RECULL DE PREMSA EDUCACIAmb el patrocini de la

DIVENDRES 21 DE SETEMBRE DE 2012

324.CAT EL PERIODICO EL PAIS DIARI D GIRONA ARA DIARI EL PUNT AVUI TV3.CAT TOT SANT CUGAT ARA DIARI ARA DIARI EL PUNT AVUI EL PAIS

El Consell de Ministres aprova avui una reforma educativa que dna ms poder al Ministeri La crisi i els ajustos de mestres castiguen les colnies escolars Wert aconseja a los padres que reutilicen libros si no pueden pagarlos UstecSTEs demana no exigir al professorat substitut ms del que els paga Ensenyament L'ARA vol portar l'emoci dels poetes catalans a llars i escoles Preocupaci pels alumnes ripollesos amb dificultats "El documental" emet "L'hora del pati" Activitats extraescolars Opinio: Formaci insuficient i desequilibrada A.Vignoles: Al mercat laboral arriben joves amb coneixements que no tenen demanda El lector escriu: Universitat pblica i de qualitat Francia contratar a 40.000 profesores en 2013

324.CAT. 21.09.12

EL CONSELL DE MINISTRES APROVA AVUI UNA REFORMA EDUCATIVA QUE DNA MS PODER AL MINISTERI
El govern espanyol compleix la mxima: nou executiu, reforma educativa. El gabinet de Mariano Rajoy aprova aquest divendres la seva revisi de la Llei Orgnica d'Educaci, la LOE, que, entre d'altres, suposa una pas ms cap a la recentralitzaci de l'Estat. L'esborrany del projecte de Llei Orgnica per a la Millora de la Qualitat Educativa que arriba al Consell de Ministres preveu ampliar els continguts del currculum escolar que es defineixen des del Ministeri d'Educaci. s a dir, recentralizar continguts.

En aquests moments, a Catalunya, l'executiu espanyol fixa un 55% d'aquests continguts i la resta els marca la Generalitat. Ara el govern del PP pretn ampliar la seva competncia en aquest tema fins al 65%. s a dir, que es redueixen les competncies de la Generalitat per decidir els continguts que s'han d'impartir a les aules. Pel que fa a la resta de comunitats, aquest percentatge, que afecta totes les assignatures, augmentaria fins al 75%. Avaluacions finals El projecte de millora educativa del govern Rajoy tamb vol implantar avaluacions a tot l'Estat al final de cada etapa, seguint criteris que s'ajustin a les comparatives d'mbit internacional. Hi haur una avaluaci al final de l'ESO i un altra al final del Batxillerat, que seran indispensables per obtenir els ttols. A ms, a primria, el ministeri d'educaci vol fer una avaluaci als alumnes de tercer per detectar possibles dficits de lectura, escriptura i matemtiques i una altra al final de l'etapa que no tindria efectes acadmics ni tampoc es tindria en compte per determinar si l'alumne passa de curs.

Un altre dels punts de la reforma sn els cicles de Formaci Professional bsica durant l'educaci obligatria, per a alumnes de 15 anys amb dificultats per prosseguir l'ESO. Aix, el 4rt d'ESO passar a ser un curs pont amb dues vies: Batxillerat o FP. El projecte preveu aprofundir en l'autonomia dels centres i suprimir l'assignatura d'Educaci per a la Ciutadania de primria. A ms, s'eliminen algunes optatives per augmentar les hores de Matemtiques, Llengua, Cincies i Angls. Tamb s'apunta que la reforma permetria als collegis que eduquen separadament per sexes puguin accedir al concert de finanament pblic. La Llei Orgnica de la a Millora de la Qualitat Educativa, que modificar parcialment la Llei Orgnica d'Educaci (LOE), vigent des de 2006, aprovada pel PSOE. Sense Rajoy El Consell de Ministres ser presidit per la vicepresidenta, Soraya Senz de Santamara, ja que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, viatja a Roma per entrevistar-se amb el seu homleg itali, Mario Monti. La reuni del gabinet tamb proposa avui el nomenament d'Elvira Rodrguez com a presidenta de la Comissi Nacional del Mercat de Valors.
inici

EL PERIODICO. 21.09.12

LA CRISI I ELS AJUSTOS DE MESTRES CASTIGUEN LES COLNIES ESCOLARS

La patronal d'empreses d'oci i educaci alerta d'un descens d'un 20% de les reserves La Irene, la Cludia i l'Emma no aniran aquest any de colnies amb l'escola. Estudien cinqu i aquesta ser ja la segona vegada, des que van comenar primria, que es queden sense disfrutar d'uns dies de convivncies amb la resta de companys fora de l'escola. Aquesta vegada, a diferncia de fa dos anys, quan les sortides escolars es van suspendre pel boicot dels mestres a la sisena hora, les escoles estan anullant activitats fora dels centres per culpa de la crisi. I les que no suprimeixen directament les colnies, "en redueixen la durada o prescindeixen de les sortides d'un sol dia", afirma Maria Valncia, de la Fundaci Pere Tarrs. Les economies familiars ja no estan per a tantes despeses i les escoles, tamb aclaparades per restriccions pressupostries, tenen unes plantilles tan ajustades que no hi ha professors disponibles per acompanyar els alumnes que se'n van i per atendre, a la vegada, els que es queden al centre. Resultat: les reserves de les escoles han caigut aquest any un 20%, segons l'associaci catalana d'empreses d'oci, educaci i cultura, Acellec.
inici

EL PAIS. 21.09.12

WERT ACONSEJA A LOS PADRES QUE REUTILICEN LIBROS SI NO PUEDEN PAGARLOS

El ministro de Educacin, que este ao ha reducido un 76% las ayudas para material escolar, dice que las protestas de los padres no tienen que ver con l sino con la crisis El ministro de Educacin, Jos Ignacio Wert, ha afirmado esta maana que las protestas de las principales asociaciones de padres de alumnos por la reduccin de las ayudas para libros de texto y de las becas de comedor "no tienen mucho que ver" con l, sino con la "situacin econmica y fiscal". En una entrevista en Telecinco, ha reconocido que es "cierto" que "los recursos se han contrado este ao", pero que, ante esta situacin, las familias "pueden reaccionar de forma constructiva" buscando soluciones como la reutilizacin de los materiales escolares. El Ministerio de Educacin ha reducido el presupuesto de 2012 para ayudas de libros de texto en 71 millones de euros (un 76%), hasta quedarse en 27 millones. El ministerio aportaba hasta ahora algo menos de la mitad del presupuesto de ayudas para textos de toda Espaa; la otra mitad lo ponen las comunidades, muchas de las cuales tambin ha reducido sustancialmente esa partida este ao. "Las asociaciones de padres manejan la informacin que quieren y yo no voy a discutir con ellos. Todo el mundo tenemos problemas para pagar segn qu cosas", ha insistido el ministro, que se ha mostrado sorprendido por el

"escndalo social" que supone la reutilizacin los libros. "Yo he reutilizado libros toda mi vida", ha aseverado. Wert, adems, ha recordado que las editoriales ponen a disposicin de las familias formatos digitales que cuestan la mitad que los libros en papel, cuyo coste medio por curso de ESO puede oscilar entre los 200 y los 300 euros. Wert ha criticado que, en aos anteriores, varias comunidades autnomas determinaran la gratuidad universal de los libros de texto, de lo que se beneficiaron tambin las familias con rentas altas, y se ha preguntado "si esto tiene sentido y es sostenible". El ministro ha opinado, finalmente, que es "descorazonador" que la sociedad no valore el "sacrificio, estrs y dedicacin" de cualquier dedicacin poltica. Sin embargo, apuesta por no "dejarse llevar" por ese estado de nimo y ha asegurado que "cada da" se levanta "pensando que hay mucho que hacer" en el campo educativo "para intentar parchear una situacin de escasez de recursos, mejorar la arquitectura del sistema y buscar incentivos donde es ms difcil".
inici

DIARI DE GIRONA. 21.09.12

USTECSTES DEMANA NO EXIGIR AL PROFESSORAT SUBSTITUT MS DEL QUE ELS PAGA ENSENYAMENT
El sindicat adrea una carta a les direccions dels centres instant-les a complir la normativa i no encarregar-los tasques que no els pertoquen
PILI TURON

El sindicat UstecSTEs ha enviat una carta a les direccions dels centres educatius demanant-los cura amb les tasques que encomanin al professorat substitut, en el sentit que no els assignin ms feines de les que els pagar el Departament d'Ensenyament, i afirmant que aquest collectiu est sobreexplotat. El collectiu de mestres i professors substituts s un dels ms perjudicats per les retallades pressupostries que afecten la Conselleria d'Ensenyament. En concret, el curs 2012-2013 aquests docents tindran contractes laborals limitats a les hores lectives amb alumnat; s a dir, la contractaci es restringir a les classes, les activitats de suport i d'atenci a la diversitat, segons especifica el Departament quan informa de la jornada laboral de les substitucions per cobrir baixes de funcionaris, sense incloure les reduccions habituals fins al curs passat per a tasques de direcci i coordinaci dels titulars dels llocs de treball que cobreixen. Ensenyament disposa que "el nomenament del personal docent en substituci de funcionaris tindr horaris de treball inferiors als establerts amb carcter general". Queixa de sobreexplotaci UstecSTEs s'ha adreat als directors de centre per tal de demanar-los que tinguin en compte aquesta situaci i que apliquin la normativa de manera estricta, tant pel que fa referncia a l'horari com a les tasques que els encarreguin, les reunions o la vigilncia dels patis. De forma especfica, el sindicat sollicita a les direccions que "de cap manera aquestes persones han de fer ms del que se'ls pagar", argumentant que les persones substitutes "ja estan sobreexplotades respecte a la resta del professorat". D'altra banda, UstecSTEs tamb insta els responsables d'escoles i instituts a fer arribar a la Conselleria "totes les queixes i problemes" que sorgeixin a causa de la nova poltica de cobertura de baixes i la contractaci de substitucions. "No podem permetre que la mala gesti del Departament d'Ensenyament empitjori encara ms les condicions laborals d'un collectiu que ja treballa en condicions molt precries", tanca el sindicat la seva carta. D'altra banda, en la mateixa comunicaci UstecSTEs mostra la seva preocupaci per les mesures adoptades per Ensenyament i, sobretot, les que afecten les condicions laborals del personal substitut perqu -tal com apunten"estan creant molts problemes en l'organitzaci dels centres i tamb a tot el professorat" perqu es veu obligat a assumir tasques que "no els pertoquen".
inici

ARA DIARI. 21.09.12

L'ARA VOL PORTAR L'EMOCI DELS POETES CATALANS A LLARS I ESCOLES

El diari presenta la collecci 'Els millors poetes del segle XX' apadrinada per la societat civil i els representants poltics, com Ferran Mascarell, Irene Rigau, Gerard Quintana, Jaume Ciurana i Rosa Renom
LAURA SERRA

Aquest dijous l'ARA ha presentat en societat la nova operaci per donar a conixer els poetes cannics del patrimoni catal a cases i escoles. En un acte a l'Ateneu Barcelons, representats poltics (el conseller de cultura Ferran Mascarell, la d'Ensenyament Irene Rigau, el tinent d'alcalde Jaume Ciurana, entre altres directors generals), periodistes, escriptors i membres de la societat civil (Carles Duarte, Francesc Cabana, Toni Soler, Xavier Bosch, Gerard Quintana, Joan Oller, Laura Borrs, Rosa Renom, Lloll Beltran, Xavier Mallafr, etctera) han apadrinat la collecci 'Els millors poetes catalans del segle XX' llegint diversos poemes d'autors que formen part d'aquesta collecci. Recordant l'xit que l'ARA va obtenir amb la collecci de clssics de la Bernat Metge, el director del diari Carles Capdevila ha incidit en les "ganes de ser constructius en comptes de queixar-nos" en "un context d'illusi" per justificar "el repte encara ms difcil" de crear una collecci amb el cnon de la poesia del segle XX. "Si l'any passat diem que nosaltres venem llibres en comptes d'olles i culleres, aquest any hi ha un diari que s'ha superat i ven fregones", ha apuntat, detallant les xifres de la collecci: 42 llibres, distributs en 40 setmanes, de 34 poetes i una antologia. El president del diari ha recordat que una de les funcions de la premsa, avui en dia, i en contret de l'ARA s la interactivitat, "compartir amb els usuaris s important, i s un territori inexplorat", deia. I sobretot compartir entusiasme i, en aquest comproms amb el pas, ha emmarcat la nova collecci del diari. Tots els padrins de la collecci han pujat a l'escenari per llegir una poesia. El conseller Ferran Mascarell, que havia escrit un llibre el 2005 titulat 'La cultura en temps de crisi', ha dit que "la incertesa del 2005 era diferent de la d'ARA perqu no sabem el que volem. la incertesa d'ARA no s de conviccions. Hi hem guanyat molt amb la nostra incertes positiva". La consellera Rigau ha posat l'accent en qu "hem de poder ensenyar a llegir i que la lectura sigui una porta d'accs al coneixement, i desprs volem ensenyar el gust per la lectura, perqu els nous poetes sn a les aules".
inici

EL PUNT AVUI. 21.09.12

PREOCUPACI PELS ALUMNES RIPOLLESOS AMB DIFICULTATS

El portaveu del PSC al Consell Comarcal del Ripolls, Enric Prez, ha manifestat la seva preocupaci pel futur de serveis educatius adreat als alumnes amb ms dificultats. Concretament per la Unitat d'Escolaritzaci Compartida (UEC) i el Programa de Qualificaci Professional Inicial (PQPI). El primer s un servei destinat a alumnes amb dificultats d'atenci i problemes d'actitud a les aules i el segon s un programa per a alumnes que no aproven l'ESO. Prez ha alertat que els dos programes han iniciat el curs escolar pendents de si tindran o no consignaci pressupostaria, tot i que hi ha hagut en el cas del PQPI ms de 40 alumnes matriculats.
inici

TV3.CAT. 21.09.12

"EL DOCUMENTAL" EMET "L'HORA DEL PATI"

Al pati de l'escola, les nenes i els nens juguen a pilota, a tocar i parar, a la xarranca... Mentrestant, el Pau s'est assegut en una petita escala al costat de la pista de futbol. Aquest divendres, a les 10.30 i 23.05, el programa del 33 "El documental" torna a emetre "L'hora del pati", educar amb i per la diferncia. s el primer treball dirigit per Manuel Prez, fet amb la collaboraci de TV3. Al pati de l'escola, les nenes i els nens juguen a pilota, a tocar i parar, a la xarranca... Mentrestant, el Pau s'est assegut en una petita escala al costat de la pista de futbol. De manera compulsiva fa lliscar una corda blava entre les mans. Sembla que estigui sol, malgrat el xivarri dels companys que juguen al seu voltant.

El Pau s un nen de set anys que cursa el tercer trimestre del curs 2009-2010 a la classe dels Ocells de l'Escola Barrufet, al barri barcelon de Sants. s un nen que t dificultats de comunicaci i que necessita una atenci especial. El documental segueix els conflictes, les dificultats i els progressos d'aquest nen en el procs d'integraci dins la seva classe. En aquest sentit, el treball educatiu dels mestres i monitors d'aquesta escola pblica s cabdal per acceptar i per fer entendre als seus companys la diferncia, i que l'acceptin des del dileg i el respecte, mai des de la compassi o la creena que sn millors perqu s'assemblen a la mitjana considerada "normal". En una seqncia emblemtica, una professora els reuneix per fer-los reflexionar sobre quines coses li costen ms i qu poden fer per ajudar-lo. Han d'entendre que tots som diferents i que cadasc t les seves prpies necessitats. Com a resultat d'aquesta lnia educativa integradora, tots s'enriqueixen, tant personalment com collectivament. "L'hora del pati" s un documental observacional en qu som testimonis de l'evoluci del Pau i del comportament dels seus companys de classe envers ell, un cam que brinda tamb l'oportunitat a l'espectador de replantejar-se la seva relaci amb els altres i aprendre. s una lli de la qual tothom surt beneficiat: el Pau, els seus companys i nosaltres.
inici

TOT SANT CUGAT. 21.09.12

REPORTATGE

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
Quina o quines activitats extraescolars far o faran els nostres fills aquest CURS? El mateix que lany passat? Niniciar alguna de nova dacord amb les seves aficions o per reforar alguna assignatura? Aquests sn alguns dels interrogants que aquests dies es plantegen en el si de moltes famlies. A Sant Cugat loferta s dall ms diversa
DANIEL ROMAN

Aquests dies de setembre es prenen unes quantes decisions en el si de les famlies. Una daquestes s la tria de les activitats extraescolars. A Sant Cugat hi ha una mplia oferta dactivitats que es fan fora de lescola adreades a nens i a joves. Sn dmbits tan diversos com els idiomes, les arts plstiques, la msica, la dansa, el teatre, els esports En aquest reportatge en parlem. Folklore Clara Salvatella va apuntar-se de ben petita als Bastoners de La Uni i ara ja t un bon coneixement daquesta activitat tradicional catalana. Un dia a la setmana, en comptes destar a casa mirant el televisor, navegant per Internet, o b fent els deures de lescola ja trobar el moment per fer-los-, el dedica a preparar les actuacions dels bastoners al teatre de La Uni (actuacions que tenen lloc a Sant Cugat -cercavila bastonera de Festa Major, Festa de Tardor- i a altres municipis). Hi va ben acompanyada, amb els seus dos germans, que tamb en sn membres, i amb la seva mare (s, un grup de pares i mares, cansats desperar que els nens assagessin, van formar un grup de bastoners). La Clara diu que sn nombrosos els allicients que hi troba, als bastoners, entre els quals destaca la relaci damistat que ha establert amb els altres membres. Ens trobem i juguem tant abans com desprs de lassaig als espais de La Uni, explica. Ara b, no tot sn flors i violes: cal estar preparat per les picades de dits causades involuntriament pels pals:Quan piquen els grans ten recordes bastants dies!, diu la Clara. A ms, la vestimenta que cal dur a les actuacions a lestiu fa suar de valent. El passat mes de juny, en un trobada de colles de bastoners a Cambrils, feia una calor espantosa. El recorregut de la cercavila passava per tot el passeig martim. Vam estar tota la tarda ballant a ple sol, veient com tothom gaudia dels balls amb banyador. Quan vam acabar lltim ball, tots vam tenir la mateixa idea: vam llanar pals i picarols a la sorra i. directes al mar!, explica Clara Salvatella. Msica Guillem Busquets fa sis anys que estudia trompa a Fusi. Vaig triar aquest instrument perqu sonava b; quan el vaig provar em va ser fcil treuren el so, explica. La seva principal dificultat s que has de trobar tu mateix la nota. Noms amb tres pistons has de fer totes les notes, aix que s molt important posar b els llavis, revela, i

recorda que quan era petit, tenia una trompa que anava dins duna maleta molt gran, com les de viatge; era tan gran que no la podia dur i lhavien de dur els meus pares; ara la porto amb motxilla i va molt b, diu en Guillem. Estudiar un instrument pot semblar una activitat essencialment individual, per en la major part de casos t latractiu que permet tocar en un conjunt: en Guillem ha tocat a la banda infantil i a lorquestra simfnica de Fusi algunes peces realment difcils; a lltim concert vam fer una simfonia de Ludwig van Beethoven-. Ara t la intenci de provar de tocar a la banda moderna daquesta prestigiosa escola de msica santcugatenca. Els bastoners i els castellers, laltra activitat de cultura popular a la qual participa molta quitxalla que tamb es fa a Sant Cugat- i la msica no sn pas les activitats extraescolars majoritries, per ens donen una idea de la diversitat de propostes que hi ha per als infants i joves quan surten de lescola. Idiomes i esport De fet, quan parlem dactivitats extraescolars de seguida ens vnen al cap els idiomes estrangers i sobretot langls, que continua sent el ms estudiat; a Sant Cugat hi ha un grapat dacadmies on sestudia- i lesport. Al nostre municipi, lOficina Municipal dEsports per a Tothom t una mplia oferta, tant dactivitats competitives com no competitives, per a infants i joves de 2 a 16 anys, tant desports majoritaris com minoritaris: psicomotricitat, iniciaci esportiva, pdel, ciclisme, gimnstica, bdminton, hip hop, judo, karate, bsquet, futbol sala, handbol, voleibol, atletisme, escacs i tennis de taula. A ms, encara en lmbit esportiu, cal destacar les activitats que proposa el Club Muntanyenc Sant Cugat, com ara latletisme, lescalada que es fa al rocdrom Josep Barber, a la seu del mateix club- i la gimnstica rtmica i esttica de grup. D'altres... Conscients que ens deixem unes quantes propostes, cal esmentar les activitats darts plstiques com ara les del Taller Triangle, que tenen lloc des de fa una pila danys a la Casa de Cultura-, el tennis, la nataci i lhpica aquesta darrera molt arrelada a Sant Cugat grcies en part a lexistncia de Collserola (hi ha un munt de camins solitaris per passejar damunt la sella)-. I last but not least, hi ha diversos espais on fer teatre, una disciplina molt recomanable per a la formaci de la persona -sobretot pel que suposa el fet de posar-se a la pell dels altres i haver de parlar davant del pblic-. Dentre les iniciatives pensades perqu els nens i els joves puguin introduir-se al teatre cal esmentar els Tallers de Teatre Slvia Servan, que simparteixen a lhistric Teatre de La Uni a part de proporcionar una formaci de teatre de text, pretenen tamb apropar lalumne a lexpressi corporal, la veu, la dicci, la mscara, la pantomima, les titelles, el clown- i Platea, un nou centre densenyament de teatre obert al centre del nostre municipi al carrer del Sol- que dirigeixen Mriam Alamany i Txell Manyoses. Aquests dies de setembre en el si de moltes famlies santcugatenques es debat quina o quines activitats extraescolars faran els fills o b si continuaran les que ja feien el curs passat-. Alguns pares opten per apuntar els seus fills en activitats que reforcen all que ja estudien a classe, ja sigui perqu els costa o b perqu volen que naprenguin ms (cosa que succeeix, per exemple, amb langls). Tamb hi ha pares que apunten els seus fills a all que ells haurien volgut practicar i no han pogut fer-ho. s evident que el qui ha de triar -sobretot si ja t certa edat i raona- s linfant i no els pares; si lactivitat extraescolar coincideix amb una de les seves aficions, lxit est prcticament assegurat. Ara b, malgrat que el fill tri, els pares lgicament tenen a veure en la presa de la decisi, entre daltres qestions pel pressupost que representa, el qual varia molt segons el tipus dactivitat (cal tenir en compte, per exemple, que per estudiar un instrument cal comprar-lo, i en el cas dels de corda, nhi ha de diferents mides segons ledat, de manera que caldr adquirir-ne uns quants a mesura que el fill creixi). Daltra banda, cal tenir sempre present que no s bo sobrecarregar els infants amb activitats a les tardes, quan sn petits perqu necessiten estar ms a casa, jugar i fer activitats no regulades, estar amb la famlia...; i quan sn ms grans, perqu interfereixen en els deures escolars, el descans i la necessitat desbarjo. Molts adults ja tenim lagenda dall ms atapeda. Mirem que els infants i joves encara no la tinguin.
inici

ARA DIARI. 21.09.12

OPINIO

FORMACI INSUFICIENT I DESEQUILIBRADA

JOAN MAJ

La Fundaci Bofill va presentar fa una setmana el seu Anuari 2011 sobre L'estat de l'educaci a Catalunya . D'entre les moltes dades de l'informe em vull fixar en dues de carcter estructural, s a dir, que reflecteixen uns trets socials, o potser culturals, de la nostra poblaci, i que ens haurien de fer pensar.

Com a prleg, sense entrar-hi, deixo dit amb satisfacci que en els darrers tres anys s'ha redut del 33% al 26% l'abandonament escolar prematur. s una bona notcia, per amb una doble matisaci. Penso que, malauradament, una de les raons d'aquesta millora ha estat l'enduriment de la situaci del mercat laboral, que fins al 2008 oferia llocs de treball amb uns sous acceptables a joves sense qualificacions especfiques. Era un atractiu important per a aquest abandonament i ha desaparegut. La segona s que la xifra segueix sent molt elevada, ja que l'Estratgia Europea estableix per al 2020 un objectiu del 15%. Ens sobren 10 punts... Les dues dades estructurals de qu vull parlar, per cert molt lligades, sn la mala distribuci de la poblaci entre els nivells de formaci i la baixa participaci dels adults en activitats de formaci al llarg de la vida. La poblaci catalana adulta (de 25 a 64 anys) est repartida entre un 47% amb estudis bsics o inferiors, un 22% amb estudis mitjans i un 31% amb estudis superiors. El repartiment en el cas de la Uni Europea s del 27%, 47% i 26%. Per dir-ho de forma senzilla: tenim molta ms gent poc formada, molts ms universitaris i molt poca gent amb estudis mitjans. Es podria dir ms durament canviant les paraules molts per massa . El desequilibri s greu, ja que el gruix de les necessitats del mercat laboral correspon a uns perfils que necessiten precisament formaci del tipus mitj. La conseqncia d'aix s doble. D'una banda, hi ha molts llocs de treball ocupats per persones amb formaci inferior a la necessria i aix disminueix la productivitat del seu treball. I de l'altra, hi ha molts titulats universitaris que o b estan aturats o estan frustrats fent tasques de menys nivell i responsabilitat del que els correspon, o han decidit anar a buscar feina a Alemanya o al Brasil, per citar dos pasos. La manca d'encaix entre les demandes de l'economia i la realitat de la formaci provoca una disminuci de l'eficincia a tot el nostre sistema. D'una banda, hi ha moltes persones que per manca de formaci no poden assolir els nivells de productivitat, de qualitat i d'innovaci que demanarien les exigncies del seu lloc de treball. I, de l'altra, suposa una mala utilitzaci dels recursos, ja que no s'aprofita prou per a l'economia del pas la inversi (majoritriament pblica) que s'ha fet per proporcionar una formaci universitria a molta gent. Exagerant-ho, s com fer trams d'AVE que no es necessiten. Per recuperar aquest desequilibri cal prendre mesures de dos tipus. Algunes sn per preparar el futur, ja que tenen efectes a mitj termini. Sn prou conegudes: reduir la taxa d'abandonament escolar per disminuir la proporci de gent amb formaci baixa; potenciar molt la formaci professional per ampliar la quantitat i les habilitats de gent amb formaci mitjana, i revisar el sistema universitari, tant pel que fa al seu volum i dispersi com al seu sistema de finanament (taxes ms altes i ms beques). Per hi ha una mesura que podria tenir efectes ms rpids i que no s'utilitza prou: aprofitar les possibilitats de la formaci al llarg de la vida. En un estudi de la Comissi Europea en el qual vaig participar ara fa uns deu anys vam identificar clarament que tots el pasos europeus ms competitius i ms desenvolupats tenien molt elevat un ndex: el percentatge de la poblaci adulta (25-64 anys) que participava en programes de formaci continuada. Aquests programes permetien que persones que sortien de l'escola amb un nivell baix milloressin el seu grau de formaci i parallelament assolissin llocs de treball de ms responsabilitat i sou. I tamb permetien que molts titulats de grau mitj adquirissin una titulaci superior en una etapa ms madura, que tamb els permetia una promoci professional. Als pasos del nord d'Europa recordo que el 2001 aquest ndex superava el 20% i en el cas de Sucia arribava al 22%. No crec pas que hagi baixat... Per aix em preocupa llegir a l'Anuari 2011 que a Catalunya aquesta proporci no arriba al 10%. Per encara s ms preocupant que entre les persones amb formaci baixa aquest ndex s del 3,5%, entre els que ja tenen una formaci mitjana s del 6% i entre universitaris s del 14,5%. Deu haver-hi molts universitaris que fan doctorats, o msters o segones carreres (potser perqu no troben feina), per molt poques persones que milloren la seva formaci des de situacions inferiors. La llibertat personal s'ha de respectar, per segur que el sistema d'incentius pblics s dolent. Cal revisar de forma urgent les activitats de formaci relacionades amb el subsidi d'atur, la qualitat i la consideraci social de les ofertes pbliques i privades de formaci professional i, com ja he dit, el sistema de finanament de les universitats. Si Catalunya aspira, com jo crec que ha d'aspirar, a ser una naci capdavantera i amb personalitat prpia, ha de saber que t en la formaci una feblesa important. Un comentari final: anar a treballar un temps a Alemanya no s dramtic; pot ser un tipus de formaci continuada...
inici

ARA DIARI. 21.09.12

ANNA VIGNOLES: "AL MERCAT LABORAL ARRIBEN JOVES AMB CONEIXEMENTS QUE NO TENEN DEMANDA"
Pedaggica. Anna Vignoles (1969, Filipines) s professora i la directora del Centre d'Economia de l'Educaci de la Universitat de Londres. Ha visitat Barcelona per impartir un seminari sobre qualitat en l'ensenyana a l'Institut d'Economia de Barcelona
CRISTIAN SEGURA

Anna Vignoles s una de les persones ms pedaggiques i pragmtiques que he entrevistat. Ha crescut i s'ha format vivint arreu del mn. Pel nom podria ser catalana, per les seves arrels sn franceses. Com veu l'ensenyament a Espanya i Catalunya? Un dels punts importants del seminari que hem fet a la UB han estat les conseqncies de les retallades tan dramtiques. Tindran un impacte significatiu en els resultats de la gent quan siguin adults. Per tamb depn de com es retalli. Com retallaria en ensenyament si es veis forada a fer-ho? Una de les coses que cal fer s protegir els diners destinats als nens ms petits. El que inverteixes en preescolar i primria et dna un resultat molt ms important que en altres etapes de l'educaci. I si has de reduir recursos i augmentar el nombre d'estudiants per classe, aix segur que tindr una repercussi negativa en la formaci, per aquest efecte encara seria pitjor si la qualitat del professorat es redus, amb salaris ms baixos, dificultat per viure, menys motivaci... Qu es pot fer per mantenir la motivaci dels mestres? Si tens la possibilitat d'escollir entre reduir salaris o reduir el nombre de mestres, jo reduiria el nombre de mestres. Per hi ha ms factors, a part dels diners, que en poden millorar les condicions: tenir ms poder de maniobra sobre qu fer a classe, estalviar diners en altres mbits, esperonar els professors a sentir orgull per la professi. Reduir salaris i el nombre de docents s molt complicat per a un govern, perqu aleshores no pots dir que valores la feina dels mestres. Qu s millor avui, una educaci humanista o ms especialitzada? La pregunta s quin tipus d'habilitats necessitem per al mercat de treball. Al Regne Unit i en molts altres pasos es valora el pensament analtic. Per ms endavant, ms a prop de l'accs al mercat, haurem de promoure ms joves que dominin les matemtiques que no les capacitats analtiques. El problema s que al mercat arriben joves amb coneixements que no es demanen en absolut, sobretot els graduats d'humanitats. En alguns pasos ha crescut la formaci professional com a complement. El meu consell s que, tal com est el mercat laboral a Europa, sense ofertes, la gent ha d'estudiar, com ms temps, millor. Aprendre bons coneixements que el mercat demandi. Cal ensenyar i mentalitzar els alumnes que vivim en una societat global i que s positiu que emigrin? En una recessi global, l'opci d'emigrar est ms limitada que en el passat. Cal apostar ms per l'emprenedoria i menys per la iniciativa pblica, acceptar feines que no consideraven, sobretot si ets una persona formada en estudis d'humanisme, siguin feines en agricultura o construcci. Perqu vosts tenen un problema de sobreeducaci. Per l'emigraci no s la soluci. Fins a quin punt s possible introduir l'angls com a llengua covehicular en l'ensenyament? s molt difcil decidir a partir de quina edat es poden donar classes en una llengua no materna. Els estudis suggereixen que els alumnes de primria s millor que aprenguin en la llengua de la mare, per desprs s positiu que aprenguin altres llenges. A l'inici de l'ensenyament s millor la llengua materna per aprendre ms rpid. En una escola privada no s cap problema, poden aprendre idiomes ben rpid, perqu tenen una famlia amb ms recursos i segurament tamb els poden parlar en angls. Els sindicats demanen retirar els ajuts a l'escola concertada. Aix s lgic en temps de crisi? Al Regne Unit vam passar per aquest procs fa dcades. Ara tenim una divisi completa entre ensenyament pblic i privat. Aquest sistema marca una diferncia molt gran entre privat i pblic, i les famlies riques segueixen enviant els seus fills a l'escola privada. Sn els que aconsegueixen anar a les millors universitats i els que

aconsegueixen les millors feines. Per, si fas canvis radicals, aix t un cost. Si retires ajuts pblics a la concertada, hi haur famlies que marxaran de l'escola privada. Cal analitzar quanta gent aniria a la pblica. Pot desestabilitzar el sistema. Catalunya t un dels ndexs ms elevats d'Europa de repetidors. Li sembla b el sistema de repetici? s molt ineficient tenir joves allargant l'escolaritzaci un o dos anys. De tota manera, als pasos en qu no hi ha repetidors sovint els joves acaben l'escola i no adquireixen la preparaci adequada. Si no repeteixen, aleshores cal un ajut addicional adequat. Per ara no hi ha recursos. Un sistema d'ajut complementari apropiat s ms econmic que no pas que repeteixin curs. Al Regne Unit no repeteixen, perqu considerem que pot ser dur emocionalment. Com es pot aconseguir que la immigraci millori els resultats? Es pot aprendre d'altres pasos. A Anglaterra els fills d'immigrants arriben amb mals resultats, per progressen ms que els locals. Dominen l'idioma i, tot i tenir un entorn amb pocs recursos, els pares els inculquen carcter per assolir l'xit. I perqu el govern ha fet esforos d'integraci i de reconixer els problemes.
inici

EL PUNT AVUI. 21.09.12

EL LECTOR ESCRIU

UNIVERSITAT PBLICA I DE QUALITAT

ALBA FERRAN

Primers dies de classes a la UB de Barcelona. Se'ns informa que per motius de contractaci en diferents assignatures no disposem de professors (tant en educaci primria a Mundet com en filologia a la Central). Tot l'alumnat ja ha pagat la matrcula (perqu si no, t'expulsen) malgrat l'increment de taxes que a poc a poc va fent que anar a la universitat sigui tot un privilegi (ja no parlem de la difcil, per no dir prcticament impossible, conciliaci de treball i estudis). Amb tot aix ens preguntem: fins quan ha de durar aquest tipus d'universitat pblica de qualitat?
inici

EL PAIS. 21.09.12

FRANCIA CONTRATAR A 40.000 PROFESORES EN 2013

El programa electoral de los socialistas prometi reforzar con 60.000 nuevos puestos la escuela pblica
MIGUEL MORA

El ministro francs de Educacin Nacional, Vincent Peillon, ha anunciado hoy en la radio France Culture que el Estado francs contratar a cerca de 40.000 profesores en 2013. De ellos, unos 22.000 sern sustitutos de los profesores que pasan a la jubilacin. La noticia, que empieza a confirmar la promesa electoral de los socialistas de crear 60.000 nuevos puestos para la escuela republicana, ser confirmada en detalle con la aprobacin de la ley de presupuestos para 2013, que ser refrendada en unas semanas. Contra lo que aconseja la Comisin Europea, e invirtiendo la tendencia del anterior Gobierno, que program suprimir 80.000 puestos de profesores entre 2007 y 2012, Franois Hollande prometi reforzar la escuela pblica. Para la vuelta al colegio de este ao, el nuevo Ejecutivo ha reducido en 13.000 el nmero de supresiones de empleos previsto por Nicolas Sarkozy siguiendo la norma de la no sustitucin de uno de cada dos funcionarios que se retiran. Adems de resolver el problema de la falta de profesores, tenemos una gran ambicin, ha dicho Peillon, la de potenciar y cambiar la escuela pblica.
inici