3.

CANT DE L’ESGLÉSIA MEDIEVAL

Cant Gregorià
A partir del SIX Conjunt de totes
Gregori I (Magma) (Papa) les peces
~Que s’unifiquessin totes les doctrines a Europa, tothom amb les mateixes idees. musicals de la
religió unificada.
~Schola Cantorum  instruïa als cantants per ser professionals
Carlemany
~Va unir totes les peces musicals de la religió unificada i en honor a Gregori les va anomenar  Cant
Gregorià

L’escriptura musical
Notes dels grecs i romans: A B C D E FG
Encara s’utilitza a països nòrdics.
SIX
Notació neumàtica (amb neumes)
Es col·locaven a les síl·labes dels cants.
SX  Muchbald monjo important.
Va dibuixar 4 línies horitzontals i paral·leles. Cada línia s’entonava diferent.
SXI  Guido Darezzo monjo
A les 4 línies hi va posar neumes.  tetragrama
A partir d’un himne de Sant Joan Baptiste va agafar les primeres síl·labes i va fer les notes.

Característiques del Cant Gregorià

Més important -> oració
Consideraven que si no entenien l’oració no podien cantar-la. Ho interpretaven amb una veu natural.
Com es cantava?
~A capella (sense instruments)
~A l’uníson (monodia)
~Ritme estava lligat al text però era LLIURE
~MODAL (modes, no notes)
~Melodia
Sil·làbica  cada síl·laba un so
Melismàtica  més d’una síl·laba per so
~Text en llatí
~Text de salms, antic testament, evangeli, etc.
~Tetragrama  4 línies
~Notes quadrades  PUNCTUM CUADRATUM
~Cants
Antifonals (salms)  2 grups. Pregunta-resposta
Responsorials (salms)  Grup respon – solista pregunta

4. LÍTURGIA ROMANA
Ofici diví (destinat als monjos dels claustres)
És privat. Cant Gregorià.
En els monestirs els monjos feien pauses per anar a resar.
Es van regular  Sant Benedicte  “La Regla”
8 serveis de llibres:
~Antifonals: música
~Breviaris: textos

Missa (destinat als feligresos – poble)

És públic.
~Ordinari: part fixa
~Propi: van variant segons l’època de l’any. Litúrgica.
Música profana
~Música de l’església
o Trops: peces musicals existents, amplien el text
o Seqüències: peces musicals en vers (AABBCC)
~Música de trobadors (personatges místics que cantaven sobre tots els temes)
o A les corts
o A rutes importants (Ruta de Santiago, Ruta del Camí de Roma)
o Allà on podien guanyar diners
Trobadors:
o Llengua d’oc (romànica d’Occitània)
o Llengua d’oïl (romànica)
o França  trouveres
o Alemanya  mimmegënger
~Música de Joglars  saltimbanquis
~Odiards (informaven a la gent)
o Més cultes, monjos que anaven de poble en poble.
o En llatí o llengua profana.

Música trobadoresca
Característiques:
~Ritme: marcat i més variat que el Gregorià. El ritme depenia del text, tema, etc.
~Timbre: s’acompanyava amb instruments: violes, arpes, llaüts i percussió.
~Melodia: sola línia melòdica. Instrument acompanyava amb la mateixa melodia.
~Textura: monofònica o monòdica
Exemple popular (profana)
Cántigos de santa Maria (Alfonso X “el sabio”)
Recopilatori de ritmes.
420 melodies
Escrites en diferents llengües.
Important perquè hi ha miniatures de persones amb instruments.