Professional Documents
Culture Documents
jOAN BROSSA ECO
jOAN BROSSA ECO
1r Batx A.
JOAN
BROSSA .
ECO.
COMENTARI DE TEXT. Marius Cristian Telcean.
1r Batx A.
Índex:
1. POEMA:
JOAN BROSSA
ECO
CONTEXT:
-Autor:
Joan Brossa:
Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998) va
ser un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que
feia.
-Moment històric:
És un dels poetes avantguardistes catalans més importants de la segona meitat del segle XX.
-Context literari:
Expressa obertament el contigut del poema en l'enunciat del títol. Tots els versos són contruïts de
manera que davant la pregunta i la corresponent resposta provoquin en el lector un efecte d'eco.
Fins i tot quan el poeta situa dues preguntes seguides, en el vers següent obté dues respostes també
seguides.
COMENTARI DE TEXT. Marius Cristian Telcean.
1r Batx A.
Figures retòriques:
-Preguntes retòriques:
I per què en Pere plora amb desconsol?
I les muntanyer què són? I els estels?
...
-Anàfores:
Explica'm, tu,què és el sol. -El sol.
Explica'm què és la lluna. -La lluna.
...
-Polisíndeton:
I els estels?
I aquestes canyes?
I aquestes arrels?
...
-Enumeracions:
I les muntanyer què són? I els estels?
I aquestes canyes? I aquestes arrels?
...
Epifonemes:
Mira't a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més
...
Paradoxes:
No són més que els estels i les muntanyes.
Doncs no són més que això: arrels i canyes.
Forma mètrica:
1-10A
2-10B
3-10A
4-10B
5-10C
6-10D
7-10C
8-10D
9-10E
10-10F
11-10E
12-10F
13-10G
14-10G
COMENTARI DE TEXT. Marius Cristian Telcean.
1r Batx A.
Conclusió:
La primera impresió que vaig tindre al veure el poema va ser de quedarme sense paraules, ja que és
un poema que diu les coses tal com són, des de la primera paraula fins a l'última. La vida és així i tu
no hi pots fer res, per aixó com bé diu a l'últim paràgraf ''Mira't a fons, afirma sempre el que és i
aprèn amb seny que no pots fer res més''
En aquest poema Joan Brossa introdueix una sèrie de figures retòriques que fan que el poema sigui
més entretingut.