El sistema solar est format pel Sol, els planetes, els satllits, els asteroides i els cometes que

giren al seu voltant. El Sol i tots els cossos celestes es van formar ara fa uns 4,600 milions d'anys a partir d'un gran nvol de gas i de pols que girava molt de pressa. A la part interior d'aquest nvol es va formar un estel, el Sol. A la resta del nvol es van originar els planetes i els altres cossos celestes.

La Terra s el planeta en el qual vivim els humans. s un dels ms petits del sistema solar i est situat a 150 milions de quilmetres del Sol. s l'nic astre on es coneix que hi ha vida. La Terra es mou constantment. Cada dia fa una volta completa sobre ella mateixa (rotaci) i cada any fa una volta al voltant del Sol (translaci).

Els cometes sn formats per una mescla de gasos congelats i pols, i sn petits. Es creu que es formen en el nvol d'Oort, proper al sistema solar. De vegades algun cometa cau cap al sistema solar i passa ms a prop del Sol. La calor del Sol provoca que el cometa es comenci a evaporar, i llavors pren la forma d'una coma. A la part que s a prop del Sol es formen dues cues brillants, una de pols i l'altra de gas.

Un meteorit s un meteor gros que arriba a l'atmosfera de la Terra, que no es desintegra totalment i cau a la superfcie de la Terra. Si s molt gros deixar un enorme crter. Els asteroides sn trossos de roca de vegades molt grans, de fins a 1.000 quilmetres de dimetre, que giren al voltant del Sol. Entre les rbites de Mart i Jpiter trobem un cintur d'asteroides. Els meteoroides sn petits trossos de roca o petits fragments d'asteroides o de cometes. Poden ser molt petits, de la mida d'un gra de pols, fins a molts metres de dimetre. Quan un meteoroide entra a l'atmosfera de la Terra, el fregament amb aquesta capa fa que s'escalfi i que brilli, i la traa brillant que es veu s el que anomenem meteor o estel fuga. La Lluna s l'nic satllit natural de la Terra. s molt ms petita que la Terra i que la majoria dels estels. La Lluna no t atmosfera, per tant no t cap protecci contra els raigs solars i no s habitable. Com que els raigs dels Sol hi impacten directament arriba a temperatures molt altes (170 C) al sol i molt baixes (130 C) a l'ombra. La seva superfcie s formada per muntanyes, crters i unes depressions anomenades mars. Aquestes mars no tenen aigua, sin que van formarse en fluir lava de l'interior del planeta desprs d'alguns grans impactes. La Lluna triga 28 dies a fer una volta sencera a la Terra.