Amnistia i llibertat!

Els 113 de l'Assemblea de Catalunya i el final del franquisme 28 D'OCTUBRE DE 1973

Dies que han fet Catalunya

COLOMINES I COMPANYS, AGUSTÍ

ISBN:
978-84-19259-79-0

978-84-19259-78-3
 Índex

Pròleg d'Agustí Alcoberro. ... . .. ............. 11

• 1. La detenció dels 113, 28 d'octubre de 1973 . . ... 17

1.1. El canvi cultural: els efectes del

«miracle català dels anys seixanta» . ... . .. 22
1.2. L'Assemblea de Catalunya i la lluita
del catalanisme popular . . ..... ........ . 41
1.3. Les parròquies i els convents, santuaris
de l'antifranquisme .. .. ... ..... . .... . .. 51
1.4. La detenció i la identificació dels 113 . . . . . 62
1.5. Les condemnes i les multes . .... ...... .. 85

2. La reorganització de la resistència. .. ......... 101

2.1. Refer ponts: del CNDC al Comitè

Claudi Ametlla (1944-1968) . : . .......... 111
2.2. La Taula Rodona (1966-1973) ........... 131
2.3. La Comissió Coordinadora de
Forces Polítiques de Catalunya (1969) .. ... 139
2.4. La creació de l'Assemblea de Catalunya
(1971). . . ................... ....... ... 1 53
 2 • 5• El Consell de Forces Polítiques de eatal
(1975) • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • · . . . . . u
2.6. L'oposició i Tarradellas, una rel ació • ·'
difícil • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • · . . . . .
...
3_ Les fuetades de 1a repressió ..... ...........

3.1. La tancada d'intel·lectuals a Monts er rat

(1970) • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • · . . . . . . .
3.2. La condemna a mor t de Salvad or Puig
Antich (1974) .. • • • • • • • • • • · · · • • •.......
Y:
3.3. La detenció dels 6 7 de Sabadell (1974) .....
ra nt a l guns an
pu la
3.4. Les darreres execucions del franquisme
e d e s a l o, , e ontro
ri<
de militants d'ETA i del FRAP (1975)..... J. º u a,.ivlf.1-ad
ra arn? s p als for c e·
c�i
les pnn rn a modÈ
4. Les mobilitzacions i campanyes massives, sentat e o g eo g ràfi.
s
1972-1977............................... a realitat Lla.una
a
l'Arnèn. c nat acoi
a
4.1. Les concentracions pacífiques de Ripoll (1972), Plegat, ha caste1
m
Sant Cugat del Vallès (1973) i Vic (1973).... 2 fonsen co, . a, l'l
c
4.2. La defensa de la llengua i de la terra rnent Pac1h e ¿·
(1974-1977) ............ ·: ............ . 2 5 instrument � c�1
tu
4.3. Les manifestacions de 1'1 i el 8 de febrer d'una Const1 1
ns
i la Marxa de la Llibertat de l'any 1976 .... 27- mac1•0, q ue, se
vo
4.4. El primer Onze de Setembre legal dentment, la
(Sant Boi, 1976) ....................... d'a plicar-li un a
L'Assemble:
5. Cloenda................................. evident que les
pecial a Ca:a��
Bibliografia i documentació citades ........ ... 333 eret, l'opos1cl<
: espais de llui1
cials i pràctic
Índex ono màstic .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . 351 voltant de l'o
seus aparells
 Pròleg

Durant alguns anys la transició s'ha explicat com un

joc de saló, controlat i tutelat per l'elit política i finance­
ra amb seu a Madrid, amb l'aquiescència dels quadres de
les principals forces d'oposició.Aquesta etapa s'ha pre­
sentat com a modèlica, i fins i tot s'ha volgut exportar
a realitats geogràfiques i polítiques força llunyanes, com
l'Amèrica Llatina o l'Europa postcomunista. I, per tot
plegat, ha anat acompanyada d'alguns tòpics que avui s'en­
fonsen com castells de sorra: la seva condició suposada­
ment pacífica, l'habilitat de la corona per esdevenir un
instrument de diàleg i concòrdia, el caràcter integrador
d'una Constitució «que ens hem donat entre tots», l'afir­
mació que, sense violència, «es pot parlar de tot» i, evi­
dentment, la voluntat de «superar el passat» per la via
d'aplicar-li una teràpia d'amnèsia.
L'Assemblea de Catalunya constitueix la prova més
evident que les coses van anar d'una altra manera, en es­
pecial a Catalunya i al País Basc.A Catalunya, en con­
cret, l'oposició antifranquista va ser capaç d'organitzar
espais de lluita que van aplegar amplis moviments so­
cials i pràcticament tot l'espectre polític democràtic, al
voltant de l'objectiu de la ruptura amb la dictadura i els
seus aparells administratius, policials i judicials, com a
 PRÒLEG
12
ó d' una veritable democ1.,a .
pas pi·evi . a ¡a co nstr ucci . es que p resente c1a PRÒLEG 13
·¡ d ' Ao-u stí Colamin m e,
El J i b re v s un
en esc rit ' amb una p rosa a vo ltes trep·i d apresos amb la victòria del 1939 -només parcialment
tex e molt b pod íem esperar d e 1'a utor,. I assol ant modificats dav ant els gr ans moviments socials dels anys
t ei•x un'
c om altramen olt en Ja ]inia , . d'a1tr es
t1to]s d'aq cinquanta i seixanta. De cop i volta, la dictadura s'en­
. ·u' m
tJ·iple o bJectI D' un a banda, ens d es cnu amb d
• Uesta frontava amb una nova modalitat d ' organització que
. a c o]·]e cci ó etall
mateix , aplegava forces polítiques diverses, i sobretot col·lectius
. .
sio , ]a ) · orn •
ad a del 28 d,oct ub re, en que 1a p O11c • •
i. pr eci m blea de Cat 1a socials molt amplis i amb u na gran capacitat de mobilit­
repr esent ants ,de l'A ss; 'A
va det enir 113 a lu - zació: sindicats de classe, moviments veïnals, col·lectius
explic . ,a
que va ser l ssemble a de C
nya,. de ]'altra' ens
0 va t eni•r, 1,• t·ma l ment, presen
a- de base de ]'Església, amplíssims sectors professionals i
ta1 uny a .
i quin a evoluc1 universit aris, i fins i tot elements patronals. La lectura
. del combat po 11t1c , • que a C ta
una panoràmica àmplia a de l a llista completa dels noranta-cinc detinguts i de les
u ra franqm.sta r ta-
1u� Va enfrontar ]a dictadanys 1971 1. 1977amb les ro� div uit detingudes (vegeu les pàgines 87-93) permet copsar
ces democràtiques, entre
els . la dimensió real del nou repte.
I ho fa com no podia s er d'a ltr a man e ra, amb un
c Però l'Assemblea de Catalunya plantejava també al-
neixemen; amplís s!m de 1a bib]io g� a fia p u b licada, pe�ò tres novetats que l a feien especialment pe rillosa per al
també amb dues emes que el fan sing ular : la memòria règim. D'una banda, l a seva es tr atègia es construïa a ca­
com correspon a algú que va viure
Personal i familiar, vall de la clandestinitat i de l a vida pública. No defugia
els fets en primera persona, 1. l a rece rca en a rxius molt les gr ans concentracions ni les reunions de convocatò­
diversos, especialment els arxius d'es tat nord-ameri- ria molt oberta, malgrat els riscos que podien suposar, i
cans. que aleshores s'evidenci aven de manera òbvia. De l'al­
El 28 d'octubre de 1973 no ta� sols va ser el dia en què era, el seu missatge apel·lava a nous col·lectius sorgies
Johan Cruyff va debutar a 1a Lliga esp anyola, iniciant dels enormes canvis socials i culturals que, sens dubte,
allò que el gran Manuel Vazquez Montalban va augurar el país (i molt esp ecialment, el seu jovent) estava vivint.
com una «dècada prodigiosa». També va s er la data en Agustí Colamines n'és plenament conscient, i per
què 1a policia i les autoritats governatives espanyoles de això ar renca el seu relat amb el «canvi cultural» que va
Barcelona van haver de fer front a una de tenció massiva aplegar tota mena de corrents: des del món editorial i de

que no tenia precedents en molts anys, i p er a 1a qual les llibr eries fins a la Nova Cançó, i des de la represa
probabl_ement no esta:7en preparades -com es va posar pedagògica fins al teatre i el cinema, passant p els espais
d: mamfest des del pnmer moment als tètrics p erò d'oci de la Gauche Divine, el Zeleste i la música laiet ana
mi­ o les nits de Canet. Molts d'aquests elements, que ex­
nusc�Js c�Jabossos de 1a Prefectura Superior de
Policia pressaven també un orgull generacional que exigia can­
de Via Laietana
En aquel1 con . vis, es va n re troba r en el Congrés de Cultura Catalana
text, l'Assemblea de , Catal• unya supe-
rava de molt els esq.uem (1975-1977), un projecte p er construir «una nova cult u­
]' . es am 6 que s'havia format 1a
Brigada po iticosoc1a], ' ra p er al poble » -en paraules de Mariana i M anuel Lla­
d acord amb els coneixements
donosa - i no exactament, doncs, per reprendre les ve-
r J4
PRÒLEG

e d'abans del 1939' preser

d e l cata. la. nism
lle s fla r.
IS
111te no
m e s . vades PRÒLEG

als ex1.1is. exte r 1

scient de l a decad'en .
ra del re, bu1 m, con
rio . •
La resp os c1 a f·1- i H i stòria, en u na
bar de nou a la carrera de Geografia
de les pre ssions mt ernac1•0nals
• •

' a "ª polititzada. Es fa

s1c. a de¡ d¡er
Uni versitat de Barcelona especialment
bruta ls 1 c,nmmals com ni.-
dor i • • • ' co
ran d difícil parlar-ne ara, a cavall de la hist
òria, la memòria
bi.nar unes àcter volgu ament mes selec tiu• El r , fll-
pràcti q u es se
e
i rar els coneixe­
, ales h ores se cen tra e n aque gi
i l'autobiografia. Sempre en vaig adm
pre amb un
car ,
per o lis coni.
ençut q ue era
ant ' , . ments i la capacitat d'anàlisi. Estava conv
va mon.r mat . sats a acc eptar la renuncia J llibre. I he de dir
lecn.us me ny s .
d i spo . a J a r u p -
el millor autor a qui encarregar aquest
al capd aval l, no m'he eq ui­
• d epend e ntis que no m'ha decebut -que,
d ca. Anarquiste . s, m t es1ccl
ràn aquest frag­
. s comu nistes d
ru n e mo c ,extrema esquerra en van r - vocat-. Gràci es, Agustí, per expli car aquí
lec nu re les
esuJt ar
cta ts, ment que forc es qu ment de la nostra h istòria.
l,van e con-
poder present
afe
partl·cularment . s d el 1977 es
les elec cion
pro.u exp icita, en el cic le «Les
· AGUSTÍ ALCOBERRO
corre rien a ar
pu'bli' c amen t ' de man era
a», realitzat uns mesos abans de la
terceres vies a Europ
morc del dictador.
a amb una doble c onsta-
Colami nes tanca la seva obr.
dpos e perque el fra nquisme
s1
ració: fa ruprura. no va ser . �, '
,
61
d un gran sup ort so ci•al
gaudia (o cal dJr que gau eix.;
el desembarcamem d'a _
.
en moltes regions d'Espanya, 1
plis secrors de l'esquerra i del catalanisme en les no;
institucions polítiques, en especial a partir de les ele �
e

cians municipals del 1979, va debilitar enormement �

societat civil, que fins aleshores havia estat 1a primera �1
la millor forma d'organització popular. Les conseqüèn_
cies d'aquest fet s'han prolongat en el temps.
�eixe �-me a�abar _ amb una confessió personal. Jo
mate ix vaig parnc1par en alguns plenaris de l 'Assem­
blea de � at�J�nya, com a representant de les Joventuts
Rev�luc1ona'.1es Catalanes, una organització inde en­
dentista sor�1da al voltant del Partit Socialista d 'AlEbe­
amen Na �J dels Països Catalans, en la seva bran
; _ � c10n ca
dive r-
rov1s10na l . Vaig conèixer AgusCI, C lomm
ses instàncies unità ries de l'ant1f_ an �
• es en
tàvem grups i idees no sempre � 9 msme, on represen­
. coincidents, i ens vam tro-

i::::::.:.z:
..

1
u bre de 1 973
La detenc ió del s 1 13, 28 d 'oct

ssemble�L de Catalunya es va
La detenció dels 1 1 3 de 1'A i al i espanyol enrarit. Tot
nd
produ ir en un context mu l­
tal c om apuntava Pe re Ca
feia pensar que l 'any 197 3,
em bre en
publicar el 29 de des
ders en un article qu e va ia «el final -u na mica gro­
arc ar
el setmanari Canigó, m
que algú anomenava 1a civi­
tesc i s orprenent- d 'això a feia ús de 1a
a ». El conegut contist
lització de l 'opulènci c­
nar a peu ») p eir referir-se als efe
ironia (« es tractarà d'a l 'oc ­
ent de petroli anunciat,
tes qu e tindria l 'embargam ització dels Països Àrabs
'Organ
tub re d 'aq ue ll any, per l a
(OPA EP), liderada p er l'A ràbi
Exportadors de Pe troli ­
dit a, Ku wa it i Lí bia , per castigar els estats que do
Sau
la guerra del Yom Kippur. La
na ven suport a Israel en g­
via començat abans amb la pu
crisi del petroli, que ha ), el Jap ó i
Es tats Units (EUA
na mo ne tà ria en tre els
Estats Units
­
s upo sar la dlevalu aci ó del dò
l 'Europa oc cid en tal , va a d e la
emanda de petroli, la cai gud
lar, la reducció de 1a d ser u n
rement de l'atur. El 19 73 va
s e va producció i l'inc el president del s
er a Ri chard Nixon,
any mogut, també, p ol del Watergate, que
s Un its as s etjat p er l 'e scà nd
Es ta t
s t del 1974. Ab an s
nt r i a a d i mitir, l 'ago
fina lme l 'ob liga
en un any
ajud ar a convertir el 1 973
de fer-ho, Nixon va ns .
ment per als llatinoameric a
convuls, especial
 ,\ �l �JS TJA J LLI BERTAT!

73, el llavors p res ident de l'r.

JS

J•u n)' de 19
y Aroc�na, va diss o d ur1,¡_
19
e
. u n Ma ría Bordaberr
d LA DET ENC IÓ DEL S l l J
E -
l 1 7

gu,11, J ,1 senadors i repr. esentants I va crear un re les

l
Castro, enemic número u del� E
e •
carllbres d funcions legi sla tives, d e control ad 1U �se]¡
e0 amb la Cuba de Fidel
ps que encara era de Guerra Freda,
b • tar una reforIl 1n1s, cats Units en un tem va mostrar-se hostil amb l 'es­
d'esr. at. amb 'encàrrec de «pro Jec • on
m l . la e0 s l 'adm i nistració Nix
anu. 1 a
rea
• •
firmí els pn nc1p1s rep ublicans -de"'1
n,
querra xilena des del primer dia. Tot i que havia arribat
t: c10 11 a que ocràtica, superant la dreta en­
r1ru
, . s ». Ta m bé va restn•ngi r la
l • 111'b e rtat d 'expre ·: 0- al poder de manera dem stià Edu ardo Frei, cis mil i­
ss1 , •
cra n c
sta t a F orces. A rma d es I• Polic.1a ls o l capçalada pel dem ocratacri democràtica cap al socia­
ote via
va d0nar P m a Forces Con1untes, per ocup ar e ' les tars van acabar amb aquella
les
e s lp 200 0, després d'un llarg c ombat
conecrud una d 1ct ' ad ura cívica i m • • 0 - lisme. El novembre del
co
e çav a, així , veritat sobre cl_ c op d'estat,
l l ta
der. omen per arribar a descobrir l_a
. 1
fin s a any • A l '.nA rgent1•n a
, l' u
' . al va aconseguir que el Go­
lt1 r l 'A rxiu de Seguretat Nacion
i,

naà
que es perllo
l' 1985
a
eres que va nomena Junta Militar ni. setz e mil documents, in­
i,

pres. 1.denr dels . at el cop d 'esta t d el 1 966' A leJ·a que vern dels EUA desclassifiqués
r l
Agència Central d'Intel-
havia protacroni
rz nd ro cloent-n'hi mil cinc-cents de l'
així, la revisió ordenada
.

b Juan Do min
c à go p ero,n 1igència (CIA). Es completava,
i,

LanUsse, convo
l ccw ns. Am
er be, �u e wrm r , després que fos arres­
e

pel president Bill Clinton el 1999

e
in pec ro re, al m n t ho
com a candidat
p
mili tar xilè, Au gusto
els p eromstes es van prese
tat a Londres l 'excap del Govern
e
Cam par . a, n-
era He'ccor ]o ent, co sa q ue in­
Pinochet. Quedava provada ofic ialm
sé
sigl es ront Just
ic
car als comicis sota ia-
FR E JU LI (F
dels EUA en el cop
les
lli bera men t). V an guanyar-les p er una maJ·ona • formalment ja se sabia, la implicació
lisra d'A • • conf abul ació entre milit ars
va torn ar e l,ex1·1 1 el mes d e Juny i el d'estat contra Alle nde i la
àmplia. Perón vant un pla d'ac­
d
sident, amb més del 61 % dels :;_ nord-americans i xilens per tirar enda
cembre va ser elegit pre a. El núm e­
sa, Marfa �stela Martínez de ció cland estin a contra la democràcia xilen
fragis. La seva tercera espo ro 134 de la revista en català Oriflama, corr
e sp onent al
enada v1cepre sid enta . En­
Perón, «Isabelita», va ser nom 10 de novembre de 1973, contenia un dossier
ampl i so­
bient va propiciar una es­
mig d'aquella convulsió, l'am bre l'experiència xilena . Les autor itats gover native s es­
un cop mort Perón
calada terrorista i de violència que, panyoles van «segrestar» l'edició, que era l'eufem ism per
]'1 de juliol de 1974, facilitaria un nou cop d 'estat mili:
e
­
indicar que van ordenar retirar-la dels quioscs i prohi
tar, el 1976. Els drames d e Llatinoamèrica no s'acabaven bir-ne la distribució. La Lle i 14/196 6, d e 18 d e març, de
estat
aquí. premsa i impremta, l'anomenada Llei Fraga, havia
Un dels fets que va tenir més repercussió a tot eJ un simulacre d'ampliació de la llibertat d'informaci
ó en
món va ser el cop d'estat que, 1'11 de setembre d e 1 973 llibres, diaris i revistes. És c rt que amb aqu sta llei va
va posar fi a l 'experiència d el socialism e democràt1• a'
e e
a vig nt
d eixar d 'exist ir l 'oblig ació d e la c ensura prèvi
e
i­
Xil�. La victòria electoral de Salvador Allende, el 1 9;0' fins llavors. També és cert que la nova llei, que subst
havia obert 1a porta a un govern d 'Unitat Po,n ta, p rmeti a a l s m­
ru la r, que tuïa la del 1938, d'inspiració feixis
va causar _un gran enrenou . S1. bé és veritat que Allend e i
e e e
tor,
pres es periodístiques escollir lliurement el seu direc
els seus aliats en el Govern no van saber posar distàncies al go-
una potestat que aban s d el canvi legal corresponia
 20
e, tcnia' c·ipa • cira, t per dest• ituir • els resPon
,·crn, quc ram b Pcro les restn cc 1o ns eren t -
l,A DETEN CIÓ DELS I I 3
21
bl1·cacions.
sablcs dc les pu d 'expres
. , J' b .
s10, o l 1gac10 . , d e diposl.
ª11-
e l a 11 ·b
1 e•re at . • , tar me sorgit del Maig del 68 i cis moviments d'alliberament
res (:so br , . nis teri d 'I111o r rmac10 a bans
ies al Mi de .e
lCr nacional d'arreu del món. El politòleg Miquel Vila Mo­
di,·erses. cop .
ulta prèvia), que un doss1er . d 'u n ,
reno de�ensa que el co� d'estat a Xile, una vegada supe­
t usw, 1. 1a con s a r e,
ne di· . ser cen
.
vista sobre el
Xile de la . Unit. at Popu larpo d1a su rat el pnmer xoc emoc10nal, va tenir un fort impacte en
l·or i L a Llei Fr aga h avia • derogat la cens -
u la socialdemocràcia i els comunistes, especialment els
rat a poster • . de manera fa l •la ç, perq ue'
ra
italians. Ambdues tendències en van fer una lectura sem­
, . per0, bo havia fet ,
pre via, . . V a
. • per la sancJO pos tenor. blant: que el fracàs de l 'experiència xilena va ser causada
su bsCJCUlI·-la • •
per una manca de consens social. Enrico Berlinguer, se­
no va temr �ap inconven ien t
El president Nixon a cretari general del Partit Comunista Italià (PCI), va
anar al direc t or de la CIA, Richard Helms, un
recam . , a proposar una solució basada en el que estava vivint Ità­
sobira que, el 1 972, Hen r
, 1a· de xoc contra un estat
cerap . , y lia, on els comunistes obtenien el 30 % dels vots, però
ues una n ova Cuba p er
Kl·ssinut,er temia que• , esdeving s· a no podien accedir al poder. Així és com va plantejar-se
h . h a una :rianera de d es ban-
la seva adminiscrac10. « 1 1 l'anomenat compromesso storico, que cercava la forma­
car Allende, el millor és que ho facis», va dir Nixon a ció d'un govern de concentració nacional amb la De­
Helms, com qui dona permís a algú. El president dels mocràcia Cristiana, per tal d'engegar un procés cons­
Escacs Unies era un home sense escrúpols, com es va p o­ tituent, possibilitat que preveia Aldo Moro, secretari
der comprovar quan el novembre d'aquell any va escla­ general dels democratacristians. El Partit Socialista Uni­
tar l'escàndol Watergate, derivat de l'espionatge a la seu ficat de Catalunya (PSUC), el partit dels comunistes de
del Partit Demòcrata. L'any següent, Richard Nixon va Catalunya en aquell moment, va adoptar la mateixa idea
haver de dimitir i al cap de tres anys, superada la interi­ per aplicar-la a l'organització de l 'Assemblea de Catalu­
nitat de Gerald Ford, una alenada d 'aire fresc va es­ nya, nascuda del «compromís» entre els partits polítics
campar la boira amb l'elecció d'un president demòcra- de l'oposició (comunistes, socialistes, socialdemòcrates,
ta: ]immy Carter. Als Estats Units, els aires liberals independentistes, republicans, carlins i democratacris­
s'havien fet sentir el 22 de gener de 1973 al Tribunal Su­ tians), que durant anys s'havien donat l 'esquena i que,
prem, dia en què es va fer pública la sentència del cas amb la desunió, havien afavorit el perllongament de la
Roe contra Wade, que legalitzava el dret cons titucio dictadura. Però si aquest gir va ser possible, és perquè
nal els independentistes del Front Nacional de Catalunya
a l'avorcame�t, una sentència revocada pel Trib unal
Su­ (FNC), autodefinits com a socialistes, van ser el segon
pre� estatumdenc el 24 de juny de 2022.
_ pilar d'aquell compromís. El tipus de sistema que
Limpacte del cop d'estat a Xile en la pol
ítica cat ala ­ adoptaria l'A ssemblea de Catalunya, amb un protago­
na, enca�a en �a clandestinitat, va
ser profund, pe rq uè el
�� e i:nov1a la JO�emut d'a quell mo me nt er en les nisme destacat de les organitzacions de base per da­
nenc�e� «revo!uc10nàries» ex e- munt dels partits, també va ajudar que es convertís en
com aquella, potents e , pe-
mocrat1ques' i que mar . , p ra d la principal estructura de masses antifranquista dels
caven dista ncies amb el terron s- darrers anys de la dictadura . Fins i tot els grups d 'es-
 A MNI STIA I LLIBERTAT!
22

' emistes van acaba

, extr r integrant-s . LA DETENCIÓ DELS I I 3
gu erra m es • 'h 1 . L
dels 1 1 3 d etmguts a 1x
• , ho
1 a 23
. tat •d
I eolò o-i
o c a dem O s t
vari e ra. El polític i escriptor Ferran Mascarell ha destacat la ra­
dicalitat i modernitat d 'aquest nou moviment dels anys
l TURAL: ELS EFEC TE S DEL seixanta, que contrasta amb l'ideari envellit un cop re­
EL CANVI CUL
1 . I•MCLE CATALÀ DELS ANY
S SE IXANTA » c uperada l 'autonomia, el 1979. La generació dels sei­
«M xanta ja no era pessimista com les anteriors, sinó que
s'acollia a les grans conviccions cíviques de llibertat. El
Ho
«ve Caraluña con algunos grados d e avan ce e n civ1•l1- · Seixantisme, un nom que va posar en circulació la re­
. , , cu ltura y a c titu d d emocrat1ca
, • y 1.1beral ha c·
zac1on . , . . 1a el vista L'Avenç, el 2006, era, com en el passat havien estat
A1xo escnvrn Pedro Alta re s
resto de la Penín sula». ., en el Modernisme i el Noucentisme, un moviment de re­
el Dialogo l 'o ctu br
les pàuines de Cuadern os para e d el novació lligat al combat antifranquista, que alhora era
i,
., .
1974, amb motiu de 1a d etenc10 d,e seixanta-set mem bres l 'expressió de la voluntat de superar el resistencialisme
de la Comissió Perma nent de l 'Assem blea de Catalu­ de les dècades anteriors. Calia sorti r de les trinxeres per
nya, un any després de l 'arrest massiu del 28 d 'octu bre connectar de nou Catalunya amb el món. Guanyar el
de 1973 dels anomen ats 1 13. De les de�enc ions, en p ar­ futur. La generació dels seixanta se sentia l 'avantguarda
larem més endavant. Malgrat que obnr la duan a d e 1a de la modernitat i la democràcia a Catalunya i Espanya.
J1ibertat c ostà molts esforços i va requerir temps , l' im­ «Els anys 60 van ser de certesa», va escriure Mascarell,
portant ara és remarcar que l'oposició al franquisme a l'any 2006, en intentar encaixar aquella generació en la
Catalunya era molt activa, sobretot a partir de la mobi­ història del catalanisme. El Seixantisme era, en paraules
lització obrera, veïnal_ i estudiantil de ! ª dè�ada dels anys de Vallverdú,
seixanta. Les genera cions que no havien viscut la Guer-
ra Civil, més filles del Maig del 68 que no pas dels anys [...] un moviment general plural i de molta vitalitat, que
trenta, s'incorporaven a la Jluita mitjançant els partits i es desenvolupa principalment entre 1 959 i 1 971, sus­
tentat per l'amalgama de diverses iniciatives politico­
les organitzacions obrers i estudiantils encara il·legals 0
culturals -potents, imaginatives- , amb una voluntat
bé des de les associacions de veïns incipients, els col·le- col· lectiva molt aferrissada, en què convergeixen dos ob­
gis p��fess_ion�ls i altr�s organitzacions cíviqu es que jectius: l'antifranquisme i l'afirmació de la cultura com
van n_e1xer 1 cre,1xer, sovrnt, a recer de l 'Església catòlica a forma definidora de la identitat catalana, amb la cons­
.
Sei xan tis A Sezxantisme, Marta Vallverdú dese nvol upa ciència estesa i esperançada de la fi del règim franquista
amb tot
me luxe de_detalls el _que Joaquim Molas cara cter i de l'adveniment de la democràcia. És l'esglaó impres­
itzà com
«un vent:ble moviment de renovació inte cindible de renaixement cultural que fonamenta les ba­
gral de la cul tu-
ra ,?el pa1s, sota aquella estimu ses en què es van definir i conformar els Països Catalans
lant con sig na do ble d e
la presª de consc1·enc , democràtics posteriors.
• històrica" i I 'afany d e "cone
1a
· m� d.iata», .
la realita_t " 1m , 1xer
•
dit en paraules del pr ofe sso
sep Mana Dommgo' r Jo- EI Seixantisme fou, doncs, u n còctel de fenòmens
rec oll J.d es per Mo
ntserrat Co ma s. que empeltaven amb els sixties occidentals i en els quals
 -- AMNIS TIA I
LLIB ERTAT!
24
. 25
n a r0ns in tel·lectu.als i es criptors, ac tivis
1 tes
LA DETENCI Ó DELS I I 3

1 a rc
5,1·mp]'c ece nes , arq w tectes, ren ovadors d e l
a
u ra, m diferents, però que van assolir un impacte remarcable.
de la cu }c. d1'w1s . , empresaris • d el s ec tor c u l tural' an
. 1 - Edicions �2 va arrencar amb Nosaltres, els valencians,
.
pedag0ouia ' vi•s res polítics de, tots el s parti ts, a ni sees .
e
' • de l'assagista Joan Fuster, defensor dels Països Cata­
m a d o r re . U com promi s co • ect m , 'epígon d I
n el lan s, i, Pòrtic, amb el primer volum de les Memòries
de
,
s
, 1a .
1 1
•
l
gen t d 'esg n.a di'i· que l a cul m111a c10- • va ser la coi1s- polítiques (1890-1917) de Claudi Ametlla, el polític re­
les
od
qua l. -:- es p emblea de Catalunya, l 'any 1 971 . A partir publ icà que, com veurem, va tenir un paper destacat en
uruc10 de l eçament va. aga far em bra n zida 1 a política unitària de finals dels anys cinquanta .
'Ass
q ell m o m ent, el redr ,
d a
'
n c u rs d 'u
na nova �aen erac10. . En Editar la memòria, Mireia Sopena remarca que
el co h • e
u

am b omenada Gau c e D• M • - o G au che

ivrn el projecte editorial de Pòrtic era publicar llibres de
d l' caràcter polític, en un moment en què les noves genera­
erenci oi x amb u n to
an
'ª ' bate;·ar-la T
El our u p e
Dore,e, ca1 com a nove l ·la s a tírica cen- cions volien conèixer la història dels vençuts amb un
r/er a xe dels àngels, un " . . H. h • enfocament, diguem-ne, autobiogràfic. Amb una filo­
bu va d d 1r. 1 avia gent que
se
esta
El
-
en
ll s ª nys
rr_ada en aque sofia idèntica, però sense haver de patir les estretors de
1vi
,
aç, ar nov a cultura a mb el mo n d•erro tat
mirava d'en
la
i• n 'h i• h avia - els la censura franquista, el 1969 posaren en marxa les Edi­
na anterior aJ 1 939, M
li
cu c ra ca rala cions Catalanes de París. L'editorial va ser ideada i diri­
de.Ja. m», segons oi•x- que es
' · 11·cos divinoru
l
«dmners, div11 gida per Josep Benet, i els mecenes van ser Jordi Pujol,
u

.
m , cos' mopolita que .l a gent d e a «cu l tu-
es des de Banca Catalana, i Josep Maria Vilaseca i Mar­
l
co ns1 'd era va •
ib es
aven de ser carnnclona urg a, en cet, des de la Fundació Jaume Bofill. Romà Planas i
reca», a la qual acus . • C fJ
«JO ora co s» es
de la disputa entre Àngel Castanyer, dos joves fills d'exiliats, van fer-se
una mena de reedició .
l
. , 1. Pit a . R es no tor-
.
1 «xa rons» del
s temps de Gu1m. er , .
arr càrrec del dia a dia des de París, amb la intenció, com h a
les d1screpancies entre aq uest
a
· explicat Castanyer, de publicar a l 'estranger memòries i
Seixantisme
nana a ser 1·gual, ma lgrat
persones. qu e va emergi r .als
Josep Benet
conglomerat d 'accions i de , assaigs h istòrics i de doctrina que no es podien editar a
seix ant a. Sei xan rism e donà impuls a la po. lit1ca . l 'interior, presentar el fet català al món i, sobretot, con­
anys
a Jos �p B en e:, rns p1 - trarestar la literatura «antinacio nal» d 'una certa es­
El
ent » que pro pu g � av
de «redreçam '
rant-se en Jaume Vicens Vives, 1 que
havia permes posar querra. La publicació, l any 1974, del llibre Marxisme
en marxa moltes iniciatives culturals, algu nes
de les qua ls català i qüestió nacional catalana (1930-1936), en dos
-com les revistes Canigó (1 954) i Serra d'O r (1
959), volums preparats per Benet, si bé els va signar amb el
aquesta darrera «una mena de "parlament en potèn cia" pseudòn im de «Roger Arnau», responia a la voluntat
molt compensat en termes ideològics», segons Joaqui m de demostrar que el catalan isme no era un mer produc­
Molas; Oriflama (1961) o Presèncià (1965), o bé 1a crea­ te de la burges ia, tal com havia defensat Jordi Solé
ció d'Òmnium Cultural (1961), d'Edicions 62 (1 962) i Tura en el llibre Catalanisme i revolució burgesa. La
de l'�ditorial Pòrtic (1963)- delimiten la cartografia del síntesi de Prat de la Riba ,. publicat per Edici ons 62 el
cam•1 cultural experimentat els anys seixanta i setant a. 1967. Les batal les cultu rals tamb é es donaven entre els
Les dues ed'Itona • ¡s es van rnaugurar amb dos llibres molt opositors a Franco.
r 26
A MNIS TIA
I LLIBERTAT!

, de 1973, el dia q ue es va
El 28 d o c rubre .va de mem bres de , produir l a
LA DET ENC IÓ DELS I I 3
· 27
ma ssi l Ass
pn·mera deren un diu menge. El santoral cat m blea
ció e
a ò aquell moment, al voltant de cent vint milions de pesse­
tres
ya, er lic de-
d Caralu n l tes (720.000 euros), faria història.
dic� � el 28 d'o
ctu bre, ent re a sants, a Ju de s Tadeu El Barça és més que un club, però Catalunya també.
J 'aposto1 b o, per dife rencia r-lo de •Judes Iscariot' l 'apo's­'
L'artífex de l 'arribada al Barça de Johan Cruyff, Ar­
uardia anunciava
.
La Vang
but l 'autontzac10, d e l a Fed era 1
en portada qu
or. • ee mand Carabén, s'ho plantejava com un interrogant en
re
rra ··d
1 •
el títol de les seves memòries: Catalunya és més que
rol
l na havi a
. , Espanyola de Fut b ol, despr
FC Barc e o
un club? (1994). Si el Barça era més que un club perquè
, , -
es d una n egociació in-
• A
censa del directiu barc , •
cio
elomsta rma nd Cara bén p er- complia una missió, la de la inexistent selecció catalana
f pagues ;ugar aque11a tarda contr de futbol, i Johan Cruyff era més que un futbolista,
què Johan Cruyf
' a el
el debut de Cruyff al Camp Catalunya era, a finals dels anys setanta, un país avan­
Granad a CF• En realitat,
Nou s'havia produït el
. çant sota u n règim dictatorial. Era -i és- evident que
6 de setembre en el partit am is-
, am b el Cercle Brugge, de .Be'l gica. • La prem sa d esta- la Catalunya contemporània és el resultat d'una tradi­
. sigut d e q u rnze mi•1 wn
ros • • sd ció i de l'acció transformadora de moltes persones, al­
cava que Ja recaptació h avia . . e
pessetes i que els dine rs s � rvm en per a b aratir
• el traspàs gunes d'anònimes, p erò d'altres de molt rellevants, si més
del jugador neerlandès. A_ ixí doncs, abans d el d_ebut ofi­
no en un moment determinat. L'any 1973 van morir sis
personatges qu e abans de la dictadura franquista ha­
cial a Ja Lliga, Cruyff va ;ugar
u ns q u ants partits amis­

tosos amb el Barça. Aquell diumenge de tardor, a la nit,

Cruyff va debutar oficialment, i les cròniq ues de_ la)�r­
nada diuen que va fer una segona part extraordrnana,
a més de ser J 'autor de dos dels quatre gols que va encai­
xar el Granada, l'equip rival. La il·lusió tornava al Camp
Nou per escalar posicions en la classificació, des d e 1a
sisena, darrere, per aquest ordre, del València, l 'Atlètic
de Madrid, el Màlaga, el Múrcia i el Saragossa, i amb el
Reial Madrid estalonant-lo en setena posició i els ma­
teixos punes, 8. Acabava d'«iniciar-se u na dècada pro­
digiosa», segons l'auguri formulat per Manuel Vazq uez
Moncalban a Triunfo, en un article signat amb un dels
seus pseudònims, «Luis Da.vila», i publ icat aban s del
debut oficial del neerlandès: «El Barça va a dejar
e! equi_po de Rein_ a y Gallego como garantfa d e Seg
ndad para s r el equipo de Cr
vocar-se. El fitxatge més car
� uyff». No va pa s equ i­
que havia fet el Barça fins a
vien tingut una significació especial. Sis catalans uni­
versals, segons com es miri, encara qu e no tots fossin
nascuts a Catalunya. Eren Pablo Picasso (8 d'abril), Jo­
sep Moix (3 d e se tembre), Pau Casals (22 d'octubre),
Joaqu ín Maurín (5 de novembre), Cèsar Martinell (19
de novembre) i Eugeni Xammar (5 de desembre). Un
pintor, un músic, un arquitecte, un periodista i diplo­
màtic, i dos polítics. Menys Martinell, els altres estaven
u nits entre si, encara q u e no tots e s coneguessin, per
les conviccions republicanes i per l'exili. L'excepció tam­
bé va estar marcada per la Guerra Civil, ja que Mar­
tinell, un home d e conviccions dretanes i catòliques,
q ue de la Lliga Regionalista va passar a la Confed eració
Espanyola d e Dretes Autònomes (CEDA) de Gil Ro­
de ser bles, es decantà p el franqu isme.
Tots ells van ser persones singu lars, si bé a l'hora de
u-
la s eva mort només foren reivindicats els tre s que, tot i
estar marcats per la g uerra, t enien u n evident reconei-
... >
2s
' asso, Casals i Martin ell• .E
.c o poJ Jtic : Pic
en t c i
'v1 '• , Ill e rell
,
xem
LA DETEN CIÓ DELS I I 3
a m b u n comproml1s pol i tic. m es O
l'J
es e s comumstes d e l 'ò nys
sis per. san. ssa ie r s teJ·ava amb . r6 . de Ja Mancomunitat . Les seves conviccions polítiques
ic a
expl1c, 1t. .P entre q ue Moix va ser. alca ld e de Sabad 1- van decantar-lo cap al franquisme, fins al punt que va ser
a m . e
ta sov1"ct1C ' rant Ja o-uerra, i esd evingue, secretari lJ l 'arqui tecte que va dissenyar el monument dedicat «a
. d u ge-
¡ m1 m•stre
i:,

el UC s ubstit uint]oan Como rera, un cop ¡,o Jos caídos por Dios y por España» d'Arenys de Mar, cl
neral d PS rt ' 1_t, l 'a ny 19 49. Maurín havi a es tat u seu poble d 'adopció. El monument no va ser retirat fins
exp u l�a t d el pa ·t· . ,
r d' Um icac10 Marxi
se-
al l 991, un retard que explica moltes coses de la transi­
J d e J Parti t Obre st
crera1.1 o-en
era . • • es, p e ,a ció democràtica a Espanya.
't c oin unis ta n val d e.ls esta1rnist
i:,

) el pa rt1 ro La diàspora provocada per l'exili va fer que cinc

(POU. M . n' va a bd J·car perq uè va arn bar a la con clu si
o- d 'aquests personatges transitessin per camins diversos i
a l ,ex1, J¡ e . e realm ent exi•stent era preci•sa m en t
que el comum sm e l el visquessin de manera molt diferent. A l'inici de la
]J ' Andr eu Nin, havia estat perseguit per Guerra Civil, Xammar es trobava a Berlín, i no va tor­
soviet " �·c . E . c om .
im • sm� 1' osteriorment, ho fou p el fran quism e nar a Catalunya fins al 1950, per refugiar-se a l'Ametlla
J'es tal P, empresonat del 1936 al 1946. Casals'
que el mantm. gue , , • am b e del Vallès, el poble on havia nascut, en una mena d'exili
. tot J el seu compromis c1vic l s treballa-' interior. Moix va marxar a França i va passar també una
en ca n vi, . . ,
, sociacw O rera de Concerts, fun -
b t emporada a Mèxic, fins que el 1953 va ser expulsat per
dors a traves de l'As .
mai comu • . Al contran.• Te-
nista les autoritats franceses i recalà a Praga, ciutat on va mo­
dad a el 1 926, no va ser • · ' •
.
mo lt a rre la d e s les conv1cc10ns d emocratiques i• es va rir. Picassa va acudir al Congrés Mundial d'Intel·lec­
nia . tuals per la Pau, celebrat a Polònia el 1948, per donar su­
nera mol t clara am b l 'espenc
comprometre d 'u na ma • port als nous estats comunistes, mentre que Maurín, u n
de conc1•iiac1 · ·0, l• de pau que envoltava les Nac10ns U m'des.
la lettre , que escnv1a
• •
re- cop instal ·lat a Nova York, e l 1947, n o va dubtar a donar
Xammar era un liberal avant . . sup ort al Congrés per la Llibertat de la Cultura, una
s bre polí tica rnte rnac 10na J a La Pu-
porratges en català o
. . u. J • entitat dirigida pel seu amic i correligionari Juli.in Gor­
. t, L a Veu de Cata luny a 1 la revis ta 1nirau or, i tre-
bl.iczta kin, que defensava les posicions dels aliats i s'enfrontava
ballava de traductor en organism es mu lt1.1atera ls com amb els comunistes. Pau Casals i Joaquín Maurín te­
l'Organització Mundial de la Sa!ut (OM_S), el Banc,Mu� ­ nien un vincle emocional que els unia: les Nacions Uni­
dial O l'Organització de les Nac10ns Umdes r:er a 1 '.Agn­ des. El gran músic, que el 1946 havia pres la decisió,
culcura i l'Alimentació (FAO). El 1 923 va inventa r-se gens fàcil segons la seva pròpia opinió, de no tornar a
una suposada entrevista amb Adolf Hider, un perso ­ tocar públicament mentre les democràcies occidentals
natge llavors encara desconegut, per explicar com s'es­ no canviessin d'actitud respecte de la dictadura de Fran­
tava covant el que va anomenar «l'ou de 1a serp». Mar­ co, va ser convidat a fer-ho a les Nacions Unides en tres
tinell, que havia estat deixeble de Domènecb i Montaner ocasions: el 1958, el 1963 i el 1971. Va acudir-hi, i els
i d'Antoni Gaudí, fou un dels arquitectes q ue donaria seus tres discursos són una expressió magnífica del
forma a les anomenades «catedrals del vi», els es lèndids
p pensament i de 1a sensibilitat d 'aquest català universal,
cellers cooperatius que es van construir durant l
'èpo ca q ue considerava que «la vida d 'un artista és inseparable
r AMN ISTIA I LLIB ER TAT!
JO

als». Casa ls també va compondre l 'b1.1

dels seus ide Unid
LA DETENCIÓ DELS J J 3 31
. 11ne
s es, am b lletra d el p o eta angJè
de les a que havia 10rmat part de les Briga
cíon s la transició, el sis­
N . r
des In ia a l cap dels anys, un cop encetada
\Y/• H. .Auden, rra C1v1 ;em a polític i el mapa de partits i sindicats seran molt
nals durant la Gue .
. .1 -conduint un a
cernac1o . a11 diferents dels d'a ban s de la gue rra .
• _ i que abans havia d 1tat un
,anc1a e llarg poe11 1_
bul . 1a La força de l'anarcosindicalisme, tradicional a Cata­
per reca pta r fons arreu d estrna ts a cobr•ir ' ració del moviment obrer del se-
Spam . 19 ,;7. . . les lu nya des de la configu
'èdiques del ban , dol repu bl rea., L,b1m ne, q u erarà , i serà substituïda pels comu-
desp eses m e gle xrx, no ·es1 · recupD l mateix • a manera, l' hegemoma •
� ne a la pau ' es va estrenar el 24 d 'octu bre de nistes i socia 1stes .
. e a
m� icana de Catalunya (ERC) desapa-
1971 la seu de
l'Assemblea Gen eral, a Nova York, amb d 'Es querra Republ
favor de nous partits, espe­
la pa:Cicipacíó
del Cor de ]'Escol� de Mús_ica de Man- eixerà completament, en
t el 1940, i del Partit Socialista
ants de les Nac 10n s Un ides. i l 'Or- ;i alment de l'FNC, funda
haccan, els Cant d 'A lliberament Nacional (PSA
N), que va ser-ne una es­
Casals, sota 1a d1recc . 1ó de Pau
questra del Festival Pau. , cissió per l 'esquerra,
l'any 1968, protagonitzada per
s1�, _Casa ls va pronunciar el dis-
Casals. En aquella oca ·oves captivats pels movim ents revolucionaris d'aquella
music del Vendrell: «I am a Ca-
curs més celebrat del . . a Nova 1. y¡ork 1• po �poc a i, espe cialme�t, _Pel mar xisme. El PSl!C, .ª i:nés,
i res1dlf sseir Ja
calan.. .». Maurín, tot va esdeveni r hegemomc,
a pesa r del munt d esc1ss10ns
la de-
condició de mem bre de la
Sec . retaria de Pre msa de ntar organitzacions d'ex­
que va anar tenint i que van alime
va ass1stlf a aqu lla estrena.
•
Jecració de Costa Rica, no
e a d'Espanya marxista­
trema esquerra: el Partit Comunist
era, però, total.
L;seva admiració pel músic
el Part it Comunista d'Espa­
leninista -P CE (m-1) -,
d 'aq uests sis p erso­
L'octubre del 1973, la memòria
Bandera Roja (BR), etc.
nya internaciona l -PC E (i)-,
la jove�t�t catalana,
natges estava força diluïda_ entre
t Socialista de Catalu­
. En el camp soci alist a, el Movimen
fins i coc en el cas de Ma rtinell, q u
e era l umc q u e n o nya fund at a Mèxic com a continua
ció del Front de la
s del règim de -qu e havia estat
s'havia mogut del país durant els any Llibertat promogut per Josep Rovir
a
ultat de la reunió
Franco. L'impacte de la llarga dictadura sobre la tradi­ mili tant del PO UM -, va ser res
u Nin i d'ERC i de
ció cultural de preguerra va propiciar-ne la rupt u ra, d'antics membres del partit d'Andre
Treball (CNT), així com
inclús amb persones com Martinell, segu idor de Ja doc­ 1a Confedera ció N aciona l del
Serra i Moret), que des­
trina noucentista. També va ajudar-hi el can vi genera­ de la Un ió Socialis ta (Manu el
dació del PSUC, e! 1_936,
cional de Ja dècada dels seixanta. Políticament, Maurín p rés d'haver p articipat en la fun
uni tàries d'opo s1c1ó al
és avui un perfecte desconegut i no el reivindica ningú, va sepa rar- se'n . Les ins tàncies
i.
com també passa amb Moix, que el 1 965 va ser rellevat fran qui sme reflectiran aquest canv
passat no va s�r
de !ª Secretaria General del PSUC per Gregorio López Cu ltu ralm ent , la ruptu ra amb el
ns personatges, coi:n Pi­
Ra�mund0· La Guerra Civil havia deixat obertes moltes me no r si bé la categoria d'a lgu
genialitat i excepciona­
f�ndes entre els defensors de la Repúbli
ca i els contra- cas so Í Ca sal s, fru it de la sev a !:
ns, que les noves generacwn • erar el trencament _amb
s de Joves antifran quis tes
• lita t mu nd ial s, va po der sup
no van voler entomar com
ª prop, . de la guerra. La depurac10
ies. Com es con stat a- tradició intel·lectua l d'a ban s
r 32
AMNISTIA I LLIBER TAT!
JIIIIII
de Barcelona, que fins al 1 968 era 1 , _
a la Universitat Cacal unya, va ser •
molt du ra. un 1ca
LA OETF:NCIÓ DP.l,S 1 1 J
a
J3
1 1. hav ia cot S
qu e J
d ocen ts van se eoP-0ns
cent trenta- cinc
Jau me Claret'
•
, r ex U_l- auns professors expulsats o expedientats, com ara Ra­
r superat el proces depu ra dor m19 •f
sats per no have • �on A ram on i Serra, Ferran Soldevila o Jordi Rubió,
¡ ada professor . b avia d e demostrar l an ,
ça nt e q ual c , s -malgrat qu e o¡· seva
a va n reprendre l'activitat dels Estudis Universitaris Ca­
.in n oce'ncia , en term es po1 me . al -, p er ma 1 c1•aJ tal ans (EU C), una entitat creada cl 1 903 per evitar la
m en t l'ava luació era profe sswn
.
m eni r eJ se desca tala nització definitiva de la universitat i promoure
ball. Va ser una purga m tel •lectual en tota u l 'ensenyament universitari en català. Del 1 942 al 1950,
11 oc de tre re les sessions eren clandestines i es feien en cases parti­
a fuga de talent d envada• de l'ex1• •
a l •
Ja , q ue s 'afegia 1 i d e- culars. No eren les úniques iniciatives. El mateix any
g essor s, entr e e11s Josep R amon Xira u i p l
a au
molts prof .. q ue havien començat els EUC, s'havia format una co­
P1 1 S unyer 1• e1s d os rectors Ja
Emili Mira, August
1-1 933 ) e·
.
1· pere B oscb 1 1mpera (
' U lJJe' missió gestora per posar en marxa una nova societat fi­
Serra i Hú nter (193 1933 _ lial de l 'Institut d'Estudis Catalans (IEC): l a Societat
1 939). Catalana d'Estudis Històrics, que va començar les acti­
acana, aq uella «gra
Com ha explicat Carles Sant n vitats el 1946. Actualment, està adscrita a la Secció His­
� na univ. rsitat
. d �vasta d a, sen se re-
va deixar _ tòric o-Arq ueològica de l'IEC.
e
depuració
esa a un� J erarq u itza ció o
ferents intel·lectuals 1 sotm fi­ El 30 d 'agos t de 1973 va morir el medievalista San-
cialis ta i Ja por estesa entre els tiago Sobrequés i Vidal. La seva mort no va tenir la res­
est u diants p er les a ccio
ns
membr es el SEU, q u e actu aven am
repressores d e ls d b s onàn cia de l es de Picasso o Casals, però ell és un exem­
wtal impu nitat i violència . Eren pocs aleshores els es­ ple, de molts d'altres que podríem trobar, de la voluntat
tudiants que s'atrevien a realitzar accions clandestines de represa cultural. El 1946 fundà l 'Institut d'Estudis
Gironins i el 1971 era membre de la Societat Catalana
com els membres de la FNEC o d 'un nou Fron t Uní�
versirari de Catalunya, del qual formaven part alg u ns
d'Estudis Històrics, que fou l'encarregada de prosseguir
joves com Josep Benet, q ue en un clima de repressió ex­
la redacció i publicació de Catalunya carolíngia, plan­
trema poc podien fer més enllà d 'accions clandestin es tejad a i iniciada per Ramon d 'Abadal i de Vinyals. Des­
aïllades». La represa va ser lenta, p erò va anar calan t en- apa reguts Jaume Vicens Vives (1960) i Ferran Soldevila
(1971), Sobrequés havia estat el continuador de l 'escola
tre la jovenwr. L'oberta oposició de molts estudiants a
l'obligatorietat, imposada el 1 951, d 'estar afiliat al Sin- historiogràfica gironina, posada en marxa entorn de
dicat Universitari d'Estudiants (SEU) franquista va ser l a Revista de Literatura, Ciencias y Artes (1876) i de la
un canvi de rasant, un punt d'inflexió, q u e va perme- Revista de Gerona (1878 -1895). Com Vicens Vives, So­
tre fer un salt qualitatiu, i passar «de les conspi racions brequés havia rebut el mestratge dels factòtums de la his­
a una acció opositora oberta». La universitat torna va a toriografia catalana de preguerra: Pere Bosch i Gimpera,
revifar amb una generaci? de joves estudia nts i profes- el rector de la Universitat Autònoma que es va haver
_
s�rs que senen protagonistes de les revoltes dels anys d 'exiliar; Alberto del Castillo, cofundador del Museu
_
seixanta i setan ta. Entretant, per apedaçar la d Arqueològic de Barcelona, i Antonio de la Torre y del
esfeta, al-
Cerro, el medievalista que, el 1937, la Generalitat va apar-
 AMNIST IA I LLIBER TAT!
34

ra per les seves simpaties p olítiq ue .

ta r de la ca' ted .
co1•1a bora, a m b Pe d ra q.u e,
LA DETENCI Ó DELS r l 3

,
35
sI
G ue rra
du ra ilt la · , Nac10 • na J d p Sa111z
C1v1
Jordi Porta i Salvad or Oliva. Segons el mateix Marcí, es
·1
,gu ez , ministre d 'E ducac10 . e r
Ro d n . ta de genoc1'd 1 cu l tural, tal co auco • va co nvertir «en un
. ,
centre cultural dels més actius de
.
.
L'JJ1ten t ¡ ra quis m Jose elo na. Orga �1tzavem un con3u_nt d e cursos i con-
n Ba rc
n
d,e Ja d1cta d ura envers
.
. Cata.r-
. . ferèn cies que ;emen �Joc als vespres 1 9ue va ser conegut
ca
.
lificà la políti
B enet qua
arribar a tenff ex1t per l a resis tència d'1L1
]uIJya, no va amb el nom d Estudis Contemporanis». Josep Benet hi
. feia cla sses.
0-
mes com ell.
d'aquell mateix_ any va m A la dècada dels setanta, una nova cultura s'obria
El 27 de dese mbre
de Ja ume V1cen s Vive l
orir
uil ers deix , .
ebles
' e- a s c om quedà reflectit amb la inauguració, l'any 1973,
• l, que va exe
d els rim s
�el I)rugstore David, al carrer de Tuset. No era el pri­
P
· J oa n Regla 1 Campista, . do
. .
ms ta rcir
m er establim ent d 'aquestes característiques. El juny
moder
de Valencia entre el 1 95 9 1 el 1 969
ce,ncia• a la Universitat . . ,
en s 'inc orp orà a la nova Umvers1ta t Autò
n o del 19 67 havia ob ert el Drug store del passeig de Grà­
any
cia , q ue estav� sit�at al número 71, en:re els carrers �e
qu ,
e
seva m ort prem a tura va es troncar
ma de Barcelona. La .
v· v·
que 1c�ns ives pronosticà que Ma llorca i Valencia, al costat del tambe desaparegut ci­
l'o bra historiogràfica,
nem a Fanta sio. La seva i nauguració va ser sonada i va
· de ser brillant' però va a1udar a refor .
, çar un plan-
havia
entre ells Sebast1a García Mar- ten i r 1a pres ència del pintor Salvador Dalí i de l'actor
ter de J·oves professors, , • , es ta tuni denc George Hamilton, a més d 'una represen­
, z, Manu el Ardit L as, L. luis Guia Marm o Pedra
uc
rwe
• ta ció del món intel·lectual barceloní del moment i dels
Ruiz Torres, que consolidanen un a h 1stonogra t·1a va- jera rqu es m unicipals del franquisme. Obria 23 hores al
.
lenciana d'arrel vicenciana, en paral·lel al desen volu- dia - només tancava de 6 a 7 del matí per procedir a 1a
ament de l'escola historiogràfica de Barcelona, que seva neteja e n profunditat-, i al llarg del dia i de la nit
bavia nascut amb Vicens Vives. No s'ha in sistit prou re bi a gent de tota mena. Juntament amb els quioscs de
-ha escrit Antoni Furió parlant d 'Eva Serra - en el les Ram bles, el Drugstore del passeig de Gràcia era
paper que van tenir els �eixebles �e �ícens V�ves que l 'únic lloc d e Barcelona on es podia comprar la premsa
van passar per la Universitat de Valencia, com l esm en­ a bans d 'anar a dormir i també llibres, en la ben assorti­
tat Reglà, però tam bé Emili Giralt, Jordi Nadal, Josep da llibreria embolcallada amb parets de vidre. El 1972
Fontana i encara Ernest Lluch, «en la conso lidació del es va o brir un altre establi ment semblant a les Ram­
marc nacional dels Països Catalans com a projecte his­ bles, el Drugstore Liceu, i el 1 973 el Drug-Blau, situat
toriogràfic i polític. Un projecte que tenia com a p rin­ a l 'edifici blau de la plaça de Lesseps, just on arrenca
cipal impulsor per part valenciana Joan Fuster». A Bar­ l 'avinguda de la Riera de Cassoles, que llavors porta­
celo_na, a 1a ronda de Sant Pau, els escolapis tenien la va el nom d 'avinguda del Príncep d 'Astúries. Tot i la
Residència Universitària Sant Antoni. En van
popularitat de l'establiment del passeig de Gràcia, que
l� dire�ció a Fèli x Martí, un jove
oferir
catòlic, lligat a l 'esc ol­ era molt concorregut i on molts joves anaven a robar,
t1sme i al movim ent de Pax
aquella residència entre
Romana, qu e va dirigir literalment, llibres, el Drugstore David va convertir-se
el 19 63 i el 19 68, al cos '
tat d e en l em blem a de la cultura pop, promoguda per la de-
 AMN ISTIA I LLIBERTAT!
J6
. uch e Divíne, perquè el
• carrer de ..t.,.,Use
nom i n a d. a Ga L ' ·¡· LA DETENCIÓ DF.LS l J 3
ice ntre e d l 1c1 enor
me' de "t "a
4 U•
e l'ep .
esdevem. r-n .
rno cors a Catalunya de la cultura popular nord-amcri-
bav1a estat
Ja ntes J
2• ?OO metres qua' drats, . la seu 1t
P - . c otxes Dav1 . d ' maugu ra da el 1 9 1 d e cana, del còmic i de la novel·la negra. Formava part d'u na
la {a bnca de
g e .eració els pares d e l a qua l s 'h avien
• afeg1t
.
tren ta s'havia convertit en la prop · : .Ja • a la rcvol ta
qual als a nys is mes , ie tar ?
J del 1936. Potser per això, el Col·legi Universitari
{J tax . gran de B arce.lona, que va . 1a tar
de Ja ota de m1 i
ols, c eat 1949 per Opus De1 per a noies, va
nter
, . •
Mo
1
negre 1 groc caraccenst1c dels taxis b 111 _ l l'
posa� eJ color
r
e
ar- r Ja bas e d'un dels primerencs cineclubs a la Barcelona
ceJom ns. de la G aucb e D1vme,
.
•
., ,
!ª
�: pos tguer ra, que va arrencar �l 1951, i d e pu �li c �­
.
A mb eJ naixement , p que apare- �io de la revista Documentos Cznematogrdficos, d1ng1-
l tura l b arce l om
gue am b el movi
cu
per José Lui s Guarner i de l a qual fou secretari de
, ment romogut
d ,epoca
, - • , P er
, en la seva segona etapa, Javier Coma. En una
als e 1 11 1gats me
, .es 1 1 dacció
PoJm lecw s O meny
re
• •ncel·
. -, el carrer de 11uset.va p assar a s s vista del 1999 amb el professor José María Capar­
als part1ts d 'esquerra • fluencia er tre
Tuset Street, per m s Com sostenia que, tant en el Cineclub Monterols
a
, d el con egU e�
conegu t com a . t
.
J comercia · l Carnaby Street. londmen e. En aquest mítie ;�� en Documentos Cinematograficos, el clima era de
carrer de Barcel ona .hi.
havia les gal enes
.
• d el Drugsto
. re lli bertat total:
d tenie n oficina d .1versos ¡,otogra, fs 1. pm t r
No éramos confesionales - como la revista Film
Dav1 ' . on . d1scoteq ues que a la • o s'
,
pero tam bé hi havia bars 1 , frequenta ..
mt s'om-
Ideal-, hacíamos lo que nos daba la gana; nunca reci­
que tam b e ven
pl.ien dels barcelonins B ocac- bimos consignas, ni orientaciones. No fue un grupo
cerrado. Se ha extendido un concepto falso, que no res­
• la mítica
cio, discoteca oberta per O no . 1 R egas,, el 13 de
. ,
r1ebrer de 1 967., als soterrani. s de. Muntaner, . num ero 505 . ponde a la realidad [... ]. En la segunda etapa de la revis­
Davant del Drugstore David h1 havia. la Cova del Drac, ta, Documentos se hizo mas crítica, mas polémica: en
· !ari· u'nic cabaret de Barcelo
el smgu na, maugurat el 1965, i Ja prime ra época primaba mas la información ligada a la
.
industria, pero no creó opinión; sí lo hacía en la última
.
que va estar estretament relac10nat amb la professwna-
etapa, como se vería después por la influencia de José
lJ·czació de Ja Nova Cançó: uns cantautors extremamen t
Luis Guarner en Film Idea!.
compromesos amb la llengua, elpa!� :· 1a de1:1o�ràcia. El
1970, per exemple, Lluís Llach s e�1lia a P� ns, 1 el 21 de
En aquell mateix col·legi major, anys després, el no­
gener de 1973 va oferir el seu pnmer recital en terres
vembre del 1957,José Luis Guarner iJavier Coma van pro­
franceses, que es traduiria en el seu quart disc: Lluís
moure 1a creació d'un club de jazz. Entre els impulsors
Llach a l'Olympia (1973).
Amb els anys, Ja Cova del Drac es convertiria en també figuraven Enric Vazquez, Joan Giralt, Andreu
una de les jazz-cava barcelonines amb més fama, i s'afe­ Baget, Santiago París, Javier Jufresa, Olegario Armeng�l,
giria a la salaJamboree, inaugurada a principi Guillermo Luis Díaz-Plaja, Esteban Agulló, José Lms
s del 196 0 Blanca, José María Virgili, Eduardo Torres, Miguel
a la plaça Reial per l'empresari Joa
n Rosselló' i que deu
el nom ª Javi• er Coma (19 Martín i Miguel Pedraza. També s'hi feien conferències,
39-20 17), un dels grans pro-
unes quinze, incloent-n'hi una de molt celebrada de Tete
 A I LLIBE RTAT!
AM NIS TI
JS
re piano en el jazz modern. Aq uelJ club
LA DETENCIÓ DF,J s r r 3
ob
!,fo11 wli.u _smaJ•or era el precedent del Ja m boree•
el
era l 'únic refugi per viure com si fossis
del co],]c::,a de Ja Cova del Drac, al n u,m ero 25 del carre bés el vell». No Explica José Ribas, cl fundador, l'any
en un món nou.
i
r o p , r
Ap
a a Penedè. s, e1 rro tograf d e l a Gauche D1·- l 974, de la revista Ajoblanco, que VíctorJou vivia a Lon­
n
de la Gra oJdo Pom és' 1 J a seva d ona, l a mo del Kari•n trenta anys, on descobrí cl Club Mar­
del
d res quan tenia contrac ltural . En e ornar a Barce­
d
. e, L eop •r, el 3 de ju liol de 1 970, un restaura nt 0ri-. quee i el mov�m.ent � :�
obn • progressiva
Le1·z, va n rcdona del m oment. L1 p os aren• el •nom de ls de musica
,,m
u ss1s t1a a matma
lona, Jo
les
a , organitzava al saló Iris, on normal­
a
u ·nal a Ja • srava -1. encara esta - especia 1itza t en
B
que Oriol Regàs
sb i e , des de boxa i lluita lliure. «El
FIa_sb F.la bu rgu ese s. A me s de la •d ecora ció avant- ment se celebraven vetlla
::,1

a m • de gent els diumenges de concert -diu

rru1 re.s J atg es de Kan n •Le1z en un a sessió de s aló Iris s'omplia a
b
im web sense nom -, i el carrer es­
•
guardista., am pel seu home, l'on grna 1·1tat d e la propos _ un relator anòni m La
b ]e s
s dels grisos disposats a actuar
riotos rea1i tz a d a
de s i
•
que 1a cu rna tanc ava molt des- cava ple de Land Rover casió va venir quan Pau Riba
ani . L'o
ta era el bure r t. d 'am
pe
•
r a e11s era es senci al, ja que en quals evol mo ment
. c o sa qu e de "F un di a molt gris"... i els grisos ens va­
, de lª mitpnit' • ao
• - va dir allò
Pres. at la raó per Ja qual van dec1·d ir-se bnr el res
a
a eston a». Jou també freqüentava
bav1 a t d'
cap obert a ren fer córrer una bon anova que aco1li a la
aver-ne tro b de
rcelona No h 1 'Enagua, e1 bar del carrer Cas
est a
rau rant a Ba e Cap d'Any del 1 969 va dona r-los Ja ient. A Franç a, el S de febrer de
m't d c ontracu ltu ra local incip
Londres Ja se r dissenyat pels a rq
u itectes Federico
1 973, e1 filòsof Jean-Pau1 Sartre i els periodis tes
Benny
J va el diari Libé­
i.dea. El
2020,1 i Alfo nso Milà (1924-2009), utilitzant Lév y i Serge Ju ly van come nçar a publicar
l
Correa (192c:_
° .t 1· minimali•sta am b lieugers tocs de vermell. n ria Libé- mb una orien­
ration -qu e tothom anome
a a
un blan c p ol s del M ig del 68, i que
sala del Flash Fl a s,h •d ura nt anys, tació m a oista, pròpia dels efecte
1
Qw· va ser cap de
a
à en mà quan algú en porta-
, s on ·a , dir q u e la dem ocr
a c1 a va arn.b ar
_ a B arcelona es passava de m
S1•me a nt q ue a Esp ana . Pe- va al gun exempl ar.
soli a
on
'aq uell resr � ur
abans a les taules d ó an afirm ava q ue 1a Ba rcelon a El neg uit c u ltural i l'anhel de llibertat van fer pensa
r
a ra qu nou local , dedic at a la
dro Altares teni ple de les form es Jou en 1a p ossibilitat d'obrir un
anta era u n exe�
dels anys seixanta i set cata la n a, que m úsic a la ietana , on els músics toqu
essin a la vora del
ant en la socie tat
liberals que van anar cal públic, com ja p a ssava a la Cova
del Drac. D'aquest a
a manera mundan a, per acon­
lluitava, de vegades d'un m a n era va néixer Zeleste , l 'any 1973
, el b ar mus ical dis ­
erta t» en un context po ­
seguir construir «espais de llib senyat per l 'arqui tecte D a ni Freixes,
que en la seva èp o ­
arra, qu e va ser qu i
lític encara dictatorial. Joan de Sag c a d 'es tudi an t havi a par ticipat en '
la Caputxi nada del
u ell esp erit de
va posar el nom de «Gauche Divine» a aq enteri a, llavors
1 966 . Va estar situ at al carrer de l Arg
llibertat, el definia molt bé en el llibre d 'entrevist fins que el 1986 va tra sllada r-se al
es de
a nom en a t Plat e ria,
Toni Vall, Bocaccio. On passava tot. Històries i estètica Raz zma tazz. Rib a s és ta­
del mític temple de la Gauche Divine (2020): «Vam co - Po blen ou i esd evin gué la s ala
pos ta:
mençar a viure com si 1a dictadura no existís' i en això xatiu sob re què apo rtava la nova pro
h'1 havia• l a gràcia, a tastar un món nou ab ans q ue s'aca-
r 40
e el local ma� emblematico de
l os s ete l a -t'.s,
El Zel este {u ante la deca da de
_ al tel·nativa dur . nt 41
P an a ó a oaentes de d 1 versa procedencia s o . a. In,
LA DETENCIÓ DELS 1 1 3

terco n ecr . . c¡ a1 a 1
. qu1e , . os d e B ocacc10 y fue el f0co
. rda de Jos d1vrn a ra estava viu, que es va celebrar al Pla de Can Sala de
1z . •iva d e ,iv61u Can et, de Mar, amb la promesa d'oferir «dotze
' Mus ica Pro gres y On da Medit . er , , h ores
s1c. a Lai•etan a [a irma JouJ, que fu e el arq .rª-n ea.
.
de mus ica 1. fo¡¡1a»
· . Va ser un esclat de lliber tat.
Apo nte t· ui
« Con Pepe ncand o y decr.d imos . b uscar u n teCto
ui cale , oca1 e '
nos f ·mos
amin . a do. Hacia dos añ 1
h n
r rio no cont os q u e a b-tan
un a b
ca d o cent ra l d B orne y el b 1 .2 . L'ASSEMBLEA DE CATALUNYA I LA LLUITA
el mer
desmantelado
el
ar
a de a b an, d ona d, os.
.
D escu br·unos r1•0 DEL CATALANISME POPULAR
est a u
loca les
, fa brica d e c no,
o
nos gusto. Ha b m si do
b llen
de¡ siOalo xrv que panos e r La resistència a Catalunya tenia altres protagonistes: els
de _ . Nos costo dos años a br. a
capi·na y almacén ir] treb �lladors. L � v:ga ?els �ramvies del 1951 va propiciar
co� nuestros s� eldos y con una hi o
porque ¡0 pagamos un gir en la res1stencia. Fins llavors, la lluita antifran­
guir los p ermisos fue otra p es
ceca al 1 9 % . Conse dD a'. qui sta havia estat, diguem-ne, de caràcter polític, inclús
º

La primera acruación fue en 1 973, poco . una

después deªa b !
rir de resistència armada, amb el maquis com a gran prota­
Gato Pérez y su ban . ¡ d a Y se d u;o movida bru ·
gonista. La vaga del 1951 tenia un caire de protesta so­
pro
• ral
desde el inicio. .11uvim · os a suerte d e vi· vir , un movimien- cial inequívoc. Aquell any, a més, el règim va posar fi a
que no , llego a nada p org ue
ro social muy mteresance . l 'autarquia i va implementar mesures de liberalització.
ue a b b d o "d amente. Los q ue
en oaran medida f no Feia dotze anys de la fi de la Guerra Civil i el context de
sor i rapi
mucho s de los instrumenti
se dei·aron integrar, como h s- Guerra Freda facilitava l'esta bilització de la dictadura
ras experimentales de. aquellas bandas. que oy son p ro- aliada circum� ta�cial dels Estats Units, però dels qual;
fesores, se auromargmaron vol untanam ente cuando se _ _
de� enra econom1cament des de fera anys. Les impor­
impu so la moda de 1a genre guapa y de los ba res de la tac10ns espanyoles de productes nord-americans van
zona aira». anar en augment any rere any. El 1973, ja superaven els
1 .500 milions de dòlars. Segons Charles Powell, aquesta
era la manera com les autoritats dels Estats Units s'asse­
Aquesta ja era una altra història, més pròpia del rà­
pid desencís que va provocar la transició. Entretant l gu:aven d 'enfortir l 'orientació prooccidental i proian­
qm de Franco. El 1958, Espanya va ingressar al Fons
cultura alter�ati�a, an;va emergint amb força. Un exem�l:
Monetari Internacional (FMI) i a l'Organització per a
fo_u la constitu�10, l any 1 973, d e la Companyia Elèc­
la Cooperació Econòmica Europea (OCEE), que més
trica Dharma, i e! 1974 de l 'Orquestra Plateria . Tots
endavant esdevindria l 'Organització per a la Coopera­
dos grups, m?lt diferents en l 'estil, eren l 'expressió de
· ció i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). La libe­
la força ¡uveml que demanava pas' i tots dos r,r0rmaven
ralització de l'economia va anar aparellada amb la fle­
pa�c del p�m�er cartell d'artistes que van participa
r, el xibilització de les relacions laborals. La nova Llei de
26 i 27 de ¡uli?J _ de 19:5, en el festival Can
_ _ et Rock. Era convenis col·lectius, aprovada el 24 d'abril de 1958, res­
una convocatona Judi ca mèdica, qua n el dic tador enca- tablia, amb l imitacions, la possibilitat de negociació di-

l
 LL IBfüU A J !
A M N fS TIA ¡
42
ls re resenta nts dels treballa . dors i dels
, LA DETENC IÓ
n t r e e P
rect,," e. t. bé que ca 11·ª,, fer-h o en el si d e l Orga n i t e111. DE LS r ¡ J
.¡3
e ans, p e . a t Vertical. El model m .. zac1ó-
Pr ds l, cl Si.n dic
• trodu it est v nya � la parr?q� ia de Sa nt �edir, Ics qua
. ica d J egociació, ate sa 1a Ill a ls,
l a pra ctica sm d1c, al, tam be es van conven més en lla de
S111
}' e pro c e ,s r e a l de n . anc ª . ir en u n mo
m olt Jjun . dels d ife rents grups soc_ia_l s , el m on op o a viment so c10p o1 1t1c . , que esdevingué pr
àcticament he-
1 1a li
d 'au ron o11 ere rm in • ac ió .de les con dic1. 0ns .de tre ball . ge mònic , _am b una_ for_ta pr�sència als ba rris
popula rs ¡
n J a d . a 1 qu e h i h avia en a q i a ls orgamsmes umtans ant1franq uistes. Com
eSraral e ó s indic
s re m a d'Organir. zaci º . uell pl icar Jordi Santolària i un servidor en un art
vam ex­
e¡ si
co mpar ca va la manc a d e bil at erahtat ne­ icle publi­
m om ent, q cat fa molts anys a L'Avenç, el naixement
u e
pa cte. .L a norm ativa . vige
. p forma1.irzar un . nt resp on ia «més als interessos dels comunistes
de CC OO
cessària er
a intentar a
du ran t cl p
, fra n qui s ta es v ctu a l it zar i que a una
en o d e apreciació exac ta de les necessitats sindicals
Llei 18/19 73, de 19 de des e m b r e, de del mo ­
f cio na r am b l m ent».
P er ec oJ lecti.usªsi•nd ic als d e tre ball, d 'ab ast estatal Un any després, el 1965, es con stituïa 1a
conven is• c • Llei d e proce • ent lab •
d im Unió Sin di­
q u e 1 1 a ny ra m be, s ,aprovà la . o- cal Obrera (USO), un sindicat imp ulsat per treb
alladors
A qu a J els obr ers p od ien tnar • ad vaca r. cristia ns i antics m ilitants ugetistes. L'antic
•
· a n çan t 1a
ral , m1C) • ns1. dera r aqu estes mesures com q u e el rè- nera l de CC OO a Cata lun ya, José Lu is Lóp
secretari ge­
Seria a busi� c ez Bu lla,
1a lliber tat sind ical . des crivia am b precisió quirúrgica com calia
uim va possi bi�.irar actuar per­
Els remps est aven canviant i la rea litat sindical, . ram- què u na organització sind ical arrelés:
i,
. beo-emòn ics de l 'època repubhcana
bé Si els sm dicars_ , t>
. nJO G eneral de Treba l ladors (UGT), Un partido se puede improvisar de
la noche a la
havi•en esrar 1a U • • , soc1a mañana, inc lus o obtener unos resultados
fundadª a BarceJon ,
a e1 188 g' amb un a onentac10 · - electorales
del Tre b a 11 (CN T) , una dignos [...] pero un sindicato no. Un sindicat
rederacJO • Na cional o necesita
¡•ista, J• ¡a Com . d a ram b
mu cha me m· oria colectiva acumulada
y esa memoria
alis ta nasc u e' a B
orgamtz • ac1ó anarcosm • dic . . ar- col ectiva no quiere decir tiempo, solo ni
principalmen­
• dels anys seixanta paisatg e el
cel�na el 19 10 a pn.ncipis te. Quiere decir el ejercicio del conflicto, el
• adura havia pogut anu 1•1 ar l a ror- r ejercicio de
hav1a canvi.at. •1 a d ict , la representatividad ... pero ¿po r qué ? Por
que el hecho
ça del srn . d'1ca1•1sme republicà ' pero no va po der atu rar social se caracteriza por una democracia pró
. . · xima, una
el naix . ement d'un nou sindicalisme. Les noves ll e1s van democracia veci na. Si yo todos los días te veo
en el mis­
. m o trabajo, si yo todo s los días te pido un favo
ser aprof1t. ades, a1s anys seixanta' per ,m1l lorar l es .con - r, si yo
. todos los días te veo en la cafetería, si yo todo
. ns ¡aborals, gra'ci·es al concurs d unes orgamtza-
d1c10 s los días
cions de trebal1adors de nou encuny. L'any 1958 v� ne�xe ,. r te veo en los innu merables centros d e concentración
de la fabrica fordista que hace que en un metro cua­
Solidaritat d'Obrers de Catalunya (SOC), un smd1cat
drado estemos trabajando 50.000 personas, y como el
impregnat d'un fort sentiment catalanista i que originà­
ruido de las maqu inas es tan grande no nos oye la poli­
riament tenia un caràcter confessional. El 24 de novem­
cfa, parece que estoy contigo desde el nacimiento de los
bre de 1964 van aparèixer les anomenades Comissions
tiempos.
Obreres (CCOO), constituïdes formal men
t a Cat alu -
r \"'< lSTIA I LLIBER TAT! p
44

r.·¡ 1rora e70JJJ·s s

ec del nou. movimen t o brer n o h LA DET ENC IÓ DEL S 1 1 3

F 1: 1 ,er apa rep ublica n a ni• la G uerra Cïv · a

45

1 . • "
• a , d 1ng1
11 d
j., �

m es
ni l J l� Iitz ació. que les va enfrontar al discurs naciº ona¡ cat
n.en cu t
ve for
s
o
, .1n •1dop ra r• n
,· de wr es, so o• ¡·1c
5 b
s'apro ¡·1r]'a va del marc .legal i lns,
r erO't de la dictadura.
U S O · '
�er . nal del Sindicat VerricaJ' Qrgamtzac1ó Sindica]
0 que
CC0 l '
•
L'aprovaci� d_e la Lle i sind ical del 197 1, que responia
r a mb els treballa dor .
(OSE)' per connec ta
n rucio
Espany, ol, a sl a l ' in ten t del reg1_m de recuperar el terreny perdut en el
om a els en11 a ços 1 el s ;ura ts s in
• •
oc upar c arr ec s, c a r d ·
l- món obrer, ampl i ant la quot a de representació dels tre­
. , legal a m b la cla ndes tin •
º
c als. Es comb
JJ1 a v J'acr u a cio ba ll ado rs en el Sindic at Vertical, en realitat va ajudar els
a un a es truc t ura flexi ble en J
a 1-
e n
rat, 1• es p
marx sindic ats democràtics a tenir presència en els jurats d'em­
issions de cre ba 11adors eren
v a
com
os
blee s presa, les junt�s sindic als i les union s de treballadors i
a a

q ua]. les assem

i
i ela b ora r un programa d
a de mobilitzar
.
t èc nics local s 1 comarcals. A poc a poc, l'agenda sindi­
la millo r a 11 u nya d es de r
inici a lmene
m n er . . . ' e
g
a

demandes pra màti ques,

,. · . ei- cal va anar fusionant-se amb l 'agenda política, i el pro­
ns e Lanci ¡ranquism cagonis m e dels trebal la dors en la lluita antifranquista
c1o
. e mte
vwdica. , a ràcrer poht1c. n-
l p o bl 1
c
b
. . d
a r-se de
. es va eixampl a r. No va ser a conseqüència d'una adhesió
ca va aJXJ, con nect id eològi ca, sinó un efecte provocat per la repressió i la
nou am e e • co n ve nir
n_uc J'
1 ' s1• p er a lª 11UJta.
el c:nrre de treb a ll _ en _el
J/ �es a mb 1es
b • _L
a
wd1c ac10� s imperm e abilita t del règim.
proximitat i les reiv El 3 d 'abril de 1973 va morir, tirotejat per la policia,
a s p 1r�-
is treb a l]a dors 1
i�:
varien d
c1o. ns soc1·a¡s a f J'o ruam rz ac10 e
sos am b els parrns clan -
a b e1 trebal lador de la central tèrmica de la FECSA a Sant
rome
. '
ram q ue e ¡s obrer s comp A drià de B esòs, Manue l Fernan dez Marqu ez. Era u n
. per atraure e ls altres
,
e,
· poguessin anar fent fema
b
h ome j ove, tenia vint-i-s et anys, i formava part d'aque­
cca men� po 1,1 tica , tal com
desnns
ta
.
treb allad ors cap a Ja llui dire lla i m migració que va aixecar Catalun ya als anys sei­
asse nyala l'historiadorJosé Manuel Ru a: xa nta i setant a del segle xx:

Paradoxa/ment, Ja repressió del moviment obrer Como miles de extremeños [explicaran, anys més
polititzava els treballadors implicats, di�s d'un proc�s tard, Manel Marquez i Manuel Cañada a eldiario. es],
en què /'experiència acumu lada en Ja JluJCa per les mi­ ruvo que emigrar a buscarse las habichuelas fuera de
llores laborals els portava a assolir un major nivell de su tierra, expulsado por los señoritos y caciques, hu­
conscienciació sobre la situació política del país. Aq ues- yendo de la asfixia económica y moral del cortijo . Sus
ta dinàmica (protesta laboral - repressió política - cons­ ma nos, que conocían ya la dureza de la siega y el trajín
ciència política) va esdevenir un pol d 'atracció cap a les del acarreo, indagaban ahora una nueva lonja donde ser
files de /'oposició anrifranquista, incloent-hi sectors contratad as. Junto a su família recaló en tierras catala­
de treballadors cristians com la Juvencud Obrera Ca­ nas. Allí, junta a su padre y su hermano, trabajó en las
tó/ica UOC) i /'Hermandad Obrera de Acción CacóJica minas de Fígols Berguedà, y después como mamador en
(HOAC), organitzacions lligades a l'Església ca tòlica,
COPISA, una de las empresas que construía la central
q_ue, en compartir les condicions de vida
i les aspira­
cwns de la classe obrera, van parir un térmica del Besós, propiedad de FECSA-Endesa.
procés de radica-
 l L I JJ l:. K l A l !
A \LV JSTI!\ l
46

• ,1r de fern andez 'f' • , -p erqu'e ªºu

Marq u ez
L'Jç•sassm qua J 1 1cac10 - es va p "l e,
LA DE TE NC IÓ OP.
l.S 1 1 J
mes ce Jquesca -47
11•1 morc no. . estat con vo ca da du 1.r
ro
fa vaga que h avia
. q u e Ja pat ronal no reco neix ia els represe ntan ts e l egns •
en t,¡ co , .
term1ca per rei•vindicar m ·1Pels
de
els t reba li a dors - a l marge dels repres
nce xt
J la central . • Grama, la revis 1 lo P . . . . ent an ts o r· •
1c1' a ls
rreb . d el Si ndi cat .Vert1cal - 1 que no acceptava les re1• vm
de
r na • d 1ca
all d o rs
J d -
a d e Gramenet, a l cap d les-
s 'hi re1e
cions plantej ades. Les e�p �cses, a més, estaven tancades
s. Ta mb é ta
res s,ala .ri a e
parroquie . v dos periodistes: el lleidatà Hu�vanr ¡ a co rdonades per l a pol1 c1a. La resposta dels t
s de Sant a Colom
berr . . re ba li a-
de la qual lJJ d ors v a ser cons t1 tmr- se en «assemblea permanent»
h a ia
r •a de directo r i era ,,,1
n-. •1•1- i ro-
A m andre .a les portes de les fàbriques. La crònica de
que h 1• 1ei
.
44 ),
l d'Espanya, l• una an s tòcr
•
(19
. , Gra
Roma de ss O

ar ma con tinu ava a1x1:

tit del Treba l
canc del Par del Grup Democrà tic de Periodi•s-ª
dese. 1ass a , me mbre . r
rment sena pro1essora 1• degan,a de la El martes 3 de abril, al presentarse al trabajo los
a d
ces l que posterio . w . 1 . 700 obreros, encontraron cerradas las puertas y una
mcac , de la mver
U • s1ta • t Au to
n on-. a
faculrar de Comu d F onrcu b erra • no ta en la q � e se les comunicaba que, por Ja actitud
de Barcelona, Maria de sotsd ¡recto gu.,,er del día anterior, se les sancionaba con cinco días de
del Mar e 1 B ala
En el n úm e-
(l 9-16 -202 l)' suspensión de empleo y sucldo. Al ser día de pago pi­
en qualitat . ra.
• es «H • R. », don ava
ro 52 de Grama, Rom
a, sota l es s1g_ l die ron poder entrar al menos para cobrar, pero s; les
• d 'aqu ella mort i de les reacc 10ns que havia pro­ dijo que solo. podrían hacerlo en grupos de cinco, a ¡o
non,c1a que los trabaJ3dores se negaron. La policía que custo-
rocar: diab a la central té�mica les conminó a que se retirasen.
Tras algunos force1 eos, comenzaron los graves inciden-
El marees 3 de abril, a as 8.30 de la mañana, se pro-
J
du¡·0 un grave enfrentamiento entre • polida
la
•
y los tra- tes.
empr esas q u e part 1c1pa n en la cons-
A lgun s dels presents van tallar la via del ferrocarril
ba'adores de tres
rJcción de la central rérmi ca de San Adrian del Besós
para Ja FECSA. Manuel Fernandez Marq uez, de 27 años, de Rod alies pròxima a la central tèrmica i van aturar un
casado y con un h ijo, murió al ser alcanz ado por los dis­ tren. La policia, a cavall, va carregar contra els treballa­
paros de la polida. Ocros dos obrero s resultaran heri­ dors tres vegades. La primera, disparant a l'aire, però la
dos; uno de e/los, Serafín Villegas Jiménez, alcanzado tercera vegada va apuntar directament els treballadors '
en e/ cuello por uno de los disparos. Diez policías su­ qu e van fugir en totes direccions, amb el balanç de víc-
frieron contusiones varias al ser alcanzados por las pie­ tim es que hem indicat. Anys més tard, la neta de Ma­
dras que arrojaron los manifescances. nuel Ferna ndez, A inhoa Fernandez, recordava el seu
avi amb aques tes parau les:
Quan el dia abans, dilluns, els 1.773 treballadors de
les em�reses Control y Aplicaciones, S. A. y Sociedad
Mi abuelo era de Extremadura y solo llevaba tres
Argenrma de Electricidad y Construccio
nes Pirenai­ meses en Santa Coloma. Años después le dedicaran una
cas, S. A . van arribar a la feina, van
tro bar una nota a la calle en Sant Adrià del Besòs, la calle Manuel Fermin­
porra de les companyies res
pectives que els an unciava dez Marquez, una calle normal y corriente que tiene
 sona. normal y corrien te p orque e
nom bre de per . c omo s ta de, LA DE TE NC IÓ DELS
l memona de un• tra ba1ador, II3
d1.ca da a aJ ,
lícía d eJ reg1m en d e Franca m ato,lllu cL'los 49

otros, que a p o , s1.n q mena de dictadura .tova que

que. ll e . . difonen algun s h·1ston.adors
nad1e. en cendiera por re visi oms. tes. M on en m1 1 1tants antifranqu1stes
·
. prop aganda mentr
re par tien pel carrer (Pedra Patiño 'tOl e
edo,
. deJ funeral va ser una jornad a de do]' sobreto
EJ d1a m ilitant del PCE, el setembre. . del 1971), per les tortures
. Un company de Manuel Fern an t (Cipriano Martos, _ militant . del PCE (m-1), el setembre
a San ta Co]oma • • ,
ir u n text que deia aixi:
dez "ª d el 19� !
3 , per q ue es ma mfe
_ staven (Robeno Pérez Jaure-
com ençar a lleg nt
g ui, m1ht� ? � � el E (1), el dese?1bre del 1971) 0 bé per
C1v1 ­
Fernfodez �� què la Gua rdra l el� sorp ren�a mentre pintaven con­
Ere día [3 d'abril] murió Manuel . ,.,.. ,
quez, obrero. Pera no
.
de cansa 11c10, como
. morimos ,.,_,
.,,lJ-
signes a les _raret_s CJ;v1er Verde¡o Lucas, militant de la
Chos. Pero no de accidenteb
de tra bªJº, como seguj•,.,-,u Os
Jove Guà�d1a R�¡a? l agost del 1976).
y de m1e. . do, com o qu.1- E l règim havia implantat el terror aplicant la pena de
mune • ndo• Pera no de ham .re ,
. Muno por gntar . que mort als defensors de la República i va acabar executant
s1eran que muriésemos. ., v n o quer1'a
Mun o por gnta r « .ro soy yo y els mili tants antifranqu istes: l'ai:iarqu ista Salvador Puig
morir por nada de eso.
An tich, el 2 de març de 1974, 1, el 27 de setembre de
mis compañeros».
1 9 75 , els m i litants d 'ETA Juan Paredes Manotas (i no
la policia va tornar a car­ Man ot, com veurem) -«Txiki» - i Angel Otaegi Etxe­
No va poder acabar perqu è
:1 r d les c
regar contra els congrega:s. pesa � pro lam_es més
berria, i els del FRAP, Xosé Humberto Baena Alonso,
José Luis Sanchez Bravo i Ramón García Sanz. Sense
enys aperturistes, el regim franq uista comb atia a mb
de mobi litzac �ó, fos obrera o ge­ comptar les execucions esmentades, des del mes d'octu­
la�a qualsevol mena bre del 1 96 9 fins a l 'any 1973, en tan sols cinc anys, per
neral. Aquella mort va causar reaccions de tota mena. tant, 1a dictadura va assassinar divuit persones en el curs
El dissabte 7 d'abril, unes tres-centes persones van con­ d 'accions pacífiques, manifestacions o bé en enfronta­
centrar-se a la plaça del Rellotge i a la confluència del ments armats amb militants d 'ETA. Malgrat el terror,
carrer de Jacint Verdaguer per mostrar-hi la seva repu l- l 'op osició sempre va buscar escletxes que li permetes­
sa. D'altra banda, els grups de reflexió cristiana, el con ­ sin recuperar «espais de l libertat». La lluita veïnal va ser
sell pastoral interparroquial, sacerdots, un grup de reli­ extr aordinària en aquest sentit; tardana, però impor-
gioses i altres membres de l'Església de Santa Colom a ta nt.
van elaborar una homilia en què es deia que la sang «ver- El 16 d 'octubre de 1973 estava previst celebrar unes
tida en San Adrian por un joven obrero que había re­ pseudoeleccions per _elegir el regidor del te�ç fami_liar
corrido muchos kilómetros buscando su progreso, de- del Districte IX, que mtegrava Sant Andreu 1 el ternto­
bía convert(rs��os en una Hamada inexc usable para que
ri de l 'actual Nou Barris. A aquesta mena d'eleccions
todos nos smt1eramos responsables de hac ­
er una Socie- només conco rrien, per norma, candidats ª:alats pel_ r�
d�d mas_ humana». El franquisme la Tnni­
d1ctatonal, des del principi fin
era un règim inh u mà gim, p erò aque sta vegada els ve!ns d�! barn d�
unis ta Ban-
s al final, i no pas aq uell; tat, amb el conc urs de l 'orgamtzac10 com

-
- 50
¡L\fi\J J :, J J /\ J A.,J..,, .0.. ,IJ 4í H .& ...
,., J.. .

►
. . e,J s uport de l 'A ssemble a de CatalunYa, LA DE TE NC ró DELS r 1
den, RoJil i. e11tar-hi • u n candi'd at. «El ca did va;¡
n ato
3
p res 51
•1Postar
p e1 ' . . , en e1 1
r ba)<' . I dares » com s in d ica ema d e campan e
d de les q uaranta-vuit . . hores posteriors al coneixement del
s T ,
1 ' - y n tecmc1sme
Jo
ser Fernando Ro di_,iguez Oc, an a (l 922-a• re s ultat.. U .
groller ¡ fals' quc va
. servi. r per
El cand1.dat va . ·
desq ua l1f1car-lo 1 donar ¡a regidoria al segon elass1f1 •.
b immigrant, de orcun a, Ja en' q ue tre
p cat
2000), un o rer - A Jfo ns o Guas
� ch Carrete, constructor ¡ v1ccp • res1' dent'
esa MEVOSA-.Mercedes B enz. A llà es va .,C l
b� J}a v a a 1, empr • de la federac10 ata ana de Futbo l, que havia • obtingu
destí de Com1ss10ns Obreres fins a in- ,guez - t
menys que Rodn
fer' mi.1.1tan t clan . , ,empresa i. partlClpar • • , . • 32_ 3 8 vots
. . l
, a credib
Ocaña . Aqu e lia tup1-.
una m1ca mes
.. rar-se en el comite d . nada va m,inar.. .
així en l ilitat del règim
f¡}r - s. Era un hom' e es - , cada
- · ns dels conv em s col •lectm p O- .,•egada mes quesuonat . 'T'
.1orcua to Fernandez-Mi' randa
u 1ac1 . ,
ne oc 0 desenvo lupament dels bar • era ta n apertunsta com 1 ha venut la historiograt no
Pu lºar 1. com prom ès amb el ris . 1a,
· d'1-
. .
. •
1c te , manc ats com estaven de serveis• (aig u a , cla- 0 e
uu rn-ne « opt1. m. 1sta» , d e d reta i d'esquerra, qu e h a es-
del d 1str
, transport o carrers. asfaltats). La t ud iat 1a tra ns1c10.
,

vei,uu eram, enllumenat . politique'

rà sense consignes s, a re -
• d 'e cla
cam pa nya se cent .,
' construccw a l s b arns
mar aqueSts serveis i
la quipa-
s, guar d enes,• am b u l aton •s, cen
tres 1 . 3. L ES PARRÒQ UIES I ELS CONVENTS, SANTUARIS
ments com ara escole . • pE L'ANTIFRANQUISME
cle que. va d e d 1car- 1 i vazq
7,
uez Mon-
soc1a· ls, etc. En un arti
l
.ronie . ' • •
les i s l escef:t 1c1sme d ava�t a que-
calbin a Triun/o, i
Els «espais de llibertat» no eren tan sols culturals ¡ re­
areix ent, «a med
lla candidawra van anar desap • ac10n •,
ida q ue creatius, com les discoteques i les terrasses i taules dels
men o d e po l anz p opu-
se daban cuenta del fenó cafès (La Punyalada, Tèrminus , Glacier, entre d'altres),
_
lar que representaba Rodríguez Ocaña». Aqu ll home
e on les anomenades «penyes» �e1en tertúlia i es conspi­
era, realment, el candidat del poble , el repre se ntant dels rava. La penya Joan Santamana, per exemple, que volia
veïns. promoure la recuperació de la literatura catalana, va co­
Per concórrer a les eleccions calia presentar una fian- mençar a actuar ben d 'hora, l 'any 1940, amb el jutoe i
ça de 150.000 pessetes, que Rodríguez Ocaña va dipo­ escriptor Santamaria, que li donà nom, i l'impuls d'�n­
sitar després de rebre els diners de BR i, segons es deia tics membres d 'Acció Catalana (AC), com ara l'advocat i
aleshores, del banquerJordi Pujol. El dissabte dia 20 del antic paer de Lleida Antoni Bergós, el llibreter i escrip­
mateix mes es van publicar els resultats i Rodríguez tor Rafael Tasis i l'editor Rafael Dalmau, que havia estat
0caña va obtenir la majoria amb 15.705 vots. Els esfor­ militant d'Estat Català. Algunes llibreries també van
ços veïnals havien donat el fruit esperat. Malgrat l'ale­ '
_ convertir-s e en santuaris de l antifranquisme. A Barcelo­
g'.1a per aquella victòria tan treballada, el governador ci- na, a la Gran Via, número 654, s'hi va acabar instal·lant,
vil, Tomas �e/ayo Ros, va impugnar el resu el 1962, 1 a Llibreria Ona, per iniciativa de Josep Espar i
ltat, instigat
¡ sec:etan general del Movimiento, Tor Ticó, Jordi Úbeda i Ermengol Passola. Hi venien llibres
r cuato Fernan-
ez-Miranda, al·legant que Ro
dríguez Ocaña no havia només en català, com fan encara ara les dues seus d 'aques­
presentat els comptes de
lª seva campanya en el termi ni ta llibreria, que actualment és propietat de Tatxo Benet.
 AMNISTIA 1 LLIBERTAT!
52
LA DETENCIÓ DELS 113 53
número 462, hi havia la Llibreria Cinc
A la Diagonal,
per Jaume Farràs i Carmen Aiz-
d'Oros,fundadael 1969 imant on acudien, fidelment, valencians, balears i com-
barcelonines més singulars '
pitarte.Unade lesIlibreries patriotes del Principat que compartien la mateixa cau-
carrer del Consell de Cent, nú- sa. Per la Ilibreria, objecte d'agressions espanyolistes, hi
va ser Públia, situada al
la Universitat de Barcelona.' passaven tot de personatges de la resistància nacional al
mero281,rere l'edifici de
1969,va ser Joan Ballester; franquisme que la utilitzaven com a bústia on vehicular
Elfundadorde Públia,l'any '
Canals(1913-1980), un nacionalista de cap a peus. Ab encàrrecs i ordres».
Públia havia estat una agància A Tarragona, la Llibreria de la Rambla, inaugurada
d'esdevenirunaIlibreria,
el 1968per un grup de tarragonins encapçalats per l'ar-
de publicitatcinematogràficadirigida pel mateix Ba- ;
quitecte Josep Ferrer Bosch (1930-2022),també va con-
Ilester.Després,quan el local es va omplir de Ilibres, la
vertir-se en un «espai de Ilibertat», fins al 1982.Amb el
Ilibreriaes convertí en un casal cultural, en un nàdul
independentista,en un centre per pro- mateix esperit, a Girona, a la plaça del Vi, quaranta-tres
dela resistància
persones, convertides en socis, van obrir la Llibreria
mourela culturacatalanaamb una perspectiva de Pai- ,'
sos Catalans,on el líder de I'FNC, Joan Cornudella; Les Voltes, amb la intenció, com assenyala Guillem Ca-
bezas, de «reactivar el sentiment de catalanitat apaiva-
tambétenia despatx,com explica Robert Surroca en la '
gat pel franquisme i lluitar contra el ràgim a través de la
biografiade Ballester,publicadael 2007. L'any 1962,
petita escletxa que s'obria amb la publicació dels pri-
Ballester
haviadissenyat,editati difós clandestinament,
amb mers Ilibres, tot i que censurats, en català». La Ilibertat
delcartàgrafAntoni i Ramon (1900- entrava en forma de Ilibres prohibits i adquirits de so-
1976),
un mapadel conjunt dels Paisos Catalans que
va " tamà.
permetredonara conàixer totes les terres de
parla cata- L'activitat clandestina dels partits polítics reclama-
lanadivididesen comarques,i un lema
que es converti- va, perà, trobar altres espais on poder refugiar-se de la
na en eslàgande la resistància:
«Entre tots ho farem persecució policial i preparar l'acció al carrer. Tot i que
tot!».Arrand'unadenúncia
da delmapa,el
contra l'exhibició i la ven- el nacionalcatolicisme dominava en tots els àmbits de la
1967,el Tribunal d'Ordre
va multarBallester Públic (TOP) societat, a poc a poc va anar quallant una alternativa des
per «propagandail•legal»
demnàa cincanysde i el con- de dins mateix de l'Església. L'ocasió va arribar amb la
renentresmesosi presó, que finalmentes converti-
vint diesa la presó celebració del vint-i-unà concili ecumànic de l'Església
lona.Ballesterva Model de Barce- catàlica, convocat pel papa Joan XXIII amb la consti-
àxit.Ballesteri lareeditarel mapael 1971,amb un gran
seva tució apostàlica Humanae salutis, de 25 de desembre
Edicionsd'Aportació famíliatambé promogueren
ter,Carles catalana, les de 1961. L'anomenat Concili Vaticà II, celebrat sota el
MuñozEspinalt amb obres de Joan Fus- seu pontificat i el del seu successor, Pau VI, a Sant Pere
tres, i van i
participaren Jordi Ventura, entre d al- del Vaticà, entre l'octubre del 1962 i el desembre del 1965,
català-valencià-balear, l'elaboració del
paraulesdeJosep-Lluís de Francesc Diccionari va ser un revulsiu per a molts capellans i monges cata-
de Borja
Carod-Rovira, Moll. En lans. Els documents conciliars foren tot seguit traduits
Públia era «un
al català en tres edicions independents. L'Editorial Es-
 AMNISTIA 1 LLIBERTAT!
54

tela, de Barcelona,publicà els textos conciliars (an•lb

LA DETENCIÓ DELS 113 55
i traducciÓ catalana)
introducció, text Ilatí en una
sàtie Pot semblar ingenu, perà nosaltres, rerefons polític
de disset volums anomenada «Documents del Concili en aquell moment no en teníem. Ho vàiem un atemptat
VaticàII» (1964-1966). Hi col•laboraren diversos
espes contra Ia dignitat humana i ja està. A nosaltres en aquell
cialistesi es difonguerenarreu, malgrat les dificultats moment ens va sorprendre. En determinats àmbits no
que hi posaven les autoritats governatives. era sabut que es torturés sistemàticament. Hi havia dub-
El Concili Vaticà II es convertí en un autàntic full tes.
de
ruta del catolicisme català, que cada vegada es mostrava
més desenganxat de Ia tradició reaccionària i franquista Estava clar que el rêgim torturava, i Ia manifestació
de l'Esglésiaque havia donat cobertura «moral» fou durament reprimida per Ia policia franquista, «els
alcop
d'estat militar del 1936.S'ha escrit que el PSUC es germans policies», com els va anomenar aquell dia mos-
con-
vertí en un Instrument d'integraciÓ a Ia catalanitat sên Ricard Pedrals a Ia plaça de Ia Catedral, mentre que
obrersnouvinguts dels
a Catalunya d'altres indrets de l'endemà Ia premsa del rêgim explicava que Ia manifes-
I'ESF
tat. Aixà és tan cert com que els rectors i vicaris
de les
tació havia estat dispersada per l'actitud «tumultuària»
barriadesméspobres de tot el país van ser dels concentrats i perquà un dels capellans suposadament
protagonis-
tes de Ia tasca integradora d'aquesta massa
obrera i mar- havia agredit un policia.
ginadaque havia arribat a Catalunya amb Uns mesos abans, del 9 a l' 11 de març d'aquell any
davant i una altra al darrere, tal com
una mà al 1966, el convent dels caputxins de Sarrià va acollir cinc-
recordava mossàn
Joan Subirà en el seu Ilibre
d'entrevistes a diversos ca- cents delegats i convidats intel•lectuals en l'acte de cons-
pellans que ho van viure. El 2015 es va titució del SindicatDemocràtic d'Estudiants de Ia Uni-
estrenar el do- versitat de Barcelona (SDEUB).La trobada va acabar
cumental,dirigit per Llúcia Oliva
i realitzat per Mi-
guel Mellado,Santuaris de amb un setge policial de grans proporcions i l'afer va
l'antifranquisme, que recollia
el testimoni de monges
i capellans que havien transcendir les fronteres catalanes. Com ha explicat
en Ia Iluita antifranquista. participat Joan Crexell, «hi ha un moment al començament del set-
Una d'aquestes accions va te-
nir Iloc 1'11de maig ge en quà el comissari de Ia Social, Antonio Juan Creix,
de 1966. Aquell dia,
desenesde capellans, unes quanteS va dir al secretari provincial dels caputxins, el pare Lluís
molts
sotana, es manifestaren d'ells vestits amb Ia clàssica de Reus: "ustedes son 10sresponsables y culpablesde
na, des de Ia per Ia Via Laietana de todo Io que pueda suceder en España con actos como
catedral fins a Ia Barcelo-;
perior de Policia. porta de Ia Prefectura Su- estos". Aquest "ustedes" es referia a l'estament sacerdo-
Protestaven per les
restudiantJoaquim Boix tortures policials a tal i amb "actos como estos"» volia dir desafiar l'autoritat
de Ia policia i volien Iliurar de Ia policia, braç executiu de l'«autoritat» dictatorial. La
barcelonina,Antonio una carta ai cap
entrevistaamb Jordi Juan creix. En una „ posició de Ia jerarquia eclesiàstica era tota una altra, com
Ligüerre, que aleshores bé assenyala Ligüerre:
era cape-
 AMNISTIA I LLIBERTAT:
60

uebi otros 13 de Madrid, Barcelona, i (i

donaven els seus fruits. El 5 de març de 1973, l'arq
I 3ilalluita ra zones P políticas, , salvo UNOS Pocog,,
pues, po
be Jubany fou ordenat cardenal
En l'article dL'Església catalana, els 113: per)
ds no les. nn:
licat a D e
les llibertats polítiques", pub A I auto
/ sl
n cla ndestí de A Zamora, de l'1 al 8 de desembre de f
vembre de 1973), l'òrga
i de part de la jerar
ressaltava el paper dels capellans Lluís Maria Xirinacs prosseguí ala presó es
nquisme, a més d
quia catòlica en la lluita contra el fra una de les moltes vagues de fam queva p:
comprometre's a treballar conjuntament amb els cris finals del franquisme. Aquesta era 1 tercer
tians progressistes: : afegí no ingerir líquids, i l'havia comenéa
iÈ 29 de novembre, al convent garrotxí
La radicalització de les posicions antirègim de l'Es- // complia l'arrest substitutori per sai
glésia de Catalunya són en part un reflex de la crescuda À
havia estat imposada arran de la d
del descontentament entre àmplies capes de la societat A
vembre, a Ripoll, en la jornada.de liti
catalana, inclusivament de la burgesia, però són sobre- ,i
primer aniversari de la creaci
tot consequència i part integrant de la crisi a la qual ar- J tar
riben les relacions Església-Estat, de la qual les darrere unya:
setmanes han estat episodis principals l'inici dels con Els capellans d'ETA fes
tactes Vaticà-Govern amb vista a la revisió del Concor- nat què passa a Vint metf
dat, els incidents ocorreguts a vàries ciutats d'Espanya zat una manifestació a favé
per la situació existent a la presó econcordatòria- (sic) paren de cridar. U
de Zamora i les tensions derivades de la irrupció de la tant en català amb M:
política a l'església barcelonina de Santa Maria Mitjan- lliure, vull ser lliu
cera per tal de detenir els 113.
Xirinacs va deció
La persecució dels capellans demòcrates és ben evi-
dent en la declaració conjunta de diversos sacerdots em- ció del bisbe de Zaj
presonats a la presó concordatària de Zamora, entre els
d
quals hi havia els sis que protagonitzaren la vaga
de fam i
del 1973, per fonamentar la Querella 4591/10,
presenta-
da al Jutjat número 1 de Buenos Aires, l'any
2010:

Durante estos afios, desde 1968 hasta 1977, se abrió

una càrcel especial para los sacerdotes y religiosoi
vascos. Inicialmente fueron curas vascos
los allí enceii
rrados por motivos políticos, posterior: nte llegarog,
 4 AMNISTIA I LLIBERTATI
LA DETENCIÓ DELS IL
Aureli Maria Escarré, quan el 1963 va fer unes
decla
cions al diari francès Le Monde que l'obligaren a e de Barcelona. ciar l
actual és molt dif,

ple maenmata oa GI Cmirimemaraqemetemaós ia

prendre l'exili a terres italianes, concretament a Vibold que lluia el 1973, sta $ taMmpOC no s'havia inau

ntiga Escola
, de l'ademani
acompanyat per un grup reduit de monjos, entre el en part, en els terrenys
bre de
car,
quals hi havia el seu secretari, Aureli Argemí, que un có de Maria Mitjancera, l'any 2000. err Santa M2
traslladat al monestir de Sant Miquel de Cuixà, a la Ca- uia de l'e squ a de
cera era una par ròq
l'any 197 tem ple
talunya del Nord, va promoure la creació, instaurada el 1936, mentre
que el
del Centre Internacional Escarré per a les Minori mbrea pródel 1944,
novemol
entre el maig del 1943 i el uad
Ètniques 1 Nacionals (CIEMEN). L'abadia de Mon a t
què va ser beneit. Està sit
serrat, tot i les trifulgues internes entre els monjos, q Model. .
no van ser poques, fou un motor d'aquest catolicis
de l'oposi Davant per davant d'aqu ella esg
la unitat
antifranquista, a més de fomentar
ció, incloent-hi els comunistes. La redacció de la revist dera Roja, Jorge Casanovas, que.
Serra d'Or, editada per l'abadia des del 1955, a partir d nom de guerra dJulior, en homenat
finals del 1959 va adoptar el format que encara té de re El 28 d'octubre, una cèl-lula deles
vista d'alta cultura, i es va proposar crear un espai di partit maoista tenia previst celebra
diàleg i col-laboració intel-lectual i política, oferint lé reunions clandestines. Be
seves pàgines a un nombre extraordinari de col-labo cats van acudir a la cita, sen
radors, de procedències ideològiques molt diverses. E tenien notícia que a la vo
número 169 de la revista montserratina, d'octubre dé
1973, incloia articles, entre d'altres, dels socialistes Pa ramunt, havia autoritzat
qual Maragall, Ernest Lluch, Alexandre Cirici i Pellic la Comissió Perma
i Maria-Aurèlia Capmany: del democratacristià Miqu petició de Frances
Col i Alentorn, dels comunistes Emili Gasch i Joan ròquia i militant,
enent-Josa, i dels nacionalistes/ independentistes Jordi 2002
Carbonell, LJoJoan Triadú
, GuiGuillem-ford l
Fàbregas i Miquel Por i
teri Moix. era
Orella 4

62 1.4 14.Lap ETENCIÓ

6 I LA IDENTIFICA
CIÓ DELS 113/ l
La parròquia de
Gràcies s'alça al El
 64 AMNISTIA I LLIBERTAT:

plaça de to-
colta a la parròquia del Roser, a prop de la
r consiliari //
ros La Monumental. A la postguerra va S€
d'activitats
vitats £43
d'Acció Catòlica i promotor entre els Joves
culturals i esportives. També va fundar la par roquia .
de Sant Jaume, a Badalona, on la majoria dels feligre- I
sos eren immigrants que treballaven a la fàbrica de can A
Cros. Torner era un d'aquells 462 catalans que van ser
vigilats pel franquisme, les fitxes dels quals va repro- 4
duir la revista Sàpiens (núm. 118, juliol del 2012). La /
seva fitxa deia, literalment: eNacido el 23-6-1.912 en —
Barcelona, célibe, sacerdote, hijo de Francisco y de Jo- —

mes)
sefa, con domicilio en... Progresista, catalano-separa-

seis
tista). J
Mentre els militants de BR ja estaven enredats en les /

sie
seves discussions sobre la arevoluciós, els convocats per
l'Assemblea anaven entrant a l'església barrejats amb /
els feligresos que acudien a la missa de les deu del matí.
Abans d'entrar havien hagut de passar pels anomenats
econtrols de seguretats, on calia comprovar que hi ha- /
gués una persona que brandava un llibre blanc, cosa /
que donava llum verda al convocat. Aquell matí es pre" /
veia que s'hi aplegarien unes cent cinquanta persone
Carles Quingles, un home alti esprimatxat que era mer
bre del Comitè Central del PSUC, estava molt breg
en les tasques de protegir les reunions clandestines mul-
titudinàries. Va disposar, com havia fet altres vegac
un servei de vigilància exterior, i en una taula a l'en
da de la sala on s'havia de fer la reunió, va
inst
dues ràdios per controlar l'emissora
de la Bri Ac
liticosocial (BPS), que connectava
amb els. ds
trulla. D'entrada, no semblava. que passés reg /
nits al pis del davant tampoc no havie itins
que ningú els estigués controlant/ Però,
alerta. El dia anterior, algiide
8
 ——n

LA DETENCIÓ DELS 113 -

vien personat en diverses parròquies 1 Convents de la

ciutat buscant no se sap què sense èxit. Sabien que algu-
na cosa havia de passar, però no quan passaria. El ci-
neasta Pere Portabella, que normalment era qui dirigia
. ba, $ 9 y

les reunions plenàries de l'Assemblea, tampoc no les

devia tenir totes:
Por algún raro instinto (va explicar anys després)
salí a dar un vistazo y fui hasta el cruce de las calles de
Córcega y Entenza. Al regresar hablé con los encarga-
dos de la seguridad y les dije que si ocurría algo me avi-
sasen con discreción para evitar que cundiese el pànico.
Y así fue. Cuando me dijeron que fuera estaba la poli-
cía, lo comuniqué con la mayor tranquilidad posible a
los asistentes. Lo més urgente era eliminar documentos
peligrosos e intentar proteger a los procesados por de-
litos políticos o huidos de la justicia.

Al cap de poca estona de començar la reunió, el ser-

vei de seguretat va detectar, per mitjà de la ràdio que
tenien sincronitzada amb l'emissora de la policia, que els
havien descobert. Els militants de Bandera Roja reu-

J eeps del A le
SS afe:
a,

1
sé

ven que tot aquell muntatge era per detenir-

baven exagerat un desplegament poliç1 d
tan grans. Però de seguida van/aó se
4 AMNISTIA I LLIBERTAT:
El que vaig contemplar, només ho havia vist en
pel-lícules. Policies de paisà, amb texans, perseguien pigi
tola en ma per les teulades de l'església els que es volieg
escapar. Va ser Una autèntica caça de l'home.
l-l destacament policíac estava format, segons esc
Antoni Batista, per la la Companyia de la 41a Banderd
Mobil de la Policia Armada, dirigida pel comandant
José María Martínez Vifiado, i homes del grup tercer dé
la Sisena Brigada Regional d'Investigació Social, amb
els seus caps al davant, els comissaris Juliàn Gil Mesasí
Genuino Nicolés Navales García. Estava clar que la po:
cia aquesta vegada apuntava millor que no pas la nif
anterior, La seva informació devia ser més fiable. La p 0:
licia primer va intentar accedir al recinte per una po
lateral, que conduia directament a les escales que pujaz
ven al primer pis de la parròquia, on se celebrava la reu:
mo. No van aconseguir-ho perquè estava tancada i befi
travada. Alguns dels assistents encara recorden els copgt
de La policia contra aquella porta que se'ls resistia. Mens
nrestant, la policia no es decidia a entrar a l'església pef
la porta principal. Fer-ho significava vulnerar el Cong
cordat entre l'Església i l'Estat de 19 d'octubre de 1953,
que prohibia a les autoritats civils entrar als locals
eclestals, ja fossin una església o bé dependències parr
quials, sense un permís exprés. Els assistents a la reunió:
havien començat a baixar els vint-i-nou graons des deli
promer pis fins a accedir a l'església. Així fou com abans)
que la policia fes cas omís de la petició de mossèn Tord
ner de respectar aquell lloc sagrat, un grup força nodrit
arma a la reunió pogueren accedir a la nau cen-i
tral de l'es 2 í die
la missa, Uns s'acomodarer hem T dedi Bea
s'amagaren a la sagristia o en els conf essionaris,
EN ho ve
fins ii
LA DETENCIÓ DELS 113 e
tot rere les cortines feixugues de vellut que tapaven els
petits altars dels marges. Els que van fugir no foren gai-
3 res, una trentena, perquè tan bon punt els agrisoss van
accedir a l'església, van blocar a punta de pistola la por-
ta per on baixaven els assembleistes. Entretant, la ma-
ioria de les persones reunides van quedar atrapades al
srimer pis. aUn dels fets més humiliants —va explicar
Portabella en la commemoració de la detenció, el 2005—
és que ens van fer estar dempeus, quiets, amb les mans
4l'elatells, mentre va durar l'operatiu, que va ser llarg.
Alguns dels assistents, com ara Miquel Sellarès, en
aquell moment representant del grup de Jordi Pujol a
l'Assemblea, i Octavi Pellissa, un estudiant del PSUC,
van intentar fugir pel terrat, però van ser detinguts per
dos agents de la secreta que semblaven dos joves anti-
franquistes i que Sellarès animava a fugir amb ells. La
missa es va acabar com sempre, perquè, malgrat tot, mos-
sèn Torner va ordenar continuar la litúrgia, segurament
per protegir les persones que havien pogut barrejar-se
entre els feligresos. Però els de la secreta ja havien anat
ucaçanto els personatges més coneguts, entre ells l'ad-
vocat Josep Solé Barberà. El militant del PSUC Ramon
Majó Lluch, que acudia a la reunió en representacióde
l'Assemblea Democràtica del Bages, va descriure tal
com va viure aquell moment en el seu llibre de memò-
ries El meu lloc al món:
a ,
Feia només mitja hora que havia començat la nové-
na permanent de l'Assemblea de Catalunya, el 28 d'oc" :
tubre de 1973, quan la porta del fonsde la sala ans... ,.
nexa a l'església es va obrir estrepitosament i va deixar: :
pas a policies enacionalss — altrament coneguts com a
agrisose — amb la metralleta a la mà, queVi —
fent sonar el repic de les seves botes, exi
 683 AMNISTIAI LLIBERTATI
Tos ens vam girar incrèduls, més 9
men
tats i alguns van córrer Cap a la porta del dava yS espans
nava a l'església. De fet, alguns d'ells y an nt que d
aconseguir es i
capar confonent-se amb el públic que estav
a 0int mjsg/
a Santa Maria Mitja ncera de totes les Gràcies de PES I
xample de Barcelona. Els epolis- es van
afanyar ata
també aquesta sortida i a ocupar tota la sala, i plicar-li el que havia succeit,
benet Es calcula que de trenta a quaranta dels assistent
la reunió van poder esquivar la detenció massiva, entré:
els quals hi havia gent tan coneguda com Josep Beneri
però també l'editor Carles-Jordi Guardiola, Segimon Serd
rallonga, Núria Silvestre, Ramon Perelló, Blanca Serfíl
1jo mateix. El març del 2004, TV3 va començar a emell
tre la sèrie documental Dies de transició. Eren setzel
capítols, de mitja hora de durada, produits per la televi:
sió catalana i dirigits per Francesc Escribano. El segoni
capítol de la sèrie estava dedicat íntegrament a la ques:
t1ó: eLa detenció dels 113: l'Assemblea de Catalunyax,4
amb guió de Núria Castejón i Joe Peire. En aquest capí:
tol, servidor, que era la persona més jove de tots els pr
sents, Ja que tenia quinze anys, hi explico com vaig po:/
der fugir, deixant enrere dos dels meus germans més
grans, en Joan-Ramon (de vint-i-dos anys i estudiant:
de tercer curs de Medicina) i en Lluís (de disset anys Hi
estudiant de COU), que van ser detinguts. Gemm
Caballer resumeix molt bé, en el seu llibre La llxitape
la llibertat, les peripècies que vaig haver de fer per fu
gir:
Quan s'havia donat la veu d'alarma, l'Agustí havi
fugit del primer pis i s'havia assegut al costat
d'una £
senyora que havia anat a missa amb els seus
fills. En 1
acabar la missa es va aixecar, va caminar al costat
d'ella
LA DETENCIÓ DELS
II3
69
passant entremig de la polici
: I Ll a, Que Continuava f ent de-
tencions dins I l'església, i Va aconseguir pel
rior. Van caminar plegat
Sortir a l'ex te.
s una estona i quan Van arr
ibar
a la cantonada se'n va acomia
dar i Va Sortir Corrents es
peritat cap a casa del: seu pare, Joan Colomines, per ex
3 Z
,
Es
En realitat, vaig anar. a peu des de l'avinguda de la
Infanta Carlota, que és com s'anomenava l'actual avin-
guda de Josep Tarradellas, fins a un pis de la Vall d'He-
bron, a casa d'Anna Esmerats, la segona dona del meu
pare. Va ser un trajecte llarg i trist. Després vaig acudir
al despatx de l'advocat Josep Andreu i Abelló, a la con-
fluència de la Gran Via amb el passeig de Gràcia, on Jo-
sep Benet ja havia començat a coordinar els advocats
que defensarien els detinguts i des d'on es preparava la
informació que s'havia de difondre a la premsa estran-
gera. També va ser des d'aquell despatx del polític d'ERC
que es van iniciar les gestions amb els col-legis professio-
nals als quals pertanyien molts dels detinguts, per de-
manar-los solidaritat.
La detenció dels 113 va ser possible per un operatiu
policial que es va nodrir dels informadors infiltrats en
les organitzacions d'oposició, pel seguiment de perso-
nes concretes i pels telèfons que la policia tenia inter-
vinguts. El periodista Xavier Vinader, que havia d'as-
sistir a la reunió, però que va arribar-hi tard, i per això
no va entrar a l'església, explica que en da reunió dels
113 jo hi anava com a representant del sector universita-
ri. El que passava és que a les cites, com que eren escalo-
nades, hi va haver alguna detenció i alguns no havíem
Els detinguts
arribat, i ens vam quedar fora del cercle-.
Via
van ser traslladats a la Prefectura de Policia de la
grans per encabir-
Laietana. Els calabossos no eren prou
CL - ——— a
0 AMNISTIA I LLIBERTAT'
i LA DETENCIÓ DELS 113
hi tanta gent, i per això, com indica Ramon Majó, 7
. , 5 4
mentre : anava arribant més
. gent (a la Prefectural, van dÍ
,
emmanillar-me a un radiador del passadís de tal forma
que no podia estar ni dret ni assegut, sinó molt incò-
jupit. Va Va haver-hi
modament ajupit. haver-hi gent
gent q que s'hi va passar /.
hores així, però, a mi, com que vaig ser dels primers a "i
arribar, em van portar molt aviat a un despatx per inter-
rogar-me-. Josep-Lluís Carod-Rovira ha explicat que a 4
la cella on ell estava van encabir-hi una setzena de de- /
tinguts, estibats per terra com podíem:
Hi recordo Jordi Carbonell, amb qui aquell dia ha- -
víem de dinar a casa seva amb la meva dona, Pere Por- /
tabella, Paco Frutos i un parell de militants de la Unió 1
de Pagesos, de Bellvei del Penedès. En un moment de £
desànim i preocupació, mai no oblidaré l'aleshores em- ./
blemàtic dirigent obrer Paco Frutos quan, de sobte, es
posà a cantar Els segadors, gest al qual vam afegir-nos la .4
resta. Allà, en aquelles condicions, la frase cendarrere //
aquesta gent, tan ufana i tan superba, va adquirir tot el ,4
seu significat.
Entre els detinguts es passava la consigna que tothom //
mantingués la coartada que la reunió era per discutir l'en- /
cíclica papal Pacem in Terris. No tothom es va cenyir a
aquesta versió. Com es pot comprovar en les fitxes po- :
licials que va publicar la revista Sàpiens en una pàgina Í
vveb, ningú no va delatar ningú, més enllà que alguns
detinguts van embolicar-se amb justificacions enreves-
sades i poc clares sobre per què havien acudit a la cita i
sobre si aquella era una reunió o no de l'Assemblea de
Catalunya. Inclús la llarga declaració del rellotger Cli- 4
ment Margué Baró (en la fitxa consta amb el nom de ./
eClemente Farguey Barov), sota de la qual la policia va 1
anotar eQuizàs sea la declaración més importanter, tam- /
1
oc no donava cap nom. Nomé Ne,
a Tanit Est cen ec Més parlava d'un tal Anto-
d Lar Ureilles a L laca dE que s'havia: trobat
A dreu, que v e Es S x sard del barri de Sant
DULSU, qUe Va Convidar-lo a assistí
ritat que dona detalls sobre les Re
a a
que eren certes, com ara que si els nois que ae ciat,
1
porta de l'església no brandaven un llibre
folrat de bI ac
calia que s'allunyés de pressa de l'indret,
un
Magda Oranich (que en la fitxa r
ebategen com a
cOlanicho) no es va cenyir a la coartad
a pactada, que la
reunió era per debatre l'encíclica papa
hi es va inventar
una altra història. La seva era que ha Via anat a la
itarr un pres
presó
Model a visita I i que pel cam í s'havia trobat els
adv ocats Enric Leira (escrit eLeyrar) i Mon
tserrat
Avilés. Segons ella, Avilés va convidar-la a participar
en
una reunió en la qual s'havia de parlar sobre el judici
oral que se celebraria aviat contra Joan Solé i Avilés.
Tampoc es va acabar de cenyir a la coartada una altra
advocada, Consol Maqueda. Va especificar que era una
reunió per debatre l'encíclica i que quan va arribar al
lloc de trobada es va assabentar que era una reunió de la
Comissió Permanent caunque no puede precisar si se
habló de la Asamblea de Catalufiao, si bé cestaban pre-
sentes Soler Barberd (sic), Semir, etc.
Vicenç Galiana sí que va confessar, després de rebre
uns quants cops de puny, que havia estat convidat a la
reunió per Lluís Colomines, que ja estava detingut.
Tanmateix, es va estalviar de donar el meu nom, tot i
que al principi de la declaració exposa que van ser dos
els individus que van animar-lo a participar en aquella
sessió de VAssemblea de Catalunya. Tots tres represen-
tàvem els estudiants de la Coordinadora de Batxillerat.
Marcel Cirera, un jove estudiant de dinou anys, Va em"
bolicar-se i va esmentar el seu company Joan Ramon
 72 AMNISTIA I LLIBERTAT'

Morante, que, d'altra banda, també estava detingut: LA DETENC

JÓ DELS 114
explicar per què era allà. Joan Antoni Partal i Ca
ra d'una manera Sistem
Prieto, enginyers tots dos, van dir que hi acudienil àtica e
postguerra, però les tortur
nom del seu coHegi professional i van reconèixer es
i no se n'avergonyien,
aquella era una reunió de l'Assemblea, però no van di L'any 1974, el
Juliàn Gil Mesas, va demanar a la Di
nar cap nom ni van assenyalar ningú en concret, E i Seguretat honors per als no
seva declaració, Manuel Alvarez García diu que va a Lu
vien participat en la detenció pents que ha-
dir a la reunió amb Núria Llopis, també detinguda, £ Catalunya. La policia tenia Assemblea de
una vespa groga propietat d'ell. Ella, en canvi, va negat qui s'havia de premiar. de perseguir i
ho rotundament. Com ja hem vist, a la Prefe Ctu
ra de Via Laieta
En general, tanmateix, tothom va mantenir una di tots els 113 van ser ben tractats - Els na no
deixebles del Comis-
titud digna i de fermesa, fins i tot aquells a qui els va td sari Antonio Juan Creix, que en aqu
ella època
car el rebre. No és cert, com s'ha escrit alguna vegada am Ba: celon a, COntinuaven tort ja no es-
tava : destinatat a Bar
urant co:
maledicència sectària, que uns quants detinguts prò: havien fet sistemàticament als anys qua
ranta per cutabe
porcionessin informació rellevant o que alguna person tre el maquis rural i urbà, o als anys cinquanta per do-
en concret delatés altres detinguts. Potser el cas més
blegar els comunistes i els nacionalistes i, més endavant
els etarres. La brutalitat d'aquest policia, i del seu ger-
trany és el del rellotger Margué, ja que va ser l'únic què
mà Vicente Juan —protagonista de les tortures a Jordi
no va ser multat. Però si es llegeix amb atenció la seva dé: Pujol pels fets del Palau—, era tan extrema, que el 1974,
claració, al capdavall, no va dir res que pogués posar quan era cap superior de la Policia d'Andalusia i el rè-
perill altres detinguts. i gim volia aparentar una mica de moderació, va ser des-
La Via Laietana va ser, des del 1941, la seu de la Sise: tituiti se li incoà un expedient, que es va resoldre amb
na Brigada Regional d'Investigació Social, encarregad tres anys de suspensió d'ocupació i sou per una falta
de la repressió dels moviments d'oposició al franquismé muy grave de probidad moral y material. Que el règim
L'edifici havia estat la llar familiar de la pintora Car cessés un policia torturador per manca d'honradesa:mo- È

Cortès i Lladó (1892-1979), esposa de Jaume Aiguad
i Miró (1882-1943), l'alcalde republicà de Barcelona. Ll
atribucions dels departaments ilustren què i quins gru
perseguien: Grup 1: Afers Laborals, Grup I: Activita
Catalano-separatistes, Grup I: Activitats Comuni
tes, Grup IV: Activitats Anarquistes, Trotshistes i Sò:
cials, Grup V: Escortes i Sectes, Grup VI: Prefecturz
i Direcció de Serveis, Secretaria, Servei de Guàrd
Grup VII: Servei d'Universitat. Els seus primers cap:
Eduardo Quintela i Pedro Polo, van implantar la tor
E EES
ral i material era un sarcasme cínic de qui durant trenta-
cinc anys va apallissar, torturar i assassinar els opositors. — : :
a la dictadura a les comissaries de policia i ales casernes
de la Guàrdia Civil. El documental Barcelona 1962. —
L'ombra dels Creix, dirigit per Enric Canals, estfè El -ò
2014 en el programa Sense ficció de TV3, aporta múl
ples testimonis de les tortures que aplicaye als
guts els sinistres germans Creix. vo Ovidi
A la Prefectura de Via Laietana, l
74
AMNISTIA I LLIBERTAT:

la lluita contra els grups nacionalistes i se paratiste

s, tg
i que aquesta vegada va abastar-ho tot, no va tenir
ma.
nies per maltractar o torturar directament alguns dl
detinguts. Per les seves mans van passar Jordi Carbx 4
nell, Lluís Maria Xirinacs, Miquel Sellarès, Vicenç Gal
liana, els germans Joan-Ramon i Lluís Colomines, Con:
sol Maqueda, Assumpció Sallés, Saturnino Bernal, Per
Portabella, Joan Parpal, Joan Josep Armet i Joan Aiza etc., etc. Les meves respost
entre d'altres. Això mateix es descriu en un full volant: I el epoliv dolent
es va p
del Servei d'Informació Avui del 9 de novembre: I nerviós i em va deixar anar jsi
i j es
da de les mateixes preguntes
i dimen
xes respostes. Aleshores I
Alguns dels 113 detinguts el passat 28 d'octubre a Ià1
Parròquia de Sta. Maria Mitjancera han estat objecte del
van fer agenollar doblegant- me
tortures i mals tractes. Destaca entre els primers, e 4 sobre mi mat eix, (..JLa
comèdia va repetir- se tres O quatre veg
professor Jordi Carbonell, al qual, durant dues hores, li ades, amb I es cor-
responents tandes de cops de Puny ben
fou aplicat el dolorós procediment de dla cigonya7, per: repartits per tot
el cos. Per més que €s Tepetissin i cada veg
negar-se a fer la declaració en castellà. Els estudiants Joan: i ada fos sin més
durs i forts, jo0 sentsentia que per aquell camí
Ramon i Lluís Colomines han estat apallissats i per úl: no em traurien
res. Home, si arribaven a convertir els
cops en una tor-
tim el Dr. Antoni Gutiérrez ha estat qualificat per la p tura sàdica i lenta, potser no pensar
ia igual. De moment,
licia, reiteradament, de hijo de puta2. cada hòstia que rebia em reafir
mava més en la meva de-
cisió de no donar-los la satisfacció de fer
productiu el
seu treball.
La ecigonya- era una tortura dolorosa que consistia.
a emmanillar el detingut, vestit o despullat, amb els ca:
nells per darrere dels genolls flexionats a la gatzoneta, I En realitat, la brutalitat policial era una manifesta-
mentre els policies l'apallissaven. Un altre dels suplicis,f ció d'impotència, i interrogar 113 persones de cop des-
més cruels era penjar el detingut de les manilles als tubs: borda tota previsió. Havien de seleccionar qui pressio-
de la calefacció. A Joan-Ramon Colomines se li va apli naven i per què. En el cas dels germans Colomines era
car aquesta tortura. Ramon Majó, que també va ser colxi una ràbia heretada, ja que l'informe policial redactat
pejat durant l'interrogatori a Via Laietana, explica comí per la BPS amb motiu de la celebració de la I Comissió
va anar el seu cas: Permanent de l'Assemblea de Catalunya, el novembre
Es
del 1971, assenyalava el seu pare: eel alma organizado-
Tal qual es veu a les pel-lícules, hi havia un epoli ra de la misma es el Dr. Juan Colominas (sic) Puig, con
bo i un spolix dolent. Primer amb més o menys tran domicilio en c/ Aragón 239, 32, 3". Parece conveniente:
quil-litat em van preguntar de què anava la reunió, qui 1.1. Intervenir su teléfono 2152765, ya que avisard a otras
 RQ nn

LIBERTAT'
ls s)
AMNISTIA Il
LA DETENCIÓ DELS 113
77
personas para que asistan-. Deixant de banda que a caga: 1 lla reupid 3
talunya, però, també, perquè aque
dels Colomines tots sabíem que el telèfon estava inter missió Permanent de l'Assemblea era I.
o e la Co.
vingut i cap de nosaltres el feia servir per convocar al i no pas
la segona. Els errors que conté l'informe e je n que
teni Vide ncie
tres persones, està clar que, com el mateix Joan Colo el consolat estatuni .denc a Una informació
aci .
mines s'encarregà de desmentir en les seves memòries, 1 sobre com s'organitzava l "Assemblea de C $ parcial
l'organització de la reunió fundacional de l'Assemblea Ho
de Catalunya no era una cosa que depengués exclusiva-i detidem
ngutost ra hiquan el cònsol remarca que en fina €e:
s no havi
a personalitats impo
ment d'ell. L'Assemblea era una iniciativa plural, assen- sició, llevat del monjo de Montserra rtants de l'
advocats Josep Solé
t Ricard Lobo el
tada sobre una estructura organitzativa de masses. Pot. Barberà (de qui destaca que has
és
ser té raó Majó quan especula que, davant la feinad estat . defens: or en el proc
derés de Burgos) , Enricmi
Leirai
emra
s el
i
d'interrogar tanta gent i intentar extreure'ls informa- 4 matrimomi Albert Fina i Montserrat Avilés tots ells3

ció, calia seleccionar qui s'havia de colpejar o directa
ment torturar. 3 tí de Semir (un eadvocat socialistar, escriu), del ds
Tot i els maltractes i les vexacions —explica Antoni
Batista en el seu llibre—, els detinguts van arribar a im- 3
provisar xerrades per entretenir-se o per passar la por. Í
L'escriptor Joan Crexell, que assistia a la reunió com a /Í
membre del collectiu periodístic Avzi - Servei d'Infor- ./
mació Català, va dissertar sobre els ovnis, el pescador 4
de Vilanova, Josep Ayza, va parlar de la seva feina ala /
mar: el músic Carles Santos ho va fer de la figura de Pau 4
'Í
Casals. La detenció dels 113, tal com assenyalà Portabe-
lla amb molt d'encert, eva generar un corrent de simpa- d
tia i de coneixement. Va ser com atorgar a l'Assemblea (/
la seva majoria d'edatv. La importància de l'Assem-
blea com a organisme unitari de l'oposició fins i tot era i.
percebuda pel cònsol dels EUA (del 1970 al 1974) a Bar- L.
celona, Robert X/. Zimmermann, que el 23 de novem-
bre de 1973 va trametre un airgram al Departament d'Es- i
tat amb el títol segúent: 113 Oppositionist Arrested in :
Barcelona at tbe Second Meeting of tbe Assembly of tbe
Comisión Coordinadora Fuerzas Políticas de Cataluria.
El report no afinava del tot, especialment perquè con-
fonia la coordinadora de partits amb l'Assemblea de Ca-
militants del PSUC. També destaca la detenció d'Agus-
zador de cinema Pere Portabella, de l'economista Xa-
vier Folch, que després seria editor, i del músic Carles
Santos, que per al cònsol era metge.
Tot i que el mateix Zimmermann assenyala que li
era complicat determinar l'orientació política i ideolò-
gica dels detinguts, menys en el cas dels membres del
PSUC, que en el fons era el que més preocupava el Go-
vern dels EUA, és curiosa la classificació que finalment
en va fer, que atribuí a la informació donada per la poli-
cia espanyola. Escriu que en la reunió hi havia onze mi-
litants del PSUC, catorze marxistes, divuit socialistes,
trenta-vuit e Catalan Extremisto, vint-i-set Anti-regi-
me 1vithout specific classification- i cinc persones sense
filiació concreta. Quan més endavant parli de la llista,
ja indicaré la identificació atribuida a cada detingut. El
/
cònsol exagerava quan observava que a Ja trobada fun-
dacional de l'Assemblea, la del 7 de novembre de 1971,
hi havia diversos militants de partits monàrquics i del
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). L'únic partit
Coordina-
monàrquic que es va integrar enla Comissió
dora de Forces Polítiques va ser el Partit Carlí, que va.
 78 AMNISTIA I LLIBERTAT:

els postulats del socialisme autogestionari defensa,

seu pretendent, Carles Hug de Borbó i Parma. La Re 4
ració Catalana del PSOE era irrellevant aleshores, T, L
bé s'aventura a especificar que l'organització Comuni: i
ta Bandera Roja no participava en la reunió. En aq i
època, BR travessava una gran crisi, que es resol
amb l'escissió de finals del 1974, protagonitzada
Jordi Solé Tura, Alfons Carles Comín 1 Jordi B
entre molts d'altres. El debat intern va acabare
integració al PSUC d'un grup nombrós de militants
quadres, que els que es van quedar a BR anomenaye,
despectivament, eBanderes Blanqueso. Així doncs,
vegada BR no estava present oficialment en la reunió
encara que José María Vidal Villa, que n'era un dels
grans dirigents, era un dels detinguts. Per al cònsol, €
professor Vidal era un socialista i, per tant, no el te
ben ubicat. El segon ministre d'Universitats de Ped
Sànchez, Joan Subirats, si bé assistia a la reunió en:
presentació dels comitès de curs, llavors era un desta
dirigent universitari de BR, en l'òrbita de Solé Tura:/ÀL
Subirats, que va compartir cella amb l'estudiant del
PSUC Marcel Cirera i Josep-Lluís Carod-Rovira, del
PSAN, se'l classifica com un element cantirègim-. Nú:
ria Silvestre, que va ser una de les persones que va escí
polir-se de la detenció, era una de les dirigents de
del front d'ensenyament, a més de la companya de Fe
ran Fullà Fullà (1942-2023). /
L'informe del cònsol Zimmermann, de vuit pàgin
també esmenta la manifestació del diumenge 11 de :
vembre a Vic, que va expandir-se a Granollersia l'Amet:
lla del Vallès, arran de l'ocupació policial de la Ciutat
dels Sants i les detencions policials en diverses poblacions,
com ara Malgrat, Mataró, Arenys de Mar, Tordera i Cà7
I i.
pe
LA DETENCIÓ DELS 113 79

cònsol és que calia

ella. La conclusió a la qual arriba el
Coordina-
prestar atenció a les accions de la Comissió
dora que, atesa la seva confusió, volia dir l'Assemblea de
Catalunya. També conclou que la detenció dels 113 de-
garia les mobi-
bilitaria l'oposició 1 possiblement apaiva
litzacions obreres 1 estudiantils. És evident que a partir
d'aquell moment l'activitat de l'Assemblea de Catalu-
nya estaria molt més controlada per la policia que no ho
havia estat abans, Com Va quedar demostrat amb una
nova detenció massiva el 8 de setembre de 1974, la dels
67 de Sabadell, que la policia va interceptar inclús abans
de començar la reunió. La capacitat de convocatòria de
l'Assemblea es demostraria més endavant, amb les ma-
nifestacions multitudinàries del 1976.
Els detinguts van passar a disposició judicial el dia
30 d'octubre i se'ls retirà la documentació. A mig matí
del dia 31 d'octubre, van ser traslladats en diverses fur-
gonetes policials al jutjat de guàrdia, el númerò 12, pre-
sidit per Andrés de Castro. Hi havia força gent esperant-
los a la vorera del davant, unes cinc-centes persones, que
els rebien amb crits d'ànim i contra el règim:

Els primers a arribar (descriu el full informatiu

Avui-SIC), en baixar dels vehicles, foren ovacionats
per una gran quantitat de familiars, amics i públic en
general. Com a resposta al clima d'entusiasme existent,
un grup de la policia especial obligà la gent a circular,
fou detinguda la mare d'un dels detinguts, Enric Leira
(Montserrat Almirall), per negar-se a dispersar. Poste-
riorment, fou conduida a la presó, on continuà uns dies.
Més tard, tots els detinguts passaren a la presó Model
de Barcelona, solament quedaren en llibertat els sa-
cerdots Ildefons Lobo fen realitat, Ricard Lobo) i
j. M. Xirinachs (Lluís Maria),en negar les autoritats
80 AMNISTIA I LLIBERTATI

eclesiàstiques l'oportú permís per empresonar.

los
com preveu el Concordat. tal

Leira ja havia estat jutjat per un consell de guerra el

1969, quan tenia vint-l-un anys. Qui va ser diputat de
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) en el
Parlament de Catalunya durant la primera legislatura
del 1980-1984, i el 2012 va esdevenir síndic de greuges de
la ciutat de Reus, Jordi Escoda i Vilà, en les seves me.
mòries relata com va viure la detenció del seu germà Jo-
sep Maria, que en aquell temps era professor de llengua
i literatura en un institut de batxillerat de Barcelona i era
militant del Moviment Socialista de Catalunya (MSC),
els coneguts com a emúsicso:

El meu germà vivia des de feia temps a Barcelona,

on treballava i estudiava. L'endemà fel dia 29/, a quarts
de vuit del matí, un company que vivia amb ell, en Pe-
drol (segurament Francesc Pedrol, del PSUC), que tam-
bé era de Reus, em va telefonar, alarmat, perquè havien
detingut el Josep Maria a la parròquia de Santa Maria
Mitjancera. Aleshores els detinguts es trobaven a la co-
missaria de la Via Laietana, famosa per la seva brutal
tat. D'allí, l'endemà van passar al Palau de Justícia1 els
jutges decidiren que hi havia prou motius per engaf)O:
lar-los a la presó Model.

10) ds

Jordi Escoda descriu l'ambient que va viure 8 la p I

. . .
2.

avers
ta del jutjat de guàrdia del carrer dels Almogà ,
Barcelona. Els familiars dels detinguts es collocave" -
la vorera del davant: efeia impacte veure més de cent P af
sones amb els grisos envoltant els detinguts 1 envia h
los a la presór. Personalment, també tinc ben VIYé
rt"
sensació de terror que em va provocar tanta 86 Jome
pe
31
LA DETENCIÓ DELS 113

4 de policies amb els cascos posats i les viseres abaixa-

els detinguts dels seus familiars. Es-
de Neplic
o: sepa una n anècdota que és gairebé una metàfora
a rave
sociològica i que resumeix els canvis que s havien pro-
duit durant la llarga dictadura franquista:

Mentre estava al taulell del bar, veient l'espectacle,

se'm va acostar un senyor d'una tipologia que feia res-
pecte, i més en la situació en què ens trobàvem. Un se-
nyor tot vestit de negre, de cap a peus, cabell gris curt.
I parlant-me en castellà, va dir-me que jo era de Reus i
que em reconeixia de la Granja Vila (empresa en la qual
jo havia treballat anys abans). Í em va preguntar quina
persona propera a mi estava entre els detinguts. Es va
adonar que jo no me'n refiava gaire. Aleshores, em va dir
que ell era de Cambrils i que tenia un fill (que es deia
Carod) entre els detinguts. Se'm va allunyar, va passar
entremig de la policia i al cap d'una estona va tornar 1
em va comunicar que els portaven a la Model, que havia
parlat amb el meu germà i el seu fill, i que es trobaven
bé i que no els havien fet cap mal. (...J Amb el senyor
Carod vam agafar confiança. Em va explicar que el van
detenir els feixistes en acabar la guerra i que l'alterna-
tiva que li van oferir era: o camp de concentració, On
morien els soldats republicans com mosques, 0 la Divi-
sión Azul. Va triar la segona. Era molt jove i no volia
estar al camp.

Aquell home, que parlava en castellà i que vestia tot

de negre, com la seva dona, perquè havia perdut un fi
recentment, era el pare de Josep-Lluís Carod-Rovira.
El jove Carod-Rovira, fill d'un home tar-s que parlava en
Castellà i que havia estat obligat a allis e a la a
€Ia mite
sión Azul per esquivar la repressió,
Pai
Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels
 82 AMNISTIA I LLIBERTATI

Catalans (PSA N), un partit marxista i Independengj,

Amb els anys, Carod-Rovira esdevindria dirigeny h
Nacionalistes d'Esquerra i després contribuiria 4 .
transformació independentista d'Esquerra Republica,
na, l'històric partit de Macià, Companys i Tarradelj,,
fins a esdevenir vicepresident del Govern de la Genera.
litat de Catalunya el 2004. El panorama polític era mal,
diferent el 1973 que el 1939. La mentalitat de les genera-
cions joves era tota una altra, i els canvis socioculturals
que s'havien donat arreu, però sobretot a Europa, ha-
Vien tingut un cert impacte en la dictadura. La Llei Fraga
havia relaxat una mica la censura, però ja hem explicat
quina n'era la trampa. Era una operació d'imatge, evi-
dentment. L'important, tanmateix, és que el règim sen-
tia la necessitat d'obrir la mà per perpetuar-se. Aquesta
actitud acabà sent fonamental posteriorment, després
de la mort de Franco, quan els franquistes van decidir
compartir el govern amb l'antiga oposició conservant el
domini de les estructures d'estat (monarquia, justícia,
policia i exèrcit).
Quan els 113 van entrar a la presó, a la Model ia la
Trinitat, ja hi estaven tancats els presos del Moviment
Ibèric d'Alliberament (MIL) Salvador Puig Antich,
Oriol Solé i Sugranyes, Santi Soler i Amigó 1 Xavier
Garriga i Paituví. Maria A. Fernàndez Mateos estava
reclosa a la Trinitat. No eren els únics presos catalans:
Als penals de Sòria, Segòvia, Linares, Palència i Ja.
n'hi havia molts més. Ia la presó Model, quan Ja 10 hi
quedava cap dels detinguts de l'Assemblea, amb els Qua
no havia tingut contacte, el 2 de març de 1974 va ser":
executat, com ja hem assenyalat, Puig Antich. Deus
l fet, en parlarem més endavant, perquè els dubtes
Ç l'oposició van ser molt significatius. de
(Les oneroses multes als detinguts de Assemblea
 ms a és

LA DETENCIÓ DELS 113 83

Junya i les fiances, també abundants, demostren que

ell repressiu del franquisme no va afluixar mai. Ni
ols quan agonitzava. L'oposició catalana al fran-
Be se sentia forta, malgrat la repressió, i els 113 van
ifestar-ho mitjançant un comunicat fet públic el 7 de
smbre, amb motiu del segon aniversari de la consti-
6 de l'Assemblea:

Els 113 detinguts a Sta. Maria Mitjancera fem la se-

guent declaració —a la qual s'adhereixen altres presos
Í polítics de Barcelona— adreçada a l'Assemblea de Ca-
i talunya, i a través d'ella a tot el poble, en ocasió del se-
gon aniversari de la Primera Sessió de l'Assemblea de
Catalunya.
Ens acusen de constituir la Comissió Permanent de
l'Assemblea i creuen que empresonant-nos poden endar-
rerir la lluita del nostre poble per la llibertat i l'enderro-
cament de la dictadura. La nostra detenció ha desvetllat
una resposta popular molt àmplia i ha demostrat que
l'Assemblea de Catalunya no és un grup format per unes
persones o unes altres, sinó que la formen la gran ma-
joria dels sectors democràtics de Catalunya. L'Assem-
blea de Catalunya no pot ser posada a la presó perquè
és al carrer.
Interpretem les múltiples accions i altres proves de
solidaritat de què hem rebut notícia —a les fàbriques,
a les comarques, dels col-legis professionals, per part
d'amplis sectors de l'Església catalana, dels estudiants,
etc. — no solament com una prova de solidaritat envers
nosaltres, sinó també com un refermament de l'adhesió
popular a la lluita per les llibertats democràtiques 1 na-
cionals que l'Assemblea de Catalunya expressa en els
seus quatre punts programàtics:
1. La consecució de l'amnistia general dels presos i
exiliats polítics.
2. Vexercici de les llibertats democràtiques fona-
4 AMNISTIA I LLIBERTAT:

mentals: llibertat de reunió, d'expressió gp.

—incelosa la sindical—, de manifestació 4 re ac
que garanteixin l'accés efectiu del poble aj pode ag,
i econòmic. " Polític
3. Restabliment provisional de les instit UCi
Ons dels
principis configurats a l'Estatut del 1932, ç
sió concreta d'aquestes llibertats a Catalu om a expres.
nya, i Com 3
via per arribar al ple exercici del dret d'au todetermina.
CIÓ.
4. La coordinació de l'acció de tots els pobl es pe-
ninsulars en la lluita democràtica.
Des del 7 de novembre de 1971, aquests quatre punts
han estat presents en les nombroses lluites unitàries du-
tes a terme per diferents sectors del nostre poble i els
han donat coherència i sentit polític convergent.
L'enfortiment de l'esperit solidari registrat aquests
dies tant al carrer com a la presó és la millor garantà
que el camí emprès d'unir tots els sectors democràtics:
antifeixistes en la lluita contra la dictadura és bo i'ens
portarà a la conquesta de les llibertats democràtiques:
nacionals de Catalunya.

VISCA L'ASSEMBLEA DE CATALUNYAI:

ta sel
Certament, l'Assemblea de Catalunya no podis s
b les m0
egúent
tetat cd"

per assolir millores socials i un habitatge dI817 eh I

$ na
mb l'exigència de la prosperitat
nya. Per derrotar el frandu
 LA DETENCIÓ DELS I13 85

més no per enfrontar-s'hi amb unes condicions míni-

mes, calia lligar la lluita de les associacions de veins i dels
sindicats clandestins amb l'acció política unitària de les
assemblees sorgides arreu del país. Els crits de 4Lliber-
tat, amnistia 1 Estatut d'Autonomials havien d'anar
acompanyats de les reivindicacions pròpies de cada lloc.
Aquest va ser l'èxit de l'Assemblea.

1.5. LES CONDEMNES I LES MULTES

Hem assenyalat anteriorment que el cònsol dels EUA a

Barcelona, Robert VV. Zimmermann, va trametre al De-
partament d'Estat la llista completa dels 113 detinguts a
la parròquia de Santa Maria Mitjancera. El diplomàtic
hi especificava els noms (alguns mal escrits), l'ocupació,
l'afinitat política i la multa, si bé només els sancionats
amb 100, 200 i 350 mil pessetes. La llista que repro-
duim aquí combina la informació de les fitxes policials,
avui accessibles en línia en la revista Sàpiens, i l'apor-
tada per l'informe del cònsol estatunidenc, que en part
prové de la policia. Hem decidit posar entre parèntesis
els errors sobre els noms, i remarcar-los si són fets pel
consolat. Farem el mateix amb la informació sobre la
professió. L'afinitat política es correspon amb la indi-
cació servida per la policia als nord-americans. Llevat
d'alguns militants del Partit Socialista Unificat de Ca-
talunya, el consolat no té clar a quin altre dels grups de
la Coordinadora de Forces Polítiques, que ells mateixos
relacionen (Esquerra Republicana, Unió Democràtica,
Moviment Socialista, Front Nacional), pertany cada
detingut.
Com ja hem indicat, l'única persona que no va ser
multada fou el rellotger Climent Margué —eFargueyo
 86 AMNISTIA
—n
I LLIBERTAT:

en la relació de la policia i cFargueix en la dels EUA

la fitxa del qual es van ratllar les dues xifres que Ç 5, en
escrit com a multa: la primera de 25.000 Bessete S havie,
a màquina, i la segona de 75.000 pessetes, segti escrip,
Un fet que vindria a corroborar la idea que la sem 4 mà,
ració, com remarcava el policia que va Interrogar./ ai
resultava útil. En la fitxa de Pascual Martínez Rebe "
policia va anotar 4A este quizàs no habriía que mul,
les, però finalment va ser sancionat amb 15.000 pessetes
La policia que interrogava el fuster Eduard Gil Monterg
va escriure, a sota de la declaració, ecreo que es uno de
los més importanteso, però després només va ser multa
amb 100.000 pessetes, que era una sanció mitjana, Aj
paleta Manuel Martín Bravo Araguete se li va impo-
sar una multa de 25.000 pessetes i la policia va anotar,
entre parèntesis, apor su cinismo-. En la comunicació
de la Direcció General de Policia als multats es pot
comprovar fins a quin punt els cossos de seguretat de
l'Estat no acabaven d'entendre què era l'Assemblea
de Catalunya. l
L'import de les multes era variable, com recorda M3ó
encertadament, i les posaven d'acord amb la valoració que
la policia feia de cada individu. Per exemple, l'argumen
tació de la multa imposada a Magda Oranich apel'lavaa
la reincidència:

La sancionada se halla incursa en el Art 2 de

precitada Ley (la Llei d'ordre públic del 1959, 20 ni
cada el 1971), dada la significación y trascendencó ns
blica de la reunión en la que participó, segunda den
celebradas, y atendidos sus antecedentes: durant
días 12, 13 y 14 de diciembre de 1970asistió ala reu
en el Monasterio de Montserrat, en la que se adop"
ron los acuerdos o conclusiones que se plasmaron Po
per" —— DELS 113
ll
87
LA DETENCIÓ

me nt e En el ll am ad o eM an if iesto de Montserrat.,
terior para la pa-
una notoria amenaza
que la califican como
nvivencia soc ial y re velan sus (sicl destacada
cífica co ad
personalidad de agit adora y su manifiesta peligrosid
para el Orden Público.

els
Amb variacions per a cada cas, els arguments eren
es
mateixos per a tots els sancionats. La llista dels hom
sta:
ingressats a la Model i de les seves sancions és aque

Manuel Alvarez García - Mosso de magatzem -

Antirègim - 25.000 ptes.
Joan Josep Armet Coma - Professor mercantil -
Extremista català - 75.000 ptes. (350.000)
Domènec Armora March - Professor de secundà-
ria - Extremista català - 200.000 ptes.
Francisco Arroyo Fernàndez - Paleta - Marxista -
15.000 ptes.
Josep Ayza Rosales - Pescador - Extremista cata-
là - 15.000 ptes.
Saturnino Bernal Mellado - Enllaç sindical - An-
tirègim - 25.000 ptes.
Manuel Martín Bravo Araguete - Paleta - Extremis-
ta català - 25.000 ptes.
Antoni Cantano Palma - Constructor - Extremista
català - 200.000 ptes.
Jordi Carbonell de Ballester - Filòleg - Extremis-
ta català - 350.000 ptes.
Martí Carnicer Vidal (Carnecer) - Administratiu -
Antirègim - 50.000 ptes.
Josep-Lluís Carod-Rovira (Carot Rovira) - Estu-
diant - Marxista - 50.000 ptes.
Jordi Carrera Serra - Administratiu - Antirègim -
15.000 ptes.
Salvador Casanova Grané (Grane) - Modelista -
Marxista - 200.000 ptes.
88 AMNISTIA
I LLIBERTAT

Josep Maria Castells Ping .

Admin:
tirègim - 50.000 ptes. Eministrag A
Bernardino Castro Castillo - Paleta a p ,
xista - 100.000 ptes. Dar Mg,
Marcel Cirera Amado - Estudiant . Extre,,:
talà - 200.000 ptes. emista q,
Alfred Gabriel Clemente Compte . Empl
banca - Extremista català - 25.000 ptes, Pleat qe
Joan Ramon Colomines Companys (Colomin
Estudiant - Extremista català - 200.000 ptes. 8).
Lluís Colomines Companys (Colominas) - Esty.
diant - Extremista català - 200.000 ptes.
Salvador Corominas Romagosa - Publicista - Ex.
tremista català - 75.000 ptes.
Jordi Creixans Sargatal (Greixals) - Administr-
tiu - Socialista - 50.000 ptes.
Joan Crexell Playà (Creixells Playa) - Escriptor -
Extremista català - 15.000 ptes.
Pere Culleré Ruciero (Cullere) - Corredor de co:
merç - Extremista català - 50.000 ptes.
Agustí de Semir Rovira - Advocat - Socialista -
350.000 ptes. h
Josep Maria Escoda Vila - Professor de secundà
ria - Antirègim - 75.000 ptes. meva call:
Luis Escribano Torres - Paleta - Extremista i
là - 25.000 ptes.
Ramon Espasa Oliver - Metge 7 Antirègim
300.000 ptes. I catal:
Félix Ferrer Cusco - Paleta - Extremistt
25.000 ptes. Lègit"
financer 7 Antitéé
Emili Ferrer Inglés - Analista C- 35000
75.000 ptes.
Albert Fina Sanglas - Advocat - psU
ptes. Fcono
Francesc Xavier Folch Recasens - pSUC
.i ista - 350.000 ptes.
 LA DETENCIÓIÓ DELS i i3 89

Jordi Forcén Cirera (Forcen) - Administratiu - Ex-

tremista català - 25.000 ptes.
Francesc Frutos Gras - Corredor de comerç - An-
tirègim - 300.000 ptes.
Roc Fuentes Navarro - Empleat de banca - Extre-
mista català - 50.000 ptes.
Vicenç Galiana Arano - Estudiant - Extremista ca-
talà - 25.000 ptes.
Gregori Gallego Marín - Empleat de notaria - An-
tirègim - 25.000 ptes.
Enric Garcia Bermejo - Estudiant - Antirègim -
50.000 ptes.
Eduard Gil Montero - Fuster - Socialista - 100.000
ptes.
Rafael Gómez Martínez - Repartidor - Antirègim -
25.000 ptes.
Antoni Gutiérrez Díaz - Pediatre - PSUC - 350.000
ptes.
de
Alejandro Huerga Barquín (Huelga) - Empleat
Banca - Socialista - 25.000 ptes.
- 350.000
Enric Leira Almirall - Advocat - PSUC
ptes.
nomista - (2) -
Vicenç Ligúerre Gil (Liguerre) - Eco
250.000 ptes.
gim - 100.000
Ricard Lobo Gil - Monjo - Antirè
ptes.
Ramon Majó Lluch - Telegr afista - (2) - 350.000
ptes. ) - Rellotger -
Baró (F ar gu ey Ba ro
Climent Margué
Antirègim - Sense multa tiu - Marxis-
Barrios - Ad mi ni st ra
Antoni Martínez
ta - 200.000 ptes.
tín ez Gim éne z — Me ta ll lúrgic - Antirè-
Manuel Mar
-
, gim - 50.000 ptes.
Ma rt ín ez Re be l (Ma rti nes) - Metallúrgic -
De Pascual
. Antirègim - 15.000 ptes.
 -
LLIBERTAT:
I
LA DETENCIÓ DELS 113 91
STIA
AMNPS

rindustrial
- ,Sa SÇ - Ex-
Sa
Enginye
lvadó 7 -seinver Carles Prieto Caballé - Enginyer industrial
emista català -300.000 ptes.
el M a sM e ò:
Rafael
edor de comerç -
i tr
ta - 200.
.
000 ptes i Vilarrubla - Mecànic de MEV:A Carles Quingles Càceres - Corr
a y o r ptes.
Socialista - 300.000
Joan : M 00.000 ptes: - 200.000
Antirègitt i 3 Metallúrgic - Socia Celestino Regu é Regué - Ferrer - PSUC
GómeZ
dei Medina tes.
5 000 ptes. - Supervisor de petrolis: i Artur-Joan Ricart Capdevila - Publicitari - Extre-
Sifiol -
, josep sl :Monés F ptes.
vrseim - 200.000 ptés- 8 mista català - 50.000
Albert Rius Guasch - Pagès - Extremista català -
su
d Lleonart (Lleonar) : -
Ramon Morant00 ptes.
Antirègim - 50.0
Li 50.000 ptes.
- Josep Rius Soler - Pagès - Extremista català - 50.000
dens Morera Prat - Mestre - Marxista
tes.
aide - Especialista - So i h Francisco Ruiz Acevedo - Administratiu de ROCR-
Ec) Andrés Moyano Alc
25.000 ptes. VVELL - Extremista català - 300.000 ptes.
ta - Enllaç sindical -
Antonio Muiío San cho - Mosso de magat Paulino Antonio Ruiz Serrano- Administratiu -
Antirègim - 50.000 ptes. Socialista - 200.000 ptes.
Andreu Nebot Mula - Estudiant - Mar Jordi Sabartés Cruzate - Aparellador - Marxista - -
300.000 ptes. 100.000 ptes.
Jesús Salvador Salvador - Professor universitari - Qs
Raimon Obiols Germà (José María) - Geòleg
tirègim - 200.000 ptes. Extremista català - 300.000 ptes.
Manuel Pagès Panadès- Pèrit industrial - M Joan Sanjuan Esquirol - Pèrit industrial - Extremis-
ta - 75.000 ptes. L ta català - 25.000 ptes.
Octavi Pellissa Safont (Pellisa) - Traductor Carles Santos Ventura - Músic - Extremista català
lista - 200.000 ptes. - 50.000 ptes. i
Jordi Parés Grait - Enginyer industrial - Soç Miquel Sellarès Perelló - Administratiu - Extremis-
ta - 100.000 ptes. ta català - 50.000 ptes. 4.
Joan Antoni Parpal Marfà (Marfa) - Enginy Francesc Serrahima de Riva - Aparellador - Sacia- x
dustrial - Socialista - 200.000 ptes. lista - 350.000 ptes.
Enric Pascual Cubelles - Administratiu - Ma f Miquel Sodupe Roure - Aparellador -Extren i
ta - 75.000 ptes. català - 200.000 ptes. coca
Joan Perdigó Solà - Estudiant - Antirègim Josep Solé Barberà - Advocat.-
ptes. ptes. I
. Artur seelló Domin 8 O- Ad minist
ratiu
Miquel Àngel Soria Cuartet Mes
ptes. NA
P ere aa

- 300.000 ptes, Ràfols - Director de cinema: Miquel Àngel Soriano-MC

gut) - Arquitecte - Socialiet 1
 qarvisi
(4 i LLIBERTAT: LA DETENCIÓ DELS 113 93

9: I . .
i
Montserrat Camarasa Bericat (Camarassa) - Admi-
af: a nt - èÈ
Estudia Antirègi di i
fozn
Qun -Subirats Humet nistrativa - Extremista catalana - 50.000 ptes.
30. 22C pres. Terrado - Administratiu
- Extregi Magdalena Clanchet Franco - Modista - Antirè-
Pedro Tertad000o ptes. gim - 50.000 ptes.
200. ta
ta català - graf - Extremis Teresa Maria Comas Andreu - Estudiant -
PSUC -
Tomàs Tort
as Vandrell - Fotò
es. 25.000 ptes.
talà - 25.000 pt
ac h Bata llé - Estudiant - Extremista cal Maria Dolors Duocastella Roig - Professora d'art -
Joan Ub ptes.
là - 50.200 ptes. Extremista catalana - 75.000
Ramon Vallès Martín
ez (Vallès) - Mecànic - Josefa García Corral - Administrativa - Antirè-
I
xista - 25.000 ptes.
im - 50.000 ptes.
Antoni Verdaguer Viaplana - Fuster - Ex
tre Maria del Carme Gratacòs Rius - Mestra - Antirè-
català - 25.0 00 ptes . gim - 50.000 ptes. a irè-
José María Vidal Villa - Economista - Socialis: Montserrat Llobet Sales - Bibliotecàri - Ant
300.000 ptes. gim - 100.000 ptes.
Alfons Vidiella Ramon - Estudiant - Extremis Núria Llopis Casanovas - Estudiant - (2) - 75.000 ptes.
català - 25.000 ptes.
I Maria Teresa Llorens Sala - Bibliotecària - Socialis-
Albert Vila Lusilla - Professor de secundària - M ta - 50.000 ptes.
xista - 25.000 ptes. À Consol Maqueda de Anta - Advocada - (2) - 100.000
Lluís M. Xirinacs Damians (Sirinach) - Sacerdot ptés.

Socialista - 330.000 ptes. 3 Magda Oranich Solagran (Olanich Salagran) - Ad-

vocada - PSUC - 200.000 ptes.
Enriqueta Ribatallada Sariol (Rivatallada) - Mestra
presó de la Trinitat Vella, que avui dia ja està clausu de català - PSUC - 50.000 ptes.
da i que llavors era vigilada per la congregació de mo: Assumpció Sallés Gonzàlez - Advocada - Marxis-
ges de les Croades Evangèliques de Crist Rei. Feien ta - 75.000 ptes.
que els donava la gana, segons va relatar Magda Or: Laura Tremosa Bonavia (Tremor) - Enginyera in-
nich, que Me ser una
dustrial - Extremista catalana - 200.000 ptes.
d'aquestes
Roser Vendrell Pujol - Administrativa - Extremis-
preses: eno había una

7 nent Mr hi glosa, psicológica, moral y P

ta catalana - 25.000 ptes.

- Montserrat Avilés Vila - Advocada - PSU A la presó, els presos polítics tenien una situació re-
359.020 ptes. lativament bona, ja que disposaven de galeria pròpia.
Eulàlia
ALQ
Bere enguer ,
Pujet et - PJ a Fins i tot els presos menors d'edat, Vicenç Galianai
:
catalana - 25.009 ò ptes ) nxadora -es Extre
que-
Magdalena B / Lluís Colomines, van poder estar-s'hi i esquivar
Verdaguer - Psicopedag dar-se sols a la galeria de menors. Ramon Majó recorda
Marxista - Son
així els dies d'empresonament: BE, )

ns P———
 DELS 113 -
LA DETENCIÓ
i
B
LRTAT'
Catalunya terra nostra,
ts EEES
cars

i ren una efes tar,, Ad

fics, espe3 ci alment fo s d aco apinyats com tots els vents.
pl primers dies, certs costums 1 ruUune
uc denunc
iavel
ol i internacional, metgeg Voleiant la llibertat,
dret esP anv
vocals
les de ièniques bai barres, reixes que empresonen
amb artió on s sanitàries i hig
hicaven atenci
gue rel vine posicions que la direcció, Desperit mai no podran.
Le també en articles i dis
a oblidat, van fer tornar boig Catalans eixamplem pit
A erocoiis franquista havi
de la Mod elo (sic) 1 els responsables de més que nosaltres som V'eixida.
Ep A
inaris i Curè
amunt, Es van organitzar multitud òde desemles quals alg ú Cantem tot per la unitat
ries
sets sobre matè ben dive rses , per
objecté
endavant la nostra lluita.
L'Assemblea i Catalunya
i que podien ser
de nosaltres era un cexperto
als altres.
d'interès o de curiositat per ja és un fet i seran fruits.
El mateix Majó explica en el seu llibre que ell va fer
És clar que no tot eren flors i violes. Les presons
calgunes xerrades introduint els neòfits al món de les:
expedicions himalaienques i a l'etnologia de la gent qué: franquistes eren insalubres: s'hi passejaven les rates i les
viu a les seves vallss, perquè feia pocs mesos que havià: sinxes envalen els matalassos. Si no haguessin estat tants
tornat de l'expedició a l'Hinduhush, a l'Himàlaia dell detinguts, la dieta hauria estat pobra, però de menjar
Palistan. Hi havia coronat el cim del Tirich Mir, del n'hi havia per donar i per vendre, ja que les famílies —i
7.707 metres d'altitud. Tanta gent de cop en un espai co: i persones anònimes— feien arribar tota mena de vian-
aquell va fer que es visquessin escenes de tota mena, des als presos. El cònsol de Cuba els enviava cigars ha-
com la que Perc Portabella qualificà de superba, en veus vans que feien les delícies dels presos polítics i comuns.
re Carles Santos tocant una sonata de Bach en un piano l així passaven els dies, fins que el 12 de novembre de
desafinat que hi havia a la biblioteca: 4És un acte revoi 1973, que s'esqueia en dilluns, el jutjat número 2 del Tri-
lucionari li deia jo-. Quan encara estaven empresonats
bunal d'Ordre Públic a Madrid, el titular del qual era el
a la Model, Josep Ayza i Carles Santos van compondre
un himne del Assemblea de Catalunya sp jutge Diego Córdoba, decretà la llibertat provisional
—el primer, i 3) pera 111 dels 113 presos sota fiances de 100.000, 50.000
lletra, i el sege NN, la música—, un dels detinguts, Jordi
Carrera i Serr i 25.000 pessetes, però la llibertat no es feu efectiva,
transcendí ni a que que
Spera, però aquellels himne
homes edespr és Ri malgrat que trenta-cinc dels detinguts ja havien diposi-
dels 113 vyàZ
rem assajar, aprendre i
interpretar coral tat la fiança. El mateix magistrat Diego Córdoba va re-
allà a dins, al. ap: . ment, a una veu, dies l'ordre de llibertat a petició de la fiscalia, que ha-
criu en el aa Ec Ds d'a vegadao. Carrera trang,
Pèl diferen de ea Et de l'himne
o . interposat un recurs amb l'argument apor falta de :
d'una manera úí
: . Es reproduid 7 rei i El de la normalidado, fent referènciaal.
can ÇÓ dels 113 fejao.així, OiGtamens
1da altres autors
vol a iumenge anterior, l'Assemblea hagués con:
tat amb oncentracions de Vic i Granollers en solidari- .
$ 113. Es va donar l'ordre de tornar a engarjo: -
 ea as PEE
:
I LLIBERTAT:
t LA DETENCIÓ DELS II3
AMNISTIA
96
que ja havien estat alliberats amb fiança però
lar els — què NI multa. Recordo —escrigué Joan C
havien Bases memòries— que jo vaig acompan
ses la porta, però després vaig entrar On tg
vesperaven, vigilats per ha lorgà pública, i adreçant-y
al meu fill li vaig dir cridant: No pateixis, que ells
nen més por que nosaltres". També recordo que la Ma
da Oranich, una de les detingudes, havia anat a la
ruqueria i que la malaguanyada Consol Maque
estrenava vestit. "Com que no sabem el temps que e
hi haurem d'estarl", deien-.
Li de desembre, Xirinacs va començar una altri
vaga de fam: Per a mi no hi haurà Nadal ni Any Nou
ells no fan realitat l'alliberament que el poble dema
tots 113 al carrero. Quan Xirinacs va ser traslladat al
Centre Penitenciari de Carabanchel, prosseguí la vag
de fam fins al 14 de gener. Van ser quaranta-dos dies m
crítics, d'una solidaritat extrema. Amb tot, i a mesur
que anaven complint l'arrest substitutori per l'impa
ment de les multes, els detinguts recobraren la llibert
Només els presos menors d'edat, Lluís Colomines i Vi
cenç Galiana, van sortir de la Model abans que els
tres. Van ser confinats en arrest domiciliari, a propost
del cap superior de la Policia, epara evitar situacion
graves o problemas homosexuales-. Tanmateix, van
ver de fer efectiva una fiança de 100.000 i 25.000 pes
tes, respectivament.
L'equip d'advocats, coordinat per Benet, va fer tí
mena de gestions per aconseguir la llibertat dels deti
Aquell dia, al TOP començava la vista Ò
de l'anomenat Procés 1001, contra els dirigents
97
CCOO: Marcelino Camacho, Nicolés S artorius, Edyar.
do Saborido, Fernando Soto, Francisco Acosta, Miguel
Angel Zamora, Pedro Santiesteban, Ju an Marc
os My.
Aiz Zapico (quanín), Luis Fernand ez Costilla i el
capellà obrer Francisco García Salve. Els defensaya un
equip d'advocats ideològicament plural: Joaquín Ruiz
Giménez, José María Gil Robles, Marcial Fernàndez
Montes, Adolfo Cuéllar Contreras, Francisco de Cos.
co y Corral, Cristina Almeida, Francisca Sauquillo,
. ville
rmo García Lecunza, José
Manuel López i Enri-
que Barón. Uns eren democratacristians i UNS altres
comunistes O socialistes, però tots plegats estaven vin-
culats a l'oposició antifranquista. Aquest era el mis-
satge. o.
L'inici del procés contra els dirigents del moviment
sindical dominat pels comunistes coincidia amb la visi-
ta a Espanya del secretari d'Estat estatunidenc, Henry
Rissinger. Al judici, hi assistí una delegació nord-ameri-
cana, amb el coneixement de l'ambaixada, integrada
per l'ex-fiscal general dels EUA, Ramsey Clarh, Henry
Giler, un advocat vinculat als veterans de la Brigada
Lincoln: el sindicalista Henry Forner, de la federació
de sindicats AFL-CIO, tot i que no ho feia en represen-
tació del sindicat, i l'advocat Eric VV. Schmidt, que re-
presentava l'US Committee for the Carabanchel Ten,
un comitè d'ajuda als presos de CCOO. Enla crònica
del 20 de desembre per a La Vanguardia sobre aquella:
visita, iniciada el dia anterior, José Oneto réssaltal'ex-
ds Es
pectació arreu del món per aquest judici polític: Ta
el
Xa o
 99
DELS 113
LA DETENCIÓ

o, molt abans de l'aprovació de l'Am-

demnats en el Procés 1001 van ser

fícil aconseguir la llibertat dels 113 en

era
més difícil va ser-ho després de l'atemp-
Txilia
Adell mateix 20 de desembre, del Comando
cat, atra l'almirall Luis Carrero Blanco, cap del
TA so magnicidi ho va fer impossible. El jutge va
ta Benet la denegació de la llibertat provisio-
comunica
vella mateixa tarda, a Barcelona, s'havia convo-
nal. AG festació a la plaça de Catalunya per protes-
Ú
na mani : a Em a
de
lebració del judici contra els sindicalistes ç
da
la per la ce ex i mir-la comundent
CCOO. La policia va reprimir-la contunden ment i va
. diverses persones, entre les quals cal esmentar
Xavier Vida l-Folch, qui en el futur arribaria a ser el di-
detenl I

Seix,
vector del diari El País a Catalunya, i Carme Ribas
de Joan Subirats,
estudiant d'arquitectura i companya tres eren
un dels 113 empresonats de l'Assemblea. Tots
detin-
encara militants de Bandera Roja. A la presó, els
guts dels 113 que encara hi quedaven no les tenien totes,
perquè temien les represàlies dels funcionaris de pre-
sons. Finalment, no va passar res greu. Ramon Majó va
ser el darrer dels 113 que va sortir de la Model, el mes
de gener del 1974.
 2

La reorganització de la resistència

Ja Guerra Civil va provocar el caos en la rere-

El finalde
muarda republicana, que encarava exili. També Va agu-
retr ets entr e els part its, que es feien responsa-
ditzar els Rovira i Virgili en
El diet ari d'A nto ni
bles de la desfeta. republicana,
Catalunya
dillibre Els darrers dies de la el testimoni més pu-
l'any 1940 , cont inua sent
publicat la diàspora
nvent SO bre com va anar i què va comportar
guerra:
posterior a la pèrdua de la
La meva ge-
Es clou tot un període de catalanisme (...J.
catala-
neració, que ha viscut sota el signe cabdal del
a im-
nisme renaixent, és cruelment colpida per aquest
havíem
mensa decepció que li ha estat reservada. Ens
el
J.lusionat massa. Crèiem massa en la força pròpia 1 en
sinó
respecte aliè (...J. Ara ja no podem fer altra cosa
itenuar els efectes del desastre i preparar l'acció futura
damunt unes bases millorso.

Es va trigar molt a redreçar la epàtria caigudar,

perquè els retrets entre els vençuts van ser molts i per-
llongats en el temps.
L'activitat guerrillera i la guerra mundial no van fa-
cilitar les accions unitàries ni la creació d'organismes
es repro-
compartits. A més, en els primers anys d'exili
 I LLIB ERTAT
I
AMNISTIA
102 LA REORGANITZACIÓ Dg
LA RESISTÈ
NCIA
duiren les disputes que em MES À pat en pR
Guerra
na, ce Civil.
general juliol de
El 18delde PSUC, 195, Joan Comp no P odríem foragitar el feixisme Carnisser
er d 4: homes
reflexionava so, pobles si la unitat quan és mé
Da EE polític i les causes de la derrota
en l'arti l
eCatalunya unida, es redreçaràr, redactat a Moseg Comorera Va insistir en la m atei. .
xa i
ferència pronunciada el 3 d'ago st de dea EN Una cop,di
LI
na
en el qual proposava la creació de l'Aliança Nacio srodui da per Catalunya, 1944 a Mè
el portavey xic affee.. .
Catalunya com a punt de trobada del republicanig, cara dels
català. Paradoxalment, reclamava la unitat amb la b i Amèrica. El PSUC no feia altra cosa que repetir ha a
cositat verbal de preguerra: règia del PCE, 1 específicament de Jesús Mons ES
c a a la creació,
abocari as I, que
ral Nacional am l'any 1943, de la : Jun Up re ma de.
El camí de la victòria és la resistència a ultrança b el mateix esperit de def a
trança de la Unió
litzada mitjançant la més sòlida unitat, Unitat inte Soviètica, Anglat
(l'limpedir per tots erra els seus alia
entre tots els catalans honrats, aplegats en una Alia, els Mitj I
ans queFra ICO arrosseog8s
Nacional de Catalunya neta de bandits, de Sabotz Espanya a la guerra al cos
tat de Hitler, gj restablimeae
dors, de traidors, de faistes i de trotshistes, aliats de la leg
alitat republicana, de
la Constitució de 1934,
ucs i novells del renegat Franco. Unitat entre els ca ef l
restabli ment de l'Estatut de Catalunya,
lans honrats de l'estranger, els lluitadors, els que
no $ón ternal dels pobles hispànics en la lluit la unitat fra-
no volem ésser emigrats, els qui no tenim ni volem te a contra l'enemjç
comú. La unitat política i sindical de la
classe obr —
altra ambició que la de batallar sense mirar P'esfor ra, l'aliança de la classe obrera amb la pagesia, unitate.
i. —
sacrifici per la reconquesta de la Pàtria malaurada. aliança que han d'ésser la columna verte
tat entre tots els catalans, es trobin on es trobin, so bral de l'Alian. A
ça Nacional de Catalunya-. ò mires É d
bandera barrada de l'Aliança Nacional de Catalun: Malgrat la retòrica unitària, aquesta Aliança
entre els catalans de la llar, els empresonats, els cofi va: :
rar poc. Va ser el mateix PSUC el que va decidir-ne Ja:
nats, els exiliats, lligats per un sol pensament, per:
dissolució. Almenys d'això és del que es lamentav
sola voluntat: alliberar la Pàtria estimada, foragitar a Joz :
els lladres i assassins i els bords que els hagin ajud
Gilii Ferran, de l'anomenat Grup de Resistència d'ERC.
Unitat ferma, cada vegada més ferma, de Catalunya en l'article No ha passat reso, publicat en.El Pol
tots els altres pobles hispànics. L'enemic dels pobles talà el 16 d'agost de 1945. Dirigint-se directaii
PSUC, exposa la decepció per la decis presa: di
a51

Ho sentim, perquè li coneixem una força iunc

de superació. Perquè 3 anys de con ivènt
la seva llibertat . Ara, perdudes moment
han permès apreciar moltes qualitats: Per
àniament 6 és en nosaltres un convencime
lunya i la Rep ública democràtica espa
LL QS.
dE
nyola, sola a

amb la unitat refermada podrem

reconquerir-lés
 ÈNCIA -
I A REORGANITZACIÓ DE LA RESIST
AMNISTIA I I LIBERT
AT:
tarradellas
104 le exiliats a la Gran Bretanya consideraven ino-
l'hora que Tilire el Consell
ent i la re sp onsabilitat de iva, perd
de París i es malfiaven de Josep
Tar-
culiar seus tiva 1 progress
ld un a acció construc
que vo rà
4 estridència, saben al- liarse (sic) i com, secretari general d'Esquerra Republicana de
defugint de tot s in te re ss os superiors de i va. Així és com va néixer, el 29 de juliol de 1940
nefici del
penetrar-se en be
u, 110 Per cap altre, se
r aquest motiPSU
n. quest nou Consell. Ho van fer per recomanació de Ma.
nostra Pàtaria.equPeivo cac ió del C. Iquel de Irujo, que l'11 de juliol d'aquell any havia im-
tim aquest
41 Consell Nacional d'Eushadi a la capital brità-
a, per donar-li una orientació separatista que no
r, Consideracions entorns
En el document, sense data
s amb motiu de la cons
titució: tenia € l Govern basc, que estava integrat també pels so-
de la unitat catalana, emè ers perso
es s. A més de Pi i Sunyer, que en seria el president,
grat per div
d'un govern de Catalunya inte cialiste
del Consell de Londres l'antropòleg
a formaven part
nalitats, Carles Pi i Sunyer reclamava responsabilitat i
tics : Ta Josep M. Batista i Roca, en qualitat de secretari, icom a
tots els grups polí
vocals, el doctor Josep Trueta, l'enginyer Ramon Pere-
Cal, dones, que cadascun de nosaltres procuri tre- a, l'exdirector de La Humanitat Fermí Vergés i l'exrec-
ballar en la forma que les circumstàncies li permetin pe tor de la Universitat Autònoma Pere Bosch i Gimpera.
assolir aquesta solidaritat catalana. Era aquest el propò:/ El 1944, el Consell s'amplià per acollir representants
unitat,
sit que guiava la formació del govern d'àmplia dels catalans d'Amèrica. Llavors se'n constituí una de-
que de moment no ha pogut constituir-se, i és aquest: legació a Amèrica, formada per: Josep Carner i Ribalta,
també el mateix que inspira el govern de composi j
pas per a arribar presidents Manuel Serra i Moret, vicepresident, i Sal-
més restringida, que, com un primer
vador Armendares i Torrent, Baltasar Samper, Ferran
l'altre, s'ha constituit.
Zulueta i Giberga, Hipòlit Nadal i Mallol, Joan de Gar-
El president Lluís Companys havia intentat reagr ganta, Antoni Trias i Pujol, Santiago Pi i Sunyer, Josep
par els consellers i parlamentaris catalans en un Consell Conangla i Fontanilles i Francesc Paniello i Grau, com
Nacional de Catalunya (CNC), creat el 1939 a Franç a vocals. Com el Consell basc d'Irujo, el Consell de Lon-
un cop va dissoldre el Govern legítim de la Generalitat dres no pretenia substituir l'autoritat de Companys i del
va designar cinc consellers a títol personal: Pompeu Fa seu Govern, però sí que refusava la continuitat jurídica... .
bra, Santiago Pi i Sunyer, Josep Pous i Pagès, Antor a l'exili del règim autonòmic republicà. Per tant, els. ,. :
Rovira i Virgili i Jaume Serra i Húnter. A Londres. pactes estatutaris, i inclús la Constitució republicana, Tm:
l'exalcalde de Barcelona Carles Pi i Sunyer, que el, 8
d'abril de 1940 havia obtingut l'autorització de Con
panys per actuar com a delegat seu, presentà l'infort
a sobre l'actuació catalana a Anglaterra, am decidir sobre el seu futur.
qual establí les bases del que s'arribaria a conèixer CÓ i É
Aquesta concepció autodeterminista topàvai:
posició oficial d'ERC —per bé que person.
 106 AMNISTIA I LLIBERTATI

cades del partit, crítiques amb Companys i Ta

la veien amb bons ulls— 1 també tenia l'opo
republicans espanyols, que refusaven aquesy
litat amb tota la seva força. La disputa va ser £
econòmica, perquè Pi 1 Sunyer aspirava a reb
de la Junta d'Auxili als Republicans Espanyols 0
la institució creada a França per la diputació perma i
les Corts, el 31 de juliol de 1939, amb la voluntat,
ministrar cuantos recursos y bienes pueda y de L l
tinarse al auxilio de quienes emigran de Espafia p p
fender las Instituciones democràticas de nuestro:
No van aconseguir-ho. Indalecio Prieto, que era e
la JARE, va continuar enviant els diners a Anton
ria Sbert, responsable de la Laietana Office i la F
Ramon Llull, que van ser les estructures legals que
substituir la Generalitat a l'exili. Entretant, l'ago
1940, Companys va ser detingut per la Gestapo i
les autoritats espanyoles. El calvari del presiden
mençar aleshores, fins que fou condemnat a mort
tat el 15 d'octubre d'aquell any. Tot va anar molt de pré
El desconcert s'anava apoderant de l'exili. E
novembre de 1943, es va constituir a Mèxic la Ju
pafiola de Liberación (JEL). Van ser-ne impuls
ERC, Josep Andreu i Abelló, Antoni Maria Sberti
quel Santaló, Pere Bosch i Gimpera per Acció G2Í
na Republicana (ACR), la facció de Prieto del P
Unió Republicana de Diego Martínez Barrio, G
de finals del 1941 tornava a ser president de les GC
Carlos Esplú i Pedro Vargas d'Izquierda Rept
(IR). No en formaven part ni el Partit Nacionali
(PNB), ni el PCE, ni el PSOE de Negrín, ni la
d'IR de Luis Fernàndez Clérigo. Tampoc no s'hi
herir el Consell Nacional de Catalunya a Lorié
JEL volia ser un contrapoder a la presidència
 ORGANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA 107
LA R È
Juan Negrín, que continuava aliat
No tothom compartia la visió de
fou nomenat president d'aquella
Marín quina havia de ser la missió d'un organis-
junt I considerava una mena de govern provisional.
me QUE É també Andreui Abelló, li donaven un caire

l nental, amb la intenció d'aproximar-se als

mésvg instru
H monàrquics oposats a Franco. La JEL va crear
sectors D'—, en el si d'ERC. Josep Tarradellas, llavors
discrePiTa) del partit republicà i que residia a Suis-
- "ue Esquerra s'havia de mantenir al marge de
secret

me À lataforma unitària d'àmbit espanyol que no

ases i els partits, incloent-hi els comunistes, mal-
pia reconegut anticomunisme. Altres veus del
Joan Lluhí
et com ara Martí Feced, Joan Casanelles,
veure clara la
Plsa o Antoni Xirau, tampoc no van
jugada, sobretot perquè alterava la legalitat republicana.
La fi de la guerra mundial s'acostava. El desembar-
cament de Normandia s'havia produit el 6 de juny de
1944. El bany de sang havia obert la porta perquè els
aliats avancessin cap a la victòria. Els exiliats d'Espa-
nya també ho percebien, i per això acceleraven els seus
plans. Tarradellas va tornar a França des de Lausana.
ERC es reorganitzava, si bé des del 4 de maig de 1940,
un mes abans que la V/ehrmacht ocupés París, Anto-
n Andreu i Abelló, Marcel-lí Perelló i Domingo i Joan
Cor hudella i Barberà, d'Estat Català, i Daniel Cardo-
. A J En Martínez Vendrell, de Nosaltres Solsl,
vital frare a 39 del carrer Le Marois de la ca-
milans, ta a casa del rellotger Joan Massot i Roda-
Moviment de tant de Nosaltres Solsi, per crear un
Orga sr SE TeSiStènCia que tothom coneixeria COM
amb tació, que es posicionés al costat dels aliats,
SsPerança d 2
que després de la derrota de les forces
 108 AMNISTIA I LLIBERTATI

de l'Eix, Catalunya recobraria la democràc

optar a la independència. Aquella organitza
el 1942, va passar a denominar-se Front Nacion
talunya (FNC), i el 1946 ja era un partit. LFN
una organització molt activa en la postguerra, Va fl
cions espectaculars, com ara desplegar una band.
talana de vuit metres d'amplada i penjar-la d:
del telefèric del port de Barcelona per commem
de setembre de 1944. El dia de Sant Jordi del:
posar en marxa la revista Per Catalunya, amb
da de cinc mil exemplars. L'11 de setembre d'aque
teix any, els membres del Front van desplegar-se
Barcelona per repartir fulls de mà reivindicatius:
El 15 de gener de 1945, La Humanitat, l'
d'ERC, donà a conèixer el manifest fundacio
Solidaritat Catalana —un nom amb reminiscènci
tòriques— que dha brollat espontàniamento, segi
signataris de la nova proposta d'organisme unit
tre els signants del manifest hi havia: Josep Tarr
en nom d'Esquerra, Lluís Nicolau d'Olvver, d'
tarradellas
Catalana, Felip de Solà i Cafiizares, dels republicafi
la Lliga Catalana, Àngel Morera, d'Unió Dem
de Catalunya, Antoni Figueres, d'Estat Català,Ji
Rovira, pel Front de la Llibertat, i Joan Cornudell
PFNC. El 24 de gener de 1945, Josep Tarradellas
cà, també a La Humanitat, l'article eSolidari
lana. Com i per què ha estat constituida:, p
car la creació d'aquest organisme supraparti
unia els sectors republicans de dreta i d'esquer
d'antics membres del POUM i separatistes, però
incloia ni la CNT ni la UGT, ni, tampoc,
PSUC ni la Unió de Rabassaires (UR). En aqu
cle, Tarradellas donava explicacions, no gair
cents, sobre les raons per les quals ni els
sin

i mb,
es
 DE LA RESISTÈNCIA 109
LORGANITZACIÓ
LA RE
v-se en aquesta plataforma: dNosal-
van L tg" ni un moment de tenir en compte el
so hem der, força que representen
a casa nostra
mn 1 ubtable CE nitzacions (referint-se a la CNT i la
R si s dues
aquet éal 0181 blidar, af, tam
no obplI i: bé, 3 que -,
Solidaritat Cata-
GI iment essencialment polític. Aquest dar-
qua Est is el que debilita l'explicació posterior de
fet i uan detallava les raons de la no participa-
fi adellas, 4 en aquesta nova Solidaritat Catalana.

ja he
observat que les disputes del temps de la
jar". uaven ben vives i que alguns dels grups
guerre Con Çolidaritat Catalana tenien molts greuges
varticipantS , tra els comunistes estalinistes. ERC, i en
acu ET ellas, estaven molt interessats que Soli-
particular lana fos un organisme unitari. Per això, en el
ni : ca . delde diari republicà es reproduien les opi-
número UN
gel bles a la iniciativa de Gaietà Rahola, del Front
dons No Je Catalunya, de Rafael Tasis, d'Acció Catala-
Rem blicati de Nicolau d'Obver, CAcció Cia
anar
de Felip de Solà i Cafitzares, de Lliga Cata ana, de Joan
Cunyat, d'Estat Català, del periodista Eugeni Xammar,
i dels militants d'ERC Martí Barrera i Hilari Salvador.
Tots ells defensaven la conveniència d'haver creat aquest
organisme, que, malgrat proclamar que volia aplegar to-
tes les sensibilitats i que estava eal servei de la més alta
solidaritat patriòtica i sentimental, en realitat competia
amb el CNC i amb l'Aliança Nacional Catalana.
No va ser fins que s'acabà la guerra mundial, que els
Vells Partits —o, millor dit, algunes personalitats dels vells
MrUS— Van fer alguna temptativa per forjar la unitat
a esició, amb la Idea que el bastiment de la —
or a seria determinant per ala reconstrucc i
Ral. a Victòria aliada va infondre l'esperança
ta Espanya que beneficiaria, és clar, Catalunya.
 110 AMNISTIA I LLIBERTATI

Un cop alliberada França, el 1945, Jose

president del Parlament de Catalunya, es Va feg Ó
de la Presidència de la Generalitat a l'exili i ya regi
ne el Govern, que es va formar amb Carles p: ie
Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili, Josep È
Josep Ramon Xirau i Joan Comorera. Més tard.
ampliar amb la participació de Manuel Serra LA
Pau Padró i Francesc Paniello. Irla va voler reorga,
el CNC com a organisme unitari no governamental
topà amb l'oposició de la facció d'ERC dominad
Tarradellas. Per aquest motiu, Carles Pi i Sunyer d
gué el Consell, tot i l'oposició del doctor True
diverses comunitats catalanes d'Amèrica, que eren,
tidaris de mantenir-lo. El Consell va anar esllangu
se, fins que el 1953 es va crear el Consell Nacional:
là, que pretenia recuperar-ne l'esperit des d'una
però, obertament independentista. l
El fet decisiu per avançar cap a la constituci
organisme d'oposició realment ampli va ser la Cap
nada del 1966. Ho veurem. Anteriorment, com cc
tava Josep Benet, l'antifranquisme va ser incapaç
gendrar comitès unitaris sense exclusions, més:
dels formats sectorialment. Així i tot, es'havia arf
situacions com la de la vaga dels tramvies de 19:
què hi havia un comitè de vaga que es reunia:è
blocs diferents i es passaven les notícies i els mo
dre, però sense arribar a reunir-se mai ento

havia perjudicat tant l'oposició al règim. D'un

da, la constitució del Sindicat Democràtic d'Es
(SDEUB), enmig del setge policial als tancats
tra, la creació de la Taula Rodona com
a Org
solidaritat amb els presos i detinguts. ça
 7

REORGANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA 11
LA)

l
pEL CNDC AL COMITÈ
pER PONTS:
A RE uuernLA (1944-1968)
L'

CLAU pl

factors de divisió entre l'oposició va

vincipals que havien
dels P
deconsens respecte al paper
tucions de la Generalitat en la direc-

la P
s de D' ex ec uc ió de Lluís Companys,
Irla desp
Jo( sep disc ré
serò repaven de si calia o no que el president formés
En el congrés
sovern. Cada facció tenia el seu projecte.
d'ERC celebrat a Tolosa de Llenguadoc el juny del
1945, es va formalitzar un pacte entre Carles Pi i Sunyer
i Josep Irla, mitjançant el qual el president encarregava
ha-
a Pii Sunyer la formació d'un govern d'unitat. Com
ar
via passat l'octubre del 1944, quan Irla va voler revif
el Consell de Companys amb la incorporació de nous
consellers —i de nou el gener del 1945, quan va crear el
Consell Assessor de la Presidència—, la iniciativa de Pii
Sunyer tampoc no va facilitar la formació d'un govern.
Havia aconseguit el que semblava més difícil, que era
reunir comunistes i socialistes (Joan Comorera i Ma-
nuel Serra i Moret) en un mateix consell executiu, però,
: canvi, va fracassar quan va mirar de barrejar-hi els
so cn del nacionalisme català. Mercè Morales, en h
que e
racàs P 1 dedicar al president Irla, explica
a rerefons els Fi
tents de Ta, EA manlla tenia com aforma unitària) e
partits, Or ellas de crear una plat
Com els dur Sa i recuperar l'hegemonia d el
,
Oan Cornudell, rontaments amb els líders de
Solid dr-se
a1 Antoni Andreu, que procuraven COn-
a l'interior del país com la primera força na-
3: . 2 hi
 112 AMNISTIA I LLIBERTATI

NC, la UDC x
cionalista. A Catalunya, VF
m també
Alentorn, se ctors d'ERC i d'ACR, co "i

pient MSC, de Josep Pallach i Josep B. Bellsol dit

dos antics militants del POUM, reivindicaven j,
independència respecte de la Generalitat i de l'exif
El fracàs de Pi i Sunyer Va coincidir, a finals d
amb la constitució del primer Govern republici
nyol a l'exili, el de José Giral. I quan el Govern bagç
plegava una gran activitat i es preparava l'anomena
espanyob per presentar-lo a l'assemblea de l'Ore
zació de les Nacions Unides, Irla —destaca Mora
estava edecidit a formar Govern (i) es va reunir la:
tarradellas na setmana de setembre amb Pi i Sunyer i Tarrac
per consensuar els noms dels nous consellergs
composició era aquesta: dos intellectuals de pre
Pompeu Fabra i el poeta Josep Carner: el presiden
Parlament, Antoni Rovira i Virgili, el mateix P
nyer, i, per les organitzacions obreristes, Joan Con
ra, del PSUC, i Josep Ramon Xirau, socialista. Aé
darrer finalment no va acceptar el càrrec i fou sub
per Serra i Moret, el juliol del 1946, si bé no va pa
par en cap reunió de l'executiu fins al gener del 19:
Consell representava diferents sectors (legalistes
deterministes, comunistes-socialistes), però no:
nia a Un govern d'unitat, entès com la represen
totes i cada una de les organitzacions polítiques:
núncia de Xirau encara va reduir més l'espectré/
tot i que cap organització socialista creada o rect
l'exili tampoc no se sentia representada en el d:
socialista, que en aquell temps estava exiliat.
notori que mancaven sigles nacionalistes (FN
1 EC). Aquestes, juntament amb PMSC, formé
bloc d'oposició al Govern des del Consell Nati
la Democràc ia Catalana (CNDC), creat a Ba
 7

3 REORGANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA — 444

945. Afirma Morales que, est el Consell

é del 1
. e Pi i Sunyer havia estat el principal es-
d
de L jaesp Generalitat d'Irla durant la Segona Guerra
al petó
EE, entre el 1945 i el 1947 ho seria el CNDC,, FJ
Murs qe vendre la decisió de suspendre el Govern
(948, do havia aconseguit la unitat de tota l'oposició
ò Xela Generalitat. També va influir que prengués
ecisió la crisi institucional provocada per la
t internacional a la República espanyo-
Tenuneo ntext de Guerra Freda. La Generalitat va en-
Ò Olayors, una llarga etapa presidencialista que con-
cetals ll
la figura de Josep Tarradellas, quan el 1954,
nuar1a en

€ I secretari general d'ERC, va accedir a la

essent encara
residència. .
La unitat es combatia amb la demanda d'unitat, per
-
béque pugui semblar una paradoxa. El CNDC es cons
ta i po-
situí sota la presidència de l'escriptor, periodis
El seu
lític Josep Pous i Pagès, retornat de l'exili el 1944.
el fa-
tetorn no va ser fàcil. El 31 de març de 1942,
langista Luys Santa Marina, a qui Pous havia salvat la
vida, en tant que president de l'Ateneu Barcelonès, quan
11936 va ser condemnat a mort,va avalar-lo amb un cer-
tificat dirigit a les autoritats franquistes. Pierre-Louis
Berthaud, el gascó que havia acollit diversos intel-lec-
tuals catalans a Roissy-en-Brie, una ciutat del departa-
ment de Sena i Marne, va aconseguir-li el visat. Berthaud
portava l'administració de la Fundació Ramon Llull, una
idec vada creada per Antoni M. Sbert, a instàncies
pecialmes : : la Generalitat, per ajudar els exiliats, es-
tota ha des els intel-lectuals. Va trigar un any a obtenir
Bosch es mentació. Finalment, explica M. ngels
a8ès el 14 producció a les memòries d'exili de ens I
Clau-
i Ametlla 3 gener de 1944 va escriure al seu amic
-
, Que residia a Perpinyà, per tal que li reser
- AMNISTIA I LLIBERTATI Ú al

vés una habitació. Pous i el seu fill van installar-se -

capital nord-catalana fins que el mes de febrer vant
lladar-se a Barcelona i, gairebé immediatament, P
es posà en contacte amb gent de i interior que treb
va per crear una alternativa antifranquista. Amb aq
propòsit, el 1944 va néixer el primer intent de funda
organisme unitari com més ampli possible. Una instà,
cia sense nom, que va durar uns mesos, entre el 19
el 1945, que era una mena de comitè coordinador
qual participaven, a més de Pous i Pagès, que no m
tava a Cap partit, però que era ben vist per l'ERC
Tarradellas, Miquel Coll i Alentorn, en nom d'UI
i Joan Sorribes Bracons, d'Acció Catalana, que G
el seu despatx d'advocat, al carrer de Trafalgar de
celona, per celebrar-hi les primeres reunions. Tamb
eren presents representants de la Unió Socialista d
talunya (USC), escindits del PSUC, que encara no
via transformat en MSC, i d'ERC a l'interior, quez
va enfrontada a la de l'exterior. :
Coincidint amb la constitució d'aquest Comit
Coordinació a Catalunya, l'octubre del 1944 es fo
Madrid, l'Aliança Nacional de Forces Democrà

UGT i d'una facció de la CN

T. Posteriorment
corporà el PCE,
Pob
licàs,

in ació d'un govern:

emocràtic, LANFD s'implantà també:

emb
: artuel nya,
mateix elPrograma. En el primer mà:
mes de maig del 1945, co
perit els BlUPS segúents: UDC,
AC
it Nacionalista Republicà d'
 tam

A REORGANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA 115

L

stat de la CNT, el Moviment Llibertari (ML),

UR. UM, el PSOE, les Joventuts Socalistes (JS) i la
PO embolic era monumental, perquè diversos dels
UGI: pen lans signataris d'aquesta aliança espanyola,
havien firmat, com ja hem explicat, la
Ú el gene 33 de Solidaritat Catalana, que propugnava el
"bliment de la República de l'Estatut d'Autonomia
1932. Calia posar ordre i redreçar els equilibris, i,
sobretot, resoldre els enfrontaments entre les diverses
'endències d'ERC. El grup que actuava a l'interior no te-
sia bona relació amb el secretari general a l'exili, Josep
l
Tarradellas. LI
-
Precisament per a1XÒ, la vida del Comitè de Coordi
plantejar-se un
nació va acabar al cap de pocs mesos, en
un cop recons-
l conflicte entre aquestes dues Esquerres,
as.
ctuida la de l'exterior sota la direcció de Tarradell
s
Als de l'exterior no els feia gràcia que els representant
d'Esquerra al Comitè no fossin tarradellistes, Tarrade-
llas, en tant que secretari general del partit, comminà
Pere Puig, delegat de Relacions Polítiques a l'interior, a
posar-se en contacte amb Pous i Pagès per tal d'aplegar
en un organisme unitari les forces catalanistes. L'es-
criptor empordanès va començar a treballar per apartar
de l'Aliança madrilenya els partits catalanistes i inte-
grar-los en un organisme unitari nostrat: l'Aliança de
pel Republicans Catalans (APRC). Es constituí a
nas de juliol del 1945 sota la presidència de Pous i Pa-
ce més dels partits que ja eren membres del Comitè
acions ppeció, va adherir-s'hi Estat Català. El Front
Principi ces atalunya no va voler ser-hi, si més no a
l'ava que dl ques seu líder, Joan Cornudella, consi e-
s era fonc - S
amb el Fron: El ci de fer tots els partit
UN prime, plantejament de Josep Pous era arribar,
er moment, a constituir un bloc republicà, al

—
 116 AMNISTIA I LLIBERTATI

Ds
qual potser, posteriorment, es podrien unir $è
cialment exclosos: an

Un cop formada aquesta Organització

Carles Santacana—, Josep Pous va escriure qi
radellas per informar-lo i per explicar-li tamb
lia que no es prengués cap decisió importa,
sense que el nou organisme fos consultat i qu
no hi hagués govern català a l'exili, la Unió IS:
es refereix a l'Aliança així) fos considerada un
ció del president Josep Irla. b
)
a4

l Pous reclamava que l'interior es regulés pe

teix, sense dependre de les directrius i les platafo
com ara Solidaritat Catalana, de l'exili. Per tan
demanava un tracte entre iguals, en el que seria
les grans disputes entre l'exili i l'interior dels
anys sota la dictadura. L'Aliança va durar po
vembre del 1945 es constituí el Consell Nacion
Democràcia Catalana, amb l'impuls un altre:
Pere Puig i Josep Pous i Pagès. L'integravenels
Acció Catalana, Esquerra Republicana de Cat
Estat Català, Unió Democràtica de Catalunya:
Rabassaires, Front Nacional de Catalunya,Pa
publicà d'Esquerra (PRE), Unió Catalanis
Nacional Català (PNC), Moviment Socialist
lunya, Front de la Llibertat, Front Universit
talunya (FUC) i alguns grups de la CNT 1
Malgrat que el CNDC reconeixia el Go
 CIÓ DE LA RESISTÈNCIA 117
quORGANITZA
sssibilitat de restaurar la República. És
se dE
Peaixò
egons M. Àngels Bosch, sparticipa en
interinitat política i de conspiració a favor
Jim Ó 1, Joan de Borbó, com ho demostra la rela-

amb els monàrquics 1 amb Portugal. Accepta

qo du C
4 t
h a de règim constitucional perquè creu que
, monatd 4 de govern més fàcil d'aplicar a Espanya-.
el sistema ublicana no estalvià crítiques a l'actuació
psquelta 1és de rebaixar tant com va poder el nivell de
je Pous: 3 "a de l'organisme. Des de les pàgines de La
presentar Jel 12 de juny de 1947, q. Solero (pseudò-
Puig i Subinyà, cap del Servei d'Informa-

el CNDC adoptés el mot enacionab,

serque
S aeXi
CL
I Govern Català, el mot Nacional po-
8 l
dia prestar-se
rig1 v-se en rector suprem, oposat a l'au- l
pisme volia e l
nt Irla.
toritat del preside t s e m o c r a t acris-
s s s e u s a l i a d
En part era alxí. Pou i el
Esquerra ni
dans i socialistes no estaven d'acord ni amb
Per
,mb Irla de compartir el viatge amb els comunistes.
vxò van criticar la incorporació de Joan Comorera al
Govern d'Irla del 1946 i el coqueteig d'ERC amb el
PSUC, llavors i més endavant, quan l'estalinisme va des-
tronar Comorera. Alguns dels manifestos difosos pel
CNDC s'arrengleraren amb l'opinió dels aliats contra-
risal marxisme. A més, tenien clar que si els britànics 1
els estatunidencs havien de triar entre donar suport a
En osció vinculada als comunistes o a Franco, la
va pecantaria pel dictador. Per això, el CNDC cer-
Mor del ses deis com un organisme patriòtic català a
(a veure s ui ment de la democràcia que no tingués
Setembre de EE del Front d'Esquerra. L'Onze
, el CNDC va llançar un manifest,
118 AMNISTIA I LLIBERTAT

reproduit en el número 56, de 15 d'octubr

d'Opinions, el butlletí del Front Nacional de
que s'editava a Perpinyà. Volia ser un homen
els patriotes que sen els pitjors moments d
històrias mantingueren viva la flama de la ca
Catalansi

En la commemoració de l'Onze de Setem

lor antic per la caiguda de Barcelona l'any 17
reja amb el dolor per l'esclavatge en què nov
caigut. Però el doble dolor conviu, dins la nc
ma, amb el conhort de l'esperança. Una esp :
pren, cada dia més, la claredat d'una certi
pròxim alliberament. Encara que aquest tri
davall, vindrà, vindrà, vindrà. j
Quan, avui fa 232 anys, la capital de :
queia heroicament, tot semblava acabat per a
Pàtria. I a despit d'aquella realitat ombrívola, elsc
del segle van sentir la fe en el demà. En l'al-le
nal, que és com el testament dels herois i dels m
invoquen la Catalunya de l'esdevenidor, la Catí
que renaixeria al cap d'uns anys, d'uns decenn
segles, però que indefectiblement renaixeria. E
i els pobles que, en caure, tenen la visió del redr
futur, no moren en veritat. La terra mare els
no els colga.
- Tota sola va lluitar Barcelona en aquell set
riosa soledatl Havien caigut abans València:i
Havien sucumbit les ciutats i el camp de Catalt

da bata ria Br
figura tràgica de Bac de Roda, executat a Vic, 65 É

compliment del . a P def

abandonats així ae Le dg 0
legítim. No es pot dir. BE clorara
que Catalunya 1 li
 RGANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA 119
LA REO
4, per una dinastia ni per un rei. No es pot
pÀ st irés pels Àustries contra els Borbons, ella
dit vés de mig segle, s'havia alçat contra els Àus-
ques 10 T 1 y d'Espanya, i havia proclamat un Borbó,
França. Catalunya lluitava aleshores per
com sempre, per la llibertat de tots els

Els po

sonal, el

les forces €$ 5

d'armes O d
que vulgui ser :
ha mort. Quan els opressors el donen per mort i enter-
vist dels Pi-
tat, ve el miracle de la resurrecció. Ho hem
vineus enllà. Ho veurem aviat dels Pirineus ençà.
Passa per damunt dels nostres caps la vibració dels
grans fets històrics que transformen el món. Els cata-
lans, que fins en els moments més llòbrecs d'aquest
darrer decenni hem cregut en la victòria de les demo-
eràcies, hem d'acabar rebent el noble premi de la nostra
actitud. S'esquerda visiblement l'edifici de la dictadu-
ra franquista, feta amb més cartó que pedra. S'apaga el
foc del falangisme, fet amb més encenalls que tions.
S'acosta l'hora de la llibertat, de totes les llibertats, exi-
lades com milers i milers de germans. Tornarà a bate-
gar la bandera catalana, que és l'alegria dels nostres ulls
i el símbol de la nostra unitat. Tornarà el lliure exercici
dels drets individuals i socials.
Davant dels esdeveniments pròxims, hem d'esfor-
as a assegurar la confluència dels tres grans mo-
q Ponts sortits de l'ensenyança viva del nostre poble:
— Moviment nacional, el moviment republicà i el movi-
Ment amer,n, Si aqu
ACtòriobre questa conflu i es pro due
ència
fluènc ueixix sati
$ s-
, el nou període de govern propi serà du-
120 AMNISTIA I LLIBERTATI

rador, fecund i constructiu, i agermanaràJ,

justes un període de dur treball,
doble treball
ços i d'intel-ligència, perquè el feixisme no
xat ací més que sang 1 ruines. Que demà pu
de Catalunya: cVa caure combatent, va alç
lant. l
Aquest ha de ser l'últim Onze de Setenj
sota l'opressió. Hem de creure que l'any vinent
mateix dia, serem a la ronda de Sant Pere, e a
pai que correspon a l'antic baluard on la lluita
salt va revestir la màxima violència, i que hit
altra vegada, dret i refet, el monument de Ra
nova. El bronze també ressuscita, quan té ànim
narem a veure l'estàtua del darrer conseller en ç3
l'espasa vinclada pel pes del cos ferit que defalléi:
no pas trencada.
Catalansi

Eyre
tat. Vosaltres, germans exiliats, alceu els ulls vers
ra enyoradal Nosaltres, els de l'interior, obr

ES
im€
ços per a la rebuda germanívolal
ae Pas da AE
Í tots plegats disposem-nos a reconstruir el:
poble trepitjat, escarnit i espoliatl
Repetim els mots de Guimerà 4 Catalu
ny:
pot morir. No va mori
1714, n O És Morta ara. Tots els catalans dignes
la
ben viva al cor, al pensament, als llavis.
Í ment I
re les COrones invi
sibles, contra les
poden res els INtrUSOS, Co q
br iran avui l'invisibled:
tructible monyme
Cant interior,
 ——n— RS

RLORGANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA 121

LA
QSELL NACIONAL DE LA DEMOCRÀCIA CA.
JONS
fALAN
/ ció C ATALANA, ESQUERRA REPUBLICANA
AC ar ALUNYA-ESTAT CATALÀ, UNIÓ DEMO.
pl DE CATALUNYA, MOVIMENT SOCIA-
I ú CATALUNYA, UNIÓ DE RABASSAIRES,
l pisTA DE ONAL DE CATALUNYA, PARTIT
) FRONT NAGL
SQUERRA, UNIÓ CATALANISTA,
LI S
PARTIT NACIONA TA CATALÀ.

l Després d'haver constatat la impossibilitat de der-

armada
votar militarment el règim mitjançant la lluita
o deles guerrilles, el 1956, el PSUC va adoptar la políti-
ca de 4reconCI liació nacionab plantejada pel PCE. Era
un a proposta oberta a totes aquelles persones que, in-
la
dependentment del seu posicionament polític durant
a de-
Guerra Civil, aspiressin a la implementació d'un
ma
mocràcia de tipus occidental mitjançant un progra
de mínims —amnistia, llibertats polítiques i sindicals,
elecció de Corts Constituents encarregades de redactar
una nova Carta Magna i dret a l'autogovern de les nacio-
nalitats històriques—, que ni tan sols exigia la restaura-
ció a priori de la forma republicana per a Espanya. Les
discrepàncies entre Pous i Pagès i Esquerra es van tra-
duir en la sortida d'Esquerra, d'Estat Català i de la
Unió de Rabassaires del CNDC. Pous i Pagès Ya res-
dar h l'embat amb l'opuscle, publicat el juliol del
Catalana
alca 37 hd Nacional de la Democràcia
tava fas Ne ins i de fora de Catalunya, en què re a
ili i, més concreta
Ment, amb De esavInences amb l'ex
. stratègia de Josep Tarradellas, i reclamava
dissolució d
el Govern
o nstitució, 1 any 1958, del den
dC j ss ,
ominat Comitè
,
À
122

Dem.
Claudi Ametlla, el Consell de Forces
de Catalunya (CFDC) creat pel Moviment Soci.
Front Nacional, Esquerra Republicana, Unió:
eràtica i Acció Catalana Republicana, era la çà
al cap de deu anys, del pacte d'entesa i de pel
CNDC de Pous i Pagès i de la Solidaritat Cataf
pulsada per Tarradellas. La consolidació del règi
quista obligava a buscar solucions per poder co
la lluita contra la dictadura. Claudi Ametllaha
tornat de l'exili l'any 1948. Malgrat que en un
moment l'Audiència Provincial de Barcelona va ti
lo amb cinc-centes pessetes, el Jutjat Civil Espe
Responsabilitats Polítiques li va permetre recupe:
els seus béns i propietats. Abans de la guerra,A
era militant d'ACR i escrivia a La Publicitat. Am
clamació de la Segona República, va esdevenir goy
dor civil de Girona (1932) i de Barcelona (1933),
eleccions generals espanyoles del 1936 resultà el
putat a Corts per ACR, com a integrant del Front
querres de Catalunya. Fou el segon candidat més :
A Barcelona, Ametlla no va quedar pas ina
policia el etoleravax i el respectava més que a d'alt
què el comissari que dirigia la Secció de Servei
cials de la BPS, Pedro Polo Borreguero, havia est
seves ordres, al costat dels germans Badia, quan
governador civil de Barcelona. Albert Manent, qi
hi més o menys d'assistent polític a partir del 195:
va retornar a Catalunya, deia:

. Ametlla no es limità a fer de rendista i

de m
lista, sinó que, ben aviat (probablement
el 1945
vingué el successor de Josep Pous i Pag
ès ent
de forces clandestines que
aquest presidi
molt gran (morí el 1952)i el comitè est
ava
 RGANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA 123

"anà eixamplant amb nous grups clan-

b tot, Ametlla va ésser molt tolerat.
ins. nar, després de l'interrogatori, la policia
ya D bolítico-Social— li recomanà que no es fi-
prigada ra i que l'únic que es movia una mica era
' 4 octor Pous i Pagèso, al qual, recordo, li
qrUPO Lear sempre els rumors 1 SOVint en deia

n-
bert Manent va explicar, en la sembla
El molí de Pom-
dedicar 2 Ametlla en el llibre Amet-
Comitè Claudi
i uncionava i què feia el
n fragment
, mitjançant la reproducció d'u
una car ta d'A met lla , datada el Nadal del 1959, adre-
d'uns
d'Olver:
caaddaa : a Lluis Nicolau
Onze
Poc després de tornar a la Pàtria ara ha fet
igiona-
anvs, vaig ésser convidat per alguns joves correl
visa entrar en un comitè que havien constituit elements
de l'Esquerra i de la Unió Democràtica, l'objecte del
qual era establir una entesa amb els monàrquics anti-
franquistes i liberals, per tal de lluitar contra el règim
imperant i retornar el país a la llibertat sota la restaura-
ció de la monarquia en la persona de Don Joan. Estu-
diada la proposta i considerant que els dos representants
de l'Esquerra ja enquadrats en aquell comitè eren pro-
vinents del més reconsagrat catalanisme —un d'ells pri-
mer conseller de Treball de la Generalitat, després tras-
passat (Francesc Xavier Casals i Vidal, mort el 1954J i
i Ei que també el substituí en aquella Conse-
era el ces sl arrera)— i que el d Unió Democràtica
dl movimes i l animador, home dels més capacitats en
considera, Eintàrs fes refereix a Coll i Alentorn),
MEreS presc, na que, segons els proposants, les pri-
nàrquics Le me contacte havien demostrat en els mo-
avorables disposicions tant en allò
 AMNISTIA 1 LLIBERTAT:
124

que afecta Catalunya com en el que són

e
humanes, i considerant, per fi, que pensar
ment de la República era un pur somni, y.
d'entrar en l'aventura, de la qual em feren ç

Ametlla continuava la seva explicació dirió:

colau d'Olvver dient que presentaren un pròg
mínims de reivindicacions catalanes i demo,
sense l'acceptació del qual no podia haver-hi e
sible. Ametlla estava convençut que els monà
acceptarien un programa tan agosarat sense
menes: l

No fou així. Els monàrquics d'ací l'acceptar

se reserves i dies després ens comunicaren que
l'acceptava el Pretendent, a qui l'havien sotmès.
vi d'aquesta acceptació, nosaltres ens obligà
hostilitzar la monarquia restaurada i a col-labc
no, segons els camins que emprengués i la sinceritat
què complís les nostres condicions.

Els vells republicans volien tenir com a ali

nàrquics, representats pel baró de Viver, que es
ven catalanistes, encara que la utilització de
excessiva i una manipulació del concepte. Segò
festava Antoni Muntaiiola i Tey en una entre
els periodistes jaume Fabre i Antoni Ribas
Català dels monàrquics joanistes, del qual tar
maven part el baró de Viver, Santiago
Nadal
ç dec Armand de Fluvià, Paco Gomis,
, Josep Antoni Linati i Joan Anto
va estar en íntima relació amb
Claudi Ame
 —nn

STÈ IA
IT ZACIÓ DE LA RESI NC fos
EORGAN

vi nc le s im port an ts am b els grups po-

amposi
Vj'o
"d ó:it gràcies al comitè que ell va presidir
tabl
esci
quí. Anàvem a les reunions a ca l'Àmet
dència. Recordo també una entre

pol ícia a8
ra. Quan 8 tot
ncegS aquí ser-ho era un crim. Nosaltres considl e-
legalment qui tenen crite-
vem, 1J0 ho continuo pensant, que els
go ve rD so ci al is te s só n un s homes legitimats pera.
is de cr it eris fins , i tot des del gove
rn
poder ma nt en ir aq ue st s
n s feia res de pactar amb els socialis
tes, ni
Per ai xò n o E
munistes. Quan jo vaig
tampoc de tractat amb els co ir a veure. l és
Barberà em va ven
estar a la presó, en Solé ide
que aleshores la lluita ològica era pel continent, no
àve m
pel contingut. Tots érem antifranquistes i accept
que S : canviava el règ
im el país hauria de donar-se la
forma de govern que elegís lliurement en unes elec-
capacitat
cions. Els monarquistes (sic) teníem, a més, una
altres grups,
d'actuació amb un risc molt menor que els
si calia,
i per això acceptàvem de fer-los de tapadora i,
de capdavanters. Per nosaltres la monarquia és com un
colom, que no pot volar si només té Pala dreta. Neces-
sita les dues, i per això sovint hem cobert l'esquerra.

uics era
I Per a Ametlla, la reconversió dels monàrq règim,
Pot de l'anticatalanitat fonamental del
en ter mes de o atre
tat celebr ar- la, per ò
el règim caP
monàrquics no tindria
amb els
efecte, Amb ça lià i es reestructu-
tà amb ha: el temps, el comitè S amp rep ublicans i
l de pet its gru ps
ticionalistes ge cu pre al marge els
CO-
pero mantenint sem
MUunisteg A
a el seu escepticisme en
eficàcia del Melis demostrav
estava conven-
comitè que presidia, perquè
126 AMNISTIA I LLIBERTATI

çut que la gran massa, la gent, no seguia les diré

l'oposició 1 no participava en les reivindica
demòcrates. Era evident que l'acció més cland
expeditiva no passava, generalment, pel Comí 4
Ametlla. L'acció s'estava covant en altres ambié:
de l'exili, Tarradellas combatia aquest comitè amb
les seves armes habituals: escrivint cartes farcid
trets i recels per l'influx que tenia sobre els di:
l'interior dels partits tradicionals. Ametlla no £ H
x

tat mai sant de la devoció de Tarradellas. —.

La iniciativa més destacada del Comitè Claud
lla va ser participar en el denominat eContuber
nicv, en el marc del IV Congrés del Moviment
peu, celebrat a la capital de Baviera entre el 5.
juny de 1962. El eContuberni de la traicióx, com.
l'anomenaren els franquistes, aplegà cent div
gats espanyols, trenta-vuit de l'exili, vinculats
grés per la Llibertat de la Cultura —que dirigia 'R
Gorhin des de París—, i vuitanta de l'interior. Se
que va ser José María Gil Robles qui va delegar en
lla la confecció de la llista dels catalans que ha:
participar en la reunió. La delegació catalana de
rior i la de l'exterior van ser presidides per Rafaé
que a Munic estigué acompanyat per Màrius É
tús, de P MSC: Jaume Serra Gasulla, d'ERC: els:
quics Antoni de Senillosa i Cros, Francesc Sitjà
dr i el democratacristià Felip Lagat
este, : i. nsutut Europeu de Barcelona,Jo
: ET, 1 Els catalanistes independents monsenyé
ae i el poeta Marià Manent. El triomfalis:
que s ha valorat a posteriori 4 1 ep
er diversos historiadors, quella reunió,
entre ells:
 NITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA
LA REORGA 127

A pesar de defender el derecho del Cr'econocimi

en-
qe las peculiaridades lingúísticas, culturales, hist
óri.
te" , jurídicaS de los pueblos hispànicoss, los delega-
CS 2 Janes tuvieron que retroceder
dos cat demàs de desear y aprobar una
la vuelta de las libertades
lieas y de las instituciones democrúticas, apo
yaba
vúblics 'reconocimiento de la personalidad
de las dis-
un Vd Lomunidades naturalesr. También
ea

int ro los socialistas

m etieron a apoyar la Restauración
monr.
pl siempre y cuando ésta se acompafiara
de una im-
la democracia en Espafia.
plantacióN de

Algunes veus de l'oposició van lamentar aquelles re-

súncies. També ho va manifestar Tarradellas, que acusà
els assistents a la reunió de persones vanitoses que no
aportaven res a la lluita democràtica. En aquest sentit,
enia raó. Tot i que la sortida de la dictadura va respondre
al disseny de transició apuntat a Munic, en la conjuntu-
ra dels anys seixanta les noves generacions no cercaven
una solució monàrquica per recuperar la democràcia.
El PSUC, en canvi, va fer una valoració positiva de la
trobada a Munic, que emmarcà en l'ambient vaguístic
del moment, especialment a Astúries, i a la eCarta co-
lectiva reclamando libertad de información y solucio-
nes negociadas para los conflictos laboralesx, que van
dirigir al ministre Manuel Fraga Iribarne, amb data de
hi Re pren Menéndez Pidal —llavors president
a lenació Ri emia Espafiola—, Ramón Pérez ea:
bricl Es ecoa, José Bergamín, sar JS da
a a
José María GUR F auStitol Cordón, Fernando
nez Ferngnd. obles, Teófilo Hernando, Manuel ,
aa Laín Entralgo, José Luis Óper
Anguren
Anton l
Quirés, Dic Ju Han Mar fas, Manuel Millares,
NiSiO Ridruejo, Alfonso Sastre, Antonio Sau-
 128 AMNISTIA I LLIBERTATI

Carrefo, Gonzalo Torrend

ra, José Suàrez
Vega Díaz, Luis Felipe Vivancos, Juan Anton:
negui i Antonio Buero Vallejo:

En aquest terreny (escrivien a l'editorial: .

núm. 237 de juny del 1962), té particular sigr
reunió celebrada a Munich (sic) els dies 5
amb la participació d'un centenar de persona
tiques de l'interior i de l'exili. Aquests progr
taris, especialment la presència a Munich fs
sonalitats polítiques de dreta tan destacade
Robles, Satrústegui, Ridruejo i d'altres, denun
hem entrat a l'última fase de la vida de la dictadu

L'entusiasme dels comunistes catalans els dui

mar que calia arraconar l'anticomunisme laten
gunes forces polítiques perquè impedia la unitat.
calia ajudar el PCE, com si es tractés d'un acte
vei, per tal que la dreta espanyola s'avingués a:
que aquesta era la manera ed'acabar amb el franq
i de donar al poble la possibilitat de determin
ment el seu propi destís. La carta col-lectiva de
lectuals va rebre moltes adhesions, entre les
d'un nodrit grup de més de cent quinze pers
benet
encapçalaven els intel-lectuals i artistes Emil
mon, Pedro José Jaén, Josep Maria Subirachs.
Serrahima, Joan Teixidor, Joan Petit, Núria Sal
Carbonell, Ramon Aramon i Serra, Joan Llor
dy, Albert Manent, Xavier Benguerel, Josep
Marià Manent, Jordi Cots, Josep Maria Espin
M. Calsamiglia, Felip Solé i Sabarís, Luis:
Sants riiong, Francesc Vallverdú, Carl
Ta le ertí, rnest Lluch, Àngel Carme
po omés, Antonio Rabinad, José Agus
 qua GANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA 129
quA FT
4 Fontserè, Maria Aurèlia Capmany, Fre-
anuel de Pedrolo, Joaquim Molas
4, Dalmau, Albert Ràfols- Casamada, fina
nJoS O Alexandre Argullós, Manuel Alonso
.
e Senillosa, Ricardo Fernàndez de la
bió i Balaguer, Clementina Arderiu,
guer cens i Artigas, Joan Oliver (Pere Quart.),
) . Castellet, Antoni Tàpies, Joan Triadú, Susana
do N
i José M. Valverde,
h
Maria Giro-
Li -h Gabriel Ferrateh, enter.
Mare "no dreira, Alexandre Cirici i Pellicer, Francesc
na PE au Olivar, Ricard Pedrals, Joan Fuster, Ra-
fe Josep Tremoleda, Estanislau Torres, Antoni
he el last, , J. V. Foix, Ferran Soldevila, Sal-
s, Oriol Bohigas, Jaime Salinas,

rancesc
Isabel Garriga, Francesc Nel-lo, Josep
many, F
Joan Brossa,
Enric Lluch, Jordi Ven-
M. Martorell , Casimir Martí,
all, Pere
cura, Lluís Serrahima, Albert Jané, Joan Rabasc
Anna
Català i Roca, Lluís Izquierdo, Jordi Maragall,
a,
Ramon de Izquierdo, marquès de San Romàn de Ayal
Josep Maria Pifiol, Guillermo Luis Díaz-Plaja, Tomàs
Garcés, Alfons García i Seguí, Ramon Vidal Teixidor,
Enric Casanellas, Joaquim Jordà, Marià Vila d'Abadal,
Joan Ruiz i Calonja, Fernando Cobos, Frederic-Pau
Verrié, Miquel Porter i Moix, Jordi Maluquer, Joaquim
x Josep M. Bardés, Blai Bonet, Lluís Bosch, Nar-
Be-
lesa), RE J 0an Gomis, Francesc Siyà (marquès de
,
Jordi Sa, món Gil Novales, Claudi Martínez-Girona
ar-
N Rallo V. as, Josep Fontana, Baltasar Porcel, Edu
Romà Gus Aranda, José Corredor-Matheos,
En discre, I també, és clar, Claudi Ametlla.
Creix ent,
La epàncies entre l'interior 1 l'exili van anar
realitat de l'antifranquisme a l'interior va
 130 AMNISTIA I LLIBERTAT:

començar a preveure la necessitat de conver

unitat d'acció amb els comunistes. Una de
ves mostres d'això, més enllà de la Col labor, 4

l'FNC i el PSUC, va ser VMSC, partit que es x

pràcticament en dos l'any 1966, entre un in
feia ja temps que col'laborava amb els comy
exterior que, dominat per antics militants d
es resistia a treballar amb els estalinistes que.
volgut eliminar durant la Guerra Civil. El rè
accionar d'una manera ben diferent. Va decret
d'excepció a tot l'Estat per un període de dos
motiu que va al'legar el franquisme per impos:
sura va ser la necessitat d'aturar la conflictivita
als centres industrials del País Basc i a les uniy
de tot l'Estat, així com evitar la reorganització dE
sició al règim, arran de la trobada de Munic. Er
na vegada en un any que l'Estat suspenia, en la P.
ocasió durant tres mesos, el dret de llibertat d'exi
i el secret de la correspondència, a més de proh
reunions 1 associacions per a finalitats il'líci
cala, Guipúscoa i Astúries.
Els estats d'excepció eren habituals. Entreé
el 1975, el règim franquista va utilitzar aques
repressiu en onze ocasions. L'estat d'excepci
previst en el Fuero de los Espajioles de l'any
va quedar regulat en el capítol III (articles del 2
de la Llei d'ordre públic de l'any 1959. S'estab
quan s'alterés l'ordre públic i les mesures ordinà
fossin suficients per mantenir-lo, el Govern
podf
jançant un decret llei, declarar l'estat d'excepci
del territori o e é
 ———————

(A REORGANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA la

hunals
i
dina
ni
qinguts jud icials dl
—, ". ordinàries del franquisme, El primer
ga onze estats d'excepció es va decretar l'any 1956 a
Tels
ot l'Estat, amb una duradade tres mesos, per inten-
ae frenar les vagues a les universitats i la conflictivitat
obrera creixent. El segon, del 1958, afectà tan sols Astú-
vies i la seva conca minera. L'any 1967 seria el torn de
Biscaia, també per reprimir el moviment obrer. El sisèi
el setè estats d'excepció s'aplicaren a Guipúscoa per un
fet que tindria una gran transcendència i que superaria
les fronteres del País Basc. Les autoritats franquistes
van imposar l'estat d'excepció el 3 d'agost de 1968, l'en-
demà de la mort del comissari de policia Melitón Man-
7anas, que és considerat la primera víctima mortal d'un
atemptat reivindicat per ETA. Durant tres mesos, la
policia va actuar sense control i, servint-se del decret
1794/1960, que establia les normes per perseguir el ban-
didatge i el terrorisme, va aconseguir arrestar la cúpula
de l'organització armada basca i portar-la a judici l'any
seguent,

42. LA TAULA RODONA (1966-1973)

P 4
-lo en la Cap ut-
di de la Taula Rodona cal buscar
A diferència del Consell Nacional de la
aa del 1966.
Con
sell Mocràcia Catalana o Comitè Pous i Pagès i del
Comitè
de Forces Democràtiques de Catalunya o
132 AMNISTIA 1 LLIBERTATI

Claudi Ametlla, la Taula Rodona s'obria a la:

ció dels comunistes. En realitat, el nou organ R
tari recolzava en el PSUC, PMSC de Joan Re
l'FNC de Joan Cornudella. Aquests tres Partits,
participació d'altres forces menors, €s Convertf
el motor de la política unitària de l'oposició a
nva durant els darrers anys de la dictadura. Ci
tes, socialistes i independentistes d'esquerra de
com a vasos comunicants que singularitzaven
franquisme català de la resta de l'Estat. La T
dona era un organisme concebut per ajudar
versitaris barcelonins represaliats pel Govern pé
participat en la Caputxinada. Però va ser a p:
1967 quan va començar a organitzar una sèrie d..
de manifestacions en ocasió de la Diada de lO
Setembre. La Taula Rodona sempre va tenir aqu
Ut antirepressiu, però també va ser la llavor del
completa de l'oposició. Per això, durant la tai
1967, els socialistes, els independentistes, els
cratacristians i els republicans que formaven el Ç
Claudi Ametlla van decidir dissoldre'l i van cor
a treballar amb el PSUC per constituir una plat:
política que els agrupés a tots.
La resistència s'estava reorganitzant en tots
uts. El gener del 1966, se celebraren a l'Ametlla
les, a casa del prohom Fèlix Millet i Maristany, i
meres Jornades d'estudis sobre problemes de la:
a ara era) Josep Benet, que era secretari d :
aire i ponència eLa cultura catalana: í l
tellectuals i es, a A la reunió, hi assti i
intenció d'ales saris de l'entorn de Mille ,a
del camp conèi oc icament diverses pe i
MENt exposessin i ante
i per tal que
essin els probleme
 ÈNCIA
R EORGANITZACIÓ DE LA RESIST
U
133
:
l mal unya, i hi proposessia : Piomocionessin solu.
de Y fgsep Benet Lormava Part de la intel lectualita, ç,
"atalana qUe $ OPO38Y2 al nacionaleatolicisme del
Ll franquista en tant deque1964,
catalBenet
anista,Va Enexpos
unaar con.n
git, del 28 de febrer
ierèncla vegada el concepte de egenocidi dei
i uins eren els efectes
de la repressió contes

franmquisme, Ho Va fer emprant les

Qu Pace
(raqalU OA 'encíclica in Terris (la que havia de ser-
xip de coartada als 1135 detinguts de l'Assemblea), que
Tan XXIII havia difós 1 Ú d'abril de l'any anterior.
Nou dies després, el iranquisme va donar mostres que
so afluixava, Í I 20 d'abril de 1963 va afusellar Juliàn
Grimau, que des del 1959 dirigia el PCE a l'interior amb
Jorge Semprún i Francisco Romero Marín, i el 17 d'agost
de 1963 van ser executats pel mètode del garrot vil els
joves anarquistes Francisco Granado i Joaquín Delga-
do, a la mateixa presó de Carabanchel, acusats falsa-
ment, com va quedar demostrat anys més tard, d'haver
collocat bombes a les seus madrilenyes de la Direcció
General de Seguretat i del Sindical Vertical.
La pressió dels catòlics, especialment del cardenal
de Milà, Giovanni Battista Montini, que el 21 de juny
d'aquell any esdevindria el papa Pau VI, va aconseguir
que el règim commutés la pena de mort a la qual havia
estat Condemnat el també jove anarquista català Jordi
Conill, qui anys després es va afiliar al PSUC per esde-
'Enir-ne un dels màxims dirigents a Barcelona i pri-
del gandidat a l'alcaldia barcelonina, el 1979. Pages
l'ajuda d'En e ratliot de les Joventuts LiberaEi a
Palau d'A i va planificar un atemptat contra a
lete, a Sant Sebastià, però l'operatiu Ya$ Oc-
Í 4
. Segon
tVIO AJ Onill va ser detingut a Puigcerdà
ies dr ma
derola, epresentant de les Joventuts Llibertàr
 134 AMNISTIA I LLIBERTATI

en el grup Defensa Interior —que rebia el n

d'eEl Submarís i era la branca armada dels
tes—, Conill no va participar directamen
atemptat, perquè la eComissió de Defensa 4
ment Llibertari Espanyol (CNT, FAI, FIJL) tes
mandat, no fer participar en les accions armad
litants de l'interior-.Fos com fos, la policia 4
Conill i Eliseo Bayo. A la presó, Conill va coi
Grimau. Antoni Batista va explicar fa anys e
de la revista Sàpiens que parlava d'aquest c
via Vist una anotació en la fitxa de Conill sobr
Benet, que aclaria: eDirigente de la campafia i
cional contra Espafia a raíz de la detención del
do anarquista Jorge Conill por intento de atentaç
tra Su Excelencia el Jefe del Estado. Nuevamé
ignorado paradero (1962),. No cal dubtar-ne,/
Benet era un activista integral i serví de pont et
versos sectors de l'oposició. Josep Benet i l':
Montserrat, Aureli M. Escarré, el qual acabari
com hem comentat, arran d'unes declaracions:
Le Monde del 14 de novembre de 1963, van prò
l'aliança antirepressiva amb el món dels cristiaf
xims al comunisme, com ara Agustí de Semir,
falangista que a finals dels anys cinquanta ha
a formar part de l'entorn del PSUC, i Alfo
Comín, llavors dirigent de Bandera Roja. Aqu
de ccompromís històrics a la catalana, que v.
l'ABC de Sevilla, del 9 d'octubre de 1962, que
sa italiana crefleja la campafia comunista C
De en realitat reflectia la voluntat dels no
e l'antifranquisme de superar les discussion
vien separat l'oposició durant dues dècadesdi
de la guerra. L'enemistat entre
tarradellas Josep Benetij
radellas arrenc a d'aquí. Després, es ya
fer hpmé
 ——

RGANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA 135

Ivar la vida per aquestes gestions i, també,

tes
ya tenir arreu el segrest del vicecònso)
fectes € ilà, Jsu Elías,
4
per un grup d'anarquiste
:
s
ent a l'exili, que era un home molt discutit
sid j que havia arribat a la presidència de la
ms —,mb només vuit vots dels diputats superyi-
l'exili, rec elava del que anomenava, Pejorativa-
Bitea ça emarxista-leninista-maoista-patufetistav,
itzada pels nous actors de la política catalana
rota a que escapaven al seu control. Més en-
ra ho reduiria, si bé mantenint-ne
davant..
el sentit, d

ied ben Josep

actiu, Or. Benet era un d'ells, possiblement el
connectat amb el món eclesiàstic, però
vambé amb els ambients catòlics de l'entorn de Jordi Pu-
jol, que amb els diners del seu banc donava suport a tota
mena d'iniciatives, algunes ruinoses, i als comunistes.
Va abandonar la seva militància a Unió Democràtica de
Catalunya precisament per les discrepàncies amb la ve-
lla guàrdia democratacristiana sobre com relacionar-se
amb el PSUC. La revista Serra d'Or, apareguda l'octu-
bre del 1959 sota els auspicis de l'abadia de Montserrat,
és Convertiria en el punt de trobada dels diversos grups
de l'oposició abans de passar a la constitució definitiva.
i dd rectes de caràcter polític. Els consells de CI
lic. es a revista semblaven una coprilimadaià podi.
ús poc renda per intel-lectuals afinsa tots els par. i eso.
'esonja aj ne 0ent-hi el comunista. La Caputxinac
letres de i. creix esperit, perquè als patis de.Ciènci Eq
ts de tore, per sitat de Barcelona coincidien se,
Xplica es tendències. Le
Joan Crexell que el 9 dez
a casa de Jordi Carbonell, al carrer de Crayvy Hi
Barcelona, per posar fil a l'agulla. En aquesta g
reunió van discutir una sèrie de propostes pe
bar als tancats. En una segona reunió s'incorp
gent: Joan Josep Armet i Joan Cornudella i. B
(FNC), Joan Ballester (Estat Català), els indepe
Pere Portabella i Josep Maria Castellet, i una 1
tació d'estudiants del SDEUB 1 dels seus prof
com ara Ernest Lluch, que no estaven tancats. A

vocats Josep Benet 1 Agustí de Semir. L'activit

cial de la Taula Rodona va ser essencialment jur:

gons el Concordat pactat entre l'Estat i l'Esglési:

l'entrada de la policia al convent, i contra les mul

rria, entre d'altres, El

d
3

particulars de Pe
Maria Trias de
Bes,
 LA REORGANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA
137
, Taula Rodona, doncs, va Continuar las eVa actip:
MI enllà dels dies que va durar la
C Va activi.
at ni, dels encausats. Va adquirir un senAPut xinada
tir polític i mja
defen Per primera vegada, els COmMunIistes (PSUC es
mpli cristians (UDC) seien a la mate: 0) lels
democrals: dentistes (FNC at€IXa taula, aj
stast FR
co delC,
s indelsepecar
ndelin Es monàrq), ui
ntis,s els elscssocial (MeSC a
istes sèri
j una
I sssonalitats independents i repr esentants d'entitats
piques legals, com ara els collegis professionals, les
por dinadores i els comitès d estudiants. És clar que la
gent que assistia ad les r cunions no ho feia en l'epresenta-
"ió de cap grup en concret, i això va evitar discussions,
A més, la dinàmica de les trobades també les evitava, ja .
que el primer punt de l'ordre del dia era sempre la infor-
mació del que havia passat aquella setmana i què feia
cadascú. Tenia un sentit de coordinació que tothom va-
lorava molt, perquè cada grup tenia influència en am- ".—,
bients diferents. En comptes de mantenir discussions: /:
polítiques o partidistes, les reunions servien per pren-
dre decisions sobre les accions que es podien fer per ata- :.:
car el règim i difondre internacionalment la llui L
mocràtica dels catalans. La Taula Rodona va-afavorit
un nou ambient entre els grups d'oposició al règimi)
picià la constitució, el desembre del 1969, di
só Coordinadora de Forces Polítiques
LCFPC). En l'apartat seguent ho det:
air reunions de la Taula Rodor Ra
3. i Paht
Pica del.1970, els membre 3
Posar a la CCFPC muntar ú
can
Sla
lana al local del Price,la sala qi

as
a Va, La pretens IÓ era Ofi
Htat amb les far
138 AMNISTIA I LLIBERTAT:

sindicalistes i polítics. L'acte va tenir lloç

25 d'abril, a dos quarts d'onze de la Nit, ies:
com un esdeveniment cultural estricte, per
va convertir, com era d'esperar, en un recita) ,
radicalment polititzat. Van introduir i cloure gj £
respectivament, els poetes Joan Colomines ij
ver Pere Quart-. El resultat va ser impressió
Price es va omplir de gom a gom, i els critsdel

sem
tat, llibertatls i d Amnistia 1 llibertatb. van regà
tre els versos recitats pels poetes més destacats
(Joan Brossa, Salvador Espriu, Gabriel Ferrat

E
Bartra, Rosa Leveroni, Joan Vinyoli i molts.

Ç
rapsodes i actrius com Carme Sansa, Maria Pla

Dr.
serrat Carulla o Núria Candela. 'Tots ells, enyo

su
dens fum del tabac. La policia no hi va intery

031 En
bordada per les circumstàncies. Oliver, poste

ao reres
EE
escrivia en aquest sentit a Colomines, en una ca:

sea
tiva 1 de reconeixement:

El Festival restarà com la manifestació p

rària 1 cultural més important, més viva, més g
totes les hagudes al nostre país des del temp
el Pilós fins al dia d'avui. /
Les autoritats franquistes devien pensar
perquè Oliver i Colomines van ser
multats amb
 LA REORGANITZACIÓ DE LA RESIST
ÈNCI 39
En total, els beneficis obtin
setes. Descomptades les desp eses de Produecia
73
de l
iB (91.614 ptes.), el romanent fo U de 142.827 pe.
CC
ue Joan Oliver i Joan Colomin 8
Van dur perg
de Solidarita g.
acte s'havia ideat per 'ecaptar fons ç, Al
per a)
als

73. LA Comissió COORDINADORA DE FORCES

PorfTIQUES DE CATALUNYA (1969)

Lany 1969 no podia començar pitjor. Si més no a Espa-

nva. Al món, en canvi, aquell any va ser històric, El
20 de juliol, l'Apol/lo 11 va arribar a la Lluna i Neil
Armstrong pronuncià la famosa frase: €Un petit pas per
4 l'home, un gran pas per a la Humanitat-. Els EUA con-
querien l'espai, mentre que a Londres, el 30 de gener, els
Beatles feien el seu últim concert al terrat d'Apple Re--..
cords. Uns aires de llibertat que a Espanya no es vivien.
Dies abans d'aquest concert memorable de la banda de. — .: .
Liverpool, el 24 de gener, Televisió Espanyola (TVE) va 0...
difondre la notícia que el Govern decretava l'estat d'ex- — 4.5:
cepció a tot l'Estat, el vuitè, a causa de la conflictivitat: :
a les universitats i a les fàbriques per la mort,en mans
de la BPS, de l'estudiant Enrique Ruano, que era m
tant del Frente de Liberación Popular (FLP)i i haviaé
cat detingut el 17 de gener. La història que va expli
Policia Per justificar-ne la mort era tan increl
aa de les morts hagudes durant anys: m
policie i seguretat franquistes. Segon
"Tancisco Luis Colino Herran
- pa 1 Jesús Simón Cristóbal, resP 1
Xano al registre d'un pis françsdi
 TATI
140 AMN ISTIA 1 LLIBER

pènyer un dels funcionaris i va córrer d per llan

una finestra estreta un set
la finestra. Era
va morir a l
donava a un pati interior: Ruano
se li:
família no va poder veure el cadàver i no
accés a l'autòpsia. Com sempre, les autoritatsya
la complicitat de la premsa per justificar aquell
LABC del 21 de gener difonia la versió oficial d
totalment rocambolesca, per insinuar que Ruar
via suicidat:
Entre los documentos ocupados al finad
una especie de diario, en el que refleja su idea ç
de suicidio relacionado, al parecer,
con un disgu
un amigo llamado Javier y algunas contrarieda
lacionadas con su novia. El luctuoso hecho fue
ciado por el portero de la finca, que asistía com
go del registro, no presenciàndolo otra vecina
testigo, por haber salido breves instantes para Y
comida.

Al cap d'uns mesos va morir d'un infart el pí

la finca que havia estat testimoni dels fets, co
bitual en els registres policials. Les morts sobt
vegades, com ha quedat demostrat en altres
no sempre són naturals. En aquest cas no hi h
ho provi, però si més no la mort de l'únic té
En no era de part és sospitosa. L'any 1996, la
IE Ruano va aconseguir portar a judic
policies, però van ser absolts per manca de
BONS els jutge proves
P Pr
desaparegut
a lesió que hi
: xe hi havi en .
Caiguda, sinó Vist no e
 Ó DE LA RE
LA REORGANITZACI SISTÈN CIA
141

s co ns eq uè nc ie s d' aq ue ll estat d'exç epcihó foren

Le i es tu diants, va
deting ut s 33 7
prutals: quin set l'enrada 1ent
di en ta s: " 52 se 'l s va proh25ibirvan deman
LI

0 ex pe
a

set de po rt at s,
Pagsitats 00 van
Tl
/
f

portats davant el el P
van ser er
s P olicials, .15 Le
ls militars ' s univ ersisitats van

4
detinguts uns centenars dels seus militants
manent:
'
d'excepció del Govern Carrero Blanco -
3 pa

ta mb é va se rv ir pe r capturar altres opo-

Fraga Iribarne ner, fou detingut un grup
de ge
sitors. A Barcelona, el 26de voler reorganitzar Unió De-
usad es
de persones ac . e s d e t e n c i o n s es multiplica-
u n y a L
mocràtica de Catal ue n de s de Tr e ba ll (núm. 305,
pl iq
ven arreu, tal com ex
febrer del 1969):
ta ci ons practicades arreu
nc io ns i de p Or
Les dete ne r af ec te n n o solament
l 24 de ge
d'Espanya després de iv er si ta ri s, si nó també per-
sors un
estudiants i profes te s le s te nd ències —àdhuc
de to
sonalitats polítiques falangista d'Hedilla—,
treba"
grup
monàrquiques i del es intel-lectuals que 10 tenen cap
advocats 1 altr
lladors, ny a, junt amb
er si ta t. A Ca ta lu
relació amb la Univ esso s Es troben
ta e s t u d i a n ts 1 prof e
tr en ocràtica
d'Unió AlDem
tinguts diversos membres
3

lli tolst catòr

Alentua
l unya un —entre ells el Sr. CO
ataal
criptor Alfonso C.
: l
me st re s na ci on
xi alguns II, To rt osio to,r
a1 it contra
obrers de Barcelona, Saba de ll ,
pat
d'ex cepció" és ditigi es del
demostra que dl'estat to ts els estat DM:
d'oposic ió , co nt ra
tes
DE N N forces
les
LS
142
AMNISTIA I LLIBERTATI )

El cinturó industrial de Barcelona, especia

hadústries metal-lúrgiques i tèxtils, es mobi i
—. j
solidaritat amb els estudiants. ENMASA
zalde, empresa militaritzada— va ser desallotiac
surada per les forces policíaques el 6 de febre
se en vaga i ocupar els locals els treballadors
de La Maquinista van parar en solidaritat an
tinguts de l'Elizalde. Una cadena de solidar at
va estendre per tots els nuclis fabrils del paí
Zona Franca barcelonina fins al port de '
També van fer aturades els obrers de grans fàl
Enasa, Seat, Hispano-Olivetti, Làmparas Zeta
o Telefónica. La lluita s'estenia, però la repres
Calia, doncs, que l'oposició s'organitzés mill
fes d'acord amb la realitat política del moment
Com hem vist, la Taula Rodona i l'organi
diversos actes unitaris, sobretot la celebració
val Popular de Poesia, van anar teixint comp
tre els partits sense excloure'n cap, ni tan sols:
nista. La comissió que va tenir cura de l'or
del Festival estava integrada per dos comun
quim Horta i Francesc Vallverdú, i dos inde

malgrat viure e

rer de Catalunya
Brrat la diIsStàànnc
ciia a Ii deològi
ca
 LA REORGANITZACIÓ DE Lj -
SISTÈy CIA
sl CC aplegà una colla de joves
Cristian
quals hi havia persones que més end aVant es
ures rellevants: el dramaturg E, ederi
fig .
, x
. ,A . C R ,

resari (CXU Il Xavier Mufoz i Pujol, el h Oda, l'en.

la Josep Espari T
tur pr l'empresari de pelleter
fuCarner, esident de la Generalitat Jord
Ll
i ICÓ 0
i P4, el
grup agafà volada arran dels fets del Palau de
del 19 de maig de 1960. Esperonats Per la evier:.
aconseguida amb la destitució del director qeretòrig
e
guardia, Luis de Galinsoga, mesos després que n
juny de 1959 se n'anés de l'església de Sant lidefons le
tuada al carrer dels Madrazo de Barcelona —al pes H .
ctodos los catalanes son una mierda,, perquè el sacer- l
dot havia celebrat la missa en llatí, però havia fet el sers R
mó en català—, aquests Joves se n'empescaren una al:
tra. El dia dels fets del Palau estava previst dur a terme /
un homenatge a Joan Maragall. Una de les cançons que
havia de cantar l'Orfeó Català aquell dia era Elc
de la senyera, però el governador civil, FelipeA ec
Colunga, ho va prohibir. En aquella època, l'exalt:
musical de la senyera se solia cantar com a himné
titutori de l'himne català real, Els segadors. €
xen cantar l'Orfeó, cantarem nosaltresv, van:
aquests joves. I així va ser. El rebombori Ya
l els efectes van perdurar molt de temps.
que no era al Palau aquell vespres V:
Horment com un dels instigador
Via Laietana ya ser torturat,i Un
Condemnar-lo a set anys de j
NUNnCIar unes paraules que:
SL Van servir per batejar un:
me Conservador, després dé
trenels en
ue havien
ta ai a
Jov 1
aam
 Ó. Es
- L'embrió del FOC fou la Nova Esquerra t/,
ria (NEU), creada el 1958 per un altre tipus
majoria dels quals també eren catòlics, però
del cristianisme social que s'aixoplugava al y
revista El Ciervo: Alfons Carles Comín, Ah
glar, Joan Ignasi Urenda, Joan Massana i José:
Gonzàlez Casanova. A aquest grup se n'hi afe
tre, que incloia, entre altres persones, Joaqui
pere, Xavier Folch, Àngel Abad, Manuel
Montalbàn, Miquel Roca i Junyent, Narcís:
altre futur president de la Generalitat, Pasq:
gall. Tots junts, sumant-hi membres de la Ja
Obrera Cristiana (JOC) i de la Hermandad:
de Acción Católica (HOAC), que seguien 1
revolucionària que mossèn Josep Dalmau difoni:
cola d'aprenents de La Maquinista, Terrestre
ma de Sant Andreu, impulsaren la creació, l'o
1959, de l'Agrupació Democràtica Popular d
nya (ADPC). Es constituí com la branca ca
Frente de Liberación Popular, una organitzaci
varista que tothom anomenava 4Felipes, enca
per Julio Cerón, que en va ser el màxim dirigent
tat de Nicolés Sartorius, Fernando Sànchez Dra
nacio Fernàndez de Castro, Joaquín Leg
Pedro Pérez-Llorca o Juan Tomàs de Salas,
qu
quaria a l'Agencia de Prensa Espafia Libre, a
de L FOC es constituí oficialment el 1
 ——n CE

, REORGANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA 145

L

di
Organització d'Esquerra Comunista (OIC), El
Si Up que més endavant
qoeia la alimentà
Cambé creació del Partitel Socialista
PMSC, de Catalunya
mic). La proliferació de grups esquerrans, com el Mo-
(PSC , Comunista d'Espanya (MCE), esqueix d'ETA,
d Comunista O d'altres amb noms estrambòtics,
la Llig E-CHOS (Comitès de Vaga Estudiantil -
. Vaga Obrera), també van absorbir els que
gonitzarien la transició del 1975.
de joves de )FNC van decidir

escindir-se
d'Alliberament
certament, per mot
us ideològics. Però aquella fou una
s e s'han produit mai en
de les ruptures més amistose qu
lí ti ca ca ta la na . Un a es ci ss ió de ve llut. Els joves
ha po
o-
abraçaven el marxisme i la visió de l'alliberament naci
imbuits de
nal pròpia dels moviments del Tercer Món,
les teories anticolonials de Frantz Fanon, mentre que la
direcció de PFNC volia continuar amb els seus postú-
lats socialistes. Joan Colomines, que era el secretari ge-
ar que
en les converses a-
DFN C i que va part icip
neral de
van acabar amb la separació
dels dos grups, com min

sta català, amb el

va els joves a crear un partit comuni i-
Me ell collaborarie n sense cap recança. Ho va expl
mge nt de caus a (era un d aquests re
Josep qe ore lze el llibre Pe, all M
mans i Fer len el aNe n,, en
lament der
partí
Ment dera i de classe (1978). A
inat , treb alla r amb els comunistes havià
eix rior"
a anteLe
explP icat
Ment,1t eldeSeix ant: tabú . . Com Com jaja he
hem
ser un
ntis me, que escl atà com una lar es. de
Cada seg, BUent, la dels setanta, va enfortir à Catalunya a"

Seixantisme
 AMNISTIA I LLIBERTAT:

oposició democràtica plural ideològica de

Pender
conciliada am b el passat. Entre els independa,
concili
imetisme amb altres moviments d'a ib
Pa la questió de la lluita armada sempre:
rar ematsoriadi
ra C s i escissions. El 1974, CarlegÇ

rup, isional, antecedent,

el PSA N-Provisional,
ti que any 1979 passaria a ser Independent

Catalanes (JRC), creades el 1972 com a -

del PSAN, donaren suport a escissió i a : L
escindits envers el sector oficial, especie el
me que feia de les polítiques del PSUC en les
unitàries. Les JRC, que des del 1974 comptar
nous militants, com ara Carme Iravesset, Vico
za, Joan Taraval o els germans Alcoberro g
Agustí), van patir una primera detenció mass
mateix any. Les JRC proposaven, a més, som l
sat Juli Cuéllar, reconvertir l'Assemblea e C
a la qual s'incorporaren el maig del 1976, en un
català provisional.
Aquesta nova dinàmica va menar a cons
NOU Organisme Unitari, sense
que cap persona)
gués donar-li nom, perquè era essencialment
ur
dinadora de partit
independentistes, C
El 15 de desembre de 196
anunciar l'adhesió
d'
fet públic pel Col-le
novembre,
nats, entre els
dels fundadors d'Ò
Just, 1Joan Miró
 LA REORGANITZACIÓ DE LA RESISTÈye,
A 147
I Sacristàn, Joaà n Ramon Capella y Xayj
Manté Raimon Obiols (socialista) aVIer
DD,: Folep,
q més de san Cornudella independent VO dra
palistà/
., Poblet (repu blicà), , propu
P'Opugnaven da pacificació
: sep qu

I un. ció de tots els ciutadans i l'establimen CIÓ í fe.

.aaciltavivènciar.
.
Es va convertirí en una Campan
3 ya IC
VA QUE
bre adhesions internacionals , ei SPecialmenç —.
cd
tuals francesos: Simone de Bequya: t,
UVOIL, Claude: 4 . 5:
ò 2 rà

clarac seg —
delió
ja proposta feta per lFNC en una de
en què es fo rm ul av un
a plantejar ais
consell executiu,
ratègi c sob re la nec ess ita t d'i ncloure els comunis
est
en les instàncies unitàries catalanes. Així ho reptú duia
del 19672147
el seu butlletí Arz, número 12, de gener
vt
at MM
A

La posició del F. N. de C. sobree

coneguda: HA INTENTAT LA G
DEL DIÀLEG I CONTINUARÀ PEL VM
Entenem que la divisió del camp de les
mitjà d'un fossat a una banda d es:
munistes, és, pel cap baix,un s
circumstància es prestaa les d
és Un anacronisme en vir It

Sobre tot (sic) en el previs

i
tat espanyol que és unide
es convenient, No
pen
casa Nostra mantenir 1 nf
Món es van establint:
altres temps...
l
 AMNISTIA I LLIBERTATI

gens se ni
Le de gestació no Va Ser
l' ai ll am en t tradici
r
h Pel era supera or s el PSU C en él
fi ns ll av
t sormès

error que ara, sortosament, corregi

estat un El amb això prefigurem la Catalunye
ho Xa er un mosaic d'opcions polítiques
amb el
mea Les vinculacions del PSUC
IDS
tat objecte de crítica per part d'ERC
4

necessari que cadascun d aquests partits ar

sectors que n'eren contraris, però tinalment,
estat desbrossatr. El PSUC també va contribu
canvi de clima polític. Si el 1956 havia abraça:
ca de creconciliació nacionab. formulada pe
aquells moments ja estava definint el qu
conèixer com a Pacte per la Llibertats, uni:
que seria ratificada en el VIII Congrés del Pí
brat l'agost del 1972 a París, les resolucion
PSUC va fer seves. Aquest pacte no s'entef
mitjà epara desencadenar un gran movimienl
$a$, SINO para garantizar el mayor desenla:
Un mov, imiento que ya està en ma P

rcha, CC
: Li

Joaquim , Sem Sempere dirigi

nt-se al com
itè:
PSUC. És a dir,i el punt fo
namental del P
ertat, ens reç orda Cr
istian Ferrer, era l'
$a UnitàriMa p er
dÍer convergir
Om va reclamar
I en un sol.
Gregorio López
Rai
a del Comitè Central:
— les forces 3
eta o d'esqu

Ca, per
l 6 Uèè les reticècè
nc1es

brer
 ÈNc,
LA REORGANITZACIÓ DE LA RESIST
A 149
el Vendrell propietat del líder socialista Joan an
R
:
i assistiren representants de PM SC
. . .
e-
3 UDC
3
d entr ada,
s Li 3 rrib

Colomines, després de el edies

si de i dies de ecoa
en comissions, en
dels
elaborar els criteris d'aquest cadvola duninisme,
la consolidació de la
tar
de juliol de 1968, la Comissió
tària a3 Cat
la seva Dec.larElaci3ó política, però no va donar-la
alunya

, conèixer fins al desembre del 1969. Mesos abans, el

72 de juliol de 1969, Franco havia nomenat successor
el príncep Joan Carles de Borbó, el qual aquell mateix
dia va jurar efidelitat als principis del Movimiento Na-
Els cinc l
cional i altres lleis fonamentals del Regne:.
partits implicats en la constitució de la CCFPC (PSUC, : ji
ERC, FNC, UDC i MSC) van emetre un comunicat
conjunt —reproduit per Treball, número 311, del mes d
juliol—, en què rebutjaven amb energia el nomenamé :
del esuccessors com una maniobra continuista. Literal
ment afirmaven a1XÒ:

L..J El continuisme (...J és el contrari de

solució mitjançant el diàleg i basadaen la lliut
sió de la llibertat popular, fonament indispè sal
bre el qual ha de descansar un veritable esta de:
Els partits signants, que es pronuA
ma republicana, afirmen que la vetitaD)
Únicament en l'ensorrament dé la :
coordinat de tots els sectors a
Ment d'una situació provisional:

1. L'amnistiade
condemnats per fets:
esperit mantingut pels
 TATI
AMNISTIA I LLIBER
150

2. L'establiment de formes demoG.

yern que facin efectives totes les lliberç
ment les nacionals d'Eusltadi, Galícia i Ç
3. La creació de les condicions pe
en marxa d'una consulta popular aut
ra, per la qual el poble decideixi lli
ponsable del seu futur. Qal

Enfront de l'intent feixista de perpetu

de l'oligarquia i l'explotació de l'home: d
tadà les més elementals llibertats i als pob
espanyol els seus drets, cridem a tot el poblé
nya, amant de la llibertat i els drets de l'hom
contra el feixisme de Franco o de qualsev
ceeixi en el camí de l'oprobi i l'esclavatge.

Al cap de poques setmanes, es nomenà un

vern encapçalat per l'almirall Luis CarreroB
s'enquadrava en els sectors més intransigents:
quisme. La repressió i aquest intent del règim
tuar-se després de la mort del dictador, que ja
que donava mostres de debilitat, va accele
de constitució de la CCFPC. La primera de
tant que Comissió Coordinadora era força b:
afirmava que estava coberta a tots els grups P
talans que lluiten per la llibertat, per
tal de pf
pals una alternativa democràti règ
ca enfront del Ms,
rè
Quista-. La declaraci
 LA R
FORGANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA 151

/ de Catalunya amb Espanya. Aquest aspecte ya

velació se la gran discrepància entre els partits de Vin-
ser Se, presidència de la Generalitat a l'exili, que
teriOT 1 da en cap moment en la declaració de la
no: P C. Els set punts d'acord pactats pels partits eren
ya 3 .

1. Llibertats democràtiques: llibertat de conscièn.

cia, llibertat d'expressió, llibertat de premsa, llibertat
d'associació, llibertat de reunió, llibertat de manifesta.
ció, sufragi universal 1 garanties individuals.
2. Amnistia general, que haurà d'afectar les res-
ponsabilitats polítiques fins al moment de la promulga-
ció de l'amnistia.
3. Llibertat sindical, la qual cosa significa el dret dels
treballadors a organitzar-se lliurement, amb indepen-
dència dels patrons, dels governs i dels partits polítics.
4. Dret de vaga.
5. Adopció de mesures immediates per tal de mi-
llorar la situació de les masses treballadores, i per a re-
soldre els problemes més urgents que el país té plantejats
en els aspectes social i econòmic: ensenyament, política
de salaris, sistema de treball, col-legiació professional,
assistència social, sanitària i de previsió.
6. Restabliment de l'Estatut Autonòmic de Cata-
lunya de l'any 1932, com a base de partida perquè el
poble català pugui decidir lliurement el seu futur, rei-
Vindicant també el dret que a l'autodeterminació tenen
la resta dels pobles de l'Estat espanyol.
des ra ORYOCatòria d'unes Corts Conscients ça
Viber Ó agi universal, les quals, dins el marc
, drets i garanties esmentades en els apartats . a: .

lOTS, Configuraran per al futur les institucions PO

anterj . di

ques de l'Estat espanyol, posant fi al període pro vi-

Slonal, qu do
152 AMNISTIA I LLIBERTATI

Aviat, i després de l'exper tència de di

realitzades amb aquest esperit unitari i quegç
com explicarem més endavant, en els fets es,
cés de Burgos del desembre del 1970, es fey
cessitat de crear una plataforma política:
que fos el lloc de trobada de tota la rica gan
tats a través de les quals s'expressava a Cata
sició a la dictadura. No era fàcil, perquè dh
recurrent reapareixien les reticències entre E
grups polítics. Els monàrquics, per exemp
que en els documents s'esmentés el dret a
minació, com reclamaven els nacionalistes i e
dentistes, amb el suport del PSUC. Segons P
Miquel Torns, està demostrat que en els prep
a la constitució de l'Assemblea intervinguere
nista Antoni Gutiérrez i el democratacristià
(Quico) Vila-Abadal, que es van reunir al rest:
Punyalada, que havia estat al capdamunt del:
Gràcia, per redactar l'esborrany dels quatre
gramàtics de l'Assemblea: llibertat, amnisti
d'Autonomia i coordinació de l'acció de totsél
peninsulars en la lluita democràtica. Van port
posta a una reunió conjunta de la CCFPC
Rodona celebrada a casa de Pere Portabella
carrer de Muntaner, número 55, en què es Vi
el text fundacional.
Toti que al llarg de l'any 1970 ja s'ha
que les forces d'oposició s'apleguessin en u
lames S'Assemble, va agafar força, va
Sèf

da et ama pr a hia
dera ea non Gutiérrez Díaz, el eGu

de l'anomenat Pacs ae beta

mitè Central del ee Lliiertat, api
dl del seu partit aquell matei3
 OS

Li , REORGANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA — 153

ÚS : af
nNe., 1 trec
DS,
siti i ciuta
pas , se US
forces i lluitar contra el règim del dictador. En
R . N : Ll

4, Joan Colomines explica que, un dia de

x

ntoni Gutiérrez va anar a Casa seva, al

gó, número 239, de Barcelona, per veure si
gia desencallar la proposta que els comunistes ha-
on fet en una reunió de la CCFPC de crear un orga-
ari de masses, que superés la coordinació
artits: Suposo que si els comunistes 1 els nacio-
entre P
nalistes ens mantenim ferms no passarà reso. Volia dir
que el procés constituent de l'Assemblea no descarrila-
va, si es mantenia Daliança que havia fet possible crear
unitària
la primera plataforma antifranquista realment
el 1975, el
entre partits. Un any abans de dissoldre's,
Partit Carlíi el Partit Popular de Catalunya, una escis-
Colo-
sió de PFNC protagonitzada, precisament, per
mines, s'integraren en la CCFPC, mentre que PMSC
ja s'havia transformat en Convergència Socialista de
Catalunya, el partit pont que pilotaria la creació de
l'anomenat Partit Socialista de Catalunya - Congrés
(PSC-C), 1 de novembre de 1976.

2.
da LA CREACIÓ 2 DE L'ASSEMBLEA
9 DE
ATALUNYA (1971)

er - del 1971, el cantant Raimon va invitar Pete aci

BC pu portar a Barcelona. El cantant de foll estant Midi
Que es y Un primer concert a Terrassa, el 7 de, ROS, EP
2 Poder celebrar, tot i la tensió per la presència .:
154 AMNISTIA I LLIBERTAT:

policial fora del pavelló. Explica Pere Bot

tic emèrit de la Facultat d'Informàtica de J
Politècnica de Catalunya (UPC) i que en
era estudiant de l'Escola Tècnica Superí
nyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), q
mon coneixia dos germans, de cognom Am
tudiaven Física, i que sabien que, a l'ETSE/J
(Departament d'Activitats Culturals de
d'alumnes) podia organitzar actes gràcies
tats que posava el llavors director, Gabriel F
tur rector de la UPC i de la Universitat Obe
talunya - UOC), cosa que hauria estat imposs
llocs. Van contactar amb Jordi Llopart, p
mecànica, que al seu torn va contactar amb
va fer una reunió a casa d'en Raimon, am
part, els germans Amigó i Pere Botella,
explica. A partir d'aquí, en Botella va com
parar el concert a l'ETSEIB amb l'ajut d'
diants del DAC. Si el concert de Terrassa s'
celebrar sense impediments, el concert que'::
via de fer al pàrquing de l'Escola de Barcel
haver de suspendre per la presència de la p:
muntada a cavall o anant a tota velocitat am
dispersava els estudiants reunits al campus $
ri de la Diagonal. Els estudiants militants dé
desplegar, tot al llarg de l'edifici de la faci
bandera Catalana de deu metres que havien €
nit anterior, L'agitació era ja molt normal.,
va dir que, malgrat la prohibició, volia fer uni
Privat per al

, fallida actuació a PET

a Va filmar-ho amb una
càmera SuP:
 —l

GA NI TZ AC IÓ DE LA RE SISTÈNCIA —
LA REOR 55

de coneix
or veure al portal ement obert de la UPC,
es P Commons.
bé va ser mogut
El darret H imestrc del 1971 tam
ela vaga dels miners asturians de la primavera del
pes , s'havia produit una mobilització Popular com
uella tardor. Una onada de vagues i d'accions vei.
la va alterar la normalitat. Va ser en aquest clima tens
h Mites obreres que, com s'explicava en l'editorial de
sonora
Mons Horitzons (núm. 23, 1971), va eesclatar la
pa anada de l'Assemblea de Catalunya. El PSUC,
l'artífex principal, però no l'únic, de la constitució del
ganisme unitari, celebrava haver pogut arribar a
b independentistes, socialistes, democra-
nou Or

un acord am
cacristians, carlins i republicans per posar en marxa
a P lat afo rma d'u nit at pop ular com aquella. La pro-
un
la Llibertat es traduia de manera
posta del Pacte per
pràctica:

No vacil-lem a qualificar la celebració d'aquest gran

al es-
acte de l'oposició catalana (escrivien en Peditori
rellevant
mentat) com l'acció contra la dictadura més
unitat
en el terreny polític. Pel seu contingut d'ampla
tació
contra la dictadura, expressat en l'extensa represen
plata-
política i ciutadana que ha reunit entorn de la
.
forma d'alternativa democràtica: pel nivell elevat de
dels partits,
responsabilitat i capacitat d'organització
organitzacions, moviments 1 personalitats que han con
tribuit a la seva realització. l ar . ng
es qo ò
EL PP.

Coa$ Gracriigs ali

. Le Comunistes insistien a remarcar Ja importànció:

.Uuts A lealització de la més àmplia unitat de tots espe
:
pie

que estaven disposats a enterrar la dictadura:

rar
ue -

Ítrein
ja

at
A
156 AMNISTIA 1 LLIBERTATI..

tat, la unitat només era possible bastir-l

programa mínim que no destorbés els ob
termini de ningú. Calia aparcar els debatg
que havien condicionat, fins a aquell mor
intents de consolidar les diverses plataform,
que s'havien anat creant i desfent. Desta,
gran mèrit de l'Assemblea de Catalunya (
que partits molt diversos, grups d'opinió
socials treballessin de costat pel restablimen
vivència democràtica: ur

L'Assemblea de Catalunya és un pas d

ment tot el que representa avui a casa nostra
al règim franquista i als seus succedanis de cz
liquidació. Les reunions 1 assemblees ciutada
vell local, comarcal, de barri, que l'estan cont
ja expressives d'una necessitat que consti
l'immediat un dels centres de projecció d
sessió de l'Assemblea: fer que aquesta la fac
més àmplies masses a tots els nivells, que s'à1
ble en poble, de comarca en comarca, de cit
tat, conformant així en la pràctica l'ossame
der democràtic, enfront del poder franqui
de les més amples masses ciutadanes.

Com va néixer la idea de crear l'Asse

mblé
lunya2 Segons Giaime Pala,
l'Assemblea
arran de les mobilitzacions
pel procés de Bu
1970 contra setze militants d'
ET
ancada d'intel-lectuals aV'abadi
Serrat en protesta per
aquell procés. Seg
s la ide x AC
CCFPC pel Fracs a Va sorgir de la crítica
que havia convocat P
- La iniciativa consis
ti
 ORGANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA 157

vi en de ce le br ar en tr e l'11 i el 18 de se.
s' ha
S que" incloien des de conferències sobre la nor-
i cultura catalana fins a un colloqui pú-
Us si Centre I
Mn
i er presentar el seu programa democrà-
, parcel
Loogie Le ives dels seus Organ
ser més aviat escassa 1 el col'loqui al
actes CU jst per al dia 16 ni tan sols es va arribar a ce-
O REP ue hi havien acudit unes mil persones.
hrar, . malgra t q
Jebrab, "1. I, els assistents es van assabentar
Un cop dINS del loca
es a la porta
olic-iia havia col'locat dues celamionet
( Pe i que alguns cotxes pol icials estaven patru-
uiigents de la CCFPC van opt
Els dir ar per
lant la Zona. . El balanç de
desconvocar l'acte i dispersar els assistents
r tant, i va
la csetmana de lluitao va ser força pobre, pe
venerar una forta discussió entre els partits convocants.
Enla reunió de la CCFPC del 28 de setembre, els pre-
sents es van veure obligats a reflexionar sobre la capaci-
tat real de la Comissió Coordinadora de mobilitzar la
gent:

Va ser en aquesta reunió (escriu Pala) quan Miguel

Nufiez i la delegació del PSUC van plantejar la idea
d'una cAssembleas com a via per sortir de la crisi i
potenciar el moviment democràtic català: 4En el ter-
Cer punto se trataron las perspectivas de lucha (de la
CFPC), que aparecían muy oscuras en general, vaci-.
È x LL:
$ 2

has ta que int erv ini ero n nuestros camaradas Y .

pres
vary Me que había llegado el momento de réactii.,
sentar a h elante la Asamblea Catalana para pre"
Cerradç Ri la y colectivamente, en un importante act
as las Per rOBrama de alternativa de là CCFPÇ: 107
tud, lo onalidades y sectores, con la mayor ample,
qUe permitirà articular todo
158

propuesta, qui
oposición catalana. Esta
en otras ocasiones, ahora fue aceptada
em
muy vàlida y conveniente, para ad
día 4
acto que pueda superar el fallo del
acto público-.

Des del primer moment, la CCFPC ya

entitats a compartir la idea i la responsab
tòria d'aquell nou ens unitari: la Taula Rod
l'Assemblea Permanent d'Intel-lectuals,:
cristianes de base i la Comissió de Solid
del manifest proamnistia. També van p
PSAN, Bandera Roja i la federació catalan
a més de grups de professionals (metges, ens
vocats, professors...), juntament amb re
la pagesia i de les associacions veinals. El
de 1971, al número 35 del carrer d'Angl
líder de PMSC, Joan Reventós, trenta perso
nar llum verda al document Cap a l'Asse
talunya. La declaració va rebre el vistipla
polítics, els sindicats, els independents i els

PET aconsegy,
guir y
a l'Asse
Mblea de na Sola veu,
ta manera,
 EF ———n
SISTÈNCIA l
EORGANITZACIÓ DE LA RE
LA SR 59

Aquestae partits
assemblea preténcatalans,
polítics SET UNa dereunió de re,plere
legals, d'altres organitzacions,
Personali
tats que Catalunya mantinguin una activitat, puguin
ventualment desenr otllar la, contra la dictadura fran-
quista i reconeguln l'opressió a què està SOtmesa la per.
sonalitat
sera A aciona) de Catalunya, sensc altra exigència
participar-hi que la d'una actitud de diàleg.

Per a ls impulsors de l'Assemblea, el règim mostraya

signes de feblesa, malgrat la duresa de la repressió, de la
3 sal és evident que el procés de Burgos fou una mani.
festació sobresortint. Al seu entendre, da progressiva
vega de consciència 1 la mobilització de les classes po-
pulars, 1 la necessitat d'oposar-nos fermament a la ma-
siobra continuista d'instaurar Juan Carlos com a suc-
cessor a títol de rei, del dictadoro, exigien l'adopció
unitària d'una alternativa democràtica basadaen els ——:—
punts mínims acceptables per un grup ampli de perso-
nes, algunes de les quals tenien objectius divergents:a :
llarg termini, però coincidien en l'objectiu immediat.
d'enderrocar el franquisme. Com ja hem assenyalats
compromís històrics a la catalana, sintetitzat en ipro-.
posta del Pacte per la Llibertat, tambvaé afavor El
Dona sintonia que permetria bastir un organisme com
l'Assemblea, que esdevingué únic i singular entt Ri
"CIÓ antifranquista espanyola.
En la declatació
LE executiu del PSUC del mes.
1ç
d
tIXaya cl .
ar quina era la seva pos
i dPAÇÓ
160

ulS tes i constituiria

UN accelerador : de
a la vaga gen
imasses que desembocaran
i
nacional.

C també fel l
Per la seva banda, PEN
nunciava4
del diàleg, i advertia que no re la lluita 3
1 de
nacional dels Paisos Catalans posició
rament. UFNC manifestà la seva
úm . 29 , no ve mb re de l 19 71 ), publica
Ara (n
tituida l'Assemblea:

En efecte, diàleg és el que ha sig

pesant treball de preparació, i si política
solucions a través del diàleg, cal dir que £

trast polític beneficia, però la unitat en

diata és una victòria que ningú no ens po
viu, respectuós i assenyat diàleg represer
sessió de l'Assemblea de Catalunya. Un
ca considerable i un gran encoratjament.
través de tot això que haurem aconseguit d
ble català —els homes que viuen i treball
nya— incorpori en les seves lluites concret
socials i polítiques, les perspectives globals
democràtic i uns objectius immediats, am
la unitat d'acció, el de la solidaritat amb el
el de la lluita per l'amnistia.
h
 TT
————

(A REORG ANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA fet

4 Lomis dé preparatòria Va pactar
que l'Assemblea
dixÒ RC re gada d elaborar una alternativa democràt:.
fos l'encert dels set punts d'acord
de la CCFPC, j
/ AssePlt cens
lea ibil
esditat
evisngués Un òrgan de diàleg entre le
polítiques. Per això, el funciona.
dic, PAss emblea havia de ser Mitjançant unes
rey-
meltí Jenàries, amb una periodicitat no superior a
Vuit
ons P, fac onstitució d'una comissió
permanent, que
meso V'encarregar-se de vetllar pel compliment
dels
: de preparar noves reunions del plenari,
a cords
La primera gran trobada dels representants
i
de tots

ds els racons de la geografia de Catalunya. El fruit de

.

la discussió en petits grups havia retornat a la comis-

sió preparatòria en forma d'esmenes i de suggeriments.
D'aquesta manera es van anar prefigurant els acordsi —
preparant les discussions d'una Assemblea que, perim-. ——
peratiu de la clandestinitat, es preveia d'una durada for:
çosament limitada. El primer intent de reunir-se vares: $

que ningú sabés per què. La convocatòriaer:

de Crist Rei, al barri de la Sagrera, regida pel futul
Joan Carrera i Planas. La policia havia ac
tlicar els organitzadors de la reunió:el:
h a Vila d'Abadal, el socialist: j
ista Antoni Gutiérrez i l'in
olOm
om:ines, La PE a teniaai
polici informaçTe
Procedir a dete
dVIa J
nesí
caarrsi Suny
er, J
$ Caussa i Moain Colomines,
quel Esguit
RConseg
uir aturar
.
162

i m p o s a v a u n a e xigència:
'
de l'Assemblea. S s t r a de la societat é
na m o
l'Assemblea fos u oment. La comis
sió
ll m
c ient i activa d'aque du es r e unions p
ac ió de
propicià la celebr ta a t
primera du
assembleeso, EN deien—, la
çaments de Juny i de la qual sortí la public

que
de Catalunya
ment Pel camí de l Assemblea

es"
s de se te mb re , qu e ab or dà qu es tions d'or:
me
ls. Si en.
de relacions, sobretot intercomarca

in
ai
rticipació d
tòria de maig s'havia previst la pa

ae
persones, a la nova convocatòria es volia qu

i
d'assistents no superés les tres-centes, però 4

a
sin una representació territorial més alta. —/
Finalment, després d'un procés constitú
tens, la nova reunió per oficialitzar la c
semblea de Catalunya va tenir lloc el 7 de:
1971, al cap de quinze dies, com ja hem exf
, el 24 decebre
que Pau Casals pronunciés

Aquesta vegada, els organitzadors de l'As:

triar l'església de Sant Agustí, al cor del Rà
del Teatre Romea. Els assistents van ana
cita amb comptagotes. Havien de franque
controls — semàforsx, en deien—
que vet
seguretat de tothom. L'amfitrió,
lar del compromísÍ
com ja
de l'Església amb
ista, era mossèn
 . ORGANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA
R 163

unió es V8 poder celebrar sense problemes, Joy.

ji
platCl is, militant de Bandera Roja i mem
Els comarques gironines, en recordarbre de
aque.
cco da al caP de vint are va descriure amb molta
Com van accedir a la reunió:

Ens van convocar a tres persones que treballàvem

"atent de construcció d'un sindicat democràtic i
EE - norma ens reuníem en el local de les Missione.
ue Pi carrer Ibèria. Com que la Quima Tomàs funa
EES fora pels drets i la igualtat de les dones) va defugir
Ds ioritació, en Rafael Calvo, paleta, i jo, que treballava
d'escrivent amb un mestre de cases, vam agafar el tren
de les dues esta-
per poder ser a les vuit del matí en una
cions del metro de St. Andreu on Ja ens esperava el nos-
re econtactex, en Paco Frutos (dirigent de la CONC i
del PSUC). En Paco Frutos també portava algun com-
pany de Blanes o Calella i tots plegats vam passar per la
rimera ecitar, que era al davant d'El Corte Inglés de ——.
la plaça Catalunya. Com que encara no eren les nou,
vam esmorzar al Canaletes i ens vam separaenr petits :
grups de dos o tres cap a davant una farmàcia dels vol-.
tants del carrer del Carme, prop de la Rambla, on ens
van adreçar vers la plaça St. Agustí. Allíhi hauri
noia amb una guitarra, la qual cosa volia dir qué pos
díem entrar a l'església, on en una de les capelles passa:
fem el darrer control, que consistia dir.aun
Un xicot que tenia un breviari i dins d'aquest br
Punt vermell o verd segons si hi havia 0:
prés d'esperar uns minuts,el xicot del: fEV
tà Cap a les golfes. Totes aquestes:
truec

Parlar amb la noia, ..: ro

 AMNISTIA I LLIBERTATI 5
164

mo met ,
diants, l'organització juvenil del FNC, £ di
anar aquella reeixida trobada un cop co
s1Ó:

De la sessió constituent de l'Assemb

la del 7 de novembre de 1971, cal dir qu
per dues meses col-locades mirant al n ió
l'esquerra, des del meu seient situat :
seien els representants dels partits polític: Xa d

la Comissió Coordinadora (ERC: Josep A

lló i Xavier Castellà, UDC: Francesc de B.
una altra persona (segurament Joan Vallvé
Cornudella 1 Joan Colomines, MSC: Joar
una altra persona que no recordo, i PSUC
Barberà i Antoni Gutiérrez). A la dreta, hi
presentants de la resta de grups convoca:
Joan Armet: Sectors cristians: Agustí d
tres). L'obertura de l'acte anà a càrrec de
en nom dels convocants, però també pe
vell polític representava, ja que havia €
del Tribunal de Cassació de Catalunya duran:
la Generalitat republicana. Precisament
l'actuació d'Andreu i Abelló com a repres
en la CCFPC foren una de les causes
què
les pèssimes relacions entre la Comissió
ila presidència de la Generalitat a Pexili. C
"i h va agradar mai la presència d'ERC en.
tància unitària, i, a més, l'enutjava
que el:
presentessin Andreu i Abelló
amb Paurèo

l'Assembl
Qu .
aUSI política, i Aoyetí
.
LD
fer Panà h

la reunió fo vl Agustí ustí de Semir. El l i

 TT ge
—

A FOR GANITZACIÓ DE LA RESISTÈ

NCIA 165

tarda, i a quarts de sis vam Co

mençar a Sortir
e tres, per una porta del
carrer de l'Arc de

/ va esemblea era una organització nova, pensada per

zació popular, però que alhora
reivindi.
atialLlarantiga
mobilit
legalitat estatutària del 1932, com es ya yo.
cavala se clar en el manifest que van aprovar
fet do sel ésia de Sant Agustí. Se'n els pre-
van imprimir uns
sents 8 il exemplars i es van distribuir per tot ar-
lhora que els periodistes (Enric Sopena, Lluís
reu, a
Jiménez o Antonio Cano) el feien arri-
Bassets, Roger
ellà, a la premsa estrangera. El docu-
bar, traduit al cast
ment era aquest:

Nosaltres, catalans de diferents tendències perta-

nyents i no pertanyents a organitzacions polítiques,
de diversos sectors de la població, obrers, camperols,
estudiants intel-lectuals, professionals i ciutadans
en general, de Barcelona i de comarques, reunits en
Assemblea, malgrat que som conscients que les actu ——
als circumstàncies dificulten d'esgotar les possibili- — .::
tats de representació, formulem la present dei ara-.
C1O:
i h
L'actual crisi del règim de la qual el procés
805 fou una manifestació sobresortint. ap
Presa de consciència i la mobilitzaciód
Pulars, i la necessitat d'oposar-nos:
Miobra Continuista d'instauràr
de ssOn, a títol de rei, del
dic
d Ai d una alternativ
P'oect
obj senies
tatjus
I as b As mse
ambrli
o SIVergents a llarg:
en l'objec
tiu imme
166

quis

3. El restabliment provisional de
dels principis configurats en l'Estatut
expressió concreta d'aquestes lliberta
com a via per arribar al ple exercici de
terminació.

poble català —i considerem catalans tot

treballen a Catalunya— perquè incorpor
va global del canvi democràtic a cada 1
lluites concretes, i perquè intensifiqui P
ràpida obtenció de: /
a. La unitat d'acció de totes les forcè
ques. ,
l b. La solidaritat en la lluita en favo:
lats.
A
oc L'acabament de la repres
sió i la
l'amnistia.
Per tal
 I
A

CI A

v a s e r Sign ven

pacord s, ets
un
per
€
ins 1j nucli
lave NS
ic
polít
grups
eròO paga
d, p
una i. dea pro-
ej l fr er
-nos sió
unya: preni a
Osició à Catal
a p
( qui,
rt C
en el ttea grants R
S

ela CC Par-
C(Par(tEi O,
. e

C
P O F P F N
, MSC , PSU $
c ) : P S A N: ) RT artit i
brer Revoluce lOnari
D PSOE: epres entants
de
CCO
O
d
. ) , lr
Trots
n
el Orde
nt, Sabad lès
ssa-Sal
le
a gon
3 Val
L l e i a , 4 Baix
Tarr
lona, 3 e b 1 Bar-
i d a
Ja
ega t
Llobr
Estudi Iantdse
, O
rera sde
tut
Oven
a,
ataluny
C a
J ove ntut nist
C t è
PENG, L le
omu
rsitats
d l o n a : Domi
unive ors :
de e
udia snts
e Barc e l'Au-
d'est
així C O ss erar i s 4
ònoma, les i e profe
de Por
t num
. A
bdós am
de a ts disme ,
centres . acult jo of i adors
na, En Dr Ellos
Medici
a,
era, i macl
i
1giny
nòmiq
ue ATS
i En
m : co-
1€S,
C i
de No
i
crist
muni
tats
A r u p
mbl ea als
: s s e el-lectu
n s : mem me
la perols,
d
C a t a mbre
s
els col
-
rs
(de m llado nyer s
ionals etges
d apare , engi ,
de l'ady Ocaclt a e tc.), i
ra e ti
e Don s Democràcràtique
s.
nt.
, as i P:
n represe
El e
l m i :.
Tortosa,j8
i n a m bé h r e
, t a
SSi s t i
Aè mpostas,ta,
i
locals ls d
l c oma rea , Upèei
T
,
R eus, T A
gualada, 3
en d P
e n e d
lt P Baix IX P leqes
caes, a vs at
, el P rat rassà, S
LI
de
, Gavàd, Terr
obre gat
cent d
, Ma nresa, 'Çe d:
t
S

S a
ell
or ts, abad

r
els H l
ranol
e
l
ellar rdee
r l
Poll etl G

A
,

,
s

a
Cast è

d
Vall
odines
P i n e
d

o l
t Llo Mut

n P i
MM

a
n
i
a

S a
S
y
t
n
s a on
des d'E
e
tolacviat ned a , A r
: È
:
ol, P
(
Fi
2 Blan Vic
Hig
r ,a,
l ron
e l P XI
ca d
an
afr è s.
l
ened
.
ó
L'nt:ZaciIO
Òrga a
d i de
Ba ,'
ep a ley era
Roja
al fi
Ri
paer
NIó, no v
inal
168 AMNISTIA I LLIBERTAT

tactes posteriors van permetre incor Portar a l'Agge

altres grups: Partit Carlí Català, Grups d'Acció Cole
na, Solidaritat Obrera de Catalunya (SOC), Unic ali.
dical Obrera (USO), Grups de No-Alineatg Pols ni
ment, el PCE (i) el POUM i el PPC (Partit Pogy.
Catalunya) de Joan Colomines. També s'amplià el ac e
bre de delegacions territorials, amb la incorporació L
les assemblees democràtiques de la Conca de Barber, de
Vallès Oriental i les Terres de Ponent. del
Els grups que no s'integraren a l'Assemblea de Ca.
talunya, especialment d'extrema esquerra o nacionals.
tes radicals, adoptaren sovint una actitud molt bel-lige.
rant i hostil contra l'organisme unitari, al qual aCUSaven
de ser un instrument del PSUC i del PCE j un refugi
per a revisionistes o espanyolistes, segons l'orientació
de cadascú. Estat Català —per exemple— argumentà el
seu rebuig a ingressar a l'Assemblea en un comunicaten
el qual al'legava que dins de l'organisme unitari hi havia
grups centralistes i d'extrema esquerra. La trotshista
LCR demanà dues vegades l'ingrés i se li va denegat
l'oposició, primer, del PSUC i, després, del Partit
Treball d'Espanya (PTE). El PCE (m-I) —i el seu:
armat, el FRAP— va mantenir una actitud osciHl
bé hi entrà el maig del 1972, en va sortir el n
1973 denunciant el que anomenava ecreixent 1 h
del grup nefast carrillistas ila incorporació d
dors històrics a Ja classe obrera espanyola,
OI
ven els carl
el Partit Obrer Revolucionari d'Espanya
(PO
Oposar-se a l'Assemblea de Catalunya,
part
all

LA REORGANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA
169

el manifest ja corr la quí allà. La reacció va ser

ir els pelne j Pas er ajudat a distribuir el

muts ds mujolístes Micuel Es ha bituals,.

Van sel d que Esquirol 1 Joan

Vallvé Ribera, encara que la gent de Pujol formalment

qicipava En la reunió, l'independent, posterior-
qnt socialista, Alexandre Cirici i Pellicer: els militants
del
Fortuny i Manuel Cruells, el comunist a Josep Solé Bar-
beràs el republicà Josep Andreu i Abelló, el democrata-
les
cristià Marià Vila d'Abadal, i altres persones, entre
quals hi havia Agnès Jordàn, Jaume Formosa i Josep
En
Giralt, que no és fàcil avui d'ubicar políticament.
que l'oposi-
tot cas, la selecció dels detinguts demostra
va ser
ció a Catalunya tenia molts colors. Josep Benet Pere
arrestat posteriorment, mentre que el comunista
va esca-
Fages, fill del poeta Carles Fages de Climent,
i
polir-se del setge policial d'una manera rocambolesca
la Governa-
Sexilià a París fins al 1975. El Ministeri de
500.000 de
có va multar alguns dels detinguts amb
i Abelló) o
pessetes per cap (Solé Barberà o Andreu
i Vallvé
109.900 pessetes (Cirici i Pellicer, Vila d'Abadal
sufragades
Ribera). Les sancions imposades van ser
fer lito-
amb un quadre d'Antoni Tàpies del qual es van
novembre
grafies per vendre. Actualment, l'obra Z de
de la planta
de Tàpies penja d'una paret de la rotonda
noble del Parlament de Catalunya.
Permanent de l'Assem-
L'any segúent, la Comissió
va editar un butlletí i també va posar en marxa una
blea
se Ma
PA clandestina de ràdio d'ona
tots els 3a mig-
ea de Catalunya emetia
dos rien qe i 20,6ZV, metres,
es frequències de 14.545 Rle. o
dia, en ria
192
metres,
Ò Rle. o 24,5 metres: 15.565 Rle. o 19,3
 170 AMNISTIA I LLIBERTA.
I

10,167 Rlc. o 29,5 metres. En dUn IJ

pròleg al llibre de Gemma Caballer LE Te
bertat, vaig reproduir una part del - huit,
cinc que havia aconseguit trobar, Les ar
per inaugurar la singladura van sep (. . Pet
v Mo L la Tre i

paràgraf inicial de la declaració apr ora od

constitutiva de l'Assemblea: ,

Avui, al cap de vuit mesos (havia

d € dir é
Iniciem aquesta nova via de comunica C1
LV: ta
aci

partícips de la veu de l'Assemblea de pel

C ataluns
Jor contingent possible de catalans, entenent
làs tot aquell que viu i treballa a Catalunya
DE L'ASSEMBLEA DE CATALUNYA intenta.
d'aquest poble que viu incorporat efectiy
lluita i que es va recuperant de la marginació:
me per la dictadura franquista.

La Veu de l'Assemblea de Catalunya v:

seu primer programa el dia 15 de juliol de 19
onzè 1 darrer programa els primers dies.
del mateix any. En total, doncs, poc més de
d'emissió teòrica i que, en la pràctica, donadt

sor, van ser menys. L'Assemblea va decidir

mitè de redacció. Així és com ho explica Jat
un jove periodista que llavors treballav.
Catalàn, que hi faria de locutor, entre alt: di
, - REORGANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA
171
Lobo, en Carles Jordi Donar o, en Pere Portabella :
en Jo37 Colomines. El comitè de redacció decidia d
contingut de la primera part del Programa destinada a
formar bàsicament de les actVItats de l'Assembl
ea Jo
donava una red acclo radiofònica als documents que es
decidia que calia recollir al progr aMa, 1 preparava pel meu
compte una segona part de noticies on hi havia infor.
ons polítiques i sindicals silenciades Pels mitjans
de comunicació legals i també alguna entrevista curta
macl . 07 2 ,

El programa s'anunciava amb una sintonia prepara-

da per Carles Santos, que feia de tècnic de so, sobre la
base musical d'Els segadors, i començava amb la saluta-
ció Bona tarda, catalanslo 1 acabava també indefecti-
blement amb la crida alternada entre locutor i locutora:
Per l'accés efectiu del poble al poder econòmic i polí-
tel Llibertatl Visca Catalunyab.. L'experiència va durar
poc, com explica el mateix Fabre, perquè els que l'ha-
vien promogut trobaven que era poc eficaç, Si es tenien — :
en compte els riscos que calia cótrer. pr taret (up, I
Tanmateix, la Comissió Permanent estava preocu-. 4.
pada per la comunicació cap a l'exterior. Per aixòva co- a
mençar a treballar de seguida en el primer número del —
LOU portaveu imprès: Assemblea de Catalunya. Es Va. —.
publicar el mes de gener del 1972 i s'hi expressava as :
Usfacció per la repercussió que havia tingut la sessió.
Onsutuent de l'any anterior: RN

desgr Comissió Permanent conside

ceba del Règim en la TEprESSA
ix te x $On una expressió més del
oc PS una mostra dela dime :
Posició democràtica, resultat:
CIÓ
de les lluites o
breres ipí
 I
I LLIBERTAT:
AMNISTIA
2
Ll Q al mateix. temps qué d e ia les cegues actua-ç
Per això, diverses personali-
cions policíaques que han an sposit de continuar
L "tera el seu Pt
tatsÀ del nostre país, reite
0 igències formulades en la
lluitant per aconseguu les exigé blea de Catalunya,
declaració de la 1a Sessió de l'Assem

talunya €s traduí en
L'empenta de V'Assembl ea de Ca
acions que comença-
una sèrie de campanyes 1 MO bilitz 1 la gran de
976, amb
ren a Ripoll, el 1972, i acabaren el
de febrer. Ens
les dues grans manifestacions del mes
o-
n'ocuparem en un altre capítol. La satisfacció de l'op
sició per haver pogut reunir tres-centes persones cn una
sessió clandestina va donar ales a una acció unitària que
no s'havia vist mai. 4Els acords de l'Assemblea, la pers-
pectiva d'una més ampla unitat i coordinació, estan
produint un fort impacte, escrivien els comunistes a
Treball (núm. 336, finals del 1971), emmarcant-ho, com
destacaven en el títol de la notícia, zen el camí del Pacte
per la Llibertats. Els socialistes de l'MSC en feien una
valoració semblant a Marxa: Només el fet que la ses-
sió hagi pogut celebrar-se, mostrant així la maduresai-——
l'amplitud que va assolint el moviment popular, és .:
ja molt positiu:. Els independentistes d'esquerra de:
PFNC feien la mateixa valoració en el seu butlletí Arz:
(núm. 29) del mes de novembre: cens exigíem d'aconsé-:
guir més representativitat- i, a parer seu, s'havia acon xi
seguit. La unitat havia de passar bàsicament, com assi
nyalaven els socialistes, per l'acció, perquè sense aque
icció política al carrer no es podria construir una
unit:
eficaç.
d

zan de Ferrol. Eren Amador Rey Rodrí

Rey Rodríguez. T
Niebla García. L'Assemblea de Catalu 5 a
 LA REORGANITZACIÓ
DE LA RESISTÈNCIA
173

ls treballadors gallecs amb un comunicat El 1972

amb €
Itre any agitat. El 18 de maig va esclatar u
e va destruir parcialment el Monumento 4 ls
qU
ombosa que
bCaid hi havia a la Diagonal de Barcelona, davant
ver davant del Palau de Pedralbes. Al cap de pocs dies
van ser detingudes per la policia nou persones: Carles
Garcia Solé, Ramon Llorca i López, Josep Planxart,
j. R. Carreras Badal, Lluís Torné, Jordi Castella, Josep
Calduch 1 Barrancos, Josep Almeda i Garcia i Manuel
Cruells. Aconseguiren fugir Josep Pascal i Almar, Jo-
sep Digon i Balaguer, Josep M. Garcia Solé, Alfons
Cervera i Hurtado i Jordi Soriano. El 27 de maig, el go-
vernador civil de Barcelona, Tomàs Pelayo Ros, va con-
vocar una roda de premsa a fi de notificar la desarticu-
lació del Front d'Alliberament Català (FAC), del qual
eren membres tots els detinguts. El secretariat de la Co-
missió Permanent de l'Assemblea de Catalunya va eme-
tre un comunicat de solidaritat amb aquests presos, que
acabava així:

El Secretariat de la Comissió Permanent crida el

poble de Catalunya a exercir el dret a la solidaritat de-
mocràtica amb tots els represaliats del règim franquista:
a lluitar d'acord amb el punt primer de la declaració
de l'Assemblea per la consecució de l'Amnistia general
— —.
per als presos i els exiliats polítics, i en aquest cas CON.
impedir la posst- —: ,

Hi dels acusats és l'únic mitjà pet imped:

ET aalenió jade dive rses vegades, espc
el consell guerrade Buti
HX

sap ta
6
174 AMNISTIA I LLIBERTATI

El FAC s'havia fundat el 1968, fruit d'un

ES trobad
entre joves de l'interior i vells militants de l'exili, g
els quals destacava Josep Maria Batista i Roça, qu
via exiliat al Regne Unit i havia estat impulsor de la
cietat d'Estudis Militars, esdevinguda Posteriorme —
Organització Militar Catalana (Òrmica). Segons C3 Ll
Algora Blasco, un dels joves fundadors, el FAÇ
convertí de seguida en una organització armada
defensava les tesis dels moviments d'alliberament l
cional marxistes leninistes, però aplicades als Paixoe
Catalans. L'organització prioritzava les accions de:
botatge molt per damunt de l'estratègia, ja que:
objectiu era forçar la insurrecció del poble català
idealisme molt propi del moment, que els va all
del grup de Batista, que era declaradament antico
nista. L'octubre del 1973, Catalunya Roja (núm. 1 P
taveu del FAC, anunciava la intenció de transfo:
l'organització armada en el Partit Comunista de
talunya, per oposar-se al ereformisme oportuni
PSUC, i a la proliferació de egrups petitbu
amb la idea rectora que enomés la classe obrera és:

pament.
El Govern espanyol va assenyalar el FAC co
ponsable de les explosions de petits artefactes CO
en llocs públics. Una d'aquestes bombes va. ro
mort accidental del guàrdia civil DionisioMe:
rano. La policia va actuar amb contundèncii
res aplicades als detinguts, que van ser salva
manes, van aconseguir econfessions queY
base per al consell de guerra 59/72 de la IN
tar. Finalment, però, només dos dels. n
(Garcia Solé 1 Llorca) van ser processat El

litar. Els altres set ho foren pel Tribur al

 RGANITZACIÓ DE LA RESISTÈNC/
A REO A 175

cj militar contra Carles Garcia Solé j R

pliMd Jebrà el 26 de setembre de 1972, Fore com
sa uts é vint anys dE presó enviats al penal deSeei,
en, , d'abril de 1976, s'afegiren a l'anomenada diga
vid màvians protagonitzada per Vint-i-quatre preses
NT, alls i tures pro esos8 catalans més: Frederic Sànchez
4

le a SC: .

L'ÚA, CL
l
Ha del PCE (D, i Josep Lluís Pons Llovet i Orio
Lió Gugranyes (del MIL, el grup anarquista de Puig
ch), el qual va morir en aquest intent de fuga en un
ra
sroteig als boscos de Sorogain (Navarra). L'esquer
eta dels anys posteriors s'alimenta de la
indepenei i i
— El PCC no va arribar a néixer i el
FAC es va ext

POLÍTIQUES
75. EL CONSELL DE FORCES
DE CATALUNYA (1975)

Fr an ci sc o Fr an co va morir al llit el 20 de
El dictador de la
règim instaurat després
novembre de 1975. El al es ho re s una muta-
l co me nç ar ia
cruenta Guerra Civi la di ct ad ur a a la democràcia,
ció, vestida de tr an si ci ó de
la po lí ti ca ca ta lana que feia
- vanSac tivar defillniiati. vaAment
Ca ta lu nya, per exemple, van
fr SO S qu e bu
qu e vo li en fe r- se un espa ene
els gry xi cons, partits l'oposició democràtica: 1 pr
mer ii, - nals de icio d' una reor ce
va a les po rt es
CIó de LEC que s esta rta ae x
pq i C va ser la difusió d'una ca de polítics a
QUe feren Ica conj un ta me nt un gr uP
Contra d da , cióa
lici
del po
ma ns
m a n s de d l
e FR AP
Un an
v Ru: ize ua ssinat, en 1
Ru l'asMsa é l l o c a Ja V i a Favèn"
crim ting u
da de B Mujjoz. El
Alta reg
On:
converses entre la CCE PCi el PSAN
POnia a les
É h
(78 AMNISTIA I LLIBERTATI
desvincularen totalment i CDC esdevingué un Partit
nacionalista que aspirava a agrupar en una sola organit.
zació el que a Europa eren les famílies democratacris.
tianes, socialdemòcrates i del socialisme democràtic,
En serien els màxims dirigents Pujol i Miquel Roca i
Junyent,A conseguència
FOC. el qual ja feia anys que s'havia allunyat del
de la crida de Jordi Pujol za Par-
ticipar activament en políticar, feta en una conferència
multitudinària que se celebrà el 21 de gener de 1975 als
locals d'ESADE, CDC va demanar l'ingrés a l'Assem.
blea de Catalunya el mes de juny.
L'espai centrista s'ampliaria amb la creació d'un al-
tre partit: Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC),
En realitat, era un partit de quadres, de personalitats
singulars —com ja passava amb la facció d'ERC d'An-
dreui Abelló—, que es va fundar el setembre del 1975,
Molts dels implicats en la constitució d'aquest partit
eren descendents d'antics dirigents del sector liberal
d'ERC o d'Acció Catalana. Primer van pensar en un
nom estàndard, Partit Liberal Català, però la tradició
republicana dels seus líders, Jaume Casanovas, Josep
Pi-Sunyer, Macià Alavedra, Joan Baptista Cendrós, '
Josep C. Vergés i l'economista Ramon Trias Fargas,
els va fer decantar per un nom que evocava l'antic par-
tit de Macià i Companys. EDC fou reconeguda per la
Internacional Liberal. Trias Fargas ja n'era membre a
títol individual. Aquest partit va tenir una vida efíme- .:
ra, però abans que el 27 de juny de 1978 es dissolgués
per integrar-se a CDC, s'alineà amb els grups de l'opo:.
sició.
La irrupció d'aquests tres nous partits va provocar
que la CCFPC es plantegés la necessitat d'ampliar-se:
El Decret llei 7/1974, de 21 de desembre, mitjançant el
qual s'aprovava l'estatut jurídic del dret d'associació, n0. ,
LA REORGANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA
179
cadequava als estàndards democràtics europe
us, en
vant que obligava les associacions
resultants a alum
Ni actividad de las mismas y de SUS órganos
de gobier-
no f.-J a los Principios del Movimiento y demés Leyes
fundamentales del Reino. Això i res era el
Mateix, El
règim
idmetrefeiaunaveure que s obria, però l'oposició no podia
via tan
estreta per arribar a la plena demo.
catització del país. Per tal d'anar enfortint el múscul
opositor, el 23 de desembre de 1975, Poc després de la
mort del general Franco, quedà consti
forces Polítiques de Catalunya (CFPC tuit el Consell de
), que era, en reg-
litat, l'evolució, per ampliació, de la Comissió Coord
nadora. El CFPC estava integrat i-
per onze 8TUPS polí-
tes, tots d'àmbit català, i eren pràcticament la majoria
dels que actuaven, encara clandestinament, a Catalu.
nva: Partit Carlí de Catalunya (PCC), repres
entat per
Josep Badia i Joan Cabré: el PSUC, representat per Pere
Ardiaca, Josep Solé Barberà i Antoni Gutiérrez: CDC,
representada per Jordi Pujol, Miquel Sellarès i Miquel
Roca i Junyent, ERC, representada per Josep Andreu i
Abelló, RSDC, representat per Josep Pallach i Heribert
Barreraj Convergència Socialista de Catalunya (CSC),
representada per Joan Reventós i Raimon Obiols, el
PSAN, representat per Joan Josep Armet, lFNC, re-
presentat per Joan Cornudella i Joan-Ramon Colo-
mines- Companys, EDC, representada per Ramon
Trias Fargas i Jaume Casanovas, el PPC, representat
per Joan Colomines i Enric Moltó, i UDC, representa-
da per Llibert Cuatrecasas i Anton Cafiellas. A partir
de novembre del 1976, el PPC i CSC van deixar d'exis-
ut perquè es van fusionar, juntament amb altres forces
socialistes, en el Partit Socialista de Catalunya-Con-
grés (PSC-C),
La presentació pública de l'enèsima reorganització
 SSL dE:

—n.

IRO AMNISTIA 1 LLIBERTATI

d'una plataforma d'unitat entre els partits es faria al

de pocs dies. El comunicat emès pel CFPC era mol
sobre quina via havia de seguir l'oposició
a Catah at
en relació amb el que més endavant seria cabdal ti
a
tendre la transició. Entre reforma o ruptura, el CEPç
no tenia dubtes, si més no de moment:

Per tot això, el Consell de Forces Polítiques de Ca.

talunya afirma que l'únic camí cap a la democràcia
passa pel trencament amb les lleis i les institucions fran-
quistes i l'obertura d'un període provisional que, res-
tablint i garantint les llibertats democràtiques, retorni
la veu i el vot als ciutadans i, mitjançant la realització
d'eleccions lliures, clogui el període provisional i n'obri
un de constituent perquè els pobles de l'Estat espanyol
configurin amb plena llibertat i responsabilitat les seves
institucions.

La declaració del CFPC també aclaria que l'acord

fundacional s'havia pres amb la voluntat que la més
alta institució catalana —representada pel president de
la Generalitat— assumís el paper essencial que li cor-
responia en el procés de constitució d'un possible go-
vern provisional. Margarita Sàenz-Díez, en la seva
crònica per al diari madrileny Informaciones (31 de de-
sembre de 1975), volia calmar el públic espanyol amb
un aclariment sorprenent: eContra lo que pueda pare-
cer en un principio, especialmente a aquellas personas
alejadas de las realidades catalanas, ningún ribete de
separatismo anima a esta plataforma unitariax. La cur-
siva és meva, perquè, certament, resulta una mica sor-
prenent pensar que el CFPC tingués cap vel-leitat in-
dependentista en aquell moment històric. El partit
històric de l'independentisme, l'FNC, no va exigir-ho
 LA REORGANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA ——
181

mai com 8 condició Pe articular la unitat de l'oposició,

qi tampoc ho faria e PSAN, l altre grup independen-
ea, QUE S hi acabava d afegir. Quan el PSAN havia
idat a participar en la CCFPC, el 1969, no va
invitació, com explica Roger Buch, perquè
sobretot a la
considerava 4que la CCFPC es dirigia
ne donava suport
ran burgesia que, SeponS el PSAN,
, una alternativa democràtica perquè no prenia com a
sinó les con-
base la creació d'un poder popular català,
poder espa-
cessions d'unes atribucions per part d'un
ayob. El 3 de gener de 1976, Jaume Guillamet escrivia,
en la secció 4D'un temps, d'un paíso del setmanari Pre-
amb
sència, que el lector mitjà de diaris s'havia trobat
una sorpresa:

S'ha trobat de cop i volta amb què efectivament hi

en
havia al país una oposició democràtica organitzada
ssió
instàncies com l'Assemblea de Catalunya i la Comi
Si
Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya.
i de
fins ara s'havia parlat públicament de la primera
-
les organitzacions que la integren era per explicar
el
ne detencions i al capdavall traient-li importància en
context sempre ambigu 1 despectiu de les coses subver-
sives. Per a molta gent ha estat una sorpresa llegir a
llocs destacats dels diaris la constitució formal del Con-
sell de Forces Polítiques de Catalunya per part d'onze
partits polítics en representació dels quals figuren per-
sones més que respectables. Les terceres vieso havien
estat un presagi que el gran públic havia rebut massa
difuminat, tenyit per la necessària ambigúitat del mo-
ment.

En parlar de les des terceres vieso, Guillamet es re-

eria al cicle de conferències 4Les terceres vies a Euro-
P2Y, organitzat per l'Institut Catòlic d'Estudis Socials
 AMNISTIA I LLIBERTAT:
182
de Barcelona a la seu del Collegi de l'Advocacia de Bar.
celona, l'abril del 1975. Ens hi referirem més enda.
vant, perquè aquell cicle, que comptà amb la partici.
pació d'Anton Canellas —per UDC—, Josep Solé
Barberà —pel PSUC —, Josep Pallach —per PRSDC..
Joan Reventós —per CSC— i Jordi Pujol —per CDC. "
anunciava un canvi de protagonistes en la política Cata.
lana. Els antics líders polítics començaven a cedir el Pas
a altres figures, que serien les que protagonitzarien la
transició a Catalunya. En la mateixa línia que Guilla.
met es manifestava Manuel Vàzquez Montalbàn, des de
les pàgines de la revista Triunfo del 10 de gener de 1976
i advertia les autoritats del règim: : CCOO i la USO eren en aquell temps els sindicats iHe-
Por parte de nuestras autoridades, caben dos acti-
tudes de respuesta: O seguir considerando la existencia
de tan empecinados seres como muestras Palpables y
encarcelables de que el diablo sigue teniendo aspiracio-
nes históricas ejercidas a través del oro de Moscú o del
oro masónico-sionista-homosexual, o bien empezar a
adoptar la actitud científica de comprender que una
fuerza política es un hecho natural establecido, a mane-
ra de correa de trasmisión, entre sectores sociales con
intereses delimitados, y el estatuto histórico que coor-
dina equilibra esos intereses delimitados y en ocasiones
contrapuestos. De momento, la constitución del Con-
sell y su línea programàtica demuestra que los intereses
estàn delimitados, pero que coinciden en una común
aspiración previa: la conquista de la normalidad demo-
crítica, la conquista del derecho a ejercer históricamen-
te, sin exclusiones. En la base de este acuerdo hay un
espíritu coincidente con el que animó en su día la coin-
cidencia de objetivos entre Plataforma y la Junta De-
mocràtica.
LA REORGANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA
183
L'oposició, almenys a Catalunya, havia q eixat de
vurée extramurs sn Notes a escalar la mur alla de la
dictadura l saltar-la. o ò que el règim fran Quista se
sentís dèbil, perquè en rea a El hi va sentir mai, sinó
de els temps, com cantava, o Dylan, estaven can-
cant. L'ofensiva per ocupar l'espai públic va començar,
ambés des de l àmbit sindical. Representants de les
CCOO i de la USO s'identificaren com a tals davant
Je la premsa per explicar les seves gestions en favor de
l'amnistia i les seves repercussions en l'àmbit laboral,
4 més, també anunciaren que demanarien audiència al
rei per transmetre-li aquesta petició. Val a dir que les
vals més arrelats a Catalunya i que, per bé que el primer
estava dins l'òrbita del PSUC i que el segon participava
com a organització sindical en la Conferència Socialista
Ibèrica —integrada pel Partido Socialista Galego, Par-
it Socialista del País Valencià, Convergència Socialista
de Catalunya, Eusho Sozialistal i Reconstrucció So-
cialista—, tots dos predicaven que calia anar cap a la
constitució d'un sindicat unitari d'estructura democrà-
tica.
El CFPC va acordar unes normes de funcionament
per intentar acontentar tots els partits. Cada grup dis-
posava d'un vot, independentment del seu pes real en
nombre de militants. Calia la unanimitat per modificar
o ampliar la declaració constituent, per a la incorpora-
ció o separació de membres i per a l'aprovació de pro-
tocols de funcionament. També calia una majoria qua-
lificada de quatre cinquenes parts per acordar decisions
considerades importants per a qualsevol membre, men-
tre que per a les questions menys rellevants només calia
una majoria simple. Finalment, la minoria discrepant
tenia sempre el dret a fer conèixer la seva opinió. Així
 mm
184 AMNISTIA I LLIBERTAT:

mateix, el CFPC va fer públic un manifest en què expo.

sava quins eren els objectius que volia assolir, despres
de constatar que el nou Govern espanyol era tan sols
consegiència d'un reequilibri intern. Al seu entendre,
aquell Govern intentava consolidar el franquisme za tra.
vés de la monarquia continuista prevista en les lleis syç.
cessòriesv. Propugnava la ruptura camb les lleis i Je
institucions franquistes i l'obertura d'un període provi.
sional que, restablint i garantint les llibertats demoeri.
tiques, retorni la veu i el vot als ciutadans i, mitjançant
la realització d'eleccions lliures, clogui el període pro. :
visional i n'obri un de constituents. El programa del
CFPC, elaborat per Heribert Barrera, Joan Colomines
i Miquel Roca i Junyent, es concretà en set punts:

1. Reivindicar, propiciar i impulsar la constitució :

d'un Govern Provisional de la Generalitat de Catalu- .
nya que assumeixi el poder a Catalunya, des del mo-
ment mateix del trencament democràtic, amb el com- . .
promís de convocar i celebrar eleccions en el termini
més breu possible per al Parlament català. Aquest Go-
vern Provisional de la Generalitat es constituirà a partir —
dels principis i institucions configurats a l'Estatut de
1932, i com a primer pas en l'exercici concret del dreta .:
P'autodeterminació.
2. L'amnistia general, que haurà d'afectar les res- . :
ponsabilitats polítiques i sindicals fins al moment de la "
seva promulgació, i la consegúent llibertat immediata -
de tots els presos polítics i el retorn dels exiliats. ç

3. El reconeixement i protecció de les llibertats de-

mocràtiques de consciència, d'expressió, de premsa,
d'associació, de reunió, de manifestació. El reconeixe-
ment i protecció del sufragi universal i de les garanties
individuals. La instauració dels principis d'una justícia
independent. La unitat de jurisdicció. prehs
 REORGANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA 185
L
4. El reconeixement 1
— Lanresa com el dret dels protecc ió de la llibertat sin-
treballadors a Organitzar-se
dicalen t. amb independència dels patrons, del go-
liuremy pe partits polítics. El reconeixement d'un au-
vern 1
Ce dret de vaga. . .
èntic I "adopció de mesures immedi ates en funció- dels

inter sos més urgents de les classes populars catalanes

de l'ensenyament, la política econòmica 1 de
P hi ei Li
cs

en el camP
is
si tè
st èn iaa social, sanitària 1 de previsió, la po-
ncci
salaris, l' as
i agrària.
n n
rei ca ur-baba
íti
acions específiques
l 6. Donar suport perquè les situ
s trobin la solució adient
del Paí, s Valencià i de les I le
mitj ançant la voluntat lliureme
nt expressada pels seus
habitants, formulació que es fa extensiva a la resta de
pobles de l'Estat espanyol. ma ta de
7. Donar sup ort a la con sti tuc ió d'un Govern Pro-
visional de l'Estat espanyol que es comprometi a con-
vocar ràpidament unes Corts Constituents, elegides
er sufragi universal, les quals, dins el marc de les ins-
titucions, llibertats, drets i garanties esmentats en els
apartats anteriors, configuraran les noves institucions
polítiques de l'Estat espanyol, amb la qual cosa posaran
fi al període provisional.

Al darrere de la creació del CFPC hi havia un debat

més profund, propiciat pels nous actors polítics, espe
-
cialment Pujol, Pallach, Barrera i Trias Farg
as, sobre la
influència dels comunistes en l'Assemblea
de Catalu-
Ta 3 qaió amb el president Josep Tarradellas ila vo-
iaaògetre UC de vincular l'oposició catalana amb les
dl auaties espanyoles que tot just llavors s'es-
nia mant El Reagrupament de Pallach va sol-
et CDC Ó i a Assemblea de Catalunya, com ja havia
van sobra els partits nacionalistes i de centreesquerra
8UIr imposar l'exigència que, per pertànyer
 I LLIBERTATI

ha o irteball d'Espanya (PTE), que va solHicita,

art

ven els maoistes era una altra. El PTE formava part de

Coordinació Democràtica (CD), la plataforma unitària
espanyola, creada el 26 de març de 1976 i que popular-
ment es coneixia com a Platajunta. o
La Platajunta era resultat de la fusió de la Junta De-
mocràtica impulsada pel PCE, el 1974 (amb la partici-
pació del PTE, de personalitats joanistes i del Partit
Socialista Popular, PSP, de Tierno Galvàn), amb la Pla-
Sr aana de Convergència Democràtica (PCD) creada
dè ó el I 975, amb el Moviment Comunista, social-
cavaen de o qe ratacTiStians. A mesura que s avan-
sorgides def a e negociació amb les forces polítiques
el CFPC esta blé Et mena da
SUC perquè
í de setembre de 1974 nena de lligam amb CD. El

Cuenya, la Coordinadora de Fuerzas

El Consello qe Fer ha Tàboa Democràtica de
$$ Polítique . OrZas Políticas Galegas, la Tau-
ti $ 1 Sindicals del País Valencià, las
 LA REORGANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA 187
, del PCE i del PSOE en aquella ma
nera de fer,
mène Ç no s'hi va adherir i l'eficàcia d'aquest
orga-
fl C pàmbit espanyol va esdevenir nulHa. El naciona.
pismé valà es preparava per a la batalla a favor de Vau-
ismé cn que no va ser fàcil de defensar davant els
OS es i l'oposició democràtica espanyola. Si la
Ba cis de la Junta ja havia provocat una crisi en el
mn la CCFPC, perquè el PSUC, ERC (Andreu 1 Abe-
16) el Partit Carlí propugnaven vincular-s'hi, la Pla-
ajunta va tornar a tensar la corda. Els partits nacio-
salistes coincidien amb el president Tarradellas que
Catalunya havia de tenir la seva veu i negociar de tu a
eu amb l'Estat, i això topava amb la posició dels partits
amb lligams amb els partits espanyols, especialment el
PSUC.

2.6. D'OPOSICIÓ I TARRADELLAS, UNA RELACIÓ

DIFÍCIL

Si la relació amb l'oposició espanyola va ser complica-

da, el tracte amb el president a l'exili, Josep Tarradellas,
cmmbé va ser-ho. En el document de presentació del
: e S'indicava que l'acord fundacional s'havia pres
me la voluntat que la més alta institució catalana —re-
4 "tada pel president de la Generalitat— assumeixi
come essencial que li correspon en el procés de
I pe ció del Govern Provisionalv. En començar la
han, Mega"Man ent de. l'Assemblea de Catalunya, des de
resi
ope

cà
solc A Sidencial es va plantejar que s'apr
,
ovéséç u una sire"
Vieta, Solidaritat camb la lluita exemplar del F ua
ao
ap Pd or

Nacig, ta En la seva esforçada lluita per l'alliberam

entin ip emple dela respo
Ona EX
primensabi
6
r ordre
I a
per a tot tr liure
tots aquells que

Nalienabje litat en l'or en

Ra

í
188 AMNISTIA I LLIBERTAT,

i democràtica del nostre pobles, La lluita .

d'Indoxina per l'alliberament nacj
nal servia ga Pobjg,
i d'estímul per fer el mateix a Catalunya
violència. La Permanent també ya aprova CS Seny,
marxa una campanya política, que en realitay
mera, amb el títol Per què l'Estatut
de 1932, h Pri.
comnectar la realitat present amb l'autonony, te
sat, que havia estat anul-lada per la dictadur, El pag,
reivindicació, Juntament amb el fey
que el Co
plantegés la formació d'un BOVEIN provisional del
neralitat tenint-lo en compte, va satisfer el a: Ge.
os
Tarradellas. Així .
va manifestar-ho en Una entrey:ident
amb Jaume Pol Girbal, el corresponsal
d'El Correg cl
talan a París, el 28 de desembre de
1975, Aixíi tot h
relació entre l'oposició catalana a l'interior:
no va ser fàcil. Tarradella,
El 24 de febrer, el CFCP va demanar
de manera for.
mal una entrevista amb el president Tarradellas
per
analitzar conjuntament la situació política di iniciar
un
diàleg en la perspectiva d'orientar els treballs prelimi-
nars per a la formació d'un futur govern provisional de
la Generalitats. La trobada tingué lloc a la capital fran-
cesa el 10 i P11 d'abril, i s'hi signaren els anomenats
eAcords de Paríso, que tindrien força repercussió. Els
assistents van ser, per la Generalitat a l'exili:
Josep ha
radellas (president), Josep Gausachs (secretari
generà
Romà Planas (de l'Assemblea de
Francesc Vila-Abadal Catalunya a Par)
(delegat europeu de PAL ES
Consell: Jordi Pujol (CDC), Raimon Obiols ( Car
Jaume Casanovas : Cristià Ayguadé
(EDC), Joat i,
nudella i Josep Sans (FNC), Joan Cabré (Partit egorió
Joan Colomines (PPC), Jordi Puig (P SAN),
Ó Josep
López Raimundo i Josep Solé Barberà (PSU erecasis
Pallach i Víctor Hurtado (RSDC)i Llibert CUA
 LA REORGANITZACIÓ DE LA RESISTÈNCIA 189

: DC). Després d'analitzar conjuntament la situació

(U- ca, El CFPC va exposar a Tarradellas l'estat de les
olít çi mobilitzacions que darrerament havien tingut
van Catalunya, en les quals l'Assemblea de Catal
unya
locé .
pav va tingut UN paper destacat. El CFPC va repetir no-

per la instauració a Catalunya de les institucions

-Ja Generalitat i dels principis configurats en l'Esta-
del 1932, reivindicats per la gran majoria dels cata-
nós Els reunits van considerar que en el procés cap a la
e
formació d'un govern provisional calia tenir en compt
ha totalitat de les forces polítiques, socials i del movi-
ment obrer de Catalunya, i en especial l'Assemblea de
Catalunya:
En virtut d'això fes deia en: el comunicat final), els
reunits celebren la progressiva aparició en aquests dar-
rers temps, dels organismes de coordinació democràti-
ca necessaris per a la restitució de les llibertats políti-
ques i nacionals. En aquest sentit, es reafirmen en la
seva voluntat de negociar i després pactar pel restabli-
ment de la democràcia i les llibertats nacionals de tots
els pobles. Ds L l
Dit això, les dues parts es comminaven a
continuar
treballant de bracet per ampliar l'oposició. S'enf
ilava el
Mi cap al postfranquisme, si més no com a règim dic-
El Í is hi Li DUI È3

tatori
Oral. Una altra cosa fousi l'anomenada L Es
etransició
Mocràticas
ta. Amb Va ser una ruptura real amb la dictadu- l
Millan, molta habilitat, Tarradellas va anar superat
Anys Te al qual havia quedat reduit durant molts
breto, del el suport, de vegades, de Josep Pallach i, so-
ions,
eJord: el històric FNC, i en segons quines quest
9Cdi Pujol. Tarradellas recelava del protagonisme de
190 AMNISTIA I LLIBERTAT:

l'Assemblea de Catalunya, que li semblava una entita,

no acabay,
controlada pels comunistes, però tampoc
de confiar en el CFPC, perquè considerava que era
molt complicat acordar amb tants partits, que soviny
discrepaven entre ells, una política COMUNS, lar radellag
r, la
defensava que el camí a seguir era restablir, prime
Generalitat i convocar, després, unes eleccions consti.
tuents. A pesar del suport que donava a Tarradellas, ej
PSC-R de Pallach es manifestà rotundament en contra
d'aquesta tesi, ja que propugnava que primer calia ins.
taurar la democràcia, aprovar tot seguit l'Estatut d'Au-
tonomia i al final restaurar la Generalitat. Ells eren gai-
rebé els únics que defensaven aquesta opció. Triar entre
una via o l'altra era donar més o menys protagonisme a
Tarradellas. En la reunió es va tornar a abordar la ques-
tió de la relació entre les instàncies unitàries catalanes :
i la Platajunta. Les posicions estaven ben delimitades.
L'acord al qual van arribar va ser que les relacions que ,
s'establissin entre el CFPC i CD haurien de comptar
amb el vistiplau i la participació del president. A més,
Joan Colomines va demanar al president, en nom del
seu grup, que actués de mediador per resoldre les dis-
putes entre l'Assemblea de Catalunya i el CFPC. Tarra-
dellas va expressar la possibilitat de crear un organisme,
dun consell provisional de la Generalitats, en va dir,
que integrés totes les forces polítiques i, en especial, l
l'Assemblea de Catalunya. L'Organisme Consultiu de
la Generalitat, constituit el mes de febrer del 1977, fou la
plasmació d'aquesta proposta. Sense controlar directa"

acLASalita
pere Drla Gener
Penat , Primer, t deimpo
anava sant la idea de
Catalunya, com 8
punt de partida per contribuir des de Catalunya
a la
ruptura democ ràtica. La relació amb y: Tarra las s
della
arradel es es VaY
anar enverinant, sobretot arran del
in del viatge a Madrid del
 IST È
T Z A C I Ó DE LA RES NCIA
ORGA
N I 191
LA RE es
a n C a r t
PET entre
vi
S u a r e z J o vé
ont o
dolf bié de a el eja vi m a a881

É
.

o p r a d e l l o ntu n i
est ra al el 2 tapar moltes
d ' r
3 va
. E l q u e va
nc
.5 -aesl s elit
l
s t ò t a de n s i c iÓ 3
rig la n aqutesst deMlsr1 re, quan
é h i
Pespr a l ma P e
m e frui
s t e " j o r P E L Ó a c i
j n i r e l s
a n y s de
ES po
9
a
maldav
L
I
 192

Les fuetades de la repressió

La repressió franquista després de la victòria militar és

un fet inquestionable. Es va estendre a tota la societat
per consolidar el règim vencedor de la Guerra Civil. La
/ promulgació, el 9 de febrer de 1939, de la Llei de respon-
— sabilitats polítiques va ser l'instrument legal per fer-ho.
L. Vaser reformada el 1942 i derogada el 13 d'abril de 1945,
) encara que els antics expedients van seguir el seu curs
fins al 1966. Aquesta llei jutjava, amb caràcter retroac-
tiu, fets considerats delictius ocorreguts entre el primer
d'octubre de 1934 i abans del 18 de juliol de 1936. No
va ser l'única llei repressiva. El 10 de febrer de 1939 es va
aprovar una altra disposició, aquest cop per depurar
funcionaris de totes les administracions. No va ser fins
a l'any 2018, que el plenari de l'Ajuntament de Barce-
lona va prendre l'acord d'anullar eels expedients de
poració de funcionaris i funcionàries públics tram
1939, rra de la llei franquista de 10 de febrer :
punt fa - r etard tan escandalós demostra fins a quin
modals. caBsició democràtica a Espanya no i er i
A transició P s'ha volgut vendre. Els clarobset dei
cossor Ió fan que encara ara s'estigui identi ican i
ment enf Persones que van ser enterrades ago I
Osses comunes. El franquisme va ser una CIC
 AMNISTIA I LLIBERTAT:
194

tadura san guinària que es Va ad rai amb

els anys, ocultant la smart L - ni me a Cop.
juntura geopolítica munc1a"- d xa SIO eXterga
de vegades obtenia fruits, ae en decre.
a que
tés, el 9 d'abril de 1945, un 1NdU sà erealita,
una llibertat vigilada o una ordre d expulsió—, que l la al

va comportar l'alliberament de personalitats políti. $e 8 Ç

ara
Qu

ques que feia anys que estaven empresonades, COm 1a . els d esti

o Cipriano Mera (CNT)

x
Joaquín Maurín (POUM) aa
EN pel

Et
' gui

Tot i això, el Govern franquista no va poder evitar que

l'ONU condemnés la dictadura espanyola durant el pe- è EE quel oralh
/ P . 3è a

ríode de sessions que va iniciar-se a Nova Yorl el 9 de El hd h

febrer de 1946. Des del principi fins al final, la dicta- HE ull jqpstà UE"
dura va perseguir, torturar i ajusticiar qui gosés opo- aa E
i Ú

git
sar-s'hi. F
C A U S E S o bertes
Les formes que va prendre aquesta repressió van ser pl ls
molt diverses i la intensitat va anar variant amb el temps. sg Pltiques 4 me
mbre,
Josep Maria Solé i Sabaté és responsable d'un dels estu- sanglosa d'esquerrants
dis primerencs dedicats a la questió, fruit de la seva tesi ssnehavien donat supo
doctoral. En La repressió franquista a Catalunya (1938- a ellider del cat
hi

1953), publicada el 1985 i reeditada el 2003 amb lleus alar

retocs, Solé constatava que la repressió va exercir-se,
sobretot, contra les classes populars sense recursos per
sotmetre Catalunya. En un estudi recent, l'historiador
Joan Corbalàn va donar la xifra de 1.717 persones exe-
cutades al Camp de la Bota un cop acabada la Guerra
Dra, DE dra hi es Ettentdes / executats sn
2019, al cap de tua rancesc
els noms al mateix - anys dels Abad
fets, enmaug"
recorda — t0. ts
On es van produir les execucions.
El mètode per acusar
al gÚ era esgarrifós i contrarl 8
tot estat de dret. Per als
necessària una base processos sumaríssims no €f8
incul patòria sòlida per a la condem-
na, n'hi havia Prou
amb de
simples informes provinents
 LES FUETADES DE LA REPRESSIÓ
195

ir de 2
Gpositors, però en els certificats de defunció dels afuse-
Hats es volia amagar la vilesa d'aquell acte i s'emmasca-
: b una declaració falsa. El certificat de defunció
fava am TL,
deia: dFalleció en despoblado por heridas de arma de
fuego".
b A Catalunya, la repressió va ser doble, perquè a més
sx, com
e perseguit els anomenats erojos, i emaçon
u de l' Es ta t, es per seguia els eseparatisteso, O sigui,
grre
ni st es qu e es va n m antenir fidels a la Repúbli-
ls cata la
neralitat republ icana. L'obsessió
ica espanyola 1a la Ge rivar en ac-
adura sovint va de
anticatalanista de la dict
I, com es va posar de ma-
lcions anticatalanes en genera
L

pel Tribunal de Responsa-

nifest en les causes O bertes
lit ats Po lí ti qu es a me m br es de la burgesia catalana
Íbi
ns so sp it os a d' es qu er ra ni sm e, 1 fins i tot contra per-
ige
que ha vi en d on at su po rt als insurrectes. L'afuse-
Ísones
del líd er del ca ta la ni sm e catòlic, representat
lllame nt
Ma nu el Ca rr as co i Fo rm ig uera, el 9 d'abril
iper UDC, la Setmana San-
mençar
de 1938, el dissabte abans de co fra nqu ista dels ca-
pl e de la pe rs ec uc ió
ta, és un exem República 1 la Generalitat.
tòlics identificats amb la
va ma ta r Ca rr as co em al grato que era catòlic,
Franco no
ec is am en t, co m han est udi at J osep Benet, , Hilari
sinó, pr Ca-
ís Du ra n, ep er qu èo era UN catalanista
i Raguer i Llu
tòlic.
de la rep res sió fra nquista conta . ca-
La magnitud etat politica
EN la gran van
ji onisme es pot constatar . A mes
i) persones afusellades pels yencedors
d'algunes is-.
ndicalme
as co , ta mb é va n se r afusellat
i e Carr separatistes
ec Latol
els
a Joan Peiró (1942), rts CO)
3 Lluís Escaler i Daniel Cocbs (1 939), mo
 ——

196 AMNISTIA I LLIBERTATI

l'intel-lectual gironí republicà Carles Rahoja 1939) :

clar, el president Lluís Companys (1940), Entre 3), ie
i el 1953, el nombre de consells de guerra va ge el 193
les execucions, massives. Distribuits segons ja i pa
política, destaca la CNT-FAI (42 20), seguida , pi
(36,6 94), el PSUC (6,6 96), el POUM (64499, ,
pr
ni
de Rabassaires (4 0), la UGT (1,9 96), Estat
(1,2 96), més un 1,3 96 de persones identificades ms
altres opcions menors. Què explica aquesta fogeei
tan variada2, es pregunten els historiadors Josep M
Solé i Sabaté i Oriol Duefias, en constatar l'elevat nom.
bre d'afusellats d'ERC. Troben la resposta en la ccali.
doscòpica societat civil de caràcter més republicà, libe.
ral i progressista, amb una marcada sensibilitat social
que feia possible (que ERC rebésJ nombrosos vots pro-
cedents d'un ventall ben ampli, que anava des d'obrers
significats de la CNT fins a patricis, industrials i bur-
gesos liberalso. Si als afusellaments afegim les víctimes
de camps de concentració, presons, batallons de treba-
lladors, depuracions i les formes més variades d'una
voluntat repressiva totalitària que abastava tots els àm-
bits de la vida social, ens farem una idea de la natu-
ralesa del franquisme. Franco va donar l'eenteradov a
les darreres penes de mort el 27 de setembre de 1975,
dos mesos abans de morir, com aquell qui diu, quan
agonitzava. Ho explicarem més endavant en aquest ca"
pítol.
Encara no sabem el nombre total de detinguts a (1:
19391
talunya per les activitats antifranquistes entre el
el 1978. Conèixer-ho exigeix un treball monument"
perquè caldria, en primer lloc, accedir a totes les fit-
xes policials i fer el buidatge de tots els expedients de les
presons d'homes i de dones. El que sí que sabem, C:
moment, és el nombre de procediments judicials MV
 — LES FUETADES DE LA REPRESSIÓ 197
aríssims incoats a Catalunya entre
el 1939 j
its 980. Van ser 81.966, que afectaren 78.188 persones,
R i 7.718 dones. A partir de considerar els
70. " d'incoació dels procediments judicials militars, es

Ú atotpts apr eciar QUÈ més del 90 20 dels procediments refe-

dPa repressió es van efectuar durant els primers anys
3 7
i ja dictadura (1939-1945). Aquest és el període àlgid de
ota
la repressió, la fi del qual coincideix amb la derr
l de Hitler1 Mussolini en mans de les forces aliades, l'an
y
1945, i amb Vindult edulcorat d'aquell any. Fins al final
guer-
de la dictadura es continuen celebrant consells de
/ rara Catalunya, tot i que el nombre de procediments
t a
l oberts per motius polítics decau considerablemen
partir de l'any 1945 i, sobretot, a partir del 1953, que
cdincideix amb la ratificació, el 26 de setembre, del de-
nminat Pacte de Madrid amb els EUA. Després de la
signatura d'un nou Concordat amb el Vaticà, aquell
dcord amb els Estats Units trencava Vaillament del rè-
gim franquista, alhora que l'obligava a afluixar una mica
h força de la repressió.
t Toti l'animadversió de Harry Truman envers Fran-
Co, l'opinió sobre quina havia de ser l'actitud dels EUA
lespecte d'Espanya va anar canviant. A poc a poc es va
porir pas la idea, amb l'ajuda ben organitzada del lobby
EsPanyol, que Espanya mereixia un tracte millor. L'ano-
penat felegrama Llarg del diplomàtic George F. Ren-
Camen després a la revista Foreign Affairs, el
Bover. 1947, amb el títol aLes fonts de la gunes
Bora da sota la firma anònima de aMíster Xo, és €
He URSS e la Guerra Freda, un període de Ral
eià Franc n dels comunistes en general— que bene -
del preside quest document, que va rebre l aprovació
Cessitas de i del Departament d'Estat, sugger He a Ll

l O acostament a Espanya sense questionar la

 AMNISTIA 1 LLIBERTAT
198

continuitat de Franco, encara que exigint.j

ci
liberalitzadores. De tota manera, entre el 1979, qr
període que inclou els anys als quals fem refe, 9
aquest llibre, s'incoaren
381 procediments milita 8
tra opositors al tranquisme. A més, el 1984 e. Son
Tribunal d'Ordre Públic (TOP), una saja Que: Te q
penia de la jurisdicció militar, però que Nas mig
nes de les funcions que fins llavors hi estaven ade
en especial, els delictes de caràcter Politicosocia, hi
tra la seguretat exterior de l'Estat, contra el C ona
Ministres i contra la forma de govern, els desordres dt
blics, l'associació i la propaganda leg
als, la rebellig,
la sedició, etc. Del TOP es coneixen 3.
834 Sent ències,
1.800 de les quals afectaren persones r esiden
ts a Cataly.
nya. Tot i la repressió, l'oposició al f ranqui
sme des de
Catalunya va ser constant i es
va redoblar a la dècada
dels anys setanta.
Josep Benet va proposar-se explicar la sing
ularitat
de la repressió a Catalunya amb un llibre pri
merenc, del
1973, Catalunya sota el règim franquista (ree
laborat
posteriorment i publicat el 1995 amb el títol L'intent
franquista de genocidi cultural contra Cat
alunyà), en d
qual explicava la persecució de la llengua i la cultura
ca-
talanes que el revisioni sme historiogràfic espanyolistt
Vol negar encara ara. No es perseguia tan sols els indivi
dus per la ideologia que brandaven, sinó que el tran
quisme, amb la complicitat dels catalans que van -
Mar-se a la rebel-lió —que no van ser pocs—,
volia Po,
la i a 1diosineràsia cultural que era el fonament de li
nac IÓ Catalana. A partir de
La

finals dels anys seixantè

.,
2

verses campanyes ciutadanes ,a r

Partits clandestins, empeny , que rebien el suport Es

ien per rectificar
1questa repressió. El 1 COD tala-
1966, per exemple,
aistes Catòlics van sectors pisbe
iniciar la campanya
Volem
 LES FUETADES DE LA REPRESSIÓ 19 9

, per recuperar la catalanitat de l'Església. El

un dels docume
de 1967 es va fer públic
co, endavant es coneix eriaSun
del que més com
assolí
Úja campanya del 4Català al escolav. L'acció, que
h notorietat pública els anys segients, va acabar portant
Hel català a Ja Llei d'educació del 1970, que va permetre
È per primer COP des de la República —amb caràcter vo-
i Juntari, això sÍ— l'ensenyament de la llengua al currí-
lar oficial. Això volia dir que es podia ense-
E vcualrumel ecsactoalà, com una assignatura voluntària, i no pas
à. niciativa catalana es va
que l'esco la fos en catal La i
ar en una altra de l'Acadèmia de la Llengua Basca,
l inspir
çat una car-
Li que) 4 el 15 de novembre de 1966 havia adre
plan-
(ta al ministre d'Educació, Manuel Lora Tamayo,
de
tejant-li un seguit de mesures per a l'ensenyament
l'eusquera.
-
any 1961, una colla de prohoms van fundar Òm
ma jurí-
E nium Cultural, una entitat que prengué la for
ionar
dica de societat civil, amb la voluntat de promoc
i normalitzar l'ús de la llengua catalana, així com
de
nacionals de Cat alu-
protegir la cultura 1 la identitat
A par tir de fin als de la dèc ada dels seixanta, Òm-
nya. amb
num vainiciar una tasca d'expansió territorial,
l'obertura de delegacions a Terrassa, Granollers, Igua-
j 3

nt-i-una seus.
lada, Mataró, etc., fins a arribar a les vi
Com assenya-
Durant els darrers anys del franquisme,
tita t va esde veni r una eina social 1 fo-
lava Benet, d'en
) amental de resistència nacional i de suplència de les
cata lane s, inex iste nts durant la dictadur 29.
j institucions
l havia estat
y Cost de la Guerra Civipolí inst humà
ituc iona pero CUue
, ls, sa ,
en termes tics ,
Pe nacional,
ls lingúístics. : L Es
ho am
 200 AMNISTIA I LLIBERTAT)

3.1. LA TANCADA D'INTEL'LECTUALS

A MONTSERRAT (1970)

El procés de Burgos, amb les nou Penes d

demanaven els fiscals militars Per a sis d À Mory qu
(per a tres d'ells es reclamava una pena de Se Cau,
objg,
va desencadenar una gran onada de Protse
franquisme. El consell de guerra de Burgos Contra y
çar el 3 de desembre de 1970 i el vist per a sem Com,
conèixer el dia 9. D'1 de desembre, ETA havi la esy,
tat, a Sant Sebastià, Eugene Béihl, cònsol de ja F "egres
Federal d'Alemanya a la capital donostiarra o Pbli
des del 1947. La primera intenció era raptar l'ambo
dor, però les dificultats tècniques per dur-ho 4 es
amb èxit van fer que els etarres descartessin aquesta Qi
ció i es decidissin a segrestar el cònsol. A la fi, un hi
mando d'ETA dirigit per Eustaleio Mendizàba), 4,
sobrenom dÍXiRiax, va ser l'autor material del segrest,
encara que Jon Etxabe fou qui sempre va.actuar de por.
taveu del grup. Etxabe va recórrer a l'organització Anai
Artea perquè fes de mediadora. Aquella era una entitat
d'ajuda als exiliats amb seu a Sant Joan Lohitzune, dl
màxim responsable de la qual era Telesforo Monzón,
un dirigent històric del nacionalisme basc. Tant Txihit
com Etxabe s'enquadraven en el corrent més crític ala
VI Assemblea, amb la qual estaven alineats la major del
encausats. Però el segrest no va ser gaire ben rebut, xa
què alguns dels processats van considerar què he I
o mE
podia perjudicar la seva defensa política de laJa causacauè DS
ca. Les discrepàncies entre les dues tendències dre c05
la militar i la politicomilitar, van començar 8 P re rest V
a partir d'aquell moment. Fos com fos, aquell Perot
afegir més pressió a l'ambient que envoltava U7
de gran magnitud.
 LES FUETADES DE LA REPRESSIÓ 201

A Burgos, els militars hi jutjaven setze membres

PETA: Teo Uriarte i Jolin Gorostidi van ser condem-
Ms a dues penes de mort trenta anys de presó per
Dada un Xabier Izleo de la Iglesia Va Ser condemnat a
fes penes de mort i vint-i-set anys de presó: Una:
Dorronsoro,
condemnat a mort, Mario Onaindia, con-
.

1 cinquanta-un , anys de presó, Xabier

dem n a t a m o r t or
e m n a t a m o r t 1 tr en ta anys de presó: Bitt
Larena, cond
Josu Abriz-
Arana, condemnat a setanta anys de presó,
anys de presó, Antton
eta, condemnat a seixanta-dos
Rarrera, CON demnat
a dotze anys de presó, lone Do-
nsoro, Con demn
ada a cinquanta anys de presó, En-
rro
presó,
vihe Gesalaga, condemnat a cinquanta anys de
Jon Etxabe, condemnat a cinquanta anys de presó, Gre-
ó,
gorio López Irasuegi, condemnat a trenta anys de pres
ó, 1
Itziar Aizpurua, condemnada a quinze anys de pres
Julen Raltzada, condemnat a dotze anys de presó. No-
més hi va haver una absolució, de la qual es beneficià
Arantxa Arruti. Tots els encausats estaven acusats
d'haver assassinat, el 2 d'agost de 1968, el cap de la Bri-
gada Politicosocial a Sant Sebastià, Melitón Manzanas,
així com de l'assassinat de dues persones més: el guàrdia
civil José Antonio Pardines, mort a trets el 7 de juny de
mín Mo-
1968 en un control de carretera, i el taxista Fer
ri l de 19 69 . o
in at el 9 d' ab
Nasterio, assass a la Capi tania
rg os es va ge st ar
G El procés de BuEl seu titular, Manuel Cabanas, va
ei bur galesa. nio Troncoso,
o :
del capità Anto
de la Devesa, com
co Hl ab or ac ió
avocal do Suàrez
an
Coron Pa i de Fe rn
de ba nd id at ge i corona ds
La Llei
dromuj audaditoelr.1968 pel Govern anteriol, obliga
triby ga a ju tj ar els de li ct es de terrorisme:
, Unals mi li ta rs
auditori no
crop rocs la de guerra de Burgos va un:
Cés els sumaris contra líders d'ETA pet Sup
ee
AMNISTIA I LLIBERTATI
202

mia processal, perquè nari Sumaris lEQqueieg

Troncoso 1 per peses Eu h di ue tos SXempla,
i
Burgos es va voler jutjar Eusha qe PE això a solig,.:
tat va començar PeL la varladissima co Posició
l'equip d'advocats defensor s per la posada EN esceg,h
El judici va tenir an moment d'B€ quan Mario Qui i
dia es va posar dempeus Va cridar eGora Eushadi Ni
Ratutalv, i alguns dels militars presents van desempei
nar l'espasa i els policies desenfundaren leg Pistoles, i,
resposta dels encausats va ser posar-se a cantar P Eusp,
gudarial, la cançó de la resistència basca, escrita
el 1932
pel president del PNB, José María Gàrate
AT aLE, PErÒ que e,
va popularitzar durant la Guerra Civil.
mença amb una afirmació que, en aquell context i a ulls
dels presoners, s'hi adeia molt: dEusho Gudariah
gara /
Eushadi asbatzeho... l'Som els soldats bascos / per alli-
berar Eushadi...J. Seria un error caure en el presentisme,
o sigui en la condemna actual dels assassinats d'ETA
en
els anys de la transició i posteriorment, i distorsionarla
història del que va significar el procés de Burgos per al
conjunt de l'oposició espanyola i, sobretot, catalana.
Els advocats del judici sumaríssim 31/69 van ser els
actors secundaris d'aquell procés, però els seus nomsi
l'adscripció ideològica de cadascun d'ells són un exem-
ple d'aquest pluralisme. Va destacar-hi José Antonio
Etxebarrieta, germà de dIXabis
, el primer mort d'ElA,
abatut en el uroteig de Be
nta Haundi (Guipúscoa) des
prés d'haver m
atat el guàrdia civil José Antonio Par
dines a Aduna. Etxebarrieta,
que era responsable de Z4-
UR, el butllerí intern d'ETA, s'encarregà de la defenss
de Xabier Izho de la Iglesia, la peça major, Pi batre Pe

ltar, Perquè era a qui s'acusava de era

tor material de l'assassinat de l'inspector Manzan3s:
Idea era for els
Mar un equip d'advocats que representé
- LES FUETADES DE LA REPRESSIÓ 203

nya ila pluralitat de l'oposició. Era un pa-

ple s d' Es pa
id'a dvocats d'ideologies diverses (nacionalistes, co-
ell c socialistes 1 democratacristians). Hi desta.
an María Bandrés, Miguel Castells, Francisco
dia eOrtziv (autors, els dos darrers, del llibre
Leta men
blicar Ruedo Ibérico, el 1971, sobre el judici
de eRepa Salaberriv), Pedro Ibarra,
) amb el

Ramón Ma ría Camina, Elías Ruiz Ceberio, Juan Miguel

Moreno Lombardero i Ibon Navascues. Gregorio Peces
Barba, llavors vinculat a la revista Cxadernos para el
i Didlogo i a l'Izquierda Democràtica de Joaquín Ruiz-
l Giménez, i Josep Solé Barberà, dirigent del PSUC, van
j ser els advocats defensors més allunyats del món d'ETA
fique van participar en el judici. L'única dona del grup
d'advocats era Gurutze Galparsoro, que va fer-se càr-
È rec de la defensa de lone Dorronsoro.
b. Lavista sumaríssima va durar set jornades i el tribu-
E nal militar en va trigar dinou a dictar sentència. Va ser
luna vista pública, a pesar que s'hi jutgessin dos cape-
i llans: Julen Raltzada i Jon Etxabe. La Santa Seu va acce-
dir, a petició dels encausats, que el consell de guerra fos
i un judici d'audiència pública, malgrat que el Concordat
(estipulava que, quan es jutjaven sacerdots, els judicis
havien de fer-se a porta tancada. La decisió d'obrir les
portes va ser clau per aconseguir la ressonància interna-
cional que es buscava. El 25 de desembre, dia de Nadal,
tres dies abans que es fessin públiques les sentències del
Judici, Telesforo Monzón va convocar la premsa per
aco que el cònsol Béihl havia eatat alliberat i qe
Li iclevi, sp des d'on parlaria a través d'una cadena :
deri ió alemanya, El 27 de desembre es va sopes
mM Reg per signar l'acta del judici, cosa a des
bar, Pho, se. Uns quants advocats no van po er :
a Citada perquè aquell dia va caure sobre Bur
204 AMNISTIA I LLIBERTATI

gos i la seva comarca una nevada COpiosa, El 3n.

Innocents, es va comunicar finalment la sentènci, pe del
demnats a pena de mort estaven CONVenÇuts q4, b Con.
tarien, però no va ser així. El vespre de la en els ma.
d'Any, el Consell de Ministres va aprovar el . d
à Indultç Í
campanya internacional havia aconseguit a
— bàrie.El periodista
Pedro Ontoso, del diari
turar la bar.

basc FJ
rreo, deia que una de les figures del judici se, lady Co.
va
da Gisèle Halimi, nascuda a Tunísia però de nacions.
tat francesa, enviada com a observadora perla Federacis
Internacional de Drets Humans. La seva denúncia h
ser fonamental. En els ambients judicials
Internaçio.
nals, Halimi era coneguda perquè havia defensat alguns
militants del Front d'Alliberament Nacional d'Algèriaj
també havia participat en la Comissió Russell, que in-
vestigava l'actuació de l'exèrcit dels EUA en la guerra
del Vietnam. La jurista va ser expulsada d'Espanya a
finals del mes de desembre. Abans, va tenir temps d'es-
tablir una bona relació amb José Antonio Etxebarrieta,
que la va ajudar a documentar-se per escriure Le procès
de Burgos. El llibre contenia un pròleg del filòsof Jean-
Paul Sartre, de qui era secretari el segon marit d'Hali:
mi, que a la vegada era amiga de Simone de Beauvoit
Sartre, escriu Ontoso, esumo sacerdote del Mayo fran-
cés Y promotor también del Tribunal Russell, bendecía
"el hecho nacional vasco" y abrazaba la causa de ETA
lo que le hizo muy popular en Eushadi-. al
A l'interior, la manifestació més clara de dc
consell de guerra es produí a Catalunya. Els dies I sn
114 de desembre de 1970, unes tres-centes persones 6a
tancar-se a l'abadia de Montserrat per protesta
p
aquell judici. La iniciativa catalana
va sor gir de a
Rodona, tot i que la contestació la va comença"
l
—— ) LES FUETADES DE LA REPRESSIÓ 2 05

tabella i Jo-
vissió Or dinador, d, despr és que Pere Por Burgos per
7 Andreu 1 Abelló acudissin al judici de
sep . informaci ió de primera mà sobre el que estava pas-
bella va entrar-hi fent-se passar per marit de

Solé i F ortuny,
de la Tau
la Rodona van tenir un paper decisiu, a més
Fages, l'arqui-
de Portabel la, el productor Pere Ignasi
Folch,
tecte Oriol Bohigas, el professor 1 editor Xavier
Pellis-
el metge Felip Solé: Sabarís, el traductor Octavi
amb els
gai el filòsof Eugenio Trías. En les connexions de
cesc
grups cristians i l'Església va intervenir Fran
Vallvé,
Borja Aragay, aleshores representant, amb Joan
d'Unió Democràtica a ja CCFPC,
monjos del mo-
L. Josep Benet va fer gestions amb els
a. Benet s'havia
hestir per tal que permetessin la trobad
ia bona relació
format a l'escolania del santuari i ten
tar amb el pare
famb els benedictins. Primer va contac
enant 4Rissin-
Marc Taxonera, al qual acabarien anom
cabellera blan-
igero pel seu paper de mediador i per la
vés d'ell es va
i ondulada que exhibien tots dos. À tra
caOC.
ipropiciar la trobada amb e

a-.
bilitat política, d'una finor florentin dir tres-
inicial va derivar en un tancament al qual van acu
le i
pentes persones del món de la literaturra, membres desta-
Byament. En la tancada van participa
tats de la Gauche Divine, però també Joves del Sindicat
niversita
t de Barcelo-
d ' E s t u d i a n ts de la U l'anterior tancada al
r àtic tit molt des de
dpaemqouce s'havia enfor . T a mbé hi havia gent
p u t x i n s , el 1 9 6 6
Eonvent dels ca
el s p a r t its de l'opo sició, especialment de
re u l a d a a m b e A nton: Gutié-
S U C , m a l g r a t q u
FNC, el PSAN i el P
206 AMNISTIA I LLIBERTAT

rrez considerés que la iniciativa era un e tro,

relatar Portabella al periodista Cirilo Dévil. Se8ong va
més (sembla que va dir el Gutij los artista. Ú Me
tuales os equivocdis. La lucha es obrera 3 urbs Intelg,
cometer un error tremendo. Os vajs a ja MBnes sa
encerraros en un convento-. El sempre saga MR Par
comunista aquesta vegada es va equivoca lrigen,
i Teren
—que hi va ser present— i altres crítics de Pa ac Moix
da despectivament ecultureta, també es van Mena.
quan pronosticaren que aquella assemblea serà
costellada divertida. El president Tarradellas
Va deter
crític, d'acord amb la seva total Oposició a
cara més
que la comunitat benedictina s'impliqués en polí
i que cultura i política es barregessin. Tots plegats es
van
equivocar. La tancada
A, a Montserrat d'intell ectualsiar.
tistes, de eprofessionals de la culturax, com es Van fer
dir, esdevindria històrica:

L'Assemblea de Montserrat, la tancada —va es.

criure anys després el pintor Joan-Pere Viladecans,
present a Montserrat—, va ser un gran triomf de l'anti-
franquisme i un exemple de cohabitació i unitat políti-
ca. A més d'un gran èxit en convocar el grup més densi
representatiu de la cultura (...J. Era el principi del final
d'un elitisme cultural fructífer, ideològicament avançat
inundat de modernitat, però terriblement classista

Els professionals de la cultura reunits al monesti

de la Moreneta van fer públic un manifest que no Ya v
fàcil d'aprovar, perquè, malgrat que els compar .
Viatgex del PSUC eren predominants entre els assis
les discussions amb els que noI ho eren van set llargre,ul 16
Finalment, el consens va arribar el 13 de desemb i
.
d

manifest va Ser aprovat amb un preàmbul que € omenç

Va així: ,
 ——pp

rn, LES FUETADES DE LA REPRESSIÓ

207

Nosaltres, intel-lectuals catalans Constitujt qe

ens creiem "i
4

serrat EN assemblea permane nt,

o
la gravíss ima Situació iíti-
, pOSICIÓ davant
de prendre provoc de guerra ma
v
ca i social ada pel consell
t

contra Set ZC militants d'ETA, acusats de lluitar pel soca.

lisme 1 pels drets nacionals del poble basc.

Ú
: Constatat això, i fent palesa alhora d'adhesió frater-
pal al poble basc 1a les seves reivindicacions, que són
fes nostres, el manifest reclamava deixar sense efecte les
condemnes de Burgos, exigia una amnistia general per
3 presos polítics 1 exiliats, l'abolició de les jurisdiccions
especials i de la pena de mort, i reivindicava un sistema
democràtic que garantís eels drets dels pobles i nacions
que formen l'Estat espanyol, inclòs el dret d'autode-
terminació. En unes declaracions al diari francès Le
Monde, del dia 23 de desembre, difoses en català per la
çomunitat benedictina, l'abat Cassià Just va manifestar
Que aprovava el manifest dels tancats: eL'aprovo perquè
fo poso en dubte les tortures infligides als presos polí-
fics (...J. El ministre de la Governació em va demanar per
Eren per què estava al costat de l'oposició. Vaig contes-
far que no estava al costat de l'oposició, sinó pels drets
de la persona humana (...o. L'abat també estava satisfet
perquè L'Osservatore Romano, el diari del Vaticà, ha-
Va reproduit el manifest i perquè la Santa Seu no havia
É
gesautori la comunitat benedictina catalana pel fet
itzat
é

protesta C ontra el
4 haver permès aquella expressió de
sanquisme,
Lluís Maria Xirinacs, el 24 de desembre, va
i. Mossèn de San-
fam a la rectoria
plciar la seva segona vaga de
del Camí, dins el terme municipal de Veciana:
3 Maria veritat 1 l'autodeter-
eleccions de
Ho Va fer per demanar
així Com per efectuar
Minació per als Paisos Catalans,
L3
208 AMNISTIA I LLIBERTAT:

un gest d'adhesió al manifest aprovat

Montserrat. La tarda del 9 de gener, un pels tancay El
A CInqy
int-i de les quals d , lg 4 a nten,
de persones —vint-i-dues Ualada j ts
bé personalitats com ara Jordi Carbonell... S m.
car a l'església de Santa Maria del Camí ep sot
amb Xirinacs, que en aquell moment ja es troba,
s
tingut a l'Hospital Clínic sota control de la policia
vaga va durar vint-l-un dies, fins al 14 de gener, qu
Franco ja havia commutat les penes de mort aplicade
als militants bascos.
Les autoritats franquistes volien que l'abat el S pro-
porcionés la llista dels tancats. S'hi va negar, 4 No SOÇ
policiav, es veu que va dir-los. Potser no
sabrem maj el
nom de totes les persones que estaven tancades 4 Mont-
serrat. El pintor Viladecans es lamentava de no figurar
en la llista dels assistents en la sèrie de tres articles, titu-
lats Assemblea de Montserrat, que va publicar el 2018
a Culturas. Més amunt ja n'hem citat un fragment. Vila.
decans havia pujat al monestir en un sis-cents de Xavier
Folch i amb el professor Manuel Sacristàn, a qui no co-
neixia. Ell llavors tenia vint-i-dos anys i estava a punt
d'ingressar en el servei militar obligatori. Va ser per
això que, a instàncies de Raimon, van decidir no in-
cloure el seu nom en el manifest, i és per això, també, que
no va abandonar el monestir fins dos dies després
que els
altres. Com deixa anar el mateix Viladecans en el segon
article de la sèrie: 4Comença a arribar informació ab
Mitjans, nacionals i internacionals. I les fotos de Colita
lla llista de tancats en la qual no constaven les des€"
cions. N'hi va havers, Pere Gimferrer,
per exemple 1
qui Viladecans havia anat a cercar per indicació de Josí
Brossa, va declinar de bon principi participar €n l a
conjunta dels intel-lectuals catalans. D'altres, CO" ei
Mario Vargas Llosa o Antoni Tàpies, només Y87
 IS

LES FUETADES DE LA REPRESSIÓ 209

i qees'hl veure una estona. Cap història no és maj per-

fet, comunicat de Picasso en què manifestava la seva

Ja tancada va tenir un fort impacte arreu. I és
geena uells dies s'havia d'inaugurar l'ampliació de la
Eollecció Sabartés al museu que encara no s'anomena-
va Picasson, 1 el pintor, que cedia el llegat de la seva
lia, va amen açar de suspendre l'acte en cas que al-
famí
guna aut oritat franquista assistís a la inauguració. Els
goVC rnamentals per desprestigiar la tancada van
intents
implicar 1n€ lús la invenció de
notícies. La principal va
diari del Mo-
ser la nota publicada el 18 de desembre pel
reproduir els altres
vimiento, Baleares, que després van
cal esmentar el
diaris del partit del règim, entre els quals
desta-
barceloní Solidaridad Nacional. Enla portada es
caven uU nes suposades declaracions
de Joan Miró sobre
que havia estat enganyat per assistir a la tancad 8. Lex-
un
cepcional pintor va desmentir la informació amb
text publicat en el Diario de Mallorca l'endemà, el dia
19. El comunicat aclaria que sí que havia estat a Mont-
encia debe inter-
serrat i que eel significado de mi pres irmar los
pretarse como un deseo de expresar y conf Y que por
,
sentimientos que he sostenido toda mi vida
alguno como Un2
tanto no puede considerarse en modo
allí reun idos -. L'edició de 30
esta ban
a los dequeLe Monde, que dedicà unes cer PE
qer ia are
er
res um de la situ ació política d'e ni
especi ficay vn
lar1
era un fala i dels formació so-
Baleares
l te Miró era alampisial — des-
Molts anys avia
grollera. o
prés, l'escr: una manipulació ir
Viscut elJ Ad Biel Mesquida recordava um
la pres
tan pit n jove de vint-i-tres anys,
or mallorquí a Montserrat: l
dor
ee 3
 L

211
LES FUETADES DE LA REPRESSIÓ

onas como las que ge

er que realizada por pers
gar hasta nin-
ido en Montserrat no podía lle
3n extre
de peligrosas. derivaci
mo ones, ni para el or-
3
la paz públicas Es muy satisfactorio, pues,
den ni P
ue el actO haya terminado sin mayores consecue ncias.
à en
ción que produc—qirui
y hay que hacer constar la satisfaccó
s, ver mo un ac to z4
Barcelona, y €N todo el paí
ad tàctica, pero des-
oco trascendente en su materialid
unidos y
tacado por la per sonalidad de muchos de los re
el lugar en que se ha realizado, tan querido por todos
los catalan es— haya acabado felizmente.

La tancada de Montserrat sí que va tenir consequèn-

s que
— cies, les habituals de l'època: detencions, multe
l anaven de les 15.000 a les 75.000 pessetes j retirada de
passaports. Els agents de policia van vigilar la sortida i
i van apuntar els noms ji els números de DNI de dues-
i centes vint-i-tres persones i les matrícules de seixan-
È ta-un cotxes. Josep Solé Barberà, Pere Portabella i
l Oriol Bohigas van ser els que van rebre les multes més
/ elevades. El cas de Jordi Carbonell, el filòleg que va ser
— el primer director de l'Enciclopèdia catalana, va ser es-
) candalós. Carbonell es va negar a declarar en cap altra
llengua que no fos el català. Van maltractar-lo, tortu-
/ tat-lo i, quan fou traslladat a la presó Model, va ser ai-
l llat en una cella de càstig i reclòs al departament psi-
: ee IC. 4El gest de Jordi Carbonell —observaven des
Luna anaren de l'FNC, número 27, el Dn és
Que, en un erma d un home convençut dels seus Na
d Catala magnànim, ha fet extensiu a ro e a :
Catalaniças ya. Certament, era l afirmació ra ja : a
ants.
i NO era ca , leta en les condicions més inversemb
acte de desa Ó ni la amania d'un boig. Era un
: ediència extrem. Jordi Carbonell va negar-
 ol
amnistia
p1$LS FUETADES
FUE DE LA REPRESSIÓ 213
gua que n
a
tana ml el jut
1 ge, davant elde dir
f

RE
e 3 PròpÒpi
mb, ia 4 Vi zeia del 1977, llevat de cinc d'ells, que van ser
avant els funcionaris , dames, anya: quatre a Bèlgica i un a Noruega,
de laStor de Ja pres ie
solidaritat amb Carbonel
l van seres
e
ó
$
só S as d ms mesos van retornar. Mario Onaindia,
P er ex emple, va dedicar-l di Hi aqui :
. dis a Bèlgica, va novelllar aquella expe-
i Un sOne 2 LES: Joan B : ed
sol davant la feras a dE L d Placen Aurbituho Gara (1983, n'existeix
i —fa un dels Ver Jord
ee priquist sos), i eaCP qe
ant
es van decidir alba
Ex una multa. D'altra banda, i la fi, leg aug. una tt le posició que l'antic etarra experimentaria
ICtà auto de Processame el 23 mb li po. adical de P, com també la d'alguns altres dels con-
nt, amb llib per g,
contra Lluís Maria Xiri inacs (Suma el Top "ca esdevenir el president del PSE-PSOE:
ri 83/de1971) acsiona), jemnatS, ip h : una carga de reproche a la genera-
er Propa.
ami ra 1 terra que nos impidió crear nuestra
setes. ade 30.000 pes-
són que xa Ei cectilàeia en eushera tiene un sentido
El resultat més important d e
la tancada ap I, reafirmación de nuestra nacionalidad y
rat Va ser la creació de l'A de Mont
ssemblea Permanent d: ser xa en IE: lengua los mismos sentimientos contra-
lectuals i Artistes. Va aglutinar moltes Solanes Intel.
ariós de amor y odio que James Joyce albergaba so-
semblea Permanent de Metges, reunida al ri
re ilanda. Se trata, pues, de evitar que pueda decirse
Metges del 28 al 30 de desembre, es va dissol
dre Be de Eushadi lo que el propio Joyce dijo de Irlanda: Es
va arribar a la conclusió que: cen vir
tut d'aquesta coin. una cerda que se come a sus hijos" (El País, 22 de maig
cidència, aquesta Assemblea de Metges del Collegi de
de 1983).
Barcelona s'adhereix al mencionat document de l'As-
semblea d'intellectuals, professionals, artistes, i uni-
versitaris, celebrada a l'Abadia de Montserrat, i el fa 32. LA CONDEMNA A MORT DE SALVADOR PUIG
seux. L'acció dels intel-lectuals i artistes no era una sim- ÀxricH (1974)
ple queixa per alguna decisió que afectés la creació
cultural, sinó el rebuig a un tribunal militar que estava El primer semestre del 1974 va tenyir-se a la vegada
jutjant membres de l'organització ETA. Els concentrats d'eutòria i de dol. La sensació d'eufòria, per bé que re-
a Montserrat expressaven una reivindicació explícita-
htiva, era provocada pel triomf de la Revolució dels
Clavells, el 25 d'abril, que va posar fi a quaranta-vuit
ment política i nítidament antifranquista En bona nes
i inys de dictadura a Portugal. A Espanya, la revolta dels
apunta Carles Santacana, aquella assemblea d de llitars contra Franco era impensable, però les notes de
tuals va ser el germen de l'Assemblea de can el
h cançó Gràndola, Vila Morena, de José Afonso, eren
eTot plegat era consequència d'un progresèr es Eela incant d'esperança per als demòcrates espanyols. Tant
mís del que aleshores hom designava com 2 a
devia ser així, que l'Instituto de Opinión Pública (el
cultura"-. CIS de l'època franquista) va encarregar un sondeig per
Els condemnats a Burgos van ser
alliberats amb la
 8dades
216

L'empresonament de Boadella va provocar Una

noació massiva en universitats, teatreg, Casa Mo,
bilitgacis 7 de desembre, a Barcelona, tots el " SLaj
carrer, El h de cinemes van tancar. Fins i tot el Lu ST
un centes les representacions, per primera
Vega na Va
SUSpen L'endemà, a Madrid, també es va h h

Activitat artística. Després (aturada 68 Tep Oda pi

ma i també a Vitòria, Sevi " La alt L Clutats SS Pany,
les. El cas es va anar complicant, sobretot Un cop aCq.
bada la instrucció 1 que els advocats COMUNIQUessjp "i
actors qué se'ls demanaven tres sn li de presó i Que el,
haurien de complir. Dos d'ells, Elisa Crehuet i Fer
Rafíé, que aleshores eren parella, van decidir anar-se,
l'exili. Gabi Renom, Andreu Solsona, Arnau Vilardet
i Myriam de Maeztu van optar per quedar-se i Van en.
trar a la presó. Albert Boadella, en canvi, va Protagonit.
zar una fugida de pel-lícula des de l'Hospital Clíniç
S'havia fet ingressar per una gastritis provocada per qj
mateix. Una vegada allà, la seva dona va proporcionar.
una bata i una perruca. L'actor va caracteritzar-se i ya
passar a l'habitació del costat, des de la finestra, per ac-
cedir al passadís. Allà l'esperava Arnau Vilardebò,
La persecució d'Els Joglars va propiciar una gran
mobilització a favor de la dlibertat d'expressió-. Aques-
ta reivindicació, encara necessària en els primers anys
de la transició, coronava amb lletres manuscrites el per-
fil d'una màscara teatral que duia la boca tapada amb
Un rotund guixot vermell. Era un adhesiu quadrat,
amb un fons blanc, que es va poder veure enganxat af"
reu. Amb el temps s'ha sabut que en la peripècia d'Els
Joglars no tot eren flors i violes. La majoria dels men:
bes de la companyia estaven enfrontats entre ells,
aCUtUd d'Albert Boadella Ja presagiava el gir ideològi
que faria anys més tard, quan se situaria en posiciori
L l LE 18 FUETADES DE Es
LA REPRESgIg
f
ol 17
olistes i dretanes. Per
h caespa ny

abe deu delmamatvade 19ser li

ESAu Mad
TO aquesta És Una
Ú : a ltra
fa A:

ta
0 ot Salvador Puig Antich, Tenia yi Breda
pe mètode
EEei va ser Antonio López Guerra, : dé

un ma an
inter.

mentat Í salvatge que havia ajust

) / Li

ador ex
é Ms

ramtó
P persones entre el 1950 i el 1974, ICiat vint.
gre Ple ràpidament pels ambients de l'oposició Y
st, un gran xoc. L'oposició s'havia Mostraç a
na fiada que el Govern de Carlos Arias Navarro co -
qutaria la pena de mort de Puig Antich. Arias Navarro,
qual, durant la Guerra Civil, era coneg Ut Com el Car.
sicero de Méúlaga-, havia estat designat
Cap del Govern
4) mes de gener i pertanyia a la branca dura del règim, en-
cara que es presentés com un renovador amb l'anome-
nat cespíritu del 12 de febrero,. El franquisme només
era condescendent amb la seva gent. El mateix dia que
van ser executats Puig Antich i Ches, fou commutada la
pena de mort a Antonio Franco, un guàrdia civil con-
demnat per haver matat un superior. No havien servit
de res, en canvi, les peticions de clemència per a Puig
— Antich i Ches dels arquebisbes de Barcelona i Tarrago-
na, monsenyors Jubany i Pont i Gol, malgrat les amena-
ces de mort que va rebre el darrer. Tampoc no Van ser-
vir de res les gestions del degà del Col-legi del Moon
en aquell moment, Miquel Casals i Golldecamts ie
telegrama que el canceller alemany Vrilly Bran vi Joc
arribar al dictador. Les gestions d'última hora : di
tor Antoni Puigvert, metge de Franco, van Ch ani-
buit. El ministre d'Informació i Turisme, to de jus-
las, va ser tan tautològic com rotund: Le cia Puig
lcia es fundamentalmente un acto de JuS b tres de
Àntich va passar les últimes hores €n vida am
 AMNISTIA I LLIBERTAT:

es va quedar ,
S tia quarta
gl
a,— i els advocats Josep Ori

:
,

Sri
x 1

uni: capellàR era obligatòria, va Optar Que j,

.

sar . DassistèNC
si in e dia tn
e cridessin
eu de quan es a Intern alg gay,
ns
o va acabar explicant les se
lla nit, i el seu testimoni es va fey pble
viscudes AqUE d

Fue una noche o mejor unas horas Interminay,

por la angustia que todos llevi sanes en nuestro con,
1ón. : También Salvadorè És difícil saber cuél era SU es
tado de únimo en esos momentos. Aparentemenye ss.
taba sereno. Yo no le notaba un gran NErVIOSisme, El
abogado Arau entraba Y salía dandole noticias de todo
lo que se estaba haciendo para que se intercediera pi.
diendo el indulto, tanto autoridades políticas como re.
ligiosas... Todas estas noticias creo que mantenjan en
Salvador viva la esperanza. Hacia las ocho, tal vez la
siete y media, los guardias dijeron que debían salir los
familiares y quedarse con él solo el sacerdote, ya queasí
estaba prescrito. Se despidieron las hermanas... Nos
quedamos los dos solos. Los guardias seguían alrede-
dor. Sin duda que aquellos fueron los momentos de
més tensión para Salvador y también para mí: el tiempo
Iba avanzando y el indulto no llegaba, y lo més doloro:
o tal vez: le habían alejado a sus seres queridos... Llegó
despide jo a Salvador. Me dijeron me
sufriria més porqu va racó de Pers
20. Cogí su pac í ya no podía responder , dieraabra:
mente y le dieta op entre as mías, las apre corona
mente, inten
ag i Imas palabras que me vint od
ayudarle en su soledad l tràgió" x
COmpaiía de ninoç
di AngUn rostro familiar o de amig0: Si
 LES EES DE LA qu
REgg IG

jos te amav. Me pareció 219

d o,
(a de Dios c de Naquel
cercani a CE omo último Pensa Romenyg
, ayudar. No lo sé. Solamente Dr ent ales dela
UA a ha dirgació IOS hg,
ones VEl la situación de Salya dorcg que ve
o en la Cruz: Entonces y ahora Creen 0
ama siempre, P màs CUuantç més / 18 que
que aquella t P 10 neçegi Nos
ee

eque
hasta EN algunas bocacalles Que forman ls hi
28 13

cl Pensaba. eCuón
miedo tienen.

Puig Antich va morir garrotat injustament. En el I:

el i
bre Salvador Puig Anticb, cas obert, el periodi
Panyella va aportar declaracions inèdites, fins a n
moment desconegudes, que demostraven que el suma
de Puig Antich va ser un muntatge policial. Un dels es
timonis que aportava el llibre era el de la persona que
va llegir el sumari en el judici. Al cap dels anys revelava
ue s'havien ocultat documents. Un altre dels testimo-
nis clau era el de dues infermeres de l'Hospital Clínic
que van atendre Puig Antich de les ferides després de
la detenció. Una bala li havia travessat la mandíbula: h
van cosir la boca. En aquest estat, dos policies el van
interrogar. El llibre també incloia una entrevista amb
os Re y, re da ct or de la co nd em na a mort de l'anar-
Carl
quista i que en ple procés sobiranista, el 2014, eraho l'ad-pel
tocat de la dirigent del PP, Alícia Snchez Camac Ph
a tesi procés"
cas Método 3. Aquest llibre va desmuntarl
demn at a mort PUl83
Sal que y a servir de base per Conde",
isco
Antich, segons la qual el policia Francisco
Anguas Y
er boca
Morir d'un sol tret. Panyella va revelar, a. més, P
220 AMNISTIA 1 LLIBERTAT,

dels metges entrevistats, com es Va Manipu

ja, b
sia del policia perquè tot quadrés. Ara saben, A
gràcies al descobriment, Í any 2016, d'una d st
secreta, que la policia ja admetia alesh
nOfég ire - hi)
tats: eUno de esos inf ormes que mane
jaron
policiales de inteligencia, adscritos a los ery. ani.
I
rior de Policia y a la justicia militar
escrivia ç. Pe:
Quilez quan va presentar aquesta do dr
CUmentaç, 6: ts
ta—, enumera toda una serie de pos
des en el proceso judicial seguido c Ontra ari
el an
catalàn,. Aquesta denúncia s'afegia da.

a la demand
els familiars de Puig Antich van prese
ntar el 20
que el cas fos revisat. 05 x
L'Assemblea de Catalun ya, Si més
no las
nent, havia reduit l'activitat des de SVa
la detenció delsperg.
els partits començaven a vet llar més ,
113,,
$
pels seus Interess ,

que no pas per actuar conjun g,

tament, Els Partits inde.
pendentistes, FNC i PSAN, i l'extrema esquerra
caren en la defensa de Puig Antich, es bol.
i retrague ren aj
PSUC la manca de compromís
en la defensa del jove
anarquista. Àlvar Valls, llavors militant de
l'FNC, ho
explica d'aquesta manera en les
seves memòries, Al cap
dels anys:

Per part del PSUC, la ignorància del

cas va ser to-
tal: el vell enfrontam ent entr
e el marxis
l'anarquisme a Catalunya encara passavame rigoleni nismei
rosa fac
tura als anys setanta. I això malgrat que molt
es orga:
nitzacions sectorials, més arrela
des al poble que el
partits, sí que van aportar en els seus àmbits, amb cot
venciment i empenta, el suport sol qo:
idari que els part is
negaven,
Ú
La reacció del , evi
PSUC Va ser
de res les Mobil t a r d a na, i no var i
itzacions d'úl i
tima hora d'est
udian
 21
Çats al di
li clemènència. La bu nquerització
ep allac p,. T de.
rra del SICtado
n ,
El
tah ManueldelsCuyàs
3 bésterior posava sal a la nafra
fets, en un article publi

f..J com tothom sap, les forces democràtiqu

destines del moment no van fer res en favel h cans
Antich, perar el Jove Pnarquista amb pistola ng a
dels seus n tela OP 98110 canònica. Latan Pel-lícula
baix explica
aquenos
aquesta inacciÓ democràt ica en veu
sent res. Joan Saura, que ha subvencionat Sa/ugdy, É
referència al conseller d'Interior i a la pel-lícula de Ma
quel Huerga), entén la famosa recuperació de la memò.
ria tal com sospitàvem. El dolent de la pel-lícula i de l,
història és Franco i els altres són uns éssers espirituo-
sos, unes literals ombres que si entren a la presó és per
demostrar que ells també van patir presó.

Aixíi tot, segons el llibre de Francesc Escribano que

a servir de guió per a la pel-lícula, quan Puig Antich va
aber que el 20 de desembre de 1973 Carrero Blanco
acabava de morir en un atemptat, va exclamar: eQuina
putadal Aquests (els d'ETAJ, el que han fet ha sigut car-
regar-se'm a mi. Ara, qualsevol em commuta la penab.
No la hi van commutar, evidentment. Tanmateix, Pa-
nyella va demostrar que el règim l'hauria matat igual-
ment, sense necessitat d'atribuir a ningú f esponsabili-
tats innecessàries.
En Puig Anticb. La Transición inacabada, el profes-
Sr Gutmaro Gómez Bravo afirma que Puig Antich
Mtuvo "la mala suerte" de ser detenido en un momento
En que el régimen de Franco se resquebrajaba y SUS ele-
Mentos més duros se imponían a los aperturistas Y PC
lan Castigos ejemplaress. Certament, D'atemptat conta
 TI
AMNISTIA I LLIBERTA l
222
val Luis Carrero Blanco, el 20 de desemp
l'almirall Luis var la situació. QUÍ Va Substitui, , de
1973, va Pl Govern espanyol, Carlos Arias Na ala
presidènció ls sectors més durs del règim la ç AVar,
ro, va oferit dl decide emprender da de
Ç Antich: (Arias) decide emp ana huida h
Edu escriu Gómez Bravo— al dar ly,, Verd,
Sun Código Penal mucho més contundente ya voler,
aplicar la pena de muerte. L..J em estaba my
claro: quien atentaba contra las fuerzas de Seguridad ya
sabía lo que le esperaba". ,
D'execució de Puig Antich es va dur a terme en u
context d'alteració social que el règim no podia oculta,
El 24 de febrer de 1974 es va produir l'anomenat ca,
Ajoveros-. Lafer arrenca de la lectura a totes les parrò,.
quies del bisbat de Bilbao de la pastoral El cristiani,.
me, missatge de salvació per als pobles, que havia esta
redactada pel bisbe de la diòcesi, Antonio Afioveros
Ataún (1909-1987), i en la qual es demanava el reco-
neixement de les particularitats nacionals d'Eushadi
obertament: €El poble basc, igual que els altres pobles
de l'Estat espanyol, té dret de conservar la seva identi-
tat, cultivant 1 desenvolupant el seu patrimoni espiri-
tual, dins una organització sociopolítica que pugui re-
conèixer la seva justa llibertats. El bisbe A fioveros, que
abans ho havia estat de Cadis i Ceuta, afegia: eL'Estat
ha d'estar al servei de les persones i dels pobles i ha de
respectar sincerament el pluralisme social i cultural. En
les actuals circumstàncies, el poble basc té seriosos obs-
tacles Per a aquests drets. L'ús de la llengua basca, tant
- ensenyament com en els mitjans de comunicació,
esta sotmès a notòries restriccions-, Tanta gosadia no
Br Dar Ni en el sontext d'una dictadura. Tres de

gIM Va ordenar lars p asto

arrestEldomi ral, eldel27 bisb
ciliari eur
de efebi va 11:04 f
 RE RR

45 per expulsar-lo d'Espanya 203

san çagrada per les Leyes Funda

pal, goveros ES va negar a abandon
Jo: Bt del cardenal Tarancón, en aquell, —'etenir
el Ment dela Conferència Episcopal Espanyola CA
P icón va amenaçar amb
qr qquells que participessinl'excomunió fiadr de
en l'expulsió
bo en aplicació del Cànon 2334 delC El bisbe
Lac oi Catorz
l 1953: 16. El diari Informaciones del 16 de €mar
dies dees ne-.
Es d'una declaració de la Comissió Permane,, hrs
Ey. , —
ciat

CEE en què manifestava 4SU fraterna y cordial 0 € la

mu-
3

an con el sefior Obispo de Bilbao en una situación

pi0 A
somo la presente, en que las acusaciones, los agravios
los malentendidos Y las turbaciones q Ue esta experi-
y

mentando nuestro pueblo por todos estos hechos inci-

den de modo especial sobre él y le causan profundo do..
lors. AfIOVeros 1 el seu vicari pastoral, el pare José Angel
Ubieta, van començar Un període de evacanceso fora de
- Ja diòcesi, sense perdre el rang, amb la intenció d'apai-
— vagar les aigues. Tanmateix, Franco havia hagut de ce-
dir. Afioveros i Ubieta no van ser jutjats ni expulsats
d'Espanya. l
Al cap d'una setmana de l'execució de Puig Antich,
el dia 8 de març, l'Assemblea de Catalunya va emetre un .
comunicat de condemna d'aquell assassinat degab, en
què remarcava les manifestacions d'indignació i de re-
pulsa contra la crueltat de la dictadura. Estudiants, tre-
balladors, col-legis professionals i gent d'església han
ixecat un clam unànime contra el govern assassb. El
Comunicat de l'Assemblea vinculava la indignació so-
tal amb el fet que, en el mateix Consell de Ministres que.
Ya donar via lliure a l'execució de Puig Antich, es va
224 AMNISTIA I LLIBERTAT:

aprovar una pujada dels preus bàsics Mentre dl,

ris es mantenien congelats. El COMUNICat tan é al,
tava el ecas Afioveros-. La conclusió de l'Assen, e Mey,
ble, era
clara:

Aquesta és, doncs, la veritat de Pa Ob

ertuyg, 4
anunciava fa poc el policia Arias Nayary
Oenels du
curs: la repressiói els assassinats, la ne EU dis.e
bertats polítiques i nacionals, l'empitjoramen,
condicions de vida del poble. Aquest és el Postér,
quismes que ens anuncien els Portaveus del 'ègim 5
demostració palpable de la seva Impossibilitay
rs
cionar per resoldre cap dels problemes d'evoly.
fonamental, del
nostre poble.

Certament, en aquest cas, Franco no ya c edi

r, La Car-
ta del 26 de febrer signada per tres-cents i ntel-l
ectuals
espanyols (entre els quals destacaven Ens
Ique Ti
Galvàn, Joaquín Ruiz- Giménez, Jaime Miralles ernç
, Cr e.
gorio Peces-Barba, Armando López Sali
nas i Roberto
Mesa) no va doblegar la intransigència del
dictador, El
trauma que va suposar l'execució de Puig
Antich pera
la societat catalana va ser de tals dimensions,
que va do-
nar lloc, com ha ressenyat Josep-Anton
Fernàndez, a
nombroses manifestacions de producció cultural
, a més
de la pel-lícula i el documental Ja esmentats, en
forma de
nous documentals i llibres. Són cèlebres
les cançons Í si
canto trist (1974), de Lluís Llach, i Margalida (1977),
de
joan Isaac, dedicada a Margalida Bover, la companya
de Puig Antich. Esfereit per la mort de Puig
Antich, el
professor i sacerdot torellonenc i un dels homes clau de
l'Assemblea de Catalunya d'Oson
a, el poeta Segimon
Serrallonga, va escriure un petit poema
que ha esdevit-
Ut memòria històrica d'un dia dramàtic, titula
0 . Q

t 2 d
L) . Lee : e

març de 1974.
 IS FUETADES DE LA REPRESSIÓ
225

què geni en) P N

ess L'er
amor no poden m que No es para
, Ametllers del Congost, rius innocentse
D mar de Barcelona, saltal

L'assassinat de Puig Antich va exasperar els ànims

molta gent $1 bé amb "na miça de retard, El funeral
deaultitudinari
a la parròquia dels Sants Just i Pastor ya
nar seguit d'una concentració, dies més tard, d'un mi.
ler de persones a l'església de Sant Agustí, la mateixa
que havia vist néixer l'Assemblea de Catalunya. La con-
fiança que el règim commutaria aquella pena de mort va
fer molt de mal. També va fer témer que el Govern in-
entés aplicar noves penes de mort en els judicis que en-
cara s'havien de celebrar per jutjar els companys del
jove anarquista, Oriol Solé i Sugranyes i Josep Pons i
Llobet. A la fi no van ser condemnats a mort cap dels
dos, però sí que ho serien els militants d'ETA i del
FRAP, als quals van afusellar el 27 de setembre de 1975.
En parlarem més endavant.

33. LA DETENCIÓ DELS 67 DE SABADELL (1974)

Gairebé un any després de la detenció dels Ei poll
Cla va aconseguir interceptar una nova reunio ni e 8 de
Manent de PAssemblea de Catalunya: . cr
fi Br
Setembre de 1974, a dos quarts de dotze de P jona e-

gada Politicosocial (BPS) de la Policia de es escolàpies

Ungué 67 persones en un con vent deDaThe es van esc
del carrer de Sant Josep de Sabadell.
 AMNISTIA 1 LLIBERTATI

del voltant. Dos joves saba delle

ser degi, n 3,
ermenegild Martí, van ats
ir. I n'
. hi ha
lagu
BeéT, que s'amaga
taven fug
a religiosa i no en Sortire n
"fi

"ficar com
om asse8g 8 qu
celona",
seg
tal b
o s la nota Úoficial de la policia, es 4,
Grúfico.
P n
o

mag
de d'as L ts a uU na ire unIO econvocada por la lla
ya assisisten i Co lo mi ne s, qu e er a Es a
Asamblea de Catalufia-. Jord ió, explica qj
só

un
'

la re
Ll

a
.

st ir
3

d' as si
Li

de les persones que ha vi en

a ma nera:
que va viure d'aquest
Mentre era a Sabadell esperant l'hora d'anar a
cita, vaig veure l'Antoni Gutiérrez que corria cap al lo,
de la reunió. Recordo que quan el vaig tenir a PrOp va
dir-me: etu que ets més Jove corre i avisa'ls que tot Sa.
badell és ple de policiar. Però la meva carrera no va ser.
vir de gaire, ja que si bé vaig poder avisar l'Artur Ricart
que feia de semàfor de seguretat per donar pas o no als
assistents, i, en conseguència, es va aturar l'entrada de
la gent al recinte, no fou prou ràpida perquè sortissin
els que hi havia a dins. l

l Des del primer moment —es diu en un article sense

signar de la revista Presència del 21 de setembre—, ar-
h Ú de la detenció, el degà del Col-legi d'Advocats de
arcelona s'entrevistà amb el governador civil, com tam-
bé ho feu després el del Col-legi d'Aparelladors. La Co-
ma de pensa pi Col-legi d'Advocats celebrà di-
passaren al fus x . qnecres segent tots els detinguts
ració, citiants y rea le, desp rés de prestar decla
Mentre que ra ser posats en llibertat sense fiança,
4 passaren a la presó a disposició del
TOP. . CincCinc d aquests darrers foren, a més, sancionats P€

es es
V LES FUETADES DE LA REPRESSyG

de 150.000 ess 227

vil amb multes

er mbre et es
6 I La

cut" Hiuifestaci i MES a Persones amp it,

al Mn direcció ala plaça de
Catalunya L en emàaj
a de mil persones, també amb
POL ,l tema, es manifestaren des d 8 Pancart,
VO icada 4 . e l'avin

Ge, fins al carrer de dveins

deli issociacionS mateix gi
de SantEl Andr
e Còrsega. ie
hs l'ala

Pob "Baró, Vallbona, Trinitat, Turó de ha Pei, Ort,

Tor h all, plaça de Lesseps, Sant Antoni, Poblenga Gen
Va, ui Sagrada Família, algunes de les quals te Í
me sls detinguts SOCIS O membres de les respectives jup.

tota
negut en C

reflecteix en les opinions de nombroses personalitats

— del país i amplis sectors ciutadans difoses a la premsa,,
Una nota de l'Arquebisbat de Barcelona va fer públic
ve el cardenal Jubany i el governador civil havien dia-
logat sobre els fets i que cen aquestes circumstàncies
el bisbe ratifica la seva posició, ja expressada el 12 de
desembre de l'any passat, sobre la necessitat d'una orde-
nació jurídica dels drets de reunió 1 d'associació. La
nota episcopal feia referència a l'homilia del cardenal
— amb motiu de la detenció dels 113 de l'any anterior. Àfa,
ar re st os , el ca rd en al Jubany repetia
ala vista dels nous ho me —q ue l' encíclica
rals de l'
que centre els drets natu d'universals, inviolables1 inalie-
a
"acem in Terris qualific ertat de reunió 1 depen
la llib
bles— hi figura el de al n o s t rpa
e ís UNA ere
ge ix pe r
ala Així, doncs, ur ue st s de sigs i necessie:
pongui a aq
hridica quer es
 A M N I S T I A I L L I B ERTl AT) À
228
e n t s e n t i t s pe l n o s t re sa
ent 1 fondam ,
tan mpliam n o v a i Grané, membre del 8:
Salvador Ca s a del,
é qu el a detenció es produí perquè rr
sost q
no-alineats, reg refiats iles cites prèvies Van ser Molt
vem una MIC s que molta gent entrés en el local ja Poc
discretes, bans h de policia 1, per tant, vam que ab
y1a VISt movim es cent trenta personeso, Es Va d Jn

tre, exactament unes dents policials £ EcIdir

que €ls ls d que antececcItS van POlCIalS S'amap
tinguesslesin monges
facilitar als rey:
sin en un lloc que 1€$ L ler a arelltam ment CUnitg,
Un lloc geirebé impossible de 170 85, PETÒ On cabjen up
grapat de persones: cvan ser Catorze È que ens hi vag
passar tot el dia —escriu Casanova uns a les deu del
vespre, entre les quals hi havia Josep Solé a berà, Agus-
( de Semir, Ricard Lobo, Joan Cornudella i Jordi Ca,.
bonell. La resta van preparar una coartada. Van CONnye-
nir que dirien que es tractava d'una trobada de cristians
progressistes que no tenia res a veure amb l'Assemblea
de Catalunya. Per fer-ho més versemblant, van escriurea
la pissarra un ordre del dia fictici sota el títol eConfe-
rència sobre el document Ministeri Pasqual-Acció Lli-
beradora de la Conferència Episcopal Catalana,, La
policia va tornar a actuar sense miraments i novament
va generar un conflicte amb les autoritats eclesiàstiques,
per la irrupció sense permís en una estança religiosa.
Rodolfo Martín Villa, que havia estat nomenat gover-
nador civil de la província de Barcelona el mes de maig,
va dubtar i va estar una bona estona negociant amb el
bisbe auxiliar Josep Maria Guix, però finalment va de-
cidir-se a donar l'ordre d'entrar al convent. Després de
ea BN al Denis incloent-hi la ss
na de policies és RE a les cinc de la tarda, una seixa
tu Irrompre a les dependències conven
ials sen Contra de la voluntat de la
mare superior
i a, Sole I
U18 Roses, i del bi
sbe auxiliar.
 229
revist QUE la reunió servís per q eba
pstaYa La ssemblea de Catalunya havia de tenitre la fe.
va que ul cràtica. No va haver-hi temps d i amb

li LuSE, detinguts
pan cinquanta-quatre
dels homes homes jaj teta
arrestats a Sabadell figu QueÚ

pes:de,
di arrestals
Ma oral dels Ma ia, Barcelona
Vilarrú Artur-Joanl'any anteor,À
Ricari
, jJo2 , María Vidal Villa, els quals Van rebre a
prel i Jos é
issaria. Jordi Duch, Fe, fan
des" ia e s a comissaria. Fol
lisseS Se Mesa i Vidal Villa van ser sançi
Onlats amb
plexet Je 50.000 pessetes per cap. Toti això,la ver
l Ll detinguts, una cinquantena, quedaren
en libe,
Jap de poc, després d haver Passat unes hores a ja
tat saria de Sabadell, primer, i dues nits a les comis-
Ç va de la Gran Via / plaça d'Espanya: a la Via Laiera.
s Je Barcelona. Disset dels detinguts foren posats a
Hisposi ció del TOP i ingressaren en presó provisional.
arrestats,
Paga la pena reproduir la llista completa hidelsmancava
qès que en els llibres publicats fins ara, el
som d'algunes persones. a i
Relació d'homes detinguts:.— .

1. Robert Abela Serra - Administratiu — .

2. Francesc de Borja Aragay Prades - Llicenciat en
Lletres ss
3. Joan Arumí Delgar - Advocat. — —.
. Joaquim Auladell Freixenet - Estudiant.
B

. Joan Balcells Civit - Mecànic. l

an

. Jordi Biosca Palau - Delineant.— .

XX

. Lluís Blasco Bruolla - Projectisa —, —

IH

. Lluís Brunet Berch - Professor mercant . h

co

. Pere Cabaces Cabaces - Comerciant h /

DD

10. Rafael Cabré Pericas - Advocat.— Comerciant —

-
11. Josep Miquel Canals Ginebreda Jectrònic
12. Josep Cafiada Belastegui - Tècnic c
 LL
230 AMNISTIA I LLIBERTATI

13. Salvador Carmona León - Químic j

14. Jordi Casanova Verdaguer - Llibreter
15. Ramon Casas Miquel - Manobre
16. Enric Cifuentes Pedrosa - Pèrit químic
17. Juli Clavijo Ledesma - Llicenciat en f.
letres
18. Gaspar Coll Rosell - Estudiant
19. Santiago Costa Orcila - Economista
20. Feliu Crespí Niubò - Administratiu
21. Pere Crosas Prat - Paleta
22. Fèlix Cucurull Tey - Escriptor
23. Emili Domingo Guardiola - Agent de Vendes
24. Jordi Duch Cortinas - Mestre
25. Ignasi Espinosa Brufiola - Administratiu
26. Salvador Ferran Puigvert - Pagès
27. Jordi Adolf Fontcuberta Boj - ATS
28. Ferran Fullà Sala - Físic
29. Rafael Gómez García - Repartidor
30. Vladimir Jiménez Povedano - Estudiant
31. Salvador Mané Montserrat - Estudiant
32. Bonaventura Margo Vives - Empleat
33. Hermenegild Martí Riera - Intendent mer.
cantil
34. Josep Vicenç Martínez Barceló - Sanitari
35. Ramon Mas Sumalla - Economista
36. Joan Mayoral Vilarrúbia - Mecànic de ME-
VOSA
37. Alexandre Mesa Luque - Pintor
38. Josep Nubiola Armangués - Administratiu
39. Lluís Orri Riva - Auxiliar de laboratori
40. Joan Antoni Pallarès Martínez - Empleat de
banca
41. Artur Pousa Engroniat - Comptable
42. Jordi Pruneda Valvehí - Estudiant
43. Artur-Joan Ricart Capdevila - Publicitari
44. Jordi Rovira Vila - Estudiant
45. Esteve Serra Picola - Administratiu
n
 S FUETADES DE LA REPRESSIÓ
LE
231
el oseP de Calassanç Serra Puig s'Esey diant
47, Segimon Serrallonga Morer - Estudiany
48. Jesús
49, Rafael Genar
Subirachs
de la Vila
Torre- Professor
Montmanyde . música
Estudi
s0. Josep Maria Torres Esteban - Químic ant
51. Ramon Vallbé Ansesa - Advocat
s2. Carles Vallès Rovira - Llibreter
3 , Joan Viatoro Ferrés - Estudiant
i José M. Vidal Villi a - Economista

Relació de dones detingudes:

1. Maria de la Creu Alvarez Hidalgo - Empleada
7. Maria Assumpció Cabré Mascorda - ATS
3. Maria Comellas Dofiate - Administrativa
4, Josefina Correas Molina - Obrera
5. Maria Àngels Felip Benach - Mestressa de casa
6. Gregòria García Ortega - Administrativa
7. Rosa Maria Gras Bros - Mestra
8. Maria Josep Giménez Hernàndez - Mestra .
. Blanca Moll Ferrer - Mestra
NO

10. Maria Neus Ollé Comes - Mestra

11. Maria Eulàlia Parés Puntas - Estudiant
12. Josefa Ruiz Moreno - Sastressa
13. Àngela Vinent Besalduch - Administrativa

de
Malgrat la repressió, l'activitat de l'Assemblea
exemple,
talunya no es va aturar. El 27 d'octubre, per Per
a l'aire lliure,
Va Constituir, al bosc de Togores,
egi lls a Dem ocr àti ca de Sabadell. Li d'oct
aa r una nova vaga le
am, pes Maria Xirinacs va inicia ha
ena , a la pre só de Car aba nch el. Rec -
amnise 1qu
tots els rep res ali ats . En la marel 3,
a, els En Per a a la a as
Ont les 141 15 d'octubre es va reunir de lArxidió
retariat de Justícia 1 Pau
ErTat el sec
 RTAT:
AMNISTIA I LLIBE

lona, l'entitat cristiana la finalita,

cesi de ar la promoció 1 la defensa dels dres la
qual xv mí cia social, la pau vel desarmament, la 83
mans, le respecte al medi ambient. Igual Que tina
daritat ia s de tot l'Estat, Va acordar promoure una h es
secreta si gnatures per reclamar l'amnistia dels dre

Pics exiliats. La campanya anava adreçada al Card

El president de la Cilsines episcopal Espanyol,
se li reclamava que intercedís avant les autoritats fr,
quistes. Els partits polítics s'hi van sumar amb un çç,
municat que van enviar a la Comissió Nacional de Jus.
tícia i Pau, signat per vuit personalitats: Josep Andrey
i Abelló (ERC), Pere Ardiaca (PSUC), Anton Cafellas
(UDC), Joan Colomines (PPC), Joan Cornudella (FNC),
Carles Feliu de Travy (Partit Carlí), Joan Reventós (CSC)
i Jordi Solé Tura (Bandera Roja):

La premsa ha donat àmplia publicitat a la declaració

final de les Jornades que aquesta Comissió ha celebrat
els dies 14 i 15 últims a l'Abadia de Montserrat.
Ens hem trobat els signants, creients i no-creients
i en certa manera expressió de diverses capes socialsi
de diferents corrents polítics catalans, i ens hem sentit
completament identificats amb els plantejaments de la
dita declaració: la defensa dels drets humans, de les lli-
bertats públiques, de la igualtat jurídica de la dona, de
la llibertat dels diversos pobles de l'Estat espanyol amb
una ordenació jurídica d'acord amb la seva realitat, de
la supressió de la pena de mort, de la legitimitat de Pob-
jecció de consciència i de la separació de PEsglésia
t
l'Estat, com també de la conveniència d'una consulta
de la voluntat popular.
Més especialment encara, desitgem manifestar
n €l
ini Suport a la campanya de recollida de signature
avor de l'amnistia general per als presos per motius
 ces FUETADES D E LA REPRESSIÓ 233
L qual cosa es correspondria
amb les manifes-
políti), fa voluntat de democratitzaci i,
ns ó per conse-
j, avui tan generalitzades en l'opin
ió pú-

són objectius al nostre entendre d'estricta jus-

La j abs
olutament necessaris, pels quals ens hem inte-
. 28. ega
la mpre col-lectivament segons les possibilitats de
ent. ,
a a mom manif. estar a aqueixa
F Comissióela Nacion
4
al de
ja i Pau que, una vegada més i en la mesura de la
ustíC
entativitat, invitem els homes í dones de
Catalunya a prestar suport a les finalitats abans exposd-
des i, en primer lloc, a la campanya de recollida de sig-
natures a favOr de l'amnistia general per als presos polí-
tics.

Al cap d'uns dies, el 5 de novembre, l'Assemblea va

posar en marxa una campanya per d'amnistia general
per als presos i els exiliats políticso, sumant-se així a
l'agitació general per aconseguir l'alliberament dels
condemnats pel franquisme. Tot aquest moviment pro-
amnistia va culminar el diumenge 17 amb una manifes-
tació multitudinària a la plaça de la Catedral de Barcelo-
na, que va ser dissolta amb gran violència per la policia.

34. LES DARRERES EXECUCIONS DEL FRANQUISME

OEMILITANTS D'ETA 1 DEL FRAP
(1975) DS

de ls Clav ells de l 25 d'abril de 1974 havia

LI Revolució al , a Gr ècia la dictadura
a a Po rt ug
eh ha la dictadur r de s de l 1364 a co"
, al po de
men "na de Coronels ofe ue d' yell any. gen 3
a ele73
TI 4
Ara fe
r ai
8
gúes el 15 de juliol d'aq
STEC Dim i,,:
di
havia enderrocat
y Dimitrios el Ioannidis, que el n0vé
coronel Geórgios dópulos, va
Papadópulos,
 STJA I LLIBERTATI
AMNI
estat a Xipre Contra M
jar Ú 8 he Pl Grècia lillal'ila mediterrà
Grècia mediterg, ,, I
onarya a ser
pro TIciarpet anpelt, una Maniobra de j, ds $
f10 aC ie Sa t
ue sn força mitjançant un èXit Castre El
onsid J n3e
militat ps . La paròdia es converti en un l'ama Per ah
l'exteriol "" —e, de l'annexió grega, Turquia ya dei
1983 desembç i
xipipriotes:
D de l'il la, acció queji el
i per de la República Turca del No, dd
encara existeix, malgrat que no tingui q,
Xipre que internacional, llevat del turc. Xipre y,
reconeixement
ns gregues i turques
coll apsar en MA 4 va cridar a la mobilització genera) de
, la qual cosa provocà el caos, per
le
dels recursos militars més bàsics, COM ara arm.
ja uniformes, 1 va portar à la paralització de faç.
I funcionament de l'Estat. Enmig d'aq desor,
uest ts
i ad
el 22 de juliol, els comandaments del
monumental, decidiren
de Grècia
tercer cos de les Forces Armades
unilateralment proclamar un govern civil, presidit pel
polític conservador, llavors encara exiliat a França, Rons.
tandinos Raramanlís. A més, advocaren per la restay-
ració de la monarquia. Al cap de dos dies, Raramanlís
ya tornar de l'exili. Sota el seu nou mandat es restituí la
Constitució del 1952, s'alliberà els presos polítics i es
legalitzaren els partits. El 17 de novembre es van cele-
brar les primeres eleccions democràtiques després de la
dictadura i les va guanyar Nova Democràcia, el partit
de Raramanlís. Per resoldre la questió de la forma d'es-
tat, el 8 de desembre se celebrà un referèn
dum que va
posar fi definitivament a la monarquia i proclamà la Re-
pública. En poc més de cinç mesos,
la vida
53 Va transitar de la dictadura a la democràpolítica gre-
cia i es va
tre ie de sobre
el rei i Constantí II, cunyat de Joan Car-
es, hereu de Franco.

————
 5
er —

ES DE LA REPRESSIÓ
LES FUETAD 235

., del règim iranqu Ista Va durar tant o més

anc o, física
apasoca gencia del dictador. Pocs dies abans de
el règim va haver de fer front al dar-
que" dE nys fins a aquell moment, del colonia-
tepisO Cr vi Si bé l'agost del 1973 el ministre d'Aferg
ha e esp cs anyol, Laureano López Rodó, va Manifes-
ger È pafia estú Eepiona es Con la autodetermi-
card e val Súharav, el novembre del 1975 ja havia assu-
del Martos respecte de la descolonització
pitl'es grratègia
na,
Cria ord-africà. Va decidir cabandonars el po-
n uí a la seva sort, COm ha estudiat a bastament
ble Sa Ta faestre Fuentes. El dia 6 de novembre, el rei
AlbertO II va prendre la decisió d'enviar-hi 350.000 ci.
Parroquins i 20.000 soldats, 1 en el seu moment es
Jir que Espanya no en sabia res. Maestre assenyala
I Govern espanyol coneixia perfectament quins
ls plans del Marroc. No només això, sinó que el
73 d'octubre Hassan Hi l'enviat especial de Franco,
el ministre secretari general del Movimiento, José Solís,
yan arribar a Un acord per permetre el que s'anomenaria
la Marxa Verda-. La contrapartida era trobar-hi una
sortida elegant: un referèndum avalat per les dues parts.
Espanya es desentengué de l'antiga colònia i els sahrauís
van deixar de ser espanyols —tenien representants a les
Corts franquistes— d'un dia per l'altre. En realitat, qui
va prendre aquelles decisions, encara que la seva cort ho
hagi negat reiteradament, va ser el rei Joan Carles L
que havia estat nomenat cap de l'Estat el 31 d'octubre
de 1975. El 2 de novembre, Joan Carles Í va viatjar al

cole ope ot mer

Sàhara per donar suport —si més no aquesta va SEr la

Cenea ori, El dia 9, Hassan II va enviar i

Marxa deVerda,
al 14, dels aAcords
pas previ a la signatura, €
Madrid, mitjançant els quals s'es-
236 AMNISTIA I LLIBERTATI

tablia una administració tripartida del Sà ara

panya, el Marroc i Mauritània. Però all O Va d
Entre E

El 23 de febrer de 1976, els sahrauís van Passar dar

d Poç
Viure
sota l'ocupació espanyola a estar sota dominj mili
marroquí. Des de llavors que és així. dr
Com ressalta Francisco Erice, els Comuniste,
nyols, incloent-hi el PSUC —que en el III Congres
1973 s'havia reafirmat en la política del Pacte ie Ò del
bertat que defensava el PCE des del 1969—, J as
per reforçar da capacitat de negociació amb else, Ven
saris, arrossegant-los cap al pacte polític en tots de
bitse. Volien propiciar una sortida negocia da i
dictadura. Per aconseguir-ho, segons Santiago Car
llo, calia no tenir pressa i no saltar-se les etapes Pròpie
d'una transició pacífica. Els comunistes, paradoxa)
ment,
volien evitar, fos com fos, el que anomenaven 4po
TtUga.
lització del canvi, tot i que l'oposició militar aj
'ègim,
representada per la Unió Militar Democràtica (UMD,
activa des de l'estiu del 1974 fins a l'estiu del 1977, er
més aviat escassa. Tal com va exposar Carrillo
en la
II Conferència Nacional del PCE, Catalunya da
un
ejemplo de vanguardia para el resto del país, tanto por
la articulación de base como por la amplia convergencia
que va realizàndose progresivamente en la cúspide en-
tre todas las tendencias democréticaso. A parer seu,
l'Assemblea i el CFPC encapçalaven un moviment cívic
divers, multiforme i obert, cosa que permetia promoure
grans mobilitzacions i accions polítiques que obrien un
camí diferent del de Portugal i Grècia per posar fi ale
dictadura. A Espanya, la soldadesca continuava sent
franquista. La potència de l'antifranquisme a Cal
nya no tenia equivalent en altres indrets de l'Estat. 12.
vegada, només a Eusleadi es donà una força semblant $
bé l'existència d'ETA l'amplificà. L'excusa del terrors
 LES FUETADgy -

gesovvaocaSE T POT frenarde lainidictci,ag e

t que el Pas
qigués tan tutelat pels Militarç u ala
Ci E125 d'abril de 1975, e Gov
,
ublicar el decret llei pel era dP
8 p t qual es
-epció per tres mesos ales Províne:
$, LLa causa era, ETnova Ment, el terrorig u
caja.
aquell moment, ElA havia aSSagel
persones. L'any d 1975, 9 El el NnOmbre deSat
vintena. El 26 d'agost, el Govern v
3

císsima dler antiterroristas Mitjançar,

10/4975, que, amb l'excusa de combatre € fet llei
possibilità el tancament, l'endemà de la seva Violència,
vigor, dels setmanaris Destino, à entrada
Cambio 16 Posible, INA
més, aquesta llei ampliavala P
Hav la pena de mort i declarava
fora de la llei —com si mai aguessin est
: A at legals— dos
grupos U Organizaciones COmMUnIStas, anarquistas, se.
paratistas y aquellos otros que preconicen o empleenla
violencia como instrumento de acción política o sociab.
El mateix decret llei reconeixia que les mesures adop-
tades comportaven una disminució de les egarantías
constitucionales que los preceptos del presente ea
ley implican. En cualquier caso, ese pequero Bat
està suficientemente compensado por Sl cimunidad
seguridad que ha de proporcionar a 0 dament
nacional el propósito sereno, firme Borals invasión
controlado de no consentir En ques a la paz social en
del azote terrorista que hoy ae
Una gran mayoría de los past ols disposesSiS de ga:
Suposar que els ciutadans espè : l
'anties democràtiques de —
El terrorisme va donar P van ah ertat. EL1E
tres del règim, que en tot mo, més la hiber
involució, i va restringit €NC
238 AMNISTIA I LLIBERTAT

rorisme i el perill d'involució van aj

Xavier Casals defensa la tesi que la Violència
y, Sicig
minada i l'alt grau de qualificació del
fereix a ETA i als GRAPO, i no pas
els responsables de l'origen del búnqu

en
. . UE
bertats d
. .
cràtiques. La Llei antiterrorista
Q.s
franquista serví d em.
a la Llei 56/1978, de 4 de desembre, o sigui qu Se
abans de l'aprovació de la Constitució del noy les
democràtic. La continuitat entre l'una i l'altra era evi I
i l'excusa per aprovar-la va ser, precisament, la ha en,
5 P , olèn.
cia, no tan sols d'ETA, sinó també de l'extrema dre
La violència policial, en canvi, va quedar emparada :
una llei que era clarament un atemptat contra els dret
ciutadans. El mite de la transició pacífica es desf, quan
s'observen les lleis antiterroristes i la transformació de
l'aparell judicial franquista en una nova estructura, PAy.
diència Nacional, que n'era l'hereva, fins i tot amb ei,
jutges que la integrarien.
L'estiu del 1975, el Govern espanyol va aplicar una
repressió duríssima. El decret antiterrorista, a més d'am-
pliar la pena de mort, establia penes de presó més grans
als col'laboradors amb banda armada, i permetia fer es-
corcolls sense cap ordre judicial. Les últimes execucions
del franquisme van tenir com a escenari aquest context.
La inseguretat jurídica va fer possible tota mena d'arbi-
trarietats. Amb un Franco decadent i uns franquistes
que es preparaven per sobreviure a la seva mort, es du-
gueren a terme les quatre darreres execucions del règim
a Burgos, Madrid i Barcelona. La primera va tenit lloc
en el Regiment d'Artilleria número 63 de Burgos, €l
28 d'agost de 1975, contra Angel Otaegi Etxeberrià,
 Ll LA
a X,
REpRg, Mg
res vAzpeiiar
nendia Artola,L "via
àlies Tupas,
acompa,
pq A José
a acusat at d'haver
OC Naver mort el P4,
AE 4era QUi qui eston
Jas, El 3 d'abril de 1974, p,. , civil
inclús , el van voler rem atar amb

Pa int ervenció quirúrgica,

Va
fu ue li commutaren la pe
pat si es pot dir així, malgr
/ smnat per col-laboració.
a , fer-ho possible. Elis
a sentant de la Federa
abeth Ziegler Mél
ció Internacional d
f
"Home que va assIsU COm a Observ
e

adora al consell
je guerra, deixi à ben clar que a Espanya at OtS Els
acusats
se compareixen davant un tribunal són condemna
ts.
El segon consell de guerra va celebrar-se a Madrid,
pit iel 12 de setembre, a les dependències militars d'El
Goloso. Hi van ser jutjats cinc militants del FRAP.
Manuel Blanco Chivite, Vladimiro Fernàndez Tovar,
Xosé Humberto Baena Alonso, Pablo Mayoral Rueda
Fernando Sierra Marco. Estaven acusats d'haver perpe-
trat un atemptat, el 14 de juliol, amb el resultat d'un
mort, el policia Lucio Rodríguez Martín. La manca de
garanties processals va ser escandalosa. Els advocats
defensors van ser expulsats de la sala a punta de pistola
quan es disposaven a denunciar aquestes irregularitats.
Les úniques proves inculpatòries eren les declaracions
dels encausats, arrencades amb tortures pel comissari
Roberto Conesa, un policia sinistre a qui Roda Mar
tn Villa va atorgar la Medalla d'Or al Mèrit Policia
977,i Juan Antonio Gonzàlez Pacheco, conega
Billy el Nifio-, també condecorat. No VA Ser ió de
Març del 2919 que la titular d'un jutjat d edr cir di:
Madrid, la jutgessa María Isabel Dur àntez, Va Ra
240 AMNISTIA I LLIBERTATI

quatre policiç,
ligències per acusar Billy el Nifio i ao
va acabar en
de crims de lesa humanitat. Tot
més

rt d' aq ue st pol ici a l'a ny se gúent, Conesa h pe

la mo Avi d
mort el 199 4.
ix ind,
El 18 de setembre es va celebrar, al mate et que
guerra contra
l'anterior, un tercer consell de
, d 3
nes més, acusades de pertànyer al IF FRAP iEl
de jaPersç.
del guàrdia civil Antonio Pose Rodríguez, 168, Ort
d'aquell any: José Fonfría Díaz (àlies Ricardos i o
mansax), Concepción Tristàn López (àlies eS
Onia,
María Jesús Dasca Penelas (àlies Berta, i Xunta)
Manuel Caiiaveras de Gracia (àlies Ramiro, Es
jav), Ramón García Sanz (àlies dEl Pitov) i José Li
Súnchez-Bravo Solla (àlies eHidalgo, 1 Orujos), I
vat de Fonfría, que va ser condemnat a vint anys de re.
clusió, la resta d'encausats van ser condemnats a mor
pel jutge instructor, el coronel de Cavalleria Agustín
Puebla Fernàndez. Com a represàlia, el 14 de setembre,
el FRAP va assassinar a Barcelona el policia armat Juan
Ruiz Mufioz.
El quart consell de guerra van tenir lloc al Govern
Militar de Barcelona, el 19 de setembre. S'hi va jutjar
Juan Paredes Manotas (almenys aquest és el nom que
consta en la sentència), àlies dIxiltiv, que l'abril del 1975
ja havia estat acusat de ser l'autor material de l'assassi-
nat del subinspector de policia José Díaz Linares a Sant
Sebastià. Ara se l'acusava d'haver assassinat el policia
Ovidio Díaz López durant l'atracament, el dia 6 de juny,
a la sucursal del carrer de Casp, número 70, de Barcelo-
na, del Banc de Santander, esiguiendo sus propósitos
(diu literalment la sentència) de atentar contra la unidad
de la Patria, la integridad de sus territorios y el orden
insutucionab. Txihi va ser detingut amb Ignacio Pérez
Beotegi, àlies AVilson-, cap dels comandos especials
, LES FUETADES DE LA REPRESygg
243

: etat
rovisional el 13 d'abril de
quipe en
1976 a. instàn-
a an
e i dE Me.mi Fou amnistiat elel 1977,
gel
Lje Ll o. ar figues Díaz-

Plocessos judi-
(i él
f esu
contf demostrar fins
:
Petir una vega-
-
altra el mètode que havia aplicat des de Pinte:
in :
AU

ela 39, a tot

: del 19embr e de arr eu. El Consell de Ministr
1975 va donar el vistiplay es del
a les sen-
16 Les de mort de cinc dels condemnats en gl
e .

rèn
consell

da Sanz (vint-i-set anys) i José Luis Sànchez-Bravo

vint-i-un anys). A la resta de reus els va ser commutada
la pena de mort per llargues condemnes de presó. Les
execucions es van aplicar l'endemà, el dissabte 27 de se-
tembre. Els tres joves del FRAP van ser conduits de la
presó de Carabanchel al camp de tir del polígon militar
de Matalagraja, al terme d'Hoyo de Manzanares, per una
corrua de jeeps policials. Ni els periodistes, espanyols 1
estrangers, ni els familiars ni els advocats no van po-
der estar presents en el moment de l'afusellament. Púnic
testimoni directe és el del rector d'Hoyode Manzana-
"i mossèn Alejandro Pejiamedrano, que va presencia:
É, "xecucions i va explicar-ho en el documental Los h
05 fusilados. Crónica de una generación (2001): l

e —
guardias civiles qu
(a otros que llegaron
244 AMNISTIA I LLIBERTATI

aplaudir. Cuando fui a dar la extremaunción a

los chicos fusilados, aún respiraba. En ese ri
at
acercó el teniente que mandaba el pelotón si
di
tiro de gracia sin darme tiempo a separarme 4 c log e Cuerp
caído. La sangre me salpicó. No he dejado de te ner0

pesadillas ninguna noche de mi vida.

Els afusellaments dels cinc joves antifra NQuisteg,

aquell eMaldito baile de muertos / Pólvora de la mMafija.
na, que denunciava Luis Eduardo Aute a AJ 4/L, un
cançó composta aquell 1974 per condemnar els fets van
ser el que el periodista Alfredo Grimaldos defineix En
el seu llibre La sombra de Franco en la Transición, com
cel tràgico desenlace de un enloquecido proceso re.
presivo: detenciones masivas, torturas, arbitraria ad.
judicación de responsabilidades, juicios sumarios sin
garantía y, por fin, cinco ejecucioneso. Per als franquis-
tes, fins i tot per a la facció que es preparava per evolu-
cionar, era essencial conservar el control de la situa-
sé
ció. Les manifestacions convocades arreu d'Europa qguòatols ells
(personalment, vaig assistir a la de Londres, davant eligsi barbes,
l'ambaixada espanyola, que tenia com a ambaixador remeren nua
Manuel Fraga Iribarne) no van servir per estovar un
cirembvreols undetalal
règim dictatorial i sanguinari des del primer dia. Luis oma
Echevarría, president de Mèxic, va reclamar suspendre
Espanya com a membre de l'ONU i Olof Palme, pri-
mer ministre de Suècia, es va penjar un cartell al colli es
va posar a recaptar diners per als familiars de les vícti-
mes pels carrers d'Estocolm. El Papa també demanava
clemència i un nombrós grup d'intel'lectuals i artistes
francesos, entre els quals hi havia Yves Montanó:
Jean-Paul Sartre, Régis Debray, Claude Mauriac, LOVIS
Aragon i André Malraux, van signar un manifest c
protesta, que Montand ya llegir a Madrid amb el cineas"
o LES FUETADES DE LA REPRESgg

Gavras. Tots dos va 245

n ser
Cost
Q
"ornaera hora del matí del d, XPulsatgqo Es
ú AP ades, el germà ma 27 de Sete de TXilxi, Marc p mbrePa
, nyMa,
I Le gan sortir de la presó Mo
del ep almés i M gda
.
2
a
gut ch va

iME,nt , Ja cuoemitpirva d'una do automòbil

L3 hi
3

o t e t
gia el furgó A de Otxes de ja Gu
e n
al vil q on Era COndy: àr.

dP di, quan ja es veu l'edifqeic a CTTES abans d'arsi

sl de difun
i on h t ha les
.
fe
ts, Van trenc Capelles de
ye l l a a r a la dreç, PEC Un
i van fer uns Cinq
uanta metres m camí
de erra d'una pujada és, fins al
, que era el lloc tr
"ls tres foren lat per a l'exec
iÓ.
cridats quan jat y.
.
8

fins allà. Es ya for-

fet que no € ren anúmerosv ordinaris de la Guàrdia Civil,

4 d'I formació
inó membres de la Brigada ques havien
d'In
i me m a voluntaris. Txilti estava espanta t, ui peròsie
quan
dlert CO
els va veure, es va refe ri va com ençar a cantarmlPEu
x Pordre de dfocb i
udariah. El sergent donà l'ordr els guar
al darrerva e, veu-
idies van dispa rar.
dispar ar. Marc I Palmés, ocquea poc,
era iq al uan ja havierenn
recom TxiRi anava calent a P tar, El cap de l'esc
acabat els trets encara semblava can
rsimoniosament:
mot hs'hi . va acostar, $ ense Palm pressa, pa
és va cridar id
: Ò dTíre
a selo
lar
i la fi, indignat, , Imés i Magda
Yo. Després del tret de 1 ermà,
que, fora
Ch van haver d'aturar el 8 els guà
Af-

Tueltat dels botxins, . ar-se

 I A Í L LI B E RTATI
NIST

: ré in
i els podvaner enobsesenyrvarar coel mcosdsde Ti,
trets ng
at, i I
ital, sin
dins el 18US its a cap òrgan VILaL SO ó 81a Ventre, pç,
EE aVIien anat dir u€lela ma
" cabra escena. Tenia onze tora,
h " li causà la mort Va SL el de BlACàcila que
VúniLLc tret QULI Èel sc rgenthi al afCap
ro.ntàA la
Mamo
gdrt
a : Oranich vam
Ja com Txtll

Va ser brutal l'enteresa que Va mostrar Un xaval de

DIU Van lligar-lo a un trípode i els
Volunt,.
vint-i-un o ia Ci vil li anaven disparant Mentre ell
ns de la rra sdatia b. Sempre que escolto
aQUesta
cantava l'Ens 5 e plorar. Cap dels trets era mortali,
aj
cançó tinc mil Pescamot li engegà el cop de gràcia

sia que va ser el que va matar-lo.

Oranich també ha explicat que, en quedar se vol,

cvaig recollir els casquets 1 Vaig recollir-ne deu, i S altres
dos no els vaig arribar a trobar-. Josep Cruanyes a Marrat
la peripècia mitjançant la qual Marc Palmés Va pconsegui:
fer l'única fotografia que es conserva del jove abertza .
Aquesta foto va ser publicada a la portada del butlletí
clandestí de la Comissió de Solidaritat i va convertir-se
en una de les imatges emblemàtiques del final del fran-
quisme. Segons Íban Arregi, autor de la biografia d'Àngel
Otaegi, la mare de l'activista basc va arribar a la presó de
Burgos a les dues de la matinada per acomiadar-se'n. Va
Poder acompanyar el seu fill poca estona. Una mica abans
de les vuit del matí, Otaegi va ser conduit fins a l'hort
del
centre
I penitenciari per ser afusellat. Va morir sol, sense
testimonis familiar
S. El seu cos va ser dipositat en el ga-
latge de la Presó fins que fou lliurat a la seva família, que
Vat la dar-lo a À
AITIbar al pod Zpeit1ia, On v
a
er matan tl Va mo ser soterrat. Franco Y4
rint matant.
 ilitzacions i cam aa
Les mobili 1972 CUP je Massiveg,
4.les mobilitzacions i campanyes massives 1972-1977 247 pg

blea de Catalunya també incu

Ne 4 l,, se amb
CIÓ
volia y
p'Assé l 0, f d
a lluita ort es v
an guardar cinç
Minuts de silenci, a
"sició del 1
ajea del Es l
íder de lFNC, joan Colomines, en
Memò.

ni0 Ruiz Vila,

ya sub stitul rel

Negrín, pr esident del Governs
tant català sortint pe j tetència
, AssistènC
mat mi inistre de treI Ll I sectar
governsi
i Ass a I

Utulgues en
d Treball € Em àtics dedelala re:
isme ent

omen ts mé l
S.

,
NO S'aturaven ni en els M
 CO AMNÍSTLHA LUULIUUA LAAL,.

licana. Per aixo Va costar tant refer la ai

la nitat.tat.
clandestini COm Com Ja ja h nem asse Itag
al , exili racional va contribuir Nyal
i €n. bu a donar Potència an a, È I
canvi gea que durant anys havia actuat separa dama
lope
IpSUC: l'FNC eren els dos pilars de
ala dècat
- lana, amb UNA incidència desigual,
ció cata a la prolifer ació de grups polítics, sobre, 3
dels a esquerra (maoistes, trotshistes, anarquistes:

dependentistes) va permetre udi dneorgot ar ió

pro
ensiohal
fes nall.,
est ants 1 de
ta antifranquista de joves
nova generaçig
joves nascuts en la postguerra. Aquesta Convocadeg ve
ns
seria la que ompliria les manifestacio
ats clandestins:
l'Assemblea de Catalunya, els sindic
final de la dicta.
les associacions de veins en el tram
dura.

4.1. LES CONCENTRACIONS PACÍFIQUES DE RIPOLL

(1972), SANT CUGAT DEL VALLÈS (1973) 1 Vic (1973)

Les gornades de lluita convocades per l'Assemblea

consistien a ocupar edemocràticament- la ciutat triada,
amb l'objectiu que la esimple presència física en el lloc
de la convocatòria durant les hores previstes per a l'acte
lasseguril l'èxit mínim que es pretén. Malgrat la pre-
sència en massa de la força pública i malgrat la possible
lepressió de l'acte. Malgrat que no deixin fer res, cal que
tothom per tots els mitjans forci al màxim la seva estada
de la di2-
da la població fins a l'hora fixada com a final
dm or da) Així l'acte es convertirà aleshores
de Sant C. passiva del llocs. En el cas de l Ocup v-
blea de Cal a aa DEliera vegada que vas cia
Com aquella Ta impulsava una mobilització SÓ Ú
"8 POimera havia tingut lloc el 12 de n
cama PE a OO COMPANYRÇ

s de 1972 Ripoll, la ciuta que ele,

f l
grat des de SO DrE el bressol de C alanisme ha

os opi unes mil cinc-centes taly

a:
Ú I 1 nya, V
d'ar
.
dia Civil, relatat per
ErSOn. L) : an

ENeqarrosde Puigcerdà,
capità de 8 1 lareproduit
Companyia de i qMíndeg
per V'histo, R Oman.
gre 45 ben eloquent per adonay.
clara mers im H
, vella mobilització, . també ens Permet ç
se É OE Osep
IMensió
dL unt la policia no tenia ben identificada
La de l'Assemblea: an

Se tienen noticias desde hace días, bor ot

arrojada en Barcelona y distintas partes de la Paganda
de Gerona, de que en la localidad GE la Provincia
La de Ripoll (Gerona),
perteneciente a la Compatiíía de mi
. i mando, ç 0ordinan-
do unos festejos populares ha (sic) celebrar en
el día de
hoy, doce de noviembre de mil novecient OS Setenta y
dos, consistentes en una audición de sardanas a'las onçe
treinta hora, Cuarto COnCurso musical en el Cine Con.
dal a las once y una gymhama en el patio del Colegio
Salesianos a las once treinta, trataba de aprovechar la
aglomeración de gente en dichos actos para organizar
una manifestación política consistente en la conmemo-
tación de la celebración de la Primera Asamblea de la
Comisión Coordinadora de Fuerzas Políticas de Cata-
luiia, reunión y manifestación no autorizada, el dep
que suscribe cumpliendo órdenes de la Super Fi
traslada en la maniana de hoy a
Ripoll, d Ó distinta
por el teniente don Adolfo Mateo hd rpanizaa pa7
los
rejas de varios puestos de mi unidat , edit la manites-
OpPOrtunos servicios encaminados a " iteración del or-
tación proyectada y la consiguien" ro
den. Sobre las doce horas de hoy L mafiana
llegabana
Veinte autobuses que a lo largo dela EP,
la localidad con gente en la que
250 AMNISTIA I LLIBERTATI

aunque
tud, discurriendo sin novedad . la maf, iana, tu.
3
3 iscurrían
pos més o menos numerosos d hi n por la Poblacig
sin proferir frases o palabras subversivas.

àrdia Ciyil -
La narració del comandant de la Gu
vil:
aleshores un a1re de vode

Sobre las quince horas, quizà con alguna Copa, la

mayor parte de los concurrentes comenZaron a con.
gregarse en el atrio de la iglesia del monasterio de —
María de Ripoll, llegando a alcanzar unas Mil quinien.
tas personas: sin embargo, las avenidas hacia dicho pun.
to aparecían llenas de gente que se dirigían a dicho atrig.
La muchedumbre gritaba, vociferaba Y cantaba en
catalàn canciones populares, la mayor parte de ellos
sentados en el suelo, otras veces daban Vivas, ignordn.
dose a qué, promoviendo desórdenes y oyéndose voces
y gritos que incitaban a la manifestación política por la
localidad.

Loficial explica llavors que va ordenar als congre-

gats que es dissolguessin i com es va produir la detenció
de Lluís Maria Xirinacs, a qui anomena £Xirithso. En
aquella època, Xirinacs desenvolupava la seva missió
pastoral en diverses parròquies, a més de treballar d'es-
crivent en una gestoria d'Igualada i fer classes de religió
a l'escola Isabel de Villena de Barcelona:

Apeciblemente (sic) obedecieron las órdenes dicta-

das por mí y discurrían tranquilos y pacíficamente. Sin
embargo, al llegar al Puente del río Freser, se observó
que la gente se detenía y Se negaba a continuar la mar-
cha, por lo que el instructor, al volver a invitar a la gente
a que continuara la marcha, un senor que parecía ser €
cabecilla del motín y que resultó después ser el sacef
 ves MOBIL ITZACIONS
I CA MPANYRS
MASSIVg S
25
Luis María Xiriths . La

Damians se
. io 4
d otc ve con el que suscribe diciendo que
7 er ms .

caràcter irascible echo, Por lo que

en tal mo ment
dadí snsibl
: emente al i cumplimi
imiento de en-

pero
, echando , a8 COITEcor T Paraestr a j misión
evitay
ido por la fuerza que dio con él a log cincu ul
a gente componente de la aglomeración,
. 4.
rervar que el cabecilla principal iba a ser
detenid
bala nzó contra el oficial que suscribe
y fuerza que ceba.
llaba en aquel lugar concreto, recibiendo
patadas y J I
tazos En Ja cabeza el capitàn que Informa,
pero er
quien do finalmente reducirles ala obediencia Y Prose
guir
camino hacia los autocares aparcados en el patio de la
fíbrica La Preparación Textil...

Xirinacs no va ser l'únic detingut. També van ser-

ho mossèn Pere Fradera Marcet, rector de les Llosses, i
Lluís Fenollosa Coral, un objector de consciència de
Sant Sadurní d'Anoia. Van ser acusats d'alimentar els
desitjos ade desobediencia y de rebelióno dels manifes-
tants. Tots tres van ser traslladats a les dependències del
Govern Civil de Girona. Mossèn Fradera va ser posat
en llibertat l'endemà a la nit, mentre que Xirinacs i Fe-
nollosa hagueren d'esperar fins al dimarts segient, Si bé
tots dos van ser multats. El governador Victoriano An-
Fenollo-
guera sancionà Xirinacs amb 50.000 pessetes i
com 2
S
tamb 25.000, perquè se'ls va acusar d'actuar 1
8: t les
Day: multesol i
cien s de la manifestació. No van pa8
.
r

Po
P $ aplicà un arrest substitutori. L'ocupació de
tia decidit la IV Permanent de l'Assembledea,mostreuranic ó
ció
, L'objectiu
 AMNISTIA I LLIBERIATI
252

atut d'Autonomia,
l'eslògan 4Llibertat, amnistia i Est 197,
rimer l aig de
L'ocupació de Sant Cugat 8
ya aplegar unes VuIt mil persones. que an mancon ife sta ció
cti vi,
en un con tex t de gra fli
havia estat conv oc ad a
-Quatre
tat laboral a Catalunya, especialment dels Vint-i
t Cugat, al Centre
mil treballadors de la SEAT. A San
Borja dels jesuites, s'improvisà una magna i mul titudj.
a
nària assemblea de treballadors, ia la plaça de PF selési
es llegí un document elaborat pels bisbes catalans sobre
el Primer de Maig. L'editoriadel Treball, l'òrgan del
PSUC, del 5 de maig era taxatiu i titulava amb majús-
de
cules com valorava aquella jornada: Un gran 1r
maig d'unitat combativa en un marc ampli de lluita,,
Els comunistes catalans se sentien satisfets per l'èxit
d'aquella nova docupació democràtica, d'una ciutat de
Catalunya. Reproduiren la mateixa satisfacció a Nous
Horitzons (núm. 26, 1973), la revista teòrica del partit:
Sant Cugat restarà brillantment associat al Primer spde meny
de Maig del 1973 en la història del moviment obrer i de- 4 Madrid
mocràtic de Catalunya. Marcarà una fita destacada de
la lluita de la classe obrera per les seves reivindicacions zotdltre ci I
socials i econòmiques i de tot el poble català per la solu- DrOSOS, l
ció de les grans questions plantejades: la necessitat d'en-
derrocar la dictadura, la voluntat d'establir un règim de
llibertat, d'imposar l'alternativa democràtica.

Tot seguit, destacaven que l'Assemblea de Catalu-

nya havia estat l'artífex d'aquell èxit i per què havia triat
aquell dia:

L'Assemblea de Catalunya, punt de convergèn

cia
unitària de forces Polítiques i socials, de les aspiracions
socials i nacionals del poble català, va concebre la m2"
nifest ació de Sant Cugat com a homenatge
a la classe
 P MOBILEL GAL NS Ll CAMP,
, É ANYES MASSIVgg
rera catalana, COm a solidaritay 3
18)
í
3 a reconeixement dels seus sacrifici, 2 Sey
co:
de El poble de Catalu
nya es man
la classe obrera catalana, delac dit
"de l'esdevenidor social i nacional, la fo, $ Portado-
ra er a l'assoliment dels canvis
tal la classe obrera catalana, pa NSieja,
TLIntegrant
de l'Assem.
blea de Catalunya, aorSPLaVa també de Manifest
solidària de les altres classes la coma ,
eq dferrissa
de lluitar
l Capes Socials
sa aspiració d aconseguir la llibertat,
dament contra el poder dictatorial imposat, per Pender.
rocament d'aquest poder i pel triomf de l'alternat
iva
democràtica sense grans trasbalsos socials, sense deves-
l h
salls de violència.

Quin contrast amb la violència exercida per la poli-

cia, deien, 1 posaven l'exemple de l'assassinat de Manuel
Fernàndez i da llarga llista d'obrers i d'altres ciutadans
assassinats de menys de tres anys ençà: Granada, Eran-
dio, Eibar, Madrid, Barcelona, Ferrol, Vigo, Santiago,
Lequeitio i altre cop Barcelona i Bilbao. I els ferits, molt
més nombrosos. I els torturats, que són milers, dar-
rrament amb el cas particularment indignant que ha
tingut i té encara entre la vida i la mort el jove sn
diant Miquel Josep Anduigo. El jove estudiant va
3: . L a . hi
sal var

ha vida, a, al almenys momentàniament, va sobreviure

Sniament, P: però bandonar mai
dàcies a l'hemodiàlisi, que no podria abancom" —
més, I Dlire
: . bi 3 ue e 1tavVE
Prensa Obrera, una revista ciclostlade are" y Co-
vi is ie eRats eSectores de oral yinculats 2
ones de Barrios del Bajo Llobrega ificat la ma-
Andera Ro, è havia Signi
fes, ES L 0a, es preguntava què P rera i el movi
£ 9 , /
tació de Sant Cugat per a la lluita O el número
Rent q emocràtic.
4t Van donar lala 1 resposta EV
254
,3 edreasj,uny dselcoa1n9rs7o3i,ngnasent y Csaus rtrHaOemcMiDnóInCS QdusienCeosmisdiiroingie,
Obr z
Sei la concen de S. CU8at. Así
. n
ron Y e mpre Només lam entave que els treballa.

s p r e s e s s t i g u e s pocr epresentats,
- de les gra em n e
,
(No es que no fueran, sino que j ib, Ser M2e9r9ior En y9y.n
s ibre post C
text escrit el 1973, pueirsòmeinclò en el a,ll
a ' a n t i f r a n q a C a t a l u n y j o a n C o l o m i nes
c
ni d l e
descrivia l'escenari viscut a Sant Cugat i també en des.
v a c e s s i t a t ' a m p l i a r l a b a s e . N i l e s i n t i m i da.
tac a la ne d ció
cions de la guàrdia local, ni la provoca de les metra.
n
lletes de la Guàrdia Civil valguerae per contenir l'allau
d
humana que avançava convençu i amb el pit obert Cap
ic que ja s'intuia. Era, però, la Ca-
4 un futur democràt
u n y a m o c r à t i c a otal2 es preguntava Colomines.
tal de t — ,
s p o s t a a : R o t u n d ament nol-. A parer seu, hi
La re e r d
a at
havia una part de la ciutadani que no s'havia incorpor
a la lluita: duna Catalunya encara no present en la con-
a .
vergència unitària que és Assemble de Catalunya-
Fos com fos, Sant Cugat va ser una fita de la lluita
t i f r a n q u i s ta, o posició augurava que aquella mena
an i l '
ions ertes, cífiques
de mobilitzac ob pa i massives ajuda-
ven a ampliar la base popular del moviment democrà-
tic. L'11 de novembre de 1973 es va tornar a repetir la
fórmula. Aquest cop a Vic. A Osona —explica Miquel
Macià—, l'Assemblea de Catalunya va ser especialment
activa ja des de l'eta
Pa prèvia a la seva constitució ofi-
cial a escala de país. Des de l'Assemblea es van impulsar
les activitats de solidari
t
 ITZACION
S I CAMPAN
MO YES MASSIVgg
15 255
ue

oP ic van decidir im Bada les for

Un, pedir l'ocupa .
ció de.
re qv Pant-la prèvi
ca d i s p o s i t i 5s
u a.
mt nar 2
ua nombrós disp polici La Matinad a
avana de veh
i.
tgades espec
ials
(ava capdavant,
a Major de i b cin Uanta Van
anti ela v
p laç s agents fVoirctamaemnt ehicles j
a
:
armats, La Guàrdi
RES Te cinc-c
si envat banda, va blocar a
Ja se le s ru te s d'entrada a
3
er
enca per imp
edir que els ma
apital osondir. El disposit nifestants
la € guessin em iu policial Ya pr
ovocar
hi P s formess
po u e s cues de vehicles
in ar
ha v que, en direç.
en fi
ns a la Garri
ue ga. L'afluènci
.

ció a Barce lonats, Vaarribaven

3 An
a
se 7 És di fí cil calcular quan-
de manifestant van r massiva. És d i f Els autocars
traslladar als
sones
r a La policia
- PE bligats a retorna : eu lloc Origen.
dentificava els r i cotxes privats reclam
ant-
ocupants c lien entrar
t d'identitat, a la ciutat. ,
esc va fer córrer la si voli
alia fs Tre dens vi deent es tra
capal Amell a del ValValllèsès. . Poc despré les quatre de
ncentraren u 4il persones. SeS ce-
latarda, s'hi c
o
n e s a HI ble per den
ls
ing a la plaç
laça Majo r un-
lebrà La d J del po
a ii
Tall
deldel procésés 1001.
, 5 l
procés
113 de V'Assemb
ciarla situació lea
dels er continu
ar
També s'acordà Granollers P
anar cap a e tida, la
h protesta ii esqu Ivar el se policial. A la sor
t g e poll i
vehiclesi autocfaers, $€
l ar t dels
Guàrdia Civil ctura de la
va escorcolla
quçals van ser r fins a la Pre
obligats ò
lao ana
.
la Laietana de
Barcelo: na. Suegons r lA t ue
Informació dí més gen des .
(API), de lluita
Mt Cugat l'1 de M na de les J
aig: És u
"assenyalava
que el rest bre sones: "
a les quinze mil :
1le
 I A 1 L L I B E R TAT:
A
MNIST '

LLENGUA I DE LA TERRA

Je la delegació de l'Assemblea Permanenç

A proposta Catalans, la Comissió Permanent de PAç.
d'Intellectuals , 3, en la seva setena sessió, va acor.
semblea de Cata ii pta per l'ús oficial de la llengua
dar llançar De - una comissió especial perquè S'encar-
catalana, i va Dar. la. Aquesta comissió va elaborar un
regués d ve per començar, reivindicava el català com

les cacional que no era patrimoni de Cap classe

social. Aleshores estava molt de moda entre els DrUpS
esquerrans la idea, completament falsa, que el català era
l'idioma de la burgesia. Molts estudis, i molt ben docu-
mentats, han demostrat que el redreçament del català
ha estat possible, malgrat les prohibicions i els menys-
preus, gràcies a l'ús domèstic que en feren les classes
populars i mitjanes. Aquest és un fenomen del qual no
es pot prescindir per entendre bé la resiliència del català
als intents de liquidar-lo com a llengua d'ús normal.
A més, la doble derrota de Catalunya el 1939, per repu-
blicana i per catalanista, va comportar, precisament, que
la burgesia adherida a Franco es castellanitz
és i s'apun-
tés I la pressió exercida per l'estat franquista d'assimila-
ció lin
ll. El gulstica 1 cultural dels catalanoparlants al caste-
oh document de l'Assemblea s'unia a aquesta tesi en
en lides Ò de les teories imperialistes havien arrelat
. . .
3 .
BE

nacional: Ors 1 P polítics ls.

espanyols, amarats
' Un
Sme espanyolista castellanitzador molt
radical. - Uhi L'historiador
falangista Maximiliano Garcia
enero, profe SSOIT a l'escola Be a g d'abril
de 1937 ya escriure ben clar: atra) de
policia, el El
 4 0 nrraAGIONS 1 GANIFANT: ES MASSIVES g57 ——
ES qequesé pretende diluir un motivo
fundamen.
li guerra presente: el separatismo L...J. Recuérde.
o alde a H demos que el glorioso, el magno, el espafiol
l se. No 9 se se llamó José Sanyurjo se levantó el 10 de
l -umbrE 71932 contra el separatismo. Sanjurjo fue pro-
/
vir de la guerra actual (...J. No extrajie la alu-
a prec edente a los orígenes de nuestra guerra, He.
ni, d, Í

si 0 "de repetirla
: incan
1 sablemente. La Falange nació
n i i
atismo , y nuestra violen ciai permanente
las pretensiones de disgregación de Es.

taso. Separatistas de derecha y de izquierda...

Sembla estrany que avui encara hi hagi algú que

pretengui desmentir la persecució del català sota el rè-
gim franquista. Franco també creia, com García Vene-
ro, que l'aixecament militar s'inspirava en un eespíritu
castellano nacional. L'any 1938, el mateix Franco asse-
gurava taXatiu:

Espaia se organiza en un amplio concepto totalita-

asegUr
0, por medio de instituciones nacionales que
en
LI e
e .
El
I

El caràcter
$u totalidad, su unidad y su continuidad. El c
de cada región serà respetado pero sin perjuició P ui
la unidad nacional que la y que remos absoluta, Ll v
ola lengua, el castellano, una sola personalida ,la
Panola.

saalla defe nsa de el" C sralana

convció
la llengua esposi
di
en P
A l'enfrontament de l'op ontinuitat al llarg
dlisme, Al capdavall,ML, donar
ava C mb lleis
lAnau:

Omb ee —— Catalu
fica. lació
Ontra la ca st
tC el la ni tz ac ió a
ve . ú ic

SES 1

de la vida P
Í AMNISTIA 1 LLIBERTAT:
X

258
, vn fegia 2 la llarga
llista de mesures un:£:
Nifica.
franquista sà ca Decret de Nova Planta —que Prohi.

1. , l'administració de justícia—, la Reial

: RB Ll i

dores QUE"
ue es P . es

i dE gel 1768 —que prohibia el catajà

Cèdula d'A co, la Moyano del 1857 rbemà ces
1896, també
hibició i parlar català per telèfon del
prol ss objectiu reduir el català a l'ús domèstic,
antr opol ògic , que és el pas previ ,
Sonar un sentit
República ya
l'extinció de qualsevol llengua. La Segona
permetre rectificar una mica el rumb, malgrat les laresis.
per.
tències dels republicans espanyols a reconèixer
sonalitat nacional de Catalunya 1 el català com a llen.
mia.
gua cooficial, si més no en l'àmbit de l'autono
Finalment, l'Estatut del 1932 establí que el català seria
la llengua oficial de Catalunya juntament amb el caste-
llà. Sota aquest marc legal, el català retornà a l'adminis-
tració de justícia, als documents notarials, a l'escolaia
la universitat.
El franquisme no tan sols va posar fi a la democràcia
republicana 1 a l'autogovern català. Es va proposar ees-
panyolitzaro Catalunya idiomàticament i culturalment.
El franquisme va acabar amb una època brillant de la
cultura catalana amb la col-laboració d'una part dels
carslans —incloent-hi alguns sectors que en el passat
$ Identiticaven amb el catalanisme. Amb els franquistes
al poder, fins: ee a
ansues1tot en alg une s ins titucions culturals molt
embl CMatiq , com ara PA
teneu Barcelonès, 5 es retor-,
el
nava a la políti
Leditorial
d'El Coral Re h follelorització del català.
de 1939, un A mo - El Pueblo Vasco, del 25 de genet
van. ans de l'entrada dels franquistes 2
. y
lanisme
4 s. eHa Untava
sido de la tasca de destrucció del cats" I
tomad
OS trae a la mMemori a Manresa. iCuàntos recuer
de Manre Sa n O han Ha . nombre
sido este
ajenas l Las famosas basés
al deplorable proceso P
 MOBILITZACIONS I CAMPANYES MASSIy $
LES
259

ayOnetgs, El
Madrid, el 1932, per atacar ava El Impar-
de l' Estatut

statut d'Ay-
jaibldeicaCatalunya —een mala hora concedid
om
v— per o por
1 Rere, el com una llei dictada Per Franco, Aque
ençament d'un s-
a allau de dispos
el
icions
rastre de catala.
Pressió nacional
onegudes des del
I 714, . El 10 d'agost de 1938, el delegat d'Ordre Públic de
l ida establí, entre altres COSES, què calia fer amb el ca-

Respecto al uso del dialecto catalàn, hay que ate-

nerse estrictamente a las órdenes de la Superioridad,
ero quiero dirigirme a todos los espafioles de esta pro-
tincia para decirles que los momentos actuales sig enÀ
que todos demos pruebas de un ferviente espafiolism
entusiasmo por la Ca usa. Esto
Est s sentimen
imie
imietos
nntos es nene-
tesario evidenciarlos y exteriorizarlos: y, lógicam re
1 lo en pú C
se da una prueba de ello no hablando
lo menos).

'lantificat l'anhel d'auto-

L'espanyolisme sempre ha el aratisme La
hòmia i l'ús públic del català amb s
dreta j l'esquerra espany copecialment el
olistes, però :
teixisme nacionalista espanyol, ta u aomés ha etolerato
l'àmbit familiar i
l'existència del català si es
reduit Així ho digué el
entimental, fora de l'estatus pú
retati d'Ordre Pú-
VP dels serveis d'ocupació i sotssec Lor a l'ocupació de
IC dels Nacionals en un ban poste r . e vuestr 0
nes de qu
arcelona: dEstad seguros, catalanes,
 do y familiar no serà perç
pri CEU,
iva

Lo nelu x molts esforços per dif

virulenta, SP ra pell, si l'endemà de l'ocupació

espe é x , —

Augu
b dialectalsv al Caudillo 1 els
ivambes 6 Seus

sdlàters, a canya a, l'anti ga festa de la poesia (origi.

r d'esperar la mort de Franco
nària del segle XIV) a t oficialment en català l'any 1976,
per poder-se TecTE té aquesta mena d'efectes
La repressió sen) la realitat mitjançant negatius,
la manipulació
distorsiona d in política de disgregació. La segmenta-
ons de la repressió de la llengua catalana
CIÓ peí
no
ixar-ne la intencionalitat i la
hauria de servi r per rebaix
intensitat:

Es tractava de canviar la fesomia elemental de tot

un país (escriu Rafanelll, començant per la del seu capi
casal. La mateixa llengua que l'any 1931 havia obtingut
la consideració de cooficial, que el 1932 disposava d'un
diccionari complet, que el 1933 entrava a dominar la
universitat, i que acaparava ràdios i periòdics, aiXÍ com
la major part de l'alta cultura local: aquell idioma, ara,
en virtut d'un dret de conquist
.
3 gi
a rediviu, passaràa a ser

consentit només en qualit i : I 1a-

eCtOx: de llengua silenciosa. No

ho Sancioni, això, No caldrà pas hi haurà cap llei que
. D'extermini manu mi
litari
i del record de l'etapa repu
blicana va establir, 50:
Vint de forma tàcita, que el que tocava als catalans
, qua"
sort en de casa, era hablar como Francoo. Per an)
s'havia Buanyat la BUerra: 0, segons com,
per això s'ha
 l
ITZACION
I pOBIL SI CAMPANYES M ASS IVES
261

erdut: Si en qu edaven dubtes tapo 4 al presi.

anyyss, , deportat per la Ges
d
e

eessiu. del ne à QUE preten

É ig no ra r el It te nor repr
pr
ber ., vo Estado
7

è n ci a d' a l t r es è poques, sot

A difer
na ci li es pe cí fic a. Ambhi
del cat legislació del règi m cionalista li lP extensió
ova P : sió de la
fa nOVS pr o u . S o m t L.
ots és I .. J / fi ll
f n'hi havia S de l'espa
nyol
pO sempr e, q u e
a
la seva / m
uller de
. e r a P o e m a 2 p o r , Va escriure
rrat
el poeta Gabriel Fe r la r e c e p t a e a bat, del 1974
uesta va se
Vencer la pot aq 'hagueren d'acomod els que van ro-
qandre al país 1 s és la
ar a les normes
qu
sogiim. Aquesta actitud
del n o u r è
c s a l um n e s de E I € Va permetre,
er exemple, que anti nstitut-Éscolola de
ubli c l a u s u r
ja Generalitat re publicana,
eLsin a resistir d at pel franqui duemaen,a
e
es d hc i d i s ir de s de l m a t e i x 19 Una setm
n t r a de de ls n a ci o na l l a
després de l'e i Darc elona, Carme
a profess o ra de l'
al In
s st
d
Serr allonga, antif:gessors més n stitut-Escola Ausiàs
March, i si s p ro
e v a n f u n d a r l' Escola Isabel
pi, m
de Villena, i al princi
ss nol omicilis paea a ae
cal per a l'escola, feien ales Vla
e efe
particu-
3 icens en d
Oliv
Marçal
v

lars. Eren I

l i c e n c
1

i a t en Ll et res, Mercèl
x

à, l l
h

ic e n c i a d a en F ar3 màcia i primera directora de

Vi ara: Lluís Gon
Ballllen o r m ercantil
o d o l e l l , p r o f e s s
g, M
Josep Obiols onçe se p C a l s am i g l ia , llicenciat en
5 Jo
Filosofia: Joan G do ti Camins, músic, 1, com hem dit,
er
Carme Sorrall ib i a d a en Ll et re s i directora
llicenc
del Villena d Ri n de cidi t, do n c s, fer una es-
pe r c o n es el 1942. 4Va Le) Ef 8 l' inici dela
cola raco r r e n t .
Primera re tinuar, a cont de s d 'una escola v, ha desta"
c i a ac t iv a
cat Mario sistèn llib re q u e e x p l i c a la peripè"
na Ferran en el a /8 castellana: El primet
enç €
a d'aqu es t centre. L'apar
 AMNISTIA I LLIBERTA
TI
.
262

nom de l'escola així ho reflectia: Liceo Femenina Isabej

le Villena (fins al 1958,no es va Creat dr escola Per als
nois: Estudios Eiximenis). El cor era catala, sens dub,
Les classes orals €s feien en català, pero a el que era
escrit i la paperassa oficial es feien en castellà.
S'assumien retòricament les Nuevas Orientaciones,
dictades pels franquistes, es Jurava fidelitat als princi.
pis del Movimiento, però de sotamà es feia el que es po.
dia per preservar la llengua 1 els mètodes pedagògics més
o menys renovadors. En el llibre D'escola a Catalunya
sota el franquisme, Jordi Monés destaca l'obra de les
mestres d'alguns parvularis de l'Ajuntament de Barce.
lona o la tasca de Pere Vergés a l'Escola del Mar, també
municipal. El 1941 va néixer, per iniciativa privada, l'Es.
cola Virtèlia, que intentà seguir l'empremta de l'Escola
Blanquerna, clausurada per la dictadura. Aquell mateix
any, Anna Grau inaugurà l'Escola Nausica i Rosa Maria
Omedes l'Escola Betània, que disposava d'un jardí d'in-
fants com s'estilava a les escoles de l'estranger. El 1958,
el pedagog i escriptor Emili Teixidor va fundar la secció
de nois del Betània, que anomenaren Patmos. El 1946,
Àngels Cheverri i Mercè Casali crearen l'Escola An-
dersen de Barcelona i, l'any 1950, Carles Soldevila obrí
el Collegi Internat La Molina. El 1953, nasqueren dues
noves escoles en el sector privat, que formarien part del
panorama pedagògic de la postguerra que intentava pre-
servar la llengua: l'Escola Santa Anna de Barcelona,
fundada per Roser Soliguer, i Laietània, impulsada per
pur l els germans Jarque. El 1955, Jordi Galí,
Gregori, moció Alexandre Galí, fundà l'Escola Sant
nes
haviade co emesna2 SE
Elanma l RV , Mariaat es
Teres . meu
a Codin a, que
classes a l'internat La Molina, inau
Urà
gurà la seva escola, Talith
i a, que es publicita
ya en caste-
 ZACIONS I CAM
pr
.ment, Però la catalanitat era la
" Darder, Pau López l Enric Llu
çh
sa Lot i pedagog Jaume Bofill, van funda,
Jel gal
filo Llobera perlobe 8 ra
INtantprom a partir de Quart de
s ovi
cost ep pri:
rirs El La Cos tava," L i VAN OTg
acti pom ovi a, Pa n Tali tha,
anitzar divergeg iq... una
Mi t gog'ment. any
peda L'any 1962, 1704, MariaMaria Antò nia ce. ltiVes
Antò nia Canals, que
niu A maal Talitha, va anar a veure Mossèn Josep Ma-
dbdabalHo e l 4 mateix
m que ç Elel 1971 acolliria al
2
la creació de l'Assemblea de a Cata
Agustí Parròquia
lu
çant AB voli a fer-
de uè el rector i li una , proposta
PlOpo,sta. A A prinqe cipi
Ps
perd eixanta, mossèn Juncà eta rector, com
ja h
de È i anyS
ja parròquia de Sant Sebastià,
S 8. $ b me
a la barriada del
é em

dit, '
, poblada majoritàriament per treballadors
€
. 0

im.
ts d'altres indrets del Estat. El rect
. 3
or, que havia -

DE at que hi havia uns dos mil infants

sense escola)
ca vi, va oferir a Canals fer classes en un
ba f vi a Favènc oa
barracó situat
ia, 1 es comprometé a pagar-li tres
£ 4 .
al mil
essetes al mes. S'hi embarcà, i així és com va néixer
a Li N DJ P. 4 4 7 si

a
I escola catalana en un suburbi obrer de Barcelona,
on feren classes persones com Joaquim Ferrer, el qual,
assats els anys, Va arribar a ser conseller de Cultura
amb Jordi Pujol. A l'Escola Ton i Guida, ha explicat
Canals, cjo ja els parlava català, van acabar parlant catar
à tots al final, al cap d'un parell d'anys tots ven
: , Dis ,
para
Ll
ven
catalàv. La força i l'habilitat de l'escola cata an A Tn
seus mestres, va ser fonamental en la resistèn ciaa cult
miu-
tal contra el franquisme. Tot al llarg dels a nys ar$
mo a multi-
setai nta experiències com aquelles
4 "no. vació peda- ,
Plic
- ant. Es tractava d'un moviment de vejoriàr
iament,
SÒBICa que, sobre la base de la ele, a Li
ai talà teixir una
V Jn ensenyament laic, mixt 1 En vn vuitanta s'associ-
Tita
rle n ble CExaPEd'es
en elxar tiu une
PC,coleels.ColEllec1978 d'Ei scoles per "Escl'Es o-
 2
4
AMNISTIA 1 LLIBERTATI
2064
rien, en certa mesura
el Mo.
la Pública Catalana De cblic d'educació ass UmMit aj
del inspirador de is Generalitat restaurada.
anys noranta per A cas. L'Institut d'Estudis Catalan
No va ser l'un de la ciència catalana, fundada ò 3
vertadera nn amb l'ocupació del 1939, ,, s
1907 1 dema deles sevesisecolons clemíf hi
prendre h d'amagat ji en cases particulars. Fins 4
el be. et en català van estar prohibits, i només
183, € obeir el precepte legal els POcs volums Que
van eus d'impremta falsos (estrangers
o anteriors qj

tot, segons documenta August Ralane dr aquelles

dates van aparèixer uns cent seixanta Ibres l Opus-
cles escrits en català, la majoria turtius. La lluita per
mantenir la llengua en un context políticament advers,
en què l'idioma històric dels catalans encara era absent
de la vida pública, no era gens fàcil, en especial si tenim
en compte que l'any 1975 el nombre de gent nascuda
fora de Catalunya a la província de Barcelona rondaya
el 40 96: a Barcelona ciutat, el 35 90, i a la conurbació
de Barcelona, més del 50 90. La meitat dels habitants de
Catalunya ja tenien l'espanyol per llengua materna.
L'altra meitat era completament bilingúe, i naturalment
diglòssica.
A mesura que el franquisme es consolidava gràcies a
l'ajuda dels EUA, que veien en Franco una peça
a favor seu en la geopolítica de la Guerra
més
Freda, el règim
també va haver de fer algunes
concessions, O Si més no
és Va veure obligat a fer com qui no
hi veu. Gradual-
ment,el Govern tranquista va autoritzar
algunes mani-
festacions
sa Parcials de la cultura Catalana
e llibres que s'editav . Ja hem dit que
en en cat alà eren pocs i minoritaris,
l Es TeVIstes
en llengua catal
ana que existien s'editave n
4
MOBILITZACI
LE S ONS I CAMPANYES
MASSIVES
a de l'Església, c
vempal mantenia om erael cas de Se
alerta, i cada veg rra d'Or, El
— gin Palà ocupav ada que percebia
1 a l'espa i pú bl
e 8 j

talana. La idea que el Ba TÇa Er

ca a més que un club
ge" yiaa € EX
pressa
da Narcís de Carreras en la seva
presa de
pha ió com a president, el 19 68. Agus
ssesS tí Montal Costa,
dent que va succ r-lo, va fer seu l'eslògan sen-
el P resi lexos. El lema ei
dEl Ba
se COMP: "la està retolat rça és més que un Club,
a les grades de l'estadi, és
ve aVUÍ del nacionalisme cívic dels cat un
uf reflex alans. També
1 ui, des d'un catalani
sme
derat, va in- mo
ya ser Mori en el butlletí
del club, en el carnet de
troduir i megafonia de l'estadi.
En el seu llibre sobre el
sociienJimla my Burns destaca la simbiosi entre esport
rça, Jim L LL .
i
l
tic
po a introduida per Monta

fica y y deporte,
IÓ de po lítica
unión per , pl
deporte, cons tante históri-
i ne a demasiado ddistante del a A der
am ueva fase en diciembre de eo cuan
M o ntal subió a la presidencia del clu
Ll e L
23 n

3 car la unió
Carles Santacana tampoc no s'està
de i en-
H ti política entorn del FC Bar 0 Franco. El
ca for més sible després de hi P estalanitat esti.
ostar
per ajudar a reler li uts
mn dixila dentificació dels Dn amb el país.
dub no es podia
Però el context polític era el que
explica que el matelX
altar les normes. És així com $
ració de la catalanitat
President que promovia la recupe , del
elelub blaugrana atorgués a Franco dalla d'Or
la Me
 RTATI
AMNISTIA 1 LLIBE
266
ub . A i x í és c o m Xavier Ç, La
a n iv er s afl de l cl ca p de mol a
75è a La Vang uard ia al
acció
justificava l'
r
El 1972 el E C. , Baqurceelesonava vadurorga anteitrmzae alaMPorinmear,
es barcelonig
Trobada de Peny d e s t a c a d a dels
: at amb la col'laboraci ó
le a de compromissaris c d'aquel
de Manr es a. A l' as se mb de o
Co st a va pr op os ar
any, el president Montal
ub ala Penyaan BlGi augragua,
la primera medalla d'or deldicl es després, Ju G
Però .. . (p oc s
de Manresa. er a impossibl cs per
) em va dir qu e
vent del club in ci ó de primer ci
le : la pr im er a di st
tiu molt simp
concedir forçosament
de qualsevol club s'havia de
Franco-.

La medalla de la penya del Bages va quedar aparça.

da. El 27 de febrer de 1974, tres dies abans de l'execució
de Salvador Puig Antich, la directiva barcelonista ya
haver de traslladar-se a El Pardo i condecorar de nou el
cap de l'Estat, com ja havia fet anteriorment, quan van
condecorar-lo el 1951 i el 1971. Però aquesta submissió
a la legalitat vigent no va impedir que a poc a poc el club
retornés al que havia sigut des dels seus inicis. L'exhibi-
ció de banderes catalanes al Camp Nou, amb motiu del
partit Barça-Madrid del 28 de desembre de 1975, va ser
un Salt endavant de gran magnitud. Era la primera ve-
gada, després de la Guerra Civil, que es podia fer una
COSa així, al cap d'un mes de la mort del dictador, una ac-
CIÓ Que refermava l'ús del català a la megafonia de l'es-
tadii la clara intencionalitat política de les manifestacions
Bosteriors a la victòria, que van acabar amb la demanda
de llibertat per als presos polítics.

3 ag x la llengua i la cultura ha estat el en

cedobleci a ana. D'aquí, que sota el tranquisme h
els esforços per preservar el català, a l'escois
ee a A
L55 MOST ITZ ACION S 1 CAMPANYES Mas
IVES 267
d e veure, , O més en general. À partir dels any
roliferar Unes iniciatiy $
ve Van culminar el 28 de gener d
és CíViqu
ES que es

Colles d'Advocats de Ba rc a a la sala

. del
Pqiua sidia Miquel Casals i Colld Ona, que ales-
. .

SC ollegis Josep Pi-Sunyer i Cuberta

.
Ei S

at EE pció d'una sèrie d'acords a favor Ra propo-

organitzar, En solitari o am
coloració
a ilegis professionals, dun el
D'aquell orimer ap de-
de la Cultura Catalana7. CEN, punt,
t, va sorgir-ne UNA de les iniciatives més originals
je l'època de la transició, impulsada des de la societat
i que Va prendre una gran dimensió. El Congrés
Je Cultura Catalana va Ser, de fet, un congrés de con-
ressos, QUE VA propiciar trobades arreu dels paisos de
la im-
llengua catalana i s'allargassà fins al 1977. Però an-
els
portància d'aquest Congrés no s'entendria sense
directe.
tecedents 1, EN concret, un antecedent
U2
El 14 de desembre de 1961 es va decidir convocar
nitat, en una
congrés de cultura catalana en la clandesti
eurió a l'Hotel Colon de Barcelona. No se S3Pja re ben bé
, Si de la redacció dE vista
d'on part ia la in ic iati va
di re ct am en t de ls cer cles intellectuals
Serra d'Or o bé
vinculats als grups de l'oposició ( $ ,
especialment). La proposta sembla què —
amb el cinquanten ari de la mort de joa
nada
estava 1012
(1860-1911), i el grup promotol
legs Joan Triadú, Joaquim Molas, Francts"
a Bolòs, El
jordi Carbonell, l'editor Josep MariaOsol
quitecte Oriol Bohigas, el botànic vr cola Tal-

Pedagog Jordi Cots —qué seria dir

lta— i l'historiador Josep Fontana:
 divers, COM en
Pa
vent, idede0l0ol5 ògicamE. e" in cu la t a VF NC , 7
q4, vi 45. i Francesc Vallverdú, Prdee.l
t s
congrés, ladura va començar
el 196),
La celebrar el cong
rés l'any 8e.
he es faria en el cong
om rés del 197,
tam s dividiria en se
ccions, i es dem.
c ue hi participaven que elaboressin
a les persones € ència, que seria llegida
net i debary.
t una PON Es volia debatre so
bre Poesia,
essió pública: història, dret, llengua,
engi.
ent, arqui a àmbits de la vida social.
nyeria, media ra pretenia edemostrar —i de.
Segons Triadú, € la cultura catalana no era no
més una
mostrar-se— quÈ 18 €— i que la cultur
a catalana podia
cultura poètica mana Pa rad
fins i tot les més icals,
int traarctatot
Es egr les tendèn
va,es don al zars la cultura catala.
cs, de mor cuit
ltura nacional modera,
na, donar-li la cargo lebbrrà,
l Lacte central del congrés se cele à, fiR
nae
lment, Biels mM
dies
l 19 i 20 de desembre de 1964 a la seu de Cen SE
l fluència Catòlica Femenina (CICF) que dirigia Ma ls
l a l'escola dels escolapis de Sant Antoni, gràcies a les
I gestions del filòsof escolapi Octavi Fullat. Les passions
l foren presidides per Jordi Rubió, protagonis
l ta, també,
de la Caputxinada, l'abat de Montserrat Aureli Maria
l Escarréi el mateix Triadú. Vacte de cloend
a pública que
I S'havia de dur a terme a la sala d'actes del
CICF fou in-
terr omput per la Policia de ma
l nera semblant a com pas
SATa ANYS més tard -
am b l'acte que ja hem explicat que
Ya Organitzar la Comissió Coordinadora de Forces Po-
tiques, el 1979.
La lluita en defe
inals dels anys ser nsa de la llengua s'havia accentuat 2
EN COmme xanta, especialment arran dels acté 5
Moració del Centenari del naixement
de Po
 YES MASSIyES 269:
quo SILITZACIONS I CAMPAN

ca (8Fè3
pi oemdaaae
LE

ans tingUE i,"—, 9 El dia exacte que

ac10 el centenar amb un acte acadèmic que omplí
vesqueló om la gran sala del Palau de la Música.
n Q sessió Carola Fabra, la filla Va
del mestre, La hi
pr anyaven gortibreses personalitats representatives
i Patronat d'Honor de la Commemoració, que estava
de entre d'altres, per Pau Casals, Josep Carner
Eduard Fontser è, Jordi Rubió l Balaguer, Pere Bosch i
Gimpera, Pau Vila, joan iró, Clementina Arderiu,
Ferran Soldevila, J. V. Foix, Francesc de B. Moll, Ale-
candre Galí, Joan Coromines, Agustí Duran i Sanpere,
Josep Maria de Casacuberta, Ramon Aramon i Serra,
Miquel Batllori, Pere Bohigas, Manuel Sanchis Guar-
ner, Josep Maria Capdevila, Joan Oliver, Josep Pla, Joan
Alavedra, Josep Miracle, Antoni Maria Badia i Marga-
it, Salvador Espriu i Joan Fuster. També hi eren pre-
sents els membres de la Comissió Organitzadora, cons-
tituida per l'Associació Òmnium Cultural, l'Institut
d'Estudis Catalans, el Col-legi d'Enginyers, l'Obra
Cultural Balear, l'Orfeó Català i el Centre Excursionis-
ta de Catalunya. Aquell acte d'homenatge al gran ere-
gulador, de la llengua va servir per inaugurar les ano-
menades Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra,
que es convertirien en itinerants arreu dels territoris de
Parla catalana per donar continuitat a la iniciativa. Tin-
SUÉ Cura de l'organització 1 les activitats Òmnium
l'11 de
Cultural, l'entitat fundada, precisament, el 1961,
d'homes
juliol, Per una colla de ecapitans d'indústriar,
ris Mpresa
II, , que actuaven a contracorrent dels empresa-
lats al fra , j Canals, Joan
nquisme: Lluís Car ull:
PiJsta
ADt
Cendrós ii Carbonell, Jo E Creus, Feu
:an Vallvé fou el pri-
m "TTaPr1 Sala i FèLe
esident, lixs Mi llvi
acti i Made
ettats rist sta qu
la anfey, inecloie en ve reg lar
270 AMNISTIA I LLIBERTAT

ment concursos literaris, actes Culturals

populars, etc., tot mantenint l'esperit d . FCT
collit en l'acte commemoratiu del cent —ENcj
del XXV Concurs de Poesia a Canto . è El fa:

catalanista del qual es volia difondre m gròs, P ce

SS enllà de À t
poblet osonenc. El maig del 1963, cg INC1dint ct
cinquantenari de la instauració de les Normes qm
fiques de la Llengua Catalana, Òmnium Cliur Top
tà una campanya, encapçalada per l'abat de Onts
per demanar als ciutadans que signessin una ma
dirigida al vicepresident del Govern de Ma deig ncia
aleshores era Agustín Mufioz Grandes, per deq,,, que
que s'introduís el català
3: , x 3 Cmanar.li

ee, a l'ensenyament.N L'anomena a

ecampanya de les instàncieso s'impulsà a l'empara del
dret de peticióx reconegut pel Fuero de los Esparioles
del mateix règim franquista. Es van aplegar més de
deu mil instàncies, que van ser presentades a Madrid.
Òbviament, la campanya no va tenir ÈXIt, però demos-
trava que la gent anava perdent la por. De resultes de
l'atreviment de demanar tenir dret a la llengua pròpia,
Òmnium Cultural va ser clausurada.
La campanya de l'Assemblea de Catalunya per l'ús
del català del 1974 era la consequiència lògica d'aquest
procés reivindicatiu ascendent que el franquisme no
Va poder aturar. Al contrari, la nova Llei d'educació de
1974 establia l'ensenyament del català, si bé la seva ap
cació pràctica depengué de la voluntarietat de les sa
ciacions de pares o d'Òmnium Cultural, 1 del da
d'ajuntaments com ara els de Mataró, Terrass,
Ge
dell, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Igualada calia
nollers, etc. La pressió oferia petites victòries T enel
omplir de contingut. Entre l'octubre del 1975 ea te
del 1974, es va reunir una comissió de l'Assemble2, gel
grada per Jordi Carbonell (llavors independent)
 ui, d
Njot q cl al c és Zxpa
(65 dre lingú i pOS un co
cuistIC
c rsiÓ lingúistica p recuperada l'autonom:
( pit nent feia U I
ficav
mba les classes populars
l , atèsès elel flirte
fli ig històric
Jass€
Tell: : qElsmés16 clars d'una política cultural demoer3-
Ç
ic1af
hr la qual el real desenvolupament de la cultura ca-
alanai la plenitud de l'ús del català ocupen un lloc pri-
mordiab" Amb aquest esperit es va construir la idea
ve era català tot aquell que vivia i treballava a Cata-
lunya i volia ser-ho. La llengua n'era el vehicle. La idea
ya quallar almenys fins a les primeres eleccions auto-
nòmiques, si bé va haver de superar esculls importants.
A Barcelona, per exemple, el 4 de marc de 1975, el ple.
municipal va viure una votació sobre el català que es-
devingué històrica. Aquell dia, el regidor Jacint Soler
Padró va fer la proposta que l'Ajuntament destinés
una partida pressupostària a favor del català. Divuit re-
sor ar votar en contra, la qual posa pral E
dea populscy
al eatafi, R Der desp er denun a El
ciar icari
)

. Anys rés, la ques tió €s compl a. .

9 de gener de 1981, es va fer públic l'anomenat Mant-

fest dels 2.30 Ja igualdad de
0 (in extenso: Mamfiesto por
erecbo
m
s lingiúiíst en Cataluria-), que CO ntraargl
I ana Le
icos en
tay .
un que fins a aquell moment €l2 8") —. gran n
ncipal tesi del text era que sels fils delst un
 T I A I L L I B ERTATI
AMNIS
e r a r a t alans, (4
consi d a v a C
moment €s Aquesta, peB
alà.
cat
laritzats €N
er la llengua havia estat rupturista, la
, Assemblea de Catalunya va engegar en
la re.
3 terra també ho seria. L'exemplar de
t a Triunfo del 27 de novembre de 1976 reproduia un
sar h recedit d'una nota del biòleg i dirigent del
campa-
SE Jana Senent-Josa amb el títol eLa última
es
a de la "Assemblea de CatalunyaY. La campanya
resumia en l'eslògan eSalvem Catalunya per ala demo-
cràciav, i els objectius que perseguia responien, indub-
tablement, a un ecologisme primerenc. L'Assemblea,
per tant, feia una crida a la mobilització popular al vol- l
tant dels grans problemes que afectaven el medi ambient
a Catalunya, sobretot el de la contaminació de les aigiúes
i de l'atmosfera, però també, perquè probablement seria
l'objectiu que assoliria més èxit en aquell moment, el de
la problemàtica de les centrals nuclears. El manifest era
resultat de Ja proposta que el Col-legi de Doctors i Lli-
cenciats de Catalunya i Balears havia fet en la XXI Co-
missió Permanent de l'Assemblea. La declaració desta-

quest patrimoni collec-

va el futur del medi am-
natural del país, a la re-
acció col-lectiva de tot el
vaguarda del seu territori
marc de la lluita per la conquesta
tra, S'Insi 1
IQUES i nacionalss. Una vegada 1
1 . . . s
SUa QUE només Unes institucions plena-
 sogILITZACIONS I CAMPANYES ASSTV4
273
L ES
valanes 1 democràtiques que esti BUESSIn al servei
Ljasses depopu lars po dilaenterpla
ra nte
enfjar
ron-se
t Serlesiosdeam ent
de
jes aa defens a de
Je què era obj ect e. Tal co m reclamaya peres
qua PP al ma-
assemblees democràtiques loc
JaciOl Jgunes
ta per y :-
gitesta at manifestacions i actes de protes
l Sal
ag . ds 1ç aiguamolls de l'Empordà, j da Zona PeVr olcàXL
va
rrotxa, els paratges de la Costa Braya delnica
Gadat
quar P: J ES

vn del delta de l'Ebre

C
3
—afectat, com tota la comes
aa

3
i se l'amenaça del transvasament—, dels pobles perjudi-

cats PE la construcció de l'embassament de Rialb 0, en

a ecial, per reclamar la seguretat de les localitats prò-
vimes a les centrals nuclears.
Com passa molt sovint en els moviments de reivin-
dicació nacional, la resistència contra el franquisme no
sta tan sols ideològica o política, sinó que comprenia
molts altres aspectes de caràcter social. El manifest in-
dicava algunes de les agressions que havia sofert el pa-
trimoni natural del país: l'abocador d'escombraries del
Garraf, les centrals nuclears de Vandellòs, d'Ascó i d'al-
tres que ja s'estaven dissenyant, el projecte de transva-
sament d'aigules del curs baix de l'Ebre a Barcelona, la
destrucció de les platges a conseqúència de la construc-
ció de ports esportius, la implantació de la refineria de
Tarragona en els sòls més fèrtils del baix Francolí, etc.
Toti que la recuperació de l'autonomia no va paralitzar.
implantat
cap d'aquestes obres ni tampoc va aconseguir
una gestió global del territori fins molts anys després,
en aquell temps es tenia l'esperança que la mobilitzac1
per 3 la democrte
Popular podria salvar Catalunya
així —concloien els redactors Di ne
rs
la democracia aus ra EC ogista
/ que en guanyar
Col"
as totalment inhabitable. La consciència, ç el
Obria pas, El 27 de febrer de 1977 apa.
 ERTATI
AMNISTIA I LLIB
274
Pe ri od is te s Ecol og is te s i s'inauguy, dey
4 de A
lec tiu ts de Montjuic, l'exposició eSalvem Ga
d Espo roc ràciav, que era el lema de la cl

Vibllaeano: vaAq
l'Assseri
ha col-lect
stvier
, ueXa iu estava integraç Per Sa :
Ga ia, jaume
rc Reixac h,
en Alfons Ribera i Xavier Borràs, amb ja coJoli-
Ven inyeria -
di ve rs os ex pert s del camp de
vern de
er gi a (P ep Pu ig l Jo aq ui m Coromineg, i
dustrial i l'en
problemàtiques territor ials .(Jordi Fortuny ) Salvadg,
Entre d'al)Com
El p ecofeminisme,
t, entre d y
4
el ls , Ra mo n Fa rr é, Xavier Icar
Ba lc
més de destacats components de
ara Pilar Sentís. Tots ells van editar dotze números de h
revista Userda (1977-1982), dirigida per Vilanova, dedi.
cada a da informació, la crítica i l'alternativa ecol.
gicar. El primer número incloia una sèrie d'articles qr,
tics sobre la política energètica del Govern espa nyol, ha
perilloses a Tarragonai
ri es
ietri
j dúst :
installlaciój d'in les Con-

dicions d'higiene i de salubritat a les empreses: pur re.

ilex de la campanya de l'Assemblea de Catalunya de
l'any anterior,

4.3. LEs MANIFESTACIONS DE L'1 I EL 8 DE FEBRER

LLA MARXA DE LA LLIBERTAT DE L'ANY 1976

cEl poble demana 1la resposta és la garrotadas. Així és

com l'editorial del Setmanari Canigó (núm. 436, 14 de
tebrer de 1976) ític de prin-
sU mi a qu in era l' am bi en t pol
Cipis del 1976 le
mort de Franco es li
tellançar la 1j talunya, Amb la
L'indult
neral dict um PET aconseguir l'amnistia.
1975, com tel Joan Carles el 25 de re
desem x
QUe feia aten un altre decret del 5 de
No e tn du lt als fu ncio naris de l'Estat
Ta suficient,
S tractava de perdonar, sinó de rest
4 . MMOBILITZACIONS l
CAMPANYg, MA

ets polítics 1 democràtics de leg

É ds gat represaliades pel franquisme PeSones Que
gen nya Va rebutjar aquest acte de cle: SSem
h Casa gració de la democràcia havi ble,
a de x
pa lEsment,t er apr Le I Una amn
Lo OVA penó g, 85 iney,.
istia general.
evenir l'objectiu a assolir, i Púnjç, m
es ,
- era ocupant cl dice Per fer senti el clam
l ja llibertat: Els dirigents del règim fanqui
Pmon àrquic, sabi
. en que : els calia evolu ciona:r ) perb: tame
Vatuer -
bé que els calia mantenix la repressió, si Volien contrgj
Ontrolar
ipas L dictadura un quia i ha Monarquia copg.
euciona
dun l. lea l
Assemb i el CFPC volien OCUpar els carrerç 3
volien fer-ho legalment. Per això ES Va recórrer Tu
entitat legal i arrelada als barris de Barcelona: la Feger,.
ció d'Associacions de Veins de Barcelona (FAVB). El
19 de gener, quatre dies després de la presa de possessió
com a nou governador civil de la demarcació, Salvador
Sínchez-Teràn Hernàndez va rebre una solicitud de
cent seixanta persones, al capdavant de les qualshi ha-
via Joan Frías Almarza, president de la FAVi B home
del règim, demanant-li que autoritzés una marxa pací-
fica i silenciosa que tindria lloc a Barcelonal'1 de lebrer
La FAVB es comprometia a organitzar el servel d'or-
dre. Qui hi havia al darrerè d'aquesta iniciativa estava
N ició hi havia, a
s
clar, atès que entre els signant de la petició
més de la junta de la FA BV, persones vincul
CIÓ, com Carles Prieto (PSUC), Jot di
: Miquel Esquirol (CDC), algunes els degan
Veins de P Hospitalet, Cornellà 1 Badalona dr

collegis professionals: representants H ha UNESCV

Om ara Amics de la Ciutat o tuals
e les Nacions Unides: intellec fadots desenol
ATC. - cites dirigents
dIXÍ Com, i aquest era l'aspecte més I€
 AMNISTIA I LLIBERTATI
276

inye -
dels sindicats i dels partits polítics clandestins
en el CFPC, a més de quatre representants de l'Asse,
blea de Catalunya: Agusti de EE Carbongjj
Josep Benet i Pere Portabella. ais larla Xirinacs hi
figurava com a eLluitador P ent fran La noven,
era que tres regidors de l'Ajuntament ranquista de Ba,
celona (Eduard Tarragona, Alions Cànovas 1 Jacint Se.
ler Padró) i dos de Badalona (Cecília March l Ernegy
Rojo) s'afegissin a la sol-licitud. Tot un símbol que els
temps estaven canviant.
Un cop solHicitat el permís, es va encetar un procés
de recollida de signatures per donar suport a la iniciagi.
va. La pilota s'anava fent grossa. El 23 de gener, el 8o-
vernador Salvador Sànchez-Teràn finalment va denegar
el permís sollicitat 1 va prohibir fer propaganda de la
convocatòria, amb l'argument que ano obstante el buen
propósito de los organizadores, no puede ofrecerse se.
guridades de que el orden público no serà alterado por
grupos ajenos a la organización (...j. El vicepresident
de la FAVB, Joan Lleonart Clarasó, en tant que nou
màxim dirigent de l'associació veinal després de la sob-
tada mort de Joan Frías, esdevinguda el diumenge 25 de
gener, va adreçar una carta de resposta a la denegació,
amb allegacions a favor de poder celebrar la manifesta-
ció pacífica per reclamar l'amnistia. En aquesta carta,
del dia 26, Lleonart suplicava que el Govern Civil auto-
ritzés una reunió de tots els convocants. Com bé vain-
tuir Sànchez-Teràn, permetre aquella trobada hauria
equivalgut a consentir una reunió legal de l'Assemblea
de Catalunya. Fins a quaranta-vuit hores abans del
dia 1 de febrer, la FAVB va estar negociant amb el go:
vernador, que va rebre una comissió dels organitzadors
per demanar-los que desconvoquessin la manifestació.
Ho va tornar a intentar posant-se en contacte amb Al-
y 1 CAMPA
LITZACIONS
LES ASSIVRg
277

ons Valón, UN membre de la junt

/
a ben y:
gut P sò que aleshores ja s'inclinaya ca Vist pel ga,
L. No
guit Eaver manera. Llavors, els Organitzada C

hi Sat el dret 1 des del la CONYOCatòria Ar N deci.

la FAV a falta
B, Expr ple.el
iva : gu en
vés l'ún ic lloc ones el Ce pobl e pot essa
Su gels pavellons esportius, que acolles f lurs de.
IES "ya Cançó, COm ara la tanda de cre 1 Tecitalg de
vui Llach va oferir al Vell Palau d'Espor da que
de pleida de Barcelona, els dies 15, 16:17 d'aqu I Carrer
i que van servir per escalfar obra El mesde
cara a la
1 de
el
manifest ació .
els egrisoso. La capçalera de la manifestació
fou a
Passeig de Sant

nifestants van començar a avançar passeig avall, fins

que a l'altura del carrer de Rosselló la policia va carre-
gar contundentment contra els dotze mil concentrats
de la mani-
en aquell indret, segons la crònica que feu
Canigó (núm.
festació Vicenç Lozano per al setmanari
febr er de 1976) . La icòni ca fotog rafia de Ma-
436, 14 de 1 la
erran Garcia Fariade po-
a terra colp ejad a per Un estol
multitud asseguda
de fins a
licies armats, és. la prova P O I riada per
entre els cossos
quisme era ben viu
la volta a
Aquella imatge va fer :
la seguents igual
David Ballester i Manel Rigo, lloc$a el diumenge $ de
bre dedicat a aquesta mani es
ment multitudinària, GV 17€
 Di
ERTATI
AMNISTIA 1 LLIB
278

febrer portes
davant deç seules del Museu ent de. Catalun,
FarlamModern
del d'Art
enereUT Gala ar quanta gent Va Partici par ep j,
man festaci ó del tants.
4 manifes La policia va s donar la Xlira de
dia 1. Alguns mitjan de COMUNicaçió
yuit mi me canvi, d'un nombre que anava dels Vint.
parlerens (El Noticiero Universal) als quaranta 9 cin.
Dant mil (Destino), mentre que cs crtzador, tal
com recollia el butlletí (núm. 67, 9 Le Elies de 978) de
l'Agència Popular Informativa dl qe lia la xifra
fins als setanta mil assistents. En tot cas, l'Assemblea de
Catalunya va emetre un comunicat en el qual mostraya
la seva satisfacció per l'èxit de la jornada, lamentava la
yiolència repressiva que havia produit nombrosos fe.
rits, entre els quals Lluís Maria Xirinacs, capdavanter
de la lluita per l'amnistia. Els carrers no havien estat
ocupats per la minoria abrivada d'altres vegades, sinó
que, com destacava Treball (núm. 434, 2 de febrer de
1976), l'òrgan del PSUC: zera el poble de Barcelona, ho-
mes i dones de totes edats i condicions, segurs de la seva
força, amb el rostre obert de la satisfacció de sentir-se
nombrosos, units, victoriosos i envoltats de la simpatia
evident dels vianants, dels veins des de les finestres i
portals. En un número especial gràfic de Treball (fe-
brer del 1976), els comunistes titllaven les dues manifes-
tacions de festa, amb eporres, fum, bales de gomai
gent, molta gent-. Aquelles manifestacions eren l'expres-
sió de de défi catalan-, el desafiament català, tal com va
resumir-ho el diari francès Le Monde, en l'editorial del
10 de febrer de 1976.
Toti la violència i els durs enfrontaments, la policia
no va poder impedir la solidaritat dels automobilistes,
que SOVint obstruien les maniobres policials,
ni els des-
atiaments dels manifestants,
tal c Om relata el cronistà
 279
lÚ
LE

aig ó. GE N. mo lt di fe re nt ES CO nC en tr av a aq uí /
Ú
le unia i es diSperSAVA SOBONS l'hostilitat de a i
de :
Van $€" destmguts dos joves, de vinti
és respectivament: Sebastià Saladri
i omany osi
dM s, Er Mo-
sep Rivo
regat, i Jo
qu s Sant Feliu de Llob
Pr ef ec tu ra de Vi aITA8LÓ,
Tharri del Clo t. A la
cat i vexats, COm Si a Laletana Van
apallissat encara estiguessin en els
(
,
set pè durs del franquisme. Van ingres
sar 2 presó i s'hi
aa estat PEOP de dos MESOS 1 M18. L'AV del Clo
t va or.
vanitzar UN recital de Quico Pi de la Serra al Foment
Martinenc per recaptar diners 1 pagar les possibles fian.
es. Al final, aquells diners no van ser necessaris i els
organitzadors van donar-los a l'Escola Tècnica del Clot,
que regentaven els jesuites.
En les seves memòries, Manuel Sànchez-Teràn valo-
dà quin significat havia tingut aquella manifestació, i
coincidia amb la BBC a considerar-la la més important
des del final de la Guerra Civil: La manifestación ciu-
dadana més importante fue la celebrada en Barcelona,
el 1 de febrero de 1976. I...) Allí estaba todo Barcelona de
la oposición al Régimen, y su objetivo era la petición
de amnistíav. Tot i aquesta valoració, Sànchez-leràn no
va autoritzar, d'acord amb Fraga Iribarne, ni aquesta.
Joan Anton
manifestació ni la seguent. Com escrigué
de febrer a ea
Benach, zel que va succeir el primer
- Té
na és que el governador va tenir por de compe
tament, si la manifes tació hagués estat legalitzacós I
la capacitat e MO
a rosici
evident que s'hauria pogut constatar l
. .

tenia
bilització que en aquell moment le, el 1951, du-
tar €
superior a la que havia tingus P DE aoEt comp
MU
rant la vaga dels tramvies. 9 Catalunya, qué
í
nombre de concentrats 1 la plaça De . sava la. i
a) quesiautorit
"ez ma"
fi nal clpo
ist t fi
On es ta va pr ev is enac
Chez sabia — continua B
 AMNISTIA I LLIBERTAT:
280

nifestació, els comptes de Segur que haurien SStat eç

larso, perquè el poble sí que Volia ser Comp:
pectaci "a dor civil va d Ptat,
Tot i això, el mateix governa 4 donar la XIfra
-
Aquell
de dotze mil manifestants.
diumen ge dia 1 de febrer, poques
prés de finalitzada la mant cssació, es reuní la
hores
XIII
,
Pe.

————————
manent de l'Assemblea de am trobada enlaquy
participaven per primera vegaga Organització Revo.
lucionària dels Treballadors (ORT) —que ja havia ag.
sistit a l'anterior reunió com a observadora—, les Joven.
tuts Socialistes d'Alliberament Nacional (JSAN),
Unió de Pagesos, el Moviment de Dones, el ColHegi ge
Doctors i Llicenciats, el Grup Democràtic de Periodi,.
tes, la Coordinadora de Representants de Batxillera,,
l'Assemblea Democràtica de Cerdanyola. La secció ca-
talana del Moviment Comunista d'Espanya va anyp.
ciar que passava a denominar-se Moviment Comunista
de Catalunya, sense que aquest fet representés cap rup-
tura amb el partit estatal. La reunió va durar cinc hores
i van ser-hi presents noranta-cinc persones, que repre-
sentaven cinguanta-nou delegacions. L'ordre del dia era
dens, i quan va ser el moment de debatre sobre l'orga-
nització de la jornada del dia 8, la discussió se centrà en
quina mena de parlaments calia dur a terme, perquè
aquesta vegada es volia fer més aviat una concentra-
CIÓ que no pas una manifestació. Al final, es va consen-
suar que només es llegiria un text, i qui ho sollicités
podria intervenir-hi, prèvia aprovació del nucli orga-
nitzador. La baralla entre els partits començava a des-
puntar somorta, però ben evident, en les ànsies de pro-
tagonisme dels seus portaveus. ,
Aquella reunió de la Permanent de l'Assemblea tam-
bé va aprovar difondre un Comunicat que convocav2 dl
poble de Catalunyas a Una manifestació que tindria lloc,
 BJLITZACIONS l CAMPANYE S MA
MO SSIVEs
r.,f:S • 28 1

e rn d it, el d ia 8, a les dotze del migd'ia

)• i h rt o d ern , a les PO
d 'A M , a l r-.
NfuseU parc de l e·
1 1 1
·(1

:es ¿el tª vegada, a més de reivindicar l'amª. �Utadel la.

s n1st1a, es
Aq0e r.• pre-
a fe
rc11 i
[ •••] un acte amb un obJ' ectiu molt eoncret .
c1.-al per
a tu, per al poble de Catal unya. , , 1 molt espe-
vo1 e.
n ou el q u e ten1em
. ¿·
, 1• ho volem pe
. . m ara de
rquè ens servelXl
er a dec1 1r, am b p au 1 amb llibertat . h de hase
P ' quin a d e
re
nost . . ¿ fu tur . L, AC h o ha express at en el t ser el
· . ercer
que re1v1n . ica: «El. res.tab. liment provis'ional d pu, nt,
e l es
tituc1. o ns 1 d e ls pnnc1p1s con figurats e n l'Esta ms
1932, com a express10 ., tut de
. co nc reta ·
d' aquestes ll1'bertats a
.
Cata lu ny a 1 co m a vi a
. . , per arrib�r al ple exercici del dret
d'autodeterm1nac10».

Aqu esta era la raó per la qual la ma nifestació es con­

vocà davant la seu del Parlament, llavors clausurat, que
Francesc Macià havia inaugurat el 14 de desembre de
1932. El restabliment de l'Estatut havia de permetre la
creació del Govern Provisional de la Generalitat) rei­
vindicació que no va agradar gens a Josep Tarradellas,
que creia que d'aquesta manera se soscavava la seva a�to­
ritat com a president. L'Assemblea aspira;� a trad�JJ �a
­
reivindicació teòrica. de l'Estatut en pohtiqu,es rractt
onucs, so-
ques , que do nessin solució als problemes econ
cials i culturals del país. ,A_s,semble O sol·licitar,
Vint-i-cinc membres �e l
cio p ce� :: rar l'acte de
a títol individua l, l'autontz l S alvador
er
ci vi
a
vern a d r
la Ciutadella • Novament, el go erm1s rtí els or..,
O • '

, . I a dv e
n e el p a
Sanchez-Teran , va de negar � ent de manifestar-se «suer
s qu e q is evol int d ,
a a act darl
ni
ga tzad or ua
'bl i c a que p roc e r.
p u
e

disuelto po r l f � ción d al r a
� 1�u 1 c e
º :dana
n evita
u e z a e
d e
a
s
e
10 lª v 1 da c
con todos s us m e
e d p e r turb ar
. e pu
orden públ 1co qu
a n
......---
TI A I LLIBERTAT!
S
AMNI
2s2 , a B arcelon . a, estacions de tren.
d'acc e s l
e re s t s en tre a l t l ló
Car r e t
[•··]» • eI s peatge� de
les au
lats
top
pe
is
r
e
l a
,
G u ,
ar d .
1a e
res
·
1
.
v1l. P
c
e
s
,
m etro, collats l contro d.
acu t a l a ci. ta a Parc
r l
r
ren escor a m'festants que volien
e urar l s m • » .
va n e m pr .ar una. duresa su.
at e tade11 ª: els «g n sos
de l a Ciu el di•ume nge anterior, qu e .¡a hav. ia estat for-
er l• or a
la d
• R is qu es aporten el testtmon1 del corres..
p Balleste r B d, per mostrarfin
' Wil liam o n
1
ta. D M ai •t s
l azly
onsal de
•
ia :
p va arribar el grau de violènc
on
a c 10 de la poli cia va . portar a sit u. acio, ns
La fr u s tr • ,
rifosa. Vaig v e ure com sis d ells
d'un brutal•itat esgar
� ejaven amb les porres to tes les
erdien e1s estrep s i colp .
�finestres d'un cotxe davant d'un terrontzat ocupant que,
• la car a tallada p er l'.impacte d els vid . res
mal grat tenir
trenc ats, va Ser capaç d'escapolir-se. El seu de. licte, havi. a
.
estat fer Sonar el clàxon acompanyan t els crits d «Am-
. .
nistia i llibertat». Molts altres vehicles van ser colpeJats
per la policia pel mateix motiu.

El corresponsal de Cambio 16 també va destacar

que les escenes de violència hav ien estat sup eriors a les
viscudes el dium enge anter ior. L'acte es ve ié alterat des
del primer mome nt. Les sis columnes e vien de
qu ha
confluir al par c de la Ciutadella
des de diferents punts
de l a ciutat (plaça de la S
ag rada Família, el mercat de
Sant Antoni, la plaça
na, el passeig de de Letamendi el pont de la Mari­
Fabra i P uig i la pl�ça de Virrei Amat)
van ser frena
' regues poh· c1· al s. E l batl'bu11,
des pe r le s c ar
e • , ( , nou v1· cenç L oza
exp l•Icav a de
' . de
n m 43 �, 21 d no s
de de les pagmes
ca:;;;� me�s c : e fe br er de 1976), es produí en els
entric s d e l'
E·1
ava llen. a d e xampl e i. al barn. de Sant �-
toni, on l a c
festants al lª po 1·1c1a
. va dispe sa r e ls A
mem bres espec1•alitzats de___ _
ma ten,• temps que r m am-
 S MOBILITZAcroNs l CA_l.l
.,,¡,,\�'i
LE
l! s �"-s
si v E s
•ot, ça pública lla nç ave n des dels t 283
t . e erra t s g
1a l p ei• g d e G r ac , 1a r a sos lac ,
E a s s a u n r·
ge ;; p olicia , ap o• stad a al terrat �ª lll p de bat al la �lllo ,
n

rre d la p e , ·••en.
? g s
a os lac ri lllò dr e r
,ilotes de gens, u e a, di sparava
o ma l
¡ ·o ns a diverses per sones e n t q Va n Pro v
!est ' r e l es uals c ocar
n u l C ser , u n q a l esmentar
Just M lllili tant gi. r
a e a o
o n í d
• a S ocia1·1 s ta (CSC) que va perdre l . . : C onvergè n.
cu1n proj ectil de la p olicia. Els c av 11ª vd1s10 d'un ull P r
,ai• gua l• els a s e la 1 . e
tanq u e te s d je eps policials P o ·ic1a, les
Vo li
qualsevol r astre de la pr otest a. A la t ard a' en esborrar
en la t
nal b alla da de sar d anes a la plaça de Sant a rad·1c·1(}.
J utne' es van
tornar a re p r o du1• r els in • cidents.
El b ala nç d e la j or nada no va ser negat
B alles ter 1• R.1sques p arlen que va ha i u, tot 1 que
ver-hi vint-i-nou
deting , ut s a ls quals c aldri a afegir e l s «capt aires de
p au», que ere n el grup de persones que acomp la
anyaven
Xirin ac , que van ser retinguts i alliber ats a l cap d'lllles
s

hores , d esprés de passar pel jutge de guàrdia. Els detin-

g uts va n ser c olpejats fora i di ns la seu de la poli� a la
f Via Laietana, amb la dure sa de qui sap que la gosadia dels
manife stants aniria en augment si no at uraven de so-
ca -rel, i amb la força que ca l�é�, �q uell esclt �ru=
r r c l r L l .1ber tat, a m n1st1a t Estatu
p e m
e a a «
1t a t s, to t i que a la fi
• guts v n se r m u ,
mia». Catorze detm a
•
1c a . A f m a ls de m..arç
,
ono, m
n o van pagar cap sancI• O� ec empresonats a conseq �en-
rs 'As-
van s er allibe • rats els d a. r r e c·ions convocad es perL1a re_
festa brer
c ia del «cicle» de man1 ¡ s primers d .ies de' febril u. n altre
ae d
semblea de Cat a luny f ar1a_ esperar. Eln�1st1a, es'convocà
es 'am
.ª
pr esa de l a ll uit• a no 6 •de lluita per dl ada ' la qual, a mes, de,
197 r ltres·
dium enge d'u n ac1•0, , poc recoos, om totes lesaaim
•
s t .
L at
m an i fe s p re s o c
.,rà ti c s .
una nova
i b e r t a t del ments deem 10 e,s l'acció d'un
recla m ar la ll . leg1• r aju n ta manife5tac
e a
ex1• g 1a • poder da d'aquell
gu
ge més cone
 AMNISTIA I LLIBERTAT\
28 4
. l'FNC (s'hi disting. eix Joan�l.l:)\.
gr·up de. 1oves de amb barba i anorac) ua111()1\ \
- C o m pa n ys, l

Co \on11nes . P en}· ar una gran senyera a l monòlit d e val\

q l
l
l

aconseguir . d l e·inc d'O ros e la t\l -- l

l
u
av i e \1, a la confluèr � l

a de \a Victòria (
l
. l
• g G ràcia amb la D iagon al. L a f o Ç} f� <:1a l

"ª
çde\ pa ss e1 d e . , per .i11• to t> ra 1a l
l

ert Ra mos i servi ust l

ser f e t a p
,
e r Rob
2071 de la revista
· , . (20 ªl Podrt�--
presencia ra r l l
1
1

da de\ numero , . . 1 ), ed l

l
, egrament al quarante , i de. l' Ass einb ..
aniv• ersar 1 \
cat 1nt . l e a
mateix estiu , s organitzà un
de Catalunya. Aquell a nova
�� • , de protesta, que es convert1 en espectacular•im� l
l
. nda: la Marxa de la Ll'b
eficaç en termes de propaga
l
l
i er.. l

tat. Va S er un autèntic p l. e b'isc1t . a favor, d e la. demacr'ac.1a l

l

.
una iniciativa imaginativa feta nomes caminant i ve stit�
amb samarre ta.
La secció catalana de l'organització catòlica intern a-
cional Pax Christi, que el 1974 va promoure, juntament
amb altres entitats, una campanya contra la p en a de
>
mort, el 1976 es va sumar al c�am per \ amnistia. N�er en
copresidents Frederic Roda, Angel Colom i Arcadi Oli­
veres, que també era un dels puntals de Justícia i Pau.
L'objectiu que perseguien amb aquesta nova campanya
era sensibilitzar i mobilitzar els catalans al voltant de la
reivindicació de la llibertat dels presos polítics. La cam­
panya va desembocar en una concentració a Montser­
rat, amb la participació de l'Assemblea de Catalunya, e\
14 de desembre de 1975. Hi van acudir unes tres mi\
persones, que portaven enganxades al pit o a la solapa
dos adhesius, un amb el lema «Amnistia, salt pacífic a la
democràcia» i l'altre amb «Poble català, posàt a ca mi­
nar». La consigna va fer fortuna i l'Assemblea Nacional
de Pax Christi, celebrada a Barcelona el 6 i 7 de març de
1976, va debatre i aprovar unànimement la convocatòria
a
de la Marxa de la Llibertat. A partir d'aleshores �s v
començar a dissenyar la mobilització popular, conunua
-----
 ...
º1311-sr
IONS l CAMPANYES MASSIV
zA.C ES 28�.,
tv1
\··S
\,,
e/ 5 gran que s'havia fe
t mai a Catalun ya
a m
. í\as 1. \ Guerra C1• v 11• Es trac tava de re 6
s · v
d a a c rrer
J¡' '¿e \a h e omarques àe Catalunya aque
l\cs ote s \es e ll mateix es-
.
\
11cl, \ se exc oure q t
t ue amb,e es pogues replicar als altre
,
\i, se \' . ¿els Països Catalans, c om a1. x , va
s
1 .
ser Ho van
tc"r'�º nse\s mateixo
\l •
. s organitz ,
. ad ors en el numer o a d l
\ c a r ea
'
e�? a ei · c \ os ti\aàa Fent C ,
ami: ,
t
revis
A finals del mes de gener d'aquest any, en una reu­
ió d P x ide
n e a sorgí la � de portar aquesta consigna que
e\ oble de\ nostre_ pa1s es pos�s a caminar
p per totes les
nos t res ter res no }ª amb el cnt cívic d'Amnistia sinó
amb e\ postulat mínim que creu necessari per e;tablir
unes bases de llibertat i sobirania popular. Eren i són els
quatre punts programàtics de la nostra Assemblea de
Catalunya. Era un projecte que no sabíem quines di­
J
J mensions podia arribar a tenir. No obstant ens vam llan­
çar a \' aventura. La gestació durà escassament un mes i
J
l
l
J
J

mig.
J
l
l
J
l
l
l

\
l
l

1
La idea no va entusiasmar tothom, com creien els
organitzadors. Els partits polítics majoritaris de l'As­
1

J
J
l

\
J
J semblea de Catalunya no estaven convençuts que aquell
l J
J
J
projecte pogués realitzar-se i se'n distanciaren, almenys
l
J
J
inicialment. Es començava a percebre que la mort del
dict ador havia repercutit sobre les estratègies de cada
J

l
l

itats inde pendents

J

Partit. Tot i això ' destacades personal

l

l
J

º h
J

h avia • J osep Benet '

l

de l'Assemblea' entre les quals . • i•

Jordi Ca rbonell o Lluís Ma na Xirinacs,�º. van dubtar
. . . . 1, menada, a
a donar suport a la 1niciat1va de Pax. Chnst
l

\ . 13 de maig aprof'itant la plan-

més, per gent molt J ove.. El
tada diària de ls «cap taires de lª p la Model , que havia
au; (Xirinacs i Ferran
. . rte s de
Garcia Faria) davan t les po 1975 i que va durar un any
mbre d
començat el 24 de �e se a :inimarxa des de la Model
. . zar un
1 mig, va n o r ganit
 l A I L
"'I LIBERTAT !
AM N I S
.
2s6
a Cate dral.
Mentre cam inaven ' el
l • s d e l ,a ó n· s
. n s a la plaç a de. am H e ts exp icat1u
1· cci "lu e
f1 a ruen p . .
arx ad
ors re� ateix espe. rit de pop. ul,aritz ar
. a a l'estiu, Amb el m ig s,organitza el fes-
mes f an L rt at, el 20 de ma
x a de la
libe
la M r
ta 1 ,
a , Po s a't a Cantar al Palau Blaugran a
e Ca
a

tiv al Pobl a ravessera de les Corts. H'l v. an actua r,

r
l
anti. c, el de . nc mil persones, la Companyia Elèctrica
ci
davant unes s, Celdon i Fonoll, Ramon Muntaner' Es-
e
Dharrna, Cos p·1 de la Serra.
. o
q u.1rols i Quic ' a dif erè nc1
.
a de les man1festacions
Es po t d ' q ue •
de la Llibertat va acab ar essent un a
ir
fe br er, l ª M ª rxa
de soci · etat c1v1 • ·1 que va desbordar'
m o b . 1 .
itz ació de la
g ra n
. A més, co m ha destacat Àn gel
l

per xe m p l e, el PS UC . ,,
"m arx air es en un poble ence-
Colom, «l'arribada dels . .
e

so1 1a generar una onada de

nia el llumí de la revolució 1
sol.d 1 aritat entre els
veïns. Sen se la bon a rebuda de la
gent' la Ma rxa no hauria estat poss1'ble».• l a1x1 • , va ser com
durant molts mesos es van preparar cinc columnes de
manifestants que, sortint des dels extrems dels Països
Catalans, havien d'acabar confluint en el monestir de
Poblet dos mesos més tard. Manuel Fraga, ministre
de la Governació, va acabar prohibint la Marxa el 22 de
maig, i això va provocar que molta gent que havia de par­
ticipar-hi es fes enrere. Tot i que es va convertir en una
marxa il·legal, ningú no va poder-la aturar. L'assemblea
de representants de la Marxa va emetre un comunicat
en q�è deixava clar que l'acció no es desconvocava, si bé
precisava que en cap moment s'alteraria la vida ciuta­
dana ord.1na, n• a. Els organitza
dors van continuar amb el
seu pla, per tant.
La Marxa estigué comp
entre el 3 1_ el 4 de • osta per cinc columnes, que
)U1·10l sortir . en de l'Escala, Olia .
tern• d'Àneu ' l ª . na, Es-
S,eni. a 1 Gir . ona ' per trobar-se a la co-
m arca de la Co
nca d e Barberà, a la darreria del mes de

----------
 / ,

TZACION S I CAMPANYES MASSIVES 287

1)::S
?v1 oBJLJ

l a g ra n con
centració final de Poblet. Les
bre e n
cret11 es bateJ• ad es amb noms emblemàtics:
v a n se r
.0Jul111
1
n 'E la), Lluís Companys (Oliana), Fran­
a (l sc a
,rra111 vnt�à (Esterri d'Àneu), Rafael Casanova (la
Nfa c1 Sénia)
·e ,. • D ,. .
E c a rre (Girona ). espres, s'h'1 va afeg1r una co•
i \ bat ;a C atalunya del Nord (Francesc Soler, en ho-
l •

l u n111a ae de l s resis • tents a l·'annex1• 0,. f rancesa), una

g a un
fl1enat V a lencia ., (Guardamar) 1• encara úna altra a
r l P ís
ale a a ale a rs. Es�a�a previst que, en passar per cada
a
B
les Illes arx a s atures
,
en quatre de 1 es seves po-
orn a rc a, la M
c
a ci on s, qu e deci'd'ien_un grup de persones que h� pla-
bl
n1. fica
ven autònomament. Aquests grups de persones
rnbé s'enca rregaven d'organitzar • els actes que es farí-
t a
• •
en a cada poble o ciutat esco 11 1ts quan hi arribessin els
marxado rs. L'ac�e més important havia de ser l'anome­
nat «Parlament de la Llibertat», que havia de" servir per
elaborar un document manifest que recollís tota la
problemàtica i les reivindicacions .delshabitants de cada
vila. En algunes poblacions, com va ser el cas de Ber­
ga, eren aclamats per la gent, en alguns casos veritables
multituds.
El 2015, Joan Vidal Urpí va publicar l'article «La
Marxa de la Llibertat, pel Penedès. 40 anys de l'eferves­
cent estiu de 1976», amb el qual repassava el pas de la
Marxa per Sant Sadurní d'Anoia, on els marxadors van
ser rebuts amb senyeres als balcons, i per Vilafranca, e:1
què participaren en la Festa Major; per Sa�t P�re de_ �1-
bes i l'Arboç, dues poblacions on la presencia po_hc1al
va avortar qualsevol acte; per Sitges, on 1:alc_alde? :7"1cenç
Ibañez Olivella, va negociar amb la Gu�rdia Civil.,per­
què no hi interv in gués; per Vilanova I la Geltru,., on
va haver-hi ball de bastons i detencions , co� �ambe va
1ca sobre
passar al Vendrell o per Cube11es, on la polem re� s de1
la central tè rmica 'va im pregnar la jornada. Desp
--- --- ---
 l
l
l
AMNISTIA I LLIB�RTATI l
288 l
l
l a M arxa de la Llibertat s'en d·
seu p as pel Penedès'
l
., a insà a
n el s c rn i c p � p o h l e t. Co m assen
l
l'Alt C amp . .. l
a r evista C ya
a
ntr vis t l
eu
t e n un
e

lava J o P B n a e e a a
a .
n1gó
l
m ig d 1976), quel l l
e
, d era
e

( nu m. 450, 22 el lllo e
se

, aques ta nverg adura. Per a lll

nt
l
e a e a

d'.1n et nta r acci ons d ell, la

l
. • .
e
l
M arxa de la Llib rt t «no tin d n c p sen t it si no es t. .. l
1n
a a
nt que h h
a
, vifame '
i
e

gues e n co mpt el r en els p obles de

l
. ara, s1. no esta, m
e a
0n o
e

Catalu nya, i no func1 lt arrelada a

l
l
pe r on la
consciència d l s co ma rq ue s p a ssa » .
l
l
Va ser tal com va preveure Benet . Les circurnstà
e e
l
. n
cies viscudes a l P n e d ès es r epetire n mes ., o m enys idèn-
l
l
ticament en tots els itineraris de c ad a columna. Antoni
e
l

Dalmau i Ribalta, qui amb els anys seria diputat s ocia.:

l
l

Jista i vicepresident del Parlament de C atalunya , reprO­ l

l
duïa en la Revista d'Igualada (setembre del 2001) uns l
fu lls de dietari que havia escrit, el 1976, amb motiu dè Ja
l

Marxa de la Llibertat. L'entrada corresponent al dia 3 de

l
l
l
setembre és concloent: l
l
l
Igualada ha viscut aquests dies, amb motiu de l'arri­ l
bada de la Marxa 'de la Llibertat, uns fets que jo crec l
l
que podem considerar històric s de s del pu nt de vista l
local: per primera vegada, m és de m il igucl,ladins s'han l
l
manifestat pel carrer, i ho han fet en una ciutat virtual­ l
ment ocupada per 1 SO hom es de la guàrdi a civil. Ningú l
l
de l'Assemblea Democràtica no podia esperar una par­ l
ticipació popular semblant. És cert que s'hi han donat l

tota una sèrie de factors positius que potser altres cops l

no s'havien produït, però el cert és que ja tenim el pr e­

l
l
cedent i, si més no per una vegada, els igualadins han l
respost massiv ament
l

. l
l
La cinq u en a column a e s va concentrar, el dissabte l
l
3 de j uliol, a la rambla
de Giron a . Hi havia unes qua­ l

tre-centes persones que van a i l

rr b ar fins a la plaça de Ca- l
l
l
l
---- -
 L ES Monrtrl'z
A. c1• ol'-is I CA.
unya, o n
M p..AN\'E
s MAsstv�s
t a l va i nt erven· 289
gunes detencions . A.. la r I a p olicia, que va
1
n prac
amb 1a participacio"· d e pit , a Salt' se celebrà unticrear •al-
a cital
acab ar am b diverses detenuc Riba i Sisa, que també va
io
ting· ut ª 01 ot, amb u n s quannt s. Jo mateix vaig ·
o a - e ntr e e l s qu als s companys d ser de-
R J r ecotdo A e B andera
a .
. A nn Rt bas Sei,c-- ; en s . .
n g el C ubarsí' «C uba-
l
l
110», 1 e r td e ntt • ats per la G u
l

dia C1.v1·1 en un bar dels afores cl e la ea'fic

l
'ar - l

,,
r es d 'have r e stat r e par . •
ptt a l d e la Garrot.J
l

..'' a. ' de spenmig

l

ti n t p
. ent ropaganda de la
l

a.rxa • d'un fort desp

J�VtfJ.
l

le gam po • •
l

mà diu me nge, a Girona, l 'Assemblea De1 teial • ,l'e· nde-

l
l

. m., �crat1ca va l

organi tzar una nova concentració . l'es 1 es e

l
l

peliu. En nom de l'Asse mb lea de Ca�lu nyga h �� d �nt

l
l

· B oi• x i• oan olo 1 in ter vin-

l

ueren Q uim J . C mines. Tots dos foren de-

l

g
ring� ts al �ostat d,un_a cinquantena de joves¡ de Ferran
Ga rcia Faria, e 1 sempitern «captai re p er la pau�. Van ser
mu ltats am b 3.00.000 pessetes. L'esposa de Colomines
Anna Esmerats, també va ser multada amb 100.000 pe;
setes. No van pagar cap de les multes. La policia va em- l
prar 1a violència s ens e miraments, fent bona la màxima
del ministre Fraga, quan af irmava allò, encara que no /
fos veritat, de «la calle e s .mía». • El que va passar a les /
comarques gironines es repetí en altres llocs. I les res-
postes es multiplicaven. Per exemple, a Vic, el 31 de ju- /
liol, quatre marxadors (Joan d'Armengol, Lluís Rover, l
Joan Tost i Jordi Rosés) es vàn tancar a la catedral i van /
iniciar una vaga de fam per sensibili tzar els ciut�d�ns. .
Van roma ndre-hi cinc dies, fins que van ser desallotJats, /
na n �o •·
; �� la Guàr dia Ci vil i. traslladat� a Barcelo : U ca·�
1 iberats, van expli
eme tre un com unicat en el qual /
què
¡en la peripècia i, havent aconseguit el propòsit amb l
ou pla te • • �
acc10, pe r reincor-
ada, donav en p er aca ba da l'
p 0rar-sne aJ . - l
Per 1a. Marxa. • · ª
ter-nos una idea de la manera com actuava l po-
l
l
l
l
l
l
 I LLIBERTAT!
AMNISTIA
290
• ngu ts a Vi lanova i la Geltrú du a r nt e]
• , un d e ls d e u
h•c1a s ca rre, , J oan P u¡ ol F au que r
.
1um n a A b a t E ,
pas de la, Co i re a J o a n V'd a l r p 1
, c om hav i
rd va de scr a
U
anys mes ta . ada.
u l

rn
• CUt aquella Jo
VlS

H1• va haver una m

anife s tació a la Rambla , amb gent
M ar xa, 1. no hi va haver
, • l a s a m a rreta de la cap
r pel seu c antó, a
que du 1e m ,
p r o b l em a. D e sprés cadascu va ana , d ' e · ·¡ fer
u n tomb • Però a
leshores la Guar 1a 1v1 va coillençar
ava la samarreta, en total deu:
a agafar la gent que pon
l s Soler, J aum e An dreu , Ma :ia J o­
Jaume Mestres, Car e
ls eu s g erm an s Teresa 1 Joan,
sep Llopis, J. Chacón , e m
a dona a leshores, A.n na
a quest menor d'ed �t, la m ev
l no ue
Carbo nell, i jo mate1X. Em fa ta un m q no recor­
do. L'Anna i jo anàvem amb la nos t ra nena, molt petita,
ens van per metre deixar-la a un s am i c s i se'ns van em­
por tar al cuartelillo, j untamen t _ am � e ls altres. Al vespre
ens va visitar l'alcalde, J ose p P i qu e [pare de qui fou lliÏ-
nistre del PP]. A la m eva dona i a mi, p e l fet de tenir la
criatura petita, ens van per metre anar a dor mir a casa,
igual que a les noies deting u des , p e rò l'en demà vam ha­
ver de tornar-hi ben aviat. L'or g an ització de la Marxa
posà un advocat a la nostra d is pos ic ió, el Joan Collell
(Pere Tàpies), i també va fe r acte d e presència una infer­
mera per si neces sitàve m quelco m. Els companys nos­
tres van a n ar a veure l'alcalde per què fes gestions per
alliberar-nos, però no va pod er fer res fins que vam
decl a r a r al jutjat. Al vol tant de l es quatre de la tard a
d'aquell dilluns ens van deixar anar, mentre a la plaça de
les Caser nes, la gent que s'hi estava concentrada ens va
fer una bo �a rebuda. N o ens v an posar cap multa, a di­
,
ferenc1a d altres l locs, i la detenció no va tenir conse­
qüències més destacables que ls
e mals moments que
ens va n fer pass ar, ja que al ­
gu ns del s deting uts van re
bre algu na •carícia• de l
a Gu àrd ia Civil.
 IONS I CAMPANYES MASSIV ES '
L rrzAC
l •

� oBl . .. 291 .,· . ..' ' '. ··;.i''.:

r.,is
es, els meus amics i un ser vidor'. al• cu.arte1•t-
rJosaltr m.bé vam re bre a lgun a «car ícia» ·i , sob
. • _;- .,·. ::.. ··,•
ot t a • '. . re tot,
o l
¡/o d' v r d'agua n °: � ta r º l s c n ts d nt
i imidació. Els pri-·
e
,,fl'l h • uts el 7 de JUl 10l , van fer púb lic un com •
''" deung ' un1-
a

e r s efe rm av en <<la r otun da deci

t1 e1 q
ua l r sió de segu1r . •
e •
cílt t p er aq uests drets humans elementals' d'una ma-
111

¡Jo1·can ífica .1 resp onsable, com ha donat prove, s

r a p ac e . tantes
e e,
o d 5 l nostre p o bl que entenem integrat per t
ga e • ots
ve lls que v iuen 1 treb a11en al pa1s � català sense cap dis-
u e
ª� - ✓ ». Això no obstant, èl setge policial a les pob _
unc10 . .. . . . la
constants detenc1ons d'act1v1stes van provo-
c1• on 5 i les qui. 1,ometres que s' havien de recórrer
r q ue , dels 3 .500
ca
' acabess1n • fent tamhé amb cotxe O amb
a peu, un a p art s
tren. Ni tan sols quan les columnes van arribar a p0_
blet, la violència policial no s'aturà. El diari Avui, que
només feia uns mesos que havia sortit al carrer, en }>edi­
ció del dia 9 informava que la Guàrdia Civil havia des­
allotjat, a quarts de deu de la nit anteriór, no u compo­
nents de les columnes Abat Escarré i Tramuntana del
monestir de Poblet. Ho feren sense demanar permís a
l'arquebisbe de Tarragona ni a l'abat de Poblet. Tanter3>
tal com assenyalaven Arcadi Oliveres i Àngel Colom a
Sàpiens: «[la Marxa] va .ser el referent de l'inic! de la
Transició en molts pòbles, i si la Marxa �e �a_Lhbert�t
no ha es tat prou reivindicada·ª la nostra hist_o�a, no�es
, perque, • tza da P er ca p partit pohtic.
es no .va ser g or ani , si. es d_e
. les aa
E s va fer només amb l'-e•sforç, el cora� ge
s que -van servir
i

11·1b ertat de la gent». Van ser setanta die• , com ressalta-

. ta1 unya
per desvetllar els c1utadans de C a er, de Fent Camí: ..
rr
va l'e ditorial del número 4, e1• da . ·
• • .Ju. ho . Ft t ·de sete.mbre ha estat
.
l

a
••

, 1
El carni� del 4 des ªnomenats· •«dos, prim .
ers go. ve.rns
llarg ha conegut elha çonegut la violenc1a, la prm l
c1pa '
de la, monarqui. a,.,

so
 l
l
l
l
. l
• l
l
LLIBE RTAT ! l
AM NIST I A I l
292 l
l

. , . , l a del rè gim sobre tot un poble i allò qu e més l

v1ol en c1a l
La M. anca ha estat tan sols
entava ·• la marxa. (...]
l
el rep res i erament continua
l
. mí vers/ l' all'b
un pnmer pas , el ca
l
• ' l
pro m1s que h em pres el s c atalans
tambe h.a es tat un com allo, que es nostre. [
l
l
.. .] De no s
de continuar lluitant per
✓ ✓
l
. l
ests dies, ens guanyem u n lloc
altres dependr'a que ' aqu
l
. l
que lluiten
/ pel seu. allibera-
d'honor entre les nacions
l
l
el mon sencer sigui co ns-
ment., hem d'aco nseguir que
l

. d la' nostra voluntat d e pobl e que so m .i ens sen-

l
l
c1ent e l

tim nació, peti qui peu.

l
l
l
l
l

El 1976 va ser per a molta gent el pri me r any de l'alli­

l
l
l

ber ame nt, de la conque sta de la llib ert at sot a la monar ­ l

l

quia, com datà u n dels marxad�rs emp�eson ats a Tarra­ l

l

gona el 23 d'agost, en un escnt ple d es � erança, però l

l

també de premonici�, sobre quant costa ria aco nseguir l

l

els quatre punts de l'Assemblea de Catalunya . Els orga­

l
l

nitzadors de la Marxa van fer pública la relació d'arbi­

l
l
l
trarietats comeses per les for ces policials contra els l
l
marxadors, incloent-hi l'acció terrorista de la ultradre­ l
l
ta espanyolista que va provocar un ferit a Tàrrega. El l
l
12 de setembre, l'endemà del dia final a Poblet, s'orga­ l
l
nitzaren manifestacions a Masquefa, Castellterçol, a les l
l
6 Hores de la Cançó de Canet, a la Garriga , a Mont­ l
l
blanc, a Bor de la Cerdanya, a la plaça del Mercat de l
l

Solsona, al carrer Major de Berga , a Argel ers, a Anglès, l

l
l
entre altres llocs . S'enla iraren globus a Llimiana (Pa­ l
l
llars), es van fer xocolatades a Man resa ' sard anes a Car- l
l
dedeu, Palamós i arre u, es pintaren murals populars a l
l
Montblanc, es feren cerc avil es festives a Sant Quirze de l
l
B � sor a, a To rro ja, festivals de cançon fes es- happe­ l
s, t l
nings co m la de Gr anolle rs , foc s de l
cam p a Sa nta C olo­ l
ma de Queralt, plantade s d'a rbr l
es de la llibe rtat com la l
de Montblanc, actes d' ho m l
en at ge a M ac ià , Companys, l
l
l
l

----- ----- --- - l

 J J t Z ACI ON S l CAM PANY ES MASSIV ES
�o» L 293
i,i s
u Casals, actes ·a l a platJ'
r:µ s ca rré i Pa•
º"ª' a com el
� a ri ' ren 1 end re çaren fo nts·, com v a f
C 5 · ges ., 5 arregla • , er-se
1t . rorr elles d e F 0 1 x, etc. , l e s v a n p en)· ar
·h

e a . n moltes
� a1 1 s i , e s fe re n enc adenaments , sile
J
es cis tnítings 1. tota
der
b� n d 'acc io ns de protesta. A 1x • ncs 'malgr
' 1, do
n ª ' at la re...
e • , , e n la q
u a l , c o m re l ate n Jo sep Calvet i Orto
11,
• 1 · • l LU•·
·e 1 re, van 1 mp 1car- s'hi els serveis secrets
s eu ll'b
0
el
1
e n
pi

va de .
Jespa,.i,�yols , la Marxa. . 1xar . una gran empremta en
•�1 1

.
cornent a rque s, p obl es 1 ciutats m itja nes • Amb el seu p as,.
va co menç ar a perdre la por a manifestar-se, a
la g ,
desafiar la p or1c1. a .1 la Guard'1a Civil. S'estava guanyant
la llib e rtat. .. . .

4 .4 . EL P RIMER ÜNZE DE SETEMBRE LEGAL

(SANT Bo i, 1 97 6)

L'Onze de Setembre de 1976 va ser memorable. Fou di­

ferent de tots els celebrats anteriorment sota la clan­
destinitat. Una comissió creada al voltant de la Taula
Rodona s'encarregà de preparar el que havia de ser la ce­
lebració de la primera Diada Nacional legal des del
1939 . Sembla que el govern ador civil, Salvador Sanchez­
Teran , escarmentat pels aldarulls dels mesos anteriors,
va sol·licitar a l ' op osic ió de trobar-se per parlar-ne.
L'oposició no s' hi pen sà gaire, explica Joan Ca}omines
en el seu die tari. En la mate ixa reunió que el CFP C va
drid per
de cidi r no assistir a la trobada convocada a Ma
oordin ac ió D e moc rà tica, va ap rova r no menar una co ­
C go­
g an itz ad ora de l'O nz e de S etembre qu� �e
m issió or El
tz a ci ó de l'a cte am b el �ove rna �or civil.
ci és l'aut ri ren a la re-
u í la com issió. Acu di
o
'
d1 10 d'a go st es co ns tit
or, Joan R eventós (C SC ), Ra
mon
v rn ad
unª.�o, amb el go e
re P o rtab el la (Assembl
ea), Joa-
ga s (ED C ) Pe
Tr1as Far '
 294 AMN ISTIA l LLIBERTAT!

quim Mol ins (Centre Cat3:là), Miq uel Ro c a i Jun

• L 1' beral Catalan yent
(CDC), Octav i Saltor (L l 1ga a), Jose
Pallach (RSD C), Anton Cañe llas (UD C), Herib p
r
B arrera (ERC) i J oan Colomines (PPC) . El governa t.
J
va dir - los : «No es lo mismo � ablar de a� nistía, 0 d:;
Primero de Mayo, que de la hbertad �ac1onal de C ata­
luña». Com sempre -llavo rs, abans 1 després -, el re­
coneixement nacional de Cata lunya era u n e s cu ll. per
això, alguns po líucs • 1• h 1sto
' n• adors anomene n la q
üestió
«el problema catal�n» . Haver-se d ' adap tar a la dem
o­
cràcia era un inconvenient, que, tanmateix, es p odia re­
soldre, si els hereus del franquisme acon seguién con­
servar el poder real, el que ara tothom ano me na dee
p
State, a canvi de cedir una mica i compar tir el govern
amb l 'antiga oposició. Acceptar la plurinacionalitat d 'Es­
panya ja era una altra cosa, que afectava l 'arrel més pro­
funda del nacionalisme espanyol i que no era patrimoni
tan sols del franquisme . La diferència entre la reforma i
la ruptura era aquesta . L'Estat de les Autonomies que
s' instauraria amb la Çonstitució del 1978 responia a la
l' por expressada per Sanchez-Teran.
El governador volia evitar, costés el que costés, que
la celebració de la D iada es convertís en u n èxit del ca­
talanisme per una manifestació espontània de catala­
nitat, que inclouria, com tothom desitjava que fos, els
treballadors provinents de la immigració espanyola. Per
evitar això i reduir-ne els efectes, Sanchez-Teran pro­
posà que la celebració tingués lloc en u n local tancat,
com ja s' havia fet en ocasió del primer míting polític
autoritzat des de la Guerra Civil . Aquell míting, dut a
terme el 22 de juny d 'aquell any per donar el tret de
sortida al que seria el PSC- C , havia reunit deu mil
assistents al vell Palau B laugrana, i es va convertir en
una explosió democràtica, en la qual van participar re-

• - --- --
 N S I CAMPANYES MASSIVES
.. l

J L l'l'ZAC I O 295 , l
B
¡, J; S r,1 0
l
l
l
t ots els partits de l'op osi�ió• El grup d e
...
v - t s d e
r,res e rit al tats no va acceptar l.a p.roposta . del governador. l
l
r 5 0o a i , for• ,
er h av er un a n ova reu n to 1 la comissió
9
i--J i � p re sència de J o rdi Pujol (CD C) Jor��1 � rsaç�
t1l11 be ª r a nc es c G ord
o (CDC), Joan-Rarn�n Co1orrunes• �.
, F
(C S p) a ny s ( �NC ) i• X�v 1• �� Castellà (EI,lC, sector An·
c o¡11 _A o). La com1 ss 10 va proposar que l 'Onze de
ell
d reu i b el eb res
¡11b re s e c , a l recm . te .del parc de Ja Ci_utade11a1
Sete n
. Pa l am ent , re� e�mt el que s'h avia intentat
tic �
d avant l'a
el 8 d e fe b_rer l que _la rohc1a va !mpedir a mastegots.
fer a l 'aire
ez- T e r an es resis tia a autoritza r un acte
s a nch
r e q ue aple gué s una multitud que no poguessin con­
lliu e mostrés al món la capacitat de con-
r i, a m és , qu
trola tifranqu isme.
vo catòria de l'an l mateix dia que va mo-
El dimecres 8 de setembre, · e
tad o r co m un ist a xinès Mao · Ze
dong, el diari
rir el dic ' a1
fo rm av a de la p rohibició de ce lebra r l acte
Avui in de
C iu ta de l la pe r o r d re expressa del ministre
pa rc de la Vill a . Sanchez-Teran va
Rod olfo Ma tín
G overnació r
ana r fer l 'acte com me­
na va a d m
insi nuar que si es to r e
s'excloïen la p ara
ula
en un llo c ta ncat ; i
moratiu, p e rò id nt T rradell as de s
l
pr e a
«naci o nal» i la menció del
s e
l p ossi bil!t at de negociar
parla ments, potser hi h au ria a
a va
qu n H enbert B arrer
un nou permís . Llavors va s er a
M on u -
rés a la p laç a de toro�
proposar que l'acte se celeb . t per a, tre • nt a mil p e rso -
• •,
ct��
mental, que .te nia una cap a io per radio o televis10. L a
. is s , ·,
nes, 1 gar anti r-ne l a travnsm gar la negociacio amb �l go -
dele l
co missió negociadora a net Pere Portabella, M ique
Be
ve rna dor civ il a J òsep C olo' mi• nes- C omp anys , M a -
S ella res, , Joa n-R a mon
p
r. rias de
Bes Els negocia­
p ro
nuel Almo dóvar i Jo se n�-1cat de protesta.per les qhi-
mu
d o. r.s van e metre un e0 pero, acabaven exp no dep osa
ressant ue

b 1c1ons gove rnamentals a rohibició, p erò

'un P
h «nnt� és la re sposta ª
 ERT AT!
IA I L L I B
AM N IS T
. . . ., c
1
1c
, leg» . Aquel la pro 1. · 0 ont. ras-
h
296
•
h
dd d •
ia
la nostra act1t u ix Gover n· C 1v 1 autor itz é s
1
e
ue l ªt
el f et -
tava amb �
f:v :C d: l rest ab lim ent de l ' Es tat ut,
u na m a n if
estacio ª a la vig ília de l'O nz e·. de Sete ni-
T e r r a s s
qu e u• ng ue., 11 O c a v a arr i bar la
. de l d 1a 9 . 'va
nit r s er
· do
bre . El des 11 �n g a • qu i va torn a r a c o nvoc a r a c as a
r
t eix
Sanch ez -Tera n m a .itzad o ra . ,,-, .
.,
d e la co m is si ó or ga n 1en 1 a
seva els m em b r es . nar -l os a dur a term
fer -lo s Va com m i e
una Pro p o st a a
B o •
1. El re co r da to ri de Jo se p Be n et que a
l'a ct a Sa nt
r i d e Sa nt Boi• h 1' d esc a ns aven l es
e
., • Ba ldi
l'e sg l es 1a d e S an t
restes de Rafael Ca sanov
a li havia fet en ce nd re l a llunie-
q , ' malgr at el_s 1. ni
ta• . Era u na p roposta t ram �a, per �� bo -
l isme, Sant Boi estava a q u mze quil ome tres de Barcelo-
, . b
na i en aquell temps no era gens f ��1 1 arn' ar-h 1.' _
Els d iaris de l'endemà reprodu1e n e ls co m umca ts· del
governador civil i de la co mis sió organ itzad ora donant
a conèixer l'acord . L a com issió renu n c iav a a fer l'acte a
la capital de Catalu nya i, a c a nvi d 'a ixò, no s' i mp o sava
cap li m itació als o rga n itzado rs ni sob re e l n om bre de
particip ant s n i sobre la d ifu s ió. Tam b é s'a c o rd à que Te­
levisió E sp anyola don ar ia comp te de l 'es d even i ment. El
país bullia i es feien actes ar reu : a Gran o llers L
a leida a
Girona, i es multiplicave n les a d he si ons
a l';c te c ent;al
que es faria el d ia 11 a S an t B oi .
E n un a b oti ga de ven da
al de tall d el carre r de Tr a falg
ar de Ba rcelo n a, el vene-
dor declarava al cor re sp on
• s a l de l'EIV A U1• «que era tan d1-
f1,c1· ¡ oh ten ir u na b a ud .
'
er a c ata l an a avu i co m p roveir - se
de torro ns la v •igíh•
ª de N d a l ». A Ba rc e lon ,
s embla , s'h av•ie n v ª a se g o n s
e• nut v .in t qu i- 10, met
per mís governat'1 re s
u 1n cl 0.1. a l'au to nt · · ., d e senyera. .E l
dom asso s i band e z ac10 de p o de r p e n¡ar
• re s al s ba lcon s.
ny 1 r de color or'1 El s
flarna, ment re l K · c ar rers, es va n te -.
C aries Q ui ng le "
s ( PSDc ), u 1 1 9 u el S ellares (CDC) 1
de la se g uret at e hav i a es tat el re
d e la re u n1.�0 spo n sable
de l'A s s e m ble a de C lu-
a ta
,.-----

-- � ¡¡ S M � B ILIT ZAC I ÒN S l CAM PAN YES MASSt V:M

u e v a acabar amb la detenció dels 113 , s'encarreg -

• 291 . 7
o,11 qdels preparat •ius de l 'acte de l'endemà. E s \Tan a
a
posa
ve.tl ntacte a mb l'Assemblea D emocràtica de Sant B •r
e0 co ' h avi a c onsu• tu..it arran del pas per aquella ciutat
01�
•
qtle :Bs ix L lo bregat de la co1u mna Abat E scarré d l
de l a de l a L l ib e rtat, els dies 4 i 5 d'agost de 1976 eE a
l
M ªr"çªos loc a l s d S e 11ar 'es • Qu 1• gles van ser Pere• Pus-
1,
eJ11 lau n i nd ep en J_ent qu e º e ra el secr etari i que mol
è s d e prés seria u n d e1 s fu n dadors d ts
gaoY� ' s e \'Assembl ª
n al C ata lana, j u ntament amb Sellarès·., Joan Ha11S- �
NactO . e·
L l ret i Ju an A ntonio iurana, tots .dos del PSUC,. •i
... .
e Rabassa, un i• n depend ent proxim al s comunis--
ta o
Ja rnu
Ca l ia r eo rgan •itzar- ho tot per garantir.. \a seguretat i
ces - • r nada. S' havia• de posar f'ac1·1.
·
,l ...ex 1t d e la JO , . . , '
memor 1es 1ned 1tes, però que he pogut
E n les seves
e ir g r àc ies a l 'autor, Pere Pugès explica • els • detalls
11 g
de l'organ itzac1• O,, de l'acte, que es resumeixen en quatre
laçaments per als aparcaments dels au-
punts: 1) els emp
al llarg de la ronda de Sant Ramon;
oca rs s'establ iren
�) es d issenyare n dos trajectes des de l'estació dels Fer­
ro car r ils Catalan s fins a l a plaça de Çatalunya: pujant
pel carrer del Genera l Mola (ara Jaume l) i seguint pel
d 'Alberto Arbós (ara Francesc Macià), o b.é donant la
volta pels d e Sant Pe re i Mallorca; 3) es decidí muntar
l'escenari sobr e e l carrer d'Alberto Arbós, de manera: •
que al seu darrere quedé s la vorera on hi havia les ofi­
cines de la C aixa de Barcelon a (ara de "La Caixa"}, i 4}
el centre principal del servei d'ordre s'in stal·là al pis de
l' inventor Vicenç Zenón ; c ontigu a l'edifici de les .es-­
mentades ofici ne s : .- . _ • . \ . .-· · , , :. ·., -:
' l ," •
:• • • �

La mena de col·labo�
_ veritat és que vàrem rebre tota
ració dels diferents veïn s a qui vàrem tn,1car a la porta
[esc ri u Pugès]. El centre principal del �e�ei .d'.ordre, ·

- . -- -· - - -
 TAT I
-..,rN J S'f l A
I L LI BE R
}UYJ..
' .
espon sabl e maxim, va
m r
29 8
ellar ès
co
n 1. tqlu el S � de l bloc de s obre la
rn b el s pi s o s
,K·
n u n d .
ar i• n sta • a
l te
e iv
a
f _ cm es de la Caixa de Barce-
q d
r n l
Caix a (11 vo
u e O 1
, es fus1•onà amb la Canc
es
a de
rs hi' e e

any d esp res .

lona q ueª n a1·xa" que avui co .
C
s
ir "La n ei-
s
.
u
cons tit .
Pens t• ons p er zeno' n, va aJ'udar-nos tant
u

rop ieta , n
xern) E 1 seu p . am ent e n tots els te rra
ri e

m , 1
s. p r , c uc ts o
c?rn v• a pode r. . • i .
e a
, ol tant de la plaça s'hi va poder .s ituar
p sos rn es alts del v l qual cosa e s te nia una
ei d ' o r d r e p e r a
al1gu, de l serv
' e totes les e ntrade · s a l a pl aça.
perspectiva p ro¿·u clara d
e nça r a aixe ca r l' es ce nari, ·
Aqu ell mateix 1ª �s va com
u n i• m m en s es cenari
qu e l 'e nd e mà J. a estava comp leta-
'altra ge nt d e l' Ass e mhl ea
ment mu ntat. Mentrestant, l .
de San B •
i v s r en m rxa p e r orgarutzar un se r-
. .
t o es a o a a
vei d ' ordre el m es P ,,
,, nombr os p o ssible i que tenia com a
tasca princi• pa1 1 d fer de « gui'es » locals del s d'f i erents
grups del s erv�i� /Ordr e general . I el primer grup del
se rvei• d ' or dre Jª va come• nçar la seva feina a la plaç a
de
l'Esgl e,, si• a, pe r ass egurar qu e ru• ng u" fes cap ma l'f 1 eta al
monument pels «cai"d os» que hi havia davant la faç
ana
d e l' esgl e" s1·a , a l'altr e ext r e m d e la pla .
ça . Es temtà que
el s mateix .
• o s grup s feixist es po guess in fe r- ne
al guna per
carregar les culpes als manifestants
.

Els equips de seg uretat h

C atalunya -av ui entre avien de vigil ar l a pla
ça _ ��
els c arrers de France
de Jacint Verdag uer sc Mac1a 1
-, els traje ctes d'
es tratègics, com la accés i els punts
central de F ECS
tic a era i mp
ort ant si es voli A. La precisió log ís­
ac ordar que l'ac a que allò funcio
te començari a nés. Es va
�olt_es pers ones hi van a les cinc de la t ard
a rrib ar ab ans, a, però
2012-2019 rencia de les m a a mi g m atí. A dife­
2 0 1 9)? � S an nifes taci ons dels anys d
t Bo el pro cés (2012-
de mitjana e i nom és hi havi a j o ve
d s i ho mes i dones
avis_ , que er at amb cri at u res m ol
en els més t p etites. No hi
espantats. havia
M algrat l'auto
rització,
 l'f Z AC ION S I C AM PANY E S M SS V
� oB I L A I ES 299·
it S . .

ar a r e t reia molta gent, qu.e s'ah stingue, de• . •

eoc uella no e ra una manife staci par➔
la r a r h1,•
0 0r
Aq , . ó festivai.
¡c ip - f u pres entat p er 1 actriu Maria Jose A
t r 'acte o , • . p renos,
er d. e m ana un mi nut de silenci p er t
µd e p r i rn ots e1.s
qu e ll ib rtat . E n con cr t, en re ssaltà ' .
er l a
e e
t s p . l' ult1m1 •
r1 iºr, �K r ía Zab a1 a, un J• ove de Vint- .i- q.
v1 a uatre anys que
J e5u s 1 mort el 8 d e s et emb re p er « desco
,.a s,errdia Civ1· 1) en una mani. fest�ció. pro antnegnisutsti'» (d. e la ·
Gu a ' (G . , a i• ((pro
a Ho n d a r r '
i b 1 a u 1pusco a) . Tot seguit, Ar ,
pertu r» • atge d el p re s 'd enos
iss 1 nt 4e la
l leg í u n m Ge?eralitat a l'exili,
e

Josep Tarra dellas, que va pass ar un� _mica sense pena ni

lòria. El seu moment encara . havia d'arribarf i molts
�els m anifestants , joves i treb allado rs, no sabien gaire
bé qui era ni què rep re s entava Tarradellas. Els parla-.
me nts de Miquel Roca, Octavi Saltor i .Jordi Carbonell
van segu ir el guió previst i cadascú va aportar. la pers­
pectiva que s'esperava. D e fet, dels parlaments d'aquell
Onze de Setembre, la fras e més recordada és la que va
pronunciar Jordi Carbonell: «Som intransigents en la nos­
tra moderadíssima posició perquè no volem que la pru­
dència ens faci traïdors!». Aquest ·séria el debat dels
anys a v eni r, els de la transició, que no foren tan plàcids
com els p rotagonistes han volgut pinta�-los. .
L'endemà de la -Diada, el dia ri Avui obna la porta­
d a amb un titular hiperbòlic! «Tot Catalunya, �resent ª
• • cent n ul perso...
S ant B oi». No e ra .�ot ,C atalunya• , 1 eren vu1ta . nt.a mil
ne s ' co m tamb é indic ava el d 1ªn� , ni. e s el Dra· ri·o J·e
1
l mptats p
¿,O riflama o .els cinquan�a i co 5 el col·lectiu Con-
Ba V a nguardia .
�1 20 0
., rce lona i La 1' p er c�mpa
rar les xifres
l

e st u d
l
tr astant va public a r u n
�'n ic ac ió d 'aleshores so­
co m
aportades rpels mitj a ns de rac1ó de Sant Boi. Després
J
,.
'•
ce
bre els assistents a la conr anlt conc · lusió - que el nombre
·,

;
ls , ,v a ª rr 'ba • ª.374 r:S ories:�Tant es
i .. per-
,
j de fer cà lc u .
. gut d. e ,2 7 pe
.
d 'assistents •havi• a;. si .
 l■ • --
.-.,

AM NIS TI A I LL IBE RT AT !
300

què la p ercep ció del mo ment e ra q u e a S ant B oi s' h avia

fet h i stòri a. Alg une s d e l e � p e rsone s . qu e desfe ien èl
ca m í q ue els hav i a p o rt at al la v an ap rofit ar el traj ecte d
to rnada p er passar p er l'e sglésia on e stà e nte rrat R. af e�
C asanova i ret re -li ho menatge . La tomb a va qu edar cª _
b erta de flors, explic a P ugès, i l'e moció va ser molt graº
'
Jau m e Rab assa, que e st ava a c àrre c de l s ervei d 'ordr
n.
ea
la plaç a d e l' E s glés i a, ju ntament a m b gent d el POR. E ·
l' ORT, es va enc ar regar d 'org a n itz ar a q u el l p rimer ho�
menatge esp onta ni que ti nd ri a conti nu ïtat: «D e torn
a­
da a casa , p erò , le s c ares d e to th o m ja h avien p erdut
la
p or i l'aleg ri a dels c ants o mplia els ca rre r s» . . .
 ·t! /. 't ; • .. •
' '
•

• J

• l • •
l • ·'

5 . . •. l,,'\\
.

,•
.
• _. J' : l
• ,¿ . ,, ' ·

Clo enda

' \

Cap dels assistents � la ses sió plenària de l'Assem

bleade
C ataluny�, del 28 d octubre de l973 , que va acab
ar amb
la detenc 10 de 11 � persones , nd podia imaginar-se
.
el dictador F ra nc isc a Franca es moriria el 20 de nov:
bre de 19 75 . Ta m po c no podien saber que al cap de d
os
mesos d 'haver es tat d eting uts , , el 20 - de desembre de
197 3, el presi de nt del Govern, Luis Carrero Blanco,
ser ia assa ssin at p er ETA . Alhora, era imp ensable en
aquell mom ent que el 8 de maig de 1980 Jordi Pujol es­
dev indria president de la Generalitat de Catalunya. En­
tre el primer fet i·· el darrer només :ªn transc��er �
anys, si bé abans caldria sup erar la dictadura �1htar 1 !ª
seva hereva, els dos anys llargs de la monar�wa aut?n­
tària joan carlista, p er arribar ª la mo�arq�i� ..con��
c •1onal d el 197 8 , consensuada am . .b l opos1c10.. Qu
ercehre en
dictadura franquista estava en cns1 es ºd' ª p romogu�
�10brtes p
l'augm ent d e l a ,repress1• 0, •t en les man tida ala mort de
. -regim • p b sca r una sor
d es pe l ma teix er u
nt ral d . e Do cu men-.
• rve .
t Ce .
F ranca 1 pe rp etuar s e . El S•e l' ntel·ligència esp�nyola
• ., 'tSECED), l�ag:enc-.ia d'
tac ia a t d e l'E sta t inten�
. o ss o. s de se gu ret
d'aquell temps, l els . . 10 qui sta . Se ' is· �
gon� l'h
o po
e s1c ., a.ntif ra n dencia
tave n c o nt ra l ar l' de l p resi
r C . s · 'entorn
a•l, d es d. e l
a
tar1a. do r X a vie a
·
 T!
M N IS'I' IA I L L IB ERTA
A
302
1 g
• •
u 1 de C
ar rero Bla n co, es va fe r
. s ab e r.
r , o s i a 1 · ta a
del Gove
ac io n a l S o c is q u e e s V eu ar¡
de la 1 ntern
n

la c úpu la q F lipe Gonza; l ez agafes ; e l c ontr0¡ d !

e
s l l s
am b b o n \;_ ¡ 0 en el p a r t it de l 'es quer ra i a il( '
u u

per d avall, a l 'Ale m � ny a de W¡u;

PSaO� t ; �:� l1 c a p
m rg mar e • co mu nista no era le ga l . La ny de la s v
it ea
Bra ndt, el pa r t nco va envia . r un .i ni1orme a l
C onsejo
B la
mor �, C �r�:�� i ento (C N M)_ en e � q�al d e 1;11a nav a
a o v im
Naci�n e ont a la .in f luencia s ocial ¡ a la
u r g e nt s p er f r fr
so lu c1o s
ls na · s ha s
c1ona¡tste .
il itz ac ió d e c os i c
n

capacitat d
• e m o b a
talan'�·
L 1 nforme , tramès 1' 1 de ma rç d e 1 9 7 3 , va donar-J o
• er Carles Sa ntacana e l 2000, en un ll i'bre en el
a cone, 1x
qual rec oll ia i analitzava
e ls t re h al ls i. l es r e flex .1ons
del CNM , que de s del 1 9 7 1 donava voltes 1. �ol t es a la
qu.. esti'o' dels nacionalismes ; s e c en t rava, e specia l ment, a
trobar un a fórmula per c ontrare s ta r la 1n . d el ·
. flue' nc1a
que ells qualificaven de «s�paratis me » ba s c i ca tal�. El
,
26 de juliol de 1 9 73 , l ambaix ada d eis EUA a Madrid va
env i ar al D ep a r t ament d'Es ta t l ' in for me, s i gnat per
l'ambaixador Horacio R ivero, Spain's Na tional Move­
ment Today. Rivero era el p ri me r ll a tí que havia assolit
el grau d'almira ll de quatre e str elle s . Parlava e s panyol,
havia tingut un a re sponsabilitat clau en l a: c r is i dels mís­
sils de Cuba i coneix ia el s proble mes d'E spanya. El seu
últim c àrrec ab ans d'arribar a Ma d i: id, l'o c tubre del
1972 , havia est at e l de co ma ndant de l'OTA p er a la
N
flo ta del Mediterrani E n l 'in forme , Rivero ra iografia­
. d
va a �b forç a exactitu d les fa míli
e s franqui s t es i la in­
tenc 10 del G ov ern de
Ca r re r o de r eac tivar el C NM.
L'ambaixado r ta mbé feia re e è
f r ncia a l 'informe de l 'l de
març i al futu r, que a pa
remodel�ció del C re r seu havia de c omportar una
N· M , p er t al que s ervís de contenidor
p er ac oll 1 r ass o c ia
• cions polítique s a ap tades al r,egu· n,
d
 • CLOENDA
303

. d ' cav a Rivero, en un altre inform e ad ç. l

re at a a•
co fl1 i ri . d ' Est at , reco 1nt une s declaracions 'T1
1

t a r i ª . 11· de 1or-
5ecre f r n a n d ez- M 1 rand a a Pu ebla del 2 8
e , de gener
vªt o 2 , l rè g1. re � e lava de l de mocrà
J ¡ 97 e �ere is n real Je cia estàndard: .
{ e i dea th�t � ? mocracy without polí-
�./ bl p a rties 1 s on ly a t nck of l1' b eral dem ocracy":,, ['L
uc a em
, • a
o a o c r ac 1a r� a se
a qu e n . �se partits polítics
h' h d l
ide<<o
l

rnés un truc d l a d emo �rac1a hbe�al»:] . Els pa í...

és o s
;
estru
rt
da ris qu e el C NM ctu res en ten dencies més aviat
en el mo del multipa rtidista de l'Alema­
est aven pen sant
nya O riental, en el qu �l l'e.�is�ència d'a�rupacions polí­
tiques no p_o� ava � n questio l hegemonia del Partit So­
cialista Unificat d Al�manya (SED),·el partit comunista
únic . La dictadura buscava sortides, estimulada per l'ad­
min ist ració estatunidenca, que no escatim ava esforços •
per estar al cas de què passava a Catalunya. • •
E l cònsol Robert W. Zimmermann era molt actiu en
aquest sentit. S'entrevistava amb tota mena de persona­
litats de l'oposició i després elaborava l'informe corres­
ponent per a la· Secretaria d'Estat. Perquè en èopsem
l'abast, el 30 de març de 1973 va trametre.un d'aquests
informes després de l'entrevista que havia mantingut
amb e l pare M arc Taxonera, el qual era presentat com
a «Arch ivist and Secretary for Social and Political Af...
fairs of the Abbey of Montserrat» . L'i�forme és llarg)
­
sis pàgine s a màquina a un sol esp ai, i se ce�tra a trans
na
criure la valoraci ó de .Taxonera s obre l a realitat catala
le e�
i l'actualitat governamental del moment. Un e�emp e no
», qu
el que el cons , ol• ano • menà «The Cruylles Affair enu" nci· a'
q es hasti,, de r
era altra cosa qu e la de stitució' ue cretari• del M ini� · •-
· . e Cr ïl s co m a s otsse
de Sanuago d n-
. d e la G overnac1. 0,, qu an n'era ministre Tomas Ga nt
u le

ten . c ano va s acrificar una p eç a importa , •

r1
can o G on,., i•: Ga es: crítiques del búnquer, que e1 . con-
-- de -l
per prote g1r s.e ·
, 3 04
m
A M N I ST IA
J LLIBERTAT! •

. . n1• stre massa tou, tot

1 / i que.. du rant
el s
s1· ¿erava un _ 97 3) van mori. r m es op os itors . en tn eu
1
mandat � 1 ? 69 e) que no p as durant el mandat d,e a118
( nz . l
de lª Po hc1a o ità general Cam1· ¡o Al onso Vega. se..u
cap Cru1..
antecessor, e,l tòcrata», ta l com e l def.iní a- les '
11 s un «autent1'c aris . a1me . . A r •
1 as, a m h . pa..
� ' L V ng·ua rdt a J • m otiu de l
g1 nes de a a se te m b re d e 1999 ; era .
me m
a
de br
seva mort, el 29 art dels catal ans f ranq. ut• stes p e del
. p ai-tida--_
CNM i formava . ctiv . ar l'. econo mia • .
de Catalun .
. b n• r el rè gi m 1 rea
ns d'o
Duran F _ a re 1 1 1
. se ya,
Estava al1• neat amb P ere mp r e va ·rebre
/ . / • p h /
Lop ez Ro do l · a ia ' n Esta
l ,esu,mul de Laureano . . d e l con • ¡ ··
f �cte obert en-
pe#'.
seque1·a
L'«afer Cruïlles » ,era una
an del cas M atesa (un es­
tre les famílies franquistes arr
càndol politicoeconòmic que va enf ront�r/ falangistes i
tecnòcrates) i, sobretot, de la remodelac10 del. Govern
de Carrero Blanco . La crisi es va resoldre amb la victò-
ria dels tecnòcrates de l'Opus Dei sobre els denominats l
«azules», amb Manuel Fr aga lribarne i José Solís R�iz
al capdavant, que van perdre la partida i v�n àbando­ l
nar el Govern .
Zimmermann volia saber l'abast d'aquella nova cri­ l
si, iniciada per la publicació, en el diari Arriba, d'una
sèrie d 'articles de «Diego Ramírez», pseudònim de Gon­ l
zalo Fernandez de la Mora, contra la Llei d'associa­
cions, als quals Cruïlles va contraatacar amb un article
a La Vanguardia , un cop destituït . ,Tot i que els contra­
ris a l'obertura eren minoritaris, les tensions en el si del
Govern eren notòries i Cruïlles volia alinear · el discurs •
de Franco del Cap d'Any anterior amb l'aperturisme,
qu� , segons ell, també reivindicava, si bé amb- un altre
estil, el príncep J oan C arles El cònsol demanà així ma­
teix � Tax?nera que li fes una .
mena de «qui és qui», per
tal d ª�!an r-se sobre la composició l'op o sició. Resul­
de
ta cunos que el cònsol volgué
s saber la valoració de Ta-
 -
CLOEN DA
305.
bre B andera Roj a -- •
part it del qu al di q , .
u
!lerª s.o que n o p as maois t a - t. del Par i E ue es -
d 1 tt p
:é s r 1cªs ociali sta (PEN S), el partit d'ex � anyol
a
• º ºª1 • • tre a dreta
• que e11 mate ix v1ncul ava amb la . .
i sta
i

1 po1teia
�ic
º
e pª r/iY 11orrnal que el d'•1p• l,om'"at1. c demanés al m . . Ja
1

és 111e s. ués l a comp o s 1c 10 de l a CCFP i OnJo que

P 1 1q C la irnportan-
l•1. e t
d l 'A ss emblea de C a,t alunya.- Devia ser una conve
c 1a
e
esa , p er qu e va r-
a i di st c o m e n çar a 1 a seu del co
sa 11at rg V 1a .
L a
.
1 e t ana ,
.
v .
n4'
l a a aca b ar
. després de dtnar
sola , a
-i

plegats al
r·
restau rant 1ne 11. , avu1 desaparegut,
, que hi
v
ha ia al c a rrer de la F r ne a n
� n , umero 8, molt a prop de
la plaç a de Sant J�u me 1 d el Palau del Lloctinent.
Entre el 197 3 1 el 1976, Henry Kissinger va viatjar a
Madrid cinc vegades . No podia ser ·un a casualitat. Al
c ontrar i, dem ostra l a preocupació de l'administració
estatun idenca pel futu r d'Esp anya un cop mort el dic­
tador. Kissinger era l' home amb més poder en -l 'admi­
nistració Nixon, ja que des de l'agost del 1973 era alho­
ra secretari d'Estat i. conseller de Seguretat Nacional.. •
La primera vegada que Kissinger va viatjar a Espanya
va ser el 18 i 19 de desembre de 1973, just dos dies abans
de l'assassinat de Carrero Blanco, i segons. consta en el
registre de visites, durant el viatge es va entre�star �b
alts funcionaris espanyols per avaluar les relac1?ns h�a­
terals . També ho va fer, breumen t, amb Franco 1 el pnn-
• e, de 1,1 1 de gener de
cep Joan Ca rle s. En e 1 seg on via tg . .
,, a p ar¡ar ªmb el m1n1stre d'.niers AI
1974 Ki ssi ng er no me •s v 'escala cap a Egi•p--
'. ol , C or ttn , dur ant l
Exten ors es p any de 1974,
a, �l 9 de ·u l iol
a

te. En el tercer . tras l t Es� ny

na declaració
a
uJ
a
n r
l a
acu d-�r a . M dnd per sig
. er v a questtons
Kissing • Finalment, del
a a

d e seg u reta t
con1unta . sobre ' 1 de .U de 1975 , el secretari d'Estat del_ s
31 de maig a 1 y •
;� p resid ent Gerald Ford e_n la vi­
p n J
E.UA va ac om feia . Espanya. Abans del pri mer viatge, el -
a a

' 1• al que a . .
sita of1c
 TATI
I A I LL I BE R ,·
N I S t
.t\ M • •
. • ger s 'havia · entrev ist at ainb
30 6
3 , 1( 1 s s1n
de 19 7 t r io rs . esp anyol , . L au . te- ano·
b s x E
4 d'oct 11:n .1stre d'Afer a u na carta de Franco à Nixon,
e e
u
rr v .
el 1.1°u odó, que p o rta va al p res ident d• el s -EUA · que
o, p ez R do r e c lama ci d p r · n c · •
ip is At-
L e, e1 dic ta r
l a D e c lar a ó . e 1
en q u
u ,
e s sig• n a r . .
o g A N. ·. - · · · . -
Espanya P av t• à d 'e metr. e l 'OT t
_
s .
q h m e nt po c mp , es p ec ial-
l,anu• ca vi. sit• e s en re1 ativa
u e e
¡
K olte s , ¡ i· en p res e rvar le s ba se s m. 1· i·t ars a Es
1�v1
.
pa""
e vo ol ha. via de.
ment pe rqu mb é p erque, el G overn. e spany , . ., .
p o, t i n f l u n c ia
nYa . uda per e o mbatre la s ov. 1�t1ca
e r a e
n• . co
ser-l' i de gra ,ªJ i. a Tant. els m embr es del règim , m els
a la Med_ it• er a n
· ·t es portugal
E sp anya imi
r
b n s lls q ue
EUA v eien am� o
�A ntón io de Oliveira S alazar, que
l 'acc i d e n t d
despre, � de • ad a al poder de Ma rcelo Caetano,
va re p s e n ta r 1 a p u J de l càr rec el 27 de .setembre
re
al p g u , p s ses sió . inu..
el qu re n e o
b e ta n e s v a ass egu rar l a co nt itat de
de 1968 . Am Ca o
.l1 i.b eral , a nt ico mu n.ista 1.
.
l'Esta do novo, la dic t a dur a ant
corporativa por tugues a. En cap cas, el m�d e_l no havia .
de ser la Re volució dels· Clavells del 25 d abril de 1974.
La preocupació de l'administra ció Nixon pel que pas-:
sava a Espanya s'havia incrementat des del procés de
Burgos del 1970, com és més que ev ident en�l'estudi
del Bureau ·of Intelligence and Rese arch, signat per Mar­
tin Packman iJame s G . Co nnell , el 30 ·de març de 1973,
Sp_ain: Issues and Pe rsonalities in Post-Franco S ain.
A1�_ com el 1953 l'ap osta estat p
1
unidenca era per l'opus­
deista Gregorio Lóp ez-B r
avo , el 1973, un cop apartat del
o er n
G v que presidí Carrero B lanc o
partament d 'E stat els analistes del De-
com '
P er To rcu ato Fern a., e nçav.en a apostar mol. t clarament
i gran defe n sor nd e z-M 1ra nda , el nou v1cepres1' dent
con si st ia a re p er �es u m ir- • h o, del model Caetano, que
p 'r
tot pe rquè n o du...1 r e l c anv i. lampedusià: «que canv1..1.
en el seu ll ib o c anv u re s » . C om obs ervà C h arles Powe11
re El amig. o
a meric • ano: «Was h ington se con-
 CL OE N DA
307
con que el ré gi men po stfranquist f
fo !�;::tal, a migo de los E stados Unidos ¡: ::;� pro-
y s c1ente .
ocel estable como par a pod er actuar en c -
t e . o n s e cuencia»· .
¡11e11 de le s g ra ns pr eo cupacions del
ún a rè gim franqu_1st
r e ci sa me/nt, el «pro - ble ma regio . n
al»• Tant era . x �
era, P •t1 va arr• ·b
0 i · ar al D epartame ' a1 1'
que la qü es nt d •Estat dels
U n a ltr e d e l s m olts . for
in
" mes que l'amb .
EÚ�· E U ni • ts e nvi · ,
a a . ancada
dels s t at s W ash ing ton, aquest co
'agost de 1966 , est ava signat pe r l'amb aix . p del
6 d ador, el de-
ò ra t a An gi• er B' i dd l e Du e,
k que era el mateix sen
rn c yor
qu e a qu e 11 any s ' h av •
ia b an ya t a la platja de Palomar
al costat de Fra ga lrib arne . Tots dos volien desment�;
la contaminació radioac:iva de les· aigüe s d'una platja
-que, d 'altra banda, tenia un nom sinistre i al·legòric,
Quitapellejo s- després de l'accident aeri del 17 de ge­
ner, que havi a comportat la caiguda al mar d'una bom­
ba termonuclear. L'informe no és gaire extens, un parell
de pàgines, però demostra que les autoritats estatuni­
denques estaven al cas del creixement del catalanisme,
que el redactor especificava que .també.po_dia se� sep�­
ratist a ' arran de les converses· amb membres de l oposi-
.
;
. . ' ' t
cio:
.
An .intere �--t1ng. aspect o.f a s·�ff ries of recent conver-
o 1ce an a n-umber oí
. po rtlllg ' d
sat1ons bet we en th �
elona, was the way
in which
re
. • 10 Ba rc
oppos1t1 on f'1gu
•g _al f1avor of their thinking emerged.
res

the strong re. ion

t, sep �
-:ir atism) is, of cour s.e,
(1' f n .
Catalan Re g1onalisIll cts f Spain's history, po1it1cat1 •
o

u s fa
one of the -obvio ;osp ects . ('Un aspe
cte inte•
fu -
compositi o n an� . e r: c �nverses rec ents entre_ �l,, ga
e

r essant d '
u na seri di.vers es f'1gu res de l'opos1c10 de
. t d ' 1
' n fo r inac1, 0,, 1• eb re el fort sabor reg1on • al del
b1 d p er c ,, q�e
. es
o u m e-c t là (s1
e
lis
n
f P ts .ell, s. El regiona
B ar c elo na t de w
º e a a

s am e n , p er desc omp tat, , un dels. fets ev1-

p en a u . sine)' es
. s e p a r
no, el
 I L LI BERTAT !
AMNISTIA
308
•
is t , n• a, l a co'mp osició p olítica i les Pers
h Pec..
d nts d e la , .
o
y a ] .
e de futur d ' Espan
s
tive
• d t a m b é relac ion. ,,a va l a re nov ad a e"'
L,a mb a 1•x • » de l'o p os.icio cat al a na, que c}....J...
a o r

eg 1o n a 1
ist a re a..
•1a, a mb l' increment de a repre s sió d l
p « r l
n o m
a
t e
t
u
n
'
e

mava l
.ª
o
ret o t , am b t q u e e ls e s t udi a t
. n s -p er
r ègi• m I ' s o b
e l f e

en e r ac ió-
s 'e s t ave n inc o r p or ant l
a n ov a g . a a
N va
n
ta t u
qu is ta . o es , me nta b l a C a p ut x1nada tot
. ,
llu�it'a anu'fran .
• ue •Jª s' h av i a produït, p ero era o v1 que a teni a Pre-
l
eric a n s b,u s c aven una s ort1' da .di ns les
1q
sent . El s n orcl - a m . l 'a nt
fam i,1 1• es franqu i s s p e r q u e , c o m a d v e r t ia ic secre-
te
,,
ta n• ge ne ral del
POU M , Jo a qu m M au n n, des
,,
de! seu
. . ,, l'
o c g ruix e l op o s 1c10 1 beral es-
. d '
exi li a Nova York, el p
panyola , que contrastava am
b la fortalesa dels grups co -
c lús entr l 'opo s.1c10 . ,, na .
munistes i m arxi s tes, in e cionalista
catalana i basca, ten ia aquest efe ct e. Per a ixò, personat­
ge s com Mau rín, que havie n pat it una perse cuc ió doble,
primer dels estali nistes i despré s de is fran quistes , tam­
bé buscave n una alter nativa a ls comu n ist e s. Va dei­
xar-h o clar en una carta, d e l 2 de juny d e 1 951, d irigida
a B ertr am D. Wolfe, el fu n d ad o r del Partit Comu nista
dels Est ats Uni ts (PCUSA), que en aquell temps j a era
ed itor d e Voice o f Amer ica, la rà d i o d e la Guerr a Freda.
Maurín aspirava a to r nar a E s p a nya a ix í que Franco
caig u é s, «co n el dec idida r
p opó s ito de c ontribuir en la
me did a ?e mis p o s ib il id ad e s a a g rup a r to d as las fuerzas
prog re s ivas del p a ís p ara for
mar un h az al rededor.de
Amér i�a e n la lu cha co n tr
a el comu n ismo y por la de­
mo:racia» . Aqu e sta op i nió,
q ue pot agra dar més o menys
e ro
P_ _ q�: �é fo n a me nt, l a v a a mpli ar després d e la inva­
Sio so; iet'.�ª d e Txe co s
lovàqu ia en una c a rta d irigida ª!
��mb e ex i li at Jord i Arqu e r,
u ud ad or de l lo ant iga à n i ma del PC catal a
B c Ob rer i C a mperol ( B OC) : «Lo de

'.•• ',(i¡
., ;"'#-1:;
._

·: · -
 CL OEND A 309

a ui a fortalece el rég i men fr anquist a, ya qu e

chec0s.lov qahora ma., s neces i' d ad que nunca dè mahte -
e
i. 1u.r ueb n es en la :�n1n •
., su là , y e l franquis mo se las hara
s as • •
11er la bu en pre c10» (8 de setembre de 19 6 8).
pagg : c ontube r ni d� Mu nic », l a � eu nió del IV C on-
el Moviment Europei sta Internacional del
, Ge neral d
��� de j uny �e 196� , que el franqu is me va magnificar ¡
e la h is to riografia no acaba de saber valorar, va ser un
� tent fallit d 'enfo rtir una alternativa liberal i socialis­
u

'
: a l'hege monia comu nista dins l oposició espanyola.
L'esforç per aplegar opositors a Franco, especialment
monàrquics, que pertanyien al bàndol dels revoltats el
1936, i exiliats republicans no comunistes , va ser im­
portant , però insuficient perquè els EUA abandonessin
Franco i apostessin per un canvi radical. El clima de
Guerra Freda es podia percebre pertot, més encara quan
no feia ni un any que la República Democràtica Alema­
nya havia aixecat el Mur de Berlín. Aquella «reconcilia­
ción de traidores», com titulava el diari falangista Arri­
ba, va servir perquè s'establissin les bases entre sectors
polítics anteriorment enfrontats, però també perquè
s'organitzessin a Madrid manifestacions massives
d'adhesió a Franca. La reunió de Munic va aplegar cent
div uit personalitats: vuitanta persones de l'interior i
trenta-vuit de l'exili. De l'àmbit català, van participar..,
n'hi onze, totes provine�ts de l'interior: Màriu� Estar
-­

tús (MSC) , Jaume Serra ' Gasulla (ERC), Antoni de Se

":'

nillosa (monàrquic), Francesc Sitjà (col· lab?rador Fde !ª

revista El Ci ervo), Jo sé Luis Urruela
(�scnptor), ehp
llester (pre-
La garriga (de mocratacristià), Jordi Prat i Ba EE - de la
us
s1' d ent d e l'I nstitut d'E studis Eu rope • --IClavi·11 e-- (d1-º
Un1v . er s1t. at d e Barcelona) , Manuel Ri•era
) Ma rià Manent (escrip tor), ,,J osep sa-
recto r d e l' IEE • · • he Francesc
' Rafael Tas1s (FNC) i taro
nabre (sace r -d ot) '
 l
' l
l l
l
TAT\
A M NISTI A I LLIBER l
\ 310 l
l

. s , del P SU C co m a obse rv ado r i p e r iniciat'1

l
l

V1c en. ' comuni• stes no h i' va n ser . Va

l

q e el s i nv
l

Pro, pi a, . a.te... s . ' . . . itats l

\ d
u
is t ir l or ganit z o p n cip al' Enr1. c•
l
ss
De l ,ex11 1, h'1 van a . . . a r l
ri l

Gl· ro nell a» - u n a ntic. mi1 itant d el P OUl.x

l

A d r o h er « -LY1 -
l

C) J ose p Rovir (M SC), Víc tor tJ

l

Jord1. A rquer (MS ' . . .l�Ur-'

a l

A u f_at ( ER
l

, J ose p S ns _ i C) F r a
tado (ERC) ncesc
l
a rr 1 l

• V len tí (u n antic fala ng ista) . Ta mb é hi ha, T ·

l

F arr e ra s 1 a
,alg u�s p arti. ts :v ien
l

d
l

est at convid ats dirigents .polítics , p erò

l
l

nt n o h i v n acu �i r -He nb :r t B a
l

que fin alme rrera

benet
a l

(ERC), Anton Cañellas (UDC) i Jo n �:ve ntos (MSC)- ,

l
l
a l

l• elS l• ndependents: Josep

Benet, Maunc1 Serrahima, Joa
l

omi nes i Ll
. . x·
uís Mana 1nn acs .. vConsell Català del Movimentl
n
l
l

Sª 'le s Joan Cor •

l

Per fer-nos u na idea d'on p i a a que11a iniciativ

Europeu l
art
a l

C t là del Movime
l

convé anar al Consell a a nt Eu rope� . l

l

. (CCME). Va ser fu nd at a París, el 19 49, pels exiliats ca-

l
l

t alans que h avien acudit al Congrés de la Haia · p er par­

l
l
l

ticip ar en la creació del Comitè Feder al Es pa nyol del

l
l

Moviment Europeu (CFEME). L a Junta Directiva ini­

l
l
l

cialment estava integrad a pe r C a rles Pi i Sunyer, que

l
l

havi a presidit el Consell Nacional de Catalunya de

l
l
l

Londres, entre el 19 41 i el 1945, com a p resident; Enric l

l

Adroher «Gironell a», com a secre tari gener al, i, com a

l
l
l

\ vocals, Josep Rovira i Canals (antic memb re del POUM

l
l

i un dels fu ndadors del Moviment Socialista de Cata­

l
l
l

lunya, MSC, en la postgue rra), Joan Sauret i Garcia

l
l

(membre d'ERC i director general de Sanitat de la Re­

l
l
l

pública durant la Guerra Civil) i Josep S ans (escriptor).

l
l
l

Poc després de la seva creació, es v a n integrar al CCME l

l

diverses entitats catalanistes antifranquistes, com l'efí­

l
l

mera Unió de Federalistes Catalans, el j a esmentat MSC

l
l

o el Movime nt Demòc rata Cristià de C at alunya . Aquest

l
l
l

comitè cat alà va posar en marxa dive rses iniciatives edi­

l
l

log ne ,
l

torials, començ ant pel butlletí Aperçu sur la Cata

l
l

que s'enviava a corresponsals i escripto rs p er oferir-los

l
l
l
l
l
• l

-
-· --- --- --- ---
l

----------- -
 CLOENDA
7l
'i
l

31 1 l
. l

. /
0 alt e r n ativa. El 19 5 1, Adroher «G1r '
l

.
. forfl1ac1 rnar xa l a revista Europa , que era onella»
l

i0 ar en es cn'ta ga1-•
l

s . •
va P,º r ell s�l,_ l e ntre el 19 5 3 � e1 1956 , Jose R
l

reb e pe re t d 1ng1. ren el but11e tl Cartes d 'Eu pot> ovira i

l

11 s au va conv erti. r en una d e r rª · L'eu- Europeisme l

Jºrºrª11 e 1. srnA.e es erio. r, e1 1949, s' ha . le s formes d'atacar e.l

l

. l'i nt via creat l 'Institut d'

l

règdi�· u rop eu s, sot a e l parai gua d� la U Es l

s E . niv e rs • ­ 1
l

t\l 1 1tat d e
a, i la J oventut F ed erahsta de Catalunya, l1d
1, adrCelonr J
l

' e-. l

o s e p M ar 1 a 1n au d d e a
ra a pe
. A' · L sar te i en la qua1 l

•
p arti cipava un ¡ove J ord'1. u¡ol . L'I nstitut Francè s de
p • l
Barcelona, �ue co °: altr es entitat.s culturals estrangere5
(l 'I nstitut d Estudis Nord-amer icans o .l 'Institut Italià
de Cu ltu ra) es convertí en un ref ugi per a
l pensament
lliu re, va crear el Cercle d'Estudis Europeus, que el 1955
va programar una expo sició a Bar�elona sobre el Movi­
m ent Internacional Europeu (MEI), que fou prohibida
pel Ministeri de la G_overnació.
Despré s de la creació a París del CCME, es- van ac­
tivar els contactes per establir una s·ecció a l'interior
de Catalu nya, amb representants d'ERC, de l'MSC i de
grups democratacristians .i liberals. Anton Cañellas,
f utur dirigent d'UDC, assumí les funcions de secretari
a l' interior. La seva tasca era auxiliar el Consell de París.
pe r difondre les seves , activitats, facilit ar contactes
amb personalita . · . grups d. e l' in · ter1'or, donar suport a
ts o . tes l. tractar que
la for mació de grup s de jo v e s e u r� p e1s

el s .Joves de l , 1nten . . or par uc • i' p ess in e, n les ca mpanyes

l b o rac . entre els dos co..
10
e uropees de Joventut, ·Lª ·. c ol a
i'nterior es plasmaria
m ite . , s amb gr up s eu rope1. stes d e l'd'un informe sobre l a
t1, ves coJll ara l,el ab o ya i el País B a sc o b e' amb
· · · ·
en 1n1c1a ració
rep res s 10 . çultural a C . a t a lu n nyols
d' . d al s e studi. ants e spa
la creació - d 'un fo ns 1_ rn
a
J a nifest acions de l a Un iversi-
a U
e s
de s pr é s de 1es revohi 1956 ; amb el suport propagand'ist'ic
tat de Barc elon
a·de•
 IBE RTAT!
AM NISTI A I LL
312 ,1

mbient d'on va so rtir la represen-

,y

del MEI. É s d'aquest a . , Munic •\

la reun10 d . e .
tació catala na a •
pe s n1 la qua1·1tat d els catalans
Sense voler nega r el '
ic é fàcil co nstatar que. h 1 f altave n
presents a , M u n s les
u en la fa e fi al del f anquisme.
persones que seri�n cla ·
s n r

Llevat de Ca ñellas , que en els pn�ers a nys de la transi-

. , va tenir. rotagonisme com a hder de la vella un c
cio P . se
, e r a1 iar-
. · ' epara p amb la ucn
-s1 _ be, de seguida s e n s
per so�es va� quedar ar-
d'Adolfo Suarez- , la resta de .
n u sego pla. Els partits de l i nterior ha--
raconades e n n
.. .
vien pre s el relleu a les veus de l'e:11 1, 1 els nous dirigents
no eren a Munic . En compte s d.excloure els comunis-
tes, l'opció que es va pr:ndre a C atalu nya :7a_ser la con­
trària . Els independentistes van· buscar-h1 la confluèn-
cia, que arrencà amb la Caputxi�ada i va culminar _amb
la creació de l'Ass emblea de C atalunya. El relat triom-
fal sobre la reconciliació que s'ha fet en v alorar histò ­
ricament la transició posterior ha propiciat ex agerar la
transcendència d'un acte que va tenir un abast més li­
mitat. Els escarafalls del règim i la sanció governativa
contra quinze de les persones assiste nts, que van ser
obligades a escollir entre el confin ament a les Canàries l

o bé l'exili, van ajudar a mitificar l'acte . Les paraules fi­ \

nals del republicà liberal Salvador de M adariaga, coor­
ganitzador de la trob�da amb José María Gil Robles,
l'antic dirigent de la CEDA que havia ajudat a desesta­
bilitzar la República, eren premonitòries de la interpre­
tació que en faria un ce rt tipus d'h isto riografia: �La
Guerra Civil, que se inició el 18 de julio de 1936 y que el
Régi�en ha mantenido artificialmente, ha terminado en
Mún1ch el 6 de junio de 1962». Ni la transició va acon
seg� ir que aquest bo n des ig d'u n home s com Ma­­
avi
danaga f� s :V�ritat . Encara ara cuege
n els efectes de la
Guerra Civil 1, sobretot, d'u na dic
tadura tan llarga com

- - ----------- • -
--
---- - ------- -
 CLOENDA
31 3

c ' qu e c ontinua tenint se guidors e

frari als .
0 ntre els
1a de. s actu . • •
01ít�c ls riord- a enc
m ans est .aven pendents de
r s� e Catalunya, l'opos1c10. , tamb é es mo l'evoluc10• ,
ºl ,t1c a de h m p og ut veu re al llar strava molt
p � otll e g d'aquest lll'br
e.
act_ n itàna v a costar molt que fos realment u • , • La.
i"ª' e .
lltJ 1ta ur er a1. xo, , l a d'1ctadu ra va poder r ' n1tana, 1
, esist ir tant de
p0c s es , PPe ro, es , . .
que , .ª m es , l'op os 1c1ó catalana tamb '
p
te.rll av a so bre q.ui na .rel a c10 • , ha • e
d 1 screp rn . via, de tenir amb els
r g an is es un 1tan s espanyol S creats en el tardofran
o h v •
uis rn e, J a em i st que l'A ssemblea de Catalunya i el
tf PC es van negar a adherir-se a la Junta-Democràtica
d 'E spanya, i només l'Assemblea va assistir a la reunió
de la Plataforma d'Organismes Unitaris d� l'Estat. Jo­
sep Tarradellas era totalment contrari a participar en les
iniciatives promogudes pels ,partits espanyols, com va
deixa r clar en una entrevista publicada en el diari La
Dépêche du Midi, de Tolosa de Llenguadoc, el 4 de de­
sembre de 1974, i que l'oficina del president va difondre .
en castellà:

Cons idero que los catalanes no deben confundirse

con actuaciones de uno· u otro p artido, ni con los Hom­
bres políticos españoles. Los catalanes solo deben �on­
mte­
t ar c on ellos mismos pens ando únicamente en los
rese s de C ataluña y de
la República. N o deben ace�tari
de �os parudos.
en modo alguno, pasar a ser una sucursal
esp añoles .

ra q u e s' anava perc ebent la fi del règim,_ al-

A isa­
:: � �a fo r m a que li havia donat Franco -prec
meny
.. est ava lligat a l a seva per so na, com totes le
s
ment p er q � ió en-
ct ado r s'estava mo r int -, la relac
u
l di
dic
e
. tadure s , i
o ns ca. t alan a 1 e s p a nyol a va anar f
. ent-se
si ci
tre le s 0P0
 l
l
...
1' 1 J\ l L L
l-gERTAT!
S
l
A.M N I l
l
l
314
1..
e rn i ca . E n les seves memòr ies, Jo l
l

e, s P º r.. l

s en t. l m la n eg ativa• d e l'A ss emhl d l

r q u e e a
Il:e, s P onell asseg�r a
e l

lid erada e l

r b s e a la J u n ta p er S an t · l
d1 c a
d h e nr- . . i a .. l

n Y ª a a
• } o ani s ta �a f ae l Cal v o
l

Catalu • el mon ,ar qu ic . l s' hi. gires . , d'esqu

S e re r
l

o1
l

go C a r r il l
r q u e e 1 pS U e ofi cia
' . . en a. .
l
l
l
o c D iaz h avia
va Prov r r ez c o
a tié nt
g r a t q u e Gu r ib u · ·
1t
l
l

n s el l, rn al un dar 1 , Assem ble p .. l

S e go st a ca da a f a, a a r
l

n r o lt d e
posar
l

de in a e a rn ti. va' va començ ar a pals a les ro.. l

l

qu ll a n e g a . . l

tir d ' a e
. na m en t. Aix ,
o es va inte nt a t s o lu .,.
l

l s u f u n c io l

de s d e
l
e h' .
a co m is si ó d , en 11 aç, on i h a v ia ,. entre
l

r cr a n t u n •
l

cio n a e
' g ust í de Semir, F ranc es ç d e B
l

n et A o r .. • l
ose p B e
d,altre s, J M' l Sellarès, Josep Sol'e Barb era,
l

i , Xav ie r
l
l

ja Ar � y �
a a , ue
ctiu era
l
'
ix Ca bo ne ll. L'o bje apa iv ag ar le s
l

F 0lch i. el mate
l r l
l
ven gen erant i. que sorg .
ie n d e l e s e
l
l
e s q e s ·,ana s- l

Polèm.1qu
u . l
l
p a rtits ' àv ids de recup erar un prot agon .
18 ..
l

tra ,
teg ies d e l s l
l
\ via diluï t n l'Asse m bl ea . El s mot or s v a n
l

me que s 'ha e l

a b ans .
i tot de la mort
l

posar-se en marxa i així és com,

l

. . . l

del dictador, entre el 8 d'abnl i e� 12 de JUny de 1975,

l
l
l

s'organitzà u n cicle de conf e r�ncie s que :ª sup os ar l a

l
l
l

presentació públic a dels partits, sense du-h o ober ta- l

l
l
ment . l
l

«Les terceres vies a Europa» va ser el títol triat per l

l
l

a un cicle de xerrades que va reunir Anton Cañellas, l

l
l
d'UDC («Co mu nitat, democrà cia i autogestió: una l
l

convergència pel nostre temps»); Josep Solé Barberà, l

l

\
l
del PSUC («El compromís històric»); Josep Pallach, de l
l
l
l'RSDC («El socialisme democràtic a Europa»); Joan Re­ l
l
l
ventós, de CSC («So cialisme i soc ialis me democràtic»); l

\ Ramon Trias Farg as, d'ED C («Llibertat, intervenció

l
l
l

\l laboral i justícia so cial a l

la Catalunya del demà»), i, fi­

l
l

\ nal ment, Jordi Pujol i jar

l
Sol ey, de CD C, qu e va pla nte l

l\
la seva alter nativa a l
l
mb «L a respo sta democràtica» . La l

premsa de l''epoc a f en· a a aquell cic •

l

catala» , • Un es r e l e co m e l .:p ac t e l
l
pacte entre els homes que representaven, l
l

- -------- \
---
 CL OENDA
3 15
. nd ic a r irò. n icament Jord i Solé Tu ra e
<¡a i • n la seva
cofl'l riª d'El N ot t cie ro U •
nive rsa l, «e l e spíritu del 1 2
l r0
eº l.l L a clo end a d e l c ie
• l e e s va fer . precisa de
ment aquell
l e n u n a tau l a r o d ona con1' u nta de ci.
n s is t
·o>>, , .
c o nc dels
jtlfll .
d1a, t s (R amo n T n . as F ar .
e re n
c ia g a s no va ass 1st1r . .
1
,
•
f
co .. e ra a L o n d res) , en que s acceptare , -h 1
n
0
les preguntes
perqu/ c si. b e, h av i• en d e ser pre. se nta
e
bli de s per escrit. per
del m Pu t ' el fi' ltratge d e l'or ganitz
re'n ació . La idea de pr
p er e cic• l e sorg .
1,, d e l ' Institut C t
e­
a q u e st
p ar � r d � ?lic 1 'Estudis
lon
S o cials e � arce a (ICESB), l� presti giosa institució
de l'Església que en aquell moment dirigia Maria Mar­
tinell Taxonera (1927-20 14), una dona molt activa· filla
de l'arquitecte Cèsar Martinell, la qual, a més de co�an­
dar un centre d'estudis per on va passar e1 bo i millor de
la cu ltura catalana, va fundar una revista que va ser pio­
nera en el camp de la sociologia: Perspectiva Social.
Segons els cronistes, aquell va ser un dels actes polí­
tics més rellevants que s'havien celebrat a Barcelona en
els darrers anys. El period ista Jaume Guillamet, des de
Presèn cia, es queixava del protagonisme · que hi havia
tingut Pujo l, que fou molt incisiu i .que no es va estar
d'inter pel·lar i respondre els planteJaments dels altres
s
conferenciant s: «Molta gent es pregunta a la sortida fin
a quin • punt el cic • le. d' ICESB no ha estat munt at a la
a ell, una persona¡·i-
seva mesur a [de PuJ• Ol] en. situar-lo intervencions an--
orant les
tat, a1 capd ava11, tanc an' t l val altra mesura són repre-
a .o
ten• ors d' ho mes • que en un l'ves» • La resp osta 1·1 dona..
s enta tius d 'op c io • ns. col•lect
o n t a }b an de s de les pàgi. nes de
M a nuel Va,, z quez_. M . •
e r a r la inc idè nc , de pUJO1 entre
ia
1 exag
Triu mfo, que, tot li donà un suplement de repres_en-
na.,
la burgesia cata�a co, rn ho veia Joan Coll en la revista
es •
tat1v 1ta t . A i xt
• •
• . l'
•

Destino :
•. 1 ,
 BERTAT !
J. rA I L L I
�
AMN ! S

·
rs onas escucharon durante 'mas• d e
3 16

de 3 • o 0 p e l' .
Mas , o
e s ta s a las preguntas que ,hah1an sido
r e sp u
dos horas las B con 24 horas de ante lac1on • ... Los or
l

a-
!

enviadas al I CESro n sus disc.re pancia

!

, s - la p olítica es
do re s no o c u 1 ta · ón man1fes to a certad ament e Jo rdi .
' con. f r o n tac i '
tambien ,
po co sus nú me rosos puntos de con-
puJ• Ol ? - n 1 ta m . l de l acto p or Ant
le · ídos a l fina
verg,.., encia, q u e fuer on ·1O' atent amen t e l a p ol " •ón
o s1gu · e mica
Ca nell as . El p u, b lic ocasio nes, pero, con todo, cuan-
apl audi. endo e n algunas
• deramente se d.,es·h ord o, y tod a l a
do el entus1as mo verda so unan1me fu e .
Pie en u n aplau cu a ndo
sala se pus o en
e de to d �s l os co nferen-
Anto, n C an-- e llas ' en no mbr
. tes , leyo, los punt. os en «los que . todos estamos de
cian .
acuerdo» .

J p Carle s C lemente reproduïa, tam bé a D estino,

l'op i::� de Joaqu ín Garrigu es Wa� ke :, _bast i? d e la d�èta
reformista madrilenya, sobre el s1gn1f1ca t d aque ll cicle
de conferències : «Es la prime ra ve z qu e se ha produci­
do en E spaña un acto de esta significac ión política». El
manifest que va llegir Cañellas recollia, �ssencialment,
els punts de l 'Assemblea d e Catalunya que quedaven
sintetitzats en el lema «Llibertat , amnistia i Estatut
d 'Autonomia », p erò els polítics que ho d efensaven no
eren els que des del 1966 havien obert el ca�í cap a l'As­
semblea de Catal unya . Eren uns altres . El governador
civil de Barc elona , Rodo lfo Ma rtín Vill a, va imposar
una multa de cent mil pes sete s a cad a confe re nciant i
cent mil més a l'e ntitat org ani tzad ora p er la le ctura del
_
ani
� fest . La història de Ma rtín Villa es pot valorar a la
v ista d 'accio ns co m aque sta
o bé fer-h o am b la visió
am ab �e q�e l'exone ra de
qualsevo l ma l, gràci es a la seva
contnbuc1ó a l a tra ns1• c1• ,
0 . Tots els sanc io na ts van pre-
s entar recu rs c o ntra
l es mu ltes .1, en aquest se ntit, en
van treu re u n re nd ' .
" 1c . ,
im e nt po l1t su per ior. El qu e sorpren
'
 CL OEND A
-31 7

.ie1e e., 5 que no hi particip és Joan Cornudella o

, qtlest c 1. ne ulat a l ' FNC , que era el partit indepen..
dli ó alt re ; que r r a trad ic ional des del 1940 i que ha� ·
g t d es
�Jei1t1S 1a
• a • renc a r a mb l a1"11ament que els vells polí
'
u it t ti s
cofl ? ven al PSU
� bhc a n5 aplica
5 e .
h C . L'FNC i el PSUC, eer
P
rePº 0 e clusivament , av ien sostingut l'Assemblea
en x . ,,,
be, qu lu ny a . Va se r el• pri me r s1mpto ma que l'inde
de C a:isme no seri a u n dels protagonistes del temp ¡
s
Pende mpoc no h'1 va par tici . . par cap. represe
. ta ntant de
;:;:�e � �acc i?ns � 'ERC, la lidera�a p�r Jos�p A�dreu
. Abella 1 la d Heribert Barrera. H1 havra un interes evi-
�ent d'oferir un mostrari d' a�ord amb les famílies ideolò­
giques eu ro�e�s: democr�tacri_stians, s?cialde�òcrates,
liber als, socialistes marxistes 1 comunistes. L'indepen­
dentisme, socialista o comunista, no encaixava gens en
aquell esquema, com tampoc l'abundant sopa de lletres
de l'extrema esquerra. Jordi Pujol era, en aquest sentit,
mostrat com el representant de la burgesia catalanista
sense c ap vel·leïtat separatista.
El conserva dorisme espanyolista es va adonar de la
m aniobra, i d'aquí -va néixer el cicle �J?ialogo! », or�a­
nitzat per l'Associació Cris.tiana de D1ngents: l o��arut�
homes d �cc10 Ca­
z ació emp resa ria l creada el 1952 p�r 62)
tòlica ' amb l'empresari argentf Ennque Shaw {l9it-t9
al cap davant 1. el gu ia . tge espiri • • tu al de monsenyor Ma-
; , El ,
nuel Moledo (1907-1 \ 98 8 t am � é r
i

na ; if:� pr�= :r�:Ï,

>-

n ent fou el m i a t J os e M � .
• ag str enat Ta, c1to 1 dire.ct�r del Col ·legi
.
, .
grup pol 1t1c a n om
o st ,
ra o lt decidit sobre quin carru
M ajor Sant Pau. Es m
.: E s t oy c o!vencido de que estabilidad
cal1. a empren d re. d u n a misma mone da . Para que
a s
y cambio son d�s care fai:a una estruct .
ura relativa men-
h c
un a cosa ca �b1e de carnbiar -:r p1enso que s �,- es q�e
a
t e estable . 1 se ha b1. ar» , ElJínut de1 seu canvi era , ev1-
5
h ay algo q,ue ca
01

--
----
,d
------� TAT!
l

AMNISTIA I LLIBER l
l
•
318 l

n m a n s de ls co mun ist es . Els alt res

l

de ntroent ' caure e

l
l

P rat Ballester -pre sept al <<contu­

pone?ts foren _J :rdi 1 6 - , J g
l
l

9 2 or e Trías Sa gn ier, lgna-

bern1 de Mun ic de l
l
l

• Sem i· r, G erard o S ab ate� 1· Pau

l

cio de p rad a, Agu stí de

l
l

• e rach s. Trías Sagn ie r, l lavors u n Jove . advocat de la

l

Mis
l

la na, va «a dh e n • r-se» al . l

dreta espan y ol is ta ca ta . ma n ifest

l

, . l

de les «terc eres vies» (Destino , num. 1 �70' 29 de J�ny de

l
l

1975) per no quedar al mar ge del canvi que es veia � ve-

l
l
l

• . "T1iotho m buscava e l seu lloc en el postfranqu1snie

l
l
nu
l
que s,anu nci·ava·• «Lo que esta c aro rLescnvia . . Cl emente a
l
l

Destino] es que la burguesía ca�alana, mtegrada en una .

l
l
l

dere cha evolucionista y reformista, no va a permanecer

l
l

callada» .
l
l
l

Al règ i m va costa r -l i assim il a r que n o podr ia ex­

l
l

cloure de la s olució els comun istes . Finalm ent, però , va

l
l

le galitzar el PCE , el 9 d'abril de 1977, i al cap d'un mes,

l
l
l

el 3 de m aig, el PSU C . Va se r l'a p ost a més arriscada

l
l

d'Adolfo Su:irez . Se gons el llibre escrit pe r la filla de Tor­

l
l

cuato Fern:indez-Mi randa , resul tat de la seva tesi doc­

l
l
l

toral:
l
l
l
l

[Mi padre] j am:is concibió el pro ceso de reforma l

l

sin la integración d el P C, y ello p or d os razones que

l
l

elaboró teórica mente: porque no creía en una verdade­

l
l

ra transi ción sin la integraci ón d el p artid o .í p

l

m s im or­
l

tante de la oposición y p orque no quería d j

l

e ar el campo
l
l

libre al [Partida So cialista Obrero Esp l] l

año PSOE con

l

una preo cup ante capacid ad d e ag ti

l

lu n ar a toda la izqui­
l

erd a.
l
l
l
l

Pe:ò p erquè això fos

l

realme nt ai x í, p r imer calia que

l

l a Llei p er a l a refor
l

ma polític a fos aprovada en referèn­

l
l

dum, c s a que va l

? enforti r la posic ió de Su:ire z i de l 'elit l

fra�quista que a
l

po s t
Suarez tucion al sense p ava p er co nstruir un règim consti­
l
l

erdre el control de l' E stat, ni claudi

l

« -
l
l
l
l
l
 CL OE NDA
3,19

d av a nt els que �x i,g i�n u n a ruptura real amb l

ca r>' ante ri o r. L a v i ctor i a de James ·C· art· er • � re-
.g 111 a plans de Su are z, perquè va• co tambe, v•
. • a
·J tl d ar l s • m po rt ar
a nt d e Henry K ºissinger, que e ra contr . • el ces-
1

e . tes. El p l a ari a legaht

5 a fl'l n is o
n pod ia tenir ex .. .
e l s c o mu . , t• t, s •
1 e l P C
z a r ixava u na m ica. L a ré sp osta mod
u e . E
ri0 ª
fl rada t• mu . lt1tu•
d
. à r a e l PCE a l'a ss a ssin at dels advo cats lahora1.
•
d 1n i ts a part i t , a t oc h a,
ce s i c v n ula núm ero
1s,..
l · A . 55 (Madrid), ei
_
d ne r de 197 7, va a1udar a fer que els partidaris de
2 4 e ge
legal itz�r e l PCE, s e go ns un� enquesta realitzada pet
G allu p 1 esme ntada per Helena Varela-Guinot, pass�
si n del 2 5 % , l'octubre del 1976, al 55 %, l'abri l del 1977..
Un a pujada e x traordinària. La renúncia dels comu­
nistes a defen sar la República, i per tant Pacceptació de
la monarquia, sumada a l'abandonament, també, de la
s i mbol ogia repub licana·, .van. mo di ficar el panorama.
A Cat alunya,, es va donar la p aradoxa que, mentre el
PSUC es va poder. presentar legalment a .les eleccions·
ven
genera ls del 1 5 -J de .1 977; ni ERC ni l'F NC no esta
b al�es
leg alit zats i es va n pr ese nta r en coalició am anucs
ció dels
par tit s. C omenç ava, així, 1a inv isibilit�a
· • _. • • .
aliat s. erar totalment
ica q s�o bri a va alt
La nova dinàm u e
re ferè nd� per a
. El re s lta t de l
l'actuació de l'oposició u
re d e 1976 J anun
...
. a de1 15 d e d es m b ª
la reform a poht., �c
e
. v . pos1c1
ia • •onat a fa--
. m b l a s 'ha
c iava aques t çanv1 L'A sse ni
e
s v a ro a 4
ue el C FP C �
o e
m ntre q
vor de l' ab s te nc ió, · no e s van posar d acord• Alguns
e

festa r, ja que els p artits nt , p�r . )a f rma pactada. El

c a nt a r\�ar de perfil, cosa
ja s'havie n an at de
a rr ade llas ta m be s . �i v a p a m e nt .
e sid e nt T o • ci o n
e ll, sile nci ¡a er ls ciuta•
e
bé �l
a l e s u rn e s
e n si
no es va
Yª de
udir
�:tran
nt , va n ac � ; :
e ro
\
u
�
Fina l m l! re fe ;è n d
de C at alun ya censats . Aque a n a b s t en --
d an n _
ic io ns l fa c amp
a
co
y
celebrar en, ig ual tat d
S
e ¿· •

- l
 LLIBERTAT !
AMNISTIA I
320

l A
' sse m ble a v a �er, co m a�uell qui diu, c la ,
c•1om• sta de a t in d ic ava u n s1 m p to ma L ii n,
, resu lt . a q es
destina, pero el • fe r è nd
ació en el re u m va s er alt
, ue la pa rt 1c 1'p
t1• 0, es a
qny , si bé in ferior, ta l c om ta mh. e, va. Pas s ar a
Catalu � stat ai
1c
1, •
1 a ' a Ja m it jan a e a l, 1 el r es ul t at fou
Pa 1s, Basc i a G a e ls o t s
: el 9 5 ,5 % d v van s e r afi rtn. ,
força ac1 apa rador a
tius .
,l
Abans d'acabar l'a n y e
s va c o ns ti tu ir a e s c ala esta
. ' tal
o
• s1• 0, deIs N ' .u q e s ' h av ia d e nc ar r e g ar de les
la C om1s .
u
,
• • d l'o p o s1c1 0, am h e l G ov e r n d
ne go c1a c1o ns e
. • Adoif0
, ez. El rep resentant de o
Suar l' p os1c10 , cat a l ana en aquel
· P u¡. ol la
•
comiss1· 0, n egoc iado ra e st ata l v a se r J or ¿ , qu e te-
.
I

• l'ava¡ de l'A ss e m ble a de C a t a lun ya . P u¡ ol e ra un

nia
,. .
pers onatge que acab ava d 'aterrar en · l a po11t1c a I que, a
és, no pertanyia a cap d e ls p a rt it . s qu e h avi. e n
m estat fo_
namentals per a l' èxit_ de l'A sse m blea ( PSUC, Msc,
FNC i PSAN) . Ta mp oc no ten ia l'aval d el p resi dent a
l'exili, qu e semp re va recel ar-n e . _T�n mate ix, P uj ol s'hi
va fer u n forat, tot i que la Com1ss1ó d els Nou va col�
lapsar molt aviat, el m es de març d e l 19 7 7. L a controvèr­
sia sobre la relació b ilateral e nt re la Ge nera lit at i el Go­
vern de Madrid originà u n e nfron ta men t p olític amb
el
president Tarradellas, qu e defe n s av a l a p ree i è
m n ncia de
la presidència, ment re que J ord i P ujol i Josep e
B net prio­
ritzaven el protagon is me dels parlament ris
a . El conflicte
entre Pujol, Benet i Tarradella s es e
p rllongà de p er vida.
Pocs dies desp rés d e l a c ele b
rac ió d e l referèndum
per a la re forma p olít ic a,
es reuní la XX XI V Permanent
de l 'A ssemble a de C at l
a u n ya . En la trobad a , els pre­
sent s van rat ific ar
les ge st io n s d e J os ep B enet i Jordi
ar s
M al per acorda r l a c ons tit
Nou , al hora que es u c ió d e la Co missió dels
va ap rov ar, a prop ost a de l 'ento
del P suc, posar e m
n marx a l a camp an ya «Vole l ' t ­
tut !» . A uest a v m Es a
q a s e r la a
d rre ra i n ic iativa, i la que va -
as
 C L O EN DA
3 2• 1
• . !l èxit esclatant , de l ' ·
Assemblea de C
sob;ºv e s de le s pàgin es de Tre ball ( , atalunya, l'any
97 n m. 4
1 1bre d e 19 76) , es f eia u n a valo raci�o �?, 20 de de.
se 11 , p ositiva d
t : el mo -
11 1e n
[ . . .] p osar l' accent de s de l'
Assemblea en
a n y a entorn de l'E statu t
eq una cam-
P • ' u iv l a retr
fund ac1 o n al d e l' A ss e mb lea i a reviur obar l' espen. t
a

• e' l en un mom
en que, l e s co nd'1c1o ns han m adurat mo ent
l S
. ig ' a, tam..
b e/ , d/ ?tar- nos d'u na e1• �a d e treball pet a ru'fic
t
la nova sit ó
Po11t1ca ob e rta d e s pre s del referèndum 1· que. . uaci
bl ement va envers unes fites electorals mduh�
. consejo general de Cataluña

L a c a mp a�ya va s er un èxit i va acons egu Suarez

ir frenar
l'i nt ent de Suarez de cr ear un consejo general de Cata
-·
lu ña com a orga nis me que substituís la G eneralitat. A la
iniciativ a , s'hi van af e gir moltes entitats cíviques, i l'ad­
hesiu i el pòster identificatiu s, dissenyats pel pintor
Anto ni Clav é, v an i nundar tot Catalunya. Arreu es po­
dia veure l'escut de l a Generalitat, llavors p oc conegut,
encaixonat en tre . el lem a reivindicatiu «Volem l'Esta­
tut! ». Va ser u na campanya sufragada p els p_artits i els
s1n • ¿ic · a ts , però també per entitats cíviques 1 persones
p a rucu • l a rs. Va te. m·r un · cost de 123 .737 p essetes . L a d'ta-
s er el prim er moment culmi . nant de
nt o r d'1
J des .�els
?�Jª que v a1o iiar-li visibilitat en le� porta
ad
�l acc:10, dma el
� qu ll d 1' s s•abte 23 d'abril repro
diar is (l' Avut• d' e
. en col or) a les parades de roses 1
car tell � to�a . p a , g 1 n a 1
' res a favor de l'Estatut
ida de s ign atu
llib re s l en la recoU . ersos a)· untaments . A Barcelona,
a div · � a l�
per ad reçar--les sp re, . gué lloc una concentracio
e r x emp le , a
l ve �: aplegà, segons el di:ri .Avu�
P um e q .
an t J a zadors i de la Guardia Ur-
e
p l ça d e S s or ga nit
dades d el esum que en
t El r
a
til•tz an •
es mil pe rs one s .
-u d ues.-c. ent
1
,
b ana- � 11uest:
U n es

feia era �
 I L L IB ERTAT !
AMNISTIA
32 2

t s 'anava fent ca d a cop més bullint,

Me , tre l, amb1'en ti · · p ,
� e, en el q u al v am p ar ci ar me s d e lll
l e rv e 1 d ord r . il
e s
pa tit po l '
l t!c , tant e n l a p l aça
t rents
persones de dt e M .
s
., ' .
r s

or co n ce n trac10 f10 s a
.
o n t¡u1 c, va fer
com e n la posteri .
nt la po rta d e l' a¡un. tament, on des
un P etit• h u1t• dava
b altaveu s havia d e p arlar Pere
d'un cotxe e quipat am
Portabella. •
A � e S t' )· untament am b Jos ep B enet, va pu.¡ar al
despatx del batlle ' on foren re
huts per aquest Junta-
. •
BENET
me nt amh a l tr e s m em b r es d el co n s is t o r i. Po nabella i .
. ,
B enet feren a mans del batlle un text en e l qual. s expli-
cit• ava la voluntat del pobl e catal'a d ' aconseguir l.'Esta.
tut i la necessitat que la llengua catal ana fos l'of'1c1al a la
Cas a de la Vila. Jo sep M . So ci as H um b ert es feu ressò
d'aqu est desig tot explicant que «d ' Es tatut, només n'hi
ha un». D esprés, el batlle, acom p an yat d ' altres mem.
bres de l'ajuntame nt, baix à fins a la p orta a s aludar els
repres entants de p artits polítics allí ap legats .
Pere P o rtab ella, tot seguit , s 'en fi là d amu nt el cotxe
aparcat prèviament i proce dí a la lectura d el m ateix do­
cument que s 'havia donat al b atlle . La d eficiència acús­
tica, derivada de la poca so no ritz ació i p otè ncia dels al­
tav eu s, motiv à qu e les parau l e s de o a
P rt b ella n omés
r
ar ibessin a les primeres file res d el s ap le gats a la plaça.
O riol M arto re ll, co m ja ho feu l'o nze de s etem e a
br
Sant B oi, puj à dalt e l vehicle p er dirigir el u l tu inari
m ti d
cant d'Els sega dors.
Ja eren quarts de d eu d el vesp re u
q an la gernació
�nà des ocupan t la plaça p e nal d '
Juïc, lloc on hi h agué la adreçar-s e cap a M ont­
c on cen tració final de la diada
per al B all de l' E stat t
u . La gern ació q ue es mobilitzà en
aquest mom ent e s x r
if a e n du es-centes mil persones.
N°més un detall, per rec r
ller - ara de « Ferna ó rer el t ro s del carrer de Fiva­
n do » - d es de la p laça Sant Jaume
fins ª la Ram bla
e s tard à m és
d 'una hora de rellotge.
 CL OEND A
323 .

s . onav a v eur e el P aral·lel

1 . ,
, ocupat en la ·sev4,..· m 1-
e
res e r u na gernac 10 que l' omp· lia des• .de . Ia . •
101P e pu•} ada p .
cat d e Santa Madrona f'ins a· 1a cnulla amb el .carrer .
d d
porta al a di. r que durant tot aquest ttaJ· ecte m· h .e
·1¿a. V , a· • els•
L \ e s .1 tambe, els b alcons de. les cas
e s p l en . es,. es e. or . .eJa�
• . •i
earr r stament els esl'ogans ab ans esmentats
ren a b a , . mo¡·ts ,
i en
e n t s h om canta Els sega dors . . A MontJ' u•i·c• , 1• co ' .n- .
1110t
m en t a les terrasses de darrere la, font de B··uh1'gas,
111
a
.
r e
.
c' à
s apleg una gran gentada durant _ les hores que durà el
·!

«Ball de l ' Estatut» . E_n aquesta �etUada, .la p·artícipadó

fou molt nombrosa, 1 tot acab a, J a b en entrada la matí•
nada de diumenge. • • ._ .
El Sant J ordi del 1977, el Sant Jordi de l'Estafut, com •
ja hom l'anomena, fou senzillament, diferent dels:altres.
.
' l
•�

La gent anava perdent la· p�r i, el panorama ·polític

• l

.
'

'.
' ,' l

,•
• ),

'
; ¡ • ,,
•

s'aclaria cada vegada més. Els equilibr is d'altres temps,

les animadversions i els ,pr.otagonistes ja 1:1,0 · sèrien els
mateixos . El president a· l'ex;ili, tina figura controver­
tida, buscava el seu _llo�, j : Pe�t això els mesos. de febrer
i març constituí l'organis�e consultiu de_ la Generali­
tat de Catalu nya, · a�b el .�up ort d'ERC, ,els dos PSC
-C ongré s i Re �grupa�ent:�.� els grl)ps dits d':squer�a
•
revolucionària i :figures indepènden:s, c�m. Ll�1 is M,ana _
bhca �n l �s...
Xir inacs · que te nien molt� influènç1appu 0 :
se�bl ea de Catalunya.i �o �'-hi ,incor oraren ni �Un· '?10
•catalana del PSOE , ni
ni el PSUC ' ni la fe. deració ril de l 1976 , el CF PC es.,
, .
De mocrat1ca. A rni\J• an .m . .. s d' b
r , ¡ octu bre d aquell
a
a is , . 3 d'
e
a- P , .
'-
reuní amb Ta·rr e ad ll as . d. e 1_-�.nA ssemhl. ea d·�...
. .esentant s
1
r
any, una tre ntena ·d• • e reg , . tro·. bar. S emblava que es e
•.l ª
C atalunya va� torn ar"' s h·fet no era del tot cert . Es co -
l •

busqués la u n�tat•, re• l�su .�. · de

n ió partidi�ta, cos.a que va i �.:.
mençava a alb1iar . a ,1 ntej ar-se una :c andidatura u n1-
ple,.
pe dir, per . exen:i c1oPn�s del 1 5 dé ju.ny. Enric Pujol ha
ec
tària p er . a l es el. . . • . . tarradellas
• .
. pujol parís frança
 T IA I L L IBERTAT!
AM N I S
324 • de sob tar n ing ú que no s'
q n o ha au n
a h a s d e l s
ac
º11..
apu ntat T a r radellas . n e eleccio
e
e
u
r n d .1on olls ·
g ,
i el ret e n ts p re v i s a l e s e l e c c s c
s e mo m
o
u
q ll s
Su a, re z e n• , q u e co n s1• derava Ta rra d e 11as corn Un, a olli,
a u e
•
1 s 10
partt• a la v ta . « E n ca n v i, el pres,'de nt esp a ny0¡ " p. ..
1• 0, ru pt
• • • tor m e s p laus 'h
1 l eia
u r is
1 nt rl o c u , e. l s " r
e t>u a..
r d i P u ¡• ol u n ' , .
e
J o m l ' h 1pot
en
l d e ia v e u re ta mb é co et1c g uan"ad
te '
tne n elec:•1on s a Ca ta lunya ». És hen, po. ss1hle q u, e f
Ot

d e les b , era el pronostic d e z. o Os

e
•a1 x1,, Perque aq u e s t t a m D ari 16
. d e 1 977
(10 d e m ai g ):
s ii
Pero en cu alquier cas.o, lo ju c os mas ge neral¡,. _
u ¡ol y Anton C ane ~ 11as "an a� er
d0s esu• man qu e Jord i P . , . s
s ca be z as d e li s ta ·d e las coa1·1c10n es col\ maiutn as ,
lo Po
si• bil• i• d d e · [ l L a liza q u e s e ap u nt a e n t r e e l Pacte
ª , �
De mocrat1c d Pu ol la Un ·� · '
J y ió d e l Ce ntre i d e l a D e.
mocrac • Cristia na' encab ezada por Ca
, ta .
ne
. l l as
. , p ara los
pn• meros puestos, podria tener como UUne diato s segui.
dores, en aceptación elec tora.l, a los co mpo ne ntes de la
li ada Candidatura de Soci a1·1stes d e C at al u nya, coa-
li::n estableci d a entre el PS C, el P SOE ! a lgu nos inde-
pendientes. [ •• •] En cuanto a los co mu lllst as, se espera
que sea precisam e nte Cata luña u na de l as demarcaci0.
nes el ectorales en donde consig an u na ma yor propor­
ción de votos [.. .] .

L'error d'a qu estes exp ectatiYes electo s

ral va ser to­
tal. L a coal ició S oci a listes de Cat l
a u nya "ª g u anyar les
el ec cions a mb q ui nze di
puta ts , se gu i da d el Pacte De­
mo cràtic de P uj ol, amb o
nze diputa ts; la UCO, amb vuit
dip ut ats; el P suc,
a mb
tre Cat al à de C añ l Uns a ltres vu it , i la DOC - Cen­
e l as, a mb ta n sols dos di p u tats. Tan­
caye � e re p
_ � arti me nt, a mb u n diputat per a ada par i 0
co �hc io, Es qu err c tt
a de C at a l u nya (E
t ala) 1 Con viYè RC - PT E -Estat Ca­
n cia C at a l a na (AP
). A Catalunya, a dife-
,l

� !Ji
 CL OE NDA
325
P ís B asc , els nacional istes no e
• del a ·
o
s van unp
os· ar
. c1ª
11 de pa rti
a ts n v a re p ro du ir les h egem0n 1e
.. el s1• 5 teJ:11de la Repú. bl'ica. C
fe
, a . t a lu ny a es conv
• •s
. er • nta
¿els ª0ysb j\ndalus1a , A stu nes 1 el P aís Va tí. / )U
i

t 01 , . 1· lenc1a en u -
e a
111 o. , de l 'esquerra ,
.mes so c1a 1st a que cotn • ' n
n1�ta, al re-
b astd10 e orn hav ia estat .
dur ant el s anys de u la dic•t adu ra
e
ve,s 11.TC o sig ui. l' ind ep endenti sme' no v •.
¡;f r"j ' , , • aco nsegu
r ent ac •
io p ro p i a, p er qu e
a
è s va refugiar en l ir •
rep es
\lº. .ª, de Pu•JOl• L' En�e, d' Hen'b·ert Barrera, qu ª coa--
1 ic10 u va un a Es p anya feder e llavors
rop gna al, es va presentar en coa-
[ció amb el PT E i Estat Català.
N o. és un.a,dada qualsevol, perquè tind ria inc1' denc ' 1a
o .
e n l' nentac1O .que. p, rend na la co nstrucció de l'autono..
mia . L a Constitu c1O �spanyola i l'E statut d'Autónomia
e s van elabo rar i aprovar �n un con�ext en què la majoria
er a de l es esquerres (24 diputats),' mentre que els nacio­
nalistes eren una minoria. Si l'abril del 1976, el CFPC·
hav ia vetat l'entrada del Partit del Treball d'Espanya
-que n' havia demanat l'ingrés el 15 de febrer-, amb
l' argument que no era· un partit de «disciplina catalana»,
amb els vots a favor d',ERC • (Barrera), CDC (Pujol),
EDC (Trias Fargas) , ·. FNC (Cornudella), Part�t UDC Carlí
i
(Badia), PPC (Cola mines), RSD � �Pallach)
ons del 15-J de• 1977
(C ane - llas) , .un an. y després , les elecci .i. si. s ena pos1c1ons •
a. ,· qu arta
van donar. la primera,. tercer ' s partit• s d' a, mb1t' estatal•
a grups lligats o -condic • · nats al
' · io
ve . t el PTE al CFPC , va
ta
. i. tot Eu.l'-,e , qu : . m acabem d'indicar, amb
F ins e ha v:ia.

concórrer a les elec ci�o,n ,À;�ado i Joan Anton Sa nc�ez

s
ri
els maoistes de N aztarant en u na altra fase que ja no• t,1n-
C arreté • S'estava enb l 'anteri, or, anib els any s de res1stdeenl..s
observar que la su ma 8 1/o)
�4 &

dria res a veu re alll s 11 v a

er 'f e alistes (16, �
c•ia. Qua n J avierra (47 .0110) í dels nac ion
u

e s qu à n dol de la r uptura en p equ-

l'
vo. ts de talunYª en. e 1 b
s1tua"Ven Ca
 I BERTAT!
A M NI ST IA I LL
326

u la re formi
s ta t riomfadora e n l' àrea d, •
dici d e l f . c 111 ..
' eq iv o r
O
v a
m
.
r
d ' es e p èn . -
' . na r e nd cia
a
• ad n
L
fluènc i a de M ' t s estata ls va cond 1c1o
a u a d
a rti tnolt ho.
catal a n a del s p n èi xer u n 1s o n . o g r ' .....•e,, s
ut reco af1a lllist
h'
del q ue ha vol g . ifi·..
a t

, nys . Un '
a h 1sto nogra 1 a , d '1g f '
cadOra d aq u e ll s a . u ell!-ne,
, cenyint-nos a· Is fets, l' Un ic ,
opt im • i• ta • A l c apdava ll . '"º-"'
ptu e l v se conse g u ir el te s t abl imen
m e n t de r u .
a r a
t
ra r a

G e n e l ' t d e C ata lu n a l y e l re tor n d el p re s n

de la ra l at ide,.,.t
sin g l ri at d quest cte , qu
Tarrad e11 as. L a e en e l 8
. '
.. ""
u a t a a
•
va v lo r r m o l pos i t iva m ent , es v a d 1' lu .1 r n
dia• es t
. qua es
,
a a

va i mposar u n mod el au o . n o m1 c gene 1

ra1· tz at que, c n.
o
' i- 1 de eons tata r' ha equipa rat l'autonomi. a c atalan......
t
,es fac
. a
amb la res t a d 'a ut onom ies . Actu a l_men t, l'autonolllia
catalana e's molt menor que. l a basca 1 l a nava rres a.
.
El resu ltat de les ele ccions v a fer revi far l a qu.. e stió
del paper qu e havia de tenir el p�e sid �nt a l 'exi l i en la
egociació amb l' Es tat, cos a que ¡ a h avi a e stat pl anteja­
�ª en els contactes que el president havia mantingut all!b
« missatgers» del Govern de Su irez a fina ls d el 1 976
ia
principi s del 197 7. Tarradellas, que se mp re havi a rec
elat
dels comu nist es, p erò t ambé de l'Ass e mble a de Cat
alu­
nya i del CFPC, i que t a mpoc no te ni a b o
n a opi nió de
Jordi Pujol, es trobava ara que h avia de comp
atibilitzar
la represent ació democràtica que e ma nava d
eis diputats .
electe s amb la represent at ivi ta
t hi stò ri c a que reivi
cava tothora p er res ervar-s e el lidera ndi­
tge de les negocia­
cions. El 25 de ju ny, els diput ats
i se nadors que havien
estat elegit s a Cat
alunya pe r an a r a l es Corts espanyoles
van entrar al Parla me t
n de Cat alu nya, a la Ciutadella,
qu e h avi a romàs tanc at
de s de l 193 8 , per constituir l'As­
semblea de Parlame
nt a ris . Er en qu a ra nta -set d iputats,
s��ze � enadors ele
gits i els qu at re se n adors de designa­
cio rei al. Hi havia
Joan Reventó s, E rne st Lluch, Carles
Sentís, Josep M ari
a Tri gi n er, M a nuel Ji énez de Parga,
m
 CL OE ND A
benet
327
. M iquel Ro ca i Junyent L u
º1 , a reano L ,
ord 1• pt1J p' A nd reu •i Ab e11o; , Jos e opez
JJlºdó ' h.J o s e p B en et, Jordl. S
nton Cane- 11 as , eri •
H be rt Barrera' L ; olé
fl f a. , 0- A nton i Gutierre ,
• • , luis Maria .
, z Jose p Solé Barb . ,
t1• ri n ac s N o més h.1 hav ia . tr es era entre
d'altr e s , M at a (S
do nes ', D olo
rs e' alv et
.
u
1' r e) ' Mar ta ocia • 1is · tes de Catalun .
S
(p 'b· (E nte sa d el s C atal ans ya,\ l Mana .
). Tamb é van ass1. .
RU n1ieós com a conv•1dats el st1r a la
de le ga t a l' i nterior del pr
re u e-
is dent de la G e ne ra1.itat de �a� alu�ya , Frederic R
r ese nt a nt s de les aho-
la, e p r ., coa hc 1o ns 1 partits que havien
tret representac10 a .les. Corts de la Segona República, ¡
el s dip�t,ats super�1vents del Parlament. de Catalunya
repubhca: tot un s1mbol . Durant la sessió, Pere Porta­
bella, que hav ia estat elegit sena�or per Girona, pero
que enc ara for mava , par t de la Comissió Permanent
de l'As semblea de Catalunya, va llegir una invitació de
l'As semblea als parlamentaris perquè participessin en la
sessió plenària que tind.ria lloc l'endemà, diumenge.
En un article publicat en el di�ri Avui, el cap del Par­
tit Carlí, Josep Badia, l'encertava quan qualificava de
«delicat» el moment que es vivia, atès que políticament
Catalunya era un �rencaclos�ues am� �oltes pe�es: l'�s­
semblea de Catalunya, partits legals 1 il·legals, 1 org�-
me consultiu • d e la G ener a¡·i�at, partits . . que no havien
i poc abans eren
•,
aconse gui. t rep resentacio parl amentàna . . ,
l p er fi, l :Assem
i d ep en d e n ts blea
actors actiu . s, f.igu res • n
• •P , •
u ica , d .�
eriv ad'l � de lec.:"' yrnes.
de. Parlamentan�, "' n P ·
eça • 11

1· no pas l'As-
Això no obstant� va ser , aque sta d arr era,
,, de
a l en ca rr eg ad a de pilotar el peno
semblea de C at alu ny . res ele:cc10 • ns
• e 1·.J 1·io l d e l 19 77 i le s p n me
comprès entr e \1
ra qu e ·f o r mal m e nt continuava
catalanes del 19
l
80 . En ca a-
erdre tot el prot . -
l '

bl e a d e Cat alun ya va p
em i
v1• va? l'As suan els partits del �FPC ��n!1re13ndrejlualiodecl .se
gotllS�e. q. d'autod 1ssoluc10. .
de
1ar el procés
si. o, d' 1n
1 c
______
, •• l
l
l
l
l

328 AM N ISTI A I LLIBERTAT\ l

l
l

C del carrer de la Ciutat, en t

celebr,a, a la seu del PSU
l

•, • ant l

os nt una r un io d e partits p er
que partl't prop parlar
l

. . .
e
'
a l

s hav n que d t en minoria

de com fer-ho • Els par tit
l

, en
ie a l

Ill Pl en àri de l Assem b l , e n què es 'Va

la reuni· o, de la
l
a
. . ea l

constitu ir una com

pos ar a votació la propost a de
l

issió l

estable d'enllaç ent re le s dues ssemb l es , la de Cata-

l

.
a e l

.
luny a •1 la de Parlament aris Dos• d'ie s després , P SU "
l

\.., ,
l

C), PS C ( ), PS OE i UD C e s van t
l

CDC, PS C ( � _ . . ornar a l

reunir p er acostar ? os i�io ns i arnb � a un ac�rd. Le

l

s
a l

lis t s e p n y
l

e s querr es i els naci on a e � e ie pe

� : dissoldre
l

el que hav ia estat el gran orga n i sm e u r:utan del t

l

ardo-
l
l

fr anqu isme , 0 bé que se su b or d n ' s l'A s semblea de

º l
i e a l

Parlamentaris. El 6 de nove mbre de 1977, quan es va ce­

l
l

lebrar la IV Plenària, l 'Assemble a va· que dar tocada de

l
l

mort. Van ab andonar-l a nou p artits polítiès (els ja es­

l
l

mentats, més ERC, FNC i PTE) , amb un comunicat que

n'exposava els motius:

Les organitzacions polítiques sotasignades,. després

de la IV Sessió Plenària de l'Asse mblea de Catalunya,
volen manifestar que la seva posició significa, per elles
l'acabament de la tasca de l'Assemblea de Catalunya i,,
per tant, són contràries, per la seva inviabilitat política, l
l

a tota fórmula que representi la continl:}Ïtat orgànica de l

l

l'Assemblea. Aquesta ha estat de gran importància en l

els darrers anys, en la conscienciació d' amplíssims sec­

l
l

tors del nostre poble en la lluita per les llibertats polí­

l
l

tiques i nacionals . Però , ara ja, amb la progressiva con­

l
l

questa i consolidació de la democràcia, la unitat de les

l
l

for ces polítiques i organitzacions democràtiques s'ha

l
l

d'expressar entorn de les nostres institucions d' autogo­

l
l

vern. Tot el poble, els partits polítics, les organitzacions

l
l

de masses i els parlamentaris,

som tots responsables de
l
l

la plena recuperació de les lli

bertats i de l'Estatut d' Au­
l

tonomia.
l
l

--- - ---- ---

--- --- --
-- - -------
 CL OE ND A

3 29
qu e no rep rese ntava c
r a t ap dels
pa
M ª¿el comu nicat, el mateix matí de la r u �tits si g-
1g
e n 10,. le -
11aot 1 aris Matheu , del Moviment C o mu n . P nà
5

' n• Avui. amb un ' a' va publ'1- 1st

º'• ª Cn a rticle en el d 1a
, titol c
car \ls en1blea es morta» . S e' n dolia, er, o• ntundent:
L'J\ s ert u na etapa en p o reconeix
ob • qu è . • ia • que
(< a 1 av . • l' Ass e mbl ea Ja no ten1a
5'h u n1t a n 1 repres e • el
ntati u
•

r a c t e r u q e v ia m
ea ,
cava el
ha . ostrat f'ins
v s • E s tan cercl e
ll a o r se
., , •.
La • s eg ona ss10 pl en a na de !'Assemblea d
' e parla..
n tan s, ce l e b ra a 1 11 e JU iol
�e d ' d • 1· ' va ratificar els acords
ats a Pans quatre d1es abans amb Tarradellas,. de .
P act
11• ,

. ac1. 0, am cara
a la n e g oc 1 b M ad rid . E ls- acords eren aquests..
est abl.1 ment e fect1u . de la Generalitat de Catalunya, re ..
.. .
torn del pre s1' dent ex1 11at 1 creació d'un consell provisio-
n al de govern . L'Assemblea també va triar la delegació de
parlamentaris que, conjuntament amb Tarradellas, ha­
vien de pilotar la negociació amb l'Estat. No va ser una
elecció fàcil, atès que el representant del PSOE, Josep
M . Triginer, va argumentar que era absurd incloure'n
un d 'UCD a la delegació , com proposava Jordi Solé
Tura (PSUC), si -a Madrid s'havia de negociar amb
aquest partit. Jordi Pujol es mostrà a favor de Triginer,
però va anunciar que votarien per �a proposta de So��
Tura p er «no posar obstacles» . Es procedí a la votacio
i la iniciativa de Solé Tura va tirar endavant, amb tre�
p A�dreu l
vots d'abstenció - de Jaume Sobrequés, J?se olhts v�
entaris e�c
Abelló i Salvador Su nyer. Els parlam
soc •
i al ' s tes Jo .an Re ven tós (que assumia la presi-
ser e l s � rep res entant d el pa,...
en t qu
i
, . d ele ga ció , tan
d_enc1: d e la Trigi ner; Jordi Pujol, del Pacte
v ? .a t) i Jo sep M.
t 1t mes t
, .An ton i Gu tié rr ez, de l PSUC; Carles. S en­
ic ,
Democrat 1· el senador indep endent Josep Ben et. En
,
tlS, d'
U CD , la po ss1 11·itat q_ue els
·b·
te i x ple es .va est ud iar .
aqu est •man adors de designació reial (M artt, d. e Riquer'
•

quatre se _
benet
F
 LLIBERTAT !
A M N ISTIA I
330

M •
ana• So cias H . um b,,ert, Andreu Rivera Ro , vira 1�
Jo .sep •
ssin• part de l Assem·-
. e forme
Maunc1 S errah i' ma) tamb ,,
va ressal . la i. m
ar
tar i s. R ev ent os : por-
blea de Parlamen
ell mome nt l autog over n ,
ta, nc1• a d'aconseguir en a qu. ,, • f utura de
sens e hipotecar la conse cuc10 de ..l'autono mia
. , .
Catalu nya. Si es feia així, concloia «no �a ldra, d. iscutir
a les C orts si hi ha d'haver o no autonomia. Les i�stitu-
C •lons restablertes prov
isionalment fa ran que el debat a
' •
les Corts sigui sobre les at nb � ci�n s_ d el s o' rga?s d'au-
to govern, però no sobre el princip i de recone1x�ment
de l'autonomia».
A Catalunya, la transició també va ser un moment
d'acceleració ràpida de la història. Si el tomb ant dels
anys seixanta als setanta va ser una època �e recons­
trucció de consensos, de «redreçament» nacional, des­
prés d'una pesada digestió de la derrota republicana,
l'inici de la transició dei xà pas a una nova confrontació
política i a la fi de les unanimitats. Els recels del presi­
dent Tarradellas amb els nous parlamentaris, i a l'inre­
vés, van augmentar, tot i que el decret de nomenament de
la comissió negociadora atorgava al presid ent la capaci­
tat de nomenar i destituir -ne els memb res, cosa que va
acabar passant a finals d'agost del 1977, quan Tarrade­
llas va decidir destituir el senador sep Jo Benet, el més
votat a Catalunya, per unes de clarac
ions que no van
agradar-li. Els estira-i-arronses van ser constants, in­
clús durant la preparació d el retor n a Catalunya de
Tarradellas, després de la multitudinà ria manifestació,
coneguda com la «del milió » de l'Onze de Setembre de
1977. L'havia convocat la Comissió Permanent de l'As­
semblea de Parlamentaris. L'altra Assemblea, la de Ca­
talunya, s'anava esllanguint a poc a poc. Tarradellas
va ater rar a B arcelona el 23 d'octubre de 1977, a les cinc
de la tarda. Feia només quatre .anys, gairebé exactes, el
 CLOENDA . 331

l ca a d 'A ­
'octubre de 19 73 , de a « igud » dels 113 e l s
z8 d d e C atalu nya, L a rupt•ura• democràtica catala•
e t11b le a mb el contmu1 sme a la maj oria dels
s c n t r a s tava a
e o
finalment, com s'ha po gut com·
ºª' ��r iS d 'E sp an ya ,
es va con stru ir sobr e la debilitat,
ter r i
provar am
b el
d
te mp s , •. • •• •
u n ió i la esconf.1anç a.
la d s e
•
l

' .. .

•, 1' •

'l: - .� l

l '
r

l • '
l
'
 • '
•• ►
.
•
.
Bibliogr af ia i do cu rnentaci ó ci
tade s

A lb erol•a , O• c., t,,av io '(20 1• 2), «P untualitzacion s ¡, ((•

a a tn-
vest1gac10 ObJect iu : matar Franco.
ri

• ' • Allò que e1s

lec to rs d � l a r ev ista Sapi en s no po dran lle
n u . gir» , Ca ta-
l u ny a '. m 1 3 � . <ht�ps :/!cgtcat alunya.cat/p
untua•
litz ac1ons - a-la-inve st1gac10 - obj ectiu-matar-f
ranco-
allo-que - els -lector s - de -la-revista-s ap n
ie s-no-podran­
llegir . />
Alcint a r a Pé re z , P ablo (2 0 1 9) , «La s tres muertes de
E n r ique Ru a no» , E l S a lto (19 de gen er). <http s://
www.els alto d iario.com /crimene s-franquismo/tres­
muerte s - enrique -ruano -crimenes-franquismo -briga
da- politico-so cial>.
Alde co a Fr ancisco i Ricard o Gómez L aorga (2022), El
Con ;u bernio d e Múnich sesenta años después, Ma-
drid C at arat a.
Amat J'or d'1 (2013) , «L'Ametlla 1966: el· pro grama d'ofen-
, nu, m. 1 5'
·h
de Jo se p Be ne t», D igi t um
• ' cultura
siva l
g. 6 - 1 1.
pà •
• n
• 1o s C at a l an . e s de Pa rí s. A prox imació a
. e&
(2014), Ed1c ia l at ípic a» ,
- , la histo�n• a d'u � a editoris. tòria i d e Cultura, num. 2,
Fran qu w:i

Tran sic • w • .,.. Revista d 'H

ls primers anys d
el
à . 8 d e
petlgla6, 3C-lau1di (19 86), D e s l 'exili (E
A m