Llivre Vermell de Montserrat

Llibre Vermell de Montserrat - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/0193740754114829...
INTRODUCCI
La Biblioteca de l'Abadia de Montserrat guarda com a primer volum del seu fons manuscrit el cdex que actualment s conegut amb el nom de Llibre vermell de Montserrat. Aquest cdex, que deu el ttol al color de les cobertes, s'estava copiant l'any 1399, i s considerat un espcimen notable sortit de l'escriptori montserrat. El seu contingut t una gran varietat, que en fa prcticament una miscellnia de textos teolgics i devocionals destinats, originriament, als monjos i als preveres seculars encarregats de la cura pastoral dels pelegrins de Montserrat. D'ac que, juntament amb textos d'origen certament montserrat -com ara miracles, privilegis, indulgncies, cants dels romeus, textos homiltics, estatuts de la Confraria-, n'hi trobem d'altres amb un caire i un s ms general, com ara prctiques devocionals, tractadets teolgics o morals, descripcions i lloances de l'univers creat, o una guia d'esglsies per al pelegr de Roma. El recull, doncs, malgrat potser la voluntat del compilador, constitueix un llibre singular tant en ell mateix i pel que fa a l'expressi de la pietat popular a Montserrat, com per la seva qualitat de testimoniatge d'una poca i reflex de la cultura montserratina que traspua. Quan el cdex s'escrivia Montserrat ja feia molts anys que havia entrat en els cercles dels grans santuaris i dels centres de pelegrinatge ms famosos del mn cristi occidental. A ms de la gent del pas, hi pujaven romeus provinents d'una gran part de la Pennsula i de les regions properes de l'altre vessant dels Pirineus. A ms, s'havia convertit tamb en lloc gaireb obligat de visita per als pelegrins de Sant Jaume de Galcia procedents d'Itlia, per als qui feien els [10] camins del Llenguadoc i per als qui,
1 di 22
30/01/2006 17.23
procedents de les Illes o d'altres contrades de la Mediterrnia, comenaven el pelegrinatge al port de Barcelona.(1) Els camins de Montserrat anaven plens de pelegrins. Per facilitar-los l'accs, els priors de Montserrat havien fet construir el majestus pont de pedra sobre el riu Llobregat a l'entrada de la vila de Monistrol. I el rei Pere III de Catalunya-Arag, per la seva part, feia vint anys que havia manat adobar novament els rostos camins de la muntanya de Montserrat i erigir en el cam -aleshores principal- de Collbat a Montserrat set creus de pedra coronades amb relleus de l'escultor Pere Moragues que representaven els set goigs i els set dolors terrenals de la Mare de Du per acompanyar piadosament i evocadorament els qui feien la costa de Montserrat. L'autoritat reial vetllava tamb pels pelegrins, i en controlava la procedncia poltica i l'ordre pblic per mitj de guiatges i salvaguardes personals i collectives, concedides i renovades per tots els monarques des de Jaume I. Eren aquests pelegrins ocasionals, i tamb els membres de la Confraria de Montserrat, fundada l'any 1220, els qui principalment divulgaven els fets meravellosos que Du hi obrava per la intercessi de la benaurada Verge Maria, tal com havia fet un segle abans el rei Alfons X de Castella-Lle, el qual, fent de trobador mari, havia recollit sis miracles a les seves Cantigas de santa Mara.(2) L'anomenada taumatrgica de Montserrat atreia tamb un bon nombre de pelegrins, sovint xacrosos. L'afluncia continuada dels romeus i les aglomeracions en ocasi de pelegrinatges collectius o de les principals festes anyals comportaven, en un indret tan singular i allat, uns serveis d'acolliment material que durant tot el segle XIV hom an adequant a les noves necessitats, d'acord amb les possibilitats, els mitjans i l'estil propis del santuari. Al costat de l'avituallament gratut dels romeus, hi havia plantejat el problema de l'hostalatge, agreujat per l'especial clima de Montserrat. Hom s'ocup de tot. Durant el segle XIV hi hagu una gran activitat arquitectnica al santuari: cal destacar la construcci d'hostatgeries i del gran porxo o claustre, popularment conegut amb el nom dels Llangardaixos, amb el qual s'ampli o b se substitu el porxo o galilea de l'esglsia, documentat des del comenament del segle XIII. L'eixamplament de l'esglesiola l'any 1327 tamb hi est relacionat; el costum o la necessitat de pernoctar-hi engendr possiblement la piadosa vetlla dels romeus. Altres obres, [11] com el campanar, projectat l'any 1327 i edificat el 1339, la consagraci del nou altar major l'any 1341 o la construcci, entre el 1360 i el 1370, de la capella de les Onze Mil Verges, ornada l'any 1373 per l'escultor Pere Moragues amb el conjunt sepulcral del prior Jaume de Vivers, revelen noves necessitats i funcionalitats del conjunt. Malgrat els esforos, el problema de l'hostalatge subsist, com es dedueix d'un dels sermons del nostre cdex, per els pelegrins no cessaren pas d'anar a Montserrat. D'ac que calgus encarrilar tamb les expressions musicals piadoses i festives de la gernaci amb la creaci d'un repertori de cants populars adients al lloc.(3) La presncia sovintejada de nobles, prelats, eclesistics i, particularment, dels reis o de membres de la famlia reial a Montserrat augment indubtablement l'anomenada del santuari. La casa reial hi pujava des d'antic, tant per devoci com per encomanar a Du els seus projectes poltics i militars. En aquesta poca hi tenia cambres parades a manera d'un palauet. La devoci que hi professava el rei Joan I, des d'abans d'accedir al tron, era ben coneguda de tothom, i no devia semblar gens estrany que el tris com a lloc de sepultura, per b que les seves despulles acabarien al pante reial del monestir de Poblet. Fou ell qui volgu acomplir el desig, llargament acaronat pel seu pare Pere III, de veure el priorat de Montserrat erigit en abadia independent de Ripoll, i l'inst a la cort papal l'any 1387 quan es pos sota l'obedincia dels papes d'Aviny abandonant aix la poltica de neutralitat del seu pare en el Cisma d'Occident.(4) La petici fou atesa al cap de vint anys, un cop hagu desaparegut l'nic obstacle amb la mort del prior de Montserrat Vicen de Ribes. Partidari decidit de l'obedincia a Roma, el prior Vicen de Ribes (1385-1408), monjo de Ripoll, conserv l'amistat dels reis i el respecte dels seus adversaris, que no aconseguiren de seduir-lo amb la promoci a l'abadiat de Ripoll. Poc abans de la seva mort, el papa rom Innocenci VII el recompens amb el capel cardenalici;(5) la seva obedincia romana, per, ja havia aconseguit per a Montserrat un altre privilegi ms important l'any 1397, quan el papa regnant, Bonifaci IX, conced la possibilitat de lucrar-hi la indulgncia de Santa Maria [12] de la Porcincula durant la festa patronal del vuit de setembre. Aquest privilegi papal, molt important per a l'poca, comport segurament un nou flux de pelegrins a Montserrat,
2 di 22 30/01/2006 17.23
que calia atendre, especialment en la confessi sacramental, perqu poguessin guanyar la indulgncia. La diversitat i la complexitat de raons i d'objectius que movien els pelegrins de Montserrat exigia, doncs, de part dels monjos i dels preveres seculars que servien el santuari, una preparaci i unes orientacions i uns textos pastorals amb els quals poder ajudar la fe i la pietat de les multituds que hi arribaven. El nostre Llibre vermell n's una mostra gaireb nica en el seu gnere. D'ac que, per aquesta ra i per altres, ja des de finals del segle XVI el cdex passs a l'arxiu del monestir, i al comenament del segle XVIII fos assignat al calaix nm. 4 -sens dubte, un dels principals-, on es conservava la documentaci relativa als orgens de la casa i als fets cabdals de la vida i de l'organitzaci del monestir-santuari.
UN LLIBRE D'ACTUALITAT CONSTANT

Els estudis que d'un segle en s'han fet sobre el nostre Llibre vermell, i especialment la divulgaci histrica i informativa, li han atorgat a casa nostra una popularitat gaireb mtica, que l'identifica prcticament noms amb els cants i amb les danses destinats als romeus. Aquesta parcialitzaci, tanmateix, no s nova. Cada poca s'ha fet -per dir-ho aix- el seu Llibre vermell en esguardar-lo amb interessos i amb ptiques histriques i culturals ben diferents. Per als historiadors montserratins dels segles XVI i XVII -i, doncs, per a tota la historiografia que en depn- la importncia del cdex quedava prcticament limitada a la seva venerable antiguitat, la qual als seus ulls servia per a justificar histricament uns pretesos orgens del culte de la Mare de Du a Montserrat i del monestir-santuari. Interessava, doncs, noms com a testimoni de conegudes narracions populars: la vida virtuosa de l'ermit montserrat fra Joan Gar, el seu triple pecat i el compliment de la inhumana penitncia que li fou imposada; la troballa de la imatge de la Mare de Du en una balma de la muntanya i l'origen del seu santuari; la miraculosa intercessi de la Mare Du a Montserrat en alliberar de la mort la filla del comte de Barcelona que fra Gar havia violat, degollat i soterrat a la seva balma eremtica; la fi exemplar de fra Gar a Montserrat i la posterior fundaci comtal del monestir femen, transferit ms tard als monjos benedictins de Ripoll. Tanmateix, com que hom amania tot aquest anecdotari i l'interpretava amb els primers documents sobre Montserrat dels segles IX i X, la breu versi llatina de la vida de fra Gar escrita als dos primers fulls, avui perduts, del Llibre vermell no satisfeia plenament l'inters d'aquells historiadors. En preferien la mateixa recensi llatina ms detallada d'un altre cdex montserrat escrit tamb sobre pergam. Aquesta assimilaci dels dos manuscrits comport una confusi, en [13] part volguda, fins i tot en la seva dataci; de manera que, entre els divulgadors de l'poca, hom esmenta constantment un nic i equvoc cdex molt antic de pergam, que molt pocs historiadors veieren perqu la majoria no treballaren -o b no pogueren treballar- de primera m. La prdua de l'antic arxiu montserrat i dels reculls histrics escrits pels seus arxivers ens ha privat sens dubte de notcies i utilitzacions precioses en aquesta lnia; tanmateix, podem constatar clarament aquesta tradicional utilitzaci i confusi dels dos cdexs en un compendi d'histria de Montserrat confegit l'any 1715 per dom Miquel Lpez, monjo i mestre de l'escolania de Montserrat, per complaure la petici dels monjos maurins de Saint-Germain-des-Prs, que tenien en projecte un monasticon hispanicum i gestionaven prop del duc d'Orleans l'edici de la seva obra musical completa. Aquest historiador ocasional, en tractar-hi la vida de fra Gar, copi literalment un text llat conservat en uns codices antiquos de l'arxiu de Montserrat. En realitat, per, el text correspon solament a un, i no s altre que la narraci perduda que encapalava el recull de miracles montserratins del nostre Llibre vermell.(6) Amb els inicis del criticisme histric el nostre cdex comen d'sser considerat des de noves perspectives que marcaren un refs de l's histric tradicional que se n'havia fet fins aleshores. Fou Pire de Marca, visitador general de Catalunya durant la Guerra dels Segadors, qui l'interpret ja des d'aquesta
3 di 22
30/01/2006 17.23
nova visi en ocasi d'una breu notcia histrica de Montserrat, feta a manera d'ex-vot mari, que compongu durant la seva estada a Montserrat durant les festes de setmana santa i pasqua de l'any 1651. El que ms li crid l'atenci d'aquest cdex, in ueteri membrana ante trescentos annos perscripta, no fou precisament la histria de fra Gar -que consider documentalment insostenible-, sin el llibre dels miracles i, especialment, la concessi de la indulgncia de la Porcincula a Montserrat l'any 1397. Aquests dos fets semblen constituir per a ell les grans fites de l'origen i del desenvolupament del pelegrinatge a Montserrat i del monestir-santuari.(7) Malgrat la persistncia i la reacci de la historiografia tradicional representada per la histria de Montserrat publicada per Pere Serra i Postius,(8) a partir de la segona meitat del segle XVIII trobem les primeres referncies i utilitzacions modernes del Llibre vermell. Sn notcies, en les quals es barreja l'inters codicolgic i el documental, degudes a tres historiadors ben coneguts: el P. Jaume Pasqual, l'arxiver montserrat dom Benet Ribas i el dominic P. Jaume Villanueva. [14] Del seu valor i dels seus lmits, en parlar tot seguit; ara em limitar a posar en relleu l'atenci que els meresqueren ja els cants dels romeus. El P. Pasqual en copi, o se'n fu copiar, l'Imperayntz cap a l'any 1771. Uns anys ms tard dom Ribas, que considerava els cants catalans del cdex com les peces ms rares conservades a l'arxiu montserrat, hauria volgut editar-los si hagus tirat endavant un projecte d'histria de Montserrat que li havia estat encomanat l'any 1789. Seria, per, el P. Villanueva, que visit Montserrat l'any 1806 per cercar-hi dades destinades al viatge histric erudit que duia entre mans, qui, juntament amb la primera notcia impresa, publicaria el Rosa plasent, cant que avui no s al cdex.(9) La publicaci del text del Rosa plasent, amb el ttol de birolay, en un moment en qu hom considerava definitivament perdut el nostre Llibre vermell durant el saqueig i l'incendi de Montserrat de l'any 1811, caus un veritable impacte, les conseqncies del qual s'anirien descabdellant fins a la recuperaci del cdex. La nova actualitat del cdex, marcada pel segell d'una mtica supervivncia, s'inici amb la popularitzaci propiciada per la literatura romntico-patritica, eixida principalment de les plomes de Pau Piferrer i de Vctor Balaguer, que veia en el cdex tot un smbol del Montserrat medieval. Mentrestant, com a contrapartida erudita, els collectors i estudiosos del canoner tradicional catal i de la poesia trobadoresca incorporaven el Rosa plasent als seus reculls i vivien atents a la possible troballa d'alguna de les altres canons catalanes del cdex perdut.(10) Foren ambds corrents els que l'any 1879, poc abans de la celebraci del suposat millenari de la invenci de la santa imatge de Montserrat, ressuscitaren novament el Llibre vermell. Per inspiraci del canonge Jaume Collell, hom adopt el nom de Virolai per a l'himne popular compost per mossn Cinto Verdaguer que comena Rosa d'abril com a rplica o reminiscncia d'aquell Rosa plasent. I encara en ple esclat de les festes del millenari, pel setembre de 1880, el canonge vigat, des de les planes de La Veu del Montserrat, assegurava que Marian Aguil havia trobat l'antiga melodia del Rosa plasent. En realitat no existia tal troballa sensacional, com mostra la lectura de la carta d'Aguil de l'any 1879 a partir de la qual Collell bast aquella conjectura. Tanmateix, l'afirmaci del canonge ha estat donada per bona, i encara als nostres dies ha fet sospitar si entre els pares dispersos d'Aguil no existiria almenys una transcripci d'aquesta melodia, o fins i tot el full corresponent del nostre Llibre vermell.(11) El que en [15] realitat tenia Aguil -i ho confirmen els seus papers- eren dues cpies d'un altre cant del Llibre vermell, l'Imperayntz. L'una, molt matussera i amb gaireb tota la melodia, prov de les antigues pgines 121-124 del volum tercer dels Sacra antiquitatis Cataloniae monumenta del P. J. Pasqual, com ho demostra una cpia conservada a l'Arxiu de Montserrat feta abans que en fossin arrencades. L'altra cpia tamb porta tota la lletra, per solament una lnia de melodia, i em semblaria escrita per la m de l'arxiver montserrat dom Benet Ribas. Aguil, tal com comunic a Collell el 1879, pensava editar l'Imperayntz al seu Canoner gtic tan aviat com F. Asenjo Barbieri li solucions els problemes de transcripci musical que ning no li havia resolt fins aleshores. Posteriorment, per, tot i haver esmenat la primera de les cpies sobre el cdex ja retrobat, abandon aquesta idea i public altres cobles de Montserrat.(12) La insistncia del canonge Collell a parlar tothora del nostre Llibre vermell em fa sospitar si no tenia cap pista sobre el seu possedor. Si ms no, sembla evident que en possibilit el retrobament. Fou ell
4 di 22
30/01/2006 17.23
mateix qui el mes d'agost del 1885 toc a foc en aparixer el cdex a Vic, i en port les negociacions de venda per a salvar-lo de l'exportaci. El manuscrit fou adquirit el dia 21 d'aquell mes per l'abat de Montserrat, Josep Des, amb una generosa aportaci del bisbe de Vic Josep Morgades.(13) El cdex reapareixia setanta-cinc anys desprs de la Guerra del Francs i al cap de vuitanta que l'hagus tingut a les mans a Montserrat el P. J. Villanueva, que l'havia fet fams. Espontniament neix la curiositat per conixer els camins que segu el cdex en aquesta diguem-ne desaparici salvadora. La pregunta no s nova i ja intent de respondre-la dom Anselm M. Albareda en descriure per primera vegada el Llibre vermell. La seva hiptesi, fonamentada sobre suposicions versemblants, ha estat donada posteriorment per provada. L'explicaci parteix del testimoni del P. Villanueva, que vei el cdex sencer l'any 1806, i de la famlia del darrer possessor, descendent dels marquesos de Llo (o Lli), per a concloure que el cdex no havia seguit la sort de la resta de l'arxiu, perqu potser n'era fora al moment de la desfeta de l'any 1811. A partir d'aquesta hiptesi versemblant hom conjectur que el volum potser havia estat prestat per dom Benet Ribas, membre de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona, al marqus de Llo, que en fou president, i aix hauria restat en el seu poder. Aquesta segona part de l'explicaci, per, no concorda amb la cronologia dels marquesos de Llo, Josep Francesc de Mra i Cat (1694-1762) i Domnec Feliu de Mra i d'Areny (1731-1792), presidents de l'Acadmia. I fins i tot acceptant aquesta versi dels fets resulta difcil d'explicar les nombroses mutilacions i els [16] efectes d'una humitat persistent que el cdex hauria sofert a la biblioteca dels marquesos de Llo, posada a la venda i dispersada l'any 1909. Cal, doncs, esperar que alguna prova documental aporti nova llum a aquesta qesti.(14)
DESCRIPCIONS ANTIGUES I RECONSTITUCI DEL CDEX

Sortosament, abans que desaparegus de l'arxiu de Montserrat el cdex havia estat descrit poc o molt per diversos autors, les notcies dels quals ens sn ara d'una gran utilitat per a poder establir amb certesa l'abast real de la mutilaci del cdex i conixer alguns dels textos que hi manquen. Ats, per, que algunes sn molt generals o imprecises per a la nostra comesa, o b sn pures repeticions, ac noms utilitzarem les ms detallades entre les de primera m. D'antuvi, cal advertir que aquestes descripcions o referncies antigues sn molt parcials -en part a causa del carcter miscellani del cdex-, i totes sn errnies en la dataci del cdex perqu consideraven com a colof del nostre Llibre vermell el d'un dels textos que hi fou recopiat. Aquestes circumstncies, juntament amb la mutilaci del cdex, no han facilitat certament els intents d'identificar i de relacionar les descripcions antigues amb vista a reconstituir el contingut de les llacunes i assenyalar la possible situaci a l'interior del cdex d'algun dels textos perduts. Mancat ara el nostre Llibre vermell dels primers setze fulls, hom pot plantejarse si tenia un ttol general o b amb quin nom era conegut. El silenci dels autors en aquest punt s unnime, i sempre remarquen, en canvi, el seu carcter miscel lani. El canonge J. Collell propos, arran de la seva adquisici, d'anomenar-lo Liber aureus (Llibre d'or) de Montserrat, per aquesta proposta, repetida encara posteriorment, no tingu ress. El ttol actual de Llibre vermell fa referncia al color de les cobertes, tal com passa amb d'altres cdexs singulars que es conserven als nostres arxius, per no respon a cap denominaci antiga. A l'antic arxiu montserrat hom anomenava Llibre vermell o Liber rubeus el cartulari de Montserrat escrit a mitjan segle XIII.(15) Les principals llacunes que ara presenta el cdex queden ben paleses al grfic de descripci i de reconstituci dels quaderns publicat ms endavant juntament amb la descripci interna del cdex. N'hi ha dues de notables. L'una afecta els primers setze fulls, i pel que sembla fou provocada per la humitat, que els podr; els efectes d'aquesta mullena sn encara ben visibles als primers folis, a l'angle superior dret de
5 di 22
30/01/2006 17.23
la primera meitat del cdex, i presents gaireb a la resta dels fulls, on afecten especialment la tinta del callgraf caplletrador. L'altra llacuna [17] considerable es troba entre els actuals folis 74 i 77, i afecta dos plecs, als quals foren arrencats la majoria dels fulls. Al primer foli del cdex, segons explica dom B. Ribas, hi havia una miniatura -possiblement de mides semblats a la de l'actual foli 30- que representava la histria de fra Joan Gar, seguida de la rbrica Qualiter Monasterium Montisserrati fuit fundatum miraculose i de la versi llatina curta de la vida de l'ermit montserrat. El llarg incipit que en dna l'arxiver montserrat ens ha perms d'identificar-la amb tota certesa amb la transcripci publicada per dom Miquel Lpez a la seva histria ocasional de Montserrat esmentada ms amunt. Heus-ne ac el text:(16)
Fuit in istis montaneis de Monte serrato vir quidam heremita qui vocabatur Ioannes et cognomen eius erat de Guarino, qui quidem elegit sibi vitam et dies suos finire in Dei servitio, in quodam spelunca quae apparet in istis montaneis satis prope Monasterium devotae Matris Christi, in spelunca quae communiter nominatur et dicitur de Guarino; recipiendo et retinendo nomen a proprio nomine ipsius heremitae qui hoc cognomen habebat de Guarino. Qui quidem Ioannes de Guarino heremita cum per multum temporis spatium poenitentiam et vitam laudabilem in ipsa spelunca duceret, adfuit sibi et venit pluries hostis antiquus, suis bonis invidens, machinando diversimode et sub diversis speciebus in variis jactationibus mundi et aliis vanitatibus. Quo casu accidit quod ipse heremita dixit quadam die dicto diabolo cur ipsum tentaret evitando ipsum a se per hunc modum: Vade Sathana, non habebis potestatem ut me possis in iis tribus criminibus involvere, scilicet, ut commitam homicidium nec dicam mendacium neque carnale comitam peccatum. Quibus verbis ipse diabolus reputans se multum illusum, viam suam ad antra baratri assumens, retulit praedicta verba ministro suo et totius cohortis, et incitati sunt universi ab ipso ministro scelerum, si quis eorum tantae esset artis et scientiae qui super iis operi finem daret. Super quibus obtulit se finem daturum quidam spiritus malignus, sibi si daretur socius alius spiritus, quod factum est. Unde reddens ab ipso baratro praecepit minister scelerum alteri spiritui quod se includeret et intraret in corpus cuiusdam Domicellae filiae nobilis Comitis Barchinonae, et si quis inde ad exiendum inde conjuraret responderet inde numquam exire nisi ad orationem Ioannis Guarini, quod ita factum est. Alter vero spiritus malignus, speciem sanctorum Patrum et alterius heremitae assumens, venit ad cellam dicti Ioannis heremitae de Guarino et sub specie boni cooperando malum, retulit ei de sanctorum Patrum actibus, sub quibus quidem verbis, idem heremita suscepit eum in amorem et gratiam. Ex eo tempore Dominus nobilis Comes Barchinonensis, voluit dictam filiam suam a tanta spiritus maligni vexatione posse liberari, fecit interrogari ubi erat Ioannes heremita praedictus per quem dicta filia sua erat a maligno spiritu liberanda. Quo interrogato scivit ipsum esse in montaneis de Monte serrato, et missit ad eum filiam suam. Et dum nuntii eius praestarent dicto heremitae dictam filiam Comitis pro liberatione eiusdem, dictus Ioannes heremita de Guarino multa cordis admiratione et animi anxietate in se super iis tacitus consuluit dictum alium malignum spiritum, quem patrem sanctum et verum hominem praesumebat ut erat sub specie hominis, et dixit ei quid super hoc esset agendum. Cui ille respondit: Retine tecum ipsam domicellam et alii recedant quia tu non habes ubi recipi possint nec de quo possint vivere; tu vero orando eisdem reddes sub brevi temporis spatio dictam filiam Comitis liberam. [18] Quod sic factum est. Et dum in dictam cellulam intraret ipsa domicella, ad ipsius praesentiam dictus Ioannes de Guarino heremita peccati carnis infamatione motus est, ita quod habuit dimittere ipsam cellulam ne ei contingeret cum ea peccare. Dictus vero malignus spiritus qui sub specie sancti patris erat, dixit ei, cum praedicta sibi retulisset, exponendo quod perfectorum sanctorum patrum erat de peccatis habere tentationes et experientiam, sicut de Beato Paulo et de Beata Maria Magdalena, qui de peccatis habuerunt experientiam, et sanctiores postea sunt probati; et quod propter illud peccatum ex quo erat inflamatus tanta carnis luxuria, non relinqueret cellam suam. Sub quibus verbis regresus est ad ipsam cellam, et sic luxuria inflamatus cum dicti maligni spiritus admonitione, peccavit cum ipsa domicella. Postea, conversus ad cor poenitens iterum reversus est ad ipsum falsum patrem petens ab ipso consilium. Cui ille: tu non tantum foedasti tuum statum seu vitam seu totum sanctorum Patrum statum, melius tibi esset occidere dictam puellam et eam morti praebere quam te, et antiquos patres sanctos tanto crimine diffamare. Dum ergo parentes eius seu nuntii ad te recursum habuerint pro ipsa, dices eis quod a te recesserit sana et incolumis et nescis si ad propria remeavit. Quod ita subsequtum est. Nam ipse heremita occidit dictam puellam et posuit eam in quodam tumulo de lapide scisso in ipsa spelunca, quae adhuc apparet, et alia dixit nuntiis ut dictum est: et tunc demonstravit se illi diabolus, et dixit illi: modo peccasti in omnibus de quibus me illusisti, et recessit ab eo. Ipse vero reversus ad cor poenitens, egit poenitentiam de praedictis. Postque ipse Ioannes heremita Romam ad limina
6 di 22
30/01/2006 17.23
Apostolorum fecit peregrinagium, revelans vero sancto Papae qui tunc erat illusionem quam sibi fecerat diabolus; recepit ab ipso in poenitentiam pro praedictis, quod iret per viam qua pergeret pedibus et manibus inclinatus usque dum ab Altissimo remissionem de peccatis obtinuisset. Quod et factum est. Et dictus Ioannes itineravit ad dictas montaneas de Monte serrato et fecit ibi poenitentiam et duxit vitam arctam et multum strictam per septenium et amplius; quousque a casu et fortuna per eundem locum nobilis Comes ante dictus Barchinonensis quaerendo venationem fecit transitum, et a canibus ululantibus inventus est nudus et pilis coopertus. Quem quidem quidem cum vellent laedere ipse Comes nullatenus permissit sed Barchinonam ad suum Palatium perduxit. Et dum ibi stetisset per aliquod temporis spatium, quaedam nutrix filii eiusdem Comitis trimestris inspiciebat ipsum, et in eius brachiis dictus infans locutus est haec verba: O Ioannes heremita a Deo remissionem obtinuisti de peccatis. (In aliis antiquis etiam codicibus sermone patrio legitur: Llevat Joan Guarin que Deu ha rems ton pecat. Id est: Surge Ioannes Guarin, Deus enim transtulit peccatum tuum. Tunc vero ipse Ioannes surrexit et narravit ipsi Comiti singula quae sibi acciderant. Comes vero el Comitissa interrogaverunt ubi sepelierat dictam domicellam eorum filiam, et cum respondisset quod in dictam cellam suam, eo Comes et Comitissa antedicti cum Ioanne de Guarino convenerunt ubi sepulta fuerat, et lapidibus et ramis evulsis quae super erant invenerunt dictam domicellam a septenio et amplibus sepultam vivam et incolumem per Dei gratiam et B. Mariae adiutorium. Quae quidem Domicella ad Dei laudem vixit multo amplius et noluit nubere; sed rogavit parentes eius Comitem et Comitissam ut ob Virginis Mariae laudem et honorem caenobium Imagini Beatae Mariae Virginis aedificarent; quia ut ipsa domicella in visione didiscerat eundem locum Deus ad Virginis Mariae laudem multis prodigiis insignitum elegerat. Ipso praestante qui cum aeterno Patre et Spiritu Sancto vivit et regnat etc.
La narraci, considerada ac molt possiblement com el primer miracle fet a Montserrat per la intercessi de la Mare de Du, acaba amb la forma doxicolgica Ipso prestante, que retrobarem tot seguit en un altre miracle, i es repeteix amb termes [19] semblants al final d'altres narracions de miracles conservades als folis 1, 4v., i 21. Al segon foli comenava -a la meitat inferior del recto, segons es dedueix del clcul de lletres, espais i abreviatures del text anterior- un miracle copiat als papers del P. Pasqual i publicat pel P. Villanueva:(17)
Cum quadam die vigilantes Peregrini et Romipetae numero centum et amplius ex diversis regionibus et locis in die festi Passionis Domini essent in Ecclesia Sanctae Mariae de Monteserrato, facta hora noctis media factum est quoddam lumen multum lucidum et splendens sed non comburens, a celo missum et descenderet in presentia omnium vigilantium praedictorum per rectitudinem de super altari in praedicta Ecclesia Sanctae Mariae de Monteserrato, et disposuit se ipsum in uno tantum radio in capite seu Corona Imaginis Sanctissimae Virginis Mariae quae ibi est multum devota et sancta, et non invenitur inquam esse manibus hominum factam. Afflato tamen aliquantulum ex lumine ipso capite seu corona ex radio ipsius luminis per tres per Dei gratiam et ipsius piissimae Matris fracti sunt radii, qui tres radii totam ipsam Imaginem infra clamidem ejus divinis flammis et ignibus repleverunt. Dicti vero Romipetae et peregrini territi et mirantes de eisdem quae viderant, timebant ne forte combureretur ipsa Imago et omnia quae ibidem aderant. Pulsaverunt cimbala et Monachos cunctos et alios dicti loci servitores ad videndum dictam visionem excitarunt, maxime ut darent operam ne dicta Imago Sancta combureretur. Et omnibus admirantibus et conspicientibus, eodem tempore et hora, de tribus radiis ipsius luminis unus factus est, quod lumen eandem Sanctam Imaginem illesam et incorruptam, immo potius, e sancto flamine afflatam dimisit, et in cSlestibus nubibus a quibus venerat, exarsit. Quod fuit actum in die Passionis praedicto Imaginis Domini, quo die festum Salvatoris celebratur per totam DiScessim Barchinone. Ipso prestante.
Els miracles s'anaven descabdellant l'un darrere l'altre, primer amb una srie de narracions no datades, continuada per una segona srie amb miracles datats que s'iniciaven el 25 de novembre de l'any 1307 i acabaven a l'antic foli XXXVIIv. -l'actual foli 20v.- amb els corresponents a l'any 1397. La comparaci d'aquestes indicacions de dom Benet Ribas(18) amb el que ens resta del llibre dels miracles ens ofereix l'ocasi de fer algunes remarques i constatacions complementries. En efecte, el text del primer foli del nostre Llibre vermell pertany a la segona srie de miracles. El primer porta el nm. 63 i s datat l'any 1325. Aquesta srie es clou al foli 8v. amb un miracle datat l'any 1336 i xifrat 100, per que en realitat hauria de ser computat amb el nm. 110, perqu hom ha doblat la darrera dena. Segueixen vint-i-dos miracles de la Mare de Du de carcter general, i a continuaci, als folis 16v.-21, una tercera srie de
7 di 22
30/01/2006 17.23
miracles montserratins encapalats per una Rubrica nova alia in miraculis novis aliis que operatus est Dominus... amb vint-i-tres prodigis fets sota la invocaci de la Mare de Du de Montserrat durant els anys 1396 i 1397. Del canoner montserrat, que comena immediatament desprs del llibre dels miracles, el P. J. Villanueva es fix en la rbrica llatina del foli 22 i [20] en la presncia de cants occitans i catalans -llemosins, en deien aleshores-, el darrer dels quals, segons ell, es titulava Birolay de Madona Sancta Maria i feia aix:(19) Rosa plasent, soleyl de resplendor, Stela lusent, yohel de sanct amor, Topazis cast, diamant de vigor, Rubs millor, carboncle relusent, Lir transcedent, sobran tot altre flor, Alba jausent, claredat senes fuscor, En tot contrast ausits li pecador; A gran maror est port de salvament: Aygla capdal, volant pus altament, Cambre reyal del gran Omnipotent, Perfaytament auyats mon devot xant, Per tots pyant siats-nos defendent: Sacrat portal del Temple permanent, Dot virginal, virtut sobreccellent, Que l'occident, quins va tots jorns gaytant, No puxe tant quens face vs absent. La prdua d'aquest poema, de la popularitat i influncia del qual ja hem parlat, ha plantejat als estudiosos dos problemes principals: l'un respecte al ttol, i l'altre sobre la seva localitzaci a l'interior del cdex. Pel que fa al ttol, hom dubta de la seva autenticitat, ats que el poema no respon a l'estructura potico-musical del virolai medieval. El segon problema ha fet crrer molta tinta en constatar que el Rosa plasent no podia formar part de l'actual canoner montserrat -codicolgicament complet- i en intentar d'encabir-lo en alguna de les llacunes del cdex. Per trobar un desllorigador a aquesta segona dificultat hom propos, a partir de la rbrica del foli 22, que l'expressi superius ac inferius aliquae (cantilenae) sunt scriptae faci referncia a una altra part del canoner copiada als fulls que ara manquen a l'inici del cdex.(20) A la llum de la reconstituci documentada que hem fet del contingut d'aquells fulls aquesta explicaci sembla inversemblant, puix que, a ms de la histria de fra Gar, s'hi narraven seixanta-dos miracles ms, s a dir, una mitjana de quatre o cinc miracles per full, tal, com als folis conservats. L'expressi de la rbrica llatina en qesti ha de ser llegida -com ja assenyal dom A. Albareda- en el seu context; s a dir, collocada desprs del primer cant i referida, doncs, al cant que la precedeix i als posteriors. Sembla una interpretaci tamb [21] suggerida per la lectura progressiva del canoner feta pel P. Villanueva, que acaba dient: a este tenor hay otras muchas coblas devotas y varias formulas de los sermones y exhortaciones que se hacian a los romeros.(21) Aleshores, doncs, caldria cercar el Rosa plasent i les altres cobles o textos devots als fulls anteriors als sermons, s a dir, abans del foli 77. Aquesta hiptesi troba un suport slid en una doble constataci que s'ha d'afegir a les que fan
8 di 22
30/01/2006 17.23
referncia al contingut dels primers fulls perduts del cdex i a la interpretaci de la rbrica llatina del foli 22. En efecte, si hem de descartar els primers fulls perduts del cdex i tamb l'actual canoner montserrat, solament ens resten els dos plecs que ara manquen gaireb totalment entre els actuals folis 74 i 77. Tanmateix, si tenim en compte que entre els actuals folis 74 i 75 havien d'acabar i comenar, respectivament, els textos que ara hi llegim incomplets, solament ens queden lliures els sis fulls perduts corresponents a la llacuna existent entre els actuals folis 76 i 77. s ms, al foli 76v. ens trobem amb el final del text corresponent acabant en pgina curta, fet que ens indica que a continuaci comenava un altre text diferent, del qual no coneixem sin les dues darreres lnies escrites al cap del foli 77, just abans de comenar els textos homiltics. Es tracta del verset bblic "Viderunt eam filie Sion. Beatam dixerunt et regine laudaberunt eam", manllevat al Cntic dels cntics 6, 8, i aplicat clarament a la Mare de Du, molt possiblement com a conclusi d'una pea devota, tal com s habitual en els esquemes litrgico-devocionals medievals. Si els antics folis CIV a CIX, ara perduts, contenien textos marians segons sembla indicar aquest verset, haurem de creure que hi fou copiat el Rosa plasent juntament amb d'altres peces devotes de les quals resta una gran O inicial repintada per efecte de la humitat al cap del foli 77. Aquesta lletra no correspon a cap de les inicials de les estrofes del poema en qesti, i la seva posici ens indica, a ms, que el text que encapalava no era musicat. En canvi, el desaprofitament del foli 76v. podria indicar, com en el cas parallel dels folis 21 i 22, que hom ha volgut comenar un text musicat al cap de plana. De la resta del cdex, considerada globalment pels autors antics com un recull de tractats espirituals i curiosos, no en tenim cap descripci ni notcia, llevat del colof copiat al foli 118v. Darrere s'hi amaga una petita histria que ha propiciat alhora errors en la dataci i la identificaci del Llibre vermell. La seva situaci precisament al final de la part original del cdex, que acabava al foli 119v., ha estat una reiterada pedra d'ensopec en les descripcions antigues.
[22] Segons aquest colof, el copista hauria enllestit la seva obra a la ciutat de Valncia durant el mes d'abril de l'any 1327. La presncia d'altres dates posteriors en el cos del volum demostra clarament que ens trobem amb l'explicit del model utilitzat en recopiar el tractadet lulli dels folis 93v.-118v., tal com ho confirma el manuscrit nm. 35 del Museu Episcopal de Vic. Tanmateix, el P. Pasqual reporta aquest fals colof com a autntic. Tamb fu confondre l'arxiver montserrat dom B. Ribas, que l'any 1789, en esmentar el cdex en una histria de Montserrat que no arrib a veure la llum, hagu d'esmenar del seu manuscrit la dataci inicial del 1327 en adonar-se que els darrers miracles narrats pertanyen a l'any 1397. El P. Villanueva no pogu aprofitar-se de l'experincia del P. Ribas, absent de Montserrat quan ell hi puj l'any 1806, i recaigu en l'error tot cridant l'atenci del lector sobre el prets colof del copista.(22) Un altre captol d'aquesta histria en el qual es barregen la falsa dataci del cdex amb la seva identificaci t l'origen en la histria de Montserrat publicada pel P. Gregorio Argaiz i utilitzada encara avui habitualment. El P. Argaiz, que molt possiblement no escriv la seva obra a Montserrat, treball de segona m sobre els materials que li facilitaren, especialment a partir de les notes histriques sobre Montserrat redactades cinquanta anys abans per l'arxiver montserrat dom Miquel Solsona. En tractar, amb una credulitat que ens sembla impossible, de la llegenda de fra Joan Gar, el P. Argaiz es trob amb dues versions llatines: una de curta al nostre Llibre vermell, i una altra de llarga que es llegia al foli 153
9 di 22
30/01/2006 17.23
d'un altre cdex montserrat escrit tamb sobre pergam. A partir de la similitud dels textos dat el manuscrit de la versi llarga d'acord amb la data del 1327 del fals colof del nostre cdex. s el mateix que fu per a datar un hipottic cdex amb la versi catalana de la histria de fra Gar a partir del text que es llegia en un retaule datat l'any 1239.(23) L'embolic del P. Argaiz no tindria ms transcendncia si no hagus estat repetit, corregit i augmentat posteriorment. L'aplec precipitat de les notcies dels pares Pasqual i Villanueva ha facilitat la pervivncia erudita del manuscrit del 1327 quan el nostre Llibre vermell havia estat recuperat i descrit.(24)
DESCRIPCI FSICA DEL "LLIBRE VERMELL"

El viatge a travs de les descripcions antigues del cdex ens ha menat subtilment a la seva consideraci fsica tot aportant-nos dades complementries [23] per a la descripci externa que la present edici reclama com a complement. En obrir el Llibre vermell, manuscrit nm. 1 de la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat, hom s'adona que s constitut per diverses parts perfectament diferenciables paleogrficament i codicolgicament, relligades entre elles per una unitat externa i de contingut. El cos primitiu, en el qual hom copi posteriorment alguns documents, s'acaba al foli 119v.; la resta del cdex, que nosaltres anomenarem adventcia, fou escrita per diverses mans i afegida a mitjan segle XV, llevat dels folis 136-137, que corresponen a una antiga guarda. El cdex s escrit tot sobre pergam de gruix mitj i de mides folgades. Fa uns 432 x 313 mm aproximadament, per cal advertir que en guillotinar-lo en ocasi d'alguna antiga enquadernaci li llevaren uns 10 mm de marges, fent a ms fals escaire en el cap i els peus del volum. Actualment t vint-i-tres quaderns, alguns molt mutilats, de composici molt variada. Els fulls van acarats normalment per les cares de carn-carn i pl-pl, tal com es pot apreciar en la coloraci blanquinosa o groguenca, respectivament, d'aquesta reproducci. De la composici exacta de cadascun dels quaderns, aix com de la seva reconstituci, en parlarem tot seguit. A l'esquema grfic de cada plec, juntament amb la foliaci actual, hi ha indicada tamb la primitiva en nmeros romans, posada en cursiva quan no s actualment visible o b si no ens consta documentalment. Sempre que calgui, donarem tamb la disposici dels folis en cara carn > i cara pl < del pergam. La presncia d'un asterisc al final del plec significa que porta reclam. Abans d'entrar en la descripci del primer quadern actual cal dir que la notcia de dom B. Ribas(25) ens permet d'identificar amb tota certesa l'actual foli 20 amb l'antic foli XXXVII i de retop refer perfectament la composici dels plecs i l'antiga numeraci romana, visible a partir del foli 54. D'acord amb aquesta numeraci romana, al principi del nostre cdex hi manquen ara setze fulls; catorze formant dos plecs, l'un tern i l'altre quatern, o b a l'inrevs. Els dos fulls restants pertanyen al primer plec actual.
Plec primer:
10 di 22
30/01/2006 17.23
[24] Segueixen els plecs segon a cinqu, que sn quaterns (fs. 6-37), i el sis, que s tern (fs. 38-43). A continuaci vnen dos plecs -set i vuit- duerns (fs. 44-46), el segon dels quals s mutilat i t el reglat fet a llapis i molt semblant al que trobem en la part adventcia del cdex. Aquesta constataci es confirma amb la reconstituci de la foliaci antiga, a partir de la qual s evident que un dels dos plecs hi ha estat afegit. Plecs set, vuit i nov:
Desprs del plec des, que s quatern (fs. 54-61), i l'onz, que s tern (fs. 62-67), vnen els fulls que resten dels plecs dotz, tretz, catorz i quinz, que s'han de reconstituir aix. Plecs dotz i tretz:
Plecs catorz i quinz:
11 di 22
30/01/2006 17.23
En el pas del plec catorz al quinz hom palesa l'acarament del pergam per les cares de pl-carn. s una disposici totalment anormal en el cdex que es retroba en el pas dels plecs setz a disset, on la disposici s carn-pl. El plec setz s tern (fs. 78-83) i va seguit de tres quaterns (fs. 84-107). EI plec vint s un quatern mutilat que cal refer aix:
[25] Amb el plec vint-i-un, que s tern (fs. 114-119), s'acaba la part primitiva del cdex, i amb ella la numeraci romana. La part adventcia s constituda per dos plecs quaterns (fs. 120-135). El cdex ara acaba amb un bifoli (fs. 136-137), originriament destinat a fer de guardes del volum. El ratllat per al lineament de les planes de la part primitiva s diferent del de la part adventcia. A la primitiva s fet a ploma i molt visible per la cara de carn, llevat del darrer plec -els actuals folis 114-119-, que sn ratllats a llapis i tenen el punxat visible vora mateix de la lnia externa de la caixa d'escriptura. Hom aprecia tamb el ratllat a ploma als folis 41-43, deixats originalment en blanc i escrits posteriorment. A la part adventcia el reglat ha estat fet amb mina de plom. L'escriptura a la part primitiva s a lnia tirada amb trenta-nou ratlles a cada pgina -quaranta als folis 114-119- formant una caixa d'escriptura molt constant de 300 x 215 mm, amb un desplaament mxim de 5 mm respecte als marges. Als quaderns adventicis l'escriptura s tamb a lnia tirada amb caixes d'escriptura molt variables d'uns 320 x 230 mm. Els quaderns de la part primitiva porten reclams emmarcats amb cairells. La foliaci s moderna, feta a tinta, i t 137 folis, en els quals hom inclou els dos de l'antiga guarda posterior. Als fulls no afectats per la humitat o per la guillotina hi ha una antiga foliaci en nmeros romans, utilitzada i visible almenys en part encara al segle XVIII, que s'acaba amb la part primitiva del cdex. Actualment les dues numeracions no es corresponen a causa de la mutilaci del volum. L'enquadernaci s moderna i fou feta l'any 1947 amb pell vermella sobre fusta i costelles naturals al llom, tot substituint-ne una de les darreries del segle passat, molt malmesa, en vellut vermell. La part primitiva del cdex s escrita en lletra gtica librria d'una sola m i fora regular. A l'adventcia hi ha diverses mans entre les quals solament val la pena d'assenyalar la del copista dels folis 120v.-132v. Tinta de color marr fosc i negre. Calderons en vermell, morat i blau. Els ttols i les rbriques han estat escrites pel mateix copista del text. Alguna correcci del text als marges. Rarament es troba la indicaci de les rbriques als marges (vegeu els folis 59, 61, 88). Les caplletres i les inicials sn obra d'un callgraf hbil i formen part de la decoraci del cdex. Sn de color blau i vermell amb ornament de filigrana en vermell i morat, respectivament, particularment complicada i vistosa a les caplletres (vegeu els folis 9, 23, 23v., 24v., 31v., 58, 72, 80, 80v., 84v., 90, 93v., 98v., 99v., 111v.). La filigrana forma llargs esfilagarsaments que envaeixen els marges i sovint perfila, a l'extrem superior i a l'inferior, faccions de quadrpedes (vegeu els folis 3, 3v., 6, 8, 10v., 12, 14, 35, 35v., 36, 51, 54v., 55v., 58v., 60v., 70, 78, 81v., 85v.,), alguns d'ells banyuts (folis lv. i 77v.). Les caplletres i les inicials han estat molt sovint indicades pel copista al marge corresponent. Els colors de la decoraci han sofert l'efecte difuminador de la humitat.
12 di 22
30/01/2006 17.23
La notaci musical dels folis 21v.-27 sobre tetragrama i pentagrama mereix una atenci especial. De bell antuvi hom aprofit el reglat dels fulls per a escriure [26] la lletra i posteriorment resseguir en vermell les quatre lnies reservades al tetragrama. Per en caplletrar el text el copista s'adon que alguns cants anaven sobre pentagrames. El callgraf afeg amb la mateixa ploma que havia fet la filigrana de la caplletra del foli 25 una quinta lnia als tetragrames primer i segon, que a ms allarg al marge dret per incorporar-hi un fragment de text oblidat; en canvi, el tercer el rasp totalment i hi tra un pentagrama perfecte. Hom adopt la mateixa soluci drstica per als folis 25v. i 26. La notaci musical, d'escriptura negra mesurada tant a les notes simples com a les lligadures, correspon a tres mans: una de matussera (foli 23v.), una de molt elegant (foli 25v.) i una tercera que corregeix les anteriors. Les miniatures que illustren el volum han estat objecte d'estudi per Pere Bohigas. Es troben als folis 27, 30, 41, 68, 68v., 69, 133v. i 134v. A ms d'aquestes, sabem que n'existia una al primer full del cdex que representava la vida de fra Joan Gar, la qual molt possiblement tenia unes caracterstiques i unes mides semblants a les del foli 30. Queda per saber si l'espai en blanc del foli 77 era reservat per a una altra miniatura que no s'arrib a executar. Entre les miniatures corresponents a la part primitiva del cdex, P. Bohigas distingeix les dels folis 30 i 41 de les dels folis 27, 68, 68v. i 69. Les primeres semblen obres originals marcades per l'eclecticisme propi d'un miniaturista ocasional, mentre que la resta sn miniatures svies i arcaiques manllevades a d'altres llibres. Les primeres, segons P. Bohigas, podrien ser obra de l'ermit montserrat fra Antoni de Verjs, antic escriv de la cancelleria reial, aspirant a ermit des de l'any 1376, l'habilitat del qual Joan I l'any 1392 elogiava. Les miniatures dels folis 133v. i 134v. pertanyen a la part adventcia del cdex i sn obra d'un artista popular molt rude de mitjan segle XV.(26) El nostre Llibre vermell ha estat datat, com hem vist ms amunt, l'any 1327 a causa del colof del model del text recopiat al foli 118v., i tamb l'any 1397 com a conseqncia dels miracles que porten aquesta data. Modernament, hom considera que la part primitiva del cdex s'estava copiant l'any 1399 per la indicaci del foli 56, on, en parlar de la sisena edat del mn inaugurada per l'encarnaci de Jesucrist, es diu que ja ha durat 1.399 anys. s cert que a la llum de l'antiga dataci presa del fals colof del foli 118v. hom tamb podria tmer d'adoptar aquesta nova data; tanmateix, el fet que els textos esmentin dates molt properes, com sn els anys 1382 i 1397 -tres vegades- la fan molt versemblant. s ms, probablement fou acabat de copiar durant l'any 1400, si el nou privilegi del papa Bonifaci IX que estenia la possibilitat de lucrar la indulgncia de la Porcincula durant tota l'octava de la festa patronal de Montserrat del vuit de setembre, atorgat el 3 d'agost de l'any onz del seu pontificat(27) -s a dir l'any 1400- correspon al que llegim mutilat al foli 41. En aquest es fa [27] referncia a la concessi anterior de la Porcincula a Montserrat i va precedit de la rbrica Privilegium pro indulgentiis impetrandis. Finalment, diguem que a l'antic arxiu montserrat el cdex estava assignat al calaix nm. 4. Desprs de la seva recuperaci l'any 1885 pass novament a l'arxiu, i el 1917 fou transferit a la nova biblioteca amb el nm. 17. Actualment n's el manuscrit nm. 1.
CONTINGUT DEL MANUSCRIT

La descripci interna del cdex ha estat publicada detalladament ms d'una vegada; per aix creiem que ac ser suficient fer una relaci completa, per sumria, del contingut. El lector que hi estigui interessat trobar en els treballs d'Albareda, Olivar i Baraut(28) la informaci desitjada sobre les particularitats, la identificaci i l'edici dels textos. En l'anlisi que segueix hem collocat un asterisc al final del ttol dels textos que sn reproduts en la present edici. Fs. 1-21: Fs. 21v.-27: Fs. 27v.-29v.: Llibre dels miracles de la Mare de Du, en llat.* Canoner montserrat, llat i catal.* Breu tractat de confessi.*
13 di 22
30/01/2006 17.23
Fs. 30-31v.: Fs. 31v.-40v.: Fs. 40v.-41: Fs. 41v.-46v.: Fs. 47-56v.: Fs. 57-58: Fs. 58-65v.: Fs. 65-67: Fs. 67-67v.: Fs. 68-70: Fs. 70v.-72: Fs. 72-74v.: Fs. 75-76v.: Fs. 77-80: Fs. 80-93v.: Fs. 93v.-118v.: Fs. 119-119v.: Fs. 120v.-132v.: F. 133: Fs. 133v.-134: Fs. 134v.-135: F. 135v.: Fs. 136-136v.: Fs. 137-137v.:
Concessi del jubileu de Santa Maria de la Porcincula a Montserrat l'any 1397.* Ystoria indulgentie sancte Marie de Angelis.* Privilegium pro indulgentiis impetrandis.* Privilegis pontificis (1409-1430) concedits a Montserrat.* Recull de pregries diverses, en llat i en catal.* Articles de la sancta fe catholica.* Instrumenta spiritualia artis et norme vivendi S. Isidori. Anselmus de deploratione virginitatis. Apologia de la fe cristiana, en llat. Sobre l'univers i lloances al seu creador, en catal i en llat.* Hores de la Mare de Du, de la Passi, i oracions, en llat i catal.* Memoriale de mirabilibus et indulgentiis urbis Rome, escrit l'any 1382.* Salteri abreujat?, en llat. Brevis exhortatio ad sermocinandum, en llat i en catal.* Viridarium consolationis de viciis et virtutibus. Opusculum de decem preceptis legis, de quatuordecim fidei articulis, et de septem ecclesie sacramentis. Vria montserratina, en llat.* Kalendarium sanctorum monachorum. [28] Nota sobre facultats dels penitenciers. Captols de la confraria de Montserrat.* Indulgncia plenria per als confrares de Montserrat, en llat.* En blanc. Ass comensa lo libre appelat del peccador lo qual fu monsnyer sent Agust. Notes referents a l'esglsia de Montserrat.
La correlaci de molts d'aquests textos resulta evident ja a primer cop d'ull; la d'altres, tindrem ocasi de veure-la tot seguit. El lector s'adonar dels criteris que han guiat la selecci d'aquesta reproducci facsmil destinada a posar a l'abast els textos catalans del Llibre vermell, els textos montserratins -tots protagonitzats directament o indirectament pel nostre poble- i les peces importants conegudes solament pel nostre cdex.
CULTURA I VIDA EN EL "LLIBRE VERMELL"

Pretendre explicar la vida i la cultura montserratines a les darreries del segle XIV a partir del Llibre vermell fra illusori i en part artificial; tanmateix, el contingut del cdex s sens dubte d'un gran inters per a la histria cultural del Montserrat que el fu nixer. Sovint hom ha remarcat, amb ra, com al darrere del cdex batega l'activitat i l'existncia d'un escriptori i d'una biblioteca; per potser caldria afegir que s'hi reflecteix una iniciativa cultural destinada a respondre a unes necessitats determinades i alhora a aconseguir uns objectius. La producci i la qualitat de l'escriptori montserrat ens s prcticament impossible d'avaluar, ats que el Llibre vermell s prcticament l'nic manuscrit librari que ens ha pervingut, puix que els fulls d'un
14 di 22 30/01/2006 17.23
sacramentari -ms. 798 de la Biblioteca de Montserrat- copiats per aquesta poca no s segur que provinguin d'aquell escriptori. Tanmateix, unes pistes d'aproximaci material ens les dna el fragment de la traducci catalana del Speculum peccatoris, atribut a sant Agust, conservat com a guarda posterior del nostre cdex. Les seves mides i caracterstiques l'apropen molt al Llibre vermell, i el callgraf caplletrador s'hi mostra tamb amant de les testes animals en els extrems de les filigranes, tal com ja hem observat a propsit del nostre cdex. Aix fa pensar que el Llibre vermell no era una pea de caracterstiques codicolgiques excepcionals a l'escriptori montserrat. D'altra banda, al seu costat s'executaven manuscrits de configuraci ben diferent, com ara un breviari que segurament s'hi copiava l'any 1397 per a l'estudiant de Montserrat Joan Ferrer de Monistrol de Montserrat amb les deu lliures del llegat testamentari de la seva cosina germana Marianna Alcover.(29) [29] De notcies documentals d'aquesta mena, i especialment grcies a les que han publicat A. Rubi i Lluch i A. Mund, s'entreveu una interacci entre l'escriptori montserrat i la circulaci i l'adquisici librria a Montserrat. s prou evident en el prstec del Catholicon de Joan Balb fet pel rei Mart l'Hum, l'any 1404, per tal que el poguessin copiar els monjos, mancats d'aquest vocabulari tan til per als escrivans.(30) Resulta encara ms interessant, per, la cpia que es va fer l'any 1373 sobre els models de manuscrits astrolgics que el futur Joan I, en plena afecci per l'astrologia, havia fet portar a Montserrat per a fer-los recopiar. Malgrat que documentalment noms sabem que hom li copiava fragments de l'astrleg Al Abenragel, l'encrrec degu ser ms ampli. A l'escriptori montserrat l'aprofitaren per a fer-ne cpies per a la casa, i aix a l'antiga biblioteca de Montserrat consta que hi havia un exemplar dels judicis astrolgics d'Al Abenragel i dos altres llibres histricament i temticament vinculats a l'afecci del primognit reial. Es tracta del Llibre de les nativitats, obra de Bartomeu Tresbns, aleshores fsic i astrleg del primognit, i de l'obra de l'astrnom rab Albumazar, que n's una de les fonts principals.(31) Pel que fa als textos copiats al Llibre vermell, s lcit de suposar, atesa la seva finalitat prctica, que la majoria devien formar part de la biblioteca montserratina. El fams fals colof del foli 118v. -del qual ja hem parlat- ha estat recopiat d'un text anterior. La histria del jubileu i de la indulgncia de la Porcincula segurament arrib a Montserrat juntament amb la concessi papal. Del Memoriale de mirabilibus et indulgentiis urbis Rome sabem que havia estat escrit per un monjo l'any 1382. L'arcaisme del tractat sobre l'univers i les seves miniatures, alhora svies i antiquades, han fet concloure als estudiosos que el copista treball sobre un model.(32) Uns altres textos, com els reculls de pregries devocionals i les hores de la Mare de Du i de la Creu depenen certament d'algun llibre d'hores. I possiblement tamb sn cpies les peces purament montserratines, com el canoner o els textos homiltics. Del llibre de miracles, es pot gaireb assegurar. Els textos d'origen i d's montserrat sn particularment interessants. El llibre de miracles amb qu comena el cdex n'aplega dues sries de montserratins i constitueix una de les principals colleccions que es coneixen. La mutilaci [30] actual del cdex no ens permet de saber si la primera srie incloa el recull ms primitiu testimoniat al cdex 193 de Ripoll.(33) Molt possiblement, per, a diferncia dels registres de miracles, avui perduts, conservats a l'antic arxiu de Montserrat ens trobem davant d'una collecci poc o molt seleccionada. El conjunt de miracles datats dels folis 1 a 8, corresponents als anys 1325-1336, donen una idea fora exacta de la forma quasi jurdica de les narracions recollides de boca dels beneficiaris, en presncia de testimonis, pels clergues constituts notaris pblics del santuari o b pel titular de la sagristia. El miracle datat ms antic que portava aquesta collecci era de l'any 1307; tenim, per, notcies de miracles datables, no sabem si escrits, des de l'any 1245.(34) La presncia del llibre dels miracles al cdex no t carcter de memorial, sin d'exemple destinat a la predicaci, ja fos a Montserrat mateix, com veurem, o b a l'exterior en el recapte d'almoines pels predicadors i els baciners.(35) El canoner montserrat dels folis 21v.-27 s la part ms famosa del Llibre vermell. A l'inters potico-musical s'afegeix el de les danses, que fan del nostre cdex un testimoni nic de dansa religiosa a l'Europa de finals del segle XIV. El conjunt ha estat estudiat i editat diverses vegades des de l'any 1895. La riquesa i la complexitat musical que hi remarquen els autors s'adiu amb les possibilitats musicals de Montserrat a travs de la seva escolania. De les deu peces que formen actualment el canoner solament
15 di 22
30/01/2006 17.23
n'hi ha dues de conegudes totalment o parcialment per altres fonts. Com ha mostrat A. Mund, cal considerar montserratins els cants O virgo splendens i Stella splendens. El primer s un arranjament de l'antfona i l'oraci que es resaven a Roma a Santa Maria in Ara Coeli -conegudes a Montserrat pel Memoriale de mirabilibus et indulgentiis urbis Rome escrit l'any 1382-, amb variants manllevades al Stella splendens, preexistent. L'obra va ser feta entre els anys 1382 i 1399. Des del punt de vista musical, tots els cants, llevat del primer, que s l'O virgo splendens, pertanyen a l'ars nova. La notaci quadrada i les caracterstiques de l'O virgo splendens van fer sospitar a H. Angls que s una adaptaci d'un text nou a una melodia cantada ja a Montserrat, augmentant aix el canoner popular tradicional, que comenaria prpiament desprs de la rbrica del foli 22. No podem dir res respecte a la creaci musical; la possible intervenci del monjo Guillem de Matamala, praecentor de Montserrat, documentat com a monjo des de l'any 1320 i mort l'any 1355, en els cants del Llibre vermell no passa de ser una suposici. En canvi, resulta ms suggeridor el testimoni parcial de l'Imperayntz conservat a l'Arxiu Arxidioces de Tarragona -ms. frag. nm. 1-, datable a mitjan segle XIV. Porta una versi meldica ms [31] antiga que la de Montserrat, per sembla evident que ambdues versions provenen d'una font comuna.(36) Dels cants perduts del nostre cdex noms coneixem la lletra del Rosa plasent, de la qual A. Bulbena i Tusell public una versi extreta d'una edici o d'un manuscrit barcelon datat l'any 1582.(37) Uns i altres formaven part del repertori musical religis amb qu els pelegrins s'entretenien a les places del santuari i cantaven a la llum de les llnties durant la vetlla nocturna de pregria davant la santa imatge de Montserrat. Aquesta destinaci cultual del canoner montserrat ens duu com de la m als textos homiltics del nostre cdex, on trobem alguna referncia indirecta al canoner. Els dos textos, l'un llat i l'altre catal, sn obra d'algun dels clergues o monjos que exerciren el crrec de predicador a Montserrat. Del segle XIV en coneixem alguns noms. El prevere Sim de Vilardell ho era l'any 1332 i possiblement n'exerc la funci en diverses ocasions, ats el seu constant lligam al santuari, documentat almenys des del 1319 fins al 1335 com a beneficiat, escriptor jurat del notari de Monistrol de Montserrat, titular i regent de la sagristia i de la majordomia, i com a testimoni en les declaracions de miracles.(38) L'any 1333 sembla que ocupava el crrec el prevere Ramon d'Orp, notari pblic de Montserrat.(39) Del prevere Arnau Saplana sabem que predic durant molts anys a Montserrat i que hi exercia encara l'any 1377.(40) L'any 1384 ho era el prevere Berenguer Ros, que desprs fou monjo de Montserrat i prior de Santa Maria de Gualter l'any 1385.(41) Dels dos textos homiltics noms el segon, el catal, s un veritable serm popular. El tema central s l'anunci dels miracles de la Mare de Du i dels seus ttols d'intercessora, per acabar amb una crida a la conversi, a una vida cristiana ms vigorosa i a desterrar els capteniments i els cants impropis d'un pelegr. Com a complement, hi ha indicada la convenincia de narrar un parell o tres de miracles; d'ac que hom recolls en el cdex miracles marians montserratins i generals. El text llat, en canvi, s un repertori de temes diversos que podia desenvolupar el predicador: actituds i austeritat del pelegr, bandejament de [32] balls i cants deshonestos durant el romiatge, instrucci religiosa, crida a la conversi i al compliment dels deures del propi estat. Els temes centrals sobre els quals ha de versar la instrucci religiosa i particularment la moral coincideixen visiblement amb el contingut dels opuscles asctics i doctrinals que hi ha copiats al cdex i fan suposar que tingueren influncia en la predicaci.(42) La prdica llatina s'acaba amb una rbrica introductria a la pregria universal de la missa que calia fer a continuaci. En aquest punt trobem solament un elenc d'intencions (f. 79v.), que constitueixen, per, el primer testimoni conegut de la pregria universal de la missa a Catalunya. Algunes de les seves intencions sn prpies i caracterstiques de Montserrat i no es retroben en cap ms formulari catal conegut. Entre aquestes -peticions per les viles que tenen ciri votiu a Montserrat i pels baciners del santuari-, cal remarcar la referent als qui s'encomanen a la intercessi de madona de Montserrat. Tot i que a primer cop d'ull resulta evident, l'inters est en l'adequaci constant d'aquesta petici a intencions concretes instades pels pelegrins, mentre que a la resta d'intercessions hom seguia el formulari habitual. En efecte, tot resseguint les narracions de les diverses colleccions de miracles montserratins hom troba sovint que els
16 di 22
30/01/2006 17.23
beneficiaris s'havien encomanat a la pregria dels altres pelegrins; aquesta indicaci, per, pren el sentit ms exacte a partir d'altres narracions ms explcites en aquest punt. Al miracle noranta-sis (foli 6), datat de l'any 1332, es diu que hom deman al prevere Sim de Vilardell, predicador de Montserrat, d'encomanar a l'assemblea litrgica una greu intenci particular; i un altre miracle, consignat entre els impresos, esdevingut l'any 1312, ens conta que el beneficiari s'havia encomanat a la pregria dels altres pelegrins i en el serm que es feia a l'esglsia es fu encomanar a les pregries dels presents. El predicador, doncs, desprs del serm i dels miracles enfilava, tal com era costum en l'poca, la pregria universal i la farcia amb les intencions particulars dels presents.(43) Pel que hem anat dient, el lector es deu haver adonat que els textos originals montserratins constitueixen l'eix al voltant del qual prenen vida els altres textos, fins al punt de reflectir els actes tipolgics de la jornada piadosa del romeu de Montserrat; s a dir, la vetlla nocturna a l'esglesiola i la missa matinal. La vetlla de pregria davant la santa imatge de Montserrat formava part en aquesta poca del romiatge mateix, de manera que l'expressi anar a vetllar a Montserrat n's un sinnim. Podia reduir-se a una nit, o b allargar-se fins a tres, encara que no manquen indicacions de celebracions de novenes de vetlla. S'iniciava cap a les sis de la tarda amb el cant de la Salve i els goigs, que els escolans [33] executaven acabades les completes. De primer eren els escolans els qui per encrrec dels assistents excitaven la devoci amb el cant d'altres goigs, himnes i proses i potser alguna de les peces del canoner montserrat. Quan, cap a dos quarts de vuit a tot estirar, es retiraven, continuaven les cantries dels vetlladors, installats a l'esglsia o als claustres en catifes, flassades i matalassos que els proporcionava el pallaire del santuari. A mitjanit o a primera hora de la matinada hom imposava silenci: els monjos i preveres havien de resar l'ofici de matines i el de laudes. La gent restava a l'esglsia pregant en silenci, endormiscats o b preparant-se per a la confessi sacramental. El jubileu de la Porcincula -del qual ja hem parlat- l'exigia, la devoci i les especials facultats dels confessors per a absoldre grans irregularitats morals i casos reservats a l'autoritat papal i episcopal hi convidaven.(44) A les quatre o a les cinc del mat, segons que fos estiu o hivern, se celebrava la missa matinal. Era la missa per excellncia dels pelegrins. Cantada pels escolans, era sempre votiva i solemne de la Mare de Du, i per aix hi havia cada dia prdica i pregria universal, com a les misses majors dominicals de l'poca. Els textos homiltics del nostre cdex hi estaven destinats, i tamb els opuscles teolgics i asctics, que fornien idees al predicador. L'homilia estava reservada en principi al predicador titular del santuari, que tenia l'honor de predicar-hi per primera vegada els miracles ms recents. Quan el beneficiari del nou miracle era un bisbe o un clergue eminent era invitat a pujar a la trona. L'any 1322 en predic un parell el menoret del convent de Cervera fra Bonamat; i el 1331 el bisbe d'Alet, que havia pres part a la vetlla nocturna.(45) A ms d'aquests dos grans actes populars -la vetlla i la missa matinal-, durant el dia els romeus devien participar en algun acte de devoci, possiblement els breus oficis de les hores de la Mare de Du i de la Creu, i a les lletanies i altres devocions que trobem en el cdex. Tamb tenien aleshores ocasi d'admirar els ex-vots, d'inscriure's a la Confraria de Montserrat o b de pagar-ne l'almoina anual, destinada principalment al sosteniment dels pelegrins, a la illuminaci de l'esglsia i a la reparaci dels camins. s l'escena popular del foli 133v. que encapala els estatuts de la Confraria confirmats pocs anys desprs de la cpia del nostre Llibre vermell. En aquesta illustraci hi ha un detall que desvetlla immediatament la curiositat: es tracta del llibre de registre dels confrares. Si el lector es colloca en lloc del clergue inscriptor hi podr llegir el nom del rei Alfons el Magnnim, el mateix que apareix a la illustraci del foli 134v. prostrat als peus del papa Nicolau V, que atorga la indulgncia plenria a l'hora de la mort als confrares de Montserrat. [34] La lectura concordant dels textos del Llibre vermell demana i pressuposa tamb l'estudi de la vida i de la tradici cultural que justifiquen la seva presncia al cdex. Aquest treball, ja encetat, pot obrir nous camins tant per a tenir una millor comprensi de la cultura montserratina del segle XIV com per a conixer l'entorn cultural i geogrfic que l'ha nodrida i que s'hi expressa. En posar dos casos ben
17 di 22
30/01/2006 17.23
diferents. Els folis del nostre cdex referents a la descripci de l'univers creat han cridat l'atenci particularment per les seves illustracions i tamb per l'arcaisme de les seves concepcions. Aquesta darrera caracterstica no s certament present ni dominant a la resta del cdex. s veritat que la prdua de la majoria dels fulls d'aquest text ens ha privat possiblement d'un ttol o d'una rbrica justificativa, per no podem donar per bona i culturalment satisfactria, baldament tingui una certa versemblana, la utilitzaci del text per a explicar les meravelles naturals de la muntanya de Montserrat i suscitar l'admiraci i la lloana del Creador, tal com llegim als darrers pargrafs de l'opuscle. En aquest cas, la identificaci de la seva font o tradici ens pot aclarir ms d'un problema. Un segon cas, ben diferent -que no em consta que hagi estat assenyalat-, l'ofereixen dos textos que s'illuminen mtuament. L'un s el Kalendarium sanctorum monachorum (fs. 120v.-132v.), compilat per Guillem de Miers o de Cors, abat del monestir de Sant Pau de Roma; l'altre s el Memoriale de mirabilibus et indulgentiis urbis Rome (fs. 72-74v.), escrit per un monjo benedict annim relacionat amb lligams morals amb el papa Urb VI. A primer cop d'ull, caldria descartar qualsevol lligam entre aquests dos textos, ats especialment que el Kalendarium forma part del cos adventici del cdex i que el Memoriale podria explicar-se perfectament pel paper d'etapa que Montserrat tenia per a molts pelegrins de Roma. Tanmateix, hi ha tres coincidncies que semblen indicar una font comuna o un origen com. En efecte, ambds textos sn d'origen rom, obra de dos monjos benedictins, i acabats i escrits, respectivament, l'any 1382. Deixant de banda la manca d'influncia posterior i la restringidssima difusi del Kalendarium -fet, aquest darrer, ben parallel al del Memoriale- i la seva possible utilitzaci a Montserrat, tal com la tingu al ve monestir de Sant Cugat del Valls, la data i la destinaci del Memoriale ens apareixen referits primordialment a Roma, i en una segona etapa a Montserrat. La presncia del Memoriale en el Llibre vermell fa sospitar que hi hagu una relaci a causa de pelegrinatges a Roma, molt possiblement en ocasi dels jubileus dels anys sants 1390 i 1400. El de l'any 1390 fou convocat pel papa Bonifaci IX, en plena crisi d'obedincia, durant el Cisma d'Occident, i tingu una gran acceptaci popular, tot i que no estem prou informats sobre els possibles pelegrinatges catalans a Roma ni sobre la manera concreta com es podia lucrar de Catalunya estant, perqu Joan I estava sota l'obedincia del papa d'Aviny. El jubileu del 1400 fou convocat pel papa avinyons Benet XIII i aprofitat per Bonifaci IX, ja que molts pelegrins anaren a Roma a desgrat de la commutaci atorgada pel papa avinyons als seus seguidors. El rei Mart l'Hum mir d'impedir que la gent ans a Roma en [35] aquest jubileu de l'any sant.(46) La decidida obedincia romana sostinguda a Montserrat pel prior Vicen de Ribes, la cpia o inclusi del Memoriale en el Llibre vermell poc abans del jubileu de l'any sant del 1400 i la connotaci fortament romana del jubileu anual de la Porcincula, atorgat per Bonifaci IX a Montserrat l'any 1397, ens mostren sens dubte un vessant del context histric i eclesial en el qual es gest la constituci o la cpia del Llibre vermell. L'evocaci de la cultura i de la vida montserratines que hi ha reflectides al Llibre vermell ens manifesta, en definitiva, que el cdex no s'exhaureix en ell mateix ni en la histria de Montserrat. El seu rerefons cultural expressa i aporta un coneixement de la comunitat humana per a la qual fou escrit, i que n's en bona part el subjecte agent. Cal esperar, doncs, que la present reproducci en facsmil estimuli un estudi ms exhaustiu d'aquest cdex i faciliti la relaci amb altres documents i expressions de la cultura i de la pietat popular medievals.
FRANCESC XAVIER ALTS I AGUIL
BIBLIOGRAFIA ESSENCIAL SOBRE EL "LLIBRE

18 di 22 30/01/2006 17.23
VERMELL"
A. M. ALBAREDA, Manuscrits de la biblioteca de Montserrat, Analecta Montserratensia, 1 (1917), ps. 3-9 i lmines. -Textos catalans del Llibre vermell, Analecta Montserratensia, 1 (1917), ps. 201-225. H. ANGLS, El Llibre vermell de Montserrat y los cantos y la danza sacra de los peregrinos durante el siglo XIV, Anuario Musical, 10 (1955), ps. 45-70. R. ARAMON I SERRA, Els cants en vulgar del Llibre vermell de Montserrat. Assaig d'edici crtica, Analecta Montserratensia, 10 (1964), ps. 9-54. C. BARAUT, Benet XIII, darrer papa d'Aviny, i el monestir de Montserrat, Studia Monastica, 13 (1971), ps. 90-101. -Els manuscrits de l'antiga biblioteca del monestir de Montserrat. Segles XI-XVIII, Analecta Montserratensia, 8 (1954-55), ps. 342-348. -Textos homiltics i devots del Llibre vermell de Montserrat, Analecta Sacra Tarraconensia, 28 (1955), ps. 25-44. P. BOHIGAS, L'agrupament de les miniatures del Llibre vermell, Analecta Montserratensia, 9 (1962), ps. 39-53. A. MUND, Notes sobre la cultura montserratina del segle XIV, Analecta Montserratensia, 8 (1954-55), ps. 488-492. A. OLIVAR, Catleg dels manuscrits de la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat (Montserrat 1977). A. OLIVAR i E. COMPTE, Guillem de Miers, abat de Sant Pau de Roma i la seva obra litrgico-monstica, dins Liturgica, 2 (Montserrat 1958), ps. 299-345. A. OLIVAR, Els manuscrits litrgics de la Biblioteca de Montserrat (Montserrat 1969). H. SPANKE, Tanzmusik in der Kirche des Mittelalters, Neuphilologische Mitteilungen, 31 (1930), ps. 143-170. G. M. SUOL, Els cants dels romeus. Segle XIV, Analecta Montserratensia, 1 (1917), ps. 100-192. O. URSPRUNG, Spanisch-katalanische Liedkunst des 14. Jahrhunderts, Zeitschrift fr Musikwissenschaft, 4 (1921-22), ps. 136-160. R. VALENTINI i G. ZUCCHETTI, Codice Topografico della Citt di Roma (Roma 1953), ps. 75-88. 1. J. VIELLARD, Plerins d'Espagne la fin du moyen ge, Homenatge a Antoni Rubi i Lluch, vol. 2 (Barcelona 1936), ps. 265 i ss. J. GUDIOL, De peregrins i peregrinatges religiosos catalans, Analecta Sacra Tarraconensia, 3 (1927), ps. 109-110. 2. C. BARAUT, La construcci del pont de Monistrol sobre el riu Llobregat, 1317-1375, Montserrat. Butllet del Santuari, nm. 5 (1983), ps. 35-39. Documents de l'Arxiu de la Corona d'Arag i del Reial Patrimoni, Analecta Montserratensia, 4 (1920-21), ps. 319-320. A. ALBAREDA, Pere Moragues, escultor i orfebre, Homenatge a Antoni Rubi i Lluch, vol. 3 (Barcelona 1936), ps. 505-506 i 513-515. F. UDINA I MARTORELL, Els guiatges per als pelegrins de Montserrat als segles XIII-XIV, Analecta Sacra Tarraconensia, 28 (1955), ps. 467-471. J. VIELLARD, Plerins d'Espagne, ps. 277, 283 i 285. Documents de l'Arxiu, p. 319. G. M. SUNYOL, Cantigues de Montserrat del rei Alfons X, dit
19 di 22
30/01/2006 17.23
el Savi, Analecta Montserratensia, 5 (1922), ps. 361-417. 3. A. M. ALBAREDA, Histria de Montserrat (sisena edici, revisada i ampliada per JOSEP MASSOT I MUNTANER) (Montserrat 1977), ps. 41-43, 144-148. F. P. VERRI, Montserrat (Madrid [c. 1950]), ps. 34-38. A. M. ALBAREDA, L'arxiu antic de Montserrat, Analecta Montserratensia, 3 (1919), ps. 211-212. C. BARAUT, Unes ordinacions montserratines de la fi del segle XIV, Montserrat. Butllet del Santuari, nm. 10 (1984), ps. 35-38. A. M. ALBAREDA, Pere Moragues, ps. 506-508 i 515-517. G. M. SUOL, Els cants dels romeus, Analecta Montserratensia, 1 (1917), ps. 100 i ss. 4. F. CARRERAS CANDI, Visites de nostres Reys a Montserrat (Barcelona 1911), ps. 11-33. Documents de l'Arxiu, ps. 324-325. J. M. ROCA, Documents de l'Arxiu de la Corona d'Arag, Analecta Montserratensia, 3 (1919), ps. 323-327. J. VIELLARD, Plerins d'Espagne, ps. 227 i 282. J. M. ROCA, Documents histrics, Analecta Montserratensia, 5 (1922), ps. 430-433. N. VALOIS, La France et le grand schisme d'Occident, vol. 2 (Pars 1896), ps. 433-437. 5. J. VINCKE, Der Knig von Aragonien und die Priorwahlen in Montserrat wrend des 14 Jahrhunderts, publicat dins Rmische Quartalschrift, 45 (1937), ps. 52-62. C. BARAUT, Benet XIII, darrer papa d'Aviny, i el monestir de Montserrat, Studia Monastica, 13 (1971), p. 78. 6. Bibliothque Nationale (Pars), ms. Espagnol 323, f. 470; ms. Franais 19.664, f. 199. I. SEGARRA, Miquel Lpez, autor de la Histria indita de Montserrat, s. XVIII, Studia Monastica, 24 (1982), ps. 395-399. A. M. ALBAREDA, Una histria indita de Montserrat, Analecta Montserratensia, 4 (1920-21), ps. 55-58. 7. Opuscula Petri de Marca (Pars 1681), ps. 380-393. Bibliothque Nationale (Pars), ms. Baluze 110, fs. 141 i 157; ms. Ancien Franais 4.219, fs. 415v.-416. P. DE FAGET, Petri de Marca dissertationes posthumae (Pars 1669), p. 85. 8. Eptome histrico del portentoso santuario y real monasterio de Nuestra Seora de Montserrate (Barcelona 1747). 9. Biblioteca del Palacio Real (Madrid), ms. 2.519, f. 77. J. VILLANUEVA, Viage literario a las iglesias de Espaa, vol. 7 (Valncia 1821), p. 152. Vegeu tamb la nota 6. 10. P. PIFERRER, Recuerdos y bellezas de Espaa. Catalua, vol. 1 (Barcelona 1839), p. 349. V. BALAGUER, Monserrate. Su historia, sus tradiciones, sus alrededores (Barcelona 1850). 11. M. M. BOIX, El Virolai de Verdaguer, Serra d'Or (1980), ps. 775-777. [J. COLLELL], Lo Virolay, La Veu del Montserrat, 4 (1880), p. 305. E. MOLIN I BRASS, L'epistolari d'En Marian Aguil, Boletn de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 12 (1925-1926), p. 514. 12. Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona, Manuscrits, Papers de Mari Aguil, caixa 3, bifolis amb numeraci original nms. 2.184/1 i 2. E. MOLIN I BRASS, L'Epistolari, p. 514. 13. [J. COLLELL], Un nou virolay de Montserrat, La Veu del Montserrat, 8 (1885), p. 284. A. M. ALBAREDA, Manuscrits de la biblioteca de Montserrat, Analecta Montserratensia, 1 (1917), p. 9. 14. A. M. ALBAREDA, Manuscrits, p. 9. L'arxiu antic, p. 172. A. PALAU I DULCET, Memries d'un llibreter catal (Barcelona 1935), ps. 218-219. 15. J. COLLELL, Un nou virolay, p. 284. G. ARGAIZ, La perla de Catalua (Madrid 1677), p. 50. Biblioteca del Palacio Real (Madrid), ms. 2.520, fs. 166-166v. i 203. 16. 17. Biblioteca del Palacio Real (Madrid), ms. 2.519, fs. 73-73v. Vegeu la nota 6. A. M. ALBAREDA, L'arxiu antic, p. 142. J. VILLANUEVA, Viage literario, ps. 186-187.
20 di 22
30/01/2006 17.23
18. 19.
Biblioteca del Palacio Real (Madrid), ms. 2.519, f. 73v. J. VILLANUEVA, Viage literario, p. 152.
20. R. ARAMON I SERRA, Els cants en vulgar del Llibre vermell de Montserrat. Assaig d'edici crtica, Analecta Montserratensia, 10 (1964), pgina 36. G. M. SUOL, Els cants dels romeus, p. 105. 21. A. M. ALBAREDA, L'arxiu antic, p. 172. J. VILLANUEVA, Viage literario, p. 153.
22. J. PERARNAU, Un manuscrit lulli no identificat. Vic, Museu Episcopal, 35, Analecta Sacra Tarraconensia, 46 (1973), p. 72. A. M. ALBAREDA, L'arxiu antic, ps. 142-143. Biblioteca del Palacio Real (Madrid), ms. 2.519, f. 69v. J. VILLANUEVA, Viage literario, 151, ps. 185-187. 23. 93-94. 24. 25. G. ARGAIZ, La perla de Catalua, ps. 24-28, 37. A. M. ALBAREDA, L'arxiu antic, ps. 80 i A. M. ALBAREDA, L'arxiu antic, ps. 142-143. Biblioteca del Palacio Real (Madrid), ms. 2.519, f. 73v.
26. P. BOHIGAS, L'agrupament de les miniatures del Llibre vermell, Analecta Montserratensia, 9 (1962), ps. 39-53. Documents de l'Arxiu, p. 328. 27. M. OLIVIER, Histoire de l'abbaye et miracles de Nostre Dame de Montserrat (Li 1617), p. 220. Arxiu de Montserrat, A III, bossa 39, c 165. 28. A. M. ALBAREDA, Manuscrits, ps. 3-9. L'arxiu antic, ps. 164-171. C. BARAUT, Els manuscrits de l'antiga biblioteca del monestir de Montserrat. Segles XI-XVIII, dins Analecta Montserratensia, 8 (1954-55), ps. 343-348. A. OLIVAR, Catleg dels manuscrits litrgics de la Biblioteca de Montserrat (Montserrat 1969), ps. 17-20; Catleg dels manuscrits de la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat (Montserrat 1977), ps. 3-4. 29. Arxiu de Montserrat, A III, b 19: bifoli solt d'un manual notarial, f. 2v.
30. A. RUBI I LLUCH, Documents per a la histria de la cultura catalana mig-eval, vol. I (Barcelona 1908), ps. 246-247; vol. II, ps. 188, 300-301, 384-385, 428. A. MUND, Notes sobre la cultura montserratina del segle XIV, Analecta Montserratensia, 8 (1954-55), ps. 474-487. 31. A. RUBI I LLUCH, Documents per a la histria, vol. 1, ps. 246-247, i 250. C. BARAUT, Els manuscrits, ps. 358, 360-361. A. M. ALBAREDA, L'antic arxiu, ps. 140-141. B. DE TRESBNS, Tractat d'astrologia (editat per J. VERNET i D. ROMANO), vol. 1 (Barcelona 1957), ps. 11, 19-21, i 25. 32. P. BOHIGAS, L'agrupament de les miniatures, p. 50. C. BARAUT, Els manuscrits, p. 346. J. PARELLADA I FELIU, Un text i vuit dibuixos teratolgics d'un manuscrit catal de l'any 1399, Segon Congrs Internacional d'Histria de la Medicina Catalana, vol. 1 (Barcelona 1977), ps. 197-221. 33. B. SOLER, A propsito de un cdice del siglo XII, Revista Montserratina, 6 (1912), ps. 551-553. C. BARAUT, Les Cantigues d'Alfons el Savi i el primitiu Liber Miraculorum de Nostra Dona de Montserrat, Estudis Romnics, 2 (1949-50), ps. 79-92. 34. Biblioteca del Palacio Real (Madrid), ms. 2.520, fs. 144 i 152v. A. M. ALBAREDA, Histria de Montserrat, p. 25. 35. Arxiu de Montserrat, Manual del notari Ramon d'Orp, f. 81v.
36. A. MUND, Notes sobre la cultura montserratina, ps. 488-492. H. ANGLS, El Llibre vermell de Montserrat y los cantos y la danza sacra de los peregrinos durante el siglo XIV, Anuario Musical,
21 di 22
30/01/2006 17.23
10 (1955), ps. 54, 56-57. M. C. GMEZ, Ms cdices con polifona del siglo XIV en Espaa, Acta Musicologica, 53 (1981), ps. 86 i 89. A. M. ALBAREDA, Histria de Montserrat, p. 215. Arxiu de Montserrat, manual del notari Bernat Vidal, fs. 8v. i 10, i manual del notari Ramon d'Orp, fs. 11v.-91. 37. Cobles de la Mare de Du de Montserrat. Barcelona 1582 [Barcelona, c. 1900-1903], full volant imprs sobre paper antic amb el cos 12 del gtic dibuixat per E. Canibell l'any 1891. R. ARAMON I SERRA, Els cants en vulgar, ps. 12, i 49. 38. Vegeu els fs. 1-8v del nostre cdex, especialment el f. 6 miracle 96. Arxiu de Montserrat, manual del notari B. Vidal, fs. 16v., 19, 32-32v., i el manual del notari R. d'Orp, fs. lv., 3v., 15v., 16v., 24-24v., 31v., 33, 50, 51v. 39. 40. Arxiu de Montserrat, Manual del notari Ramon d'Orp, f. 32v. A. M. MUND, Notes de cultura montserratina, ps. 479-480.
41. Documents de l'Arxiu, p. 434. J. M. ROCA, Documents de l'Arxiu de la Corona d'Arag referents a Montserrat, Analecta Montserratensia, 7 (1928), ps. 394-395. 42. C. BARAUT, Textos homiltics i devots del Llibre vermell de Montserrat, Analecta Sacra Tarraconensia, 28 (1955), ps. 27-36. 43. P. DE BURGOS, Libro de la historia y milagros hechos a invocacin de Nuestra Seora de Montserrat (Barcelona 1550), fs. 23v., 40 i 41. J. GIVANEL I MAS, Un exemplar rarssim de la histria de Gar, fundaci de Montserrat i miracles de la Mare de Du, Analecta Montserratensia, 3 (1919), ps. 286, 301. F. X. ALTS I AGUIL, Aportaci a l'estudi de l'antiga pregria universal de la missa a Catalunya, Miscellnia Litrgica Catalana, vol. 3 (Barcelona 1984), ps. 59 i 60. 44. J. M. ROCA, Documents, ps. 383, 385., Documents histrics, p. 431. F. CARRERAS CANDI, Visites, p. 28. Vegeu el nostre cdex, fs. 2v. i 5. P. DE BURGOS, Libro de la historia, fs. 23v., 34v., 40, 41, 64. J. GIVANEL I MAS, Un exemplar rarssim, ps. 284, 286, 292, 301. A. M. ALBAREDA, Histria de Montserrat, ps. 166-167. C. BARAUT, Unes ordinacions montserratines, p. 37. 45. Vegeu el nostre cdex, fs. 5, 6 i 8. Altres casos ms tardans, a P. DE BURGOS, Libro de la historia, fs. 110v. i 112. 46. A. OLIVAR i E. COMPTE, Guillem de Miers, abat de Sant Pau de Roma i la seva obra litrgico-monstica, Liturgica, 2 (Montserrat 1958), ps. 302-313. J. VINKE, Espanya i l'Any Sant al segle XIV, Analecta Sacra Tarraconensia, 10 (1934), ps. 63-64. J. VIELLARD, Plerins d'Espagne, ps. 271-272. J. FAVIER, Les finances pontificales l'poque du Grand Schisme d'Occident (Pars 1966), ps. 591-597.
Pgina mantinguda pel Taller Digital Marc legal
22 di 22
30/01/2006 17.23

Llivre Vermell de Montserrat

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Llivre Vermell de Montserrat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Llibre Vermell de Montserrat - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Llibre Vermell de Montserrat - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Llibre Vermell de Montserrat - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

UN LLIBRE D'ACTUALITAT CONSTANT

Llibre Vermell de Montserrat - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Llibre Vermell de Montserrat - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

DESCRIPCIONS ANTIGUES I RECONSTITUCI DEL CDEX

Llibre Vermell de Montserrat - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Llibre Vermell de Montserrat - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Llibre Vermell de Montserrat - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Llibre Vermell de Montserrat - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Llibre Vermell de Montserrat - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

DESCRIPCI FSICA DEL "LLIBRE VERMELL"

Llibre Vermell de Montserrat - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Plecs catorz i quinz:

Llibre Vermell de Montserrat - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Llibre Vermell de Montserrat - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

CONTINGUT DEL MANUSCRIT

Llibre Vermell de Montserrat - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

CULTURA I VIDA EN EL "LLIBRE VERMELL"

Llibre Vermell de Montserrat - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Llibre Vermell de Montserrat - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Llibre Vermell de Montserrat - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Llibre Vermell de Montserrat - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

FRANCESC XAVIER ALTS I AGUIL

BIBLIOGRAFIA ESSENCIAL SOBRE EL "LLIBRE

Llibre Vermell de Montserrat - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Llibre Vermell de Montserrat - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Llibre Vermell de Montserrat - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Llibre Vermell de Montserrat - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Pgina mantinguda pel Taller Digital Marc legal

You might also like