Festival de valsos i danses La festa de la fi del mn

I PART

Franz von Supp (1819-1895) Cavalleria Lleugera: obertura Charles Gounod (1818-1893) Faust: Ballet (Adagio. Dansa Antique. Variations du Cloptre. Danse de Phryn) Josef Hellmesberger II (1855-1907) Dansa diablica
II PART

10 5

P. I. Txaikovski (1840-1893) La bella dorment: introducci i vals Johann Strauss II (1825-1899) Pizzicatto polka, op. 234 Josef Strauss (1827-1870) Vals de les esferes (Sphrenklnge), op. 235 Johann Strauss II Tik-Tak polka, op. 365 Johann Strauss II Champagne polka, op. 211 Johann Strauss II El bell Danubi blau (An der schnen blauen Donau), op. 314

5 3 8 2 2 10

Comediants, artista en residncia Orquestra Simfnica del Valls Xavier Puig, director

Trobars ms informaci sobre les obres, els compositors i els intrprets a les Impressions des del quart faristol, al nostre web: www.osvalles.com

Amb la collaboraci especial de Catalunya Msica enregistra aquest concert. Per tornar-lo a sentir, consulteu la programaci a: www.catmusica.cat

04

Festival de valsos i danses

Dissabte, 22 de desembre de 2012, a les 19 h

Msica de paraules
Es fa difcil dir, encara a hores dara, si va ser primer lou o la gallina. Hi ha un estat dnim que aplana el cam cap al plaer artstic. I hi ha una fora creativa que capgira les aiges emocionals internes. El lector, com lauditori, sacosta a la novella, al poema, al concert... atret per lexpectativa. Per cadasc ho fa per viaranys mltiples, amb variats mapes de cabries al cap. Quan volen, aquests mapes activen els seus cants de la Sibilla en versions quotidianes: profecies diverses de la fi (de la cantonada) del mn. No hem canviat pas gaire, malgrat els gadgets, els ginys inversemblants que traginem, i que avui poden desconnectar, ja ho saben. Pensin que aquest no ser un gest mecnic. Ser alguna cosa ms. Desconnectaran el gadget per retornar, altra vegada, a un mateix, per guanyar un esperit viu i conscient disposat a connectar-se amb el gaudi artstic, que s tamb experincia creativa, ntima: enfilar-se sobre danses i valsos, com alg que senfila en la lectura vora dun relat extraordinari. Lexpressivitat que se temporta s la mateixa. La sensaci s aquesta: fer una brocada dins del temps per envolar-se, per fondre el formigueig lleuger, el gir sorprenent, el ritme trepidant, lanimaci duna festa, la polca que celebra la vida... amb la mateixa vida, amb el relat personal compost dinfinitud de fragments, que ara es desvetllen amb una pulsaci titillant, ara amb una fonda bufera. La impressi s fonda, tamb,

Per Anna Ballbona quan el poema diu amb les paraules i la msica justes no podien ser unes altres! all que fins aleshores no tenia nom. Que no era, per tant. Hi ha un escriptor que darrerament mha captivat: Serguei Dovltov, tradut els ltims anys al catal. La solidesa i punxes de la seva narrativa sn un cop de puny sec. La immensitat de les seves histries, que es corresponen amb aquella cosa inabastable de lantiga URSS, don s originari, sn un fil imperdible. No pots sin cavalcar sobre el joc dimpactes sorprenents que orquestra. El poeta, crtic i collega seu Joseph Brodsky el considera, abans que tot, un magnfic estilista. El descriu amb una reflexi lluminosa que, de pas, constata la fusi que bressola, en un tot, narrativa, poesia i msica: els seus relats viuen sobretot en el ritme de la frase, avancen en la cadncia de la veu de lescriptor. Estan escrits com si es tracts de versos: largument t un valor secundari, s noms el pretext per narrar... Sn ms un cant que una narraci.... Darrere una aparent senzillesa, sense descobrir-li la trampa ni el peu coix, Dovltov tatrapa i se temporta. Fora preocupar-nos per la qualificaci de lou o la gallina! Aprofitem el pretext! Quan aquell conte o aquell vals no poden ser de cap altra manera que com sn s que irromp, triomfant, lalegria de lart, la immersi en un univers fascinant. Durant una cpsula de temps haurem tocat cel. Aix, que sona tan cursi o tan vague, a vegades passa.

Sabies que...
... de Supp el que ms sinterpreten sn les seves obertures? Tot i compondre una trentena doperetes, actualment sel coneix principalment per lobertura que sentirem avui i tamb per una altra: Poeta i camperol. Lopereta Cavalleria lleugera, ambientada al segle XVIII, tracta de les intrigues de la cort dun bar i la seva amant, una comtessa hongaresa, la companyia de ballet de la qual portava el nom de Cavalleria Lleugera. Es va estrenar lany 1866 a Viena. ... el ballet de Faust apareix a linici del cinqu i ltim acte de lpera de Gounod? s el moment en qu Mefistfil convida Faust que li ha venut la seva nima a canvi de recuperar la joventut a un aquelarre, una reuni de bruixes. El llibret de lpera es basa en lobra Faust i Marguerite de Michel Carr, que sinspira al seu torn en la primera part del Faust de Goethe. s el ttol ms conegut de Charles Gounod i, juntament amb Carmen, lpera ms representada del repertori francs. ... els Hellmesberger, com els Strauss, van ser una nissaga de msics? Josef Hellmesberger II era fill dun compositor, director i violinista austrac, com tamb ho va ser ell. El seu avi, un oncle i un germ seu tamb van ser msics. De les seves obres destaquen una vintena doperetes i mitja dotzena de ballets. Potser la Dansa diablica que sentirem avui us resulta familiar, ja que sha incls en algun dels Concerts de Cap dAny de Viena, lltim cop en ledici del 2012.
Recomanacions

Per Pere Andreu Jariod

... el ballet La bella dorment es basa en un conte de Charles Perrault? Txaikovski va compondre la msica a partir dun llibret dIvan A. Vsevoloixki i Marius Petipa, que tamb en va preparar la coreografia. Es va representar per primera vegada al Teatre Mariinski de Sant Petersburg lany 1890, davant de la cort del tsar. Tot i que lestrena no va anar gaire b, amb el temps es va anar consolidant dins del repertori al costat dels altres ballets de Txaikovski: El llac dels cignes i El trencanous. ... les polques i els valsos van causar furor a mitjan segle XIX? Aquesta msica va esdevenir una mena de banda sonora de la Viena imperial. Els Strauss, especialment Johann Strauss II lanomenat Rei del Vals, van popularitzar les seves obres fins al punt de fer gires per tot Europa i els Estats Units. Ms enll de la difusi que tingu la seva msica, aquesta no estava renyida amb la qualitat, i aix, msics com Brahms, Wagner o Offenbach van manifestar en algun moment de la seva vida la seva admiraci per lobra de Johann Strauss fill. ... la tradici dels concerts de valsos neix a Viena lany 1939? Per no va ser l1 de gener sin el 31 de desembre daquell any. Limpulsor va ser el director dorquestra Clemens Krauss, al capdavant de lOrquestra Filharmnica de Viena. A partir del 1941 es va establir el costum de fer aquest concert el primer dia de lany. La Simfnica del Valls va introduir aquesta tradici a casa nostra lany 1987, tot oferint des daleshores concerts festius de valsos i danses que shan pogut escoltar en ms de cinquanta localitats diferents de Catalunya i Andorra.

Anna Ballbona i Puig (Montmel, 1980) s periodista i t un parell de llibres de poemes publicats: La mare que et renyava era un robot (Premi Amadeu Oller per a poetes joves) i Conill de gbia, que acaba de publicar Labreu Edicions. Ha participat en nombrosos recitals i sha interessat per la generaci literria de preguerra, amb articles guardonats com La ironia que ens manca (Premi Salvador Reynaldos de Periodisme). Msica de paraules s una iniciativa de lOrquestra Simfnica del Valls, i compta amb la collaboraci de

SUPP. Obertura de Cavalleria Lleugera. Academy of Saint Martin in the Fields. CD EMI (2008) GOUNOD. Faust. Angela Gheorghiu (soprano) Roberto Alagna (tenor) Bryn Terfel (baix barton) Orquestra i Cor de la Royal Opera House Antonio Pappano (director). DVD EMI (2010) TXAIKOVSKI. La bella dorment. Orquestra del Teatre Bolxoi de Moscou Aleksandr Kopilov (director). DVD ARTHAUS MUSIK (2005) JOHANN STRAUSS. Moments llegendaris del Concert dAny Nou. Orquestra Filharmnica de Viena Diversos directors. CD+DVD SONY (2012)