"El perdó posa fi al dret justificat de venjança"

DINAR AMB... GINN FOURIE

Lali CAMBRA

Ginn Fourier saluda desconeguts al carrer on ens trobem. Joves negres. Com si buscara fer-los
saber que importen, que els veu, que els reconeix. "Veus com de sorpresos que es queden? Tothom
parla de la violència contra dones i xiquets, però què passa amb els hòmens?". Poc després ensenya
un estudi sobre barons sudafricans sota abús. Violència, opressió, racisme. Paraules que s'han fet
importants per a Fourier des de fa ara 15 anys. El 1993 era professora de fisioteràpia a la Universitat
de Ciutat del Cap, casada i amb dos fills. Una vida plaent. Un món a part del de Letlapa Mphahlele,
líder antiapartheid. Aquest va ordenar atemptar contra la taverna on Lyndi Fourier celebrava la fi dels
seus estudis d'enginyeria civil. Va caure abatuda.
Per a Ginn, sa mare, 1994 va iniciar un procés que la va portar de l'ànsia de venjança al perdó i,
després, a la reconciliació. Fourier i Mphahlele treballen ara junts en una fundació per al diàleg
interracial i la rehabilitació d'excombatents. Història sud-africana, trist, generosa, positiva. Ginn
escolliu el restaurant davant el monument a Cecil Rhodes, colonitzador brutal. Elecció meditada:
"Serveix per a recordar la nostra història".
Cristiana, Ginn va voler perdonar. Els tres homes detinguts per l'atemptat van ser condemnats
a 25 anys de presó. Fourier va iniciar el seu procés de comprensió, "de la psique del oprimit, de com
pot portar-lo a la violència". I també de comprensió del perdó, "un procés pel qual s'abandona per
principis el dret justificat de venjança; les emocions arriben després, l'alegria, també torna". El 1998,
Ginn, tot just eixida de l'hospital en lluita contra un càncer, es va enfrontar de nou als tres, a la
Comissió de la Veritat i Reconciliació. Havien sol·licitat amnistia. "Els vaig dir que havien matat una
aliada". "Em van dir que portarien el meu missatge a les seues comunitats i vaig veure com ells
mateixos es posaven les esposes, una imatge simbòlica molt dura". Dona de somriure càlid, amb una
certa picardia, s'emociona una mica durant la xarrada. Però no dura l'emoció. La sacseja a un costat,
"l'alegria també torna", somriu i pregunta si podem prendre les postres.

Aquesta fisioterapeuta és símbol de la reconciliació a Sud-àfrica

Mphahlele no va comparèixer davant la Comissió. Va publicar un llibre i en la presentació, el
2002, va aparèixer Ginn, batalladora. Van quedar en veure's en privat i van iniciar un diàleg que
arriba fins al present, fins al treball en la seua fundació. Ell diu que Ginn li ha donat el major regal que
un ésser humà pot donar a un altre, el del perdó. La considera un símbol nacional. Ella va assistir a la
cerimònia de benvinguda prevista al seu poble, a Limpopo, zona rural pobra. Allà, ella va demanar
perdó per l'esclavitud, el colonialisme i l'apartheid. I ara inquireix: "Què senten els espanyols sobre el
que van fer els seus avantpassats a Amèrica del Sud?".
El seu marit no comparteix els seus ideals. "Però si puc perdonar els assassins de la meua filla,
com no puc perdonar el meu marit?", afegeix. Segueixen junts, dialogant.

Restaurant Rhodes Memorial. Ciutat del Cap

Salmó del Cap: 89,5 rands.
Cappeletti napolitana: 57,50.
Got de Merlot: 21,50.
Cerveses: 13,50.
Cafès expressos: 29.
Pastís de formatge amb móres: 29,50.
Total: 240,50 rands (20,7 euros).

Diari “EL PAÍS”. Pàg. 52. 16.02.2009