Literatura Catalana

Comentari de text Eco, de Joan Brossa

Poesia Avantguardista

Facundo Ferreyra 1r Batxillerat C Curs: 2011 - 2012

ndex
Joan Brossa .................................................................................................................................... 2 Eco ................................................................................................................................................. 2 Comentari de text ..................................................................................................................... 2 Conclusi ................................................................................................................................... 3 Bibliografia .................................................................................................................................... 3

Joan Brossa
Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) va ser un poeta, dramaturg i artista plstic. Per a ell no existia distincions de gnere (literari, escnic, visual...). Des de petit es va interessar pel teatre i pel seu component de mgia i sorpresa, ja que ell tenia antecedents familiars en el mn del teatre. No li agradava estudiar, i als 17 anys (1936) va ser cridat per lluitar al bndol republic, on all, a la guerra va comenar la seva carrera potica. Brossa va ser impulsat a la psicologia grcies a Freud i, finalment, va lligar ntimament la psicologia amb la seva literatura. Va tenir com a mestre a J. V. Foix i, en plena postguerra, es va involucrar, juntament amb un grup de pintors, en ledici duna revista avantguardista: Dau al Set. s considerat un dels avantguardistes ms importants de la segona meitat del s.XX, guardonat amb molts premis com Lletra dOr (1981), Ciutat de Barcelona (1987), Medalla Picasso de la Unesco (1988), entre altres. s molt conegut per la seva poesia visual i els seus cartells, no obstant, va publicar uns 80 llibres de literatura, tots redactats noms en llengua catalana.

Eco
Versos 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

Poema -Explicam, tu, qu s el sol. -El sol. -Explicam qu s la lluna. -La lluna. -I per qu en Pere plora amb desconsol? -Perqu en sa vida no ha tingut fortuna. -I les muntanyes qu sn? I els estels? -No sn ms que els estels i les muntanyes. -I aquestes canyes? I aquestes arrels? -Doncs no sn ms que aix: arrels i canyes. -I aquesta taula? I aquest balanc? I aquestes mans que fan ombra xinesa? Digues: i el mn? I lhome? -Heus aqu lltima forma de la saviesa: Mirat a fons, afirma sempre el que s i aprn amb seny que no pots fer res ms.

Mtrica 10A 10B 10A 10B 10C 10D 10C 10D 10E 11F 6 3e 10F 10G 10G

Comentari de text
El poema presentat s Eco, una poesia escrita per Joan Brossa a lany 1980, aleshores, pertany al seu moviment cultural de lEdat contempornia, el postmodernisme (1965-1990). Tot el poema s una metfora, i grcies a la seva varietat i ls dimatges, es pot definir el poema com surrealista. El tema general de lobra s una reflexi que fa sobre la vida i el seu

sentit. En la primera estrofa, la primera veu potica pregunta per lexplicaci de que s el sol i la lluna, dos coses que tothom (vident) pot observar i possiblement contestar, i amb aix, lautor es refereix a que la vida s molt ms senzilla. Desprs, la estrofa explica, mitjanant el plor per la mala fortuna den Pere (persona qualsevol), que el dest s el que s el que s, ja est escrit. El segon quartet del poema es continua fent preguntes senzilles amb la intenci de que la vida s ms fcil i senzilla del que sembla i que nosaltres mateixos la compliquem intilment volent veure ms enll del que s. En la tercera estrofa del poema, la primera veu potica va ms a fons, preguntant sobre lhome i el mn. Finalment, en lltima estrofa, sincita a la primera veu potica i al lector a assumir la realitat prpia del mn, de que som com som i que ens hem dacceptar. La poesia de Joan Brossa es un sonet amb rima consonant (excepte en dos versos) encadenada: 10A-10B-10A-10B 10C-10D-10C-10D 10E-10F-6-3e-10F 10G-10G. Al poema Eco podem trobar figures retriques com una gran quantitat de parallelismes (quan la primera veu potica fa les preguntes), polisndeton (repeticions de la conjunci i) i moltes preguntes retriques, ja que s un dels trets caracterstics daquest poema que serveix, gaireb, com espina dorsal.

Conclusi
El poema comentat s un poema amb una reflexi determinista, que afirma que no podem canviar el nostre dest i, a ms a ms, ens porta a la reflexi de no complicar-nos la vida per saber que sn les coses ms enll de la seva essncia, sin assumir la realitat.

Bibliografia
http://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Brossa http://antologiacatalana1b.blogspot.com.es/2011/02/eco-aroa-santiago.html http://www.slideshare.net/juanjogonzalez/eco-8100292