Edat Mitjana

Lrica catalana medieval (des del s.V fins el XV)

1r Batxillerat C Facundo Ferreyra

ndex
Introducci .................................................................................................................................... 2 Caracterstiques Generals ............................................................................................................. 2 Literatura Medieval ....................................................................................................................... 2 Lrica Medieval .......................................................................................................................... 3 Goliards ................................................................................................................................. 3 Trobadors .............................................................................................................................. 3 Sirvents ................................................................................................................................ 3 Plany ...................................................................................................................................... 3 Guillem de Bergued ............................................................................................................. 3 Cerver de Girona .................................................................................................................. 3 Ramon Llull ............................................................................................................................ 3 Ausis March ......................................................................................................................... 4 Jordi de Sant Jordi ................................................................................................................. 4 Joan Ros de Corella............................................................................................................... 4 Bibliografia .................................................................................................................................... 5

Introducci
Ledat mitjana s un perode histric que sinicia amb la caiguda de lImperi rom doccident (476) i acaba amb locupaci de Constantinoble pels turcs (1453), comprenent, gaireb, deu segles. En lAlta Edat Mitjana, (entre s.V i VII), es produeix el procs de formaci de les llenges romniques: les variants geogrfiques del llat van accentuar els seus trets distintius i van produir llenges diferents entre elles. Grcies al naixement daquestes llenges, apareixeran desprs les seves literatures corresponents, que en el primer perode de ledat mitjana, noms es transmetien via oral i, a partir del s.XII sescriviren. En la Baixa Edat Mitjana, entre el s.XII i XV, les llenges romniques (vulgars) van anar guanyant mbits ds al llat (llengua culta). Grcies a aix, lentament, les llenges romniques es convertirien tamb en llenges aptes per a la cultura, la cincia i la creaci literria.

Caracterstiques Generals
Simposa el feudalisme, un sistema basat em la divisi de la societat en Rei estaments i el vassallatge. El pacte feudal era un vincle entre nobles pel Nobles qual el vassall prometia fidelitat i serveis al seu senyor a canvi de Cler protecci. El senyo, al seu torn, era vassall daltre senyor... I aix es com Burgesos (Baixa E. Mitjana) es formava una organitzaci jerrquica en forma de pirmide, amb el Artesans rei al cim. Camperols Lesglsia cristiana, integrada en la pirmide feudal, ostentava un gran poder poltic, econmic i religis, i fixava els valors bsics de la societat, com el teocentrisme, i la jerarquitzaci social; la primacia de la teologia respecte a la cincia etc. Tanmateix, els monestirs eren importants centres de cultura i formaci. A partir del s.XIII, creixen les ciutats i es forma la burgesia urbana. A les ciutats naixer una nova concepci de vida i de cultura, una concepci ms oberta i lliure, moderna. Els comtats catalans es formen i sorganitzen al llarg del s.VIII-IX-X, sota la birania del rei dels francs. Neix com a marca fronterera entre els territoris dels francs i el dels sarrans. Els comtats catalans vam mantenir estrets lligams poltics i culturals amb els territoris dOccitnia, principalment als s.XI-XII. El comte de Barcelona, a partir del s.XII, ser tamb rei dArag; i, a partir del XIII, rei de Valncia. Els principat de Catalunya, Balears, regne dArag i de Valncia, formaren lanomenada Corona dArag. En lmbit artstic, es distingeixen el moviment romntic (predominant fins el s.XIII) i el gtic (neix al s.XIII). Els reis van promoure lactivitat literria i, per mitj dels seus escrivans, van crear un model de llengua escrita que va ser seguit per escriptors dels s.XIV i XV. Es tracta del primer model de llengua estndard del catal, i per aix presenten una gran uniformitat lingstica.

Literatura Medieval
La literatura medieval sorigina de textos jurdics i textos religiosos, on la llengua vernacla anava guanyant mbits ds del llat. Desprs es va comenar a fer literatura culta (escrita) i

literatura popular (via oral) i, finalment, va sortir la literatura religiosa, la poltica i la dentreteniment, on aquesta ltima surt la literatura trobadoresca.

Lrica Medieval Lrica Culta Popular Religiosa Profana Fina d'amors Bllics Fnebres Anti sistema Trobadors Sirvents Plany Goliards Teocentrisme Misticisme

Goliards: Sn ex-monjos que saben llat, i van cantant canons anti sistema perqu es qestionen el teocentrisme. Canten el dret de passar-la b, demborratxar-se, fornicar, etc. Trobadors: Crea composicions literries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars (escoltats, no llegits). La temtica solia ser amorosa, amb una idealitzaci de la dama. Sirvents: Gnere trobador. s una poesia moralitzadora, d'atac personal, d'atac o propaganda poltica, de reprensi dels costums, etc. Plany: Gnere trobador. Lamentaci fnebre que plora la mort d'un amic, d'un personatge fams, etc. Guillem de Bergued: Trobador del s.XII. Era un senyor feudal que estava e les guerres a la vegada que composava poemes. El van voler empresonar per haver matat i va fugir de Catalunya. Es posava en problemes, no noms amb altres senyors feudals, sin amb gent amb ms poder. Va morir a mans dun soldat. Conserva 31 poesies seves. Les seves obres eren blliques i es dedicava a atacar i a insultar els seus enemics. El poema del Marqus segueix el cnon. s una canoneta lleu i plana. Quan mor el Marqus, li fa un plany perqu es penedeix del que li va dir. Cerver de Girona: s.XIII. Era un trobador adscrit als senyors feudals, fins i tot dels reis. A diferncia, ell s vinculat al servei dalg. Va fer 114 poemes en metre lric, 5 en narratiu i un llibre de proverbis versificats. Va ser molt imitat per poetes posteriors. Ramon Llull: s.XIV-XV. Va ser un escriptor prolfic i polifactic. Escriu en llat, catal, etc. Va ser un dels primer que escriu en catal, cosa que va fer que el catal adquireixi cultura. s, per una part, mstic perqu parla sobre el seu amor a Du. Al nombre dels seus versos, podem trobar simbolismes com en el seu nmero, com, per exemple, el 8 s el nmero de la resurrecci i de la vida perfecta, i el 10 el nmero de la perfecci. La figura de lamor s religis i no corts, cosa que ell canvia, la dama dels trobadors, per la Verge Maria, on ella sempre va amb el seu fill en braos.

Ausis March: s.XIV-XV. Poeta i cavaller valenci medieval. Va innovar en 4 aspectes de la poesia: la finalitat dels trobadors fent reflexions filosfiques, la matria potica, que decideix que tracti sobre ell mateix, la visi de la dona com a companya (amb el pseudnim Senyal), i la llengua, utilitzant un catal clar i senzill. La seva poesia es basa en la temtica de la poesia trobadoresca, no en lestructura. Feia s de la senyal, canvia el tractament de la dama i la veu com una persona humana. Fa reflexi a la condici humana, als seus sentiments i a les emocions. Poema LXXXI: Versos decasllabs, rima creuada, consonat i masculina. Estructura: ABBA-CDDC, amb cesura 4-6, i es tracta duna cobla. Es pot veure un amor frustrat, diferent a lamor dels trobadors, ja que s ms subjectiu. Utilitza el mite dun naufragi per fer una metfora del mal amor, i el aix com per fer un smil a altres poemes seus. Canvia de 3a persona a 1a per fer el poema ms proper. Poema XIII: Transmet dolor a partir dun mite de Tici, un gegant condemnat de por viva. El seu dolor s doble, ja que te dos voltors fent-li mal. Parla de linfern de Dante i de la mitologia clssica, amb Tici. Diu que lnic que iguala el seu dolor sn les nimes infernades. Utilitza els voltors per explicar la seva luxria. La veu potica es planteja el sucidi perqu sap que la seva amada plorar per ell, i com aix li agrada, ho fa. Mant dels trobador lapellaci de la dama Llira entre cars, i ho fa per ser correspost, i vol un amor total, de cs i nima. Jordi de Sant Jordi: S.XV. Poeta cortes i militar, de famlia prestigiosa. Va nixer a Valncia. El seu estil mant lestil trobadoresc. Utilitza rimes encavallades per agafar latenci de lauditori. s un cavaller que es sent honorable perqu no ha fallat mai a la cavalleria, noms ha sigut venut i ha anat a la pres, on comena a valorar ms les coses. Tornada: s un poema que tracta dun rei virtus (mon senyor natural), on es veu una relaci feudal entre el senyor i els vassalls. Els vassalls sn a pres per servir amb valentia al senyor, i demanen ajuda per que els treguin. Joan Ros de Corella: s.XV. s el primer poeta catal que obt influencia del Renaixement itali, principalment de Petrarca. Sel considera el primer poeta del Renaixement. La seva poesia es caracteritza per la melodia dels seus versos i pel color i la fastuositat de les seves imatges. Abandona el t filosfic i moralitzador dAusis March per aconsegu la bellesa del poema a travs del ritme i la msica. Amor Corts: Poema que parla de la concepci amorosa formulada per la lrica trobadoresca. La veu potica s en primera persona, i fa un cant docells per mostrar lamor impossible. Parla ms de la garsa (que simbolitza a la dama) que de lesmerla. La dama no t pietat i compassi de lenamorat. Corella, en aquesta poesia, parla a la dama en versal, i lidealitza.

Bibliografia
AAVV, Llengua catalana i literatura 1r Batxillerat (2008) BCN, Editorial Barcanova. ISBN: 978-84-489-2316-7. http://ca.wikipedia.org/wiki/Trobador http://ca.wikipedia.org/wiki/Sirvent%C3%A8s http://ca.wikipedia.org/wiki/Plany http://www.xtec.cat/~%20malons22/trobadors/trobadors.htm (Apunts de classe)