_Marcel Pena Oblidar Roberge.

Per un paradigma sistmic per les normes ISO que es centren en els processos i controls de gesti documental1 i la 30300, sistema de gesti per als documents Lobjecte s articular una prospecci de laplicabilitat del paradigma sistmic de Luhmann -la teoria dels sistemes autorreferents i autopoitics- a larxivstica-gesti de documents, per construir-ne una teoria adequada (aix s, una teoria que no pateixi un dficit teric), que ha de ser capa dincorporar el flux transdisciplinar i constituir-se sobre importacions que suposin guanys terics eficaos; amb tot, cal tenir ben present que aquesta exigncia de traspassar lespecialitat disciplinar noms deixa de ser un terme buit si es tenen en compte les seves dificultats: problemes de llenguatge, problemes daplicaci, problemes derivats duna simple combinaci buida de perspectives, dificultats motivades pel desconeixement de contextos especfics. Ls del concepte dautopiesis t per Luhmann el valor dun nou paradigma epistmic. La teoria de lautopiesis va ser creada pels bilegs Humberto Maturana i Francisco Varela2. Lautopiesis troba el seu valor per a Luhmann quan suneix a la teoria de sistemes i permet lelaboraci duna teoria de sistemes autopoitics. Lautopiesis s loperaci dautorreproducci dun sistema mitjanant la qual el sistema crea la seva prpia estructura i els elements que el composen. Suposa que el sistema no necessita importar res del que s exterior a aquest sistema; no s precs que hi hagi un input dunitats (elements) que el sistema hagi de transformar: la unitat [del sistema] es produeix pel propi sistema, per la prpia operaci dautopiesis. Lautopiesis suposa una clausura circular; i al mateix temps suposa la novetat en la repetici i, per tant, la paradoxa. Per altra part, s una causalitat autorreferent, i s, radicalment, antiteleolgica. En ser operaci dautorreproducci, lautopiesis exigeix la clausura del sistema, que noms pot existir com a tal en tant que es presenta com a tancat; aquest tret suposa anular la clssica diferncia entre sistemes oberts i tancats. Amb tot, els sistemes existeixen com a tals noms en un entorn, i la diferncia entre sistema i entorn s una diferncia constitutiva de tot sistema; un sistema autopoitic, en la seva mateixa clausura, cont la diferncia entre sistema i entorn, com a diferncia constitutiva. Aquest valor de nou paradigma3 epistmic conduir a una discussi amb aquells autors que han articulat la noci de paradigma postmodern en arxivstica (les especulacions canadenques postmodernes sobre els arxius totals i la inscripci de larxiu en sistemes socials ms amplis; de manera significativa, Terry Cook), el model del continu dels documents4, la crtica dels models occidentals de documentaci procedent de la Sudfrica postapartheid (Verne Harris). . Extracci de larticle de Joaquim Llans Sistemas archivsticos y modelos de gestin de documentos en el mbito internacional (parte 1), presentat com a ponncia en el Seminario PreCongreso del XIV Congreso Internacional de Archivos (Sevilla, 2000), sota el ttol de Sistemas de archivos y gestin de documentos5:

Sobretot, per ser les de nivell genric, les ISO 15489:2001. Informaci i documentaci. Gesti Documental, ISO 14721:2003. Space data and information transfer systems. Open archival information system. Model OAIS, ISO 23081-1:2008. Informaci i documentaci: Processos de gesti documental: Metadades de gesti documental. 2 Mantinc que hi ha sistemes que es defineixen com a unitats, com a xarxes (networks) de producci de components que: (1) generen i realitzen la xarxa que els produeix, de manera recursiva, mitjanant les seves interaccions; i (2) constitueixen [...] els lmits daquesta xarxa [...] H. Maturana. 3 El concepte de paradigma va ser introdut, com a model explicatiu de la histria de les cincies, per Thomas S. Kuhn el 1962, en la seva obra Lestructura de les revolucions cientfiques. 4 Frank Upward, en un article publicat en dues parts -Estructurar el continu dels documents, primera part: principis i propietats postcustodials, i Estructurar el continu dels documents, part dos: teoria de lestructuraci i gesti de documents (a Archives and Manucscripts, 24 (2) 1996, i 25 (1) 1997)- recolz en la teoria de lestructuraci dAnthony Giddens per explorar el continuum dels documents. 5 Citaci bibliogrfica a: http://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=400598

La adopcin archivstica ms importante de la Teora General de Sistemas se ha concretado en la formulacin del concepto de gestin sistemtica de documentos administrativos, heredera a su vez de la teora de los sistemas abiertos, concretamente en su esquema input/output. La teora de la gestin sistemtica de los documentos administrativos ha sido establecida por el archivero del Canad francfono Michel Roberge6. . Fragment extret (p. 132) de larticle de Daro Rodrguez M., Javier Torres N. Autopoiesis, la unidad de una diferencia: Luhmann y Maturana, Sociologas, nm. 9, 2003, p. 106-140: En la teora de sistemas, segn Luhmann, han tenido lugar dos cambios de paradigmas. Un cambio de paradigma ocurre cuando el nuevo paradigma es capaz de dar cuenta de todo lo que explicaba el paradigma anterior y, adems, incorporar nuevas distinciones7. [] En el primer cambio de paradigmas, el antiguo paradigma de todo/partes es reemplazado por el de sistema/entorno. Este cambio se produce en los inicios de la moderna teora de sistemas[, cuando von Bertalanffy8 ofrece su modelo de sistemas abiertos a su entorno] [] El segundo cambio de paradigmas es el paso de la teora de sistemas abiertos a la teora de la autorreferencia, con los trabajos de von Foerster respecto a la autoorganizacin y que conducen a la teora de la autopoiesis elaborada por Maturana9 y generalizada por Luhmann. El paradigma de sistema/entorno es incorporado en el paradigma de la autorreferencia, al sealarse que la diferencia sistema/entorno es un momento de la autorreferencia.

Su bibliografa es especialmente fecunda, en la que observamos una interesante evolucin de su teora. Destacaremos su obra La gestin de linformation administrative: aplication globale, systmique et systmatique.- Qubec: Documentor, 1992. Segn hemos podido detectar en el anlisis de la Teora General de Sistemas, en la definicin de su teora recibi influencia de la obra de Jacques Mlse: Approches systmiques des organisations vers lentreprise complexit humaine. Paris: Les Editions dOrganisation, 1990 (edicin de 1979); La gestin par les systmes (1983, 4 edicin); LAnalyse modulaire des systmes de gestin (1984, 4 edicin); La pratique de la recherche oprationnelle (1967). La obra de Mlse tuvo una amplia difusin en Qubec y Francia. 7 Els conceptes de distinci (distinction) [acotaci dun espai] i indicaci (indication) [decripci de lespai acotat], que es troben a la base de la lgica de George Spencer Brown [Laws of form, 1969], aix com el concepte de re-entry o re-entrada, concebut per tractar lautorreferncia, seran els que interessin especialment a Luhmann. La re-entry no s ms que la inclusi de la distinci en all distingit per ella; daqu que sigui un concepte essencial per al tractament efica de lautorreferncia; el concepte de re-entry s un mitj de destautologitzaci de lautorreferncia. 8 Les aportacions de Ludwig von Bertalanffy van ser plantejades a la dcada dels quaranta. 9 La teoria de lautopiesis s formulada per primer cop el 1973.