1

Revolució industrial  procés on s’implanta la producció de productes.

Gran Bretanya, mitjan SXVIII.
Revolució Industrial: economia agrícola  economia industrial

Canvis
~ Població: creixement
~ Producció agrícola: ús de maquinària i noves tècniques de conreu.
~ Comerç: increment d’¡ntercanvis
~ Transports: millores, que va permetre transport de més productes en menys temps.
~ Màquines i fàbriques: progressiva desaparició dels tallers artesans.

Començament SXIX:
Gran Bretanya, França, Bèlgica, Països Baixos i Alemanya.
Mediterrània: Catalunya i Llombardia.

CAPITALISME i LIBERALISME ECONÒMIC (nou sistema econòmic)

Característiques:
~ Propietat privada (propietaris en disposen lliurement – liberalisme)
~ Objectiu és un màxim benefici individual (crear un mercat)
~ Lliure competència entre les empreses

Liberalisme econòmic
Pensador: Adam Smith ADAM SMITH
Estat havia de garantir plena llibertat de l’empresariat.
Les teories van rebre suport de la Burgesia.

CANVIS
CANVIS DEMOGRÀFICS
Població anglesa augmentà.
~ Manteniment de la taxa de natalitat.
~ Disminució de la taxa de mortalitat.
o Desaparició de les grans pestes
o Mesures higièniques i sanitàries
o Construcció de claveueres
o Vacunes
o Desaparició de les grans fams

CANVIS EN L’AGRICULTURA
Productivitat va augmentar:
~ Guaret (triennal)  Sistema Norfolk (quadriennal). Va permetre que el camp sempre fos productiu.
~ Estabulació: productes durant tot l’any.
~ Nous productes d’Amèrica (patata, blat de moro...)
~ Noves eines (sembradora, Jethro Tull)
El capital s’invertia en indústria.

Gran propietaris van fer fora molts pagesos. Molts van marxar a les ciutats.

EL CREIXEMENT DE LES CIUTATS

Les ciutats van superar les muralles, nous barris amb avingudes on van anar a viure els més rics.
No van poder absorbir tot el creixement  emigració cap a Estats Units i Canadà.
 2
AUGMENT DELS INTERCANVIS
Intenció de vendre una gran quantitat d’articles al mercat.
Creixement dels intercanvis comercials.

MERCAT INTERIOR  conjunt d’intercanvis comercials entre diversos territoris d’un mateix país.
Factors que van contribuir al naixement del mercat interior:
~ Augment del nombre de consumidors
o Creixement demogràfic
o Desaparició de població autosuficient (un mateix ja no produïa tot allò que necessitava per
sobreviure)
~ Millores en els transports.
o Millora de vies de comunicació
o Canals navegables

COMERÇ INTERNACIONAL
Comerç amb Amèrica (esclaus a Àfrica).
Viatge de retorn importaven: sucre, cafè, rom o cotó en brut.
A escala mundial però amb colònies pròpies.
Burgesia va obtenir molts guanys. S’invertia en la creació d’indústries.
Conquerir per nous mercats
Riquesa – Qualitat de vida – Aug. Població – Aug. Comerç

NAIXEMENT DE LA GRAN INDÚSTRIA

MÀQUINA DE VAPOR
1769 James Watt (enginyer i mecànic escocès) va obtenir la patent de la màquina de vapor.
Substituir les rodes hidràuliques.
~ Filadores (fibra tèxtil – fil)
~ Telers
~ Per bombejar aigua a les mines.
~ Locomotores de ferrocarrils i vaixells

NOVES INDÚSTRIES
Indústria tèxtil
Llanera  cotó FERRO i CARBÓ
Indianes: teles de cotó estampades de l’Índia
Govern en va prohibir la importació.
Van decidir importar el cotó en floca i produir a Anglaterra.
Cotoners anglesos: adoptar noves filadores i teixidores
Màquines – innecessària molta mà d’obra – augmentar la producció – preus molt baixos

Indústria siderúrgica i el carbó

Demanda de ferro. (filadores i teixidores, màquines de vapor, mines de carbó, ferrocarrils, vaixells de
vapor)
Per produir ferro i acer  combustible: carbó

LA FÀBRICA
Sistema fabril: de fàbriques
Fàbrica: espai on es concentren una gran quantitat de màquines i d’obrers.
Tot el que es produeix queda en mans de l’empresari, que obté els beneficis de la venda.
Sou: diners rebuts a canvi d’un treball realitzat
Màquines de vapor – treball continuat – torns.

FERROCARRILS  màquina de vapor que arrossega uns vagons i que es mou sobre dues vies de ferro
Industrialització consolidada si hi ha ferrocarril.
1804 primera locomotora.
Cada vegada més velocitat, més seguretat i més vagons.
Poca confiança.
Va substituir diligències.

Màquina de vapor també es va aplicar als vaixells. I el casc va ser substituït per ferro o acer.
 3
LLUITA DELS OBRERS

CONDICIONS DE VIDA I DE TREBALL DELS OBRERS

Nova classe social: proletariat industrial
Condicions de vida i treball molt dures.

Habitatges
~ Dimensions reduïdes
~ Compartits per diferents famílies
~ Habitacions amb fins múltiples
~ Fredes, fosques, humides i mal ventilades.
~ Comuna a l’exterior i compartida amb els veïns.
Barris
~ No disposaven de clavegueram
~ No estaven asfaltats
~ Deixalles s’acumulaven
Jornada laboral
~ 12-14 hores diàries
~ 7 dies a la setmana
~ Fàbriques poc ventilades
~ Salaris baixos (homes-dones-infants)
Treball infantil
~ Grau molt elevat d’analfabetisme
~ Dificultats per millorar la situació social
Altres característiques
~ No hi havia subsidis d’atur.
~ Malalts no rebien ajut (sense jornal, podia perdre el lloc de treball)
~ NO metge ni medicaments
~ Manca d’higiene i seguretat.
Esperança de vida molt baixa (al proletariat)

INICI D’UNA LLARGA LLUITA

Lluita per sortir de la misèria.
Ludisme  malbé màquines i fàbriques.
Raons:
~ Perquè produïen atur.
~ Pressionar empresa perquè cedís davant de les demandes.
Pocs resultats.

Sindicats  associacions de treballadors que tenien com a objectiu pressionar els empresaris i el govern
per tal d’aconseguir millores.
Vaga  mitjà de pressió més utilitzat.
Govern va prohibir les associacions obreres. Segona meitat del SXIX – sindicats forts arreu d’Europa.

EL SOMNI DE LA IGUALTAT REAL

Marxisme i anarquisme
~ NO Capitalisme (volien una organització més justa de la societat, igualtat en drets, deures i riquesa)
~ NO Propietat privada (creien que era la causa de la desigualtat, propietat comuna o col·lectiva)
~ Societat comunista
~ Igualtat absoluta
~ S’hauria d’arribar-hi amb una revolució del proletariat

Marxisme  Karl Marx i Friedrich Engels

Per preparar la revolució s’organitzaven en partits polítics, partits comunistes

Triomf:
~ Burgesia perdria el poder
~ L’Estat seria innecessari (desaparegut diferents classes socials)
Partit Socialdemòcrata Alemany (PSDA)
Partido Socialista Obrero Español (PSOE)