SUMARI

"4 ::/"/" /efltíssims helis' el /ícor d'tU/llesta t{¡rda tralll/IIU fil"

(\I¡<¡ucl \larlll ['ol,

FDI'I ORI \[ . .. ~

'J I, 'S 'IOBII .). .. . .. I

BRE I S (,
TOT B~ A LA !'iEI 7
L'IlI\ FR:'IiACI E...................................................... .... II
RE( !TAI. IH JAo:\1E AR:\ELLA .. 9
l'l'S'I \ 1)(0 C \R:\rSTOLTES 10
EL \ OLU:"iTARIAT 12
'lI l'\SO POR LA ESO 11
l'RE:\lIS SAYI JORDI \6
l' \PEROTS 26
XAF.\RDFRIES 29
'\0 FA GR \CJ \ '0
~ "iTRFTFl\HTS . .... .... ~1

UN QUART DE SET
Rel'ista de l'fllstitut Arqllllecte Afalll/el
Raspa!!

Número 46 Sc 'or SCl1ll' tre J JI) 2l)O 14 Col Iahoradors: \'un ne pr I

gu m LlJ I d ell l "Ioa ( J (J ~1
Blan l'.J Jo.ll <. ili .
L\,;on r ( p rr
Equip de redaccilÍ: MI1C1.l "unt, fr e (emn I <. pl'\l \ dlbulXJI
cnl .. 'enlll r:tl l,us.lIIn.l l) ls, [ .. UI J 1)1 111
l ópel, LOJcna ~Ltrttl\L'I, l la OJ¡\a
\br \!artJ. lur f r11n • \11'U
l\lcnc¡:l, \ !l¡,; 1;J. \1011 'li.. \1 r
\a\ u:r 1'.1 l,;U 1
Portada: I cel' PI I

(' 00 rd inaciil: ., Edita: I \ \¡;lU R 11

2
EDITORIAL

MÒBILS I MÒBILS

El mòbil s'ha convertir en un objecte tan normal com pot ser portar
pantalons. Molt poca gent ha resistit al bum que ja ha esclatat d'aquesta
tecnologia en creixement. l si tothom el fa servir, sovint capriciosament, els
adolescents ja ni l'apaguen per por que no es pugui tomar a engegar, o
potser perquè poden perdre, suposadament, l'oportunitat de rebre un
missatge des d'un altre món. Així, entren a classe amb l'aparell engegat i,
més d'una vegada, ha sonat un vip!, una'vibració o un fragment de cançó.

Les companyies treuen accessoris, en molts casos d'allò més absurds i, amb
una mica de marqueting barat, es posen el jovent a la butxaca: noves
carcasses d'última generació, càmeres de fotografia, infra-rojos per passar
imatges i musiquetes als amics... Així enganxen qui es deixa enganxar.

La moda és aquesta i poca gent se'n

sap estar. Sembla que estar integrat en
CERVEI.L
la societat signifiqui tenir: tenir el
darrer mòbil, tenir el cotxe més gros,
tenir un calçat de marca... Hem entrat,
en una nova era en la qual és més
important ser consumidor que ser
ciutadà. l a més, ni cal ser responsable.

3
REPORTATGE

TENS MÒBIL?
L'exhibició de móbils per l'Institut ha portat la redacció de Un quart de set a fer una enquesta
breu en un curs de Ir i un de 4t. Els resultats estan a la vista. Semblen indicar que aquest
objecte es fa més comú en els cursos més alts i que l'ús també. Curiosament, la principal raó
per la qual els pares compren el móbil és per poder localitzar els fills.
EJ'ic López i Lorcna Martínez

APRJMER A QUART

NO (21%) SÍ (79"10) SÍ (100%)

PER QUÈ TE L'HAN COMPRAT?

Per tenir-me
localitzat (57%) Altres (4%) Altres (12%)

Per fer-me
un regal (27%)

Per fer-me un regal (39"10) Per tenir-me

localitzat (61%)

QUAN EL FAS SERVIR?

Altres (8%) Quan surto (18%)

Quan
surto A casa (9"Ior--"¡""
(44%)

A tot arreu
A casa (4%) (44%) A tot arreu (73%)

4
REPORTATGE

QUÈ EN PENSEN ELS PROFESSORS

1. És necessari que els alumnes portin el mòbil a l'Institut? Per què?

2. Quins aspectes positius creus que té l'ús del mòbil entre els joves?
3. I quins aspectes negatius?

MARGA MARTI, DIRECTORA

1. Els alumnes no han de portar el mòbil a l'IES perquè no hi veig

quina "necessitat" poden tenir. Mentre estan en el centre no el
poden fer servir i, si "sona", el "perdran" uns quants dies en el
despatx del cap d'estudis. Si la família els ha d'avisar per alguna
cosa important, poden trlJcar a l'IES i els farem arribar l'encàrrec.
I si se'l deixen en algun Boc, el poden perdre i no trobar-lo més.

2. L'aspecte més positiu és la comunicació que es pot establir entre ells. També la
possibilitat d'estar al dia i poder-se comunicar amb la família.

3. Té diversos inconvenients: estar pendent d'un missatge o d'una trucada; parlar durant
molta estona des de qualsevol lloc, deixant de banda l'activitat que s'està fent i la
quantitat de diners que s'hi poden gastar.

MIGUEL MENCÍA, PROFESSOR DE LLENGUA CASTELLANA

1. 2. De entrada, la respuesta es que no. Los alumnos no tienen

ninguna necesidad de este tipo. Son otras sus necesidades mas
apremiantes y no cito ninguna porque no vienen al caso. Otra cosa es
que sea conveniente, inc1uso obJigatorio, por razones muy concretas y
personales. Para no dar la sensación de negatividad total y absoluta,
hasta me atrevería a decir que me gustaria que el móvil se convirtiera
en un instrumento de trabajo como la calculadora y el ordenador
personal. Ya casi todo se puede hacer desde el rnóvil y en el móvil, ... hasta jugar.

3. Y aquí comienza la negatividad que por desgracia es lo que mas prevalece: jugar y
jugar, y no apagar cuando es necesari o por pura convención. En c1ase no debería sonar
nunca.

SUSANNA DOLS, PROFESSORA DE MATEMÀTIQUES

1. No cal per posar-se amb contacte amb ningú perquè el telèfon

del centre ja fa aquesta funció. Si el necessita per fora del centre,
l'ha de dur apagat.

2. La comunicació ràpida i diferent, i l'ús d'un llenguatge "nou".

3. Les factures i la dependència.

5
NOTÍCIES BREUS

L'lES AMB LES VíCTIMES DE L'ATEMPTAT

Laia Oliva

El 12 de març els alumnes de l'Institut van participar en els actes en

record de les víctimes a l'atemptat succeït a Madrid el dia anterior. A
les 12, tothom va sortir al pati per fer cinc minuts de silenci i després
els alumnes, a les seves aules respectives, van fer debats i pancartes
sobre el succés. La gran majoria dels alumnes de batxillerat va assistir
a la manifestació convocada pel Consell d'Estudiants a Barcelona a
les 12 del migdia, encara que va haver-hi alguns que es van quedar a
l'Institut i van participar en els actes de reflexió.

FEM 1ATEMATIQ ES
Erie López

El dissabte 27 de març els alumnes de Ir i 2n de ESa van

participar en el concurs Fem matemàtiques. Aquest concurs
consta de tres fases a Catalunya. La primera fase, que es fa en el
centre, hi van participar 70 centres i un total de 2.000 alumnes
per la demarcació de Barcelona però només se'n van classificar
134. Del Raspall hi van participar 3 grups de 4 persones cada un:
dos de Ir i un de 2n. D'aquestes 2.000 persone només se'n van
classificar 134: entre elles, un grup de 2n de l'Institut, compost
per Jordi i Josep Girbau, Valentín Longato i Joan Soler.
Per a la segona fase es van desplaçar a l'escola Sadako de
Barcelona. Van obtenir molt bon resultat: Joan Soler va quedar
ABEAM
primer de Barcelona i Jordi Girbau també va quedar classificat
per a la fase final, que es celebrarà el 15 de maig a Mataró, entre
tots els classificats de Catalunya

L'ALEGIUA QUE PASSA

Laia Oliva

El dilluns 19 d'abril a la tarda els alumnes de 4t d'ESa i els de Ir

de Batxillerat van anar a l'Auditori de La Caixa de Granollers per
veure L'alegria que passa de Santiago Rusiñol, que representaven
els alumnes del taller de teatre. Tracta d'un poble tranquil que es
1 .,~R-o-.veu somogut per l'arribada d'un circ ambulant. Els habitants del
'~oble no accepten la vida bohèmia i gens materialista dels artistes,
excepte en Joanet, el fill de l'alcalde, qui després de conèixer la
ballarina de la companyia, se n'enamora.
Els 10 actors van demostrar un gran domini de l'espai escènic. La
posta en escena, que partia de dues pinture , de Cezanne i de
Picasso, va resultar dinàmica i molt visua!.

6
CRÒNICA

TOT BÉ A LA NEU

Trenta-vuit alumnes de Ir de Batxillerat i tres professors, van anar afer la setmana

blanca a Portè-Puiymorens els dies 19, 20, 21, 22 i 23 de gener.

RIllIIllNG!!!
Tot començava a tres quarts de vuit, quan el telèfon de les habitacions sonava i els
despertava a tots. Amb prou feines s'aixecaven del llit, baixaven a esmorzar i se
n'anaven cap a les pistes.

A ESQUIAR!!!
Un cop allà, descarregaven el
material de l'autocar i
començaven les dues hores de
classe amb els monitors que
ensenyaven i alegraven la vista a
les noies. Després de dues hores
menjant neu, arribava l'estona
més desi~ada pels alwnnes:
menjar 1 recuperar forces!
Havent dinat, se n'anaven a
descobrir rutes noves per lliure,
fins a les 5 de la tarda.
•s
CANVIANT DE MARXA ...
Quasi sense forces, ni per caminar, pujaven a l'autocar i anaven a fer diverses
activitats per Puigcerdà. No tot era esquiar...! Van poder banyar-se en les aigües
termals (i calentones) de Dorres, fer un passeig pel centre de Puigcerdà, anar a la
piscina o a patinar sobre gel.

LA NIT ELS CONFON...

A dos quarts de nou, després de dutxar-se, baixaven al menjador de I'hotel a fer
l'últim àpat. Havent acabat, es reunien amb els professors i feien una petita xerrada
sobre com havia anat el dia en qüestió. A partir d'aquest moment el que quedava fins
a les 1I era temps lliure, que aprofitaven per voltar per l'hotel.

A LES 11 A DORMIR!!!
A les 1I tots els alumnes havien d'estar en silenci per no molestar els altres clients
que s'aIJo~aven a l'hotel, encara que els costava una mica anar-se'n a dormir.
L'última nit els professors van obsequiar el bon comportament dels alumnes durant
tota l'esquiada amb l'anada a una discoteca de Puigcerdà, la "No ho sé". Allà van
estar ballant fins a les 12 amb nois i noies d'altres instituts.

En definitiva, l'esquiada va anar bé i n'ha quedat un bon record.

Loren. Martínez i Am.u Vicente

7
 CRÒNICA

A L'INSTITUT ES CONREA AMB CATEGORIA

Són les restes d'una nau espacial? És un iglú sofisticat? És un envelat modern? No.
El primer que es veu a l'entrada de l'Institut és un hivernacle.

L'hivernacle, situat el manera no hi ha perill de quedar-se sense. La lona

costat de la porta
principal de l'Institut,
l'han construIt els
alumnes de la UAC amb
l'ajuda del professor
Joan Casanova. Aquest
hivernacle té forma
d'icosàedre -políedre
regular de 20 cares
iguals que són triangles
equilaters-. Tots els
tubs tenen la mateixa
longitud, excepte dos
perquè el polígon està
tallat per la meitat i, per
tant, dos tubs són més
petits. Donant-li aquesta
forma geomètrica
podem aconseguir
estudiar matemàtiques
gràcies a la jardineria.
està formada per dos tipus de teles: una d'aluminitzada i
una altra de plàstica. La tela aluminitzada, que esta
situada a la part exterior, serveix per mantenir la llum
adequada a dintre, la difumina i així no fa tant mal a les
plantes. A més a més, a l'hivern l'interior està a més
temperatura que a l'exterior i a l'estiu, a l'inrevés. La
tela plàstica manté una temperatura adequada i
protegeix les plantes del vent.
Ara podem veure una obra de jardineria a l'Institut i tot
aquell que passa pel costat ho pot associar a un
hivernacle. No se sap quanta gent podrà menjar les
hortalisses que creixin però el que és segur és que en
creixeran. La natura fa la seva feina amb l'ajut de les
matemàtiques i la tecnologia.

L'hivernacle es va
començar a muntar
abans de les vacances
de Nadal, amb la
intenció de cultivar-hi
plantes i per mantenir
una temperatura
adequada. Després de
muntar l'estructura es
van disposar a coHocar
la lona. Per això han fet
un canal a terra als
laterals per on el vent
bufa amb més força i
per allà han enterrat la
lona, que quedarà
protegida de possibles
aixecaments; d'aquesta - Èric López - - - -
CRÒNICA

POEMES CA TATS DE JAUME ARNELLA

El passat dimarts dia

16 de març, va venir a
l'Institut en Jaume
Amella, "que es
dedica a cantar
poemes, a aquells que
el vulguin escoltar."

Així és com se'ns va

descriure ell mateix,
en una petita
introducció que va fer
abans de començar.
. Ens va explicar també
que cantava perquè li
agradava, i que
posava música als
poemes que, en algun
moment, li havien dit
alguna cosa o li
havien arribat
d'alguna manera
especial, i que no
pretenia ensenyar res
a ningú.

Tot seguit, va treure la guitarra i va començar a explicar-nos un poema de Mossèn

Cinto, que va acabar cantant i acompanyant amb uns acords de la guitarra.Va cantar
també L'Elionor de Miquel Martí i Pol, un parell de tankas de Carles Riba i algun
poema de Joan Savat-Papasseit.

És un home bastant peculiar, però amb una simpatia amistosa, i va cantar-nos també una
corranda amb il lustracions incloses, que anava explicant pas a pas.

El recital de poemes cantats va durar una hora, i en general va agradar a tothom. Per
finalitzar l'acte, ell va dir-nos que només feia les coses que ¡'emocionaven, que li feien
sentir alguna cosa; si no li deien res, ho deixava estar. D'alguna manera, ho va dir amb
la intenció de donar-nos un consell.
Júlia Aragon, 4t B

SOLUCIÓ DELS ENTRETENIMENTS

I. Montse Escapa. 2. Margarida Martí. 3. Patrici Boira. 4. Xavi Costa. 5. Santi Calvo. 6. Rosa Bech.

9
CRÒNICA

CARNESTOLTES 2004
El dia de la festa de Carnestoltes el temps no va acompanyar, ja que feia molt fred, i el
vent bufava fort. La participació dels alumnes del centre va ser molt elevada, ja que
molts van venir amb les disfresses a punt i amb ganes de passar-s 'ho bé.

Mireia Font

Es van fer dues classes de d'allò més originals, com un grup de

tres quarts d'hora abans de començar
amb la festa. Acabades aquestes classes
els alumnes tenien miga hora per
disfressar-se i dirigir-se cap a l'activitat
que els hi toqués.
Els motius de les disfresses
eren variats, hi havien disfresses
tradicionals, com per exemple punkies,
dimonis, àngels, hawaianes, etc... però
aquest any també hi havien disfresses
"fresitas", mosques, i fins i tot una vaca.
Tot i la gran quantitat de gent
disfressada, la manca d'organització va
resultar evident en moltes de les
activitats proposades, com per exemple
en el concurs de disfresses, que es va
celebrar massa tard, quan ja molts se les
havien tretes, pel risc de congelació. Tot
i això, el jurat va proclamar les mosques
com a guanyadores.

Les noies de batxillerat, com tants altres alumnes, es van organitzar: àngels i
dimonis, molt ben avinguts.

10
CRÒNICA

L'activitat més participativa

La gimcana va ser una peces de roba i fes la cadena més llarga.

actIvItat força concorreguda, amb 20 Els organitzadors posaven nota al grup.
grups participants. Una de les proves En acabat, es va tomar a fer evident la
més curioses va ser la cadena de roba, manca d'organització perquè no es van
on guanyava el grup que es tragués més dir els guanyadors.

Ball i música
es van animar a ballar) i cap a les dues
La musIca va ser constant tothom va començar a marxar.
durant tot el mati al costat de l'escenari. La festa ja havia acabat, però el nostre
Primer es va cantar el karaoke, i ninot de Carnestoltes va sobreviure a la
després la majoria de gent va començar . crema gràcies al fort vent que bufava,
a ballar i cantar (fins i tot els "proêfi,..."",,<::~~ que va desaconsellar de fer foc.

PREGÓ DEL CARNESTOLTES

Després de moll d'esforç,

i alguna bronca o altra,
per fi hi hem arribat: ja és CarnestolIes!
Com puc observar,
anem tots ben disfressats!
Perquè després diguin
que no ens agrada participar.

El ninot de CarnestolIes morirà ben cremat.

Imagineu-vos que és l'ésser més odiat.
I posem-li un nom, tant és si Jordi o Armand.
Perquè per Carnestoltes
tot és joia i alegria, tot són bones intencions,
i a qui no li agradi, que es toqui els ...

Bé, vaja, que això es fa més llarg

que tres classes del Mencía!
Que la festa cali foc i visca l'alegria!!!

11
CRÒNICA

VOLU TARIS EN ACCIÓ

El passat dia 5 de febrer va iniciar-se a Cardedeu un nou projecte de voluntariat social

que pretén col laborar amb els infants més desfavorits de la nostra població que tinguin
problemes d'escolaritatJamiliars, culturals...

Marc Blaneé Xandri, 2n Batx

Aquest projecte pren exemple d'altres de similars que ja s'han posat en pràctica en
altres poblacions europees. Iniciat per C. Ferrés i M. Collet, l'objectiu principal és
reunir un grup de voluntaris que dediquin una part del seu temps lliure a ajudar nens que
ho necessitin. A diferència del que seria muntar una "guarderia" o un lloc perquè
vinguin els nens, el nostre projecte pretén donar una atenció directa i personal a
cadascú, molt més eficaç que per grups.

Aquests infants vénen a través de la Regidoria d'Assumptes Socials de l'Ajuntament de

Cardedeu, que porta un control de quines són les persones que més necessiten ajuda de
tot tipus i els en busca sortides a través d'entitats, organitzacions o voluntariats. Les
edats d'aquests nens comprenen els 10 i 12 anys, tot i que si hi ha més voluntaris
s'aniran cobrint més franges d'edat. Amb el voluntariat s'intenta reforçar l'educació
dels infants amb un seguiment personal, establint una bona relació entre el voluntari i el
nen i ajudant-lo en tot tipus de probleme que pugui tenir, de manera que es
converteix en un referent per al infant, en una espècie de "germà/na
gran", més que en el típic professor de repàs.

Els voluntaris poden presentar-se com a tal i apuntar-se a través de

Càritas Cardedeu, associació que hi
feina del voluntari és la de donar
una feina ben poc cansada i que en
que, si la relació que s'estableix és
sense deixar de banda la
terme.
A finals de gener i començaments
xerrades sobre aquest nou projecte
significatiu per a nosaltres fou el
de l'Institut el dia 28 de gener,
Ir i 2n de Batxillerat La intenció
projecte, que havia començat la
van ser un èxit ja que, a la
tancat la llista actual de dotze
amb l'esperança de poder
dóna suport i que deixa els locals. La
aquest referent i aquesta ajuda al nen,
canvi resulta ser molt gratificant ja
\ bona, es pot fer una nova amistat
_"11... importància del que s'està duent a
de febrer, es van realitzar una sèrie de
a diversos punts de Cardedeu. El més
col loqui que es va fer a la biblioteca
amb la participació dels alumnes de
era captar més voluntaris per al
setmana abans. Aquestes xerrades
primera setmana de febrer, s'havia
voluntaris i se n'obria una altra,
oferir atenció un altre dia.

El voluntariat es fa en el centre de catequesi, al costat

del Mercat Municipal. Cada dijous, el
Centre està obert er informar nois i noies
que vulguin fer- se voluntaris.

12
CRÒ ICA

MI PASO POR LA ESO

REFLEXIONES DE UNA ALUMNA

Por dónde empezar... ¡hay tantas cosas que contar!

Tan solo cuatro años, cuatro años que se me han hecho muy, muy cortos. Sin
embargo, cuando miro haeia atnís e intento acordarme de mi escuela primaria, la
veo tan lejana... tanto que me parece llevar toda la vida en el Instituto. Curiosa
paradoja, ¿verdad?
Y han pasado tantas cosas en estos cuatro años... ¡tantas! Buenas y malas,
divertidas y aburridas... ¡y he visto tantas caras! Caras amigas, caras no tan
amigas; caras amables y caras desagradables; grandes amigos, simples conoeidos.
En la ESO culminé mi infaneia y emprendi el camino de la adolesceneia... dura
perD dulce etapa de la vida. Las hormonas se alteran y hacen ver la vida de otro
color. Incluso cada dia de un color distinto.."La edad del pavo" que la llaman. Esa
expresión que tanta rabia da escuchar cuaJido te alude a ti, pero que tanto te das
cuenta de lo acertada que es cuando has salido de ella, o al menos eso crees...
quizas es que estoy en proceso de salida y empiezo a darme cuenta de las cosas. Y a
estas alturas, ya en el tercer trimestre de cuarto, empiezas a plantearte las cosas
mas que nunca: qué piensas hacer al terminar, qué sera de tu futuro, si volveras a
ver algún dia a esos compañeros que se van...
Pero empecemos por el principio. Vamos a dar un repaso por la huella que dejo en
la ESO... o que la ESO deja en mi.

PRIMERO DE ESO: LAURITA LLEGA AL INSTlTUTO.

Dia de la presentación. Teníamos una extraña en el cuerpo de tener que

entrevista individual con la tutora,
Susanna. Entré en el aula muerta de
vergüenza, inocente de mi, perD con el
propósito de causarle una buena
impresión a la primera profesora del
instituto que iba a conocer. La verdad
es que me hizo las cosas muy faciles...
fue muy agradable conmigo y
consiguió que cogiera confianza.
Recuerdo ese dia como si fuera ayer.
Primer dia de clase. Dia de
inspeccionar el terreno ... de aferrarse a
las caras conocidas e intentar conocer a
las nuevas.
De pri mero de ESa tengo varios
recuerdos: sobretodo una sensación
asimilar tantas cosas diferentes. El
sistema, los horari os, los profesores, los
créditos variables, las nuevas
asignaturas, los nuevos compañeros...
todo.
Aunque, bien entrado el curso, cuando
ya estaba superada Ja primera fase de
"choc", todo el mundo estaba bastante
mas suelto. Recuerdo también hechos
puntuales, como las salidas del crédito
de sintesis al Montseny y a Sant Celoni;
la excursión al Dolmen de Vallvidriera;
la experiencia de matematicas con la •
investi.gacidón del las slombras y d Ja ~
pOSI clon el o ... d u ces recuer os ..
lejan;.. . - .

-4a -~ •
13
CRÒNICA
SEG NDO DE ESO: LAURJTA COGE CONF·IANZA.
Primer dia de c)ase. Estabamos todos
muy contentos de volvemos a ver,
después de un verano en el que muchos
de nosotros no nos habíamos visto.
Aunque, cómo no, también un poco
tristes porque había terminado ese
verano.
También recuerdo varias cosas de ese
segundo curso del prímer ciclo de la
ESO. Especialmente el inicio de una
relación personal que duraría mucho
tiempo. Muchos momentos especiales
con el que se podria lIamar mi primer
amor.
TERCERO DE ESO: LA RITA E TÀ EN SU ALSA.
¡Qué comentar de tercero! En plena
esplendor hormona!. .. sin comentarios.
Curso marcado por problemas
personales, familiares ... sobretodo en el
tercer trimestre, muchos Iíos
sentimentales.
¿Hechos para recordar? Una esquiada
de tres días a la que no fui, donde todos
lo pasaron en grande, y una salida al
Museo de la Ciencia de Terrassa.
Hicimos en tercero una actividad
extraordinaria, donde nos convertimos
en periodistas por un día, gracias a "El
Periódico". Actividad donde, por cierto,
CUARTO DE ESO: LA ETAPA FINAL.
Bueno, aquí hemos lIegado ya, al
último de los cuatro cursos de Ja ESO.
Especial al principio por las novedades
en clase, los repetidores. Todavía no se
puede hacer una crónica muy perfecta
14
Recuerdo también unas colonias en el
Delta del Ebro, por el crédito de
síntesis... eso sí que fueron días
realmente inolvidables.
También rondan por mi memoria
acontecimientos como la excursión a
los yacimientos de Empúries, o la
caminada hasta el Matagalls.
Fin de la era Susanna. Fin de dos años
marcados por la cuidadosa mirada de
nuestra tutora, que fue durante esos dos
primeros años, como una madre para
nuestro grupo.
demostramos nuestra capacidad y
trabajo en equipo.
También guardo un muy bonito
recuerdo de la salida del crédito de
síntesis, en la que fuimos a hacer vela.
Y, por supuesto, lo que marcó tercero
de ESO fue el intercambio con
Alemania. Gente realmente agradable y
abierta, a la que cogimos mucho cariño
en pocos día , y de la que tanto nos
dolió separamos. Un día en concreto
que pasamos con ellos: una excursión al •
Museo Dalí. Realmente fascinante ya ~
que a mí me encanta este artista. •
de este curso, ya que aún no ha
terminado, pero sí puedo decír que en
mi grupo, cuarto C, estamos todos muy
unidos.
CRÒNICA
Éste es un año de reflexiones, empiezan
a damos charlas sobre "después de la
ESO", las salidas profesionales... y
todos empezamos a preguntamos qué
serà de nosotros al terminar este año,
dónde acabaremos en un futuro... y
sobretodo, nos da muchísima pena el
saber que muchos de nosotros vamos a
separamos, vamos a coger caminos
distintos...quizàs por eso queramos
aprovechar al màximo nuestro tiempo
juntos.
Y ESTO YA E ACERCA AL FINAL.••
\
¿Mi valoración sobre todos estos años?
No basta con decir si es una valoración
positiva o negativa. Tiene mucho màs.
Ésta es una etapa muy importante de
nuestra vida y siempre queda un
recuerdo del instituto... y, por lo menos
en mi caso, algunos profesores me han
ayudado mucho en mi vida personal,
incluso creo que sin darse cuenta.
En mi caso concreto, aún me quedan un
par de años en el instituto antes de ir a
la universidad, pero no tengo
demasiado c1aro si el bachilierato lo
haré en este instituto, aunque me
gustaría, debido a conflictos personales.
Laura Duarte, 4t e (treball de classe)
15
De este curso podría destacar los
intercambios. El de Londres y el de
Montpeliier. Y, por supuesto, la
acampada, que aún estàn por liegar.
En lo personal, fin de una larga e
intensa relación, y aparición de
personas muy importantes en mi vida.
Ademàs, cambio de amistades y el
nacimiento de mi prima, que devuelve
la sonrisa a mi familia después de la
muerte de mi abuelo dos años atràs.
No sé si debería haber hablado de las
notas... Bien, en ese tema no hay
problema, he pasado toda la ESO con
muy buenas calificaciones. Espero que
sigan así. Quiero hacer el bachilierato
tecnológico y entrar a la carrera de
ingeniería aeronàutica. Y si puede ser,
acabarIa, por supuesto. ¿Y en un
futuro? Pues terminar la carrera, tener
un buen trabajo (quizàs en ese
momento comenzaria una segunda
carrera universitaria: ingeniería de
puertos y caminos), pasarlo bien,
formar una familia... salud, dinero y
amor; ser feliz y corner perdices.
 PREMIS DE SANT JORDI
I•
DE CARTELLS
primer: Gemma Capdevila, 4D
segon: Anna Giménez, 2B
tercer: Meritxell Fradera, 1B

DE FOTOGRAFIA DE LA NATURA
CATEGORIA A primer: El pril/cep eI/cal/tat? de Laura Gonz:ílez
segon: Escletxa de llum, d'Alba Giménez
tercer: Camil/ada a la Cua de cavall a la vall d'Ordesa, de
Nerea Gabarre

CATEGORIA B primer: El baról/ rojo, de Marta Jiménez

segon: Qual/ neix el dia, de Miquel Julià
tercer: Cotó volador, de Laura Martinez i
Aerodil/àmica perfecta, de Joan Colomer

CATEGORIA C primer: Parella de primavera, d'Adrià Monràs

CATEGORIA D primer: Llimolles al sol, de Susanna Dols

segon: Rosa de test, de Susanna Dols

• DE FOTOGRAFIA MATEMÀTICA
CATEGORIA A primer: Myrna Tió
segon: Héctor Llamas
tercer: Clàudia Aragon

CATEGORIAB primer: Joana Riera

segon: Rosana Berga
tercer: Joan Colomer

CATEGORIAC primer: Susanna Dols

segon: Josep Homs

• D'ESCACS
t"'"
primer: Xavier Casals
\
!
segon: Jordi Girbau
tercer: Francesc Girbau
quart: Oriol Giménez

16
 PREMIS DE SANT JORDI
•

J
• DE LITERATURA

CATEGORIA A

NARRATIVA primer: PllIïalada Tropera, d'Aida Sunyol

segon: desert
tercer: L'escopeta d'Oidn, d'Edelweis Julià

POESIA primer: desert

segon: La eruel ruta de l'amor, de Marc Garcia
tercer: A la llit, de Jònic Soler

RECITACIÓ primer: Minerva Bala,!yà

segon: Farah El Rana
tercer: Eloi Miquel

CATEGORIAB

NARRATIVA primer: El món dels somnis, de Xènia Comas

segon: Per quèjo,per què a mi, de Marta Navarro
tercer: El poble li/ort, de Nadine Codina

POESIA primer: Mi noble cabal/ero, de Joana Riera

segon: El meu somni, de Xavier Gutiérrez
tercer: desert

RECITACIÓ primer: Oriol Giner

primer: Sense títol, d'Andrea Molina

segon: Pensant en tu, de Clara Mas
tercer: desert

POESIA segon: Teatre, d'Alícia Moragues

r,.,<
RECITACIÓ primer: Adrià Monràs

17
PREMUS DE SANT JORDI

PUÑALADA TRAPERA Aida Sunyol

Laco. Laco de atar, éste era mi diagnóstico.

Después de interminables sesiones de
psicoamílisis, éste era el resultada. Total,
que mas da, me dije. Mi vida no podia ser ya
peor. Me sentia uno de esos objetos que estan
en el suelo y no caen porque ya no pueden
ir mas abajo. Ese no era el problema. El
problema era Laura. ¿Cómo se lo tomaría? Sé
que me había estado esperando, que me daba
todo su apoyo y su amor, confiaba en mi. Y
ahora me encerrarían, y no la vería
mas. No, eso no iba a permitirlo. ¿Pero cómo?
Ah ... No imposi ble. Una parte de mi me
animaba a hacerlo, pera... Total, si tenían que
destrozar nuestras vídas, ¿qué mas daba
antes que despué ? Sabia que no debía,
pero...quizas fuera la mejor solución. Sí, lo
haria.

Me escabullí en el apartamento buscando el calor del hogar.

-Hola, ¿cómo te ha ido?- me preguntó sonriendo. La miré con un torbellino de
sen aciones indescriptibles en el cuerpo.
-¿Qué te ocurre? ¿Te encuentras bien? -Debía hacerlo. Era entonces o nunca.
-Veo fuego en tus ojos- dijo. Fueron sus últimas palabras.
Desconcertado, salí desesperadamente, buscando refugío. Pero no había refugio alguna
para mi. Era un asesino. i ¡Laura!! iiLaura !! -grité en vano. La noche se tragó mi llanta.
¿Que habia hecho? Todavía hoy sigo sín entenderlo, sin saber porqué destrocé mi vida
irremediablemente... Pasé un rato en silencio, no recuerdo si dos horas o dos minutos.
Cuando me pude calmar lo suficiente como para pensar con lucidez, me prendió el
panico. ¡La policia! Tarde o temprano alguien echaría en falta a Laura, me descubrirían
y pasaría el resto de mi vida entre rejas. Claro que, de todos modos iba a pasar el resto
de mi vida entre rejas ... Pero mucho mejor en el manicomio que en la carcel, por lo
menos allí no me tratarían como al asesino que era.
Rapidamente, corri a refugi arme en el bar de la esquina, un lugar donde jamas entraria
en circunstancias normales, pero que serviría para intentar serenarme. Entré como pude
en aquel tugurio (habia pelea y tuve que esquivar una botella voladora) y le pregunté al
primero que vi con dos copas de mas (no tuve que buscar mucho):
-¿Disculpe, me podría dar la hora, por favor?
-Te voy a dar lo que quieras, preciosa.
Demasiado borracho. Probé con el síguiente tipo, que solo lIevaba un par de cañas y un
whisky con hielo.
-¿La hora? ¿Por qué porras me pide la hora teniendo reloj?
-¿En serio que lo llevo puesto? Gracia caballero, ahora veo que son las seis y diez.

18
PREMIS DE SA T JORDI

Viendo que cualquier intento de comunicación inteligente con aquel sujeto era inútil,
me acerqué al barman y pedí un cortado. Cuando me sirvió una cerveza (el sujeto en
cuestión tampoco andaba muy fino), comente como si nada:
-Cada vez oscurece mas temprano, ¿no cree? Son las seis y diez y parece como si fuera
noche cerrada...
-Si, bueno, es el tiempo, pasa a menudo ... (Se ve que el cerebro del sujeto no daba para
mas).
Terminé con calma la cerveza, indiferente al ambiente que me rodeaba (mesas boca
abajo, gritos y puñetazos regados con abundante cerveza, un cuadro similar al de las
tabemas de películas del oeste).
Poco a poco, fui recuperando la frialdad que me caracterizaba, asumiendo un estado de
calma absoluta y casi de indiferencia respecto a la muerte de Laura. Laura...-pensé.
Esto me recordó todo lo ocurrido.

Aunque entonces no lo pareciese, unos meses antes yo era el rico director de una
multinacional próspera. Tenía un futuro brillante hasta que... tuvo que aparecer ella.
Hasta entonces, yo había sido un hombre de temperamento moderado, con genio pero
capaz de refrenarme. Pero ella hizo aparecer mi lado mas oscuro. La conocí cuando vi no
a sustituir temporalmente a mi secretaria, que tenía la baja por matemidad. Enseguida
me fijé en ella, y me di cuenta de que la quería. Y yo no era un hombre acostumbrado a
renunciar a mis deseos. Así que la cite a solas en mi despacho con la vulgar excusa de
dictarle unas cartas. Todo el mundo sabe como suelen terminar ese tipo de cosas .
Descubrí que era una mujer débil, totalmente entregada a mí. Justo lo que quería .
cuando me cansase de ella, la dejaría y listos. Pero, vete a saber porqué, me tuve que
enamorar de ella. ¡Maldito cupido, olro dia le clavas la flecha a tu tía! No podia
quitlírmela de la cabeza, la deseaba con tal fuerza que hubiera sido capaz de...

Fragment 1r premi de la categoría A

EL MON DELS SOMNIS Xènia Comas

-T'agrada l'anunci? Segur Claire?

-Sí, tranquil'la, queda bé.
-Quantes fotocòpies en voleu?
-Ufff... no ho sé, són per penjar per Londres.
-Jo crec que amb unes 200 ja faràs ...-Ia Claire va intentar ajudar.
-Sí, amb 200 li aniria bé, però depèn de les zones que vulgui cobrir. ..
-Bé, posem uns 50 cartells per barri, traient Southall i algun parell de barris més,
queden vint barris, o sigui, 250 fotocòpies!
-Finalment ens hem posat d'acord -però la cua que havia organitzat arribava fins a fora
la botiga.

19
PREMIS DE SANT JORDI

TENIU UN SOMNI I NO SABEU QUÈ SIGNIFICA?

HI HA UN SOMNI QUE ES REPETEIX I US TÉ PREOCUPATS?

Ara ja no heu de patir més.

Si teniu algun somni, veniu a la meva consulta i,
en un màxim de dues hores, en sabreu el significat.
Cobro per la visita, no per hores.

Si hi esteu interessats/des, veniu al 28 de Chatsworth Gardens

Acton Londres
Si voleu demanar la visita prévia truqueu al: 02085713 284

Seguidament agafaren les fotocòpies i a repartir! Van començar per on eren, a Acton,
per les zones més comercials, i per on passa més gent. Eren les deu del matí i van estar
tot el dia repartint-les. Era diumenge i la Zaira tancava.
La Zaira era de l'Índia, com tanta gent aquí, però mai arribà a viure-hi. En aquell
moment, estava a punt de fer els 19 anys, però sempre s'ha guanyat la vida amb el
mateix: els somnis. Des de petita, que quan algú li explicava un somni, no hi havia Zaira
durant una hora. Realment les respostes que donava eren coses teves, que no sabia
ningú. Era sorprenent. Això si ningú no sap la tècnica.

Ara farà un any va perdre els pares, es va quedar amb la casa, va haver de deixar els
estudis i posar-se a treballar. AI principi va treballar de caixera en un supermercat, però
gairebé no li arribava ni pel menjar. Així, com que la casa és gran i cèntrica, va fer
llogar tres de les cinc habitacions. Com que no sabia quin preu posar, també va demanar
consell a la dona de la copisteria. AI final el preu era econòmic, i de seguida va haver de
fer entrevistes i més entrevistes. Ella va pensar que era millor així, ja que aquella gent
haurien de viure amb ella i primer volia veure com eren. Finalment va triar la Claire, el
lames i la luliette. Tots ells tenen més o menys vint anys, per sort, es porten molt bé.
Quan va perdre els pares, la Zaira es va sentir sola, ja que aquí no tenia cap altre
familiar i no va voler avi ar els altres, que són a l'Índia, perquè sap que l'haurien fet
tomar. Ara ella ha recuperat els estudis al matí, a la tarda treballa amb els somnis.
Sempre hi ha clients, a la gent li agraden aquestes coses. Ella rep els clients a casa, els
fa entrar a I'habitació del costat de la porta, on ho té tot ambientat i preparat. Els clients
només passen pel rebedor. La decoració de I'habitació per ella no és necessària, però als
clients els atrau més. Encara faltaven quatre mesos per l'estiu, cosa que feia que Zaira
estalviés per marxar de vacances. Així que treballava cada dia.

Fragment 1r premi de la categoría B

20
PREMIS DE SANT JORDI

SENSE TíTOL Andrea Molina

Tinc un amic que vol estimar i ser estimat, amigues que volen que tots els nois s'hi
fixin, no pas que les estimin, altres que estimen amb obsessió un ideal, i fins i tot en tinc
que voldrien alliberar-se de qui les estima encara que elles n'estiguin molt. l jo penso
diferent de tots els meus amics i amigues i voldria estimar però quan trobo algú disposat
a correspondre'm jo ja me n'be cansat. l mentrestant segueixo buscant, desitjant que
aparegui l'amor de la meva vida.
-Saps què em fa ràbia dels nois? - diu la Bruna, encara amb els ulls cansats de la nit
passada.
-No. - responc, desganada.
-Que quan ens posem a ballar se'ns posin darrera i comencin a seguir-nos el ritme.
-Serà a tu que t'ho fan, perquè a mi no.
-Perquè no et deixes.
-Doncs aleshores de què et queixes! -faig Óent. -Si en realitat us agrada, va.
-Són uns pesats. Si fossin guapos... encara.
No contesto, si hagués de dir la veritat diria que se sent afalagada cada cop que un noi
es posa a ballar amb ella i que mai s'aparta quan ho fan. Però a: mi no m'importa el que
faci o deixi de fer. Jo, quan sortim de festa, com la nit anterior, em dedico a ballar no
pas a lligar.
La tarda s'allarga, lànguida per el calor que ofega l'ambient. Sort de la brisa que ens
embulla els cabells. Seiem a la vora del mar i observem els mateixos nois que la nit
anterior dansaven amb nosaltres a la discoteca. Les poques onades que arriben.
Aixafades per la pressió de l'ambient, les aprofiten els joves per a lluir-se davant de les
espectadores. D'altres juguen a l'aigua i només esperen refrescar-se. J els que més,
resten a la platja amb actitud passiva, esperant que el sol marxi i els deixi prendre aire
amb lleugeresa de manera que puguin revifar.
-Vindràs a la festa de la Sara?
-No crec, Bruna, no be dormit gens aquesta nit.
-Però si no vam tomar tan tard ahir.
-Ja...
-Au, va, anima 't.
-No ho sé, en el cas que m'hi repensi ja us bo diré.
Callem una estona, el temps passa fregant-nos les orelles i la mandra ens fa estalviar
paraules. Però les idees van fluint, amb lentitud i pesantor però arribant un punt en què
no pots fermar la llengua.
-Mai t'has preguntat per què estimem?
-...- la Bruna se'm queda mirant amb ulls estranyats.- Per què ho preguntes? Ja ens
ho van dir a Biologia, és una necessitat biològica, ja saps, allò de les hormones i la
continuació de l'espècie. Ha, ha. Quines coses de dir.
-Si, aixó ja ho sé, però... tant se val, pensava en veu alta.
-Ha, ha, ha, ha, el que passa és que com que no has dormit el cervell et fa figa.
La marinada s'enduu les paraules de la Bruna i jo les segueixo fins que es perden a
l'infinit. La flaire dels tarongers m'arriba de sobte. La forta dolçor m'embolcalla amb
tendresa i m'omple les narius fins a atacar-me el cervell. Remeno amb les mans la sorra
i faig que s'escoli entre els meus dits i marxi volant uns metres més enllà.

Fragment 1r premi de Ja categoría e

21
PAPEROTS
Fragment lr premi de la categoria e

MINDBLECABALLERD Joana Riera

Una gota de agua sobre mi rostro,

como si lloviera,
pero es hígrima lo que desciende
y acrece cuanto mas grande es la pena.

Tormenta de hielo punzante

bulle en mi estrépito corazón,
que grita desgarrando la ira,
que se fOJja en mi interior.

¿Oh amado miol

Entrégame tu alma,
acaba con mi estruendo dolor.
Dame amor, que yo te amo,
acobarda al demonio con tu valor.
¿Oh, mi noble caballero!
Galopa ligero, se veloz.

Que poco aguantaré yo sin ti.

Que con la espada que me tortura,
lastimosa vida la mia, llegaria a su fino I r premi de la categoria B

22
PAPEROTS

EL PRíNCEP ENCANTAT Laura Gonzalez

lr premi de la categoria A (Fotografia de la natura)

EL BARÓN ROJO Marta Jiménez

I r premi de la categoria B (Fotografia de la natura)

23
PAPEROTS

PARELLA DE PRIMAVERA Adrià Momàs

lr premi de la categoria e (Fotografia de la natura)

LLIMONES AL SOL Susanna Dols

1r premi de la categoria D (Fotografia de la natura)

24
PAPEROTS

Myrna Tió

lr premi de la categoria A
(Fotografia matemàtica

Susanna Dols

lr premi de la categoria D (Fotografia matemàtic

25
PAPEROTS

MI MUNDO...
Acababa de llegar de un concierto de Lax" "Busto, uno de mis grupos de
rock catalan favoritos. Eran las 4 de la madrugada cuando me puse
den tro de la cama, estaba hecha polvo. Cuando mis 165 cm. de cuerpo
notaron el suave contacto de las sabanas, sentí dentro de mi un profundo
alivio (la fatiga se escapaba por los poros de mi piel). Mis pies del 39
echaban humo, ese día mis plantas habían batido el récord de saltos por
minuto. o me sentía las piernas, ellas, enseguida aprovecharon para
dormirse, igual ruceron las otras partes de mi cuerpo. Mis manos de
medida mediana, con los anchos nudillos no hubieran podido abrirse y
cerrar ni una sola vez mas, aunque tuvieran delante el peor de los
fantasmas.
Pero mi mente no estaba tan cansada, dentro de ella tenía un concierto
particular, como cada noche acostumbro a hacer, volvía a soñar despierta.
Soñaba que estaba hablando con los miembros del grupo, todos me
abrazaban, iba a guardar esa ropa tocada por ellos toda mi vida. Esta fue
una parte del sueño de esa noche. Una nube me vino a buscar a la salida
del concierto y me llev6 a mi mundo nocturno, donde
tengo todas mis ilusiones. Cuando me gusta ~ l ' "'1
alguien, por la noche mi nube lo va a ,...f' (lI 1.) (f» '10, ~

buscar a su casa, lo trae hasta mi y nos tvl ~ 1 ~~~.

quedamos los dos junta a un ~] .: '1 1
precioso lago, con un perfecto .
amanecer...y... (no penséis muy
mal). Aquí se denota mi parte mas
sensible y romantica. Luego llegan
todos mis amigos y nos vamos de
fiesta, todo el mundo esta feliz y yo
lo estoy al verlos así a ellos. Empiezo
a decir tonterías y dar saltitos como
una cabrita. Luego llega él me toca,
me acaricia, me besa y me somojo.
Miro a los demas y vuelvo a reír. Mi
otra cara tanlbién esta presente,
alegre y positiva, como acostumbro a
mostrarme.
Todo es perfecto en mi mundo de
sueños despierta, s610 me falta
luchar por Inis ideales para llegar a
la feJicidad absoluta. Desde los

26
PAPEROTS

horizontes vemos una manifestación protestan por la LOCE, la

globalización, la pérdida del catalan hablado, la cantidad de gente que
vive en la calle y tantos orros prablemas de la sociedad moderna y- en
teoría -avanzada. Va pasando la gente y al final de la "mani" se acercan
las gentes de la calle, dejando de lado su vida pasiva y despreocupada,
todos estamos tan contentos que nace de nuestra felicidad un huerto, y
las frutas se las lIevan ellos. Éstas no solo les alimentaran eternamente
(són magicas), también les transmitirían nuestra alegria, la que teniamos
en ese instante. De las peladuras de frutas (de naranjas, peras,
manzanas...) que ellos tiraban al suelo nada un arbol i cada uno de ellos
era una de las víctimas del atentado del 11 de Marzo. Luego pasaban los
familiares de las víctimas i se comían los frutos y así se les pasaba la
tristeza porque pensaban en su rêcuerdo y en que allí vivirían
eternamente y les podrían ver siempre.
Ya no sé dónde empíeza el sueño profundo y dónde termina el sueño
despierta, pera sigo con él junto allago. Se me caen los parpados de mis
ojos marrones y alargados, mi pelo castaño y largo yace sobre la sabana,
me acaricia la piel, me envuelve mi olor, me voy durmiendo... Me
duermo sabiendo que ahora vuelve a empezar mi nundo y que mañana
mi nube volvera a buscarme, esté donde esté: en c!ase, en casa, ante la
televisión, paseando... y volveré a mi mundo, junto allago.
Laura Martínez, 4t e

DECLARACiÓ ECONÒMICOAMOROSA

Xavi,

D'ençà que et conec, els meus sentiments han experimentat un procés

d'inflacionari inversament proporcional al vigor físic, que ha entrat en franca
recessió. No menjo, ni dormo, ni estudio. Concretament, he passat de dormir
una mitjana de 7,2 hores en el primer trimestre de l'any a 3,7 en el segon
trimestre, amb tendència a accelerar el ritme de creixement negatiu. Quant a la
falta de gana, nomès t'he de dir que la meva alimentació, he abandonat gairebé
el consum d'aliments frescos, amb una caiguda de 82 punts percentuals en la
taxa intermensual anualilzada i m'alimento bàsicament dels entrepans de la
Lola. Abans mirava de consumir productes làctics de díns la CE. Ara m'és ben
bé igual que vinguin fins i tot de fora de l'EFTA (Associació Europea de Lliure
Comerç).

27
PAPEROTS

Tot això per tu, Xavi.

T'estimo. I no pas per necessitats conjunturals o per factors estacionals. No, el

meu amor és sincer, sòlid com una lletra del Tresor, més fiable que el tipus
d'interés del mercat interbancari de dipòsits.
La cosa que més desitjo és invertir el meu futur en el teu mercat de valors.
Junts podrem arribar a la producció potencial que en el sector amorós mai
s'havia donat.

No sóc una especuladora, no busco la ràpida obtenció de beneficis. Vull

estimar-te a llarg termini. Jo sempre t'estimaré: en l'eufòria de les alces, en el
pou de la recessió, amb el dolor devaluat respecte de l'euro o trencant les
bandes de fluctuació del SME (Sistema Monetari Europeu). No et fallaré mai,
Xavi. AI capdavall, qué son les persones sinó un deure interior negociable a
llarg termini?

Tinc l'esperança que els teus índexs amorosos em seran clarament favorables,
però si la teva resposta té pendent negatiu, si et declares desert la subhasta
d'obligacions Xavi, la deflació del meu cor és segura, i llavors deixaré l'Institut i
em retiraré al sector serveis a fer paelles (mai igualables a les que tu fas) per
als no residents.

Fusionem-nos, Xavi. Unim els nostres actius liquids, fem, tu í jo, un mercat
únic. Passo el 89,7% del temps pensant en tu, esperant les teves classes.
Totes les mesures que he pres per estimular-me la demanda de ganes de
treballar han estat infructuoses. Si us plau, ajuda'm a corregir els meus déficits:
els meus desequilibris interns, dóna'm el teu interés preferencial. Per la meva
banda, et prometo un fort augment de la rendibilitat, sense que hi hagi cap
sobreescalfament (encara que això últim és difícil).
Tu tens la paraula.

Ramon Solsona, Avui 26 de setembre de 1993

Adaptació d'Alícia Moragues

28
NO FA GRÀCIA

FRASES, PÍFIES I OCURRÈNCIES

Francesc Santacreu: Jo sóc el que no
sóc.
Xavi Costa: Què hi fa la calculadora a
casa? Agafa pols, s'encostipa i llavors...
malament!
Xavi Costa: Al ataque, que son pocos y
cobardes'
Xavi Costa: Anem més lents que lents!
Fins i tot els cargols ens avancen i no
veiem ni les baves que deixen al
passar! I Fiuuu!
Teresa Pou: Hi ha gent que troba pèls LLOC: Ir Batx A.
als ous! . CLASSE: Tutoria.
Marçal Mayol: Me'n vaig a posar-me a SITUACIO: El tutor dóna les notes del
la banyera amb sals fumants! trimestre a cada persona.
ACTORS: Miguel Mencía i alumnes.
• QÜESTIO:
Miguel: LI: lengua inglesa 7; QI:
LLOC: Ir Batx A. química 6; PS; partido socialista, perdón
CLASSE: Filosofia. PSicologia.
SITUACIÓ: El professor demana que
algú llegeixi en veu alta.
ACTORS: Francesc Santacreu i Adrià
•
Monràs. LLOC: 2n Batx B.
QÜESTiÓ: CLASSE: Geografia.
Francesc: Va... que llegeixi una nOia, ACTORS: Àngels López i Jordi Capel.
que llegeixen més bé. QÜESTIÓ:
Adrià: (Ofès) Ja llegeixo jo, per Àngels: Sabeu què són els conreus de
demostrar que els nois també podem secà?
llegir bé. Jordi: Sí. .. els fruits secs!
(Comença a llegir, però s'entrebanca)
Francesc: Tranquil la, Adrià, no et
posis nerviosa... Ai, perdona, és un
•
lapsus. LLOC: 2n Batx B.
CLASSE: Filosofia.
ACTORS: Francesc Santacreu i Addaia
Roger.
QÜESTIÓ:
Francesc: "Quien rie otorga".
Addaia: (Sorpresa) No és: "Quien calla
otorga"?
Francesc: (Mirant-la desafiant)
Aquesta és la versió trenta-tres de la
frase.

29
PREGU TES XAFARDERES

SOM U ES ALUMNES DE 2N
D'ESO I VOLDRÍEM FER UNES
PREGUNTES A L'ARMAND, EL
TROBEM MOLT INTERESSANT.

-Per què ens poses tants deures?

-Perquè crec que fan falta.

-Per què sempre ens mires?

-Jo miro a tots els alumnes mentre faig
classe.

-Quants anys tens? SO 1 UNES ADMIRADORES DEL

-61,¡ai!, espera que penso... 62 anys. TI CALVO. ENS AGRADARIA
SABER U ES QUANTES COSES
-Quant medeixes? I quant peses? D'ELL.
-Aproximadament medeixo 1,75m i no
sé quant peso -Quants paquets fumes al dia?
-Una mica més d'un: un i mig, més o
-Quant falta perquè et jubilis? menys.
-Dos o tres anys.
-Quant medeixes?
-Quina és la teva alumna preferida? -Un metre setanta-sis centimetres.
- o en tinc.
-Quant peses?
-Fas classes particulars? (M'hi -L'última vegada que em valg pesar,
opl/nro) pesava setanta-un quilos.
-No.
-Quants anys tens?
-Quin és el teu pitjor alumne? -Quaranta-vuit anys.
-No hi han alumnes pitjors, sempre que
siguin alumnes. -Cada quan et talles el cabell?
-Cada tres o quatre mesos.

-Què fas a les hores lliures?

-Moltes coses.

-Què t'agradaria fer quan et jubilis?

-Viatjar i oblidar els alumnes.

-Què faries si ens enganxessis

fumant?
-Dins de l'Institut renyar i castigar; fora
no diria res.

30
L I RE IE IS

QUI ES QUI?

RtCDM~rJN EL Jl:.HOCiLfFICD rErUE.N, , 7Ra 4.RA PlR ,."

V L'INC-TtTIIT.

1 2

SE· ES
TI

-CLE

•
5 6

o H

31