FOUCAULT, M. La arqueologa del saber. Madrid: Siglo XXI, 2009 MOREY, M. Lectura de Foucault. Madrid: Taurus, 1983, pp.

178-228

s possible definir un mtode danlisi histrica alliberat del tema antropolgic (de les subjeccions antropolgiques)?: aquesta s la pregunta que Larqueologia del saber tracta de respondre. Dos temes majors es manifesten en lorigen mateix de la subjecci antropolgica: - El tema de la histria contnua. - El tema del subjecte fundador. La histria continua el correlat de la conscincia: la garantia de qu podr recuperar all que se li escapa; la promesa de qu algun dia podr apropiar-se novament de totes aquelles coses que ara el sotmeten, podr reprendre el seu domini sobre elles i trobar all que hauria danomenar-se conservant la sobrecrrega de la paraula la seva llar. Voler fer de lanlisi histrica el discurs del continu, i fer de la conscincia humana el subjecte originari de tot saber i de tota prctica sn les dues cares dun mateix sistema de pensament. En ell, el temps s concebut en termes de totalitzaci, i la revoluci mai s altra cosa que una presa de conscincia. [resposta a Cahiers pour lAnalyse (1970), p. 225] Lnica garantia que ens assegura que evitarem els temes esmentats s intentar pensar la histria en termes discontinus: pensar la histria sota la clau de la diferncia i lesdeveniment (conceptes reclamats pel postestructuralisme que assenyalen el que per a la cultura occidental s el seu impensat especfic), prestant atenci preferent als llindars, ruptures, lmits i transformacions. Ara b, com pot pensar-se la histria sota la forma de la discontinutat? Sha de realitzar, abans que res, un treball negatiu: alliberar de tot un joc de nocions que diversifiquen, cada una a la seva manera, el tema de la continutat [p. 33] [p. 33]. Aquestes formes prvies de continutat poden esquematitzar-se com segueix, agrupades en tres sries de sntesis: CLASSE MODALITAT DE REDUCCI DE LA DISCONTINUTAT Estableix un fons permanent en el que el discontinu TRADICI es remet a la decisi dels individus. Estableix un suport causal que lliga individus, INFLUNCIA obres, nocions o teories. Estableix un principi organitzador que reagrupa els DESENVOLUPAMENT; esdeveniments dispersos en una relaci linial i EVOLUCI reversible. Estableix una comunitat de sentit o (com a principi MENTALITAT; dunitat i explicaci) la sobirania duna conscincia ESPERIT collectiva. NOCIONS GNERE LLIBRE OBRA ORIGEN INTERPRETACI Agrupa conjunts denunciats segons regles normatives extrnseques. Objectiva conjunts denunciats: fa text del que s una xarxa de cites. Denota conjunts denunciats sota el nom propi que designa una determinada funci dexpressi. Remetre tot esdeveniment del comenament aparent a lorigen secret Llegir els enunciats dits buscant un ja dit que seria un no dit en el discurs manifest.

Comentario [M1]: -s necessari restablir per la histria el seu carcter discontinu; -sha de restituir a lenunciat el seu carcter desdeveniment; -la pregunta arqueolgica , davant dun enunciat, ser: Per qu aquest enunciat i no qualsevol altre en el seu lloc?; -el saber ha de reclamar per a si un domini autnom -ha de separar-se tant del tema del coneixement com del de la cincia-, definint-se com a: lloc i llei de formaci dopcions teriques

NOCIONS QUE VINCULEN ENTRE SI ELS DISCURSOS DELS HOMES

CATEGORIES REFLEXIVES O PRINCIPIS DE CLASSIFICACI TEMES QUE GARANTEIXEN LA INFINITA CONTINUTAT DEL DISCURS

FOUCAULT, M. La arqueologa del saber. Madrid: Siglo XXI, 2009 MOREY, M. Lectura de Foucault. Madrid: Taurus, 1983, pp. 178-228

Un cop suspeses aquestes formes prvies de continutat, es troba alliberat un domini constitut pel conjunt de tots els enunciats efectius (hagin estat parlats o escrits), en la seva dispersi desdeveniments i en la instncia que li s prpia a cada un. [p. 40] [p. 43] Larqueologia tracta de respondre la pregunta: com s que ha aparegut tal enunciat i no qualsevol altre al seu lloc? [p. 41] [p. 44]. Un enunciat s ltom del discurs. s definit com una funci dexistncia que pertany en propietat als signes. [p. 115] [p. 145] Quatre trets permeten identificar, per la seva funci enunciativa, els enunciats presos en la seva singularitat desdeveniments. a) Lenunciat est lligat a un referencial. La funci enunciativa remet, no a un correlat (en termes de sentit o veritat), sin al seu domini de possibilitat. [...] Est lligat [...] a un referencial que no est constitut per coses, per fets, per realitats, per ssers, sin per lleis de possibilitats, regles dexistncia pels objectes que en ell es troben anomenats, designats o descrits, per les relacions que en ell es troben afirmades o negades. [...] defineix les possibilitats daparici i de delimitaci dall que dna a la frase sentit, a la proposici el seu valor de veritat. [pp. 120-121] [p. 152] Lenunciat s rems a un referencial format per les condicions de possibilitat i les regles dexistncia dels objectes i relacions que en ell es troben designades, i no a un correlat, respecte del qual lenunciat tindria o no sentit, tindria o no valor de veritat. b) El subjecte de lenunciat s una funci buida. La funci enunciativa determina la posici del subjecte. No sha de concebre el subjecte de lenunciat com idntic a lautor de la formulaci. Ni substancialment ni funcionalment. [...] Hi ha un lloc determinat i buit que pot ser efectivament ocupat per individus diferents; per aquest lloc, en comptes de ser definit duna vegada per sempre i mantenir-se invariable al llarg dun text, dun llibre o duna obra, varia, o ms aviat s prou variable per poder, o b mantenir-se idntic a si mateix, a travs de vries frases, o b modificar-se amb cada una. [...] Descriure una formulaci en tant que enunciat [...] [consisteix] en determinar quina s la posici que pot i ha docupar tot individu per ser subjecte [pp. 125-126] [pp. 159-160]. c) Lenunciat sespecifica sobre un fons (camp) de coexistncia enunciativa. La funci enunciativa no pot exercir-se sense un domini associat. [p. 126] El camp associat que fa duna frase o duna srie de signes un enunciat, i que els permet tenir un context determinat, un contingut representatiu, especificat, forma una trama complexa [p. 129] [p. 164]. Constitueixen aquest domini associat: - La srie de la resta de formulacions en linterior de les quals lenunciat sinscriu i forma un element. - El conjunt de formulacions a qu lenunciat es refereix (implcitament o no). - El conjunt de formulacions de qu lenunciat prepara la formulaci ulterior i que poden seguir-lo com la seva conseqncia, o la seva continuaci, o la seva rplica. - El conjunt de formulacions lestatut de les quals comparteix lenunciat en qesti, entre les quals pren lloc sense consideraci dordre linial, amb les quals seclipsar, o amb les quals, contrriament, es valoritzar, es conservar, es sacralitzar i soferir, com objecte possible a un discurs futur. [pp. 129-130] [pp. 164-165] d) Lenunciat ha de tenir una existncia material. La funci enunciativa es caracteritza per ser un rgim de materialitat repetible. En lloc de ser una cosa dita duna vegada per sempre [...], lenunciat, alhora que sorgeix en la seva materialitat, apareix amb un estatut, entra en unes trames, se situa en camps dutilitzaci, sofereix a traspassos i a modificacions possibles, sintegra en operacions i en estratgies, on la seva identitat es mant o es perd. Aix, lenunciat circula, serveix, se sostrau, permet o impedeix realitzar un desig, s dcil o rebel a uns interessos, entra en lordre de les conteses i de les lluites, es converteix en tema dapropiaci o de rivalitat.
2

Comentario [M2]: Multiplicitat desdeveniments en lespai del discurs.

Comentario [M3]: Quatre regles permeten caracteritzar la funci enunciativa.

Comentario [M4]: Entenem per enunciat una funci dexistncia, prvia, des del punt de vista lgic, a la proposici o a la frase.

Comentario [M5]: La pregunta que es fa s per quin mode especfic de posici de subjecte determina lenunciat.

Comentario [M6]: segons el seu espai de coexistencia enunciativa, sobre el que apareix aquest en la seva singularitat i, alhora, en les seves determinacions.

FOUCAULT, M. La arqueologa del saber. Madrid: Siglo XXI, 2009 MOREY, M. Lectura de Foucault. Madrid: Taurus, 1983, pp. 178-228

Caracteritzar lenunciat en la seva singularitat desdeveniment, la funci enunciativa, ens impedeix analitzar-lo autnomament, remetent-nos a les regles generals de funcionament del camp enunciatiu i a les seves condicions de possibilitat especfiques. Correspon considerar des daquesta perspectiva els conjunts denunciats. DISCURS: conjunt denunciats en la mesura que depenguin de la mateixa formaci discursiva [...]; est constitut per un nombre limitat denunciats per als quals pot definir-se un conjunt de condicions dexistncia [p. 153] [p. 198]. FORMACI DISCURSIVA: s el sistema enunciatiu general que obeeix un grup dactuacions verbals, sistema que no s lnic que regeix, ja que obeeix a ms, i segons les seves altres dimensions, a uns sistemes lgic, lingstic i psicolgic [p. 152] [p. 196]. Aix, direm que estem davant duna formaci discursiva si poden establir-se entre un grup denunciats una regularitat (entesa com a sistema de dispersi denunciats). Per aix shan de tenir presents dues precisions: a. Lanlisi de lenunciat i el de la formaci discursiva es troben establerts correlativament. b. Un enunciat pertany a una formaci discursiva, com una frase pertany a un text, i una proposici a un conjunt deductiu. [p. 153] [p. 197] PRCTICA DISCURSIVA: s un conjunt de regles annimes, histriques, sempre determinades en el temps i lespai, que han definit en una poca donada, i per un rea social, econmica, geogrfica o lingstica donada, les condicions dexercici de la funci enunciativa [p. 154] [p. 198]. Una formaci discursiva ser individualitzada si podem definir les regles que regeixen la formaci dels objectes, [les regles de formaci] de les modalitats enunciatives, dels conceptes i de les eleccions estratgiques entenent per regles de formaci les condicions a qu estan sotmesos. Les regles de formaci sn condicions dexistncia (per tamb de coexistncia, de conservaci, de modificaci i de desaparici). Correspondncies entre els dos nivells danlisi. FUNCI ENUNCIATIVA Correlat funcional Funci buida / posici subjectiva Domini associat / camp de coexistncia enunciativa Rgim de materialitat repetible FORMACI DISCURSIVA Formaci dobjectes Formaci de modalitats enunciatives Formaci de conceptes Formaci de les eleccions estratgiques

Comentario [M7]: El problema ser determinar els procediments que permetin establir-la. Comentario [M8]: ha de determinarse el rgim dexistncia dels objectes dun discurs: Definir aquests objectes sense referncia al fons de les coses, sin referint-los al conjunt de les regles que permeten formar-los com a objectes dun discurs i constitueixen aix les seves condicions daparici histrica. Fer una histria dels objectes discursius que no els enfonss en la profunditat comuna dun sl originari, sin que desplegus el nexe de les regularitats que regeixen la seva dispersi. [p. 67] [pp. 78-79] Comentario [M9]: Lanlisi de lenunciat i el de la formaci discursiva es troben establerts correlativament. [p. 153] [p. 197] Comentario [M10]: Prctica discursiva: s un conjunt de regles annimes, histriques, sempre determinades en el temps i lespai, que han definit en una poca donada, i per un rea social, econmica, geogrfica o lingstica donada, les condicions dexercici de la funci enunciativa. Comentario [M11]: Prenent com a exemple lobjecte de qu tractava de donar compte Histoire de la folie, la follia, es tractaria de mostrar on poden sorgir, per poder ser designades i analitzades, aquelles diferncies individuals que, segons els graus de racionalitzaci, els codis conceptuals i els tipus de teories, rebran lestatut de malaltia, dalienaci, danomalia, de demncia, de neurosis o de psicsis, de degenaraci, etc. Aquestes superfcies de emergncia no sn les mateixes per les distintes societats, les distintes poques i en les diferents formes de discurs. [p. 58] [pp. 66-67] Comentario [M12]: En el cas de la bogeria: la medicina, la justicia penal, lautoritat religiosa, lassistncia social, la crtica literria i artstica, etc. Comentario [M13]: s a dir, els sistemes segons els quals se separa, soposa, sentronca, es reagrupa, es classifica, es fan derivar unes de les altres les diferents 'bogeries' com objectes del discurs psiquitric". [p. 60] [p.68]

. En primer lloc, ha de determinar-se el rgim dexistncia dels objectes dun discurs: Definir aquests objectes sense referncia al fons de les coses, sin referint-los al conjunt de les regles que permeten formar-los com a objectes dun discurs i constitueixen aix les seves condicions daparici histrica. Fer una histria dels objectes discursius que no els enfonss en la profunditat comuna dun sl originari, sin que desplegus el nexe de les regularitats que regeixen la seva dispersi [p. 67] [pp. 78-79]. Tres sn les direccions que hauria de seguir lanlisi que tracts de donar compte del rgim dobjectes dun discurs des duna ptica arqueolgica: - En primer lloc, localitzar [mostrar on poden sorgir] les superfcies primeres demergncia dels objectes. - En segon lloc, descobrir les seves instncies de delimitaci. - Finalment, analitzar les reixetes despecificaci. Un cop inventariats aquests processos s necessari establir les relacions que es traven entre ells. . En segon lloc, han de determinar-se les modalitats enunciatives; i determinar-les sense apellar a un subjecte transcendental, ni a una subjectivitat psicolgica: no satribueixen les modalitats diverses denunciaci a la unitat dun tema, ja es tracti del tema considerat com a pura
3

FOUCAULT, M. La arqueologa del saber. Madrid: Siglo XXI, 2009 MOREY, M. Lectura de Foucault. Madrid: Taurus, 1983, pp. 178-228

instncia fundadora de racionalitat, o del tema considerat com a funci emprica de sntesi. [...] En lanlisi proposat, les diverses modalitats denunciaci, en lloc de remetre a la sntesi o a la funci unificadora dun subjecte , manifesten la seva dispersi [pp. 74-75] [p. 89]. Per caracteritzar el rgim denunciaci dun discurs en la seva dispersi caldria interrogar-se per: - Lestatut del parlant. - Els mbits institucionals que circunden el parlant. - La posici del subjecte. s a dir, la situaci que li s possible ocupar quant als diversos dominis o grups d'objectes" [p. 72] [p. 85]. s necessari descriure el feix de relacions complexes que sestableixen entre lestatut del parlant, els seus mbits institucionals i la seva posici subjectiva. . Per donar compte de la formaci dels conceptes evitant referir-los ni a lhoritz de la idealitat ni al caminar empric de les idees [p. 85]; ni a lestructura de la idealitat ni a la successi de les idees [p. 94] [p. 104] [ s necessari descriure lorganitzaci del camp denunciats en qu apareixen i circulen els conceptes [p. 76] [p. 92]. Per dur a terme una descripci daquesta mena [determinar dacord amb quins esquemes (de seriaci, dagrupaments simultanis, de modificaci linial o recproca) poden estar lligats els enunciats els uns amb els altres en un tipus de discurs [p. 81] [pp. 97-98] han de determinar-se les diverses formes que configuren el camp enunciatiu. Tres sn les principals: 1. FORMES DE SUCCESSI DELS ENUNCIATS 1.1. Ordenaci de les sries enunciatives. (Ja sigui lordre de les inferncies, de les implicacions successives i dels raonaments demostratius; o lordre de les descripcions, els esquemes de generalitzaci o despecificaci progressiva a qu obeeixen, les distribucions espaials que recrren, o lordre dels relats i la manera en qu els esdeveniments del temps es troben repartits en la srie linial dels enunciats). 1.2. Tipus de dependncia dels enunciats. (Que no sempre sn idntics ni superposables a les successions manifestes de la srie enunciativa: aix quant a la dependncia hiptesis-verificaci; asserci-crtica; llei general-aplicaci particular). 1.3. Esquemes retrics, segons els quals poden combinar-se grups denunciats. (Com sencadenen les unes amb les altres, descripcions, deduccions, definicions, la srie de les quals caracteritza larquitectura dun text). [pp. 76-77] [p. 92] 2. FORMES DE COEXISTNCIA 2.1. Camp de presncia: Tots els enunciats formulats ja en una altra part i que es repeteixen en un discurs a ttol de veritat admesa, de descripci exacta, de raonament fonamentat o de premissa necessria; sha datendre tant els que sn criticats, discutits i jutjats, com aquells que sn rebutjats o exclosos. 2.2. Camp de concomitncia: Els enunciats que concerneixen a altres molt distints dominis dobjectes i que pertanyen a tipus de discursos totalment diferents, per que actuen entre els enunciats estudiats; ja serveixin de confirmaci analgica, ja serveixin de principi general i de premisses acceptades per un raonament, ja serveixin de models que es poden transferir a altres continguts, o ja funcionin com instncia superior amb qu sha de confrontar i a la que sha de sotmetre almenys algunes de les proposicions que safirmen. 2.3. Domini de memria: Es tracta dels enunciats que no sn ja ni admesos ni discutits, que no defineixen ja consegentment ni un cos de veritats ni un domini de validesa, sin respecte dels quals sestableixen relacions de filiaci, de gnesi, de transformaci, de continutat i de discontinutat histrica. [pp. 78-79] [pp. 93-94] 3. PROCEDIMENTS DINTERVENCI No sn els mateixos per totes les formacions discursives; les [formacions discursives] que en ells [els procediments dintervenci] es troben utilitzades (amb exclusi de tota la resta),
4

Comentario [M14]: Prenent com exemple el discurs mdic, la pregunta seria: Quin s lestatut dels individus que tenen -i noms ells- el dret reglamentari o tradicional, jurdicament definit o espontniament acceptat, de pronunciar aquest discurs? Comentario [M15]: En el cas del discurs mdic, serien: lhospital, el laboratori, la "biblioteca" o camp documental. [p. 71] [p. 84] Comentario [M16]: La funci enunciativa determina la posici del subjecte.

FOUCAULT, M. La arqueologa del saber. Madrid: Siglo XXI, 2009 MOREY, M. Lectura de Foucault. Madrid: Taurus, 1983, pp. 178-228

les relacions que les lliguen [les formacions discursives] i el conjunt que constitueixen daquest mode, permeten especificar cada una delles [les formacions discursives]. Poden aparixer (sense pretendre ser exhaustiu) en: 3.1. Tcniques de reescriptura. 3.2. Mtodes de transcripci. 3.3. Modes de traducci. 3.4. Mitjans per acrixer laproximaci dels enunciats. 3.5. Modes com es transfereix un tipus denunciat dun camp daplicaci a un altre. 3.6. Mtodes de sistematitzaci de proposicions que existien separadament. 3.7. Modes de delimitar de nou el domini de validesa dels enunciats. 3.8. Mtodes de redistribuci denunciats lligats, en un nou conjunt sistemtic. [pp. 7980] [pp. 95-96] Discursos com leconomia, la medicina, la gramtica, la cincia dels ssers vius, donen lloc a certes organitzacions de conceptes, a certs agrupaments dobjectes, a certs tipus denunciaci, que formen, segons el seu grau de coherncia, de rigor i destabilitat, temes o teories [...]. qualsevol que sigui el seu nivell formal, sanomenar convencionalment estratgies a aquests temes i teories. [p. 86] [p. 105] Aix, per determinar la formaci destratgies (la formaci de les eleccions teriques; [sense referir-la] ni a un projecte fonamental ni al joc secundari de les opinions [p. 94]) duna formaci discursiva, han didentificar-se: 1. ELS PUNTS DE DIFRACCI POSSIBLES DEL DISCURS 1.1. Primera caracteritzaci: punts dincompatibilitat Dos objectes o dos tipus denunciaci, o dos conceptes, poden aparixer en la mateixa formaci discursiva, sense poder entrar sota pena de contradicci manifesta o inconseqncia en una sola srie denunciats. 1.2. Segona caracteritzaci: punts dequivalncia Els dos elements incompatibles [supra] estan formats de la mateixa manera i a partir de les mateixes regles; les seves condicions daparici sn idntiques; se situen a un mateix nivell, i en lloc de constituir un pur i simple defecte de coherncia, formen una alternativa. 1.3. Tercera caracteritzaci: punts denganxament duna sistematitzaci A partir de cada un daquests elements, alhora equivalents i incompatibles, sha derivat una srie coherent dobjectes, de formes enunciatives i de conceptes (amb nous punts dincompatibilitat, eventualment, en cada srie). [p. 88] [pp. 107-108] 2. INSTNCIES ESPECFIQUES DE DECISI Per retre compte de les eleccions que shan realitzat entre totes aquelles que haguessin pogut realitzar-se (i aquestes nicament) cal descriure instncies especfiques de decisi. En la primera categoria daquestes, el paper que exerceix el discurs estudiat en relaci amb els que li sn contemporanis i amb ell confinen. [p. 89] [p. 109] 2.1. Un sistema formal del qual altres discursos serien les aplicacions a camps semntics diversos. 2.2. Un model concret que sha daportar a altres discursos dun nivell dabstracci ms elevat. 2.3. El discurs pot trobar-se tamb en una relaci danalogia, doposici, o de complementarietat amb altres determinats discursos. 2.4. Es pot, en fi, descriure entre diversos discursos relacions de delimitaci recproca, cada un dels quals satribueix els senyals distintius de la seva singularitat per la diferenciaci del seu domini, dels seus mtodes, dels seus instruments, del seu domini daplicaci. [pp. 89-90] [pp. 109-110] Aquestes operacions tenen com a finalitat determinar leconomia de la constellaci discursiva en la que un discurs donat est immers les possibilitats discursives que, en un discurs, es troben efectivament realitzades. 3. RELACIONS ENTRE DISCURS I NO-DISCURS 3.1. Funci del discurs en el camp de prctiques no-discursives. 3.2. Rgim i processos dapropiaci del discurs.
5

Comentario [M17]: Formaci discursiva: s el sistema enunciatiu general que obeeix un grup dactuacions verbals, sistema que no s lnic que regeix, ja que obeeix a ms, i segons les seves altres dimensions, a uns sistemes lgic, lingstic i psicolgic. Aix, direm que estem davant duna formaci discursiva si poden establir-se entre un grup denunciats una regularitat (entesa com a sistema de dispersi denunciats).

Comentario [M18]: Discurs: conjunt denunciats en la mesura que depenguin de la mateixa formaci discursiva [...]; est constitut per un nombre limitat denunciats per als quals pot definir-se un conjunt de condicions dexistncia.

FOUCAULT, M. La arqueologa del saber. Madrid: Siglo XXI, 2009 MOREY, M. Lectura de Foucault. Madrid: Taurus, 1983, pp. 178-228

3.3. Posicions possibles del desig en relaci amb el discurs. Una formaci discursiva ser individualitzada si es pot definir el sistema de formaci de les diferents estratgies que en ella es despleguen. [p. 92] [p. 113] La unitat del discurs ha de ser entesa com una dispersi delements. Ara b, aquesta mateixa dispersi [...] pot estar descrita en la seva singularitat si ss capa de determinar les regles especfiques segons les quals han estat formats objectes, enunciacions, conceptes, opcions teriques: si hi ha unitat [...] resideix [...] en el sistema que fa possible i regeix la formaci [dels elements]. [p. 96] [p. 118]. La mobilitat de les formacions discursives depn tant del joc intern dels distints nivells que larticulen com de la interrelaci entre dos dominis: Multiplicitats prctiques enunciatives Multiplicitats prctiques no enunciatives DISCURSOS INSTITUCIONS

Comentario [M19]: Una formaci discursiva ser individualitzada si podem definir les regles que regeixen la formaci dels objectes, de les modalitats enunciatives, dels conceptes i de les eleccions estratgiques entenent per regles de formaci les condicions a qu estan sotmesos. Les regles de formaci sn condicions dexistncia (per tamb de coexistncia, de conservaci, de modificaci i de desaparici). Comentario [M20]: . Un cop suspeses aquestes formes prvies de continutat, es troba alliberat un domini constitut pel conjunt de tots els enunciats efectius (hagin estat parlats o escrits), en la seva dispersi desdeveniments. [p. 40] . Estem davant duna formaci discursiva si poden establir-se entre un grup denunciats una regularitat (entesa com a sistema de dispersi denunciats). . En primer lloc, ha de determinar-se el rgim dexistncia dels objectes dun discurs [...] referint-los al conjunt de les regles que permeten formar-los com a objectes dun discurs i constitueixen aix les seves condicions daparici histrica. Fer una histria dels objectes discursius [...] que desplegus el nexe de les regularitats que regeixen la seva dispersi [p. 67].

Un esdeveniment practico-institucional obliga a reformulacions del discurs. A la inversa, les prctiques discursives modifiquen els dominis que posen en relaci. [p. 100] [p. 124] Lanlisi roman de la part den daquest nivell manifest que s el de la construcci acabada [p. 101] [p. 125]. De la mateixa manera que lenunciat ha de ser tractat en la seva singularitat desdeveniment, el discurs ha danalitzar-se establint les relacions pre-determinals que el possibiliten ([...] en relaci amb les quals lestat ltim [el text], lluny de constituir el lloc de naixement del sistema, es defineix ms aviat per les seves variants [pp. 101-102] [p. 126])
Procediments d'anlisi discursius FUNCI ENUNCIATIVA Sistema de formaci de: FORMACI DISCURSIVA Elements que determinen les regles de formaci: -Superfcies demergncia -Instncies de delimitaci -Reixetes despecificaci -Estatut del parlant -mbits institucionals -Posicions del subjecte -Ordenaci sries enunciatives -Tipus de -Formes de dependncia successi denunciats -Esquemes retrics -Camps de presncia -Formes de -Camps de coexistncia concomitncia -Domini de memria -Tcniques de reescriptura -Mtodes de transcripci -Procediments -Modes de dintervenci traducci -Mitjans per acrixer laproximaci

Recursos a evitar:

Correlat referencial

OBJECTES

Recurs a les paraules i a les coses

Posici subjectiva

MODALITATS ENUNCIATIVES

Subjecte transcendental/Subjectivitat psicolgica

Camp de coexistncia enunciativa

CONCEPTES

Horitz didealitat/Caminar empric de les idees

FOUCAULT, M. La arqueologa del saber. Madrid: Siglo XXI, 2009 MOREY, M. Lectura de Foucault. Madrid: Taurus, 1983, pp. 178-228
FUNCI ENUNCIATIVA Sistema de formaci de: FORMACI DISCURSIVA Elements que determinen les regles de formaci: -Modes de delimitaci -Modes de transferncia -Modes de sistematitzaci -Mtodes de redistribuci -Punts dincompatibilitat -Punts dequivalncia -Punts de difracci -Punts de sistematitzaci -Economia de la constellaci discursiva (Instncies especfiques de decisi; possibilitats realitzades)

Recursos a evitar:

Rgim de materialitat repetible

ESTRATGIES (TEMES I TEORIES)

Projecte fonamental/Joc secundari de les opinions -Funci del discurs en el camp de prctiques nodiscursives -Rgim i processos dapropiaci discursiva -Posicions possibles de desig

-Funci prctica dels discursos

. Noci de positivitat Analitzar una formaci discursiva, s, doncs, tractar un conjunt dactuacions verbals en el pla dels enunciats i de la forma de positivitat que els caracteritza; o, ms breument, s definir el tipus de positivitat dun discurs. [p. 164] [p. 212] Tres lleis condueixen lanlisi arqueolgica, per les que aquesta tracta de donar-se com a objecte especfic la positivitat de discursos i enunciats. 1. Llei de raresa La major part del temps, lanlisi del discurs est ordenat sota el doble signe de la totalitat i la pltora [...]: pltora dels elements significants en relaci amb aquell significat nic. [...] Pltora de significat en relaci amb un significant nic [...] Lanlisi dels enunciats i les formacions discursives obren una direcci completament oposada: vol determinar el principi segons el qual han pogut aparixer els nics conjunts significants que han estat enunciats. Tracta destablir la llei de raresa. [pp. 155-156] [pp. 200-201] 2. Llei dexterioritat Lanlisi dels enunciats sefectua, doncs, sense referncia a un cogito. [...] Se situa aquesta anlisi, de fet, al nivell de les diu, i per aix no sha dentendre una espcie dopini com, de representaci collectiva que simposs a tot individu; no sha dentendre una gran veu annima que parls necessriament a travs dels discursos, sin el conjunt de les coses dites, les relacions, les singularitats i les transformacions que poden observarse en ells [els discursos], el domini de qu certes figures, de qu certs entrecreuaments indiquen el lloc singular dun subjecte parlant i poden rebre el nom dun autor. No importa qui parla, sin que all que diu no ho diu de no importa on, est enredat necessriament en el joc duna exterioritat. [pp. 160-161] [pp. 207-208] 3. Llei dacumulaci
7

FOUCAULT, M. La arqueologa del saber. Madrid: Siglo XXI, 2009 MOREY, M. Lectura de Foucault. Madrid: Taurus, 1983, pp. 178-228

El que correspon a lanlisi enunciativa no s despertar els textos del seu son actual per tornar a trobar, per encantament, les marques encara llegibles en la seva superfcie, el llampec del seu naixement; del que es tracta, contrriament, s de seguir-los al llarg del seu son, o ms aviat de recollir els temes annexes del son, de loblit, de lorigen perdut, i buscar quin mode dexistncia pot caracteritzar els enunciats independentment de la seva enunciaci, en lespessor del temps en qu subsisteixen, en qu estan conservats, en qu estan reactivats i utilitzats, en qu sn tamb, per no per un dest originari, oblidats, i fins i tot eventualment destruts. [p. 162] [p. 209] Aquestes tres lleis que condueixen lanlisi arqueolgica soposen, punt per punt, a tres direccions tradicionals de lanlisi discursiu: Anlisi de la raresa Descripci de les relacions dexterioritat Anlisi de lacumulaci Cerca de totalitats Tema del fonament transcendental Cerca de lorigen

. Noci da priori histric Larqueologia all que intenta s respondre la pregunta: per qu aquest enunciat i no qualsevol altre en el seu lloc? Establir el tipus de positivitat dun discurs. [...] la positivitat exerceix el paper del que podria dir-sen un a priori histric [dels discursos] [p. 167] [p. 215]. - Aquest a priori s all que determina la modalitat dexistncia dels discursos i dels enunciats que, enredant-se entre si, els constitueixen en la seva singularitat desdeveniments: s condici de realitat, no condici de validesa [p. 167] [p. 215]. - La positivitat no noms s a priori histric en el sentit de qu s condici de possibilitat de lesdevenir dels discursos en la histria, sin que tamb s, ell mateix, histric. s una funci transcendental que sexerceix en lespai mateix de les prctiques discursives: Es defineix com el conjunt de les regles que caracteritzen una prctica discursiva; ara b, aquestes regles no simposen des de lexterior als elements que relacionen; estan compromeses en all mateix que lliguen; i si no es modifiquen amb el menor dells, els modifiquen, i es transformen amb ells en certs llindars decisius. La priori de les positivitats no s noms el sistema duna dispersi temporal; ell mateix s un conjunt transformable [p. 168] [pp. 216-217]. Enfront uns a prioris formals la jurisdicci dels quals sestn sense contingncia, [la priori histric] s una figura purament emprica; per, per altra part, ja que permet captar els discursos en la llei del seu esdevenir efectiu, ha de poder retre compte del fet que tal discurs, en un moment donat, pugui acollir i utilitzar, o contrriament excloure, oblidar o desconixer, tal o qual estructura formal. No pot retre compte (per alguna cosa aix com una gnesi psicolgica o cultural) duns a prioris formals; per permet comprendre com els a prioris formals puguin tenir en la histria punts denganxament, llocs dinserci, dirrupci o demergncia, dominis o ocasions ds, i comprendre com aquesta histria pot ser, no contingncia absolutament extrnseca, no necessitat de la forma que desplega la seva dialctica prpia, sin regularitat especifca [p. 168] [p. 217]. . Noci darxiu [...] es tenen, en lespessor de les prctiques discursives, sistemes que instauren els enunciats com a esdeveniments (amb les seves condicions i el seu domini daparici) i coses (comportant la seva possibilitat i el seu camp dutilitzaci). Sn tots aquests sistemes denunciats (esdeveniment per una part, i coses per laltra) els que proposo anomenar arxiu. [...] Larxiu s en primer lloc la llei dall que pot ser dit, el sistema que regeix laparici dels enunciats com esdeveniments singulars. Per larxiu tamb s all que fa que totes aquestes coses dites no samunteguin indefinidament en una multiplicitat amorfa, ni sinscriguin tampoc en una linialitat sense ruptura, i no desapareguin a latzar noms daccidents externs; sin que sagrupin en figures distintes, es composin les unes amb les altres segons relacions mltiples, es mantinguin o sesfumin segons regularitats especfiques [...]. Larxiu [...] s all que en larrel mateixa de lenunciat-esdeveniment, i en el cos en qu es dna, defineix des del comenament el sistema de la seva enunciabilitat. Larxiu [...] s all
8

Comentario [M21]: Prctica discursiva: s un conjunt de regles annimes, histriques, sempre determinades en el temps i lespai, que han definit en una poca donada, i per un rea social, econmica, geogrfica o lingstica donada, les condicions dexercici de la funci enunciativa [p. 154]. Lenunciat s definit com una funci dexistncia. [p. 115] Quatre trets permeten identificar, per la seva funci enunciativa, els enunciats presos en la seva singularitat desdeveniments. -Lenunciat est lligat a un referencial. -El subjecte de lenunciat s una funci buida. La funci enunciativa determina la posici del subjecte. -Lenunciat sespecifica sobre un fons (camp) de coexistncia enunciativa -Lenunciat ha de tenir una existncia material. La funci enunciativa es caracteritza per ser un rgim de materialitat repetible.

FOUCAULT, M. La arqueologa del saber. Madrid: Siglo XXI, 2009 MOREY, M. Lectura de Foucault. Madrid: Taurus, 1983, pp. 178-228

que defineix el mode dactualitat de lenunciat-cosa; s el sistema del seu [de lenunciat-cosa] funcionament. [...] s all que diferencia els discursos en la seva existncia mltiple i els especifica en la seva duraci prpia. Entre la llengua que defineix el sistema de construcci de les frases possibles, i el corpus que recull passivament les paraules pronunciades, larxiu defineix un nivell particular: el duna prctica que fa sorgir una multiplicitat denunciats com altres tants esdeveniments regulats, com altres tantes coses ofertes al tractament o la manipulaci. [...] fa aparixer les regles duna prctica que permet a la vegada als enunciats subsistir i modificar-se regularment. s el sistema general de la formaci i de la transformaci dels enunciats. [pp. 167-171] [p. 221] Arxiu s aquell domini especfic de la descripci del qual socupa larqueologia. Les nocions de positivitat, a priori histric, arxiu, permeten avanar una caracteritzaci de larqueologia. Aix, larqueologia designa el tema general duna descripci que interroga all ja dit en el pla de la seva existncia: [una descripci] de la funci enunciativa que sexerceix en ell [all ja dit], de la formaci discursiva a qu pertany, del sistema general darxiu de qu depn. Larqueologia descriu els discursos com a prctiques especificades en lelement de larxiu. [p. 173] [p. 223] Foucault ofereix una caracteritzaci de larqueologia enfrontant-la tema per tema, procediment per procediment al mtode de la histria de les idees. Larqueologia assumeix la figura contempornia que adopta el conixer; tracta de determinar les lleis de funcionament (en aquest cas, del saber en la seva materialitat). Lhome desapareix de lhoritz de la histria. El discurs histric sens presenta aix, alliberat de tota subjecci antropolgica. Larqueologia proposa quatre principis pels que es desmarca de les claus antropolgiques de lanlisi tradicional [p. 182-183] [p. 233-235]: 1. Larqueologia pretn definir els discursos en tant que prctiques que obeeixen a uns regles. Tracta els discursos com a monuments i no com a documents; no t per finalitat interpretar. Es nega a ser allegrica 2. No es tracta de trobar la transici del discurs amb all que el segueix, precedeix o envolta, sin definir la seva especificitat. El problema de larqueologia s definir els discursos en la seva especificitat; mostrar en qu el joc de les regles que posen en obra s irreductible a qualsevol altre; seguir-los al llarg de les seves arestes exteriors i per subratllar-los millor. 3. No t en compte lautor, sin les prctiques discursives que travessen les obres individuals: la instncia del subjecte creador en tant que ra de ser duna obra i principi de la seva unitat li s aliena [p. 182] [p. 235]. 4. No busca all que va ser volgut o pensat o experimentat pels homes que ho van escriure: No s res i cap altra cosa que una reescriptura; s a dir, una transformaci pautada dall que ha sigut i ha escrit. No s el retorn al secret mateix de lorigen, s la descripci sistemtica dun discurs objecte [p. 183] [p. 235]. Segons aquests principis, quatre sn els punts de desacord entre arqueologia i histria de les idees [p. 181]: 1. A propsit de lassignaci de la novetat. 2. A propsit de lanlisi de les contradiccions. 3. A propsit de les descripcions comparatives. 4. A propsit de la localitzaci de les transformacions. ANLISI DE LA NOVETAT HISTRIA DE LES IDEES Cerca de lorigen absolut; anlisi en termes dantic i nou, doriginal i trivial; de tradici i invenci Analogies lingstiques (tradubilitat,); identitats lgiques (equivalncies)
9

Comentario [M22]: Arxiu s el sistema general denunciabilitat i de funcionament dels enunciats Comentario [M23]: Larxiu es defineix com el conjunt de les regles que caracteritzen una prctica discursiva Comentario [M24]: Lenunciat est lligat a un referencial. La funci enunciativa remet, no a un correlat (en termes de sentit o veritat), sin al seu domini de possibilitat. [...] Est lligat [...] a un referencial que no est constitut per coses, per fets, per realitats, per ssers, sin [a] per lleis de possibilitats, regles dexistncia pels objectes que en ell es troben anomenats, designats o descrit, [b] per les relacions que en ell es troben afirmades o negades. [...] defineix les possibilitats daparici i de delimitaci dall que dna a la frase sentit, a la proposici el seu valor de veritat. [pp. 120-121] Lenunciat s rems a un referencial format per les condicions de possibilitat i les regles dexistncia dels objectes i relacions que en ell es troben designades, i no a un correlat, respecte del qual lenunciat tindria o no sentit, tindria o no valor de veritat. Comentario [M25]: Un enunciat pertany a una formaci discursiva, com una frase pertany a un text, i una proposici a un conjunt deductiu. [p. 153] Comentario [M26]: s possible definir un mtode danlisi histrica alliberat del tema antropolgic (de les subjeccions antropolgiques)?: aquesta s la pregunta que Larqueologia del saber tracta de respondre. Dos temes majors es manifesten en lorigen mateix de la subjecci antropolgica: -El tema de la histria contnua. -El tema del subjecte fundador. Ara b, com pot pensar-se la histria sota la forma de la discontinutat? Sha de realitzar, abans que res, un treball negatiu: alliberar de tot un joc de nocions que diversifiquen, cada una a la seva manera, el tema de la continutat [p. 33]. Un cop suspeses aquestes formes prvies de continutat, es troba alliberat un domini constitut pel conjunt de tots els enunciats efectius (hagin estat parlats o escrits), en la seva dispersi desdeveniments i en la... [1] Comentario [M27]: Sadrea al discurs en el seu volum propi [p. 182] Comentario [M28]: com a signe duna altra cosa, com a element que hauria de ser transparent per lopacitat del qual importuna sha de travessar amb freqncia per arribar, en fi, all on es mant en reserva, a la profunditat de lessencial. [p. 182]

Problemtica

ARQUEOLOGIA DEL SABER Descripci de la originalitat establint la regularitat dels enunciats Homogenetats enunciatives

Procediments

FOUCAULT, M. La arqueologa del saber. Madrid: Siglo XXI, 2009 MOREY, M. Lectura de Foucault. Madrid: Taurus, 1983, pp. 178-228

Noci dominant

ANLISI DE LA NOVETAT HISTRIA DE LES IDEES El seu ordre s el de la sistematicitat o la successi cronolgica: derivaci a partir daxiomes, germinaci de nivells filosfics, gnesi psicolgica dels descobriments POCA

ARQUEOLOGIA DEL SABER Estableix un ordre segons la jerarquia i el domini de derivaci enunciativa dels enunciats

PERODE ENUNCIATIU

Problemtica

Procediments Noci dominant

ANLISI DE LES CONTRADICCIONS HISTRIA DE LES IDEES ARQUEOLOGIA DEL SABER Lanlisi suposa un principi de Entn la contradicci com el fil coherncia, i tracta de suprimir dhistoricitat del discurs: tracta les contradiccions o les de determinar els espais de caracteritza com a residuals dissensi de les contradiccions Cerca del principi de Estableix: coherncia: -tipus de contradicci -com a regla heurstica; -nivells de contradicci -com resultat de lanlisi -funcions de la contradicci El discurs reconciliat sota la El discurs com un espai de forma serena del LOGOS DIMENSIONS MLTIPLES ANLISI DELS FETS COMPARATIUS HISTRIA DE LES IDEES ARQUEOLOGIA DEL SABER Lanlisi comparada redueix la Lanlisi comparada t un diversitat dels discursos, efecte multiplicador: reparteix dibuixant la unitat que ha de la diversitat dels discursos en totalitzar-los figures diferents Conceptes rectors: Conceptes rectors: -mentalitat -configuraci interdiscursiva -esperit -regi dinterpositivitat Principis: Principi: -influncia Alliberar el joc de les analogies -tradici i de les diferncies tal com -intercanvi apareixen al nivell de les -comunicaci regles de formaci: establir models, isomorfismes, isotopies, desfasament i correlacions Anlisi al nivell dels fenmens Anlisi que articula discurs i dexpressi, reflexos i prctica no discursiva simbolitzaci. Anlisi de les relacions causals Generalitzaci de Individualitzaci de FORMES CONTINUTATS CULTURALS DARTICULACI ANLISI DE LES TRANSFORMACIONS HISTRIA DE LES IDEES ARQUEOLOGIA DEL SABER Analitza la successi com un Analitza el canvi mitjanant la encadenament primer i descripci de les indissociable a qu esta transformacions que pateixen sotms el discurs per la llei de els discursos a diferents nivells la seva finitud. (No hi ha, en el i segons el seus modes
10

Problemtica

Procediments

Noci dominant

Problemtica

FOUCAULT, M. La arqueologa del saber. Madrid: Siglo XXI, 2009 MOREY, M. Lectura de Foucault. Madrid: Taurus, 1983, pp. 178-228

Procediments

Nocions dominants

ANLISI DE LES TRANSFORMACIONS HISTRIA DE LES IDEES ARQUEOLOGIA DEL SABER discurs, altra cosa que una especfics. sola forma i un sol nivell de successi.) Triple model danlisi: a) A nivell sincrnic: -model linial de la paraula -analitza les condicions -model del flux de conscincia dexistncia de la correlaci -model del rastre de esdeveniment/discurs (nivell precedents i filiacions dembragatge de lesdeveniment) -localitza els vectors temporals de derivaci b) Tractament de les diferncies. Analitza: -el discurs en els seus mltiples plans -lemergncia de positivitats noves -la substituci duna formaci discursiva per una altra -les transformacions i desfasaments entre formacions discursives POCA com a unitat Desarticulaci de la RUPTURA com a lmit SINCRONIA dels TALLS

Lobjecte de larqueologia s lanlisi i descripci de formacions discursives; formacions discursives que no poden identificar-se amb disciplines establertes, encara que formin el sl don sorgeixen les cincies. s en aquest sentit que larqueologia es caracteritza com a arqueologia del saber. Un saber s all de qu es pot parlar en una prctica discursiva que aix es troba especificada: el domini constitut pels diferents objectes que adquiriran o no estatut cientfic [...]; un saber s tamb el camp de coordinaci i subordinaci dels enunciats en qu els conceptes apareixen, es defineixen, sapliquen i es transformen [...]; en fi, un saber es defineix per possibilitats dutilitzaci i dapropiaci ofertes pel discurs [...]. Existeixen sabers que sn independents de les cincies (que no sn ni el seu esbs histric ni el seu revers viscut), per no existeix saber sense una prctica discursiva definida; i tota prctica discursiva pot definir-se pel saber que forma. [pp. 237-238] [pp. 306-307] Aquest s, doncs, el domini especfic que larqueologia reclama com a propi: el saber desintrincant-lo aix netament de la cincia: no tot saber dna lloc a una cincia; una cincia determinada no reassumeix totalment ni liquida el saber de qu brota. En aquest sentit, Foucault proposa, amb lobjecte despecificar lmbit propi de larqueologia, una caracteritzaci dels diferents rgims depistemologitzaci de les formacions discursives successi de llindars possibles (usual entre nosaltres el seu carcter imperatiu: per un gradient que caracteritza, sens dubte, les nostres cultures, les formacions discursives no deixen de epistemologitzar-se [p. 254] [p. 330]). Aquests llindars, amb les figures que imprimeixen a les formacions discursives i la modalitat dhistria que els correspon per cada un dels nivells, pot esquematitzar-se aix: LLINDARS DE LES FORMACIONS DISCURSIVAS LLINDAR DE POSITIVITAT DEFINICI Moment a partir de qu una prctica
11

FIGURA DE LA FORMACI DISCURSIVA SABER

MODALITAT DHISTRIA DE LES CINCIES

FOUCAULT, M. La arqueologa del saber. Madrid: Siglo XXI, 2009 MOREY, M. Lectura de Foucault. Madrid: Taurus, 1983, pp. 178-228

LLINDARS DE LES FORMACIONS DISCURSIVAS

DEFINICI

FIGURA DE LA FORMACI DISCURSIVA

MODALITAT DHISTRIA DE LES CINCIES

discursiva sindividualitza, sota un nic sistema de formaci denunciats. Quan un conjunt denunciats es retalla i exerceix LLINDAR respecte al saber DEPISTEMOLOGITZACI una funci dominant (verificaci i coherncia) Quan la figura epistemolgica obeeix no noms a regles LLINDAR DE arqueolgiques de CIENTIFICITAT formaci, sin a les lleis de construcci de les proposicions (criteris formals) Quan el discurs cientfic pot LLINDAR DE plantejar i desplegar FORMALITZACI a partir de si mateix ledifici formal que constitueix

FIGURA EPISTEMOLGICA

HISTRIA ARQUEOLGICA

CINCIA

HISTRIA EPISTEMOLGICA DE LES CINCIES

CINCIA FORMAL

ANLISI RECURRENCIAL

Larqueologia del saber socupa de determinar les condicions de possibilitat de la constituci de determinades figures epistemolgiques sobre el sl dun saber que els posa a disposici les formes de positivitat. Lepisteme no s una forma de coneixement o un tipus de racionalitat que, travessant les cincies ms diverses, manifests la unitat sobirana dun subjecte, dun esperit o duna poca: s el conjunt de les relacions que es poden descobrir, per una poca donada, entre les cincies quan se les analitza al nivell de les regularitats discursives. [p. 249] [p. 323] Sn pensables altres arqueologies, que no sigui ladreada al moment de la constituci del saber en figura epistemolgica, que correspon a la tendncia contempornia que imposa la direcci epistemolgica a les nostres formacions discursives : per un gradient que caracteritza, sens dubte, les nostres cultures, les formacions discursives no deixen de epistemologitzar-se [p. 254]; arqueologies que es bifurcarien en el moment precs del llindar depistemologitzaci, per obrir-se a un domini que ja no reclamaria la caracteritzaci depisteme. La segona part del trajecte de Foucault naixer precisament dun desajustament intern al seu text metdic. En darrera instncia, quan intenta atacar all que hauria de ser el nus que articuls Larqueologia del saber la qesti de les regles de formaci de les estratgies discursives , fracassa: ha de renunciar a lexplicabilitat ltima. El cos teric queda,doncs, obert; queden sense caracteritzar leconomia de les constellacions discursives, el rgim i procs dapropiaci discursiva, les possibles posicions del desig... Hem de dir que lanlisi de les eleccions teriques es mant encara en el teler fins a un estudi ulterior en qu ocupar lessencial de latenci. De moment, s possible noms indicar les direccions de la investigaci [p. 88] [p. 107]. Doncs b, el lloc a qu condueixen aquestes direccions de la investigaci s al tema del poder (a laparici en el context de lobra de Foucault dun element que acabaria darticular aquest edifici que larqueologia ha teoritzat, dotant-lo duna tematitzaci per la
12

FOUCAULT, M. La arqueologa del saber. Madrid: Siglo XXI, 2009 MOREY, M. Lectura de Foucault. Madrid: Taurus, 1983, pp. 178-228

que les tctiques foucaultianes es tancaran en una estratgia): la genealogia del poder. La temtica del poder sorgir de la necessitat de trobar una instncia immanent de causalitat (de la mateixa manera com Larqueologia del saber tracta de trobar una instncia explicativa de la producci denunciats i discursos, per que sigui immanent al domini del discurs).que expliqui el funcionament intricat i recproc de les multiplicitats enunciatives i no enunciatives: discursos i institucions parella dinstncies entre les que Larqueologia del saber deixava oberta una fissura.

13

Pgina 9: [1] Comentario [M26]

Marcel

10/12/2012 11:35:00

s possible definir un mtode danlisi histrica alliberat del tema antropolgic (de les subjeccions antropolgiques)?: aquesta s la pregunta que Larqueologia del saber tracta de respondre. Dos temes majors es manifesten en lorigen mateix de la subjecci antropolgica: - El tema de la histria contnua. - El tema del subjecte fundador. Ara b, com pot pensar-se la histria sota la forma de la discontinutat? Sha de realitzar, abans que res, un treball negatiu: alliberar de tot un joc de nocions que diversifiquen, cada una a la seva manera, el tema de la continutat [p. 33]. Un cop suspeses aquestes formes prvies de continutat, es troba alliberat un domini constitut pel conjunt de tots els enunciats efectius (hagin estat parlats o escrits), en la seva dispersi desdeveniments i en la instncia que li s prpia a cada un. [p. 40]