de Sicili, com ho hem pogut comprobar, entre altres,
amb sogre de dit Infant, el rei Frederic II.
el segell del
1. Aquest segell lusava la Infanta abans desser reina de Cas- Lallegenda ocupa tres cercles concntrics a lentorn de la imatge
tella. de lInfant. Lhem pogut completar mercs als dos exemplars.
INVENTARI 249
meitats; la primera, amb la divisa reial de Sicili,

222 i4i6
la segona, amb les divises de Navarra i Evreux. Rod, 95 mm. Cera vermella.
Su dUrgell, Arx. Capitular; ar-
mari n. 1.
+ : s : blanche dei gracia : : :
REGINE SICILIE :
.'
Imatge de lInfant a cavall. Lelm que li cobreix
La data daquest segell, que no va unit al document,

el cap porta el drac i llambrequins. Va armat des-
ha desser posterior a l. er de juny de 1402, quan Dona pasa i escut amb dues barres. La gualdrapa del
Blanca cas amb lInfant en Mart. cavall mostra la mateixa divisa. El camp del se-
gell est sembrat descudets, uns en forma de
broquer i altres en losanja, amb la divisa reial.
FERRAN DANTEQUERA . GILLUM INFANTIS ALFONSI SERENIS-

. .
(Desprs Ferrn I) SIMI DOMINI REGIS ARAGN Z SICILIE

220 PMOG' EI9Q REGNOR Z T ERRAR GENERA-
Rod, 35 mm. Madrid, Arx. Histric Nacional.
LIS GUBERNATOR. ..
Escut decantat i timbrat dun elm amb cimera ([Si]gillum infantis Alfonsi serenissimi domini regis Aragonum et
Sicilie primogeniti eiusque regnorum et terrarum generalis

i dos grius. Lescut porta per divises un castell i
gubernator[is ].)
un lle i dues barres, i en la bordura diverses cal-
deres. Contra-segell. Rod, 30 mm.
ANTE DO FER SE
:

:
Escut amb quatre barres.

Y : SOR DE ARO
No coneixem la data daquest segell, que est separat Penja, per cintes de seda groga i vermella, duna sen-
del document. tencia sobre la rodalia del castell de Montell. Datada a
Barcelona, 26 doctubre de 1416 1.
ALFONS
Fill de Ferrn I, desprs Alfons IV) 223
221 1413 Rod, 54 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; vitrines.

En darrer terme del camp del segell un ger-
Escut amb la divisa reial, quatre barres, tim- ret o pitxer, del qual surten tres lliris. En primer
brat dun elm amb el drac alat. Un artstic dos- terme, o sigui collocat en el centre i devant de
seret li serveix de cobricel. A ambds costats un dits lliris, un escut amb quatre barres que t per
ngel dintre dun templet. soports dos grius.
SIGILL SECT INFANTIS ALFONSI SIGILL M DNI ALFONSI PRIMOGENITI

PR1MOG ARAGN ARAGN ET SICILIE
(Siglum sccrelum infantis Alfonsi primogeniti Aragonum.) ( Siglum domini Alfonsi primogeniti Aragonum et Sicilie.)
Penja, per cintes de seda groga i vermella, dun per- Hem a lArxiu de
vist dos exemplars daquest segell
gam que cont la confirmaci que fa lInfant Alfons, a la Corona ambds separats del document, i per
d Arag,
la ciutat de Barcelona, de tots els seus privilegis, fran- consegent no podem fixar sa data. Es curis aquest se-
queses i immunitats. Datada a Barcelona, 13 de mar gellperqu porta la divisa de la gerra o gerrella, de la
da 1413 i. qual bem parlat a lestudiar els segells den Ferrn d An-
tequera i del mateix Alfons IV.
1. En aquest document, en el qual lInfant Alfons se titula: Sere-
nissimi domini Regs Aragonum et Sicilie primogenitus eiusque Re- 1. Mereix consignar-se que aqueix segell lusa Alfons essent ja
gnorum et lerrarum generalis Gubernatoris es consigna el segell amb , comte-rei, com aix ho expressa ell mateix en el document del qual
aquesta frmula: In cuius rei testimonium presentem fleri et guia sigil- penja, amb les segents paraules: sigium nostrum quo utebamur dum
maiora nondum facla sunt, nostro secrelo siglo impendenti
la nostra principatus gerunde fungebamur honore, cum sigilla nostra Regia non-
jussimus communiri. dum sint facla, in pendenli jussimus apponcndum.
224 1413
+ s ioanes :dei \gra rex inavarre
: : : :
Rod, 52 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; pergamins. INFANS ARAGN ET SICILIE : ! \ \
Penja, amb fils de seda verda, dun pergam on es

Representaci molt semblant a la del segell pre-
cont la procura que fa en Jon. rei de Navarra, Infant
cedent. d Arag Sicili, duc de Gandia, Nemorensis, Pennafidc-
i
lis, i Montblanch,senyor de Balaguer, a favor de Jon

i
SIGIL DNI ALFONS I PMOGEITI ARAGN V Domnech, en la ciutat de Bala-
batlle general del rei
ET SIGILIE guer, per tal que pugui, juntament amb els sndics, anu-
Sigillum domini Alfonsi primogeniti Aragonum lar alguns contractes de censals, pels quals la universitat
(
et Sicilie.)
i singulars de Balaguer eren obligats. Datat a Medina,
Penja, per cintes de seda de les colors groga i ver- 16 de juliol de 1426.
mella, dun pergam que cont lacte de jurament, sanci

i estatuiment atorgat per lInfant Alfons, de les constitu-
cions aprobades per les Corts generals. Datat in domo

227 1427
seu Reffectorio Monasterii fratrum predicatorum civitntis
barchinone, a 31 dagost de 1413.
Rod, 68 mm. Pars, Arxs. Nacionals; J. 619, n. 25.
La presencia del segell shi consigna amb aquesta fr-

mula: sigillum nostrum apponi jussimus in pendentis. En un templet gtic, un ngel, dret, sost un
escut,amb la divisa borrosa. A ambds costats
de lescut un lle, i per soports dos llebrers.
Llegenda destruda.
JOAN Contra-segell. Rod, 40 mm.
(Fill de Ferrn I, desprs Jon II)
225 1419
Escut amb les divises de Navarra, Sicili (?) i
Rod, 40 mm. Cera vermella. Balaguer, Arx. Municipal.
altres de borroses.
Escut partit en dues mitats. l. a mitat, tres COTRA CVRIE NAVARRE

barres; 2. a , un castell i un lle. En la bordura
de lescut figuren vuit calderes. Penja dun acte amb el qual el rei i la reina de Na-
varra anomenen procuradors per a prestar homenatge
+ S DEL INFANTE DON IUAN
\ \ \ \ DE dels seus feus, al rei de Frana i d Anglaterra Enric VI.
ARAGN E DE SECILIA Tafalla, a 16 de setembre de 1427.

: : \
Penja, per cintes de seda teixides formant dues barres

vermelles tres de grogues, dun pergam que cont la
i
228 1445
confirmaci de privilegis a la ciutat de Balaguer, ator-
gada per lInfant Jon (fill de Ferrn I d Antequera),
Oval, 14 X 11 mm. Cera vermella.
Barcelona, Arx. Municipal.
Cartes reials originals, 1442 fins 1454, fol. 105.
duc de Montblanc i de Penyafiel, senyor de Lara i de la
ciutat de Balaguer i Governador general de tot el regne,
Un escut, partit verticalment; en la primera
pel seu germ, el comte-rei Alfons IV. Datat a Madrid
meitat, veros; en la segona, dues estrelles o roses.
als 16 de mar de 1419.
En lArxiu Histric Nacional hem vist un altre exem-
plar (V. 45), penjant, per cintes de seda blanca amb Al dors duna lletra de lInfant, titolant-se rei de Na-
faixes horitzontals vermelles, dun pergam datat de varra, Infant e gobemador general dArago e de Sicili,
dirigida als Concellers de Barcelona, per ra de la host
lany 1420, amb elqual lInfant Jon confirma un pri-
vilegi atorgat per son pare Ferrn d Antequera. de Cervera que volia eixir contra Agremunt. Datada a
Alacant, 24 de juliol de 1445.
226 1426
229 1446
Rod, 48 mm. Cera negra. Balaguer, Arx. Municipal. Rod, 83 mm. Cera vermella. Valncia, Arx. del Captol de la Su
n. 09041.
Escut amb les divises borroses, sols se distin-

geixen les de Navarra i Sicili, timbrat duna Escut amb la divisa reial d Arag, timbrat
corona. duna corona i portant per soports dos grius.
INVENTARI 251
SIGILLUM OFFICII GUBERNACIONIS

CARLES DE VIANA
GENAL IS 10 HAN REGS NA (Fill de Jon II)
ON <, SICILIE : 232 14.57
Rod, 40 mm. Cera vermella. Pamplona, Arx. del Captol de

Penja duna sentencia donada per lInfant d Arag, la Su; arca B, n. 39.)
Don Jon, a favor de Pere de Vieca, atorgant-li el fini-

quit dels seus comptes, amb data de Saragoa, 26 doc- Dintre dun quadrilobat, un escut amb Ja di-
tubre de 1446. LInfant sintitula aix: Nos Joannes Rex
visa de Navarra, i les flors de llir amb la divisa
Navarre, Infans et Gubernator Generalis.
reial dArag. Llegenda borresa.
No havent-sens perms investigar en lArxiu del Cap-

230 1448
tol de la Su de Pamplona, tinguerem noticia daquest
segell pel nostre distingit amic don Guillem
Rod, 47 mm. Cera vermella. Valncia, Arx. Municipal: J. de Osma,
a qui remerciem coralment per la emprempta quens fa-
cartes reials.
cilit i per la segent nota ques refereix al
segell: En el
Archivo Catedral de Pamplona, Arca B, n. 39, hay un
Escut timbrat duna corona. La divisa s molt
pergamino del Prncipe Don Carlos con su firma aut-
borrosa. Sols apareixen clarament les barres. La grafa. Npoles 18 de julio de 1457.
Es una carta a los
llegenda quasi illegible. tres Estados del Reino de Navarra, participando
haber
nombrado a su lo el rey Don Alfonso, arbitro de las dife-
rencias que dicho Prncipe tenia con el Rey Don Juan, su
Empremptat en una carta dirigida als concelleis de
padre. Aquest segell te revers o contra-segell, que con-
Valncia datada a Terol, 7 de mar de 1448. El prncep
i
se titula: Infant e Governador general de Arag e de

sisteix en un escudet amb les divises de les cadenes, les
barres iles flors de llir.
Sicili, duc de Nemos, de Montblanch e de Penyafel,
comte de Ribagora e Senyor de la ciutat de Balaguer e
Lloctinent general del Sr. Rey.
233 1460
ALFONS
Oval, 15 x 11 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
Cartes reials originals, 1455-1462, f. 250.
(Fill de Jaujie II, desprs Alfons III
231 1332
Elpsic, 13x16 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Cor. Arag;

Escut amb la divisa de Navarra, timbrat duna
vitrines. corona.
Un guerrer a cavall, corrent cap a la dreta del Empremptat al peu dun document de Don Carles de
segell. Porta casc, escut i la espasa enlairada. Viana, regoneixent a Bernat Oliver, Jon Stela i altres,
que a precs seus havien venut a la ciutat de Barcelona
+ S S M INFANTIS ALFONSI vint mil quarteres de forment de Sicili a ra de deu
sous i sis diners la quartera; lInfant surt fiador de mil
(+ Sigillum s[ecrelu]m Infantis Alfonsi) 1
doscentes lliures amb els seus rdits de Sicili. Datat a
Barcelona, 8 de setembre de 1461, o sia pocs dies abans
Empremptat al dors duna lletra del comte-rei Al-
de sa mort, ocorreguda el 23 dels dits mes i anyi.
i cambrer Guillem Ser-
fons III, dirigida al seu conceller
rano, batlle general del regne de Valncia, manant-li
que, com sia que de present subasts les rendes del lloc fons III, lusa per a segellar la lletra que hem esmentat, encara avui
closa per lemprempta de cera, i el contingut de la qual permet
de Xetalgar, les dongui, amb preferencia, a Francesc Vi-
llegir, al menys en sa part essencial, la forma com es closa. Aques-
gors, cambrer reial, pel preu que qualsevol altre nofe- ta lletra va trobar-se dintre del registre 534, fol. 44, de lArx. Cor.
reixi. Datada a Valncia, sub nostro sigillo secreto, a 11 Arag; i en el mateix foli hi ha transcrit tot el seu contingut, amb la
de gener de 1332 L segent nota al final: predicta litera non fuit expedita. Aix ens acla-
reix el fet de trobar-se closa, o s, la lletra sescrigu, es copi al
registre, i ja closa i segellada i a punt denviar, se resolgu no ex-
1. Estant ja molt avenat de les lmines del present
el tiratge pedir-la, fent-se constar ax al peu de la transcripci en el registre.
volum hem trobat aquest per aital motiu lhem hagut de co-
segell, i 1. El segell ve consignat amb aquests termes: manam lo present
locar fora del lloc que li correspn. Creiem que fou un segell anular albara esser spachat e ab nostre anell secret en lo peu segellat. Altre
de lInfant Alfons, obra, potser, del jueu de Lleida, Salam, qui tam- exemplar el veirem a lArxiu Histric Nacional, imprs, amb cera
b va obrar el de la muller de lInfant, Dona Teresa dEntena (Apn- vermella, en una carta dirigida a labat de Poblet, amb data de Ma
dix n. XIX, pg. 152). Essent ja rei lInfant amb el nom dAl- llorques, 23 de gener de 1460.
LEONOR 237 1477
(Filla de JoAn II, muller de Gast de Foix) Rod, 22 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni;
234 1465 collecci sigillogrfica.

fons Poblet. Escut amb quatre barres, timbrat duna co-
Escut dividit en diversos quarters, amb senyals
d Arag, Foix, Navarra, etc. En unacarta de lInfant, (rei de Castilla, de Len, de
Sicili, de Portugal, primognito de Aragn), dirigida a
Andreu de Peguera, Mestre Racional, referent a les pen-
Empremptat en una carta dirigida a labat de Poblet,
sions de censals que aquest devia rebre a Manresa; da-
el 23 maig de 1465.
tada a Medina del Campo, a 24 de juny de 1477.
FERRAN 238 1479

(Fill de JoAn II, desprs FerrAn II) Rod. Cera vermella. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda;
235 H73 signt. n. 9. Trinitaros Calzados, sala I, leg. I.
Rod, 70 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Cor. Arag.

Escut amb les divises de Castella, Lle, Sicili
Escut amb la divisa de Sicili.

i Arag.
+ S FERD PGENIT1 ET GNALIS GVBATOR

:
Contra-segell. Rod. 38 mm.
:_arag et sic ac: di gra pcipis
: : :

GUNDE DUC MOT ALBI C0M1T RIPAC AC \
Ml : CIVIT AT BG * SIGILLUM FERDINANDI REGIS SICILIE

PR1MO& INDE ARAGONUM
( + Sigillum Ferdinandi primogeniti et generalis gubematoris Arago-
num et Sicie ac Dei gracia principis Gerunde, ducis Montis albi co-
mitis Ripacurcie ac domini civitatis Balagarii. Penja, per medi de cintes rosa i groga, dun pergam
en el qual el comte-rei Ferrn II confirma un privilegi
Penja, amb cintes de seda groga i vermella, de la con- concedit pel seu pare Jon II, en data de 24 de no-
firmaci que atorga lInfant a la ciutat de Barcelona, de vembre de 1478, als Majorals de la Confraria de la Tri-
tots els privilegis i concessions a la mateixa atorgats per nitat, de Barcelona, sobre el praticar els oficis de
Jon II i Joana Enrquez. Datada a Barcelona, in Pala- apotecari i candeler de cera. Datat a Cceres, a 15 dabril
tio regio maiori, a 2 de juliol de 1473 1. de 1479 i.
JOANA
236 1475
(Filla de JoAn II. Reina de Siclia i Infanta dArag)
Rod, 19 mm. Cera vermella. Valncia, Arx. Municipal; 239 1477
cartes reials.
Escut reial, amb les divises de Castella, Lle,

Sicili i Arag, timbrat amb una corona.
+ SIGILLVM Y IOHANNE TISSE Y
Empremptat en una carta dirigida per lInfant al Ra- ARAGN VM Y ET..,.
cional de Valncia, datada a 9 de maig de 1475.
( Sigillum Iohanne [infan]tisse Aragonum et. .. .)
1. LInfant en aquest document sintitula: Prnceps Castelle ei Empremptat al dors duna lletra de regoneixement
legionis, Rex Sicilie simul cum serensimo domino Rege palre no-
atorgada per Dona Joana, per la gracia de Deu, reyna
stro eiusdem domini Regis Primogenitus et in omnibus Regnis et
terris suis generalis Gubernator, Prnceps Gerunde, Dux Montis albi,
dominus civitatis Balagarii. El segell es indicat amb aquesta fr- 1. Aquest segell correspn a Ferrn II abans dsser rei dArag
mula: In qurum testimonium presentem cartamfieri jussimus nostro i comte de Barcelona, amb tot lusa encara essent-ho ja, en defecte
i
sigillo impendenti munitam. dels reials, bo consigna en el document, amb aquests ter-
com aix
A ms daquest exemplar, hem trobat un fragment dun altre mes: In cuius rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni
en el mateix Arxiu, i en posseim un, tamb doriginal, en nostra col- sigillo quo utebamur aniequam ad apicem Regnorum nostrorum Ara-
lecci, ambds separats del respectiu document. gonum erecti essemus, cum alia sigilla dum fabricaia sint, munitum.
.
INVENTARI 253
de Sicili, de Hierusalem e de Ungria, Infanta Darago, JAUME

a favor d Andreu de Peguera, cavaller, conceller i Mestre
(Fill natural de Jaume Senyor
I. de Exrica)
racional de la Cort de Jon II, de la quantitat de onze
rail lliures (?), quaranta dos sous i quatre diners. Datada
242 1296
a Barcelona, 3 de juliol de 1477. Rod, 44 mm. Cera vermella. Valncia, Arx. del Captol de la Su;
0.567-3.
En el centre, un escut amb les quatre barres,

CONSTANA i a lentorn de dit escut, collocats en els quatre
(Filla natural de Pere I i muller de Guillem Ramn
de Montcada) punts cardinals, altres tants escudets, amb una
240 faixa horitzontal per divisa.
Ogival, 65 X 40 mm. Cera bruna. Collecci de lautor.
S DON IAYME SENYOR D XRICA
Imatge de la Infanta, dreta i portant tnica
molt cenyida i mantell. Amb la m dreta, alada, Penja, per cintes de seda groga i vermella, dun perga-
m que cont lautoritzaci fermanade les treves entre
sost una flor de llir. A lentorn de la imatge, vuit
Jaume dArag
II
i
lInfant de Castella Jon Manuel,

i
rodelles ( bessants ) (divisa o senyal de Montcada) i

en el setge dEix, a 27 de juliol de 1296.
quatre escudets collocats en els quatre punts car-
dinals, encar que hi manca el de la part inferior,
per estar fracturat el segell. Lescudet superior en

cont un altre de ms petit, amb la divisa de les PERE
barres, rodejat de set castells. Lescudet de la (Fill natural de Jaume I. Senyor dAyerbr)
dreta t per divisa un bou; el de la esquerra, dos 243 1296
lleons o lleoparts passants. Rod, 44 mm. Cera vermella.

de la Su; 0,567-5.
S\ DOMPNE CONST TISSE ARAGN
( Siglum dompne Const[ancie infan]tisse Aragonum.) En el centre, un escut amb la divisa reial; a
Nos pot precisar la data daquest segell, perque est
lentorn, quatre escudets amb una faixa horit-
desprs del seu document. zontal.
+ S. DOMINI PETRI DOM... DE AYERBE

(+ Sigillum domini Petri dom[ini] de Ayerbe.)
TERESA GIL DE VIDAURE
241 1272
Penjat, amb cinta de seda roja i blanca, del mateix
Quadrilobat, 48 x 48 mm. Cera bruna.
Pamplona, Arx. de la Di- pergam al qual va adherit el segell precedent n. 242 i.
putaci foral de Navarra.
plar menys complet, penjat, per una cinta de seda granat, dun
Escut amb les barres d Arag.
pergam amb el qual Dona Teresa Gil de Vidaure i Dona Elfa Alvarez
Daagra, regoneixen haver rebut el document que tenien en comanda
S DONA TESA OIL DE V ... RR .
lAbat i Monestir de Piedra, i on consta la donaci feta pel comte-rei
_ Jaume a Don Pere Ferrndez, senyor dAlbarrac, del castell i vila;
atorguen aquesta escriptura a Exrica, a 20 dabril de 1276. Shi
Penja, per cintes de seda verda, dun pergam que
consigna el segell amb aquesta frmula: mandamos poner nuestros
diu: nos dona Teresa Gil de Vidaure con voluntad e con
siellos pendientes i afegeix: Desto son testigos don pedro fillo del noble
,
otorgamiento de nuestros muy amados fijos e del noble Rey Rey Daragon e deia dita dona Teresa G e don fortuno caplan de
de Aragn, don Jayme e don Pedro, vendemos e damos valde reys
pora siempre iams al muyt noble senor don Enrique rey 1. En un tresllat, datat a Saragoa el 10 doctubre de 1325, de
un document atorgat per Don Pere, senyor dAyerbe, en 1290, dis-
de Navarra la nuestra meetad que avemos en la villa de posant la esmena de varies injuries per ell causades, se descriu el seu
suuia cerca Ola et Bihurrun, por precio de 4,000 et dos- segell, empremptat amb cera blanca, al dors del document, amb
cientos morabetinos en oro. Dat en Tebas (avui Tiebas) aquests termes: sigillo rotundo, cl in medio sigilli erat sculptus clipeus
magnus signo Regali. In circuitu vero dicti Clipei erant qualuor dipei
lunes primero ante la fiesta ie Sant Urban que es en el mes
parui seorsum et deorsum ac in utroque latere ipsius Clipei et in uno-
de mayo anno domini m.cc.lxx secundo V quoque ipsorum clipeorum paruorum erat quedam barra in medio
sculpta. Nec minus etiam in circumferncia ipsius sigli erant sculpte
1. En aquest document consta la presencia del segell amb aques- quedam crux et littere huius forme -f- P FILII REGIS ARAGN
tes paraules: Nos dona Taresa Gil devan dicha ponemos d nuestro se- DONI AIERBIO. (Arx. Cor. Arag, pergamins dAlfons II, n. 418.)
gello colgado en esta present carta pora siempre valeduera. Se veu que aquest (segell, quant a la llegenda, era una variant del
En lArxiu Histric Nacional (V. 45-22) nhem vist un altre exem- que descrivim.
VOLM 1 36
244 1272 porta el guerrer al bra esquer, tenen per divisa
Rod, 40 mm. Cera bruna. Pamplona, Arx. de la Diputaci foral un lle rampant.
de Navarra.
+ S IAC OBI P FILII ILLUSTRIS DNI PET

Escut destruit. REGIS ARAGONU ET SICILIE
+ S DON PED (?) (+ Sigillum Iacobi Petri fdii illustris domini Petri regs Aragonum
et Sicilie.)
Penja del mateix document citat en el segell n. 241 i.

Contra-segell. Oval, 23 x 18 mm.
Un lle passant.
+ S DEL NOBLE YACME PERE \
PERE FERRNDEZ
Penjat, per una cinta de seda groga, del mateix docu-
(Fill natural de Jaume Sentor dIxar)
I.
ment citat en els segells n.s 242 243.
245 1290
i

V. 45-27.
Imatge del cavaller a cavall, que galopa cap a

la dreta. Porta casc i espasa. En la gualdrapa del
SANXO DARA G
cavall es veu la divisa de les barres.
(Fill natural de Pere II. Castell d 'Amposta
247 1336
.... FERRADI ! FILII ..IA Rod, 40 mm. Cera verda. Saragoa, Arx. Municipal; cartes
reials, n. 34.
Penja, amb cintes de seda groga vermella, dun per- i
gam, pel qual en Petrus Ferrandis, dominus Dixar, et

Escut amb la divisa de les barres. Llegenda
procurator Regni Valencie, pro domino Rege, per mana- borrosa.
ment i expressa voluntat del comte-rei Alfons, ordena a
lAbat de Poblet i al Prior de la casa de Sant Vicens, de lletra de lInfant en Sanxo a P. abas-
Al dors duna
Valncia, i a llurs lloc-tinents, que proveeixin als por- de Comanador en la batlla de Mont.
tida, lloc-tinent
tionaris, insti tuits en dit Priorat per Jaume I i Pere el Datada a Saragoa, a 28 dagost de 1336.
Catlic i per la comtesa-reina Dona Constana. Datat a
Valncia, a 30 de setembre de 1290.
FERRAN DARAG
(Fill natural dAlpons IV. Duc de Calabria i ms tard
JAUME PRE rei de Npols)
( FrLL NATURAL DE PERE SENYOR II. DE SEGORB 248 1443
246 1296 Rod, 32 mm. Cera vermella.

Mallorca, Arx. del Capitol

de la Su; cartes reials.
de la Su; 0.567-9.
Escut decantat cap a la dreta del segell, divi-
Anv. Un guerrer a cavall, empunyant amb la dit en quatre quarters: 1 i 4, Hongria, Npols i
m dreta lespasa, que t alada en actitut de Jerusalem; 2 i 3, Arag; i timbrat dun casc amb
combatre. La gualdrapa del cavall i lescut que el drac alat. Llegenda borrosa.
1. Shi consigna el segell amb aquesta frmula; E otrosi nos don Empremptat en una carta dirigida al Bisbe i Captol
Pedr fijo del Noble Rey de Aragn sobredicho e de dona Taresa Gil de Mallorca, referent a la provisi de la abadia de La
de Vidaure devandicha consenlimos e somos plazenteros desta rendida,
Real, en fra Jon Rausell, capell del rei dArag. Da-
e en testimonio e en mayor firmeza de iodo esto ponemos el nuestro se-
gello pendient en esta present carta. tada a Npols, 30 de mar de 1443.
INVENTARI 255
Pare Pius II, per ra de la investidura del regne de Sici-

240 1450
lique havia obtingut dell; datat a Baroli, apud eccle-
Bolla dor, 55. mm. Roma, Arxs. del Vatic. Sant-Angel; arm. II,
siam maiorem, a 14 de gener de 1459 b
cap. V. nm. 40 i 64.
Anv. El rei assegut sobre un setial format per

dos lleons o grius. Porta una gran corona de tres 250 1470
florons. El mantell reial va cordat al mig del pit. Rod, 35 mm. Cera vermella. Mallorca, Arx. del Captol de la Su;
cartes reials.
A la m dreta t el ceptre i a la esquerra un pom
amb una creu.
Escut semblant al n. 248, per de major ta-
DOM IN V8 MICHI ADIVTOR ET EGO many.
D INI M FERDINANDVS -D
( Dominus michi adjutor et ego despieiam inimicos meos.) 1
Empremptat en un guiatge dat per Ferrn a favor de

Huguet de Pax, capit de quatre galeres. Datat al Cas-
Rev. Un escut timbrat duna corona, amb telnovo de Npols, als 16 dabril de 1470.
cinc florons, i dividit en quatre quarters: 1 i 4,
Hongria, Npols i Jerusalem; 2 i 3, Arag. 1. Hem vist altre exemplar daquesta bolla en els mateixos Ar-
xius del Vatic (Sant-Angel, arm. II, cap. V, nms. 40 i 63), penjant
FERDINANDVS
D G R SIGILIE IER de lacte de jurament de fidelitat atorgat pel rei a Pius II, per ra
de la ciutat de Terracina, que li havia concedit in vicariatum; datat
E VN a 17 de febrer de 1459. Shi fa constar la presencia del segell amb
aquesta frmula: In qurum, omnium tesiimonium presentes nostras
( Ferdinandus Dei gratia Rex Sicilie Ierusalem et Ungarie.) litteras exinde fieri et hulla aurea nostra in pendenti jussimus com-
muniri. L. Cadier (op. cit.,). publica una bolla igual an aquesta, tro-
bada tamb als Arxius del Vatic (Sant-Angel, arm. II, cap. V, n-
Penja, per cintes de seda groga i vermella, de lacte de mero 41), i penjant duna lletra del rei a Sixte IV, regraciant-li la
jurament de fidelitat i vassallatge que fa el rei al Sant remissi del cens que devia satisfer-li pel regne de Sicili durant
sa vida. Datada a Npols, a 16 de mar de 1472. Al transcriure
la llegenda de lanvers hi llegeix: DINI (sc) * en lloc de D. INI.
1. Psalm. CXVII, 7. despieiam inimicos).
(i
I
TAULES
37

TAULA ALFABTICA
Aar Abinaffia, 30. Alfons I, comte-rei, 7, 17, 27-30, 33, Anglaterra, xiv, xvi, xvii, 5, 17. 62,
Abdu-r-Rahman, califa de Crdoba, 65. 41-44, 60, 68, 97, 100-104, 110, 114, 72, 79, 92, 93, 98, 250.
Abeillo, R. de, 147. 138, 145, 200-203, 233, 239. Anglerola, G. de, 43.
Abraam Maior, jueu de Saragoa, 84. Alfons II, comte-rei, 8, 13, 29, 33, Anglesola, Berenguer d, 56.
Abril, bisbe dUrgell. Segell, 71. 51, 52, 58, 106, 117-120, 139, 208, Anglesola, Guillem de, 118.
Acab, 2. 211. Infant. 51. Anjou, duc de, 210.
Acualata. V. Igualada. Alfons III, comte-rei, 8, 13, 38, 59, Anjou, 20.
Adalea bonafilia, abadesa de Sant 69, 75, 94, 106, 120, 122, 123, 140, Antich, Toms. Segell, 67.
Pere d les Puelles, 21. 151, 153-155, 157, 168, 212, 213, Antigona, muller de Mateu Adri, 55,
Adaleizis, comtesa dUrgell, 26. 235, 245, 251.
Infant, comte dUr- 170.
Adaxger, Guillem, 41. gell, vescomte dAger, 58, 74, 75, 94, Antoni, Marc, arxiver de Jaca, xxiv.
Adefonsus. V. Alfonsus. 151-153, 156, 242, 243, 245, 251. Antoni de Galiana, bisbe de Ma,
Aderro, Bernat.
Segell, 70. Alfons IV
,
comte-rei, xiv, 11, 19, 39, llorca, 93.

Adri, Adriani, Matheu, protonotari, 57, 68, 69, 82, 87-89, 106, 120, 132- Anvers, xvi.
tinent els segells, 54-56, 58, 163-167, 134, 141, 191, 193, 194, 196, 197, Apulia, 8, 241.
170, 215. 220-224, 226, 236,-249,250,254. Arag, Aragn, Aragonensis, Aragonie,
Ager, Bernat de.
Segell, xviii. Infant, 84, 134, 191, 219, 250. Aragonis, Aragonum (regnum, rex-
Ager, Ramn Berenguer d, 43. Alfons VII de Castella, 6, 17, 97, 138. regina), x, xviii, xx, xxm, 6-8, 10,
Ager, Agerensis (vice comes). V. Al- Alfons VIII de Castella, 100, 101. 14, 17, 30, 33, 37, 40, 42-44, 50, 52,
fons III, Jaume I comte dUrgell. Alfons IX, Adefonsus, de Castella, 57, 60, 61, 63, 69, 75, 77, 78, 83, 87,
Ager, xi, 245. 10, 44. 88, 95, 97-99, 101-107, 109, 110, 112,
Agierb, Andreu de, escriv, 41. Alfons X de Castella, 30, 240. 113, 115-119, 121, 122, 124, 127,
Agramunt, Acrimontis (villa). Segell, Alfons comte dUrgell. V. Alfons III. 129-133, 135, 137-143, 145, 146,
70, 250. Alfons, fill dAlfons I, comte de Pro- 149, 151, 153, 157, 158, 163, 164,
Agreda, 30, 138. vena, 105, 239. 166, 167, 171, 175, 180, 184-186, 188,
Agualada. V. Igualada. Alfons, fill de Jaume I, 45, 112. 191, 192, 194, 196, 197, 199-255.
Aguil, Plcit, xxv. Alfons, net de Jaume II, marqus de Aragons, Miquel, racional de Valn-
Agust, Agustini, Bertus, gravador Villena, 182, 244. cia, 178.
de segells, 88. Algarb, 226. Arandega, castell de, 41.
Agust, Augustini, G., 153. Algeciras, 226. Arbs, Jon.
Segell, 67.
Ahuro, castell de, 47. Alguer, L, 39, 167. Arbcies, 209.
Aix, Aquis, 201, 206, 239. Aliaga, Jon de, escriv reial, 37, 170. Arenes, Jaume, receptor dels bens de
Alacant, 250. Alienor dAnglaterra, muller dAl- la cambra reial, 229.
Alag, Blasc de, 108. fons VIII de Castella, 101. Argentona, St. Juli de, 27.
Alag, 123, 141, 213, 235. Alienor dAquitania, filla de Gui- Argudamia, monja, 22.
Alain, bisbe de Rennes. Segell, 62. llem X, 102. Arguilaguer, Salsona, falsificador
Alamanno, testimoni, 23. Alienor, Alionora V. Leonor. dun segell, 38.
Alar, castell de, 35. Almaan, 230. Arinyo, Francesc d, secretari reial,
Albalat, Andreu. V. Andreu dAl- Almar, Guillem, ecnom de Poblet, 39, 189, 196.
balat. 245. Arles, monestir de, 21.
Albalat, Pere. V. Pere Albalat. Almoguera, Gomitius de, notari reial, Arles, Arelatensis (urbs), xiv, 33, 64,
Alb anell, Galcern, advocat de la 48. 72.
Segell de la municipalitat, xiv,
Generalitat, 198. Almugavar, Antic, 231. 64, 72.
Albarono, castell de, 206. Almnia, 247. Arlon, xvi.
Albarrac, 253. Aloma, 92. Arman des Stapsnard, gravador de
Albert, Bernat, procurador dAlfons Al,s, fra Arnau de, 155. segells, 89, 90.
IV, 223. Altarriva, Ferrn de, 168. Armantac, comte de, 18.
Alcal de Henares. Arxiu general Cen- Aluge, Guillem de, escriv, 43. Armengol. V. Ermengol.
tral, xxiv, xxviii, 32, 42, 100, 102, Alvarez daagra, Elfa, 253. Armentera, A. de, 147.
107, 115, 121, 199, 203-205, 208, 212. Ambrona, mora, 51. Arnaldus gramaticus, escriv reial,
Alcoer, Miquel de, escriv reial, 49. Americus, testimoni, 21. 48.
Alcolea, 242. Arniens, 15. Arnaldus, vicecancellarius. V. More-
Alcora, 115, 116, 137. Amposta, castell de. V. Sanxo dA- ra, Arnau de.
Alcovierre, 209. rag, fill n. de Pere I. Arnallus, escriv, 39.
Aldea (La), Aldearum, 234. Anagni, 119-121, 139. Arnau, bisbe de Girona, 203.
Alemany, famlia, xi. Andreu, Pere, Petri Andree, escriv Arnau, bisbe de Lisieux. Segell, 62.
Alemanya, xiv, xvi, xvii 5, 17, 62, reial, 49, 50. Arnau Cescomes, arquebisbe de Tar-
83, 84, 90, 178, 192, 19o, 232. Andreu Bertrn, bisbe de Barcelona, ragona.
Segell, 62.
Alest, Pon d, ciutad de Barcelona, 192, 195. Arnau, Garca, gravador de segells, 73.
Andreu dAlbalat, de Valn- Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona,
bisbe
32.
Alexandre III, rei dEscocia. Se- cia, 45, 48, 207. segell, 45, 48. 9, 32, 71 .Segell, 71.
gell, 72. Andreu, Sant, 72. Arnau de Jard, bisbe de Tortosa.
Alfons I, el Batallador, rei d Ara- Andria, duc de. V. Baucio de Ursinis. Segell, 9, 71.
g, 40. Andria, Gerau. V. Guerau dAndria. Arnau Mir de Tost, 26.
Arqus, Bartomeu de, especiaire, 8. 33-52, 55-57, 73, 78, 79, 83, 86, 87, Blgica, xvi.
Arquibau, Bernat, ciutad de Barce- 89, 91, 99, 100-102, 104-115, 117-120, Bellfort, Lloren de, 233.
lona. Segell, 66. 122-136, 138, 140, 141, 143, 145-158, Bell-lloch, Guillem de, notari reial,
Arrahona, 25. 161, 163-180, 182-189, 191-198, 204- 48.
Arts, Pere de, mestre racional, 87, 215, 217, 220-222, 224-231, 233-238, Bellpuig, Bellopodio, Galcern de,
187, 219, 236. 241-243, 245-253.
Arxiu de la Cort 163.
Artois, xvi. del Veguer, xxvii.
Arxiu de la Bellpuig de les Avellanes, xvii, xvm.
Arxius. V. Alcal de Henares, Baden, Curia eclesistica, xxv, xxvii. ,lr- Bellveh, Arnau de, Hospitaler, 46.
Barcelona, Berga, Brusseles, Car- xiu de la Parrquia del Pi, xxvii. Bellveii, Pulcrovicino, Guillem de,
cassona, Girona, Jaca, Lleida, Ma- Arxiu del Collegi de Sant Sever, xxvii. lloc-tinent de Protonotari, 56, 168.
drid, Manresa, Marsella, Montpeller, Arxiu del Gran Priorat de Sant Belvs, P. de, 43.
Montserrat, Npols, Narbona, Osca, Jon de Jerusalem, xxv, xxvii, 242. Benavent, 222.
Palma de Mallorca, Pamplona, Pars, Arxiu del Palau, xxvii. Arxiu Benedictins, monjos, xiv, xv.
Pau, Pedralbes, Perpiny, Poblet, del Plat de pobres vergonyants, 126. Benimaclet, 118.
Puigcerd, Roma, Saragoa, Seg- Arxiu del Priorat de Santa Anna, Beniure, Pere de, 172.
via, Tarragona, Trrega, Terol, To- xxv, xxvii, 34, 102, 203. Arxiu Berax, Berache, Berix, Beraxen-
ledo, Tolosa, Tortosa, Valncia, Seu del Reial Patrimoni, xxvii, 8, 54, 74- sis, Jon de, notari reial, 42-44.
dUrgell, Vich, Viena. 78, 80-84, 86, 88-91, 128, 130, 131, Berbegal, 247.
Assallit, Guillem, cavaller, 205. 133, 135-137, 141-143, 216, 217, 219, Berengarius. V. Berenguer.
Assia, 2, 3. 223-225, 228-237, 242, 243, 245, 247, Berenguer, 36.
Assiria, 2. 252. Arxiu de Santa Clara, xxv, Berenguer, Berengarium, 30.
Astruga, jueva, viuda de Jucef Ra- xxvii, 245. Arxiu de Sant Pere Berenguer, Berengarius, bisbe, 22.
vaya, 58, 118. de les Puelles, xxv, xxvii, 133, 134, Berenguer, Berengarius, sacerdot,
Atenes, Athenarum (dux), 131, 133, 142, 237.
Arxiu de Valldonzella, 29.
219-222, 224, 225, 227, 248. xxv, xxvii. Arxiu episcopal, xxvii, Berenguer, Berengarius, subdiaca,
At, bisbe de Vich, 21. 24, 115.
Arxiu municipal, xxv, escriv, 39.
Atto, abat de Sant Pau del Maresma, xxvii, 16, 83, 94, 100, 127, 128, 133, Berenguer, bisbe de Barcelona, 23.
21 . 135-137, 143, 190, 200, 206, 216, 225, Berenguer, Justcia d Arag. V. Bar-
Atto, diaca, 21. 226, 231, 232, 237, 238, 246, 250, 251 daj, Berenguer de.
Aulestia i Pijoan, Antoni, 116. Arxiu Provincial d'Hisenda, xxv, Berenguer a Costa, bisbe de Vich.
Aurembiaix, comtesa dUrgell, 61, xxvii, 252.
Biblioteca Universit- Segell, 71.
108. ria, xxv. Capella den Marcs, 31. Berenguer de Guardia, bisbe de
Ausona, Ausonensis. V. Vich. Capella de Santa Llcia, 31. Vich, 93.
Avellaneda, Bartomeu de, 179. Captol de la Su, 9, 33, 72. Col- Berenguer de Palou, bisbe de Bar-
Avers, Aversone, Bernat de, tinent celona, 45, 46.
els segells, 16, 52, 74, 93, 94, 148-151, Olalde Satrstegui, 136,
lecci i
Collecci sigillogrfica del
230.
Marqus Berenguer dErill, bisbe de Lleida,
153, 211. de Dou, xxrvii. Collecci sigillogr- segell, 62, 70.
Aviny, 215. fica den Juli Vintr, xxvii, 136, Berenguer Ramn, Berengari Rai-
Ayerbe, Aierbio, 253. 227. Sagar-
Collecci sigillogrfica mundi, testimoni, 23.
Aymerich, Bernat, ciutad de Barce- ra, 122, 136, 140, 204, 212, 227, 243, Berenguer Ramn I, 22-24.
lona, 32. 253. ConJraria de 252.
la Trinitat, Berenguer Ramn II, 23, 25, 29.
Concell de 225. Can-
trenta-dos, Berenguer Sicfret, Berengari Sic-
Babilonia, 2, 125, 214. cellers de Barcelona, 232, 238, 250. fredi, subdiaca, escriv, 42.
Baden.
Arxius, 7. Corts, 214, 420. dEstudis
Institut Berenguera, muller de Felip de Sol,
Badia, Pau, 228, 229. Catalans, 105. Monestir Pre- 118.
Bada, Pere, escriv reial, 231. dicadors, 250. Monestir de
dels
Vall- Berga, 128, 139, 217. Arxiu Muni-
Bages, 9. donzella, Vallis Donzelle, 174.
11, cipal, 128, 217.
Bancells, Pere, 228. Museu Artstic Arqueolgic, xxvii. Bergad, 139, 235.
Bayona.
Segell, 64. Museu Provincial Antigetats,
d Berix, Jon. V. Berax, Jon de.
Balaguer, Pere, notari. Segell, 67, 70. xxvii. Santa Anna, Sant Pere
91. Bernard, Sime, xxiv.
Balaguer, Balagarii (civitas), Balager, de Santa
les Puelles, 21, 22. Maria Bern ardus. V. Bernat.
250-252.
38, 46, 69, 147, 242, 245, del Pi, Palau
66. Reial,
214, 225, Bernat, Bern alt, escriv reial, 51.
Arxiu Municipal, 245, 250. Segell 246, 252. Plaa de Santa Anna, Bernat, Bern ardus, archilevita, 30.
de la pahera, 69. 224. de
Segells Bernat, Bernardus, sacrista, escri-
Se-
la ciutat, 69.
Ballester, Balester, Arnau, escriv gell del Captol de
la Su,
72. Segell v, 29.
reial de raci, 75, 154. del conservador deles Daraanes,
80, Bernat, Bernardus, testimoni, 23.
Ballesteros, Enric, xxiv. 81. Segell dun
veguer, 65. Bernat Calv,
Segell,
sant, bisbe de Vich.
Bar, 236. Bardaj, Berenguer de, Justcia dAra- 71.
Barado, Francesc, 125. g, 197. Bernat de Mur, bisbe de Vich, 240.
Barbar, Guillem, procurador reial, Barnes, Pere. V. Berns, Pere. Bernat, comte de Besal, 28.
236. Baroli, 255. Bernat de Vilamar, bisbe de Girona.
Barbastre, 40, 240. Bartolomeus, escriv, 43. Segell, 71.
Barbastrensis, episcopus. V. Pere, Bas, Berenguer de.
Segell, 66, 70. Bernat d Olivella, bisbe de Tortosa,

bisbe de Barbastre. Bas, vescomtat de, 11, 242, 245. arquebisbe de Tarragona. Segells,
Barber, castell de, 27. Basina, muller de Xilderic I, 3. 62, 71.
Barcelona, Barclielona, Barchinona, Bassa, Guillem de, escriv i notari Bernat Guillem, ardiaca, 25.
Barchinonensis (comes, etc.), xxil, reial, 42. Bernat Guillem, Bernardi Guilel-
xxiii, xxv, xxvii, 1, 5, 6, 9, 14, 17, Basset, Francesc, diputat de Catalu- mi, testimoni, 23.
22-24, 26-28, 30, 33, 36, 40, 41, 44-46, nya, 192, 195. Bernat Guillem de la Roca, 25.
48-51, 55, 58, 62, 63, 66, 67, 69-71, Basset, Pere. V. Becet, Pere. Bernat Jon, 25.
73-84, 87, 89-91, 94, 97, 99, 101-105, Baster, Bester, Antoni, gravador de Bernat Peregr, bisbe de Barcelona,
109-111, 113, 114, 116-120, 122-125, segells, 80, 82. 9, 71 . Segell, 71.
127-130, 132, 137, 138, 142, 143, 145, Batle, Ramn, secretari d Alfons IV, Berns, Jon, gravador de segells, 79.
140-154, 157, 158, 162, 163, 166, 170- 223. Berns, Barnes, Pere, gravador de
174, 176-180, 183, 184, 186-188, 190- Baucells, Francesc. Segell, 66. segells, 76-79, 85, 95, 126, 162-164,
192, 195, 196, 198-229, 231-233, 235- Baucio de Ursinis, Francesc de, duc 167, 171.
238, 240-242, 243, 246, 248-251, 253. dAndria, 220. Berteildis, muller de Dagobert I, 3.
Acadmia de Bones Lletres, XIX. Baux, Baucis, Huc de, 202. Berthel, xxiv.
Arxiu Capitular, xxv, xxvii, 18, 31, Beauvais, 15. Bertrn, Andreu. V. Andreu Ber-
32, 35-37, 55, 102, 103, 107, 118, 121, Beatriu, 26. trn, bisbe de Barcelona.
124, 125, 127, 128, 141, 170, 202-204, Beatriu, comtesa de Provena, 206. Bertrn, Arnau, 214.
212-215, 236, 240, 247, 248. Arxiu Beatriu, filla de Guillem Umbert, 27- Bertrn, Galcern, lloc-tinent de Mes-
de V Acadmia de Bones Lletres, 106, Becet, Basset, batlle general de tre Racional, 228.
117.
Arxiu de la Corona d' Arag, Catalunya, 89. Bertrn, Ramn,
Segell,
hostaler de Barcelo-
xxiv, xxvii, xxviii, 6, 8, 11, 18, 21-31, Belchit, 38. na. 67.
, ,
TAULA ALFABTICA 261
Bertrn, Bertrandus, escriv, 42. Borrell, Borrellus, comte de Bar- Camprodn, 245.
Besal, bisillunensis (comes), 26, 28, celona, 21, 22. Canadell, Bernat de, 51.
245, 246. Borrell, Borrelli. Pere, notari dc Cananebas, Jon de. Segell, 67.
Besanta, Jauruc de, tinent els segells, Barcelona. - Segell, 70. Canellas, Toms de, escriv reial, 17.
165. Bosc, Boscii, Pere, ciutad de Tar- Canelles, Caneles, Toms de, escriv
Besturs, Jon. Segell, 67. ragona. Segell, 67, 70. reial, 169.
Biar, 112. Bosch, Berenguer, gravador de se- CANET, Bernat, ciutad de Barcelona,
Biarritz.
Segell, 65. gells, 89. 9, 67. Segell, 67.
Biblioteques. V. Barcelona., Madrid, Bosch, Pere des. V. Desbosch, Pere. Canyedel, Esteve. Segell, 67.
Pars, Salv, Tarragona. Bosquet, Bosqueti, Francesc, 157. Capasso, 8.
Biel. Aljama dels jueus, 247. Bosredon, P. de, xvii. Capella, Jon de, escriv, 43.
Bihurrun, 253. Bou, Galcern.
Segell, 66. Capellades, Pere de, escriv reial, 19.
Bino de la Seca. V. Mino de la Boules, Antoni.
Segell, 66. Capmany, marqus de, xvur.
Seca. Boxols, Ramn, despenser reial, 88. Capraria. V. Cabrera.
Birch (Walter de Gray), xvn, 72. Boyi,, Pere, tresorer reial, 11, 149. Capua, 8, 221, 241.
Biscarra, Domnec de, 140, 153. Brabant, 38. Carbonell, Carbonelli, Guillem, 31.
Biure, 128. Bresca, Brescha, Miquel. Segell, 9, Carbonell, Pere Miquel, historiador,
Blada, Francesc dez, escriv de raci, 67. 94, 116.
83. Bresslau, H., xvii, 58. Carcassona. Arxius Departamentals de
Blanca, Blancha, filla de Felip, prn- Bretanya, 92. lAude, xxviii.
cep de Taranto, 243. Bruges, xvi. Cardona, comte de, 197.
Blanca de Npols, muller de Jau- Brusseles.
Arxius generals del regne Cardona, familia, xi, 12.
me II, 60, 139. Museu d' Antigelats, Museus Reials Cardona, Guillem de, 200.
Blanca de Navarra, muller de Mart de les Arts decoratives i Industrials, Cardona, Huguet de, escriv reial, 80,
eljove, 248, 249. xvi. 81.
Blancard, xxiv, 64, 72, 98. Brutails, J. A., xxiv. Cardona, Jaume.
Segell, 70.
Blanchet, Adrien, xvn. Buj, Antoni, xxiv. Cardona, Pere de. V. Pere de Car-
Blandis, Pere de. V. Blanes, Pere de. Burgos, Diego de, cambrer reial, 238. dona.
Blanes, notari, 30.
Blanes, Blandis, Pere de, notari
Burgos, 65, 138, 230, 272. Monestir Cardona, Ramn de, 224.
Cardona, Sperandeu, jurisperit, 182.
dc las Hnelgas, 138. Segell, 65.
42, 44.
reial, 30, Burgus, Francesc, procurador reial, Carles I dEspanya, 106, 232.
Blanquerna, 92. 225. Carles II dEspanya, 106.
Blasc, Blascus, escriv reial, 45, 48. Burjasot, 217. Carles V de Frana, 216.
Bleda, B. de, 101. Bry, Ricard, bisbe, 93. Carles de Valois, Karolus, rei in-
Bleda, Francesc, gravador de segells, Burriana, 17, 205. trs d Arag, 110, 137, 232.
81, 95, 172. Busquet, arxiver de Marsella, xxiv, Carles de Viana, 251.
Bleda, Miquel, gravador de segells, 90. Carles el Gros, dAlemanya, 5.
83, 95, 178. Busquets, Arnau de, ciutad de Bar- C'arnicer, Jon, de Trrega. Segell,
Blesone (ripam), 199. celona. Segell. 67. 9, 66.
Bloom (J. Harvey), xvn, 93. Carrillo, Jon, camarlench reial, 220.
Bofarull, A. de, 4, 108, 124, 126. Caballero, P., xxv. Cartell, Jacxne, camarlenc reial, 85.
Bofarull i Sans, Francisco de, xxiv. Cabanelles, Guillem de. V. Guillem Casafrancha, Jacine de, mercader,
Bofarull i Sartorio, Manuel de, de Cabanelles. 142, 224, 237.
xxiv. Cabrera, Bernat de, vescomte de Bas, Casp, 36, 165.
Bofarull, Prsper de, 23, 106, 138, 11, 66 . Segell, 66. Casserres, castell de, 139.
235. Cabrera, Capraria, Bernat, cavaller, Castella, Castiella, xviii, xx, 6. 10. 17,
Boil, Bohil, Pere, 78, 167, 169. 182. 30, 32, 33, 37,' 44, 52, 97, 101, 102,
Boil, Ramn, tresorer general, 76. Cabrera, Ramn de. Segell, 67. 136, 138, 143, 166, 179, 188, 205, 214,
Boix, Francesc.
Segell, 67. Cabrera, Capraria. V. Sanxa ves- 218, 226-233, 237, 238, 240, 245, 248,
Boix, Francisco, gravador de segells, comtesa de. 252, 253.
91. Cceres, 228, 229, 252. Castellb, vescomtes de, xi.
Boix, N., gravador, xix. Cadaquers, castell de, 242. Castell de Fels, Castri de Ffelts, 37,
Bols, Antoni, batlle dOlot, segell, 67. Cadieb, L., 222, 255. 158.
Bonafuisset, 24. Cafranch, port de, 236. Castelho de Burriana. V. Castell.
Bonany, Bartomeu, dispenser de Mart Cahors.
Segell, 65. Castellnou, 9.
lHum, 11, 174. Calabria, duc de, 232. Castell, Francesc, 173.
Bonaricus, prebere, 21. Calabria, 254. Castell, Jaume de, tinent els segells,
Bonasenya. V. Bonensenya. Calaf, Galcern.
Segell, 67. 57.
Bonastre, Bernat de, Protonotari ti- Calatayu, Domingo de, ajudant de Castell, Pere de, 200.
nent els segells, 18, 36, 37, 55, 56, cambra de Mart I, 190, 191. Castell, Toms, 244.
84, 166-168, 170, 177. Calatayub, Calataiu, Calatayut, Cala- Castell, Castilionem, Castelho de Bur-
Bonastre, Guilelmus de, notari reial, tayu, 11, 37, 139, 166, 168. 171, 208, riana, 48. 170, 211.
43. 234. Sant Marc, 32.
Sant Sepul- Castell de Farfanya, 245.
Bonavida, jueu, 23. cre, 234, 239. Castell dEmpuries, 242.
Bonensenya, Bonasenya, gravador Calada, Nicolau. Segell, 67. Castellol, familia, xi.
de segells, 74, 148. Calder, Calderoni, Pere de, 38, 157. Castiello, Jon, falsificador de se-
Bonet, Boneti, notari reial, 43. Calders, N. de. Segell, 66. gells, 38, 167.
Bonet, Boneti, Bernat, 149. Caldes d Estrac, 211. Catalunya, Cathalonia, Cathalunya,
Bonet, Bernat de, batlle de Mont- Caldes, Calidis, Bernat de, notari xix, xx, xxii, xxvii, 9-15, 21, 35,
cada, 236. reial, 41, 42, 100. 62, 63, 67, 70, 72, 89, 90, 98, 106, 149,
Bonet, Gabriel, 224. Caldes, Calidis, Pere de, escriv reial, 155, 179-182, 192, 196-19S, 226-22S.
Bonet, Jon. Segell, 67. 50. 230, 231, 241-243.
Corts. 196, 197.
Bonet, Jon, lloctinent de procurador Calmet, xv. Generalitat, diputats, 12, 19, 90,
reial, 223, 224. Cal vet, Guillem, notari reial, 48. 91, 128, 192, 195, 198, 229, 230, 239.
Bonfill Guilmn, 24. Calv, Sant Bernat. V. Bernat Cal- Segell de V administrador de les
Bonfill, Pons, Poncius Bonusfilius, vo. Sant. obres dels murs i valls de la ciutat, 12.
clergue, 52. Camarasa, Ramn de, 200. Segells de la Generalitat, 63, 67,
Bonifaci VIII, 139. Cambilla, Pere de, prior del Sant Se- 192, 195, 198
Segell del Collegi
.
Bononat, notari reial, 45. pulcre, 212. dc cavallers i liomens de paratge, 180.
Bonusfilius. V. Bonfill. Cambra, Domnec de la, 3S. Segell de les Corts, 196. Segell
Bordils, 228. Cambrils, 209. de l'ofici dels racionals, 12. Segell
Borgonya, xvi, 32, 35. Camioto, Jon de, diputat navarrs, 91. de l'ofici dels rebedors i collectors dels
Borgonya, ducs de, xiv. Campiello, 30. drets de la quema 179.
Borja, 11, 171. Camplonch, Jaspert de, Gispert, tre- Catania, 248.
Borjes Blanques, 213. sorer reial, 81-83. Caterina, reina de Navarra, 231.
Caules, 90, 195. Consoli, Concili, Cossolito, Conqui- escomes, Ramn. V. Cescomes, Ra-
Cavasthani, Jaume, 183, 186. li Blanch, gravador de segells, 83, mn.
Cebell, aveylla, 246. 84, 177, 178.
Celembe, Jon, 217.
Estrada, P., ciutad de Barcelona,
Constana DE Castella, muller de 217.
Cellini, Benvenuto, xiv. LlusVII de Frana, 95. ufaria. V. Zuera.
Cellort, Guillem, llancer de Barce- Constana de Portugal, muller de
lona.
Segell, 67. Ferrn IV de Castella, 211. Dagobert 3.
Celma, Arnau de.
Segell, 67. Constana de Siclia, muller de Daguerre,
I,
xvii.
Centelinea, Bernal, argenter, 191. Pere II, 7, 8, 69, 117, 121, 138, 234, Dalar, V. Alar.
Centelles, Pere de. V. Pere de Cen- 254. Daliaga, Jon de. V. Aliaga, Jon
telles. Constana, filla de Pere III. Segell, de.
Centelles, Sentillis (castrum de). Se- 76. Damians, Alfons, xxv.
gell de la Curia, 69. Constana, filla n. de Pere I, 253. Damme, Ernoul van den, falsificador
Cerdanya, Ceritania, 8-11, 35, 37, 39, Constana, muller de Ramn V de dun segell, 38.
76, 82, 91, 123-127, 129-131, 162, 183, Tolosa. Segell, 60. Daniel, 2.
187, 198, 207, 214-225, 227, 235, 236, Constana, 62, 90, 192, 195. Daroca, 233.
238, 240. Constant, Lluci, xvii. Darro, Arnau de, 202.
Cervell, Alienor de, 94. Constant, 3. Daunou, xv.
Cervell, Guillem de, 66, 240. Se- Constantinoble.
Bolla dels clergues Davit, 68.
gell, 66. de Santa Sofia, xiv, 64. De Chabrier, xv.
Cervera, familia, xi. Coplliure, Cochliure, 80, 223. Deg, Pere.
Segell, 67.
Cervera, Cervaria, Guillem de, 12, Copons, 128. Delaville le Roulx, J., 42, 100.
66, 189. Segell, 12, 66. Corbera, Jon de. Segell, 67. Deleito, Joaquim, xxv.
Cervera, Cervaria, 9, 30, 33, 69, 128, Corbera, Santa Maria de, 06. Delfinat, 64.
146, 166, 200, 203, 207, 233, 246, 250. Crcega, Corsica, 11, 121, 122, 124, Delisle, L., 20.
Segell dels pahers i de la Univer- 127, 129-131, 133, 150, 151, 157, 211- Delociie, 3.
silat, 69. 222, 224-226, 235, 236, 243. Demay, G., xiii, xvii, 15, 98, 242.
Cervi. Segell, 66. Crdoba, Corduba, 65, 226, 228, 230. De Migieu, xv.
Cesaraugusta, Garca de. V. Sara- Segell del Concell municipal, 65. Denia, comte de, 17, 169, 170.
goa, Garca de. Jon de, 24.
Cornell, St. Denia, 182, 244.
Cescales, Escales, Ramn. V. Ra- Corr, Corron, Guillem de, notari Desbosch, Jaume. Segell, 67.
mon Cescales. reial, 43, 44. Desbosch, des Bosch, Pere, escriv
Cescomes, Arnau. V. Arnau Cesco- Corr, Pere de, junioris, escriv, 41, de raci, 54, 55, 80.
MES. 43. Descallar, Dez Callar, Jon. Se-
Cescomes, Ramn, protonotari reial, Corrons, Bernat de, notari, 245. gell, 70.
19, 57, 80, 88, 194. Cortey, W. de, notari reial, 43. Deslor, Dezlor, Bartomeu, tinent
Ceyt Aboceyt, rei de Valncia, 108. Coscolla, Bartomeu, gravador de els segells, 57, 74, 80.
Chabs, Roc, xxiv. '
segells,19, 78, 85-88, 95, 131, 177, Deslor, Bernat.
Segell, 67.
ClIABOUILL, XVII. 178, 184-186, 188-191, 193, 194, 218. Despl, Francesc.
Segell, 07.
Charles, rei de Frana, 95. Coscolla, Francesc, gravador de se- Despl, Jaume, 233.
Charvet, ix, xiv. gells, 81. Despl, Des pla, de Plano, Jon,
Chassant, A., ix. Cossolito Blanch . V . Consoli tresorer reial, 187, 188, 219,
Chintelo, monja, 22. Blanch. Despl, Pere, segellador reial. 56.
Chipiez, Charles, 2. Costa, Francesc, argenter, 90, 195. Despl, Ramn. Segell, 66.
Cicer, 3. Coulon, August, XVII, xxiv. Desprat, Geroni. Segell, 66.
Ciprs, N.
Segell, 67. Coves de Avenerom, 108. Despont, Ramn. V. Ramn Despont.
-
Cisa, Francesc.
Segell, 67. Creixell, comte de. V. agarriga. Despuig, de Podio, Bartomeu, 155.
Clairambault ( collecci V. Pars, Collec- Crulles, Galcern de, 226. Despuig, dez Puig, de Podio, Bernat,
ci sigillogrfiea Clairambault. Cullar, 108. tinent els segells, 37, 56, 77, 124, 158,
Claqui, Bertrn de, 11, 171. Cumba. V. Coma. 160, 164.
Claramunt, Jon de, 247. abastida. P. de, lloctinent de coma- Despuig, des Pug, Francesc, escriv
Clasquer, Pere de. V. Pere de Clas- nador, 254. de raci. Segell, 79.
quer. abater, Berenguer, fuster de Girona, Deuslofeu, Antoni, regent una escri-
Claustres, Guillem, especiaire, 8. 217. vania, 39, 187.
Cochliure. V. Coplliure. a Costa, Pere, Batlle general de Ca- De Vaines, xv.
Codina, Berenguer, mercader de Bar- talunya, 234. Dez Blada. V. Blada.
celona, 89. a Costa, Berenguer, V. Berenguer Dez Feu. V. Feu.
Codinachs, Berenguer de, Mestre Ra- a Costa. Dezlor. V. Deslor.
cional, 55, 59, 78, 81, 167, 168, 170. a Costa, Francesc, 180. Dezvall, Jon, oidor de comptes del
Codonya, Johan, escriv reial, 173. adolla, Ramn, 173. General, 192, 195.
Coenwlf, rei de Mercia, 5. afbregua, Francesc. Segell, 66. Dez Vall, Pere, tresorer, 80, 83, 84.
Colom, Columbus, notari reial, 44, 45. afont. V. Safont. Didaci, Roderic, canceller, 156.
Coll, Pere, notari, 9. agarriga, F. R. de, comte dc Crei- Diego de Fuentsallida, bisbe de
Collell, Jaume, xxv. xell, xix. amora, 219.
Colom, Columbi, notari reial, 42. agarriga, Zagarriga, Jon de, Diego de Heredia, bisbe de Vich, 93.
Colomer, Colomerii, Francesc, mer- comte de Creixell, xix, 106. Dou, marqus de. V. Barcelona, Collec-
cader de Barcelona, 179. agarriga, Pere. V. Pere agarriga. ci sigillogrfiea del Marqus de Dou.
Colteller, Jon, jurisperit de Vila- a Garriga, Ramn, governador de Diona, Jon, gravador de segells, 84,
franca dei Panadcs.
Segell, 66. Rossell i Cerdanya, 39, 187. 85, 175.
Columbi. V. Colom. agarriga. V. Sagarriga. Dions I, de Portugal, 241.
Coma, de Cumba. Francesc, mercader amora, 219. Disposia, 25.
de Barcelona, 179. a Pera, de Petra, Pedra, Bona- Do, Guillem, 242.
Comapregona, Francesc de, gravador nat, notari reial, 52, 58, 75, 151, 152, Dola, comtesa d Urgell, 27.
de segells, 79. 154, 155. Dolius, Carles. V. Olius, Carles de, 91.
Comes, Ramn, batlle de Berga, 139. a Plana, P., escriv reial, 6. Dolms. V. Olms.
Concili Blanch. V. Consoli Blanci-i. a Riba, Salvador, falconer, 8. Domeny, Domein, 203.
Concut, Lop de, 212. arriera, Jon. V. Sarriera, Jon. Dong collecci xiv.
( )
Conesa, Gabriel, fill de Jaume, 56. asala, Guillem. V. Sala, Guillem de. Dot, 24.
Conesa, Jacine, protonotari reial, 11, atria, Jaume de. V. Jaume atria. Douet dArcq, L., ix, xi, xii, xiv,
36, 55, 56, 58, 83, 164, 166, 167, 170- a vall, Ramn, mestre racional, 219. xvi, xxii, 6, 34, 37, 38, 60, 62, 64-66,
172, 174, 170. avall, Ramn, tresorer reial, 76. 72, 92, 93, 95, 109-111, 132, 141, 210,
Conflent, Conluenti, 50, 240. averts, Pon, notari de Valncia, 78. 225, 246.
Conomines, Arnau de.
Segell, 70. aveylla. V. Cebell. Dover, Marc, gravador de segells, 91.
Conon, comte de Soissons.
Segell, 98. avila, Guillem de, porter de Jaume II, Draper, Guillem, escriv, 49.
Oonquili Blanch. V. Consoli Blanch. 243. Duchesne, A 95. - ,
.
TAULA ALFABTICA 263
Durfort, Pere, 45. Exerica, Exericha, Xirica, Xrica, Flix, xxm.

Durham, 93. comtat de, 247, 248, 253. Floreats, Floreiats, Pere de. Se-
Dusay, Jon, lloctinent del rei a Exielsa, 248. gell, 30, 07.
Sardenya, 231. Eximini de Luna, Llop, 156. Florncia, Florena, 70, 84. Museu
Dusay, Llus. Segell, 07. Arqueolgic, xvn. Museu Reial
Falcet, Faleto, 243. Nacional, xvi.
Edimburg. Segell, 72. Ealgueda, Llus, advocat del Gene- Fluvi, Berenguer de, 29.
Fogar, rei dAnglia, 5. ral, 198. Foix, Cecilia de, Cl.
Eduard el Confessor, dAnglaterra, 5, Paner, Bartomeu, gravador de segells, Foix, comte de. V7 Jon; Gast; Ro-
.
17. 90. ger Bernat.

Egidi, Sant, 72. Fango, abadia de, 223. Foix, Fuxi, Francesc, 103, 165.
Egipte, 2. Far, Riambau de, veguer de Vilafran- Foix, 113, 252.
Elianor. V. Leonor. ca, 9. Folch, Berenguer, 20.
Elisenda de Montcada, Elicssen- Fara, 1. Folch, Bernat, 20.
dis, Elissendis, Elysen, 74, 139- Fariza, 212. Folch Ermengol, 25.
141, 152, 153, 234, 235. Fasina, castell de 205. la, Folch, Francesc, mercader de Barce-
Elna, elenensis (episcopus), xxm, 22, Felip I de Castella, 231. lona. Segell, 07.
67. Felip I de Frana, 24. Folch, Fulconis, Ramn, vescomte
Elx, 10. Felip I, prncep de Taranto, 243. de Cardona. Segell, 70.
Emposta, castell de, 234. Felip III de Navarra, 123, 125, 213. Fonoll, 246.
Emposta. V. Amposta. Felip III dEspanya, 100. Fonollar, Bernat de, 148.
Empries, comte de. V. Enric, duc Felip IV el Bell, de Frana, 232. Fonollet, Fonolet, Galcern de,
de Segorb; Jon, comte dEmpuries; Felip IV dEspanya, 106. lloctinent reial, 80.
Pere, fill n. de Jaume II; Pons Felip V de Frana, 242. Font, de Fonte, B., 151.
Huc. Felip V dEspanya, 106. Fontanet, Antoni, batlle dEina, se-
Empries, Impuriarum (comes), xi, Felip dAlsacia, comte de Flandes. gell, 67.
xxm, 27, 182, 242, 243. Segell, 98. Fontcuberta, Jon de, notari, 82.
Enric I, de Erana, 5, 17. Felip, duc de Borgonya, 32. Fontfreda, Fontis Frigidi, monestir
Enric VI dAnglaterra i de Erana, Feliu, Pere, 36. de, 145.
79, 250 .segell, 79. Fenollet, Huc de. V. Huc de Feno- Font i Miquel, Ramn, xxv.
Enric, duc de Segorb i comte dEm- let. Fonts, Bernat de, 240.
puries, 228. Fenollet, 28. Forcalquer, Forchalquer, comte de.
Entena, Bernat Guillem de, senyor Ferdinandus. V. Ferrn. V. Guillem; Ramn Berenguer.
dAlcolea, 242. Ferran de Loazes, arquebisbe de Fors, Sim de, notari de Barcelona.
Entena, Gombald de, senyor dAl- Tarragona. Segell, 03. Segell, 66.
colea, 242. Ferrn dez, Pere, senyor dAlbarrac, Fors, castell de, 246.
Entena, Guillem de, 9. 253. Forms, Francesc, notari, 9.
Eres, Pere de les, falconer, 231. Fernande Munyo ,
Ferdinandi Foyos, 49.
Eribal, bisbe d Urgell, 5. Munionis, Jon, Mestre racional, Fraga, 110.
Erill, Berenguer de.
V. Berenguer 70, 102. Frana, rei de. V. Felip IV el Bel',
dErill. Fernndez de Castro, Garca, justcia Carles V.
Erill, F. de.
Segell, 60. d Arag, 215, 245. Frana, xvi, xvii, xx, xxi, 5, 13, 17,
Erill, Eranci de, 224. Fernndez de Heredia, Gonal. V. 32, 01, 62, 73, 95, 98, 120, 232, 250.
Erill, Rarnn de, falsificador dun Gonal Fernndez de Heredia. Arxius dels Departament % xvr.
segell, 38, 157. Ferrn I, comte-rei, 19, 57, 87, 88, Cos d'arxivers, xxi, xxiv.
Ermelde, monja, 22. 100, 120, 131, 190, 191, 194, 219, Francesc de Tova, bisbe dUrgell.
Ermengards, 25. 220, 249, 250.
Infant, 249. Segell, 71.
Ermengaudus. V. Ermengol. Ferrn I, rei de Npols, 228, 254, 255. Francesc Sapera, bisbe de Barcelona.
Ermengol III, Ermengaudi de Bar- Ferrn II, comte-rei, 18, 100, 130, Segell, 7
bastre, comte dUrgell, 5, 20. 137, 143, 226-232, 238, 252. In- 1
Frederic de Suevia, emperador de

Ermengol IV de Gerp, Ermengau- fant, 36, 135, 225, 252. Alemanya i rei de Sicili, xm, 7,
dus, comte dUrgell, 24. Ferrn IV de Castella, 211. 8, 17, 64, 72, 117. bolla d'or, 04,
Ermengol V de Mollerusa, comte Ferrn VI dEspanya, 100. 72.
dUrgell, 20. Ferrn d Arag, lloc-tinent reial a Frederic II el Gran, de Sicili, 120,
Ermengol VI de Castella, comte Valncia, 232. 121, 241, 248.
dUrgell, 27, 29. Ferrn, fill d Alfons I, abat de Mont- Frederic III, de Sicili, 76.
Ermengol VII de Valncia, comte arag, 239. Fridelo, comte de Pallars, 4.
d Urgell, 27, 28. Ferrn Prez Calvillo, bisbe de Frits, Berenguer, beneficiat del Pi,
Ermengol, Ermengaudus, bisbe, 22. Vicli. Segell,
03, 71. de Barcelona.
Segell, 06.
Ermengol Jon, Ermengaudi Iohan- Ferrelln, castell de, 205. Froidmont, de Beauvais, abadia, 15.
nis, 24. Ferrer, Ferarius, notari reial, 14, 45. Fuentsallida, Diego de. V. Diego
Ermengol, Ermengaudus, sacer, es- Ferrer, Bernat, sotsveguer de Giro- de Fuentsallida.
criv, 39. na, 128, 217. Fuenterraba. Segell, 05.
Ermessindis, comtesa. Anell signa- Ferrer, Francesc, moneder, 190. Fulconis. V. Folch.
tori, xxii, 4. Ferrer, Ffarrer, Francesc. Segell, Fumata, 245.
Ermetruta, monja, 22. 30, 70. Fuxi. V. Foix.
Ervigius Marco, prebere, 21. Ferrer, Rafel, 224.
Escales, Cescales, Ramn. V. Ra- Ferrera, castell de, 205. Galbert, Guigo de, 199.
mon Cescales. Ferriol, Francesc de, despenser de Gales, prncep de, 173.
Esccia, xvi, 72. l infant Alfons, 74, 75, 151, 152. Gal, Bernat, 78.
Escorna, escriv notari reial, 51.
i Ferriz, Pere, tresorer de Germana de Galia, 3.
Escudero de la Pena, ix, 222. Foix, 238. Galiana, Antoni de. V. Antoni de
Espanya, xvt-xviii, xxii, 02. Feu, dez Feu, Guillem, gravador de Galiana.
Estany, Santa Maria del, 26, 30. segells, 82, 83. Galiana, Nasalt de, cari, 35.
Estella, 207. Feu, des Feu, Romeu, gravador de Galicia, Gallecie (rex), 10, 226.
Ester, Antoni, 232. segells, 1, 81, 82, 174, 175. Gallart, Mart, 188.
Etayo, Gervasi, xxiv. Figuera, Pere, notari. Segell, 67. Galligans, monestir de St. Pere, 237.
Eugeni IV, 222. Figueras, 124, 245. Gand, xvi.
Eularia, Santa, 02. Filangieri, comte, xxiv. Gandia, 243, 250.
Europa, 2, 10. Finke, Enric, 10. Garca de Lori. V. Lori, Garca de.
Evast, 92. Fiveler, Jaume. Segell, 06. Gard, abadia del, 15.
Evreux, 141, 235. Fiveller, Ramn, tresorer reial, 82. Garma i Durn, Francesc X., xvn-
Ewald, P., xvii. Flandes, comtes de, xiv, 98. xix, 105, 100, 109, 118, 122, 127, 131,
Exea, 151. Flandes, xvi, 60. 135, 142, 143, 211.
Exhmeni, Joana, 242. Fleurac, xxiv. Garrius, Juli, tresorer reial, 82.
Garsie de Mercuello. V. Mercuello. Guillem, 26. Jaca, Jacce (civitas), xxiv, xxvii, 54,
Gasa, Josep, xxv. Guillem, Guilelmo, Guilelmus, es- 156, 164, 236.
Arxiu del Captol
Gaspar, Llus, xxv. criv, 29, 44. de la Su, xxix, xxvii. Arxiu
Gast, comte de Foix, 132, 252. Guillem, Guillelmi, escriv i notari de Protocols, xxvii. Arxiu Muni-
Gatell, Ildefons, xxv. reial, 46, 49, 50. cipal. XXVII.
Gauthier, J., xvii. Guillem, abat de Ripoll, 22. Jacobus. V. Jaume.
Gaver, Ramn de, segellador reial, 56, Guillem, abat de Sant Cugat, 30. Jan, Gienis, 226.
247. Guillem Amalrich, 25. Jaffuda Alatzar, jueu, 79.
Geltredus, levita, 21. Guillem, Andreu, escriv, 37. Jahuda de la Caballera, batlle
Gener, Jacme, regent la batlla gene- Guillem, Andreu, notari de Barce- reial, 16, 145.
ralde Catalunya, 89. lona. Segell, 67. Janer, N., gravador de segells, 91.
Gener, Jon, 246. Guillem At, Guilelmi Atonis, 24. Janer, Maties, 91.
Gnova, 223. Guillem, bisbe de Vich, 23. Jard, Arnau de. V. Arnau de Jard.
Germana de Foix, muller de Ferrn II, Guillem, comte de Besal, 26. Jaspert, vescomte de Castellnou, 9.
143, 238. Guillem, comte de Forcalquer, 201. Jaspert de Camplonch, V. Camp-
Gerp, castell de, 26. Guillem de Cabanelles, bisbe de lonch.
Gienis. V. Jaen. Girona. Segell, 70. Jass, Alamanyde, 30.
Gil, Jon, falsificador de segells, 38. Guillem de Montcada, bisbe de Jaume comte-rei, xviii, 13, 14, 16,
I,
Giralt, Jaume. V. Jaume Giralt. Lleida, 45, 50, 63, 71. Segell, 63,71. 29, 30, 33-35, 38, 44-51, 69, 73, 106-
Girbal, E. C., 4. Guillem de Rocabert, arquebisbe 115, 117, 120, 125, 138, 145, 189,
Giry, 7, 19, 20. de Tarragona. Segell, 62. 190, 204-207, 209, 211, 233, 239,
Girona, bisbes de, xxm. Guillem de Tavertet, bisbe de Vich, 240, 253, 254.
Girona, duquesa de. V. Violant de 203. Jaume II, comte-rei, 7, 9, 11. 13, 16,
Bar. Guillem de Torrelles, bisbe de Bar- 18, 32, 34, 38, 52, 58, 59, 69, 74, 75,
Girona, prncep de. V. Alfons IV. celona. Segell, 62. 93, 106, 117, 119-123, 139, 148-153,
Girona, Ramn de, 32. Guillem, Guilelmoni, escriv reial, 168, 209-212, 234, 235, 240-245, 251,
Girona, Gerona, Gerunda, Gerundensis 49, 50. 253.
Infant, 8, 240, 241.
(episcopus, ete.), 4, 5, 11, 34, 36, 50, Guillem, prior del monestir de Pera- Jaume, infant, desprs Jaume II de
70, 71, 77, 78, 80, 118, 128, 129, 164, mn, 201. Mallorca, 49, 50, 114, 240, 253.
166, 201-203, 209, 212, 214, 215, 229, Guillem Ramn, Guilelmi Reimundi, Jaume III de Mallorca, 124, 158.
245, 246, 252.
Anells sigillars de de Berga, 27. Jaume, de Jaume II, 151, 211,
la Catedral, 4.
Arxiu Capitular, Guillem Umbert, 27. 241,
fill
xxv, xxvn, 100, 102, 103, 120, 201- Guislabert, bisbe de Barcelona, 22. Jaume, net de Jaume II, bisbe, 244.
203, 212, 214, 240. Arxiu de la Gurb. Arnau de. 4'. Arnau de Gurb, Jaume I, comte dUrgell, 14, 75, 154,
Curia xxvn. Arxiu
eclesistica, bisbe de Barcelona. 156, 245, 246.
de Delegaci d'Hisenda, XXVil.
la Jaume II dUrgell, 14.
Arxiu Municipal, xxvii, 243. Hans Tramer, gravador de segells, Jaume Pere, Petri, fill n. de Pere II,
Bisbat, 226.
Captol, 72, 215. 19, 90, 192, 194. 254.
Monestir de frares menors, 217. Hainaut, 32. Jaume atria. bisbe de Girona. Se-
Museu Arqueolgic, xxvii. Retaule Hasselt, xvi. gell, 63.
de la Catedral, 77. Segell de la Heineccius, J. M xiii, xv, 106. Jaume Giralt, bisbe de Barcelona.
ciutat, 70.
Segell del Captol Cate- Herault, xxiv. Segell, 63.
dral, 72. Herbomez, Armand de, xxi, xxiv. Jerusalem, Hierusalem, 133, 221, 222,
Gispert de Camplonch. V. Cam- Heredia, Diego de. V. Diego de 224, 231, 232, 253-255.
plonch. Heredia. Jon I, comte-rei, 8, 12, 18, 57, 83,
Gonal Fernndez de Heredia, Herford, 92. 85, 86, 94, 106, 120, 128, 129, 131-
bisbe de Barcelona. Segell, 63. Hernndez Sanahuja, Bonaventura, 133, 137, 140, 141, 179, 180, 182-185,
Gonzlez Hurtebise, Eduard, xxiv. xxv. 216-218, 236.
Infant, 11, 37, 57,
Gordi, sant. V. Jordi, sant. IIeros, Galcern, cambiador de Bar- 59, 69, 74, 77-80, 85, 88, 166, 246.
Gorrea, Miquel de, 156. celona, 83. Jon I de Castella, 248.
Gostemps, Pere de, 165. Herrera, Adolf, 65. Jon II, comte-rei, rei de Navarra,
Gracia, Jacme, gravador de segells, 75. Hierusalem. V. Jerusalem. 36, 94, 116, 133-135, 137, 143, 198,
Gralla, Bernat, 128. Hongria, Hungaria, Ungra, 133, 221, 224-226, 228, 237, 250-253. In-
Gralla, Jon, mestre racional, 238. 222, 224, 231, 252, 254, 255. fant, 250, 251.
Granada, 136, 226-232, 238. Hopingk, xv. Jon Baptista, Sant, 93, 166.
Gran Bretanya. V. Anglaterra. Horta, Orta, G. de, notari de Barce- Jon, comte de Foix, 142.
Granell, Andreu, notari de Perpiny. lona. Segell, 18, 66. Jon, comte dEmpuries, 182.
88 . Hospitalers, 10, 46. Jon, comte de Prades, net de Jau-
Granja de Torreda, 245. Hostalricb, 179. me II, 130, 218, 243.
Granollers, 137. Huc de Fenollet, bisbe de Vich. Jon de Montcada, arquebisbe de
Granyn, 209. Segell, 62. Tarragona. Segell, 63.
Gras, Rafel, xxv. Huc, Hugo de Llupi, bisbe de Tor- Jon de Vich i Manrique, arquebisbe
Grau, El, Gradum Valencie, 86. tosa, 182. de Tarragona.
Segell, 163.
Grcia, 2. Hugone, 6. Jon, fill de Ferrn II, 231.
Gregori IX, 138. Hunila, princesa goda, 3. Jon, fill de Jaume II, arquebisbe de
Grisegonelle, Godrofet, Gauzfredi, Toledo, 245.
comte dAnjou, 20. Ignocent III, 103. Jon, fill de linfant Manuel, 123.
Grugno, Francisco, falconer, 232. Igualada, Acualata, Agualada, 69, 70, Jon, Johannes Hendalecus, prebe-
Grotefend, H., xvii. 220.
Segells, 69, 70. re testimoni en una escriptura, 22.
Guadalajara. Segell, 65. Ildefonsus. V. Alfonsus. Jon, Johannis, Ramn, mestre de
Guadalquivir, 65. Ilgen, xvii. la Seca, 150.
Gualbes, Bernat de, mestre racional, Iolandis. V. Violant. Jon Manuel, infant de Castella, 32,
219, 223. Isabel dArag, muller de Manuel de 253.
Guardia, Berenguer de. V. Beren- Portugal, 231. Jon, Pere, Petri Johannis, escriv
guer de Guardia. Isabel dArag, santa, reina de Por- reial, 48, 50.
Guarnali, Pere de, escriv, 43. tugal, 241. Jon, Ramn, mestre major dels mo-
Gudiol, Josep, xxv. Isabel de Castella, Helisabet, neders reials, 74.
Guerau, mossn, 179. muller de Ferrn II, 136, 143, 227, Jon Ters, arquebisbe de Tarrago-
Guerau dAndria, bisbe de Lleida, 230, 231, 238. na. Segell, 63.
9, 71. Segell, 71. Isabel de Castella, muller de Jau- Joana Enrquez, comtesa-reina, 36,
Guifret, bisbe de Maux. Segell, 62. me 139, 234.
II, 143, 225, 237, 238, 252.
Guilelmus, Guillelmus. V. Guillem. Iscla, Ischia, 224. Joana dArag, filla de Jaume darrer
Guillem, Wilielmus, bisbe de Vich, 22. Italia, xvii, xx, 10, 62, 241. comte dUrgell, 142.
Guillem I dAnglaterra, segell, 72. Itona, 116. Joana de Valois, muller de Jon I,
Guillem X dAquitania, 102. Ixar, 254. 246.

TAULA ALFABTICA 265
Joana, filla de Jon II, reina de Sic- Llobet, Lobeti, Lobatonis, 24. Majorque, xx, 8, 9, 11, 35, 37, 47, 49,
lia, 228, 252. Llobet, Berenguer, jurisperit de Bar- 50, 57, 07, 77, 88, 93, 107-114, 118-
Joana 100, 232.
la Boja, celona. Segell, 66. 121, 123-127, 129-131, 133, 137, 204-
Joana II de Navarra, 91. Llobet, Lobet, Berenguer, procura- 209, 211, 213-222, 224-226, 233, 235-
Joanne, 22. dor reial de Mallorca, 88. 237, 240-243, 251, 254. Ciutat de
Johannes. V. Jon. Llobet, Francesc.
Segell, 66. Mallorca. V. Palma de Mallorca.
Jonquer, Jonquerio, Bernat, 179, 180. Llobet, Galcern, 8. Malmussane, Mamuzana, 202.
Jordn, cavaller castell, 31. Llobet, Lupeti, P., 149. Mananera, Vilanova, vescomte de,
Jordn de Urries, Pere, despenser, Llobet, Ramn, xxv. 186.
245. Llop Daz, senyor de Viscaia, 207. Manfret, rei de Sicili, 7.
Gordi, Sant, Llop, Lop, P., 38. Manni, xvii.
Jordi, 63, 110, 192,
Llop de Bolas, Lupi de Bolas, no- Manresa, Minorisa, 9, 233, 252. Ar-
195-197.
Josep, 1. tari reial, 51. xiu Municipal, 127. Segells, 9, 66,
Jucef, Juaf Ravaya, jueu, 51, 118. Llor, Lor, Pere, gravador de segells, 69, 70.
Jucef Avinardut, jueu, gravador de 91, 198. March, Jaume, 128.
segells, 84, 170. Llorens, Arnau, ciutad de Barce- March, Marc, Pere, tresorer reial, 70,
Juliol, Guerau. Segell, 66. lona, 125, 214. 74, 75, 152.
segell, 70.
Llorens, Loren, G., prevere, benefi- Maresma, 27.
Kardellus, escriv, 43. ciat de Sant Mart de Partegs, 37. Margarit, Berenguer, despenser de
Khorsabad, 2. Llus I dEspanya, 106. Jon I, 79.
Llus III dAlemanya, 5. Margens, Marginibus, Pere de, sub-
Laborde, comte de, ix, xv. Llus VI de Frana, el Gros, 13. tresorer reial, 167.
La Bisbal, 137. Llus VII de Frana, el Jove, 6, 95, Mar, Marini, falsificador de segells,
Lacera, Guillem de, ciutad de Bar- 102, 126. Segell, 102. 38, 147.
celona, 32. Llus IX de Frana, 109. Mar, Marini, Pere, notari, 234.
Laano, Mart de, mer de Jaca, 236. Llus XI de Frana, 225, 238. Maria, 23.
La Grasse. Segell, 65. Lluria, Roger de, 241. Mara de Castella, muller d Al-
La Lore, Boberto, diputat navarrs, Loaa, 229. fons IV, 57, 88, 106, 133, 141-143,
91. Loazes, Ferrn de. V. Ferrn de 194, 196, 197, 224, 236, 237.
La Mantia, Josep, 8, 58. Loazes. Mara de Luna, muller de Mart I,
Langlois, xxiv. Lobet, Lobeti. V. Llobet. 84, 106, 141, 236, 247, 248.
Languedoc, 65. Lobineau, xv. Mara de Montpeller, muller de Pere I,
La Nua, Jon de, virrei de Sicili, Logrono, 232. 103, 104.

231. Bolla de plom
Londres, 2, 72, 79. del Mara de Navarra, muller de Pere III,
La Plagne Barris, P., xvii. Museu Britnic, Museu Brit-
5. 56, 91, 123, 141, 213, 235.
Lara, 250. nic,xvi,
2, 5, 72. 72. Segells, Mara de Siclia, muller de Mart el
La Real, abadia de, 254. Lop, P., V. Llop, P. jove, 248.
Lasala, Igini, xxiv. Lope de Olmeda, Luppi de Olmeda, Mara de Xipre, muller de Jaume II,
La Selva, 128. notari reial i tinent els segells, 54, 74.
Laurador, Marc, jurisperit de Vila- 56, 156. Mara, filla de Jaume I, 47.
franca. Segell,
66. Lpez de Ayerbe, Sanxo. V. Sanxo Mara, filla de Jaume II. Segell, 75,
Lecoy de la Marche, ix, x, XVII, Lpez de Ayerbe. Marqus, Pere, notari i escriv reial.
xxiv, 1-3, 12, 13, 32, 38, 64, 73, 92, Lpez, Gregori, 106. 51, 146, 147.
126. Lppez de Gorrea, Jon, 216. Marquet, Francesc.
Segell, 66.
Lefranc, xxii. Lor, Bartomeu des. V. Dezi.or, Bar- Marrades, Pere, tresorer reial, 79, 82.
Legionensis. V. Lle. tomeu. Marsella, xxiv, xxvm, 33, 72, 97, 98,
Leonor de Castella, muller d Al- Lor, Pere. V. Llor, Pere. 100, 102, 199, 200-202, 206, 239.
fons III, 69, 140, 141, 211, 235. Lord, 24.
-
Arxius Departamentals, 97, 98, 100,
Leonor de Castella,
8,
muller de Jau- Lorens. V. Lloren. 102, 199, 200-202, 206, 239. Segell
me I, Alienor, 48, 69, 138, 233. Lori, Garca de, procurador general, de la ciutat, 72.
Leonor de Portugal, muller de 18, 165. Mart I, comte-rei, 18, 36, 39, 68, 86,
Pere III, 56, 76, 163. Lugador, Lugudor, cap de, 80. 87, 106, 112, 120, 129-132, 137, 141,
Leonor, Alienor, Alionora, Elia- Lull, Arnau, ciutad de Barcelona, 32. 184-190, 217-219, 221, 236, 248,
nor de Sicili, muller de Pere III, Lull, Ramn.
Blanquerna, 92. Infant, 11, 57, 79, 174, 182, 247.
11, 37, 56, 57, 77, 79, 106, 141, 163, Luna, comtat de, 247. Mart el jove, rei de Sicili, 248, 249.
164, 166, 173, 174, 235, 236. Lupeti. V. Llobet. Mart, ardiaca de Valncia, canceller,
Leonor, filla de Jon II, 252. Lupi de Bolas. V. Llop de Bolas. 45.
Leonor, filla de Pere III, 248. Luppi de Olmeda. V. Lope de Ol- Mart, canonge-arxiver de la Su
Letronne, xv. meda. dUrgeil, xxiv.
Libiano, Pere de. V. Llivi. Lusia, castell de, 47. Mart, Martini, Pere, argenter, 89.
Lige, xvi. Mart, Sant, 189.
Li, 62, 64.
Segell, 64. Mabillon,
J., xv, 106. Martnez de la Haya, Jon, capell
Li, marqus de, xix. Madrid. Arxiu Histric Nacional, de Ferrn, II, 232.
Lippi, xxvm. xix, xxi, xxiv, xxvm, 45, 97, 98, Martini de Sorita, Andreu, 156.
Lisieux, 62. 100, 102, 107, 109, 118-120, 124, Martorell, Guillem de, promotor de
Llaguno y Amirola, Gregorio, xvm. 126-132, 136, 138, 139, 143, 199- negocis de la curia reial, 189, 219.
Lleida, bisbes de, xxm, 197, 223. 206, 208-210, 214, 216, 218-220, 225- Martorell, 137.
Lleida, Leyda, llerda, Illerda, Ylerda, 227, 229, 234, 238-243, 245, 249, 250, Mas, Josep, xxv.
Ilerdensis, Ylerdensis. etc., xxiv, 9, 251, 253, 254.
Biblioteca de V Aca- Mas, Pere, 229.
33, 43, 45-49, 70, 71, 74, 75, 99, 107, dmia de la Historia, xxvm. Bi- Masquefa. Segell,
66.
108, 127, 131, 148, 152, 154, 165, blioteca Nacional, xvii, xxiv, xxvm. Matar, Bamn
167, 176, 192, 195, 197, 201-204, Collecci sigillogrfica Munoz y Matar, 70, 91. de.
Segell, 67.
Segell, 70.
217, 219, 225, 240, 247. Arxiu Romero, xxvm, 125, 213, 214. Mateu, Jaume.
Segell, 66.
Capitular, xxv, xxvn, 124, 213, 215. Museu Arqueolgic, xxvm. Mateu I, de Montmorency.
Segell,
Arxiu Municipal, xxv, xxvn, Madrigalejo, 239. 98.
127, 239. Arxiu de la Collegiata Mafet, segell, 66. Mateu II, de Montmorency. Segell,
de Boda, xxvii. Sant Agust, 225. Maguerola, Berenguer, procurador 98.
70.
Segells, 69, reial, 8, 82. Matha dArmagnac, muller de Jon I,
Lle, Legionensis, bisbe de, 191. Maguerola, Ferrer de, escriv reia], 246.
Lle, Len, Legionis, xvm, 10, 30, 80, 81. Matheu, Antoni, romaner, 232.
136,138, 143, 226-232, 238, 240, Malla, Gilabert de, Mestre Racional, Maties, vicecanceller reial, 184, 186.
248, 252. 89. Mauclerc, Pere. duc de Borgonya, 32.
Llers, 137. Malla, castell de, 22, 23. Maurins, PP., 99.
Llivi, Libiano, P. de, justcia de Mallorca, Mallorches, Mallorques, Ma- Meaux, 62.
Valncia, 38, 74, 147, 148. iorice, Maioricarum (regnum, rex...), Medina del Campo, 231, 248, 250, 252.
VolCm 1 38
Mediterrani, xxiii. Montcada, Pere de, senescal, 47. Nova York, 2.
Menant, J., 2. Montcada, Muncada, 141, 236. Nrnberg. Germanisches Museum,
Menargues, 131, 219. Mont, Monts, Munt, Montissoni, XVI.
Mendoa, Pere de, 198. 58, 76, 83, 107, 127, 163, 169, 179,
Menndez Pidal, Jon, xix, xxiv, 10. 182, 215, 216, 231, 247, 254. Obizonis, 6.
Mequinena, Miquinena, 189, 190. Montecatano, Montecateno. V. OCallagan, Ramn, canonge, xxiv.
Mercader, Pere, tresorer reial, 133, Montcada. Offa, rei de Mercia, 5.
233. Montell, 33, 105, 203, 249. Ogassa, Sant Mart de, 25.
Mercer, Matheu, 167. Montesa, orde de. V. Muntesa. Ola, 253.
Mercia, 5. Montfalc el Gros, 128. Olalde i Satrstegui, Enric. V. Bar-
Mercuello, Garca de, 156. Montivilliers, 93. celona, Collecci Olalde i Satrstegui.
Merino, Andrs, xvn. Montmajor, 235. Olesa, Guillem de, notari pblic, 50.
Merls, Bernat de, senyor de Mont- Montmorency, V. Mateu, 98. Olesa. Hospital, 240.
major, 235. Montoliu, Bertrn de, 55. Olit, Jon de, 167.
Merovingis, 3. Montoliu, Bertranet de, 55. Olit, Xemeno de, 30.
Messina, 240, 241. Montorns, 211, 240. Olite, 32.
Michaelis, Bernat, 190. Montpeller, Montispesolani, Montis- Olius, Berenguer de, 191.
Miguel i Martn, Flix, xxiv. pessulani, xxiv, xxvill, 32, 50, 64, Olius, Dolius, Carles de, procurador
Mills, Arnau de, notari de Barce- 103-105, 108-110, 113, 114, 138, 202- reial, 91.
lona, 9. 207, 233, 240.
Arxiu Municipal, Oliva, bisbe dEina, 22.
Millin, ix, x, xix. xxiv, xxviii, 32, 108, 205. Se- Oliva, bisbe de Vich, 5, 22.
Mino de la Seca, gravador de segells, gell, 64. Olivella, Bernat de. V. Bernat dO-
52, 75, 154, 155. Montroig, 209. LIVELLA.
Minorense, cardenal, llegat papal, 222. Montserrat, monestir de, xxvu, 6. Oliver, Bernat, 251.
Miquel, Jon, 246. Arxiu, xxvii. Oliver, Guillem, tresorer reial, 57, 248.
Miquel de Ricoma, bisbe de Barce- Mora, Ramn, 224. Olivera, Bernat.
Segell, 67.
lona. Segell, 62. Morales, Ambrs de, 6. Olivet, Ramn, gravador de segells -
Mir, presbter, 39. Moraria. V. Morera. 91.

Mirabet, castell de, 40. Morella, 55, 212, 215. Olivter, Leandre, xxiv.
Miralles, Josep, xxiv. Morera, Moraria, Arnau de, vicecan- Oller, Arnau.
Segell, 66.
Mirambell, Pere de, 32. celler reial, 124, 158, 160. Olms, Berenguer de. Segell, 70.
Miranda, 46. Morey, Berenguer, 127. Ol, Arnau de, prior de lEstany, 30.
Miravet, Francesc de, 166. Morice, xv. Olot, 67, 247.
Miravet, 116. Morieres, Moreriis, castell de, 202. Olzina, Jon, 197.
Miret Sans, Joaquim, 105.
i Morlanes, Bartomeu de, jutge. Se- Olzinelles, Olsinelles, Bernat de,
Mir, Mironis, Arnau, 5. gell. 67. tresorer reial, 67, 74, 77, 80, 215.
Mitjavila, Jaume. Segell, 67. Mortillazo, Vincenzo, 8. segell, 67.
Mitjavila, Pere de, ciutad de Barce- Moy, 226. Oms, Arnau de, Prior de Sant Jon
lona, 125, 213. Mulet, Guillem, escriv de raci, 216. de Jerusalem, 242.
Molina, 65, 227. Segell del Municipi, Muncada. V. Montcada. Onda, Unda, 3S, 155.
65. Muntesa, ordre de, 222. Orells, G. Ferrer de Barcelona, 55,
Monach, Monachi, Jaume. Segell, 70. Muntesa, 116. 66. segell, 66.
Moncada. V. Montcada. Muntsoriu, Galcern de, patr de Orleans, duc de, 246.
Moncayo, 205. galea, 224. Orta, G. de. V. Horta, G. de.
Moneder, Pere, 203, 204. Munoz i Rivero, Jess, 125. Ortigues, Gaufred de, conceller reial,
Monell, Monello, Pere, 150. Muoz i Romero, Toms, xxviii, 98, 224.
Monfar, 108. 99, 125, 213, 214. V. Madrid, Col- Osca, 18, 42, 113, 165, 203, 207, 212,
Monjuic, Jaume de, escriv reial, 51. lecci Munoz i Romero. 242. Arxiu Capitular, xxiv, xxviii,
Monreal, 212. Muratori, L. A., xv. 109, 207.
Arxiu de Id Baslica
Mons, xvi. Mrcia, 119, 121, 210, 211, 226. R. de Sant Lloren, xxviii. Arxiu

Monseren, Arnau de, 30. Murvedre, Murviedro, Muriveteris (vide V Episcopat, xxviii. Arxiu Mu- -
Montalbn, 245. lla), 39, 56, 86, 164, 196, 216. nicipal, xxiv, xxviii. Segell del
Montalt, 209. Museus. V. Barcelona, Brusseles, Flo- Municipi, 65.
Montanyola, Bernat. Segell, 66. rncia, Girona, Londres, Madrid, N- Osma, G. J. de, 131, 134, 251.
Montarag, abat de. V. Ferrn, fill pols, Nrnberg, Pamplona, Pars, Osma, 92.
dAlons I. Tarragona, Vich. Osor, Pons de, Poncii de Osor, de
Montbliard, Montebeliardo, Gui- Osore, notari, 41, 43.
llem de, 202. Naia, 212. Ot II, dAlemanya, 5.
Montblancli, de Montealbo, Montisalbi Namur, xvi. \ Ovelva. V. Salvaterra.
(villa), 9, 130, 152, 182, 185, 219, Npols, Neapolis, xx, 69, 132-134, 139.
240, 247, 248, 250-252. Segells, 220, 222-224, 228, 231, 234, 251, 254, Padria, Vicens, advocat del General,
69, 70. 255. Arxiu d Estat, xxiv, xxviii. 192, 195.
Montbr, Sim de, falsificador dun Castell Nou, 132, 133, 220, 222, 224, Padua.
Segell de la Municipalitat,
segell, 38. 255.
Esglsia major, maiorem ec- xiv, 64.
Montbuy, Berenguer de, 9. clesiam, 222.
Museu Nacional, 3. Palau, Berenguer de, conseller reial,
Montbuy, Francesc de, lloctinent de Narbona, xxviii, 126, 200. Arxius
-
37, 166.
Governador, 131. de la Municipalitat, xxviii. Palau, 209.
Montcada, Berenguer Ramn de, 25. Naval, salines reials de, 216. Palncia, 240.
Montcada, familia, xi, 12, 63, 139, Navarra, Jon, 231. Palerm, 8, 138, 231, 232, 234.
235. Navarra, rei de. V. Jon II. Catedral, 8.
Montcada, Montecatano, Guillem de. Navarra, xx, 32, 94, 98, 123, 135, 141, Pallars, Arnau Roger de. Segell, 66.
Segell, 70. 143, 225, 226, 231, 232, 235, 238, 250- Pallars, comtes de, xxm.
Montcada, Guillem de. V. Guillem 252. Pallars, Pallariensis, 4, 5, 26, 28, 173.
de Montcada. Navarro i Santn, Francisco, xxiv. Segell del sotsveguer, 173.
Montcada, Montecateno, Guillem Nemours, Nemos, Nemorensis, 250, Palma de Mallorca, 47, 221, 225.
Pere de, governador de Valncia, 251. Arxiu Capitular, xxiv, xxvn, 126,
189. Neopatria, 131, 133, 219, 220-222, 224, 215, 254, 255.
Arxiu General del
Montcada, Guillem Ramn de, gran 225, 227, 248. Regne, xxiv, xxvii, 36, 127-130, 132,
senescal de Catalunya, 253. Nicolau, Nicholai, Pau, 191, 193. 135, 215, 216, 218, 220-222. Ar-
Montcada, Guillem Ramn de, 140. Nilia, prioresa del monestir de Pera- xiu Municipal, xxvii.
Captol, 215,
Montcada, Huc de, virrei de Sicili, mn, 201. 254. Esglsia de Santa Eularia,
232. Noguera, Nocaria, riu, 4. 47. Seca, 225.
Montcada, Jon de. V. Jon de Nona, 3. Palo mar Jon de, argenter, 87, 187,
,
Montcada. Normanda, xvi. 188.

Montcada, Pere de, almirall, 37. Novalles, Jon de, 236. Palomares, Francisco, xvii.

TAULA ALFABTICA 267
Palomer, P., 75. Pere, Petrus, bisbe, 22. Plano, Des Pla, Jon de. V. Despl,
Palou, Berenguer de. V. Berenguer Pere, Petrus, levita,, 25. Jon.
de Palou. Pere, Petrus, sacrista, 30. Plini, 3.
Palou, G. de, 160. Pere, Pedro, infant d Arag, 151. Poblet, abat de, 238, 243, 252, 254.
Pamplona, 91, 204, 25. Arxiu Capi- Pere Albalat, arquebisbe do Tarra- Poblet, monestir de, 10, 199, 200, 204,

tular, 32, 251.
Arxiu de la Camara gona. Segell, 70. 209, 211, 216, 225, 226, 241, 242.
de complos, 213.
Arxiu de la Di- Pere agarriga, arquebisbe dc Tar- Arxiu, xx, xxi.
putaci Foral, xxiv, xxvn, 91, 92, ragona. Segell, 71. Podio, V. Despuig.
107, 108, 123, 141, 204, 205, 213, Pere, Sant, 62, 93. Podio Viridi, Berenguer de. V. Puig-
235, 253, 254.
Arxiu Municipal, Pere de Cardona, arquebisbe de vert, Berenguer de.
xxiv, xxviii.

Museu Arqueolgic, Tarragona. Segell, 63. Poissy, Bouchard de, faLsificador dun
xxviii. Segell del burg de Sant Ni- Pere de Centelles, sacrist, bisbe de segell, 38.
colau, 65. Barcelona. Segell 70. ,
Pol, Jaume. Segell, 67.
Parets, Parietibus, Berenguer de, Pere de ClasquerI, arquebisbe de Poliny, 34.
notari reia!, 42, 43, 45, 202. Tarragona.- Segell, 71. Pompin, 209.
Pars, xvi, xxn, 2, 38.
Arxius Na- Pere de Planella, bisbe de Barcelo- Poncius Bonusfilius. V. Bonfill.
cionals, IX, XIII, XV, XVI, XXII, na. Segell, 71. Poncius Rotbaldi, escriv, 42.
xxiv, xxviii, 13, 32, 60, 62, 65, 72, Pere de Puigvert, bisbe d Urgell, Poncius. V. Pons.
107, 109, 119, 122, 126, 132, 135, 105, 203. Pon, abat de Montmajor, 199.
141, 143, 206, 210, 212, 225, 238-240. Pere de Savoia, bisbe de Li. Se- Pon, Francesc, gravador de segells, 89.
246. Biblioteca Nacional, xvi, gell, 62. Pons, abat de Poblet, 242.
xxviii, 3, 20.
Capella del Palau Pere dUrg, bisbe dUrgell, 9. Pons de Torrella, bisbe de Tortosa,
reial, 242.
Collecci Clairambault, Pere, Jon, escriv, 31. 70.
xvi. Socil de Sphragistique, xvi. Pere apata, Petri Capata, Miquel, Pons Giralt, Poncius, vescomte, 23.
Museu del Louvre, 2. testimoni, 155. Pons, Guillem de, protonotari tinent
Pascual, Jaume, xvii, xvm. Pere de Acterteu, Jon, 156. els segells, 56.
Pasquier, xxiv. Pere, Petri, Gonzal, notari reial, 48. Pons Huc, Pontii Ugonis, comte
Pastor, Jaume, tresorer general, 84. Pere. V. Prez. dEmpuries, 27.
Pau, Berenguer de, 243. Peregr, Bernat. V. Bernat Peregr. Pons Huc, comte dEmpuries, net de
Pau, Sant, 62. Peregr, Peregrini, Guillem, 145. lanterior, 11.
Pau, Arxiu Departamental dels Baixos Perelada, 226. Pons, Poncius, escriv, 29.
Pirineus, xxiv, xxviii, 141, 231, 246. Perells, Ramn de, vescomte de Pons, Poncius, Poncii scriptoris,
Paz i Melia, Antoni, xxiv. Perells i de Roda, 192, 195. notari, escriv, 39, 40.
Pax, Huguet de, capit de galera, 255. Pere Roger, bisbe de Girona, 4. Pons, Pontii, G., 188.
Pedra, Petra, Bonanat de. V. a Pererola, Hospital de Sant Juli, 239. Pont, de Ponte, Benet, doctor en
Pera. Prez Calvillo, Ferran. V. Ferrn lleis, 182.
Pedralbes, Pedralba, monestir, 217, Prez Calvillo. Pontils. Segell, 66.
235. Arxiu, xxv, xxvn, 139, 242. PREZ DE BUYSAN, PERE DE BUYSAN, Porcell, Francesc, ciutad de Barce-
Peguera, Andreu de, Mestre Racional, Petri de Buysan, Buysan, Gil, lona. Segell, 66.
228, 229, 252, 253. protonotari-tinent els segells, 37, Porta, Bartomeu de, escriv reial, 49.
Pelegr, Jon, beneficiat de Corbera. 54-57, 76, 156, 158, 160, 162. Portell, Francesc, 36.
Segell, 66. Prez, Martn, gravador de segells, 91. Port-Fangs, 128.
Penyaflel, Pennafidelis, Penyafel, 250, Prez, Pere, 196. Portugal, reina de. V. Isabel dAra-
251. Pbric, escriv, 51. g, muller de Manuel de Portugal.
Penaredonda, castell de, 205. Peris de Azlor, Blasc, 51. Portugal, Portogal, 10, 32, 39, 163, 241,
Peramn, monestir de, 201. Peronella, reina d Arag, 40, 99. 252.
Peramola, Ramn de, 27. Perpiny Bi.an, despenser de Jon I, POSSE, XVII.
Perapertusa, 28. 79. Prades, muntanyes de Prades, 157, 165,
Perarroja, Petra Rubea, Sanxo de, Perpiny, Perpeny, Perpiniani, 8, 11, 241, 243-245.
Segell de la Univer-
40, 41, 43. 36, 37, 80, 82, 88, 91, 124, 150, 158, sitat,69.
Peray, Josep de, xxv. 160, 163, 165, 166, 237. 246, 264. Prexana, 56.
Perayre, G. Segell, 67. Arxiu Departamental dels Pirineus Prisci, 22.
Pere comte-rei, 7, 10, 13, 28-30,
I, Orientals, xxiv, xxviii.
Castell, 11. Prohom, Prohome, Francesc de, ti-
33, 43-45, 68, 103, 106, 107, 110-112, Segell de la Universitat, 69. nent els segells, 55, 165.
114, 116, 120, 137, 138, 145, 201-204, Perrot, Georges, 2. Provena, Provncia, 10, 33, 42, 72,
233, 253, 254.
Infant, 47, 48. Pertegs, Sant Mart de, 37. 99, 101, 102, 145, 200-202, 206, 239.
Pere II, comte rei, 7, 13, 14, 16, 18, Petra, Bonanat de. V. a Pera, Bo- Prxida, Olfo de, camarlenc reial, 187,
29-31, 33-35, 38, 50-52, 58, 68, 69, nanat. 188.
72, 106, 115-121, 137, 138, 146, 147, Petra rubea, Sanxo de. V. Perar- Puente la Reina.
Segell, 65.
207, 208, 234, 240, 241, 253, 254. roja, Sanxo de. Pueyo, Ximeno de, 215.
Infant, 51, 114, 146, 240. Petrt. V. Pere, Pere, Prez. Pug, Francesc des. V. Despuig, Fran-
Pere III, comte-rei, xiv, 1, 6, 7, 10-18, Picardia, xvi. cesc.
31, 34-37, 39, 52, 54-59, 74, 76-79, Piedra, monestir de, 253. Puigcerd, 9, 14, 66, 207. Arxiu
81, 83, 84, 86, 106, 110, 115, 120, Piera, 70, 211.
Segell de la cort del Municipal, 109, 207.
123-129, 131, 137, 140, 141, 156-158, batlle, 70. Puig. V. Despuig.
160, 162-178, 184, 185, 202, 213-216, Pina, 30. Puigdelf, 118.
235, 246-248.
Infant, 54, 74, 75, Pinhart, XVI. Puiggar, Josep, xxv.
156, 245. Pinna, xxvm. Puigvert, familia, xi, 12.
Pere, bisbe de Barbastre, 28. Pins, Bernat de, vescomte dIlla. Puigvert, Podio veridi, Berenguer
Pere, Bonanat, advocat del General, Segell, 70. de, 9, 70. Segell, 70.
192, 195. Pins, Bertrn de, protonotari, 57, 77. Puigvert, Pere de. V. Pere de Puig-
Pere de Castella, fill de Sanxo IV, 75. Pins, Galcern de. Segell, 67, 70. vert.
Pere de Portugal, el conestable, 137, Pins, Pere, candeler de cera. Segell, Pujades, Francesc, 224.
233. 66 . Pulcrovtcino, Guillem de. V. Bell-
Pere de Portugal, fill de Sanxo I, Pins, Pere Galcern de. Segell, 67. veh, Guillem de.
108, 111. Pins, Sclaramunda de. Segell, 67.
Pere dUrgell, net d Alfons III, 14. Pins, familia, xi. Quart, 209, 211.
Pere Ferrndez, fill n. 'e Jaume I, Pius II, 235. Queralt, familia, 12.
senyor dIxar, 264. Pla. V. Despl. Queralt, Pere de. Segell, 66.
Pere, fill de Pere II, 118, 155, 209, 241. Plana, Bartomeu, advocat de Barce-
Pere, fill n. de Jaume I, senyor lona. Segell, 67. Rabaa, Rabaza, Rabacia, Rabatie,
dAyerbe, 253. Planella, Pere de. V. Pere de Pla- Guillem, notari reial, 46, 48, 50.
Pere, fill de Jaume II, comte de nella. Raimundus. V. Ramn.
Ribagora, 130, 165, 218, 242-244. Planella, Ramn, Mestre Racional, Ram, P., protonotari-tinent els segells,
Pere, Petri, prebere, escriv, 39, 40. 233. 57, 90, 194, 197.
Ramir, rei d Arag, 40, 99. Roca, Rocha, Guillem de, escriv Salv (Biblioteca). V. Valncia.
Ramrez de Arellano, 65. reial, 49, 50. Salvador, Simn. V. Simn Salvador.
Ramis, Pere, 192, 195. Roca, Rocha, Jaume de, notari reial, Salvaterra, Ouelua, 105.
Ramn, Raimundus, sacerdos, 25. 33, 48. Sampedor, 226.
Ramn, Raimundus, sacerdos. escriv, Rocabert, Guillem de. V. Guillem Sanahuja, Pere de, 124, 213.
41. de Rocabert. Snchez, Gabriel, tresorer general, 229.
Ramn, Raimundus, levita, 30. Rocha. V. Roca. Sancho, Pere, xxiv.
Ramn, Raimundus, presbifcer, testi- Rocheta, Dalmau, escriv reial, 48. Sancto Melione, Pere de, escriv reial,
moni en un document, 22. Roda, vescomte de. V. Perells, 48, 189.
Ramn Berenguer I, de Barcelona, Ramn de. Sanctum Egidium. V. Saint-Gilles.
22 -26, 33. Roda. Arxiu de la Collegiata. V. Sans, Sancii, Miquel, 156.
Ramn Berenguer II de Barcelona, Lleida. Sans, Santii, Pere, notari reial, 46.
25, 26, 39. Roda, Sant Pere de, xx. Sans i Barutell, Jon de, xix.
Ramn Berenguer III, de Barcelona, Roderic Tello, arquebisbe de Tarra- Sans i Rius, Ramn de, xix.
25-29, 39, 40. gona. Segell, 62. San Sebastin.
Segell, 65.
Ramn Berenguer IV, de Barcelona, Rodrguez, Cristbal, xvii. Sant- Agust, Arnau de, 46.
xvni, 7, 27 -30, 33, 40, 41, 61, 68, Roger Bernat, comte de Foix, 51. Sant-Alban, monestir de, 92.
97-101, 104, 110, 116, 137, 199, 200, Roger, Francesc, gravador de segells, Santangel, Jaume, escriv de raci,
202, 239. 88 . 232.
Ramn Berenguer V, de Provena, Roger, Pere. V. Pere Roger. Santangel, Ferrn de, escriv de ra-
comte de Forchalquer, 72, 206. Roig, canonge, 91. ci, 232.
Ramn Berenguer, fill de Jaume II, Roig, Jon, ballester de maa, 231. Sant-Boy, 223.
153, 157, 243-245. Roma, Francesc, doctor en leys, 83. Sant-Celoni, 91.
Ramn Bernat, Raimundi Bernardi, Roma, xx, 2, 74, 120. Arxius del Sant-Climent, Pere de.
Segell, 66.
testimoni, 24, 29. Vatic, xxiv, xxviii, 133, 221, 222, Santcliment, de Sancto Clemente,
Ramn Borrell, comte de Barcelona, 255.
Monestir de Sant-Pancrs, Sentcliment, Pere de, notari reial,
4, 22. 103. 51, 147, 224.
Ramn, comte de Pallars, 26. Roman, xvii. Sant Climent, Sancto Clemente,
Ramn V, comte de Tolosa, 60. Romeu, Jaume, ciutad de Puigcerd. Toms de, 189.
Ramn VI, comte de Tolosa, 105. Segell, 66. Santes-Creus, abat de, 198.
Ramn VII, comte de Tolosa, 72, 206. Romeu, Ramn, ciutad de Barcelona, Santes-Creus, xx, 35, 223.
Ramn Cescales, Escales, bisbe de 32. Sant-Cugat del Valls, xx, 22, 30, 217,
Barcelona,
Segell 63. Ros, Jon, sndic de Barcelona, 197. 229.
,
Ramn de Siscar, bisbe de Lleida, Rose, riu, 64. Santfeliu, de Sancto Felicio, Sim
Segell, 71. Rosell, R.
Segell, 67. de, notari reial, 46 -48, 146.
Ramn Despont, bisbe de Valncia, Roses, 55. Sant-Feliu de Guxols, port de, 243.
16, 52, 148, 150. Rossell, Lloren, 238. Sant-Feliu de Llobregat, de Lupri-
Ramn Trebaylla, bisbe dUrgell. Rossell, comtes de, xxiii. cato, 185.
Segell, 71. Rossell, Rossilionis, xxii, 8-11, 35, Sant-Geroni, monestir, 237.
Ratera, Guillem de, 240. 37, 39, 50, 76, 82, 91, 123-127, 129- Sant-Hilari, 25.
Rausell, Jon, capell d Alfons IV, 131, 145, 158, 162, 163, 183, 187, 198, Santilari, Guillem de, notari de Bar-
254. 214-225, 227, 235, 236, 238, 240. celona. Segell, 66.
Raymond, Paul, xvii, 142. Segells, 183, 187. Sant-Jon de Jerusalem, orde de,
Rebolledo, Ferran, 229, 231. Rotger, Esteve, 101. xxiii, 203, 239, 244.
Rebolledo, Rodrigo de, 94. Rotln, Melcior, cirurgi reial, 226. Sant-Jordi, orde de, 22.
Regasol, Bernat.
Segell, 66. Rouen, 95. Sant-Lloren del Mont, monestir, 237.
Relat, Berenguer de, tresorer reial, Roure, P., notari, 10, 39, 187. Sant-Mateu, 36.
77. Roures, 209. Sant-Pau del Maresma, 21.
Renalli, escriv, 39. Rouvre, Felip de, duc de Borgo- Santa-Sabina, cardenal de, 138.
Renat dAnjou, 137, 233. nya, 126. Sant-Sepulcre, orde del, 204.
Rennes, 62. Rovira, Pere, notari de Barcelona. Sant-Vicens, Guillem de, fill de Pere
Reoafa, 49. Segell, 66. de Sant-Vicens, 27.
Requesens, Galcern, batlle general Rub, Berenguer de, 113. Sant-Vicens, Pere de, 27.
de Catalunya, 237. Rubi i Lluch, A., 78, 79, 167. Sant-Vicens dels Orts, 18, 183.
Requesens, Guerau de, 247. Rufes, Francesc, prebere, 31. Sant-Vctor, abadia de, 6.
Resta, Guillem, 242. Sanxa de Castella, muller d Alfons I,
Resta, Ramn, 242. Sabadell. Segell de la Cort, 70. 43, 60, 101, 106, 138, 233.
Ribagora, Ripacurcenci, bisbe de, 5. Safont, afont, Jon, 224. Sanxa de Gasconya, comtesa de Bar-
Ribagora, Ripacurcia, 165, 182, 241- Sagarra, Ferrn de, xxv, 65, 73, 126. celona, 24.
244, 251, 252. V. Barcelona, Collecci sigillogrfica Sanxa, vescomtesa de Cabrera. Se-
Ribas, Bonaventura, xxv. Sagarra. gell, 61, 70.
Ribelles, Ramn de, 9, 66. Segell, Sagarra, Gabriel, 190. Sanxo IV de Castella, 75, 139, 232.
66. Sagarriga, Arnau de, batlle de Puig- Sanxo VII, rei de Navarra, 205.
Rica, muller dAIfons VII de Castella, cerd, 9 Sanxo, abat de Valladolid, fill de
138. Sagarriga. V. agarriga. Jaume I, 239, 240.
Ricard, arquebisbe de Sens. Segell, Saint-Denis, monestir, 92, 95. Sanxo, de R. Berenguer IV, 239.
fill
62. Saint-Emilion, 239. Sanxo, fill n. de Pere II, 254.
Ricard Cor de Lle, rei d Anglaterra. sanctum Egidium, 202.

Saint-Gilles, Sanxo Lpez de Ayerbe, arquebisbe
Segell, 98. Sala, asala, Guillem de, 46-48, 1 10. de Tarragona.
Segell, 71.
Ricart Guillem, 25. Sala, P. de, 204. Sapera, Francesc. V. Francesc Sa-
Ricart, Ramn, 33. Salada, Sanxo de, 30. pera.
Ricoma, Miquel de. V. Miquel de Salam, jueu de Lleida, gravador de Saragoa, Cesaraugusta, Garca de,
Ricoma. segells, 75, 152, 251. escriv, 41.
Rigau, Esteve, algutzir, 245. Salam Barbut, jueu, gravador de Saragoa, aragoa, Cesaraugusta, Ce-
Rigau Samer, gravador de segells, 89. segells, 80. ragoa, 16, 31, 32, 39, 46, 55, 75, 84,
Riglos, Jon de, 186. Salavert, Salaviridi, Clement de, 100, 123, 138, 142, 145, 149, 155,
Rigo, Jon Agust, 221. 154. 157, 177, 186, 191, 196, 201, 204, 208-
Ripoll, xx, 22, 28, 67. Salazar de Mendoza, bisbe dOsma, 210, 214, 217, 218, 225, 226, 228,
Riquilda, 24. 92. 229, 237, 238, 241, 247, 251, 253,
Roaix, Asbert, 217. Sales, Salis, Ramn de, assessor de 254. Aljafera, 238.
Arxiu de
Robert II, comte de Dreux, 60. la Cort de Valncia, 38, 147. V Arquebisbat, xxviii, 239. Arxiu
Robert II, rei de Frana, 5, 17. Salom, Salomonis, escriv, 39. del Captol de la Su, xxviii, 211.
Robin, Marcel, xxiv. Salou, 47. Arxiu del Captol del Pilar, xxviii,
Roca, castell de la, 201. Salsona, Solsona Arguilaguer, falsi- 100, 119, 120, 138, 201, 209, 210,
Roca, Aloi, ferrer, 198. ficador de segells, 155, 156. 233. Arxiu del Convent de Santa

TAULA ALFABTICA 269
Agns, xxvm, 100, 201. Arxiu Simn Salvador, bisbe de Barcelona. Terra, Bernat, cavaller, 224.
delConvent del Sant Sepulcre, xxvm. Segell, 63. Terracina, 222, 255.
Arxiu Municipal, xxiv, xxvm, Sirvent, Bartomeu, protonotari reial, Terra Santa, 120.
224, 254.
Convent dels Predicadors, 57, 182. Terreros y Pando, Esteban, xvii.
16, 52, 148.
Corts, 241, 242. Siscar, Ramn de. V. Ramn de Sis- Tesson, Jord de.
Segell, 98.
Exposici Hispano-Francesa, 32, 35. car. Thaust, Jon de, confessor reial, 36,
Santa Maria la Major, 201, 209, Sixena. V. Xixena. 217.
210, 234. Sani Salvador, 241. Sixte IV, 255. Thierry dAlsacia, comte de Flandes,
Segell del Municipi, 65. Smitmer, Pau de, xvi. 60.
SARASA, Ferrn de, 160. Sobirats, G. de, 9. Thous, Ramn de, dispenser reial, 248.
Sardenya, Sardinia, xx, xxvm, 11, 39, Soissons, 98. Thulemarius, xv.
80, 122, 124, 127, 129-131, 133, 150, Sol, Felip de, 118. Tiebas, Tebas, 253.
151, 157, 211-222, 224-227, 231, 235, Solanes, Solanis, G. de, tinent els Toledo, Toleti, 44, 226, 227, 230, 232,
236, 243. segells reials, 16, 52, 148. 245.
Arxiu, 6.
Sabgines, Margarida de, abadesa de Solario, B. de, notari reial, 48. Tolone, A. de, jueu, 30.
Montivilliers, 93. Soler, Ramn de, clavari de Valncia, Tolosa, comte de, 239.
Sarta, Berenguer, 187, 188. 85. Tolosa, 10, 60, 206.
Arxius Departa-
Sarriera, arriera, Jon, batlle Solsona, bisbes de, xxiii. mentals de l'Alt Garona, xxiv, xxvm.
general, 226, 230. Solsona Arguilagder. V. Salsona Tonini, Pelegr, xvi, xvii.
Sarrin, 208. Argutlaguer. Torenna, Bernat de, 28.
Saussaie, priorat de, 95. Soses, Pere de, 240. Tornet, Guillem, porter reial, 247.
Savoia, Pere de. V. Pere de Savoia. Southampton. Segell, 65. Torra, Turre, Arnau de, canceller
Sayol, Ferrer, tinent els segells, 57, Sparech, Sparagi, arquebisbe de Tar- reial, 50, 52, 147.
174. ragona. Segell, 70. Torra, Guillem de, escriv reial, 50.
Scala-Dei, monestir, 130, 202, 218. Stagell, 229. Torralba, Pere, gravador de segells,
SCHLUMBERGER, G., IX, XII, 10. Stela, Jon, regent la tresoreria reial, 90, 196.
Schufu, 2. 233, 251. Torralba, 239.
Seca, Mino. V. Mino de la Seca. Steve, Jon, mercader, 198. Torre del Greco, Turris Octavi, 222.
Segarra, Berenguer, escriv reial, 37, Stefano, canceller sicili, 58. Torre i del Cerro, Antoni de la, xxiv.
173. Strozzi, marqus de, xvii. Torrella, Pon de. V. Pon de Tor-
Segorb, duc de. V. Enric. Stubulonis, castell de, 199. rella.
Segorb, Sugurbii, Sugurby, 218, 247, Suau, Pere, escriv darmada, 90. Torrelles, Arnau de, 31.
254. ^ Esglsia de Santa Maria, 218. Sugurbii, Sugurby. V. Segorb. Torrelles, Guillem de. V. Guillem
Segvia, Arxiu del Captol de la Su, Sunyer, Suniario, testimoni, 23. de Torrelles.
xiv, xxvm.
Arxiu Municipal, Torrelles, de Turrillis, Pere, con-
xxvm.
Segell del Consell, xiv, 64. Tafalla, 256. celler reial, 187, 188.
Segre, riu, 131, 219. Tahust, 57. Torrelles, Ramnde, conceller reial,
Sellent, Jon, escriv, 89. Tamarit, Arnau de, 118. 219.
Selvatge, P.
Segell, 66. Tamarit, Pere de, 101. Torrerroja, Turrerubea, Beren-
Senbassar, Bernat.
Segell, 67. Tamarit, 118. guer de, 27.
Sendereredus, monjo, 21. Taraona, 30, 48, 78, 101, 138, 167, 240. Torres Amat, F., xviii, xix.
Senesterra, G. de, hospitaler, 155. Taranto, 243. Torroella de Montgr, 209, 245.
Seniofret, Seniofredus, sacer, escri- Tarasc, 99. Torsa, Bernat, ciutad de Barcelona,
v, 39. Tarragona, Pere de, 200. 32.
Seniofret, 21. Tarragona, Terracone, Teraconensis, Tortosa, Dertuse, Dertusensis, xxiii,
Sens, 62. Terraconensis, xxiii, 16, 35, 46,
9, 139,
9, 35, 41, 70, 71, 77, 90, 99, 116,
Sentcliment, Pere de. V. Santcli- 50, 52, 62, 63, 67, 70, 71, 74, 118, 140, 142, 149, 178, 182, 196-198, 206, 209,
ment, Pere de. 151, 152, 229, 238, 245. Arxiu Ar- 212, 217, 230, 234, 236, 237, 245.
Sent John, Miquel de, ardiaca de la quebisbal, xxvii. Arxiu Capitular, Arxiu Capitular, xxiv, xxvii, 107,
Selva, 128. xxvii. Arxiu de Curia Eclesis-
la 109. 206.
Arxiu de la Curia Ecle-
Sent Dions, Narcs de, ardiacha de tica, xxvii. Arxiu Municipal, sistica, xxvii.
Arxiu Episcopal,
Ribagora, 192, 195. xxvii, 132, 133, 224, 245. Bi-
92, xxvir.
- Arxiu Municipal, xxvii,
Sentillis. V. Centelles. bliotecaProvincial, xxv, xxvii, 102, 119, 141, 142, 209, 226, 236, 237.
Sentmanat, Galcern de, cavaller, 94. 103, 202. Marqus de
Collecci del Captol, 9.
Custodia dc la Seu, 84,
Sentmart, Geralda de.
Segell, 66. Vallgornera, xxvii, 119, 209. Mu- 178. Palau Nou del Castell, 236.
Serafini, xvii. seu Arqueolgic, xxv, xxvii,
102, Segells, 69, 72.
Serchs, Berenguer de, mercader de 118, 119, 123, 130, 139, 140, 202, Toustain, D., xv.
Ripoll.
Segell, 67. 208, 209, 218, 234, 235, 242. Se- Tovia. V. Francesc de Tovia.
Sers, castell de, 140. gells, 69, 70. Traj, 3.
Serra, Francesc, ciutad de Barcelona. Trrega, 66, 245. Arxiu Municipal, Tkamer, Hans. V. Hans Tramer.
Segell, 66. 140.
Segell dels pahers, 69. Trasoarius, 23.
Serra, G., 154. Tassin, D., xv. Travers, E., 64.
Serra i Campdelacreu, J., xxv. Tavertet, Guillem de. V. Guillem de Travi, Pere.
Segell, 67.
Serra Vilar, J., 24.
i Tavertet. Trebaylla. V. Ramn Trebaylla.
Serri, Serriano, Bernat, 155. Tavescha, Jacme, secretari reial, 90. Tremp, 174, 246.
Sesmoles, Bartomeu.
Segell, 66. Tecla, Santa, 62. Troyes, 95.
Su dUrgell, Sedis Urgelli. Arxiu Ca- Tello de Sandobal, Jon, 92. Tudela, Jon de, 184, 185, 189.
pitular, xxv, xxvii, 4, 26, 33, 102,
Tello, Roderic. V. Roderic Tello. Tudela, 91, 205, 226
Castell, 205.
.
105, 203, 249. Arxiu de la Curia Templers, xxiii, 10, 27, 30, 33, 40, Turoli. V. Terol
Eclesistica, xxvii.
Arxiu del Se- 107, 190. Turre, Arnau de. V. Torra, Arnau de.
minari, xxvii.
Arxiu Episcopal, Teobald, bisbe de Pars, 6. Turrerubea. V. Torrerroja.
xxvii.
Arxiu Municipal, xxvii. Teofredus, levita, 21. Turrillis. V. Torrelles.
Captol, 9, 33.
Segell dels pro- Ter, Teher, riu, 203. Turris Octavi. V. Torre del Greco.
homs, 69. Ters, Jon. V. Jon Ters. Tutmes II, 2.
Sevilla, Hispalis, 226, 227, 230. Teresa dEntena, muller dAl- Tutx, Tuchio, gravador de segells,
Sibila, comtesa de Flandes. Segell, fons III, 75, 152, 251. 74, 152.
60. Teresa Gil de Vidaure, 113, 253,
Sibila de Forti, muller c j Pere III, 254. Udalardus, vescomte, 23.
57, 81-83, 85. Terol, Turoli, 30, 51, 208, 212, 241- Ugolini, Mons., xxiv.
Siclia, Cicilie, Secilia, xx, 8, 10, 58, 243, 251.
Arxiu Capitular, xxiv, Ull, 212.
95, 119-121, 131, 133, 136, 138, 139, xxvm, 122, 212.
Arxiu dc Ra- Umbert, arquebisbe dArls, 33, 201.
143, 191, 209, 219-232, 234, 235, cioneros, xxvm.
Arxiu Episco- Umbert II, delf del Viennois. Segell,
237, 238, 240, 241, 247-253, 255.
Silvacane, casa de, 200.
pal, xxvm. Arxiu Municipal, 64.
xxiv, xxvm, 15, 109, 115, 207, 208, Uncastiello, Exemeno de, calfador
Silvacane, monestir, 72. 241, 242. Segells, 73. de la cera, 54.
Uncastiello, 215. Vallseca, Vallesica, Guillem de, 179. Vilanova, vescomte de, V. BIana-
Unda. V. Onda. Vancells, Pere, lloctinent de Mestre nera.
Urg, Pere de. V. Pere dUrg. Racional, 228. Vilanova, Villanova, Vidal de, 74, 149.
Urgell, Urgellensis, Urgelli, xi, xxi, Vaquer, Pere.
Segell, 66. Vilar, Pons des, notari reial, 48.
xxiir, 9, 12, 14, 24, 26-29, 58, 61, 71, Vaucelles, 15. Vilardell, Francisco de, argenter, 87,
108, 111, 113, 114, 151, 154, 206, 207, Velazco i Santos, Miquel, xxiv. 188.
242, 245. V. Seu dUrgell. Venaissin, comtat de, 72. Vilardell, Francesc, mercader. Se-
Urgellensis, Bernart, 156. Veneci, 10. gell, 66.
Urrea, Pere de, 224. Venrell, G., gravador de segells, 74. Vilaseca, Ramn de, 201.
Urtella, Pere, 47. Verdeguer, Bernat, specier. Segell, Villalba, Berthomeu, notari, 177.
Uxonis (riu), 156. 67. Villanova, monestir, 4.
Vergy, Enric de, senescal de Borgo- Villanueva, J., 4, 5, 93.
Vacce, Bernat, notari reial, 48. nya, 35. Villatretens, Pere de, mestre en
Vaissette, xv. Verniola, Bertrn de, 215. sacra pgina, 188.
Valncia, regne, xx, 16, 18, 38, 45, 48, Vernon, Ricard de. Segell, 98. Villejuif, 95.
49, 51, 73-77, 79, 84-87, 89, 107-109, Vialata, 239. Villena, 182, 244.
111, 114, 116, 118, 119, 121, 122, 124, Viana, 232. Vilosell, 204, 245.
127, 129-131, 133, 137, 145-148, 151, Vicen, martre, Sant, 85, 178. Vincencii, Pere, 210.
156, 157, 165, 178, 184-186, 206-222, Vicen Vicens, Pere, de la tresoreria Vintr, Juli. V. Barcelona, Collecci
224-226, 230, 232, 235-237, 241, 244, reial, 81, 174, 175. sigillogrfica den Juli Vintr.
251, 254. Vich i Manrique, Jon de. V. Jon Violant de Bar, Iolandis, Yolant,
Valncia, ciutat, 11, 16, 19, 34, 37, 45, de Vich i Manrique. muller de Jon I, 88, 94, 106, 140,
49, 51, 59, 74, 76, 77, 81, 84-89, 107- Vich, Ausona, Ausonensis, xxm, 21- 141, 236, 246.
109, 142, 145-147, 155-157, 163, 164, 23, 25, 62, 63, 71, 212, 233. Arxiu Violant de Coucy, muller de Ro-
169, 174, 175, 177, 178, 184-189, 191, Capitular, xxv, xxvii, 93, 102, 202, bert II, de Dreux. Segell, 60.
193, 194, 197, 207, 208, 213, 218, 219, 215, 240. Arxiu de Casa Clariana Violant, Yolandis, filla de Jaume I,
223, 229, 232, 237, 238, 244, 251, 254.
(Veguer), xxvii.
Arxiu de la Curia 240.
Arxiu Capitular, xxiv, xxviii, Eclesistica, xxvii.
Arxiu Muni- Viscaia, senyor de. V. Llop Daz.
32, 118, 119, 127, 128, 132, 133, 210, cipal, xxv, xxvii, 122, '124, 126, 212. Viscaia, 227.
215, 216, 221, 222, 240, 241, 243, 244, Captol,
- 33, 93, 104. Museu Vitalis. V. Vidal.
248, 253, 254. Arxiu general del Arqueolgic Episcopal, xxv, xxvii. Vitr, Robert de.
Segell, 98.
regne, xxviii, 222. Arxiu Munici- Museu del Literario ,
Cr'culo Vivani, levita.
pal, xxiv, xxviii, 85, 130, 132, 133, xxvii. Segell de la ciutat, 70. Vives, Bernat, 41.
135, 136, 141, 175, 177, 178, 218, 223, Vctor, Sant, 72. Vives i Liern, Vicens, xxiv, 85.
224, 226, 229, 251, 252.
Arxiu Vidal, Vitalis, diachoni, escriv, 42. Vives i Rossell, gravador de segells,
Provincial d' Hisenda, xxiv.
Bi- Vidal, Vitalis, escriv, 41. 91.
blioteca Salv, xvm.
Captol, 207. Vidal, Vitalis, escriv, 26. Vulpi, Paulo de, cavaller, 230.
Casa de Sant Vicens, 254.
Con- Vidal, Vitalis, R., protonotari, 233.
sell, Concellers, 81, 251.
Hospital dc
Vidal, P., ardiaca de Tarragona, no- Wailly, N. de, xvi.
Sant Vicens, 210. Jurats, 229.

tari reial, 48. Warnebertus, testimoni en un docu-
Seu, altar, retaule, 78, 79, 216. Vidal, Pere, xxiv. ment, 21.
Segells, 176. Viena.
Arxius Imperials, XVI. Weecb, xvii, 7.
Vall, Valle, Bernardus de, notari Vienne, 64. Wilielmus. V. Guillem, bisbe de Vich.
reial, 42. Viennois, 64. Wyon, xvii, 5, 72, 79.
Vall, Vallo, Bertran de, 156. Vieca, Pere de, 251. Winchester, 126.
Vall, Johan dez. V. Dezvall, Jon. Vignau, XIX. Wredius, O., xv.
Vall, Pere dez. V. Dezvall, Pere. Vilafranca, Vilafrancha, Bertrn
Valladolid, Vallisoleti, abat de. de, oidor de comptes del General, Xtiva, 214.
V. Sanxo. 192, 195. Xrica. V. Exerica.
Valladolid, 44, 92. Vilafranca Villafrancha, Ramn, Xilderic I, 3.
Vallbona, monestir de, 225. prior de Santas Creus, 35. Ximenez de Embun, Toms, XXIV.
Valldaura, monestir de, 87, 130, 189, Vilafranca del Penads, 9, 66, 173, 238, Ximiniz de Oria, Pere, 41.
218. 243.
Segell de la Universitat, 69. Xipre, 10.
Valldigna, monestir, 130, 218, 223. Vilamajor, 209. Xirica. V. Exerica.
Valldonzella, monestir de. V. Barcelona. Vilamar, Bernat de. V. Bernat de Xixena, monestir, 75, 138, 247.
Vallgornera, V. Tarragona, Collecci VlLAMAR.
del marqus de Vallgornera. Vilamar, Marimonda de, 231. Yolandis, Yolant. V. Violant.
Vallosera, Berenguer de, secretari Vilana, Gaspar, doctor en lleis, 238.
reial, 57, 81, 82. Vilanova, Bertrn de, notari reial, 48. Zagarriga. V. agarriga.
Valls, I., 106. Vilanova, Jon de, 93. Zalatambor, castell de, 205.
Valls, Vallibus (villa de). Segell dels Vilanova, Ramn de, camarlenc reial, Zuera, ufaria, 239.
jurats, 69. 79, 167. Zurita, G., 115, 116, 138, 240.
TAULA DE M ATERIES
Prleg ... ix
Principals Arxius, Biblioteques, Museus i colleccions particulars que hem consultat per a la
publicaci daquesta obra, p. xxvii.
Introducci 1
I. 1. Segell: Significat i variants daquesta paraula; Matriu, empremptes, p. 1. 2. Origen dels

segells; Anells sigillars, p. 1. 3. Segell prpiament dit, p. 5.
II. 1. Matria de les empremptes : Cera i metalls, p. 7. 2. Colors de la cera, p. 7. 3. Bolles

de plom i dor, p. 10. 4. Formes de les empremptes, p. 11. 5. Dimensions o mdols,
p. 12. 6. Segells penjants i segells de placa, p. 12. 7. Lligams, p. 13. 8. Conservaci
dels segells, p. 14.
III. 1. Diversitat de segells, p. 16.

2. Signes de validesa dels documents, p. 19. 3. Segell en
lloc de firma, p. 30. 4. Frmules dindicaci de la presencia del segell, p. 33. 5. Segell
ag en defecte del propri i canvi de segell, p. 34. 6. Autenticitat, p. 37. 7. Cancelleria

reial: camai'lenc, protonotari-tineut els segells i altres oficials, p. 39. 8. Dret de segell
p. 57.
IV. 1. Representaci grfica, p. 60. 2. Model o tipus, p. 60. 3. Llegenda, p. 67. 4. Gra-
vadors de matrius, p. 73. 5. Fractura o dest ulterior daquestes, desprs de la mort del
personatge al qual pertanyien, p. 92.
Estudi Histrico-Arqueolgic dels segells de la casa comtal de Barcelona 97

Ramn Alfons
Berenguer IV, 100. -Pere
p. 97. 102. Jaume 107.
I, p. I, p. I, p.
Pere 115. Alfons

II, p. 117. Jaume 119. Alfons
II, p. 122. Pere II, p. III, p. III,
p. 123. Jon 128. Mart I, p.129. Ferrn 131. Alfons IV, 132.
I, p. I, p. p.
Jon 134. Ferrn
II, p. 136. Comteses-reines dArag,
II, p. 138. p.
Apndix de documents 145
Inventari dels segells catalans. Segells Laics. Primera Comtat de Barcelona.

serie: 199
Comtes, p. 199. Comtes-reis,
-
p. 200. Comteses-reines dArag, 233. Infants p. i
prnceps, p. 239.
Taula alfabtica . 259
Taula de materies 271

ESMENES I ADICIONS
PGINA RATLLA DIU HA DE DIR
XIV 33 Charvet, op. cit., p. 18 Charvet, op. cit., p. 18. Aquest autor don el ttol fictici de collecci
Dong a un recull de 638 matrius de segells que ell havia reunit.
En realitat en possea en nombre de ms del doble i aquest con-
junt el millor que sha fet fins ara fou venut a Pars el 7 de maig
1883 (Roman, Manuel de Sigilloijraphie franaise, 1912, p. 18).
XVI penltima Vait.ly Wallly
XXIII 18 les alj ames ama
la alj
26 38 Ramn Berenguer II Berenguer Ramn II

39
41 Berenguer Ramn III Ramn Berenguer III

39 34 Apndix n. xlvii Apndix Ms endavant des de Saragoa, 31 mar 1361,
n. xlvii.
el mateix Pere III li va commutar la pena dexil a lAlguer, per la
de confinar-lo perpetualment a Taraona. En el document se pun-
tualitza ms el crim del qual se lacusava: furlum in scribania nos-
tra comiserat, clavem cofri in quo sigilla nostra erant falsificando
(Arx. Cor. Arag, reg. 1173, f. 128.)
46 4 september septembris
68 penltima A. Bresslau H. Bresslau
69 12 Alienore ? Alienoris ?
76 21 Frederic II Frederic III
81 26 Francesch de Maguerola Ferrer de Maguerola
114 16 M
aioricarium Maioricarum
119 11 Agnani Anagni
120 29 P
121 5
138 penltim^, entre dels de entre ls dos

139 17 Agnani Anagni
142 3 (n. 165 de lInventari) (n. 166 de lInventari)
190 4 Miquinea Miquinena
197 16 delr everent del reverent
219 (c. 1) 13 Guillem de Mar-torell Guillem de Martorell
P () 29, 30 11 de gener 2 de gener
223 () avant pen. imprs lletra duna lletra
224 () 36, 36 Valncia Valencie
P () 36, 37 comitisse comitissa
() 37 comitisce comitissa
P () avant pen. moro solito more solito
226 () 22 Cordubi Cordube
228 () 31 rei de Sicili rei de Npols
232 (c. 2) ltima fill del rei de Castella de Castella
238 (*) 22 Isabele Ysabele
240 () 12 lolandits Yolandis
242 (*) 7 fili [i] mm
En la pg. 240 col. 2. n. 187, sha de suprimir el ttol : Jaume (fill de Pere II), per tractar-se del mateix infant del n. 186.
En la lm. LVI est invertida la collocaci del segell n. 161, s a dir quel revers hi figura com si fos anvers, i viceversa.
Barcelona
Lm.
Germans
Missi
Catalana
Sigillografa
Sagarra,
de
U-,
-
F. de Sagarra, Sigillografa Catalana
* ,/
^ Hc*
*Tn S uIâva CvJr cnc/W
s. OV't r~ cvhAavvw) ctw 'm^C*Vv Symcvi {yru^yy*^
^ U^nw^>~ (^J jQtûvnuv ivJv^

c
^ ^tiv^^ "m f*Wr AjJVnjV
gnnn' <R 5 l (VhI'k
|>H
/ ^
jV Afc CM-f* CtmvotllVH}
yw$nt A J>^v^ * nC 2^ (0 vmvivK 3 va
tVvywV tvr\ '\ioHAmr
INo^t Ar
*
tvo\ny
pri?
?V<VA 5n
Ôu{vv *.r > v o>^ v ij?Vf\*P ^Q,AF^tvv
'PY
nuÂ |H|iî> w
fv>
(
^
tr'Awrr cvvtfU<fv?bv<
*tr
Kw
<1 ytLAJVOfV? ^ fi^bMV**** VM^ ^TVOIV^V*" vnAVMVA^VY
vr^vvjv
&fcr < i>n*j ..

^ |v' ^4<io
^
>t>
. v
,J
^ rfm -r, ^fcr

r ^ JV
V|
|
^n;

pvfcis. ^nojVfJ'îljrg p^yntviv (g**&i4
J
(Q 'w !
*
^*1
^
'
pyW|mK
?
maôvt W rvr^wg ^
< >0V rL^
^ lxm ^^ p^ ^l'll/UlM,v
S <V1r '
CwLv ftc' "$Jîv

\ <
nrv wt ^ ap cmvjKTTv jfVmn/ Aâ^ta i
W
a-y fi
^>cCvmv tvw< Û ^
Qwc^yt^ l^ôavAV ftJvrcJ tCv fi> ^tnvS'f
vmMI rtl
1

l^P pvattvw) (& ^ CA 4^nx $ ij) Uflttfc/Vi^ ^rrc^ Q/fmxvlrf

(
<*2 feus AT S&iAbvnAhnj

'
t\r <rU~ vtyrnAf'CXT. (v (Â^ttAAv

f
&twtrnv /jvcrwo ratu Uaomld ^tTuvttnv ^>v
5
"(Q ft+Ufolt vn^v^
jVA|uu^f-H 4-(S [vaoW^ p^mMAv 7
'^7 ^vJ|h> |w
X7 _iT
- i ,
iL.^. u-M.-
Doc. LXXV.
1389. Jon 1 aproba la organitzaci del bra collegi dels cavallers homens i i
de paratge del Principat de Catalunya els hi concedeix lus de segell amb la divisa reial.
i
^
F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. III
T"
oivvnrf vf'' vS>tv<a vX^ .
^t^rW <x \)TVUtjV n. -mtjvt*^
<y (cfrjpxmtf <-mAV Co^vttnU <xk<v<vvkh.<v(^
iV^vtvfv^) f+4*p-r~r\Atr^,
hrorr -auv -r^jUlL) <t
$*%
'yvtme {jTvvk^vKy yv^^Vv ^(tvvmmw^ W
^*yr
'
7 * x
Cmt^ ofr^xns yjjvvm^/ ^tr-a^ ojÛf ft,owf>
cnm^ fcjT ^ V$ oy
&'**' ^cJxySL
^t-
^ ^
vZZrfn jVjt?
<"//.
9
,C nrî
tr pr&xn^r -
g r>A<\i<m
>a^vv^vx^*2^
v: f (
flcmo-m^/i vtO
fuvllct-u-t rmvr^ltwr
I
.
7 *
S* ? Cah Pj vM. jt-rC T&
X"
*
' vmu\ t^^^%v^vvvrvvx
vvxa - -
/
Vi*v> ;
^ $v<v<) <7 ^
.^5
^+jf* Ct~ np ^-^^fvvv*jn V k^ ^yv^vm^ cv^<r||V<)^ /
&z !
/ v Awt^c ^v*w LT- 0aa|5 v*-t*rtrvf

r* ''^^^y y
y
<
^C>v^W>, /|VAX VCJ7I^7vTfvvvv> -fv^rv&A
<^5>
t v.
I
\J ^ ^fVlWK' Ai**r
ry) ^*2,
*-9 ^|*. $n QpKANr
I
'^w. cvvv^v^^,
-
^
I J
^vt-t-o p^vfO CXOA *<V\Tj9v

(V SV\T|9 %rn^9AV ^WjvP
v %A^||V ^vy| A^vILvty^ ?Vn|^ O^jP**^
<>
Fc^vuk fr
:rvt^? (7, -bjkt&ij a cnnî App<Vtr^ Otm^'miMV
(5-rv >v (S^WrTubt 1*- |T*^CC<v*a dt~y^ ft-
I*
8^r ctnvV^r^ rp *^$tT 5fvn rv^-^fW

afwr*/ <a[^vv^ ; ixp\ooiVv<M^ xvtjiM yy^rtyXffrY**)
C^mvJLC) -Uxjtf ^vt-mjp SxTV/j^ltflu ^f,^, ^^vwrtniw ynlL^j

Op
Vj / (/'l'U _^yj (
VocY Tjtxrnyri 'j&Ai0r'# ^C^rvr- <Mvtr^> *?**Ucjv1 WO ji^K 1
ot^vtod
^ 1 '^ VvM ^Crv<Avvvp
/
^c ^rrt^-rvn
j
^^1 (VV ^
-
1^_ . f I if 1 O >-% 4. /7
ncb' /jvw rr xvt ^^<vmr pvlvH a.s^m'vxtM' ûrvt- Âvr^^v<-y9 <*rhy yy- 8^
^Vaav^7 7a>o <^
2 ^VA?'
'
^ N^
^5C?' (tua-a]
V
V \ J
Doc. LXXVI. 1391.

Manament de Jon I sobre la forma del segell de la
^Conservaci general de les amortitzacions dels comtats de Rossell e de Cerdanya.
Miss Germans - Barcelona

encomanat.
havia
u
quals
dels
lobratge
sf.gells
als
referent
I,
Ferran
Coscoi.t.a
Bartomeu
den
Carta
LXXXIX.
Doc.
Lm. V
Ramn Berenguer IV
N. l 1157 n. i a 1160 N. 2, sense any
Hissi Germans - Barcelona

Lm. VI
n. 2 a i 2 b. Ramn Berenguer IV 1166 i 1110
n. 3. Alfons I 1186

F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. VII
Alfons I
n. 4 1189 n. 5 1190

F. de Sagarra, Sigillografia Catalana Lm. VIII
S'
Alfons I
N. 6 1193 N. 7 1195

< vuopouvy
s -
< si
J
ivui.tt
i)
?ssijv
Catalana
Sigillografa
Sagarra,
de
U-i
X
Harcelona
Germans
Missi
Catalana
Sigillografa
Sagarra,
de
F, de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. XI
i 5
Pere I
N, 10 1207 N. 12 1208 N. 13 1210
n. 14 1211 N. l 5 1210 1213

/iarce/ona
<
J
Germans
Missi
ui
a.
K
c_
o
Z
Lataiana
lograjia
igil
dagarra,
de
Lm. XIII
F. de Sagarra, Sigillogra/a Catalana
Jaume I
N. 16 , sense any N.
0
17 1218 N.
u
T 8 , sense any
n. 19 1220 i 1226

Lam. XIV
Jaume I
n. 20 1229 n. 22 1231

Lm. XV
F. DE Sagarra, Sigil lografa Catalana
Missc Germans - Barcelona

llnrcclonci
Germans
Missi
Catalana
Sigillografa
Sagarra,
de
XVII
Barcelona
Lm.
Germans
i
Missi
Catalana
Sigillografia
Sagarra,
de
h
lm. xvii r
Jaume 1 Pere II
N. 2Q 1255 N. 31 1253 i 1276 N. 32 1281
N. 30 1273
A liss Germans - Barcelona

liarcclona
Germans
Miss
ataianci
Sigiilografia
bAGARRA,
de
H
F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lam. XX
Alfons II Jaume II
N. 35 , sense any N. 36 1286 i 1287 N. 38 1292 i 1294
N. 37 1291

F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. XXI
Jaume II
n. 39 1293 N. 40 1295
N. 43 1295

XXII
Barcelona
Lm.
Germans
Miss
Catalana
Sigillografa
Sagarra,
de
Barcelona
Germans
Missi
Lm. XXIV

F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. XXVI
02 52
N. 5o - Jaume II - 1308 i 1321 n. 5i Jaume II 1317 i 1326
n. 52 i
53 Alfons III 1328

1333
III
Alfons
Catalana
Sigillografa
Sagarra,
de
F. de Sagarra, Sigiliografa Catalana
Lam. XXVIII
Pere III
N. 55 1335 i 1344 N. 56 1330 N. 6i 1345 i 1379

><
liarcelonu
<5 -
-<
J (Icrmanx
A/iss
Catalana
fia
togra
Sigil
bAGARRA,
de
in
X mi
X Barcel
'< -
Germans
Missi
Catalana
Sigillografa
Sagarra,
de
XXXI
llarcclona
Lm.
Germans
fissi
Catalana
SigillograJ'a
Sagarra,
de
f
XXXII Barcelona
Lm. Ccnnans
Missc
Catalana
grafia
lo
Sigil
Sagarra,
de
111
ISarcelotux
XXX
Lam. lermans
Miss
*
F. de Sagarra, Sigillo grafia Catalana Lm. XXXIV
Pere III
N. 60 a, sense any n. 63 1339 N. 64 1341 N. 65 1353 n. 65 a 1&59

n. 66 1365 N. 67 1376 i 1386

Barcelona
Germans
Miss
Barcelona
Germans
Missi
Catalana
Sigillografa
bAGARRA,
de
F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. XXXVII

XXXVTII Barcelona
Germans
lm
.Miss
Catalana
Sigillografa
Sagarra,
de
F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. XXXIX
80
82 81
Mart I
Ferran I
N. 78 1402 N. 79 1407 N. 80 1413 N. 81 1414
N. 82 1416

XL
Darcclona
Lm.
Germans
tissi
Catalana
Sigillografa
Sagarra,
de
tu
ALi
Barcelona
LAM,
Germans
Missi
LdtdldUd
ld
lglllOgl'J
SAGARRA,
DE
F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. XLII
86
Alfons IV
N. 85 1423 N. 86 U43

F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. XLIII
Alfons IV
n. 87 1444 i 1457 N. 88 1428

F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. XLIII
Alfons IV
n. 87 1444 i 1457 n. 88 142S

F. de Sagarra, Sigillografa Calalana Lm. XLIV
Alfons IV
N. 89 1445 n. 90 U51 N. 91 1454

F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. XLV
Alfons IV
n. 92 1423 n. 93 1416 i 1417 N. 94 1427 N. 95 1448
n. 96 1453 N. 97 N. 98 1448 N. 99 1433 N. 100 1436

Barcelona
Germans
Miss
Catalana
Sigillograja
agarra,
de
F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. XLYII
JoN II
n. 103 1462 N. 104 1460 1468i N. io 5 1474 i 1477
n. 106 14-75 N. 107 1478 N. 108 1458

Barcelona
j
<
-
jâm
Germans
Miss
\aUiuiunu
iu
uj
Kjiguiugr
<
u
s
s
<
n
d
3
F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. XLIX
Ferran II
N. UI, 1 12 i 1
13, sense any

1
F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. L
Ferran II
N. 114 sense any n. 1 5 1483 N. 1 16 1488 i 1492
n. 117, 1 1
8, 119, 120, 121 i 122 1479

F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. LI
129
Ferran II
N ' I2 3 1489 N. 124 1490 N. 125 1490 n. 126 1491

N* 27 1493 N 128 1493
1 . i 149(3 n. i 2Q sense any
,

F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. LII
134
Ferran II
n. 130 U9(5 i 1505 N. 131 sense any
N. 132 1496 N. 134 1499

F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. LIII
Ferran II
N. 135 1499 N. 136 1497 i 1504 N. 137 1500

N , 13S 1504 N .
139 1510

F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. LIV
140
Ferran II
n. 140 1510 N. 141 1510 N. 142 1512

N. 143 1512 N. 144 1542

LV
Ilarcclona
-
Lm.
Germans
Miss
Catalana
Sigillogra/a
Sagarra,
de
t
F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. LVI
Sanxa de Castella Leonor de Castella
n. i5o 1201 N. 1 5 11224

F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. LVII
CONSTANA DE SlCILIA Isabel de Castella
N. X 52, sense any N. r

53 1288 N. 154 1294

F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. LVIIJ
Blanca de Npols Elisenda de Montcada
n. 1 55 1300 n. 1 56 1357
Leonor de Castella Mara de Navarra
N. 1
57, sense any n. 1 58 1338

F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. LIX
Leonor de Siclia Violant de Bar
N. 159, sense any N. 160 1369 i 1374 N. 1 6 1 ,

sense any

<
j Barcelona
-
LAM
Germans
Afiss<!
<
z c
3
J <u
Oi
\j
3 Oi
Q
er>
<!
'O
2
c e
s Z
ce
<
03
a
G
H
Z
<
o
J o
o
z
>
vûtutu/iw
tu
u/
utgtm/gf
<
c

(
3

5
d
3
-.A1
Barcelona
L.A.M
Germans
Miss
ûiuiunu
tu
ruj
oiguiug
jauakra,
d
a
F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. LXII
Lloc-tinencia de Maria de Castella . Joana Enriquez
N. 169, sense any N. 172 1461 N. 173 1463

LXill
liarctlona
Lam.
Germans
Missi
Catalana
tograj
igil
bAGARRA,
de
Zh
F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. LXIV
179
Sanxo (fill de Ramn Berenguer IV)
Infant Alfons (fill dALFONs I) n. 178 1182 Infant Ferran (fill dALFONs I)
n. 179 1204 N. i8o 1244 N. 18 1 1246

F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. LXV
Infant Sanxo (fill de Jaume I) Infant Pere (desprs Pere II)
N. 182 1200 N. 183 1266

Infant Jaume (fill de Jaume I) Infanta Violant (filla de Jaume I)
N. 184 1264 N. i85 1255

F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lam. LXVI
Infant Jaume (desprs Jaume II) Infant Frederic (fill de Pere II)
N. 1 86 128-1 n,
u
187 1281 N. 188 1294
Infant Pere (fill de Pere II) Infanta Isabel (filla de Pere II)
N. 1 8Q 1290 N. iyo, sense any
,'i.sse Germans - lard. >j.

F. de Saarra, Sigillografa Catalana Lm. LXVII
Infant Jaume (fill de Jaume II)
Infant Alfons (desprs Alfons III) n. 191 1311 Infant Pere (fill de Jaume II)
N. 192 1320 n. 193-1315 N. 194 1332 N. 195 1324

F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. LXVIII
Infant Pere (fill de Jaume II) Blanca de Taranto (muller de IInfant Pere)
N. 196 1354 i 1355 N. 197 1356 N. 198 , sense any
Joan dArag (net de Jaume II) Alfons dArag (net de Jaume II)
N. 199 1362 N. 200 1398

W iss Germans - JJa
LXIX
Lm.
II)
Jaume
de
(fill
Joan
Infant
II)
Jaume
de
(net
dArag
Jaume
II)
Jaume
de
(fill
Berenguer
Catalana
Ramn
Infant
Sigillografa
Sagarra,
de
F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. LXX

F. de Sagarra, Sigillogra/a Catalana Lm. LXXI
Infant Joan (desprs Jon I)
N. 2 10 1370 i 1380 N. 210 a, sense any N. 212 i 212 a 1383

F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. LXXII
214
Infant Mart (desprs Mart I) Maria de Luna (muller de 1 Infant Mart)
N. 213 1372 i 1376 N.. 214 1397 N. 2 1 5 1374

F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. LXXIII
217
Infanta Leonor (filla de Pere 111) Maria de Siclia (primera muller de I' Infant Mart)
N. 216 1377 n. 218 1396
Infant Mart (fill de Mart 1) Blanca de Navarra (segona muller de r Infant Mart)
N. 217 1403 N. 2 1 g, sense any

F. de Sagarra, Sigillogra/a Catalana Lm. LXXIV
Infant Ferran dAntequera (desprs Ferran I) Infant ALFONS (desprs Alfons IV)
N. 220 ,
sense any N. 2211413 N. 222 1416
N. 223 , sense any N. 224 1413

' -
Barcelona
LXX\
Germans
Lm.
Miss
Catalana
Sigillografa
Sagarra,
de
Ut
F. de Sagarra, SigillograJ'a Catalana La.m. LXXVI
Infant Jon (desprs Jon II) Infant Alfons (desprs Alfons III) Infant Carles de Viana
N. 230 1448 N. 231 1332 N. 232 147 N. 233 14(50
Infanta Leonor (filla de Jon I n Infant Ferran (desprs Ferpn II)
N. 234 1465 N. 235 1473

Miss Germans - Rarcclona
F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. LXXVII
Infant Ferran (desprs Ferran II) Infanta Joana (filla de Jon II)
N. 236 1415 n. 237 1477 N. 239 1477

N. 238 1479

F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. LXXVIII
240
CoNSTANA (filla natural de Pere I) Teresa Gil de Vidaure JAUME (fill natural de Jaume I)
N. 240, sense any n. 241 1212 N. 242 1296

Pere (fill natural de Jaume I) Pere Ferrande (fill natural de Jaume I)
N. 243 1296 N. 244 1272 N. 245 1290

F. de Sagarra, Sigillografa Catalana Lm. LXXIX
246
249 2 49
Jaume Pere (fill natural de Pere II) Sanxo dArag (fill natural de Pere II)
N. 246 129b N. 247 1336
Ferran dArag (fill natural dALFONS IV)
N. 248 1443 N. 249 1459

N. 25o 1470 Miss Germans - Barcelona

Sigillografía Catalana: Inventari, Descripcío I Estudi Dels Segells de Catalunya - I

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Sigillografía Catalana: Inventari, Descripcío I Estudi Dels Segells de Catalunya - I

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

!

Digitized by the Internet Archive

https ://arch ve org/detai Is/siglllog raf iacatOl

INVENTARI, DESCRIPCI I ESTUDI

DELS SEGELLS DE CATALUNYA

Obra premiada en el concrs MARTORELL de 1912

La Sigillografa, o descripci i estudi dels segells, especialment mig-

ensems que s element de gran valua per a la Diplomtica i lArt, en

dit: els erudits no trigarn en adonar-se de cm els segells sn rics en

noves de tota mena 6 Finalment, merixen transcriures les paraules

eloqents que en corroboraci de la importncia arqueolgica de la Sigil-

1 Schlumberger, Sigilbgraphie de l'Empire Byzantin. Pars, 1884.

Daix que amb tanta justesa consigna Lecoy de la Marche, sen

de punts dubtosos i fets que apareixien obscurs, particularment en les

cronologies i genealogies. I tant s aix, que moltes vegades, els noms

variants daquestes llegendes sigillars, com es pot observar en la serie dels

rencia de la Sigillografa sobre ls dems obgectes arqueolgics, com

xv contenen una circumstancia verament estimable, que

1 Lecoy de la Marche, Les Sceaux. Pars, 1890, p. 5.

adherits, gaireb sempre, a un document que porta una data certa i

lografa, en reben gran part dels elements de qu disposen. Aix per

Es curiosssim lestudi de les sigles, nexes i abreviatures que en nom-

dalfabets, i amb tot que aquests no havien de compendre ms de vint i dos

vanitat i la fantasia. Les divises dels comtes dUrgell i dEmpuries, dels

La Numismtica, considerada pels arquelegs com a germana de la

lideal desplendidesa i pot ser fins de vanitat del personatge o corporaci

no li sn deutores a la Sigillografa? Es infinit el nombre de segells de

amb llurs atributs i manera que desprs que aquestes cin-

atributs tradicionals i propris de cada hu.

pot servir per a laven de la historia, si no compta amb lauxili de la

lografa ve a esser la base slida i certa de la Indumentria.

bculs i dems ornaments que constitueixen eltrajo sacerdotal, obgectes

molt, a lesclariment daquesta veritat, en quant van units als documents,

Si fos possible, que no ho s, desposseir la Sigillografa de sa impor-

arquitectura de la Edat mitja, ja, tamb, perque assenyalen laven i

perfeccionament del gravat. En aquest concepte t importncia una bolla

1 Heineccius, De veteribus Germanorum aliarumque nationum sigillis eorumque usu et praestantia

ambdues ciutats, i per ltim un curiosssim segell del segle xm perta-

nyent al concell de Segvia, el qual porta en lanvers, son Alcar, i son

1 Charvet, op. cit-, p. 18.

5 Ha sigut publicada en Bibliotlique de l'cole des Chartes, 5. a serie, I, 480.

dicar, per res, als originals. El mtode ques descriu minuciosament i

aconcella en aquesta Memria, consisteix en amotllar els originals amb

Succesivament, i ja entrat el segle xvm

dels segells, per la dificultat de reproduir-los fidelment. Es cert que no

compliment a la obra dels quel precediren en lexercici del crrec, va

1 Wredius, Sigilla comitum Flandriae ac inscriptiones diplomatum. Bruges, 1639. In fol.

4 Heineccius, op. cit.

En el mateix segle xix se public ,

3 Del grec cjtppayt;, que significa segell.

de Lluci Constant, i Chabouill, la qual va publicar fins quatre volums

amb tota exactitut i fidelitat, aquests preciosos exemplars de segells mig-

Espanya tamb ha cooperat en aquest moviment general, si b que-

Sigillografa completa, existeixen estudis i shan fet treballs que deuen

reprodueix algn exemplar. Al ensems, fams calgraf D. Francisco el

Palomares, i dos catalans illustres, D. Francisco Xavier de Garma i

Palomares se conserva en la Biblioteca Nacional de Madrid, en el depar-

1 Director del Periodico di Numismtica e Sfragistica per la Storia d' Italia.

2 M. Adrien Blanchet ha publicat en 1902 la Bibliographie critique de la Sigillographie Franaise,

4 Terreros y Pando, Paleografia Espanola. Madrid, 1758.

Garma, a ms de sa Adarga Catalana sembla indicar Torres Amat 2 ,

que public un tractat de segells; amb tot, no diu quan, ni on, ni fa

toria i catedrtic de lEscola de Diplomtica, ha sigut un dels que ms