Prctica 3.

Anlisi dels Parmetres Lingstics Professor: Alberto Snchez Pedroche Assignatura: Desenvolupament cognitiu i lingstic en la primera infncia Alumna: Patricia Pinar Roig

PRIMERA PART: INICIS DE LESCRIPTURA DE LINFANT

a) Conceptes bsics
Grafomotricitat: activitat motriu vinculada a la realitzaci de grafismes. El seu desenvolupament s un aspecte de l'educaci prico-motriu, finalitat de la qual s l'adquisici de les destreses motrius, incloent les directament relacionades amb l'escritura. s a dir, la grafomotricitat s la capacitat per a executar amb presici els moviments fins implicats en lescriptura. Ortografia: forma correcta d'escriure i puntuar un text. En termes ms especfics, s la part de la gramatica d'una llengua que dona normes per escriure les paraules i puntuar el que est escrit. s a dir, el conjunt de normes que regulen l'escriptura d'una llengua (tant ortogrfiques com de puntuaci) i, en una persona, la capacitat ds adequat dels signes lingstics. Existeixen diversos tipus d'ortografia, dos d'aquestos tipus sn: - Ortografia natural: es basa en la ruta fonolgica, s a dir, en l'associaci de fonemagrafema. Els errors ortogrfics que es donen ms sovint sn: - els de substituci fontica (P-B, /NY-LL, etc) - els de omisi o adicci fontica (pasts - pats) - les alteraci fontica (ploma - polma) - Ortografia arbitraria: es basa en la ruta lxica i depn del magatzem lxic visual ortogrfic. Els erros que es contemplen sn els de substituci de fonemes (B-V, J-G, etc), o el que s el mateix: la substituci de sllabes homfones. A ms, per a que es pugui considerar una falta d'aquest tipus d'ortografia, no ha de correspondre amb cap regla ortogrfica. Composici escrita: obra literaria, procediment de formaci de noves paraules mitjanant la uni de un o ms vocables. Document, escrit o qualsevol altre seqncia de paraules escrites dotada d'unitat temtica i estructural. Es pot entendre com la utilitzaci de la llengua escrita com a instrument dexpressi didees.

Prctica 3. Anlisi dels Parmetres Lingstics Professor: Alberto Snchez Pedroche Assignatura: Desenvolupament cognitiu i lingstic en la primera infncia Alumna: Patricia Pinar Roig

b) Nivells descriptura dels infants

Existeixen 5 nivells diferens d'escriptura que s'associen als infants i es jerarquitzen de menor nivell (menys coneixement) a major nivell (ms coneixement). 1r nivell. Escriptures indiferenciades: on l'infant imita els aspectes de la forma de les grafies i l'acte d'escriure de les persones adultes. Fa gargots, rodones, pals i altres formes que no sn dibuixos sin que per a ells sn lletres, ja qu ja saben que dibuixar s diferent d'escriure. Pels infants l'escriptura representa el nom de les coses i t la funci de designar.

2n nivell. Escriptures diferenciades: on l'infant realitza produccions diferents en quantitat i/o en varietat de lletres per representar paraules diferents. L'infant fa, sense saber-ho, les segents hiptesis sobre el funcionament del codi: de quantitat: sap que hi ha d'haver una quantitat mnima de lletres perqu hi digui alguna cosa. de varietat interna: pensa que hi ha d'haver variaci de lletres perqu moltes lletres iguals no diuen res. de varietat externa: considera que hi ha d'haver diferncies entre escriptures perqu diguin aspectes diferents. Encara no hi ha relaci entre les seves produccions escrites i els significants sonors. L'escriptura continua tenint la funci de designar.

Prctica 3. Anlisi dels Parmetres Lingstics Professor: Alberto Snchez Pedroche Assignatura: Desenvolupament cognitiu i lingstic en la primera infncia Alumna: Patricia Pinar Roig

3r nivell. Escriptures sillbiques: on els infants comencen a saber i conixer les relacions que es troben entre escriptura i pauta sonora. Les seves produccions es controlen i divideixen per segmentaci sillbica. Aquesta relaci entre l'escriptura i la pauta sonora pot ser de dos tipus: Sillbica-quantitativa: on per cada sllaba que reconeix a nivell oral fa correspondre una lletra qualsevol. Sillbica-qualitativa: on per cada sllaba que reconeix a nivell oral fa correspondre una lletra i aquesta lletra correspon al so de la consonant o de la vocal d'aquesta sllaba.

4t nivell. Escriptures sillbiques-alfabtiques: on els infants comencen a escriure ms d'una lletra per a cada sllaba. Barregen la hiptesis sillbica i l'alfabtica on a cada so li correspon una grafia. En aquest nivell la impressi que t l'adult quan mira les produccions dels infants s que s'han deixat lletres quequ al costat d'una paraula escrita, segons la convenci del sistema, podem trobar una grafia o una altra.

Prctica 3. Anlisi dels Parmetres Lingstics Professor: Alberto Snchez Pedroche Assignatura: Desenvolupament cognitiu i lingstic en la primera infncia Alumna: Patricia Pinar Roig

5 nivell. Escriptures alfabtiques: on l'infant fa un anlisi alfabtica exhaustiva i quan escriu estableix la correspondncia entre sons i grafies. En un primer moment d'aquest nivell poden sorgir alguns conflictes quan apareixen sllabes inverses ("setudi" en comptes de "estudi"), sllabes travades ("patit" en comptes de "partit") i sllabes complexes ("iuna" en comptes de "lluna"). L'infant t un bon domini del codi per encara li falta aprendre bona part de l'ortografia.

c) Processos psicolgics bsics implicats en lescriptura.

PLANIFICACI DEL MISSATGE Lescriptor ha de decidir qu vol escriure i amb quina finalitat ho vol fer. S'evalua mitjanant la descripci d'una escena o mitjanant les redaccions sobre un tema conegut, un conte o una histria. A ms, poden tenir lloc diversos problemes a l'hora de planificar el missatge que es vol trasmetre com no poder generar o disposar de la informaci, o no saber organitzar aquesta ultima per trasmetre el missatge de la forma ms clara possible. PROCESSOS SINTCTICS L'escriptor ha d'escollir el tipus d'oraci que emprar per a dur a terme la confecci del missatge (enunciativa, exclamativa, interrogativa, passiva, retrica, etc.). En aquest punt tamb ha de tenir cura de l'ortografia, s a dir, de les errades d'accentuaci, grafies, etc. i puntuaci del missatge.

Prctica 3. Anlisi dels Parmetres Lingstics Professor: Alberto Snchez Pedroche Assignatura: Desenvolupament cognitiu i lingstic en la primera infncia Alumna: Patricia Pinar Roig

Es pot evaluar construint oracions a partir de paraules desordenades, acabant oracions donant el principi, el final o la part central d'una oraci, o posant els signes de puntuaci a un text sense cap signe. Per altra banda, pot ser que existeixi el problema que els nens escriguin de la mateixa forma com parlen, s a dir, en argot. PROCESSOS LXICS On l'escriptor fa una recuperaci de les paraules mitjanant dues vies: Ruta fonolgica: escriptura de pseudo-paraules amb diferents estructures sillbiques i on es poden presentar problemes com la substituci i omissi de grafemes. Ruta lxica: demanar pel significat de paraules homfones (ola/hola) i dictat de paraules dortografia arbitraria i on es poden derivar problemes com la incapacitat per escriure paraules noves o pseudo-paraules. PROCESSOS MOTORS On l'escriptor recupera l'allgraf i el seu patr motor d'una forma perceptivo-motriu molt complexa. Es pot avaluar mitjanant proves de coordinaci visio- motora o mitjanant proves de transcripci de minscules a majscules o a l'inrevs o, fins i tot, de forma ldica i amb targetes o lletres de materials adaptats escriure paraules. Com en tots els processos, es plantegen diversos problemes com la barreja d'allgrafs, la dificultat d'expresi escrita de les lletres o l'organitzaci de l'escriptura del missatges: torar les lnies o no deixar marges.

Prctica 3. Anlisi dels Parmetres Lingstics Professor: Alberto Snchez Pedroche Assignatura: Desenvolupament cognitiu i lingstic en la primera infncia Alumna: Patricia Pinar Roig

SEGONA PART: ANLISI MITJANANT UN SUPSIT PRCTIC

Segons la llei vigent d'educaci, la LOE (Llei Orgnica d'Educaci) Ttol I capitol III art.22, aquest nen de 13 anys haura d'estar cursant el primer cicle d'educaci secundaria obligatoria. L'objectiu d'aquesta etapa s assolir certes capacitats, les concretes enfocades a lingstica sn, segons el Ttol I, captol III, article 23 apartats h) i i) comprendre i expressar amb correcci, oralment i per escrit, en la llengua castellana i, si n'hi hagus, en la llengua cooficial de la Comunitat Autnoma, tesxtes i missatges complexos, a ms d'iniciar-se en el coneixement, la lectura i l'estudi de la literatura; i comprendre i expresar-se en una o ms llenges extranjeres de manera apropiada. Aix es dur a terme mitjanant l'assignatura de Llengua castellana i literatura i/o llengua oficial propia de la Comunitat Autnoma i literatura d'aquesta i l'assignatura de llenges extrangeres (art. 24). Hem de dir, que de totes les competncies que podem torbar al currculum, la lingstica s la ms transversal de totes a causa del seu gran valor instrumental. A diferencia del model de currculum europeu, al nostre pas s'exigeix que s'assoleixi el domini d'almenys la llengua oficial tant oral com escrita en diferents contextos i l'us funcinal d'almenys una llengua extrangera. Per tant, es defineix competncia lingstica com el conjunt d'habilitats i destreses que integren el coneixement, comprensi, anlisi, sntesis, valoraci i expressi de missatges orals i escrits adecuats a les diferents intencions comunicatives per a respondre de forma apropiada a situacions de diversa naturalesa en diferents tipus d'entorn.

Prctica 3. Anlisi dels Parmetres Lingstics Professor: Alberto Snchez Pedroche Assignatura: Desenvolupament cognitiu i lingstic en la primera infncia Alumna: Patricia Pinar Roig

El cas que hem d'analitzar s el segent:

I les errades que hem detectat en aques escrit realitzat per un nen de 13 anys que haura d'estar cursant el primer cicle d'Educaci Secundria Obligatria, corresponen als segents casos: Errades arbitraria de supresi fontica [H]ace, [H]e* la H no sona, per tant podria no considerar-se una errada de supresi, per amb l'edat del nin i amb les competncies que hauria de tenir assolides hauria se saber escriure correctament un verb tan fcil com es l' hacer amb la H inicial. Errades natural de sustituci fontica tiembo en comptes de tiempo. Existeix una errada de sustituci fontica ja que s'ha canviat la P per la B. Ambds fonomes sn bilabials oclusius per mentre la P s sord, la B s sonor i, pot ser aquesta la causa de la errada, la interpretaci de dos bilabials oclusives diferents. vue en comptes de fue. La causa d'aquesta errada s la mateixa que l'anterior. En aquest cas parlem de labiodentals fricatives, per mentre la F s sorda, la V s sonora. La interpretaci d'aquests fonemes pot provocar l'errada.

Prctica 3. Anlisi dels Parmetres Lingstics Professor: Alberto Snchez Pedroche Assignatura: Desenvolupament cognitiu i lingstic en la primera infncia Alumna: Patricia Pinar Roig

canpesino en comptes de campesino. En aquest cas ens trobem dabant d'una sustituci important. Fonticamet molts dialectes de la llengua castellana accepta canpesino, per es segueix escrivint sempre campesino. Pot ser que la confusi fontica hagi dut al nen a escriure malament aquesta grafia, per com he dit anteriorment, les competncies que ha d'assolir exposen que s'ha d'escriure amb claredat i sense errades ortogrfiques. A ms, en aquest cas es tracta d'una M que s'ha substitut per una N. La primera, la M, s una bilabial nasal sonora i la segona, la N, s una alveolar nasar sonona; fet que al ser nasals ambdues poder comportar una confusi. guieres en comptes de quieres, grusan en comptes de cruzan, la substituci fontica es dona de la mateixa manera que en les ocasions anteriors. Els dos fonemes son velars oclusius, per la Q, que sona com a K, s sorda i la G s sonora. qresidos en comptes de crecidos, substituci d'una grafia amb el mateix fonema. La C davant consonant i la Q sonen amb el so de K. Per tant l'errada es pot donar per confusi d'una grafia amb el mateix fonema i tres interpretacions diferents. El nen t 13 anys, per tant amb les competncies que haura de tenir assolides haura de saber com escriure un verb tan basic com CRECER. Errades d'inversi fontica No se'n troben Errades d'assimilaci fontica No se'n troben Errades d'addici fontica No se'n troben Errades arbitraries d'ortografia, coherncia i cohesi. rio en comptes de ro, alla en comptes de all, decia en comptes de deca. Errada d'accentuaci omesa. Amb les competncies que haura de tenis assolides, es considera una errada greu, ja qu es tracta d'una paraula bsica que haura de saber escriure b en qualsevol de les llengues que t al seu programa didctic. 8

Prctica 3. Anlisi dels Parmetres Lingstics Professor: Alberto Snchez Pedroche Assignatura: Desenvolupament cognitiu i lingstic en la primera infncia Alumna: Patricia Pinar Roig

Como han qresidos. Aquesta paraula t diferents errades. En primer lloc la confusi de la ! En comptes de la C a l'apartat d'errades de sustituci fontica. Segonament, la primera S en comptes d'una C, propi del seseo andals. En aquest cas tamb troben el crusan en comptes de cruzan i comensado en comptes de comenzado. La S s una alveolar fricativa que pot ser sorda o sonora segons l'ocasi i que sona ben diferent a la C davan E/I, ja que en aquest cas sona com una Z castellana. El fet de canvi pot ser una interpretaci diferent a la estndar. Per acabar amb l'anlisi d'aquesta paraula, amb el cas de la segona S fa que existeixi una falta de cohercia ja que no corresponen l'auxiliar HAN amb el temps verbal CRECIDOS i, amb les competncies lingstiques al nivell on ahura de trobar-se el nen, es considera una falta molt greu no saber associar b els temps verbals amb els seus pronoms i auxiliars corresponents. Hi ha una falta del mateix tipus a como he comenzados (amb ortografa corrregida). parajes en comptes de paisajes, penso que no s'hauria de considerar errada del nen ja que pot ser que s'hagi emprat parajes i que a l'hora de transcriure el text original qui ho hagi fet, hagi pogut llegir malament el text i transcriure malament. A ms, en una ocasi anterior (segona lnia) escriu la paraula paisaje b. La poca diferncia entre els significats de paisaje i paraje, no ens donen dades suficients per considerar-ho una falta. La RAE defineix Paisaje com extensi de terrenys que es veu des d'un punt, entre altres accepcions; i paraje com lloc, especialment si est al camp i s bonic. Per tant, i donada el desenvlupament del nen, la paraula paraje est millor emprada que paisaje.

TERCERA PART: AUTOAVALUACI

Desprs de realitzar l'anlisi de l'escriptura d'aquest nen de 13 anys, es poden treure diverses conclusions. Amb una primera ullada a l'escrit, podriem parlar d'un trastorn com la disgrafia, trastorn de tipus funcional que afecta la qualitat de l'escriptura del subjecte en all referent al traat o la grafia. s a dir, un trastorn que afecta a la qualitat i claredat de l'escriptura. Amb 13 anys hauria de

Prctica 3. Anlisi dels Parmetres Lingstics Professor: Alberto Snchez Pedroche Assignatura: Desenvolupament cognitiu i lingstic en la primera infncia Alumna: Patricia Pinar Roig

tenir una caligrafia neta i clara per en tenir aquest trastorn, aix es pot veure afectat. A ms, cal remarcar que els nens tenen un desenvolupament ms lent que les nenes i, per tant, aix pot ser un efecte que en un temos es pot sollucionar. Potser tamb podem parlar, en fer una llegida al text, d'un altre trastorn com la disortografia, trastorn que afecta a la correcta representaci dels signes per no al seu traat a l'hora d'escriure la paraula. Amb aquest trastorn podem trobar, referent al text,errades de carcter lingstic perceptiu com la sustituci de fonemes com el canvi de P-B, F-V i M-N, encara que n'hi ha molts altres. Tamb errades de carcter visio-espacial com la sustituci de Q-G i la omisi de la lletra H al verb HACER (en aquest cas). Sn comuns tamb les errades de carcter visio-auditiu com la Q-C. Tenint en compte l'edat del nen i les competncies que haura de tenir assolides, podem parlar d'aquest trastorn ja que t un gran nombre d'errades d'aquests tipus com ja hem analitzat anteriorment. A ms, cal destacar que tamb t algunes errades ortogrfiques d'accents que hauria de tenir tamb assolides. Com a experincia de realitzaci de la prctica, m'ha semblat molt interessant ja que el tema de trastorns m'ha cridat l'atenci sempre. Penso que, encara que la intervenci en els casos de trastorns d'aquest tipus no sigui del nostre mbit professional, mai est de ms saber caracterstiques d'aquestos trastorns amb les quals es puguin detectar a temps i es pugui ajudar al nen a superar-los amb l'ajuda de professionals especialitzats. Per altra banda, m'ha semblat molt difcil en un primer moment ja qu desprs de la realitzaci de les primeres parts de la prctica exposa el cas sense donar detalls del nen, del seu entorn ni del context on es troba, per tant, desprs de veure i llegir el seu escrit, es poden extreure moltes hiptesis. Est clar que ara noms ens centrem en la part de desenvolupament lingstic, per sense saber res ms, noms tinguent el text, es poden extreure idees de trastors molt diverses i de poc importants a molt severes. Com a fet poc important podem parlar de distraccions a causa de factors externs, potser msica a l'hora d'escriure que pugui comportar confusions. Un altre fet que pot ser resultant d'aquestes errades s el fet de ser un nen estranger que est aptenent la llengua i t errades propies de nivells lingstics ms baixos. 10

Prctica 3. Anlisi dels Parmetres Lingstics Professor: Alberto Snchez Pedroche Assignatura: Desenvolupament cognitiu i lingstic en la primera infncia Alumna: Patricia Pinar Roig

Incls podriem parlar d'un nen en situaci de risc social, s a dir, pot tractar-se d'un nen que ha patit una negligncia per part dels seus pares sobre la seva escolaritzaci o que el seu entorn social dificulti aquesta ltima o el desenvolupament acadmic normal. Tamb podem extreure altres trastorns com dficits d'atenci (a causa o no d'una hiperactivitat) que siguin productors d'errades d'aquests tipus. O incls podem dir que s un nen amb un trastorn de la conducta com l'autisme que faci que el text en s tampoc estigui correctament cohesionat ni sigui coherent. Per aix penso, que per a un major diagnstic del trastorn que pot patir aquest nen s necessari saber ms d'ell, fer altres proves com tests d'intelligncia per a provar el coeficient intelectual i saber aix el grau de desenvolupament del nen per saber en quin nivell d'escriptura ens trobem. Est clar que es poden fer moltes altres proves per a saber d'on deriven aquestes errades, qestionaris inicials, entrevistes tant a ell com als familiars o tutors legals, etc. per el que s cert s que amb la escassa informaci aix es tot el que es pot nombrar.

BIBLIOGRAFIA
http://www.itenm.com/cognitiva/C6_4.html http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=ortografia http://fete.ugt.org/Estatal/paginas/publica/Docs/LOE/PUBRDECompbasicas.pdf http://www.slideshare.net/CarlosOmerique/competencias-lingsticas-996470 http://profedesociales.blogia.com/2007/122705-competencias-basicas-en-e.s.o..php Las competencias bsicas. Claves y propuestas para su desarrollo en los centros . Amparo Escamilla. Critica y fundamentos 21 editorial Gra junio 2008 Power Point "El trastorn de la lectura: La dislxia" d'Alberto Snchez Pedroche. Professor de l'assignatura Desenvolupament cognitiu i lingstic en la primera infncia a la Universitat de les Illes Balears - Seu d'Eivissa i Formentera

11