Untitled

DOI: 10.2436/20.1501.02.125 ISSN (paper): 0212-3037 http://revistes.iec.cat/index.
php/TSCB
La biologia dahir i davui. Reflexions amb motiu del centenari de la Societat Catalana de Biologia (Francesc Piferrer, ed.) Treballs de la SCB. Vol. 63 (2012), p. 299-324
CENT ANYS DE LA SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA

Oriol Casassas, 1 Josep M. Camarasa 2 i Cristina Junyent 3
1 2
Institut dEstudis Catalans Fundaci Privada Carl Faust, Blanes 3 Fundaci Privada Cincia en Societat, Barcelona Adrea per a la correspondncia: Josep M. Camarasa. C. de Josep Torres, 4, tic 1a. 08012 Barcelona. Tel.: 647 444 484. Adrea electrnica: josepmcamarasa@marimurtra.cat. RESUM En ocasi del seu centenari es revisa la peripcia histrica de la Societat Catalana de Biologia (de 1912 a 1962, Societat de Biologia de Barcelona). Sexpliquen les circumstncies de la seva fundaci, la personalitat dels seus fundadors, la seva organitzaci interna i el perfil professional i cientfic dels seus socis i la seva projecci social tant a escala catala na com internacional. Finalment es remarquen les grans transformacions que ha experimentat en diferents moments de la seva histria, en particular els darrers trenta anys. Paraules clau: biologia, Catalunya, centenari, cincia, histria. 100 YEARS OF THE SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA (CATALAN SOCIETY OF BIOLOGY) SUMMARY On the eve of the centennial of the Societat Catalana de Biologia (Catalan Society of Biology), the historical events concerning that society (named from 1912 to 1962 Societat de Biologia de Barcelona) are revised. Aspects dealt with include the circumstances leading to its foundation, the personality of its founders, the internal organization and social projection at the catalan and international levels,as well as the professional and scientific outlines of its members. Also, the main changes experienced by the Society along its 100 years of existence, mainly in the last 30 years, are described. Key words: biology, Catalonia, centennial, history, science.
Rebut: 15/03/2011. Acceptat: 25/05/2011.
300 O. CASASSAS, J. M. CAMARASA I C. JUNYENT
LA BIOLOGIA AL COMENAMENT DEL SEGLE XX. QU ERA AIX? La Societat Catalana de Biologia va ser la primera societat filial creada per lInstitut dEstudis Catalans, noms un any desprs de la creaci de la Secci de Cincies. Avui, amb ms de 1.400 socis, s la ms nombrosa i activa de totes. Quan mirem enrere en recerca dels orgens (siguin els duna nissaga, els dun poble o els duna instituci) s fcil deixar-se arrossegar per la temptaci de lpica i fins de la mitificaci. Uns herois fundadors, unes adversitats gaireb insuperables, un esfor sobrehum i un triomf de la voluntat, la intelligncia i lesfor donen com a resultat la naixena daquella nissaga, daquell poble, daquella instituci. Voldrem evitar aquesta temptaci i acostar-nos a la histria dels orgens de la nostra Societat Catalana de Biologia amb una mirada ms distanciada. La que escau a una histria que tracta denregistrar i analitzar les vicissituds i les actuacions que han fet daquesta Societat el que s avui. Per comenar ens haurem de preguntar qu t de com i de diferent la biologia davui en relaci amb la dels fundadors de la Societat. En efecte, per ms que avui ens sembli inequvoc el sentit del mot biologia, aquest sentit ha estat molt diferent per a uns i altres al llarg dels darrers dos segles. De fet, aquest neologisme fou posat en circulaci al comenament del segle xix per designar una rea de coneixement cientfic emergent completament nova en aquells moments, la de lestudi dels ssers vius animals i vegetals en all que tenien de com. Al llarg del segle, per, i ja de bon comenament, an prenent sentits diferents segons els autors. En un primer moment, de la m de Burdach, Lamark i Cuvi-
er, la biologia no va ms enll destablir un lligam entre anatomia comparada, fisiologia i taxonomia. Tamb, en un moment inicial (1802) Treviranus obre la via duna identificaci entre biologia i fisiologia (en particular amb la fisiologia experimental) que es consolida posteriorment amb Claude Bernard i sarrossega en alguns llocs (per exemple a casa nostra) fins al comenament del segle xx. Segons lhistoriador quebequs J. A. Caron (1988) no es pot parlar amb propietat de biologia en el sentit que avui donem normalment al terme 1 fins que Thomas H. Huxley, recollint les aportacions anteriors i unificant-les amb la teoria de levoluci de Darwin, estableix en els anys seixanta i setanta del segle xix una teoria biolgica. Tanmateix, no s en el marc daquesta tradici huxleyana i, en definitiva, darwiniana, que neix la Societat de Biologia de Barcelona.2 Malgrat que no s probable que els fundadors de la nostra Societat fossin majoritriament hostils al darwinisme, s ms aviat en tant que hereus de la fisiologia experimental de Claude Bernard (enriquida amb laportaci de la medicina de laboratori de Pasteur, Koch i els pasteurians en general) que actuen August Pi i Sunyer i Ramon Turr el 1912 quan funden la Societat de Biologia de Barcelona, la primera de les filials de lInstitut dEstudis Catalans (IEC). De fet, els fundadors de la nostra Societat haurien pogut fer seves el 1912 les paraules dun dels fundadors de la Socit de Biologie de Pars en ser creada aquesta (el 1849!):
Cest certainement pour avoir voulu considrer lart mdical exclusivement, comme point de dpart et non comme but, sans sappuyer sur les lments dtudes qui lui fournissent les autres branches de la biologie, que trop souvent des tentatives analogues celle que nous faisons ici se sont vues au bout dun certain temps frappes de strilit []. Cest donc chercher compltement Treb. Soc. Cat. Biol., 63: 299-324
CENT ANYS DE LA SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA 301 autant que possible, sous un autre point de vue, lensemble des connaissances qui nous sont ncessaires et que doivent tendre nos efforts collectifs.3
Que els nostres bilegs de 1912 eren ms hereus de la tradici de la fisiologia experimental de Claude Bernard que de la tradici ms materialista de Darwin i Huxley, la qual no havia tingut prcticament penetraci entre els nostres cientfics, ho demostra ben a les clares el primer article dels Estatuts que tingu la Societat de Biologia de Barcelona el 1913. La Societat de Biologia de Barcelona t per objecte lestudi de la cincia dels ssers organitzats a lestat normal i patolgic. Una definici de clara arrel comtiana, arrel que compartia (amb ms de mig segle de retard) amb la Socit de Biologie parisenca creada al temps de la Segona Repblica francesa, per ms que en un primer temps Claude Bernard i els seus seguidors haguessin preferit rebutjar el terme biologia i utilitzar com a sinnim seu fisiologia. La veritat s que no podia ser altrament: al llarg del segon ter del segle xix, i molt especialment a partir de 1868, malgrat la tradici vitalista que pesava histricament en les escoles mdiques catalanes i en la formaci dels nostres metges, el positivisme havia anat penetrant en el pensament mdic catal i, ms a poc a poc, fins i tot en lensenyament de la Facultat de Medicina. En el pas del segle xix al xx Turr, lexponent ms acabat del positivisme biolgic a casa nostra, era tamb la figura cientfica ms respectada a Catalunya, al marge dideologies, i, com a tal, fou tamb el primer bileg de lInstitut dEstudis Catalans.
LA SECCI DE CINCIES DE LINSTITUT DESTUDIS CATALANS I LA SOCIETAT DE BIOLOGIA DE BARCELONA Els anys de la primera dcada del segle xx (i els primers de la segona, fins a la Primera Guerra Mundial) sn els de la institucionalitzaci de la cincia a Catalunya. Si el 1907 shavia creat lIEC amb una orientaci exclusivament historicoarqueolgica, el 1911 se li afegien les noves seccions filolgica i de cincies. Pel que fa a aquesta darrera hom li atribua les funcions segents: publicar obres, memries i ressenyes dinvestigacions cientfiques; dur a terme o afavorir les empreses cientfiques per a les quals fos necessria una organitzaci collectiva; establir laboratoris dinvestigaci, organitzar reunions, etc.; assessorar la Diputaci de Barcelona (lentitat fundadora) en lordre destudis de la seva competncia, i correspondre amb els centres cientfics estrangers, intervenir en els congressos internacionals i en tots els actes, reunions i institucions en qu es judiqus convenient que fos representada la cincia catalana. En la concepci implcita de les cincies que recollien els documents fundacionals quedaven incloses, no solament les cincies biolgiques i fisicomatemtiques, ans tamb les cincies socials i la filosofia. Entre els set membres inicials de lInstitut de Cincies (nom que es don els primers anys a la Secci) figuraven quatre bilegs.4 Tres dells (Miquel Arcngel Fargas i Roca, Ramon Turr i Darder i August Pi i Sunyer 5) vinculats a lAcadmia i Laboratori de Cincies Mdiques i a la Reial Acadmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona i el quart (Josep M. Bofill i Pichot) a la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona. Miquel Arcngel Fargas i Roca (1858-1916), a ms, havia estat un
Treb. Soc. Cat. Biol., 63: 299-324
dels fundadors de la Lliga Regionalista, i era per tant persona de la mxima confiana dEnric Prat de la Riba i, tant per aix com per raons dedat i de jerarquia acadmica (era catedrtic de ginecologia des del 1883), tingu la presidncia de lInstitut de Cincies fins a la seva mort el 1916. Abans ja havia tingut la de lAcadmia i Laboratori de Cincies Mdiques (1897-1898 i 1902-1904) i la vicepresidncia de la Reial Acadmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona (1901-1906), aix com tamb la de la Uni Regionalista (1900-1901) i la vicepresidncia de la Lliga Regionalista (19011916). Josep M. Bofill i Pichot (1860-1938) tamb era metge, encara que el 1911 feia anys que no exercia i havia decantat la seva activitat cientfica envers lentomologia. Per en la seva joventut havia estat un dels deixebles ms fidels que va tenir Santiago Ramon y Cajal a Barcelona i havia estat en contacte amb Koch a Berln formant part duna comissi enviada per lAjuntament de Barcelona per informar-se de les possibles aplicacions teraputiques del llavors recent descobriment de la tuberculina. Juntament amb Turr havia estat un dels primers analistes clnics de Barcelona fins que una malaltia el pos a les portes de la mort i aix el decid a abandonar la prctica mdica. Com Fargas, Ramon Turr (1854-1926) havia ocupat, de 1908 a 1910, la presidncia de lAcadmia i Laboratori de Cincies Mdiques per ja abans, de 1897 a 1905, precisament en coincidncia amb les presidncies de Fargas, havia dirigit el laboratori bacteriolgic que aquesta instituci havia muntat a la seva seu, en el qual comen a impartir els cursets que desprs prosseguiria en la seva segona etapa al Laboratori Municipal. Tamb hi dugu a terme els primers treballs adreats a avanar en la demostraci experimental de la seva
teoria de la immunitat, que foren aix mateix els primers que obtingueren un cert ress internacional, grcies a la publicaci en revistes alemanyes. August Pi i Sunyer (1879-1965) havia estat associat a aquestes recerques fins al 1908. Primer com a deixeble aplicat i brillant, amb una formaci acadmica ms consistent que la de Turr, desprs com a jove investigador que comenava a volar pel seu compte per a qui Turr encara donava de tant en tant un cop de m en el moment oport. Aix, no s pas casual que, mentre August Pi i Sunyer preparava la seva tesi sobre la vida anaerbia, Turr publiqus (1901), primer en castell i desprs en alemany, un article sobre tcniques de cultiu de microbis anaerobis, en el qual proposava la utilitzaci dun tub especial que reb el seu nom. Encara ho s menys que el 1904 (lany mateix que August Pi i Sunyer guanyaria les oposicions a la ctedra de fisiologia de la Facultat de Medicina de Sevilla)6 publiquessin conjuntament a Madrid el treball Mecanismo fisiolgico de la inmunidad natural, que desprs apareixeria publicat en versions francesa i alemanya; ambdues publicacions eren fruit de treballs duts a terme al laboratori de lAcadmia i Laboratori de Cincies Mdiques. Duna altra banda, tant Turr com Pi i Sunyer tingueren ja participaci en la primera publicaci del flamant Institut de Cincies: el primer fascicle del primer volum dels Arxius de lInstitut de Cincies, aparegut el 1911 mateix. Turr hi public larticle Dels orgens del coneixement de lo real exterior: la fam, un text catal (el primer de Turr publicat en la nostra llengua), en el qual es resumeix la primera part de la que havia de ser lobra ms coneguda de Turr: Orgens del coneixement: la fam. Laportaci dAugust Pi i Sunyer va ser una ressenya sobre els avenos de la fiTreb. Soc. Cat. Biol., 63: 299-324
CENT ANYS DE LA SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA 303
siologia durant els primers deu anys del segle xx, gaireb una proposta programtica per a la Societat que ell ja tenia al cap. Perqu, certament, un problema molt seris de la Secci de Cincies de lInstitut dEstudis Catalans present des de la seva fundaci va ser el de la impossibilitat de cobrir amb un nombre limitat de membres (set) la immensa diversitat dmbits de recerca que comprenia, ja en aquells anys, el mn de la cincia, fins i tot en un pas com el nostre, dactivitat cientfica prou migrada en aquell temps. Per aix calia buscar solucions ms eficaces per impulsar lactivitat cientfica a Catalunya des de la base, s a dir, des dels investigadors mateixos, i no, com feia necessriament lInstitut de Cincies, des de la cpula dels consagrats per lautoritat competent. Per aix hom comen a promoure la creaci o la incorporaci de societats especialitzades com a filials de lInstitut dEstudis Catalans. Feia poc ms dun any de la creaci de la Secci (o Institut) de Cincies quan, el 14 de desembre de 1912, celebrava la primera sessi cientfica la primera daquestes filials, la Societat de Biologia de Barcelona (actualment Societat Catalana de Biologia), el primer centenari de la qual celebrem aquest any. ELS PRIMERS ANYS DE LA SOCIETAT DE BIOLOGIA La Societat de Biologia naixia, doncs, al Laboratori Municipal de Barcelona el 14 de desembre de 1912 sota limpuls de Ramon Turr i dAugust Pi i Sunyer, que en seria el primer president fins a 1918. Fins fa ben poc shavia pensat que largument de la dissimilaritat dinteressos i de formaci cientfica dels membres de la Secci de Cincies i levidncia que, del mestratge de Turr, estava comenant a nixer una escola,
havien convenut Prat de la Riba de la necessitat de crear una filial especfica per a la biologia, que havia desdevenir immediatament la plataforma de relaci i de publicitaci de la llavors encara incipient escola biolgica catalana. La realitat, tal com es pot seguir als llibres dactes de la Secci de Cincies, s tota una altra: la iniciativa vingu ms aviat dels bilegs mateixos, en particular dAugust Pi i Sunyer. Efectivament, el 2 de novembre de 1912, en tornar de Pars, on havia viatjat per representar lIEC al Congrs de Patologia, August Pi i Sunyer exposava que shavia posat dacord amb la Junta directiva de la Societat de Biologia de Pars per tal que es constitus a Barcelona una entitat germana en comunicaci i correspondncia de treball amb ella i amb la Societat de Biologia de Madrid7 i que entrarien a formar part de la nova instituci alguns membres de lInstitut (ell mateix, Josep M. Bofill i Pichot i Ramon Turr). Lempenta inicial Va ser amb aquests antecedents com aquell 14 de desembre de 1912 una dotzena de bilegs (metges, veterinaris, farmacutics), uns pocs homes interessats en el conreu de les cincies biolgiques pures per dir-ho en paraules de Pi i Sunyer mateix, shavien reunit per escoltar i discutir quatre comunicacions. Ramon Turr, el director del Laboratori des del 1906, havia donat la benvinguda als aplegats i anunciat que aquell seria el primer acte duna nova societat cientfica, la Societat de Biologia de Barcelona, que prenia com a model la Socit de Biologie de Pars i aspirava a rebre lempara de lInstitut dEstudis Catalans. El primer any, de desembre de 1912 a desembre de 1913, es presentaven ja 31 co-
municacions a cura de Turr, de Pi i Sunyer i dalguns dels deixebles de Turr, en representaci de lembri inicial de lescola biolgica catalana: Josep Alomar (c. 18801936), Llus Say (1888-1975), Jess M. Bellido (1880-1952), Joan Alzina i Melis (18891979), Pere Nubiola (1878-1956), Jaume Peyr (1877-1950), Pau Agust (1892-1973), Jaume Balasch (c. 1870-1927), Joan Marimon (1883-1939), Rossend Carrasco i Formiguera (1892-1990), Remigi Dargallo (1889-1972), Joan Darder i Rods (18871946) o Josep Vidal i Munn (1896-1958). A partir de la segona sessi, el Laboratori de Fisiologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona saltern com a seu amb el Laboratori Municipal, si b les sessions anaren sovintejant cada vegada ms al Laboratori de Fisiologia. Noms espordicament es feien sessions en altres espais, com el Laboratori de Patologia General de la Facultat de Medicina mateixa o el Departament Anatmic de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau. A partir de mar de 1921, les comen a acollir lInstitut de Fisiologia creat per la Mancomunitat al Laboratori de Fisiologia, i ja noms espordicament es va fer alguna sessi al Laboratori Municipal. A partir de loctubre de 1922 sembla que gaireb totes les sessions tingueren lloc als locals de lInstitut dEstudis Catalans, al Palau de la Generalitat (llavors de la Diputaci Provincial de Barcelona) on van haver de continuar fins que la dictadura de Primo de Rivera ho imped. Inicialment, la Societat de Biologia de Barcelona prenia com a model, tal com hem dit, la Socit de Biologie de Pars. Es tractava dun model altament selectiu, de corporaci tancada, amb un nombre limitat (40) de socis numeraris, com si es tracts duna Acadmia. Noms aquests socis numeraris (i, en determinats casos, els honoraris) gaudien de plenitud de drets (presentar en completa llibertat les comunicaci-
ons que volguessin, ser elector i elegible en les eleccions de crrecs directius i participar en les dadmissi de nous socis) i obligacions (presentar almenys un cop lany un treball original, lliurar cpies de les seves publicacions a la biblioteca i encarregar-se de les tasques o ponncies que la Societat els encomans). En canvi, els socis corresponsals i agregats no podien participar en les votacions i els agregats, a ms, havien de sotmetre les seves comunicacions a examen previ per part del Consell Directiu abans dexposar-les en una sessi cientfica. I aix, tot i ser els nics que, segons els estatuts de 1913, cotitzaven una quota. Amb escassos retocs,8 aquest model es mantingu fins a 1939. La vinculaci amb la Socit de Biologie de Pars tingu altres manifestacions. A partir de 1917 els Comptes-rendus de la societat francesa contenen resums dalgunes de les comunicacions presentades a les sessions de la catalana i el 1919 aquesta era reconeguda com a secci de la Socit de Biologie de Pars que, a partir de llavors, public resums de totes les comunicacions presentades a les sessions de la Societat de Biologia de Barcelona. El primer volum dels treballs de la societat de biologia de barcelona contenia les comunicacions presentades a la sessi inaugural del 14 de desembre de 1912 i a les sessions cientfiques del 1913, i sort publicat lany segent. En anys successius, fins a 1920, es mantingu la tnica de publicar anualment els treballs presentats a les sessions cientfiques de lany precedent. Els treballs de 1920, juntament amb els de 1921, van ser publicats el 1922 formant un sol volum, si b lany segent es torn a la normalitat publicant el volum corresponent a 1922. Normalitat efmera, perqu com a conseqncia del cop destat del general Primo de Rivera i la dictadura que aquest impos, el volum segent, noTreb. Soc. Cat. Biol., 63: 299-324
vament, va haver daplegar els treballs presentats a les sessions de dos anys consecutius (1923 i 1924) per, a ms, no aparegu fins el desembre de 1931, ja sota la Segona Repblica. Els treballs de la societat de biologia de barcelona van ser, fins al desenlla de la Guerra Civil de 1936-1939, un peridic cientfic dalta qualitat, en el qual August Pi i Sunyer, que en va ser lesperit guia, public la majoria de les seves monografies de recerca. Pi i Sunyer creia fermament en la novetat i lexcellncia del tipus de cincia que shi publicava i que, segons ell, havia trencat amb la tradici especulativa anterior a Cajal. Per a ell, abans de Cajal, no hi havia hagut cincia a Espanya. Prou ho proclamava encara el 1944, referint-se als temps del seu avi Francesc Suer i Capdevila (1826-1898):
La Cincia no existia. Potser algun matemtic ignorat. Fins que es produir la reacci a finals de segle no formar la figura extraordinria de Ramn y Cajal, el qual crear una escola en un medi indiferent i aconseguir descobriments transcendentals [...]. En cincies naturals sorgir Bolvar i hi haur ms tard uns qumics, uns fsics i uns matemtics. Abans daquests homes no interessava a ning construir a Espanya cincia original i shavia perdut una modesta tradici a partir dels finals del segle xviii. (Pi i Sunyer, 1967: 209)
Des del seu accs a la ctedra de fisiologia de la Facultat de Medicina de Barcelona Pi i Sunyer havia tingut una obsessi: la de convertir una ctedra de molt escassos recursos en un centre destudi viu i amb el mxim de possibilitats. No hi havia espai als laboratoris, no hi havia taules de treball, ni hi havia els aparells necessaris per a la recerca. Les gestions fetes al Ministeri havien donat un resultat nul, ben al contrari de la comprensi trobada en les institucions autctones i lempenta del petit nucli dinvestigadors que es comenava a vertebrar a lentorn de les sessions de la Societat
de Biologia. Noms cinc anys desprs de larrencada de la Societat de Biologia, aquest petit nucli creat per Turr i Pi i Sunyer ja era prou slid per comenar a pensar en la creaci duna instituci de recerca prpia (Glick, 1995), ms enll de la plataforma de discussi i intercanvi que era la Societat. Aix, el dia 1 de gener de 1917, Pi i Sunyer i Jess M. Bellido i Golferichs (1880-1952) presentaven a Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya, una memria que feia evident la necessitat de creaci duna instituci cientfica moderna i eficient, en lmbit de la biologia experimental, i per aix proposaven la creaci dun Institut de Biologia que poss remei en aquest camp a la tragdia de la Cincia a Catalunya. Per Prat de la Riba mor lestiu del mateix any 1917 i els propsits datendre la memria dels bilegs quedaren suspesos i, encara que el 1919 la Diputaci de Barcelona preveia en els seus pressupostos una partida per a la creaci dun Laboratori Superior de Biologia, calgu esperar encara un any ms perqu la Mancomunitat, presidida llavors per Puig i Cadafalch, adopts aquell projecte, si b amb un abast fora ms modest del proposat per Pi i Sunyer i Bellido. La ctedra de fisiologia quedava aix elevada a la categoria dInstitut de Fisiologia. 9 Amb un increment dels recursos fou possible dignificar les installacions de la vella ctedra, contractar personal auxiliar i subaltern, constituir una excellent biblioteca i adquirir lutillatge necessari per a la recerca. Pi i Sunyer fou el director de lInstitut i el seu constant collaborador Jess Maria Bellido el sotsdirector; la inauguraci del nou centre tingu lloc el dia 11 dabril de 1921 amb la conferncia de Ramon Turr sobre Defenses orgniques. August Pi i Sunyer ocup la presidncia de la Societat de Biologia des de la fundaci fins el 1918, quan hagu de deixar-la
per dedicar-se a altres obligacions com la presidncia del II Congrs Universitari Catal i les de diputat a Corts per Figueres en representaci del Partit Republic Demcrata Federal. Ocup el seu lloc al capdavant de la Societat Jess M. Bellido i Golferichs, el seu ms ntim collaborador. El 1920 la presidncia recaigu en Ramon Turr, sens dubte en reconeixement del seu mestratge, del qual shavien beneficiat directament o indirecta gaireb tots els socis de la jove Societat. Locup fins el 1924, quan la dictadura del General Primo de Rivera ja li havia imposat la jubilaci forosa i lallunyament del Laboratori Municipal.
Quan el 15 de desembre de 1922, a la Sala dels Consells de la Mancomunitat de Catalunya, se celebra solemnement el des aniversari de la Societat (vegeu la figura 1), Josep M. Bofill i Pichot, president de la Secci de Cincies de lInstitut dEstudis Catalans, podia dir en el seu parlament que la Societat de Biologia era, sens dubte,
una de les que ms ha contribut a que fos conegut i considerat amb respecte lesfor que fa Catalunya per tal de conquerir un lloc preeminent en el concert cientfic mundial (Bofill i Pichot, 1923).
I aix tot i que, com diria a continuaci August Pi i Sunyer,
Figura 1. Sessi de celebraci del des aniversari de la Societat de Biologia i homenatge a Ramon Turr (Palau de la Generalitat, 15 de desembre de 1922). Figuren a la mesa de la presidncia, desquerra a dreta, Josep M. Bofill i Pichot, Ramon Turr, Josep Puig i Cadafalch (president de la Mancomunitat), Ferran Fabra i Puig, marqus dAlella (alcalde de Barcelona), Jess M. Bellido i August Pi i Sunyer. Al mig del primer rengle, mirant a la cmera apareix Francesc Maci. Treb. Soc. Cat. Biol., 63: 299-324
CENT ANYS DE LA SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA 307 en iniciar-se els treballs per la constituci de la nostra Societat de Biologia, veus adverses saixecaren, nombroses i plenes de convenciment, fins dels nostres rengles mateixos. Shavia trencat per centries a Catalunya la tradici del treball especulatiu, no havien de trobar-se homes preparats ni altres tampoc que es disposessin al sacrifici de la recerca ignorada, no hi havia escalf collectiu, ni inters tan sols entre aquells els metges, per exemple que vivien daplicacions prctiques dels estudis biolgics; la nostra iniciativa faria nixer artificialment una instituci ms, morta tot seguit, quelcom de vida efmera que vindria a comptar-se entre tants assaigs malaventurats, repetits sovint en el curs de la nostra titubejant i difcil renaixena. [] Potser s que hi hagu una imprudent impulsi en portar a realitat els nostres projectes. Per voluntariosament, foradament, lobra fou posada en marxa. I heus ac aquest vespre, que celebrem el desenari de la nostra Societat i que ja ben prompte vindr a aparixer el volum nov dels nostres Treballs!. (Pi Suer, 1923)
hi havien professat cursos altres bilegs de prestigi internacional com Paul Dechambre, Eugne Gley (del Collge de France), Gregorio Maran, Juan Negrn, Jean Perrin (Premi Nobel de Fsica el 1926), Gustavo Pittaluga, Pio del Rio Hortega, Antonio de Gregorio Rocasolano, Jos Rodrguez Carracido o Hyacinthe Vincent (director de lHpital Val de Grace). El parntesi de la dictadura de Primo de Rivera La dictadura del general Primo de Rivera va entrebancar greument lactivitat de lInstitut dEstudis Catalans i, de retruc, la de la Societat de Biologia a partir dels darrers mesos de 1923 i sobretot a partir de la destituci per part del directori militar de tots els diputats provincials i el nomenament dAlfons Sala com a nou president de la Mancomunitat de Catalunya, que de seguida entr en un procs de liquidaci. Parallelament la nova Mancomunitat desnaturalitzada emprengu una campanya de desprestigi de lInstitut dEstudis Catalans, que centr principalment en la constituci duna comissi de catedrtics de la Universitat de Barcelona que informs sobre els comptes i la tasca cientfica de lInstitut. La destituci de Georges Dwelshauvers com a director del Seminari-Laboratori de Psicologia Experimental desferm una campanya de solidaritat per part dels professors dels centres densenyament de la Mancomunitat que condu a la destituci, el 24 de maig de 1924, de tots ells, entre els quals Leandre Cervera, Jess M. Bellido i Pere Gonzlez, tots tres socis destacats de la Societat de Biologia, com ho era tamb Georges Dwelshauvers. La Societat no pogu continuar les seves reunions als locals de lIEC per torn a celebrar-les a lInstitut de Fisiologia, ja que,
Un volum nov que havia de recollir quaranta-dos treballs cientfics originals presentats a les sessions de la Societat de lany 1922. I no era pas el ms brillant del desenari; el 1919 shavia assolit la xifra de 47 treballs (xifra que ja no se superaria fins al 1932). Aix i tot August Pi i Sunyer encara podia afegir, en aquella mateixa commemoraci:
La creaci de la Societat de Biologia ha estat efica. Ha provocat una florida dinvestigacions originals i ha donat a la nostra producci cientfica un to de serietat que li mancava. Ha promogut la necessitat de la informaci de primera m i del coneixement directe de la bibliografia internacional. Per aquella millor informaci, hem disposat encara de dos altres procediments: la vinguda de professors forasters, alternant amb els nostres professors, i lenviament dels nostres joves estudiosos a lestranger. (Pi Suer, 1923)
Aix, al costat dels membres mateixos ms reconeguts de la Societat, com Jess M. Bellido o Ramon Turr, de 1917 a 1919
jubilat Turr el 1924 (i mort el 1926), resultava difcil fer-ho al Laboratori Municipal. Aix i tot es mantingu un ritme de sessions prou comparable amb el dels anys precedents, amb cinc sessions a lany. Tamb shagu de suspendre la publicaci dels treballs de la societat de biologia en quedar lInstitut dEstudis Catalans mancat dels mitjans econmics necessaris i no haver tingut la Societat la sort dobtenir ajuts daltres mecenes, tan prdigs a favor daltres manifestacions de la nostra cultura, segons es lamentava Pi i Sunyer el 1932, en la commemoraci del vint aniversari de la Societat de Biologia (Pi Suer, 1932). Possiblement tamb pes en la decisi dels dirigents de la Societat levidncia que, si volien continuar publicant ho haurien de fer traduint la capalera de la publicaci i la majoria dels continguts al castell, com havia hagut de fer laltra filial de lInstitut, la Instituci Catalana dHistria Natural, amb el seu Butllet.10 Durant aquest perode ocuparen la presidncia Pere Gonzlez i Juan, successor de Turr al capdavant del Laboratori Municipal, de 1925 a 1929, i Pere Domingo i Sanjuan, tamb del Laboratori mateix, de 1929 a 1932, de manera que encara ocupava la presidncia quan, amb lensorrament de la dictadura i ladveniment de la Repblica la Societat pogu normalitzar el seu funcionament i comenar a recuperar el temps perdut. Els anys de la Repblica i la Guerra Civil Els primers temps de la Repblica foren per a la Societat de Biologia principalment de recuperaci del retard adquirit per les publicacions durant letapa dictatorial. El desembre de 1931 aparegueren els treballs corresponents a les sessions cientfiques de 1923 i 1924, i loctubre de 1932 els correspo-
nents a les de 1925, 1926 i 1927. El segon semestre de 1933 aparegu el volum corresponent a les sessions cientfiques de 1928 i 1929 i el 1934 el corresponent a les de 1930 i 1931, i els dos volums, ja anuals, corresponents a 1932 i 1933, de manera que les publicacions quedaren normalitzades. La normalitat, per, novament fou efmera, i noms es mantingu per als volums corresponents a les comunicacions presentades a les sessions de 1933 (publicat, com hem dit, el 1934) i a les de 1934 (publicat el 1935). El corresponent a les comunicacions presentades el 1935 ja no pogu publicar-se el 1936 per raons fcils de comprendre. Tot i aix fou preparat al llarg dels anys de la guerra i era a punt de distribuir-se al final de 1938 per era encara emmagatzemat a lInstitut de Fisiologia quan les forces franquistes ocuparen Barcelona el gener de 1939. El volum 17 va ser destrut un temps desprs, juntament amb tota la documentaci i larxiu de la Societat, per ordre del nou titular de la ctedra de fisiologia imposat per les autoritats franquistes, Juan Jimnez Vargas (anys desprs, un dels fundadors de la Universidad de Navarra). No cal dir que les sessions cientfiques, pinyol de la vida de la Societat, reprengueren un ritme ms seguit que el que havien hagut de tenir durant la dictadura (vegeu la figura 2). De les dotze comunicacions presentades pels socis el 1930 es va passar a la xifra de quaranta el 1932. El 14 de desembre de 1932, en complir-se els vint anys de la primera, August Pi i Sunyer podia formular un balan ben satisfactori dels resultats obtinguts per la Societat en aquells vint anys: 513 comunicacions, recollides la majoria en els catorze volums publicats. I, a continuaci, afegia:
Ning no dubtar que, sense la fundaci de la Societat de Biologia, bona part daquests treballs Treb. Soc. Cat. Biol., 63: 299-324
CENT ANYS DE LA SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA 309 la major part no shaurien produt. El curs dels vint anys transcorreguts ens diu, doncs, que la creaci de la Societat de Biologia ha estat efica.
I, a continuaci es pronunciava, sense ombra de vacillaci, com ja havia fet moltes vegades, per la professionalitzaci de la recerca:
Avui en aquests afers no hi ha lloc per aficionats. Sha dsser home de cincia i res ms! La investigaci s un ofici; no s mai una distracci, una mena desport que es pugui exercir a estones perdudes.
Durant la guerra, la Societat celebr noms sis reunions cientfiques, la darrera el 23 de mar de 1938. Les comunicacions presentades en les sessions corresponents
als primers mesos de lany 1936 i les presentades en les poques sessions que pogueren efectuar-se durant els anys 1937 i 1938 ja no foren recollides en volum. La revista La Medicina Catalana, que amb tant dencert com de tenacitat dirigia el doctor Leandre Cervera, que era tamb el president de la Societat a partir de 1935, segu fidelment donant-ne notcia, alhora que publicava tamb activitats de membres de la Societat relacionades amb la circumstncia, com ara els treballs de Pere Gonzlez i de Jaume Pi-Sunyer per abastir daigua potable el front dArag (Gonzlez et al., 1937). Fins i tot en plena guerra, el 1937, se celebr la commemoraci dels vint-i-cinc anys de la fundaci de la Societat amb la
Figura 2. Inauguraci del local propi de la Societat de Biologia a la Casa de Convalescncia el 15 de maig de 1935. Desquerra a dreta, Joan Puig i Sureda, Jaume Peyr i Rocamora, Josep M. Bofill i Pichot, Charles Achard, Leandre Cervera, August Pi i Sunyer, Manuel Armangu i Achille Civatte. Treb. Soc. Cat. Biol., 63: 299-324
presncia, a ms dels membres de la Societat (el president Leandre Cervera; August i Santiago Pi i Sunyer; Jaume Pi-Sunyer i Bayo, fill dAugust; Jess M. Bellido; Josep Puche; Rossend Carrasco i Formiguera; Emili Mira), de Juan Negrn i Camille Soula, catedrtics de fisiologia, respectivament, a Madrid i a Tolosa de Llenguadoc, i el primer, en aquell moment, cap del govern de la Repblica Espanyola. August Pi i Sunyer, en aquesta sessi commemorativa del 25 aniversari de la Societat, pronunci unes frases amb valor de sntesi del cam recorregut i de la voluntat de prosseguirlo:
La Societat de Biologia ha arribat al quart de segle de vida. No certament sense vicissituds. [] comen ben humilment. Uns pocs homes interessats en el conreu de les cincies biolgiques ens aplegrem []. Hem contribut a fer seriosa la recerca a Catalunya i aix no ha estat aconseguit, certament, sense esfor. [] la dificultat major no es troba en la impulsi original ni en lentusiasme dun moment, sin en la tensi constant continguda, per que no defalleix. [] La vida de la Societat de Biologia ha estat una continutat, que voldrem ben duradora encara, no ja per obra nostra prxima a declinar sin per obra dels nostres continuadors, els joves. A ells va el meu crit! En ells tota lesperana. (Pi i Sunyer, 1938)
membres. Aquesta adscripci permet que lInstitut, coratjosament, calladament, sense cap ostentaci, corregus laventura de la reconstituci i la represa de les seves tasques. LA REPRESA DE LA SOCIETAT DE BIOLOGIA SOTA EL FRANQUISME Amb la fi de la guerra, amb la victria de les forces de la incomprensi, la Societat hagu de patir lexili de molts dels seus socis ms destacats: August Pi i Sunyer i els seus fills Jaume i Csar, Leandre Cervera, Albert i Jordi Folch i Pi, Jess M. Bellido, Rossend Carrasco i Formiguera i molts altres. Dels que romangueren a Catalunya molts patiren pres o foren despossets dels seus crrecs, com ara Pere Gonzlez, que aviat torn de lexili i fou destitut del seu crrec de director del Laboratori Municipal per haber prestado servicios en el frente de Aragn para la depuracin de aguas. En aquestes circumstncies tan adverses, la represa dactivitats de la Societat de Biologia fou laboriosa en extrem. El dia 12 dabril de 1954, en ocasi de lestada a Barcelona del professor dOxford Josep Trueta, fou organitzada una sessi a la llar de Josep Puig i Cadafalch, al carrer de Provena, 231, en la qual lillustre professor parl de Criteri modern sobre lepidemiologia i la patognia de la poliomielitis. La sessi celebrada ben b contravenint la legalitat del moment fou dirigida per Leandre Cervera que, en qualitat de president de la Societat president esporulat, com ell mateix sadjectiv en el seu parlament digu uns mots i record els desapareguts entre els membres honoraris, numeraris i corresponents; una llarga llista. I es refer als membres absents, en exili, que tenen encara ac llur esperit i que esperem de
La voluntat no havia de defallir per el malastre del desenlla de la Guerra Civil de 1936-1939 havia de resultar fatal per a la continutat de la tasca de la Societat de Biologia i per a la vida tota del pas, aixafat per les forces del general Franco. LInstitut dEstudis Catalans i amb ell les Societats filials fou desposset dels locals, dels seus arxius, la seva biblioteca. Sort nhi hagu que la federaci dacadmies cientfiques de carcter nacional creada lany 1919 amb el nom dUnion Acadmique Internationale, amb seu permanent a Brusselles, tot just acabada de crear havia adms lInstitut dEstudis Catalans entre els seus
veure reintegrats materialment un dia a les tasques circumstancialment collapsades. La sessi hauria pogut significar la represa per no fou aix; encara havien de passar anys. Foren necessries reunions a casa dAgust Mar i Guinart, amb lestmul de Ramon Aramon secretari general de lInstitut i lesper de Pere Babot, i encara ms reunions, ara al voltant de Josep Alsina i Bofill que, amb ra, sadon que calia eixamplar la base social. Dels setanta-vuit socis numeraris de la primera poca, dabans de la guerra, encara en vivien una cinquantena,11 per una quinzena eren fora de la nostra terra i, dels presents, uns per unes malmeses condicions fsiques i altres per la seva contemporitzaci amb la circumstncia establerta, eren pocs, molt pocs, els que podien aportar una collaboraci. Calia eixamplar la base, per calia fer-ho amb una extrema cautela, que un pas en fals hauria pogut desbaratar el projecte. Alsina i Bofill i Pere Babot, amb aquesta imprescindible cautela, establiren contactes, procuraren dissipar les aprensions i les desesmes. I aix, entre la darreria de 1961 i el gener de 1962, lorganitzaci es consolid i el 14 de febrer de 1962, al lloc de treball de Conrad Xalabarder, als Dispensaris Blancs del passeig de Sant Joan, tingu lloc la represa de les activitats de la Societat, ara amb el nom ms dacord amb el de les altres filials de lInstitut de Societat Catalana de Biologia (SCB). Pere Gabarr hi parl de El creixement epitelial cutani i les seves aplicacions clniques i Conrad Xalabarder ho feu Sobre nous aspectes de la sexualitat bacteriana. A ms daquesta sessi, lany 1962 se celebraren sessions el mes de mar i el de juny i, l11 de desembre, en commemoraci del cinquantenari de la Societat, se celebr la primera de les sessions monogrfiques
que, amb el nom de colloquis, sanaren repetint amb regularitat els anys segents. Aquest primer colloqui vers sobre el colesterol i les seves connotacions biolgiques i patolgiques, amb contribucions de Pere Puig Muset, Ramon Casares, Josep Laporte i Ignasi Balaguer. Aquell any mateix tamb es cre una comissi lexicogrfica i sinstitu un premi per a estudiants (que, tanmateix, no es va poder convocar fins el 1965). El 1963 hi hagu sessions cientfiques el mar i labril i finalment lassemblea constituent del 10 doctubre en la qual seleg el primer consell directiu des de 1935, amb Josep Alsina i Bofill a la presidncia, Pere Domingo a la vicepresidncia, Pere Babot com a secretari, Conrad Xalabarder com a conservador, Josep Laporte com a secretari de publicacions i Pere Puig i Muset i Joaquim Ramis com a vocals. 12 Unes setmanes ms tard, el 14 de novembre, se celebrava la primera sessi inaugural de curs amb una conferncia de Llus Say sobre Lobra antituberculosa internacional. Tamb aparegu el volum xviii dels treballs de la societat catalana de biologia, amb les comunicacions presentades de febrer a juny de lany anterior, que reprenia la srie que shavia publicat de 1913 a 1935 i que ha continuat feliment els anys successius den daquell 1963. A desgrat de les limitacions al dret de reuni i associaci i a la llibertat dexpressi dels anys finals del franquisme, la Societat reeix a mantenir amb tota regularitat les seves activitats i tamb a incorporar nous membres, tant entre els professionals com entre els estudiants de les diferents especialitats mdiques i biolgiques. s particularment remarcable lespectacular creixement dels socis procedents de la Secci de Cincies Biolgiques de la Facultat de Cincies de la Universitat de Barcelona, que de ser noms dos dels seixanta-dos so-
cis numeraris que havien participat en la refundaci de 1963 (tres si hi afegim els vint-i-un socis agregats) passaren a ser una cinquantena cinc anys ms tard, la meitat dells estudiants. LEXPANSI DELS ANYS SETANTA I VUITANTA Des de la represa dactivitats, les anormals circumstncies socials i culturals en qu es trobava el pas impelliren la Societat a ms duna funci vicariant. Ja hem fet esment de la Comissi de Lexicografia, creada ja el 1962 i encapalada pel president mateix de la Societat, Josep Alsina i Bofill, que socuparia de recordar les particularitats del lxic cientfic catal i de difondre la correcta ortografia dels termes de nova aparici. El mes de gener de 1973 marc un punt dinflexi important en la histria de la Societat. Duna banda es modific la composici dels consells directius, en incorporar una doble vicepresidncia, amb un vicepresident metge i un altre bileg, una vicesecretaria i els presidents i secretaris de sis comissions (Lexicografia, Recerca, Sessions, Relacions Exteriors, Publicacions i Economia). Duna altra, accedia a la presidncia per primera vegada un bileg (en el sentit del mot a la segona meitat del segle xx, no en el que li donaven els fundadors de la Societat el 1913), Ramon Pars, que succea Josep Trueta. Amb el trasps de la presidncia, un dels ms eminents representants vius daquella escola biolgica catalana del primer ter del segle xx cedia el crrec a un home trenta anys ms jove que, ni havia estat deixeble directe, ni prcticament havia arribat a conixer cap dels principals exponents daquella escola, que havien hagut de marxar a lexili el 1939.
Lagost daquell mateix any, en el marc de la Universitat Catalana dEstiu de Prada de Conflent, tingu lloc la taula rodona sobre El catal, llengua dexpressi cientfica. La Societat hi tingu una presncia ben activa sobretot en la redacci inicial del Manifest que en deriv: El catal, llengua dexpressi cientfica, que an a crrec dOriol Casassas, vocal dagregats (1967-1968) i de numeraris (1969-1971) i ms tard (1979-1981) president de la Societat, i Ramon Folch, vocal dagregats (19701971) i, en aquell moment, secretari general de la Instituci Catalana dHistria Natural (vegeu la figura 3). Aquest manifest era la proclama a favor de ls del catal en les tasques cientfiques feta des del convenciment que tant la peremptorietat com les dificultats per resoldre eren comunes a totes les branques de la cincia. Com a conseqncia, tamb amb presncia activa de la Societat, fou creada una Comissi Coordinadora Lexicogrfica de Cincies que aplegava representants de totes les filials cientfiques de lInstitut, de lAcadmia de Cincies Mdiques, de la Fundaci Torrens i Ibern, del Collegi de Metges i del de Farmacutics i encara representants dels grups destudiants universitaris dinamitzadors del catal. A ms, la Societat Catalana de Biologia contribu de manera decisiva en la represa de la srie de Congressos de Metges i Bilegs de Llengua Catalana que, interrompuda el 1936, tingu lloc, amb una desena edici, el 1976 a Perpiny. I la Societat, amb lAcadmia de Cincies Mdiques, han fet possibles, cam del Centenari del Primer Congrs (2013), les edicions segents, sempre amb la veu de totes les terres de llengua catalana. A partir de 1977, sota la presidncia de Carles Bas, comencen a organitzar-se, al si de la Societat, comissions especialitzades, les primeres de les quals van ser les de MiTreb. Soc. Cat. Biol., 63: 299-324
crobiologia i Biologia del Desenvolupament, promogudes respectivament per Ferran Vallespins i Josep Vilanova. A partir de lany segent, seguint les directrius duna declaraci aprovada en una assemblea general extraordinria celebrada l11 de desembre de 1978, el Consell Directiu inici una poltica de foment actiu daquestes comissions i de reorientaci de les activitats de la Societat, que ben aviat sampliaren considerablement i prengueren particular volada amb la conferncia del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1965 Franois Jacob el 26 de maig de 1979. Al comenament del curs 1979-1980 es pu-
blic per primera vegada un programa dactivitats per a tot el curs i mensualment es trametia als socis un programa dactivitats que anava ms enll de lhabitual sessi ordinria un cop al mes. Shi feien constar quatre seccions especialitzades (Microbiologia, Biologia del desenvolupament, Biologia molecular i Ecologia); un any desprs ja eren set, en haver-se creat les de Biologia de la reproducci, Endocrinologia experimental i Immunologia experimental; en portes del centenari ja en sn vint-i-sis. Les primeres setmanes de 1980 es comen a traslladar larxiu de la Societat des
Figura 3. Presentaci, a la Universitat Catalana dEstiu de Prada de Conflent (25 dagost de 1973), del manifest El catal llengua dexpressi cientfica. Desquerra a dreta, Antoni Lloret, Llus Marquet, Ramon Folch, Josep M. Camarasa, Reinald Dedies, Oriol Casassas, Gerard Vassails, Josep Laporte, Joaquim Ramis, Enric Casassas i Heribert Barrera (Ramon Folch, Josep M. Camarasa, Oriol Casassas, Josep Laporte i Joaquim Ramis eren socis de la Societat Catalana de Biologia). Treb. Soc. Cat. Biol., 63: 299-324
del domicili del doctor Pere Babot, on havia roms des de la represa de 1962, a la Casa de Convalescncia on, provisionalment, sinstall en un dels despatxos de les golfes tot just condicionats per la Diputaci de Barcelona per encara mancats de mobiliari. No seria fins tres anys ms tard, el gener de 1983, que la secretaria de la Societat podria installar-se de manera estable a la seu de llnstitut. Les activitats de la Societat, mentrestant, es desenvolupaven en marcs diferents i ben variats. Les sessions ordinries i les reunions del Consell Directiu es feien al Palau Dalmases i la resta dactivitats en diferents espais de centres de recerca i universitats. Algunes despecialment solemnes se celebraven a lauditori de la Biblioteca de Catalunya o a la sala dactes de lAcadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i de Balears. Noms a partir de lassemblea general extraordinria del 23 de mar de 1981, en la qual shavia de lliurar a Pere Babot el ttol de secretari general honorari, es va poder comenar a utilitzar lactual Sala Prat de la Riba, la primera de la seu de lInstitut dEstudis Catalans a la Casa de Convalescncia que va ser condicionada com a sala dactes. La Comissi Interdepartamental de Recerca i Innovaci Tecnolgica (CIRIT), creada per la Generalitat de Catalunya el 1980, comenava a oferir diferents lnies dajuts a partir de 1981. Una daquestes lnies, la destinada a cursets especialitzats, coincid en el temps amb lorganitzaci per part de la Societat de dos daquests cursets: el primer, sobre enginyeria gentica, el desembre de 1981, i el segon, sobre microtbuls, el mar de 1982. La Societat deman i obtingu ajuts per a aquests cursos i sobr aix una nova lnia dactivitats. Una altra lnia que sinici aquests anys s la de les jornades anuals temtiques, generalment organitzades per alguna de les seccions es-
pecialitzades. Les primeres van ser, el curs 1978-1979, les Jornades dEndocrinologia Experimental, que van constituir el punt darrencada de la secci corresponent. Tamb es feren uns primers intents de participar en les estructures associatives internacionals de la recerca biolgica amb la incorporaci a la IUBS (International Union of Biological Sciences). Un representant de la Societat va participar a lAssemblea General de la IUBS a Ottawa el 1982, amb un ajut de la CIRIT per al viatge, per ho va haver de fer formant part del comit espanyol. El 1984, novament amb un ajut de la CIRIT, sorganitz a Barcelona una reuni internacional del programa de la Dcada dels Trpics, una de les primeres iniciatives internacionals per valorar i defensar la diversitat biolgica dels ecosistemes tropicals. Es va tractar concretament duna reuni del grup de treball sobre ecosistemes de muntanya tropicals, per la participaci de la Societat en la IUBS no tingu continutat desprs daquest acte. A partir de 1984, les publicacions reprenien al amb la presentaci del volum 35 dels treballs de la societat catalana de biologia, que es pot dir que obrien una nova poca, desprs dels anys en qu, a causa de les dificultats que trobava la Societat amb els sobrecarregats serveis de correcci de lIEC, shagus optat per encetar la srie Butllet de la Societat Catalana de Biologia, que apareixia al marge dels Arxius de la Secci de Cincies, srie prpia de lIEC en la qual sincloen els treballs des del 1964. Recuperant els endarreriments, fins al final de 1985 havien aparegut tres volums i un quart era a punt danar a la impremta. Tamb es public amb un nou format la novena actualitzaci del directori i un opuscle dhomenatge al doctor Babot. La Comissi de Lexicografia de la Societat, amb la collaboraci del Servei de Normalitzaci Lingstica del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya, per la seva banda, comen a publicar els fulls Qu Cal Saber? La srie mant la continutat ms de vint anys ms tard i socupa de la divulgaci de temes relacionats amb la terminologia biolgica i amb la llengua en general amb un plantejament didctic i am. TEMPS DE CONSOLIDACI Al llarg de la segona meitat dels anys vuitanta, sobretot a partir de 1988, amb la secretaria definitivament installada a la seu de lInstitut dEstudis Catalans i uns plans dactivitats i de publicacions ben pautats, es podia dir que la Societat Catalana de Biologia havia assolit la seva consolidaci definitiva i es podia plantejar amb certa normalitat la seva projecci envers el futur, si b, com tantes altres institucions acadmiques homlogues daltres pasos, modelada en la seva evoluci pels nous factors ambientals. En efecte, duna banda, la globalitzaci social que shavia iniciat en lmbit de la recerca cientfica feia (i encara fa, i cada cop ms) que els investigadors busquessin ampliar i consolidar el seu currculum bsicament en el camp internacional. De retruc, el creixement puixant de les tecnologies relacionades amb la comunicaci alimentava aquesta tendncia en un cercle positiu. Un i altre fet contribuen a modificar profundament el marc de relaci entre els cientfics de parla catalana en aspectes molt variats. Aix, al moment mateix que assolia una certa maduresa com a instituci de caire nacional, la Societat Catalana de Biologia, com a aglutinadora dels investigadors i els grups de recerca en lmbit dels territoris de llengua catalana, passava de receptora de les revelacions cientfiques dels socis investigadors a potenciadora de trobades susceptibles de fructiTreb. Soc. Cat. Biol., 63: 299-324
ficar en recerques en collaboraci. Les seccions especialitzades esdevenien les promotores i les gores de confluncia daquestes trobades. Lany 2000, quan les seccions ms antigues feia uns quants anys que funcionaven, es va comenar una revisi i estructuraci de les seccions especialitzades que es va allargar un temps. Calia determinar, amb els coordinadors de cadascuna, la funci que podien desenvolupar aquestes seccions i projectar-la en les activitats organitzades. Aix, es va consensuar lobjectiu dafavorir les activitats regulars prpies de cada secci especialitzada i sobretot lorganitzaci duna jornada anual (o biennal) que aplegus cientfics de lespecialitat prpia de la secci. En aquestes jornades, aix com en els cursos dactualitzaci que es programessin, calia promoure la participaci dinvestigadors no socis de la SCB. Com a resultat daquesta revisi, b que segurament no solament per aix, el nombre de seccions es va anar ampliant dacord amb levoluci de les noves especialitats, tant biolgiques com mdiques. Aix, per exemple, en aquest perode, la Secci dAntropologia Biolgica, creada el 1988, va transformar-se, fruit de la nova orientaci de la disciplina, i va canviar el nom pel de Biologia Evolutiva. La Secci dEnzimologia i Regulaci Metablica va passar a anomenar-se, el 2005, de Senyalitzaci Cellular i Metabolisme. Algunes seccions que havien esdevingut poc operatives per la diversificaci i extensi del corpus de coneixement del seu camp han hagut descindirse, com s el cas de la secci dEcologia, que el 2008 es va escindir en Ecologia Aqutica i Ecologia Terrestre. En canvi, han aparegut seccions especialitzades noves vinculades a especialitats emergents com, per exemple, les de Cicle Cellular i Cncer (2002), Genmica i Protemica (2007), Aqicultura (2008) o Biologia de
Sistemes (2009). Les noves seccions es van incorporar a la dinmica dorganitzaci de jornades i cursos, mentre les ms antigues mantenien la continutat de les que ja feien. Aix, el 2010, es va celebrar la XXII Trobada de Biologia del Desenvolupament, les XIX Jornades de Biologia Molecular, les XII Jornades de Biologia de la Reproducci; les repetides trobades de Microbiologia (sota diferents noms), o les desenes de Virologia. Per amb el temps tamb van aparixer dos nous tipus de secci, tant a partir diniciatives de socis, com des del Consell Directiu: les transversals i les territorials. Algunes ja existien des dels anys vuitanta i noranta, per lany 2002, la revisi del paper de la Societat Catalana de Biologia associada al 90 aniversari, orientada a aplegar a la Societat nous collectius vinculats a la recerca en biologia, en va promoure la reactivaci o en va afavorir la creaci. Pel que fa les seccions transversals, es va considerar que podien contribuir que la Societat Catalana de Biologia, tal com han fet altres institucions homlogues internacionals, pogus tenir un paper dintermediria entre investigadors i altres collectius com ara estudiants, ensenyants o professionals de la indstria i de la comunicaci cientfica. A partir del 2002 es van reactivar les seccions dEstudiants i dEnsenyament, i van aparixer les de Biologia i Indstria, i Biologia i Societat. Des de la Secci dEstudiants es van organitzar activitats diverses que volien satisfer necessitats daquest collectiu en diversos camps, com ara alguns aspectes relacionats amb les sortides professionals, organitzant jornades de lestil I desprs, qu?, en les quals diversos bilegs que van triar una vida professional diferent de la recerca o lensenyament exposaven la seva trajectria professional. O b, cicles de cinema cientfic, en qu les pellcules seleccionades eren comentades per professors especialistes en el tema tractat;
com tamb recitals de poesia cientfica. La Secci dEnsenyament es va constituir per fer de pont entre el professorat densenyament secundari i el personal investigador duniversitats i altres centres de recerca. Lequip coordinador organitza anualment un curs dactualitzaci en continguts de biologia, cicles de conferncies i Jornades de Biologia Molecular i Cellular, que volen arribar a completar tamb la formaci prctica mitjanant estades en laboratori. La Secci de Biologia i Indstria (creada lany 2000) tenia (i t) com a objectiu principal reunir professionals de les cincies de la vida que treballin en lmbit de lempresa o la indstria, mitjanant la difusi dactes i organitzaci de cursos que els puguin ser dinters. Tamb organitza jornades conjuntes amb altres seccions, com les Jornades de Biologia Molecular, on participen conferenciants pertanyents al sector industrial de Catalunya, que permeten difondre la seva activitat professional a investigadors duniversitats i centres pblics de recerca. Des de la Secci de Biologia i Societat (creada el 2002), a banda de cursos de comunicaci cientfica per a joves investigadors, tamb shan organitzat els darrers anys les anomenades Jornades de Santa Llcia, que pretenen reflexionar per quines raons determinats assumptes de la biologia no arriben b a lopini pblica, com s el cas dels transgnics o del canvi climtic. El 2010 la Secci va organitzar la primera conferncia deliberativa de lEstat, en la qual ciutadans afectats o inquiets per la possible construcci dun magatzem de residus nuclears a les terres de lEbre van poder debatre amb cientfics i entre ells, i van veure les seves inquietuds reflectides en un document que va ser lliurat al Consell Assessor del Parlament en Cincia i Tecnologia (CAPCIT). Duna altra banda, entre el Consell Directiu i la Secci de Biologia i Societat, amb la collaboraci de la Secci dEnTreb. Soc. Cat. Biol., 63: 299-324
senyament, shan organitzat activitats ldiques daproximaci de la cincia a estudiants de secundria amb la intenci de generar vocacions cientfiques. Aquest va ser el cas de les dues primeres edicions de la fira Viu la Cincia Contempornia, liderada pel Parc Cientfic de Barcelona, o les anomenades gimcanes per aprendre biologia, organitzades en collaboraci daltres institucions cientfiques, com ara la gimcana del DNA, per commemorar el cinquantenari del descobriment de lestructura en doble hlix dels cids nucleics, locenica, coorganitzada amb lInstitut de Cincies del Mar, la forestal, amb el Centre de Recerca Ecolgica i Aplicacions Forestals (CREAF), o la de biodiversitat, amb el Consorci del Parc de Collserola. Quant a les seccions territorials, la primera que va iniciar activitats (al final de la dcada de 1980), encara que inicialment ho fes de manera informal, va ser la de Valncia, que es va constituir formalment com a tal secci el 1995. Lany segent es van consolidar les de les terres de Tarragona i de Lleida. Ms endavant, i a petici prpia, van sorgir les dAlacant, Balears i, ms recentment, amb linters, recolzat per lIEC, dampliar la presncia de la Societat Catalana de Biologia al territori, nhan sorgit al Pallars i a Vic. El coordinador corresponsal de cada secci norganitza les activitats a cada zona. Des del Consell Directiu o a petici de socis shan promogut activitats conjuntes amb altres filials de lIEC, com les ja antigues (iniciades el 1974) amb la Instituci Catalana dHistria Natural (ICHN) i, ms recentment (a partir de 2006), les promogudes amb la Instituci Catalana dEstudis Agraris (ICEA), aix com amb el Centre de Recerca Ecolgica i Aplicacions Forestals (CREAF). La SCB no ha deixat de prendre part, den dels anys setanta, en les activitats de la Universitat Catalana dEstiu de
Prada de Conflent i en els Congressos de Metges i Bilegs de Llengua Catalana, el quinz dels quals (Lleida, 1996) va ser presidit per Ricard Guerrero, que, en el moment de ser designat (1992), tenia igualment la presidncia de la Societat Catalana de Biologia. Totes les activitats organitzades, tant pel Consell Directiu com per cadascuna de les seccions, sn recollides en el full mensual dactivitats, que es lliura per tramesa ordinria de correu als socis i que es pot trobar a la web de la Societat, en la qual es troba tamb un recull histric de les activitats fetes. Pel que fa a les publicacions, treballs de la societat catalana de biologia va passar, a partir de la dcada de 1980, a ser una revista monogrfica adreada a actualitzar en cada nmero el coneixement en un camp determinat, ms que a aplegar un recull de diversos articles aportats pels socis cientfics per de contingut dispers. Aquesta decisi va ser presa atesa tamb la creixent pressi curricular per la qual els investigadors es veien abocats a procurar publicar en revistes dimpacte en el Science Citation Index. Totes les publicacions de la Societat poden ser consultades al portal de publicacions de lIEC. El ritme de publicacions ha estat desigual, depenent de la possibilitat dels autors en el recull darticles i de la disposici de temps de leditor. Aix, hi ha hagut temporades en qu hi havia un decalatge de dos anys en la publicaci del nmero corresponent, mentre que en algun any, com el 2008, hi ha hagut la publicaci de tres nmeros, per recuperar-ne el ritme. De tots els monogrfics potser caldria destacar el nmero 41, commemoratiu del 75 aniversari de la fundaci de la Societat, publicat lany 1990; el 45, Entorn, tecnologia i societat: del passat al futur (1994); el 50, La biologia a lalba dun nou millenni (2000), que volia donar rplica trenta anys desprs al colloqui monogrfic prospectiu
de 1971 Cap on va la biologia moderna? Duna altra banda, com un fruit ms de la creaci de les seccions transversals, caldria potser tamb mencionar el monogrfic 51, Comunicar cincia, editat el 2001 a crrec de la Secci de Biologia i Societat; el 57, Lensenyament de la biologia a lESO i el batxillerat, editat el 2006 a crrec de la Secci dEnsenyament. I tamb, un altre monogrfic histric publicat el 2009, com va ser el volum 60, que duia per ttol 150 anys desprs de lOrigen de les espcies. Des de 2006, la revista de divulgaci cientfica omniscellula, adreada a estudiants de biologia, bioqumica, medicina i cincies ambientals, i iniciada tamb per estudiants (de la UB), va passar a ser revista oficial de la Societat Catalana de Biologia. Fins a 2011 se nhan publicat divuit nmeros. Aquesta revista tamb pot ser consultada en lnia des del portal de publicacions de lIEC. Aix mateix es publiquen regularment els resums de les jornades fetes per algunes seccions especialitzades. Cal destacar els de les jornades de biologia evolutiva, neurobiologia experimental, virologia i biologia de la reproducci. El 2008 es va publicar el monogrfic Simbiopoesi, fruit duna activitat audiovisual de poesia cientfica, organitzada amb motiu de la setmana de la poesia per la Secci dEstudiants i lInstitut de Cultura de Barcelona i, el 2009, els resums de les ponncies i comunicacions del II Congrs dAqicultura Mediterrnia, organitzat per la Secci dAqicultura. Tamb, den del mes de novembre de 1984 els socis de la Societat reben mensualment, les fitxes terminolgiques Qu Cal Saber? amb lassessorament del Servei de Correcci Lingstica de lIEC i el centre de terminologia TERMCAT. El 1996, amb motiu de la fitxa nmero 100, es va fer una revisi de les cent primeres a fi de publicar-les en un monogrfic. Des del nmero 101 es poden trobar tamb totes les fitxes a la web
(http://scb.iec.cat) i es vol fer un recull del segon centenar de fitxes terminolgiques quan sarribi a aquesta xifra. A ms de la tramesa als socis de totes aquestes publicacions, hi ha 45 institucions que reben el Qu Cal Saber? i 50 subscriptors domniscellula que no sn socis. Seixanta-cinc institucions ms reben igualment la tramesa mensual. Unides a les dels socis aix comporta que, des de ladministraci de la Societat Catalana de Biologia, surtin mensualment ms de 1.600 trameses. Pel que fa als premis, la Societat Catalana de Biologia lliura anualment den de 1960 un Premi dEstudiants, ofert a un treball dinvestigaci, bibliogrfic o dassaig sobre cincies biolgiques, que figura al cartell de premis anual de lInstitut dEstudis Catalans. Tamb sha incorporat al cartell de premis de lIEC el Premi Sala Trepat. Josep Maria Sala-Trepat va ser un cientfic lleidat format a Madrid i posteriorment entre lInstitut Pasteur de Pars, el CNRS, la Universitat de Galles i lInstitut de Tecnologia de Pasadena. Fins a la seva prematura mort el 1985, amb 44 anys, collabor activament amb la Societat. La Fundaci de Frana lliura des del 1990 un premi que duu el seu nom, que des del 2003 s convocat per la SCB. El premi s ofert a un investigador dels territoris del domini lingstic catal, de lEstat espanyol o de Portugal, menor de trenta-cinc anys, estudis de la regulaci de lexpressi dels gens, i que hagi fet una part significativa de la recerca fora del pas dorigen. Des del 2005 la Societat Catalana de Biologia atorga un premi a cada categoria dedat dExporecerca, una mostra de treballs de recerca de joves entre dotze i trenta anys, que consisteix en una visita guiada a un laboratori la dedicaci del qual estigui vinculada a lmbit de recerca dels guanyadors. Totes aquestes activitats es poden dur a terme per la dedicaci generosa dun conTreb. Soc. Cat. Biol., 63: 299-324
sell directiu, renovat anualment per meitats, lestructura del qual est organitzada per un nucli de decisi i de gesti format per una presidncia i dues vicepresidncies, que es distribueixen la representaci, la direcci i les relacions externes; i una secretaria general i una vicesecretaria, que gestionen el funcionament i coordinaci del Consell Directiu, a ms de cercar nous socis i finanament extern. Sense oblidar la tresoreria, encarregada de la gesti econmica. Pel que fa les vocalies, shan anat adaptant als requisits atenent a levoluci daquests. Hi ha una vocalia de seccions, que coordina les seccions cientfiques especialitzades i, histricament, les territorials; una altra de lexicografia, que sencarrega de corregir els textos i redactar el Qu Cal Saber?; una vocalia de publicacions, que coordina ledici del treballs, el comit de publicacions i supervisa totes les publicacions de la SCB; i una vocalia destudiants, que promou les activitats dels joves cientfics i el premi destudiants. A partir del 2009 shan introdut alguns canvis, amb la desaparici de la vocalia de recerca, que gestionava els premis, i la de relacions externes, encarregada de generar i mantenir la web. Han donat pas a una vocalia dacci territorial, que coordina i promou activitats arreu dels Pasos Catalans; una vocalia de comunicaci, vinculada al servei de premsa de lIEC i que gestiona la web; i una vocalia densenyament, que promou activitats i la creaci de materials per a ensenyants. En portes del centenari sest constituint tamb una vocalia de promoci, que t com a objectius la captaci de socis, la presncia pblica de la SCB, i la promoci de la biologia i els bilegs catalans. Un altre aspecte de la consolidaci de la Societat ha estat el nombre de socis, fora estable els darrers anys, encara que amb variacions en la composici. El nombre de socis al final de la dcada de 1980 era
de 1.430, dels quals 970 eren numeraris i 49 corresponents;13 380 estudiants,14 16 emrits 15 i 15 honoraris.16 El nombre de socis donat a lassemblea de 2010 va ser de 1.446; dels quals, 1.229 eren numeraris (inclosos els corresponents), 98 estudiants, 103 emrits i 16 dhonor. Aix doncs, el nombre total de socis s prcticament estable els darrers decennis. Per mentre hi ha un augment notable de socis numeraris i corresponents (ms notable encara si hi afegim els socis emrits) hi ha una minva no menys notable en el nombre de socis estudiants. s a dir, aquests darrers decennis, al contrari del succet durant les dcades de 1960 i 1970, hi ha hagut un envelliment de la societat. Desprs de la represa, eren molts els estudiants de biologia que sen feien socis, per en aquests anys recents de consolidaci limpuls ha anat minvant i el nombre de socis estudiants ha baixat notriament. Conscients daquest fet, diferents consells directius han volgut prendre mesures per fer-hi front. Aix, per exemple, es va arribar a la xifra de 1.658 socis (la ms alta enregistrada) en lassemblea de 1992 i xifres acostades a aquesta fins al 1997. El nombre de socis va minvar, en canvi, entre el 1997 i el 2002, quan es va fer la revisi dels pagaments de les quotes. Aix va ser perqu, per tal dincentivar lafiliaci, el Consell Directiu va adoptar mesures com ara la dincloure la quota dun any com a soci en els drets dinscripci dalgunes activitats de la Societat com ara jornades o cursos. Per, a partir del segon any, molts daquests socis forats deixaven de pagar les quotes i la relaci de morosos creixia fins a un punt que va obligar a prendre mesures enrgiques. En aquests darrers anys tamb cal fer menci dels canvis en la professi majoritria dels socis que, si durant els primers anys de la represa era la medicina, en aquests anys de consolidaci ha passat a
ser la formaci en biologia, tot i que no exclusivament, atesa la transformaci parallela de les opcions curriculars a les universitats. No cal dir que els pressupostos de tresoreria de qu ha disposat la Societat han anat creixent fora aquests anys darrers. Si cap al final dels anys vuitanta i els primers noranta, quan comenava aquest perode que hem anomenat de consolidaci, els pressupostos eren aproximadament duns sis milions de pessetes per any, a les portes del centenari aquelles quantitats shan multiplicat per vuit i arriben gaireb als 275.000 . Aix s tamb conseqncia de la parallela consolidaci de lIEC i de la participaci de la Societat en convocatries de projectes competitius, ms que dencrrecs. Duna altra banda, tamb han aparegut aquests darrers anys algunes entitats que patrocinen desinteressadament les activitats de la SCB amb participacions no gaire quantioses, per constants. Solen ser b institucions dedicades a la recerca bsicament en biologia molecular, b empreses farmacutiques o biotecnolgiques. El funcionament intern de la Societat s regit per un reglament de rgim intern aprovat el 1990 i encara vigent i t la tasca professionalitzada de dues secretries administratives que mouen la snia de lactivitat quotidiana de la Societat en els locals de filials de lInstitut dEstudis Catalans al carrer de Maria Aurlia Capmany de Barcelona. Tots els qui estem vinculats a la Societat esperem que, bo i evolucionant, mantingui, com ho ha fet al llarg de cent anys, el seu paper daglutinant i estmul de tots els cientfics de les terres de llengua catalana estudiosos de les cincies de la vida. Daquesta biologia tan diferent avui daquella que conegueren els fundadors de la nostra Societat.
CLOENDA Aquest article s un primer tast del llibre que els autors estem preparant de la histria dels primers cent anys de la nostra Societat. Com diem al comenament, labast del terme biologia s avui molt diferent del que era cent anys enrere, fins i tot del que era fa noms un decenni. Tanmateix, la Societat, a travs de totes les vicissituds i trngols que ha hagut de patir, a desgrat de persecucions, exilis, prohibicions de lexpressi en llengua catalana, i tantes altres adversitats, es mant viva i activa a les portes del seu centenari i s una de les societats cientfiques ms puixants del nostre pas, com ho va ser el primer ter del segle xx i no ho ha deixat de ser dels anys setanta en. Molts dels seus socis han deixat empremta perdurable en la cincia catalana i internacional: Ramon Turr, August Pi i Sunyer, Francesc Duran Reynals, Rossend Carrasco i Formiguera, Joaquim i Antoni Trias i Pujol, Albert Folch i Pi, Antoni Puigvert, Josep Trueta, Josep Cuatrecasas, Ramon Margalef, Joan Or, David Cards, Alfred Giner Sorolla, Josep M. Sala-Trepat... Tamb moltes figures eminents de la cincia internacional han volgut participar en les activitats de la Societat i ens han honorat amb la seva presncia i mestratge en diferents moments, com els premis Nobel Santiago Ramon y Cajal, Bernardo A. Houssay, Severo Ochoa o Franois Jacob. Deixeu-nos cloure aquest article amb el regraciament als actuals dirigents de la Societat Catalana de Biologia, per lesperit de continutat i dinnovaci que han sabut imprimir a les celebracions del centenari i al dia a dia de la Societat present, i a leditor daquest volum per haver-nos convidat a presentar aquest article i per la seva infinita pacincia per harmonitzar les peculiaritats de la nostra escriptura amb les normes generals de les publicacions de la Societat.
BIBLIOGRAFIA 17
Alsina i Bofill, J. (1985). La represa de la Societat de Biologia. A: Homenatge al doctor Pere Babot i Boixeda, secretari general honorari de la Societat Catalana de Biologia. Barcelona: Societat Catalana de Biologia, 13-19. Balcells, A.; Izquierdo, S.; Pujol, E. (2007). Histria de lInstitut dEstudis Catalans. Vol. II: De 1942 als temps recents. Barcelona: IEC. Balcells, A.; Pujol, E. (2002). Histria de lInstitut dEstudis Catalans. Vol. I: 1907-1942. Barcelona: IEC. Bas i Peired, C. (1985). 1975-78. A: Homenatge al doctor Pere Babot i Boixeda, secretari general honorari de la Societat Catalana de Biologia. Barcelona: Societat Catalana de Biologia, 31-33. Bofill i Pichot, J. M. (1923). Parlament llegit en la sessi solemne celebrada el dia 14 de desembre de 1922, amb motiu dacomplir-se el primer decenni de la Societat de Biologia i de lhomenatge fet per aquesta al Dr. Turr. Arxius de lInstitut de Cincies, 10: 70-80. Camarasa, J. M. (1985). El meu doctor Babot. A: Homenatge al doctor Pere Babot i Boixeda, secretari general honorari de la Societat Catalana de Biologia. Barcelona: Societat Catalana de Biologia, 9-12. (1995). Ramon Turr i Darder (Girona, 1854 Barcelona, 1926). El naixement de lescola biolgica catalana. A: Camarasa, J. M.; Roca, A. [dir.]. Cincia i tcnica als Pasos Catalans: una aproximaci biogrfica als darrers 150 anys. Barcelona: Fundaci Catalana per a la Recerca, 681-730. (1997). Ramon Turr, un modernista al laboratori. Barcelona: IEC. (2000). Cent anys de passi per la natura. Una histria de la Instituci Catalana dHistria Natural. Barcelona: ICHN. (2001). El Sindicat Democrtic dEstudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) en la represa de la Societat Catalana de Biologia (1966-68). A: Laportaci cultural i cientfica de lInstitut dEstudis Catalans (1907-1997). Barcelona: IEC, 161-169. (2007). Turr i les primeres passes de lescola biolgica catalana. A: Terricabras, J. M. [coord.]. (2007). Ramon Turr, cientfic i pensador. Girona: Documenta Universitaria, 63-91. (2009). Josep M. Bofill i Pichot, metge i naturalista (Barcelona, 1860 - Sant Juli de Vilatorta, Osona, 1938). Semblana biogrfica. Barcelona: IEC. Camarasa, J. M.; Catal, J. I. (2007-2008). Els nostres naturalistes. Valncia: Publicacions de la Universitat de Valncia. (Monografies Mtode; 2)
Camarasa, J. M.; Roca Rosell, A. (2008). LInstitut dEstudis Catalans al llarg de cent anys de poltiques cientfiques. Coneixement i Societat, 14: 651. Camarasa, J. M.; Roca Rosell, A. [dir.]. (1995). Cincia i tcnica als Pasos Catalans: una aproximaci biogrfica als darrers 150 anys. Barcelona: Fundaci Catalana per a la Recerca. Caron, J. A. (1988). Biology in the lifes ciences: A historiographical contribution. History of Science, 26: 223-256. Carreras i Barns, J. (1998). August Pi i Sunyer: semblana biogrfica. Barcelona: IEC. Casassas, O. (1979). La creaci i lactivitat de la Societat de Biologia de Barcelona. A: Centenari de la naixena dAugust Pi i Sunyer. Barcelona: Societat Catalana de Biologia, 15-33. (1985). Pere Babot i Boixeda: limmarcescible servei a un ideal. A: Homenatge al doctor Pere Babot i Boixeda, Secretari General Honorari de la Societat Catalana de Biologia. Barcelona: Societat Catalana de Biologia, 35-39. (1996). Josep Alsina i Bofill, lexemple. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat. (1999). Miquel A. Fargas i Roca i els nous horitzons. Barcelona: IEC. (2002a). Els setanta-cinc anys de la Societat Catalana de Biologia. A: Noranta anys de la Societat Catalana de Biologia. Barcelona: Societat Catalana de Biologia, 19-25. (2002b). Els noranta anys de la Societat Catalana de Biologia. A: Noranta anys de la Societat Catalana de Biologia. Barcelona: Societat Catalana de Biologia, 27-28. (2007). Ramon Turr: lhome que treballa i que no juga. A: Terricabras, J. M. [coord.]. (2007). Ramon Turr, cientfic i pensador. Girona: Documenta Universitaria, 93-114. Centenari de la naixena dAugust Pi i Sunyer. (1979). Barcelona: Societat Catalana de Biologia. Corbella, J. (1979). August Pi i Sunyer (18791965). La seva biografia. A: Centenari de la naixena dAugust Pi i Sunyer. Barcelona: Societat Catalana de Biologia, 137-150. Cornudella, L. (2002). La Societat Catalana de Biologia i la seva projecci cientfica. A: Noranta anys de la Societat Catalana de Biologia. Barcelona: Societat Catalana de Biologia, 15-17. Domingo, P. (1970). Turr, hombre de ciencia mediterrneo. Barcelona: Prtic. Gal, A. (1986). Histria de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, 1900-1936. Llibre XVII: Institut dEstudis Catalans. Barcelona: Fundaci AG.
322 O. CASASSAS, J. M. CAMARASA I C. JUNYENT Glick, T. F. (1995). August Pi i Sunyer (Barcelona, 1879 - Mxic, 1965). La fisiologia experimental. A: Camarasa, J. M.; Roca, A. [dir.]. (1995). Cincia i tcnica als Pasos Catalans: una aproximaci biogrfica als darrers 150 anys. Barcelona: Fundaci Catalana per a la Recerca, 1057-1085. Glick, T. F.; Roca Rosell, A. (1995). Francesc Duran Reynals (Barcelona, 1899 - New Haven, EUA, 1958). La projecci internacional de la recerca biomdica catalana. A: Camarasa, J. M.; Roca, A. [dir.]. (1995). Cincia i tcnica als Pasos Catalans: una aproximaci biogrfica als darrers 150 anys. Barcelona: Fundaci Catalana per a la Recerca, 13351365. Gonzlez, P.; Hormaechea, L.; Pi-Sunyer Bayo, J. (1937). La depuraci de les aiges al front dArag. La Medicina Catalana, 8: 119-128. Guerrero i Moreno, R. (2003). Josep Alsina i Bofill, amor a la professi, amor a la llengua, amor al pas. Semblana biogrfica de Josep Alsina i Bofill. Barcelona: Institut dEstudis Catalans. Homenatge al doctor Pere Babot i Boixeda, secretari general honorari de la Societat Catalana de Biologia. (1985). Barcelona: Societat Catalana de Biologia. IEC (2001). Laportaci cultural i cientfica de lInstitut dEstudis Catalans (1907-1997). Barcelona: IEC. Martn Frechilla, J. J. (2010). Resonancias acadmicas del equipaje que trajo Augusto Pi Suer a Venezuela. Asclepio, 62: 143-176. Pars i Farrs, R. (1985). 1973-74. A: Homenatge al doctor Pere Babot i Boixeda, Secretari General Honorari de la Societat Catalana de Biologia. Barcelona: Societat Catalana de Biologia, 25-29. Pi Suer, A. (1911a). De la morfologia. A: Almanach dels Noucentistes. Barcelona: Joaquim Horta. (1911b). Deu anys de fisiologia en el segle XX. Arxius de lInstitut de Cincies, 1: 117-132. (1923). Parlament del Dr. August Pi Suer: la Societat de Biologia i la cincia catalana. Arxius de lInstitut de Cincies, 10: 63-69. (1932). Vint anys de Societat de Biologia. Treballs de la Societat de Biologia, 14: 363-377. Pi i Sunyer, A. (1938). Allocuci del Prof. August Pi i Sunyer [a lobertura de la celebraci del XXV aniversari de la fundaci de la Societat de Biologia]. La Medicina Catalana, 9: 151-153. (1967). La novella del besavi. Barcelona: Prtic. Piqueras, M. (2002). La Societat Catalana de Biologia i els Congressos de Metges i Bilegs de Llengua Catalana. A: Noranta anys de la Societat Catalana de Biologia. Barcelona: Societat Catalana de Biologia, 29-31. Ramis, J. [cur.] (1996). Els Congressos de Metges i Bilegs de Llengua Catalana: gaireb un segle. Barcelona: Fundaci Uriach 1838. Roca, A.; Glick, T. F. (1986). Francesc Duran Reynals (1899-1958). Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Roca i Rosell, A. (1988). Histria del Laboratori Municipal de Barcelona de Ferran a Turr. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Roca Rosell, A.; Camarasa, J. M. (2009). El segle XX i el desenvolupament autnom. A: Vernet, J.; Pars, R. [dir.]. La cincia en la histria dels Pasos Catalans. III. De linici de la industrialitzaci a lpoca actual. Barcelona: Institut dEstudis Catalans; Valncia: Universitat de Valncia, 505-522. Societat Catalana de Biologia (1966). August Pi i Sunyer. Lhome i lobra. Barcelona: Institut dEstudis Catalans. Surinyach i Soler, R. (1985). 1969-70. A: Homenatge al doctor Pere Babot i Boixeda, Secretari General Honorari de la Societat Catalana de Biologia. Barcelona: Societat Catalana de Biologia, 21-23. Terricabras, J. M. [coord.] (2007). Ramon Turr, cientfic i pensador. Girona: Documenta Universitaria.
NOTES
1. Segons Caron la biologia seria la cincia que t per objecte lestudi de la totalitat dels ssers vius, inclosos els humans, que afirma la naturalesa fisicoqumica dels fenmens propis dels ssers vius, sense recrrer a explicacions vitalistes, que afirma igualment la unitat dun conjunt de fenmens comuns a tots aquests ssers reproducci, desenvolupament, evoluci i que es defineix com a cincia sinttica i unitria de la vida, construda a partir de les aportacions dun ampli conjunt de cincies. Nom que dugu lactual Societat Catalana de Biologia fins a la represa dactivitats de 1962. Certament, haver volgut considerar exclusivament lart de la medicina com a punt de partida i no com a punt de destinaci, sense recolzar-se en els elements destudi que li proporcionen les altres branques de la biologia, ha fet massa sovint que temptatives anlogues a la que fem aqu siguin percebudes al cap dun temps com a marcades per lesterilitat []. Cal, doncs, adrear completament els nostres esforos collectius a buscar, tant com sigui possible, des dun altre punt de vista el conjunt de coneixements que ens sn necessaris. Treb. Soc. Cat. Biol., 63: 299-324
2. 3.
CENT ANYS DE LA SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA 323 4. Els altres tres membres eren leconomista i escriptor Pere Corominas, el filsof i activista cultural Eugeni dOrs i lenginyer, fsic i matemtic Esteve Terrades. 5. Emprarem sistemticament en el segon cognom daquest fundador de la SCB la grafia Sunyer, que s lortogrficament correcta, tot i que la majoria dels treballs que va publicar, sobretot els ms antics, apareixen signats amb la grafia Suer. 6. August Pi i Sunyer, el 1904, obtingu la ctedra de fisiologia de Sevilla; durant un temps locup de manera irregular a causa de les sovintejades visites a Barcelona, on continuava treballs de recerca al costat de Turr. Desprs de mltiples gestions aconsegu ser adscrit, a ttol honorfic, a la Facultat barcelonina com a professor de fisiologia general al Laboratori Municipal; hi dictava cursos tinguts com dampliaci dels de la ctedra. Lany 1915 obtingu, per concurs, el nomenament de catedrtic de fisiologia de Barcelona. 7. Arxiu IEC. Actes Secci Cincies. Llibre 1, p. 193. La referncia a les societats germanes de Pars i de Madrid i el poc temps transcorregut entre aquest anunci i la primera sessi cientfica de la Societat de Biologia de Barcelona fan pensar que la iniciativa de Pi i Sunyer i els seus collegues i deixebles ja venia de lluny. Pel que fa a la societat parallela madrilenya, probablement August Pi i Sunyer es referia a la Sociedad Espaola de Biologa, fundada lany abans per Santiago Ramn y Cajal, Gregorio Maraon, i alguns altres metges que feien recerca biomdica en diferents centres de Madrid. 8. Escassos per significatius. Ja el 1917 sintrodua una quota per als socis numeraris (ms elevada que la dels agregats) i el lmit del numerus clausus es va anar desplaant a mesura que creixia el nombre potencial de numeraris, que ultrapassaren els 40 el 1918 (41) i arribaren a 80 (el doble del previst inicialment) el 1934. 9. En realitat la denominaci oficial era SeminariLaboratori de Fisiologia, perqu es considerava que ms endavant shavia de crear el veritable Institut en uns termes ms acostats als del document de 1917. 10. El Butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural hagu de dur, a partir de loctubre de 1925 lencapalament amb el nom de lentitat tradut al castell (Butllet de la Institucin Catalana de Historia Natural) i els articles en catal anaren decreixent en nombre, fins al punt que en algun fascicle dels anys 1927 i 1928 no naparegu ni un de sol (Camarasa, 2000, p. 68). Treb. Soc. Cat. Biol., 63: 299-324 11. En el seu moment noms va ser possible localitzar-ne trenta-un, segons fa constar Alsina (1963). 12. LAssemblea tingu lloc a la Sala Llus Millet del Palau Dalmases, seu social que mnium Cultural havia posat a disposici de lInstitut dEstudis Catalans i de les seves filials. 13. La diferncia entre numeraris i corresponents respon al seu lloc de residncia: els numeraris sn residents als Pasos Catalans, mentre que els corresponents resideixen fora. 14. Es consideren socis estudiants els menors de vint-i-set anys. 15. Sn socis emrits els ms grans de seixanta-cinc anys o b aquells que, sense arribar a aquesta edat, han estat associats ms de vint-i-cinc anys. 16. Els socis honoraris de la SCB sn especialment nomenats pel Consell Directiu a proposta dalgun soci i han de ser ratificats per lassemblea. 17. A banda dels documents esmentats a la bibliografia (fonts secundries), hem desmentar com a fonts primries del nostre estudi les segents: actes de la Secci (els primers anys Institut) de Cincies (Arxiu IEC): actes de la Secci de Cincies Biolgiques (Arxiu IEC); actes de la Societat Catalana de Biologia (Arxiu IEC); documentaci prpia de la Societat Catalana de Biologia (Arxiu SCB).
SOBRE ELS AUTORS Oriol Casassas i Sim (Sabadell, 1923). Metge especialitzat en pediatria. Ha prestat atenci preferent a problemes socials (coautor de La pediatria en els suburbis, Epidemiologia social de la infncia a Catalunya i Funci social de la medicina), a qestions dhistria de la medicina (autor de La medicina catalana del segle XX, Cent anys de pediatria a Catalunya, Josep Alsina i Bofill, lexemple, Una faula i setze histries, entre altres estudis) i a aspectes lingstics (coautor del Vocabulari mdic, autor de dotze exemplars de la collecci Berenguer Sarriera de reculls lexicogrfics i director del Diccionari enciclopdic de medicina). Ha presidit la Societat Catalana de Pediatria (1974-1976), lAcadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i Balears (1978-1982), la Societat
Catalana de Biologia (1979-1981), el I Congrs de Pediatres de Llengua Catalana (1978) i el XIII Congrs de Metges i Bilegs de Llengua Catalana. Ha rebut els premis Salvat-Papasseit de poesia (1972), Jordi Gol de lAcadmia de Cincies Mdiques (1992), Jaume I dActuaci Cvica Catalana (2001), a lExcellncia Professional, categoria Humanitats Mdiques, del Collegi de Metges de Barcelona (2006) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993). s membre de lInstitut dEstudis Catalans des del 1985. Josep M. Camarasa i Castillo (Barcelona, 1946) s bileg i historiador de la cincia. Com a bileg ha treballat en qestions relacionades amb lestudi i la gesti dels recursos naturals i amb la planificaci territorial, tant des de lmbit de la recerca com del de ladministraci pblica. Com a historiador de la cincia ha publicat nombrosos articles i alguns llibres de divulgaci i vulgaritzaci cientfica, com ara Botnica i botnics dels Pasos Catalans (1989), Cent anys de passi per la natura. Una histria de la Instituci Catalana dHistria Natural (2000) i Els nostres naturalistes (2007-2008, en collaboraci amb Jess I. Catal), premi de la crtica Serra dOr 2008. Ha estat director adjunt de lobra en onze volums Biosfera, dalta divulgaci ecolgica, dirigida per Ramon Folch (Enciclopdia Catalana, 1993 i 1998), amb edicions en angls (Gale Group, 1999-2000), alemany (Brockhaus, 2002-2003) i japons (Asakura, 2009-2011). Ha participat en la coordinaci de La cincia en la histria dels Pasos Catalans, projecte promogut per lInstitut dEstudis Catalans,
fruit del qual han estat tres volums publicats entre 2002 i 2010. Ha estat un dels fundadors i el primer president (1991-1993) de la Societat Catalana dHistria de la Cincia i de la Tcnica. Cristina Junyent i Rodrguez (Barcelona, 1957) s llicenciada i doctora en biologia per la Universitat de Barcelona. Collabor (1992-1995) amb Ramon Folch i Josep M. Camarasa en lobra Biosfera, editada per Enciclopdia Catalana i traduda a diverses llenges. Coautora amb Jaume Bertranpetit del llibre Viatge als orgens (Bromera, 1997), Premi de divulgaci cientfica Estudi General, tradut al castell per Pennsula (2000). Com a comunicadora cientfica ha publicat articles a La Vanguardia, omniscellula, Mtode o Transversal, entre altres publicacions, ha estat editora del monogrfic Comunicar cincia (treballs de la scb, vol. 51, 2001), ha dirigit la secci El Experimento dins el programa Redes de TV2 (2003-2005) i ha participat en el programa Einstein a la platja, de Barcelona Televisi (2007). Ha treballat en la difusi de la recerca de diverses institucions, com la UPF (2001-2003) o el CREAF (2006-2009). Actualment fa deditora en cap de la revista omniscellula (IEC), s directora de la Fundaci Cincia en Societat, dedicada a la promoci i lestmul de la cultura cientfica, i organitza els Cafs Cientfics a la Casa Orlandai. Va ser secretria general de la Societat Catalana de Biologia (1997-2001), i vocal de relacions externes, (2001-2006). El 2002 impuls la creaci de la Secci de Biologia i Societat i, den, ns coordinadora.

Untitled

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Untitled

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

DOI: 10.2436/20.1501.02.125 ISSN (paper): 0212-3037 http://revistes.iec.cat/index.

CENT ANYS DE LA SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA

Rebut: 15/03/2011. Acceptat: 25/05/2011.

300 O. CASASSAS, J. M. CAMARASA I C. JUNYENT

Treb. Soc. Cat. Biol., 63: 299-324

302 O. CASASSAS, J. M. CAMARASA I C. JUNYENT

CENT ANYS DE LA SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA 303

304 O. CASASSAS, J. M. CAMARASA I C. JUNYENT

CENT ANYS DE LA SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA 305

306 O. CASASSAS, J. M. CAMARASA I C. JUNYENT

I aix tot i que, com diria a continuaci August Pi i Sunyer,

308 O. CASASSAS, J. M. CAMARASA I C. JUNYENT

310 O. CASASSAS, J. M. CAMARASA I C. JUNYENT

CENT ANYS DE LA SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA 311

312 O. CASASSAS, J. M. CAMARASA I C. JUNYENT

CENT ANYS DE LA SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA 313

314 O. CASASSAS, J. M. CAMARASA I C. JUNYENT

CENT ANYS DE LA SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA 315

316 O. CASASSAS, J. M. CAMARASA I C. JUNYENT

CENT ANYS DE LA SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA 317

318 O. CASASSAS, J. M. CAMARASA I C. JUNYENT

CENT ANYS DE LA SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA 319

320 O. CASASSAS, J. M. CAMARASA I C. JUNYENT

CENT ANYS DE LA SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA 321

Treb. Soc. Cat. Biol., 63: 299-324

324 O. CASASSAS, J. M. CAMARASA I C. JUNYENT

Treb. Soc. Cat. Biol., 63: 299-324

You might also like