Plataforma Antipedrera de la Tossa dAlgerri

Lleida, 9 doctubre de 2012

COMUNICAT DE PREMSA IPCENA-PLATAFORMA ANTIPEDRERA DE LA SERRA DE LA TOSSA DALGERRI

Envergadura del projecte de la pedrera de la Serra de la Tossa
Superfcie: 377.880 m2 de terreny (aproximadament 38 camps de futbol). Roca prevista a extreure: 4.000.000 m3 de roca. Tipus dexplotaci: arrencada mitjanant voladures amb barrinades freqents. Duraci prevista de lexplotaci: 20 anys. Camions diaris pel poble: 146 camions. Figures de protecci: Xarxa Natura 2000, ZEPA, EIN, LIC. Empresa promotora: Benito Arn Hijos S.A. Estat actual: Benito Arn Hijos ha demanat lautoritzaci ambiental.

Principals motius doposici al projecte de Pedrera de la Serra de la Tossa:

1. El patrimoni natural del poble dAlgerri no est en venda. Igual que els nostres avantpassats ho varen conservar, la nostra obligaci es preservar-ho pels nostres fills i nts. 2. Vulneraci de totes les figures de protecci de la XN2000 vigents a la Serra de la Tossa dAlgerri (EIN, ZEPA i LIC). Valors naturals a preservar: la subsistncia daus estpiques amenaades, daltres en perill greu dextinci com lliga cuabarrada, hbitats prioritaris de mxima protecci com els matollars guixencs, fauna i bosc i prats secs mediterranis. 3. Vulneraci del Consorci de Repoblaci Forestal i del Pla dOrdenaci Forestal vigents a Algerri, que no permeten les activitats extractives a la Serra de la Tossa. 4. Incompatibilitat urbanstica. La serra de la Tossa est classificada com a sl no urbanitzable de protecci especial. 5. Incompatibilitat del vial daccs dels camions a la pedrera. 146 camions diaris han de passar per la zona urbana del poble dAlgerri i pel fons dun barranc que s domini pblic hidrulic 6. Vulneraci del lAcord de Govern GOV/185//2010 que regula la gesti dels espais protegits de la plana de Lleida. Larticle 21 que regula les activitats extractives, diu clarament que noms es permetran les activitats extractives ja autoritzades en el moment de la declaraci de lespai protegit.

Dossier de premsa ( Documentaci ampliada)

Referit a les Allegacions dIpcena i la Plataforma Antipedrera de la Tossa dAlgerri, per la NO concessi de lautoritzaci ambiental del projecte de pedrera que lempresa Benito Arn Hijos, S.A., pretn realitzar a la Serra de la Tossa dAlgerri.

1.- Per criteris ambientals

La serra de la Tossa es troba al bell mig de lrea occidental de lespai de la Xarxa Natura 2000 denominat Secans de la Noguera. Est inclosa dins de la zona ZEPA, en un espai que tamb est catalogat com a LIC (Lloc dinters comunitari) i que tamb pertany a lEspai dInters Natural (EIN) Secans de la Noguera. s troba per tant dins dun espai singular, afectat per diverses figures de protecci ambiental, que resumides serien: XN2000 PEIN Codi ZEPA Codi LIC Nom de lespai protegit que inclou la serra de la Tossa Secans de la Noguera Secans de la Noguera S ES5130021 ES5130021 Lempresa Benito Arn Hijos, S.A. pretn extreure de la Serra de la Tossa roca calcria per a usos dobra civil. La roca calcria s un tipus drid molt abundant a Catalunya i tamb a la vena comunitat dArag. En els espais naturals protegits el criteri de preservaci ha de prevaldre per sobre del dexplotaci. No hi ha cap motiu, ms enll dels interessos econmics particulars de lempresa promotora (que disposa duna planta de tractament drids entre els municipis dAlgerri i Alfarrs), que justifiqui lextracci daquest rid en un espai natural protegit, com el de la Serra de la Tossa. Safectaran un total de 44,5 Hectrees de la Tossa, de les quals 37,8 Ha seran les de lextracci estricta de la roca i la resta per a installacions auxiliars.

Fig. 1. Fitxa de lEspai Natural Secans de la Noguera extreta del Pla de gesti i Pla especial de protecci del medi natural i del paisatge dels ENP de la Plana de Lleida. Volum I. Memria descriptiva i diagnosi. Setembre 2010, aprovat per la Generalitat de Catalunya.

El promotor preveu realitzar lexplotaci daquesta serra al llarg de 20 anys com a mnim, amb un mtode dexplotaci per arrencar la roca a base de voladures sistemtiques cada dues setmanes aproximadament, utilitzant una mitjana anual de 112.200 Kg dexplosiu, amb lona sonora i projeccions de material (fragments de roca i pols) que aix provocar, causant impactes molt greus sobre la fauna i irreversibles sobre la flora, lhbitat i el paisatge de la serra de la Tossa. El treball de la maquinria pesant de lexplotaci s evident que tamb causar molsties greus sobre la fauna de la zona, a lensems que el trnsit dels camions que transportaran lrid fora de la pedrera (es preveuen 146 trajectes diaris de camions de 40 tones de pes mxim autoritzat, que transitaran per linterior lespai natural protegit fins al poble dAlgerri i daqu fins a la planta que Benito Arn Hijos, S.A. t entre els termes dAlfarrs i dAlgerri). s pot comprovar com Algerri s el municipi que ms superfcie aporta a lEspai Natural Protegit Secans de la Noguera (un 32,31% de la superfcie total de lEspai) alhora que s el municipi dins de lEspai amb ms superfcie protegida (un 53,30 % de la superfcie del municipi). La serra de la Tossa s troba al bell mig daquesta superfcie protegida del terme dAlgerri, de manera que qualsevol acci sobre della (i ms tenint en compte els mtodes i lenvergadura daquest projecte) irradia els seus impactes i efectes negatius cap a tota la resta de la superfcie lEspai Natural Protegit (ENP).

Fig. 2. Mapa de la ubicaci de lrea afectada de la Serra de la Tossa (delimitada en vermell) dins de lEspai de la Xarxa Natura 2000 Secans de la Noguera. Tamb sobserva la seva ubicaci en relaci

al poble i terme municipal dAlgerri. Tamb podem apreciar que es troba a prop dels lmits amb lEspai de la XN2000 Vessants de la Noguera Ribagorana.

Dentre els valors ambientals ms sensibles que s poden veure afectats per aquesta activitat extractiva a la serra de la Tossa en destaquen la fauna, especialment els ocells (aus estpiques i daltres prpies de les bosquines mediterrnies que pretn protegir prioritriament la ZEPA) i sobretot lliga cuabarrada, Aquila fasciata (= Hieraaetus fasciatus), de la qual noms nhi ha 7 o 8 parelles a les Terres de Ponent i menys de mil a tot Europa. Una parella daquesta espcie nia i cria a pocs quilmetres de la Tossa, prop de la presa de Santa Anna, i el sector de la Tossa i de lENP Secans de la Noguera constitueix part de la seva rea de campeig i caa. Aquest espcie est en greu perill dextinci, amb noms 68-70 parelles a Catalunya el 20091. Segons paraules textuals del DAR per garantir la preservaci d'aquesta espcie, l'ampliaci de la Xarxa Natura 2000 va incloure tots els sectors de cria ocupats i part dels abandonats, aix com bona part de les rees de campeig i de les rees de dispersi juvenil. Aix mateix el propi DAR reconeix que entre els factors damenaa ms grans per aquesta espcie hi ha: La prdua de qualitat dels territoris, sigui per impactes sobre el medi, reducci de preses, excs de pertorbacions o desplaaments a zones menys favorables forats per altres espcies competidores com l'liga daurada, est al darrera de l'increment de la mortalitat i la disminuci de l'xit reproductor. La capacitat d'adaptaci d'aquesta espcie als ambients humanitzats t evidentment un lmit i, en els darrers anys, el constant increment urbanstic i d'infraestructures (carreteres, pedreres, etc.), aix com de presncia humana en els sectors de cria (lleure i escalada principalment), sn les causes dels abandonaments d'alguns sectors de cria. (). Lenvergadura, el mtode dexplotaci i les accions que ocasionar aquesta pedrera, s evident que suposaran un greu impacte per la parella dliga cuabarrada que campeja pel sector de la Tossa. Aix mateix tamb es veuran molt afectats altres valors ambientals, com els de les brolles gipscoles (catalogades com a LIC, lloc i hbitat dinters comunitari i de la mxima protecci) que hi ha a la prpia Tossa i zones circumdants. Aquest hbitat de les brolles gipscoles (Hbitat Prioritari de la mxima protecci segons la Directiva 97/62/CEE, codi de protecci 1520), constitueix un hbitat singular en espcies de flora i tamb com a hbitat molt important per als ocells estpics, un dels mxims valors de protecci de la ZEPA, que indubtablement es veuran greument afectats per aquesta activitat extractiva projectada (impactes a causa de les voladures, trnsit de camions, etc.) cas que sarribi a dur a terme. Alhora, dins de lmbit estricte de lactivitat extractiva (la prpia serra de la Tossa) hi ha dos hbitats protegits que seran eliminats directament per lextracci de lrid, tot i les cauteles del promotor a lhora de plantejar una pretesa recuperaci ms que qestionable. Aquests

Les dades relatives al nombre de parelles estan extretes de fonts oficials del Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR. Totes les cites textuals que venen a continuaci tamb provenen daquesta font (podeu fer la cerca a la web, seguint els enllaos Medi natural>Fauna, flora i animals de companyia>Fauna salvatge autctona>Espcies protegides i amenaades>Ocells). Aqu tamb es poden contrastar les diferents normatives sobre la protecci daquesta espcie (que gaudeix de la mxima protecci possible) i el greu perill dextinci que lamenaa.

hbitats estan protegits segons el que disposa la Directiva 92/43/CEE de 21-5-1992 (Directiva Hbitats), i un dells gaudeix de la mxima protecci, que s la dHbitat Prioritari: Denominaci hbitat Codi identificaci Prats mediterranis rics en anuals basfils (Thero- 6220 Brachypodietalia) Alzinars i carrascars 9340 Hbitat prioritari S NO

2. Per incompliment de la legalitat en relaci a lestat administratiu de les forests dAlgerri

La serra de la Tossa forma part de la forest Rodamilans, Sisquella y altres dAlgerri. Aquesta forest est subjecta a un Consorci de Repoblaci Forestal entre lAjuntament dAlgerri i lAdministraci Forestal (nmero delenc L-3079, del Catleg de forests consorciades de la provncia de Lleida). En virtut daquest Consorci els terrenys de la forest estan a disposici de lAdministraci Forestal (les competncies actualment sn de la Direcci General de Medi Natural del DAR de la Generalitat de Catalunya) per a ser repoblats quan aquesta ho disposi (el Consorci es troba aproximadament a la meitat del seu perode de vigncia) i per tant no s possible autoritzar cap activitat que canvi ls forestal daquests terrenys, dacord amb la Llei 43/2003, que s la llei bsica forestal de lEstat Espanyol. Aix mateix aquesta forest tamb disposa dun Projecte dOrdenaci Forestal aprovat el 20 de desembre de 2007 el qual tampoc preveu els usos extractius dins de la superfcie de les forests (superfcie que inclou la serra de la Tossa). En data 27-102011 lOGAU del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya va requerir al promotor (a petici de la Direcci General del Medi Natural i Biodiversitat) que per tal dautoritzar el projecte calia aprovar la modificaci daquest Projecte dOrdenaci Forestal de manera que considers compatibles les activitats extractives dins de les forests dAlgerri. Aquest requeriment shavia de complir dins dun termini de tres mesos (pel qual el promotor ja va sollicitar prrroga) i en cas dincompliment shavia de declarar la caducitat de lexpedient administratiu dautoritzaci de lactivitat extractiva a la Serra de la Tossa (Expedient LA-2010/0059). Encara a data davui no sha complert aquest requeriment, i fins i tot sha intentat, presumptament, esquivar i vulnerar la legislaci forestal vigent (Llei 43/3003 de Montes de lEstat Espanyol i la Llei 6/1988 forestal de Catalunya) pretenent aprovar la modificaci del Projecte dOrdenaci Forestal mitjanant un Decret dAlcaldia de lAjuntament dAlgerri datat a 9 de febrer de 2011, quan aquesta modificaci no s competncia de lAlcalde sin de lAdministraci Forestal (Direcci General del Medi Natural) la qual pot actuar a petici dun acord del Ple de lAjuntament dAlgerri, circumstncia que no sha produt.

Fig. 3. Vista de la forest de la Serra de la Tossa per la banda Est. En aquest sector hi trobem un bosc dalzinar mediterrani continental (carrascar) amb molt bon estat de conservaci i desenvolupament. Es tracta dun Hbitat protegit per la Directiva Hbitats de la UE (codi 9340).

Fig. 4. Vista de la forest de la Serra de la Tossa per la banda oest. En aquesta sector hi trobem un bosc de pi blanc procedent de les repoblacions efectuades grcies al Consorci de Repoblaci de les forests dAlgerri.

Sadjunta en lannex I una cpia dels documents de lAjuntament dAlgerri pels quals es considera efectuada aquesta pretesa modificaci del Projecte dOrdenaci Forestal, de manera que es considerin compatibles les activitats extractives dins de les forests dAlgerri.

Aquests dos instruments de gesti forestal (amb rang normatiu), el Consorci de Repoblaci i el Projecte dOrdenaci Forestal de les forests dAlgerri, impedeixen que les activitats extractives siguin autoritzades dins de la Serra de la Tossa, que es troba inclosa en aquestes forests, ja que no permeten altre s del sl per aquests terrenys que no sigui un s estrictament forestal.

Fig. 5. Serra de la Tossa vista des del Sud. Sobserva lHbitat Prioritari protegit dels prats mediterranis rics en anuals basfils (codi 6220 Directiva Hbitats UE), barrejats amb carrasques i alzines (codi 9340 Directiva Hbitats UE).

3. Per incompatibilitat urbanstica del projecte

El municipi dAlgerri encara no t aprovat el POUM. En el Pla Territorial Parcial de Ponent (PTPP), en referncia a la zona de la Tossa, la classifica despai obert com a sl de protecci especial, i en aquest sentit indica que aquests espais recullen valors que justifiquen una gran protecci altament restrictiva a les possibles transformacions. Per tant, en qualsevol cas, la zona de la Tossa en concret, gaudeix duna protecci ambiental i urbanstica que fan impossible portar a terme lesmentat projecte. El promotor ha sollicitat la compatibilitat urbanstica a lAjuntament dAlgerri en data 31 de maig de 2012, al cap de molts mesos dhaver-se iniciat tota la tramitaci administrativa de lexpedient a lOGAU del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya per tal dobtenir lautoritzaci ambiental del projecte (Expedient LA-2010/0059) i un cop formulades ja les primeres allegacions en el trmit dinformaci pblica (que sacab el 4-5-2012. Publicat al DOGC 6096, de 27-3-2012), les quals feien notar aquest incompliment del projecte. Encara actualment el promotor no ha aportat cap documentaci que acrediti la compatibilitat urbanstica del projecte, noms ha aportat, en resposta a les allegacions presentades, aquesta sollicitud a lAjuntament dAlgerri, que no acredita en cap cas haver obtingut la compatibilitat urbanstica.

4. Per incompatibilitat del traat del vial proposat per transportar lrid de la pedrera.

El promotor pretn transportar lrid extret des de la pedrera (roca calcria triturada i esmicolada per plantes de tractament mbil situades en finques adjacents a la Serra de la Tossa) fins a la planta de la seva propietat situada entre els municipis dAlfarrs i dAlgerri. El promotor ha escollit un traat totalment inviable, que a ms causar un gravssim impacte social negatiu al poble dAlgerri. Aquest traat (vegeu fig. 6) parteix de la Tossa i arriba fins al poble dAlgerri, i el pretn creuar pel seu marge Est, fent circular els camions dins de la zona urbana, pel Carrer del Barranc de la Garriga i transitar posteriorment per linterior del Barranc de la Garriga, una llera del Domini Pblic Hidrulic que circumda el poble per lEst. En cap cas es pot autoritzar un projecte que contempli el trnsit de camions de 40 tones de PMA, que pretenen realitzar 146 trajectes diaris de mitjana, durant 20 anys, per la zona urbana dun poble petit com Algerri i per linterior del Domini Pblic Hidrulic. Laltra alternativa contemplada pel promotor (vegeu fig. 6), lha descartat dentrada, ja que implica un impacte molt ms greu per a la Xarxa Natura 2000 i tots els valors ambientals de protecci prioritria en aquest espai (brolles gipscoles, aus estepries, etc.). Aquesta segona alternativa travessa de ple tot el LIC de les brolles gipscoles, zona que a ms a ms s hbitat de les aus estepries.

Fig. 6. Mapa de les alternatives per al traat del vial per al trnsit dels camions que transportaran lrid de la pedrera. Encerclat vermell la Tossa i l`mbit de la pedrera. En lnia blava lalternativa escollida, que transita per la zona urbana del poble dAlgerri (Carrer del Barranc de la Garriga) i pel Domini Pblic Hidrulic del Barranc de la Garriga. En groc lalternativa desestimada.

A ms a ms es dna la circumstncia que el Carrer del Barranc de la Garriga acull lnica rea recreativa desbarjo infantil del poble, que s el carrer per on passeja habitualment la gent gran del poble, sobretot a lestiu, en sser un lloc fresc i ombrvol al costat dun barranc i que a ms a ms tot aquest sector del Carrer del Barranc de la Garriga i el Barranc de la Garriga est atapet dhorts que cultiven moltes famlies del poble, especialment dones i jubilats. El trnsit de camions per aquesta zona tindria doncs un impacte social gravssim per al poble dAlgerri.

El Barranc de la Garriga, al seu torn, s una llera activa que desaigua cabals en episodis de pluges al poble, amb una conca molt extensa per tot el Nord del terme municipal i amb riscos dinundabilitat alts, que han estat estudiats, avaluats i descrits, tant per la prpia Generalitat de Catalunya (Institut Cartogrfic de Catalunya), com per la Confederaci Hidrogrfica de lEbre2. I com a Domini Pblic Hidrulic no pot ser utilitzat en cap cas com a vial per al trnsit de camions pesants. LOGAU de la Generalitat de Catalunya, ja va fer al promotor un requeriment, a data 27-102011, en el qual se li demanava explcitament que defins i valids el projecte de vial que eviti el pas dels vehicles pel nucli de poblaci dAlgerri. s evident que el traat proposat no sols no compleix aquest requeriment sin que tamb incompleix la legislaci que afecta al Domini Pblic Hidrulic.

Fig. 7. Imatge de lrea recreativa infantil que est situada al costat del Carrer del Barranc de la Garriga, per on Arn pretn fer transitar 146 camions diaris des de la Tossa fins a la carretera C-26.

Fig. 8. El Barranc de la Garriga, per on ARN pretn fer passar els 146 camions diaris. Fotografia 2 presa el passat dissabte 29-9-2012. Observeu com tan sols amb una precipitaci de 44,6 l/m , com la registrada a Algerri en lepisodi de pluges del 29-9-2012 (dades del Servei Meteorolgic de Catalunya,

Hi ha diverses memries de treballs i estudis per avaluar i minimitzar aquests riscos dinundaci provocats per aquest barranc, realitzats per la Confederaci Hidrogrfica de lEbre i per lInstitut Cartogrfic de Catalunya de la Generalitat de Catalunya. Aquests documents shan presentat conjuntament amb les allegacions.

http://www.meteo.cat/xema/), tot i els mesos de sequera antecedents, al Barranc de la Garriga ja es genera un cabal daigua que circula per dintre seu.

5. Per incompliment de lAcord de Govern GOV/185/2010.

LAcord de Govern GOV/185/2010, d11 doctubre (DOGC 5755, 15-11-2010), pel qual saproven definitivament el Pla especial de protecci del medi natural i del paisatge dels espais naturals protegits de la plana de Lleida i el pla de gesti daquests espais, diu textualment en el seu article 21, referit a les activitats extractives en aquests espais naturals: 21.1 Sadmenten les activitats extractives ja autoritzades en el moment de la declaraci de lespai protegit Larticle 21.2 estableix que la suma de la superfcie de totes les rees afectades de forma simultnia (per activitats extractives) no ha de superar la segent superfcie total per a cada espai: Espai Sup. mxima autoritzable (...) (...) Secans de la Noguera 35 ha El projecte de pedrera a la Tossa pretn obtenir autoritzaci per a 37,8 ha, amb la qual cosa ell sol ja incompliria tamb aquest article. Aquest article 21 noms permet autoritzacions dampliacions dactivitats extractives ja existents i autoritzades en els Espais Naturals Protegits. Per fins i tot en aquest supsit s totalment restrictiu amb els hbitats de matollars guixencs o brolles gipscoles (codi 1520) i larticle 21.3 diu textualment: 21.3 Als espais naturals protegits de Bellmunt-Almenara i de Secans de la Noguera, lampliaci de les activitats extractives existents no pot autoritzar-se en els mbits amb presncia de lhbitat dinters comunitari dels matollars guixencs (codi 1520) LEspai Natural Protegit dels Secans de la Noguera (dins del qual es troba la Serra de la Tossa) s un dels espais regulats per aquest Acord GOV/185/2010, i per tant no s possible autoritzar una nova activitat extractiva dins daquest Espai, en virtut daquest article 21, tal i com es pretn a la serra de la Tossa. El mtode dexplotaci amb voladures sistemtiques cada dues setmanes i gran quantitat dexplosiu per voladura3, que sadmet que seran audibles fins i tot des del propi poble dAlgerri4 (situat a uns 3,7 Km de la serra de la Tossa), s evident que causar greus molsties sobre els ocells esteparis que crien i habiten a les zones circumdants de la Tossa (aquesta fauna orntica estepria s un dels valors principals de mxima protecci de la ZEPA daquest espai). Aix mateix, un dels altres valors naturals de mxima protecci en aquest Espai, com s la vegetaci i hbitats guixencs (les anomenades brolles gipscoles) tamb es veuran afectades
3

25 voladures anuals previstes, amb 112.200 Kg dexplosiu anuals a utilitzar, resulten que per cada voladura sutilitzaran 4.488 Kg dexplosiu. I aix al llarg duna vida til prevista en el projecte de 20 anys. 4 Aquesta afirmaci queda recollida, per exemple, en el Document de sntesi de lEstudi dImpacte Ambiental del projecte, a la seva pgina 125.

per les voladures, ja que a la Tossa hi ha brolles gipscoles (declarades com a LIC i Hbitat prioritari), que malgrat queden fora de lextracci (com que estan sobre roca guixenca no interessen com a rid), estan just al lmit de lextracci estricta, i s evident que les projeccions de fragments de roca, la pols generada i daltres actuacions dins de la pedrera afectaran a aquest hbitat i a aquest LIC (Lloc o hbitat dinters comunitari, codi 1520). Per tant, sincompleix plenament lAcord GOV/185/2010.

Annex I Cpia dels documents de lAjuntament dAlgerri pels quals es notifica la pretesa modificaci del Projecte dOrdenaci Forestal de les forests dAlgerri, de manera que es considerin compatibles les activitats extractives.