Tema 3: La monarquia hispànica (S XVI – XVIII)

SXIV Catalunya independent

SXV unió dinàstica
SXVI hegemonia Carles I
SXVII Àustries menors Felip II, Felip III, Carles II
SXVIII família dels Borbons a la corona.
Catalunya és una regió d’Espanya.
Catalunya perd políticament, guanya econòmicament.

REGNAT DELS REIS CATÒLICS (Ferran d’Aragó i Isabel de Castella)

S’uneixen dues famílies de reis.
Però els dos eren de la mateixa família: Trastàmara
Unió dinàstica  1469  casament dels hereus Ferran i Isabel
S’uneix la familia però no els territoris:
Es mantenen els furs de cada territori
Es mantenen les institucions
Monarquia feudal  monarquia autoritària
Unió afavoreix a Castella (regne extens que anava conquerint la península Ibèrica)

SXIV:
~Crisis i epidèmies
~Decadència econòmica
~2 guerres importants: Guerra civil Catalana, Guerra de les Remences.

Esdeveniments importants:
~Expansió territorial
~Unificació religiosa

Expansió territorial
~Capitolació de Granada
~Conquista nació del regne de Navarra
~Corona d’Arago (quan Ferran la va heretar)  el 1479
~Negociacions dinàstiques amb Portugal: Pactes de l’unió de la monarquia Hispànica amb la portuguesa
després de 2 generacions (Felip II)
~Illes Canàries
~Territoris Americans

Unificació religiosa
Gran monarquia  element unificador  religió cristiana (catòlica)
Amagat rere la religió raons: econòmiques i polítiques.

Surten afectats: jueus i musulmans.

Jueus 1492 si no es converteixen són expulsats. (molts són expulsats)
Musulmans 1502 si no es converteixen són expulsats (molts es converteixen)
Falsos conversos: diuen que s’han convertit però és mentida
Imposició d’un organisme comú entre Castella (1480) i Aragó (1483)
 TRIBUNAL DE LA INQUISICIÓ  detectar i castigar els heretges.
gran inquisidor: Thomàs de Torquemada
Inquisició Espanyola és controlada pel poder polític, fins el SXIX.
Caça de bruixes

Mort d’Isabel (Joana no va regnar)  Ferran

Mort de Ferran  Carles I d’Habsburg

Carles I:
Objectiu  unificar tot Europa (no ho va aconseguir)
Divideix Europa en dues parts: (1556 va abdicar)
~ Felip II (fill)  Flandes, regnes peninsulars, possessions americanes.
~ Ferran (germà)  Àustria, Corono dels sacre (imperi Germànic)
Durant el seu regnat:
~ Política exterior  4 conflictes:
o Imperi Otomà:
 Problemes amb la frontera d’Àustria
 Problemes econòmics (pirateria)
o Protestants: Carles es veia com una figura catòlica i està en contra dels protestants
o Prínceps alemanys (protestants)  demanaven que l’emperador no tingués tant de poder
o França:
 Hegemonia d’Europa
 Fronteres
~ Política interior  3 conflictes
o Nobles castellans  tenien por que el rei tingui tant de poder
o Revolta dels comuneros de castilla  es va crear una manera de governar diferent
o Revolta de germanies de València  els nobles van marxar per la pesta. El rei hi va enviar
els tercios.
Felip II (1556-1598)
En el moment esplendorós de la monarquia. Va fer construir una flota per anar a
~Estableix la capital a Madrid conquerir Anglaterra. Armada
~Felip es va establir a Castella (on va ser educat) invencible. Va ser vençuda 
~Crea un cos de funcionaris Anglaterra va tenir més poder comercial.
~Política exterior: Es va acabar el comerç marítim per part
o Agregen Portugal a la monarquia Hispànica de la monarquia hispànica. Holanda i
Anglaterra s’aprofiten i augmenten el seu
(s’afegeix a l’herència de Carles I)
comerç.
o Conquereixen Florida
~Despeses:
o Guerres
o Mantenir l’imperi
o Retornar préstecs
~Conflictes interiors:
o Països Baixos  revolta
o Moriscos  Revolta de les Alpujarras
~Conflictes exteriors:
o Imperi Turc  Batalla de Lepant (entre la Lliga Santa i països mediterranis) (guanyada)
o França  dona suport a Flandes (protestants)
o Anglaterra
 Problemes religiosos
 Corsaris (Francis Diar)

SXVII  decadència de la monarquia hispànica (S’enfonsa l’imperi Espanyol, l’hegemonia

de França)
Reis:
~Felip III
~Felip IV
~Carles II
El rei deixa de tenir el paper més important  Validos (Conde/Duque de Olivares és un valido de Felip IV)
La decadència s’acaba.
Àustries menors (fi de la dinastia d’Habsburg a final del SXVII)  guerra de Successió  Borbons
Reis d’Habsburg eren dèbils perquè:
~Crisi econòmica: balança fiscal negativa
o Tornar prèstecs
o Despoblament
o Guerres
o Despeses de la cort
o No arribaven or i plata
 Derrota de l’Armada invencible
 Esgotament de les mines
 Els virreis es quedaven l’or
~Crisis política: el conde-duque de Olivares intenta centralitzar toot l’aparell de l’Estat.
o Revoltes:
 Catalunya
 Portugal (s’independitza el 1640)

Catalunya dins de la monarquia hispànica

Època moderna a Catalunya  Monarquia hispànica
Catalunya:
~Integrada dins la monarquia però amb identitat.
~crisis a Catalunya (finals SXV)  crisi econòmica, demogràfica, guerres...
~Lloc secundari dins la monarquia hispànica
~A nivell demogràfic:
o Crisis SXIV, SXV.
o SXVI  immigarció occitanta  expandeix
o Recupera el SXVIII
~Política
o Manté lleis i institucions
Generalitat prové de les corts reials  representants de la societat.
Tenen una funció de representació i d’organitzar els tributs. Creen una institució: Diputació
del general (allò que afecta en general a tots)
o Època moderna: reis deixen de convocar les corts (tendeixen a centralitzar). Les corts
perden poder polític, té més poder la diputació del general  que es converteix en la
Generalitat  adquireix exèrcits a més d’organitzar atributs.
o Virrei  majoria castellans
o Pactisme  abans de fer una llei s’ha de pactar amb totes les parts.
o Sobirania compartidora  rei + representants de l’estat (les Corts a Catalunya)

Depenent del rei i del virrei hi a més o menys tensió

Hi ha més tensió  quan el rei intenta cetnralitzar el poder: moment de conflicte (Felip IV)
~Societat
o Pirateria  l’imperi Otomà hauria frenat el comerç al mediterrani. Divisió del mediterrani
 creix la pirateria:
 Musulmans a ciutats cristianes
 Cristians a ciutats musulmanes
Vigilar  Torres de guaita
o Bandolerisme
 Saltejadors de camí (lladres)
Pertànyer a una banda. Aquestes bandes eren milícies que defensaven que treballava
per senyors feudals.
Lluita més important  Nyeros i Cadells. (als Pirineus, però es va estendre per tot
Catalunya)
 Dos personatges importants: Joan Serrallonga, Pere Rocaguinarda

GUERRA DELS SEGADORS

Orígens
A partir de Felip II els monarques donen més importànica a l’absolutisme.
Màxim representant (1621-1626) de Felip IV  conde Duque de Olivares
Entren en la guerra dels Trenta Anys, donant suport, fins declarar la guerra a França.
Això suposa: Homes, diners, armes.
Teoria d’Olivares: uniformar els diferents regnes, tot al model de Castella.
Quan Felip IV rep la corona anomena el virrei, la generalitat el rebutja.
El rei convoca les corts el 1626 no van acabar bé:
Van presentar un projecte: UNIÓN DE ARMAS (gran exèrcits de molts homes)
S’han de convocar unes noves corts.
Petites baralles a partir del 1626
Conflicte polític
1635 Espanya i França estan en guerra. Tensió social
I el front de baralla és a Catalunya  allotjament de soldats.

Conflicte (1640)
Els pagesos expulsen tots els soldats (la Generalitat no els dóna suport, però tampoc hi està en contra)
Un diputat va ser detingut per les tropes del virrei  maig de 1640
7 de juny de 1640 CORPUS DE SANG Els pagesos van entrar a Barcelona i van matar el virrei i
representants reials i van deixar anar presoners (bandolers, etc.)
La generalitat no fa res.
Olivares intenta ocupar militarment Catalunya. La generalitat  Pau Claris
Desembre del 1640 les tropes Castellanes entren a Barcelona.
La generalitat demana ajuda a França:
Proclamen Lluis XIII de França com comte de Barcelona.  Catalunya pertany a França.

Guerra de França i Espanya a Catalunya.

Tracat dels pirineus 1659.
Les batalles van ser guanyades per Castella.
Felip IV va jurar les lleis a Catalunya.

Conclusió
No es va acabar d’arreglar del tot el que es volia, però es va aconseguir que es juressin les lleis de
Catalunya.

GUERRA DE SUCCESSIÓ (1702-1712) 1714 a Catalunya

La successió de Carles II. Situació internacional.

Va morir sense descendència el 1700.
Candidats:
~Arxiduc Carles d’Austria (germà de l’emperador Germànic)  Habsburg
~Felip d’Anjou (nét de Lluís XIV)  Borbons
Habsburg o Borbons????

Carles II diu que l’herència és per Felip.

Encontra  Anglaterra i Províncies Unides
No els interessa que hi hagi una gran potència.
Anglaterra, Holanda, Àustria i Portugal declaren guerra a Espanya i França.
Guerra Europea.

Catalunya i Felip V (Felip d’Anjou, Borbons)

Jura les constitucions catalanes.
Catalunya dóna suport a Felip (borbons)
1705 Catalunya canvia de bàndol: dóna suport a Carles (Habsburg)
Motius: Vigatans  partidaris de Carles
~Francofòbia  traïció del Tractat dels Pirineus. Botiflers  partidaris de Felip
~Felip V  absolutisme
~El virrei de Castella (Felip V) comença accions repressives contra els contraborbònics.
~Pacte amb Anglaterra: estarien a favor de Carles a canvi de:
o Ajut militar
o Que s’asseguressin que Carles respectaria les lleis.
Catalunya entre en guerra a favor de Carles.
Carles desembarca a Barcelona i se’l proclama rei  Carles III

Desenvolupament i fi de la guerra internacional

Desenvolupament:
1704 Anglaterra  potència marítima.
Conquereix girbraltar.

1707 Batalla d’Almansa

Gran derrota dels Habsburg (Carles)
Les tropes Borbòniques conquereixen València i Aragó. Van anular les lleis perquè era conquesta.
Entren a Catalunya i van anar conquerint.

1708 Els anlgesos van conquerir Menorca.

1711 Mort de l’emperador Alemany
La corona d’Alemanya i Austria  Carles Arxiduc.
Anglaterra i les Províncies Unides no volen CAP gran potència, es retiren.

Tractats de pau
~Tractat d’Utrecht
~Tractat de Rastadt
En aquests tractats Felip manté el territori Espanyol a canvi de donar possessions europees.

La campanya Catalana i l’11 de setembre (1713-1714)

Catalunya ↔ Borbons
Dos llocs de resistència:
Setge  encerclen la
~Cardona ciutat, l’ataquen fins que
~Barcelona es rendeix.
1713 la guerra es va escampant.
Juliol 1714 Setge*de Barcelona

Dos persones importants que defensaven Barcelona:

~Rafael de Casanova  “alcalde” conceller cap.
~Antinioi de Villaroel  cap militar

11 de setembre de 1714
Barcelona es va rendir davant dels Borbons.

Conseqüències
~Repressió política: exili de gent capa altres territoris fora la Monarquia Hispànica.
~1716 es publica  Decrets de Nova Planta (conjunt de lleis que substitueixen les anteriors. Com que
és conquesta no ha de jurar i en fa de completament noves)
~Desapareixen constitucions
~Nous impostos. Cadastre. (es multipliquen per 6)
~Desapareixen les lleis.
~Prohibeix el Català al govern i la justícia.

Conclusió:
Espanya unificació política:
~Mateixes lleis
~Mateixes institucions

ESPANYA  1 INSTITUCIÓ POLÍTICA unificada