Geografia Econòmica de L'àsia Oriental: Les Activitats Econòmiques I La Seva Localització Espacial

Geografia econmica de lsia oriental
Les activitats econmiques i la seva localitzaci espacial

Fernando Almeida Garca
P03/17001/01833
..
Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01833
ndex
Introducci............................................................................................... Objectius.................................................................................................... 1. El sector primari ................................................................................ 1.1. Organitzaci rural i estructures agrries, forestals i pesqueres ......... 1.1.1. Estructura agrria de la Xina ..................................................
5 6 7 7 7
1.1.2. Estructura agrria del Jap ..................................................... 13 1.1.3. Estructura agrria de Corea .................................................... 16 1.1.4. Ramaderia, silvicultura i pesca a lsia oriental ..................... 16 1.2. Paisatges agraris................................................................................ 18 1.3. Recursos naturals i energtics .......................................................... 20 1.3.1. La Xina................................................................................... 21 1.3.2. El Jap .................................................................................... 23 1.3.3. Corea...................................................................................... 25 1.3.4. Taiwan ................................................................................... 26 2. El sector secundari............................................................................. 27 2.1. Tipologies industrials i la seva localitzaci industrial ...................... 27 2.1.1. La indstria a la Xina i la seva distribuci espacial ................ 27 2.1.2. La indstria al Jap i la seva distribuci espacial ................... 31 2.2. Els nous pasos industrialitzats dsia Oriental i les seves relacions espacials............................................................ 36 3. El sector terciari................................................................................. 40 3.1. El sector serveis ................................................................................ 40 3.2. Els transports ................................................................................... 41 3.3. Espais turstics.................................................................................. 44 4. Desenvolupament i subdesenvolupament ................................... 48 Mapa conceptual ..................................................................................... 50 Glossari ...................................................................................................... 51 Bibliografia .............................................................................................. 51
...
Introducci
Aquest mdul analitza lestructura econmica dels pasos dsia Oriental, seguint la clssica divisi en tres sectors: el primari, el secundari i els serveis. A ms, a tall de conclusi hi ha una reflexi sobre desenvolupament i subdesenvolupament. Dins de cada sector sestudien els diferents subsectors pel que fa a cada pas. Aix mateix, sincideix en les distribucions i repercussions espacials de cada activitat. Lapartat dedicat al primari analitza de forma detinguda les estructures agrries de cada pas. Lagricultura s un dels aspectes fonamentals de la cultura i leconomia de lsia oriental. Lestudi daquest apartat es pot complementar amb alguns dels temes del mdul 1 sobre lespai geogrfic i el mdul 5 sobre medi ambient a lsia oriental. El sector secundari satura a analitzar el teixit industrial dsia Oriental. El desenvolupament industrial daquests pasos ha servit de referent per a altres pasos en vies de desenvolupament. Aquesta zona s un gran centre mundial dexportaci i innovaci tecnolgica. s convenient compaginar la lectura daquest apartat amb el del mdul 6 de lassignatura, que servir de referent per a altres assignatures daquests estudis, com a Economia Contempornia de lsia oriental i Economia i Negocis de lsia oriental. En lestudi del sector terciari es fa menci especial a dos subapartats, els transports i el turisme. El primer ens ensenya quelcom habitual i constant a lsia oriental, els contrasts territorials; i en el cas del turisme veiem com aquesta part del mn es va consolidant com un dels focus principals del turisme mundial. Al llarg de tot el mdul trobarem nombrosos quadres que sn una sntesi dels aspectes estudiats. T cert inters comprovar les diferncies internes i les fonts que shan utilitzat. Sobre aix, si es vol ampliar o resoldre algun dubte, s interessant buscar les fonts esmentades, tant les dels organismes internacionals (FAO, Banc Mundial, OMT, etc.), com les dels centres estadstics de cada pas.
Objectius
Assenyalem els objectius segents: 1. Comprendre lespai econmic de lsia oriental. 2. Analitzar els diferents sectors econmics que componen lestructura econmica dels pasos de lsia oriental. 3. Comprendre les estretes relacions que existeixen entre leconomia i el territori. 4. Estudiar les diferncies espacials i la seva connexi amb el desenvolupament econmic. 5. Conixer algunes de les teories i models deconomia regional que ms directament estan relacionades amb la geografia econmica. 6. Manejar una srie de coneixements bsics deconomia i relacions internacionals, que es podran relacionar amb altres matries. 7. Iniciar-se en el mtode clssic destudi regional geogrfic, aplicat a la geografia econmica. 8. Familiaritzar-se amb les fonts estadstiques, com a base per a posteriors anlisis.
1. El sector primari
En aquest apartat sanalitzen els aspectes principals que componen el sector primari, fent un major mfasi en lagricultura, com a factor que ha modelat el territori i la cultura de lsia oriental. Finalment, sestudien els recursos naturals i energtics, aspectes claus per a entendre el desenvolupament econmic de la zona.
1.1. Organitzaci rural i estructures agrries, forestals i pesqueres 1.1.1. Estructura agrria de la Xina La Xina t un fort pes en el conjunt de la producci agrcola del mn, ja que ha dalimentar el 21% de la poblaci mundial. s per aix que sha vist obligada a desenvolupar per tots els mitjans les fonts de nutrici i especialment lagricultura. La histria del pas ha anat parallela als avenos i retrocessos que lespai agrari ha sofert al llarg dels segles.
A
1980 1990 2001 Poblaci activa (M) Poblaci agrria (M) Percentatge 538,7 672,3 756,8 371,2 362,3 354,9 68,9 53,9 46,9
La necessitat de terres i aliments per a una pagesia molt nombrosa sempre ha estat present en la societat xinesa. La revoluci agrcola impulsada pel maoisme que va crear les comunes populars a mitjan els anys 50 va intentar posar fi a aquest problema. Els objectius principals daquest model consistien a incrementar la producci agrcola amb pocs mitjans tcnics i emprar el mxim de m dobra. Aix va provocar que la productivitat i el nivell de vida fossin molt baixos. El fracs daquest model va motivar els dirigents a impulsar una srie de reformes agrcoles, a partir de 1979, que no van tenir gaire xit. A partir daquesta data sinicien certs moviments que van afavorir que el 1982 es decids tornar a una agricultura familiar, a ms de prendre algunes mesures per incentivar els camperols i diversificar la producci agrcola. A partir de 1985, sestableixen mecanismes de mercat, la qual cosa suposa lalliberament dels preus i labandonament progressiu de la regulaci administrativa. Aquestes millores han perms un increment notable de la producci, ms evident des de principis dels anys 80 i a mitjan els 90. A continuaci analitzem diversos aspectes sobre lestructura agrria de la Xina: Una pagesia nombrosa. La forta pressi de la poblaci agrcola El predomini de la petita explotaci La producci agrcola a la Xina
Distribuci poblaci activa Sector primari 2000 (%) Jap Corea Sud Corea Nord Xina Taiwan Espanya EUA 5,0 % 10,9% 30,4% 46,9% 7,5% 6,8% 2,6%
a) Una pagesia nombrosa. La forta pressi de la poblaci agrcola
Lany 2001 sestimava que el 46,9% de la poblaci activa es dedicava a lagricultura. Aquest percentatge suposava uns 355 milions de persones, la qual cosa situa aquesta gran comunitat agrria com la ms nombrosa del mn.
Malgrat aquestes elevades xifres, en els ltims decennis sha observat una significativa reducci dels efectius agraris. El 1970 gaireb el 80% de la poblaci activa es dedicava al sector primari, el 1980 es redua fins al 70%, deu anys ms tard la poblaci activa agrria era el 54% i lany 2001 se situava en el 46,9%.
Fuente: elaboraci prpia a partir de P. Larivire et al., 1999.
Durant tota lpoca maoista es va retenir la migraci des del camp a la ciutat; tanmateix, a partir dels anys 80, es va produir una disminuci progressiva dels efectius agraris que en lactualitat estan per sota del 50%. Aquesta reducci sest accelerant, a causa de la forta atracci de les zones urbanes sobre les rees agrcoles. Malgrat aix, es mant una forta pressi sobre lespai agrcola. Aquesta obeeix a tres factors: 1) La reduda creaci docupacions agrcoles. 2) La pressi sobre lespai agrcola no ha disminut en excs. Es mant la proporci de 2 treballadors agrcoles/ha. i la mida mitjana de lexplotaci ha decrescut. 3) Lexistncia dun elevat nombre dactius subempleats, que les autoritats xineses avaluen en 170 milions. Aquesta situaci fora la poblaci jove a emigrar, ja que als pobles loferta docupaci no agrcola s escassa. Aquests moviments migratoris estan destinats a afavorir la modernitzaci de les estructures agrries.
b) El predomini de la petita explotaci El procs de descollectivitzaci agrcola que sinicia desprs de 1982 va arribar acompanyat de certa privatitzaci agrria. Aquest procs va provocar una forta atomitzaci de lestructura agrria, caracteritzada per la creaci de minscules parcelles explotades per una famlia. A causa daquests canvis, la grandria mitjana del parcellari ha disminut, i ha passat de lexplotaci mitjana de 1,5 hectrea el 1946, a les 0,6 hectrees actuals. Aquesta mida mitjana s una mica ms elevada a les regions perifriques i ms reduda a les zones de forta pressi agrria i demogrfica (0,2 ha. a Fujian). Sobserva un procs de concentraci a les zones ms desenvolupades, que es manifesta en la creaci dexplotacions de 2 a 10 ha. Es calcula que aproximadament existeixen uns 230 milions de petites explotacions familiars. Noms unes 2.000 granges estatals escapen daquestes redudes extensions, que representen aproximadament el 5% de la superfcie cultivable del pas. Aquestes explotacions estatals (de les quals algunes van ser repartides entre famlies) es localitzen, sobretot, a les regions perifriques (Monglia Interior, Tibet i Xinjiang). Un altre aspecte dinters s el relatiu a les estructures collectives, que al principi estaven assegurades mitjanant una srie de regulacions normatives i a travs de la coordinaci de la producci de cada poblaci, que establia, a ms, les quotes de lliurament a lEstat. Aquesta estructura sha anat difuminant i ha deixat els agricultors desorganitzats davant els abusos de la burocrcia local. Les explotacions actuals funcionen seguint una doble lgica deconomia familiar i de mercat. Cada famlia s la que organitza el seu treball i els cultius que desitja. Una part important de la producci es destina a lautoconsum, que arriba a representar el 50%. Els camperols pobres dediquen gaireb tota la producci exclusivament a lautoconsum, mentre que els agricultors enriquits dediquen al comer una proporci elevada de la collita. La taxa de comercialitzaci actualment s de lordre del 60% per al conjunt de la producci agrcola.
Desaparici de les comunes Des de la dcada dels 80, lestat va comenar a retirar de manera progressiva el control sobre el camp; el 1985, desprs dels nivells espectaculars de collita de lany anterior, van desaparixer les comunes.
En els ltims temps, els mercats lliures han conegut un desenvolupament notable, i shan dedicat especialment a la comercialitzaci de fruites, verdures i bestiar. Al contrari, els cereals i les plantacions industrials (cot) segueixen sota control estatal. El nivell de vida dels agricultors xinesos ha millorat ostensiblement en les ltimes dcades. Prenent com a referncia lany 1978, en aquella data el nivell de vida llavors era molt baix; es va registrar un increment notori de renda a comenaments dels 80, que sha fet ms evident a partir de mitjan els anys 90. Aquesta situaci sha donat parallelament a la creaci duna classe dagricultors benestants (quelcom impensable anys enrere) i a un fort creixement de les disparitats regionals.
10
El major problema de lestructura productiva agrcola xinesa s lescassa dimensi de lexplotaci i la reduda capitalitzaci. Noms mitjanant un increment de la mida del parcellari saconseguir la creaci dexplotacions viables i competitives. En lactualitat es planteja la creaci de cooperatives, el reagrupament de terres que no estan conreades a temps complet, i fins i tot sha tingut en compte la possibilitat de la renacionalitzaci de les terres. c) La producci agrcola a la Xina
La superfcie total agrcola xinesa s ms aviat escassa, nicament un 13% de les terres, s a dir, entre 120 i 140 milions dhectrees. Els espais agrcoles es concentren a les planes, valls i en algunes zones de turons.
Les zones agrcoles tils es distribueixen irregularment. Es concentren a lest del pas, fonamentalment en el que es coneix com la Vella Xina de les Divuit Provncies (gaireb el 75% daquest territori est conreat), les zones planes del nord (40% conreat), mentre que disminueix cap al sud a causa de la presncia de nombrosos relleus (menys del 25% conreat). Cap a loest les rees conreades sn molt escasses i sn gaireb com uns oasis, ja que representen menys del 5% total de la superfcie. Aquesta situaci es torna extrema en el Tibet (0,3%) i Qinghai (1,1%). Es pot dir que amb la incorporaci de Manxria a comenaments del segle XX, lespai agrcola ha arribat al seu lmit cultivable. A partir de 1950 la superfcie cultivable ha disminut, a causa de la construcci dinfraestructures (embassaments, etc.), processos durbanitzaci, abandonament de terres amb dificultats ambientals severes, etc. Des de 1978 a 1995, es calcula que la disminuci de les terres agrcoles ha estat duna mitjana de 260.000 ha. Noms queda la possibilitat de millora en alguns sls de loest i del nord-est, per amb unes limitacions climtiques i edfiques severes. La intensa activitat agrcola que ha sofert el pas des de fa segles ha provocat una sobreexplotaci dels recursos naturals (desforestaci, pressi ramadera excessiva, cultiu de terres frgils com els de loess, etc.), i ha afavorit els processos erosius. s per aix que en els ltims anys shan comenat a introduir alguns mtodes destinats a millorar lactivitat agrcola i a frenar lerosi. La Xina s un dels grans productors agrcoles del mn. s el primer productor mundial de cereals, per davant de potncies agrcoles com els EUA o Rssia.
Disminuci de la superfcie cultivable A partir de 1950 lespai conreat disminueix a la Xina, per s un fenomen que tamb es produeix al Jap i a Corea del Sud. Aix ens indica una prdua dimportncia del sector primari i la recerca de terres de productivitat de les que es conreen.
La Xina representa gaireb el 20% dels cereals del mn amb 404,1 milions de t. el 2002. Per aix s el primer productor mundial darrs (paddy) i de blat; i segon productor de blat de moro i cinqu de mill i melca (5.406 t.).
11
Aix mateix, s el primer en el cultiu mundial del cot, s el segon productor de te, el quart de sucre brut i soja, i el cinqu de cautx natural. Aquestes xifres ens donen una idea de limportant pes agrcola que t dins del context mundial.
Font: El estado del Mundo 2003.
Principals produccions agrcoles de la Xina (milions de tones) 1952 Arrs Blat Blat de moro Soja Total cereals Cot Canya de sucre Te
Font: FAO.
1961 53,6 14,2 18,0 6,2 112,1 1,6 4,2 79,0
1978 136,9 53,8 55,9 7,6 304,8 2,2 21,1 268,0
1997 200,7 123,3 104,3 14,7 494,2 4,6 78,9 613,3
2000 200,5 114,4 126,2 15,4 457,0 8,8 66,3 683,3
2002 181,5 93,5 115,8 16,9 404,1 9,6 80,3 715,0
68,4 18,1 16,8 9,5 163.9 1,3 7,1
La Xina t una llarga histria en el cultiu de larrs, s una de les terres en les quals es va iniciar la cultura de larrs. La superfcie plantada actual ocupa aproximadament el 20% de les terres conreades i la seva producci s duns 180 milions de t. La producci ha descendit des de mitjan els 90, encara que es mant com el primer cultivador del mn amb el 30,6%, seguit de lndia amb el 22,2%. Larrs es localitza fonamentalment al sud de la Xina.
Principals productors mundials darrs. (M de t) Xina ndia Indonsia Bangladesh Vietnam 181,5 131,9 50,1 39,1 31,9
El blat de moro s el segon gran cultiu de la Xina. Aquest va ser introdut el segle XVIII i rpidament es va estendre per tot el pas. A finals dels 80 la superfcie era de 19,1 milions dhectrees. Es conrea a gaireb tot el territori, per predomina a la vall del riu Huanghe i al nord, en especial a Manxria. Els 115,8 milions de t. del 2002 representen el 19,1% del mn, darrere del gaireb 40% dels EUA.
El blat s el tercer gran cereal xins amb 93,5 milions de t. (16,2% del mn), xifra que situa la Xina com el primer productor mundial. Lextensi
12
aproximada s duns 28 milions dhectrees. El blat t una distribuci similar a la del blat de moro. Un altre cultiu important s el cot, base fonamental de lextensa indstria txtil xinesa. Ha experimentat un gran creixement des de mitjan els anys 90, situant-se en lactualitat com el major productor mundial. La provncia de Xinjiang sha convertit en la principal zona productora, com una continutat espacial de les grans plantacions de lsia central. El cultiu de cereal ha experimentat un creixement constant des dels anys 60, arribant al seu mxim a mitjan els anys 90 (gaireb 500 milions t.), a partir daleshores es registra un descens. Durant molt temps el cultiu del cereal ha estat destinat gaireb exclusivament al consum hum. El desenvolupament de la ramaderia, la diversificaci alimentria, lincrement del nivell de vida i la progressiva especialitzaci agrria, han fet que sabandonin terres cerealstiques que eren poc productives i, daltra banda, es busquin altres cultius ms rendibles. Aquest descens dels cereals es veu compensat amb lincrement dels cultius industrials i les plantacions (cot, gira-sol, canya de sucre, te, etc.).
Una altra novetat notable rau en el rpid creixement de la ramaderia, que es tradueix en el significatiu increment del consum de carn que sha donat entre el 1978 i el 1998 de 10 Kg. a 45 Kg./any. Aquest rpid desenvolupament va acompanyat duna forta demanda de pinsos i plantes de farratge.
A la petita illa de Taiwan, 36.000 km2, els espais cultivables no sn gaire amplis a causa de la forta orografia de lilla, amb muntanyes de ms de 3.900 metres, que noms permet lagricultura a la franja occidental de lilla. El clima, humit i calors, i els sls dorigen volcnic afavoreixen el desenvolupament agrcola i permeten fins a tres collites anuals. Lescassetat de terres i la forta pressi demogrfica ha fet que predomini una molt petita propietat, menor duna hectrea. Per aconseguir una major viabilitat de lagricultura taiwanesa, el govern ha impulsat la concentraci parcellria, per a mitjan els 90, noms havia afectat un ter de les terres. Un altre dels problemes que sofreix el primari de lilla s la diferncia de rendes entre les rees urbanes i les rurals, a ms de les redudes inversions en aquestes ltimes zones. Els cultius principals de Taiwan sn larrs (zona central de la costa i nord de lilla), el blat de moro, la canya de sucre, el te, fruiters tropicals i cultius hortcoles. La zona central de lilla, fora escarpada, mant cultius espordics no molt organitzats. Els cultius de fruiters tropicals tenen una gran importncia i se situen a les zones ms muntanyoses.
13
1.1.2. Estructura agrria del Jap Lagricultura al Jap est dominada per un conjunt de factors singulars. En primer lloc, crida latenci el fortssim contrast entre les zones urbanes de manera molt densament poblades i les rees rurals i naturals, amb unes densitats baixes. En segon lloc, lextensi cultivable s reduda, bastant per sota de la mitjana de qualsevol pas desenvolupat, en lactualitat un 12,7%. En tercer lloc, el nivell de desenvolupament i tecnificaci de lagricultura no est al nivell dels xits aconseguits en altres sectors econmics. La necessitat dalimentar una gran poblaci i la reduda extensi de terres cultivables han obligat a intensificar laprofitament per mitj de labancalament, la irrigaci, la combinaci de diversos cultius per aconseguir dobles collites, la millora de terres mitjanant abonats, la dedicaci de gaireb totes les terres a lagricultura abandonant la ramaderia, laprofitament pesquer i pisccola, etc. Aquesta forta pressi sobre la propietat ha donat lloc a unes parcelles molt atomitzades, la mida mitjana de les quals s duna hectrea. El notable desenvolupament econmic del pas ha perms que la pressi existent sobre la terra hagi disminut o gaireb hagi desaparegut. Hi ha contribut la reforma agrria duta a terme desprs de la Segona Guerra Mundial, pels nord-americans i la forta emigraci des del camp a la ciutat, iniciada a partir dels anys 50 del segle XX. Daquesta manera, lespai rural sha buidat de contingut i t un valor ms simblic que econmic o estratgic. Aquesta situaci queda reflectida en la constant prdua de terra conreada (abandonament, urbanitzaci) i lincrement de la mida mitjana de lexplotaci agrcola.
Lespai rural La cultura japonesa valora molt lespai rural i natural, per aix no ha impedit que shagin urbanitzat zones de gran valor ambiental.
Font: elaboraci prpia a partir de Statistical Handbook of Japan, 2002.
Lagricultura sha convertit en una activitat secundria i complementria i la poblaci activa del sector primari s del 4,9%.
14
Altres
factors
sociodemogrfics
que
afecten
lestructura
agrria
sn
lenvelliment de la poblaci rural i la prdua defectius. Almenys el 43% dels agricultors tenen ms de 65 anys. Daltra banda, lescassa mida de les explotacions agrries (el 34,8% t entre 0,5 i 1 hectrea) provoca que siguin escassament competitives i que bona part de la producci estigui fora del mercat, en especial aquella que sexplota a temps compartit. Noms en els ltims anys saprecia cert increment de la mida de les parcelles, en especial a Hokkaido. Malgrat tots aquests problemes estructurals que shan citat, cal assenyalar que lagricultura japonesa ha registrat un fort creixement de la seva productivitat, grcies a la mecanitzaci dels treball, labonat, la millora de llavors i de les tcniques agronmiques. Daquesta manera, la producci mitjana darrs ha passat dels 24,7 Kg./rea a comenaments de 1900 als 50,9 kg./rea de 1995. Aquestes millores sn, a ms, extensibles a altres activitats, com laqicultura.
Font: elaboraci prpia a partir de P. Pelletier, 1997.
Tot i les limitacions assenyalades, la producci agrcola t certa importncia al Jap. El cultiu ms important s larrs, del qual shan produt en el 2002 11.264.000 milions de t., fet que situa el Jap entre els deu majors productors del mn. Larrs al Jap ha perdut part de la seva hegemonia, per representava en el 2000 el 35,5% de la terra conreada, amb 1,77 milions dhectrees i ms del 30% de la producci agrcola final (PAF). Com que s part essencial en lalimentaci, el seu cultiu es va estendre per tot larxiplag, en direcci sudnord. En lactualitat ha anat desapareixent de les zones urbanes i concentrantse en les rees ms productives (provncies dAkita, Nigata, Hyogo, etc.).
Producci al Jap, 1989 Cultiu Grans Arrs Blat 10.347.000 985.000 2.097.000 284.000 Producci (tones.) rea de cultiu (ha.)
15
Cultiu Vegetals Patata Rabe Carbassa Moniato Carbassa xinesa Ceba Cogombre Tomquet Pastanaga Fruites Mandarina Poma Sndria Pera japonesa Mel Ram
Producci (tones.) 3.586.500 2.448.000 1.623.000 1.431.000 1.334.000 1.269.000 975.000 773.000 684.700 2.015.000 1.075.00 763.500 439.100 415.600 275.100
rea de cultiu (ha.) 119.740 62.300 62.300 61.900 29.900 28.200 20.900 14.500 24.000 78.800 49.800 23.200 18.600 17.950 24.600
Jap. An Illustrated Encyclopedia, vol. I, pg. 17.
La comercialitzaci de larrs ha experimentat un gran canvi en els anys 90, a causa de la progressiva liberalitzaci del seu mercat, ja que des dels anys 40 havia estat a mans de lEstat. El fort cost de la subvenci a aquest cultiu juntament amb el descens del consum, ha impulsat aquest canvi en el sector riccola japons. Altres productes que tenen certa importncia agrcola sn els productes hortcoles i fruitcoles. Els cultius de verdures i hortalisses se situen, sobretot, a les zones ms properes a les rees urbanes. Aquests productes suposen el 22,4% de la PAF, i sn els ms importants desprs de larrs. Lincrement de la seva demanda concorda amb la modificaci dels hbits alimentaris. Les fruites, juntament amb altres plantacions (te), sn els altres grans cultius. Les fruites suposaven el 8% de la PAF. Les principals fruites sn els ctrics, i destaquen les mandarines (el tercer productor mundial, 1,28 milions t.), les llimones, aranges, pomes, prssecs, rams, nectarines, kiwis, etc. Els arbres fruiters i el te es conreen a les zones de ms pendent, a linterior de les illes. El Jap s el set productor de te del mn, amb 84.500 t. La diversitat climtica entre les diverses illes permet lexistncia dun ampli registre de fruiters. Aquests cultius estan bastant tecnificats i tenen bons canals de comercialitzaci.
En resum, lagricultura japonesa est encara fora protegida i mant una limitada capacitat exportadora. El pas s un gran importador de cereals (27 milions de t. el 2002), i aix el situa en el primer lloc mundial. A excepci de larrs, amb prou feines sautoproveeix de cereals.
16
1.1.3. Estructura agrria de Corea Lespai cultivable en la Repblica de Corea s del 19% del total, s a dir, unes 1,87 milions dhectrees, terreny que disminueix des dels anys 60 a causa de labandonament de les zones rurals i de lincrement del territori urbanitzat. El terreny cultivable a Corea del Nord representa el 23% de la superfcie total, uns 2,8 milions dhectrees. Lany 2001, la poblaci que es dedicava a lagricultura era de 3,93 milions de persones, el 8,3% de tota la poblaci, i la taxa de poblaci activa agrria se situava en un 10,3%. A comenaments dels anys 90, a Corea del Nord els efectius agraris eren duns 5 milions, la qual cosa suposava el 21% del total de la poblaci.
Principals produccions agrcoles (milers de t.). 2000 Corea Nord Arrs (paddy) Blat Blat de moro Ordi Pomes Resta de fruites Hortalisses Tabac Te 1.690.000 50.000 1.041.000 29.000 650.000 700.000 6.020.000 63.000 Corea Sud 7.124.773 2.339 614.205 226.572 488.960 1.831.318 10.444.168 68.198 Jap 11.863.000 688.700 180 214.300 799.600 1.772.600 12.177.200 84.500 Taiwan
a
1.723.895 165.995 136.714 2.431.137 3.045.605 9.215 19.837
a. 2001. Font: FAO i Statistical Yearbook of The Republic of Xina 2002 (Taiwan).
A les dues Corees, la producci agrria principal s larrs, amb una extensi i quantitat notable a la Repblica de Corea (7,1 milions de t.), mentre que a Corea del Nord hi ha hagut un estancament significatiu que, en els ltims anys, ha provocat greus problemes dabastament al pas. Corea del Sud est desenvolupant notablement les produccions dhortalisses i de fruites.
Lestructura agrria est dominada per la petita propietat com s com als pasos de lsia oriental. La mida de les explotacions sha anat incrementant de manera progressiva tan aviat com aquestes es tecnifiquen i sobren a la comercialitzaci. Les explotacions que millor funcionen sn les que shan especialitzat en productes de major valor afegit i dexportaci. Igual com als altres pasos analitzats, la ramaderia t un valor secundari, s un complement familiar.
1.1.4. Ramaderia, silvicultura i pesca a lsia oriental Les regions ramaderes xineses es localitzen a loest, malgrat la pobresa de les pastures. En aquestes zones es crien cavalls, ovelles, etc., tot i que tenen poc pes en el total de leconomia. La principal producci animal est representada per la cria de porcs (43,3 milions de t. el 2002) i aus (10,7 milions t., 2002).
17
Malgrat laparici dalgunes granges de cria modernes, la major part del bestiar sempra com a animals de tir La cria de porcs sutilitza com un complement de lexplotaci agrria familiar. Aquests animals es troben a tot el pas, per amb una major abundncia al sud i sud-oest (1,5 porcs/agricultor). La forta pressi humana i les limitacions climtiques han fet que lextensi dels boscos a la Xina sigui reduda. El 1984, segons el State Bureau, la Xina tenia un 12% de la superfcie coberta per boscos. Les zones boscoses ms importants es localitzen en dues rees petites i llunyanes, al nord-est i sud-oest del pas. Des de 1949, els boscos i zones boscoses pertanyen a lestat. Labsncia de fusta, lerosi, les inundacions, etc., ha impulsat el govern a iniciar una vasta campanya de repoblaci, sobretot al nord del pas. De moment, els xits que ha tingut sn limitats, entre altres causes, perqu la poblaci continua mantenint una forta dependncia energtica de la fusta, que s el principal combustible a la Xina camperola. s per aix que la Xina necessita importar una quantitat notable de fusta i de pasta de paper. La Xina s la primera potncia pesquera mundial amb una producci total el 2001 de 36,4 milions de t., de les quals 15 milions procedeixen de captures pesqueres. Laqicultura marina est molt fortament desenvolupada, amb prop de 10 milions de t., aix com la daigua dola, que ocupa 17,6 milions dhectrees. Altres xifres que donen una idea de la importncia del sector sn els ms de 6 milions docupacions que genera, els 350.000 milions de dlars de productes venuts o els 470.000 vaixells emprats. Per a mantenir aquestes elevades xifres les flotes recorren la major part dels oceans. Finalment, el consum de peix s notable en la poblaci (28,4 Kg./any el 2001), sense arribar als nivells dels pasos vens.
Cobertura de boscos (% del territori nacional) Xina Jap Taiwan Corea Sud Corea Nord 12% 67% 50% 66% 75%
A diferncia de la Xina, el Jap t una extensi molt important del seu territori cobert per boscos (67%), comparable a la de Sucia o Finlndia, tot i que s encara ms sorprenent si es t en compte laltssima densitat demogrfica. La presncia daquests boscos respon a una llarga tradici silvcola, en la qual els terrenys comunals han jugat un paper essencial en les comunitats rurals. La civilitzaci japonesa est molt lligada al bosc i a la fusta; de fet encara en els nostres dies sutilitza en diversos aspectes de la societat, com larquitectura, la cuina, el mobiliari, les expressions artstiques i religioses, a ms de la indstria paperera. Progressivament la producci nacional ha anat disminuint, i per aix shan vist incrementades les importacions de fusta. A mitjan els 90 es van consumir 51,1 milions de m3; gaireb la meitat daquests eren de fusta importada, la qual cosa converteix el Jap en el primer importador mundial. El Jap s, a ms, una altra de les grans potncies pesqueres del mn, encara que la seva posici dominant ha anat disminuint. La importncia del peix sexplica pel seu alt consum (63,7 kg./any el 1998). La producci per a consum hum es va situar aquell any en 4,6 milions de t., de les quals almenys 2,4 eren captures pesqueres. Al desenvolupament pesquer del Jap
18
hi contribueix lextensa Zona Econmica Exclusiva pesquera de ms dun mili de Km2 i la forta inversi tecnolgica en laquicultura, en la qual s capdavanter a nivell mundial. Aquest sector dna ocupaci a 483.000 persones, i destaca el fort pes de locupaci al sector de les conserves que va produir un moviment econmic de 16.910 milions de dlars el 1998. El sector fortament tecnificat de laquicultura i la pesca daltura conviu amb un extens conjunt de pescadors artesanals i de fondria (177.000 pescadors, 90% dels vaixells). Taiwan presenta unes caracterstiques similars a les descrites. Almenys un 50% de lilla es troba coberta de boscos. Hi ajuda un clima clid i elevades precipitacions, en especial en la zona muntanyosa oriental. Les espcies que es poden trobar sn una combinaci de bosc temperat (conferes) i tropical (bamb, accies, cmfora, etc.). En el 2001 es van extreure 34.000 m3 de fusta. El sector pesquer t certa importncia, i segueix els mateixos patrons que la resta de pasos de la zona. En aquest any les captures pesqueres van ser de 954.591 t. i laqicultura va produir 313.390 t. La pennsula de Corea est poblada, tamb, per extensos boscos: a Corea del Sud arriben a cobrir al voltant del 66% (uns 6,5 milions dhectrees) i a Corea del Nord suposen el 75% (9,5 milions dhectrees). Els boscos varien segons la latitud i la proximitat al mar. De forma general, a les zones ms altes i al nord predominen les conferes; en les intermdies, els boscos caducifolis i cap al sud, els boscos de fulla perenne i ms clids. Les necessitats de fusta sn importants a Corea del Sud, pas que va extreure 8,5 milions de m3 de fusta a mitjan els 90. Corea del Nord treu dels recursos silvcoles gaireb la meitat, uns 4,5 milions de m3. Corea del Sud s la tercera gran potncia pesquera de la zona. Lany 2001 el peix capturat i produt va ser de 2,66 milions de t. La major part del producte procedia de les aiges costaneres (42,6%), el 26,8% daiges internacionals i el 30,8% restant de piscifactories marines i daigua dola. Tal com succeeix al Jap, sest registrant una disminuci de les captures i del nombre de vaixells a causa del tancament dels caladors pesquers internacionals i a lesgotament dels recursos propis. Els treballadors del sector sn 347.000, encara que noms 83.000 es dediquen de forma continuada a aquesta activitat. El valor de les captures va ser de 3.225 milions de dlars el 1996. El consum de peix se situava el 1996 en 50 Kg./any.
1.2. Paisatges agraris La gran extensi i varietat geogrfica de la Xina impossibilita parlar dun paisatge agrari com. Al llarg de la histria, la intensa activitat agrcola ha creat paisatges diversos, segons els condicionants naturals i culturals. A grans trets, la Xina es pot dividir en dos grans espais, un a lest que
19
representa la zona agrcola per excellncia i on es concentra la major part de la poblaci i de la riquesa; i un altre a loest, on lagricultura t un escs pes a causa de les fortes limitacions climtiques. A ms, dins de la Xina Oriental, es pot observar una lnia divisria traada per les muntanyes del Qinling i el Yangzi, que separa les regions arrosseres del sud, de les del blat i el blat de moro del nord. El paisatge de larrs es localitza a la Xina Oriental i t com a lmit nord el riu Yangzi i laltipl de Yunnan a loest i sud-oest. Noms alguns petits retalls sobresurten al nord dels lmits assenyalats. El paisatge riccola est dominat per un tipus de parcella petit i bigarrat, solcat per multitud de squies necessries per a mantenir inundats els camps. Les poblacions subiquen sobre els promontoris per a permetre la mxima explotaci de la terra i protegir-se de les inundacions. El cultiu es localitza fonamentalment a les planes i deltes, donant lloc a elevadssimes densitats. Les zones de ms alada es dediquen a altres cultius com a te, tabac, fruiters, etc. El paisatge del blat es localitza el nord del Yangzi, en especial a la vall del Huanghe, i principalment en les provncies de Shandong i Hebei. El blat de moro es localitza a les mateixes zones, per amb un major pes a les provncies del nord-est. El paisatge que proporciona aquests cereals s diferent del sud. Per comenar el parcellari no s tan redut, s una mica ms ampli, sobretot en el nord i en les explotacions estatals. Les parcelles sn ms regulars i a les zones ms exposades al vent, els lmits estan marcats per fileres darbres. Habitualment, les poblacions tenen una planta ms regular que les del sud. En lentorn proper es localitzen petites hortes i ms all, els extensos camps de cereals. Es dibuixa un paisatge que recorda les terres cerealstiques dEuropa. El tercer gran paisatge no va lligat a un cultiu, s la gran zona de pastures i prades que recorre part del nord i est de la Xina. Els condicionants ambientals han impedit lagricultura, i els pobles, en altres temps nmades, es dediquen a aprofitar les pastures. Aquestes sn de mala qualitat, a excepci dalgunes zones del nord. Sn espais molt poc poblats i transformats. Respecte a les regions agrcoles japoneses, cal assenyalar que aquestes coincideixen de forma general amb aquelles en qu tenen un menor nivell de desenvolupament econmic i que han sofert amb ms intensitat lemigraci del camp a la ciutat. Aquests espais agrcoles sn les zones perifriques als centres econmics i amb majors dificultats de comunicaci (per lorografia).
20
Es poden distingir cinc grans regions: a) Hokkaido. s lilla agrcola per excellncia, grcies a la seva menor densitat demogrfica. Les explotacions agrcoles sn bastant ms grans que a la resta de les illes (12,5 hectrees.). El clima ms fresc permet el cultiu de cereals com el blat, a ms de plantes farratgeres, soja, fruiteres com la pomera i la ramaderia bovina. b) Tohoku i Hokuriku (nord de lilla de Honshu). Especialitzats en el cultiu de larrs i la soja. c) Extrem sud del Jap (Shikoku i Kyushu meridional). Especialitzat en cultius dalt valor afegit (mandarines, tomquet, nap, etc.). d) Centre muntanys de Honshu. Especialitzat en fructicultura. e) rees entorn dels centres metropolitans, dedicats a les hortalisses, les fruites, lavicultura i els productes de valor afegit. Cal assenyalar que des de 1970 el govern nip ha desplegat lleis per millorar la situaci de les regions agrcoles despoblades i poc desenvolupades, denominades regions kaso, encara que lintent no ha aconseguit frenar amb massa xit el procs de despoblaci de les regions perifriques. Les regions kaso progressen des de loest cap a lest del pas, cobrint en lactualitat gaireb la meitat del territori. Aquest fenomen est ms accentuat a Kyushu, Shikoku, Hokkaido i nord de Honshu i a les illes petites. Els intents de desenvolupament regional han xocat amb la tendncia a la centralitzaci i amb lenorme pes de les rees metropolitanes, grans consumidores de tots els recursos. Els espais rurals shan convertit en provedors de recursos de les rees urbanes, i no sha afavorit el seu desenvolupament endogen. Finalment, tant a la pennsula de Corea com a Taiwan la poblaci es concentra a la costa oest, mentre la zona interior est ocupada per muntanyes i boscos. En ambdues zones, la costa oriental s fora escarpada i poc poblada. Igual com en el Jap el contrast entre la costa i linterior s sorprenent. La costa i les planes acullen els cultius, les ciutats, les infraestructures, enfront un espai interior poc transformat. Aquests contrasts sn violents a Taiwan i especialment si tenim en compte la reduda dimensi (36.000 Km2) i laltura de les muntanyes, gaireb 4.000 metres.
1.3. Recursos naturals i energtics Lsia oriental s un dels grans espais mundials de recursos naturals i energtics, i la Xina s el pas que t la major part daquests recursos. Aquesta zona
21
s un punt de referncia en lexplotaci de minerals estratgics i recursos energtics (petroli), aix com dhdrics i pesquers.
1.3.1. La Xina La Xina s un dels principals productors mundials de minerals i denergia. Aquesta producci t un paper rellevant per al desenvolupament daquesta potncia econmica mundial. El govern xins ha posat un especial inters en lexplotaci dels recursos energtics, ja que aquests sn la base per a la producci elctrica i dels transports. La major part de lenergia elctrica es basa en la utilitzaci dels abundants recursos carbonfers del pas, i en menor mesura, en laprofitament hidrulic o del petroli, que no arriba a cobrir les necessitats nacionals.
Principals metalls i minerals produts a la Xina Acer Milions t 127,0 % Total 15,0 Manganesi Milers t 5.300 % Total 23,6 Zinc Milers t 1.572,1 % Total 17,7 Or t 216,8 % Total 9,2 Posici mundial 4t Milers t 7.900 Posici mundial 1r t 2.368 Posici mundial 1r Milers t 78,8 Posici mundial 1r Milers t 3.425 Alumini % Total 14,0 Estany % Total 33,9 Cadmi % Total 12,3 Posici mundial 2n Milers t 599,2 Bauxita % Total 5,7 Posici mundial 5 t 192 Posici mundial 1r Milions t 224 Posici mundial 1r t 92.440 Antimoni % Total 76,2 Ferro % Total 21,1 Plom % Total 20,1 Posici mundial 2n Milers t 28,2 Posici mundial 1r t 26.900 Posici mundial 1r Milets t 186,0 Magnesi % Total 46,6 Tungst % Total 82,2 Molibd % Total 21,5 Posici mundial 2n Posici mundial 1r Posici mundial 1r
Mercuri % Total 5,6 Posici mundial 5
La major part dels recursos energtics de la Xina procedeixen dels seus amplis jaciments de carb; de fet, lany 2002 la Xina se situava com el major productor mundial (1.320 milions de t.). El carb es troba repartit per gaireb tot el pas, encara que amb una major presncia a la zona nord oriental.
Els majors jaciments es troben a la provncia de Shanxi, on sextreuen ms de 400 milions de t./any, el 30% de tot el pas, i les seves reserves es calculen en 200.000 milions de t. Aquestes explotacions han donat lloc a una indstria pesada dimportncia (trmica, siderrgia, etc.) i a xarxes de ferrocarril per donar sortida al mineral cap a la costa. Altres jaciments carbonfers dinters es localitzen en tota la part oriental, a les provncies dHenan (250 milions t.), Hebei (78 milions t.), Shandong (prop de 100 milions t.), Heilongjiang (86 milions t.), etc. Aquestes explotacions shan envoltat dun gran nombre de centrals trmiques, en especial, en zona costanera, entre Hebei, Shandong i Liaoning.
22
Font: elaboraci prpia a partir de J. Larivire et al., 1999.
Laltre gran recurs energtic estratgic s el petroli. Les necessitats energtiques de la Xina han donat lloc a una significativa importaci. s per aix que sha realitzat una exhaustiva anlisi geolgica de les possibles reserves. Els recursos petrolfers estan molt ms concentrats que el carb.
La major bossa es troba al nord-est, a la provncia de Heilongjiang (en el jaciment de Daqing). Aquesta provncia s la major productora del pas amb 56 milions de t. per any.
Tamb a lest, a la provncia de Liaoning, es produeixen 15 milions de t. anuals. A Shandong les explotacions de petroli assoleixen els 28 milions de t. A Guangdong tamb hi ha explotacions de petroli importants (14 milions de t.) A Xinjiang les explotacions de petroli arriben als 16 milions de t. A ms, sha comprovat lexistncia dimportants bosses al mar Groc i a la costa sud.
23
2002 Energia Nuclear El Jap Corea del Sud Els EUA Petroli Brut La Xina Arbia Saudita Els EUA Carb Brut La Xina Els EUA
TWh
% del total mundial
Posici mundial
310,2 112,1 815,7
11,7 4,2 30,7
3r 6 1r
164,8 414,2 353,1
4,6 11,7 9,9
7 1r 2n
1.320,1 1.017,3
27,5 21,2
1r 2n
A la Xina es troben alguns dels cursos fluvials ms llargs del mn. Entre ells destaquen lAmur, el Yangzi o el Huanghe; tanmateix, la Xina utilitza menys del 10% del potencial hidroelctric del pas.
El 1997 es produa 196.000 milions de KWh, encara que es calcula que el potencial total s molt major, aproximadament 1,9 bilions de KWh. Principals productors mundials denergia i recursos energtics. 2002 Producci total delectricitat Mil milions de kwh. (twh) Xina Jap Corea del Sud EUA 1.462,8 1.021,6 311,3 3.946,6 % del total mundial 9,4 6,8 2,0 25,3 Posici mundial 2n 3r 11 1r Xina Jap Canad Brasil Energia hidrulica Twh 241,7 97,0 331,5 268,4 % del total mundial 9,3 3,7 12,7 10,3 Posici mundial 3r 7 1r 2n
La major part de la producci elctrica es localitza al sud i sud-oest, a les provncies de Sichuan (12,6% del total hidroelctric) i Hubei (12,5%).
A Hubei es troba la central hidroelctrica ms gran de la Xina (Gezhouba) sobre el Yangzi i molt a prop daquesta es localitza el gran projecte hidrulic de Xina, la Presa de les Tres Gorges, que ser la ms gran del mn i produir 85.000 milions de KWh; tindr 175 m. dalada i inundar 1.000 km2. Malgrat les grans actuacions als majors rius, encara sha regulat molt escassament els cursos dels rius de la part sud-oriental de la Xina.
1.3.2. El Jap El pas compta amb un nombre important de recursos miners significatius. Daquests, els ms importants sn el cadmi (major productor mundial), el coure, la plata, lor, el sofre i algunes roques volcniques precioses com
24
lobsidiana. Lactivitat volcnica ha afavorit la presncia de riques vetes de minerals preciosos, i daqu que el Jap fos considerat com El Dorado Oriental.
Altres produccions de minerals i metalls de lsia oriental Cadmi t Jap Corea del Sud 2.467 1.879 % Total 12,8 9,7 Posici mundial 1r 3r Jap Mt 106,4 Acer % Total 12,6 Posici mundial 2n
Al contrari, els recursos energtics sn bastant ms limitats, en especial el petroli i, en menor mesura, el carb, i tot just cobreixen el 20% de les necessitats. Les redudes bosses de petroli ja shan explotat gaireb en la seva totalitat i la seva aportaci s mnima. En canvi, el Jap compta amb unes reserves dhulla notables, que han estat utilitzades mpliament per que en lactualitat sexploten a un ritme menor, a causa de lincrement de costos i duna poltica estratgica. A mitjan els 90, la producci dhulla era de 6,7 milions de t. i simportaven 119. Les centrals trmiques se situen a les zones porturies del Jap, en especial a Honshu i a prop de les grans megalpolis.
La forta dependncia exterior per a proveir-se dhidrocarbur, va impulsar una poltica de construcci de centrals nuclears, la qual cosa ha suposat que a finals dels anys 90 hi hagus al Jap una cinquantena de centrals, que aportaven gaireb el 30% de lenergia consumida.
Lenergia procedent de laprofitament dels cursos daigua va ser la primera que es va posar en marxa al pas, a causa de labundncia daigua i lorografia. Daquesta manera, la hidroelectricitat era la font principal dabastament (50,6% el 1960), per en arribar al lmit del seu aprofitament la seva importncia ha anat disminuint (7,8% el 1994). Les rees de ms inters ja sn utilitzades i la construcci de noves preses donaria lloc a forts costos ambientals. Al contrari, malgrat el gran potencial geotrmic de les illes, aquest amb prou feines sexplota. Shan construt algunes centrals experimentals com la dOita a Kyushu, amb 250 MW., per laprofitament geotrmic no sha ests. Suposa a penes el 0,2% de la producci elctrica. La forta demanda energtica provocada pel desenvolupament econmic ha situat el Jap a la tercera posici mundial de producci elctrica amb 1.051,6 TWh. (2002).
25
1.3.3. Corea
El panorama energtic i miner de Corea del Sud s fora semblant al del Jap, i en canvi, no s aix en el cas del pas ve de Corea del Nord. La Repblica de Corea a causa del fort desenvolupament que ha experimentat en els ltims decennis i a lescassetat de matries primeres energtiques, sha vist obligada a la importaci massiva de petroli i carb i al desenvolupament de centrals nuclears.
Lincrement de la generaci delectricitat a Corea del Sud en els ltims anys ha estat espectacular: el 1985 uns 70 TWh., el 1990 120 TWh., el 1999 261 TWh. i en el 2002, 311 TWh. Aquesta gran producci energtica (11 del mn el 2002) ha anat parallela a un descens de lndex de cobertura energtica: 23,4 el 1980; 24,2 el 1990; 16,8 el 1998 i 17,6 el 1999.
Respecte a la producci denergia elctrica, cal assenyalar que la major part procedeix de les centrals trmiques (65,4%), alimentades per fuel, carb o gas natural; les segueixen les centrals nuclears i les hidroelctriques. El consum dels derivats del petroli suposa la meitat del total de fonts energtiques (una bona part es destina al transport).
La forta dependncia del petroli exterior ha obligat a una major diversificaci energtica; s per aix que sha incrementat laprovisionament de gas natural.
Els recursos miners a la Repblica de Corea no sn gaire abundants. Entre ells cal destacar al cadmi, (1897 t. el 2001) del qual s un dels majors productors mundials, lantracita (3.817 t. el 2001), a ms de la presncia daltres minerals com el ferro, tungst, or, plata, grafit, etc. Una situaci una mica diferent s la que presenta la Repblica Popular de Corea. Duna banda, a causa del redut desenvolupament econmic i el seu estancament en els ltims anys, no ha generat unes necessitats energtiques tan importants com les del seu ve del sud. La producci elctrica se situava en 56 TWh en els anys 90. La base de producci energtica est en laprofitament hidrulic (50-60% de la generaci elctrica) i dels jaciments de carb (laltra meitat). Les importacions de petroli sn mnimes (8% de les necessitats energtiques). Daquesta forma, aconsegueix gaireb un autoprovement efectiu (un 92% en el 2002). Una bona part de la producci energtica est destinada al manteniment de la indstria pesada, sector essencial de leconomia nord-coreana. Daltra banda, Corea del Nord t uns afloraments miners significatius. Sextreuen al voltant de 5 milions de t. anuals dhulla emprades per a les centrals trmiques, a ms daltres minerals com a plata (5.000 t.), ferro (3 milions de t.), zinc (300.000 t.), etc.
26
1.3.4. Taiwan
Taiwan presenta un panorama semblant al Jap i Corea del Sud, caracteritzats per un fort desenvolupament econmic i uns recursos energtics limitats.
Els recursos energtics propis (gas natural, petroli i energia hidroelctrica) amb prou feines suposen el 3%. s per aix que la demanda energtica es cobreix amb importacions de carb, petroli i mineral durani per a les centrals trmiques i nuclears.
Dades bsiques agrcoles i energtiques Xina Mida mitjana parcella agrcola Poblaci activa agrria Producci agrcola principal (Mt) Extensi espai cultivable Extensi bosc (% sobre total nacional) ndex de Cobertura Energtica 0,6 ha. 46,9% Arrsa (181 Mt) 13% 12% 97,1d Jap 1 ha. 4,9% b Arrsc (11,2 Mt) 12,7% 67% 20,2d Corea del Sud 1 ha. 10,3%b Arrs c (7,4 Mt) 19% 66% 17,6d Corea del Nord 21%e Arrsc (1,7 Mt) 23% 75% 92,0d Taiwan <1 ha. 7,5%a Arrsa (1,7 Mt) 16% 50% 11,0a
Notes: a. 2002; b. 2001; c. 2000; d. 1999; e. 1993 (% referit al total de la poblaci). Font: El estado del Mundo 2003 i elaboraci prpia.
27
2. El sector secundari
En aquest captol sanalitza lestructura industrial dels pasos de lsia oriental, tenint en compte les importants transformacions socials i territorials que ha suposat el procs de desenvolupament.
Distribuci de la poblaci activa: sector indstria, 2000 (%) Poblaci activa industrial Jap Corea Sud Corea Nord Xina Taiwan Espanya EUA 31,2 % 28,1% 30,4% 17,5% 35,2% 30,9% 22,9%
2.1. Tipologies industrials i la seva localitzaci industrial 2.1.1. La indstria a la Xina i la seva distribuci espacial a) Caracterstiques bsiques de la indstria xinesa
La producci industrial xinesa suposa el 5% mundial, grcies al gran desenvolupament que ha tingut el sector en els ltims decennis. El sector secundari suposava el 1998 el 49% del PIB nacional, xifra molt elevada per a qualsevol pas en vies de desenvolupament o desenvolupat. La poblaci activa del sector, en canvi, era del 17,5%.
El model de desenvolupament industrial basat en la indstria pesada, amb fortes inversions i gran quantitat de m dobra, en lactualitat es troba en crisi, com ha succet en altres pasos desenvolupats. El subsector que est en plena expansi s el de la indstria lleugera. Els sectors industrials ms importants sn: La indstria txtil, que est tenint un gran desenvolupament; de fet en lactualitat la Xina s la primera indstria txtil del mn. Est aprofitant la important matria primera (cot, seda, etc.) i el procs de deslocalitzaci industrial des dels pasos vens. Representa un 25% del total dexportacions. Indstria mecnica. s el subsector ms important dins del secundari. La gran demanda interna de bns de consum afavoreix el seu creixement (televisors, etc.), encara que com que el poder adquisitiu de la poblaci s redut la seva expansi sha vist frenada. La indstria alimentria est en ple procs de desenvolupament encara que xoca amb els hbits alimentaris tradicionals. La seva implantaci s ms evident a la costa.
28
La indstria qumica s fora recent i est enfocada fonamentalment cap a lagricultura (fertilitzants).
La indstria energtica ha estat tradicionalment privilegiada en el repartiment dinversions. Les seves installacions shan repartit per tot el pas, per aconseguir lautoprovement energtic. Amb tot, laparell productiu obsolet provoca un fort malbaratament de la producci. El fort desenvolupament econmic actual ha provocat que la Xina hagi deixat de ser exportadora denergia i hagi dimportar petroli.
El sector industrial xins senfronta en lactualitat a diversos problemes, entre els quals podem destacar: Les interferncies de les autoritats locals i provincials en la gesti. Els problemes interns de transport. La inexperincia en gesti empresarial. Leconomia (i la indstria) xinesa es caracteritza pel fort creixement que est registrant en les ltimes dcades: 9,3% entre 1980-90; 9,3% entre 1990 i 2000 i 7,3% en el 2001. Aix la converteix en una de les ms dinmiques del mn en lactualitat. Daltra banda, hi ha un fort desequilibri espacial. La major part de la indstria es concentra en la faana oriental, amb dos centres importants, Shanghai i la costa de Guangdong.
Des de mitjan els anys 90, sassisteix a una reestructuraci de les empreses estatals, que est donant lloc a la creaci de grans grups petroqumics. b) Lestructura empresarial El desenvolupament econmic que sha produt a la Xina en els ltims vint anys ha anat parallel a la creaci dempreses, que el 1997 eren prop de vuit milions.
Les grans empreses sn en lactualitat unes 7.000 i la majoria sn hereves de les grans empreses estatals, situades majoritriament al nord de la Xina. s per aix que representen el 25% de la producci industrial. Tanmateix, el que predomina s la petita empresa, que es localitza tant a les zones rurals com en les urbanes.
Des de la reforma de mitjan els 80, existeix un sector pblic i un altre privat. El primer est format per les empreses estatals i collectives, algunes delles de gran mida; el segon, per les empreses privades, generalment petites i les de capital estranger, una mica ms grans.
29
Font: elaboraci prpia a partir de J. Larivire et al., 1999.
Durant molt temps, el sector estatal va ser el motor de leconomia (energia, siderrgia, etc.), per en aquests moments senfronta a una forta reestructuraci. T una escassa productivitat, la seva gesti est centralitzada i s fortament deficitari. Les empreses collectives han reforat el seu pes relatiu, tant en producci com en generaci docupaci. Aquestes empreses, gestionades pels seus treballadors, tenen una planificaci menys rgida que les estatals i depenen dun rgan administratiu (provncia, municipi, cant, etc.). Treballen tots els sectors econmics, amb una certa especialitzaci en la indstria lleugera. Les empreses rurals shan desenvolupat amb gran fora en els ltims vint anys; de fet, el 1997 proporcionaven ocupaci a 61,5 milions de treballadors. Bona part daquestes empreses sn collectives, encara que creixen amb rapidesa les privades, impulsades per grups familiars. Estan donant lloc a un increment del nivell de vida a les zones rurals i a la consolidaci de cert capitalisme rural. La meitat daquestes empreses es concentren en la indstria, (alimentaci, txtil, calat, material de construcci i agrcola, etc.), seguida dels serveis i la construcci. Les indstries rurals es concentren fonamentalment a la costa. c) Distribuci espacial de la indstria El desenvolupament industrial a la Xina ha estat lligat a la intervenci colonial estrangera (russa, japonesa, anglesa o alemanya), la qual cosa va afavorir la seva polaritzaci entorn dels recursos miners existents (Manxria, Shandong) i els ports comercials. Aix, el teixit industrial es va localitzar a la costa nord, entorn del mar Groc i el golf de Bohai (ports dexportaci) i a Manxria, per a laprofitament del carb i el ferro. Aquest model dexplotaci iniciat a finals del segle XIX, es mantindr durant el segle XX i linici del govern de Mao. El 1952, lantiga Manxria i les provncies de la faana oriental, des de Shanghai a Hebei, representaven el 57% de la producci industrial.
La reestructuraci de la indstria pblica xinesa s semblant a la que va patir la indstria espanyola i europea en els anys 80.
30
Des de llavors tots els plans quinquennals van proclamar la necessitat dindustrialitzar linterior i loest, encara que no existeix una poltica dordenaci territorial fins al VII Pla (1986-90). Durant el perode maoista (1958-73) es va intentar fer prevaler les inversions en les zones menys desenvolupades. Aquestes inversions han anat lligades a la implantaci de la indstria estatal, sobretot, la pesada. Algunes provncies de linterior, com Henan, Anhui i Hubei, es van beneficiar daquesta inversi. Malgrat aix, el pes de lespai costaner no sha vist frenat. Aix, la lnia litoral entre Liaoning i Guangxi suposava el 1984 gaireb el 60% de la producci total industrial, i el 1997 era del 66%.
A les zones costaneres sobserva una reorganitzaci territorial. Els espais tradicionals (Shangai, Tianjin, Pequn, Liaoning) perden posicions davant la costa central i el sud (Shandong, Fujian i Guangdong). Aquesta zona es caracteritza pel poc pes de la indstria estatal, la forta implantaci de la indstria rural, la creixent inversi estrangera i lespecialitzaci en indstria lleugera.
Es poden distingir tres grans espais industrials en funci del seu pes al sector: a) Terres de loest de la Xina i Monglia. s un gran buit industrial. Aporta poc ms del 4% del valor afegit brut del secundari. En algunes ciutats es localitza indstria pesada: Lanzhou a la provncia de Gansu, Urumqi a Xinjiang, etc. b) Costa central i extrem nord-est de la Xina. Aquest espai comprn les regions situades al nord de la lnia formada per les provncies de Shanxi, Hubei i Zhejiang, territori que engloba les provncies ms industrialitzades i que aporta 2/3 de la producci industrial xinesa. En aquesta zona es localitza el gruix de la indstria bsica. Les provncies del nord-est es troben en cert declivi, mentre que mantenen la seva fora Shanghai i les provncies venes (21% de la producci nacional). c) Sud de la Xina. El 1949 era una zona poc industrialitzada, amb alguna fbrica estatal en linterior (Sichuan). Aquesta situaci ha anat canviant, encara que les provncies de linterior continuen estant poc industrialitzades, lespai costaner sha convertit en una gran rea industrial, amb especial preponderncia de Fujian i Guangdong. Aquesta ltima provncia s la que en els ltims anys ha registrat un major creixement industrial, grcies a lestreta relaci amb Hong Kong i Macao, entorn de les quals shan creat dues Zones Econmiques Especials que han atret multitud dempreses. En resum, el desenvolupament econmic posterior a 1985 ha incrementat les diferncies entre lest i loest de la Xina, entre la costa i linterior i entre el
Hong Kong i Macao Durant molt temps hi ha hagut una forta relaci econmica entre Guangdong i aquests dos enclavaments que ha afavorit el desenvolupament de la provncia. En el cas de Fujian ha jugat un paper similar lestreta relaci amb Taiwan. Les properes relacions familiars entre aquests dos territoris han perms que una bona part de les inversions de lilla shagin dirigit cap a Fujian, ja sigui directament o travs de Hong Kong.
31
nord i el sud. La societat i leconomia de la Xina estan en plena reestructuraci. A ms, sest produint un procs de deslocalitzaci industrial des dels pasos vens (Corea del Sud, Taiwan, el Jap, etc.), procs que tendeix a incrementar les diferncies territorials.
2.1.2. La indstria al Jap i la seva distribuci espacial a) Evoluci i caracterstiques de la indstria japonesa El punt de partida del gran procs de desenvolupament econmic sinicia amb la revoluci Meiji el 1868, que va eliminar moltes de les traves existents per a leconomia i el comer (monopolis, privilegis feudals, etc.), i que va impulsar la construcci duna xarxa de ferrocarrils, va implantar leducaci primria obligatria i va introduir la tecnologia estrangera. LEstat Meiji va crear les bases de la indstria txtil i siderrgica. A partir de la revoluci Meiji, es van comenar a desenvolupar els estrets llaos entre lEstat i els oligopolis que van derivar en els grans complexos empresarials denominats zaibatsu. La combinaci daquests factors favorables va permetre una rpida expansi de lactivitat econmica, amb un ritme superior al dels pasos industrialitzats. La primera revoluci industrial sassoleix als anys 20 del segle XX, i dna lloc al desenvolupament de les infraestructures i la indstria bsica, alhora que consolida el seu imperi a lsia oriental. Daquesta forma, el 1933 el Jap supera el Regne Unit en exportaci de productes txtils de cot.
Aquest procs de creixement es mant inalterable fins a la Segona Guerra Mundial, que suposa un fort retrocs de lactivitat econmica, que no recuperar els anteriors nivells de PNB fins el 1954. Des daquesta data fins als anys 90, amb un breu parntesi durant la crisi del petroli (1973-74), el Jap ha conegut un creixement econmic sense precedents, acompanyat per una rpida transformaci de les seves estructures productives, que ha fet que aquest fenomen es conegui com el miracle japons.
A comenaments dels anys 90 sobserva una ruptura en el model econmic i industrial que tant xit ha donat al Jap: el fort ritme de creixement de les ltimes dcades. s per aix que alguns experts consideren que sha esgotat el model asitic de desenvolupament, que en altres temps era un punt de referncia per a les economies desenvolupades i en via de desenvolupament.
32
Nombrosos indicadors mostren aquest canvi de trajectria: Progressiva disminuci dels nivells de creixement del PIB. En el 2001 era negatiu (0,4%), nivells que no shavien vist des de la Segona Guerra Mundial (vegeu quadre del marge). La desocupaci que shavia mantingut en xifres mnimes entorn del 2%, va arribar el maig de 2002 al 5,4%. La capacitat destalvi de les famlies ha disminut en favor del consum, per la qual cosa es dilueix un dels trets ms definitoris de leconomia japonesa. La Borsa de Tokyo ha sofert fortes prdues durant els anys 90, i ha arrossegat la resta de borses asitiques. La forta revaloraci del ien ha perjudicat les exportacions i ha animat les empreses a localitzar les installacions als pasos propers.
Creixement del PIB japons 1970-80 1980-90 1990-00 2001 5,0% 4,1%; 1,2%, -0,4%.
Malgrat aquests factors negatius no sha doblidar que el Jap mant un capital industrial i hum fortament competitiu i que probablement surti reforat daquesta situaci. No oblidem que el Jap continua sent la segona potncia econmica del mn, amb ms del 16% de la producci total.
Malgrat lescassetat de recursos naturals, el desenvolupament industrial ha estat el motor daquest creixement. Laportaci dels diferents sectors, per, ha estat desigual: hi ha hagut un gran esfor en les indstries pesades, qumiques i mecniques i de manera especial les relacionades amb els bns dequip. En els ltims anys, el Jap ha registrat un fort creixement en els sectors lligats a lalta tecnologia (electrnica, informtica, telecomunicaci, biotecnologia, etc.), a ms dels sectors de demanda mitjana (autombils, maquinria, material electrnic, etc.). Lalta productivitat generada per aquests sectors ha compensat els increments dels costos laborals. A mitjan els 90, aquestes branques suposaven gaireb el 43% de la producci manufacturera total. Un fenomen de certa importncia que sest produint al Jap s la deslocalitzaci de les empreses intensives en m dobra, per aprofitar els baixos costos laborals dels pasos vens, en especial, del sud-est asitic. Les empreses que shan traslladat sn les txtils, les dacoblament dequips electrnics, de material elctric, les qumiques, etc. Aquest s un procs que segueix accentuant-se en lactualitat. Un dels factors fonamentals que explica lxit industrial japons s la poltica dinnovaci, que ha estat liderada per les prpies empreses, aix com
33
tamb pel Ministry of International Trade and Industry, MITI. Les actuacions shan dirigit cap a dos vessants. Duna banda, les inversions shan enfocat cap a la Investigaci i Desenvolupament (I+D), a la recerca duna millora de la competitivitat i del lideratge del sector de les tecnologies de la comunicaci. Daltra banda, no shan abandonat els sectors tradicionals, i sha afavorit les millores de la seva gesti i de la seva productivitat.
Aix sobserva en el gran esfor tecnolgic que es realitza al Jap en el camp del I+D; el pas lidera la investigaci mundial en aquest camp juntament amb els pasos nrdics i els EUA.
Despeses en I+D (% sobre el PIB) Poblaci activa al sector secundari (%) Pas Jap Corea del Sud Xina EUA Alemanya Frana Sucia Espanya
I+D 2,98 2,68 1,00 2,70 2,48 2,15 3,78 0,94
Poblaci activa indstria 30,5 28,1 17,5 22,9 33,4 24,2 30,9
El Jap ocupa un dels llocs principals en les noves tecnologies i s una de les potncies aerospacials. s el segon productor mundial de components electrnics, per darrere dels EUA, al qual iguala en producci de semiconductors. La forta demanda de la seva economia ha provocat que sigui el segon productor mundial dacer desprs de la Xina (106,4 milions de t. el 2001, 12,6% del total mundial). Dins de la indstria de transformaci, el pas mant una posici destacada en la construcci naval, encara que ha sofert una forta reestructuraci, i en la indstria del motor, un dels principals fabricants del mn, amb multinacionals ben conegudes (Toyota, Mitsubishi, Yamaha, etc.). b) Distribuci i transformaci espacial de la indstria El procs dindustrialitzaci del segle XX ha seguit diverses pautes territorials i socioeconmiques clssiques, com s el moviment migratori des del camp a la ciutat, i des de les rees marginals cap al centre del pas. Daquesta forma, la poblaci es va concentrar en un eix diagonal des de la plana de Kanto (centre de lilla dHonshu), seguint el mar Interior fins al nord de lilla de Kyushu (Fukuoka). Entorn daquest eix duns 1.000 quilmetres vivien prop
El mar Interior Bra de mar gaireb tancat que es localitza entre les illes Honshu, Shikoku i Kyushu (el Jap). Fa prop de 500 km entre les ciutats dOsaka, a lest, i Shimonoseki, a loest, i forma el parc nacional Seto Naikai (Mar Interior).
34
de 85 milions dhabitants lany 2000 (67% de la poblaci del Jap) i se situa tamb la principal aglomeraci urbana, la megalpolis Tokaido-Sanyodo. La distribuci industrial i urbana del Jap respon a un factor fonamental que s la forta dependncia dels abastaments exteriors, fet que ha obligat a localitzar moltes de les indstries i infraestructures al litoral. Les importacions de matries primeres, energia, etc., expliquen la concentraci de la indstria bsica i de transformaci en els ports (el 90% de lacer es produeix en siderrgies litorals). Aquestes indstries han donat lloc a grans complexos i aix ha afavorit la creaci damplis espais urbans, que al seu torn han atret empreses de bns de consum. Aix explica el gran desequilibri territorial, en tots els ordres, entre la costa i linterior del pas.
Les regions de Kanto, Tokai i Kinki, situades a la zona central de lilla dHonshu, reuneixen el 60% dels establiments i locupaci industrial i 2/3 de la producci total. Dins daquesta regi, la concentraci s encara ms elevada dins de les grans metrpolis: Tokyo-Yokohama, Osaka-Kobe-Kyoto i Nagoya.
Aquesta aglomeraci industrial sha aprofitat dels factors deconomia descala i daglomeraci i explica ms fcilment la ubicaci de la indstria bsica i de bns dequip a les zones citades. La necessitat en els anys 60 de poder localitzar certes activitats que necessitaven grans superfcies o que eren fortament contaminants (centrals trmiques, grans fbriques, etc.), va obligar a construir noves zones industrials en els intersticis de les grans rees metropolitanes (Kawasaki, Mizushima, Toyota, etc.). Aquest procs es va observar de forma clara a la regi de Tokyo, amb la clara expansi de les installacions fabrils cap a ambds marges de la badia, als districtes de Chiba i Yokohama. A partir dels anys 70-80 sinicia el procs de difusi des dels centres ms congestionats cap a les perifries. Aix es va comprovar clarament en les indstries mecniques i dalta tecnologia, menys dependents dels abastaments de matries primeres i amb flexibilitat de m dobra. En aquestes zones sha tendit a localitzar les installacions dacoblament, que saprofiten duna m dobra ms barata (sobretot femenina), mentre que els centres de decisi continuen situats a les grans ciutats. Daquesta forma, Kyushu sha convertit en la Silicon Island del Jap, per sense I+D. Aquesta situaci es combina amb un procs denominat de Softitation, pel qual les empreses confien a filials una srie de serveis com la gesti, el mrqueting, etc. que passen a localitzar-se en espais perifrics.
Economia descala i daglomeraci Leconomia descala pretn reduir els costos dels mitjans de producci per elevar la productivitat. Leconomia daglomeraci pretn rendibilitzar els recursos que ofereixen les rees urbanes: infraestructures, amplis mercats de consum, sinrgies entre empreses, etc.
35
Finalment, caldria assenyalar un tercer procs de descentralitzaci, de caracterstiques semblants, per que es realitza als pasos propers. El procs s similar: deslocalitzar les activitats laborals o de capital els costos de les quals poden ser menors en un altre pas de lentorn. Malgrat aix, les tres grans rees metropolitanes continuen tenint un enorme pes en lactivitat industrial, a ms dels serveis; prova daix s que el Gran Tokyo representa el 32% de la producci industrial del pas. c) Les tecnpolis Un de dels fenmens ms sorprenents en el desenvolupament industrial i que ha tingut major repercussi en la transformaci espacial recent s la creaci de les tecnpolis. La creaci de nous centres de difusi industrial i tecnolgica no s un fet recent al Jap; en realitat, en els anys 60 es va impulsar la creaci de les noves ciutats industrials, que tenien la missi duna ordenaci territorial per mitj de la ubicaci de centres industrials en zones poc desenvolupades. El Pla per a les tecnpolis es crea el 1983, i es recolza en una legislaci que defineix les caracterstiques bsiques daquests pols de desenvolupament tecnolgic. Aquests centres requereixen una combinaci daspectes urbanstics i tecnolgics que intenten recrear les condicions inicials del Silicon Valley a Califrnia. En prioritzar-se les ciutats petites i mitjanes, el Pla busca un reequilibri territorial, aspecte que t gran importncia en un territori com el japons on predomina el desequilibri espacial. Finalment, el Pla es va acompanyar dun ambicis projecte dinfraestructures per poder ubicar aquests pols en els espais perifrics: construcci dautopistes, ferrocarrils (tren bala), etc. Des de 1983 shan creat al Jap 26 tecnpolis que actualment estan en actiu. Lobjectiu daquests centres s la promoci de les installacions industrials especialitzades en alta tecnologia, telemtica, biotecnologia, nous materials, construcci aeroespacial, etc. Per a la creaci dels esmentats centres, lAdministraci japonesa ha concedit nombrosos ajuts fiscals i financers a les empreses. Sha intentat buscar una integraci sinrgica entre la innovaci tecnolgica i la producci, i alhora tamb sha potenciat una estreta connexi entre les empreses i la investigaci. Aquest model sha assajat posteriorment amb cert xit en altres pasos. Les tecnpolis han seguit una localitzaci espacial semblant a les ciutats industrials i han contribut a estendre el teixit urb de les metrpolis, per duna forma ms policntrica. Aix ha perms posar en prctica una poltica descentralitzadora i afavorir la posici de les ciutats mitjanes, en contra de la poltica tradicional que consistia a supeditar el territori a les necessitats econmiques. De tota manera, lenorme pes de les grans rees metropolitanes
Lectura recomanada El fenomen de les tecnpolis o Parcs Tecnolgics sha ests per tots els pasos desenvolupats. Per ampliar aquesta qesti es recomana: Castell, M.; Hall, P. (1994). Las tecnpolis del mundo. Madrid: Alianza Editorial.
36
japoneses s molt difcil de contrarestar nicament amb aquests centres tecnolgics.
2.2. Els nous pasos industrialitzats dsia Oriental i les seves relacions espacials La divisi regional del treball que es dibuixa en els anys 60 i 70 va permetre a certes zones de lsia un fort dinamisme econmic, en pasos que tradicionalment estaven inclosos al Tercer Mn. Aquest creixement es va fer especialment evident a Taiwan, Corea del Sud i Hong Kong, que juntament amb Singapur va constituir un bloc regional conegut com els Quatre Dracs, que es consideren els nous pasos industrialitzats. Aquest procs econmic sha ests posteriorment al sud-est asitic (Malisia, Filipines, Tailndia, Indonsia, Brunei). Levoluci daquests territoris, igual com hem vist amb el Jap, rau en la construcci dun model de desenvolupament especfic. La crisi desencadenada a finals dels 90 ha truncat, com en el Jap, un progrs econmic i social que es considerava imparable. De qualsevol forma, s un exemple interessant per a molts pasos en vies de desenvolupament. A continuaci esmentem algunes de les principals caracterstiques del model de desenvolupament econmic dels Quatre Dracs asitics. 1) Rpid creixement econmic registrat en les ltimes dcades, encara que lany 2001 era fora escs. Aquest ritme de creixement va arribar a superar el dels pasos desenvolupats, en especial en els anys 70 amb la crisi del petroli. Aquest creixement va venir de la m de la indstria, i per tant, van deixar de ser pasos fonamentalment agrcoles. Aquest canvi es va basar en les exportacions, de manera que els Quatre Dracs van passar de representar el 1,4% del comer mundial el 1964, a representar el 8,4% a comenaments dels anys 90.
% increment del PIB Taiwan 1970-80 1978-88 1990-00 2001
Font: El estado del Mundo.
Hong Kong Des del 30 de juny de 1997 la Xina va prendre el control de Hong Kong, per continua formant part dun conjunt de xarxes comercials que lapropen ms els dracs asitics, per la qual cosa en aquest apartat el tractarem dins daquest bloc regional.
Corea del Sud 9,6 7,6 5,2 3,0
Hong Kong 9,2 8,2 4,4 0,1
8,1 6,4 1,9
2) Producci industrial dirigida al mercat interior per substituir aix a les importacions; amb posterioritat han obert la seva economia. Aquests pasos, des de finals de la Segona Guerra Mundial, van iniciar un procs dexportaci.
37
3) Existncia inicial duna m dobra abundant, barata i poc organitzada (xode rural, immigraci xinesa, refugiats, etc.), juntament amb unes dictadures que no van afavorir les condicions laborals. 4) Aplicaci de mesures econmiques que van afavorir lexportaci, com la devaluaci de la moneda, la subvenci a les empreses exportadores, a ms del control de la inflaci i els incentius per a lassentament dempreses estrangeres. La clara vocaci exportadora daquests pasos es tradueix en la concentraci litoral de les ciutats i les installacions fabrils, amb excepci feta de la industrialitzaci rural de Taiwan. s un fenomen com en les economies dexportaci i colonials. A aix suneix la presncia dels ports francs i de zones especials, que shan beneficiat de situacions fiscals i laborals diferents de les de la resta del pas. A Corea del Sud shan creat algunes zones franques a Incheon, Masan, etc., a Taiwan (Kaoshiung, Taichung, etc.), a Hong Kong, fins i tot a Corea del Nord (Rajin-Sonbong, a prop de Vladivostok a Rssia). La Xina ha posat en marxa un gran nombre de zones especials, en clara connexi amb aquests pasos i les inversions de les multinacionals.
Aquest desequilibri territorial s extensible a la Xina i al Jap.
Als factors exposats caldria afegir-ne altres de carcter exogen. La progressiva globalitzaci de leconomia al llarg del segle XX ha perms una creixent divisi internacional del treball, i aquestes zones asitiques han jugat un paper fonamental. Grcies a les millores dels transports i les comunicacions, i a la creixent segmentaci dels processos productius, shan pogut deslocalitzar els processos productius i ubicar-los als diferents pasos segons els costos productius que ofereixen cada un dells. Les extraordinries condicions que han ofert i ofereixen els pasos asitics han estat els factors que expliquen la localitzaci de nombroses multinacionals. Lxit econmic daquests dracs tamb es basa en altres factors especfics. En el cas de Hong Kong cal posar de relleu la important aportaci exterior de capital i dimmigrants procedents de la Xina (1,4 milions), desprs de lascens del govern comunista. Daltra banda, Taiwan i Corea del Sud van comptar amb un gran ajut econmic per raons estratgiques (fre al comunisme), que va permetre aixecar una estructura econmica. Aquest impuls inicial es va completar, amb posterioritat, amb grans prstecs internacionals, que han convertit Corea del Sud en un pas fortament endeutat. El desenvolupament econmic ha comptat amb altres poltiques socials, econmiques i tecnolgiques que han assentat la base de la modernitzaci daquests pasos i territoris. Igual com en el Jap, desprs de la Segona Guerra Mundial, a Corea i Taiwan es va realitzar una reforma agrria per tal de modernitzar el sector. A ms, shan impulsat poltiques educatives absolutament necessries per a la creaci de sectors dalta tecnologia i poltiques socials que han establert les bases duna societat moderna i ms equilibrada. Se segueix lestela del Jap.
38
Una vegada assentat el procs industrial, Taiwan i Corea del Sud han diversificat les seves estructures econmiques i industrials, especialitzant-se tant en sectors pesats (siderrgia, drassanes, maquinria, qumiques, etc.), com en bns dequip (autombils, equips electrnics, etc.) i en sectors avanats dalta tecnologia.
Corea del Sud ha aconseguit consolidar de forma clara alguns sectors com el dels autombils i vehicles de transport (2,946 milions dunitats en el 2001), creant grans empreses com Daewoo o Hyundai. La producci est enfocada a lexportaci, ja que el 51% de la producci es destina als mercats exteriors. Els principals mercats sn el nord-americ (46,3%) i leuropeu (28,4% el 2001). En aquesta indstria Corea del Sud continua lestela del Jap, basada en la construcci dutilitaris barats i de qualitat. De la mateixa manera, la indstria de lautombil core ha donat lloc a la creaci de les primeres multinacionals. Un altre sector amb gran pes en leconomia s la indstria naval, que lany 2001 ocupava la segona posici mundial. Corea representava el 31,9% del mercat mundial, encara que en aquesta data Jap liderava aquest sector industrial. En els anys 1999 i 2000 Corea del Sud es va situar al capdavant de la producci mundial, per en els ltims anys ha disminut la cartera de comandes. Corea i el Jap sn les grans potncies navals i han arrabassat bona part de la cartera de clients a les drassanes europees i americanes. La tecnologia i uns menors costos laborals permeten que siguin fortament competitius. De la mateixa manera, Corea del Sud t un paper destacat en la producci dacer entre els deu primers del mn, amb 43,8 milions de t. lany 2001. Aquesta activitat no ha parat de crixer des que es va construir el primer gran complex siderrgic (Pohang Steel Mill) el 1973. Bona part de lacer es destina a la indstria naval, automobilstica i a la construcci, a ms de lexportaci (14 milions de t. el 2001). Com altres sectors econmics, ha sofert un petit estancament, a causa de la crisi que ha afectat tota la zona des de 1997. La diversificaci econmica del pas sha tradut en la consolidaci duna important indstria de bns dequips i components electrnics. Aquestes indstries shan especialitzat en la fabricaci de semiconductors, ordinadors personals, components informtics, aparells de vdeo i audio (Samsung). Com en el Jap, sha realitzat un gran esfor per a modernitzar lestructura productiva i especialitzar-se en sectors fortament competitius i amb vocaci exportadora. Taiwan ha impulsat el seu sector industrial seguint lnies semblants a les descrites, per amb una major incidncia en els equips electrnics, informtics, bns dequip, recanvis industrials, etc. La producci dacer s notable, prop de 20 milions de t. lany 2001, aix com de ciment (18 milions de t.); la indstria de lautombil s modesta (260.000 unitats el 2001). La vertadera fora industrial i exportadora est en els components electrnics i de bns de
Evoluci de la producci dacer Corea del Sud Producci dacer (milions de t.) 1970 1980 1990 2001 0,5 9,0 18,0 43,8 Xina Jap EUA Rssia Alemanya Corea Sud Principals productors mundials dacer. 2001 Productors dacer (milions de t.) 127,0 106,4 102,0 59,1 46,4 43,8 Distribuci del mercat mundial de la indstria naval Indstria naval, 2001 (% sobre total) Corea del Sud Jap Europa Altres 31,9 40,2 10,9 17,0
39
consum (electrodomstics, petita maquinria, etc.). Aquest desenvolupament dalta tecnologia no seria possible sense una aposta clara en aquest camp a travs de la investigaci. I per aix shan posat en marxa algunes tecnpolis, com la de Hsinshu (nord de lilla), o la Ciutat de la Cincia de Tainan, al sud. Finalment, cal assenyalar que Taiwan est aprofitant els incentius econmics que ofereix la Xina a travs de la Zones Econmiques Especials i Hong Kong, i per aix part dels processos industrials shan traslladat en laltre costat de lestret. En ltim lloc cal esmentar algunes de les caracterstiques bsiques de la indstria de Corea del Nord. Corea del Nord ha seguit les pautes clssiques de desenvolupament industrial dels pasos comunistes, i ha fet un gran esfor per desenvolupar la seva indstria pesada. Aquesta indstria ha aprofitat els amplis recursos miners (carb, ferro, etc.). Daquesta forma, es va posar en marxa un important programa de construcci de centrals siderrgiques (Chogkin, Musan i Hamhung), a ms dindstries qumiques, petroqumiques, cimenteres, txtils, etc. Durant fora temps Corea del Nord va poder aprofitar el notable finanament dels pasos limtrofs (lURSS i la Xina), per a partir de 1989 i amb la progressiva caiguda dels pasos comunistes, la situaci econmica sha anat agreujant de forma alarmant. Limportant teixit industrial sha anat quedant obsolet, a excepci dalguns sectors estratgics lligats a la defensa.
Distribuci poblaci activa per sectors i aportaci al PIB industrial (2001) Sector Primari (% Pob. activa) Taiwan Corea del Sud Corea del Nordc Jap Xina
b
Sector Secundari (% Pob. activa) 35,2 27,4 30,4 30,5 17,5
Sector Terciari (% Pob. activa) 56,5 62,3 31,5 64,6 35,6
Aportaci industria al PIB (%) 1997 36a 43 43 41 48
7,5 10,3 38,1 4,9 46,9
a. 1993-94; b. 2000; c. 1990. Font: El estado del Mundo. Banc Mundial.
40
3. El sector terciari
En aquest tercer apartat sestudia lltim gran sector de leconomia de lsia oriental. Sanalitzen amb major deteniment els sectors del transport i el turisme.
3.1. El sector serveis El sector serveis sha anat desenvolupant progressivament als pasos de lsia oriental seguint el ritme de creixement de les seves economies i dels nivells de vida dels seus ciutadans. Abans de la Segona Guerra Mundial, la presncia dels serveis era bastant escassa; generalment aquests estaven lligats a laparell administratiu i al comer minorista. A partir dels anys 50 es produeix un fort desenvolupament econmic als pasos de lentorn capitalista (el Jap, Corea del Sud i Taiwan), mentre que el procs s una mica ms lent als pasos comunistes (Corea del Nord i la Xina). En aquests ltims, lesfor inversor es fa en la indstria, mentre que el sector no productiu, els serveis, shan vist relegats, a excepci de lensenyament o la sanitat. La posterior diversificaci i modernitzaci de les economies de la zona en els anys 70-80, a excepci de Corea del Nord i de la Xina que segueix un procs ms lent, va provocar un fort creixement del sector serveis. Aquests increments mostren la consecuci duna major maduresa de lestructura econmica, aspecte que sobserva amb ms nitidesa al Jap i Corea del Sud. De fet, les economies mundials ms potents estan dominades pel sector serveis, que s el que proporciona major valor al sistema productiu. En una situaci fora diferent es troba el sector serveis a la Xina i a Corea del Nord (que ocupa entre 30 i el 35% de la poblaci activa). La Xina va iniciar el seu procs de desenvolupament i modernitzaci de lestructura econmica a principis dels anys 80. Igual que Corea del Nord, havia posat les bases per a la creaci duna important indstria pesada, el sector capdavanter durant els anys 50 i 60, quedant minimitzats els serveis. El fort desenvolupament econmic que est experimentant leconomia xinesa, ens obliga a pensar que es produir un clar creixement daquest sector en els propers anys. No podem dir el mateix en el cas de Corea del Nord, que pateix des de fa un decenni una greu crisi econmica. Un dels sectors del terciari que major empenta ha rebut en aquests pasos ha estat leducatiu. Leducaci es va prendre com una de les eines bsiques per
Distribuci Pob. activa. Sector Serveis. 2000 (%) Jap Corea del Sud Corea del Nord Xina Taiwan Espanya EUA 63,7% 61,1% 31,5% 35,6% 56,5% 62,3% 74,5%
41
assentar les bases del desenvolupament econmic. Aix va ser possible de forma patent al Jap, Corea del Sud i Taiwan. Cap al 1980 hi dedicaven aproximadament el 5% del seu PIB. Tampoc no era menyspreable lesfor que realitzava en aquestes dates la Xina, amb un 2,5%. Aquest esfor en la millora del capital hum, es va traduir en la consecuci duna estructura industrial slida, que tenia el seu element ms competitiu en els seus treballadors (bona formaci i baixos costos laborals). En unes dcades van passar de ser imitadors a ser innovadors. En lactualitat aquest esfor inversor no s tan rellevant i es troba per sota de les aportacions mitjanes que fan els pasos desenvolupats en educaci. En canvi, la inversi destinada a I+D continua sent de les ms elevades del mn. Aquest esfor s el que en lactualitat sost la competitivitat del sistema productiu del Jap, Corea del Sud i Taiwan.
El sector del comer s el que proporciona ms ocupaci dins del sector serveis a tots els pasos de lsia oriental, a excepci de Corea del Nord; destaca la Xina amb gaireb 48 milions docupacions el 1998.
Encara que existeixen clares diferncies entre els pasos, es pot dir que el comer minorista continua tenint una presncia activa, fins i tot al Jap. Aix es deu a larrelada costum de consumir els productes el ms frescos possible. De tota manera, els grans centres comercials shan anat implantant a totes les grans ciutats i els hbits de consum occidentals es van estenent. A diferncia daltres sectors fortament productius al Jap o a Corea del Sud, el comer t un funcionament desigual, sobretot el detallista. En el cas de la Xina, el comer ha estat durant molt temps poc desenvolupat, a causa dels impediments imposats en lpoca de Mao, quan era vist com un sector no productiu, enfocat al consum i susceptible de produir enriquiment. En lactualitat est creixent a un gran ritme i bona part de lactivitat empresarial privada i de treballadors autnoms (80%) es concentra en el comer; tamb s on es localitza la major part de leconomia informal. Com en altres aspectes estudiats, hi ha un fort desequilibri en la ubicaci de les activitats comercials, concentrades principalment a la costa.
3.2. Els transports Com en altres aspectes analitzats als pasos de lsia oriental, cal destacar els desequilibris i contrastos entre la tremenda concentraci dinfraestructures de transports en determinats espais i la seva absncia en daltres. La deficient situaci de les infraestructures de transports s un dels elements que ms entorpeixen el procs de desenvolupament econmic de la Xina.
42
Duna banda, sassisteix a la consolidaci del sector dels transports (6% del PIB i gaireb 21 milions dactius el 1997), puntal necessari per crear un vertader mercat interior xins i donar sortida a les indstries rurals. Per per laltre, sobserva la consolidaci del desequilibri territorial que ja hi ha en altres punts, al qual contribueix la millora de les infraestructures viries de la costa (construcci dautopistes), mentre es mantenen molts pobles de loest gaireb incomunicats i amb carreteres sense asfaltar. La xarxa ferroviria a la Xina s present a totes les provncies menys al Tibet. s el mitj de transport ms utilitzat per viatjar pel pas, malgrat que la infraestructura necessita una mplia reforma i una gran inversi. El material est antiquat i el transport s lent (una mitjana de 31 km/h). La Xina compta amb 1,2 milions de quilmetres de carretera, una xarxa noms una mica ms extensa que la del Jap. La construcci de la xarxa s un fet recent, ja que es partia amb un gran retard respecte als pasos desenvolupats i en via de desenvolupament. Noms el 30% s de bona qualitat; uns 8.000 quilmetres permeten una velocitat mitjana de 80 km/h i shan construt 6.000 quilmetres dautopistes. La distribuci de la xarxa de carreteres s, com la del ferrocarril, desequilibrada i es concentra a lest. El parc automobilstic encara s molt redut, noms uns tres milions dautombils; per tan aviat com augmenti el parc i les necessitats de transport, s probable que la xarxa de carreteres millori. La gran extensi del pas i les dificultats de connexi internes han afavorit el desenvolupament de les lnies aries nacionals. Per el nombre daeroports s encara redut, i sn poc assequibles per a la majoria de la poblaci. En canvi, les connexions internacionals es desenvolupen a gran velocitat. Xina compta amb laeroport de major trfic de lsia oriental, com s el de Hong Kong amb 29,06 milions de passatgers el 1999, superant al de Narita del Jap amb 22,5 milions. Els altres aeroports internacionals sn els de Pequn i Pudong (Shanghai).
Ferrocarrils Noms existeix una lnia dalta velocitat de llarg recorregut, la de Pequn a Shanghai i la major part de la xarxa es concentra a lest. Per la seva part, el govern xins ja ha aprovat la construcci duna lnia convencional que unir les provncies de Qinghai i el Tibet.
Jap
Xinaa
Taiwan
Corea S.
Corea N.b
Total
Dades bsiques de transport i telecomunicaci (km.) Carreteres Ferrocarril Rius Exten. Km2 Poblaci (mill. 2001) 1.152.207 27.000 377.880 126,9 1.226.400 57.600 109.800 9.600.000 1.259,1 20.000 1.104 36.189 22,4 96.037 3.125 99.417 47,9 30.000 5.000 122.795 21,9 2.524.644 93.829 109.800 10.236.281 1.478,2
Rtios de transport i telecomunicaci Km.Carret./ 1.000 hab. Km.Carret./ Km2 9,08 3,05 0,97 0,13 0,89 0,56 2,00 0,97 1,37 0,24 1,71 0,25
43
Jap Km.Ferroc./ 1.000 hab. Km.Ferroc./ Km2 Accs a Internet (accs/1.000 hab.) 0,21 0,07
Xinaa 0,05 0,01
Taiwan 0,05 0,03
Corea S. 0,07 0,03
Corea N.b 0,23 0,04
Total 0,06 0,01
454,71
26,00
336,97
510,68
Font: Statistical Handbook of Japan 2002; Statistical Yerbook of The Republic of Xina 2002 (Taiwan); Statistical Handbook of Korea 2002, Library of Congress Country Studies; World Telecommunication Development Report 2000.
El Jap compta amb una xarxa de transports bastant desenvolupada que sha anat consolidant des de la Segona Guerra Mundial. De forma general, sha recolzat el transport pblic en detriment del privat, entre altres raons a causa de lelevada densitat demogrfica, concentrada en un redut espai. Lestat japons ha fet costosssimes inversions a causa de la complicaci de lorografia, destaquen els ponts i tnels que comuniquen les illes, incloent lilla artificial de laeroport de Kansai. La xarxa ferroviria japonesa va comenar a crear-se el segle XIX. El Jap va ser capdavanter en construir el 1964 el Tren Bala entre Tokyo i Osaka. La xarxa de trens dalta velocitat, denominats Shinkansen, ha continuat ampliant-se fins a superar els 2.000 quilmetres. Els Shinkansen connecten Tokyo amb els extrems nord dHonshu (Morioka) i lilla de Kyushu. Juntament amb aquestes modernes xarxes, conviuen altres lnies convencionals. La gesti de la major part de la xarxa de ferrocarril est adjudicada a vuit companyies, que formen el Japan Railways Group, ens administratiu que supervisa el funcionament daquest transport. Daltra banda, hi ha una mplia xarxa de trens de rodalies a mans privades, a ms dels metropolitans, i el metro de Tokyo s el ms extens, amb ms de 200 quilmetres. Quasi totes les ciutats importants japoneses disposen de metro. El Jap compta amb un conjunt de carreteres tan extens com el de la Xina, amb ms d1,1 mili de quilmetres. Daquestes, almenys el 30% estan sense asfaltar. El continu creixement del trnsit, incls el dautombils, que suposaven lany 2000 el 46% dels passatgers, provoca que gaireb totes les vies daccs a les rees metropolitanes estiguin a la vora del collapse. Aix succeeix malgrat la forta promoci del transport pblic.
El Jap disposava lany 2001 de 7.265 quilmetres dautopistes, xifra que queda fora enrera en comparaci amb Alemanya (11.143) o Frana (9.000).
Els principals aeroports sn els dos propers a Tokyo: lAeroport Internacional de Tokyo a Narita i lAeroport Internacional de Tokyo a Haneda. Laeroport de Narita s el ms important i el 1999 va tenir un trfic de 22,2 milions de passatgers. Totes les grans ciutats japoneses tenen aeroport: Osaka, Nagoya, Nagasaki, etc. El trfic fonamental s linternacional, principalment a causa de les intenses relacions econmiques amb tota sia i els Estats Units.
44
Taiwan disposa de ms de 1.000 quilmetres de ferrocarril dels quals la meitat sn de via doble. Comunica les principals ciutats costaneres, en especial les de la costa oest. En lactualitat sest construint la lnia dalta velocitat entre Taipei i Kaohsiung de 345 quilmetres. La xarxa de carreteres s bastant densa, en especial entre les principals ciutats. Una autopista de ms de 350 quilmetres comunica Taipei i Kaohsiung. De la mateixa manera, els principals aeroports es troben en aquestes dues ciutats, que van sumar un moviment de prop de 20 milions de passatgers internacionals lany 2001. Els principals ports sn el de Kaohsiung, Taichung i Keelung. Corea del Sud t una xarxa de carreteres de gaireb 100.000 quilmetres, amb prop de 3.000 quilmetres dautopista, que comuniquen Sel amb les principals ciutats del pas (Incheon, Pusan, Kwangju, etc.). El sistema est bastant desenvolupat per existeixen problemes daccs a les grans ciutats, semblants als de les grans rees metropolitanes japoneses. Uns 3.100 quilmetres de ferrocarril connecten Sel amb les principals ciutats i en especial, els ports de Pusan i Incheon. Noms un part est electrificada. En lactualitat sest posant en marxa lnies dalta velocitat. Sel compta amb metro i amb trens de rodalies. A Corea hi ha tres aeroports internacionals (Sel, Pusan i Cheju). Laeroport ms important s el de Sel amb 14,5 milions de passatgers internacionals el 1999. Per la seva part, la carretera va suposar en el 2001 el 74% del transport intern de passatgers, el ferrocarril el 6,8% i el metro el 18,9%. La situaci del transport a Corea del Nord est dominada per la difcil situaci econmica que travessa el pas, la qual cosa repercuteix en el manteniment de la infraestructura. Segons les estadstiques disponibles amb referncia a lany 1990, Corea del Nord disposava de 5.000 quilmetres de ferrocarril, dels quals 3.200 estaven electrificats; 30.000 quilmetres de carretera (destaca lautopista de Pyongyang al port de Nampo; amb una mica ms de 40 quilmetres); un aeroport internacional (Sunan al nord de Pyongyang), que t un trfic molt escs, i diversos ports: Nampo, Sombong Songnim, etc.
3.3. Espais turstics Lsia oriental sha anat consolidant progressivament com un dels grans espais turstics mundials. En lactualitat els ms de 65 milions de turistes que van visitar aquests pasos lany 2001, suposen una quota mundial del 9,5%. Des de 1990 (28 milions) el nombre de turistes sha doblat mpliament (65,3) i com a dada curiosa, la Xina sha situat com la cinquena destinaci ms important del mn en el 2001, sense incloure Hong Kong i Macao; daltra forma se situaria en segona posici mundial amb ms de 50 milions de visites. Les previsions de lOrganitzaci Mundial del Turisme (OMT), situen la Xina com el mercat amb ms capacitat de creixement en els propers anys. Malgrat aix, la crisi econmica que afecta globalment tots aquests pasos des de 1997, ha frenat el ritme de creixement turstic.
Principals destinacions turstiques mundials el 2001 (milions turistes) Destinacions turstiques 1.Frana 2. Espanya 3. EUA 4. Itlia 5. Xina 14. Hong Kong 76,5 49,5 45,5 39,0 33,2 13,7
45
Si la recepci de turisme s molt important a tota la zona, no es pot dir el mateix respecte a lemissi de turisme. En relaci amb la poblaci total, sn notables les sortides a les antigues colnies de Hong Kong i Macao, amb 67 i 42 viatges per cada 100 habitants; aix mateix, els taiwanesos tenen una notable propensi al viatge (33 viatges/100 hab.) i en menor mesura coreans i japonesos (13 viatges/100 hab.) i molt escassa a la Xina (1 viatge/100 hab.). El pes demogrfic fa que el Jap sigui el principal emissor de la zona, amb ms de 16 milions de viatgers, seguit de la Xina. El progressiu increment del nivell de vida de la Xina, incrementar les sortides de viatgers. Els ms de 43.353 milions de dlars dingressos turstics a lsia oriental suposen, aproximadament en el 2001, el 9,4% dels ingressos mundials per turisme. En canvi, els ms de 65.407 milions de dlars de despeses per sortides turstiques provoquen que la balana de pagaments de lrea sigui clarament deficitria. Aix es deu a la important despesa turstica del Jap, que se situa en la quarta posici mundial de despesa turstica, i a Taiwan, la despesa del qual gaireb dobla els ingressos per turisme. El sector turstic t una gran importncia al Jap, com es pot deduir dels 1,5 milions dhabitacions de qu disposa el sector hoteler. Malgrat el notable contingent de viatgers que surt del pas, el turisme s una activitat fonamentalment nacional, enfocada a la prctica desports (16 milions de jugadors de golf), al gaudi dels balnearis (2.237 a causa de la important activitat volcnica), de la naturalesa i del mar.
El gaudi de la naturalesa s una activitat molt apreciada pels japonesos; per aix disposa de 28 parcs nacionals. Les activitats de sol i platja comencen a estar fora esteses, sobretot, a les zones ms properes a les grans urbs (pennsula dIzu, mar Interior, regi dIse-Shima, etc.). A les zones costaneres hi ha tres paisatges molt apreciats: Miyajima (mar Interior), Matsushima (badia Sendai) i la badia Wakasa.
Principals pasos turstics per ingressos 2001 (milions dlars) Pasos turstics 1. EUA 2. Espanya 3. Frana 4. Itlia 5. Xina 13. Hong Kong 72,3 32,9 29,6 25,9 17,8 8,2
Principals consumidors mundials de turisme 2001 (milions de dlars) Consumidors de turisme 1. EUA 2. Alemanya 3. Anglaterra 4. Jap 5. Frana 58,9 46,2 36,5 26,5 17,7
En els ltims anys, el Govern japons ha impulsat la creaci de centres recreatius, com a eina dordenaci territorial, seguint unes pautes molt semblants a les Zones i Centres dInters Turstic Nacional que es van realitzar a Espanya des dels anys 60. Des de 1990 shan posat en marxa 20 zones recreatives.
Propensi al viatge Nm. de viatges/100 hab. (2001) Hong Kong Macao Taiwan Corea Sud Jap Xina 67 42 33 13 13 1
Font: elaboraci prpia a partir de Statistics Handbook of Japan 2002.
46
La Xina est experimentat un gran creixement del sector turstic. El turisme comena a ser una font fonamental de divises per a la Xina (17.792 milions de dlars el 2001), a ms de ser un gran generador docupaci i dactivitat econmica: 288.000 empreses turstiques en el 2001 i gaireb 35 milions docupacions relacionades amb el sector en els ltims deu anys. La Xina compta amb uns recursos turstics de gran importncia per al turisme internacional. El pas t en lactualitat 27 declaracions de Patrimoni de la Humanitat, un important llegat cultural.
Algunes daquestes declaracions sn conegudes com la Gran Muralla, el Palau Potala del Tibet, el Palau Imperial de Pequn, etc.; altres patrimonis sn menys coneguts i estan situats en linterior del pas. La major part daquests estan relacionats amb la naturalesa (muntanyes, grutes, jardins, etc.) i la resta sn ciutats histriques. La principal porta dentrada per als circuits internacionals s Pequn i des dall es distribueixen les rutes, que convergeixen gaireb totes a la Gran Muralla. Pocs circuits i turistes sendinsen a linterior de la Xina (uns 80.000 anualment arriben al Tibet). Els altres punts dentrada en connexi amb els pasos de lsia sn Hong Kong i Macao, que tenen un flux de viatgers molt notable. Aquestes ciutats estan molt relacionades amb el turisme de negocis.
Previsions Tal s el ritme de creixement turstic que segons les previsions de lOrganitzaci Mundial del Turisme, la Xina en el 2020 ser la principal destinaci turstica i quarta emissora mundial.
Les sortides turstiques dels xinesos no sn tant importants com cadrria esperar del seu potencial demogrfic, a causa del nivell adquisitiu (encara baix per a la majoria de la poblaci) i els costums tradicionals, a ms del desconeixement didiomes. De fet, la tendncia al viatge exterior s molt ms elevada a Taiwan i Corea, que al Jap. En conseqncia, en aquests moments comena a consolidar-se el sector turstic nacional interior, fenomen cada vegada ms important. Taiwan mant una important activitat turstica, tant en entrades com en sortides. De fet, deixant de costat els casos especials de Macao i Hong Kong, lilla s el territori que rep ms turisme en relaci amb la seva poblaci. En una situaci oposada es troba el Jap (pas que rep menys turistes que Corea), al marge de la situaci especial de Corea del Nord. Taiwan presenta una infraestructura dallotjament bastant moderna (gaireb 20.000 habitacions) i un sistema de transports bastant desenvolupat. Les visites han anat incrementant-se constantment en aquests ltims anys, des dels 1,1 milions de turistes el 1982 fins a gaireb els tres milions del 2002. Tot i aix, les despeses per sortides sn ms importants que els ingressos per turisme, fet que representa un problema per a les autoritats. Lilla compta amb un ric patrimoni cultural i religis (temples budistes, taoistes, confucians, etc.) i uns paisatges naturals de gran bellesa, tant en linterior com a la costa. Hi ha sis parcs nacionals i diversos museus etnogrfics, histrics, etc. Els turistes procedeixen dels pasos propers, a excepci de la Xina, a ms dels Estats Units. Corea del Sud va rebre la visita duna mica ms de 5 milions de turistes en el 2001, xifra gens menyspreable que situa el pas en quart lloc de la zona, tenint
47
en compte a Macao i Hong Kong, i per davant del Jap. Com Taiwan, ha mantingut un ritme constant dincrement de turisme, encara que no tan explosiu com en el cas de la Xina. Aix mateix, s notable el flux de sortides a lestranger que supera el nombre dentrades. La infraestructura del sector est notablement desenvolupada, amb ms de 50.000 habitacions, en part grcies a la celebraci de diversos esdeveniments esportius (olimpades, mundials de futbol, etc.). Els turistes procedeixen fonamentalment del Jap (46,2%), fenomen que es produeix malgrat els recels histrics de la Xina i dels Estats Units. Els coreans, per la seva part, es dirigeixen principalment al Jap i a la Xina. La pennsula de Corea compta amb una gran riquesa cultural, sobretot un important patrimoni religis i uns paisatges naturals de gran valor a linterior del pas.
Es pot citar el Temple de Bulguk i la muntanya Toham a la ciutat de Gyeongju, un dels espais ms sagrats del budisme i un referent histric de Corea, bressol de lantic regne de Silla. Dades bsiques de turisme a lsia oriental Xina Arribades de turistes 2001 (milions) Sortides de viatgers 2001 (milions) N. habitacions 2000 Ingressos per turisme internacional 2001 (M. $) Despeses per sortides internacionals 2001 (M. $) Hong Kong Taiwan Macao Corea del Sud 5,147 Jap Total
33,167
13,725
2,617
5,842
4,772
65,27
12,133
4,8
7,2
0,19
6,1
16,2
46,62
948.185
36.438
19.928
9.201
51.189
1.574.132
2.639.073
17.792
8.241
3.991
3.745
6.283
3.301
43.353
13.144a
12.467
6.379
6.887
26.530
65.407
Procedncia Jap (21,3%) Xina (32,4%) del turisme Corea S. (15%) Taiwan (17,6%) estranger 2001 Rssia (10,7%) Jap (9,7%)
Nota: a. 2000, Corea del Nord va registrar el 1990, 115.000 turistes. Font: World Tourism Organization, 2002.
Jap (37,1%) EUA (12,9%) Tailndia (4,4%)
Hong Kong (50,6%) Xina (29,2%) Taiwan (14,1%)
Jap (46,2%) Xina (9,4%) EUA (8,3%)
Corea S. (23,8%) Taiwan (16,9%) EUA (14,5%)
Respecte a Corea del Nord no es disposa de dades recents ni fiables. El 1990 unes 115.000 persones van visitar el pas, segons lOMT. De tota manera, Corea del Nord no afavoreix massa els fluxos turstics, ni ha desenvolupat la infraestructura necessria. En lactualitat sestan construint alguns hotels a la Zona Econmica Especial de Rajin-Sombong, al nord-est del pas, actuaci concorde amb la necessitat de posar en marxa aquesta zona franca i donar comoditat i allotjament als homes de negocis.
48
4. Desenvolupament i subdesenvolupament
Com hem pogut anar veient en els anteriors captols, el desequilibri i els contrasts sn una pauta habitual als pasos de lsia oriental. En els ltims decennis, sembla que el creixement econmic que experimenta la zona est incrementant les diferncies territorials i socials. Tots els pasos de la zona presenten internament grans diferncies que, en el cas de la Xina, saguditzen per la seva gran extensi. Les transformacions econmiques i socials recents shan fet sobre la base de desequilibris entre zones productives i zones perifriques; aix sense esmentar les diferncies internes urbanes. De forma general, sembla que el desenvolupament a tota la zona ha giravoltat sobre la costa, la qual cosa ha deixat buits els espais interiors, aliens a aquests processos. A aquestes diferncies internes, cal afegir-hi el fort contrast entre cada un dels pasos i territoris i els llaos de dependncia que shan anat creant. No oblidem que el nucli rector de lsia oriental, per ara, s el Jap, la segona gran potncia econmica del mn. Aquesta situaci contrasta violentament amb la que es troba a no gaires milles martimes a Corea del Nord, per no parlar del sud-est asitic. Referint-nos de forma concreta al quadre de lndex de Desenvolupament Hum, que resumeix b la situaci particular de cada pas respecte al desenvolupament, destaca en primer lloc la bona posici dalguns pasos i territoris. Aix el Jap, Hong Kong i Corea del Sud es troben dins dels pasos de Desenvolupament Hum Alt (per sobre del 0,800). En aquest bloc tamb caldria incloure Taiwan si pogussim disposar dinformaci especfica. Aquestes xifres indiquen que aquests pasos han realitzat un esfor considerable en lelevaci dels estndards socials bsics (sanitat i educaci), a ms de la generaci de renda. Acompanyen els pasos ms desenvolupats del mn, i en especial cal destacar la posici del Jap. Al contrari, la Xina malgrat el seu espectacular procs de desenvolupament econmic dels ltims vint anys, es troba dins dels pasos amb un Desenvolupament Hum Mitj, encara que ha fet un notable esfor en sanitat i alfabetitzaci. Finalment, la informaci de la qual es disposa de Corea del Nord indica que la situaci econmica i social no s gaire bona i se situaria en la part baixa dins dels pasos amb un ndex de Desenvolupament Hum Mitj.
ndex de desenvolupament hum 2001 Esperana de vida (anys) 81,3 79,1 75,2 70,6 Taxa alfabetitzaci (% 15 anys dedat i majors) 99% 93,5% 97,9 85,8 Taxa bruta combinada d educaci 1a, 2a i 3a (%) 83% 63% 91% 64% PIB per cpita (PPA $ EUA) 25.130 24.850 15.090 4.020
ndex (IDH)
Posici mundial
Jap Hong Kong Corea Sud Xina
0,932 0,889 0,879 0,721
9 26 30 104
49
ndex (IDH)
Posici mundial
Esperana de vida (anys) 63,1 75,6 79,1
Taxa alfabetitzaci (% 15 anys dedat i majors) 100 95,6 97,7
Taxa bruta combinada d educaci 1a, 2a i 3a (%) 92%
PIB per cpita (PPA $ EUA) 17.394 20.150
Corea Nord Taiwan Espanya
0,918
19
Nota: Els indicadors estan referits a lany 2001. Taiwan no est reconegut per les Nacions Unides; les dades estan referides a aquell any. Aquest organisme no t dades suficients per a Corea del Nord. Font: Informe sobre el Desarrollo Humano 2001, Nacions Unides, (PNUD).
50
Mapa conceptual
51
Glossari
Quatre Dracs Tamb denominat els Quatre Tigres Asitics, aquest apellatiu fa referncia al gran creixement econmic que han registrat en els ltims vint anys Corea del Sud, Hong Kong, Taiwan i Singapur. Amb posterioritat aquest club ha augmentat amb la inclusi daltres pasos del sud-est asitic (Malisia, Tailndia, etc.). Deslocalitzaci industrial m Procs pel qual les grans empreses i multinacionals traslladen part de les seves installacions de muntatge als pasos amb menors costos laborals. Doble collita f Combinaci de cultius per aconseguir el millor aprofitament possible de la terra existent. ndex de cobertura energtica m Relaci entre la producci energtica nacional i les importacions necessries per cobrir la demanda. Intensivitat a m dobra f Utilitzaci abundant dun factor productiu (m dobra), en detriment daltres factors, generalment el capital. Aix succeeix sobretot quan la m dobra s molt barata i abundant o hi ha certa necessitat docupar el major nombre de persones, com a la Xina. Megalpoli f Xarxa urbana de centenars de quilmetres que comprenen metrpolis i ciutats que tenen entre si relacions estretes (persones, bns, serveis, etc.), i tamb amb la resta del pas. Al Jap shan consolidat algunes com Tokyo-Nagoya-Osaka, a ms dOsaka-KobeFukuoka. A la Xina, Shanghai comena organitzar un espai daquest tipus. parcellari m Aquest terme fa referncia a lestructura i distribuci de les parcelles de terra. Aix doncs, un parcellari atomitzat es refereix a un predomini del minifundisme. Regions Kaso f Expressi que al Jap es refereix a les regions poc desenvolupades i poblades, que han sofert amb fora lemigraci cap a les zones urbanes. Aquesta situaci es pot traslladar en part a Corea del Sud i Taiwan. shinkansen m Tren dalta velocitat japons. Zaibatsu m Conglomerat dempreses caracteritzades per la seva estreta connexi amb les Administracions Pbliques i que van donar lloc a grans oligpolis. A Corea del Sud es denominen chaebol. Zones Econmiques Especials f rees que ofereixen els pasos amb uns incentius econmics importants (costos laborals molt reduts, subvencions, facilitats per transferir els beneficis, etc.) per atreure les empreses multinacionals.
Bibliografia
Bibliografia bsica
De Blij, H.J.; Muller, P.O. (2002). Geography, Realms, Regions, and Concepts. New York: Jonh Wiley & Sons. Gentelle, P.; Pelletier, P. (1994). Chine, Japon, Core, Gographie, Universelle. Paris: Belin/Reclus. Larivire, J.P.; Marchand, J.P. (1999). Gographie de la Chine. Paris: Armand Colin. Mndez, R.; Molinero, F. (1998). Espacios y sociedades. Introduccin a la geografa regional del mundo. Barcelona: Ariel Geogrfica. Pelletier, P. (1997). Le Japon. Paris: Armand Colin (Col. Prpas Gographie). Prats Estivill, J. (coord.) (1990). Geografa Universal. Asia. Barcelona: Instituto Gallach.
Bibliografia complementria
Atlas of Population, Environment, and Sustainable Development of China (2000). Beijing, New York: Sciense Press. Bernier, B. (1995). Le Japon contemporain. Une conomie nationale, une conomie morale. Montreal: Presses Universitaires de Montreal.
52
El Estado del Mundo 2003. (2002): Anuario econmico geopoltico mundial. Madrid: Akal. Guohua, X.; Peel, L.J. (1991): The Agriculture of China. United Kingdom: Oxford University Press. Japan. An Illustrated Encyclopedia, 2 vols. (1993). Tokyo: Kodansha MacDonald, D. (1985). A Geography of Modern Japan. Woodchurch, Ashford, Kent: Paul Norbury Publications. Major Food and Agricultural Commodities and Producers (2003). Food and Agriculture Organization (FAO). Roma. Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD). (2003): Informe sobre el Desarrollo Humano 2001. Naciones Unidas. Stastistical Yearbook of The Republic of China 2002 (2002). Directorate General of Budget, Accounting and Statistics, Executive Yuan. Taipei. Statistical Handbook of Japan 2002 (2002). Ministry of Public Management, Home Affairs, Post and Telecommunications, Tokyo. Statistical Handbook of Korea 2002 (2002). Korea National Statistical Office (KNSO). Seoul. Tourism Market Trends. Asia and the Pacific. (2002). World Tourism Organization (WTO) Madrid.

Geografia Econòmica de L'àsia Oriental: Les Activitats Econòmiques I La Seva Localització Espacial

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Geografia Econòmica de L'àsia Oriental: Les Activitats Econòmiques I La Seva Localització Espacial

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Geografia econmica de lsia oriental

Les activitats econmiques i la seva localitzaci espacial

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01833

Geografia econmica de lsia oriental

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01833

Geografia econmica de lsia oriental

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01833

Geografia econmica de lsia oriental

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01833

Geografia econmica de lsia oriental

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01833

Geografia econmica de lsia oriental

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01833

Geografia econmica de lsia oriental

a) Una pagesia nombrosa. La forta pressi de la poblaci agrcola

Fuente: elaboraci prpia a partir de P. Larivire et al., 1999.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01833

Geografia econmica de lsia oriental

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01833

Geografia econmica de lsia oriental

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01833

Geografia econmica de lsia oriental

Font: El estado del Mundo 2003.

1961 53,6 14,2 18,0 6,2 112,1 1,6 4,2 79,0

1978 136,9 53,8 55,9 7,6 304,8 2,2 21,1 268,0

1997 200,7 123,3 104,3 14,7 494,2 4,6 78,9 613,3

2000 200,5 114,4 126,2 15,4 457,0 8,8 66,3 683,3

2002 181,5 93,5 115,8 16,9 404,1 9,6 80,3 715,0

68,4 18,1 16,8 9,5 163.9 1,3 7,1

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01833

Geografia econmica de lsia oriental

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01833

Geografia econmica de lsia oriental

Font: elaboraci prpia a partir de Statistical Handbook of Japan, 2002.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01833

Geografia econmica de lsia oriental

Font: elaboraci prpia a partir de P. Pelletier, 1997.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01833

Geografia econmica de lsia oriental

Jap. An Illustrated Encyclopedia, vol. I, pg. 17.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01833

Geografia econmica de lsia oriental

1.723.895 165.995 136.714 2.431.137 3.045.605 9.215 19.837

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01833

Geografia econmica de lsia oriental

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01833

Geografia econmica de lsia oriental

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01833

Geografia econmica de lsia oriental

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01833

Geografia econmica de lsia oriental

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01833

Geografia econmica de lsia oriental

Mercuri % Total 5,6 Posici mundial 5

Font: El estado del Mundo 2003.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01833

Geografia econmica de lsia oriental

Font: elaboraci prpia a partir de J. Larivire et al., 1999.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01833

Geografia econmica de lsia oriental

% del total mundial

310,2 112,1 815,7

11,7 4,2 30,7